BIM 54

1

núm.: 54 Tercera època PREU: 3 Euros maig/juny 2012

BUTLLETÍ INFORMATIU MASDENVERGE

XXIII JORNADES CULTURALS

2

EDITORIAL

Publicació bimensual, que s’edita amb la col·laboració de:

Diputació ProvincialDepartament de Cultura de la Generalitat

Ajuntament de Masdenverge

Butlletí InformatiuMasdenverge

Fundadors: J. Jesús Tomàs Reverté i Joaquín Tomàs Arasa

Director: René Gonel Arasa

Consell de Redacció: Meritxell Sabaté Vida, Emilio Monfort Miró, Francisco Alcalde Torrente i Xavi Ocaña Amaré.

Col.laboradors: Ajuntament de Masdenver-ge, Club d’Escacs Masdenverge,Penya Che Bou, Ràdio Joventut, Associació de joves Font del Peu, Club de Futbol Masdenverge, Josep Mª Alomà Leche, Àngel Carles Gonel, Rubén Royo Espuny, Jordi Vidal Pérez, Daniel Tomàs Valldepérez, J. Jesús Tomàs Reverté, Maria Teresa Tomàs, Luci Farnós Arasa, Montse Parrot Magriñà i Asssociació de Pensionistes i Jubilats de Masdenverge.

Correcció lingüística: Pau Albiol

Impressió: Impremta SalvadóDipòsit Legal: T-7/1998

Si voleu col·laborar amb

els vostres articles, envieu-

los al correu electrònic:

[email protected] contacteu amb

qualsevol membre del Consell de Redacció

Amb este butlletí arribem als nou anys! El BIM ja és més vell que mon fill el gran. Han estat nou anys ens els quals tant el consell de redacció com jo hem dis-frutat d’allò més informant-vos i comentant, bimestre rere bimestre, l’actualitat del nostre municipi, de Catalunya i, si voleu, del món. Esperem poder continuar durant molts més anys!

En esta edició, la que obre l’estiu (encara que ja fa temps que hi som), altres anys hi ficàvem les fotos de les fogueres de Sant Joan, de la flama del Canigó o del concurs de fanalets. Esta vegada estes fotos no hi sortiran, perquè hem pensat que estaria bé ficar-ne d’altres actes que, de vegades, atrauen més gent o són, entre cometes, més rellevants. És per este motiu que a la portada hem posat una foto de l’acte que va celebrar-se al nostre municipi dins dels actes de la ma-rató contra la pobresa, un esdeveniment bastant concorregut, així com també del correbous infantil, amb la participació d’un munt de xiquetes i xiquets. A la contra, esta vegada, hi hem posat un cartell d’un acte del qual se’n parla any rere any i que cada cop assoleix cotes de participació, elaboració i èxit més altes. Es tracta de la Cursa Enigmàtica. Creieu-me que per a mi, com a persona que hi ha treballat i n’ha confeccionat algunes juntament amb el Dani i el Sisco, és un plaer, un orgull i un motiu de satisfacció vore que això és així, que cada any millorem i superem l’anterior. Des d’estes línies us animo a continuar treballant. No defalliu!

Dins de les XXIII Jornades Culturals, però, també hi ha hagut altres actes que trobareu a l’interior d’esta revista, actes com ara la presentació del llibre Dibu-jando canciones d’FMG, teatre infantil o un torneig de bàsquet. El BIM hem es-tat presents en tots els actes, n’hem fet fotos i ara les publiquem.

No hi manquen els articles d’opinió, com tampoc ens hem oblidat de l’actualitat del CEM, el final de curs de l’escola i de la llar d’infants, the Country Sheriffes, l’actualitat dels jubilats o dels clubs de birles, futbol o escacs.

Esta vegada, a l’enquesta preguntàvem als cibernautes que els pareixia o què farien ells de cara a la pròximes Festes Majors tenint en compte la crisi actual. Les respostes, com podreu vore (i com vol la Merckel) han estat majoritàriament d’austeritat. Ningú no ha votat que s’ha de mantindre tot igual, la qual cosa vol dir (i no cal ser molt viu per a endevinar-ho) que la situació no està per a tirar coets. Però això ja ho sabem tots i no cal parlar-ne més. Ademés, ja estem “res-catats” (almenys els de Bankia! Natros, ja vorem!).

També tenim les seccions fixes: la foto divertida, les paraules del nostre dialecte, les aventures del Josep, les nostres mascotes, els records d’antany, un bocí per a un poema, el racó d’en Xavi o l’encreuat.

I, finalment, com a novetat d’este número (però no d’este temps) tenim l’entrevista a les pubilles de les Festes Majors 2012. L’Anaïs, l’Anna, la Lídia i la Maria han perdut una mica del seu valuós temps per a contestar-nos a les pre-guntes que els hem proposat des del consell de redacció, que van acompanya-des d’unes fotos meravelloses. Des d’estes línies felicitem la reina de les festes i les pubilles.

I sense res més que comentar-vos, m’acomiado de tots vatros desitjant-vos unes bones Festes Majors a totes i tots... i molta salut!

René Gonel

3l’Ajuntament comunica

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 04/2012, DE 26/04/2012.ORDINÀRIA

REGISTRE CIVILMATRIMONIS

Àngel Andrés Castellano amb Mª Jesús Tomàs Barberà

( 12-V-2012)

Josep Cívit Guirau ambEstefania Carles Arasa

(16-VI-2012)

Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents:

1- LECTURA I APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS, 2/2012 I 3/2012.

Es dóna compte de les actes de les sessions anteriors de 15/03/2012 i de 30/03/2012 i s’aproven per una-nimitat.

2- DECRETS D’ALCALDIA, ESPECÍFICAMENT EL D’APROVACIÓ DE LA LIQUI-DACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2011, COMUNICACIONS I AL-TRES ASSUMPTES D'INTERÈS DE QUÈ ES DÓNA COMPTE AL PLE.

Es dóna compte dels decrets d’alcaldia següents:* Núm. 24/2012 d’aprovació de la liquidació del pressupost general de 2011.1. (+) Fons líquids 21.100,692. (+) Drets pendents de cobrament 604.417,843. (-) Obligacions pendents de pa-gament 594.415,71I. Romanent de tresoreria total (1 + 2 - 3) 31.102,82II. Saldos de dubtós cobrament 33.065,19III. Excés de finançament afectat 7.997,25IV. Romanent de tresoreria per a despeses generals (I - II - III) -9.959,62

El regidor d’hisenda explica que el romanent de tresoreria ha resultat negatiu perquè han fallat ingres-sos corrents, com ara la subvenció de la Generalitat de Catalunya per al manteniment de la llar d’infants,

que ha resultat inferior a l’any ante-rior, o la participació municipal en els tributs de l’Estat, que s’ha vist reduïda per la liquidació definitiva de l’any 2008, etc. També explica que al proper punt es proposa la reducció de despeses pel mateix import del Romanent de tresoreria, com la reducció de l’import de la partida d’adquisició de la bomba de calor del Pavelló, per a la qual s’ha demanat subvenció a Diputació de Tarragona, de manera que, si l’atorguen, la inversió es farà l’any 2013 amb el finançament garantit.A continuació, es dóna compte dels escrits següents:

- RE núm. 155 de la Diputació de Tarragona. Tramet l’acord del ple de data 24/02/2012 pel qual s’insta el Govern de la Generalitat a liquidar el deute amb els ajuntaments al més prompte possible i si més no que establisca, amb caràcter d’urgència, un calendari de pagament.

- RE núm. 209 conjuntament de la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Comu-niquen el seu posicionament favo-rable a la tramitació d’adaptacions d’activitats ramaderes preexistents a les noves exigències legislatives, que no necessitaran de l’informe preceptiu de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

- RE núm. 226 del Servei d’Ocupació de Catalunya. Notifica la resolució d’atorgament d’un ajut per import de 2.693,88 euros per a la realització d’un contracte per a la formació en el marc del programa SUMA-T’HI.

- RE núm. 230 del Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero. Comunica que el municipi de Masdenverge, gràcies a l’esforç del consistori i la col•laboració dels veïns, ha assolit uns objectius de reciclatge superi-ors al 55% i, a més, té una generació de residus inferior a 1,4 Kg/perso-

na/dia, per la qual cosa es convida l’Ajuntament a un acte de reconei-xement i lliurament d’un diploma per part del director de l’Agència de Residus de Catalunya.

3- APROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT DE MODIFI-CACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2012 NÚM. 2/2012.

El ple acorda per unanimitat apro-var l'expedient de modificació del pressupost de l'Ajuntament, núm. 2/2012, de baixes per anul•lació de crèdits, per tal de finançar el roma-nent de tresoreria negatiu de la li-quidació de l’exercici 2011.

4- RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ PRESENTAT PER L’EMPRESA GABALA PROYECTOS INMOBILIARIOS SL.

El ple acorda per unanimitat deses-timar el recurs de reposició pre-sentat per Gabala Proyectos Inmo-biliarios, S.L. contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Masdenverge, mitjançant el qual s’aprova definiti-vament la imposició i ordenació de contribucions especials amb motiu de l’obra “Infraestructures per a la zona entre els carrers Tortosa, Santa Bàrbara i Mianes, 2. fase” (pavimen-tat, pintat de la senyalització horit-

4 l’Ajuntament comunica

L’ENQUESTA

zontal dels carrers i dotació de mo-biliari urbà).

5- MOCIÓ PRESENTADA A L'EMPARA DE L'ARTICLE 91.4 DEL RD 2568/1986. ACORD PROVISIONAL DE MODIFI-CACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚMERO 23, REGU-LADORA DE LA TAXA PEL SUB-MINISTRAMENT D’AIGUA.

El ple acorda per unanimitat apro-var provisionalment la modificació parcial de l’Ordenança fiscal núme-ro 23, reguladora de la taxa pel sub-ministrament d’aigua.La quantia de la taxa es determi-narà aplicant sobre els consums les tarifes següents, segons el cor-responent estudi econòmic i preus autoritzats per l’Organisme corresponent:

Quota de servei per trimestre

Quota fixa de servei per a abonats domèstics 3,98Quota variable per a abonats domèstics (mínim de consum: 15 m3/trimestre) Per m3:

Bloc 1: Fins a 15 m3/trimestre 0,2785Bloc 2: de més de 15 fins a 30 m3/trimestre 0,4706Bloc 3: de més de 30 fins a 45 m3/trimestre 0,9189Bloc 4: de més de 45 fins a 60 m3/trimestre 1,1643Bloc 5: excés de 60 m3/trimestre 1,6446

Quota fixa de servei per a abonats industrials i comercials 4,54Quota variable per a abonats indus-trials per m3Bloc 1: de 0 fins a 35 m3/trimestre 0,3745Bloc 2: de més de 35 fins a 70 m3/trimestre 0,9936Bloc 3: excés de 70 m3/trimestre 1,6660

I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

Generalitat de Catalunya Departament d’Empresa i Ocupació Direcció General de Telecomunica-

cions i Societat de la Informació

Benvolguts/udes veïns/veïnes:

Dins del marc d’actuació del pla Catalunya Connecta, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha impul-sat el projecte Banda Ampla Rural-Satèl•lit (BAR-SAT) per a donar una solució d’accés a Internet en aquells indrets del territori català que no tenen cobertura per cap de les vies fins ara disponibles.

A dia d’avui, aprofitant el bon re-sultat que està donant el BAR-SAT,

SESSIÓ DEL PLE NÚM. 05/2012, DE 11/05/2012. EXTRAORDINÀRIA.

Oberta la sessió pel senyor alcalde, s’hi tracten els assumptes següents:

1- LECTURA I APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTE-RIOR, 4/2012.

Es dóna compte de l’acta de la ses-sió anterior, 04/2012. Sotmesa a votació, s'acorda per unanimitat la seua aprovació.

2- APROVACIÓ DE LA CON-CERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ D'ENDEUTAMENT A LLARG TERMINI PER AL PAGAMENT DE PROVEÏDORS D’ACORD AMB EL REIAL DECRET-LLEI 4/2012.

El ple acorda, per unanimitat, apro-var la concertació de l'operació d'endeutament a llarg termini per finançar les obligacions de paga-ment de proveïdors , per un im-port de 253.218,43 €, amb un ter-mini de 10 anys i 2 de carència en l’amortització del principal.I no havent-hi cap més assumpte a tractar, s'aixeca la sessió.

i amb la voluntat de continuar facili-tant i millorar l’accés als serveis de telecomunicacions, s’ha incorporat una solució de telefonia fixa, inte-grada a este servei, per als clients que ho sol•liciten.

