Biología y Geología 4 ESO · Web viewActivitat de comprensió d’un recent estudi científic...

PROGRAMACIÓ de les UNITATS DIDÀCTIQUES – Biologia i Geologia ESO 4

Biologia i Geologia 4 ESO

edebé

PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Programació d’aula

Dipòsit Legal B.15769-2012

© grup edebé1

Catalunya


UNITAT DIDÀCTICA 01: La història de la TerraCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Comprendre textos de tipologia

diversa per a saber el que vol expressar l’autor i treure’n les pròpies conclusions.

• Coneix els models que expliquen l’origen de l’Univers i de la Terra.

Coneix els principals canvis que s’han produït a la Terra des de la seva formació.

• Conèixer l’origen de l’Univers i especialment del nostre planeta.

Reconèixer els canvis geològics, biològics i atmosfèrics que s’han succeït en la història de la Terra.

Descriure l’explicació que es dóna actualment a l’origen de l’Univers i de la Terra.

Identificar els principals canvis esdevinguts en l’evolució de la Terra en la seva geologia, biologia i atmosfera.

Competència matemàtica• Utilitzar els coneixements

numèrics per a efectuar càlculs relacionats amb les tècniques de datació geològica i interpretar-los.

• Identifica les unitats de temps utilitzades a escala geològica i n’entén el significat.

• Entendre l’escala del temps geològic i la seva mesura.

• Conèixer les unitats de temps utilitzades en l’escala geològica, i saber utilitzar-les en càlculs i gràfics.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Utilitzar adequadament els

coneixements sobre la Terra i la seva història geològica, i aplicar-los a l’anàlisi de la geologia d’un territori.

Interpretar diferents unitats utilitzades per a mesurar les magnituds en el nostre entorn.

• Coneix les tècniques de datació geològica més utilitzades.

• Comprendre els mètodes d’estudi que ens permeten reconstruir la història del nostre planeta.

• Entendre el funcionament de les diferents tècniques d’estudi de la història de la Terra.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar internet de manera

crítica i responsable per a la recerca i la selecció d’informació relacionada amb la història geològica del nostre planeta.

Interpretar i comparar la informació

• Identifica les diferents èpoques de la història de la Terra segons la composició d’éssers vius, la distribució dels continents, l’atmosfera i el clima.

• Identificar les característiques geològiques i dels éssers vius de cada era i període.

• Descriure les característiques més importants de la Terra en altres èpoques quant a presència d’éssers vius, distribució de terres i mars, atmosfera i clima.

© grup edebé2


quantitativa presentada en diversos formats: taules, columnes estratigràfiques, gràfics i dibuixos il·lustratius.

Competència per a aprendre a aprendre• Aplicar els coneixements sobre

l’anàlisi d’una columna estratigràfica per a l’estudi de la història geològica d’un territori.

• Reconstrueix de manera elemental la història d’un territori a partir d’una columna estratigràfica senzilla.

• Interpretar les columnes estratigràfiques per a la reconstrucció de la història d’un territori.

• És capaç de reconstruir la història de la Terra mitjançant la interpretació de columnes estratigràfiques.

© grup edebé3


CONTINGUTS

C P V

• L’origen de la Terra segons el model estàndard de cosmologia. Unitats de mesura de l’antiguitat de la Terra: els milions d’anys (Dt.) i els gigamilions d’anys (Ga).

• L’estructura en capes de la Terra segons la seva composició i segons la seva rigidesa.

Variació al llarg de la història de la Terra dels principals processos de la formació de roques.

Principals tècniques de datació del temps geològic.Principis de l’estratigrafia.Escala i divisions temporals de la història de la Terra.Característiques principals de les eres geològiques.Evolució de la distribució de les terres emergides i

principals mètodes d’estudi relacionats.Variacions en la composició de l’atmosfera, així com el

seu efecte sobre el clima terrestre al llarg de la història de la Terra.

Les tècniques paleoclimàtiques com a mètode d’estudi del clima en altres eres i períodes.

Principals variacions de la biosfera al llarg de la història de la Terra.

Coneixement de diferents tipus de fòssils.

• Elaboració d’esquemes seqüencials de la formació de la Terra.

Interpretació d’una columna estratigràfica senzilla.Elaboració d’eixos temporals de les diferents eres i

períodes de la història de la Terra.Interpretació d’esquemes de la distribució dels

continents en altres períodes de la història de la Terra.

Anàlisi dels anells de creixement dels arbres com a mètode d’estudi del clima en altres èpoques.

Interpretació dels fòssils com a testimonis de la vida en eres i períodes anteriors.

Deducció de la història d’un territori a partir de la interpretació d’una columna estratigràfica.

Utilització d’una guia com a mètode de reconeixement de diferents fòssils.

• Reconeixement de la relació entre les condicions de formació del nostre planeta i l’estructura en capes actual.

Interès pel coneixement de les principals tècniques de datació geològica.

Interès pel coneixement de les proves de la deriva continental.

Valoració de la importància del coneixement del clima en períodes anteriors per a interpretar els canvis climàtics actuals.

Interès pel coneixement dels successius canvis de la biosfera al llarg de la història de la Terra.

Ensenyaments transversals • Un conflicte científic. Educació moral i cívica.

© grup edebé4


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Formació de la Terra• Explicar els diferents passos en la formació del sistema solar, la Terra i la Lluna.Descriure les diferents capes que formen la Terra i raonar sobre el perquè de la seva distribució.Explicar la importància dels impactes de meteorits en la datació de la formació de la Terra.Relacionar la formació de la Terra amb la de la Lluna.2. El temps geològicExplicar la situació de les roques més antigues de la Terra i justificar per què no n’hi ha d’altres més antigues.Explicar les diferències entre els mètodes de datació de les roques.Deduir l’edat d’una roca a partir de la presència relativa de determinats radioisòtops.Interpretar una columna estratigràfica.Situar en una era i un període determinats l’origen de grups d’éssers vius actuals.3. Història dels continents

@ Consultar una pàgina web amb mapes del món dels últims 1 100 Ma. (http://www.scotese.com)• Explicar les proves científiques que sostenen la teoria de l’evolució dels continents.• Descriure el moviment dels diferents continents.• Relacionar la posició dels diferents continents amb l’era a la qual pertanyien.4. Història de l’atmosfera i el clima• Explicar les tècniques que permeten conèixer el clima en altres èpoques.• Relacionar els canvis de composició de l’atmosfera terrestre amb la variació climàtica en cada període.• Explicar com han influït i influeixen els éssers vius en la composició de l’atmosfera terrestre.5. Història de la vida• Identificar els principals grups d’organismes presents en cada període de la història de la Terra.• Explicar els principals grups d’organismes fòssils i el seu paper en la datació dels estrats d’un territori.• Explicar la relació entre els canvis de composició de l’atmosfera i les adaptacions i l’evolució dels éssers vius.Investiga: Anàlisi d’una columna estratigràfica• Identificar diferents tipus de roca presents en una columna estratigràfica.• Deduir diferents paràmetres (tipus d’ambient, activitat geològica predominant...) a partir dels diversos components de la columna.• Identificar i datar diversos fòssils utilitzant una guia.

© grup edebé5


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe • Respon: realitzar les activitats d’aquesta secció a fi d’abordar els coneixements previs necessaris per a

aquesta unitat.• Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a l’assoliment de les CB indicades.

MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori al bloc i la unitat, i observar les imatges d’entrada en les quals es veu el modelat de determinades roques, diferents persones treballant en un jaciment i un fòssil en perfecte estat. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre la història de la Terra, èpoques passades, éssers vius extints i el seu estudi.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBLa història d’un terrenyInterpretar un perfil geològic bàsic. Identificació dels estrats i el seu ordre. Entendre i fer ús de la llegenda.

Extracció d’informació a partir del perfil.Fer ús del perfil com a referència científica per a la presa de decisions.• Identificar les característiques biològiques i climàtiques en diferents períodes de la història de la Terra.

Realitzar datacions relatives i relacionar-les amb les condicions de diferents períodes històrics.

COMPLEMENTÀRIES En començar la unitat, es pot analitzar la fotografia d’entrada per a abordar diversos temes amb els alumnes, com ara la investigació dels diferents estrats rocosos i la informació que això ens proporciona.En relació amb l’apartat sobre la història de la vida, se’ls pot proposar una activitat d’investigació sobre el grup d’organismes fòssils anomenats amonites, concretament:

- Busca informació sobre les principals característiques dels amonites.- En quin període van assolir aquests organismes el seu màxim apogeu? Quan es van extingir? Digues

una de les possibles causes de la seva extinció.De quin grup d’organismes actuals eren avantpassats els amonites? Indica dues semblances i dues diferències entre les característiques de tots dos grups.

Comentari de text: Els cometes i la seva relació amb la vida.Activitat de comprensió i d’informació sobre un estudi recent que reforça la teoria que vincula els cometes amb l’origen de la vida sobre la Terra.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ AMPLIACIÓ

Llibre de l’alumne Activitats 1 i 2 de la pàg. 13; activitat 3 de la pàg. 15; activitat 5 de la pàg.18; activitat 8 de la pàg. 20; activitats 10 i 11 de la pàg. 23; activitat 13 de la pàg. 24.

Llibre de l’alumneActivitats 18 i 19 de la pàg. 30; activitat 4 de la pàg. 15; activitat 6 de la pàg. 18; activitat 9 de la pàg. 20; activitat 11 de la pàg. 23; activitat 12 de la pàg. 23; activitat Per a ampliar de la pàg. 29.

© grup edebé7


Material complementariActivitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàg. 9; activitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 11.

Material complementariActivitats 1, 2 i 3 de la pàg. 13; activitats 1 i 2 de la pàg. 15.

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l’alumne (Annex)• Ordenar cronològicament diferents esdeveniments ocorreguts al llarg de la història del nostre planeta. • Relacionar les capes internes de la Terra amb la seva composició. • Obtenir informació a partir de l’observació d’una columna estratigràfica representada.• Identificar el mètode de datació adequat per a un estrat de característiques concretes.• Situar en un eix cronològic el nom dels principals períodes de la història de la Terra.• Explicar el concepte de fòssil guia i com s’utilitza per a la interpretació de la història geològica d’un territori.

Material complementari (pàg. 17)• Ordenar les capes internes de la Terra i relacionar-les amb la seva composició.• Calcular l’edat d’un fòssil utilitzant tècniques de datació per radioisòtops.• Identificar diversos fòssils, situar-los temporalment i deduir l’edat dels diferents estrats d’un perfil geològic a partir d’ells. • Situar en un gràfic diversos esdeveniments de la història del nostre planeta.• Relacionar diferents esdeveniments geològics amb el període en el qual van tenir lloc.

Llibre de l’alumne (pàg. 33 i III de l’annex)• Interpretar un perfil geològic bàsic.• Fer ús del perfil com a referència científica per a la presa de decisions.• Identificar les característiques biològiques i climàtiques en diferents períodes de la història de la Terra.

Material complementari (pàg. 19)• Convertir unitats de temps en unitats de longitud per a representar sobre un eix cronològic diversos esdeveniments de la història de la Terra.• Utilitzar diverses tècniques de datació (per radioisòtops i fòssils guia) per a ordenar cronològicament diferents estrats.

ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L’EXPRESSIÓ

Lectura

© grup edebé8


• Llegir comprensivament la informació del LA per a adquirir nous coneixements.

• Per a pensar (pàg. 31 del LA): llegir i reflexionar sobre un text sobre la teoria sobre la deriva continental d’Alfred Wegener.

• Comentari de text: Els cometes i la seva relació amb la vida (annex del LA).

• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, respondre qüestions concretes, buscar imatges…

• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:

‒ Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).

‒ Elaboració de la informació.

‒ Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió • Exposar de manera oral i escrita el raonament seguit en les diverses activitats.• Expressar adequadament els aprenentatges, tot utilitzant el vocabulari precís.

• Glossari (pàg. XII de l’annex del LA): expressar amb rigor els termes propis de la matèria.

ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Per a consultar mapes del món dels últims 1100 Ma., es pot visitar la pàgina web del Paleomap Project, ressenyada a la pàgina 19 del LA: http://www.scotese.com— Afegir els conceptes al mapa i construir l’esquema de claus proposat en la pàgina 29 del LA, utilitzant un processador de textos.— Per a resoldre l’activitat 30 de la pàgina 30 del LA s’ha de consultar la pàgina web: http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/fb2/terra-i-espai/ en la secció Paleontologia.— Per a completar l’activitat Per a ampliar de la pàgina 31 del LA, es poden consultar les pàgines web:• http://neo.jpl.nasa.gov/• http://astrogeology.usgs.gov/page/rpif/name/geneshoemaker • http://ca.wikipedia.org/wiki/eugene_Shoemaker— Per a completar l’activitat Per a pensar de la pàgina 31 del LA, es poden consultar les pàgines web: • http://www.ucmp.berkeley.edu/history/wegener.html • http://www.interciencia.org/v31_07/536.pdf

Recursos digitals:

© grup edebé9

http://www.interciencia.org/v31_07/536.pdf

http://www.ucmp.berkeley.edu/history/wegener.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/eugene_Shoemaker

http://astrogeology.usgs.gov/Page/rpif/name/GeneShoemaker

http://neo.jpl.nasa.gov/

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/fb2/terra-i-espai/


• Consultar els recursos digitals que s’ofereixen per a obtenir propostes d’activitats interactives, caceres del tresor i webquestes. També es poden obtenir presentacions per a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, així com adreces d’internet per a la recerca d’informació.

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

Descriure l’explicació que es dóna actualment a l’origen de l’Univers i de la Terra, així com l’evolució del nostre planeta en la seva geologia, biologia i atmosfera.• Conèixer les unitats de temps utilitzades en l’escala geològica i les diferents tècniques d’estudi de la història de la Terra.• Descriure les característiques més importants de la Terra en altres èpoques geològiques.• Reconstruir la història de la Terra mitjançant la interpretació de columnes estratigràfiques.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

• Ús correcte dels conceptes i del vocabulari científic en transmetre i sol·licitar informació.

• Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.

• Grau d’elaboració personal de les idees, les respostes i els processos personals desenvolupats.

• Grau de comprensió i comunicació de la informació específica de la matèria.

• Ordre i claredat en la presentació d’activitats.

• Percentatge o nombre d’encerts en proves, exercicis i treballs escrits.

• Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyerisme.

METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Material que ofereix l’editorial edebé:

Material per a l’alumne

Llibre de text BIOLOGIA i GEOLOGIA 4 ESO.

Llibre digital BIOLOGIA i

• Aula.

• Temps aproximat: 14 hores.

La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

– Evocació de coneixements previs per a abordar els nous continguts.– Progressiva i curosa incorporació de nous continguts mitjançant exemples extrets de

situacions quotidianes, que n’afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d’aprenentatges a la vida quotidiana, tot vinculant-se amb l’adquisició de les competències

© grup edebé10


GEOLOGIA 4 ESO.

• Recursos digitals (activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d’imatges, presentacions...).

Material per al professor/a

Programació i orientacions per a BIOLOGIA i GEOLOGIA 4 ESO.

Material complementari per a BIOLOGIA i GEOLOGIA 4 ESO.

Altres materials

Ordinador i programes relacionats amb la UD 1.

Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (llibreta, guia de fòssils i de roques).

bàsiques pròpies de la matèria i el seu treball sistemàtic en cada UD.– Elaboració de síntesis.– Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la metodologia

de la pissarra digital o dels ordinadors propis dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d’imatges, presentacions...

– Resolució de problemes amb els quals l’alumne/a desenvolupa i perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que n’adquireix altres generals i específiques.

– Exercicis i activitats diversificades (de reforç, ampliació, treball en grup, ús de les TIC...), seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

Unitat 1: La història de la Terra. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de

preguntes, aspectes relacionats amb la història del nostre planeta.

Respon. Coneixements previs necessaris per a abordar els continguts de la UD 1. Impliquen la realització de diverses activitats.

Competències bàsiques. Relació de les competències bàsiques fonamentals que s’han d’adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges.

Índex. Presenta els continguts de la UD 1 i serveix com a organitzador dels aprenentatges.

Continguts. Seqüències d’aprenentatge per a cada contingut de la unitat, abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d’aprenentatge en el procés deductiu, que finalitza amb una conclusió (definició) i amb activitats d’aplicació.

Es proposen també activitats complementàries, activitats TIC, activitats de treball de les competències bàsiques, i de reforç i aprofundiment.

Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.

Síntesi. Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat, acompanyat d’un text per a completar.

Activitats finals organitzades segons la seva complexitat: per a comprendre, per a ampliar, per a pensar (tractament de continguts transversals).

Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’Anàlisi d’una columna estratigràfica.

© grup edebé11


Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. La història d’un terreny.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

ESCRITS ORALS ALTRES

• Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.

• Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.

• Procés seguit en la resolució de problemes.• Activitats TIC: interactives, caceres del tresor,

enllaços web...• Quadern de l’alumne/a.• Dossier individual.

Valoració del plantejament i els processos seguits, així com del resultat obtingut.

• Preguntes individuals i col·lectives.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.

• Fitxa de registre individual. • Registre per a l’avaluació contínua del grup

classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Bloc del professor/a.• Dossier d’aprenentatge.• Rúbrica d’avaluació de les CB de la UD.• Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.• Rúbrica d’avaluació del Projecte.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

© grup edebé12


AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes.

Existeix una distribució temporal equilibrada.

S’adequa el desenvolupament de la classe amb les característiques del grup.

Utilització d’una metodologia adequada

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regularització de la pràctica docent Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna als alumnes i les famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables de l’aprenentatge.

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d’activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer:– als alumnes– a les famílies

© grup edebé13


Utilització de mesures per a l’atenció a la diversitat

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta als diferents ritmes i capacitats d’aprenentatge.

Les mesures i els recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atenent als informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A NEE Alumnes

……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…

Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.Adaptació de les activitats de la programació.Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.Adaptació curricular significativa per a NEE.Adaptació curricular per a alta capacitat intel·lectual.Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.…

© grup edebé14


UNITAT DIDÀCTICA 02: Dinàmica interna terrestreCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competència matemàtica• Plantejar, formular i interpretar

problemes relacionats amb el desplaçament dels continents, identificant i organitzant les dades i utilitzant els conceptes matemàtics pertinents.

• Identifica les parts de la litosfera i coneix els mecanismes que provoquen el desplaçament dels continents.

• Comprendre l’estructura de la litosfera terrestre i les causes que provoquen el desplaçament dels continents.

• Conèixer l’estructura de la litosfera, així com les causes que provoquen el moviment dels continents.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Utilitzar els coneixements

científics relacionats amb la tectònica de plaques per a explicar els principals fenòmens geològics associats, i justificar-ne la distribució.

• Reflexionar sobre els principals riscos associats als processos de la dinàmica interna, i conèixer-ne les mesures preventives més importants.

• Comprèn els processos de creació i destrucció de litosfera, i els localitza en zones concretes.

• Coneix els riscos sísmic i volcànic, així com les mesures bàsiques de prevenció.

• Entendre els processos dinàmics que experimenta la litosfera terrestre.

• Ser conscient dels riscos associats a la dinàmica litosfèrica i la seva prevenció.

• Explicar els processos de creació i de destrucció de litosfera terrestre, i relacionar-los amb estructures geològiques a gran escala.

• Conèixer i entendre els riscos derivats de la dinàmica litosfèrica, així com les principals estratègies de prevenció.

Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar internet de manera

crítica i responsable per a la recerca i la selecció d’informació relacionada amb els riscos sísmic i volcànic.

• Elaborar una síntesi pròpia a partir de diferents fonts d’informació.

• Reconeix les formes en les quals es manifesta l’activitat interna de la Terra i les relaciona amb la seva energia.

• Reconèixer les diferents manifestacions de l’activitat interna de la Terra.

• Identificar les manifestacions més comunes de l’activitat interna de la Terra.

© grup edebé15


Competència social i ciutadana• Assumir responsabilitats davant

la realització de tasques en equip i participar activament en el seu desenvolupament.

• Interpreta correctament un mapa geològic amb els seus elements i és capaç de reconstruir estructures geològiques senzilles.

• Interpretar un mapa geològic per a reconstruir l’estructura geològica del subsòl.

• Ser capaç de reconstruir l’estructura geològica del subsòl a partir d’un mapa geològic.

Competència per a aprendre a aprendre• Formular i plantejar preguntes

davant la realitat i els coneixements relacionats amb la dinàmica interna de la Terra.

• Coneix què és l’energia interna de la Terra i les principals maneres d’aprofitar-la.

• Conèixer l’energia interna de la Terra i el seu aprofitament.

• Descriure el que es coneix com a energia interna de la Terra i les principals maneres d’aprofitar-la.

© grup edebé16


CONTINGUTS

C P V

• Origen i causes de l’existència de la calor interna de la Terra.

• Base i aplicacions de l’energia geotèrmica.• Tipus de litosfera terrestre i característiques de

cadascuna.• Moviments de les plaques litosfèriques i causes

d’aquest moviment.• Proves de la deriva continental i evidències de la

teoria de la tectònica de plaques.• Tipus de contacte entre plaques atenent a la

construcció o destrucció de litosfera.• Relació entre formacions del relleu i dinàmica

litosfèrica.• El risc volcànic.• El risc sísmic.• Coneixement dels mapes i perfils geològics, així

com de la seva utilitat.

• Càlcul de la temperatura de les capes de la Terra mitjançant l’aplicació del gradient geotèrmic.

• Interpretació de mapes de distribució de plaques litosfèriques.

• Identificació en fotografies i esquemes de deformacions en les roques i d’altres manifestacions de la dinàmica interna de la Terra.

• Identificació de les principals zones de risc volcànic i sísmic de Catalunya, i reconeixement de les mesures preventives més importants.

• Elaboració d’un perfil geològic a partir d’un mapa geològic i dos sondejos.

• Valoració de l’energia geotèrmica com una font energètica renovable, no contaminant i alternativa.

• Valoració de la importància de les teories i els models científics.

• Interès per conèixer les diferents aportacions científiques al coneixement de la dinàmica de la litosfera.

• Valoració de la utilitat del coneixement de les mesures preventives davant un terratrèmol o una erupció volcànica.

• Valoració crítica de la importància dels estudis geològics a l’hora de fer una planificació territorial per part de les administracions.

Ensenyaments transversals • Terratrèmols i desenvolupament. Educació per a

la pau.

© grup edebé17


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. L’energia interna de la Terra• Indicar la composició i la profunditat de les diferents capes de la Terra.• Argumentar els avantatges de l’energia geotèrmica i explicar com aquesta pot convertir-se en energia elèctrica.• Aplicar el concepte de gradient geotèrmic per a calcular la temperatura a diferents profunditats.

2 La litosfera terrestre• Exposar els principals punts de la teoria de la tectònica de plaques.• Relacionar alguns dels canvis geològics esdevinguts amb la dinàmica litosfèrica.• Explicar les proves i evidències de la validesa de la teoria de la tectònica de plaques.

3. La dinàmica de la litosfera• Deduir el tipus de contacte entre plaques a partir de l’observació d’un mapa de plaques tectòniques.• Associar diferents processos geològics a un tipus de contacte entre plaques.• Calcular la velocitat d’expansió d’un oceà.• Associar determinats processos geològics al context geològic que els correspon.• Distingir les diferents estructures associades a contactes destructius entre plaques.

4. Riscos associats a la dinàmica litosfèrica• Enumerar les zones amb activitat volcànica o sísmica de Catalunya.• Identificar i conèixer els factors condicionants de risc volcànic i de risc sísmic.• Relacionar la magnitud i intensitat d’un terratrèmol amb la perillositat que s’hi associada.

Investiga: Elaboració d’un perfil geològic• Interpretar un mapa geològic i un sondeig.• Confeccionar un perfil geològic entre dos punts.• Reflexionar sobre les característiques del terreny i la seva utilitat per a diferents finalitats.

© grup edebé18


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe• Respon: realitzar les activitats d’aquesta secció a fi d’abordar els coneixements previs necessaris per a


MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori a la unitat i observar les imatges d’entrada, en les quals es veu una imatge aèria de l’erupció d’un volcà. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre l’energia que va generar l’erupció i el seu origen, per després preguntar sobre la distribució de fenòmens com ara el vulcanisme i la seva lògica.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CB

Tectònica de plaques i edificis sismoresistents• Interpretar un mapa de plaques litosfèriques.• Valorar el risc sísmic en una zona segons la seva localització en el mapa.• Calcular el temps que ha passat des que dos continents es van separar.• Pronosticar esdeveniments geològics futurs a partir de l’observació d’estructures en un mapa.• Localitzar diversos tipus de volcà d’acord amb la seva ubicació.

COMPLEMENTÀRIES En començar la unitat, es pot analitzar la fotografia inicial per a abordar diversos temes amb els alumnes, com ara el tipus de manifestació geològica que mostra i la seva influència en la formació de relleu; la seva relació amb la dinàmica interna terrestre; les capes internes de la Terra i la procedència del material expulsat en una erupció; en quines zones de Catalunya i del món es produeix aquest fenomen; altres manifestacions de la dinàmica interna terrestre que representin un risc per a les persones.

Per a aprofundir en els efectes de la composició de les capes internes de la Terra, podem construir una brúixola a classe. Necessitarem un imant, una agulla de cosir, un disc de suro d’uns 0,5 cm de gruix, un plat profund amb aigua, una brúixola, llimadures de ferro i un cúter.

El procés és el següent: 1. Es frega l’agulla repetidament amb l’imant. Comprovar que s’ha imantat apropant l’agulla a les llimadures de ferro. 2. Amb el cúter fer una petita ranura en el disc de suro d’uns 4 mm d’amplària. 3. Col·locar el suro sobre l’aigua del plat profund. 4. Inserir l’agulla en la ranura del suro i observar l’orientació de l’agulla. 5. Identificar la posició del nord geogràfic amb l’ajuda de la brúixola (en ocasions, no caldrà si es té una altra referència). Se’ls pot proposar les activitats següents:— Què passa en girar el suro? Per què succeeix això? — Busca informació sobre el camp magnètic terrestre. Quina relació existeix entre la composició de la Terra i el camp?

© grup edebé20


Comentari de text: Caos aeri d’origen volcànic.Activitat de comprensió i de descripció dels efectes d’una erupció volcànica en zones a milers de quilòmetres del lloc en què es va produir.


Llibre de l’alumneActivitat 2 de la pàg. 38; activitat 34 de la pàg. 52.Material complementari Activitats 1, 2, 3, 5, 6 i 7 de la pàg. 21; activitats 1, 2 i 3 de la pàg. 23; activitat de la pàg. 23.

Llibre de l’alumneActivitat Per a ampliar de la pàg. 53; activitats 22, 32, 33 i 34 de la pàg. 52; activitat 14 de la pàg. 47. Material complementariActivitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàg. 27; activitats 2 i 3 de la pàg. 25.


Llibre de l’alumne (Annex)• Calcular la temperatura d’una roca situada a una determinada profunditat aplicant el gradient geotèrmic.• Explicar les formes d’aprofitament de l’energia geotèrmica.• Ordenar els diferents estadis dels continents al llarg de la història de la Terra i explicar les principals evidències del moviment dels continents.• Relacionar els diferents tipus de contactes de plaques amb les estructures geològiques associades.• Explicar la dinàmica litosfèrica a partir del cicle de Wilson.• Relacionar la zona geològica amb el tipus de vulcanisme i la perillositat associada a ell.

Material complementari (pàg. 29)• Explicar alguna de les manifestacions en la superfície de la dinàmica interna de la Terra. • Relacionar diferents definicions de capes de la Terra. • Enumerar les principals plaques tectòniques i la seva tipologia. • Descriure les dorsals oceàniques i el seu funcionament, així com les estructures geològiques a

Llibre de l’alumne (pàg. 55 i II de l’annex)• Interpretar un mapa de plaques litosfèriques.• Valorar el risc sísmic en una zona segons la seva localització en el mapa.• Calcular el temps que ha passat des que dos continents es van separar.• Pronosticar esdeveniments geològics futurs a partir de l’observació d’estructures en un mapa.• Localitzar diversos tipus de volcà segons la seva ubicació.

Material complementari (pàg. 31)• Deduir les zones amb major risc sísmic a partir de l’observació d’un mapa. Mesures preventives.• Identificar sobre un mapa de corbes de nivell zones amb un alt potencial de perillositat davant una erupció volcànica. Mesures preventives.

© grup edebé21


les quals donen origen. • Descriure les diferents vores de placa, el seu funcionament i les estructures geològiques que originen. • Valorar els diferents factors de perillositat del risc volcànic i sísmic.


