BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIPctesc.gencat.cat/doc/doc_12880109_1.pdf · Les noves...

1

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

© Generalitat de CatalunyaConsell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaDiputació, 28408009 BarcelonaTel. 93 270 17 80Adreces a Internet: www.ctesc.cat www.larevistactesc.cat www.observatori-ctesc.catA/e: [email protected]

Barcelona, abril de 2012Disseny gràfic: IMFImatge: CTESC

D.L.: B-10188-2012

LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: SITUACIÓ, REPTES I POSSIBILITATS

22

Ponent

Salvador Guillermo

Director

Joan Antoni Santana

Autors

Pere Castell

Lluís Ferrer

Joan Antoni Santana

Membres del grup de treball:

Moisés Bonal, José Manuel Fandiño, Salvador Guillermo,

Amadeo Ibarz i Alfons Labrador

Consell de Treball, Econòmic i Social de CatalunyaBarcelona, 2012

3

Informe sobre la indústria a Catalunya: situació, reptes i possibilitats

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................5

2. RESUM EXECUTIU ...................................................................................................................7

3. CANVI ESTRUCTURAL. LA INDÚSTRIA ENFRONT ELS SERVEIS .................................................19

3.1. La desindustrialització de les economies occidentals .................................................19

3.2. Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat .............................................................................................23

3.3. Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005 ....................................................................................................30

4. EL PAPER DE LA INDÚSTRIA A L’ECONOMIA CATALANA ........................................................67

4.1. El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC..................................67

4.2. Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors ...........................................................................................74

4.3. Exportacions i importacions segons branques d’activitat ...........................................84

4.4. El sector industrial i l’ocupació a Catalunya.............................................................100

4.5. El sector industrial i l’R+D a Catalunya ....................................................................106

5. CONJUNTURA: L’IMPACTE DE LA CRISI ................................................................................117

6. ALTRES QÜESTIONS RELLEVANTS .........................................................................................129

7. LA INDÚSTRIA EN L’ACTUALITAT. ALGUNES CONSIDERACIONS FINALS ................................143

8. RECOMANACIONS ..............................................................................................................153

9. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................157

10. ANNEX DE LA SECCIÓ 3.3.3 ................................................................................................161


44

11. ANNEX METODOLÒGIC .......................................................................................................183

11.1. Principals diferències metodològiques entre la TIOC de 1987 i les posteriors ......................................................................................................183

11.2. Definicions de les variables i dels indicadors principals ..........................................185

11.3. Breu explicació i interpretació dels càlculs efectuats en alguns gràfics o taules ................................................................................................................188

11.4. L’evolució dels preus. Com incideix en les variacions dels coeficients i en l’anàlisi de les TIOC .........................................................................................192

11.5. Les branques d’activitat de l’estudi quan s’analitza l’R+D ......................................199

11.6. Actualització de l’estudi fins al 2008-2010 ...........................................................201

5

1. INTRODUCCIÓ

L’anàlisi que presentem és una aproximació als canvis estructurals que s’han produït a l’economia catalana les darreres dècades. Per fer-ho hem emprat les Taules Input Output de Catalunya (TIOC) de l’any 1987, del 2001 i del 2005. Amb les dades de les TIOC, i emprant models d’impacte, s’ha analitzat l’evolució de les interrelacions entre la indústria i la resta de sectors, i les implicacions d’aquests canvis en termes de creixement de la producció, del VAB, de la productivitat, de l’ocupació, de les exportaci-ons i importacions així com també de la recerca i el desenvolupament (R+D).

El capítol 2 de l’estudi presenta el canvi estructural de la indústria enfront els serveis. En aquest capítol es parla del fenomen de la desindustrialització de les economies occidentals, de les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context de globalització, i de les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005.

En el capítol 3 s’analitza el paper de la indústria a l’economia catalana. S’estudia el pes de la indústria a Catalunya i es fa una anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors. Es dediquen uns apartats particulars a les exportacions i les importacions, a l’ocupació i a l’R+D per branques d’activitat.

Segueix el capítol 4 en què es presenta una anàlisi de conjuntura on s’estudia l’impacte de la crisi i l’evolució de la indústria fins els últims dies.

A continuació, el capítol cinc presenta un breu recull d’estudis sobre la indústria en què es presenten les seves conclusions i en alguns casos es comparen els seus resultats amb els de l’estudi que es pre-senta.

En el capítol 6 s’ha dut a terme una classificació dels 23 sectors en què s’ha desagregat l’activitat econòmica atenent els resultats que presenten en una selecció de 14 indicadors. Aquest capítol també realitza una nova aproximació per mesurar el perímetre de la indústria sumant a l’activitat pròpiament industrial la que hi està directament relacionada.

L’informe segueix amb un apartat de recomanacions elaborat pels agents socials representats en el Consell.

Els darrers apartats de l’estudi són la bibliografia i un annex estadístic de la secció 2.3.3.

Les qüestions metodològiques s’han tractat de forma separada en un annex metodològic per la seva relativa complexitat i per alleugerir la lectura de l’estudi. Es troben al final d’aquest document.

7

2. RESUM EXECUTIU

Canvi estructural. La indústria enfront els serveis

La terciarització de les economies occidentals

Aquestes darreres dècades s’ha produït una caiguda progressiva del pes del sector industrial en el VAB d’una gran majoria de les economies occidentals, que podríem considerar més madures. Aquests darrers anys, el canvi de conjuntura ha accelerat aquest procés, i ha fet que fins i tot economies com ara l’ale-manya, que havien mantingut la indústria en un bon nivell, també hagin vist caure el pes del sector en el conjunt del seu VAB.

No obstant això, tot i que aquest procés és generalitzat a les economies més madures, a Catalunya aquesta caiguda del pes estructural de la industria ha estat més intens. A més, aquest procés ha estat acompanyat, en el cas de Catalunya, per un pobre registre en termes de creixement de la productivitat aparent del conjunt de l’economia.

Des de la perspectiva teòrica, des dels anys setanta del segle passat, s’han desenvolupat explicacions que combinen una i altra evidència a partir de les forces de creixement endogen. L’augment del pes dels ser-veis i el declivi del de la indústria es troben en la base, segons aquestes teories, de la manca de creixement de la productivitat de l’economia. Aquesta seqüència ens porta doncs a pautes de creixement cada cop menys dinàmiques i a evolucions de la productivitat cada cop menys intenses. Aquesta situació, que va exposar Baumol, explica doncs, a partir del canvi estructural, el creixement cada cop menys intens de la productivitat dels països més desenvolupats.

No obstant això, aquests darrers anys, la incorporació de noves tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC), juntament amb les transformacions profundes de l’economia global han portat a desenvolu-par de manera també important algunes activitats terciàries on els creixements, tant en termes de VAB com en termes de productivitat han estat també molt importants.

Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat

Al principi del segle XXI, ens trobem doncs amb algunes branques industrials que encara mantenen unes cotes de productivitat altes, però també amb alguns serveis que han sabut incorporar valor afegit i han augmentat notòriament la seva productivitat aparent del treball.

La incorporació de les TIC ha endegat un progressiu abaratiment dels costos de transacció que ens ha portat a fomentar cada cop més els intercanvis i l’especialització productiva en un context global. Aques-ta nova situació, cada cop més globalitzada, ha dut les empreses, en molts casos industrials, a emprendre estratègies d’externalització de processos o de cerca de major valor afegit. Aquestes noves estratègies han desdibuixat una mica més les fronteres entre les activitats industrials i les terciàries, cada cop més interconnectades i més dependents les unes de les altres.


88

Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005

Si s’analitzen les implicacions que ha tingut a Catalunya tot aquest procés en les relacions estructurals que ha mantingut el sector industrial aquests darrers vint-i-cinc anys, observem que els consums inter-medis de procedència interior per unitat produïda han anat disminuint des del 1987 fins al 2001. De l’any 2001 fins al 2005, aquest procés de caiguda s’ha frenat i fins i tot s’ha recuperat mínimament el pes dels consums intermedis interiors sobre el valor del producte final. Aquest canvi en els requeriments intermedis d’origen interior ha minorat també els arrossegaments del sector industrial sobre el conjunt de l’economia, que tot i que encara són força alts, han disminuït des del 1987 fins al 2001.

Aquest procés de caiguda del pes dels consums interiors s’ha vist acompanyat, durant el període 1987-2001, per un increment dels consums intermedis procedents tant de la resta d’Espanya com sobretot de l’estranger. A partir del 2001, tot i que s’atura la caiguda del pes dels consums intermedis interiors, es produeix una caiguda dels de procedència de la resta d’Espanya, i un augment dels estrangers. Els con-sums intermedis totals del sector industrial han augmentat ininterrompudament des del 1987 fins al 2005.

Si s’analitza el mateix procés descomptant-hi els efectes de la variació de preus relatius, observem que entre 1987 i 2001 es manté, i fins i tot s’accentua, la disminució de consums interiors, mentre que conti-nuen augmentant amb força els consums estrangers per unitat produïda. Per al període 2001 i 2005, es verifica també la disminució de consums de la resta d’Espanya i l’augment dels de l’estranger.

D’aquesta manera, a partir de les dades observades, podria ser cert el fet que l’efecte combinat de l’offshoring i l’outsourcing1 ens ha portat vers una caiguda dels consums intermedis interiors i un aug-ment dels consums intermedis estrangers en el sector industrial, que tot i que es frena a partir del 2001, tampoc no s’atura. El pes dels consums procedents de la resta d’Espanya varien poc en el conjunt del període. No obstant això el resultat total ha estat un augment clar de la dependència dels consums intermedis importats. Aquest comportament pot haver estat el resultat de processos d’outsourcing, i offshoring derivats de la nova situació global, en els quals la progressió sobretot d’aquests darrers, unida a la deslocalització d’activitats intermèdies ha originat la situació actual.

En aquest sentit, tot i que les xifres no neguen que s’hagi pogut produir un procés d’externalització in-tens (outsourcing), i que una part d’aquestes noves activitats s’hagi traduït en un augment dels consums intermedis que fa el sector industrial en altres sectors de l’economia catalana (com és el cas dels serveis), el cert és que la deslocalització d’activitats a l’estranger, i l’externalització de parts dels processos produc-tius a fora de Catalunya s’ha intensificat molt i ha més que compensat l’efecte inicial al qual ens referíem.

De fet, si s’analitza l’evolució dels consums intermedis interiors procedents de les diverses activitats terci-àries entre 1987 i 2005 s’observa primer que augmenten sobretot els consums intermedis per unitat pro-duïda procedents del sectors Serveis a les empreses i Transports i comunicacions. A més, aquest augment dels consums intermedis, especialment en el cas dels serveis a les empreses, es produeix de manera molt transversal a totes les activitats, i no només a la indústria, on també augmenten. Tot i això, la variació dels

1. En aquest treball hem utilitzat el concepte d’offshoring per descriure aquells processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolupar una part de l’activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l’interior del país a l’estranger. De la mateixa manera, hem utilitzat el concepte d’outsourcing per referir-nos només als processos de canvi en la manera de produir que porten a desenvolupar una part de l’activitat que abans es feia a la pròpia empresa i a l’interior del país a una altra empresa també de l’economia catalana.

9

consums de serveis a les empreses que fa el sector industrial representen més del 20% de l’increment dels consums intermedis totals de serveis a les empreses del conjunt de l’economia.

En el període entre 2001 i 2005 es manté l’augment dels consums de serveis a les empreses per unitat produïda en força activitats, mentre que no passa el mateix amb els de Transports i comunicacions, que baixen a diverses branques i especialment al mateix sector. No obstant això, si descomptem l’efecte dels preus en aquest període, s’observa que l’augment dels consums intermedis de serveis a les empreses té un component nominal molt important en molts d’aquests casos. Per tant, tot i que es pot dir que les dades concorden amb una externalització cada cop més gran vers aquests sectors per part de la majoria de les activitats en el període 1987-2001 (també a la indústria), aquest procés es reverteix entre el 2001 i el 2005 en el cas del sector dels transports i comunicacions, atès que cauen els consums intermedis en molts sectors (no pas a la indústria), i en el cas dels serveis a les empreses, tot i que aquest procés no es reverteix de manera tan generalitzada, si que sembla no obstant que es frena.

Quan fem l’anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte segons branques d’activitat, els prin-cipals canvis que s’observen són aquests:

1. S’aprecien augments força generalitzats en els consums intermedis de productes del propi sector en el període 1987-2005 (Energia i refinament de petroli, Alimentació, Fusta i suro, Cautxú i plàstic, Minerals no metàl·lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics, Material de transport, Construcció, Transport i telecomunicacions, Intermedia-ció financera i Serveis a les empreses). A la indústria estan protagonitzats per la producció estrangera (Energia, Metal·lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Material de transport) mentre que en els serveis, aquests augments estan protagonitzats per la producció interior (Transport i telecomuni-cacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses). Semblaria que tant l’offshoring com la deslocalització afecten la indústria, mentre que l’outsourcing afecta més els serveis.

En el període 2001-2005 s’observen molts sectors, bàsicament industrials, en què canvia aquesta tendència a incrementar els consums del propi sector (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró, Productes químics i Equips elèctrics i electrònics). La producció autòctona amb destí al propi sector segueix disminuint, de forma no tan generalitzada com per al conjunt del període però que afecta ara algun servei (Paper i cartró, i Transport i telecomunicacions), i s’hi sumen les disminucions de consums intermedis intrasectorials procedents de la resta d’Espa-nya, que afecten bàsicament la indústria (Metal·lúrgia i Fusta i suro) i d’algunes produccions de l’estranger (Energia i refinament de petroli, Paper i cartró i Equips elèctrics i electrònics).

2. En el període 1987-2005 s’observa com augmenta de forma generalitzada (amb excepció de la Construcció) la compra de Serveis a les empreses sobre la producció de cada sector (Alimentació, Paper i cartró, Productes químics, Comerç, Hoteleria, Intermediació financera, Serveis a les empreses i R+D i educació). Aquest augment de consums intermedis està pro-tagonitzat per la producció interior (Comerç i Serveis a les empreses) i, en menor intensitat, per la producció de la resta d’Espanya i l’estranger.

En el període 2001-2005 segueixen augmentant els consums intermedis de Serveis a les empreses de forma gairebé generalitzada a tots els sectors, especialment al Comerç (se suma l’Energia i el refinament de petroli a l’excepció anterior de la Construcció). El protagonisme en aquest període recau quasi exclusivament en la producció interior (Productes químics). No obstant això, no manifesten un aportació positiva tan clara a preus constants. Fins i tot apareixen aportacions negatives destacables de consums intermedis de Serveis a les empreses en el sector de la Intermediació financera un cop deflactades les variables.


1010

També destaquem els canvis següents per la seva elevada intensitat:

a. Augmenta el consum intermedi de productes d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas, que bàsicament són d’origen estranger, entre 1987 i 2005. Entre els anys 2001 i 2005 aquest consum retrocedeix.

b. Disminueix el consum intermedi de productes de l’Alimentació a l’Hoteleria, que bàsicament són d’origen interior, entre els anys 1987 i 2005. Aquest fet es pot haver produït en bona mesura per l’evolució relativa dels preus.

c. Disminueix el consum intermedi de producte agrícoles a l’Alimentació, que bàsicament són d’origen interior, entre 1987 i 2005. Aquest fet també es pot haver produït en bona mesura per l’evolució relativa dels preus.

d. El Comerç disminueix la seva presència en els consums intermedis per unitat de producte dels sectors especialment en els casos de l’Agricultura, la Metal·lúrgia, l’Alimentació i el Material de transport, fet que resulta destacable si es deflacten els preus.

e. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes de l’Alimentació a l’agri-cultura.

f. Entre 2001 i 2005 augmenta el consum intermedi de productes químics al sector del cautxú i plàstics, que bàsicament són d’origen interior.

g. Entre 2001 i 2005 disminueix el consum intermedi de productes de la Metal·lúrgia en el sector del Material de transport.

El paper de la indústria a l’economia catalana

El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC

Totes aquestes transformacions han tingut un impacte en l’estructura econòmica catalana. La Indústria ha passat de generar directament el 43,1% del VAB l’any 1987 a generar-ne el 22,8% l’any 2005. En el mateix període ha passat d’ocupar el 33,5% de les persones treballadores a ocupar-ne el 22,2%. Tal i com s’observa, la indústria ha corregit més el seu pes estructural en termes de VAB que no pas d’ocu-pació. Això ha fet que, tot i que tots els quatre grans sectors han augmentat la seva productivitat, els progressos de la indústria hagin estat més moderats. No obstant això, l’any 2005 la indústria es trobava encara, per poca diferència, per davant del sector serveis en termes de productivitat aparent, i només havia estat superada per la construcció, un sector aquest darrer molt influït per l’alça descontrolada dels preus durant aquest darrer període, una alça que es troba encara en vies de correcció.

Aquesta pèrdua però d’avantatge de la Indústria en termes de productivitat aparent del treball és conseqüència també en bona part del comportament diferencial dels preus a un i altre sector, atès que en termes reals el creixement de la productivitat aparent hauria estat menys lesiu respecte a la indústria.

11

No obstant això, tot i que la indústria ha perdut presència relativa directa a Catalunya durant tot aquest període, aquesta pèrdua, tot i reproduir-se en termes de capacitat d’arrossegament de la demanda del sector sobre el conjunt de l’economia, no sembla haver estat tan intensa. D’altra banda, si es considera només la demanda estrangera, s’observa que la capacitat d’arrossegament de les exportacions de pro-ductes del sector a l’estranger és encara l’any 2005 més alta a la indústria que a qualsevol altre sector, tot i la forta capacitat d’arrossegament que exerceixen actualment algunes exportacions de serveis.

En aquest sentit, tot i que la capacitat d’arrossegament sobre la productivitat aparent del conjunt de l’economia que té un increment de les exportacions industrials ha disminuït, des de l’any 1987 (en què induïa un increment del 0,11% per un increment del 10% de les exportacions industrials), fins a l’any 2005 (0,02%), les exportacions industrials encara mostren un impacte positiu sobre la productivitat mitjana.

No obstant això, resulta un fet constatable que el saldo exterior de l’economia catalana ha empitjorat des de l’any 2001 a l’any 2005, ja sigui amb la resta d’Espanya o amb l’estranger. Tot i això, aquesta realitat es combina amb una millora de la quota de mercat de la producció catalana en el mercat domèstic. Aquests resultats indicarien que la millora en termes de productivitat de les produccions exportadores que es reflecteixen en l’anàlisi d’impactes, no és suficient per millorar els resultats del comerç exterior de l’economia catalana en el període 2001-2005. Aquesta idea queda reforçada pel fet que el ritme de crei-xement de les exportacions tant a la resta d’Espanya com a l’estranger és inferior al ritme de creixement del comerç global durant aquest període.

Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors

La produccióSi analitzem el pes de cada sector en la producció total i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de producció es constata un elevat protagonisme dels sectors terciaris en les variables analitzades. En particular, destaquen els sectors de l’Hoteleria, la Intermediació financera i els Serveis a les empreses per tenir resultats per sobre de la mediana en els tres indicadors analitzats per a l’any 2005. També destaca el sector de Recerca, desenvolupament i educació per tenir resultats per sobre de la mediana en l’evolució de les tres variables analitzades entre 1987 i 2005.

Els sectors industrials només destaquen en el valor per a l’any 2005 dels arrossegaments cap enrere sobre la producció (Energia i refinament de petroli, Cautxú i plàstics, Minerals no metàl·lics, Maquinària i equips mecànics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua) i en la millora de la variació entre 1987 i 2005 dels arrossegaments cap endavant de cada sector sobre la producció total (Alimentació, Tèxtil, Química, Cautxú i plàstics, Altres manufactures i Electricitat, gas i aigua).

El valor afegitSi analitzem el valor afegit unitari i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes de valor afegit, els sectors terciaris tornen a ser els protagonistes destacats en totes les variables analitzades. En particular, hi ha quatre sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades: Hoteleria, Serveis a les empreses, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials i personals.

El protagonisme dels sectors industrials és baix en termes de valor afegit. El nombre més elevat de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana en alguna de les variables analitzades és de quatre i es


1212

dóna en la variació 1987-2005 del valor afegit unitari: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró i Maquinària i equips mecànics.

L’ocupacióSi analitzem l’ocupació unitària i els arrossegaments cap enrere i cap endavant de cada sector en termes d’ocupació, els sectors industrials prenen ara més protagonisme, especialment en els resultats correspo-nents a la variació 1987-2005 de les variables analitzades. El sector que més destaca és el de Maquinària i equips mecànics perquè presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades.

Concretament, destaquen per tenir resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a l’any 2005 els següents sectors: Agricultura, Metal·lúrgia, Tèxtil, Fusta i suro, Maquinària, Altres manufactures, Construcció, Comerç, Hoteleria, R+D i educació i AAPP i altres serveis socials. Els sectors que tenen resultats per sobre de la mediana en les tres variables analitzades per a la variació 1987-2005 són: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Paper i cartró, Química, Cautxú i plàstic, Minerals no metàl·lics, Maquinària, Electricitat, aigua i gas, Intermediació financera i Serveis a les empreses.

La productivitat aparent del treballSi analitzem el valor absolut de la productivitat, els arrossegaments cap enrere de cada sector en termes de productivitat i l’impacte sobre la productivitat de variacions en la demanda final i en les exportaci-ons a la resta d’Espanya i a l’estranger de cada sector, els sectors industrials són protagonistes en totes les variables analitzades a excepció de la variació 1987-2005 de l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la demanda final de cada sector. S’ha de destacar que el nombre de sectors industrials amb resultats per sobre de la mediana més nombrós es dóna en les variables d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions.

Destaquen sobretot els sectors industrials de Material de transport, l’Electricitat, aigua i gas, els Minerals no metàl·lics, els Equips elèctrics i electrònics, l’Energia i el refinament de petroli i els Productes químics. Tot i això, cal destacar especialment el sector de Material de transport atès que presenta bons resultats en totes les variables analitzades. D’altra banda, també trobem dos sectors de serveis que tenen aquesta mateixa característica (Transport i telecomunicacions i el de Serveis a les empreses).

Exportacions i importacions segons branques d’activitat

Per construcció de les taules input output les exportacions i les importacions per branques d’activitat no inclouen les activitats de turisme perquè es consideren operacions de consum. En termes nets, el saldo per turisme passa de representar el 3,1% del PIB l’any 2001 a representar el 3,0% l’any 2005.

L’anàlisi de la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger i de la propensió a exportar dóna un clar protagonisme als sectors industrials, sobretot en la variable de propensió. Els sec-tors de serveis són majoria respecte dels sectors industrials tan sols en la variable d’evolució 1987-2005 de la distribució del valor de les exportacions a l’estranger, en què destaquen els Serveis a les empreses, el Transport i les telecomunicacions i el Comerç, cada cop amb més presència internacional.

L’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial a causa d’un augment de les exportacions a la resta d’Espa-nya i a l’estranger dóna millors resultats en els sectors industrials. En ambdós casos, els sectors industrials protagonistes són la Metal·lúrgia, l’Alimentació, el Tèxtil, els Productes químics, els Equips elèctrics i elec-trònics, i el Material de transport. En el cas d’un augment de les exportacions a la resta d’Espanya també destaca el sector del Paper i cartró i en el cas d’un augment de les exportacions a l’estranger destaca el sector de la Maquinària i equips mecànics. També s’ha de dir que el sector de Serveis a les empreses

13

presenta resultats per sobre de la mediana en totes les variables analitzades d’impacte sobre el saldo comercial quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

El sector industrial i l’ocupació a Catalunya

Tal com s’ha dit amb anterioritat, la indústria en conjunt no destaca per la seva capacitat d’arrossega-ment en termes d’ocupació. A més, des del 1987 fins al 2005 ha disminuït el pes estructural de l’ocu-pació industrial.

Aquesta caiguda del pes estructural de la indústria s’ha produït per una combinació de canvis estructu-rals en la demanda i en les interrelacions entre sectors units a canvis en la intensitat d’ús del treball. No obstant això, hi ha alguns sectors on el comportament no ha estat tan negatiu:

1. Els sectors que han disminuït menys la seva intensitat d’ús del treball han estat els de l’Ali-mentació, el del Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, i el Químic.

2. Entre els sectors que menys els han afectat els canvis en la demanda hi trobem el de Material de transport, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures, i Maquinària i equips mecànics.

3. Pel que fa als canvis en les relacions intersectorials destaquen els sectors del Cautxú, Mate-rials de transport i Altres manufactures, que han vist com aquests canvis els possibilitaven augmentar el seu pes estructural.

No obstant això, tot i la davallada en termes de capacitat d’arrossegament de l’ocupació de la indústria en conjunt, és cert que les activitats industrials són aquelles que més responen en termes d’ocupació quan la demanda ve de les exportacions.

La capacitat d’arrossegament de la indústria en concentra sobretot en la categoria de qualificats ma-nuals. No obstant això, la translació dels increments de les exportacions en termes d’ocupació que es deriven de l‘activitat industrial són molt més altes que les dels altres grans sectors en totes les categories de qualificació del treball, tret de la de qualificats no manuals. Aquesta capacitat d’arrossegament de les exportacions industrials és especialment alta en els qualificats manuals. Aquesta darrera característica de la indústria és especialment rellevant per dues qüestions: per una banda pel fet que és capaç d’arrossegar la demanda d’aquelles categories que més s’han vist afectades pel declivi de la construcció, i de l’altra perquè ho vincula sobretot a la demanda exterior, que en aquests moments de recuperació s’ha mostrat, per ara, més dinàmica que no pas la domèstica.

El sector industrial i l’R+D a Catalunya

La despesa en recerca i desenvolupament (R+D) és una despesa clau per a la competitivitat de les empre-ses a mig i llarg termini. De tots els grans sectors de l’economia, el sector industrial és el que més despesa en R+D genera (67,4% del total l’any 2005). A més, l’activitat industrial és també la que fa l’esforç més alt de despesa en R+D per unitat produïda.

Aquesta forta vinculació de l’activitat industrial amb l’R+D es tradueix en el fet que la indústria esdevé el sector amb major capacitat d’arrossegament de la despesa en R+D del conjunt de l’economia. A més, des del 2001 fins al 2005 la indústria ha millorat tant la seva capacitat d’arrossegament com la seva intensitat d’ R+D per unitat produïda. Aquesta millora s’ha produït en totes les branques industrials tret de les de Material de transport, i d’Electricitat aigua i gas.


1414

Si analitzem la naturalesa d’aquests canvis estructurals veiem que, per al conjunt de l’economia, els canvis estructurals en la demanda han fet augmentar l’R+D, els canvis en la intensitat de despesa en R+D també l’han fet augmentar, i que en canvi l’evolució de les relacions intersectorials pràcticament no afecten l’R+D, per bé que l’efecte total derivat d’aquests canvis en les relacions intersectorials podrien tenir estretes interrelacions amb l’evolució de la intensitat en R+D.

L’any 2005, les activitats industrials amb una major incidència en termes de despesa en R+D, intensitat en despesa d’R+D, i capacitat d’arrossegament de l’R+D eren les d’Equips elèctrics i electrònica, l’Ali-mentació, el Tèxtil, la Química, Maquinària i equips mecànics, i Material de transport. Des del 2001 fins al 2005, les que han mantingut un millor comportament han estat les del Tèxtil, Química, Metal·lúrgia i Altres manufactures. El sector terciari anomenat Resta de serveis, que aplega els serveis a les empreses, els financers, la pròpia R+D, l’educació, les AAPP i altres serveis socials també ha mostrat una evolució molt favorable.

Si analitzem els factors que han incidit sobre aquest creixement de l’R+D observem que:

1. Resulta més beneficiada per l’evolució de la demanda: l’R+D generada pels sectors Energia, Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú i Minerals no metàl·lics, així com també la Construcció i tos els serveis.

2. Resulta més beneficiada pel propi esforç en R+D per unitat produïda del sector: l’R+D gene-rada per les activitats de Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Tèxtil, Química, Altres manufactures, així com també l’Agricultura, la Construcció, el Comerç i la Resta de serveis.

3. L’evolució de les relacions intersectorials tenen un efecte més positiu en l’R+D generada pels sectors de Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú, Altres manufactures i Electricitat, així com també la Construcció i tots els serveis.

El Comerç, la Resta de serveis i la Metal·lúrgia, són les activitats que han millorat més entre l’any 2001 i el 2005 la seva despesa en R+D, a més d’estar per sobre de la mediana en despesa d’R+D l’any 2005.

Finalment, si tenim en compte la capacitat d’arrossegar l’R+D de cada activitat, observem que l’incre-ment de la despesa en R+D que genera un augment del 10% de la demanda a cada sector destaca com a més alta als sectors de Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònica, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i equips, i Material de transport, tots ells industrials, a més dels de Comerç i Resta de serveis, que han pujat amb força aquests darrers anys.

Conjuntura: l’impacte de la crisi

Des de l’any 2005 fins al 2008 el VAB cau en la majoria d’activitats industrials en termes reals i fins i tot en algunes en termes nominals. Els forts retraïments derivats del darrer any, de crisi, arrossega l’evolució del conjunt del període. Aquest comportament no es repeteix a la resta d’activitats terciàries, ni a la l’agricul-tura o la construcció. La indústria, doncs, perd pes estructural en la configuració del VAB de l’economia catalana durant aquest darrer període.

Sectorialment, un dels sectors on cau més el VAB és al tèxtil, on el retraïment del VAB es produeix tant en termes nominals com reals.

Aquesta caiguda del pes estructural del conjunt de les activitats industrials es reprodueix també per als anys 2008-2010. Els efectes de la crisi han intensificat aquesta pèrdua de pes estructural del sector

15

industrial, atès que els serveis, empesos sobretot pels serveis de no mercat, han mantingut un com-portament positiu en termes nominals. A partir del 2007 la construcció comença a perdre també pes estructural en el VAB català.

Si analitzem el període 2005-2008, podem observar com han jugat diferents factors en el canvi estruc-tural que hem observat:

1. Els canvis en les relacions intersectorials i en l’estructura de demanda han estat especialment negatives per a la indústria, atès que:

a. Han estat negatius per als sectors: Altres manufactures, Equips elèctrics i electrònica, Electricitat aigua i gas, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat, Fusta i suro, o Pasta de paper, paper cartró i articles relacionats (més el comerç i els serveis a les em-preses).

b. Han estat positius per als sectors: de Material de transport, la Metal·lúrgia i productes metàl·lics, l’Energia i refinament de petroli, el sector Químic (i la resta d’activitats no industrials tret del comerç i els serveis a les empreses).

2. Els canvis en el VAB per unitat produïda:

a. Han estat negatius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: d’Energia i refinament de petroli, d’Electricitat aigua i gas, el Químic, Productes plàstics i cautxú, de Minerals no metàl·lics i derivats, d’Equips elèctrics i electrònica, d’Alimentació i de Metal·lúrgia. (i per a tota la resta d’activitats no industrials, tret de la Intermediació financera).

b. Han estat positius, pel que fa al pes estructural en termes de VAB, per als sectors: tèxtil, cuir i calçat, o els de la fusta, el suro i els derivats, i en menor mesura Altres manufactu-res, Material de transport i Intermediació financera.

D’altra banda, des del 2005 fins al 2008, els canvis en el nombre de llocs de treball per unitat produïda han jugat en contra de la capacitat de generar ocupació en totes les activitats de l’economia. Dins de les activitats industrials, la que ha disminuït menys aquesta relació ha estat la de Material de transport.

Pel que fa a la propensió a exportar, també en aquest mateix període, observem que gairebé tots els sectors industrials han augmentat la seva propensió a exportar (exportacions per unitat produïda). Només no ho han fet els sectors de fabricació d’Equips elèctrics i electrònica i el químic. L’extroversió del sector tèxtil ha augmentat molt, darrere del de productes energètics, extractiu i refinament de petroli.

Durant aquests darrers anys de crisi (2008-2010) les exportacions de productes industrials han caigut el primer any i s’han recuperat en part el segon. Els sectors que han mostrat la major facilitat de recuperació han estat el químic, el tèxtil, i el de l’alimentació.

Si analitzem en conjunt quina ha estat l’evolució dels consums intermedis per unitat produïda per al con-junt del període analitzat observem, tal com ja hem dit al principi, que van augmentar molt durant el pe-ríode 1987-2001, i en canvi aquest augment es va frenar en el període 2001-2005. A partir del 2005 fins al 2008 observem no obstant que aquest procés s’ha tornat a reprendre, i que en el cas de la indústria, aquest increment es produeix sobretot a partir de l’augment dels consums intermedis importats, fet que


1616

podria ser resultat d’una incidència alta dels fenòmens de offshoring o senzillament de deslocalització de compres a l’exterior.

La indústria en l’actualitat. Algunes consideracions finals

Amb la intenció d’identificar i classificar els principals sectors de l’economia catalana hem fet una tria dels indicadors més importants que hem emprat en aquest informe i hem observat quins eren els resultats de cada sector en aquests indicadors. Els indicadors pertanyen a les variables de productivitat, exportació, ocupació i R+D.

Els sectors que ocupen les primeres cinc posicions de la classificació, és a dir, els sectors que tenen més re-sultats per sobre del valor de la mediana en cadascun dels indicadors triats són els de Productes químics, Material de transport, Serveis a les empreses, Equips elèctrics i electrònics i Transport i telecomunicacions. Els seus bons resultats es concentren en els indicadors del capítol de productivitat i en els impactes sobre el saldo comercial i sobre l’ocupació totals quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’es-tranger. Els quatre primers sectors de la classificació també presenten bons resultats en els indicadors del capítol d’R+D. Es constata que aquests sectors són de tecnologia mitjana alta o alta.

Els següents quatre sectors de la classificació són l’Alimentació, el Tèxtil, cuir i calçat, la Metal·lúrgia i els seus derivats, i el Comerç. Aquest grup de sectors es caracteritza perquè són importants en termes d’ocupació i pels seus elevats impactes sobre el saldo comercial i sobre l’ocupació quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. A excepció del Comerç, aquests sectors tenen elevades propensions a l’exportació.

Segueix el sector de la Pasta de paper, paper i cartró que té unes característiques semblants a les del grup anterior excepte les d’impacte sobre el saldo comercial i l’ocupació total quan augmenten les exportaci-ons a l’estranger. En canvi, destaca per els seus bons resultats en termes d’impacte sobre la productivitat total quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

Segueixen en la classificació els sectors d’Intermediació financera, Energia i refinament de petroli i Mine-rals no metàl·lics i els seus derivats. Tots ells destaquen en els indicadors del capítol de productivitat. La Intermediació financera té, a més, bons resultats en els indicadors d’R+D i els altres dos tenen, a més a més, elevada propensió a l’exportació a la resta d’Espanya.

A continuació trobem el sector de Maquinària i equips mecànics, que destaca en els indicadors de pro-pensió a exportar i impacte sobre el saldo comercial total, ambdós vinculats a les exportacions a l’estran-ger. També destaca en els indicadors d’R+D i en l’impacte sobre l’ocupació total quan augmenten les seves exportacions a l’estranger.

Segueixen en la classificació els sectors de l’Hoteleria, les AAPP i altres serveis socials i personals, l’Electri-citat, aigua i gas, la Construcció, i l’R+D i l’educació. A excepció de l’Electricitat, els sectors d’aquest grup es caracteritzen per tenir una elevada ocupació i un elevat impacte sobre l’ocupació total quan augmenta la seva demanda final. L’Electricitat, en canvi, destaca per tenir bons resultats en tots els indicadors de la variable de productivitat, alguns dels quals (el seu valor absolut i l’impacte sobre la productivitat total quan augmenta la demanda final) comparteix amb l’Hoteleria i la Construcció. Lògicament, també des-taquem els bons resultats en R+D del sector de Recerca, desenvolupament i educació.

Les últimes quatre posicions estan ocupades per les Altres manufactures, la Fusta, el suro i els productes de la fusta i el suro, l’Agricultura, ramaderia i pesca i els Productes del cautxú i plàstics. A excepció de

17

l’Agricultura, aquest grup de sectors té una elevada propensió a exportar a l’estranger. Les Altres ma-nufactures i la indústria de la Fusta i el suro tenen, a més, una elevada propensió a exportar a la resta d’Espanya. Les Altres manufactures també destaquen en l’indicador d’intensitat en R+D. L’Agricultura només té un resultat per sobre del valor de la mediana en l’indicador de valor absolut d’ocupació.