La solució d’accés a la banda am-pla via satèl•lit que ofereix el pro-jecte BAR-SAT està adreçada a tots aquells ciutadans o empreses que no puguen disposar de cap altre ti-pus de connexió a la banda ampla, és a dir, que no tenen cobertura o possibilitat de contractar el servei de cap altra xarxa de banda ampla (ADSL, WiMAX,3G), tant d’operadors privats com de la Generalitat, i que no tenen contractada actualment una connexió d’Internet via satèl•lit.El cost de la instal•lació i alta del servei és de 800 euros, dels quals se’n fa càrrec la Generalitat de Ca-talunya, que és la propietària dels equips instal•lats a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnolo-gies de la Informació (CTTI). L’usuari només s’ha de fer càrrec del cost mensual del servei, amb un preu similar a l’ADSL (31,5 €/mes)

Este projecte suposa una inversió d’1,8 milions d’euros i està cofi-nançat a parts iguals per la Ge-neralitat de Catalunya, a través del pla Catalunya Connecta, i el Fons Europeu de Desenvolupament Re-gional 2007-2013 (FEDER).

Atès el fet que este projecte fina-litza el pròxim mes d’octubre, us agrairem que adreceu els ciutadans i ciutadanes del vostre municipi que hi puguen estar interessats a l’adreça web www.bar-sat.cat o al telèfon 900 844 009.

Cordialment,

Carles Flamerich i CastellsDirector General de Telecomunica-cions i Societat de la Informació

5l’Ajuntament comunica

L’ENQUESTA I la propera enquesta és:

Trobes que la crisi està passant factura al nostre

associacionisme municipal?

(vota a la nostra pàgina web:

www.bim-masdenverge.com)

De cara a les pròximes festes majors i tenint en compte la crisi actual, penso que...

Cal retallar tants dies i actes com calgue. 16 vots

0 votsS’ha de mantindre tot igual

Cal reduir el pressupost al mínim. . 11 vots

ENS CALEN PORTADORS PER ALS GEGANTS

Des de l’Ajuntament s’ha fet un esforç per tal d’adquirir uns gegants. Val a dir que no ha estat la compra d’uns gegants concrets, sinó que ha estat la faena d’un taller d’ocupació, artistes no especialitzats que han fet l’obra seguint les directrius donades; no són fruit d’artesans professionals i això s’ha de valorar. Este fet ha permès que un poble menut com el nostre els haja pogut ad-quirir de manera més fàcil, raó per la qual estos gegants (com els de Prat de Comte o els de Jesús) són una mica especials.Vam pensar que la seua adquisició seria molt important per a acabar de completar el jove grup de dolçainers i tabalers de Masdenverge, sobretot si tenim en compte que la majoria de pobles surten acompanyats de ge-gants i aquí ho teníem pendent. A més, des de l’escola, els més jóvens del poble han elaborat uns capgrossos que també sortiran amb els dolçainers quan face falta, però tots ells, gegants i capgrossos, necessiten algú que els face moure, algú que els porte a la xirinxina durant les sortides. En el cas dels gegants farien falta quatre jóvens, quatre hòmens que anessen compartint el trajecte i combinant torns per a fer el recorregut.De moment, els gegants esperen expectants a la vora de la porta del centre cívic Masdenverge Actiu, mentre quatre dones del poble s’estan encarregant de fer-los els vestits que hauran de lluir durant les sortides. Espe-rem que per la festivitat de la Mare de Déu del Roser els puguem tindre ben mudats i empolainats per al bateig.Per tot això, ens calen portadors, tant per als gegants com per als capgrossos. Som conscients que portar els gegants suposa un esforç, no és una faena fàcil, però tampoc és una faena que s’haja de fer sovint. A més, sempre es fa envoltada de gresca i de companys i companyes que comparteixen la sortida del grup per a passar-ho bé i fer-ho passar el millor possible.

Els portadors haurien de ser jóvens, forts i amb ganes de gresca i haurien de començar a familiaritzar-se amb els seus companys de trajecte: els gegants o els capgrossos. Tenim la possibilitat que jóvens que en porten a pobla-cions veïnes vinguen a Masdenverge i ens ajuden a sa-ber com els hem de moure, ens donen algunes directrius per tal d’aprendre a caminar i ballar amb ells.Per tot això, demanem que tothom qui pugue estar interessats a acompanyar els dolçainers i tabalers, por-tant els nous gegants i capgrossos, ens ho feu saber a l’Ajuntament al més prompte possible.Moltes gràcies!

Carmen Barberà

6 La colla del Tello

PEPITA: Bueno, xiquets, com se presenten les calors, l’estiu i les festes?FRANCISCA: Pos mira, lo primer com sempre, ani-rem passant-ho com podrem, mà de ventalls, mà d’aigua i finestres aubertes; lo segon, igual; i lo ter-cer… tamé!CINTETA: Sí, sí, a partir d’ara és quan ja se senten els minuts i els no tant minuts parlar pel carrer més enllà de les onze de la nit…JOSÉ: i de les dotze! Però és normal, és l’estiu, temps de gresca i festa, per a alguns! Per a altres no ho és mai i per a uns altres ho és sempre!FRANCISCA: Ja han acabat la costura, fa calor, pis-cina, aires condicionats,…CINTETA: I constipats! I ara, en tot això de l’euro per recepta, mos hi haurem d’estar una mica, de ficar-mos a les corrents d’aire, eh!PEPITA: Pos que vols que et digue, mos hi haurem d’estar com en moltes altres coses, però no passa res, és vianda del temps!JOSÉ: També s’hi està l’ajuntament, que lleva un dia de festes!CINTETA: I a vatros què vos apareix això? PEPITA: Pos que ja està bé, dona, la crisi i la falta de diner arriba a tots los puestos, ningú pot queixar-se d’això!JOSÉ: Menos mal que ara ja estem rescatats i po-dem treballar amb els diners en pau i sense temor

que mo’ls prenguen!FRANCISCA: Que tu tenies temor que te’ls pren-guessen?JOSÉ: Dona, pos una miqueta sí!CINTETA: Tranquil, home, tranquil, que els bancs els teus diners no els volen, almenys de cop! Ja s’ho aniran cobrant amb comissions que es trauran de la butxaca, perquè al final, este rescat qui’l paga-rem serem natros, i sinó, al temps!PEPITA: Pos sí, és vergonyós! Com també és vergo-nyós, i sempre ho he dit, els quatre o cinc propie-taris de gossets o gossots que els avien o els trauen a fer les seues necessitats a les zones enjardinades del poble... i diràs que ho sàpiguen, quan està la gespa acabadeta de tallar que fa tot lo goig, van ells i “xof”, caguerada que te crio!JOSÉ: Però això no és culpa dels pobres animals, és culpa dels propietaris, que ni tenen civisme ni tenen res. Ja els arreglaria jo, ja, a n’estos!FRANCISCA: Sí, José, ja ho sabem que tu arreglaries moltes coses!JOSÉ: Pos sí, perquè mira, tanta crisis i tanta gent al paro i tant de tot, però a la revetlla de Sant Joan, més petardos que mai. Com s’entén això?PEPITA: Pos és lo de sempre, home! Com li has de dir a un xiquet que no hi ha diners i que no estem per a tirar coets, pos si fins i tot hi ha grans que tam-poc ho entenen!JOSÉ: En los diners dels petardos que es compren cucurutxos, que al menos els faran més profit!CINTETA: Au, va calla i no digues més tonteries i anem’on a dinar que en això dels cucurutxos m’has fet entrar desig i acaba de tocar la una al campanar.

CODERE

7Notícies locals/opinió

LA FOTO DIVERTIDA

TU ETS GRAN, TU POTS FER-HO

Amb este lema, la Generalitat de Catalunya vol engegar una campanya de cara a la gent gran(amb molt d’encert, segons el meu parer)a través de l’Institut Català del Vo-luntariat del Departament de Benestar Social.A conseqüència d’això, en una revista va aparèixer un article de Josep Maria Canyelles, el qual vaig tindre el gust de llegir i voldria transcriure’l aquí, no literalment perquè em seria impossible memoritzar-lo, però sí al-menys sintetitzant part del seu contingut que, entre al-tres coses, deia: «totes les persones tenim molt per do-nar i per rebre, però, particularment, les persones grans, que tenen a favor alguna cosa molt important que és patrimoni només d’esta edat, que la societat no ha de deixar de banda: l’experiència».La gent gran reté en el seu interior un bagatge amb una història plena de valors, vivències i sentiments. Tota esta riquesa no pot deixar-la perdre la societat, seria un greu error no aprofitar-se’n i més en estos temps que ens ha tocat viure, durant el qual els canvis profunds se succeeixen ràpidament. La gent gran pot col•laborar en l’aportació personal i ha de continuar tenint un lloc en la

societat. D’altra manera, es produiria un trencament tal, en la successió de la jubilació a la realitat laboral ante-rior, que forçosament produiria un sentiment d’inutilitat i frustració precisament en un moment en què les po-tencialitats encara són altes i viuen en plenes facultats. I s’ocasionaria un potencial difícilment recuperable.Tot seguit fa una crida a totes les persones de més de seixanta-cinc anys per a què, voluntàriament, traspas-sen tots els seus coneixements i experiències i ajut a les noves generacions mitjançant la continuïtat d’una activitat més assossegada, però no per això menys útil. La jubilació no ha de ser sinònim de passivitat sinó més aviat de creativitat.A més, les tasques dels jubilats no tenen perquè limi-tar-se exclusivament a una professió determinada. Les tasques a les quals es pot dedicar una persona gran són moltes i molt diverses, n’hi ha per a tots els gustos i a mida de tothom. Des de funcions socials, atenent per-sones amb algun tipus de dificultat, fins a transmetre experiències i coneixements de tota mena.

Joaquín Tomàs

Justa la fusta! Qui estava d’esquenes a la foto anterior era Rodolfo Gonel. Esta vegada avancem una mica més en el temps de la foto anterior i marxem a l’any 1986. En esta foto hi ha tres quintes: la del 80, 81 i 82. A vore qui és capaç d’endevinar qui són tots

els que hi surten!

8 Notícies locals/opinió

UNA AVENTURA

Per definir el temps es diu que és una successió de mo-viments. Moviments que marquen la pauta mitjançant la qual es poden mesurar els esdeveniments que regei-xen l’existència física: té cinquanta anys, he tardat qua-tre dies a fer-ho, etc. Això és quelcom que no es pot eludir, està sotmès a l’existència o, potser a l’inversa, l’existència està sotmesa al temps.Durant el període que persisteix la vida passem mo-ments de benestar que són inoblidables i que voldríem que duressen fins al final perquè se’n trauen beneficis agradables, tant materials com espirituals. N’hi ha tam-bé, de períodes, que mai no es voldria haver-los de pas-sar pels sofriments, malestars, angoixes... als quals s’està sotmès, provocats per circumstàncies imprevisibles i incontrolables, en ocasions, que s’han d’afrontar (tant si agraden com si no agraden) i als quals és bo posar-hi el màxim interès per a superar-los.El temps que dura esta vida material, per llarga que sigue, no és ni un moment si el comparem amb l’existència de l’univers, segons ens demostra la ciència amb tota se-guretat. Ara bé, des d’una visió religiosa i espiritual (o sigue des de la fe) no és, ni de molt, això.Per als creients, Déu és l’eternitat, no té començament ni acabament, és absolut. Quelcom incomprensible quan és el temps el que marca les pautes. Comparant el temps d’una vida amb l’eternitat no hi ha cap mena d’argument que ho pugue relacionar. Per això, i des d’esta òptica, no s’entén com DÉU, que és AMOR, con-demna les persones, “quan es tracta de condemnar“, per a tota l’eternitat si no han viscut, ni tan sols, un instant per a poder ofendre’l. L’explicació que hom hi troba és que les persones en la seua espiritualitat són iguals a Déu: “Fem l’home a imatge nostra, semblant a natros”, (Gn.1:26). Allavontes, acceptant la veracitat d’este ver-set, es pot interpretar que l’home està immers en Déu amb la llibertat, però, d’acceptar-lo o de rebutjar-lo. Acceptar-lo quan fa la voluntat d’Ell i rebutjar-lo quan no hi està d’acord, ni tan sols de la seua existència i pla-nifica la seua vida al seu aire, al marge, en ocasions, de la voluntat de Déu. És allavontes quan l’home es condem-na tot sol, perquè és ell qui s’aparta voluntàriament i així romandrà per sempre mentre no canvie la seua actitud de reconèixer esta separació voluntària. Per este motiu, no és Déu qui condemna, sinó que és l’home qui s’ha condemnat en no voler acceptar-lo, continuant separat. La fe és una oferta que el Senyor fa a tothom de manera personal i lliure. És una “aventura”, una forma d’entendre la vida on un accepta voluntàriament el compromís que això li exigeix sense perjudici de ningú.La ciència es va desenvolupant d’una manera natural i demostra com en l’univers hi ha hagut una transforma-ció evolutiva que l’home ha anat descobrint, allò que ja hi era, amb el seu esforç i estudi. Tot i això, assumeix

que està a anys llum de trobar la solució al problema de l’existència del cosmos.Tant és així que ni la ciència (mitjançant la investigació) ni la fe (tot i ser una virtut teologal per la qual els cris-tians creuen en les veritats de DÉU) estan en condicions absolutes d’afirmar o de negar l’existència o no de Déu.P.D. És evident que este escrit està fet per una persona creient, però que, a pesar de la seva creença, no és in-sensible a respectar opinions diferents, inclús les més extremes, encara que no les compartisca.