Lectura• Llegir comprensivament la informació del LA per a adquirir nous coneixements.

• Per a pensar (pàg. 53 del LA): llegir i reflexionar sobre un text referit als terratrèmols i el seu desenvolupament.

• Comentari de text: Caos aeri d’origen volcànic (annex del LA).








ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Ampliar el mapa conceptual proposat a la pàgina 51 del LA i confeccionar-ne un altre sobre els processos i les formacions propis dels diferents tipus de vores, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a resoldre l’activitat 20 de la pàgina 52 del LA, s’ha de consultar la pàgina web: http://www.lacasasostenible.com/climatizacion-geotermica.html— Per a resoldre l’activitat 37 de la pàgina 52 del LA, s’ha de consultar la pàgina web: http://www.igc.cat/ web/ca/sismologia.html

© grup edebé22

http://www.igc.cat/%20web/ca/sismologia.html

http://www.lacasasostenible.com/climatizacion-geotermica.html


— Per a completar l’activitat Per a ampliar de la pàgina 53 del LA, es pot consultar la pàgina web: http://www.solarviews.com/span/solarsys.htm— Per a completar l’activitat Per a pensar de la pàgina 53 del LA, es pot consultar la pàgina web: http://www.rinamed.net/cat/cat_index.htm

Recursos digitals: • Consultar els recursos digitals que s’ofereixen per a obtenir propostes d’activitats interactives, caceres del tresor i webquestes. També es poden obtenir presentacions per a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, així com adreces d’internet per a la recerca d’informació.


Conèixer l’estructura de la litosfera i els seus moviments. Explicar els processos de creació i de destrucció de litosfera terrestre. Conèixer els riscos derivats de la dinàmica litosfèrica i les mesures de prevenció. Identificar les manifestacions més comunes de l’activitat interna de la Terra. Ser capaç d’interpretar un mapa geològic. Descriure l’energia interna de la Terra i les principals maneres d’aprofitar-la.









© grup edebé23

http://www.rinamed.net/cat/cat_index.htm

http://www.solarviews.com/span/solarsys.htm


METODOLOGIA





Llibre digital BIOLOGIA i GEOLOGIA 4 ESO.





Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (mapa geològic amb informació de sondejos, paper mil·limetrat, regle, llapis de colors).

• Aula.• Temps aproximat: 12

hores.



situacions quotidianes, que n’afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d’aprenentatges a la vida quotidiana, tot vinculant-se amb l’adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el seu treball sistemàtic en cada UD.

– Elaboració de síntesis.– Recursos digitals de diferent índole, preparats per a impartir classes des de la metodologia




Unitat 2: Dinàmica interna terrestre. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de

preguntes, aspectes relacionats amb la dinàmica interna de la Terra.






© grup edebé24





Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’Elaboració d’un perfil geològic.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Tectònica de plaques i edificis sismoresistents.







Valoració del plantejament i processos seguits, així com del resultat obtingut.











© grup edebé25



……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…


© grup edebé27


UNITAT DIDÀCTICA 03: Relleu i dinàmica externa terrestre

© grup edebé28


COMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Redactar textos de tipologia

diversa.

• Coneix les diferents formes del paisatge i el seu origen.

• Conèixer i relacionar les formes del paisatge amb el seu origen geològic.

• Reconèixer les diferents formes del paisatge i relacionar-les amb els processos geològics que les van formar.

Competència matemàtica• Utilitzar els mètodes elementals

de càlcul de distàncies i desnivells en un mapa topogràfic.

Autonomia i iniciativa personal • Demanar ajuda i consell quan la

necessiti en interpretar un mapa topogràfic.

• Relaciona les formes del relleu amb els factors que van influir en el seu modelat.

• Entendre la influència dels factors litològics, estructurals, dinàmics i antròpics en el modelat del relleu.

• Comprendre la relació entre el modelat del paisatge i els factors litològics, estructurals, dinàmics i antròpics.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Conèixer i valorar el mètode

científic com a mitjà per a la interpretació de l’entorn físic.

• Reconeix els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació en el relleu.

• Reconèixer indicadors de processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació en el relleu.

• Identificar els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació en el relleu.

Competència artística i cultural • Idear, planificar i concretar la

creació d’un dibuix esquemàtic d’un paratge natural perquè sigui atractiu a més d’informatiu.

• Coneix els principals sistemes morfoclimàtics, i els relaciona amb el seu clima i relleu.

• Conèixer les característiques dels principals sistemes morfoclimàtics, i relacionar-los amb el clima i el relleu de cadascun.

• Conèixer el clima, el relleu i les característiques principals dels sistemes morfoclimàtics més importants.

Tractament de la informació i competència digital • Fer ús habitual dels recursos

tecnològics disponibles per a informar-se, formar-se i comunicar-se.

• Identifica els principals grups de roques i els relaciona amb els processos que els generen.

• Identificar els principals grups de roques i conèixer els processos que els originen.

• Reconèixer els principals grups de roques i com s’originen.

© grup edebé29


Competència per a aprendre a aprendre • Aplicar els coneixements i les

estratègies en contextos nous i diversos.

• Relaciona els processos geològics externs amb els seus agents causants.

• Relacionar els processos geològics externs amb l’agent causant responsable.

• Vincular els agents geològics externs amb els processos geològics que modelen el relleu.

CONTINGUTS

C P V

• El relleu com a resultat de l’acció conjunta de la dinàmica interna i la dinàmica externa.

• Origen i característiques de les serralades.• La meteorització química, física i biològica, i els

factors que l’afecten.• L’erosió i els paràmetres que la defineixen.• Tipus de transport dels sediments.• La sedimentació.• La diagènesi.• Efecte dels torrents, els rius i les aigües salvatges

en el modelat del relleu.• Efecte de l’aigua subterrània en el modelat del

relleu. Cas del modelat càrstic.• Efecte de les ones, els corrents i les marees en el

modelat del relleu.• Efecte del vent en el modelat del relleu.• Efecte de les glaceres en el modelat del relleu.• Efecte dels éssers vius en el modelat del relleu.• Determinació de les principals zones climàtiques

del planeta.• Descripció dels principals sistemes morfoclimàtics

del planeta.• Característiques generals dels principals tipus de

roques.

• Situació en un mapa del territori de les principals serralades.

• Deducció de les característiques d’una serralada a partir de la seva situació en un mapa.

• Deducció dels processos geològics externs predominants a partir de l’estudi de l’entorn natural.

• Deducció de l’agent geològic extern predominant a partir de fotografies de formacions geològiques.

• Identificació d’un sistema morfoclimàtic a partir d’una fotografia o de la seva situació en un mapa.

• Situació dels principals sistemes morfoclimàtics presents al nostre territori.

• Elaboració d’esquemes que expliquin les transformacions entre els diferents tipus de roques.

• Interpretació de patrons de corbes de nivell en un mapa topogràfic a partir d’una clau senzilla.

• Interès per l’origen de les formacions geològiques de l’entorn.

• Interès per les conseqüències d’aquests processos en el relleu.

• Valoració del territori com un conjunt dinàmic, organitzat i divers en el qual es produeixen interaccions entre el substrat geològic, els factors fisicoquímics i els éssers vius.

• Interès pels processos de formació dels diferents tipus de roques.

• Valoració de la importància de l’ús dels coneixements de geologia en el moment de considerar riscos i prendre decisions.

Ensenyaments transversals • La presa de les Tres Gorges. Educació

mediambiental.

© grup edebé30


• Cicle de transformació i reciclatge continu de les roques i els processos associats a aquestes transformacions.

• El mapa topogràfic i les seves aplicacions.

© grup edebé31


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. La formació del relleu• Localitzar en un mapa diferents serralades i deduir l’origen de la seva formació.• Identificar els efectes de la dinàmica interna i externa sobre el modelat del relleu.2. Els processos geològics externs• Descriure el medi sedimentari.• Determinar les diferències entre meteorització i erosió.• Aplicar correctament els paràmetres que defineixen l’erosió.• Identificar, a partir d’exemples, els diferents tipus de processos geològics externs implicats.3. Els agents geològics externs• Descriure les característiques, la localització i les condicions d’actuació de diferents agents geològics.• Deduir els agents geològics externs implicats en la formació de determinats modelats del relleu.• Determinar l’acció de l’ésser humà sobre els efectes en l’actuació de diversos agents geològics externs.4 Els sistemes morfoclimàtics• Identificar les principals diferències entre diferents tipus de sistemes morfoclimàtics.• Associar els sistemes morfoclimàtics als processos i els agents geològics externs predominants.• Determinar el sistema morfoclimàtic del territori on habita l’alumnat.• Elaborar i interpretar un mapa topogràfic.5. El cicle de les roques• Descriure, mitjançant esquemes, el procés de formació dels diferents tipus de roques.• Classificar diversos tipus de roques segons el seu origen.Investiga: Interpretació de mapes topogràfics• Identificar patrons de corbes de nivell en un mapa topogràfic.• Interpretar un mapa topogràfic.• Dialogar sobre la importància de delimitar les zones de pas d’aigua i susceptibles de risc geològic.• Seleccionar zones adequades per a diferents instal·lacions.

© grup edebé32


ALTRES ACTIVITATS



MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori a la unitat i observar la imatge d’entrada, en la qual es veu un penya-segat sobre el mar. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre com es va formar el penya-segat, els agents i els processos geològics externs.


Recorregut per un parc nacionalExplicar els processos geològics que han intervingut en la formació d’una serralada.• Analitzar els agents i els processos geològics que han modelat el relleu de llocs concrets.• Elaborar panells informatius sobre diversos paisatges.• Deduir diferents processos de modelat del relleu a partir d’una imatge.

PROJECTE: Un nou volcà a les illes Canàries? Fase 1: EleccióPresentació del tema: explicar el projecte, evocar les idees prèvies i plantejar preguntes i hipòtesis que, posteriorment, seran l’objecte d’investigació.Fase 2: PlanificacióOrganització i distribució de les diferents tasques que han cal efectuar entre els alumnes i els grups formats.Fase 3: DesenvolupamentInvestigació de les diferents hipòtesis plantejades anteriorment. Activitats en grup, cooperatives, que endeguen els diferents estils cognitius:• Confecció d’un quadern de bitàcola sobre els successos esdevinguts a l’illa de Hierro en els últims mesos.• Creació d’un bloc i introducció de notícies.• Investigació sobre la geografia, la geologia i l’origen de les illes Canàries, i el paper de les administracions

en la prevenció de desastres d’origen sísmic i volcànic.• Elaboració d’un fullet informatiu sobre els perills i les mesures preventives recomanades per a la població.• Elaboració d’un qüestionari sobre el coneixement d’aquestes mesures.• Preparació d’una presentació informativa.• Disseny i construcció d’un model de volcà submarí.

© grup edebé33


Fase 4: Avaluació• Valoració i avaluació del projecte, mitjançant el dossier individual de l’alumne/a, que ha de recollir les

diferents activitats del projecte, i la rúbrica d’avaluació, en la qual s’han de contemplar les competències i el grau de consecució per part de l’alumne/a.

COMPLEMENTÀRIES En començar la unitat, es pot analitzar la fotografia d’inici per a abordar diversos temes amb els alumnes, com ara la forma de relleu que apareix, els agents que han estat modelant el relleu des del seu origen, el clima de la zona i la seva influència en el modelat del relleu.Per a integrar continguts, es pot organitzar una activitat en petits grups, consistent a repartir fotografies característiques de diferents dominis morfoclimàtics perquè els identifiquin i n’anotin les característiques (nom i localització, clima associat, processos i agents geològics externs predominants, formacions del relleu típiques si n’hi ha). Posteriorment, s’haurien de posar en comú els treballs dels grups.Després, per a aprofundir en els mètodes d’observació del relleu, es pot introduir l’alumnat en la fotointerpretació mitjançant un estereoscopi. Necessitarem un estereoscopi, dues fotografies aèries contigües d’una mateixa zona, lleugerament solapades, i paper vegetal.El procés és el següent: 1. Situa les fotografies aèries sota l’estereoscopi, de manera que els punts o detalls idèntics les dues imatges distin el mateix que la separació entre els dos ulls. 2. A través de l’estereoscopi i utilitzant un dels ulls, localitza un detall d’una de les fotografies. Sense perdre el detall de vista, amb l’altre ull localitza el mateix detall en l’altra. Quan cada ull vegi el mateix detall en cada fotografia, veuràs el paisatge en relleu. 3. Superposa el paper vegetal sobre una de les dues fotografies i dibuixa-hi a sobre les formes que vagis observant per a la seva posterior interpretació. A continuació, es proposaran les activitats següents:— Enumera les formacions del relleu que observes i explica a quin tipus de morfologia pertanyen. — Fes un dibuix esquemàtic de les formacions identificades.

Comentari de text: L’aigua va esculpir el relleu de Mart. Activitat de comprensió d’un recent estudi científic sobre el modelat del relleu de Mart realitzat després d’una missió de reconeixement de la NASA al planeta vermell.


Llibre alumne Activitats 1 i 4 de la pàg. 59; activitat 46 de la pàg. 76.

Material complementari Activitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 35; activitat 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàg. 33.

Llibre alumneActivitats 29, 30 i 36 de la pàg. 76; activitat 11 de la pàg. 65; activitat 17 de la pàg. 63; activitat Per a ampliar de la pàg. 77.

Material complementariActivitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 39; activitats 1 i 2 de la

© grup edebé34


pàg. 37.


Llibre de l’alumne (Annex)• Enumerar els principals tipus de serralades.• Completar esquemes relacionats amb la dinàmica del medi sedimentari.• Classificar diferents processos geològics a partir del tipus de meteorització que presenten.• Determinar la relació entre la inclinació d’un riu i l’acció erosiva de l’aigua.• Definir què és un aqüífer i dir com l’aigua subterrània duu a terme l’erosió, el transport i la sedimentació.• Identificar diferents tipus de costa a partir d’imatges, i relacionar-los amb els agents i els processos predominants.• Relacionar el clima present a les zones temperades i el relleu associat a aquestes zones.

Material complementari (pàg. 41)• Completar un esquema del medi sedimentari.• Explicar els tipus de meteorització.• Relacionar formes del relleu fluvial amb el tram de riu del qual són característiques.• Explicar la dinàmica del relleu càrstic i les formes del relleu a les quals dóna lloc.• Explicar la dinàmica del modelat litoral.• Definir les característiques de la sedimentació glacial, eòlica i fluvial.