Un segon exercici que hem efectuat és el de mesurar la caiguda de la indústria en termes de producció, ocupació i valor afegit respecte del total de l’economia i si aquesta caiguda ha estat compensada pel creixement dels serveis que hi estan directa o indirectament vinculats. El concepte de “nova indústria”, segons definició del professor Ezequiel Baró, pretén recollir aquest fenomen i amb aquesta mesura es constata que l’augment dels serveis destinats a la producció (serveis a les empreses, comerç, transport i telecomunicacions, finances i energia) no han pogut compensar la pèrdua de pes relatiu que han expe-rimentat les manufactures en els darrers anys. Per exemple, en termes de valor afegit, les manufactures han passat de representar el 38,8% del total de l’economia catalana l’any 1987 al 21,2% el 2005 però la nova indústria també ha disminuït la seva participació del 76,7% al 70,7%. Tot i això, la participació de la nova indústria en el total del valor afegit de l’economia ha crescut entre els anys 2001 i 2005 ja que aquesta se situava en el 68,1% l’any 2001. El problema d’aquesta mesura és que sobrevalora els serveis vinculats a la indústria perquè se sumen activitats de serveis que van destinades a les persones o al propi sector terciari.

Aquest informe presenta una altra aproximació per mesurar el perímetre de l’activitat industrial amb la intenció d’identificar l’activitat econòmica que hi està estretament vinculada o dependent. El nou perí-metre de la indústria estaria format per l’activitat de la indústria, més els serveis que compra la indústria i que utilitza com a consums intermedis, més el valor de les activitats de comerç i de transport amb destí final que són necessàries perquè els productes industrials arribin al seu consumidor. En aquesta aproxima-ció també hi ha una sobrevaloració de les activitats de comerç i de transport però en aquest cas no afecta tants sectors com passava amb el concepte de “nova indústria”. Els resultats mostren que la caiguda del pes de la indústria en les variables principals de l’economia no es compensa ni per l’activitat dels serveis destinats a consum intermedi industrial, la importància relativa dels quals es manté més o menys cons-tant en el període analitzat, ni per l’augment de l’activitat del comerç i del transport amb destí final. Per exemple, en termes de valor afegit, la indústria disminueix el seu pes en el total de l’economia catalana del 43,1% al 22,8% entre els anys 1987 i 2005 mentre que el nou perímetre de la indústria, ampliada d’acord amb aquesta altra aproximació, passa del 62,7% al 44,4% en aquests mateixos anys.

Per tant, el 44,4% del VAB que genera l’economia catalana ve directament o indirectament fomentat per l’activitat industrial. És a dir, que 4,4 de cada 10 euros que genera l’economia catalana es produeixen gràcies a l’activitat industrial. Si repetim el mateix exercici per al cas de l’ocupació, observem que l’acti-vitat industrial ocupa directa o indirectament el 47,5% de les persones ocupades a Catalunya, una xifra que ens situa pràcticament en una relació d’1 de cada 2 persones ocupades. Amb aquestes xifres a la mà, resulta indubtable la importància estratègica del sector industrial.

19

3. CANVI ESTRUCTURAL. LA INDÚSTRIA ENFRONT ELS SERVEIS

3.1. La desindustrialització de les economies occidentals

3.1.1. La caiguda del pes de la indústria i l’auge dels serveis

En les darreres dècades, l’economia catalana ha estat immersa en una dinàmica de canvi estructural significatiu. Aquest procés s’ha caracteritzat per una caiguda del pes estructural de la industria i per un creixement notable de la importància del sector serveis, tant en termes de generació d’ocupació com de contribució al PIB. Aquesta pauta és comuna a les economies madures.

TAULA 1. Pes del VAB industrial sobre el VAB total generat per l’economia i variació entre els anys 2001, 2007 i 2009

2001 2007 2009 Var. 2001-2007 Var. 2007-2009

UE (27) 21,7 20,2 18 -1,5 -2,2

Zona Euro 21,7 20,5 17,8 -1,2 -2,7

República Txeca 31,5 32 30,3 0,5 -1,7

Alemanya 24,9 26,4 22,2 1,5 -4,2

Irlanda 33,4 24 26,3 -9,4 2,3

Espanya 20,3 17,3 15,3 -3 -2

França 17,2 14,2 12,4 -3 -1,8

Itàlia 22,8 21,4 18,8 -1,4 -2,6

Polònia 22,5 24,5 24,4 2 -0,1

Regne Unit 20,7 16,6 15 -4,1 -1,6

Catalunya 27,1 21,9 18,7 -5,3 -3,1

Unitats: percentatges i punts percentuals.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Eurostat i de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE) de l’INE.

Els darrers anys, i sobretot fruit de la forta crisi en què ens trobem, la pèrdua de pes de la indústria encara s’ha accelerat més. Aquest és un fet constatable no només a Catalunya, sinó també a d’altres economies occidentals. Tal i com podem observar a la taula anterior, aquesta caiguda s’ha donat fins i tot en economies com la polonesa, la txeca o l’alemanya, que des del 2001 fins al 2007 havien aconseguit augmentar el pes estructural del sector industrial. No obstant això, aquesta fita, d’augmentar el pes de la industria, s’havia assolit de manera diferent segons els països. En els dos primers, la industrialització s’havia vist propiciada, entre d’altres factors, pels seus costos salarials més baixos; a Alemanya en canvi


2020

aquest augment del pes de la indústria s’ha produït en un context de salaris relatius més elevats, i per tant a partir d’una política de certa contenció de costos i de guanys en productivitat.2

Aquests darrers dos anys de crisi, l’únic país que ha fet créixer el seu pes en el sector industrial ha estat Irlanda, on malgrat que el pes de la indústria havia caigut molt des del 2001 fins al 2007, aquesta ten-dència s’ha capgirat els darrers anys, atès que ha tornat a augmentar el pes estructural de la indústria. No cal obviar que aquest comportament ha estat conseqüència de la forta correcció derivada de la crisi.3 A més aquesta caiguda del pes del sector industrial durant la crisi s’ha produït a gairebé a tots els altres països de la taula, i fins i tot, en el cas d’Alemanya, en un context on s’ha mantingut bona part de la seva estructura productiva industrial gràcies a l’esforç col·lectiu i a l’endegament de polítiques de suport a l’ocupació. En aquest darrer cas, tot i els esforços, la caiguda de la demanda exterior unida a la forta competència d’algunes economies emergents, han fet caure intensament el VAB industrial alemany, que caldrà veure com es recuperarà després de la crisi.4

GRÀFIC 1. Distribució sectorial del PIB a preus de mercat. Catalunya, 1995-2009

1995

Agricultura Indústria Construcció Serveis

2000 2005 2009

1,8 1,9 1,6 1,4

29,4 27,623,3

18,7

6,6 7,19,8 9,7

62,2 63,4 65,370,2

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional d’Espanya, INE.

Aquest patró de creixement i de canvi estructural també s’ha donat a l’economia catalana, que tal com s’aprecia tant en la taula com en el gràfic anteriors, ha estat més intens del que s’ha produït a d’altres eco-

2. CTESC (2008b). Vegeu l’anàlisi de la distribució de rendes que es produeix durant els primers anys del segle actual a Baden Würtenberg. La desagregació del creixement mostra contribucions molt minses o fins i tot negatives de les rendes del treball, i no obstant això el creixement de la regió no s’hauria produït sense els guanys en productivitat que s’observen.

3. De tots els països europeus, i pels primers anys de crisi, només Grècia es comporta de la mateixa manera que Irlanda.4. L’única dada sobre pes estructural de la industria que tenim correspon a Alemanya, on l’any 2010 el pes del sector industrial sobre el VAB

s’ha situat al 23,8% recuperant d’aquesta manera una petita part de la forta caiguda experimentada. (Eurostat, National Accounts by 6 branches - aggregates at current prices).

21

nomies. No obstant això, aquesta dinàmica sectorial no ha estat exempta de problemes. Tot i que en la dar-rera dècada el dinamisme de l’activitat econòmica en general (i de la creació d’ocupació en particular) han estat notables, ha preocupat el pobre comportament de la productivitat, que des de l’any 2000 fins al 2006 pràcticament no havia variat,5 i que només ha augmentat aquests darrers anys pels efectes de la crisi.6

Si analitzem les dades sobre ocupació i productivitat aparent del treball (gràfic següent), podem observar per al conjunt de l’economia i en el període 1995-2005 que s’ha produït una lleugera caiguda del la productivitat del treball en termes reals. Només els efectes de la crisi, que s’han reflectit en una caiguda important de l’activitat, n’ha permès un creixement aquests darrers anys. Per a grans sectors, amb dades de la CRE i calculada en llocs de treball, aquesta caiguda anterior al 2005 s’ha produït en un context de caiguda sostinguda de la productivitat en ambdós quinquennis. D’altra banda, el comportament dels sectors industrial i de la construcció tampoc ha estat exemplificant durant aquest període, especialment durant el primer quinquenni, des del 1995 fins al 2000. Aquesta dificultat per augmentar la productivitat del treball, o fins i tot la del conjunt dels factors, ha estat un tret que també s’ha reflectit en l’evolució d’una gran part de les economies occidentals més madures durant les darreres dècades.7

GRÀFIC 2. Creixement de l’ocupació i de la productivitat aparent del treball, 1995-2009

-5,6

-0,9

-0,6

-1,1

9,4

0,9-0,6

4,5

5,35,4

5,4

4,7

2,9

4,2

2-0,1

-0,7

11,12,73

3,4 0,7

0,1

3,7-0,6-0,2

3

3,4

4,3

40,9

0,4

8,24,6

-3,7

4,4 1,2

-5,1

5,25,5

-4

0,0

4,2

2,2

4,6

Prod. Aparent del treball (Val.) Prod. Aparent del treball (Vol.) Ocupació

Total

Serveis

Construcció

Indústria

Agricultura

1995-2000 2000-2005 2005-2009

Unitats: taxes de creixement anual acumulatiu.Font: elaboració pròpia a partir de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE), INE.

5. És de l’any 2000 fins al 2006 el PIB per ocupat ha crescut a una mitjana anual acumulativa de només el 0,01%. Aquest baix dinamisme de la pro-ductivitat es relaciona amb el creixement fortament extensiu, basat sobretot en la incorporació de treball, de l’economia catalana durant aquests anys. Les dades han estat calculades amb les estimacions de la Comptabilitat Regional d’Espanya (CRE) tant de PIB com de llocs de treball.

6. Des del 2007 fins al 2009 la productivitat creix al 0,52% anual acumulatiu. Dades calculades a partir de la CRE i llocs de treball.7. Vegeu en aquesta línia alguns anàlisis: per al cas espanyol, a (Maroto, A. i Cuadrado, J.R.; 2006), (Sánchez Chóliz, J. i Duarte, R.; 2004); en un

àmbit més internacional, trobem entre molts altres, a (Baumol, W.J.; 1986, 1989) (Bauer, P.; 1992) o (Wolff; 1985) que analitzen el cas dels Estats Units, economia pionera en entrar en aquest procés. No obstant això trobem també altres anàlisi que subratllen el paper clarament diferenciat que juguen alguns serveis no destinats al consum final en els processos de creixement de la competitivitat (Franke, R. i Kalmbach, P.; 2004).


2222

Des de diferents plans de l’esfera econòmica, bona part de la responsabilitat d’aquest baix creixement de la productivitat s’ha imputat precisament al procés de canvi estructural i de manera específica, al pes notable en termes d’ocupació i de producció que ha adquirit el sector serveis en les economies avança-des. Aquest plantejament es basa en l’argument que normalment, en relació amb la indústria, algunes activitats de serveis són menys intensives en l’ús de factors que estimulen i potencien el creixement de la productivitat, bàsicament, coneixement, capital físic, o innovació. A aquesta menor intensitat en capital s’hi afegeix una major dificultat per a l’absorció del canvi tècnic i una regulació de l’activitat que erosiona sensiblement la competència en el sector. Aquesta darrera circumstància, la manca de competència, està vinculada al fet que sovint, en les activitats de serveis, les relacions que s’estableixen entre proveïdors i clients estan condicionades per la necessitat de proximitat al consumidor final. Aquest ventall de factors constitueix un llast per a la millora de l’eficiència productiva i limita el creixement de la productivitat del sector i, per extensió, del conjunt de l’economia.

En conseqüència, si s’accepten aquestes premisses, les economies més avançades, immerses en proces-sos de terciarització, semblarien condemnades a experimentar escenaris d’estancament en el creixement de la productivitat agregada. Al seu torn, aquesta circumstància incidiria negativament en la capacitat de creixement d’aquestes economies.

3.1.2. Estat de la qüestió i evidència empírica disponible

En les darreres dècades, una part dels corrents del pensament econòmic han difós la idea que el procés de terciarització implica un transvasament de factors productius des de sectors més dinàmics (manufac-tures) a altres de baixa productivitat (serveis). S’ha imputat a aquest fet l’estancament o el baix creixe-ment agregat de la productivitat de l’economia.

Les raons adduïdes per argumentar que els serveis són activitats de baix creixement de la productivitat es basen habitualment en els plantejaments de Baumol (1967, 1985, 1989): en aquells sectors on el factor treball sovint no és concebut com una eina, sinó que constitueix la finalitat última de l’activitat, és més difícil que la productivitat creixi. En aquests casos, la qualitat del treball emprat determinarà en gran me-sura la qualitat de la producció, fet que dificulta l’assoliment de guanys de productivitat.

Això és precisament el que podria estar succeint al sector serveis, en contraposició a la indústria. La naturalesa eminentment personal de la prestació de nombroses activitats de serveis obstaculitza, i so-vint impossibilita, tant la substitució de treball per capital com l’adopció d’avenços tecnològics, si més no amb una intensitat similar a la de la indústria. És precisament aquest fet el que explicaria la menor productivitat dels serveis. Addicionalment, si els salaris de l’economia es fixen tenint en compte l’avenç de la productivitat (normalment de la indústria), és possible que els increments salarials afectin també el sector serveis, malgrat que experimenti un comportament més estàtic de la seva productivitat en relació amb la de la indústria. Davant d’aquesta evolució dels salaris, a mesura que augmenta el pes del sector terciari en l’economia, l’increment de l’ocupació en aquest sector es veuria acompanyat d’un increment dels costos de producció que s’acabarien traslladant als preus. Aquesta és l’anomenada “malaltia de Baumol”: l’expansió del sector serveis seria paral·lela a una reducció progressiva de la productivitat i del creixement de l’economia, així com a un augment de preus en el propi sector serveis.

Al llarg dels darrers anys, l’essència bàsica d’aquests arguments i les conclusions que se’n deriven dels seus plantejaments han estat a l’ordre del dia en gran part de la literatura econòmica preocupada per l’anàlisi de les implicacions econòmiques del canvi estructural. Vegeu a tal efecte Kuznets (1966), Baumol et al. (1985), Woff (1985) o Bjork (1999) entre d’altres. No obstant això, la hipotètica relació de causalitat que s’estableix entre la importància creixent del sector serveis en l’estructura econòmica i l’estancament del creixement de la productivitat, no s’ha limitat només a l’esfera del pensament econòmic. Anàlisis més recents han fet palesa de manera fefaent la seva preocupació per la desacceleració del creixement

23

de la productivitat al conjunt d’Europa, i especialment a Espanya (vegeu, entre d’altres, OCDE (2003 i 2005) i Comissió Europea (2004)). Aquests estudis atribueixen al sector serveis una part de la responsa-bilitat d’aquesta situació, per tractar-se d’activitats de creixement baix, si no directament negatiu, de la productivitat.

Malgrat aquests plantejaments, actualment també existeixen raons i arguments per pensar que les refle-xions i les conclusions anteriors poden no ser extrapolables ni vàlides per a totes les activitats de serveis. Recentment, anàlisis detallades i desagregades del sector han aportat evidència empírica a favor del dinamisme, de l’eficiència productiva i de la capacitat d’adopció i d’absorció del canvi tècnic de moltes d’aquestes activitats: en destaquen els serveis a les empreses, els serveis financers, el transport i les co-municacions i també determinats serveis destinats al consum final (Oulton (1999), Martínez Argüelles i Rubiera (2000), Baumol (2000) o Triplett i Bosworth (2004), entre d’altres). L’evidència empírica suggereix que aquestes tipologies de serveis, poden experimentar alces en les cotes de productivitat tan o fins i tot més intenses que les activitats industrials, i que, en conseqüència, poden realitzar una contribució al creixement de la productivitat que superi al de les pròpies activitats industrials.

Sota el dinàmic comportament d’aquests serveis s’hi amaga sens dubte la revolucionària incorporació de les tecnologies TIC a l’activitat empresarial. L’abaratiment dels costos de transacció de la informació han revolucionat l’esfera productiva arreu del món, han impulsat amb força tots aquests serveis, clarament orientats a atendre les demandes empresarials, i han fomentat una nova organització empresarial que ha tocat de ple al sector industrial, que s’ha reconfigurat en la línia d’aquesta nova manera de percebre el món, tant el productiu com el financer. Aquesta irrupció de les TIC, que ha escurçat els espais, s’ha traduït doncs en una reconfiguració de la cadena de valor combinant les sinèrgies de l’activitat productiva de sempre amb aquestes noves activitats de serveis, terciàries en cos però no tant en l’ànima, que s’han desenvolupat aquests darrers anys.

3.2. Les noves estratègies de la segmentació de la cadena de valor en un context globalitzat

En aquest context de canvi estructural, els processos de globalització, la innovació i la competència inter-nacional prenen una rellevància cada cop més important. L’activitat econòmica, especialment la manu-facturera, s’adapta a aquesta realitat i ho fa implementant diversos tipus d’estratègies que reconfiguren la nostra realitat econòmica i que moltes vegades desdibuixen les fronteres tradicionals entre les activitats industrials i les terciàries. Entre les estratègies a les quals fem referència hi trobem:

1. La de competir via costos per la via de l’externalització de processos. Aquest procés afavo-reix els processos de deslocalització productiva i de desintegració vertical i juntament amb la següent, és de les que més pesen a l’hora d’explicar el procés de canvi estructural que percebem. En algunes ocasions part de l’activitat es pot externalitzar cap a una nova activitat terciària, que passarà a ser un nou proveïdor més de l’activitat industrial.

2. Juntament amb l’anterior, i moltes vegades combinades, trobem una voluntat d’orientar l’estratègia empresarial vers l’objectiu d’assolir nivells de valor afegit més alts. El nou model de negocis que s’introdueix cada cop amb més força és l’anomenat “low society”: empreses lleugeres, dedicades a la gestió de processos, altament adaptables i amb el control d’aque-lles activitats que els generen un valor afegit més elevat i una capacitat de control del mercat més alta.

3. Els cicles de generació de valor a la indústria estan incorporant o internalitzant en els seus processos estratègics activitats o components de serveis que els permeten diferenciar els seus productes en mercats madurs (Servation).

4. També trobem el que anomenem bundling de béns i serveis. En aquests casos el lligam entre pro-ductes i serveis està dominat per aquests darrers. El producte, a diferència del cas del Servation,


2424

esdevé un instrument de creació de valor per als serveis. El cas més paradigmàtic d’aquesta nova interrelació entre indústria i serveis el trobem al sector de les telecomunicacions.8

Aquests comportaments, tret del tercer, estan incidint sobre la pèrdua de pes de la indústria per la via de la deslocalització directa o de l’externalització de processos, ja sigui cap a altres països o bé cap a activitats del sector terciari. (deslocalitzacions, i externalitzacions de processos, ja siguin Outsourcing o Offshoring).9

No obstant això, quins efectes té sobre el VAB que genera l’economia? Des d’un punt de vista estricta-ment teòric, el procés de fragmentació dels processos productius en un mercat cada cop més globalitzat ajudaria a guanyar eficiència en la mesura en que podria permetre l’aprofitament d’economies d’escala en els processos que s’externalitzen. També permetria aprofitar avantatges derivats de l’aprofitament d’economies de localització, atès que la concentració de proveïdors de consums intermedis en un territori concret determina també l’existència d’externalitats positives a l’hora de instal·lar-se als productors que els consumeixen, i permet aprofitaments d’economies d’escala o simplement major eficiència productiva en els productors que les ofereixen. Per tant, permet guanyar competitivitat col·lectivament en la mesura en què es pot assolir una estructura econòmica local molt desintegrada però ben organitzada, element aquest darrer que confereix al conjunt d’empreses que hi treballen un plus de competitivitat. Aquest dar-rer fenomen rep el nom en la literatura econòmica de clúster o de districte industrial, i és especialment important a l’hora de guanyar competitivitat en un context internacional a partir d’un teixit industrial amb empreses mitjanes i petites, com en el cas de les empreses catalanes.10

Per entendre la mecànica que ens porta als guanys d’eficiència col·lectiva primer cal ser conscients de quins han estat els factors que han permès aquest canvi profund en l’organització productiva global. Primer cal doncs preguntar-nos quina ha estat la causa que s’amaga al darrere d’aquestes noves formes d’organitzar-se. Des d’un punt de vista estrictament teòric, qualsevol externalització d’un procés produc-tiu ha de venir derivat d’un abaratiment relatiu dels costos de transacció en el mercat. Només s’exter-nalitza una activitat si els costos de transacció cauen per sota dels de gestió,11 i de fet, és precisament sobre aquests costos de transacció on la revolució tecnològica en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació, tal com s’avançava anteriorment, ha estat més decisiva; i ho ha estat atès que ha disminuït els costos derivats de la cerca i selecció de proveïdors, la de negociació de contractes i sobretot la de control dels processos externalitzats.

Per tant, en un context en el que la possibilitat d’externalitzar una activitat és cada cop més factible, l’outsourcing, entès com el procés pel qual una empresa passa de produir ella mateixa una part del seu procés productiu a comprar-ho com un input més al mercat, esdevé una poderosa eina per a la reducció dels costos vinculats als processos productius en l’entorn competitiu i variable en el qual actuen.

De fet, en síntesi, podríem dir que l’outsourcing serveix per reduir costos a l’empresa principalment per tres motius:

8. Vegeu Baró, E. i Villafaña, C. (2009). La nova indústria: el sector central de l’economia catalana. Papers d’Economia Industrial, núm. 26, p. 21. Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

9. Atès que aquests conceptes, en l’àmbit acadèmic, encara no estan fixats del tot, en aquest estudi hem considerat l’outsourcing com l’ex-ternalització d’un procés intern en què es passa a comprar a un altre productor de la mateixa economia, mentre que l’offshoring l’hem considerat com l’externalització d’un procés de producció intern en què es passa a comprar a un proveïdor de fora de l’economia (tant si existeix control accionarial o una certa relació de propietat entre les dues empreses com si no n’existeix).

10. Sobre la conformació de clústers industrials a Catalunya vegeu Hernández, J.M. et al. (2006). Mapa dels sistemes productius locals indus-trials a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 21. Generalitat de Catalunya.

11. Vegeu Serra Ramoneda (2003). Cal entendre els costos de transacció com tots aquells costos derivats de la delegació de l’activitat vers un altre agent, i dins d’aquests tant els que afecten al transport físic dels béns com els que es deriven, directa o indirectament, de la pèrdua de control directe sobre el procés.

25

1. Perquè permet aprofitar economies d’escala tan internes com externes (aquestes darreres es produeixen en aquells casos en què l’abaratiment dels nous productes o serveis que s’apro-visionen beneficia el conjunt del sector),

2. Perquè permet reduir els costos laborals amb l’externalització, i per tant el trasllat de l’activi-tat, cap al nou emplaçament del subministrador,

3. Bé perquè permet reduir costos enfonsats, atès que permet substituir costos fixos per va-riables, una opció molt interessant en aquelles indústries on la demanda es comporta de manera molt variable.

No obstant això, l’outsourcing és una estratègia que es pot desenvolupar tant dins de la pròpia economia (un exemple en seria el fort desenvolupament del sector dels serveis a les empreses, cap on s’han subcon-tractat des de tasques de neteja fins a tasques més de gestió), o també vers l’estranger. En aquest darrer cas, que nosaltres tractem sota el nom de offshoring però que es pot anomenar també outsourcing internacional, la possibilitat d’aprofitar divergències en la retribució del treball en l’àmbit internacional marca bona part de les estratègies.12 Quan es produeix el procés d’offshoring, aquesta externalització es pot produir a partir de filials o empreses participades a l’estranger o a partir de contractes amb altres empreses estrangeres. En el primer cas, parlarem de offshoring intra-empreses, en el segon d’offshoring inter-empreses. En el primer cas, l’empresa manté el control accionarial de l’empresa a l’estranger. En el segon cas això no succeeix, i cal llavors centrar tota l’atenció en els contractes que es realitzen entre les parts, atès que hauran de recollir bona part dels elements que no autoregula el mercat. En tots els casos, el que és més habitual, tal com dèiem, és que la cerca de salaris més baixos faci externalitzar els processos més intensius en l’ús de treball, element que inicialment ens pot portar a pensar que aquesta dinàmica farà créixer el VAB per treballador al centre que deslocalitza part de la seva activitat. No obstant això aquest supòsit no és ni immediat ni directament observable.

Des d’una perspectiva estrictament teòrica, quan l’empresa decideix externalitzar una part del procés en principi ho fa, tal com explicàvem, perquè li resulta econòmicament més eficient. Per tant, en principi caldria esperar que l’outsourcig/offshoring ens generés guanys en l’eficiència que permetessin incremen-tar el VAB per unitat produïda. No obstant això la realitat és tossuda, i les relacions entre el fenomen i la generació del VAB, tot i que s’ha trobat que són positives als Estats Units, no ho són per al cas d’Europa, on sovint el fenomen va lligat a caigudes en el VAB per unitat produïda. Aquest fenomen podria anar lligar al fet que les empreses nord-americanes mostren més capacitat per tal de conservar al seu país aquells processos de la cadena de valor que generen més valor afegit. (Pérez et al., 2006)13.

Vol dir això que l’externalització pot ser una solució no eficient econòmicament? En principi sembla lògic pensar que individualment aquesta ha de ser una solució eficient com a mínim econòmicament. No obstant això cal tenir en compte que allò que és més eficient econòmicament per a una empresa no té perquè ser-ho per al conjunt de la societat. D’altra banda, i tot i que l’externalització va encaminada a obtenir una reducció de costos, ningú assegura que aquesta estratègia resulti suficient davant de la competència cada cop més gran, atès que el VAB per unitat produïda també ve determinat per altres

12. Vegeu Díaz-Zamora et al. (2007a, 2007b).13. Vegeu Escribá i Murgui (2007). En l’estudi els autors conclouen que existeixen evidències per pensar que alguns sectors manufacturers

han externalitzat els processos més productius i de major valor afegit, atès que han mantingut un comportament de la productivitat total de factors (PTF) molt per sota de la mitjana, (es refereixen al tèxtil, alimentació, metal·lúrgia, equips elèctrics, material de transport i industries manufactureres diverses), i a més han mostrat un augment molt intens dels CI per unitat produïda. Aquest procés s’ha produït sobretot a partir de l’any 2000.


2626

variables com ara l’evolució dels preus, que alhora vénen condicionades pels comportaments dels mer-cats, tant de productes com de factors, on la dinàmica que incideix és la del comportament col·lectiu, i no pas l’individual. Per tant, primerament no s’ha de veure aquest fenomen com l’únic factor que incideix, atès que altres estratègies com ara la innovació de productes o fins i tot l’estructura dels mercats poden determinar encara més la capacitat que té una empresa de mantenir una quota raonablement bona del VAB que es genera dins del conjunt de la cadena de valor14; i en segon lloc, no cal oblidar que una dis-minució dels costos, quan aquests siguin sobretot laborals, pot comportar a la vegada un augment i una disminució del VAB, atès que aquest es composa tant de les rendes del treball com de les del capital. Per tant les preguntes que caldria fer-nos són d’una banda quin impacte té el fenomen sobre la capacitat de generar valor afegit de l’economia, i de l’altre quin impacte pot tenir sobre el mercat de treball.

En aquest sentit els estudis que analitzen la relació que pot mantenir l’estratègia d’outsorcing/offshoring sobre la demanda de treball no són concloents. Tot i que algunes aproximacions (Amiti i Wei, 2006) ob-serven que existeix una relació de complementarietat del fenomen amb la del treball no qualificat i una relació de substitució amb la del treball qualificat, altres aproximacions metodològiques (Claudia Canals, 2006) no mostren una evidència en aquest sentit sinó tot el contrari.15

Defugint doncs de moment el debat sobre els impactes que pot haver tingut el fenomen sobre el VAB o sobre la demanda de treball i els salaris16, sí que trobem altres aproximacions que intenten simplement estilitzar el fenomen en el si de l’economia espanyola o catalana. Per al conjunt de l’economia espanyola, trobem una aproximació a l’impacte del fenomen que es fa a partir de l’Enquesta d’estratègies industri-als.17 En aquest estudi els autors estilitzen el perfil de les empreses que segueixen l’estratègia d’exter-nalització de processos a l’estranger; bàsicament es tracta d’empreses grans, poc intensives en recursos naturals, i altament extrovertides, tant pel que fa a la seva comercialització (atès que són exportadores), com a la seva inversió directa a l’estranger.18 Una segona aproximació dels mateixos autors la trobem ela-borada a partir de les TIO. En aquest cas s’analitza sectorialment per a l’economia espanyola, i en termes agregats per a altres economies europees quina ha estat la magnitud del fenomen de l’offshoring entre els anys 1995 i 2000. L’aproximació que ells fan, sempre en termes nominals, mostra un comportament externalitzador de l’economia espanyola per a aquest període que la situa molt propera al comportament de l’economia alemanya i per sobre de la mitjana.19

Als gràfics següents es replica tant per al conjunt de l’economia catalana com per al conjunt de la indús-tria, també catalana, un càlcul similar al que efectuen Díaz-Mora, Gandoy i González. L’anàlisi d’aquests autors consisteix a descompondre el creixement de la relació dels consums intermedis importats sobre el valor de la producció entre la relació de consums intermedis importats sobre els totals (CIM/CIT) i els consums intermedis totals sobre el valor de la producció (CIT/VP). Aquesta descomposició permet després

14. Vegeu Néstor Duch (2007). Duch analitza precisament el paper que desenvolupa l’estructura en el desenvolupament de les empreses ca-talanes, i ho fa a partir del plantejament Estructura-Conducta-Resultats (ECR) pel cas de Catalunya. Aquest plantejament, sorgit a partir dels anys trenta a l’escola de Harvard planteja precisament els efectes que té l’estructura a l’hora de situar una empresa en una situació millor que la resta.

15. També conclouen el mateix Mirondo i Rubert (2006) per al cas de l’economia espanyola, atès que observa que l’offshoring augmenta l’ocupació de treballadors més formats.

16. Vegeu Clàudia Canals (2006b).17. Vegeu Diaz-Mora et al. (2007a).18. En referència a la Inversió estrangera cal dir que no succeeix el mateix amb les empreses participades de capital estranger, atès que les

empreses externalitzadores tenen una mitjana d’inversió directa estrangera menor que les que no en són. (Díaz-Mora, et al. 2007b) pp. 160-162.

19. Vegeu Díaz-Mora et al. (2007a), p. 84-85.

27

veure si l’efecte de l’increment dels CIM20 sobre la producció es deriva d’un procés d’externalització o bé d’un procés de substitució de proveïdors locals per altres de foranis.

Tal com mostren els gràfics, per al conjunt de Catalunya, i emprant una aproximació similar a la que fan els autors de l’anàlisi esmentada,21 el fenomen de l’externalització hauria tingut una forta incidència des del 1987 fins al 2001, atès que ha augmentat l’ús de consums intermedis totals. No obstant això, per al conjunt de l’economia catalana, el creixement del pes dels consums intermedis importats ha estat gairebé el doble del creixement del pes dels consums intermedis totals, fet que permetria intuir que han anat a substituir part dels consums interiors que es realitzaven. A més, cal veure que per al conjunt de l’economia, i segons les dades disponibles, l’augment d’aquesta pràctica, estem parlant de l’externalit-zació, no té continuïtat entre 2001 i 2005, pel fet que cauen més els consums intermedis importats que no pas els consums intermedis totals sobre el conjunt de l’economia.

GRÀFIC 3. Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció al conjunt de l’economia. Catalunya, 1987-2005

(Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.1)

5,6

2,9

-1,7

1987-2001 2001-2005

-1

CIM/VP

CIT/VP

Unitats: variacions en punts percentuals.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.

20. Per a l’elaboració d’aquesta anàlisi i per tal de fer-ho comparable amb l’estudi citat s’ha pres com a mesura dels consums intermedis importats la suma dels que procedeixen de l’estranger i dels que procedeixen de la resta d’Espanya.

21. Els autors descomponen matemàticament la relació CIM/VP (consums intermedis importats per unitat produïda) a partir de l’expressió (CIM/CIT)*(CIT/VP) on CIT són els consums intermedis totals. No obstant això, per fer-ho més visualment comparable nosaltres hem optat per representar CIM/VP i CIT/VP, tant els consums intermedis importats com els totals per unitat produïda.


2828

El següent gràfic analitza exactament el mateix que l’anterior però en aquest cas en referència al com-portament només del sector industrial (incloent-hi energia). El resultat també és interessant, en la mesura en què s’observa que en conjunt els efectes d’offshoring podrien explicar la major part de l’augment dels consums intermedis importats per unitat produïda, atès que el creixement del CIM/VP ara, i a diferència d’abans, és molt similar al creixement del CIT/VP per al període 1987-2001. El gràfic també és interessant en la mesura en què ens permet veure que aquest procés no es reprodueix per al període posterior, 2001-2005. Aquest canvi a més permet observar que, conjuntament a la ínfima variació del CIM/VP (0,2 pp), s’hi afegeix un augment dels CIT/VP, cosa que permet veure que en qualsevol cas, l’efecte predominant en aquest segon període hauria estat el de l’outsourcing tal i com ha estat definit per nosaltres en aquest estudi, és a dir externalitzacions vers productors de la pròpia economia.

GRÀFIC 4. Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció al sector industrial. Catalunya, 1987-2005

14,2

12,1

0,2

1987-2001 2001-2005

0,5

CIM/VP

CIT/VP

Unitats: variacions en punts percentuals.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005.

No obstant això caldria preguntar-nos si aquesta evolució que perfilen les TIOC ve condicionada o no per l’evolució dels preus, atès que les estimacions es realitzen a preus corrents de cada any. Per fer-ho s’ha estimat un deflactor dels preus de la producció (vegeu a l’annex metodològic 10.4 el procés d’estimació dels deflactors). Els gràfics següents recullen la mateixa anàlisi però a preus constants del darrer any. Tot i que l’anàlisi és un exercici només aproximatiu, els resultats ens permeten veure que si apliquem el deflac-tor les conclusions que havíem pogut extreure en principi no trontollen, atès que persisteixen de manera evident les grans tendències que havíem observat. De fet, per al primer període s’observa que per al conjunt de l’economia es reforça la idea de l’existència cada cop més gran de processos d’offshoring, i per al conjunt de la indústria, tot i que els efectes d’un possible offshoring perden magnitud, encara so-bresurten atès que podrien explicar gairebé el 70% de la variació del pes dels consums importats. D’altra banda, la frenada posterior al 2001 del procés d’externalització s’evidencia encara amb més claredat un cop deflactades les magnituds.

De fet, tot que s’observa una frenada del procés a partir del 2001, entre 1987 i 2005 la proporció de con-sums intermedis importats sobre el total ha augmentat més de sis punts percentuals. Aquest augment de

29

la importància dels consums no interiors es podria deure en bona part a l’evolució dels preus de l’energia, un dels principals consums importats. No obstant això, el valor de la inflació energètica explica només el 37% d’aquest augment dels CI importats sobre el valor total de la producció, i de fet, en termes reals la variació de la ràtio CIM/CIT disminueix però fins i tot menys, atès que l’abaratiment dels altres productes importats fa que l’efecte conjunt dels preus expliqui durant tot el període només el 25% de la variació total. No obstant això, tal i com s’ha vist en l’anàlisi en termes nominals, des del 2001 al 2005 aquesta tendència a l’augment dels Consums intermedis importats s’ha aturat. En aquest sentit cal assenyalar que en aquest darrer període el comportament del preu dels productes energètics ha frenat el 20% la caiguda dels CIM/CIT, amb la qual cosa, si tinguéssim en compte la inflació dels productes energètics, observaríem una caiguda més forta encara de la proporció de consums intermedis importats fet que ens porta a pensar fins i tot en un cert procés d’involució d’aquesta pauta externalitzadora vers l’estranger aquests darrers anys.22

GRÀFIC 5. Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la Producció a preus constants. Catalunya, 1987-2005

7,1

4,8

-1,51987-2001 2001-2005

Total-economia

CIM/VP

CIT/VP

Indústria

1987-2001 2001-2005

-0,7

13,4

9,1

0,1

-0,1

Unitats: variacions en punts percentuals.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC de 1987, 2001 i 2005. Per veure la construcció dels deflactors vegeu l’annex metodològic 10.4. Els càlculs s’han realitzat actualitzant tota la informació de consums intermedis i producció a preus del 2005.