Joaquín Tomás

C/ POU, 4143878

MASDENVERGETEL. : 977 718 808MÒBIL: 615 393 585

EXCAVACIONSJ.J.

PANISELLO

Passeig Escoles, Nº 71

(bencinera Cooperativa)

43570 SANTA BÀRBARA Tel.: 977 719 606

E-mail:[email protected]


QUÈ ESTÀ PASSANT?

Parlem de sentiments, de reaccions purament viscerals, parlem de confusió, de desconfiança, parlem de justícia o injustícia, parlem d'enganys, d'humiliació, parlem de silencis, d'acotxar el cap, de desànim, però sobretot i per damunt de tot, parlem de TEMOR.

Sí, la temor és humana, justificable. Però la temor para-litza, la temor ens fa sords, ens fa muts, ens té ben lligats de peus i mans. La temor planeja en estos moments per damunt del cap i dins del cor de tantes i tantes persones que sofreixen i sofrim el despotisme d'este neolibera-lisme que ens restreny i ens oprimeix cada vegada més.

Parlar així pot portar-nos a pensar que els afers, els actes concrets, les situacions que vivim, no tenen nom, que es produeixen malgrat les persones, que estan fora del nostre abast. Evidentment no és així.Els noms amb els cognom inclosos comencen a ser de domini públic. Només escoltant o llegint les notícies podem intuir quina o quines mans negres mouen els fils d'una societat global, mundial, despietada en què milions i milions d'éssers humans estan simplement so-brevivint. Natros som els menuts afortunats que encara hi vivim. Ens atrevim a analitzar la situació? Per què la temor? Què ens paralitza? Jo no tinc la resposta: senzillament cada persona té la seua temor particular i normalment amb motius conscients i respectables. Però sempre po-dem parlar sense personificar. La temor existeix quan tenim alguna cosa a perdre, i tots tenim alguna cosa o algú a qui hem de protegir. Uns la faena per a alimen-tar els fills, la família, d'altres el sentiment de seguretat que suposa tindre un sou encara que sigue el salari mí-nim (640 €) que, de tant mínim, és en diferència el més reduït d'Europa. Temor a perdre la pensió de jubilació, sí, este ridícul sou que cobren els nostres pares per ha-ver treballat i pagat tota la seua vida amb la esperança de rebre ara un salari que hauria de ser decent.

Però hi ha pors que m'indignen i que realment funcio-nen i fan que estiguem com estem: la temor de molts polítics a perdre el seu estatus, la seua forma de vida, la temor a deixar de ser “algú notori” i passar a formar part de la nostra realitat que, en definitiva, és la realitat del poble que els ha escollit i al qual governen. La temor a tindre sous “normals”, la temor a ser coherents amb el que ens cau al damunt i ser capaç de renunciar a dietes, renunciar a pensions vitalícies, renunciar a un nivell de vida que resulta impensable per a la majoria dels mor-tals. Sí, els nostres polítics són els qui més temor tenen, són els qui pareixen més covards. Potser és més fàcil enfrontar-se a natros, generar desnonaments, permetre

que famílies senceres passen a quedar-se sense casa, sense res per a viure, que les ONG facen el paper que li correspondria al Govern, generar tensió, generar un futur fosc per al NOSTRES fills.

Sí, tot este guirigall resulta sempre més fàcil que enfron-tar-se a aquells que han generat una situació insosteni-ble i que segueixen ocupant els seus càrrecs, segueixen controlant el país, i com a molt marxen cap a casa amb una considerable indemnització econòmica senzilla-ment per no saber fer la seua faena.

I estos grans capitalistes, tenen temor? No ho sé, però m'atreveixo a dir que sí, molta. La societat en què vi-vim es basa en una cadena de favors que va de més a dalt fins a baix de tot. Què els fa temor? ¿Qui hi ha per damunt d'ells (i parlo ja a escala mundial)? ¿Qui mou els fils de la nostra societat com si cada persona fos una titella en mans d'uns pocs i despietats senyors que han oblidat pel camí de la seua vida que també són mortals, que existeix la consciència?

Però potser el més patètic és que han oblidat que ni tans sols ells estan per damunt del bé i del mal.Per a acabar, considero molt adequat citar les paraules pronunciades pel tercer president dels Estats Units d’Amèrica, Thomas Jefferson (1743-1826), durant un de-bat sobre la banca al 1809.«Crec que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que els aixecaments militars. Si el poble americà arribés mai a permetre als bancs privats el control dels temes monetaris, primer per la inflació, després per la deflació, els bancs i les corpora-cions que creixerien al voltant dels bancs privarien el poble de tots els seus béns. Fins que sos fills despertes-sen i es trobessen sense una llar al continent que sos pares van conquerir.»

Montse Roig


DIBUJANDO CANCIONES DE FMG

El passat dissabte 9 de juny, la periodista i escriptora Elisenda Roca va presentar el llibre Dibujando can-ciones d’FMG, acte que va servir com a inauguració de les XXIII Jornades Culturals i que va ser el primer que es va fer al Centre Masdenverge Actiu.

Segons Leónidas Melandri, Dibujando canciones és un llibre ple d’art i d’enginy on es conjuguen poemes, cançons i dibuixos... Les lletres de les cançons d’FMG esdevenen veritables poemes visuals de la mà de Lucía Sanz.

L’autor del llibre, Fernando, i la seva companya Elisabeth van preparar desinteressadament i amb moltes ganes i il•lusió este acte que va ser força concorregut. Els mas-denvergencs vam poder disfrutar amb les paraules de l’Elisenda Roca i de l’actuació musical d’FMG. Fernando va delectar-nos amb les seues cançons: ell, acompan-yat tan sols de la guitarra, va donar vida a les cançons que dibuixen la realitat amb ironia. Segons ell mateix diu: “intento donar forma musical i plàstica als meus pensaments”.

Fernando i Elisabeth són dos masdenvergencs de luxe, amb un currículum immens. Han exposat la seua obra pictòrica i escultòrica arreu del món: Barcelona, Madrid, Nova York, Miami, Colorado, Mèxic DF, Hong Kong, Düsseldorf, Mònaco... entre altres. A Fernando, la publicació d’este llibre el consolida encara més com a artista total: pintor i escultor i ara també escriptor i músic. Felicitats.

Regidoria de Cultura

11CEM

EL RESCATADOR RESCATAT…

Bé, amics, un cop més us expliquem les nostres viven-ces esportives, en el nostre particular repte formatiu...Esta vegada va visitar-nos un crac del rescat, en Fran-cesc Martínez, membre del Grup de Rescat d’Actuacions Especials (GRAE) de muntanya de Catalunya. Un per-sonatge que ja fa vint anys que és al cos de bombers i que ha visitat les nostres terres molts viatges per a dur a terme rescats, alguns amb un final afortunat i d’altres de no tant reeixits.

Com ja us podeu imaginar, l’assignatura que ens im-partir era la de seguretat relacionada amb la munta-nya. El dissabte vam aprofundir en la aspectes teòrics com ara la farmaciola, les prevenencions, les normes d’actuació en cas d’emergència... com a acte prepara-tiu abans de la sortida del dia següent, esta vegada a la Caramella.

L’objectiu principal era fer una pujada intensa fins a la mola Castellona, passar a prop de la Roca del Migdia i baixar un altre camí a la Caramella, fent una volteta circular prevista en sis horetes... I així ho vam fer: cap a les 8.30 del matí vam emprendre la pujada a un ritme espavilat, per a no entretindre’ns massa i aprofitar el temps més endavant amb les pràcitques. La pujada va ser prou regular i continuada, tret d’algunes parades que vam fer per a contemplar el paisatge i esperar el Lluc... Sí, ho heu sentit bé, esperar el Lluc... No us ho po-deu creure, tat? Je je... Resulta que havia baixat un mo-ment al cotxe just a l’inici de la pujada. I a punt d’arribar a la mola, vam fer la primera parada seriosa per a fer un mos i continuar amb les piles carregades.

Ja arribats a la rodalia de la mola Castellona, el Francesc va obligar-nos a deixar les motxilles per a fer la primera de les pràctiques, que consistia a assegurar un possible client en un lloc on s’han d’escalar unes roques molt sinuoses, amb un possible risc d’accident. Resulta que el nostre professor va ensenyar-nos com podíem im-provisar unes cordes i uns arnesos de seguretat per a poder ajudar pujar i baixar els clients de les zones peri-lloses, però va cometre l’error de posar-se’ls ell mateix i li va dir al Lluc: puja’m!! I així va passar a ser el rescata-dor rescatat...

En acabar, i després d’algunes pràctiques amb tots els companys, vam continuar la marxa amb la intenció de coronar la mola Castellona i empendre la baixada. Ja de tornada vam fer la dura i empinada baixada en direcció al punt d’inici a un ritme igual o més alegret que el de pujada, tot meravellant-nos amb els magní-fics ciris que formen les roques de la zona, els penya-segats, les coves, alguna que altra cabra... hispànica

(no sigueu malpensats!), la vegetació... per arribar final-ment, en poc menys de cinc hores, a la fi de la sortida amb alguna rascada dels boixos i de les romingueres bastant crescudetes. Ja als cotxes, vam atansar-nos a les primeres basses de la Caramella per a refrescar-nos una mica i dinar tranquil•lament a l’ombreta de les roques...

Ara, ja estem esperant amb ganes la pròxima sortida, tot desitjant que sigue tan profitosa i exitosa com esta i, com no podia ser de cap altra manera, fent-li una guinyada a l’esport amb els companys de classe. Ah!! Per cert: la idea del títol a càrrec de Xavi Brau, l’altre Xavi de la classe.Fins a la pròxima! Per a més informació, visiteu el web www.cemasdenverge.org Salut i cames!!!

Xavi OcañaClub Centre Excursionista Masdenverge

12 CEM

NOU REPTE PER ALS DE SUCRE Ja feia dies que portava un neguit que no era normal, par-lava en Marcel i també li passava el mateix, però és que davant nostre teníem un repte que per a natros era molt gran: fer la travessa nocturna Fredes-Paüls. Fins a Caro són 28 quilòmetres que, per a una persona preparada, no són res, però per a natros era tot un repte.

Va arribar el dia 9 de juny. Després d’un bon dinar vam pre-parar-nos per a marxar cap a Fredes on enguany només hi podíem participar Marcel (l’incansable) i jo mateix; la resta de l’equip, per motius diferents, no van poder apuntar-se. Esta vegada van acompanyar-nos Miquel (son cunyat de Marcel), la Diana i la Míriam, que encara que no ho paregue van donar-nos un suport que no us podeu ni imaginar. A les 4 en punt vam marxar, ja que no podíem encantar-nos: la cursa començava a les 6 de la tarde i pujant a Fredes es formen moltes coes de vehicles de tanta gent com hi puja.Les 5.30 h: falten 30 minuts per a començar. Això és difícil d’explicar: hi ha 750 participants i tots congregats a la plaça de Fredes. La veritat és que se’t posa la pell de gall-ina. Molts de coneguts de Santa Bàrbara, Amposta, Tor-tosa... tots el pobles del voltant estaven representats. Es va aproximant l’hora, sents que la gent es mou més del normal, hi ha un rum rum, la gent nerviosa, Marcel i jo in-closos. Vam desitjar-nos molta sort i, a poc a poc, que el més important és arribar.