Llibre de l’alumne (pàg. 79 i II annex)• Explicar els processos geològics que han intervingut en la formació d’una serralada.• Analitzar els agents i els processos geològics que han modelat el relleu de llocs concrets.• Elaborar panells informatius sobre diversos paisatges.• Deduir diferents processos de modelat del relleu a partir d’una imatge.

Material complementari (pàg. 43)• Identificar diferents formes del relleu i explicar-ne l’origen a partir de diverses fotografies.• Valorar factors de risc en el modelat litoral.



• Per a pensar (pàg. 77 del LA): llegir i reflexionar sobre un text referit a la presa de les Tres Gorges.

© grup edebé35


• Comentari de text: L’aigua va esculpir el relleu de Mart (annex del LA).






Expressió • Exposar de manera oral i escrita el raonament seguit en les diverses activitats.• Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.


ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Ampliar el mapa conceptual proposat en la pàgina 75 del LA, elaborar un esquema d’ampliació dels processos geològics externs, així com un esquema de claus sobre l’origen i els tipus de roques, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a completar l’activitat Per a pensar de la pàgina 77 del LA, es poden consultar les següents pàgines web: • http://www.elmundo.es/elmundo/2002/graficos/nov/s2/presa.html • http://ca.wikipedia.org/wiki/Presa_de_les_Tres_Gorges • http://prg4tbp.wikispaces.com/la+presa+de+les+Tres+Gorges



• Reconèixer les formes del paisatge i relacionar-les amb la seva formació.• Comprendre la relació entre el modelat del paisatge i diferents factors.

© grup edebé36

http://prg4tbp.wikispaces.com/la+presa+de+les+Tres+Gorges

http://ca.wikipedia.org/wiki/Presa_de_les_Tres_Gorges

http://www.elmundo.es/elmundo/2002/graficos/nov/s2/presa.html


• Identificar els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació en el relleu.• Conèixer el clima, el relleu i les característiques principals dels sistemes morfoclimàtics.• Reconèixer els principals grups de roques i el seu origen.• Vincular els agents geològics externs amb els processos geològics que modelen el relleu.









METODOLOGIA








hores.






© grup edebé37





Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (fotocòpia del mapa topogràfic, llapis de colors).



Unitat 3: Relleu i dinàmica externa terrestre. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de










Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a la Interpretació de mapes topogràfics.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Recorregut per un parc nacional.

– Activitats d’avaluació de les CB. Activitats per a avaluar l’adquisició de les CB identificades i treballades en les unitats que formen cada bloc de continguts.

© grup edebé38


PROJECTE: Un nou volcà a les illes Canàries?En el primer bloc, es planteja aquest projecte que consolida el treball de les CB, així com la diversitat d’estils cognitius dels alumnes i el treball cooperatiu.





• Procés seguit en la resolució de problemes.• Activitats TAC: interactives, caceres del tresor,







© grup edebé39








……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…


© grup edebé41


UNITAT DIDÀCTICA 04: La dinàmica dels ecosistemesCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Redactar textos de tipologia

diversa.

Coneix què és un ecosistema i de què està format (biòtop i biocenosi).

Conèixer què és un ecosistema i els seus components (biòtop i biocenosi).

Descriure el concepte d’ecosistema i distingir-ne els components (biòtop i biocenosi).

Competència matemàtica• Utilitzar de forma integrada els

coneixements matemàtics en ciències per a comprendre i resoldre situacions.

• Identifica els paràmetres amb els quals s’estudien les poblacions i n’entén el significat.

• Entendre la dinàmica de les poblacions i els paràmetres que ens permeten estudiar-la.

• Conèixer els paràmetres que ens permeten estudiar les poblacions i la seva interrelació.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicInterpretar la informació de diverses

fonts i elaborar gràfics, taules, diagrames i esquemes sobre el funcionament dels ecosistemes.

Localitzar i seleccionar informació rellevant sobre temes d’interès social relacionats amb la ciència i la salut en diferents fonts.

• Coneix les relacions tròfiques entre éssers vius i les formes bàsiques per a representar-les.

• Coneix les principals adaptacions al seu medi que presenten els éssers aquàtics i terrestres.

• Comprendre les relacions tròfiques entre organismes i la representació de la seva estructura a nivell d’ecosistema.

• Identificar les adaptacions que han desenvolupat els éssers vius per a habitar en els medis aquàtic i terrestre.

• Entendre el funcionament de les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema i la seva representació.

• Reconèixer les principals adaptacions als medis aquàtic i terrestre que han desenvolupat els éssers vius.

Tractament de la informació i competència digitalAplicar en diferents situacions i

contextos els seus llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) en elaborar la informació.

Interpretar i comparar la informació quantitativa presentada en diversos formats: taules, columnes estratigràfiques, gràfics i dibuixos il·lustratius.

• Representa de manera elemental la circulació de la matèria i el flux d’energia en un ecosistema.

• Entendre com es produeix la circulació de la matèria i el flux d’energia en els ecosistemes.

• Ser capaç de representar la circulació de la matèria i el flux d’energia en els ecosistemes.

Autonomia i iniciativa personal• Analitzar i seleccionar les

informacions i els suggeriments que es reben.

• Identifica les característiques que canvien en els ecosistemes en la seva evolució natural.

• Reconèixer l’evolució dels ecosistemes en el temps i la seva tendència natural.

• Descriure els canvis que se succeeixen en l’evolució natural dels ecosistemes.

© grup edebé42


CONTINGUTS

C P V

Els components dels ecosistemes: el biòtop i la biocenosi.

Factors que determinen i caracteritzen cadascun dels components dels ecosistemes.

Principals adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic.

Principals adaptacions dels éssers vius al medi terrestre.

Les relacions alimentàries com a base de les interaccions entre els organismes que conformen la biocenosi d’un ecosistema.

Conceptes de cadena tròfica i xarxa tròfica.Concepte de nivell tròfic i principals nivells en els quals

es classifiquen els éssers vius d’un ecosistema.Concepte i descripció de piràmide alimentària.Descripció del flux d’energia i del cicle de la matèria en

els ecosistemes.Els cicles del carboni, el nitrogen i el fòsfor.Conceptes i abast de biomassa i producció.Concepte i tipus de successió.Classificació de les espècies segons el seu ordre

d’aparició en una successió.Estratègies de la r i de la K com a adaptació a cada

tipus de successió.Característiques d’una successió: grau de maduresa

d’un ecosistema.Les plagues i la lluita biològica.Evolució de la biomassa d’un ecosistema.

Interpretació i elaboració de taules sobre dades físiques i químics del medi natural.

Recerca i valoració d’informació sobre el nínxol de diferents animals.

Elaboració d’esquemes sobre les adaptacions al medi aquàtic i terrestre.

Recerca d’informació sobre les comunitats que habiten un i un altre medi.

Elaboració i interpretació de cadenes i de xarxes tròfiques en ecosistemes.

Recerca d’informació sobre el nivell tròfic de diferents éssers vius per a determinar aquest nivell.

Realització de càlculs senzills de la biomassa i la producció en diferents ecosistemes.

Predicció de l’evolució d’un ecosistema davant la presència d’algun tipus d’alteració.

Elaboració d’un gràfic a partir de les dades d’una taula.

Anàlisi de les dades de la biomassa presentats en una taula.

Deducció de la relació entre concentració de nitrats, biomassa de fitoplàncton i zooplàncton.

Reflexió sobre la importància del plàncton en l’ecosistema.

• Interès per conèixer les característiques ecològiques de l’entorn proper.

• Interès per conèixer les adaptacions en l’entorn que presenten els éssers vius.

• Interès per conèixer quina funció compleixen els components d’un ecosistema i com influeixen i participen en el manteniment de l’equilibri.

• Reconeixement del medi natural com un conjunt de sistemes íntimament relacionats mitjançant els fluxos d’energia i els cicles de matèria.

• Valoració de la influència de l’ésser humà en els ecosistemes, a causa de la seva explotació.

• Valoració dels efectes de l’ús de pesticides en els ecosistemes.

Ensenyaments transversals • La catàstrofe malthusiana. Educació per a la pau.

© grup edebé43


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Els ecosistemesElaborar taules i informes sobre les característiques del biòtop i la biocenosi de diferents ecosistemes.Deduir la viabilitat de la població d’una espècie en un ecosistema, a partir de la informació aportada pels paràmetres que defineixen aquesta població.Interpretar gràfics de l’evolució de la població de diverses espècies per a deduir determinats aspectes del biòtop o la biocenosi.

2. Les adaptacions dels éssers viusBuscar informació sobre les tres principals comunitats del medi aquàtic.Elaborar gràfics que reflecteixin les diferències en les adaptacions als medis aquàtic i terrestre.Deduir les formes d’adaptació que presenten determinats animals al medi on viuen.Raonar sobre el sentit de l’homeotèrmia i de la poiquilotèrmia en cada medi.

3. Les relacions tròfiques• Elaborar taules per a classificar diferents éssers vius (dels quals prèviament se’n coneixen els aliments que mengen) segons el seu nivell tròfic.• Deduir quines conseqüències sobre l’ecosistema pot tenir la desaparició de determinats components d’una xarxa tròfica.• Elaborar cadenes i xarxes tròfiques d’ecosistemes de diferents medis.

4. Circulació d’energia i de matèria• Representar piràmides alimentàries.• Calcular la biomassa i la producció de diversos ecosistemes, i interpretar-ne els resultats.• Deduir el nivell tròfic dels organismes d’un ecosistema, a partir de les dades de la biomassa i la producció.

@ Respondre una sèrie de qüestions a partir de la consulta d’aquest enllaç: http://www.natureduca.com/cienc_gen_cadenas.php

5. Les successions• Determinar el tipus de successió a partir de l’estudi de diversos paràmetres com, per exemple, el tipus d’estratègia de les espècies que la formen, la biodiversitat o

la complexitat de les xarxes tròfiques.• Buscar informació sobre diferents tipus de plagues i argumentar el control de plaga més adequat per a cadascun.

Investiga: L’autoregulació d’un ecosistema• Elaborar un gràfic que mostri l’evolució de la concentració de nitrats, la biomassa de fitoplàncton i la de zooplàncton.• Determinar la relació existent entre les tres variables, a partir de les dades facilitades i el gràfic confeccionat.• Valorar la importància del plàncton en els ecosistemes i el possible impacte de l’ús de pesticides.

© grup edebé44


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe• Respon: realitzar les activitats d’aquesta secció a fi d’abordar els coneixements previs necessaris per a


MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori a la unitat i observar les imatges d’entrada, en les quals es veuen uns camps de cultiu i un paisatge de muntanya amb un grup de cérvols pasturant. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre què és un ecosistema i les relacions entre els organismes que l’habiten, el moviment de la matèria i de l’energia.


Ecologia urbana• Elaborar una taula de característiques i relacions tròfiques entre diverses espècies presents en un parc.• Deduir l’abundància relativa de cada espècie.• Identificar les adaptacions al medi dels organismes d’un ecosistema, el seu nivell tròfic i els condicionants

ambientals.

COMPLEMENTÀRIES En començar la unitat, es pot analitzar la fotografia inicial per a introduir el tema als alumnes. Es pot comentar i preguntar sobre el tipus d’organismes que hi apareixen, de què s’alimenten, en quines zones del món es podrien trobar i l’ambient en el qual habiten (clima, vegetació…), amb l’objectiu d’orientar l’enfocament de l’observació i saber així d’on obtenen la seva energia i la seva matèria.Per a reforçar el primer apartat de la unitat, es proposa organitzar una activitat en petits grups, en la qual cadascun haurà d’investigar i resumir les característiques del biòtop i de la biocenosi d’un ecosistema diferent: fons marí rocós, cova, alta muntanya, bosc mediterrani.

Comentari de text: La pèrdua de la biodiversitat a Catalunya.Activitat de comprensió i de conscienciació sobre la biodiversitat dels ecosistemes catalans i del món, així com de la perillosa tendència de regressió i extinció d’espècies de gran valor ecològic.


Llibre alumne Activitat 26 de la pàg. 98.Material complementariActivitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 45; activitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 47.

Llibre alumneActivitat 2 de la pàg. 85; activitats 19, 23, 29 i 30 de la pàg. 98.Material complementariActivitats 1, 2 i 3 de la pàg. 49; activitats 1, 2 i 3 de la pàg. 51.

© grup edebé46



Llibre de l’alumne (Annex)• Explicar els factors ambientals que condicionen un biòtop.• Determinar l’efecte d’una espècie forana sobre les taxes de natalitat i mortalitat de les espècies autòctones.• Respondre diverses qüestions sobre les adaptacions dels animals aquàtics.• Descriure els principals processos relacionats amb el flux d’energia i el cicle de la matèria en un ecosistema.• Completar una xarxa tròfica.• Explicar esquemàticament el cicle del carboni.• Identificar el tipus de successió i les seves característiques a partir d’imatges.Material complementari (pàg. 53)• Relacionar conceptes amb la seva definició.• Completar un text sobre el cicle del carboni.• Identificar els nivells tròfics amb imatges de diferents espècies i establir el flux d’energia d’un a l’altre.• Caracteritzar els ecosistemes dels medis aquàtic i terrestre.

Llibre de l’alumne (pàg. 101 i II de l’annex)• Elaborar una taula de característiques i relacions tròfiques entre diverses espècies presents en un parc.• Deduir l’abundància relativa de cada espècie.• Identificar les adaptacions al medi dels organismes d’un ecosistema, el seu nivell tròfic i els condicionants ambientals.

Material complementari (pàg. 55)• Identificar elements del biòtop i la biocenosi d’un ecosistema alterat. Valoració del seu funcionament.• Valorar, entre diverses opcions, quina intervenció sobre un ecosistema seria més efectiva.



• Per a pensar (pàg. 99 del LA): llegir i reflexionar sobre un text sobre l’anomenada catàstrofe malthusiana, elaborada per Thomas Robert Malthus.

• Comentari de text: La pèrdua de la biodiversitat a Catalunya (annex del LA).






© grup edebé47



• Glossari (pàg. X de l’annex del LA): expressar amb rigor els termes propis de la matèria.

ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Ampliar el mapa conceptual proposat a la pàgina 97 del LA, afegint-hi els cicles dels principals elements químics, i elaborar un esquema de claus sobre les successions, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a resoldre l’activitat 3 de la pàgina 87 del LA, s’ha de consultar la pàgina web: http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/intro/indexc.htm— Per a resoldre l’activitat 16 de la pàgina 96 del LA, s’ha de consultar la pàgina web: http://marenostrum.org/ecologia/oceanografia/marea/indexc.htm— Per a resoldre l’activitat 34 de la pàgina 99 del LA i trobar la informació necessària sobre les plagues de llagostes, s’ha de consultar la pàgina web: http://www.fao.org/newsroom/es/focus/2006/1000345/index.html— Per a saber més sobre la circulació d’energia i matèria en els ecosistemes, cal consultar la pàgina web: http://www.natureduca.com/cienc_gen_cadenas.php



• Descriure el concepte d’ecosistema i els seus components.• Conèixer els paràmetres d’estudi de les poblacions i la seva interrelació.• Entendre el funcionament de les relacions tròfiques i la seva representació.• Reconèixer les principals adaptacions als medis aquàtic i terrestre.• Representar la circulació de la matèria i el flux d’energia en els ecosistemes.• Descriure els canvis que se succeeixen en l’evolució dels ecosistemes.


© grup edebé48

http://www.natureduca.com/cienc_gen_cadenas.php

http://www.fao.org/newsroom/es/focus/2006/1000345/index.html

http://marenostrum.org/ecologia/oceanografia/marea/indexc.htm

http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/intro/indexc.htm









METODOLOGIA











hores.








Unitat 4: La dinàmica dels ecosistemes. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de

© grup edebé49


Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (dades sobre la concentració de les espècies que estudiaran, paper mil·limetrat, regle, llapis de colors).










Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’estudi de L’autoregulació d’un ecosistema.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Ecologia urbana.








• Fitxa de registre individual. • Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Bloc del professor/a.• Dossier d’aprenentatge.• Rúbrica d’avaluació de les CB de la UD.

© grup edebé50




• Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.• Rúbrica d’avaluació del Projecte.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

© grup edebé51








……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…


© grup edebé53


UNITAT DIDÀCTICA 05: Ecosistemes terrestres i aquàticsCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Competència matemàtica• Aplicar les operacions

aritmètiques per a tractar aspectes quantitatius de la realitat.

Aplica operacions aritmètiques per a tractar aspectes quantitatius de la realitat.

Conèixer alguns mètodes d’estudi dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

Reconèixer els instruments principals utilitzats en l’estudi dels ecosistemes.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Reconèixer els ecosistemes

principals del nostre planeta.• Utilitzar les dades que permetin

identificar els diferents ecosistemes.

• Reconèixer la influència de l’activitat humana en el medi ambient per a aconseguir un equilibri que permeti la pervivència de la vida.

• Descriure i analitzar els principals problemes mediambientals resultat de l’activitat humana, i considerar-ne les causes i els efectes.

• Reconeix els principals ecosistemes terrestres.

• Interpreta les dades que permeten identificar els diferents ecosistemes.

• Identifica les característiques dels ecosistemes marins i d’aigua dolça.

• Descriure els diferents biomes que es distingeixen en la superfície terrestre.

• Conèixer alguns mètodes d’estudi dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

• Identifica les característiques del biòtop i la biocenosi dels principals ecosistemes marins i d’aigua dolça.

• Identificar les principals característiques dels grans biomes de la Terra.

• Obtenir dades d’alguns components abiòtics i biòtics dels ecosistemes.

• Comparar els diferents ecosistemes aquàtics.

Competència social i ciutadana Valorar la necessitat de

conservar la riquesa i la diversitat dels diferents ecosistemes.

• Expressa la necessitat de conservar la riquesa i la diversitat dels diferents ecosistemes.

• Comprendre la necessitat de protegir els espais naturals.

• Valorar la diversitat d’ecosistemes i la importància de la seva preservació.

© grup edebé54


CONTINGUTS

C P V

Característiques del medi terrestre. Concepte de bioma. Característiques dels biomes principals: alta

muntanya, tundra, taigà, estepa, bosc caducifoli, bosc mediterrani, desert, sabana i selva tropical.

Característiques del medi aquàtic. Característiques dels ecosistemes marins: zona

nerítica, zona pelàgica. Característiques dels ecosistemes d’aigua dolça:

curs alt, mitjà i baix dels rius. Característiques fisicoquímiques del medi aquàtic. Característiques fisicoquímiques del medi

terrestre. Instruments d’estudi dels ecosistemes aquàtics i

terrestres. Components d’un ecosistema.

Càlcul de la grandària d’una població mitjançant el marcatge i la recaptura.

Anàlisi d’una parcel·la d’un ecosistema terrestre.

Valoració de la diversitat d’ecosistemes que existeixen en el planeta Terra.

Valoració de la importància relativa dels ecosistemes marins dins de l’ecosfera.

Valoració de la necessitat de protegir els espais naturals.

Interès per la correcta elecció i realització de la metodologia d’estudi d’un ecosistema.

Ensenyaments transversals • Ecosistemes amenaçats. Educació

mediambiental.

© grup edebé55


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Ecosistemes terrestres. Determinar els factors que condicionen la vida en el medi terrestre. Determinar la importància de la temperatura en alguns biomes. Justificar la poca oscil·lació tèrmica de biomes com ara la sabana. Determinar els factors ambientals que provoquen les sequeres en els biomes que més les pateixen. Elaborar una taula resum amb les característiques principals dels biomes. Descriure els factors ambientals més determinants de la selva tropical.2. Ecosistemes aquàtics. Analitzar la distribució dels organismes productors en els ecosistemes marins. Explicar les característiques del biòtop que condicionen la vida en l’estrat abissal. Reconèixer els diferents ecosistemes que es poden distingir en un riu i les seves característiques. Comparar la variació del biòtop al llarg del curs d’un riu.3. Tècniques d’estudi dels ecosistemes.• Explicar els factors ambientals més importants dels ecosistemes aquàtics.• Comparar el comportament de dues característiques físiques en un medi.• Calcular la grandària d’una població a partir d’estimacions parcials.• Reconèixer els requisits per a aplicar cada tècnica de mostreig.• Comparar la mesura de la temperatura i la llum en els ecosistemes aquàtics i terrestres.Investiga: Anàlisi d’un ecosistema• Identificar els diferents organismes segons el seu nivell tròfic.• Representar gràficament l’abundància relativa dels diferents vegetals.• Comparar les espècies més abundants de vegetals.• Analitzar críticament el procediment utilitzat.

© grup edebé56


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe• Respon: realitzar les activitats d’aquesta secció per a abordar els coneixements previs necessaris per a


MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori al bloc i a la unitat i observar les imatges d’entrada en les quals es veu el modelat de certes roques, diferents persones treballant en un jaciment i un fòssil en perfecte estat. A partir d’això es recomana començar a plantejar qüestions sobre la història de la Terra, èpoques passades, éssers vius extints i el seu estudi.


Vacances a l’estranger• Descriure un mètode d’estudi dels ecosistemes aquàtics.• Comparar el medi aquàtic i el medi terrestre.• Explicar el bioma que caracteritza a Islàndia.

COMPLEMENTÀRIES Per a sintetitzar la informació sobre els biomes terrestres principals, completa una taula en la qual aparegui la informació següent:

- El nom de cada bioma.- Les característiques del seu clima.- Alguna característica de la biocenosi.- El nom d’algunes plantes i animals que viuen en aquest bioma.

Comentari de text: En aigües somes i en grans profunditats (annex del LA).Activitat de comprensió i aprofundiment sobre els hàbitats de distribució del coral en el mar Mediterrani.


Llibre alumne Activitats 1 i 4 de la pàg. 107; activitats 7 i 10 de les pàgines 109 i 111; activitats 11 i 12 de la pàgina 114.Material complementariActivitats 2, 3, 4 i 5 de la fitxa 1 de reforç de la pàg. 57; activitats 1 i 2 de la fitxa 2 de reforç de la pàg. 59; activitats 1, 2 i 3 de la fitxa 1 de reforç de la pàg. 57.

Llibre alumneActivitats 3 i 20 de les pàg. 107 i 116; activitat Per a ampliar de la pàg. 117; activitat 9 de la pàg. 111; activitat 32 de la pàg. 117.

Material complementariActivitats 1, 2 i 3 de la fitxa 2 d’ampliació de la pàg. 63; activitats 1 i 2 de la fitxa 1 d’ampliació de la pàg. 61.

© grup edebé57



Llibre de l’alumne (LA) (Annex)• Reconèixer els diferents instruments utilitzats en l’anàlisi del biòtop.• Explicar una tècnica d’anàlisi d’un ecosistema.• Explicar i analitzar les característiques d’alguns ecosistemes.• Descriure les característiques principals de diferents biomes.• Identificar els ecosistemes presents en un territori.

Material complementari (pàg. 65)• Conèixer els diferents instruments que s’utilitzen en l’estudi dels ecosistemes.• Distingir les característiques de les diferents zones dels ecosistemes marins i fluvials.• Reconèixer les condicions principals del biòtop i la biocenosi dels diferents biomes.

Llibre de l’alumne (pàg. 119 i annex)• Descriure un mètode d’estudi dels ecosistemes aquàtics.• Comparar el medi aquàtic i el medi terrestre.• Explicar el bioma que caracteritza Islàndia.

Material complementari (pàg. 67)• Analitzar la dinàmica dels ecosistemes vinculats al ric Ebre.• Interpretar els diferents biomes que es troben a l’Argentina.



• Per a pensar (pàg. 117 LA). Llegir i reflexionar sobre un text sobre els ecosistemes mediterranis, no tan exuberants ni tan vistosos com altres, però que igualment mereixen una protecció i atenció especials en ser una important font de biodiversitat i refugi per a nombrosos animals autòctons i migratoris.

• Comentari de text: En aigües somes i en grans profunditats (annex del LA).



‒Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).

‒Elaboració de la informació.

‒Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió

© grup edebé58


• Exposar de manera oral i escrita el raonament seguit en les diverses activitats.• Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.

• Glossari (pàg. X de l’annex del LA): Expressar amb rigor els termes propis de la matèria.

ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Ampliar el mapa conceptual proposat a la pàgina 115 del LA afegint els diferents estrats de la zona pelàgica i elaborar un esquema de claus sobre els diferents subjectes d’estudi d’un ecosistema i els instruments que s’utilitzen, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a resoldre l’activitat 19 de la pàgina 116 del LA, es poden consultar diferents mapamundis en línia com ara maps.google.com— Per a resoldre l’activitat 27 de la pàgina 116 del LA, es poden consultar diferents pàgines web per a conèixer les diferents modalitats de pesca.



• Reconèixer els principals instruments utilitzats en l’estudi dels ecosistemes.• Identificar les característiques principals dels grans biomes de la Terra.• Obtenir dades dels ecosistemes.• Comparar els diferents ecosistemes aquàtics.• Valorar la diversitat d’ecosistemes i la importància de la seva preservació.




• Grau d’elaboració personal de les idees, respostes i processos personals desenvolupats.

© grup edebé59





• Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyerisme

METODOLOGIA






• Recursos digitals (activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a internet, banc d’imatges, presentacions...)




Altres materials


• Aula.

• Temps aproximat: 14 hores.








Unitat 5: Ecosistemes terrestres i aquàtics ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de



Competències bàsiques. Relació de les competències bàsiques fonamentals que s’han

© grup edebé60


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (guia de camp, bloc de notes, llapis, cinta mètrica, calculadora, lupa, cordó de pita o similar).

d’adquirir a partir del desenvolupament dels aprenentatges.







Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’Estudi d’un ecosistema.

Competències bàsiques. Activitats per abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Vacances a l’estranger.

© grup edebé61











• Fitxa de registre individual. • Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Bloc del professor/a.• Dossier d’aprenentatge.• Rúbrica d’avaluació de les CB de la UD.• Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.• Rúbrica d’avaluació del Projecte.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.












© grup edebé62


……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…


© grup edebé64


UNITAT DIDÀCTICA 06: La reproducció: de la cèl·lula a l’organisme

© grup edebé65


COMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Organitzar la informació,

sintetitzar-la i integrar-la amb els coneixements previs, per a ordenar-la i reelaborar-la mitjançant esquemes i mapes conceptuals.

Coneix la teoria cel·lular i ordena els nivells d’organització dels éssers vius.

• Comprendre la teoria cel·lular i els nivells d’organització dels éssers vius.

Descriure el concepte de teoria cel·lular i classificar els nivells d’organització dels éssers vius.

Competència matemàtica• Plantejar, formular i executar

problemes relacionats amb la conversió d’unitats per a la interpretació correcta de mesuraments microscòpics.

• Distingeix entre cèl·lules eucariotes i procariotes, i en reconeix les principals estructures.

• Identificar les cèl·lules eucariotes i procariotes, així com les seves principals estructures.

• Conèixer les diferències entre les cèl·lules eucariotes i procariotes, i enumerar-ne les principals estructures.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicSer capaç d’interpretar informació

textual i gràfica relacionada amb determinats tipus i processos cel·lulars, i aplicar aquests coneixements en contextos reals.

Conèixer i ser capaç d’utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius, com ara la preparació de mostres i la seva observació a través del microscopi òptic.

• Distingeix entre els processos de mitosi i de meiosi, així com el seu objectiu.

• Comprendre la utilitat de la mitosi i la meiosi, i conèixer les diferències entre tots dos processos.

• Explicar la utilitat dels processos de mitosi i de meiosi, així com les diferències entre tots dos.

Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar internet de manera crítica i

responsable per a la recerca i selecció d’informació relacionada amb la cèl·lula i el desenvolupament de les seves funcions vitals, principalment la reproducció.

• Comprèn la utilitat de la reproducció sexual i asexual, i identifica les característiques de cadascuna.

• Comprendre les diferències entre la reproducció asexual i sexual, i la utilitat de cadascuna.

• Descriure la utilitat de la reproducció sexual i asexual, i enumerar diferències entre elles.

© grup edebé66


Competència artística i cultural• Utilitzar tècniques i materials de

dibuix per a representar la morfologia de les cèl·lules del llevat del pa i el seu procés de gemmació.

• Coneix el cicle cel·lular i identifica’n cadascuna de les fases.

• Conèixer en què consisteix el cicle cel·lular i cadascuna de les seves fases.