D’altra banda, els efectes que el fenomen ha tingut sobre el conjunt de l’economia catalana no es troben gaire estudiats. Només tenim aproximacions com les de Baró i Villafaña (2009), que aborden sobretot l’outsoursing interior des de la perspectiva de la interacció entre els serveis i les manufactures, per re-definir el nucli d’activitats que conformen el que ells anomenen la nova indústria. O altres estudis que, des d’una aproximació més pràctica, analitzen l’impacte de les fusions i reestructuracions derivades dels

22. Per deflactar s’han emprat els deflactors estimats a partir de les TIOC (vegeu annex metodològic 10.4).


3030

efectes de la globalització sobre la localització de les activitats i els centres de gestió (Vives; 2002)23. No obstant això no trobem una anàlisi concreta dels impactes sobre la productivitat o sobre el VAB del fenomen de l’outsourcing i l’offshoring.

D’altra banda, per al conjunt de l’economia espanyola si que trobem aproximacions quantitatives a la valoració de l’impacte del fenomen sobre l’activitat. Escribá i Murgui (2007) analitzen el creixement de la productivitat de l’economia espanyola entre l’any 1980 i el 2003. Per fer-ho, descomponen els crei-xements sectorials de la productivitat aparent del treball entre les aportacions de la PTF (calculada en base a la producció total), el VAB per unitat produïda, i les dotacions relatives de capital i de consums intermedis per hora treballada. En l’exercici de descomposició observen que fins al 1994 el creixement dels consums intermedis es compatibilitza amb un creixement de la productivitat aparent del treball. Això succeeix perquè el creixement dels consums intermedis per hora treballada es compensa amb escreix pel fet que en aquests sectors creixi menys que el valor afegit. A partir del 1995 canvia la situació, atès que ara observen que en alguns sectors els CI estan creixent per sobre de l’ocupació i a la vegada més que no pas el valor afegit. En aquests sectors, on la PTF hauria caigut, els CI s’haurien comportat de manera adversa, arrossegant a la baixa la productivitat aparent del treball. Entre els sectors que empenyen la productivitat a la baixa n’hi trobem molts de manufacturers. Entre els anys 2000 i 2003 la disminució de la productivitat atribuïble a l’auge dels serveis es dilueix, no obstant això la caiguda de la productivitat s’intensifica, arrossegada pel comportament sectorial dels sectors tèxtil, equips elèctrics, indústries ma-nufactureres diverses, construcció, comerç i hoteleria. De fet, entre l’any 2000 i 2003, observem com en molts sectors manufacturers el creixement dels consums intermedis evoluciona per sobre del VAB i el comportament de la PTF, que resulta negatiu. Els autors atribueixen aquesta caiguda al fet que es podrien haver externalitzat les activitats de major valor afegit.24

3.3. Les interrelacions de la indústria catalana amb la resta de l’economia entre 1987 i 2005

3.3.1. Els canvis en el paper de la indústria com a compradora de productes intermedis

Tal com s’ha avançat fins ara, els darrers anys s’ha produït una transformació estructural profunda de les interrelacions que estableix l’activitat industrial amb la resta de l’economia. Cal suposar que l’externalit-zació de processos associada a un aprofundiment de les interrelacions de mercat ha permès un guany en eficiència fruit de la progressiva especialització o simplement derivada de l’abaratiment dels costos.25 Cal doncs, analitzar com han evolucionat aquestes interrelacions.

23. Citem l’autor, atès que tracta d’un tema que col·lateralment també ens afecta, atès que la localització de les activitats de gestió i decisió també determinen una manera més de segmentar el procés, en aquest cas intra-firma.

24. Vegeu Escribá i Murgui (2007), op. cit., p. 41.25. Les activitats productives que s’externalitzen dins del mateix país aprofiten, entre d’altres, guanys derivats de les economies d’escala que

es produeixen en la mateixa gestió dels processos, essent el cost dels factors bàsicament el mateix (tret és clar que es pugui saltar d’un sector a un altre amb distinta regulació en matèria laboral per exemple, atès que en aquests casos també hi podria incidir el factor cost). Aquesta situació tal com s’analitzava al principi rep el nom d’outsourcing. Es pot produir no obstant una externalització dels processos que els projecti a l’estranger. Quan això es produeix pot estar vinculat també en gran part a un estalvi derivat del cost dels factors de producció. Aquesta estratègia rep el nom de offshoring. El fort dinamisme del comerç internacional derivat dels canvis econòmics, soci-als, polítics i tecnològics dels darrers anys han possibilitat la proliferació d’aquestes estratègies a redós del procés de globalització que s’ha viscut.

31

TAULA 2. Relacions directes i indirectes de la Indústria amb el conjunt de l’economia catalana (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.2)

Indústria Consums intermedis interiors unitaris

Arrossegaments cap enrere

Arrossegaments cap endavant

1987 0,321 1,461 2,068

2001 0,300 1,427 1,751

2005 0,303 1,434 1,775

Unitats: factors unitaris.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Tal i com es pot observar a la taula des del 1987 fins al 2001 el volum de consums intermedis interiors per unitat de producte industrial havia disminuït, atès que s’havia passat d’un coeficient unitari de 0,321 a un altre de 0,3. Això significa que per cada unitat produïda el consum intermedi de productes procedents de l’economia catalana havia disminuït. Aquest procés no obstant s’atura després del 2001, atès que el coeficient augmenta lleugerament fins al 2005.

Lògicament, amb els arrossegaments cap enrere i cap endavant trobem exactament el mateix comporta-ment. Tot i que cauen fins al 2001, es recuperen lleugerament fins al 2005. Per tant sembla que les inèr-cies que actuen fins al 2001 canvien a partir d’aquesta data. De fet, els impactes indirectes s’expliquen pels impactes directes de cadascun dels sectors amb els altres.

No obstant això, a què es deu aquesta variació de la necessitat de consums intermedis per unitat de producte? Una variació com aquesta es pot atribuir a:

1) a una evolució divergent dels preus relatius dels consum intermedis i dels del producte26 2) a un canvi tecnològic que permeti millorar l’eficiència del procés productiu (si en requerim

menys) 3) a un canvi tecnològic o organitzatiu (entenguem externalització) que impliqui comprar a

fora allò que abans fabricava la mateixa empresa (si en requerim més). Tal com s’ha definit abans parlarem d’outsourcing quan es passi a comprar-ho a una empresa també catalana, mentre que parlarem d’offshoring si la nova empresa subministradora està ubicada a fora de Catalunya.

4) a un procés de substitució de proveïdors catalans per altres de forans (si disminueix la neces-sitat de consums intermedis interiors)27

26. Més endavant, en aquesta mateixa secció, s’analitza la implicació de les variacions de preus relatius en els canvis estructurals detectats per les TIOC.

27. També poden incidir la imposició de preus de transferència, quan els intercanvis es produeixen entre empreses del mateix grup, i espe-cialment si es produeix amb empreses estrangeres del mateix grup. No obstant això, la dificultat per aproximar objectivament aquest efecte en fa difícil la seva avaluació. També hem desestimat una pèrdua d’eficiència estrictament tècnica, atès que això implicaria una situació difícil d’acceptar en condicions de mínima competència de mercat.


3232

Atès que determinades estratègies de offshoring només es visualitzen a partir dels consums intermedis importats, per completar doncs aquesta anàlisi ens caldria incorporar també les necessitats de consums intermedis de fora de Catalunya.

La taula 3 exposa les necessitats de consums intermedis interiors, estrangers i de la resta d’Espanya per unitat de producte. La suma dels tres factors (presentada a la darrera columna), mostra precisament la suma de tots tres components i determina la necessitat total de consums intermedis per unitat de producte que necessita la indústria. Atesa l’evolució que mostra la taula podem observar com els reque-riments directes augmenten progressivament des del 1987 fins al 2001. Després d’aquesta darrera data, els últims anys es frena molt aquesta tendència però no s’inverteix, com succeïa en el cas dels consums intermedis realitzats a l’interior.

TAULA 3. Consums intermedis per unitats de producte interiors, estrangers i de la resta d’Espanya de la indústria. Catalunya 1987-2005

Consums intermedis interiors unitaris

Consums intermedis estrangers unitaris

Consums intermedis unitaris de la resta

d’Espanya

Consums intermedis unitaris totals

1987 0,321 0,137 0,123 0,580

2001 0,300 0,260 0,141 0,702

2005 0,303 0,279 0,125 0,707

Unitats: coeficient unitari.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

El progressiu augment dels requeriments d’inputs per unitat de producció es produeix durant el primer període per l’augment de les necessitats d’inputs de procedència estrangera i en menor mesura espa-nyola. A partir del 2001, el lleuger increment amaga no obstant una disminució dels consums intermedis provinents de la resta d’Espanya en favor dels interiors i sobretot dels estrangers.

El gràfic següent descompon l’aportació que fa cadascun dels sectors a la variació de consums intermedis del sector industrial entre l’any 1987 i l’any 2005 segons si provenen del mercat interior, si provenen de les importacions o de la resta del mercat espanyol. A més, en el mateix gràfic s’hi pot trobar el mateix exercici un cop actualitzats els valors de l’any 1987 a preus del 2005, és a dir amb les variacions deflacta-des. L’exercici de deflactació s’ha realitzat a partir dels índex de preus de la producció que s’han calculat prèviament (vegeu l’apartat 10.4 de l’annex metodològic per veure la metodologia emprada pel seu càl-cul). Aquesta deflactació de les variacions s’ha realitzat en un intent de netejar mínimament les variacions de les distorsions que, tal i com s’acaba de comentar, poden incorporar els preus.

33

GRÀFIC 6. Variació del coeficient de consums intermedis per unitat produïda al sector industrial segons la seva procedència a preus corrents i a preus constants de 2005. Catalunya 1987-2005 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.3 i apartat 10.4)

AAPP i altresb serveis socials i personals

Recerca, desenvolupament i educació

Serveis a les empresesIntermediació financera

Transport i telecomunicacions

HoteleriaComerç

ConstruccióINDÚSTRIAAgricultura,

ramaderia i pesca

Total

interior importat resta Esp. Total Ci/X

-0,018 0,142 0,0020,003

0,003

0,009

0,008

0,004

0,004

0,004-0,001

-0,011-0,006

-0,033-0,022

0,125 0,009

0,025

0,004

0,004

0,038

0,005

0,126

0,0130,000

-0,0150,001

0,100-0,024

0,098

0,000

0,140-0,043

0,021

0,009

0,012 0,006

0,0060,004

-0,002-0,012

-0,014

-0,033 0,125 0,009

-0,019

0,0030,003

0,002

-0,001

-0,024

0,100-0,016

Preus corrents Preus constants

Interior: consums intermedis interiors per unitat produïda.Importat: consums intermedis de l’estranger per unitat produïda.Resta Espanya: consums intermedis de la resta d’Espanya per unitat produïda.En vermell i requadre: total Ci/X Consums intermedis totals per unitat produïda.Font: elaboració pròpia a partir dels deflactors de l’annex metodològic i les TIOC de 1987 i 2005.

Tal i com ja avançàvem i com també es pot observar al gràfic, en el còmput total del període (1987-2005) els consums intermedis per unitat de producte importats han augmentat. D’altra banda, els consums intermedis per unitat de producte provinents de l’interior han disminuït. Aquesta evolució, especialment pel que fa a les importacions, es deu sobretot a la contribució de tres branques, com són les de transport i telecomunicacions, serveis a les empreses, i sobretot de la mateixa indústria.

No obstant això, i tot i que en tots tres casos augmenten els consums intermedis per unitat produïda, fixem-nos que en el cas dels consums intermedis procedents del propi sector industrial aquests disminu-eixen quan provenen de l’interior. Això no passa amb els procedents dels sectors de telecomunicacions i serveis a les empreses, que augmenten les seves aportacions sigui quina sigui la procedència.

L’augment de les importacions d’inputs per unitat de producte que es dóna al sector industrial s’explica gairebé només pels tres sectors abans esmentats. No obstant això, les relacions amb la mateixa indústria són precisament les que més han aportat al fort creixement de les importacions d’inputs per unitat de producte.

Tal i com s’ha dit en l’epígraf anterior, l’efecte conjunt derivat tant del comportament dels consums intermedis interiors com dels importats de l’estranger i de la resta d’Espanya es podria explicar, excep-tuant interferències de preus, per l’externalització de processos. No obstant això, cal tenir present que per la mateixa lògica, els consums interiors només poden variar per l’acció de les deslocalitzacions i de


3434

l’outsourcing, mentre que els importats ho faran pels efectes de les deslocalitzacions dels proveïments i de l’offshoring. Tal i com es pot veure en el gràfic, l’ús de consums intermedis interiors baixa quan prové dels sectors indústria, agricultura, ramaderia i pesca i comerç, mentre que augmenta en canvi quan prové de la resta de serveis, especialment dels serveis a les empreses. No obstant això, l’augment dels consums d’aquests últims sectors terciaris no compensa la pèrdua de consums interiors dels tres primers. Pel que fa a la importació de consums intermedis, aquesta es concentra als sectors industrial, serveis a les empreses, transports i telecomunicacions i comerç. Finalment, les compres a la resta d’Espanya disminueixen en el cas de l’agricultura i el comerç i augmenten aquelles que procedeixen dels sectors indústria, serveis a les empreses i transports i telecomunicacions.

Si tenim en compte tant els raonaments del paràgraf anterior com els resultats que s’hi exposen, el com-portament dels consums intermedis industrials que hem observat entre l’any 1987 i l’any 2005 permetria enquadrar perfectament el procés de internacionalització que ha patit la indústria catalana. Aquesta, durant el conjunt del període, s’ha anat integrant progressivament en la cadena de valor global. Des d’aquesta perspectiva es pot arribar a entendre l’augment dels consums industrials a l’estranger, fruit d’una combinació de deslocalizacions i d’externalitzacions cap a l’estranger (offshoring); mentre que l’augment dels consums importats provinents dels sectors serveis a les empreses, transports i telecomu-nicacions i comerç es corresponen amb la major importància que adquireixen, comparativament parlant, els mercats internacionals, atès que les empreses catalanes ara exporten més a aquesta destinació. D’al-tra banda, els consums provinents de la resta d’Espanya, augmenten també quan provenen dels sectors industrial, serveis a les empreses o transport i comunicacions, i en canvi disminueixen en el sector agro-pecuari i el sector comerç, en coherència amb el canvi dels patrons de comercialització d’aquesta nova era global. Finalment, si analitzem les necessitats de consums intermedis interiors per unitat de producte observem, tal com s’ha comentat, que cauen les necessitats de productes provinents del sector industrial, de l’agropecuari i del comerç, mentre que augmenten els que provenen de la resta de serveis. A falta de completar aquesta anàlisi amb la de l’evolució dels preus si que podem observar ja però que el cas dels consums agropecuaris no és equiparable no obstant al dels industrials; mentre que en el primer cas es produeix un estalvi net, en el segon cas la necessitat de consums estrangers fa que acabi augmentant l’ús de consums intermedis per unitat de producte.

Així doncs, mentre que en el cas dels serveis que augmenten els fluxos de proveïment cap al sector in-dustrial s’hi pot percebre un augment de l’externalització de processos vers altres empreses del mercat interior (outsourcing),28 en el cas d’aquells altres sectors que veuen disminuir els seus fluxos de consums intermedis totals la interpretació esdevé necessàriament més complexa.

Al mateix gràfic, tal i com s’ha dit anteriorment, s’analitzen també els mateixos fluxos però comparant les variacions sempre a preus de l’any 2005. Amb aquest exercici es pot concloure que les variacions de preus relatius, tot i que moderen o incrementen alguna variació, no modifiquen els principals canvis que destacàvem en termes nominals.

28. Especialment un cop que s’ha comprovat que en la majoria dels casos el comportament és consistent quan s’apliquen deflactors que n’eliminen un possible efecte preus. Vegeu l’epígraf 3.3.

35

GRÀFIC 7. Variació del coeficient de consums intermedis per unitat produïda al sector industrial segons la seva procedència a preus corrents i a preus constants de 2005.

Catalunya 2001-2005

interior importat resta Esp. Total Ci/X

-0,016 0,018

0,008

0,001

0,004

0,018-0,003-0,005

-0,016

0,0010,003

-0,001

-0,002

0,0000,004

0,000

0,001 -0,002

0,0010,008

0,001-0,001

0,004

0,0000,000

0,0030,000

0,002

-0,0010,002

0,0180,0000,003

0,001

-0,0010,0000,005

-0,0010,001

-0,015 0,003 0,020

-0,016 -0,003

0,003-0,002-0,001

-0,005

0,008 -0,001

0,005

0,000 0,000

AAPP i altres serveis socials i personals


Serveis a les empresesIntermediació financera


HoteleriaComerç

ConstruccióINDÚSTRIAAgricultura,

ramaderia i pesca

Total preus corrents preus constants

Interior: consums intermedis interiors per unitat produïda.Importat: consums intermedis de l’estranger per unitat produïda. Resta Esp.: consums intermedis de la resta d’Espanya per unitat produïda. En vermell i requadre: total Ci/X (Consums intermedis totals per unitat produïda).Font: elaboració pròpia a partir dels deflactors de l’annex metodològic i les TIOC de 2001 i 2005.

El gràfic anterior descriu també la variació dels consums intermedis del sector industrial però per al pe-ríode 2001-2005. Fent una anàlisi similar a la que s’ha fet amb el període 1987-2005, les dades no ens permeten visualitzar un efecte de les deslocalitzacions i de l’offshoring tan fort com el que intuïm que es pot haver donat pel conjunt del període. Això es produeix perquè els consums procedents de l’exterior només augmenten en 0,2 punts percentuals sobre el valor del producte. Aquesta baixa incidència dels consums exteriors amaga no obstant un increment lleugerament més intens dels consums estrangers, que tot sembla indicar que poden haver anat a substituir la caiguda dels consums procedents de la resta d’Espanya.

D’altra banda, els consums intermedis interiors augmenten una mica més (0,3 punts percentuals sobre el valor del producte industrial). Aquest lleuger augment, que es podria argumentar a partir d’un fenomen d’outsourcing, no perd magnitud quan es deflacten les variacions a partir de les variacions de preus rela-tius entre els mateixos anys. D’aquesta manera, el creixement dels consums intermedis no es pot explicar per les variacions de preus relatius, fet que permet concloure que, tot i ser dèbils, els efectes nets de l’outsourcing presenten certes evidències que puguin ser positius durant aquest període.

De moment no entrem més enllà en l’anàlisi dels processos de transformació que mostren les compa-racions de les necessitats d’inputs per unitat produïda del sector industrial. Més endavant s’analitzarà detingudament sector per sector, desglossant la indústria per les seves diverses branques d’activitat.

No obstant això, i si ho mirem en termes agregats, el canvi en les relacions entre el sector industrial i els seus proveïdors acaba determinant també el pes estructural que té la indústria en el conjunt de l’economia catalana, determinant tant el seu pes estructural en termes de VAB com en termes de producció, a la


3636

vegada que en determina els impactes cap endavant i cap enrere que tindrà el sector en cada moment. El gràfic 8, mostra la composició del producte industrial segons la procedència dels consums intermedis. Fixem-nos doncs que aquestes transformacions han disminuït el VAB industrial per unitat de producte.

GRÀFIC 8. Descomposició del producte industrial entre VAB i consums intermedis segons procedència. Catalunya 1987-2005

1987

41,9529,82 29,31

27,89

12,48

30,32

26,05

14,10

30,03

13,66

12,30

32,08

2001 2005

VAB

CI estranger

CI resta EspanyaCI domèstic

Unitats: percentatges. Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Aquesta major o menor necessitat de consums intermedis (segons si són interiors, estrangers o de la resta d’Espanya) es tradueix en una variació de la incidència del sector industrial català en el conjunt de l’economia catalana, espanyola i global. La taula 4 mostra la variació dels coeficients d’impacte indirecte, arrossegaments cap endavant i cap enrere, que per als darrers anys tendeixen a fer més grans els efectes del creixement de la producció industrial sobre les importacions de l’estranger. Les conseqüències que té una variació en aquest sentit i del paper de les activitats industrials (distingint les distintes branques d’activitat) a l’economia actual s’analitzarà més endavant.

TAULA 4. Arrossegaments cap enrere i cap endavant sobre la producció, les importacions de l’estranger i la producció de la resta d’Espanya que fa el sector industrial. Catalunya

1987-2005 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.4)

Producció Interior Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 1,461 2,068

2001 1,427 1,751

2005 1,434 1,775

37

Importacions de l’estranger Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 0,184 0,283

2001 0,329 0,456

2005 0,350 0,495

Producció de la resta d’Espanya Arrossegaments cap enrere Arrossegaments cap endavant

1987 0,173 0,254

2001 0,187 0,247

2005 0,167 0,222

Unitats: factor unitari.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

La pregunta que cal fer-nos és doncs perquè es produeix aquest canvi. Una hipòtesi plausible que perme-tria explicar el fenomen rau en el fet que l’intens procés de globalització ha motivat precisament aquesta major dependència dels consums intermedis. S’ha d’entendre doncs com un procés en el qual l’ampliació del mercat ha obert noves opcions d’especialització. No obstant això el resultat ha estat un augment clar de les dependències dels consums intermedis importats. És a dir, és el resultat de processos d’outsour-cing, i offshoring derivats de la nova situació global, en els quals la progressió dels darrers, unida a la deslocalització d’activitats intermèdies ha originat la situació actual.

Per tant, tot i que s’ha pogut produir un procés d’externalització intens (outsourcing),29 i que una part d’aquestes noves activitats s’ha traduït en un augment dels consums intermedis que fa el sector indus-trial en altres sectors de l’economia catalana (com és el cas dels serveis), el cert és que la deslocalització d’activitats a l’estranger i l’externalització de parts dels processos productius a fora de Catalunya s’ha intensificat molt i ha més que compensat l’efecte inicial al qual ens referíem (outsourcing).

3.3.2. L’outsourcing en la base de la nova indústria catalana

Tal i com s’ha exposat, un dels factors que s’ha valorat com a explicatiu de la disminució del VAB industri-al ha estat l’externalització vers el sector serveis de part de l’activitat que es desenvolupava al propi sector.

A continuació s’analitzen els canvis en les relacions d’aprovisionament que es produeixen entre els diferents sectors i quatre activitats terciàries seleccionades. Per fer-ho s’han escollit aquelles activitats que s’ha entès que eren més susceptibles d’haver estat externalitzades.30 S’ha prescindit de l’activitat financera per als problemes que comporta la comparació de dues estimacions distintes que inclouen valoracions divergents.31 En el gràfic que presentem a continuació, s’hi pot observar per tant com han variat els consums intermedis per unitat produïda de cada activitat procedents dels sectors transports i comunicacions, serveis a les empreses, recerca i educació i administracions públiques i serveis socials i personals.

29. Aquesta és una afirmació que caldrà confirmar amb noves cerques.30. Això és cert almenys pel sector industrial; vegeu el gràfic 6 on els consums intermedis interiors per unitat produïda del sector industrial

augmenten des del 1987 fins al 2005 pels serveis seleccionats.31. Cal recordar que la comparació de les TIOC de 2001 i 2005 amb les de 1987 incorre en l’error que genera el fet de tractar, unes i altres,

de manera diferent que els serveis bancaris imputats indirectament. El diferent còmput de la càrrega financera perjudica la comparació de tots els sectors, i especialment el dels serveis financers (vegeu annex metodològic).


3838

Tal i com s’observa al gràfic següent, a preus corrents la proporció de consums intermedis provinents dels quatre sectors serveis escollits augmenta en el cas de la indústria de manera significativa. (sumen gai-rebé 4 punts percentuals d’increment sobre el valor de la producció). No obstant això, aquest augment es produeix també a les altres activitats econòmiques, que també augmenten la seva dependència dels consums intermedis provinents de les quatre activitats terciàries analitzades. Fixem-nos que l’augment del pes dels consums intermedis interiors procedents del sector serveis a les empreses mostra una afecta-ció molt transversal. Gairebé totes les activitats augmenten la seva dependència d’aquest sector. Aquest sector es mostra doncs cada cop més estratègic.32

GRÀFIC 9. Variació entre 1987 i 2005 del percentatge de consums intermedis interiors per unitat de producte dels sectors de serveis especificats que fa cada activitat



Serveis a les empreses

Intermediació financera


Hoteleria

Comerç

Construcció

INDÚSTRIA

Agricultura, ramaderia i pesca

Total economia

Preus corrents

Preus constants

0,43,9

2,00,3

3,3-0,5

-2,8

-5,6 0,68,3

0,24,4

4,0

-0,2 6,1

3,4

5,1

3,6

4,2

18,7

12,6

2,0

-2,5

3,9

1,5

0,4-0,4 4,2

-0,1

-0,6-2,3

4,9

4,4 7,40,4

0,5

15,6 2,6 0,5

-1,4-1,3 0,2

0,30,30,8

-1,0 0,4

2,0

2,5

0,4

0,3

4,0

0,2

2,02,7

2,7

4,3

8,3

-0,3

-0,3

0,9

-2,6

-4,9

-0,1

-0,1

-0,5-1,7

0,5-1,0

0,6

4,6

0,20,3

0,4

15,60,5

0,4

0,3

1,9

4,9

6,7

-1,4

1,8

1,9-1,6 0,3

3,8

4,8

3,0

5,5

4,6

4,1

2,7

12,2

17,8

-2,1

3,1

0,8



Recerca, desenvolupa-ment i educació


Total (4 serveis)

Unitats: punts percentuals.Nota: preus constants de 2005.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

El procés d’externalització cap a aquests quatre serveis es produeix en alguns casos també després de l’any 2001. El gràfic 10 mostra precisament que entre 2001 i 2005 encara augmenten alguns punts percentuals en termes nominals els consums intermedis per unitat produïda d’alguns sectors pel que fa a serveis a les empreses. En el cas dels transports i les telecomunicacions això no és així, i es reverteix el flux.

32. Caldrà veure quina incidència té aquesta evolució un cop deflactades les macromagnituds.

39

Aquestes evidències que es visualitzen en termes nominals comparant tots els períodes ens mostren per tant que efectivament existeix un comportament que és perfectament compatible amb l’existència d’un procés d’outsourcing que fa créixer el VAB dels serveis a càrrec de la disminució del VAB de la indústria. No obstant cal tenir en compte algunes qüestions:

Primerament, que tal com mostren els gràfics 9 i 10 la variació de consums intermedis d’aquests serveis es distribueix per totes les branques d’activitat. Per tant, no podem atribuir tot l’augment de l’activitat terciària d’aquests sectors, especialment el de serveis a les empreses, a l’externalització de processos industrials durant aquest període.

D’altra banda, tot i que la part que expliquen els serveis a les empreses no és del 100%, tanmateix sí que és important. Fixem-nos que el consum que fa la indústria dels serveis analitzats és relativament important a l’hora d’explicar l’augment de consums intermedis (del 21,5% en el cas dels serveis a les em-preses). En aquest sentit, tot i que és evident que l’externalització de processos a la indústria no explica la totalitat del creixement d’aquests serveis, sí que esdevé clau a l’hora d’explicar-ne l’expansió, atès que expliquen una part significativa de la seva nova demanda.

GRÀFIC 10. Variació entre 2001 i 2005 del percentatge de consums intermedis interiors per unitat de producte dels sectors de serveis especificats que fa cada activitat






Hoteleria

Comerç

Construcció

INDÚSTRIA


Total economiaPreus corrents

Preus constants

-0,1 0,8

0,2

0,1

0,80,10,3

0,7

0,8

1,4

1,1

1,4

-0,6

-0,2

0,3

-0,1

0,1

0,2 -0,1

0,1

-2,1

0,3

-0,3

0,0

0,6

-0,2

-0,1

0,1

0,1

-0,1

1,1

0,8

1,0

1,2

2,3

0,9

-2,0

-1,2

-0,8

-0,5

0,1

-0,1

0,8-0,6



Recerca, desenvolupament

i educació

AAPP i altresb serveis socials i

personalsTotal (4 serveis)

0,1

0,30,1

-0,7

-2,1

0,0

0,6

-0,3

0,1

-0,3

0,5

-0,1

0,5

0,8

-1,1

-0,41,0

0,9

-0,4

0,6-1,4

0,5

0,5

1,1

-0,2

0,0

0,1

-0,2

-0,1

0,1

0,1

-0,1

0,3

-0,2

0,0

0,1

0,20,0

0,1

-0,1

0,0

-2,0

-2,3

1,1

1,8

0,6

-0,9

-1,8

-0,1

Unitats: punts percentuals.Nota: preus constants de 2005.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.


4040

No obstant això també cal analitzar els canvis un cop deflactats. La mateixa anàlisi, un cop deflactades les variacions, resulta sens dubte menys reveladora per al darrer període que analitzem. Tot i que per al conjunt del període la deflactació no introdueix canvis importants en els patrons de consums (vegeu gràfic 9), entre 2001 i 2005 això no resulta tan clar (vegeu gràfic 10). El primer element que cal tenir en compte és que, en alguns casos, la variació sembla que es podria derivar en gran part de la variació relativa dels preus. En alguns casos, l’encariment dels serveis poden fins i tot amagar un estalvi en termes reals del consum intermedi en qüestió. Per exemple, en el cas dels consums intermedis de serveis a les empreses efectuats en el procés de producció de serveis de les AAPP, serveis socials i personals, o en el procés de producció de la intermediació financera. Per tant, la variació de preus relatius distorsiona força la variació de les relacions tècniques estimades entre aquests dos anys. Per tant, tot i que el percentatge de consums intermedis per unitat produïda de serveis a les empreses hagi augmentat en molts sectors entre el 2001 in el 2005, veiem que un cop deflactades les variacions, aquestes variacions esdevenen en general força menys intenses.

D’altra banda, durant aquest període, sí que resulta rellevant la caiguda dels consums intermedis per unitat produïda del sector transports i comunicacions al mateix sector. Això resulta tal com dèiem espe-cialment destacable pel fet que per al conjunt del període 1987-2005, aquesta relació precisament havia augmentat. Aquest comportament ens portaria a pensar que si ha existit un procés intens d’outsourcing en aquest sector, aquest ha tingut els seus efectes més grans per al període previ al 2001. És a dir, que el recurs a la subcontractació ha estat un recurs més propi del període 1987-2001 que del període 2001-2005, on els efectes conviden més aviat a pensar que aquest procés s’ha invertit.

41

GRÀ

FIC

11.

Dis

tribu

ció

de la

var

iaci

ó de

ls co

nsum

s in

term

edis

inte

riors

en

term

es a

bsol

uts

dels

quat

re s

erve

is

sele

ccio

nats

. Cat

alun

ya 1

987-

2005

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

AA

PP i

altre

sb s

erve

is s

ocia

ls i p

erso

nals

nom

inal

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

lsA

APP

i al

tresb

ser

veis

so

cial

s i p

erso

nals

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Rece

rca,

des

envo

lupa

men

t i e

duca

ció

nom

inal

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

óRe

cerc

a, d

esen

volu

-pa

men

t i e

duca

ció

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Serv

eis

a le

s em

pres

esSe

rvei

s a

les

empr

eses

Serv

eis

a le

s em

pres

esSe

rvei

s a

les

empr

eses

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

raIn

term

edia

ció

finan

cera

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

raIn

term

edia

ció

finan

cera

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

nsTr

ansp

ort i

te

leco

mun

icac

ions

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

nsTr

ansp

ort i

te

leco

mun

icac

ions

Hot

eler

iaH

otel

eria

Hot

eler

iaH

otel

eria

Com

erç

Com

erç

Com

erç

Com

erç

Con

struc

ció

Con

struc

ció

Con

struc

ció

Con

struc

ció

IND

ÚST

RIA

IND

ÚST

RIA

IND

ÚST

RIA

IND

ÚST

RIA

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

caA

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i p

esca

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

caA

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i p

esca

56,8

-0,5

-2,4

2,1

3,4

3,1 11

,6

3,7

21,5

0,8

10,0

23,6

8,7

9,5

0,7

0,0

11,1

1,6

34,4

0,4

Serv

eis

a le

s em

pres

es n

omin

alTr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns n

omin

al

10,4

2,2

26,0

4,1 6,

8

5,5

20,9

2,1

21,5

0,4

0,2

17,1

1,5

19,7

0,2

48,5

0,87,

8

0,73,8

Uni

tats:

per

cent

atge

s.N

ota:

la p

rodu

cció

des

tinad

a a

cons

ums

inte

rmed

is d

’aqu

ests

serv

eis

augm

enta

inte

nsam

ent d

uran

t aqu

ests

anys

. Con

cret

amen

t en

una

mitj

ana

del 1

3% a

nual

en

els

serv

eis

de tr

ansp

ort

i tel

ecom

unic

acio

ns, e

n un

14%

els

serv

eis

a le

s em

pres

es, e

l 21%

els

serv

eis

de re

cerc

a de

senv

olup

amen

t i e

duca

ció

i fina

lmen

t el 8

% e

ls de

les

AA

PP i

altre

s se

rvei

s so

cial

s i p

erso

nals.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e l’e

xplo

taci

ó de

les

estim

acio

ns d

e le

s ta

ules

inpu

t-out

put d

e 19

87, 2

001,

i 20

05.


4242

GRÀ

FIC

12.

Dis

tribu

ció

de la

var

iaci

ó de

ls co

nsum

s in

term

edis

inte

riors

en

term

es a

bsol

uts

dels

quat

re

serv

eis

sele

ccio

nats

. Cat

alun

ya 2

001-

2005

preu

s co

rren

tsSe

rvei

s a

les

empr

eses

nom

inal

Tran

spor

t i te

leco

mun

icac

ions

nom

inal

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

AA

PP i

altre

sb s

erve

is s

ocia

ls i p

erso

nals

nom

inal

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Serv

eis

a le

s em

pres

es

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

ns

Hot

eler

ia

Com

erç

Con

struc

ció

IND

ÚST

RIA

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

ca

0,8

18,5

1,6 4,2 14

,3

1,9

13,7

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Serv

eis

a le

s em

pres

es

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

ns

Hot

eler

ia

Com

erç

Con

struc

ció

IND

ÚST

RIA

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

ca

-24,

6 -0,4

-1,6

34,7

0,6

25,5

0,0

6,9

33,2

25,7

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Serv

eis

a le

s em

pres

es

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

ns

Hot

eler

ia

Com

erç

Con

struc

ció

IND

ÚST

RIA

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

ca

10,4

2,4

27,3

4,7

4,8 6,2

23,1

1,3

20,2

-0,4

AA

PP i

altre

sb s

erve

is

soci

als

i per

sona

ls

Rece

rca,

des

envo

lu-

pam

ent i

edu

caci

ó

Serv

eis

a le

s em

pres

es

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra

Tran

spor

t i

tele

com

unic

acio

ns

Hot

eler

ia

Com

erç

Con

struc

ció

IND

ÚST

RIA

Agr

icul

tura

, ram

ader

ia

i pes

ca-0

,2

14,0

0,2

30,1

1,3

36,0

0,5

11,1

1,65,

544

,5

0,5

-0,1

Uni

tats:

per

cent

atge

s.N

ota:

la p

rodu

cció

des

tinad

a a

cons

ums

inte

rmed

is d

’aqu

ests

serv

eis

tam

bé a

ugm

enta

forç

a du

rant

aqu

est p

erío

de. C

oncr

etam

ent e

n un

a m

itjan

a de

l 6%

anu

al e

n el

s se

rvei

s de

tra

nspo

rt i t

elec

omun

icac

ions

, en

un 1

0% e

ls se

rvei

s a

les

empr

eses

, el 5

% e

ls se

rvei

s de

rece

rca

dese

nvol

upam

ent i

edu

caci

ó i fi

nalm

ent e

l 9%

els

de le

s A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i pe

rson

als.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e l’e

xplo

taci

ó de

les

estim

acio

ns d

e le

s ta

ules

inpu

t-out

put d

e 19

87, 2

001,

i 20

05.