Les 6. Tret de sortida. Comencem a córrer a un passet amb el qual crec que puc anar bé. El dia era ideal per a fer una cursa, ennuvolat i sense molta calor. Passen els primers metres i veig a dalt d'un marge els nostres seguidors: el Miquel, la Diana i la Míriam animant-nos. Moltes gràcies.Passats els primers quilòmetres, m'anava trobant molt cò-mode, seguint un ritme que m'anava marcant que penso que era ideal, sempre acompanyat de gent al meu costat. Com que hi havia tanta gent, mai et quedes tot sol. Segons em comenta Marcel, ell també va anar fent la seua carrera i tal com va arribant al final (penso que és una de les per-sones que encara que no ho paregue ho té tot calculat) sap quan ha de forçar i sap quan ha de minvar. Això és el que va faltar-me a mi.

Arribem al quilòmetre 9: primer avituallament. Aquí no s'hi val només una mica d'aigua; cal recuperar forces i al-imentar-nos bé: fruits secs, plàtan, codonyat, dolç, dàtils (aiiii, dàtils) i aigua, molta aigua per a no quedar-nos sense. Vam omplir la motxilla d'aigua i vam continuar seguint la sendera GR7 que ens marca l'itinerari. La veritat és que és una ruta meravellosa. Jo em demano: com pot haver estos paratges aquí als ports de Beseit? Pareix que estiguem al Pirineu i res més.Seguim endavant, el grup va allargant-se i ja no trobes tants de participants: cadascú va seguint el seu ritme, planejant, a les baixades forçant una mica i a les pujades a poc a poc. El temps i els quilòmetres anaven passant. Vaig

arribar a Casetes Velles i un grupet de gent animava a tots els que anàvem passant. Després va començar la baixada fins a la Cova de Vidre, una baixada molt prolongada que inexplicablement es fa pesada.

Punt quilomètric 18. Segon avituallament a la meitat de la baixada. Devien ser les 8 de la tarde. A tornar-hi! Ali-mentar-nos una mica que quedava el més pesat de la car-rera: plàtan, fruits secs i una beguda isotònica per a vore com m'anava. Mentre estava menjant, un dels nois de l’avituallament em diu: "minja dàtils que van molt bé". I jo, com a ben cregut, vaig agarrar un parell de dàtils i me’ls vaig cruspir. Ostres! No sé si estaven dolents, però quin gust mes roín que tenien. Vaig llençar-los de cop. El gust del dàtil va durar-me tot el que quedava de cursa.

Vinga! (vaig pensar). Això ja està. Continuo la baixada fins a la Cova de Vidre i a partir d'aquí ja venia el més fort: la pujada a Palles. Després de 20 quilòmetres esta pujada és fa molt pesada, però "molt". Segons Marcel, també se li va fer molt pesada i llarga, però vam arribar-hi. Devíem portar uns 24 quilòmetres i començava a fer-se fosc. Eren les 9 i quart del vespre i les pujades seguides que té es fan eter-nes, la motxilla em pesava molt, la cinta que la subjectava em tibava, no estava còmode i estava molt cansat. M'havia passat de voltes a la primera part de la cursa? La primera part ja estava passada i havia de donar-ho tot en la pujada.Arribo a una llosa molt gran. Això es sinònim que ja estic al final de la pujada: pujo caminant, ja no puc més, les forces ja no estan per a res més, un esforç més i vaig arribar al punt més alt. Ja era hora. Vaig començar la baixada final, al trotet i vigilant molt ja que estava fosquejant i no s’hi veia molt bé.

Per fi vaig arribat a la pista que va fins al restaurant de Caro, que és el final per a natros: 1,6 quilòmetres per a l’arribada. Ja en un pas molt lent vaig arribant, agafo de la motxilla la bandera del centre excursionista i vaig fer l’entrada triom-fal. Allà estaven els nostres animadors que em van rebre com si hagués quedat el primer. Quina satisfacció d'haver arribat i de la rebuda. Molt content! 3 hores i 55 minuts de sofriment i de satisfacció. Al cap d’uns 15 minuts va arribar l'altra part d’esta aventura. Marcel va fer una cursa impres-sionant, va fer una entrada d'allò més triomfal i, ademés, més content que un gínjol.

Després dels primers comentaris de com havia anat, un bon berenar-sopar, carn rostida, salsitxes i dolç. L’organització, perfecta.

Torno a donar les gràcies al Marcel, ja que sense ell no hagués pogut anar i m‘omple de satisfacció que m'acompanye en estes aventures que fem.Donant les gràcies a tots i fent una guinyada a l'esport, us saluda el veterà del equip.

Visu Garcia GuiuEquip Trail Masdenverge

13CEM

CIM I FINAL

Hola, amics! El cap de setmana 9 i 10 juny vam encetar la traca final del curs de 1r nivell d’excursionisme que Lluc, Jordi i un servidor (Xavi) hem fet durant estos últims mesos.Primer de tot, vull agraïr el suport psicològic que hem re-but i la paciència que han tingut en natros les parelles, els familiars, amics, companys de classe, etc. Sabem que ha estat dur per a tots... MOLTES GRÀCIES!!! Qui havia de dir-nos que el que ens pensàvem seria un curs de no res i que un parell de mesos estaria fet, resulta que al final ha estat molt complet i complicat. Este cap de setmana vam fer els últims exàmens al Pedra-forca: un de meteorologia, a càrrec de Toni Mestres (tot un crac!), i l’altre de formació tècnica, una síntesi de totes les assigantures i coneixements adiquirits durant el curs. Par-lant clar, havíem de guiar el grup de companys de classe com si fossen un grup de gent, de tot tipus, per les rodalies del Pedraforca i fer cim al Pollegó Inferior del Pedraforca tan sols amb l’ajuda d’un mapa, una brúixola i l’altímetre.En general, la cosa va anar molt bé. Vam començar el gui-atge el dissabte amb Jordi, que va portar-nos des del mi-rador de Gressolet fins al coll del Verdet, i ja us ho podeu pensar: ho va fer millor que bé... Ja sabeu que té moltes taules...En acabar el guiatge d’un altre company que va portar-nos fins al poble de Gósol, vam dinar i em va tocar a mi... Bé, m’hi vaig oferir... i vaig portar el grup des de Gósol fins a gairebé l’Amorriador de Prat del Reu (725 m de desnivell positiu), punt al qual passaríem la nit... fent bivac; és a dir, dormint al ras. Un prat molt espectacular amb unes vistes maravelloses de tota la vall de Saldes, just a baix mateix del Pollegó Inferior. Després de dissenyar i ubicar el bivac, que en el nostre cas va ser triple, i de reomplir les cantimplores d’aigua, acabem la jornada didàctica amb unes quantes pràctiques de nusos de seguretat, fem un soparet com la gent gran, a les set de la tarde i molt d’hora a dormir que feia un fred que pelava i dins del sac s’estava com un “torronet”, encara que n’hi havia alguns als quals tan sols se’ls veia els ulls... La nit la vam passar bé, tot i la pluja que va caure a mitjanit i l’airet suau que ens gelava fins a les celles...Ja de bon matí, ens aixequem, recollim, fem una mosset i a tornar-hi que no ha sigut res... Comença la Meritxell, la fèmina del grup, però prompte es posa mans a l’obra Lluc, que seria qui ens portaria a fer el cim del Pollegó Inferior. La veritat és que el temps no va acompanyar-nos molt en este tram i no vam poder disfrutar de les vistes pa-noràmiques des del cim, però sí que vam estar acompa-nyats en tot moment per uns invitats d’última hora: els isards. Amb un ritme molt pausat, fem cim i cap avall ràpi-det pel culpa del vent i la boira.Canviem de guia i ja no parem fins al punt d’inici, el mira-dor del Gressolet. Cim i final de la sortida i del curs!Així, ja us puc avançar que oficialment hem apro-vat tots el exàmens i ja tenim el certificat de 1r nivell

d’excursionisme!!!! Yuuuuuhhhuuuuu!!!!!Esta vegada li hem fet una guinyada formativa i de futur a l’esport.Moltes gràcies a tots i fins la pròxima... Més informació a: www.cemasdenverge.org

Salut i cames!

Xavi Ocaña AmaréClub Centre Excursionista Masdenverge


VOCABULARI TORTOSÍ (X)

De mica en mica s’omple la pica, i és ben cert. Sense adonar-nos-en ja és aquí la desena entrega i encara anem per la lletra d. Això vol dir que teniu molt de temps per endavant per a fer-nos arribar qualsevol aportació que vulgueu fer a la secció a través de l’adreça [email protected]. Damajuana Damajoana. Atuell gros de vidre, de gres, etc., de ventre ample i coll curt, que s’usa per al transport de líquids. Garrafa, botella de vidre oberta d’espart. – DIEC Dar Verb transitiu defectiu. Donar. Usat sobretot en participi ‘dat’. «Ma filla m’ha dat una dotzena de figues de coll de dama», «En 5 a 0, això està dat i beneït». – DIECDarreries La part darrera d’una cosa, esp. el plat darrer d’una menjada, més de llepolia que d’aliment, o el segon plat d’una menjada. Postres. «Avui de darreries m’he minjat un tros de braç de gi-tano boníssim». – DIECDebades De franc. “Ajudava l’oncle Toni a collir cireres i me’n donava un cabàs debades».– DIECDeler Il•lusió, deliri, passió. «Los pastissets, li agraden en deler», «L’estima en deler». – DIECDelit Viu plaer de l’ànim o dels sentits. Pas-sió, anhel, desig. – DIECDena Referència eufèmica de Déu, que s’usa en exclamacions grosseres com ara «me caso en denes/dena», «me cago’n dena, si l’ensampo, me’l faig». Part del rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria. – DIEC i MM Dentola Dent grossa. Ésser un dentoles. Tindre les dents grosses. – MMDepòsit Dipòsit. Lloc o recipient destinat a di-positar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retindre-hi alguna cosa. «Un depòsit de cadàvers». «El depòsit de gasolina d’un cotxe». – DIECDesaigüe Castellanisme. Desguàs. – MMDesaiguar Desguassar. Traure l’aigua (d’un lloc on està empantanada o aturada). «Hauríem de desguassar la bassa i netejar-la». – DIECDesaire Demostració de menyspreu o d'indiferència immerescuda; cast. desaire. «Fer un de-saire»; «Rebre un desaire». – DCVB Desantès Desatès, descortès, groller. – MMDesbrossar Traure la brossa, les bardisses (d’un camí, d’un bosc, etc.). Esbrossar, netejar d’herba i romingueres les soques dels arbres. – DIECDescaminat Que s’erra de camí. Induït a obrar err-adament. Fer perdre el camí (a algú). – DpD i DIECDescosit D’una costura que s’ha desco-sit en part, tros descosit. Fer grans crits. «Cridar com un

descosit» – DIEC i MMDesdir(-se) Algú, no mantindre el que ha dit, el que ha promès, allò a què s’ha compromès. Negar el que ha dit un altre, retractar-se – DIECDesembotonar Desbotonar. Fer cessar d’estar cordat amb botons fent sortir els botons dels traus. – DIECDesfici Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil•litat, a una cosa que despacien-ta fortament, a les punyides d’un desig violent. – DIECDesfilagarxar Desfilar, desfer a fils un teixit; cast. deshilachar. – DCVBDesgana Desmai, pèrdua dels sentits per defal-liment. Traure la gana. «Ho faig tot en desgana perquè en tanta calor com fa, xiqueta, no es pot fer res més». – DIECDesganat Desmenjat. Que pateix de desgana. – MM i DIECDesgalitxat Malgirbat, mancat de gràcia; cast. desgalichado. «Una minyona, desgalitxada com un homenot, que estava jugant amb un soldadàs». Malgir-bat, mancat de gràcia. – DCVB i DpDDesgavell Desordre complet. – DIECDesgranar Traure el gra o els grans (d’alguna cosa). «Hem passat tota la tarde desgranant panolles de panís en Joan Vicent». – DIECDesgrenyat Despentinat. – DIECDeshora A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú. – DIECDesjecte Deixat, abandonat en el vestir o en la netedat de la persona; cast. abandonado, astroso. Dejecte, poc ordenat, deixat. – MMDesmaduixat Desmadeixat. Cansat, defallit, sense força ni ànim. – DCVBDesmai Síncope, pèrdua temporània dels sen-tits. Gana, falta de prendre. – DIECDesmanegar Descompondre, llevar el bon orde i disposició d'una cosa; cast. desarreglar, descomponer. Desmuntar desordenadament. Desfer. «Mira a vore si pots arreglar-me este paraigües que en lo vent se m’ha desmanegat». – DCVBDesmanegat Rebentat, molt cansat, esgotat. – VdB Desmerescut Envellit, amb cara de malalt. «Pos xi-queta, jo l’he troabt molt desmerescut. La cara més blanca que la paret». – VdB Desori Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc. – DIECDespagat Disgustat, malcontent. «Quan li han dit que sa filla se separa s’ha quedat molt despagat».–DIECDesparar Traure el parament (d’una cosa). Des-muntar. «Desparar taula, traure els plats de la taula».Despedir Del llatí expedīre, ‘deixar anar’, amb canvi de prefix (des- per es-) probablement per imitació del castellà despedir. Acomiadar. – DCVB