• Explicar el cicle cel·lular en el seu conjunt i cadascuna de les seves fases.

Competència per a aprendre a aprendre• Animar-se a realitzar tasques

noves, com ara les pràctiques de laboratori, i ser proactiu.

• Identifica les principals fases de la mitosi i de la meiosi en esquemes i fotografies.

• Identificar les fases de la mitosi i de la meiosi en microfotografies i esquemes.

• Relacionar fases de la mitosi i de la meiosi amb representacions esquemàtiques i fotografies.

CONTINGUTS

C P V

La teoria cel·lular i els nivells d’organització dels éssers vius.

El microscopi com a instrument d’estudi de la cèl·lula.La morfologia de la cèl·lula procariota i la cèl·lula

eucariota.El nucli cel·lular. Estudi de l’ADN: composició,

estructura i propietats.El cicle cel·lular: la interfase, la divisió cel·lular i el

significat biològic de totes dues.La mitosi: mecànica i fases.La citocinesi.La reproducció asexual: tipus i característiques.La reproducció sexual: processos i característiques.Comparativa entre la reproducció asexual i la sexual.La meiosi com a tipus de divisió que genera gàmetes.Comparació entre mitosi i meiosi.Fases i processos de la meiosi.La gametogènesi humana: l’ovogènesi i

l’espermatogènesi.

Realització de càlculs senzills per a esbrinar la mida d’una cèl·lula a partir d’una microfotografia.

Anàlisi de fragments de textos científics relacionats amb l’organització del nucli eucariota.

Identificació de les fases de la mitosi en microfotografies i esquemes.

Identificació del tipus de reproducció a partir d’esquemes.

Anàlisi de fragments de textos científics relacionats amb la reproducció cel·lular.

Identificació de les fases de la meiosi a partir de microfotografies i esquemes.

Elaboració d’esquemes de la meiosi.Preparació de cèl·lules de llevat per a l’observació al

microscopi òptic.Observació i caracterització de la gemmació en

llevats.Respecte per les normes d’utilització del laboratori i

dels instruments, així com de les normes de seguretat en ell.

• Adquisició d’hàbits de rigor i precisió en el treball científic.

• Valoració científica de la importància de la regulació del cicle cel·lular.

• Valoració de la importància que l’estratègia de reproducció representa per a la supervivència d’una espècie.

• Interès per conèixer les diferents estratègies de reproducció.

• Interès per conèixer el mecanisme de formació dels gàmetes humans.

• Adquisició d’hàbits de rigor i precisió en el treball científic.

Ensenyaments transversals • El càncer. Educació per a la salut.

© grup edebé67


Característiques dels llevats.

© grup edebé68


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Els éssers vius i la seva organització• Calcular la mida d’una cèl·lula a partir d’una observació al microscopi electrònic.• Identificar les diferents parts d’una cèl·lula a partir de fotografies i esquemes.• Elaborar i dibuixar esquemes dels cariotips de cèl·lules de les quals se’n coneix la dotació cromosòmica.• Analitzar la dotació cromosòmica a partir de fotografies de cromosomes.

2. El cicle cel·lular• Determinar els principals processos que tenen lloc en les diferents fases de la mitosi.• Definir alguns conceptes relacionats amb la divisió cel·lular per mitosi.• Ordenar cronològicament esquemes representatius de les diferents fases de la mitosi.• Determinar la veracitat de diferents afirmacions sobre el cicle cel·lular.

3. La reproducció dels éssers vius• Reconèixer les diferències entre les diferents estratègies reproductives.• Identificar estructures cel·lulars relacionades amb la reproducció a partir d’esquemes.• Buscar informació i exemples dels diferents tipus de reproducció asexual.• Determinar el tipus de reproducció d’un ésser viu a partir d’un text.

4. La producció de gàmetes• Determinar la dotació cromosòmica d’una cèl·lula depenent del tipus de divisió que dugui a terme.• Elaborar l’esquema de la meiosi partint d’una cèl·lula amb una dotació cromosòmica concreta.• Elaborar una taula comparativa entre mitosi i meiosi.• Buscar informació sobre l’estructura cel·lular dels gàmetes humans.• Identificar en quina fase de la meiosi tenen lloc els processos més representatius.

Investiga: Observació de la gemmació en llevats• Dibuixar les cèl·lules i identificar les estructures observades.• Relacionar la forma de les estructures observades amb el procés de gemmació en els llevats.• Descriure les diferències entre la mostra tenyida i la que no ho està.• Determinar per què s’afegeix una solució de glucosa prèviament a la preparació de la mostra.

© grup edebé69


ALTRES ACTIVITATS



MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori al bloc i a la unitat, així com observar les imatges d’entrada, en les quals es veu un espermatozoide aproximant-se a un òvul i una medusa. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre la reproducció, els tipus que existeixen i el procés cel·lular bàsic.


Reproducció assistida• Reconèixer les característiques de cèl·lules observades a través d’un microscopi òptic (mesurament i

identificació del tipus cel·lular).• Analitzar un tractament hormonal i el seu objectiu, en funció del coneixement de la biologia de la

producció de gàmetes en l’ésser humà. • Reconèixer, a partir de dues observacions al microscopi electrònic, les principals característiques de les

cèl·lules procariota i eucariota vegetal.

COMPLEMENTÀRIES Per a començar la unitat, és recomanable analitzar la fotografia de les espores que apareix a l’inici, a fi d’abordar diversos temes amb els alumnes com, per exemple, deduir amb quin tipus de microscopi ha estat presa la imatge, fer càlculs de la grandària real de les espores utilitzant la referència d’escala (× 3 000), així com la funció que tenen les espores i les seves cèl·lules homòlogues en els éssers humans.Per a aprofundir sobre la reproducció cel·lular, es pot llegir el text següent:Les cèl·lules bacterianes es reprodueixen amb una freqüència molt elevada si les condicions són òptimes, donant lloc a una colònia. Aquest fet comporta que les poblacions de bacteris experimentin un creixement molt ràpid, ja que en cada divisió cel·lular el nombre d’individus es duplica i amb això augmenta la massa de bacteris. El creixement depèn, sobretot, de la disponibilitat de nutrients. A mesura que el cultiu va creixent, es van esgotant els nutrients, la qual cosa comporta que el nombre de bacteris no continuï augmentant i finalment es redueixi per mort cel·lular.A continuació, podem observar l’evolució de la massa bacteriana en el temps:Temps (h) 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 4 5 5,5 6,5 7 8Massa (g) 1 2 4 8 16 32 64 70 70 70 65 55 40A continuació, es proposaran les activitats següents:— Recull les dades en un gràfic amb l’eix d’abscisses representant el temps i les ordenades, la massa bacteriana. A continuació, divideix el gràfic en tres zones que representin: el moment en què queda poc aliment, quan hi ha aliment en abundància i quan falta aliment, la qual cosa provoca la mort bacteriana. — Què passaria si s’afegís més aliment de nou al recipient?

© grup edebé70


Comentari de text: Cèl·lules mare adultes com a solució.Activitat de comprensió i reflexió sobre les cèl·lules mare, els problemes ètics que ha plantejat el seu ús i les noves perspectives que s’obren davant la possibilitat d’utilitzar cèl·lules mare adultes.


Llibre de l’alumne Activitat 1 de la pàg. 125; activitat 3 de la pàg. 126; activitat 6 de la pàg. 128; activitat 9 de la pàg. 131; activitat 10 de la pàg. 133; activitat 13 de la pàg. 135; activitat 16 de la pàg. 136.

Material complementariActivitats 1, 2 i 3 de la pàg. 57; activitat 1 i 3 de la pàg. 59; activitat 2 de la pàg. 99.

Llibre de l’alumneActivitat Per a ampliar de la pàg. 143; activitat 12 de la pàg. 133; activitats 31 i 32 de la pàg. 142; activitat 18 de la pàg. 136.

Material complementariActivitats 1 i 2 de la pàg. 61; activitats 1 i 2 de la pàg. 63.


Llibre de l’alumne (Annex)• Assenyalar en un esquema de la cèl·lula la situació de les principals estructures que la componen i completar una taula amb les estructures pròpies de les cèl·lules vegetal, animal i procariota. • Completar amb els termes científics adequats un text sobre les dotacions cromosòmiques de diferents tipus de cèl·lules. • Elaborar un quadre comparatiu de la mitosi i la meiosi. • Identificar la fase de la meiosi en la qual es donen diferents processos cel·lulars. • Determinar la veracitat d’una sèrie d’afirmacions sobre la gametogènesi humana.

Material complementari (pàg. 77)• Completar els principals postulats de la teoria cel·lular.

Llibre de l’alumne (pàg. 145 i II de l’annex)• Reconèixer les característiques de cèl·lules observades a través d’un microscopi òptic (mesurament i identificació del tipus cel·lular).• Analitzar un tractament hormonal i el seu objectiu, en funció del coneixement de la biologia de la producció de gàmetes en l’ésser humà.• Reconèixer, a partir de dues observacions al microscopi electrònic, les principals característiques de les cèl·lules procariota i eucariota vegetal.

Material complementari (pàg. 79)• Identificar tipus cel·lulars a partir d’observacions al microscopi òptic.• Identificar la dotació cromosòmica de les diferents fases del cicle vital de les falgueres.

© grup edebé71


• Calcular el diàmetre d’una cèl·lula a partir d’una observació microscòpica.• Reconèixer les principals estructures de la cèl·lula vegetal eucariota.• Identificar les fases de la divisió cel·lular representades en un esquema.



• Per a pensar (pàg. 143 del LA): llegir i reflexionar sobre un text sobre el càncer i la seva incidència.

• Comentari de text: Cèl·lules mare adultes com a solució (annex del LA).








ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne:

— Ampliar el mapa conceptual proposat a la pàgina 141 del LA, tot incorporant els processos que es donen en la divisió cel·lular i la meiosi, mitjançant l’ús d’un processador de textos. Afegir un nou mapa conceptual del nucli eucariota i els seus components.— Per a resoldre l’activitat 23 de la pàgina 140 del LA, s’ha de consultar la pàgina web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Espermatozoide

© grup edebé72

http://ca.wikipedia.org/wiki/Espermatozoide


— Per a resoldre l’activitat 24 de la pàgina 142 del LA, caldrà utilitzar un processador de textos per elaborar la taula i un cercador web d’imatges com, per exemple, el de Google: http://images.google.cat/— Per a resoldre l’activitat Per a ampliar de la pàgina 143 del LA, es poden consultar les següents pàgines web: • http://ca.wikipedia.org/wiki/Fermentaci%C3%B3• http://es.wikipedia.org/wiki/alimentos_fermentados— Per a resoldre l’activitat Per a pensar de la pàgina 143 del LA, es pot consultar la pàgina web: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/en/index.html



Descriure la teoria cel·lular i els nivells d’organització dels éssers vius.Conèixer les diferències entre les cèl·lules eucariotes i procariotes.Explicar la utilitat dels processos de mitosi i de meiosi.Descriure la utilitat de la reproducció sexual i asexual.Explicar el cicle cel·lular en el seu conjunt i cadascuna de les seves fases.Relacionar les fases de la mitosi i de la meiosi amb representacions esquemàtiques i fotografies.









© grup edebé73

http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/en/index.html

http://es.wikipedia.org/wiki/alimentos_fermentados

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fermentaci%C3%9B

http://images.google.cat/


METODOLOGIA










Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (llevat de forner, solució de glucosa al 5 %, blau de metilè, tub d’assaig de 5 ml, llanceta, pipetes Pasteur d’un sol ús, portaobjectes i cobreobjectes).


hores.








Unitat 6: La reproducció: de la cèl·lula a l’organisme. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de







© grup edebé74





Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’Observació de la gemmació en llevats.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Reproducció assistida.











© grup edebé75




S’ha ofert resposta als ritmes diferents i capacitats d’aprenentatge.




……………….…1

……………….…2

……………….…3

……………….…4

……………….…5

……………….…6

……………….…7

……………….…8

……

……

……

.…


© grup edebé77


UNITAT DIDÀCTICA 07: Herència i transmissió dels caràctersCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Elaborar textos coherents i

cohesionats per a crear missatges intel·ligibles i correctes.

Coneix el concepte de gen i d’al·lel, així com les maneres que tenen d’expressar-se.

Conèixer què són els gens i els seus al·lels, i com s’expressen.

Descriure els conceptes de gen i al·lel, així com la seva expressió.

Competència matemàtica• Formular i resoldre problemes

relacionats amb la interpretació de dades de freqüències gèniques, en contextos reals.

• Planificar i utilitzar estratègies per a afrontar situacions problemàtiques diferents sobre l’herència genètica, tot mostrant seguretat i confiança en les pròpies capacitats.

• Comprèn les lleis de Mendel i les aplica a la resolució de problemes senzills d’herència.

• Relaciona alguns caràcters humans amb la manera com s’hereten.

• Resoldre problemes senzills de genètica aplicant les lleis de Mendel.

• Conèixer de quina manera s’hereten alguns caràcters humans.

• Conèixer les lleis de Mendel i aplicar-les a la resolució de problemes genètics senzills.

• Explicar i reconèixer els mecanismes d’herència d’alguns caràcters humans.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicRelacionar els conceptes bàsics de la

genètica, tot articulant-los en lleis, models i teories per a comprendre el món que ens envolta.

Reconèixer els punts forts i els límits de la genètica.

• Distingeix els mecanismes de transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a una altra.

• Comprendre com es transmeten els caràcters hereditaris d’una generació a una altra.

• Explicar els mecanismes de transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a una altra.

Tractament de la informació i competència digitalAplicar en diferents situacions i

contextos els seus llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) per a elaborar i transformar la informació i produir creacions originals.

• Comprèn els conceptes de clonació, organisme transgènic, teràpia gènica i Projecte Genoma Humà.

• Conèixer els conceptes de clonació, organisme transgènic, teràpia gènica i Projecte Genoma Humà.

• Explicar en què consisteixen la clonació, els organismes transgènics, la teràpia gènica i el Projecte Genoma Humà.

© grup edebé78


Competència social i ciutadana• Opinar i posicionar-se a partir de

la comprensió de les implicacions derivades de l’enginyeria genètica.

• Identifica les principals implicacions de l’aplicació dels avenços en biotecnologia genètica per al medi ambient, la societat i l’ètica.

• Comprendre les implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia genètica.