43

3.3.3. Anàlisi dels principals canvis en els consums intermedis per unitat de producte segons branques d’activitat

En aquesta secció es presenten les principals conclusions que es poden extreure de l’anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte segons la seva procedència en els períodes 1987-2005 i 2001-2005, branca per branca. Aquest exercici es fa primer en termes nominals, i a continuació es verifica si persistei-xen les mateixes evolucions en termes reals. Per realitzar l’anàlisi s’enumeren els canvis de més intensitat en l’estructura de compres de cada sector, identificant aquells canvis en els consums intermedis d’una intensitat igual o superior al 5% del valor de la producció en el període 1987-2005 i del 2% en els perío-de 2001-2005. Seguidament, es comenten sector per sector, els canvis principals en els seus consums in-termedis unitaris. En aquesta darrera anàlisi individualitzada es relaxen els criteris de tall del 5% i del 2% especificats anteriorment i s’hi exposen també altres variacions que es poden percebre com a significati-ves però de menor intensitat. Aquesta anàlisi es torna a realitzar primer en termes nominals, i s’exposen al final els principals canvis que podem observar quan introduïm els deflactors.33Les dades de consums unitaris emprades per a l’elaboració d’aquesta anàlisi es presenten a l’annex estadístic del final.34

3.3.3.1. Canvis genèrics més destacables

Si analitzem les variacions més importants dels consums intermedis unitaris en termes nominals entre els anys 1987-2005 i 2001-2005, els moviments més destacats en l’estructura de consums intermedis dels 23 sectors analitzats són aquests:

1. S’aprecien augments força generalitzats en els consums intermedis de productes del propi sector en el període 1987-2005. A la indústria estan protagonitzats per la producció estran-gera mentre que en els serveis, aquests augments estan protagonitzats per la producció interior. Semblaria que tant l’offshoring com la deslocalització afecten la indústria, mentre que l’outsourcing afecta més els serveis.

En el període 2001-2005 s’observen molts sectors, bàsicament industrials, en què canvia aquesta tendència. La producció autòctona segueix disminuint, de forma no tan generalitza-da com per al conjunt del període però que afecta ara algun servei, i s’hi sumen les disminu-cions de consum intermedis intrasectorials, que afecten bàsicament la indústria, procedents de la resta d’Espanya i d’algunes produccions de l’estranger.

2. En el període 1987-2005 s’observa com augmenta de forma generalitzada (amb excepció de la Construcció) la compra de Serveis a les empreses sobre la producció de cada sector. Aquest augment de consums intermedis està protagonitzat per la producció interior i, en menor intensitat, per la producció de la resta d’Espanya i l’estranger.

En el període 2001-2005 segueixen augmentant els consums intermedis de Serveis a les empreses de forma gairebé generalitzada a tots els sectors (se suma l’Energia i el refinament de petroli a l’excepció anterior de la Construcció). El protagonisme en aquest període recau quasi exclusivament en la producció interior. No obstant això, cal tenir en compte l’efecte dels preus que s’analitza més endavant.

33. Vegeu com s’han elaborat els deflactors del producte de les 23 branques a l’annex metodològic 10.4.34. Vegeu de la taula 72 a la taula 85, l’annex estadístic de l’apartat.


4444

Passem ara a comentar els canvis de més intensitat en els consums intermedis segons origen i període, d’una intensitat igual o superior al 5% del valor de la producció. Els canvis més destacats en els consums intermedis totals en el període 1987-2005:

• Augmenten els consums intermedis de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (13 pp), a l’Alimentació (12pp), Fusta i suro (7pp), Cautxú i plàstics (5pp), Minerals no metàl·lics (6pp), a la Maquinària i equips mecànics (11pp), Equips elèctric i electrònica (8pp), al Material de transport (11pp), a la Construcció (31pp), Transport i telecomunicaci-ons (21pp), Intermediació financera (7pp) i als Serveis a les empreses (11pp).

• Augmenta el consum de Serveis a les empreses a l’Alimentació (7pp), Paper i cartró (5pp), Productes químics (7pp), al Comerç (10pp), Hoteleria (6pp), Intermediació financera (8pp) i Recerca i educació (5pp).

• Augmenta el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (12pp).

• Disminueix el consum d’Alimentació que fa el sector d’Agricultura (-8pp) i Hoteleria (-15pp).

• Disminueix el consum de productes agrícoles a l’Alimentació (-10pp).

• Disminueix el consum de Productes metàl·lics a Maquinària i equips mecànics (-5pp) i a la Construcció (-5pp). En canvi, augmenta en Altres manufactures (6pp).

• Disminueix el consum de Fusta i suro a Altres manufactures (-6pp).

• Augmenten els consums intermedis de productes de Cautxú i plàstics a la Metal·lúrgia (7pp).

• Disminueixen els consums de Minerals no metàl·lics a la Construcció (-8pp).

• Augmenten els consums de Transport i telecomunicacions a Comerç (6pp).

• Disminueixen els consums d’AAPP i altres serveis personals i socials al sector de Serveis a les empreses (-5pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis totals en el període 2001-2005, amb una intensitat igual o superior al 2% del valor de la producció:

• Minerals no metàl·lics (2pp), Material de transport (4pp), Electricitat, aigua i gas (4pp) i Construcció (7pp) augmenten el consum intermedi de productes del propi sector.

• Disminueix el consum intermedi de productes del propi sector a les branques d’Energia i refinament de petroli (-3pp), Pasta de paper, paper i cartró (-6pp), Productes químics (-3pp) i Equips elèctrics i electrònica (-5pp).

• Disminueix el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (-5pp), el contrari del que passava en el període 1987-2005.

45

• Augmenta el consum de productes de l’Alimentació en el sector agrícola (5pp).

• Augmenta el consum de productes químics al sector de Productes de cautxú i plàstics (5pp).

• Disminueix el consum de productes metàl·lics en el sector de Material de transport (-5pp).

• Disminueix el consum d’Agricultura, ramaderia i pesca a l’Alimentació (4pp).

• Disminueix el consum de Minerals no metàl·lics a la Construcció (-3pp).

• Augmenta el consum de Comerç a Material de transport (2pp).

• Augmenten els consum de Serveis a les empreses a Comerç (2pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen interior en el període 1987-2005:

• Disminueix el consum de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (-12pp), Tèxtil, cuir i calçat (-8pp) i productes químics (-9pp).

• Augmenta el consum de productes del propi sector a l’Alimentació (8pp), a la Construcció (31pp), Transport i telecomunicacions (16pp), Intermediació financera (7pp) i Serveis a les empreses (8pp).

• Disminueix el consum de productes agrícoles a l’Alimentació (11pp).

• Disminueix el consum d’Alimentació a l’Hoteleria (11pp).

• Disminueix el consum de Fusta i suro a Altres manufactures (-6pp).

• Augmenta el consum de productes de cautxú i plàstics a Metal·lúrgia (7pp).

• Disminueix el consum de Minerals no metàl·lics a Construcció (-7pp).

• Augmenta el consum de Serveis a les empreses a Comerç (7pp).

• Disminueix el consum d’AAPP i altres serveis al sector de Serveis a les empreses (-6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen interior en el període 2001-2005:

• Augmenten els consums del propi sector a Electricitat, aigua i gas (4pp) i a la Construcció (7pp).

• Disminueix el consum de productes del propi sector a Paper i cartró (-3pp) i a Transports i telecomunicacions (-2pp).


4646

• Augmenta el consum de productes químics al sector de Productes de cautxú i plàstics (8pp).

• Disminueix el consum de productes metàl·lics al sector de Material de transport (-5pp). En canvi, augmenta en els sector d’Altres manufactures (4pp).

• Disminueix el consum d’Agricultura, ramaderia i pesca a l’Alimentació (-4pp). En canvi, augmenta a Fusta i suro (2pp).

• Augmenta el consum d’Alimentació a l’Agricultura (3pp).

• Disminueix el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (-4pp).

• Augmenta el consum de Cautxú i plàstics a Altres manufactures (2pp).

• Augmenta el consum de Comerç a Material de transport (2pp).

• Augmenten els consums de Serveis a les empreses a Productes químics (2pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen a la resta d’Espanya en el període 1987-2005:

• Disminueixen els consum de productes del propis sector a Metal·lúrgia (-7pp) i Material de transport (-8pp).

• Augmenten els consums de productes del propi sector a Fusta i suro (5pp).

• Disminueixen els consums d’Alimentació a l’Agricultura, ramaderia i pesca (-6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen resta d’Espanya en el període 2001-2005:

• Cauen els consums de productes del propi sector a Metal·lúrgia (-4pp) i Fusta i suro (-3pp).

• Cau el consum de Metal·lúrgia a Equips elèctrics i electrònica (-3pp) i Material de transport (-3pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen estranger en el període 1987-2005:

• Augmenta el consum intermedi de productes del propi sector a l’Energia i refinament de petroli (24pp), la Metal·lúrgia (13pp), Tèxtil, cuir i calçat (7pp), Fusta i suro (5pp), Paper i car-tró (9pp), Maquinària i equips mecànics (12pp), Equips elèctrics i electrònica (7pp) i Material de transport (16pp).

• Augmenta el consum d’Energia i refinament de petroli al sector de l’Electricitat, aigua i gas (10pp).

• Augmenta el consum de Metal·lúrgia a Material de transport (5pp).

47

• Augmenta el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (6pp).

• Augmenten els consums de productes químics al Tèxtil, cuir i calçat (6pp).

Canvis més destacats en els consums intermedis d’origen estranger en el període 2001-2005:

• Augmenta el consum de productes del propi sector a la Metal·lúrgia (6pp), Fusta i suro (3pp), Cautxú i plàstic (2pp) i al Material de transport (5pp).

• Disminueix el consum de productes del propi sector a la branca d’Energia i refinament de petroli (-4pp), Paper i cartró (-2pp), Equips elèctrics i electrònica (-5pp).

• També disminueix el consum d’Energia i refinament de petroli a Electricitat, aigua i gas (-3pp).

• També augmenta el consum de Metal·lúrgia a Equips elèctric i electrònica (3pp) i Material de transport (3pp). En canvi, disminueix a Altres manufactures (-4pp).

• Augmenta el consum de Tèxtil, cuir i calçat a Altres manufactures (4pp).

• Augmenta el consum de productes químics al Tèxtil, cuir i calçat (3pp). En canvi, disminueix al sector de Cautxú i plàstics (-4pp).

3.3.3.2. Anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte a preus constants

Tal i com s’ha exposat al principi, a continuació s’exposen les principals diferències que s’obtenen respec-te de l’anàlisi anterior quan deflactem els consums intermedis totals per unitat de producte. Per fer-ho hem tingut en compte les variacions estimades dels preus tal i com es mostra a l’apartat metodològic.35

En el període 1987-2005 les principals variacions atribuïbles als preus es produeixen pel comportament relativament poc inflacionista dels productes agraris i alimentaris d’una banda, i d’altra banda, pel fort encariment dels preus relatius de la construcció i d’alguns serveis com ara el comerç. Concretament, les modificacions més importants que cal destacar, respecte dels resultats que s’havien obtingut a preus corrents, són:

1. La caiguda de consums intermedis agrícoles de l’Alimentació que havíem vist en termes corrents (-10pp) s’explica bàsicament per un abaratiment relatiu dels preus agrícoles (atès que passa un cop deflactada 4pp).

2. Això mateix succeeix en el cas dels consums intermedis de productes alimentaris que fa l’Hoteleria, tot i que la magnitud un cop deflactada encara se situa gairebé en 5pp (a preus corrents 15pp).

35. Vegeu la pàgina 158 de l’annex metodològic.


4848

3. Els consums intermedis del sector de la construcció procedents dels sector Metal·lúrgia i Minerals no metàl·lics, que havíem vist que disminuïen molt en termes corrents (-5pp i -8pp respectivament), ho han fet bàsicament per l’abaratiment relatiu dels seus preus respecte dels preus de la construcció (-1pp i -4pp respectivament).

4. El Comerç un cop deflactades les variables apareix de forma més visible com un sector que disminueix la seva presència en els consums intermedis per unitat de producte dels sectors de l’Agricultura (-8pp), Metal·lúrgia (-7pp), Alimentació (-6pp) i Material de transport (-8pp).

En el període 2001-2005, les principals modificacions venen determinades per l’evolució dels preus de l’Agricultura, que s’abarateix força en termes relatius, i també pel relatiu encariment dels serveis a les empreses. En concret, s’observa:

1. La caiguda de consums intermedis agrícoles del sector alimentari, que era de 4pp en termes corrents, s’explica en la major part per la variació de preus relatius (varia només -1pp un cop deflactat).

2. Els consum intermedis de Serveis a les empreses no manifesten un aportació positiva tan clara a preus constants atès que es corregeixen a la baixa les variacions en termes nominals que havíem vist abans per gairebé tots els sectors.

3.3.3.3. Anàlisi dels consums intermedis per unitat de producte de cada branca d’activitat


La disminució dels consums intermedis d’aquest sector entre 1987 i 2005 s’ha concentrat en una dismi-nució dels consums intermedis del sector de l’Alimentació procedents de la resta d’Espanya. En el període recent, aquest procés canvia de signe: augmenten els consums intermedis de l’Alimentació procedents de la resta d’Espanya i de l’interior. En el període 1987-2005 també s’observa una reducció del Comerç, que afecta els consums procedents de la resta d’Espanya i de l’interior, i un augment dels Serveis a les empreses, que beneficia la producció interior.

TAULA 5. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de l’Agricultura, ramaderia i pesca segons origen i període

Consums intermedis unitaris 2005 Variació 1987-2005 Variació 2001-2005

Total 0,53 -0,10 0,07

Interior 0,37 0,02 0,05

Resta d’Espanya 0,09 -0,10 0,02

Estranger 0,07 -0,02 -0,01

Unitats: tant per 1.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

49

Aquestes conclusions es mantenen tant per al període 1987-2005 com per al període 2001-2005, quan passem a preus constants.

Energia i refinament de petroli

En el període 1987-2005 s’ha donat un augment dels consums intermedis de productes del propi sector que és el resultat d’un fort augment dels productes procedents de l’estranger i d’una disminució dels d’origen interior. Aquest augment dels consum intermedis de productes del propi sector ha canviat de signe en el període 2001-2005 degut a la disminució dels consums estrangers que ha superat l’augment dels consums d’origen interior. En el període 1987-2005 també s’ha donat una disminució de les com-pres d’origen interior d’Electricitat per unitat de producte.

TAULA 6. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de l’Energia i refinament de petroli segons origen i període


Total 0,81 0,06 -0,07

Interior 0,09 -0,15 -0,01

Resta d’Espanya 0,07 -0,01 -0,01

Estranger 0,66 0,22 -0,05


Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia

En l’estructura de consums intermedis totals destaca l’augment dels consums de Productes de cautxú i productes plàstics d’origen interior entre 1987 i 2005. També en aquest període es dóna un lleuger aug-ment dels consums intermedis del propi sector, que és el resultat d’una entrada de productes procedents de l’estranger superior a la disminució de productes amb origen a la resta Espanya i, en menor proporció, d’origen interior. En el període recent 2001-2005 se segueix donant un procés de substitució de consums de productes del propi sector amb origen a la resta d’Espanya i interior per a productes estrangers que no afecta el coeficient total de consum intermedi. També es detecta una disminució del Comerç de la resta d’Espanya en els consums intermedis entre 1987 i 2005.


5050

TAULA 7. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia segons origen i període


Total 0,65 0,11 0,02

Interior 0,30 0,03 -0,03


Estranger 0,25 0,17 0,08


A preus constants el Comerç intensifica la seva caiguda en els consums intermedis del sector en el con-junt del període 1987-2005.

Alimentació

En el període 1987-2005 els consums intermedis totals per unitat de producte presenten diversos canvis: augmenten les compres de productes del propi sector i dels Serveis a les empreses i disminueixen les compres de productes de l’Agricultura, ramaderia i pesca i del Comerç. Aquests canvis estan protagonit-zats per la producció catalana, a la qual se suma la producció estrangera pel que fa a l’entrada de pro-ductes del propi sector. En el període 2001-2005 destaca la disminució de consums intermedis interiors de productes agrícoles, ramaders i de la pesca.

TAULA 8. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de l’Alimentació segons origen i període


Total 0,80 0,12 0,02

Interior 0,42 0,01 0,00

Resta d’Espanya 0,19 0,02 0,00

Estranger 0,20 0,08 0,002


51

A preus constants, per al període 1987-2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les em-preses es modera mentre que la caiguda del Comerç s’intensifica. Pel que fa a la variació de consums intermedis procedents de l’Agricultura es redueix molt a preus constants, fet que permet veure que les variacions observades amb aquests consums es deriven principalment del canvi de preus relatius.

Tèxtil, cuir i calçat

Entre 1987 i 2005 l’augment dels consums intermedis per unitat de producte s’ha repartit entre moltes branques d’activitat entre les quals destaca la de Serveis a les empreses d’origen interior i, en menor mesura, d’origen estranger. L’entrada de Serveis a les empreses procedents de l’estranger també es dóna en el període recent 2001-2005. La compra de productes del propi sector augmenta lleugerament com a conseqüència d’un procés que va una mica més enllà de la substitució de consums interiors per a consums procedents de l’estranger i, en menor mesura, de la resta d’Espanya. També augmenta lleugerament la compra de Productes químics com a resultat d’un augment de consums procedents de l’estranger en perjudici de consums interiors. En el període 2001-2005 aquest darrer procés també afecta negativament els consums intermedis de la resta d’Espanya.

TAULA 9. Variació dels consums intermedis per unitat de producte del Tèxtil l’Alimentació segons origen i període


Total 0,70 0,13 0,02

Interior 0,33 -0,07 0,00

Resta d’Espanya 0,09 0,03 -0,03

Estranger 0,28 0,17 0,05


Aquestes conclusions no s’alteren quan passem les variacions a preus constants.

Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles)

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector per unitat produïda com a resultat d’un augment dels productes procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya superior a la disminució dels consums intermedis d’origen interior. També s’aprecia un augment dels consums inter-medis de l’Agricultura, la ramaderia i la pesca, que són d’origen interior, en detriment dels procedents de l’estranger. En el període 2001-2005 els consums intermedis del propi sector disminueixen a causa del canvi de tendència de les compres procedents de la resta d’Espanya. Els consums intermedis de l’Agricul-tura, la ramaderia i la pesca es mantenen inalterats, tot i que segueixen augmentant els d’origen interior en detriment dels procedents de l’estranger i també, ara, dels de la resta d’Espanya.


5252

TAULA 10. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) segons origen i període


Total 0,67 0,10 0,00

Interior 0,30 -0,04 0,00


Estranger 0,19 0,08 0,03


A preus constants pel període 1987-2005 s’intensifica l’augment dels consums intermedis agrícoles per unitat de producte.

Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a conseqüència d’un augment dels productes procedents de l’estranger superior a la disminució dels productes d’origen interior. També augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses, que procedeixen de l’inte-rior i, en menor mesura, de la resta d’Espanya. Amb el Transport i les telecomunicacions passa el mateix que amb els Serveis a les empreses, però a una escala inferior. Els consums intermedis totals de Productes químics disminueixen lleugerament com a conseqüència d’una considerable disminució dels consums intermedis d’origen interior que en part es contraresta per un augment dels consums procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya. El Comerç també ha disminuït en els consums intermedis totals, fet que ha estat provocat per una disminució dels consums d’origen interior. Entre 2001 i 2005 canvia la ten-dència dels consums intermedis de productes del propi sector ja que disminueixen no només les compres d’origen interior sinó també les d’origen estranger i les procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 11. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró segons origen i període


Total 0,63 0,10 -0,01

Interior 0,29 -0,03 0,00

53


Estranger 0,21 0,11 -0,01


A preus constants, en el període 1987-2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empre-ses es manté. Pel que fa a la disminució de consums de productes químics, aquesta s’anul·la. En el cas del Comerç s’intensifica la seva reducció de consums per unitat de producte.

Productes químics

Entre 1987 i 2005 el canvi principal en els consums intermedis totals per unitat de producte és l’aug-ment dels Serveis a les empreses, que ha estat protagonitzat pels consums intermedis d’origen interior i estranger. S’observen diversos canvis de petita envergadura com ara l’augment dels consums intermedis de productes del Transport i telecomunicacions, Equips elèctrics i electrònics i Productes de cautxú i productes plàstics i la disminució de consums de productes de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i si-derúrgia, Electricitat, aigua i gas i Comerç. Tots aquests petits canvis estan protagonitzats per consums d’origen interior, a excepció dels Productes de cautxú i productes plàstics en què hi participen consums de la resta d’Espanya i l’estranger. Amb poca incidència sobre els consums intermedis totals es dóna un petit augment del consum de productes del propi sector, que està protagonitzat per una forta entrada de productes procedents de la resta d’Espanya que supera la disminució dels consums d’origen interior i estranger. En el període 2001-2005 continua la disminució de productes del propi sector d’origen interior i estranger però s’atura l’entrada de productes procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 12. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Productes químics segons origen i període


Total 0,70 0,10 0,00

Interior 0,23 -0,08 0,02


Estranger 0,31 0,12 -0,01


Entre 1987 i 2005 les dades a preus constants mostren una moderació de l’augment dels consums inter-medis de Serveis a les empreses respecte de les dades a preus corrents. En el cas del Comerç, s’intensifica la seva caiguda.


5454

Productes de cautxú i productes plàstics

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector, de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró, i en menor mesura, de Serveis a les empreses i AAPP i altres serveis socials i personals. També disminueixen els consums de Tèxtil, cuir i calçat. L’augment dels consums de productes del propi sector s’explica per un augment dels consums d’origen estranger i interior, al costat d’una petita disminució dels consums procedents de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 aquest procés té poca incidència en el total de consums intermedis ja que els consums d’origen interior queden inalterats i l’entrada de productes estrangers es compensa amb la disminució de productes de la resta d’Espanya. L’augment dels consums de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia ha estat protagonitzat per les compres procedents de la resta d’Espanya i, en menor mesura, d’origen interior, que han superat una lleugera disminució dels consums d’origen estranger. Per la seva banda, l’augment dels consums de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró s’explica per un augment dels consums d’origen interior i estranger mentre que la disminució de les compres de Tèxtil, cuir i calçat ve donada per una disminució de les compres d’origen interior. En el període 2001-2005 s’han donat alguns canvis en aquests darrers processos, com ara el manteniment dels consums intermedis per unitat de producte de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia d’origen interior, la disminució de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró procedents de la resta d’Espanya i l’entrada de compres de Tèxtil, cuir i calçat d’origen estranger, que han deixat sense efecte la variació dels coeficients de consum intermedi total d’aquestes branques d’activitat. El canvi més important en el període 2001-2005 és l’augment dels consums de productes químics d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. El consum de productes químics precedents de l’estranger disminueix per unitat de producte.

TAULA 13. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Productes de cautxú i productes plàstics segons origen i període


Total 0,71 0,16 0,03

Interior 0,34 0,01 0,03


Estranger 0,24 0,11 0,00


Al passar de termes nominals a termes reals no hi ha variació en les conclusions principals.

Minerals no metàl·lics i els seus derivats

Entre 1987 i 2005 han augmentat els consums intermedis de productes del propi sector, de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia i de Transport i telecomunicacions i han disminuït els consums intermedis d’Electricitat, aigua i gas. L’augment dels consums intermedis de productes del propi sector ha estat

55

protagonitzat per la producció interior, tot i que també han augmentat els consums d’origen estranger i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 el consum de productes del propi sector d’origen estranger i de la resta d’Espanya es manté constant per unitat de producte mentre que augmenta el dels d’origen interior. L’augment per al conjunt del període dels consums de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia s’explica principalment per l’augment dels consums d’origen interior i, en menor mesura, d’origen estranger tot i que en el període 2001-2005 només varien els consums d’origen estranger, que augmenten. Per la seva banda, l’increment des de 1987 del consum de Transport i telecomunicacions es dóna per un increment dels consums d’origen interior i, en menor mesura, per un augment dels consums procedents de la resta d’Espanya mentre que la disminució d’Electricitat, aigua i gas, que també es verifica per al conjunt del període, només està protagonitzada pels consums d’origen interior. En el període 2001-2005 les variacions referents als consums de productes de Transport i telecomunicacions i d’Electricitat, aigua i gas no es donen.

TAULA 14. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Minerals no metàl·lics i els seus derivats segons origen i període


Total 0,62 0,12 0,04

Interior 0,43 0,09 0,03


Estranger 0,07 0,02 0,00


En termes reals del 1987 al 2005 no varien d’intensitat les variacions més destacades que ja s’observen en termes nominals. No obstant, la deflactació elimina el creixement de consums energètics i intensifica lleugerament la caiguda dels consums de comerç.

Maquinària i equips mecànics

Entre 1987 i 2005 els consums intermedis de productes del propi sector augmenta com a conseqüència d’una forta entrada de consums procedents de l’estranger al costat d’una petita disminució de consums procedents de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 se suma en aquest procés una disminució dels consums intermedis d’origen interior que, unida a un augment de la intensitat en la reducció de productes de la resta d’Espanya, provoca una lleugera disminució dels consums intermedis totals de pro-ductes del propi sector. Entre 1987-2005 els Serveis a les empreses també augmenten la seva presència en els consums intermedis totals a causa d’un increment en els consums intermedis d’origen interior, fet que es dóna en el conjunt del període i en el període més recent. Finalment, entre 1987 i 2005 destaca la reducció de consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, que està protago-nitzada per la producció interior i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005, aquest procés canvia de signe sent el resultat d’un augment dels consums intermedis d’origen interior superior a la disminució dels consums intermedis d’origen estranger.


5656

TAULA 15. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Maquinària i equips mecànics segons origen i període


Total 0,61 0,09 0,00

Interior 0,24 -0,05 0,00


Estranger 0,27 0,17 0,02


En termes reals, entre 1987 i 2005 s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç, que en termes nominals no destacava per la seva magnitud.

Equips elèctrics i electrònica

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a resultat d’un augment dels consums procedents de l’estranger i de la resta d’Espanya molt superior a la disminució de consums d’origen interior. En canvi, en el període 2001-2005 els consums intermedis de productes del propi sector disminueixen com a conseqüència d’un canvi de signe en la variació de les compres a l’es-tranger. En segon lloc, destaca un augment de les compres de consums intermedis de Metal·lúrgia, pro-ductes metàl·lics i siderúrgia. Aquest resultat es dóna per un augment de les compres a l’estranger i, en menor mesura, d’origen interior que supera la disminució dels consums intermedis procedents de la resta d’Espanya. En el període recent 2001-2005 l’augment de les compres a l’estranger es contraresta amb la disminució de les compres a la resta d’Espanya i el resultat final sobre els consums intermedis totals és un lleuger increment que equival a l’augment que protagonitzen els consums intermedis d’origen interior. Finalment, el darrer canvi destacat és l’augment del consum de Serveis a les empreses, que està explicat per la producció interior i de l’estranger. En el període 2001-2005 aquest darrer procés no existeix.

TAULA 16. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de d’Equips elèctrics i electrònica segons origen i període


Total 0,70 0,15 -0,01

Interior 0,27 0,04 0,02

57


Estranger 0,32 0,12 -0,02


En termes reals, entre 1987 i 2005, l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses es modera lleugerament i s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç, que en termes nominals no destacava per la seva magnitud. També es modera la variació de consums intermedis pro-cedents del ram del metall.

Material de transport

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de productes del propi sector com a resultat d’un fort augment de consums d’origen estranger i en menor mesura interior, que supera la disminució dels con-sums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés només està format per l’augment de consums d’origen estranger. També augmenten els consums intermedis d’Equips elèctrics i electrònics de procedència estrangera. Entre 2001 i 2005 segueixen entrant aquest tipus de consums però queden pràcticament compensats per la disminució d’Equips elèctrics i electrònics d’origen interior. En darrer lloc destaca la disminució de consums intermedis de Comerç que protagonitzen els consums procedents de la resta d’Espanya i de l’interior. En canvi, entre 2001 i 2005 aquest procés canvia de signe a causa de l’aug-ment dels consums d’origen interior sense que hi hagi cap variació de les compres procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger. També convé mencionar els canvis que es donen en els consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia. Aquests canvis tenen poc impacte sobre els consums inter-medis totals entre 1987 i 2005 però són el resultat d’una considerable entrada de consums estrangers que queda lleugerament superada per la disminució de consums d’origen interior i de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 s’intensifica la disminució de consums d’origen interior i de la resta d’Espanya la qual cosa provoca una disminució significativa dels consums intermedis totals de productes metàl·lics.

TAULA 17. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Material de transport segons origen i període


Total 0,79 0,14 0,03

Interior 0,27 -0,02 -0,03


Estranger 0,43 0,31 0,10



5858

Entre 1987 i 2005 a preus constants s’intensifica la disminució dels consums intermedis de Comerç i es redueixen lleugerament els consums de Serveis a les empreses, a diferència del que passava a termes nominals, que no variaven. També desapareix la variació de consums del ram tèxtil.

Altres manufactures

Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia d’origen interior i de la resta d’Espanya mentre que entre 2001 i 2005 l’augment dels consums d’origen interior es compensa amb la disminució dels consums estrangers. També augmenten els consums de Tèxtil, cuir i calçat com a conseqüència d’una considerable entrada de consums procedents de l’estran-ger al costat d’una lleugera disminució dels consums d’origen interior. Entre 2001 i 2005 s’intensifica la disminució de consums interiors de tal forma que el resultat sobre els consums intermedis totals és d’una lleugera disminució. Els consums intermedis de Fusta, suro i productes de la fusta i suro (excepte mobles) disminueixen a causa d’una forta reducció dels consums d’origen interior, mentre que la lleugera reduc-ció de consums estrangers es compensa amb l’augment dels consums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés desapareix. Altres canvis que es poden destacar són l’augment dels consums intermedis de productes del propi sector i de Serveis a les empreses i la disminució de consums intermedis de Productes químics per al conjunt del període, i l’augment dels consums intermedis de Pro-ductes de cautxú i plàstics per al darrer període.

TAULA 18. Variació dels consums intermedis per unitat de producte d’Altres manufactures segons origen i període


Total 0,66 0,13 0,02

Interior 0,39 0,03 0,02


Estranger 0,16 0,07 0,01


En termes reals, entre 1987 i 2005, l’augment de consums intermedis de Serveis a les empreses es fa menys intensa que en termes nominals. Aquest comportament també es verifica per al període 2001-2005, on en termes reals els serveis a les empreses gairebé no varien. Les variacions dels consums inter-medis procedents del comerç per al conjunt del període desapareixen.

59

Electricitat, aigua i gas

Entre 1987 i 2005 els consums intermedis d’Energia i refinament de petroli augmenten com a con-seqüència d’un fort augment dels consums procedents de l’estranger i en menor mesura de la resta d’Espanya i l’interior. Aquesta situació canvia de signe en el període 2001-2005 quan disminueixen tant els consums intermedis d’origen estranger com interior. També augmenten els consums intermedis de Transport i telecomunicacions d’origen interior tot i que en el període 2001-2005 no s’aprecia cap vari-ació. Els Serveis a les empreses també augmenten la seva presència en els consums intermedis totals a causa de l’augment dels consums d’origen interior i en menor mesura d’origen estranger, mentre que en el període 2001-2005 només es manté de forma significativa un lleuger increment dels consums estrangers. Finalment, s’observa un increment dels consums intermedis de Equips elèctrics i electrònics repartit a parts iguals entre tots els orígens. En canvi, entre 2001 i 2005 els consums intermedis totals disminueixen a causa dels consums interiors.

TAULA 19. Variació dels consums intermedis per unitat de producte d’Electricitat, aigua i gas segons origen i període


Total 0,61 0,28 -0,03

Interior 0,29 0,12 0,00


Estranger 0,23 0,12 -0,02


Entre 1987 i 2005, quan passem a termes reals, s’afebleix l’augment de consums intermedis d’Energia i refinament de petroli, que continua no obstant essent de certa magnitud. Entre 2001 i 2005 la dis-minució de consums intermedis d’Energia i refinament de petroli que s’observava en termes nominals s’accentua en termes reals (-7pp). També es modera la disminució dels consums procedents del sector Equips elèctrics i electrònica.

Construcció

Entre 1987 i 2005 els consums intermedis de productes del propi sector han augmentat de forma extra-ordinària sent tots ells d’origen interior, procés que també es dóna en el període recent. La resta de canvis destacats són de reducció de consums intermedis i de menor quantia. En el cas dels Minerals no metàl-lics i els seus derivats disminueixen els d’origen interior i en menor mesura els estrangers. En el període 2001-2005 desapareix la disminució de productes estrangers i se suma la de productes procedents de la resta d’Espanya. En el cas de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia la disminució dels con-sums intermedis també recau en la producció interior i en menor mesura en la producció estrangera. En


6060

canvi, en el període recent, els consums d’origen interior no varien i la disminució de consums d’origen estranger quasi es compensa amb l’augment de consums procedents de la resta d’Espanya. Un altre cas és el del Comerç en què la disminució dels consums intermedis recau en la producció interior, també en el període 2001-2005. Finalment, els Equips elèctrics i electrònics disminueixen els consums intermedis en tots els seus orígens, cosa que no passa entre els anys 2001 i 2005.

TAULA 20. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Construcció segons origen i període


Total 0,56 0,06 -0,01

Interior 0,45 0,09 0,02


Estranger 0,01 -0,04 -0,02


Entre 1987 i 2005, en termes reals, les disminucions de consums intermedis dels sectors de Metal·lúrgia, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrònica i Comerç són menys intenses que en termes nominals. També se suavitza la disminució dels consums intermedis de minerals no metàl·lics en el darrer període.

Comerç

Els canvis més destacats són l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empreses i Transport i telecomunicacions i la disminució de Maquinària i equips mecànics. En el cas dels Serveis a les empreses augmenten els consums d’origen interior i, en menor mesura, de la resta d’orígens. En el període 2001-2005 l’augment dels consums de Serveis a les empreses només recau en els consums d’origen interior i estranger. En el cas del Transport i telecomunicacions l’augment dels consums intermedis és responsabi-litat de la producció interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 aquest augment només recau en els consums interiors. Finalment, en el cas de la Maquinària i equips mecànics, la disminució de consums també recau en la producció interior i, en menor mesura, en els consums d’ori-gen estranger i de la resta d’Espanya. En el període 2001-2005 no hi ha canvis en els consums intermedis de Maquinària i equips mecànics.

61

TAULA 21. Variació dels consums intermedis per unitat de producte del Comerç segons origen i període


Total 0,42 0,08 0,01

Interior 0,31 0,06 0,00


Estranger 0,04 0,00 0,00


En termes real no s’aprecien modificacions importants en les conclusions obtingudes de l’anàlisi en ter-mes nominals.

Hoteleria

Entre 1987 i 2005, disminueixen de forma considerable els consums intermedis d’Alimentació a causa d’una forta reducció dels consums procedents de l’interior i en menor mesura de la resta d’orígens. Entre 2001 i 2005 aquests canvis desapareixen. Entre 1987 i 2005, s’aprecia també un augment dels consums de Serveis a les empreses com a conseqüència d’un augment dels consums interiors i en menor mesura de la resta d’orígens. Entre 2001 i 2005 només augmenten els consums de Serveis a les empreses d’ori-gen interior. En darrer lloc, destaca entre 1987 i 2005 la disminució de consums d’Agricultura, ramaderia i pesca que protagonitzen els consums d’origen interior seguida dels consums procedents de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 només disminueixen els consums procedents de la resta d’Espanya.

TAULA 22. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de l’Hoteleria segons origen i període


Total 0,42 -0,14 0,00

Interior 0,32 -0,13 0,01


Estranger 0,02 0,00 0,00



6262

Entre 1987 i 2005 en termes reals observem que la forta caiguda de consums intermedis dels sectors Agricultura i Alimentació queda molt reduïda respecte dels resultats de l’anàlisi a preus corrents. Això s’explica bàsicament per una reducció en termes relatius dels preus dels productes d’aquests dos sectors. En el cas dels Serveis a les empreses això no passa. Entre 2001 i 2005 l’anàlisi a preus constants revela un augment del consum de l’Alimentació que en termes nominals no succeïa. Desapareix la caiguda de l’Agricultura i no s’altera la variació de consums intermedis procedents dels Serveis a les empreses.


Entre 1987 i 2005 augmenten de forma considerable els consums intermedis de productes del propi sec-tor sobretot degut a l’augment dels consums d’origen interior i en menor mesura de la resta d’orígens. Entre 2001 i 2005 aquest procés canvia de sentit i s’observa una lleugera reducció de consums intermedis atribuïble als consums d’origen interior. Entre 1987 i 2005 també augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 desapareixen aquests darrers canvis.

TAULA 23. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Transports i telecomunicacions segons origen i període


Total 0,55 0,25 0,00

Interior 0,39 0,16 -0,01


Estranger 0,07 0,04 0,01


Entre 1987 i 2005 en termes reals es modera l’augment dels consums intermedis de Serveis a les empre-ses que s’observa en termes nominals.


Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i de la resta d’Espanya mentre que entre 2001 i 2005 només augmenten els d’origen interior. També aug-menten els consums intermedis de productes del propi sector d’origen interior, fet que no es dóna entre 2001 i 2005.