Desperdigolat Escampat sense direcció determinada. «Li va caure el pot a terra i se li van desperdigolar totes les boletes». – MMDespitralat Que duu el pit al descobert. «Deu patir molta calor, que va tot despitralat». – DIECDespús-demà Demà passat. (Masdenverge: después demà). – DIECDespús-ahir Abans-d’ahir. – DIECDespús-anit La nit passada. En la nit anterior a la dar-rera passada. – DIECDissiparar Forma vulgar del verb separar. «Sort que els han dissiparat abans que algú prengués mal». – DCVBDerrindit Sense força, mig desmaiat, caigut. – EE Desemplear Deixar lliure, desocupar, buidar (el pis, la taula, l’habitació). «Desemplea la taula que anem a sopar». – EEDesullar-se Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. «Treballar amb mala claror desulla qual-sevol». – DIECDesunflar Desinflar. «Vaig al de Mariano a unflar la roda que la porto desunflada de fa una setmana». – DCVBDestall Treballar a destall o a preu fet. – DIECDestarotar Torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc. Desmuntar, desll-origar, desorganitzar.– DIC i VdBDestartalat Pres modernament del cast. destarta-lado. Es diu d’una habitació o pis abandonat o descui-dat. Edifici, pis, estatge... descuidat, abandonat. – DCVBDestemplar-se Sentir-se malament de salut. – MMDestemplat Poc fi. «No em trobo gens bé. Estic destemplat i no sé què tinc». – MMDestemps Fora de temps, inoportunament. – DIECDestentar(-se) Trasbalsar; pertorbar profundament l'esperit posant-lo en estat de no saber què fer o quina direcció prendre; cast. desatentar, trastornar. «No em destentes, que estic contant los diners que tinc a la vi-driola!» – EEDestorbar Molestar. Espatllar. «S’ha destorbat la tele», Desllorigar-se (un os, un membre); cast. dislo-carse. «Lo xic no anirà a l'escola perquè té el braç destor-bat». – MM i DCVBDestraler Persona que fa les coses de mala ma-nera. Barroer. – MMDetràs Adverbi i preposició antigament i dia-lectal. Cast. detrás. La part posterior d’una casa. «Vés detrás a llençar les bornades i después tanca la porta». – DCVBDesvalgut Que no es pot valer sinó de l’ajut o so-corriment dels altres. Sense forces. – DIECDesvanit Content, joiós. «Xica, tu, estic desvanida de vore que gran que t’has fet». – EEDesvel•lar-se Desvetllar-se. Traure la son o perdre-la.

– MMDessuar-se Deixar que se’n vaja la suor a un lloc fresc, a l’ombra, bevent... – DIECDingú Pronom indefinit en forma dialectal per ningú. «No li digues a dingú que t’ho he dit». – DCVBDijú/na Dejú/na. Que no ha menjat res des que s’ha aixecat al matí; cast. en ayunas. Saliva dejuna: sa-liva que un trau abans de menjar res en aquell dia. A la saliva dejuna s'han atribuït des de molt antic propietats medicinals.– DCVBDisbarat Barbaritat. Molt, en excés. «Vam xalar un disbarat». – DIEC i EEDistraure Distreure. – DIECDitxo Castellanisme. Dita, paraula o frase que crida l’atenció, per sentenciosa, estranya, etc. – MMDoblar Plegar. «Xica, tu, ajuda’m a doblar estos llençols, que tot sol no puc». – EEDoblària Gruix, espessor +; qualitat de gruixat o doble; cast. grosor. «Quina doblària té esta paret!». – DCVBDoble Gruixut. «Té els braços molt dobles». – MMDocte Que té molta ciència, que posseeix ex-tensos coneixements en tal o tal matèria. Que pretén o fa ostentació de molt instruït. – DIEC i MMDolçor de cor Mareig per la gana. – MMDolent Malalt. «Fa dos dies que està dolent al llit: té febre i li fa mal la gola». – MMDos En tortosí, forma del numeral correcta tant per al masculí com per al femení. La forma ‘dues’ pertany al català oriental. «Venim del mercat i m’he comprat dos pantalons i dos camises». – PA Dragó Adragó. Rèptil saure de la família dels gecònids. A l’estiu hom n’acostuma a vore a les parets de les cases, dels masos, on cacen insectes per a alimen-tar-se. - MMDreté Dretà. – DIECDroperia Peresa. Qualitat de dropo. «No he vist mai una droperia com esta». – DIECDropo Que defuig el treball. «És un dropo: no hi ha manera de fer-lo treballar». – DIECDurícia Call. Enduriment de la pell en una part del cos. «Tinc una durícia al taló del peu dret», «Se m’han fet durícies al palmell de la mà». – MM

PER A SABER-NE MÉS

De quant ençà Ara caic, ara ho entenc, sí que és estra-ny... – EEDe vegades Per casualitat. «De vegades, no tindràs una mica de julivert?» – EEDiràs que... Pareix que, sembla que... «Diràs que no pugue ser...», «Diràs que avui no vol ploure». – EE

Pau Albiol

16 Escola Rosa Gisbert

EL RACÓ DE L’ESCOLA

La primavera ja és aquí i amb ella les flors, les fires, les olors, la fruita, el teatre i la Diada de la ZER Montsià.

Durant este curs ens hem acollit al programa Pla de con-sum de fruita a les escoles, amb la intenció de potenciar el consum de fruita i així introduir als nostres infants en una dieta més saludable. És una experiència que va-lorem molt positivament i en la qual voldríem continuar participant.

COUNTRY LINE DANCE A L'ESCOLA

L’11 de maig es va celebrar a l'escola la Diada de la ZER i natros vam posar el nostre granet d’arena perquè els xi-quets i les xiquets participants en la jornada s'ho passes-sen d'allò més bé. Una experiència molt gratificant per a natros ja que, d’una banda, vam poder ajudar l'escola i participar en l’organització de la Diada perquè fos un dia inoblidable per als menuts i també per a algun pro-fessor que es va atrevir a ballar amb natros i, de l’altra, perquè vam fer allò que més ens agrada, ballar. Gràcies per haver-nos convidar i ja ho sabeu, quan vulgueu, ho tornem a repetir.

The Country Sheriffes

Com cada curs, l’escola ha participat en la Roda de Teatre Infantil i Juvenil del Montsià que es va celebrar al nostre poble durant els dies 7, 8, 9 i 10 de maig. En aquesta 27a edició, els alumnes d’educació infantil han representat l’obra La Blancaneu a la inversa, una adaptació del conte tradicional de La Blancaneu, coordinada per les mestres Vanesa, Carolina i Carla. En esta edició han participat centres d’arreu de la comarca.

Enguany, l’escola ha estat atapeïda de festejos, un dels quals ha estat la 22a Diada de la ZER Montsià, tot un signe de la personalitat de la nostra zona escolar rural.

El dia 11 de maig vam acollir els alumnes i professors arribats de les cinc escoles que formen part de la zona escolar rural. Durant tot el dia vam fer diverses activitats com ara: taller de maraques, contacontes, taller de ball, taller de pintura, ball country, visita a casa de pagès, sor-tida guiada a la Foia... Per a concloure la festa, vam fer una cercavila de capgrossos pels carrers del poble.

Mestres de l’Escola Rosa Gisbert

17Llar d’infants

UNS ROCKERS MOLT ANIMATS Ja som gairebé a la recta final... i com vau poder vore la llar d’infants també participa en les Jornades Cultu-rals. Enguany hem fet una breu actuació per a donar per acabat el curs tot ballant i tocant unes guitarres su-perboniques, les quals les havien pintades els xiquets. L’actuació va sortir d’allò més que requetebé!! I com no, vam aprofitar l’ocasió per a dir adéu als xiquets i les xi-quetes que al setembre aniran al “cole dels grans”: Ma-teu, Roc, Lluna, Manel, Pep, Nagore i Genís. Des de la llar d’infants desitgem que en esta nova etapa tot us vaja d’allò més bé!! També volem explicar-vos que el passat mes de maig

vam convertir-nos en jardiners per a celebrar la festa del color verd. Tothom va portar una planteta per a posar-la al “minijardinet” que hem fet a la llar i així poder-les regar i tenir-ne cura. Esperem que aguanten un poquet més esta calor... I també donar les gràcies a tots els assistents a la rostida que va organitzar la llar d’infants. Va ser un dia magnífic en què les famílies es van poder reunir per a passar un dia diferent i en el qual els “protagonistes de cada casa” van disfrutar molt! Esta vegada volem felicitar dos peixets, el Joan i l’Eloi, pels seus dos anyets! I a una vaqueta: el Manel, pels seus tres anys! D’avui a molts anys a tots!

Desirée Simó

18 XXIII Jornades Culturals

TORNEIG 3X3 DE BÀSQUET

TEATRE: BLANCANEUS A L’INREVÈS

MARATÓ PER LA POBRESA

19XXIII Jornades Culturals

“ENCIERRO INFANTIL”

20 Pubilles 2012

Me diuen Anaïs Andreu Balastegui i vaig nàixer el dia 4 de juliol del 1995. Mos pares es diuen Maribel i Jordi, i tinc un germà, l’Eric. Actualment estic estudiant (o no) 4t d’ESO i començaré 1r de Batxillerat a l’IES Les Planes. No tinc parella.

Tenint en compte la crisi actual, com veus el teu futur?Sincerament, el veig molt negre! Però crec que si ens esforcem tots, però de debò, acabarem sortint-ne.

Creus que els grans us entenem, als jóvens?Segons en quines situacions! Els jóvens fem del no-res un munt d’arena, ho compliquem tot!

Les noves tecnologies (WhatsApp, Twitter...), que t’apareixen? Les fas servir?No uso WhatsApp, però faig servir moltíssim Twitter! Hi estic molt enganxada! El Facebook també l’utilitzo, però molt més Twitter. Crec que les noves tecnologies van molt bé per a apropar-te a les persones que tens lluny, però, com diuen moltes persones, t’allunyen de les que tens a prop teu!

Afegiries a tos pares al teu compte de Face-book? Per què? Si, no tinc res a amagar! Seria divertit vore a mos pares fent comentaris per allí!

Quines tres coses trauries del programa de festes i per quines les substituiries?Ai, no ho sé... A mi m’apareix molt bé tot el que fan, fan de tot i per a totes els edats! Però hi afegiria més festes per als jóvens.

A quin festival de música et mors de ganes d’assistir-hi? Per què?M’encantaria anar alguna vegada al Rock in Rio, per-què crec que ha de ser una autèntica passada, i si hi vas a vore al teu cantant preferit, millor! Seria una gran experiència anar-hi!

Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?M’encantaria anar a les Illes Galápagos; n’he vist mol-tes fotos i m’apareix un lloc molt bonic per a descan-sar.

T’agradaria fer la volta al món? Per què?Sí!! M’encantaria vore les cultures de la gent, la ma-nera que tenen de viure la vida i, sobretot, els paisat-ges i aprendre a valorar més el que tinc!

Ser del Barça és..., ser de Masdenverge és... i ser pubilla és....Ser del Barça és el millor del món; ser de Masden-verge és un orgull; i ser pubilla és un honor perquè puc representar a Ràdio Joventut.

FAMIFERMETAL·LIQUES SL Barbacoes - Tubs - Xemeneies

Colzes - Fumerals - AspiraciónsGalvanitzats - Inoxidables

Material construcció - Granjac/ Afores s/nTel. / Fax: 977 717 00543878 Masdenverge

21Pubilles 2012

Me diuen Anna Ma Juan Hierro i vaig nàixer el dia 12 de juliol del 1995. Mos pares són Marisa Hierro Tomás i Màxim Joan Peris, i sóc filla única. Actualment estic estu-diant i ara començaré el Batxillerat Humanístic a Santa Bàrbara. Tinc parella i es diu Charly.

Tenint en compte la crisi actual, com veus el teu futur?Buff... Jo el veig una mica complicat, ja que pareix que esta crisi no passa. Per altra banda, espero que el dia que acabem els estudis que haguem fet, ens proporcionen un bon lloc del treball del qual, ara per ara, no n’hi ha.