• Ser conscient de les implicacions de l’aplicació dels avenços en biotecnologia genètica per al medi ambient, la societat i l’ètica.

© grup edebé79


CONTINGUTS

C P V

L’ADN com a molècula portadora de la informació genètica.

El cromosoma com a estructura d’organització de l’ADN.

Els al·lels: concepte de genotip i fenotip.La transmissió de la informació genètica.Les mutacions.L’expressió dels gens: l’herència.L’herència dominant, codominant i intermèdia.Herència del sexe i herència lligada al sexe.Herència d’al·lels múltiples: el grup sanguini AB0 en

l’ésser humà.Estudi de l’herència: els arbres genealògics.Context històric dels treballs de Mendel.Les lleis de Mendel.Concepte d’enginyeria genètica.La clonació d’organismes.Els organismes transgènics.El Projecte Genoma Humà.La teràpia gènica i les malalties genètiques.Característiques de l’ADN.

Identificació de caràcters heretables i no heretables en l’ésser humà.

Identificació de mutacions a partir de fotografies de cariotips.

Utilització de la notació científica per a indicar el genotip d’un individu per a un caràcter.

Determinació del tipus d’herència observant l’expressió d’un caràcter en els descendents.

Determinació del sexe d’un individu a partir de fotografies de cariotips.

Anàlisi de la viabilitat de les transfusions sanguínies atenent al sistema AB0.

Aplicació de les lleis de Mendel en la resolució de problemes de genètica senzills.

Extracció de conclusions a partir del tractament estadístic de dades.

Anàlisi de textos científics relacionats amb la manipulació genètica.

Anàlisi de gràfics d’extensió de cultius transgènics.Extracció d’ADN a partir de les cèl·lules epitelials de la

mucosa bucal.Observació i identificació de les característiques de

l’ADN de les cèl·lules epitelials.Respecte per les normes d’utilització del laboratori i

els instruments, així com a les normes de seguretat en ell.

• Tolerància i respecte per les diferències individuals que tenen el seu origen en característiques físiques, i rebuig de qualsevol tipus de discriminació per aquestes diferències.

• Valoració dels avenços que el coneixement científic ha representat i representa per a la millora de les condicions de vida humana.

• Reconeixement de la dedicació constant, l’esforç i la perseverança que requereix el treball científic.

• Valoració de la importància de les teories i els models científics.

• Valoració del paper que ha tingut l’estudi de la genètica en el desenvolupament de noves tècniques mèdiques i agroalimentàries.

• Adquisició de criteris argumentats enfront de les novetats en ciència mèdica i agroalimentària.

• Interès per la realització correcta d’experiències i la confecció d’informes.

Ensenyaments transversals • Es pot patentar un gen? Educació per a la pau.

© grup edebé80


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. La informació genètica• Completar una taula utilitzant l’anotació científica adequada per als genotips requerits.• Relacionar el càncer de pell amb els rajos UV en tant que agents mutàgens, i conèixer-ne les mesures preventives bàsiques.• Identificar mutacions genòmiques a partir de l’observació d’un cariotip.• Identificar caràcters heretables i no heretables en l’ésser humà.

2. L’expressió dels gens: l’herènciaDeterminar el fenotip d’un individu per a un caràcter, en funció del genotip i el tipus d’herència.Determinar el tipus d’herència d’un caràcter, a partir de l’estudi de la seva expressió en els descendents.Determinar el sexe d’un individu partint de l’anàlisi del seu cariotip.Deduir el genotip d’un individu per al grup sanguini AB0, segons l’estudi d’aglutinació dels anticossos.Analitzar l’herència d’algunes malalties genètiques a partir d’arbres genealògics.

@ Consultar la següent pàgina web: http://www.elmundo.es/especiales/2003/02/salud/genetica/descifrar_la_vida.html

3. Les lleis de Mendel• Realitzar problemes d’encreuaments aplicant les lleis de Mendel.• Indicar els esquemes d’encreuaments que es corresponen amb l’enunciat d’alguna de les lleis de Mendel.

4. L’enginyeria genètica• Exposar en una taula els avantatges i els desavantatges de la utilització de transgènics.• Explicar de quina manera pot ser útil la introducció, amb interès comercial, d’un gen de resistència a un herbicida en una planta.• Raonar el perquè dels punts que s’han de tenir en compte recollits a la Declaració Universal sobre el Genoma Humà.• Elaborar un informe sobre la utilització dels transgènics i les implicacions ètiques relacionades.

Investiga: Extracció d’ADN• Dibuixar els filaments d’ADN i descriure la forma que prenen en la mostra.• Determinar el perquè de la utilització dels diferents reactius al llarg de la preparació.

© grup edebé81


ALTRES ACTIVITATS



MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori a la unitat i observar la imatge d’entrada, en la qual es veu un conjunt d’ovelles idèntiques. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre el coneixement dels alumnes entorn del cas de l’ovella Dolly i la clonació, l’enginyeria genètica i les seves possibles aplicacions i perills.


Malalties hereditàriesInterpretar un arbre genealògic i determinar el genotip d’un individu i el tipus d’herència d’un caràcter en funció

de la informació de l’arbre genealògic.Calcular la probabilitat que es presenti un fenotip i un genotip determinats en un encreuament.Analitzar l’herència de l’hemofília a partir de l’arbre genealògic d’una dona embarassada.

© grup edebé82


COMPLEMENTÀRIES Per començar la unitat, és recomanable analitzar la fotografia d’entrada, amb l’objectiu d’abordar diversos temes amb els alumnes, com ara la diversitat present en els individus d’una mateixa espècie i el seu origen, o bé el paper de l’ADN en l’herència dels caràcters.Per a ampliar el domini i ús dels arbres genealògics per a l’estudi de l’herència, es pot proposar l’activitat següent:— Observa aquests dos arbres genealògics. Amb la paraula S s’indica que una persona presenta el caràcter; el No designa les persones que no el presenten.

— Dedueix quin caràcter està present en el cromosoma Y i quin es troba en el cromosoma X. Per a fer-ho, assenyala a quin caràcter corresponen les afirmacions següents:Tots els fills homes d’un home que presenta el caràcter també el presenten A___ B___.Totes les filles d’un home que presenta el caràcter són portadores A___ B___.Tots els fills homes d’un home que presenta el caràcter no el presenten A___ B___.Tots els fills homes d’un home que no presenta el caràcter tampoc no el presenten A___ B___.Les dones són portadores A___ B___.Les dones no són portadores A___ B___.

Comentari de text: Properament, el seu genoma en minuts.Activitat de comprensió i reflexió sobre una nova tècnica de seqüenciació que s’està desenvolupant i que permetrà obtenir el genoma humà de forma ràpida i econòmica en un futur proper.


Llibre de l’alumne Activitats 1 i 2 de la pàg. 148; activitat 7 de la pàg. 152; activitat 8 de la pàg. 153.

Material complementariActivitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàg. 81; activitats 1, 2, 3 i 4 de la pàg. 83.

Llibre de l’alumneActivitats 25 de la pàg. 164; activitat 13 de la pàg. 156; activitat 30 de la pàg. 164; activitat 17 de la pàg. 159; activitat 33 de la pàg. 164; activitat 20 de la pàg. 162; activitat Per a ampliar de la pàg. 165.

Material complementariActivitats 1 i 2 de la pàg. 85; activitat 1 de la pàg. 87.

© grup edebé83



Llibre de l’alumne (Annex)• Assenyalar en un esquema de la cèl·lula la situació de les principals estructures que la componen i completar una taula amb les estructures pròpies de les cèl·lules vegetal, animal i procariota. • Completar amb els termes científics adequats un text sobre les dotacions cromosòmiques de diferents tipus de cèl·lules. • Elaborar un quadre comparatiu de la mitosi i la meiosi. • Identificar la fase de la meiosi en la qual es donen diferents processos cel·lulars. • Determinar la veracitat d’una sèrie d’afirmacions sobre la gametogènesi humana.

Material complementari (pàg. 77)• Completar els principals postulats de la teoria cel·lular. • Calcular el diàmetre d’una cèl·lula a partir d’una observació microscòpica.• Reconèixer les principals estructures de la cèl·lula vegetal eucariota.• Identificar les fases de la divisió cel·lular representades en un esquema.

Llibre de l’alumne (pàg. 145 i III de l’annex)• Reconèixer les característiques de cèl·lules observades a través d’un microscopi òptic (mesurament i identificació del tipus cel·lular).• Analitzar un tractament hormonal i el seu objectiu, en funció del coneixement de la biologia de la producció de gàmetes en l’ésser humà.• Reconèixer, a partir de dues observacions al microscopi electrònic, les principals característiques de les cèl·lules procariota i eucariota vegetal.

Material complementari (pàg. 79)• Identificar tipus cel·lulars a partir d’observacions al microscopi òptic.• Identificar la dotació cromosòmica de les diferents fases del cicle vital de les falgueres.



• Per a pensar (pàg. 165 del LA): llegir i reflexionar sobre un text sobre la possibilitat de patentar gens humans.

• Comentari de text: Properament, el seu genoma en minuts (annex del LA).



© grup edebé84







ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne:— Completar el mapa conceptual proposat a la pàgina 163 del LA, afegint els arbres genealògics i un exemple de caràcter per a cada tipus d’herència.— Elaborar un esquema de claus sobre les aplicacions de l’enginyeria genètica, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a ampliar els coneixements sobre el codi genètic i l’herència, es pot consultar la següent pàgina web: http://www.elmundo.es/especiales/2003/02/salud/genetica/descifrar_la_vida.html— Per a resoldre l’activitat 35 de la pàgina 165 del LA, s’ha de consultar la següent pàgina web: http://www.fao.org/docrep/003/x9602s/x9602s00.htm— Per a resoldre l’activitat Per a pensar de la pàgina 165 del LA, es poden consultar les següents pàgines web: • http://www.ornl.gov/sci/techresources/human_Genome/elsi/patents.shtml#4 • http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13177&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Recursos digitals: • Consultar els recursos digitals que s’ofereixen per a obtenir propostes d’activitats interactives, caceres del tresor i webquestes. També es poden obtenir presentacions per facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, així com adreces d’internet per a la recerca d’informació.


Descriure gen i al·lel, així com la seva expressió.• Conèixer les lleis de Mendel i la seva aplicació.Explicar i reconèixer l’herència d’alguns caràcters humans.Explicar els mecanismes de transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a una altra.Explicar la clonació, els organismes transgènics, la teràpia gènica i el Projecte Genoma Humà.Ser conscient de les implicacions dels avenços en biotecnologia genètica.

© grup edebé85

http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13177&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

http://www.ornl.gov/sci/techresources/human_Genome/elsi/patents.shtml#4

http://www.fao.org/docrep/003/x9602s/x9602s00.htm

http://www.elmundo.es/especiales/2003/02/salud/genetica/descifrar_la_vida.html



Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (un got de plàstic d’un sol ús, un vas de precipitats de vidre, aigua de l’aixeta, solució de clorur sòdic (NaCl) al 6 %, solució de rentavaixella al 25 %, alcohol etílic de 96º, pipetes Pasteur d’un sol ús, unes gotes d’hematoxicilina).

Unitat 7: Herència i transmissió dels caràcters. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de










Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a l’Extracció d’ADN.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Malalties hereditàries.





• Procés seguit en la resolució de problemes.



• Fitxa de registre individual. • Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Bloc del professor/a.

© grup edebé87


• Activitats TIC: interactives, caceres del tresor, enllaços web...

• Quadern de l’alumne/a.• Dossier individual.


• Dossier d’aprenentatge.• Rúbrica d’avaluació de les CB de la UD.• Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.• Rúbrica d’avaluació del Projecte.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

© grup edebé88


UNITAT DIDÀCTICA 08: Origen i evolució de les espèciesCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comunicació lingüística• Ajustar el discurs al context

comunicatiu, tant en els textos escrits com en les seves comunicacions orals.

Coneix les principals teories que han explicat l’origen de la diversitat d’espècies actual.

Comprendre les diverses teories que han intentat explicar la diversitat d’espècies actual.

Exposar els fonaments de les principals teories que han tractat d’explicar la diversitat d’espècies actual.

Competència matemàtica• Comprendre i interpretar dades i

informacions matemàtiques presents en la vida quotidiana.

• Enumera les principals proves que demostren l’evolució de les espècies.

• Conèixer les principals proves que demostren l’evolució de les espècies.

• Explicar les principals proves que demostren l’evolució de les espècies.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicUtilitzar els coneixements científics

relacionats amb l’herència genètica i l’evolució per a comprendre les proves que confirmen l’evolució com a responsable de la biodiversitat.

Ser capaç d’interpretar i elaborar informació gràfica sobre les diferents tècniques d’estudi de la relació entre les espècies, com ara la comparació de seqüències d’ADN.

• Comprèn el fonament de les anàlisis de seqüències d’ADN com a eina per a estudiar l’evolució.

• Entendre el fonament de les anàlisis de seqüències d’ADN com a eina d’estudi de l’evolució.

• Ser capaç de realitzar anàlisis elementals de comparació de seqüències d’ADN per a estudiar l’evolució.

Tractament de la informació i competència digitalUtilitzar internet de manera crítica i

responsable per a la recerca i selecció d’informació relacionada amb l’origen de les espècies, les teories evolutives i el procés d’hominització.

• Reconeix els principals aspectes de l’evolució humana (hominització).

• Resumir els principals aspectes de l’evolució humana (hominització).

• Explicar els aspectes clau de l’evolució humana (procés d’hominització).

© grup edebé91


Competència per a aprendre a aprendre• Avaluar el seu aprenentatge i

actitud envers l’estudi.

• Reconeix els principals factors que intervenen en l’evolució de les espècies.

• Reconèixer els factors que intervenen en l’evolució de les espècies.

• Identificar els factors que condueixen a l’evolució de les espècies.

Competència social i ciutadana• Identificar les repercussions i

conseqüències que va tenir la teoria de l’origen de les espècies de Darwin en el pensament i la societat de la seva època.

• És conscient de la responsabilitat de l’ésser humà en el futur de la vida dels éssers vius i de l’evolució a la Terra.

• Comprendre la responsabilitat de l’ésser humà en el futur de l’evolució i de la vida sobre la Terra.

• Exposar la rellevància de les accions humanes en el futur de l’evolució i de la vida sobre la Terra, i la responsabilitat que això comporta.