63

TAULA 24. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de la Intermediació financera segons origen i període


Total 0,30 0,15 0,01

Interior 0,22 0,09 0,01


Estranger 0,02 0,01 -0,01


Entre 2001 i 2005 l’efecte dels preus relatius dels serveis a les empreses modifica l’increment de consums intermedis procedents d’aquest sector, que es transforma en una disminució significativa (-3pp).


Entre 1987 i 2005 els consums intermedis que més augmenten són els dels productes del propi sector d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya. Entre 2001 i 2005 aquest procés queda re-duït a un lleuger increment dels consums d’origen interior. També disminueixen entre 1987 i 2005 els consums intermedis de la Construcció i de les AAPP i altres serveis socials o personals d’origen interior, fets que desapareixen en el període 2001-2005. A una escala inferior entre 1987 i 2005 també destaca l’augment dels consums intermedis d’Intermediació financera i la disminució dels consums de Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró, fets que no es donen en el període 2001-2005.

TAULA 25. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Serveis a les empreses segons origen i període


Total 0,33 0,05 0,00

Interior 0,26 0,01 0,01




6464

Entre 1987 i 2005 a preus constants es modera la disminució de consums intermedis procedents del sector Pasta de paper, paper i cartró. Entre 2001 i 2005 s’observa un lleuger augment dels consum de la Intermediació financera que no es donava en termes nominals.


Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses i de productes del propi sector i disminueixen els consums de les AAPP i altres serveis socials i personals. Tots aquests canvis estan protagonitzats per consums d’origen interior i desapareixen en el període 2001-2005, a excepció dels Serveis a les empreses, en què també augmenten els consums procedents de la resta d’Espanya entre 1987 i 2005 i l’increment dels consums d’origen interior no desapareix entre 2001 i 2005.

TAULA 26. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de Recerca, desenvolupament i educació segons origen i període


Total 0,22 0,02 0,01

Interior 0,18 0,02 0,01


Estranger 0,01 -0,01 0,00


L’efecte dels preus no fa variar les conclusions obtingudes a partir de l’anàlisi en termes nominals.


Entre 1987 i 2005 augmenten els consums intermedis de Serveis a les empreses d’origen interior i en menor mesura de la resta d’Espanya, fet que no es dóna entre 2001-2005. També augmenten de forma lleugera els consums intermedis de productes del propi sector procedents de la resta d’Espanya i de l’es-tranger. Aquest procés no es dóna en el període 2001-2005.

65

TAULA 27. Variació dels consums intermedis per unitat de producte de AAPP i altres serveis socials i personals segons origen i període


Total 0,34 0,05 0,01

Interior 0,24 0,02 0,00


Estranger 0,05 0,02 0,00


A preus constants no s’alteren les conclusions extretes de les variacions a preus corrents.

67

4. EL PAPER DE LA INDÚSTRIA A L’ECONOMIA CATALANA

4.1. El pes de la indústria a Catalunya. Una anàlisi segons les TIOC

Des de l’any 1987 fins al 2005 l’estructura econòmica de Catalunya ha canviat molt. Tal i com indica la taula 28, el pes dels serveis i de la construcció ha augmentat sistemàticament en detriment de la indústria i de l’agricultura, que han minvat el seu pes estructural progressivament fins a situar-lo proper a la meitat del que abastaven inicialment. En el cas de la indústria, que l’any 1987 representava el 43,1% del valor afegit, l’any 2005 havia caigut fins al 22,8%.

TAULA 28. Distribució del VAB per grans sectors. Catalunya 1987-2005

VAB 1987 2001 2005

Agricultura, ramaderia i pesca 2,5 1,8 1,2

INDÚSTRIA 43,1 27,2 22,8

Construcció 5,9 7,8 10,2

Serveis 48,5 63,1 65,8

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

En termes d’ocupació es reprodueix el mateix comportament. No obstant això el pes estructural cau menys en la mesura en què el pes inicial en termes d’ocupació també era menor. L’any 1987 el pes del sector industrial en termes d’ocupació era del 33,5%, i passa al 22,2% l’any 2005. Aquest comporta-ment va associat òbviament al de la productivitat. L’aproximació del pes estructural en termes de VAB i d’ocupació de la indústria va associat a una progressiva aproximació de la mitjana de la productivitat aparent del treball en termes nominals de l’economia i la del sector (vegeu taula 29).

Tot i que tots quatre sectors han augmentat la seva productivitat, els progressos de la indústria han estat més moderats. No obstant això, l’any 2005 la indústria es trobava encara, per poca diferència, per davant del sector serveis en termes de productivitat aparent, i només havia estat superada per la construcció. La indústria, doncs, tot i mantenir una productivitat aparent encara lleugerament per sobre de la mitjana del conjunt de l’economia, havia perdut l’any 2005 el primer lloc, atès que havia estat superada per la construcció. No obstant això caldrà també avaluar els efectes de la inflació provocada pel reescalfament d’alguns mercats, inclosa en els valors nominals de les taules, i que, un cop desinflades les bombolles, poden variar les relacions entre les productivitats d’un i altre sector.


6868

TAULA 29. Distribució de l’ocupació per grans sectors. Catalunya 1987-2005

Ocupació 1987 2001 2005


INDÚSTRIA 33,5 25,9 22,2


Serveis 54,6 62,3 65,8

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005 (llocs de treball).

A més, cal dir que les taules input output reflecteixen les variacions nominals de la productivitat aparent del treball; per tant, l’evolució de la productivitat de la indústria reflecteix d’una banda els seus guanys en termes de productivitat en termes físics, i amb tota probabilitat també les pèrdues en termes nominals, atès que molts dels productes industrials, durant el període, han patit una progressiva deflació relativa fruit de la seva major exposició a la competència internacional.36 Els serveis i la construcció per contra mostren una evolució dels preus més inflacionista, cosa que permet interpretar que la seva evolució respon en part al creixement de la productivitat real i en part al creixement dels preus. No obstant això, cal entendre que l’anàlisi en termes nominals, sense deflactar, que reflecteixen les TIOC són també molt útils, atès que ens permeten veure també la distribució de les rendes i els incentius que fomenten els canvis estructurals.

TAULA 30. Distribució de la productivitat aparent del treball per grans sectors. Catalunya 1987-2005

1987 2001 2005


INDÚSTRIA 24,2 40,7 46,6


Serveis 16,7 39,1 45,4

Total 18,8 38,6 45,3

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005 (en llocs de treball).

36. Els preus industrials han augmentat aproximadament el 73% durant tot el període mentre que el sector serveis els ha augmentat un 135%, més del doble, i la construcció el 149%, encara més alt (vegeu la taula 88 a l’apartat 10.4 de l’annex metodològic).

69

D’altra banda, les TIOC ens permeten observar els impactes de la demanda sobre la producció total, tant de productes finals com intermedis. Si prenem en consideració la producció total, inclosa la intermèdia, necessària per tal de satisfer la demanda interior (aquella que es satisfà amb producció interior no im-portada directament), el resultat és un augment del pes de la indústria respecte de la ponderació que es produïa si consideràvem el VAB o l’ocupació.

Ara, amb la producció total necessària per tal de produir la demanda final interior de cada any veiem com el pes de la producció que satisfà la indústria, tot i que també baixa, no disminueix tant com el pes estructural en termes de VAB. Tot i perdre l’hegemonia que mantenia el 1987, l’any 2005 la indústria encara suposa el 35% de la producció total necessària. No obstant això, i tot i que la caiguda és menor, no podem dir tampoc en el cas de la producció que no caigui en termes relatius, atès que la disminució, tot i ser menor, també és important.

TAULA 31. Distribució de la producció total per grans sectors. Catalunya 1987-2005

1987 2001 2005


INDÚSTRIA 51,2 40,0 35,0


Serveis 39,4 50,2 53,0


Per tant, la indústria ha patit una disminució del seu pes estructural en termes de VAB, d’ocupació i de producció. No obstant això, la producció en termes nominals ha augmentat durant tot el període, i també ho ha fet el VAB (vegeu la taula 32). No podem dir el mateix de l’ocupació, que ha disminuït des del 2001 fins al 2005 tot i que el còmput global de tot el període també mostra un augment dels ocupats. Per tant podem parlar de caiguda del pes relatiu de la indústria però en cap cas de desindus-trialització, atès que augmenta tant la producció com el VAB que genera el sector en termes absoluts fins al 2005.37

37. Aquesta afirmació probablement caldrà revisar-la un cop superada la crisi actual, atès que de moment la factura en termes de producció de la crisi ha estat molt important, especialment per al sector industrial. Vegeu l’apartat 4 d’aquest estudi on es mostra l’evolució recent del sector sota els efectes de la crisi.


7070

TAULA 32. Producció, VAB i ocupació al sector industrial. Catalunya 1987-2005

Indústria Producció Vab Ocupació

1987 40.639.501 17.048.973 703.766

2001 113.055.965 33.731.405 829.416

2005 126.790.725 37.057.820 795.047

Unitats: milers d’euros i llocs de treball.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005. Inclou energia i extractives.

Finalment, la taula 33 resumeix els impactes sobre el conjunt de l’economia que genera una variació del 10 per cent de la demanda de cada gran sector. Com es pot veure, els impactes de la indústria, tot i ser molt importants encara a l’any 2005, han perdut pes també en favor del sector serveis. Resulta interessant veure que tot i que els impactes, calculats amb totes les variables, per al cas de la indústria cada cop són menors, en el cas de l’efecte de l’augment de la demanda de la indústria sobre la produc-tivitat aparent, aquest mai ha estat negatiu, i només en el darrer any la indústria ha estat superada per la construcció en aquest registre. A més, aquest darrer impacte, el que fa referència a un augment de la demanda en construcció, actualment sabem amb certesa que es troba sobredimensionat fruit d’una bombolla especulativa que n’havia inflat excessivament els preus.38

TAULA 33. Impacte sobre la demanda final, la producció total, el VAB, l’Ocupació i la productivitat aparent del conjunt de l’economia d’un augment del 10% en la demanda final

de cadascun dels grans sectors (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.5)

1987 Demanda Final Producció total VAB Ocupació Productivitat aparent

Agricultura 0,16 0,17 0,14 0,22 -0,08

Indústria 4,93 5,09 4,46 3,81 0,51

Construcció 0,73 0,78 0,78 0,87 -0,07

Serveis 4,18 3,96 4,62 5,10 -0,36

38. Entre l’any 2001 i l’any 2005 el deflactor del VAB de la construcció van mostrar un encariment proper al 41,8%. Aquest és el registre més intens, per davant fins i tot del de l’energia, i molt per sobre de l’evolució del deflactor del conjunt de l’economia, que segons Idescat es va situar, per al conjunt del VAB, al 17,3% en el mateix període. Si agafem les aproximacions a la variació del preu de la producció que hem calculat, el producte de la construcció s’ha encarit el 30,2% mentre que l’encariment mitjà del conjunt de la producció catalana entre els mateixos anys ha estat només del 16,0%. Vegeu l’epígraf 10.4 de l’annex metodològic.

71


Agricultura 0,07 0,07 0,08 0,09 -0,02

Indústria 4,16 4,14 3,01 2,92 0,14

Construcció 0,78 0,91 0,84 0,97 -0,12

Serveis 4,99 4,88 6,08 6,02 -0,01


Agricultura 0,06 0,06 0,06 0,10 -0,04

Indústria 3,65 3,61 2,56 2,55 0,05

Construcció 0,96 1,15 1,05 1,02 0,05

Serveis 5,33 5,18 6,33 6,33 -0,06

Unitats: taxes de creixement.Font: elaboració pròpia a partir de l’explotació de les estimacions de les taules input-output de 1987, 2001, i 2005.

Finalment, un darrer element clau que cal destacar del sector industrial és la seva forta vinculació en les exportacions. Els productes industrials suposen una part molt important de les exportacions catalanes a l’estranger. Atesa la situació actual, és poc probable que la demanda interna catalana pugui mostrar un creixement important, i pels mateixos motius, tampoc no ho serà per a la de la resta de l’Estat. Ateses aquestes previsions el dinamisme de les exportacions serà òbviament la clau per poder intensificar el creixement de la nostra producció.

Ateses aquestes perspectives caldria preguntar-nos la vinculació de cadascun dels sectors, entre ells la indústria, amb les exportacions. La taula 34 identifica la contribució a l’augment de cadascuna de les variables derivat d’un augment de totes les exportacions del 10% que fa cadascun dels grans sectors. Fixem-nos que l’aportació derivada del sector industrial és sempre la més important. Tot i això les expor-tacions de serveis han guanyat cada cop més importància.

Tanmateix més endavant analitzarem la naturalesa d’aquests arrossegaments. Cal avançar de moment que tot i que els serveis han guanyat pes, caldrà analitzar si es tracta de serveis molt vinculats a l’activitat industrial i a l’exportació de productes industrials.

En qualsevol dels casos resulta evident que trobem una colla d’activitats industrials, també de serveis, altament vinculades a les exportacions i que a partir d’ara poden resultar claus atès que ens poden permetre augmentar la producció sempre que siguem capaços d’augmentar-ne les exportacions. Més endavant s’analitzaran més detalladament aquests impactes sobre cadascuna de les activitats i cadascuna de les variables econòmiques.39

39. Cal entendre que les TIOC ens permeten captar la situació estructural en un moment concret. Tot i que la situació actual d’una economia determina enormement les seves evolucions futures, no és menys cert que la situació estructural no l’acaba determinant al 100%. Per tant cal entendre que la nova situació actual revertirà en una extraversió més gran de la nostra economia, i tot i que aquells sectors més exportadors ho poden tenir més fàcil, aquest no és l’únic factor que podrà facilitar la nostra penetració als mercats internacionals.


7272

TAULA 34. Aportació sectorial a la variació sobre el valor afegit, l’ocupació i la producció total que genera un augment del 10% en les exportacions

VALOR AFEGIT 1987 2001 2005

Agricultura 4,4 3,5 2,7

Indústria 75,8 53,8 49,6


Serveis 19,3 41,8 46,7

OCUPACIÓ 1987 2001 2005


Indústria 65,5 52,1 47,7


Serveis 24,2 42,2 46,2

PRODUCCIÓ TOTAL 1987 2001 2005


Indústria 80,0 69,9 66,3


Serveis 14,3 26,9 30,6


Si reproduïm l’anàlisi de l’impacte de les exportacions a l’estranger de cada sector sobre la productivitat aparent del treball del conjunt de l’economia (taula 35), observem com l’impacte d’un increment de les exportacions industrials resulta sempre positiu. No obstant això, l’augment de les exportacions estrange-res de productes industrials redueix el seu impacte sobre la productivitat total de l’economia del 0,11% l’any 1987 al 0,02% l’any 2005. D’altra banda, l’impacte negatiu que provocava l’increment de les exportacions industrials sobre la productivitat del sector industrial ha millorat des del -0,08% al -0,05%.

Això no obstany per al mateix període l’augment de les exportacions estrangeres dels serveis augmenta el seu impacte sobre la productivitat total des del -0,01% de l’any 1987 fins al 0,07% de l’any 2005, superant l’impacte que generen les exportacions estrangeres de productes industrials.40

40. En aquesta taula no s’inclou el valor dels ingressos per turisme en les exportacions a l’estranger sinó en la resta de la demanda final. Vegeu l’explicació a l’epígraf 10.1 de l’annex metodològic. La inclusió d’aquest import com a exportacions a l’estranger del sector de l’hostaleria milloraria els impactes sobre la productivitat de la indústria, dels serveis i del conjunt de l’economia com a resultat d’un augment de les exportacions de serveis a l’estranger del 10% mentre es manté constant la resta de la demanda final, i també milloraria l’impacte sobre la productivitat dels serveis com a resultat d’un augment de les exportacions industrials a l’estranger.

73

TAULA 35. Impacte sobre la productivitat quan augmenten les exportacions estrangeres el 10% i es manté constant la resta de la demanda final

Augment de les exportacions estrangeres

Impa

cte

sobr

e la

pro

duct

ivita

t

2005 Total Agricultura Indústria Construcció Serveis

Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Indústria -0,04 0,00 -0,05 0.00 0,01

Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Serveis 0,14 0,00 0,04 0,00 0,09

Total 0,07 -0,02 0,02 0,00 0,07


Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Indústria -0,07 0,00 -0,08 0,00 0,01

Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Serveis 0,15 0,00 0,05 0,00 0,10

Total 0,11 -0,01 0,05 0,00 0,07


Agricultura 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Indústria -0,07 0,00 -0,08 0,00 0,00

Construcció 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Serveis 0,02 0,00 0,02 0,00 0,00

Total 0,08 -0,02 0,11 0,00 -0,01

Unitats: percentatges.Font: TIOC 1987, 2001 i 2005.

Tot i la major incidència d’alguns serveis que exportem sobre la productivitat aparent, resulta interessant també observar que si comparem els impactes de les taules 34 i 35, les repercussions d’un augment de la demanda industrial total sobre la productivitat aparent, tot i que són més grans que aquelles derivades d’un augment de les exportacions, també industrials, cada cop difereixen menys. Per tant, tant si es de-riva d’un canvi en la manera de produir com si es deriva d’un canvi en allò que exportem, la conclusió és que ara exportem productes amb arrossegaments sobre la productivitat aparent cada cop més similars als que arrosseguen els productes produïts per la resta d’activitats industrials orientades al mercat domèstic. Una segona lectura implicaria acceptar la idea que l’orientació de l’activitat industrial cap a una vessant més exportadora no tindria efectes tan negatius, en termes de cost d’oportunitat, sobre la productivitat aparent del treball.


7474

No obstant això, el saldo exterior de l’economia catalana empitjora de l’any 2001 a l’any 2005, ja sigui amb la resta d’Espanya o amb l’estranger, mentre que només es pot percebre una millora quan observem que la producció aconsegueix millorar la seva quota de mercat en el mercat domèstic. Aquests resultats, que es mostren a la taula 36, indicarien que la millora en termes de productivitat de les produccions ex-portadores que es reflecteixen en l’anàlisi d’impactes comentat en el paràgraf anterior, no és suficient per millorar els resultats del comerç exterior de l’economia catalana en el període 2001-2005. Aquesta idea queda reforçada pel fet que el ritme de creixement de les exportacions, tant a la resta d’Espanya com a l’estranger, és inferior al ritme de creixement del comerç global durant aquest període.41 42

TAULA 36. Consum aparent, quotes de mercat, exportacions i saldos comercials amb la resta d’Espanya i amb l’estranger. Catalunya 1987, 2001 i 2005


Consum aparent

1. QM Producció

2. QM IRE

3. QM IE

4. ERE/CA

5. EE/CA 6=4-2 7=5-3 8=6+7

2005 344.963.050 69,3% 12,5% 18,2% 18,2% 13,4% 5,7% -4,8% 0,9%

2001 264.227.180 67,1% 14,2% 18,7% 19,9% 15,1% 5,7% -3,6% 2,0%

1987 2.233.259 72,0% 15,5% 12,5% 22,1% 7,3% 6,6% -5,1% 1,5%

Unitats: consum aparent en milers d’euros i resta percentatges.QM: quota de mercat, IRE: importacions de la resta d’Espanya, IE: importacions de l’estranger, ERE: exportacions a la resta d’Espanya, CA: consum aparent, 6: saldo comercial amb la resta d’Espanya en percentatge del consum aparent, 7: saldo comer-cial amb l’estranger en percentatge del consum aparent i 8: saldo comercial exterior en percentatge del consum aparent.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

4.2. Anàlisi de la producció, del valor afegit, de l’ocupació i de la productivitat per sectors

Fins ara hem vist com la indústria ha perdut pes estructural davant d’altres activitats des del 1987 fins al 2005. En aquest epígraf, determinem exactament la importància estructural de les diferents activitats industrials i de serveis en què hem desagregat l’activitat econòmica per a l’any 2005. També s’analitzen els canvis entre 1987 i 2005. L’anàlisi se centra en la contribució de cada activitat en termes de producció, valor afegit, ocupació i productivitat aparent del treball al conjunt de l’economia. L’anàlisi també té en compte els efectes d’arrossegament de cadascuna de les activitats. Les dades es presenten destacant en cadascun dels casos aquells valors que es troben per sobre de la mediana.

41. Segons dades d’Eurostat, el ritme de creixement de les exportacions de la UE-27, EUA, Canadà, Xina i Japó creix el 19,8% entre els anys 2001 i 2005, mentre que les exportacions catalanes a l’estranger només pugen un 16,3% i les de la resta d’Espanya un 19,2%.

42. Els càlculs de la taula 36 no inclouen ni els ingressos ni les despeses per turisme. La inclusió d’aquests imports situarien el saldo exterior de Catalunya de l’any 2001 en el 3,7% del consum aparent i en el 2,5% per a l’any 2005. Vegeu a l’inici de la secció 3.3 de l’estudi el valor dels ingressos i de les despeses per turisme que inclouen les TIOC dels anys 2001 i 2005.

75

4.2.1. La producció

Tal i com es pot veure a la taula 37, el pes relatiu de les activitats terciàries sobre la producció total de l’economia resulta destacadament més elevat que el que mostren les activitats industrials. No obstant això, sobresurten en volum de vendes quatre activitats industrials per sobre la mediana: Alimentació (5,4% de la producció total de l’economia), Productes químics (5,3%), Material de transport (4,9%) i Metal·lúrgia (3,7%). Tot i això, totes les activitats terciàries estan per sobre de la mediana, llevat del sector de Recerca i educació, i destaca en particular el sector de Serveis a les empreses que representa el 13,0% del valor total de la producció. A més, les activitats terciàries són les que guanyen més pes en termes de producció entre 1987 i 2005. Només quatre sectors industrials mantenen o augmenten lleugerament el seu pes en termes de producció: Material de transport (1,4pp), Altres manufactures (0,3pp), Maquinària i equips mecànics (0,3pp) i Minerals no metàl·lics (0pp). Destaquem el fort augment que han experimentat els Serveis a les empreses amb un increment del pes de la seva producció de 6,4pp.

Aquestes transformacions estructurals de la producció també s’han analitzat en termes de capacitat d’ar-rossegament. En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere, amb els criteris emprats, destaquen sis activitats industrials: Cautxú i productes plàstics, Maquinària i equips mecànics, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Electricitat, aigua i gas, i Minerals no metàl·lics i els seus derivats. En canvi, només sobresurten quatre activitats terciàries. No obstant això, aquesta capacitat d’arrossegament cap enrere ha incrementat més entre els serveis que no pas entre els sectors industrials, des de 1987 fins al 2005. Entre els sectors industrials destaquem el sector de Cautxú amb una millora equiparable als millors comportaments experimentats per les activitats terciàries.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant, totes les activitats terciàries sense excepció estan per sobre de la mediana. Destaquen per tenir la capacitat d’arrossegament cap endavant més elevada els sectors de les AAPP, la Recerca i l’educació i els Serveis a les empreses. Només hi ha tres activitats industri-als que sobresurten en termes de capacitat d’arrossegament cap endavant: Electricitat, aigua i gas, Altres manufactures i Material de transport. Quan analitzem l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’ar-rossegament cap endavant observem que hi ha sis sectors industrials entre els que presenten els millors comportaments: Electricitat, aigua i gas, Alimentació, Química, Tèxtil, cuir i calçat, Cautxú i Altres ma-nufactures. No obstant això, les tres activitats terciàries que destaquen per tenir una bona evolució de la capacitat d’arrossegament cap endavant són les AAPP, la Recerca i educació i la Intermediació financera.

TAULA 37. Distribució de la producció i arrossegaments cap enrere i cap endavant de la producció. Catalunya 1987-2005

Producció Arrossegaments cap

enrereArrossegaments cap

endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 1,2 -2,1 1,56 0,05 1,06 0,04

2 Energia i refinament de petroli 0,9 -0,5 1,49 -0,19 1,06 -0,06

3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 3,7 -1,6 1,39 0,07 1,12 -0,05

4 Alimentació 5,4 -3,4 1,26 0,03 1,14 0,11


7676

5 Tèxtil, cuir i calçat 2,2 -4,7 1,38 -0,02 1,14 0,02

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles) 0,5 -0,3 1,12 -0,20 1,18 -0,20

7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 2,6 -0,8 1,34 0,04 1,20 -0,03

8 Productes químics 5,3 -2,8 1,33 -0,05 1,20 0,04

9 Productes de cautxú i productes plàstics 2,0 -0,1 1,63 0,17 1,24 -0,01

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 1,4 0,0 1,43 -0,05 1,25 -0,13

11 Maquinària i equips mecànics 2,0 0,3 1,56 0,04 1,30 -0,17

12 Equips elèctrics i electrònics 2,6 -1,1 1,48 -0,13 1,30 -0,24

13 Material de transport 4,9 1,4 1,33 -0,10 1,35 -0,39

14 Altres manufactures 1,0 0,3 1,42 -0,04 1,36 -0,01

15 Electricitat, aigua i gas 2,0 -1,2 1,48 0,02 1,41 0,14

16 Construcció 11,0 5,2 1,31 0,13 1,45 0,28

17 Comerç 10,7 0,1 1,41 0,19 1,49 -0,46

18 Hoteleria 5,5 1,5 1,63 0,04 1,53 -0,07

19 Transport i telecomunicacions 7,5 3,9 1,43 0,07 1,61 -0,18

20 Intermediació financera 3,0 -2,2 1,75 0,25 1,78 0,51

21 Serveis a les empreses 13,0 6,4 1,44 0,10 2,06 -0,08

22 Recerca, desenvolupament i edu-cació 2,3 0,9 1,59 0,28 2,11 0,58

23 AAPP i altres serveis socials i personals 9,4 0,8 1,37 0,02 2,77 1,08

TOTAL 100,0 0,0 - - - -

Unitats: distribució en percentatges, variació del pes de la producció en punts percentuals i arrossegaments en euros.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la media-na.

4.2.2. El valor afegit

Tal i com es pot veure a la taula 38 totes les activitats terciàries tenen una participació del valor afegit per unitat de producte per sobre de la mediana de l’economia. Entre aquestes sobresurten les de Re-cerca i educació (0,76), Intermediació financera (0,66) i AAPP i altres serveis socials i personals (0,63). No obstant això, destaquen dues activitats industrials que tenen un valor afegit unitari per sobre de la mediana de l’economia: Maquinària i equips mecànics i Minerals no metàl·lics. Entre 1987 i 2005 totes les activitats tret d’Hoteleria i Agricultura disminueixen el seu valor afegit per unitat produïda. Les activi-

77

tats terciàries tenen cinc sectors entre els que millor evolucionen en termes de valor afegit per unitat de producte (és a dir, que no els cau o els disminueix menys) mentre que les activitats industrials en tenen quatre: Energia i refinament de petroli, Maquinària i equips mecànics, Alimentació i Paper i cartró, tots ells amb disminucions inferiors a la caiguda mediana.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere, igual com passava amb el valor afegit unitari, totes les activitats terciàries estan per sobre de la mediana de l’economia. I a més, mostren els valors més elevats de l’economia. Entre els serveis, les activitats amb més capacitat d’arrossegament cap enrere són la Recerca i l’educació i els Serveis a les empreses. No obstant això, tot i que amb arrossegaments molt més baixos, hi ha dues activitats industrials amb elevada capacitat d’arrossegament cap enrere: Minerals no metàl·lics i Altres manufactures. Entre 1987 i 2005 els millors comportaments en termes de capacitat d’arrossegament cap enrere estan presents en els serveis, entre els quals l’Hoteleria, juntament amb l’Agricultura, són els únics sectors de tota l’economia que augmenten la seva capacitat d’arrossegament cap enrere. Hi ha tres sectors industrials que tenen una variació de la capacitat d’arrossegament cap enrere per sobre de la mediana: Alimentació, Minerals no metàl·lics i Metal·lúrgia.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant, igual com passava en els dos casos anteriors, totes les activitats terciàries estan per sobre dels valors de la mediana de l’economia. El sectors amb la capacitat d’arrossegament cap endavant més elevada són els Serveis a les empreses, el Comerç i la Intermediació financera. Hi ha dues branques d’activitat industrial que destaquen per la seva elevada capacitat d’arrossegament cap endavant: la Metal·lúrgia i l’Electricitat, aigua i gas. Entre 1987 i 2005 les activitats que destaquen per tenir els millors comportaments en termes de capacitat d’arrossegament cap endavant són tres branques de serveis, la Construcció i l’Agricultura. El sector que presenta la millor evolució és el de Serveis a les empreses. No obstant i això, hi ha tres branques industrials que tenen varia-cions de la capacitat d’arrossegament cap endavant per sobre la mediana: Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures i Energia i refinament de petroli.

TAULA 38. Valor afegit unitari i arrossegaments cap enrere i endavant del valor afegit. Catalunya 1987-2005

Valor afegit unitari

Arrossegaments cap enrere

Arrossegaments cap endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,48 0,11 0,70 0,10 0,63 0,08


3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,35 -0,11 0,53 -0,13 0,56 -0,26

4 Alimentació 0,21 -0,10 0,48 -0,11 0,33 -0,17

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,31 -0,12 0,51 -0,21 0,40 -0,26


7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,37 -0,10 0,56 -0,14 0,49 -0,14


7878

8 Productes químics 0,29 -0,10 0,45 -0,17 0,39 -0,30

9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,29 -0,16 0,49 -0,19 0,40 -0,16

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,37 -0,13 0,64 -0,12 0,46 -0,16

11 Maquinària i equips mecànics 0,39 -0,09 0,55 -0,14 0,47 -0,09


13 Material de transport 0,21 -0,14 0,37 -0,19 0,24 -0,15

14 Altres manufactures 0,34 -0,13 0,58 -0,15 0,36 -0,12

15 Electricitat, aigua i gas 0,37 -0,30 0,55 -0,25 0,55 -0,75

16 Construcció 0,43 -0,07 0,76 -0,01 0,77 0,13

17 Comerç 0,57 -0,09 0,81 -0,04 1,18 -0,23

18 Hoteleria 0,57 0,14 0,79 0,04 0,61 0,12

19 Transport i telecomunicacions 0,44 -0,25 0,72 -0,15 0,93 -0,13

20 Intermediació financera 0,66 -0,19 0,84 -0,12 0,95 -0,04

21 Serveis a les empreses 0,65 -0,06 0,86 -0,07 1,81 0,59

22 Recerca, desenvolupament i edu-cació 0,76 -0,05 0,90 -0,04 0,86 0,04

23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,63 -0,08 0,81 -0,08 0,76 -0,12

TOTAL 0,47 -0,06 - - - -

Unitats: valor afegit unitari en tant per u, variació del valor afegit sobre la producció en punts percentuals i arrossegaments en euros.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la media-na.

4.2.3. L’ocupació

Com es pot observar a la taula 39, hi ha cinc sectors industrials que tenen una ocupació unitària per sobre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips. També hi ha quatre sectors terciaris que tenen una ocupació unitària per sobre de la mediana i a més, resulta que presenten els valors més elevats de l’economia: AAPP, Recerca i educació, Comerç i Hoteleria. L’Agri-cultura i la Construcció també destaquen en aquest aspecte. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen uns comportaments en termes d’ocupació per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Electricitat, gas i aigua, Química, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Cautxú, Minerals no metàl·lics i Material de transport.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere hi ha cinc sectors industrials que tenen uns valors per sobre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips. També hi ha quatre sectors de serveis que tenen una capacitat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució superior a

79

la mediana de l’economia: Energia i refinament de petroli, Electricitat, gas i aigua, Química, Alimentació, Paper i cartró, Cautxú, Minerals no metàl·lics i Maquinària i equips. Hi ha dos sectors de serveis amb un comportament de la capacitat d’arrossegament cap enrere per sobre de la mediana.

En termes de capacitat d’arrossegament cap endavant hi ha cinc sectors industrials amb uns valors per sobre de la mediana: Fusta i suro, Altres manufactures, Tèxtil, Metal·lúrgia i Maquinària i equips mecà-nics. Hi ha quatre sectors terciaris que també tenen valors superiors a la mediana. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució de la capacitat d’arrossegament cap endavant superior a la mediana: Energia i refinament de petroli, Alimentació, Electricitat, aigua i gas, Química, Maquinària i equips mecànics, Paper i cartró, Material de transport, Cautxú i Minerals no metàl·lics. Hi ha dos sectors terciaris que tenen una evolució superior a la de la mediana de l’economia.

TAULA 39. Ocupació unitària i arrossegaments cap enrere i cap endavant de l’ocupació. Catalunya 1987-2005

Ocupació unitària Arrossegaments cap

enrereArrossegaments cap

endavant

2005 2005-1987 2005 2005-1987 2005 2005-1987

1 Agricultura, ramaderia i pesca 0,020 -0,019 0,025 -0,026 0,020 -0,037


3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 0,009 -0,016 0,012 -0,021 0,009 -0,035

4 Alimentació 0,005 -0,004 0,012 -0,015 0,005 -0,010

5 Tèxtil, cuir i calçat 0,012 -0,017 0,018 -0,027 0,012 -0,033


7 Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó 0,008 -0,010 0,012 -0,016 0,008 -0,016

8 Productes químics 0,004 -0,006 0,007 -0,011 0,004 -0,013

9 Productes de cautxú i productes plàstics 0,006 -0,013 0,010 -0,018 0,006 -0,018

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,007 -0,014 0,011 -0,018 0,007 -0,019

11 Maquinària i equips mecànics 0,009 -0,012 0,012 -0,018 0,009 -0,015


13 Material de transport 0,004 -0,014 0,008 -0,020 0,004 -0,016

14 Altres manufactures 0,013 -0,027 0,019 -0,036 0,013 -0,028


8080

15 Electricitat, aigua i gas 0,002 -0,005 0,004 -0,005 0,002 -0,011

16 Construcció 0,009 -0,022 0,016 -0,028 0,009 -0,031

17 Comerç 0,016 -0,028 0,020 -0,031 0,016 -0,077

18 Hoteleria 0,011 -0,018 0,016 -0,029 0,011 -0,021

19 Transport i telecomunicacions 0,007 -0,033 0,012 -0,036 0,007 -0,054

20 Intermediació financera 0,007 -0,008 0,009 -0,009 0,007 -0,010

21 Serveis a les empreses 0,009 -0,003 0,012 -0,010 0,009 -0,011

22 Recerca, desenvolupament i educació 0,021 -0,064 0,024 -0,068 0,021 -0,066

23 AAPP i altres serveis socials i personals 0,023 -0,028 0,026 -0,033 0,023 -0,040

TOTAL 0,010 -0,016 - - - -

Unitats: llocs de treball per cada 1.000 euros de producció.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005. Les dades destacades són aquelles que es troben per sobre la media-na.

4.2.4. La productivitat aparent del treball

Tal i com s’observa a la taula 40 hi ha sis sectors industrials amb una productivitat aparent del treball per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli (371.076 euros), Electricitat, aigua i gas (213.759 euros), Química (71.558), Minerals no metàl·lics (57.011 euros), Equips elèctrics i electrònics (52.520 eu-ros) i Material de transport (49.386 euros). També hi ha quatre sectors de serveis amb una productivitat per sobre de la mediana. Entre 1987 i 2005 observem que els sectors industrials que augmenten la seva productivitat per sobre la mediana són els mateixos que l’any 2005 tenen una productivitat per sobre de la mediana. En el cas dels serveis s’observa el mateix que amb els sectors industrials a excepció del sector de la Recerca i educació, que apareix com a sector que evoluciona per sobre de la mediana entre 1987 i 2005, en substitució dels Serveis a les empreses, que figura com a sector amb una productivitat per sobre de la mediana l’any 2005.

En termes de capacitat d’arrossegament cap enrere els sectors industrials que tenen uns valors per sobre de la mediana són els mateixos sis que tenen una productivitat aparent del treball superior a la mediana més el sector del Paper i el cartró. Els quatre sectors de serveis que tenen una capacitat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana també coincideixen amb els que tenen una productivitat superior a la mediana. Quan analitzem l’evolució de la capacitat d’arrossegament cap enrere entre 1987 i 2005 observem que els sectors amb valors superiors a la mediana són els mateixos que destaquen l’any 2005 per tenir una capacitat d’arrossegament cap enrere superior a la mediana, a excepció del sector de Paper i cartró.

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenta el 10% la demanda final de cada sector tro-bem per a l’any 2005 els mateixos sectors industrials (sis) i de serveis (quatre) amb valors per sobre de la mediana que quan analitzem la productivitat aparent del treball. No obstant això, l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’arrossegament cap endavant quan augmenta la demanda final dóna una majoria de sectors terciaris amb valors per sobre de la mediana. Els sectors industrials que evolucionen entre 1987 i 2005 per sobre de la mediana són tres: Material de transport, Fusta i suro i Tèxtil.