Creus que els grans us entenem, als jóvens?El que jo penso és que no ens entenen massa, ja que mol-tes persones grans pensen que no volem treballar ni es-tudiar, però el que realment passa és que no hi ha faena i, ara per ara, estudiar resulta molt car.

Les noves tecnologies (WhatsApp, Twiter...), què t’apareixen? Les fas servir?M’apareixen molt interessants perquè podem estar al corrent de les novetats, amb contacte amb els amics i pots conèixer gent d’altres llocs.El WhatsApp l’uso molt sovint, respecte el Twitter... jo sóc més de Facebook (riure).

Afegiries a tos pares al teu compte de Facebook? Per què?Jo no els hi afegiria, ja que això no va molt amb ells (riure). Però en tots cas no m’importaria afegir-los-hi. Podria ser divertit.

Quines tres coses trauries del programa de festes i per quines les substituiries?En general totes les activitats m’agraden. Potser l’últim dia de festes afegiria les carrosses. Però facen el que facen, són les festes del meu poble i m’agraden tal com són.

A quin festival de música et mors de ganes d’assistir-hi? Per què?Al festival de Rock In Rio, perquè hi van els cantants i els productors més actuals i possiblement els que més m’agraden.

Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?M’agradaria visitar Punta Cana o Pamplona. Punta Cana m’agradaria perquè és un lloc que queda molt lluny, molt exòtic, amb platges paradisíaques i un clima tropical. I a Pamplona, m’agradaria més que res per a anar a viure una vegada en la meua vida els sanfermins.

T’agradaria fer la volta al món? Per què?Sí! M’agradaria perquè m’encanten els viatges llargs i m’agrada moltíssim viatjar, conèixer món i altres curiosi-tats i cultures, sigue on sigue.

Ser del Barça és..., ser de Masdenverge és... i ser pubilla és....Ser del Barça, per a mi, és un plaer. Per la manera de ser dels jugadors, per la manera de guanyar i per la manera de perdre. Com bé diu l’eslògan: som més que un club.

Ser del poble de Masdenverge és un orgull perquè és on me criat de menuda, on tinc les meues amistats i la gent que més m’estima. També és un poble tranquil on coneixes tota la gent i, evidentment, on es fan les millors festes majors!

Per a mi ser pubilla de les Festes Majors és un honor, ja que represento el meu poble i les nostres entitats. A més, m’han dit que vius les festes com cap altre any, d’una manera diferent. Espero tindre la mateixa opinió i un gran record d’esta setmana que ens espera.

22 Pubilles 2012

Me diuen Maria Royo Gracià i vaig nàixer el dia 22 de juliol del 1995. Mos pares es diuen Gonzalo Royo i Mari Gracià. No tinc germans. En l’actualitat, estic estudiant batxillerat social a Tortosa, al col•legi diocesà Sagrada Família. No tinc parella.

Tenint en compte la crisi actual, com veus el teu futur?Tenint en compte la situació en què es troba el país ac-tualment, el meu futur el veig bastant negre, però d’altra banda no m’imagino d’aquí uns anys, quan acabe la car-rera, a l’Estat espanyol, ja que no crec que el país es recu-pere gaire…

Creus que els grans us entenem, als jóvens?Crec que els grans no ens voleu entendre, perquè si us poseu a pensar, també heu sigut jóvens i ens hauríeu d’entendre per força, però fer de vore que no ens compre-neu o que el que fem no és el normal a la nostra edat us

és més còmode. Les noves tecnologies (WhatsApp, Twit-er...), que t’apareixen? Les fas servir? M’apareixen una molt bona manera per a comunicar-nos, per a conèixer gent nova i per a saber-ho tot de tothom. D’altra banda, es perd molta privacitat ja que tothom sap el que estàs fent en tot moment. De tota ma-nera, no canvio una tarda amb les amigues per cap conversa amb el WhatsApp. Afegiries a tos pares al teu compte de Facebook? Per què?No, ni ho he fet ni tinc intenció de fer-ho. No tinc res al Facebook que mon pare no pugue vore, però hi ha facetes de la seua vida on jo no m’hi poso i m’agrada que sigue recíproc. Quines coses tres coses trauries del pro-grama de festes i per quines les substi-tuiries?No hi ha cap acte de festes que m’agradaria que no estigues, però m’agradaria que hi haguessen més nits de festa per als jóvens.

A quin festival de música et mors de ganes d’assisistir-hi? Per què?Al Tomorrowland a Bèlgica, perquè es un fes-tival impressionant amb DJ molt bons. Un lloc o país que vols visitar a la teua vida? Per què?Nova York, perquè sempre ha sigut una ciu-tat que m’ha fet molta il•lusió de visitar, que m’apareix fascinant amb moltes cultures i diversitat.

T’agradaria fer la volta al món? Per què?No és una cosa que em face molta il•lusió o que sigue un somni per a mi. Suposo que no esta-ria malament, i depèn de qui m’acompanyés a fer esta volta al món. Ser del Barça és..., ser de Masdenverge és... i ser pubilla és....Ser del Barça és formar part d’un club del que em sento molt orgullosa, ser de Masdenverge és ser del poble on m’he criat i d’on em sento orgullosa de ser i ser pubilla és poder repre-sentar el meu poble.

23Pubilles 2012

Me diuen Lídia, vaig nàixer el dia 14 d'agost del 1995, mos pares es diuen Ramon i Lídia i tinc una germana, la Marina. He acabat 1r de Batxillerat. Tinc parella.

Tenint en compte la crisi actual, com veus el teu futur?El futur sempre és incert i mai és previsible, ja sigue en temps de crisi o no. El més segur és que et passen coses que no havies previst i les has d’acabar acceptant. Creus que els grans us entenem, als jóvens?Penso que els grans han estat jóvens abans i també se sen-tien incompresos. Per això intenten entendre'ns de la mi-llor manera que poden, encara que moltes vegades des de punts de vista diferents.

Les noves tecnologies (WhatsApp, Twiter...), que t'apareixen? Les fas servir?La nostra generació ha crescut sempre paral•lelament amb el desenvolupament a nivell de masses de la informàtica

i la telefonia mòbil. El desenvolupament tec-nològic és la base del creixement i l’evolució humana i no et pots mantindre al marge. Per això faig servir tant WhatsApp com Twitter, tot i que amb utilitats ben diferenciades. Afegiries a tos pares al teu compte de Fa-cebook? Per què?Facebook és una xarxa social on no tens intim-itat, qualsevol ha de ser conscient de les seues publicacions ja que tothom les pot vore. Per-sonalment, tinc afegit a mos pares al Facebook com uns amics més.

Quines coses tres coses trauries del pro-grama de festes i per quines les substi-tuiries?-La programació de les festes va dirigida a gent de tot tipus de gustos i preferències que poden ser totalment oposats, per tant, és impossible que tothom estigue satisfet en tot: cadascú ha de triar i acceptar els actes que més li agraden i disfrutar-los a la seua manera. Traure actes que no m'agraden a mi per substituir-los per altres que m'agraden més penso que seria una falta de solidaritat i una actitud egoista.

A quin festival de música et mors de ganes d'assistir-hi? Per què?Al FIB, al Faraday, al Primavera Sound, al Arenal Sound, al SOS... Penso que seria una experièn-cia inoblidable i disfrutaria de la bona música.

Un lloc o país que vols visitar a la teva vida? Per què?Els EUA, perquè m’agradaria conèixer cada es-tat, ja que són molt diferents els uns dels altres.

T'agradaria fer la volta al món? Per què?Evidentment, sempre que pugues triar els in-drets i llocs que més il•lusió em fan, que són molts, perquè viatjar és la manera més diver-tida de conèixer llocs, persones, societats, ma-neres de viure, costums, menjars, monuments, paisatges... Ser del Barça és..., ser de Masdenverge és... i ser pubilla és....Ser del Barça és ser fidel a un club tota la meua vida , ser de Masdenverge és ser del lloc on he nascut i viscut fins ara i ser pubilla és poder representar el meu poble d'una manera molt divertida.

24 Els jubilats

Des de l’últim BIM, a l’Associació hi ha hagut tota una sèrie d’esdeveniments que ens proposem transmetre de la manera més concisa possible i també de manera gràfica, a través d’alguna fotografia de cada un d’ells.En primer lloc, com a acte principal cal esmentar la celebració de l’Assemblea Anual de Socis durant la qual, en primer lloc, es va retre un breu homenatge a les dones i les mares, ja que l’assemblea va coincidir amb el “Dia de la mare”; a més, es va tindre un record per als socis finats durant el 2011. Tot seguit, es va pro-cedir a la lectura de l’acta de l’assemblea anterior, que va ser aprovada per unanimitat. El mateix va passar amb l’acta del canvi de Junta, tot i que alguns socis no van assabentar-se de quan es va aprovar. A més a més, es va donar compte dels aspectes monetaris, de les altes i baixes que hi ha hagut durant l’any, de les subvencions rebudes i de les que s’havien sol•licitat per al 2012 a la Generalitat. S’havien rebut tots els endarreriments pen-dents i només restava el corresponent al 25% de l’última subvenció atorgada per a l’any 2011. Una volta acabada l’Assemblea, tots els assistents van poder assaborir un bon berenar, acompanyat d’un gelat i ‘cafés i gotes’ per a arrodonir la festa. Des de l’últim BIM, a la seu de l’Associació s’han fet xer-rades subvencionades per la Creu Roja. La primera, el 16 de maig, va tractar sobre l’Envelliment Actiu i la Soli-daritat intergeneracional. Hi vam assistir un total de 25 persones (tot un èxit d’assistència si tenim en compte que normalment no passàvem de 15/16) i va anar a càr-rec del senyor Manel Bartolomé, tutor de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Tortosa.Entre altres, el conferenciant va comentar que l’envelliment es pot mostrar de tres maneres diferents: aparença física (envelliment), estat psicològic (alenti-ment motor) i estat social (jubilat). Així mateix, va parlar de dos tipus d’envelliment: primari (cronològic-edat) i secundari (patiment de malalties). Va fer notar que la jubilació no vol dir final, sinó un canvi en diversos as-pectes de la vida de la persona quan arriba a una edat determinada.També va donar tota una sèrie de pautes que podien ser molt interessants per a les persones jubilades:- Tindre bona salut o, almenys, procurar-ho.- Bon funcionament físic i mental.- Mantindre la independència i l’autonomia.- Tindre vinculació i participació social.- Haver-se preparat per tal d’afrontar esta etapa de la vida.- Omplir el temps fent activitats. També va parlar sobre la solidaritat intergeneracional. Els jóvens i les persones grans podem estar íntimament relacionats encara que les edats siguen molt distants: les persones grans poden aportar la seua experiència als jóvens, mentre que estos poden transmetre els seus coneixements d’avenços tècnics que les persones grans

no han tingut la possibilitat d’adquirir en temps passats.El dia 6 de juny es va celebrar una nova xerrada sota el títol L’Alzhimer i altres demències, a càrrec de la mateixa persona, a la qual van assistir 27 persones. Tot un èxit!!El senyor Bartolomé va començar dient que l’Alzheimer és una malaltia del cervell i que representa el 85% de les demències que pateixen les persones. Així mateix, va indicar que el cervell, per llei natural, pateix un procés d’envelliment (com la resta del nostre cos) a causa del pas del temps. Este envelliment pot manifestar-se de diverses maneres, segons les persones: sense altera-cions; amb alguna alteració normal; amb alteracions significatives (possibles demències) i, finalment, mani-festacions serioses de problemes.La demència es podria definir com un declivi intel•lectual de conducta. Afecta les neurones i provoca una pèrdua d’elements cognitius.L’escala general d’Alzheimer la componen set fases o estadis, que van des de l’adult normal fins al deterio-rament cognitiu lleu i els alzheimers lleus, moderats, greus i molt greus. Els símptomes d’aestes fases són progressius fins a conduir irremediablement a la mort, en un procés de malaltia que sol anar d’entre 3 a 10 anys.En la manifestació i diagnòstic de casos d’Alzheimer, el factor hereditari es pot considerar poc determinant, ja que la majoria dels casos responen a un patró es-poràdic; és a dir, sense història familiar o predisposició genètica.Els principals factors de risc d’Alzheimer són: l’edat, el sexe, el nivell d’instrucció, el diagnòstic de síndrome de Down, els traumatismes cranioencefàlics i les malalties amb risc cardiovascular.