© grup edebé92


CONTINGUTS

C P V

L’origen de les espècies.El fixisme i el catastrofisme.El lamarckisme: la teoria de l’herència dels caràcters

adquirits.Les observacions de Darwin en el seu viatge en el

Beagle.El darwinisme: teoria de l’evolució, bases de la teoria i

crítiques a la teoria.El neodarwinisme: mecanismes base de la teoria

sintètica.Especiació i teories evolutives actuals.L’extinció i el paper de l’espècie humana.El registre fòssil: informació que proporciona i

problemes que comporta.L’anatomia comparada: òrgans homòlegs, anàlegs i

vestigials.L’embriologia comparada.La comparació de l’ADN.La biogeografia.Gènere i filiació de l’espècie humana.El bipedisme: canvis anatòmics associats.L’augment de la capacitat cranial al llarg de l’evolució i

la seva relació amb l’evolució cultural en el gènere Homo.

Comparativa de l’anatomia cranial entre les diferents espècies de gènere Homo.

L’origen de l’ésser humà actual.Estudis comparatius de seqüències d’ADN com a

eines d’estudi.

Diferenciació entre teories creacionistes i teories evolucionistes.

Explicació de l’evolució de diversos animals segons les diferents teories sobre l’origen de les espècies.

Identificació de la teoria sobre l’origen de les espècies a partir d’enunciats o exemples hipotètics.

Determinació del millor mètode de datació d’un fòssil.Identificació del tipus d’estructures des del punt de

vista evolutiu d’una llista d’òrgans aparellats de diferents espècies.

Anàlisi de la seqüència d’ADN de diverses espècies properes i determinació de la relació evolutiva entre elles.

Identificació i ordenació cronològica del crani de diferents homínids.

Passos d’una anàlisi de seqüències d’ADN: alineament, comparació i càlcul de distància genètica.

Elaboració d’un cladograma.Extracció de conclusions a partir de l’anàlisi

realitzada.

• Reconeixement del treball científic com una successió d’aportacions, en ocasions contradictòries, al llarg de la història.

Fonamentació dels arguments científics en el coneixement que actualment ens brinda la ciència.

Valoració de les proves científiques com a imprescindibles per a sustentar una teoria científica.

Interès per conèixer l’origen i l’evolució de la nostra espècie.

Desenvolupament de l’esperit crític i presa de consciència de la importància de realitzar estudis paral·lels per a confirmar hipòtesis.

Ensenyaments transversals • L’oposició a Darwin. Educació moral i cívica.

© grup edebé93


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. L’origen de les espèciesEnumerar les diferències entre els diversos tipus de teories sobre la formació de les espècies que s’han succeït al llarg de la història.Buscar característiques humanes que demostrin la gran variabilitat que existeix en la nostra espècie.Explicar l’evolució de les ales en els pingüins, segons Lamarck, Darwin i les teories neodarwinistes.Diferenciar i assenyalar en un exemple: variabilitat, caràcter adaptatiu, canvi ambiental selectiu, selecció natural.

2. Les proves de l’evolucióRaonar les dificultats que representa l’estudi del registre fòssil.Determinar òrgans homòlegs, anàlegs o vestigials dels recollits en una llista.Elaborar un cladograma de quatre espècies diferents, però properes, a partir de la interpretació d’una seqüència d’ADN.Justificar per què les mutacions sobre cèl·lules no reproductives no tenen efecte sobre l’evolució de l’espècie.Relacionar els efectes de la selecció natural amb els de la selecció artificial duta a terme per l’ésser humà.

3. L’evolució humana• Enumerar els avantatges que va representar l’adquisició de la postura bípeda per a l’espècie humana.• Definir els termes principals relacionats amb la història evolutiva de l’ésser humà.• Ordenar cronològicament els cranis de diferents espècies del gènere Homo.

Investiga: La història evolutiva• Assenyalar, sobre un mapa que reflecteixi la distribució mundial de la malària, la distribució actual de l’al·lel HbS.• Raonar per què en determinades zones no malàriques hi ha una alta distribució de l’al·lel HbS.• Deduir què passaria amb la freqüència de l’al·lel HbS si s’eradiqués la malària del planeta.

© grup edebé94


ALTRES ACTIVITATS



MOTIVACIÓ • És important llegir el text introductori a la unitat i observar les imatges d’entrada, en les quals es veuen unes girafes i un fòssil de dinosaure. A partir d’això, es recomana començar a plantejar qüestions sobre com es va formar el coll de les girafes, l’evolució i l’origen de les espècies.


EvolucióReflexionar sobre els fonaments de l’herència i l’evolució, així com sobre l’acceptació de diferents teories

entorn del tema entre la població.Elaborar un cladograma que representi el grau de parentiu entre l’ésser humà i altres organismes.Reconèixer els principals autors de la història del pensament biològic sobre l’origen de les espècies.Reconèixer el mecanisme d’especiació dels llangardaixos canaris.

PROJECTE: Investigant el nostre genomaFase 1: EleccióPresentació del tema: observar una sèrie d’imatges en el llibre per a evocar les idees prèvies i plantejar preguntes i hipòtesis que, posteriorment, seran l’objecte d’investigació.Fase 2: PlanificacióOrganització i distribució de les diferents tasques que s’han de dur a terme entre els alumnes i els grups formats.Fase 3: DesenvolupamentInvestigació de les diferents hipòtesis plantejades anteriorment. Activitats en grup, cooperatives, que endeguen els diferents estils cognitius:• Recollida d’informació sobre la presència de diferents caràcters.• Anàlisi de la informació recollida.• Confecció de fitxes amb informació sobre el fenotip i genotip de cada caràcter.• Anàlisi de l’iris de diverses persones.• Investigació sobre un cas concret d’herència.• Elaboració d’un arbre genealògic.• Presentació oral de les conclusions.

© grup edebé95


• Debat sobre l’existència de grups humans definits.

Fase 4: Avaluació• Valoració i avaluació del projecte, mitjançant el dossier individual de l’alumne/a, que ha de recollir les diferents activitats del projecte, i la rúbrica d’avaluació, en la qual s’han de contemplar les competències i el grau de consecució per part de l’alumne/a.

COMPLEMENTÀRIES Per a començar la unitat, és recomanable analitzar la fotografia d’entrada, amb l’objectiu d’abordar diversos temes amb els alumnes, com ara la diversitat de dissenys de les ales de les papallones i els avantatges que els poden proporcionar, l’avantatge que aconsegueix la flor que les atreu i les adaptacions que ha desenvolupat per a fer-ho, la relació entre determinades espècies de papallones amb un tipus determinat de flor i les implicacions de la desaparició d’una de les dues espècies.Per a aprofundir sobre el futur de l’evolució humana, es pot proposar la lectura del text següent:En l’ésser humà es distingeix entre una evolució biològica i una cultural, tot i que els dos tipus estan íntimament relacionats. Els canvis culturals, a diferència dels biològics, es produeixen molt ràpidament. En els últims 10 000 anys hem passat de ser caçadors i recol·lectors a donar prioritat a tasques culturals i tecnològiques. En canvi, en aquests mateixos anys els canvis biològics són gairebé inexistents, a causa que cal esperar que es produeixin canvis accidentals en l’ADN i que aquests canvis s’incorporin en la població després de diverses generacions. En l’actualitat, la nostra espècie presenta unes característiques que fan que la seva evolució futura depengui d’altres factors.L’ésser humà pot modificar el medi ambient i adaptar-lo a les seves necessitats. D’altra banda, la capacitat per a modificar l’ambient fa que pugui alterar no tan sols la seva pròpia evolució, sinó també la de la resta dels éssers vius. A més, la medicina ha posat remei a molts problemes fisiològics i físics que en altres èpoques podien haver estat motiu de desavantatge. Finalment, els éssers humans amb millors condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques són els que tenen major probabilitat de sobreviure.El fet de ser els únics éssers vius conscients del que és l’evolució ens obliga a realitzar una reflexió: com volem que sigui el futur? A continuació, es proposarà la realització de les activitats següents:

— Com es transmeten els canvis de l’evolució biològica? I els canvis de l’evolució cultural? Per què són més ràpids els canvis culturals?

— Enumera alguns exemples de canvis en els quals l’ésser humà ha «adaptat» el medi ambient, en lloc de ser a l’inrevés.

— Respon la pregunta final del text tot comentant les actituds i els valors que creus que s’haurien de potenciar com a base de la futura evolució de l’ésser humà.

Comentari de text: Continua evolucionant l’ésser humà?Activitat de comprensió i reflexió sobre l’evolució humana i com els avenços tecnològics han frenat algunes forces de la selecció natural, però han destapat altres mecanismes.


Llibre de l’alumne Llibre de l’alumne

© grup edebé96


Activitat 1 de la pàg. 170; activitat 3 de la pàg. 171; activitat 9 de la pàg. 176; activitat 16 de la pàg. 179.

Material complementariActivitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàg. 93; activitats 1, 2 i 3 de la pàg. 95.

Activitats 25 i 26 de la pàg. 188; activitats 30, 31 i 33 de la pàg. 188; activitat Per a ampliar de la pàg. 189.

Material complementariActivitats 1, 2 i 3 de la pàg. 97; activitats 1, 2 i 3 de la pàg. 99.


Llibre de l’alumne (Annex)• Explicar en què consisteix el canvi evolutiu segons Lamarck.• Completar un text utilitzant correctament els termes relacionats amb la teoria de Darwin.• Relacionar diverses afirmacions amb la teoria sobre l’origen de les espècies que descriuen.• Explicar, segons els criteris científics actuals, el perquè de les petites diferències entre espècies que viuen en illes properes.• Diferenciar entre òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials.• Deduir el perquè de la semblança entre l’ADN del ximpanzé i el de l’ésser humà.• Completar un gràfic sobre l’evolució del gènere Homo.

Material complementari (pàg. 101)• Comparar les teories sobre l’origen de les espècies anteriors a Darwin.• Explicar l’estructura de les extremitats del cavall des d’un punt de vista evolutiu.• Assimilar el concepte de convergència evolutiva a partir de l’anàlisi de les aletes de taurons i cetacis.• Determinar les sentències sobre l’evolució dels homínids que són correctes.

Llibre de l’alumne (pàg. 191 i II de l’annex)• Reflexionar sobre els fonaments de l’herència i l’evolució, així com sobre l’acceptació de diferents teories entorn del tema entre la població.• Elaborar un cladograma que representi el grau de parentiu entre l’ésser humà i altres organismes.• Reconèixer als principals autors de la història del pensament biològic sobre l’origen de les espècies.• Reconèixer el mecanisme d’especiació dels llangardaixos canaris.

Material complementari (pàg. 103)• Determinar el tipus d’evolució del pit-roig.• Aplicar els coneixements genètics a problemes sobre l’evolució.• Analitzar un cladograma.


© grup edebé97



• Per a pensar (pàg. 189 del LA): llegir i reflexionar sobre un text sobre l’oposició a la teoria de l’evolució de Darwin.

• Comentari de text: Segueix evolucionant l’ésser humà? (annex del LA).








ACTIVITATS TIC

Llibre de l’alumne: — Completar el mapa conceptual proposat a la pàgina 187, tot incorporant una sèrie de conceptes.— Elaborar un nou mapa conceptual que sintetitzi l’evolució humana, mitjançant l’ús d’un processador de textos.— Per a ampliar els coneixements sobre les proves de l’evolució i l’evolució humana, es poden consultar les següents pàgines web: • http://www.evolutionibus.info/pruebas.html • http://www.atapuerca.org/— Per a resoldre l’activitat 24 de la pàgina 188 del LA, s’ha de consultar la següent pàgina web: • http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pensament_evolucionista— Per a resoldre l’activitat 32 de la pàgina 188 del LA, s’ha de consultar la següent pàgina web: http://www.iucnredlist.org/— Per a resoldre l’activitat Per a ampliar de la pàgina 189 del LA, es pot consultar la següent pàgina web: http://www.antibioticos.msc.es/home.html

Recursos digitals:

© grup edebé98

http://www.antibioticos.msc.es/home.html

http://www.iucnredlist.org/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%9Aria_del_pensament_evolucionista

http://www.atapuerca.org/

http://www.evolutionibus.info/pruebas.html


• Consultar els recursos digitals que s’ofereixen per a obtenir propostes d’activitats interactives, caceres del tresor i webquestes. També es poden obtenir presentacions per a facilitar l’aprenentatge de l’alumnat, així com adreces d’internet per a la recerca d’informació.


Exposar les principals teories que han tractat d’explicar la diversitat d’espècies actual.Explicar les principals proves que demostren l’evolució.Realitzar anàlisis elementals de comparació de seqüències d’ADN per a estudiar l’evolució.Explicar els aspectes clau de l’evolució humana.Identificar els factors que condueixen a l’evolució de les espècies.Exposar la rellevància de les accions humanes en el futur de l’evolució.









METODOLOGIA




Llibre de text BIOLOGIA i


hores.



situacions quotidianes, que n’afavoreixen la comprensió i la generalització per mitjà de

© grup edebé99


GEOLOGIA 4 ESO.






Altres materials


Pissarra digital.

Material fungible.

Material per a la pràctica (adreça de les bases de dades de seqüències d’ADN com ara EMBL-Bank o GenBank, programes d’alineament de seqüències com ara BLAST).

models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d’aprenentatges a la vida quotidiana, tot vinculant-se amb l’adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el seu treball sistemàtic en cada UD.





Unitat 8: Origen i evolució de les espècies. ESTRUCTURA:Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una fotografia per a comentar, a partir de










Investiga. Activitat sobre la metodologia que cal seguir per a comparar seqüències d’ADN i

© grup edebé100


reconstruir la Història evolutiva d’un determinat grup d’espècies.

Competències bàsiques. Activitats per a abordar les competències bàsiques vinculades a la unitat. Evolució.

– Activitats d’avaluació de les CB. Activitats per a avaluar l’adquisició de les CB identificades i treballades en les unitats que formen cada bloc de continguts.

PROJECTE: Investigant el nostre genoma.En el tercer bloc, es planteja aquest projecte que consolida el treball de les CB, així com la diversitat d’estils cognitius dels alumnes i el treball cooperatiu.














© grup edebé101

Biología y Geología 4 ESO · Web viewActivitat de comprensió d’un recent estudi científic...

Documents

Transcript of Biología y Geología 4 ESO · Web viewActivitat de comprensió d’un recent estudi científic...