81

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenta el 10% les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector hi ha una majoria de sectors industrials amb valors per sobre de la mediana: Química, Elec-tricitat, gas i aigua, Minerals no metàl·lics, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Paper i cartró, Material de transport i Cautxú. Hi ha tres sectors de serveis que tenen uns arrossegaments cap endavant per sobre del valor de la mediana. Aquesta majoria de sectors industrials es tradueix en un empat a cinc entre sectors industrials i de serveis quan analitzem l’evolució dels arrossegaments cap en-davant entre 1987 i 2005. Els sectors industrials que tenen una evolució dels arrossegaments cap enrere per sobre de la mediana són: Tèxtil, cuir i calçat, Electricitat, gas i aigua, Material de transport, Minerals no metàl·lics i Fusta i suro.

En termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector trobem per a l’any 2005 els mateixos sectors industrials i de serveis amb valors per sobre de la mediana que quan augmenta la demanda d’exportacions a la resta d’Espanya. Pel que fa a l’evolució entre 1987 i 2005 de la capacitat d’arrossegament quan augmenta la demanda d’exportacions a l’estran-ger, els sectors industrials que tenen una evolució superior a la mediana són majoria: Tèxtil, Material de transport, Fusta i suro, Equips elèctrics i electrònics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas.

En resum, la taula 40 mostra una presència alta de sectors industrials per sobre de la mediana pel que fa a nivells de productivitat, arrossegaments i impactes, especialment quan s’augmenten les exportacions, atesa la major importància sobre les exportacions que encara conserven moltes activitats industrials. No obstant això, els serveis sobresurten sobre les activitats industrials quan ens fixem en la millora de l’im-pacte sobre la productivitat quan augmenta la demanda final de cada sector entre 1987 i 2005. Aquest fet es deriva d’un millor comportament de les activitats terciàries en termes de productivitat i arrosse-gaments, d’una banda, i d’una major presència d’aquests mateixos serveis en termes de demanda final. Això no es fa tan evident quan analitzem la variació dels impactes sobre la productivitat quan augmenten les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. De totes formes, destaquem les millores que presen-ten els sectors de Transport i telecomunicacions i Serveis a les empreses, dues activitats que presenten els impactes més elevats de l’economia l’any 2005. 43

43. A la taula 40 l’efecte dels ingressos per turisme estan recollits a la columna de demanda final, no pas a les columnes d’exportacions. Vegeu l’epígraf 10.1 de l’annex metodològic. La inclusió d’aquests ingressos com a exportacions del sector de l’hoteleria situaria aquest sector entre les branques d’activitat més destacades en termes d’impacte sobre la productivitat del conjunt de l’economia quan aug-menten les seves exportacions. En concret, l’hoteleria se situaria en la posició novena en termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i en la posició quarta quan augmenten les seves exportacions a l’estranger. Com que la TIOC de 1987 no dóna dades dels ingressos totals per turisme no es pot calcular l’evolució 1987-2005 de l’impacte sobre la pro-ductivitat quan augmenten les exportacions de l’Hoteleria. No obstant això, vegeu l’inici de la secció 3.3 de l’estudi perquè a la TIOC de 1987 hi ha un petit import anotat a la casella d’exportacions a la resta d’Espanya d’aquest sector.


8282

TAU

LA 4

0. E

volu

ció

de la

pro

duct

ivita

t, de

ls ar

ross

egam

ents

cap

enr

ere

i del

s im

pact

es s

obre

la p

rodu

ctiv

itat q

uan

augm

enta

la

dem

anda

fina

l, le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya i

a l’e

stra

nger

. Cat

alun

ya 1

987-

2005

Prod

uctiv

itat

Arr

osse

gam

ents

cap

enre

reD

eman

da fi

nal

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a

l’estr

ange

r

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

5

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

23,7

0214

,250

27,5

8615

,809

-0,0

390,

042

-0,0

520,

042

-0,1

320,

071

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li37

1,07

628

4,53

017

1,09

510

8,27

40,

018

-0,0

240,

047

0,00

30,

025

-0,0

83

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

m

etàl

·lics

i si

derú

rgia

40,9

5522

,052

43,3

2223

,555

-0,0

13-0

,023

-0,0

70-0

,009

-0,0

50-0

,010

4A

limen

taci

ó39

,405

7,48

140

,571

18,9

75-0

,049

-0,1

34-0

,180

-0,2

05-0

,111

-0,1

28

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t24

,816

10,2

0328

,879

12,8

15-0

,097

0,03

5-0

,268

0,19

6-0

,296

0,10

3

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

22,6

0012

,937

25,5

9314

,532

-0,0

220,

014

-0,0

690,

019

-0,0

490,

048

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

artó

i a

rticl

es d

e pa

per i

car

tó45

,817

19,7

3448

,513

22,7

290,

011

-0,0

640,

009

-0,0

940,

007

-0,0

81

8Pr

oduc

tes

quím

ics

71,5

5830

,438

65,3

0129

,975

0,12

0-0

,186

0,24

2-0

,353

0,31

8-0

,357

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

rodu

c-te

s pl

àstic

s46

,402

22,9

3848

,036

23,6

230,

005

-0,0

310,

002

-0,0

420,

002

-0,0

64

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us d

eriv

ats

57,0

1131

,930

56,1

6630

,433

0,01

9-0

,002

0,04

90,

021

0,02

8-0

,030

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

ànic

s43

,546

20,3

6145

,009

22,2

98-0

,002

-0,0

28-0

,022

-0,0

36-0

,032

-0,0

76

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs52

,520

30,6

2151

,337

29,4

490,

023

-0,0

200,

029

0,00

80,

047

0,01

9

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt49

,386

30,0

3948

,506

28,3

280,

019

0,00

40,

008

0,03

40,

022

0,07

1

83

Prod

uctiv

itat

Arr

osse

gam

ents

cap

enre

reD

eman

da fi

nal

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a

l’estr

ange

r

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

5

14A

ltres

man

ufac

ture

s26

,380

14,5

9131

,442

18,1

76-0

,041

-0,0

03-0

,112

-0,0

48-0

,085

0,01

9

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

213,

759

114,

899

128,

921

42,8

120,

052

-0,0

250,

100

0,06

70,

007

0,00

7

16C

onstr

ucci

ó47

,248

31,4

3047

,636

30,0

560,

046

0,11

80,

000

0,00

00,

000

0,00

0

17C

omer

ç36

,202

21,0

5940

,926

24,2

29-0

,153

0,04

7-0

,234

0,03

7-0

,199

-0,0

09

18H

otel

eria

50,8

3635

,927

49,9

1233

,045

0,07

50,

153

0,00

00,

017

0,00

00,

000

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns61

,214

43,7

9059

,762

41,3

170,

135

0,15

10,

181

0,24

40,

177

0,22

8

20In

term

edia

ció

finan

cera

99,8

1541

,086

91,9

8839

,293

0,12

60,

033

0,11

30,

012

0,06

70,

040

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

76,3

6415

,015

72,2

7630

,273

0,53

40,

092

0,37

80,

232

0,32

90,

306

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

ed

ucac

ió35

,848

26,4

0037

,708

27,4

76-0

,082

0,13

6-0

,010

-0,0

10-0

,027

-0,0

27

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i pe

rson

als

27,8

0613

,857

30,7

3315

,622

-0,6

75-0

,285

-0,1

39-0

,139

-0,0

49-0

,049

TO

TAL

45,3

2926

,528

--

--

--

--

Uni

tats:

mile

rs d

’eur

os.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s TI

OC

198

7 i 2

005.

Les

dad

es d

esta

cade

s só

n aq

uelle

s qu

e es

trob

en p

er s

obre

la m

edia

na.

TAU

LA 4

0. E

volu

ció

de la

pro

duct

ivita

t, de

ls ar

ross

egam

ents

cap

enr

ere

i del

s im

pact

es s

obre

la p

rodu

ctiv

itat q

uan

augm

enta

la

dem

anda

fina

l, le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya i

a l’e

stra

nger

. Cat

alun

ya 1

987-

2005

(CO

NTI

NU

AC

IÓ)


8484

4.3. Exportacions i importacions segons branques d’activitat

En aquesta secció presentem diversos càlculs per calibrar la vinculació que hi ha entre les activitats eco-nòmiques, especialment les industrials, i el comerç exterior de l’economia catalana. A la primera taula calculem el pes de les exportacions de cada sector dins de les exportacions totals i la proporció de pro-ductes exportats sobre el total de productes fabricats per cada sector. A la segona taula calculem el pes de les importacions de productes finals de cada sector sobre les importacions totals de productes finals i el mateix indicador per a les importacions intermèdies de cada sector. A la tercera taula calculem les im-portacions necessàries per tal de produir una unitat monetària destinada a l’exportació i la correcció del saldo que se’n deriva. Aquest mateix càlcul es reprodueix per al comerç amb l’estranger i per al comerç amb la resta d’Espanya. A la quarta taula hi trobem els impactes sobre el saldo exterior del conjunt de l’economia d’un increment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector; distingim l’impacte sobre les importacions totals, les exportacions totals i el saldo exterior total tant en termes absoluts com en percentatge sobre el PIB. Finalment, a la darrera taula repetim el mateix exercici de la taula anterior però incrementant el 10% les exportacions a la resta d’Espanya.

Cal tenir en compte que les TIOC que estem utilitzant comptabilitzen els ingressos per turisme en les ope-racions de consum i no en les operacions d’exportacions. De forma recíproca, les despeses per turisme estan anotades com a operacions de consum i no com a importacions. Vegeu l’annex metodològic epígraf 10.1. Les TIOC de 2001 i 2005 donen informació del consum interior dels no residents de la resta d’Espanya i de l’estranger i del consum exterior dels residents, però la TIOC de 1987, no. És per aquest motiu que les exportacions d’un sector tan protagonista en les operacions de turisme com l’hoteleria té un zero en les caselles d’exportacions de taules input output. La TIOC de 1987, curiosament, anota una petita quantitat en la casella d’exportacions a la resta d’Espanya d’aquesta branca d’activitat que podria representar les vendes de productes d’aquest sector a persones (físiques o jurídiques) sense desplaça-ment d’aquestes al territori català.44

Les dades que donen les TIOC dels anys 2001 i 2005 referent a les operacions de turisme són aques-tes:

TAULA 41. Valor de les operacions de turisme. Taules Input Output de Catalunya 2001 i 2005

2001 2005

Import %PIB %exp. Import %PIB %exp.

1. Consum interior de no residents de la resta d’Espanya 1.067,4 0,8 2,0 1.550,2 0,9 2,5

2. Consum interior de no residents de l’estranger 7.138,2 5,3 17,9 8.675,6 4,8 18,7

3. Consum interior de no residents (1+2) 8.205,6 6,0 8,8 10.225,8 5,7 9,4

44. Aquesta explicació ens l’ha donat el professor Ezequiel Baró. El professor Baró també diu al respecte que és probable que, amb la meto-dologia actual (SEC), aquestes vendes fossin considerades integrament nul·les.

85

4. Consum exterior de residents 3.990,1 2,9 - 4.806,2 2,7 -

5. Saldo per turisme (3-4) 4.215,5 3,1 - 5.419,6 3,0 -

Unitats: milions d’euros i percentatges.% exp.: percentatge de les diferents partides de consum sobre les exportacions de la resta d’Espanya en el cas 1, sobre les expor-tacions a l’estranger en el cas 2, i sobre les exportacions totals en el cas 3.Font: TIOC 2001 i 2005.

Tal i com es pot observar a la taula 42 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen un pes en la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya per sobre del valor de la mediana: Alimen-tació (12,5%), Química (11,6%), Material de transport (7,9%), Metal·lúrgia (7,6%), Equips elèctrics i electrònics (5,2%), Paper i cartró (5,2%), Tèxtil (4,7%) i Maquinària i equips mecànics (3,8%). Per la seva banda, els serveis tenen tres branques d’activitat per sobre de la mediana. No obstant això, l’evolució entre 1987 i 2005 de la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya dóna una participació més equilibrada entre sectors industrials (sis) i serveis (cinc) dels sectors que tenen un comportament per sobre de la mediana. Els sectors industrials que destaquen positivament entre 1987 i 2005 són el Material de transport, l’Electricitat, gas i aigua, les Altres manufactures i la Metal·lúrgia.45

En l’anàlisi de la distribució del valor de les exportacions a l’estranger trobem per a l’any 2005 els mateixos sectors amb valors per sobre de la mediana que en l’anàlisi de les exportacions a la resta d’Espanya. No obstant això, entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors terciaris que tenen una millora en la distribució de les exportacions a l’estranger per sobre de la mediana que no s’observava en el cas de les exportacions a la resta d’Espanya. De totes formes hi ha tres sectors industrials amb una millora de les exportacions a l’estranger per sobre de la mediana: Material de transport, Electricitat, aigua i gas i Altres manufactures.46

En termes de la propensió a exportar a la resta d’Espanya s’observa que totes les branques d’activitat que tenen uns valors superiors a la mediana són industrials: Química (43,3%), Altres manufactures (41%), Alimentació (40,9%), Minerals no metàl·lics (40,0%), Tèxtil (39,7%), Equips elèctrics i electrò-nics (38,6%), Metal·lúrgia (37,9%), Energia i refinament de petroli (36,7%), Paper i cartró (37,5%) i Fusta i suro (36,1%). Pel que fa a la millora de la propensió a exportar a la resta d’Espanya entre 1987 i 2005 s’observa que hi ha una majoria de sectors industrials amb valors per sobre de la mediana: Energia i refinament de petroli, Minerals no metàl·lics, Electricitat, gas i aigua, Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures, Fusta i suro i Alimentació. Hi ha quatre sectors de serveis que tenen una evolució de la propensió a exportar a la resta d’Espanya per sobre de la mediana.47

En termes de la propensió a exportar a l’estranger s’identifiquen l’any 2005 els mateixos sectors amb valors per sobre de la mediana que en el cas de la propensió a exportar a la resta d’Espanya, a excepció de l’Ener-gia i refinament de petroli, que queda substituït pel sector de Material de transport. Entre 1987 i 2005 els sectors que milloren la seva propensió a exportar a l’estranger per sobre de la mediana són tots industrials: Material de transport, Maquinària i equips mecànics, Altres manufactures, Cautxú, Equips elèctrics i electrò-nics, Química, Minerals no metàl·lics, Energia i refinament de petroli, Tèxtil, Fusta i suro, i Paper i cartró.48

45. Si incloem els ingressos per turisme amb la resta d’Espanya en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la catorzena posició en la distribució del valor de les exportacions a la resta d’Espanya.

46. Si incloem els ingressos per turisme amb l’estranger en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en la distribució del valor de les exportacions a l’estranger.

47. Si incloem els ingressos per turisme amb la resta d’Espanya en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la vintena posició en termes de la propensió a exportar a la resta d’Espanya.

48. Si incloem els ingressos per turisme amb l’estranger en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en termes de la propensió a exportar a l’estranger.


8686

TAU

LA 4

2. D

istri

buci

ó de

l val

or d

e le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya i

a l’e

stra

nger

i pr

open

sió

de le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’

Espa

nya

i a l’

estra

nger

. Cat

alun

ya 1

987-

2005

Val

orPr

open

sió

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a l’

estra

nger

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a l’

estra

nger

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

0,6

-0,7

1,4

-1,4

9,5

0,5

16,7

6,2

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li1,

70,

50,

9-2

,036

,719

,513

,713

,5

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

met

àl·li

cs i

side

rúrg

ia7,

6-1

,25,

2-0

,637

,90,

019

,28,

3

4A

limen

taci

ó12

,5-2

,47,

3-1

,540

,93,

617

,67,

3

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t4,

7-9

,34,

9-6

,839

,7-5

,630

,712

,6

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

0,9

-0,1

0,6

-0,5

36,1

4,0

17,9

11,5

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

artó

i ar

ticle

s de

pap

er i

cartó

5,2

-0,3

3,7

-0,8

37,5

-0,3

19,7

10,3

8Pr

oduc

tes

quím

ics

11,6

-4,8

14,4

-3,7

43,3

-2,8

39,7

16,8

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

rodu

ctes

pl

àstic

s3,

0-0

,33,

3-1

,527

,8-8

,823

,117

,7

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us

deriv

ats

2,9

1,5

1,6

-1,2

40,0

17,4

15,7

14,7

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

ànic

s3,

81,

75,

5-0

,533

,47,

435

,825

,1

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs5,

2-2

,17,

7-0

,738

,6-7

,042

,617

,5

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt7,

91,

718

,76,

730

,8-9

,253

,725

,7

14A

ltres

man

ufac

ture

s2,

21,

21,

50,

041

,06,

221

,618

,0

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

1,7

1,3

0,1

0,1

16,4

13,8

0,8

0,0

87

TAU

LA 4

2. D

istri

buci

ó de

l val

or d

e le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya i

a l’e

stra

nger

i pr

open

sió

de le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’

Espa

nya

i a l’

estra

nger

. Cat

alun

ya 1

987-

2005

(CO

NTI

NU

AC

IÓ)

Val

orPr

open

sió

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a l’

estra

nger

Expo

rt. re

sta

d’Es

pany

aEx

port.

a l’

estra

nger

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

16C

onstr

ucci

ó0,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

0

17C

omer

ç10

,22,

18,

32,

716

,61,

19,

93,

5

18H

otel

eria

0,0

-0,6

0,0

0,0

0,0

-3,2

0,0

0,0

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns7,

23,

96,

64,

017

,5-2

,111

,95,

2

20In

term

edia

ció

finan

cera

1,6

0,4

0,9

0,6

10,3

-10,

24,

21,

8

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

7,5

5,4

6,2

5,8

9,3

2,4

5,6

0,4

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

ed

ucac

ió0,

20,

20,

60,

61,

81,

83,

30,

0

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i pe

rson

als

1,8

1,8

0,6

0,6

3,5

3,5

0,9

0,0

TO

TAL

100

0,0

100,

00,

018

,0-4

,713

,37,

5

Uni

tats:

per

cent

atge

s.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

les

TIO

C 1

987

i 200

5.


8888

Tal i com es pot observar a la taula 43, hi ha cinc sectors industrials i cinc sectors de serveis que tenen l’any 2005 un pes en la distribució del valor de les importacions finals equivalents per sota del valor de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importacions amb una baixa participació en el total de les importacions i que sumen la meitat del total de sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Electricitat, gas i aigua, Fusta i suro, Energia i refinament de petroli, Maquinària i equips mecànics i Cautxú. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució del seu pes en la distribució de les importacions finals equivalents per sota de la mediana: Equips elèctrics i electrònics, Maquinària i equips mecànics, Metal·lúrgia, Cautxú, Minerals no metàl·lics, Alimentació, Fusta i suro i Energia i refinament de petroli.49

En termes de participació de les importacions finals equivalents sobre la demanda final hi ha una majoria de sectors de serveis que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importacions finals amb una baixa participació en el total de la demanda final i que sumen la meitat dels sectors de l’economia. No obstant això, hi ha quatre sectors industrials que tenen una participació de les importacions finals equivalents per sota de la mediana: Electricitat, aigua i gas, Energia i refinament de petroli, Metal·lúrgia i Cautxú. Entre 1987 i 2005 hi ha sis sectors industrials i quatre sectors de serveis que tenen una evolució de la participació de les importacions finals equivalents per sota de la mediana. Aquests sectors industrials són: Maquinària i equips mecànics, Metal·lúrgia, Minerals no metàl·lics, Caut-xú, Electricitat, aigua i gas, i Fusta i suro.50

En termes de participació de les importacions intermèdies de cada sector sobre el total, hi ha cinc sectors de serveis i quatre sectors industrials que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sec-tors que tenen unes importacions amb una baixa participació en el total de les importacions i que sumen la meitat del total dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Fusta i suro, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors industrials que tenen una evolució del seu pes en la distribució de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Química, Tèxtil, Alimentació, Energia i refinament de petroli, Equips elèctrics i electrònics, Electricitat, aigua i gas, i Fusta i suro.

En termes de participació de les importacions intermèdies sobre la producció hi ha una majoria de sec-tors de serveis que tenen una participació per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen unes importacions intermèdies amb una baixa participació en el total de la producció i que sumen la meitat dels sectors de l’economia. No obstant això, hi ha dos sectors industrials que tenen una participació de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics i Altres manufactures. Entre 1987 i 2005 hi ha una majoria de sectors de serveis que tenen una evolució de la participació de les importacions intermèdies per sota de la mediana. No obstant això, hi ha dos sectors industrials que tenen una evolució de la participació de les importacions intermèdies per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics i Altres manufactures.

49. Les despeses per turisme de la TIOC de l’any 2005 no estan desagregades entre resta d’Espanya i estranger. El que sí sabem és que aques-tes representen el 15,3% de les importacions finals equivalents de l’any 2005.

50. Les despeses per turisme de la TIOC de l’any 2005 no estan desagregades entre resta d’Espanya i estranger. El que sí sabem és que aques-tes representen l’1,8% de la demanda final de l’any 2005.

89

TAU

LA 4

3. D

istri

buci

ó i p

es s

obre

la d

eman

da fi

nal d

e le

s Im

porta

cion

s fin

als

equi

vale

nts

estra

nger

es i

de le

s im

porta

cion

s in

term

èdie

s es

trang

eres

de

cada

sec

tor.

Cat

alun

ya 1

987

i 200

5

Impo

rtaci

ons

final

s eq

uiva

lent

sIm

porta

cion

s in

term

èdie

s de

cad

a se

ctor

Dis

tribu

ció

% e

n la

dem

anda

fina

lD

istri

buci

ó%

sob

re la

pro

ducc

ió

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

3,0

-1,6

19,3

8,6

0,7

-3,0

7,2

-2,3

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li0,

1-0

,11,

00,

34,

6-2

,465

,621

,6

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

m

etàl

·lics

i si

derú

rgia

0,8

-2,9

1,9

-2,5

7,4

2,7

24,8

17,1

4A

limen

taci

ó11

,2-0

,211

,56,

48,

7-3

,519

,88,

0

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t9,

43,

723

,619

,55,

1-4

,228

,216

,7

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

0,1

-0,1

2,6

0,1

0,7

-0,2

18,6

7,5

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

ar-

tó i

artic

les

de p

aper

i ca

rtó1,

10,

93,

83,

44,

40,

620

,911

,1

8Pr

oduc

tes

quím

ics

6,4

3,9

7,6

5,9

13,6

-4,9

31,4

11,9

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

ro-

duct

es p

làsti

cs0,

4-0

,62,

1-0

,73,

90,

724

,411

,0

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us d

eriv

ats

0,3

-0,3

2,2

-1,5

0,8

0,0

7,4

2,0

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

à-ni

cs16

,4-8

,634

,5-8

,84,

42,

427

,317

,1

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs17

,4-9

,931

,37,

16,

8-2

,132

,511

,6


9090

Impo

rtaci

ons

final

s eq

uiva

lent

sIm

porta

cion

s in

term

èdie

s de

cad

a se

ctor

Dis

tribu

ció

% e

n la

dem

anda

fina

lD

istri

buci

ó%

sob

re la

pro

ducc

ió

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

2005

1987

-200

520

0519

87-2

005

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,0

0,0

0,0

0,0

3,7

-0,4

23,1

12,0

16C

onstr

ucci

ó0,

00,

00,

00,

01,

2-2

,11,

3-3

,5

17C

omer

ç0,

00,

00,

00,

03,

4-1

,44,

00,

0

18H

otel

eria

0,0

0,0

0,0

0,0

0,8

0,0

1,8

0,0

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

a-ci

ons

2,1

1,4

3,0

1,9

4,0

2,7

6,5

3,6

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,6

0,6

2,1

2,1

0,4

-0,1

1,8

0,9

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

1,2

1,2

0,8

0,8

3,1

1,9

2,9

1,4

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

ed

ucac

ió0,

00,

00,

00,

00,

2-0

,10,

9-0

,5

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i per

sona

ls0,

30,

30,

20,

23,

80,

45,

11,

6

TO

TAL

100

0,0

7,3

2,3

100,

00,

012

,33,

7

Uni

tats:

per

cent

atge

s.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

les

TIO

C 1

987

i 200

5.

TAU

LA 4

3. D

istri

buci

ó i p

es s

obre

la d

eman

da fi

nal d

e le

s Im

porta

cion

s fin

als

equi

vale

nts

estra

nger

es i

de le

s im

porta

cion

s in

term

èdie

s es

trang

eres

de

cada

sec

tor.

Cat

alun

ya 1

987

i 200

5 (C

ON

TIN

UA

CIÓ

)

91

Tal i com es pot veure a la taula 44 hi ha una majoria de sectors de serveis amb una proporció d’impor-tacions de l’estranger per unitat exportada per sota de la mediana. És a dir, són sectors amb unes impor-tacions de l’estranger per unitat exportada baixes i que sumen la meitat dels sectors de l’economia. Tot i això, hi ha tres sectors amb una participació de les importacions de l’estranger per unitat exportada per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics, Fusta i suro, i Altres manufactures. En termes de saldo comer-cial amb l’estranger per unitat exportada, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els mateixos que en el cas de la participació de les importacions de l’estranger per unitat exportada.51

Pel que fa a la participació de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada hi ha cinc sec-tors industrials i cinc sectors de serveis amb valors per sota de la mediana. És a dir, són sectors amb una participació baixa de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada i que en total sumen la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Energia i refinament de petroli, Electricitat, aigua i gas, Material de transport, Maquinària i equips mecànics i Tèxtil. En termes de saldo comercial amb la resta d’Espanya per unitat exportada, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els mateixos que en el cas de la participació de les importacions de la resta d’Espanya per unitat exportada.52

En relació amb la participació de les importacions per unitat exportada total hi ha una majoria de sectors de serveis amb uns resultats per sota de la mediana. És a dir, són sectors que tenen una baixa participació de les importacions per unitat exportada total i que sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Tot i això, hi ha tres sectors industrials que tenen una participació de les importacions per unitat expor-tada total per sota de la mediana: Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Electricitat, aigua i gas. En termes de saldo comercial per unitat exportada total, els sectors que tenen uns resultats per sobre de la mediana són els mateixos que en el cas de la participació de les importacions per unitat exportada total.53

51. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de valor de les importacions estrangeres generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva.

52. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la desena posició en termes de valor de les importacions de la resta d’Espanya generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva.

53. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de valor de les importacions totals generades per cada unitat exportada i del saldo que se’n deriva.


9292

TAU

LA 4

4. V

alor

de

les

impo

rtaci

ons

amb

l’est

rang

er, l

a re

sta

d’Es

pany

a i t

otal

i de

l sal

do c

omer

cial

per

uni

tat e

xpor

tada

. C

atal

unya

200

5 (V

egeu

l’an

nex

met

odol

ògic

apa

rtat 1

0.3.

7)

Per u

nita

t ex

porta

da

Estra

nger

Resta

d’E

span

yaTo

tal

Impo

rtaci

ons

Sald

oIm

porta

cion

sSa

ldo

Impo

rtaci

ons

Sald

o

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

0,16

0,84

0,16

0,84

0,31

0,69

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li0,

690,

310,

070,

930,

770,

23

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

met

àl·li

cs i

side

rúrg

ia0,

320,

680,

150,

850,

470,

53

4A

limen

taci

ó0,

280,

720,

260,

740,

540,

46

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

370,

630,

130,

870,

500,

50

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

0,24

0,76

0,24

0,76

0,49

0,51

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

artó

i ar

ticle

s de

pap

er i

cartó

0,27

0,73

0,17

0,83

0,43

0,57

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,36

0,64

0,18

0,82

0,54

0,46

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

rodu

ctes

plà

stics

0,33

0,67

0,17

0,83

0,50

0,50

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us d

eriv

ats

0,17

0,83

0,18

0,82

0,34

0,66

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

ànic

s0,

320,

680,

130,

870,

450,

55

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs0,

390,

610,

140,

860,

530,

47

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

500,

500,

130,

870,

630,

37

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

250,

750,

160,

840,

410,

59

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,30

0,70

0,12

0,88

0,42

0,58

93

TAU

LA 4

4. V

alor

de

les

impo

rtaci

ons

amb

l’est

rang

er, l

a re

sta

d’Es

pany

a i t

otal

i de

l sal

do c

omer

cial

per

uni

tat e

xpor

tada

. Cat

alun

ya

2005

(CO

NTI

NU

AC

IÓ) (

Vege

u l’a

nnex

met

odol

ògic

apa

rtat 1

0.3.

7)

Per u

nita

t ex

porta

da

Estra

nger

Resta

d’E

span

yaTo

tal

Impo

rtaci

ons

Sald

oIm

porta

cion

sSa

ldo

Impo

rtaci

ons

Sald

o

16C

onstr

ucci

ó-

--

--

-

17C

omer

ç0,

070,

930,

110,

890,

180,

82

18H

otel

eria

--

--

--

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns0,

120,

880,

150,

850,

270,

73

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,03

0,97

0,08

0,92

0,11

0,89

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,05

0,95

0,07

0,93

0,12

0,88

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

edu

caci

ó0,

030,

970,

040,

960,

070,

93

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i per

sona

ls0,

080,

920,

080,

920,

150,

85

TO

TAL

0,30

0,70

0,15

0,85

0,45

0,55

Uni

tats:

tant

per

1.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e la

TIO

C 2

005.


9494

Tal i com es pot veure a la taula 45, hi ha una majoria de sectors industrials amb un impacte sobre les exportacions totals quan augmenten el 10% les seves exportacions a l’estranger per sobre de la medi-ana. Aquests sectors industrials són: Material de transport (0,8%), Química (0,61%), Equips elèctrics i electrònics (0,33%), Alimentació (0,31%), Maquinària i equips mecànics (0,23%), Metal·lúrgia (0,22%) i Tèxtil (0,21%).54

En termes d’impacte sobre les importacions totals quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector, hi ha cinc sectors industrials i quatre sectors de serveis amb resultats per sota de la medi-ana. És a dir, són sectors que quan augmenten les seves exportacions a l’estranger el 10% provoquen un creixement baix de les importacions totals i sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Electricitat, aigua i gas, Fusta i suro, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Energia i refinament de petroli.55

En termes d’impacte sobre el saldo comercial total d’un augment del 10% de les exportacions a l’es-tranger de cada sector, els sectors que destaquen per tenir un impacte per sobre de la mediana són els mateixos que sobresurten per tenir un impacte sobre les exportacions totals per sobre de la mediana. Lò-gicament, en l’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB també destaquen els mateixos sectors. Els resultats en termes d’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB són: Material de transport (0,18 punts percentuals), Química (0,17pp), Equips elèctrics i electrònics (0,09pp), Alimentació (0,09pp), Maquinària i equips mecànics (0,08pp), Metal·lúrgia (0,07pp) i Tèxtil (0,06pp).56

54. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la segona posició en termes de creixe-ment de les exportacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger.

55. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la divuitena posició en termes de creixe-ment de les importacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger.

56. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la cinquena posició en termes de crei-xement del saldo exterior total quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a l’estranger i la primera posició en termes de creixement del saldo exterior total en punts percentuals de PIB.

95

TAU

LA 4

5. I

mpa

cte

sobr

e le

s ex

porta

cion

s, le

s im

porta

cion

s, e

l sal

do c

omer

cial

i el

sal

do c

omer

cial

sob

re e

l PIB

d’u

n au

gmen

t del

10

% d

e le

s ex

porta

cion

s a

l’est

rang

er d

e ca

da s

ecto

r. C

atal

unya

200

5 (V

egeu

l’an

nex

met

odol

ògic

apa

rtat 1

0.3.

8)

2005

Incr

emen

t 10%

exp

orta

cion

s a

l’estr

ange

r

Expo

rtaci

ons

Impo

rtaci

ons

Sald

oSa

ldo

% P

IB

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

0,06

0,02

0,91

0,02

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li0,

040,

030,

190,

01

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

met

àl·li

cs i

side

rúrg

ia0,

220,

112,

570,

07

4A

limen

taci

ó0,

310,

173,

120,

09

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

210,

112,

280,

06

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

0,03

0,01

0,29

0,01

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

artó

i ar

ticle

s de

pap

er i

cartó

0,16

0,07

1,96

0,05

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,61

0,35

6,13

0,17

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

rodu

ctes

plà

stics

0,14

0,07

1,54

0,04

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us d

eriv

ats

0,07

0,02

0,95

0,03

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

ànic

s0,

230,

112,

840,

08

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs0,

330,

183,

360,

09

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

800,

526,

480,

18

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

070,

030,

840,

02

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,06

0,00


9696

TAU

LA 4

5. I

mpa

cte

sobr

e le

s ex

porta

cion

s, le

s im

porta

cion

s, e

l sal

do c

omer

cial

i el

sal

do c

omer

cial

sob

re e

l PIB

d’u

n au

gmen

t del

10

% d

e le

s ex

porta

cion

s a

l’est

rang

er d

e ca

da s

ecto

r. C

atal

unya

200

5 (C

ON

TIN

UA

CIÓ

) (Ve

geu

l’ann

ex m

etod

ològ

ic a

parta

t 10.

3.8)

2005

Incr

emen

t 10%

exp

orta

cion

s a

l’estr

ange

r

Expo

rtaci

ons

Impo

rtaci

ons

Sald

oSa

ldo

% P

IB

16C

onstr

ucci

ó-

--

-

17C

omer

ç0,

350,

076,

290,

17

18H

otel

eria

--

--

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns0,

280,

084,

520,

12

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,04

0,00

0,74

0,02

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,26

0,03

5,02

0,14

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

edu

caci

ó0,

030,

000,

540,

01

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i per

sona

ls0,

030,

000,

470,

01

TO

TAL

4,25

2,01

51,1

11,

41

Uni

tats:

per

cent

atge

s.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

la T

IOC

200

5.

97

Tal i com es pot veure a la taula 46, hi ha una majoria de sectors industrials amb un impacte sobre les exportacions totals quan augmenten el 10% les seves exportacions a la resta d’Espanya per sobre de la mediana. Aquests sectors industrials són: Alimentació (0,72%), Química (0,67%), Material de transport (0,46%), Metal·lúrgia (0,44%), Equips elèctrics i electrònics (0,30%), Paper i cartró (0,30%) i el Tèxtil (0,27%). 57

En termes d’impacte sobre les importacions totals quan augmenten el 10% les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector, hi ha cinc sectors industrials i quatre sectors de serveis amb resultats per sota de la mediana. És a dir, són sectors que quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya el 10% provoquen un creixement baix de les importacions totals i sumen en total la meitat dels sectors de l’economia. Aquests sectors industrials són: Fusta i suro, Electricitat, aigua i gas, Altres manufactures, Minerals no metàl·lics, i Energia i refinament de petroli.58

En termes d’impacte sobre el saldo comercial total d’un augment del 10% de les exportacions a la resta d’Espanya de cada sector, els sectors que destaquen per tenir un impacte per sobre de la mediana són els mateixos que sobresurten per tenir un impacte sobre les exportacions totals per sobre de la mediana. Lògicament, en l’anàlisi de l’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB també destaquen els mateixos sectors. Els resultats en termes d’impacte sobre el saldo comercial com a proporció del PIB són: Alimentació (0,2pp), Química (0,18pp), Metal·lúrgia (0,14pp), Material de transport (0,1pp), Paper i cartró (0,1pp), Equips elèctrics i electrònics (0,08pp) i Tèxtil (0,08pp).59

57. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la catorzena posició en termes de crei-xement de les exportacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya.

58. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la sisena posició en termes de creixement de les importacions totals quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya.

59. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria, aleshores aquest sector ocuparia la divuitena posició en termes de creixe-ment del saldo exterior total quan augmenta el 10% el valor de les seves exportacions a la resta d’Espanya i la tretzena posició en termes de creixement del saldo exterior total en punts percentuals de PIB.