Xerrada Alzheimer

Xerrada l’envelliment actiu

25Club de birles

Enguany s’ha fet una molt bona temporada. Hem quedat els segons de la 2a Divisió Ter-ritorial i hem promocionat per a pujar a la 1a Divisió, però no ha pogut ser. Des d’aquí volem felicitar tots els components de l’equip. Esperem que la temporada pròxima puguem fer el mateix. PROMOCIÓ A 1a TERRITORIALAMPOSTA A (284-294) VINARÓS C (282-281) ELS ALFACS (290-264) MASDENVERGE (264-240)

CLUB DE BIRLES

TIRADA JORNADES CULTURALS 2012

Durant les Jornades Culturals vam celebrar una tirada de birles en la qual van participar catorze persones, en dos rondes de tres tirades cadascuna. Els participants van formar equips de quatre jugadors per tindre un ordre en les tirades, encara que els premis eren individuals. Els guanyadors, que van rebre una copa, van ser:1r premi: J. Antonio Nozal 155 punts2n premi: Rosendo Ferré 144 punts 3r. premi. Pablo García 141 puntsFèmines: Maria Victòria Jiménez

Assemblea anual de socis

26 Les aventures d’en Josep

JOSEP I EL VAIXELL PIRATA

Hola, amics! Vull que us endinseu en un món molt dife-rent, on la fantasia guanya i la guerra perd; on el temps no existeix i els sentiments no s’aturen. De fet, tot va començar així: un dia vam fer la diada escolar, cosa que es fa cada any amb les escoles que hi participen. Vam anar d’excursió a visitar el poble de Masdenverge, amb tots els xiquets i les xiquetes dels pobles de la ZER. Jo vaig entropessar amb una pedra, vaig desmaiar-me i, tot seguit, vaig caure en un son ben profund.Quan em vaig despertar ja era en un vaixell amb una bandera pirata hissada. Hi havia una boira molt espessa; malgrat tot, però, vaig vore un home vestit de calavera que portava unes espases, amb una barba gran i negra com el carbó, que quan parlava li sortia fum negra i es-pessa de la boca; al seu darrere anaven dos hòmens, també vestits de calavera, que aguantaven una cadena a la qual estaven lligats tots els xiquets de la diada. De seguida vaig anar a un camarot on hi havia molts hò-mens calavera dormint en una llitera; a un d’ells, li vaig agafar la roba, el pegat de l’ull, un barret amb la calavera i un vestit de calavera. Tenia gana i vaig anar a la bodega per a menjar alguna cosa i em vaig trobar que dins d’un barril hi havia un mapa.-Me’l dibuixaré a la mà per si de cas (vaig pensar) Hum-mmmm, dos maçanes. Me les emporto. Vaig sortir de la bodega.-Ufffffffff!!!! Per poc que no m’enxampa un pirata, però no se’n va adonar perquè anava vestit com ells. El capità de barba fosca, però, sí que es va adonar que jo no era un d’ells i em va fer tancar amb tots els meus companys en un tancat de ferro. Allí vaig comprendre que el mapa que m’havia dibuixat a la mà era tot just el vaixell calavera.-Hem de situar-nos on som per a poder sortir d’aquí.-Josep, crec que això és un passadís.-I dóna a la sala dels tresors del capità. Entre tots vam saber on érem. Quan vam sortir del tan-cat de ferro, vam vore el passadís secret i vam arribar a la sala dels tresors. Vam poder marxar amb els bots salvavides. De sobte, però, vam trobar-nos un vaixell que va ajudar-nos i van fer-nos pujar a bord. La tripu-lació del vaixell era molt escassa, però tots eren molt corpulents. Es tractava del vaixell del capità submarí, la tripulació del qual estava formada per unes criatures marines transformades en mig home, mig ésser marí. El capità submarí, quan va trobar-nos, també va tancar-nos en una presó amb caragols marins incrustats a les parets,com si aquell vaixell anés navegant per dins del mar, just al costat mateix del vaixell calavera.-Ja sé què passa! El capità barba fosca i el capità submarí són germans, i els vaixells deuen ser iguals, així que hi ha d’haver un passadís com a l’altre vaixell.

-Sortim d’aquest lloc tant esgarrifós.-Sííííííííííí!!!-On som??? va pregunta en Marc.-Som a coberta. -Quedeu-vos aquí. Jo vaig a buscar roba de calavera i altres accessoris. Vaig trobar unes espases amb coralls incrustats i les vaig agafar. Els meus amics van seguir-me per a vore que feia i el capità volia enxampar-los i destruir-los.-Amics, hem de tenir valor. A l’abordatgeeeee!!!!!-En guàrdia, intrèpid mocós! va dir el capità. I natros li vam respondre tot enfadats-De mocosos, no en tenim res.-Tu ets un pirata malcarat i cruel i la pagaràs cara -va dir un xiquet que jo no havia vist mai.Jo, com no podia ser de cap altra manera, també vaig protestar. Tots els amics van cridar amb mi:-Fastigós pirata! Què et passa pel cap? No et volem aquí! Fora! Et matarem! Vam lluita amb les espases que havia trobat fins que el vam tocar.-Viscaaaaaa!!!! Vam cridar tots perquè havíem guanyat els pirates. En aquell moment vaig despertar-me per l’escàndol que hi havia al meu voltant. Estava celebrant la diada i un xiquet que no coneixia de res, el mateix que vaig vore al somni, m’ajudava.-Hola! estàs bé?-Sí, gràcies per ajudar-me. Què ha passat?-Has caigut i t’has desmaiat.-No et conec. Com te diuen?-Martí.-Jo sóc Josep.-Ets de Masdenverge?-Jo sí. I tu, on vius?-A Masdenverge, al carrer Barcelona, 31.-Ei, que bé, Martí! És tot just davant de casa meua. Si vols, ja et passaré a buscar per a anar al cole, d’acord? -D’acord, Josep. Moltes gracies i adéu. I així s’acaba esta aventura.Fins a una altra, amics.

Jordi Ferreres

27Un bocí per un poema

EL SOMNI a la Coral Masdenverge

Vespre furtiu, immensa serralada,carrers sense final que el vent esquinça

en dreceres vers la perduda ribadón l´ànima sénlaira.

El cel escriu damunt la matinadaparaules per al nàufrag que somia:“sento les veus dúna pàtria petita,

ai si pogués trobar-la!”

En el cant naix la frèvola esperança!Allà on el consol dels ulls declinasáferma lliurement la melodia,

perviu malgrat lóbaga.

I el nàufrag reconeix cada tonada:les flors en els balcons, la gent senzilla,

lároma dúna dona que sospira…ai si pogués besar-la!

Somiar és creure en móns de porcellanatan fràgils com látzar que els il.lumina.

Mes pot la soletat seguir captivaquan és el cor qui parla?

Enllà del pur anhel la nit escampamil notes a cavall dúna metzina,

mil versos enllaçats amb tanta vidaque moren dényorança.

Distants baten les ones de lálbada!Properes quan el nàufrag endevina

en léco del silenci l´harmoniaserena i perfumada.

Vespre furtiu, immensa serralada…Un feix de sentiments es fa carícia:

oda vibrant de la terra nativa.Ai si pogués cantar-la!

Rubén Royo Espunymaig de 2012

Plaça Espanya

núm. 3

43878

Masdenverge

Tel.977 718 728 977 719 188

28 Records d’antany

CORPUS (per Àngel Carles)

Quina paraula més xicoteta i quina festa més gran. En els meus anys de joventut Masdenverge bullia i potser encara més durant els anys de joventut de mos pares. El 10 de juny, diumenge, a Masdenverge es va celebrar la festa del Corpus, talment com ho van fer a molts al-tres indrets. Jo vaig assistir a la missa i a la processó. Poc abans de començar la missa, a l’església no hi havia gairebé ningú, unes vint persones, tot i que després va anar acudint més gent, ja en la missa començada (in-cloent-hi els pares i els xiquets que rebien la primera comunió). Van rebre la primera comunió set xiquets i tres xiquetes.Tenim un capellà que, cal dir-ho, dóna tota la satisfac-ció del món escoltar-lo. El mossèn té la parròquia del Grau d’Amposta i la de Masdenverge. És un home que s’estima la gent sense distinció de classes, i sobretot als xiquets. No, mossèn Joan, de vostè no ens hem oblidat. El recordarem per sempre. Vostè, durant els deu anys que va fer de capellà al poble, hi va sembrar molt i es-perem que d’allò que va sembrar, a poc a poc en recol-lim el gra. Continuem, però, amb el relat del Corpus. El Corpus de la meua joventut se celebrava en dijous, tal com ho recorda la dita popular: “tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el Día de la Ascensión”. Les festes del dijous han desaparegut i han passat als diumenges. En la meua època a Alemanya, allí totes les festes les passaven als caps de setmana. Així van ells, que estan repassant-nos a la resta d’Europa, ja que del seu treball vivim la resta de països. A la nostra comarca, la festa del Corpus venia mol lli-gada als treballs de la ribera: estàvem plantant i birbant durant molts de dies. Abans, els hòmens que estaven integrats en colles i que es dedicaven als treballs de l’arròs, uns dies abans ja els deien als caps de la colla (com ara mon pare, Maso): “jo, lo dia de Corpus no vin-dré a plantar. Vull fer festa”. I els altres li deien: “Maso, jo el dia de Corpus vindré a plantar, però en la condició que este dia no m’avies a plantar molt lluny, perquè he d’anar a dinar a casa, que la dona farà olla, i oco! que a la tarde he d’anar a la processó. Veigues com t’ho arregles, m’has sentit!” I així la majoria de la gent.La processó es feia a la tarda, més a la fresca. Només us diré que a vegades a la processó participaven tantes persones que els primes arribaven a l’església i el final de la corrua encara anava pel carrer del Pou. Els cafés es quedaven buits! Grans, menuts, jóvens! El recor-regut era per tot el poble: del carrer del Pou a l’Àngul.

Els capellans que venien pertanyien a la parròquia de Santa Bàrbara. Per un moment cal recordar aquells capellans que estimaven tant el nostre poble. Sí, vull donar algun nom, el venerat i famós home, que era i és com està a l’altar de l’església principal de Vinaròs pin-tat a mà, a una alçada de més de 3 metres, que si teniu l’ocasió, visiteu-lo i sabreu per què el tenen a l’altar ma-jor, perquè era una persona molt bona. I tenim l’orgull de dir que el vam tindre a Masdenverge bastants anys. Mossèn Jaume, mossèn Juan i mossèn Carlos, alguns els baixaven en un carro i recordo molt mossèn Carlos anant en la bicicleta, amb la sotana arromangada a la cintura, fent fred, calor i vent. Ells sempre eren molt puntuals i complidors en la seua faena. A mossèn Juan i mossèn Carlos, personalment, estava mol lligat en les seues cases, ja que ells dos (durant gairebé un any) van fer-me classes d’11 a 13 per a preparar-me per a entrar al seminari. Molt bones persones i molt volgudes per mos pares. Gràcies a ells, i a D. Martorell i D. Joaquín, mestres, tot el que jo sé ells van saber inculcar-m’ho.A la joventut, el Corpus ens anava molt bé perquè la paga era el doble que un diumenge normal. I no tan sols la dels pares, sinó també la dels iaios i els padrins. Teníem una festes assenyalades en què rebíem paga doble, com ara Nadal, Festes Majors, la Puríssima, Pas-qua i, algun camí, queia alguna cosa per sant Josep i sant Antoni. A canvi, algun diumenge havíem d’anar un ratet a l’hort a ajudar en la faena del camp. La vestimenta de la joventut per a les festes era un ves-tit, fet a mida. Com ja haurà sortit en alguna foto pu-blicada en algun BIM, el vestit i la corbata sempre ens acompanyaven els dies festius. I les xiques vestien molt elegants. Els pares gairebé ens obligaven a anar molt ben vestits. A la millor la roba la pagaven, a poc a poc, al porcelanero d’Amposta. I no us penseu que els pares anaven mal vestits, ja que també anaven molt lluïts amb els seus vestits. Durant festes com estes, els car-rers anaven plens de gom a gom, i molt pels carrers del centre del poble, passejant fins a l’hora del ball-vermut i del sopar... i després de sopar, a tornar-hi.No voldria acabar el meu escrit sobre el Corpus sense donar les gràcies a totes les persones que durant molts anys han dut a terme esta celebració. Abans, quan el Corpus se celebrava en dijous (com ara que se celebra en diumenge) la col•locació de les taules engalanades era per tot el poble, com ara es fa només al carrer Ma-jor i la plaça. No us ho penseu, que dóna molta faena. Enguany hi havia poca gent, però les taules eren molt lluïdes. Com sempre deia el meu amic Juanito de Colons (descanse en pau), antigament, després d’un bon àpat, la festa continuava a la tarde als cafés i a les tabernes. A Masdenverge hi havia nou tabernes i cinc cafès... i en una època de molts records, fins i tot dos sales de ball. A més, per la majoria de carrers, les dones grans es dedicaven a jugar a les cartes, xerrant i mirant que

29Records d’antanycap companya fes garrames. Això sí, algun festeig, allí, en aquelles tertúlies, deixant caure alguna parauleta, al-guns casaments s’hi van formar.La festa del Corpus, a Masdenverge l’estimàvem molt. Esperem que un dia la tornarem a recuperar i al mossèn li demano salut per a què esta festa, amb molt de sacri-fici i en la nostra col•laboració, la puguem recuperar. Val la pena intentar-ho.

30 Les nostres mascotes

LA FÒBIA ALS SOROLLS

La fòbia als sorolls és una resposta de temor mani-festada mitjançant conductes de fugida, ansietat o defensa (agressivitat), que s'acompanya d'una ex-pressió corporal típica i de l'activació del sistema neuroendocrí.

En un gran nombre de casos els sorolls són l'estímul responsable del desencadenament d'esta alteració del comportament. Els problemes que impli-quen respostes de temor anormals o exagerades poden tindre un component genètic. Malgrat tot, l'ambient juga un paper essencial, en funció del qual es poden distingir dos tipus de fòbies:

- Les fòbies ontogèniques s'originen com a conse-qüència d'una síndrome de privació. El seu origen el trobem en el període sensible del gos (de les 3 a les 12 setmanes de vida), quan l'animal ha estat privat totalment o parcialment d'estímuls externs i no s'aconsegueix una socialització adequada de l’animal.

- Les fòbies postraumàtiques se solen presentar a partir d'una experiència desagradable davant un estímul determinat o davant successives experièn-cies negatives que s'han adquirit de manera gradual.

En qualsevol cas, l'estat fòbic sempre estarà influ-enciat pel comportament del propietari. Una gran protecció o l'intent de tranquil•litzar en excés a l'animal pot suposar un reforç de la conducta de te-mor. Molt sovint, el que aconsegueix el propietari és transmetre a l'animal la sensació que la situació és realment perillosa.

L'evolució clínica d'un estat fòbic pot desembocar en un hàbit o en una sensibilització a la causa que origina la fòbia. En el primer dels casos, el problema tendeix a desaparèixer. En canvi, quan s'origina una sensibilització, l'animal experimenta un fenomen d'anticipació emocional, reaccionant amb una resposta de temor davant diversos estímuls que tinguen característiques similars o bé relacionats amb el que va originar el problema. S'arriben a di-ferenciar tres tipus segons la resposta de l'animal: fòbia simple, fòbia complexa i estat preansiós.

Davant d’estos problemes, el més important és aconseguir la identificació de l'estímul o estímuls que originen el problema, i posteriorment fer un estudi de les reaccions de l'animal i del propietari davant del problema.

LA PREVENCIÓ

La millor manera de previndre les fòbies consist-eix a exposar l'animal al major nombre possible d'estímuls diferents quan encara són jóvens, sem-pre que no suposen experiències negatives per a l'animal.

EL TRACTAMENT:

A voltes, moltes fòbies o temors poden ser tracta-des amb èxit mitjançant una teràpia de modificació de la conducta. El pronòstic d'esta teràpia serà molt variable en funció de l'individu, de la durada de la fòbia, de la capacitat de controlar els estímuls in-tensos durant el tractament i de l'èxit de trobar un estímul artificial eficaç que pugue ser controlat du-rant els exercicis d'exposició.

És imprescindible la total col•laboració del pro-pietari de cara a un bon pronòstic en la resolució del problema.

En general, la majoria de propietaris solen adoptar una actitud protectora vers el seu animal desconei-xent l'efecte contrari que això pot ocasionar al seu gos. En el moment en què el propietari aprèn quina és l'actitud adequada que ha de prendre davant l'animal, s'aconsegueix un gran avenç en la teràpia del problema.

31Les nostres mascotes

Pa i Pastes del ROSERTel. 977 719 100

c/ Major 4 43878

MASDENVERGE

La utilització de fàrmacs pot resultar necessària en alguns casos (sobretot en els que el pànic és intens) com una ajuda per aconseguir que l'animal sigue més receptiu a l'aprenentatge.

RECORDEU!

Per a què el vostre animal disfrute d’unes bones re-vetlles i no patisca amb el soroll dels petards, no n’hi ha prou a administrar-li tranquil•litzants o sedants el mateix dia, cal instaurar un tractament de modi-ficació de conducta o farmacològic un període de temps abans.

32 Club d’escacs

ACTIVITATS MAIG/JUNY 2012

EL PARLAMENT EUROPEU APROVA EL PROGRAMA “ESCACS A L’ESCOLA”

Ja és oficial, el Parlament Europeu ha subscrit una de-claració a favor d’introduir els escacs a les escoles de la Unió Europea. El 13 de març 2012 a Estrasburg, el Parlament Europeu va adoptar el programa de la Unió Europea d'Escacs - "Escacs a l'Escola". La declaració per a l'execució del programa d’escacs a l'escola entre les escoles de la Unió Europea va ser signat pels 415 eu-rodiputats. Este fet és un clar indici del reconeixement dels diputats de tot Europa dels beneficis que els escacs poden aportar als xiquets. Com ja es va informar, de-sprés d'haver rebut el nombre necessari de signatures per a ser aprovada al Parlament Europeu, la Declaració per escrit ha estat aprovada oficialment pel Parlament Europeu i tramesa a la Comissió i al Parlament de cada estat membre de la UE, juntament amb la llista de signants.La declaració demana a la Comissió i al Consell:•Mitjans per a fomentar la introducció del programa "Escacs a l'escola" en el sistema educatiu dels estats membres;•Dotar de l'atenció i mitjans necessaris el programa "Es-cacs a l'escola" per a garantir un finançament suficient a partir del 2012.•Prendre en consideració els resultats dels estudis so-bre els efectes d'este programa en el desenvolupament dels infants.Silvio Danailov, president de l’European Chess Union, va declarar: "Este és un èxit històric per als escacs eu-ropeus. La data del 13 març del 2012 passarà a la història dels escacs com la data en què el joc dels escacs es pro-mou al més alt nivell de reconeixement per part de la societat, no tan sols en l'àmbit de l'esport, sinó també com una part de l'educació en el món modern".L’OBERTURA CATALANA

L’obertura catalana és una obertura d’escacs classifica-da dins de les obertures semitancades.

La idea de l'obertura consisteix en el fianchet en l'ala de rei. Esta obertura va ser creada per l'escaquista polonès Tartakower (un dels jugadors d’escacs més fort i desta-cat en aquells temps), en un torneig celebrat a la ciutat catalana de Sitges en la dècada dels anys vint del segle passat.La història de l’obertura catalana és molt coneguda. Amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, ce-lebrada a Barcelona, es va organitzar un torneig in-ternacional d'escacs, al qual van acudir la majoria dels grans jugadors de l'època. Un dels seus organitzadors, Francesc Armengol, desitjava que hi hagués una ober-tura o una defensa en escacs a la qual es pogués anom-enar catalana, com ja la tenien França, Sicília o Espanya. Així, va convocar un concurs perquè algun escaquista dels entrevinents en aquell torneig inventés una nova obertura, no importava de quin tipus. El concurs el va guanyar el GM polonès Savielly Tartákover, que es va embutxacar les 150 pessetes de l'època (aprox. 0,90 €). El normal és que un origen així hagués acabat amb una obertura extravagant, o almenys menor, però el siste-ma inventat per Tartákover va resultar ser un dels més sòlids de les obertures tancades.La idea fonamental és atacar el centre i el flanc de dama amb el fianchet de l'alfil de caselles blanques. L'inconvenient que té és que des de la tercera jugada el negre sap el que jugarà el blanc, i pren mesures contra això. Esta obertura ha estat jugada per diversos grans mestres i jugadors d’elit, entre ells, diversos campions mundials i avui dia s’usa bastant i està plenament vigent.

IX OPEN D’ESCACS VILA DE MASDENVERGE

Amb una bona participació de jugadors, tant del club com d’altres clubs del territori, el passat dissabte 23 de juny vam disputar la novena edició del ja recon-egut torneig d’escacs OPEN VILA DE MASDENVERGE a les instal•lacions del club d’escacs. En total, hi van par-ticipar 50 assistents, 30 dels quals van prendre part en l’open. Menuts i grans vam passar una bona tarda ju-gant als escacs.El jugador local Robert Roiget, malgrat tindre rivals de pes, va tornar a brillar un any més i va aconseguir el primer lloc, amb un marcador total de set partides guanyades i cap perduda. El segon lloc també va ser per a un jugador del nostre del club, Joan Buch, que amb tan sols quinze anys fa uns resultats sorprenents.

MILLORS ENTITATS DE LA COMARCA. NIT DE L’ESPORT COMARCAL

Al principi de juny es va celebrar- la nit de l’esport comarcal a la Galera, durant la qual es ret homenatge

33Club d’escacs

BLANQUES JUGUEN I GUANYEN AMB TRES

JUGADES

Problema d’escacs compost pels espa-nyols José Antonio Coello i Efrén Petite

l’any 1986 i que va rebre un primer premi.

Seràs capaç de solucionar-lo?

als clubs i a les entitats esportives de la comarca pels seus mèrits es-portius durant la temporada 2011.El Club d’Escacs Masdenverge ha estat novament elegit com una de les entitats més destacades de la comarca, amb menció especial per la promoció que fa de l’esport base. El guardó el vam rebre de mans de la delegada Territorial d’Esports, Cinta Espuny.

CURSOS D’ESCACS D’ESTIU: “APRÈN I PAS-SA-T’HO BÉ JUGANT ALS ESCACS”

El club d’escacs, aprofitant que el jovent té més temps durant la temporada estiuenca, ha progra-mat dos cursos d’escacs per a l’estiu: d’una banda, un CURS D’INICIACIÓ ALS ESCACS, especialment adaptat per al públic jove, però també per a tothom que vulgue iniciar-se en els escacs. Este curs se durà a terme durant tot el mes de juliol; de l’altra, un CURS D’ESCACS NIVELL INTER-MEDI-AVANÇAT per a tots aquells alumnes del nostre club i d’altres pròxims que vulguen vindre a aprendre un poc més, basant-se en temes d’estratègia, tàctica i finals i amb la introducció de constants problemes de tàctica.

Club d’Escacs Masdenverge

34 Club de futbol

CLASSIFICACIÓ FINAL

Aficionats » Femení » Femeni 7 » Terres de l’Ebre

CLASSIFICACIÓ FINAL

Alevins » Tercera Divisió » Catalunya » G33 »

CLASSIFICACIÓ FINALBenjamins » Montsià » Tarragona » Grup A »

Masdenverge 8 La Sénia 8

Amposta Negre 6 Masdenverge 10

CF Masdenverge 4 UE Aldeana 5

Falset Esportiu 5 CF Masdenverge 1

CF Masdenverge 4 CF Santa Bàrbara 2

CF Masdenverge 4 CF Ampolla A 4

35 Temps d’oci

EL RACÓ D’EN XAVI (per Xavier Ocaña Amaré)

L’ENCREUAT (fet per J.Jesús Tomàs Reverté)

HORITZONTALS

1. Unit per l’amistat. Hidrocarbur saturat. 2. Vocals dif-erentsque fan igual. Consonant. Astre rei. 3. Lletres bes-sones. Esclop. Aliment bàsic. 4. Espanya. Canós. Con-sonant. Edifici que s’està construint (plural). Cent. 7. Article i pronom. Són d’acer. Gos. 8. Fet d’estar sense fer res. Vocal. Paper que s’espera d’algú dins la societat.

Fruit de la vinya. Flac

VERTICALS

1. Mescla de gasos de l’atmòsfera. Part d’una planta. 2. Paret. Consonant. Joc d’atzar. 3. Vocals de cada dia. Mig caòtic. Dos palets. 4. Consonant. Dansa brasilera. Mil. 5. Rei. 6. Comença a fer el burro. Barcelonista. Consonant. 7. Pronom. (Al revés) Número que té ganes de beure. Doble consonant. 8. Cosset amb tirants que només co-breix el bust. Zero. Eufemisme per cony. 9. Ferir un ocell de l’ala. Tranquil, encalmat.

ABANS ARA

36 La “contra”

BIM 54

Documents

Transcript of BIM 54