9898

TAU

LA 4

6. I

mpa

cte

sobr

e le

s ex

porta

cion

s, le

s im

porta

cion

s, e

ls sa

ldo

com

erci

al i

el s

aldo

com

erci

al s

obre

el P

IB d

’un

incr

emen

t del

10

% d

e le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya d

e ca

da s

ecto

r. C

atal

unya

200

5

2005

Incr

emen

t 10%

exp

orta

cion

s re

sta E

span

ya

Expo

rtaci

ons

Impo

rtaci

ons

Sald

oSa

ldo

% P

IB

1A

gric

ultu

ra, r

amad

eria

i pe

sca

0,03

0,01

0,51

0,01

2En

ergi

a i r

efina

men

t de

petro

li0,

100,

080,

510,

01

3M

etal

·lúrg

ia, p

rodu

ctes

met

àl·li

cs i

side

rúrg

ia0,

440,

215,

080,

14

4A

limen

taci

ó0,

720,

407,

250,

20

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

270,

142,

940,

08

6Fu

sta, s

uro

i pro

duct

es d

e fu

sta i

suro

(exc

epte

mob

les)

0,05

0,03

0,59

0,02

7Pa

sta d

e pa

per,

pape

r i c

artó

i ar

ticle

s de

pap

er i

cartó

0,30

0,14

3,73

0,10

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,67

0,38

6,68

0,18

9Pr

oduc

tes

de c

autx

ú i p

rodu

ctes

plà

stics

0,17

0,09

1,86

0,05

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

i el

s se

us d

eriv

ats

0,17

0,06

2,41

0,07

11M

aqui

nària

i eq

uips

mec

ànic

s0,

220,

102,

650,

07

12Eq

uips

elè

ctric

s i e

lect

ròni

cs0,

300,

173,

060,

08

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

460,

303,

720,

10

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

120,

051,

600,

04

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,10

0,04

1,21

0,03

99

TAU

LA 4

6. I

mpa

cte

sobr

e le

s ex

porta

cion

s, le

s im

porta

cion

s, e

ls sa

ldo

com

erci

al i

el s

aldo

com

erci

al s

obre

el P

IB d

’un

incr

emen

t del

10

% d

e le

s ex

porta

cion

s a

la r

esta

d’E

span

ya d

e ca

da s

ecto

r. C

atal

unya

200

5 (C

ON

TIN

UA

CIÓ

)

2005

Incr

emen

t 10%

exp

orta

cion

s re

sta E

span

ya

Expo

rtaci

ons

Impo

rtaci

ons

Sald

oSa

ldo

% P

IB

16C

onstr

ucci

ó-

--

-

17C

omer

ç0,

590,

1110

,52

0,29

18H

otel

eria

--

--

19Tr

ansp

ort i

tele

com

unic

acio

ns0,

410,

116,

650,

18

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,09

0,01

1,81

0,05

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,43

0,06

8,31

0,23

22Re

cerc

a, d

esen

volu

pam

ent i

edu

caci

ó0,

010,

000,

290,

01

23A

APP

i al

tres

serv

eis

soci

als

i per

sona

ls0,

100,

021,

910,

05

TO

TAL

5,75

2,52

73,3

02,

02

Uni

tats:

per

cent

atge

s.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

la T

IOC

200

5.


100100

4.4. El sector industrial i l’ocupació a Catalunya

Tal i com ja s’ha vist al principi, quan traduïm l’impacte del creixement de la demanda sobre l’ocupació60 per grans sectors observem que la indústria no destaca sobre la resta de sectors, atès que els efectes d’arrossegament del sector serveis són molt més elevats, ja que més que dupliquen els de la indústria a l’any 2005. A més, aquest impacte sobre l’ocupació, tal i com ja s’ha analitzat, ha anat minvant des de l’any 1987, a diferència del que ha succeït amb els serveis. Aquesta evolució també s’ha reproduït en termes absoluts, atès que el pes en termes d’ocupació de la indústria ha caigut fins al 22,2%. Aquesta evolució es pot atribuir principalment a dues raons: la primera és que la indústria s’ha fet cada cop menys intensiva en l’ús de treball mentre que la segona és que el seu pes estructural, tant en termes de producció com en termes de demanda, ha caigut progressivament des del 1987 fins al 2005. Per tant, la indústria, sense obviar que encara ocupa gairebé una quarta part de la població ocupada, no és un sector on el creixement es tradueixi, i cada cop menys, amb la mateixa facilitat que en d’altres en creixements en termes d’ocupació. Les taules 47 i 48 analitzen precisament com han contribuït cadascun dels factors estructurals a l’hora de determinar la caiguda tant dels impactes en termes de creixement (taula 47) com els impactes en termes absoluts (taula 48).

TAULA 47. Increment que genera un augment del 10% de la demanda final de cada branca sobre l’ocupació segons components estructurals. Catalunya 1987-2005


Agricultura Indústria Construcció Serveis

Càlcul inicial 2005 0,10% 2,55% 1,02% 6,33%

DF 1987 0,29% 3,65% 0,82% 5,25%

MIL 1987 0,10% 2,74% 0,93% 6,23%

L1987 0,07% 2,50% 1,22% 6,21%

Variació respecte del càlcul inicial en punts percentuals

DF 1987 -0,19 -1,10 0,20 1,08

MIL 1987 0,00 -0,19 0,09 0,10

L1987 0,03 0,05 -0,20 0,12

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC del 1987 i 2005.

Tal i com mostren les taules anteriors, la variació en termes relatius (això vol dir, l’impacte en termes de creixement percentual sobre l’ocupació) es produeix bàsicament a causa del canvi estructural que es dóna en la demanda i en el conjunt d’interrelacions entre les distintes activitats. La variació en termes

60. Aquesta aproximació s’ha realitzat a partir del nombre de llocs de treball estimats a les TIOC.

101

absoluts es produeix no obstant per l’efecte combinat de totes les components analitzades, tant pels canvis en l’estructura de demanda, com en la manera d’interrelacionar-se les activitats, o com també els canvis en la intensitat d’ús del factor treball per unitat produïda. Aquest comportament es reprodueix per l’agricultura però no es produeix pels serveis o la construcció, que mostren aportacions estructurals positives de la DF i la MIL entre 1987 i 2005 en termes absoluts.

TAULA 48. Ocupació estimada el 2005 segons la demanda final, la intensitat d’ocupació i les relacions intersectorials de l’any 1987 (Vegeu l’annex metodològic apartat 10.3.10)

A. Ocupació estimada

2005

B. Ocupació estimada 2005 C. Variació ocupació (B-A/A)

Demanda final 1987

Intensitat d’ocupació

1987

Relacions intersectori-als 1987

Deman-da final 1987

Demanda final

1987*


1987

Relacions intersecto-rials 1987

Agricultura 80.102 5.988 153.982 140.397 -92,5 95,3 92,2 75,3

indústria 767.978 40.697 2.110.287 854.499 -94,7 38,5 174,8 11,3

Construc-ció 346.996 10.242 1.200.907 251.864 -97,0 -22,9 246,1 -27,4

Serveis 2.410.570 81.031 6.354.278 2.272.196 -96,6 -12,2 163,6 -5,7

Total 3.605.646 137.958 9.819.454 3.518.956 -96,2 -0,03 172,3 -2,4

Unitats: llocs de treball.(*) S’ha utilitzat la distribució de la demanda final enlloc del valor absolut de la demanda final.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.

La taula 49 reprodueix aquesta mateixa anàlisi per branques d’activitat. L’anàlisi de l’ocupació estimada l’any 2005 amb els paràmetres de demanda final, intensitat d’ocupació i relacions sectorials de l’any 1987 permet observar que totes les branques estudiades tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 superior a l’ocupació quan es calcula amb la demanda final de l’any 1987 i la resta de parà-metres de l’any 2005. Els sectors que han tingut una evolució més favorable en termes relatius en aquest paràmetre són de serveis en la seva majoria. No obstant i això, hi ha quatre sectors industrials en què la demanda final ha tingut una evolució superior al valor de la mediana: Material de transport, Minerals no metàl·lics, Altres manufactures i Maquinària i equips mecànics. La Construcció també presenta una evolució superior a la mediana en termes de demanda final.

Pel que fa a la intensitat d’ocupació, s’observa que totes les branques estudiades tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 inferior a la que tindrien quan s’utilitza la intensitat d’ocupació de l’any 1987. Els sectors que presenten una evolució més favorable en termes relatius d’aquesta variable en termes d’ocupació són cinc d’industrials (Alimentació, Paper i cartró, Maquinària i equips mecànics, Tèxtil cuir i calçat i Productes químics), cinc de serveis i l’Agricultura. Això vol dir que aquests són els que han tingut una reducció de la intensitat d’ocupació menys severa.

Per últim, en relació amb les relacions intersectorials, es constata que hi ha tres sectors industrials, quatre sectors de serveis i la Construcció que tenen una ocupació amb els paràmetres de l’any 2005 superior


102102

a la que tindrien amb les relacions intersectorials de l’any 1987. Aquests tres sectors industrials són el Cautxú, el Material de transport i les Altres manufactures. Quan tenim en compte els sectors que pre-senten l’evolució més favorable d’aquesta variable em termes d’ocupació aleshores se sumen als sectors anteriors dos sectors industrials més (Maquinària i equips mecànics i Paper i cartró), un sector de serveis més i la Construcció.

TAULA 49. Ocupació estimada el 2005 segons la demanda final, la intensitat d’ocupació i les relacions intersectorials de l’any 1987 per branques d’activitat

A. Ocupació estimada

2005

B. Ocupació estimada 2005 C. Variació ocupació (B-A/A)

Deman-da final 1987


1987

Relacions in-tersectorials

1987

Deman-da final 1987

Deman-da final 1987*


1987



80.102 5.988 153.982 140.397 -92,5 95,30 92,2 75,3

Energia i refina-ment de petroli 1.355 73 8.224 1.860 - 94,6 39,88 507,0 37,3


107.100 5.008 305.194 133.472 -95,3 22,17 185,0 24,6

Alimentació 103.303 6.383 186.384 110.831 - 93,8 61,45 80,4 7,3

Tèxtil, cuir i calçat 92.130 10.014 216.095 107.596 -89,1 184,00 134,6 16,8

Fusta i suro 22.591 1.110 69.474 29.029 -95,1 28,32 207,5 28,5

Paper i cartó 69.875 3.462 155.706 72.762 -95,0 29,47 122,8 4,1

Productes químics 68.390 3.499 161.681 84.683 -94,9 33,66 136,4 23,8

Productes de cautxú i produc-tes plàstics

41.246 1.966 126.957 36.010 -95,2 24,56 207,8 -12,7


29.943 903 91.668 40.086 -97,0 -21,21 206,1 33,9

Maquinària i equips mecànics 64.502 2.176 150.191 64.892 -96,6 -11,87 132,8 0,6

Equips elèctrics i electrònica 46.400 2.445 172.089 51.692 -94,7 37,65 270,9 11,4

Material de transport 67.531 1.912 291.445 67.186 -97,2 -26,04 331,6 -0,5

103

Altres manufac-tures 42.639 1.320 132.303 35.849 -96,9 -19,12 210,3 -15,9

Electricitat, aigua i gas 10.972 428 42.877 18.551 -96,1 1,80 290,8 69,1

Construcció 346.996 10.242 1.200.907 251.864 -97,0 -22,88 246,1 -27,4

Comerç 610.029 23.351 1.678.935 632.552 -96,2 0,01 175,2 3,7

Hoteleria 211.489 5.953 549.441 220.230 -97,2 -26,46 159,8 4,1

Transport i tele-comunicacions 185.128 5.090 1.022.956 138.655 -97,3 -28,16 452,6 -25,1

Intermediació financera 64.546 1.823 142.106 44.702 -97,2 -26,20 120,2 -30,7

Serveis a les empreses 435.471 12.257 595.253 318.164 -97,2 -26,46 36,7 -26,9

Recerca, des-envolupament i educació

182.755 4.888 738.814 156.263 -97,3 -30,12 304,3 -14,5


721.152 27.669 1.626.773 761.630 -96,2 0,25 125,6 5,6

TOTAL 3.605.646 137.958 9.819.454 3.518.956 -96,2 -0,03 172,3 -2,4

Unitats: llocs de treball.(*) S’ha utilitzat la distribució de la demanda final enlloc del valor absolut de la demanda final.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987 i 2005.

Tot i que la indústria, tal com s’ha vist, és un sector on costa que el creixement, comparativament parlant, es tradueixi en ocupació, també és cert que tal i com s’ha analitzat al principi, es tracta del sector que més vincula el creixement de les exportacions amb el de l’ocupació. Aquesta és precisament una característica que, atesa la situació actual, en què és previsible que es produeixi en el futur més immediat una evolució més moderada de la demanda interna respecte de la externa, fa que la indústria esdevingui una peça clau per al creixement futur de l’ocupació a Catalunya.61

És per aquesta situació que, si entenem que la indústria pot i hauria de jugar un paper important en el creixement futur de l’ocupació, ens hauríem de preguntar llavors quin tipus d’ocupació genera l’activitat industrial en el conjunt de l’economia catalana. Les taules 50 i 51 exposen la sensibilitat de l’ocupació, en funció de la seva qualificació, al creixement de la demanda de tots els sectors de l’economia i al crei-xement de la demanda de cada sector individualment.

61. Vegeu la taula 34 on s’analitza l’impacte del creixement de les exportacions sobre l’ocupació. La previsió de creixement de les expor-tacions es fa sobre la previsió d’una correcció dels desequilibris comercials. Tot i que aquesta asseveració és estrictament certa per al conjunt d’Espanya, les previsions que generen sobre l’evolució del mercat interior espanyol, i la capitalització del canvi econòmic que pot desenvolupar un pol industrial com Catalunya fan que també puguem estendre aquesta hipòtesi per al conjunt de l’economia catalana.


104104

TAULA 50. Evolució de la població ocupada segons qualificació del lloc de treball quan augmenta en una unitat la demanda final de cada sector conjuntament

ARROSSEGAMENTS CAP ENDAVANT

Directius, tècnics i professionals

Qualificats no manuals Qualificats manuals No qualificats

Agricultura 0,002 0,001 0,017 0,002

Indústria 0,003 0,001 0,006 0,001

Construcció 0,002 0,001 0,009 0,002

Serveis 0,008 0,007 0,002 0,003

Total 0,014 0,010 0,035 0,008

Unitats: llocs de treball per cada 1.000 euros de producció.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

TAULA 51. Augment de la població ocupada segons qualificació quan augmenta en una unitat la demanada final de cadascun dels sectors individualment

ARROSSEGAMENTS CAP ENRERE



Agricultura 0,003 0,001 0,018 0,003

Indústria 0,003 0,001 0,005 0,001

Construcció 0,002 0,001 0,010 0,002

Serveis 0,006 0,006 0,002 0,002

Total 0,014 0,010 0,035 0,008

Unitats: llocs de treball per cada 1.000 euros de producció.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

Les dades que es mostren a les taules anteriors són coeficients estrictament tècnics traduïts en termes d’ocupació; no obstant això ens permeten valorar els arrossegaments cap endavant i cap endarrere de cadascun dels sectors sobre cadascuna de les categories d’ocupacions. Tal i com es pot observar, la sensibilitat de la indústria al creixement de les categories de qualificats no manuals i de no qualificats és baixa. No obstant això, la sensibilitat respecte dels directius tècnics i professionals és mitjana, i la dels qualificats manuals, tot i no ser tan alta com en sectors com ara la construcció i l’agricultura, és sensiblement més alta que en el cas dels serveis. Aquesta distribució de les sensibilitats es reprodueix tant si analitzem els arrossegaments cap endavant (taula 50) com si analitzem els arrossegaments cap enrere (taula 51).

105

Per fer més intel·ligibles aquestes relacions, i també per tal d’incorporar-hi els efectes del pes estructural de la demanda, les taules 52 i 53 tradueixen els impactes sobre les diferents categories d’ocupació quan es produeix un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels sectors individualment, i quan aquest es produeix només en la demanda final estrangera.

Fixem-nos que, atesa la importància estructural que té la indústria respecte de la construcció i l’agricul-tura, l’efecte d’un augment de la demanda interior de productes industrials sobre l’ocupació en totes les categories és sistemàticament més alta que en el cas de produir-se en els sectors agrari i de la construc-ció. No obstant això, els registres ens situen lluny de les repercussions que té l’augment de la demanda de serveis. Així, un augment del 10% en la demanda interior de productes industrials genera un 2,15% de creixement de llocs de treball de la categoria Directius, tècnics i professionals, mentre que el mateix augment en els serveis genera un augment del 7,3% dels ocupats de la mateixa categoria. Aquesta ma-teixa comparativa se salda sistemàticament a favor dels serveis en totes les categories excepte en la de qualificats manuals, on l’augment de la demanda industrial té un impacte més elevat que la de serveis (del 4,6% i del 2,8% respectivament). Per tant, i tal com mostra la taula 52, en general (exceptuant la categoria de qualificats manuals) els impactes sobre la demanda total industrial no es tradueixen en la mateixa mesura que els de la demanda total de serveis sobre l’ocupació.

TAULA 52. Augment de la demanda de treball per categories quan augmenta la demanda final de cada sector en un 10%



Agricultura 0,036 0,023 0,263 0,095

Indústria 2,149 1,513 4,584 2,053

Construcció 0,526 0,335 2,349 1,250

Serveis 7,289 8,128 2,803 6,602

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

No obstant això, què passa si s’analitzen els mateixos impactes només sobre la demanda estrangera? És obvi que ens fem la pregunta atesa la perspectiva que podem tenir sobre el major dinamisme de les exportacions respecte de la demanda interna.

A la taula 53 hi apareix el mateix càlcul que a la taula 52. No obstant això, el vector de demanda que s’ha emprat en aquesta ocasió és el d’exportacions a l’estranger, és a dir la demanda final estrangera.62 Si analitzem la configuració del conjunt de les exportacions, tal i com s’ha vist en l’epígraf anterior, la demanda de productes industrials és, per la seva naturalesa eminentment transable, superior a la de

62. No inclou les de la resta d’Espanya. Quan parlem de demanda final interior, en nomenclatura TIOC, ens referim a la producció interior destinada a satisfer demanda final, incloent-hi tant la que va destinada a consum domèstic com a consum exterior (estranger i resta d’Espanya).


106106

serveis.63 Amb aquest nou vector de demanda estrangera, on la indústria esdevé més important estruc-turalment, quan analitzem l’impacte de l’augment de les exportacions sobre l’ocupació per categories, observem llavors que la sensibilitat que mostra l’ocupació industrial és més alta que la de serveis tan en les categories de Directius, tècnics i professionals, la de qualificats manuals, i la de no qualificats. Ara, en els serveis, la repercussió només és relativament més important en el cas dels qualificats no manuals, per bé que per aquesta categoria la sensibilitat de l’ocupació a les exportacions industrials és també força alta, equiparable gairebé a la dels serveis.

TAULA 53. Augment de la demanda de treball per categories quan augmenta la demanda estrangera de cada sector en un 10%



Agricultura 0,112 0,083 0,559 0,310

Indústria 5,773 4,657 8,366 5,781

Construcció - - - -

Serveis 4,115 5,259 1,075 3,909

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2005 (Idescat) i de l’Enquesta de població activa del mateix any (INE).

Per tant, fixem-nos que la capacitat de traduir el creixement de la demanda en termes d’ocupació de la indústria esdevé molt més important si aquesta demanda prové de l’exterior, atès que, fruit del major pes dels productes industrials entre les exportacions, la sensibilitat de l’ocupació industrial a l’augment de les exportacions és més alta que no pas la dels serveis en gairebé totes les categories. A més, en el cas dels qualificats manuals, una categoria d’ocupats que ha patit amb força el retrocés de sectors com el de la construcció, les exportacions industrials mostren una repercussió molt alta sobre aquest tipus d’ocupació (del 8,4% per un augment del 10% en les exportacions).64

4.5. El sector industrial i l’R+D a Catalunya

El sector industrial ha estat tradicionalment el sector on s’ha invertit més, en termes comparatius, en re-cerca i desenvolupament (R+D). L’any 1987 el sector industrial tenia unes despeses en R+D de 703.499,1 euros, el 78,9% del total i per a l’any 2005, aquestes despeses han augmentat a 980.671,9 euros, el

63. Segons la TIOC 2005, la demanda interior de productes industrials representava el 36% i la de serveis el 53% de la demanda interior total. Segons la mateixa font, la demanda estrangera d’ambdós sectors se situava al 75,4% i al 22,2% respectivament. Fixeu-vos que en aquesta anàlisi parlem en tot moment de demanda estrangera, atès que per als còmputs elaborats no s’hi han comptabilitzat les vendes a la resta d’Espanya.

64. Si incloem els ingressos per turisme en el sector de l’Hoteleria en els càlculs de la taula 53, aleshores els augments de la demanda de treball per categories laborals disminueixen quan augmenta el 10% el valor de les exportacions a l’estranger dels sectors de l’Agricultura, la Indústria i la Construcció i s’amplifiquen quan l’increment de les exportacions a l’estranger és de Serveis.

107

67,4% del total. La possibilitat d’introduir innovació tant de processos com de producte, unit a la compe-tència contínua i permanent en un sector que produeix precisament productes transportables, i que per tant es poden vendre fàcilment a llargues distàncies ha fet que l’R+D hagi estat un factor de competitivi-tat clau de les empreses manufactureres, molt exposades a la competitivitat internacional.65

Tal i com mostra la taula 54, aquesta característica, en el cas de Catalunya, també és certa, atès que el sector industrial és el sector que té la relació entre la despesa en R+D i la producció més alta dels quatre sectors principals. A més, el sector industrial és l’únic que té aquesta ràtio per sobre de la mitjana, tant el 2001 com el 2005, amb uns registres que gairebé la doblen.66

L’esforç en despesa de R+D per unitat produïda del conjunt de l’economia catalana ha augmentat osten-siblement entre 2001 i 2005, des de 0,33 unitats monetàries per cada 100 unitats monetàries produïdes fins a 0,42. Aquest augment s’ha produït en tots els grans sectors d’activitat, per bé que en alguns casos, com el de la construcció, aquest esforç continua essent pràcticament nul. D’altra banda, als serveis i sobretot a l’agricultura, la despesa en R+D ha augmentat també de manera intensa.

TAULA 54. Percentatge de la despesa en R+D per unitat produïda, i efectes d’arrossegament cap endavant i cap enrere de l’economia sobre l’R+D

per sectors a Catalunya, 2001 i 2005

Any 2001 R+D/producció Arrossegament cap endavant Arrossegament cap enrere

Agricultura 0,08 0,001 0,003

Indústria 0,62 0,011 0,008

Construcció 0,01 0,000 0,001

Serveis 0,14 0,002 0,002

Total 0,33 0,014 0,014

Any 2005 R+D/producció Arrossegament cap endavant Arrossegament cap enrere

Agricultura 0,22 0,002 0,005

Indústria 0,77 0,014 0,010

Construcció 0,02 0,000 0,002

65. Sobre la capacitat de generar despeses en R+D de l’economia catalana i les repercussions d’aquest tipus d’inversió en l’economia vegeu l’estudi comparatiu: CTESC 2009a. Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): Una anàlisi comparativa. Barcelona.

66. En aquesta anàlisi es fa referència únicament a la despesa interna en R+D del sector privat de l’economia.


108108

Serveis 0,26 0,004 0,004

Total 0,42 0,021 0,021

Unitats: unitats monetàries invertides en R+D per cada 100 unitats monetàries produïdes (R+D/producció) o per cada unitat demanda (arrossegaments).Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE).

La segona i la tercera columna de la taula 54 mostren respectivament els efectes unitaris d’arrossega-ment cap endavant i cap endarrere sobre l’R+D. A la columna segona hi trobem representat l’increment de l’R+D que es produeix per l’augment d’una unitat monetària en la demanda de cadascuna de les branques d’activitat. A la tercera columna hi trobem l’augment de l’R+D que es produeix per l’efecte d’un augment d’una unitat monetària de la demanda final en cada sector concret. En tots dos casos els arrossegaments del sector industrial són àmpliament més elevats que en els altres sectors. A més, tal i com es pot observar a la taula, en la indústria el primer efecte és més gran que el segon; aquest compor-tament es deu al fet que la indústria genera una part important de l’R+D fruit de l’activitat destinada a la producció d’inputs per altres sectors, atès que els efectes directes cap enrere derivats d’un augment de la demanda estrictament industrial no són tan elevats. De la mateixa manera, observem que les activitats agràries i de la construcció tenen un comportament diferent. En aquest cas, la seva aportació més impor-tant es produeix quan mesurem els arrossegaments cap enrere, fet que evidencia que l’augment d’R+D es produeix bàsicament per la via de la incorporació d’inputs d’altres sectors més intensius en recerca, en gran mesura de la indústria. En el cas dels serveis, el segon sector amb més intensitat de despesa en R+D per unitat produïda, els arrossegaments cap endavant i cap endarrere coincideixen en la seva magnitud.

Per tant, tant la indústria com els altres sectors augmenten, durant el període analitzat, tant la intensitat de despesa en R+D per unitat produïda com també els arrossegaments cap endavant i cap endarrere. No obstant això, aquest comportament del sector industrial no és extensible a totes les activitats que engloba, atès que amb una anàlisi més detallada es pot observar el mal comportament que han tingut les branques de Material de transport i d’Electricitat, aigua i gas.67

TAULA 55. Variació percentual de l’R+D de tota l’economia quan incrementa la demanda final de cada sector individualment en el 10%

2001 2005

Agricultura 0,04 0,05

Indústria 7,13 6,12

Construcció 0,25 0,28

Serveis 2,58 3,54

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE).

67. Vegeu més endavant l’anàlisi per branques d’activitat.

109

Per fer l’anàlisi més visual, la taula 56 mostra els impactes sobre el creixement de l’R+D quan augmenta en un 10% la demanda de cadascun dels sectors. Això vol dir que si a l’any 2001 s’augmentava en un 10% la demanda final de productes agraris, aquesta variació generava només un augment del 0,04% de l’R+D del conjunt de l’economia. Tal i com es pot observar, l’increment de la demanda de productes industrials és precisament la que més impacte té sobre el creixement de l’R+D total. Aquesta primacia es manté també per al 2005, on l’impacte sobre l’R+D és del 6,12%. El segon sector amb major impacte és el dels serveis, i la seva incidència en termes d’R+D ha augmentat entre els dos anys. El fet que hagi augmentat l’impacte en serveis i hagi disminuït en la indústria, és més que probable que vingui fortament determinat pel fet que, tot i que ha augmentat la intensitat en la despesa d’R+D per unitat produïda en ambdós sectors, en aquest període els serveis han guanyat pes relatiu en detriment de la indústria en el còmput total de la producció generada a l’economia catalana.68

TAULA 56. R+D estimada l’any 2005 segons la demanda final, la intensitat en R+D sobre la producció i les relacions estructurals de l’any 2001

R+D estimada 2005

R+D estimada 2005

Demanda final 2001Intensitat en R+D sobre producció

2001


Agricultura, ramaderia i pesca 8.461 7.431 3.079 10.232

INDÚSTRIA 941.082 820.636 757.114 960.076

Construcció 6.411 4.190 2.181 5.783

Serveis 472.870 352.246 260.659 466.164

Total 1.428.824 1.184.503 1.023.033 1.442.256

Unitats: milions d’euros.Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 2001 i 2005 (Idescat) i de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament (INE).

Dels resultats de la taula anterior en podem extreure algunes conclusions. La primera d’elles és que els canvis en el patró de demanda, des del 2001 fins al 2005, van actuar incrementant la necessitat estructural d’R+D, al marge de la l’increment d’intensitat en la despesa d’aquesta partida. La segona és precisament que la millora en intensitat de despesa en R+D també va generar un efecte positiu, fins i tot més intens que l’anterior, a l’hora d’incrementar la despesa en R+D. Finalment, de la taula se n’extreu també la conclusió que els canvis en les relacions intersectorials de l’economia van pressionar, durant aquest període, precisament en contra d’aquest augment de l’R+D, especialment en el sector industrial. No obstant això aquesta darrera conclusió caldria matisar-la; de fet, per la naturalesa del càlcul que hem aproximat, aquesta reducció es produeix pel fet que l’any 2005 es genera, a igualtat de demanda, una producció interior més baixa que la de 2001. No obstant això, hem vist que aquest fet pot derivar-se, en-

68. Vegeu l’anàlisi del canvi en l’estructura de la producció i de la demanda catalanes a l’inici de l’informe, a partir de la pàgina 52.


110110

tre altres, també de fenòmens d’offshoring o senzillament deslocalització. Aquestes estratègies empre-sarials, que disminuirien la producció interior, tindrien també repercussions en el canvi de les intensitats de despesa en R+D per unitat produïda, fet que es donaria quan es produís un offshoring d’una part dels processos productius, deixant aquelles activitats més estratègiques (entre elles l’R+D) a mans de les empreses localitzades en el nostre territori econòmic, cosa que faria augmentar la intensitat de despesa d’R+D per unitat produïda i disminuir la producció interior del sector. Tal i com s’ha avançat, i deixant de banda altres possibilitats, una explicació alternativa plausible seria també que es produís un tancament d’aquelles empreses menys intensives en R+D, fet que obligaria a comprar la seva producció a una em-presa, ja sigui la mateixa o no, situada a l’estranger. Aquesta darrer fenomen també comportaria una caiguda de la producció interior i un augment de la intensitat de despesa en R+D per unitat produïda. En qualsevol dels casos, aquests comportaments refermarien la major competitivitat relativa d’aquelles empreses on s’hauria incrementat la despesa en R+D. A continuació, amb una anàlisi més desagregada del comportament per branques d’activitat s’intentarà identificar si és possible o no que s’hagin donat en algun sector aquestes estratègies durant el període analitzat.

4.5.1. Anàlisi de l’R+D per a 18 sectors

A continuació es presenten tres anàlisis sobre el comportament de l’R+D per a 18 branques d’activitat, que són les que s’han pogut obtenir com a resultat de les correspondències que s’han fet entre els 23 sectors que s’obtenen de la comparació de les TIOC dels anys 1987, 2001 i 2005 i els 27 sectors en què l’INE ens va lliurar les dades de despesa en recerca i desenvolupament. Vegeu l’annex metodològic apartat 10.5. Primer, s’estudia el volum total de recursos destinats a l’R+D, la proporció de la despesa en R+D sobre la producció, i els arrossegaments cap endavant i cap endarrere de l’R+D com a resultat de variacions en la demanda final total o de cada sector, respectivament. Seguidament, es calcula el volum de recursos destinat a l’R+D l’any 2005 quan els elements de la seva fórmula de càlcul prenen els valors de l’any 2001 (demanda final, intensitat en R+D i relacions intersectorials). Finalment, el darrer exercici d’aquesta secció consisteix en identificar l’impacte sobre l’R+D total de l’economia quan augmenta la demanda final de cada sector el 10%.

Resultats del primer exercici:L’any 2005 la majoria de sectors que tenen valors per sobre de la mediana en algunes de les quatre vari-ables analitzades (despesa en R+D, intensitat en R+D sobre la producció i capacitar d’arrossegament cap endavant i cap enrere) són industrials. En particular, els sectors industrials que tenen valors per sobre de la mediana en les quatre variables estudiades són Equips elèctrics i electrònics, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i Material de transport. No obstant això, la Resta de serveis (que inclou moltes activitats de serveis com ara les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les Administracions públiques i els altres serveis socials) també destaquen per tenir uns resultats per sobre de la mediana en les quatre variables analitzades.

111

TAULA 57. Despesa i intensitat en R+D i arrossegaments cap endavant i enrere l’any 2005

Despesa en R+D1

Intensitat en R+D sobre la

producció

Arrossegament cap endavant

Arrossegament cap enrere

Agricultura, ramaderia i pesca 8.808,8 0,0022 0,0027 0,0045

Energia i refinament de petroli 700,0 0,0002 0,0003 0,0004

Metal·lúrgia i siderúrgia 29.960,3 0,0023 0,0037 0,0039

Equips elèctrics i electrònica 168.451,3 0,0188 0,0210 0,0206

Alimentació 56.519,7 0,0030 0,0044 0,0051

Tèxtil cuir i calçat 62.402,8 0,0081 0,0104 0,0107

Fusta, suro, pasta de paper, paper cartró 17.635,6 0,0017 0,0023 0,0029

Productes químics 405.644,1 0,0218 0,0290 0,0233

Productes de cautxú i productes plàstics 17.591,0 0,0026 0,0036 0,0059

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 14.157,2 0,0029 0,0035 0,0048

Maquinària i equips mecànics 72.353,0 0,0105 0,0124 0,0117

Material de transport 110.145,0 0,0064 0,0073 0,0080

Altres manufactures 20.605,2 0,0061 0,0064 0,0083

Electricitat, aigua i gas 4.506,7 0,0007 0,0009 0,0018

Construcció 6.482,5 0,0002 0,0003 0,0012

Comerç i hoteleria 43.943,4 0,0008 0,0015 0,0021

Transport i telecomunicacions 10.753,4 0,0004 0,0008 0,0014

Resta de serveis2 404.103,4 0,0042 0,0115 0,0053

TOTAL 1.454.835,4 0,0042 - -

Unitats: despesa en R+D en milers d’euros, intensitat en tant per 1 de la producció i arrossegaments en euros.1) R+D procedent de l’Enquesta sobre activitats d’R+D de l’INE.2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les AAPP i altres serveis socials.Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de la TIOC 2005.

Referent a l’evolució d’aquests indicadors entre els anys 2001 i 2005, els resultats sectorials per sobre dels valors de la mediana es donen majoritàriament en els sectors industrials, tot i que aquest és un resultat previsible tenint en compte que hi ha 13 sectors industrials en el total de 18 sectors en què s’ha classificat l’activitat econòmica. En particular, hi ha cinc branques d’activitat que compleixen el requisit de presentar una evolució superior al valor de la mediana en les quatre variables analitzades de les quals


112112

tres són industrials (Metal·lúrgia, Tèxtil, Química i Altres manufactures) i les altres dues són l’Agricultura i la Resta de serveis.

TAULA 58. Despesa i intensitat en R+D i arrossegaments cap endavant i enrere. Variació 2001-2005

Despesa en

R+D1

Intensitat en R+D sobre la

producció

Arrossegament cap endavant

Arrossegament cap enrere

Agricultura, ramaderia i pesca 166,0 0,0014 0,0017 0,0024


Metal·lúrgia i siderúrgia 117,5 0,0010 0,0016 0,0014

Equips elèctrics i electrònica 34,7 0,0058 0,0058 0,0064

Alimentació 15,1 0,0000 0,0002 0,0008

Tèxtil cuir i calçat 100,3 0,0046 0,0058 0,0056

Fusta, suro, pasta de paper, paper cartró 48,7 0,0004 0,0005 0,0007

Productes químics 64,2 0,0064 0,0088 0,0069

Productes de cautxú i productes plàstics 59,2 0,0006 0,0008 0,0027

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 44,9 0,0003 0,0004 0,0009

Maquinària i equips mecànics 46,8 0,0031 0,0035 0,0033

Material de transport -20,8 -0,0029 -0,0035 -0,0032

Altres manufactures 106,3 0,0025 0,0027 0,0030

Electricitat, aigua i gas -22,8 -0,0005 -0,0006 -0,0004

Construcció 396,4 0,0001 0,0002 0,0003


Transport i telecomunicacions 1,2 -0,0001 -0,0003 0,0001

Resta de serveis2 138,5 0,0017 0,0049 0,0021

TOTAL 63,2 0,0009 - -

Unitats: variació de la despesa en R+D en percentatge i la resta diferència entre el valor de l’any 2005 i 2001.1) R+D procedent de l’Enquesta sobre activitats d’R+D de l’INE.2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les AAPP i altres serveis socials.Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005.

113

Resultats del segon exercici:El volum de recursos dedicats a l’R+D els podem calcular a partir de la demanda final, de la proporció de l’R+D sobre la producció i de la matriu inversa de Leontief, que representa les relacions intersectorials de l’economia. En aquest exercici calculem el valor de l’R+D de l’any 2005 quan els components de càlcul anteriors prenen el valor de l’any 2001. Els resultats obtinguts són aquests:

• Quan calculem l’R+D de l’any 2005 amb la demanda final de l’any 2001 el valor obtingut és el 83% de l’R+D calculada amb la demanda final de l’any 2005. Els sectors que presenten uns resultats per sota del valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més bene-ficiats en termes d’R+D de la variació de la demanda final entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Energia, Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú i Minerals no metàl·lics), la Construcció i els tres sectors de serveis de la classificació.

• Quan calculem l’R+D de l’any 2005 amb la proporció d’R+D sobre la producció de l’any 2001 el valor obtingut és el 71% de l’R+D calculada amb la proporció d’R+D sobre la pro-ducció de l’any 2005. Els sectors que tenen uns resultats inferiors al valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més beneficiats en termes d’R+D de la variació de la proporció d’R+D sobre la producció entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Metal-lúrgia, Equips elèctrics, Tèxtil, Química i Altres manufactures), l’Agricultura, la Construcció i dos sectors de serveis.

• Quan calculem l’R+D de l’any 2005 amb la matriu inversa de Leontief de l’any 2001 el valor obtingut és pràcticament el mateix de l’R+D calculada amb la matriu inversa de Leontief de l’any 2005. Els sectors que tenen uns resultats inferiors al valor de la mediana, és a dir, els sectors que han sortit més beneficiats en termes d’R+D de la variació de les relacions inter-sectorials entre els anys 2001 i 2005 són cinc sectors industrials (Metal·lúrgia, Alimentació, Cautxú, Altres manufactures i Electricitat), la Construcció i els tres sectors de serveis de la classificació.

No obstant això, hi ha dos sectors de serveis (Comerç i Resta de serveis) i un industrial (Metal·lúrgia) que tenen una elevada R+D estimada l’any 2005 a més de presentar uns resultats per sota de la mediana en les altres variables analitzades i sortir, per tant, més beneficiats de la seva evolució entre els anys 2001 i 2005.

TAULA 59. R+D estimada l’any 2005 segons la demanda final, la intensitat en R+D sobre la producció i les relacions intersectorials de l’any 2001

R+D estimada 20051

R+D estimada l’any 2005

Demanda final 2001

Intensitat en R+D sobre la producció

2001

Relacions intersectorials

2001

Agricultura, ramaderia i pesca 8.702,4 0,79 0,36 1,10


Metal·lúrgia i siderúrgia 29.087,4 0,70 0,57 0,97


114114

Equips elèctrics i electrònica 157.760,1 1,05 0,69 1,05

Alimentació 57.328,1 0,76 1,00 0,90

Tèxtil cuir i calçat 59.867,9 1,16 0,43 1,01

Fusta, suro, pasta de paper, paper cartró 17.122,4 0,79 0,74 0,99

Productes químics 365.669,6 0,86 0,70 1,02

Productes de cautxú i productes plàstics 17.152,8 0,75 0,78 0,91

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 13.097,8 0,68 0,90 1,01

Maquinària i equips mecànics 74.706,0 0,88 0,71 1,02

Material de transport 103.954,8 0,84 1,45 1,03

Altres manufactures 19.955,2 0,92 0,59 0,94

Electricitat, aigua i gas 4.194,0 0,81 1,74 0,80

Construcció 6.415,7 0,60 0,34 0,83


Transport i telecomunicacions 10.542,3 0,68 1,30 0,94

Resta de serveis2 423.141,4 0,72 0,59 0,96

TOTAL 1.414.249,8 0,83 0,71 0,99

Unitats: R+D estimada de l’any 2005 en milers d’euros i la resta és el valor de l’R+D estimada segons la demanda final, la intensi-tat en R+D i les relacions intersectorials de l’any 2001 dividida per l’R+D estimada de l’any 2005.1) R+D obtinguda multiplicant la proporció d’R+D sobre la producció (utilitzant l’R+D de l’Enquesta d’activitats en R+D de l’INE i la producció de la TIOC 2005) per la producció que dóna el model de demanda.2) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les AAPP i altres serveis socials.Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005.

Resultats del tercer exercici:S’observa que els sectors amb un impacte sobre l’R+D per sobre de la mediana quan augmenta el 10% la seva demanda final no han canviat entre els anys 2001 i 2005 i són set sectors industrials (Metal·lúrgia, Equips elèctrics i electrònics, Alimentació, Tèxtil, Química, Maquinària i Material de transport) i dos de serveis (Comerç i Resta de serveis). També s’aprecia que l’any 2005 la Química perd la primera posició que tenia l’any 2001 en termes d’impacte en favor de la Resta de Serveis.

Els sectors amb una evolució de l’impacte sobre l’R+D entre 2001 i 2005 per sobre del valor de la media-na són cinc sectors industrials (Metal·lúrgia, Tèxtil, Cautxú, Minerals no metàl·lics i Altres manufactures), l’Agricultura, la Construcció i dos sectors de serveis (Comerç i Resta de serveis).

115

TAULA 60. Impacte sobre l’R+D quan augmenta el 10% la demanda final de cadascun dels sectors. Catalunya 2001-2005

2001 2005 2001-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 0,03% 0,05% 0,01%

Energia i refinament de petroli 0,01% 0,01% 0,00%

Metal·lúrgia i siderúrgia 0,16% 0,21% 0,05%

Equips elèctrics i electrònica 1,29% 1,05% -0,24%

Alimentació 0,58% 0,49% -0,09%

Tèxtil cuir i calçat 0,39% 0,41% 0,02%

Fusta, suro, pasta de paper, paper cartró 0,14% 0,13% -0,01%

Productes químics 2,41% 2,40% -0,02%

Productes de cautxú i productes plàstics 0,10% 0,14% 0,04%

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 0,09% 0,09% 0,00%

Maquinària i equips mecànics 0,48% 0,45% -0,03%

Material de transport 1,56% 0,80% -0,75%

Altres manufactures 0,15% 0,15% 0,00%

Electricitat, aigua i gas 0,06% 0,03% -0,03%

Construcció 0,15% 0,20% 0,05%

Comerç i hoteleria 0,42% 0,68% 0,26%

Transport i telecomunicacions 0,15% 0,13% -0,02%

Resta de serveis1 1,82% 2,57% 0,75%

Unitats: percentatges.1) Inclou les Finances, els Serveis a les empreses, l’R+D i l’educació i les AAPP i altres serveis socials.Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística en R+D de l’INE i de les TIOC 2001 i 2005.

117

5. CONJUNTURA: L’IMPACTE DE LA CRISI

Fins ara, hem analitzat com ha evolucionat estructuralment l’economia catalana. Per fer-ho hem posat l’accent en el pes del sector industrial des de diferents perspectives. L’objectiu ha estat avaluar la situació de l’activitat en termes de capacitat de generar valor afegit, de generar ocupació, de generar creixements de la productivitat, de fomentar l’R+D, o fins i tot de fomentar les exportacions o de millorar el saldo exterior de l’economia catalana.

No obstant això, l’anàlisi que hem fet fins ara ha arribat fins a l’any 2005, el darrer any en què tenim una actualització de les TIOC. Aquesta anàlisi per tant, tot i que pren un període relativament dilatat, perd no obstant la referència del període de crisi actual, encetat ara fa més de tres anys. Per solucionar-ho hem intentat doncs valorar l’evolució del sector industrial fins a dates més properes. El gràfic que trobem a continuació mostra la variació en termes reals del VAB de cadascuna de les 23 branques d’activitat que s’han analitzat en aquest treball. Per tal de valorar millor quin ha estat l’impacte de la crisi, i separar-lo de l’evolució de més llarg termini dels sectors, hem col·locat la variació des del 2005 fins al 2008 i la variació del darrer exercici, atès que precisament l’any 2008 la crisi ja havia començat.

La primera conclusió que podem extreure del gràfic següent és que el VAB en termes reals d’una gran majoria de les activitats manufactureres cau entre l’any 2005 i el 2008. En alguns casos, la caiguda s’ex-plica bàsicament pel descens del darrer any, molt condicionat ja per la conjuntura de crisi; en d’altres casos en canvi mostren un comportament per al conjunt del període 2005-2008 pitjor que pel darrer any. Aquest darrer comportament, que es dóna només en algunes activitats, ens permet veure que el retraïment de la seva activitat es comença a produir ja amb anterioritat al període 2007-2008. En qualse-vol dels casos, resulta evident que, almenys fins a l’any 2008, un dels grans sectors més perjudicats per l’empit de la conjuntura ha estat el conjunt de la Indústria, on només els sectors energètics i alguns altres de produccions bàsiques (alimentació i metal·lúrgia) han pogut aguantar l’enfonsament de l’activitat

general.


118118

GRÀFIC 13. Creixement del VAB real i del VAB nominal de cadascuna de les 23 branques analitzades. Catalunya 2005-2008

SERVEIS DE NO MERCAT

SERVEIS

INDÚSTRIA

INDÚSTRIA I ENERGIA






Hoteleria2007-2008

2005-2008Comerç

Construcció

Altres manufactures

Material de transport


Maquinària i equips mecànics



Productes de cautxú i productes plàstics

Productes químics

Tèxtil, cuir i calçat

Alimentació

Electricitat, aigua i gas

Energia i refinamentde petroli


Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartó

Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles); articles de cistelleria i esparteria

VAB real VAB nominal

4,3% 8,4%30,0%

6,7%26,0%

-0,6%8,2%

0,9%9,6%8,8%

28,2%8,0%

32,3%9,5%

31,7%

35,1%5,4%

7,9%24,8%

6,2%20,7%

0,3%14,5%

1,1%

-3,5%-3,8%

-10,8%

-1,8%13,4%

4,6%3,6%

6,3%22,1%

-8,5%0,4%

-1,7%7,9%

1,6%12,1%

-1,7%1,0%

-3,4%9,9%

-11,2%-13,9%

7,6%18,4%

16,4%28,3%

19,7%8,6%

12,7%-5,1%

3,1%

23,3%

16,2%2,0%

12,1%-5,2%-4,4%-4,0%-3,3%

5%5%

5%15%

3%19%

4%13%

0%23%

4%15%

1%6%

-5%3%

-1%

-8%-16%

-16%

-13%-19%

-13%

-13%

-3%-4%-4%

-4%-5%

4%

-0%

-0%

-1%

-1%

2%3%

7%2%

0%20%

15%27%

-6%

-6%-10%

-7%

-7%

9%

Unitats: taxes de creixement.Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

119

Aquest comportament de la indústria, es reprodueix fins i tot en alguns casos en termes nominals (co-lumna de la dreta). En alguns casos, el darrer any de crisi ha restat bona part del creixement acumulat des del 2005; en d’altres casos, com ara el sector tèxtil, la davallada del VAB es produeix, tant en termes reals com nominals, ja des del 2005.

De la mateixa manera que observem el fort retraïment de la indústria, el gràfic també ens permet ob-servar el millor comportament que experimenten la majoria d’activitats terciàries. De fet, en termes reals només l’activitat comercial pateix una certa davallada el darrer any; gairebé tota la resta d’activitats, mostren, fins i tot en el darrer any i ja en plena crisi, una evolució positiva que en alguns anys és fins i tot de certa magnitud. En termes nominals no trobem en canvi cap activitat terciària que disminueixi el VAB que genera, i a més, amb l’excepció de l’hoteleria i el comerç per al conjunt del període i d’aquest darrer per l’últim any, tampoc en veiem cap que creixi per sota del que ho fa el VAB total de l’economia.69 Aquesta darrera evidència ens mostra doncs que el pes dels sectors terciaris en el conjunt de l’economia augmenta en detriment d’altres sectors, la majoria d’ells industrials, durant aquest període.

Atès que l’anàlisi anterior no ens permet veure més enllà de l’any 2008, el gràfic següent ens mostra qui-na ha estat l’evolució per grans sectors del VAB en termes reals i nominals des del 2008 fins al 2010. Es tracta de primeres estimacions i no les tenim disponibles de manera més desagregada. No obstant això sí que ens permeten veure que les principals tendències que acabem de destacar per al període 2005-2008, és a dir el guany de pes estructural dels serveis en detriment del de la indústria, es reprodueixen també per a aquest darrer període. De fet, i tot i que finalment, en aquests darrers anys, la crisi ha començat a passar factura també al sector serveis, el comportament del sector serveis ha estat, tot i això, molt millor que el del conjunt de la indústria i que el del conjunt de l’economia en general.

GRÀFIC 14. Creixement del VAB real i del VAB nominal per grans sectors. Catalunya 2008-2010

VAB -2,6%-4,1%

-0,6%

-1,0%-4,7%

-2,2%

1,9%

3,0%5,0%

5,7%

Serveis no mercat

Serveis

Construcció

Indústria

Energia

Agricultura

-13,9%-12,2%

-13,2%-12,9%

NominalReal

Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia.

69. El VAB total de l’economia creix en termes nominals entre 2005 i 2008 el 21,8%, mentre que el darrer any ho fa el 4,7%.


120120

Tal i com indica el gràfic anterior, fixem-nos que en termes nominals el VAB dels serveis ni tan sols cau, i que el resultat negatiu en termes reals es deriva d’una caiguda dels serveis de mercat, atès que durant aquests anys el VAB dels serveis de no mercat ha pujat tant en termes nominals com reals. A l’altre costat en canvi hi trobem la indústria, que de manera similar a la construcció, registra un retraïment del VAB de molta intensitat, tant en termes reals com en termes nominals. De fet, el retraïment que mostren tant la indústria com la construcció és més intens en termes nominals que reals. Això implica que, a banda de la caiguda del VAB, ambdós sectors també han patit una conjuntura deflacionista durant aquests darrers dos anys.

Per tant doncs, s’observa una caiguda progressiva del pes estructural del VAB generat pel conjunt de les activitats industrials, que s’ha produït paral·lelament a un augment del pes estructural de les activitats terciàries i, almenys fins al 2007, el sector de la construcció, si bé també hem observat que la construcció també veu com disminueix el pes del seu VAB durant aquests darrers anys.

Aquesta caiguda del pes del VAB industrial, tal i com s’ha analitzat en repetides ocasions al llarg del treball, es pot derivar tant de la caiguda estructural de la producció, com de la caiguda del valor afegit brut per unitat produïda. La producció necessària per tal de satisfer la demanda de cada moment depèn també a la vegada de les relacions intersectorials entre activitats, que intenta estimar la TIOC, i de la quantitat demandada que caldrà fabricar, també estimada en el marc Input-Output.

Per tal d’analitzar, doncs, l’evolució del VAB de les 23 branques d’activitat de l’estudi, hem optat per calcular d’una banda el VAB per unitat produïda fins al 2008. De l’altra hem intentat aproximar quina hauria estat la producció necessària per satisfer un increment de la demanda com el que hi ha hagut, però sense variar ni les relacions intersectorials ni tampoc l’estructura de la demanda. El gràfic següent mostra la comparació entre el resultat d’aquest darrer exercici proposat i la producció estimada per Ides-cat per cada branca a l’any 2008. El gràfic, doncs, ens mostra la desviació entre la producció estimada pel nostre model (sense variar ni l’estructura de demanda ni les relacions intersectorials) i la que, incloent-hi tota la informació estadística ha calculat l’Idescat.

Les branques que tenen un registre negatiu són aquelles on la producció calculada per nosaltres (amb les relacions estructurals del 2005 i un increment de la demanda del sector igual a l’increment del PIB en el mateix període) és més alta que l’estimada per Idescat. Això vol dir que els canvis estructurals en les relacions intersectorials i en la composició de la demanda final han tingut un efecte negatiu en el volum de producció en termes nominals del sector. D’altra banda, la interpretació per a aquelles que mantenen un creixement positiu és exactament la contrària. Es tracta d’aquelles activitats que s’han beneficiat més del canvi en els elements estructurals que no hem tingut en compte, és a dir, les relacions intersectorials i la composició de la demanda. Els resultats els trobem al gràfic 15. Per precaució hem analitzat només les variacions iguals o superiors al 5% en termes absoluts. Fixem-nos que trobem algunes branques amb efectes del canvi estructural negatius i que la majoria d’elles són industrials. No obstant això també trobem algunes branques d’activitat industrial que mostren efectes molt positius i també són industri-als; entre aquestes darreres destaquen els sectors de material de transport, la metal·lúrgia i productes metàl·lics, l’energia i refinament de petroli, i el químic. Entre les que han mostrat efectes més negatius destaquen les altres manufactures,70 equips elèctrics i electrònica, Electricitat aigua i gas, maquinària i equips mecànics, tèxtil cuir i calçat, fusta i suro, o pasta de paper, paper cartró i articles relacionats. Per a la resta d’activitats no industrials destaquen el comportament encara positiu de la construcció i de la

70. Aquesta branca inclou activitats tan variades com ara la fabricació de mobles, joieria, bijuteria, jocs i joguines, articles d’esport o d’ins-truments musicals.

121

intermediació financera, possiblement perquè el període analitzat encara no recull el període de crisi més intensa dels sectors, i també l’administració pública i serveis socials i personals, transport i telecomuni-cacions, i recerca, desenvolupament i educació. L’única activitat no industrial amb desviació negativa ressenyable és el comerç. La resta d’activitats mostren desviacions menys importants, inferiors al 5%.

Per tant, les úniques activitats amb desviacions negatives, tret del comerç, són precisament industrials. No obstant això cal tenir en compte que en el cas del conjunt de les activitats industrials, si sumem les estimacions que hem fet per a cada sector, observem que el conjunt de la producció industrial no mostra pràcticament cap desviació respecte de la producció estimada per Idescat. Això cal interpretar-ho com que els canvis estructurals haurien potenciat algunes produccions industrials en detriment d’unes altres, però que, en conjunt, el volum de producció nominal de la indústria hauria crescut en una intensitat molt similar a la que podíem esperar amb un creixement del PIB com el que hem tingut. Això no hauria passat amb els serveis o la construcció que s’haurien beneficiat, no molt però sí netament, dels canvis estructurals en les relacions intersectorials i en la demanda.

GRÀFIC 15. Desviació de la producció per branques d’activitat derivada dels canvis en les relacions intersectorials i l’estructura de la demanda entre 2005 i 2008 a Catalunya

4%

0%12%

5%-3%

23%10%

3%-5%

-71%-39%

15%

77%

46%0%

-2%10%

-12%-17%

-39%2%

34%2%

-59%

-1%

SERVEIS INDUSTRIA

INDUSTRIA + ENERGIAAAPP i altres serveis socials i personals

Recerca, desenvolupament i educacióServeis a les empreses

Intermediació financeraTransport i telecomunicacions

HoteleriaComerç

ConstruccióAltres manufactures

Material de transportEquips elèctrics i electrònica

Maquinària i equips mecànicsMetal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia

Minerals no metàlics i els seus derivatsProductes de cautxú i productes plàstics

Productes químics

Tèxtil, cuir i calçatAlimentació

Electricitat, aigua i gasEnergia i refinamentde petroli


Pasta de paper, paper i cartó i articles de paper i cartóFusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles);

articles de cistelleria i esparteria

-137%

Font: Comptes anuals de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

Per tant, el sector industrial hauria perdut relativament poc pes estructural en termes de producció, però no obstant això hauria patit segurament des del 2005 fins al 2008 una recomposició estructural en la qual s’haurien mantingut o haurien guanyat pes les activitats de producció de material de transport, la metal·lúrgia i productes metàl·lics, l’energia i refinament de petroli, el sector químic, l’Alimentació, els minerals no metàl·lics o fins i tot el sector dels derivats del cautxú i del plàstic (amb una variació negativa


122122

però relativament poc important), mentre que la resta haurien perdut clarament pes estructural dins del sector industrial.

No obstant això el fet que augmenti el pes del VAB d’un o altre sector també depèn de l’evolució del VAB per unitat produïda que generi. A la vegada el VAB unitari depèn dels consums intermedis requerits per unitat produïda. Aquesta relació ens indica com transformem el volum de negoci que genera el conjunt del sector en VAB un cop descomptats els consums intermedis.

El gràfic següent mostra les variacions de la relació entre VAB i la producció (VAB unitari) entre els anys 2005 i 2008. En el treball hem vist que l’evolució del VAB unitari es troba condicionada per una gran quantitat de factors. De fet hem vist que depenia, entre d’altres, de variacions dels preus relatius (una inflació de costos per exemple pressiona el VAB unitari a la baixa), o també hem vist que podia depen-dre del grau de segmentació de la producció en el mercat, atès que l’externalització de processos (out-sourcing o offshoring) aniria precisament a disminuir també el VAB unitari d’una determinada activitat.

Sense entrar en la fenomenologia que trobem al darrera de l’evolució del VAB unitari, que ja s’ha vist al llarg del treball que no és fàcil de percebre, el gràfic següent només ens permet visualitzar quina n’ha estat l’evolució.

GRÀFIC 16. Variació de la relació de VAB generat per unitat produïda per branques d’activitat. Catalunya 2005-2008

-1%-3%

-4%-3%

-2%-1%

-4%0%

-3%

3%2%

-10%0%

-4%-9%

-5%-6%

-2%9%

5%-3%

-6%-26%

-4%

-12%

3%

SERVEIS INDUSTRIA




HoteleriaComerç





Productes químics







Fixem-nos que la majoria d’activitats tenen una caiguda del VAB unitari entre 2005 i 2008. Això vol dir que, durant aquest període, els ha incrementat més la producció que el VAB que generen. No obstant

123

això, si prescindim de les variacions de menys del 5%, observem que destaquen, per la seva disminució, les activitats industrials productores d’energia i refinament de petroli, d’electricitat aigua i gas, de pro-ductes químics, productes plàstics i cautxú, de minerals no metàl·lics i derivats, i d’equips elèctrics i elec-trònica. De les dues primeres és probable que la caiguda es derivi en bona part d’una inflació de costos que no s’hagi pogut repercutir; en la resta de sectors la hipòtesi no resulta tan clara.

D’altra banda, només apareixen com a augments prou significatius del VAB unitari les variacions dels sectors del tèxtil, cuir i calçat, o els de la fusta, el suro i els derivats. Fixem-nos que es tracta de dos sec-tors en què, tal com s’ha vist en l’exercici anterior, els factors estructurals hi han pressionat a la baixa la producció. Per tant, mentre que la producció no els ha augmentat en la mateixa intensitat que la resta, la major intensitat de VAB unitari els ha compensat en part aquesta caiguda del VAB. L’estratègia d’aquests sectors no ha passat doncs per un increment de la seva capacitat productora, sinó per centrar-se en canvi en una producció que hauria generat major valor afegit per unitat produïda. De fet, si passem a analitzar també el sector de les altres manufactures, tot i que el creixement de la seva producció ha estat només del 3%, també el podríem incloure en aquest mateix grup, atès que, tot i que té una evolució francament negativa de la desviació de la producció en l’exercici anterior, en canvi sosté una evolució positiva, per petita que sigui, del seu VAB unitari. Entre la resta d’activitats, que han variat poc o no han variat el seu VAB unitari, hi trobem casos com el del sector dels materials de transport, que han gaudit almenys fins al 2008, d’un context estructural positiu que li ha permès augmentar la seva producció i que en canvi no ho ha fet a costa de reduir els seu VAB per unitat produïda.

GRÀFIC 17. Variació de la relació de l’ocupació per unitat produïda per branques d’activitat. Catalunya 2005-2008

-13%-18%

-18%-16%

-14%-14%

-16%-16%

-6%-8%

-25%

-26%

-23%-16%

-14%-20%

-5%-8%

-11%-17%

-19%-24%

-15%

-12%

- 5%- 3%

SERVEIS INDUSTRIA




HoteleriaComerç





Productes químics








124124

El gràfic anterior ens mostra com ha evolucionat la relació d’ocupació per unitat produïda. Identifica la variació dels llocs de treball per unitat produïda entre 2005 i 2008. Aquesta relació, juntament amb la ne-cessitat de producció, determinen la quantitat de llocs de treball que requerirà cadascuna de les activitats.

Fixem-nos que absolutament totes les activitats han disminuït la seva ocupació unitària. Això vol dir que per produir una unitat de producte ara es requereix menys quantitat de treball. Això implica doncs que les activitats s’han fet menys treball intensives per unitat produïda. També implica no obstant que costa més traduir en ocupació un increment de producció. A més, tret del sector material de transport, que també ha caigut però ho ha fet només el 3%, tota la resta de sectors han disminuït molt la seva ràtio de ocupació unitària, tant els sectors industrials com els altres, també els de serveis.

Per altra banda, i canviant d’objectiu, durant l’anàlisi hem aproximat també la propensió a exportar a l’estranger d’alguns sectors. Aquesta aproximació s’ha realitzat a partir de les exportacions i importacions tant de béns com de serveis de les TIOC. No obstant això, i atès que no disposem d’una aproximació per branques d’activitat a la variació dels intercanvis de béns i serveis als comptes anuals, hem optat aquí per aproximar quina pot haver estat l’evolució d’aquesta relació entre exportacions i producció. Per fer-ho s’han fet servir les dades d’exportacions comercials de l’Idescat i òbviament hem intentat fer compatibles la distribució per branques de la producció i la de les exportacions.71

GRÀFIC 18. Variació de la propensió a exportar (exportacions per unitat produïda) per branques d’activitat. Catalunya 2005-2008

Resta branques d’activ.

Vehicles mot. altres mat.trans.


Maquin. equips mec.

Metal.i prod.metal.

Indústries químiques

Tèxtil, conf. cuir i calçat

Alimen. i begudes

Prod.energ. extr. i ref. petro

Agric.ramad. caça,silv.,pesca

-0,7%8,7%

6,7%8,6%

2007-20082005-2008

-11,4%-13,8%

-3,4%19,7%

4,4%11,2%

-7,0%-8,2%

21,1%39,2%

2,2%13,3%

48,3%68,9%

5,8%3,7%

Font: Comptes anuals de Catalunya i Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia (vegeu el càlcul realitzat a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).

71. Aquesta és una dada aproximativa que per la seva elaboració cal prendre amb cautela. Hi ha hagut alguns problemes que han esdevingut insalvables, com ara el fet que la classificació d’activitats entre els registres de comerç amb l’estranger i els comptes anuals no coincideixin (vegeu l’apartat 10.6 de l’annex metodològic). La categoria resta de branques no inclou la producció ni de la construcció ni dels serveis.

125

Tal i com podem veure, gairebé tots els sectors han augmentat la propensió a exportar des del 2005 fins al 2008. Només apareixen amb disminucions les branques d’equips elèctrics i electrònic, que inclou també aparells òptics i de precisió, i sorprenentment el sector químic. Sorprèn l’existència del sector qu-ímic entre els que cauen, pel fet que el bon comportament que havia mostrat en termes de producció ens alertava del que probablement havia estat un bon comportament per part de la demanda. De fet, observem que, de confirmar-se aquestes dades, aquest bon comportament no s’hauria produït tant pel dinamisme de la demanda exterior com possiblement de la domèstica.

D’altra banda, a part del fort creixement del sector energètic, sorprèn també la forta extraversió que sem-bla haver adquirit durant aquest període el sector tèxtil. Aquesta evolució del tèxtil respon a una evolució negativa de la producció que en canvi ha xocat amb una evolució positiva de les exportacions. En el cas del sector tèxtil, les dades que tenim recollides semblen indicar que s’està mantenint només l’activitat amb major valor afegit, i una vocació exportadora més clara.

No obstant això, cal tenir en compte que l’anàlisi que hem fet fins ara arriba fins al 2008. Tot i que el darrer any del període analitzat ja recull els primers símptomes del canvi de conjuntura, no és menys cert que l’ajust més fort es va produir l’any 2009. El gràfic següent recull l’evolució de les exportacions en aquests darrers dos anys. Fixem-nos que l’any 2009 va ser un any de forta contracció de les exportacions, arrosse-gades per la forta contracció del comerç global. L’any 2010 però ha estat un any de recuperació dels nivells d’exportacions. Aquesta recuperació del 2010 en alguns casos ha permès recuperar la pèrdua del 2009 i superar el nivell del 2008. En d’altres casos, tal i com es veu a la columna de gràfics de la dreta això no ha estat així. En aquest sentit, i deixant a banda l’agricultura, els sectors que millor han recuperat el seu nivell d’exportacions han estat el químic, el tèxtil (on no han caigut les exportacions en cap dels darrers dos anys), l’alimentació i begudes, i les activitats agrupades en el calaix de sastre anomenat resta d’activitats.

GRÀFIC 19. Variació de les exportacions a l’estranger per branques d’activitat. Catalunya, 2008-2010




Maquin. equips mec.

Metal.i prod.metal.



Alimen. i begudes



-13,6%19,6%

13,2%

8,8%

11,8%

25,4%

27,1%3,6%5,7%

12,9%

22,6%

23,2%

-30,5%

-32,4%

-17,5%

-19,9%

-12,1%

-8,3%

-25,1%

-10,6%

2008-20092009-2010

3,3%

-21,3%

-7,7%

0,4%

11,8%

9,5%

3,5%

-8,2%

10,2%

-26,4%

2008-2010

Font: Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia.

No obstant això, les correccions del dèficit amb l’exterior no s’han produït ni per l’augment de les expor-tacions, i ni tan sols per a aquests sectors que han augmentat les seves exportacions aquests darrers dos


126126

anys. Durant aquest període el saldo comercial amb l’estranger s’ha corregit parcialment, atès que hem passat d’un dèficit proper als 27 mil milions d’euros a un altre de poc menys de 19 mil milions.72 Tal i com mostra el gràfic següent, tots els sectors han contribuït a aquesta reducció. No obstant això, i tret del sector químic, els sectors que mostren una contribució més forta a la correcció del saldo són precisament aquells on les importacions han caigut més. Concretament, entre els sectors de maquinària i equips i el del ram del metall expliquen el 35% de l’ajust. Òbviament hem de ser conscients que aquesta part de la correcció es deriva de la forta retallada en les inversions productives que s’ha produït. Per tant hem de tenir en compte que en una situació de retorn de la confiança i de recuperació de la inversió aquesta balança es modificaria.

No obstant això, cal destacar l’excel·lent comportament del sector químic, que en un context com l’ac-tual ha incrementat les exportacions i ha mantingut les importacions, fet que implica que ha contribuït a un fort ajust del dèficit només gràcies precisament a l’evolució de les seves exportacions.

GRÀFIC 20. Variació de les exportacions, de les importacions i del saldo comercial per branques d’activitat. Catalunya 2008-2010




Maquin. equips mec.

Metal.i prod.metal.



Alimen. i begudes



3%-5%

-21%-26%

-26%-19%

-8%-31%

0%-27%

12%0%

9%-4%

4%-9%-8%-7%

-16%10%

Exportacions

Cont. millora saldo

Importacions

8,7%

4,2%

17,3%

14,8%

7,1%

7,6%

7,4%

8,3%

6,8%

17,7%

Font: Comerç amb l’estranger de Catalunya, Idescat i elaboració pròpia.

Finalment, cal recordar que hem començat aquest estudi amb una anàlisi dels principals canvis en les relacions inter i intrasectorials que hi ha hagut a la indústria catalana durant un període dilatat que abasta els darrers trenta anys. Per fer-ho, hem volgut identificar, o si més no contrastar la hipòtesi de no existència de processos d’externalització que la bibliografia ens diu que s’han produït arreu del mon a redós del procés de globalització en el que hem estat immersos. Recordàvem al principi de l’estudi que en el conjunt del període, els costos intermedis totals per unitat produïda havien augmentat intensament en el sector industrial (i també en el conjunt de l’economia); no obstant això, bona part d’aquest increment

72. Vegeu Idescat. Comerç amb l’estranger de Catalunya.

127

s’havia produït gràcies a un augment dels consums intermedis importats, fet que reforçava la idea que en cas de ser resultat de l’externalització aquesta havia d’haver estat forçosament d’àmbit internacional. No obstant això, havíem vist que aquest procés es frenava en sec a partir del 2001 (també en certa mesura per al conjunt de l’economia).

L’exercici que hem realitzat aquí, i que es presenta en el gràfic següent, intenta refer aquesta anàlisi per al període posterior al 2005. Gràcies a les dades estimades de producció i consums intermedis totals dels comptes anuals hem pogut fer arribar fins al 2008 el càlcul dels CIT/VP. No obstant això hem hagut d’aproximar nosaltres mateixos les dades de consums intermedis importats (vegeu l’apartat 10.6 de l’annex metodològic), fet que hauria de fer prendre certa cautela a l’hora de interpretar-ne els resul-tats, atès que es tracta d’un càlcul merament aproximatiu.

Tal i com mostra el gràfic següent, podem observar que tant per al conjunt de l’economia com també per al conjunt del sector industrial, els anys que han anat des del 2005 fins al 2008 han suposat una certa represa de la tendència a la crescuda dels consums intermedis totals per unitat produïda. De fet, i segons les estimacions de l’Idescat, el percentatge dels consums intermedis sobre el valor total de la producció del conjunt de l’economia hauria augmentat 0,9 punts percentuals en el darrer període analitzat. En el cas del conjunt de la indústria aquest augment hauria estat fins i tot més intens, arribant fins als 1,2 punts percentuals. Al darrera d’aquestes variacions del CIT/VP hi podríem trobar, entre d’altres, un aug-ment de la incidència dels processos d’externalització, ja sigui internacional (offshoring) com domèstic (outsourcing).

GRÀFIC 21. Variació dels consums intermedis importats (CIM) i dels consums intermedis totals (CIT) sobre el valor de la producció (VP). Catalunya, 1987-2008

CIM/VP5,6

2,9

-1,7 -1 -0,9

0,9

1987-2001 2001-2005 1987-2001 2001-2005 2005-2008*

Total economia Sector industrial

2005-2008*

CIT/VPCIT/VPCIM/VP

14,212,1

0,2 0,51,7 1,2

Unitats: variacions en punts percentuals sobre el valor de la producció.(*) Aquesta és una dada aproximada a partir d’altres fonts, per tant no es tracta d’una estimació TIOC (vegeu el procés d’aproximació descrit a l’apartat 10.6 de l’annex metodològic).Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC de 1987, 2001 i 2005 i els comptes anuals de l’Idescat, les dades de Comerç amb l’estranger també de Idescat i les dades de comerç interregional de C-Interreg.

No obstant això, les aproximacions a la variació dels consums intermedis importats per unitat produïda (CIM/VP) que hem calculat ens mostren que, mentre que per al conjunt de l’economia hauria pogut caure el pes dels consums intermedis importats sobre la producció (-0,9 punts percentuals), per al conjunt de la indústria aquesta relació hauria pogut augmentar en 1,7 punts percentuals. Atesa aquesta evolució dels CIM/VP, i si la variació que hem captat acaba essent certa, això implicaria que els processos d’externalit-zació podrien haver tornat a prosseguir amb força a partir del 2005, però mentre que en el conjunt de l’economia, per l’evolució que s’ha observat, hi entraria la possibilitat que hagués estat en part derivat


128128

d’un augment de l’outsourcing domèstic, pel cas de la indústria, els efectes nets apunten al fet que els efectes de l’offshoring i les deslocalitzacions de compres a l’exterior, enteses en un sentit ampli, haurien superat a bastament els efectes nets dels processos d’outsourcing domèstic.

129

6. ALTRES QÜESTIONS RELLEVANTS

El treball que hem presentat té la voluntat d’ajudar a determinar correctament la situació actual de la indústria, així com els principals canvis estructurals que ha patit en els darrers vint anys. No obstant això, el treball no aborda altres qüestions que també esdevenen rellevants de cara a fer una valoració ade-quada de les problemàtiques actuals que hem d’encarar. Precisament per aquest motiu, aquest epígraf s’orienta a identificar altres enfocaments que s’han donat a l’anàlisi industrial per tal de donar una visió més complerta de l’estat actual del sector.

L’any 2010, en plena crisi econòmica, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa va acordar el Pla de Política industrial de Catalunya 2010-2020.73

Tal com anuncia el propi Pla de política Industrial de Catalunya 2010-2020,74 aquest està plenament ali-neat amb l’Estratègia Europa 2020, que consisteix en fer de la UE l’economia més competitiva del món, i amb el Pla Integral de Política Industrial 2020 que elabora el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en el qual el govern de la Generalitat ha fet les seves aportacions. El Pla sorgeix de la Llei de política industrial, és un dels 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, i es complementa amb el Pacte nacional per a la recerca i la innovació de Catalunya. El Pla no amaga que la seva darrera finalitat és facilitar que Catalunya segueixi sent un lloc en el que la indústria tingui un paper protagonista.

El Pla aposta per un nou model industrial d’àmbit internacional en el qual destaca el progressiu desman-tellament de les fronteres entre el sector industrial i el sector de serveis. El Pla diu literalment: “Una pro-posta molt suggerent és la que considera que el perímetre del sector industrial s’ha de delimitar incloent els serveis destinats a la producció que són, en gran mesura, complementaris i interdependents amb les activitats manufactureres. D’acord amb aquesta interpretació, es pot parlar d’un sector integrat d’indús-tria manufacturera i serveis destinats a la producció, també anomenat nova indústria, l’anàlisi del qual, en termes de dimensió i dinàmica, fa canviar moltes de les apreciacions realitzades sobre el fenomen de la pèrdua de pes específic de la indústria”.

73. Vegeu Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (2010). Pla de política industrial 2010-2020. Generalitat de Catalunya.74. El marc pressupostari del Pla preveu augmentar progressivament la despesa des dels 2.630,8 milions d’euros de l’any 2010 fins als 4.007,0

milions d’euros de mitjana anual del període 2016-2020, passant per una despesa mitjana anual de 2.992,6 milions d’euros en el període 2011-2015. Aquestes xifres representen un augment de la despesa en política industrial que ha de passar del 7,8% al 9% entre 2010 i 2015 i arribar al 10% del total del pressupost consolidat de la Generalitat (sense interessos) l’any 2020. Aquestes xifres tenen en compte les previsions contingudes a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i el marc pressupostari del Pacte per a la recerca i la innovació 2010-2013. De totes formes, el Pla de política industrial es va tancar a mitjans de juny de l’any 2010 i no té en compte les retallades pressupostàries que s’han donat posteriorment.


130130

Aquest mateix pla, identificava la posició competitiva del sector industrial català en la següent anàlisi DAFO:

DebilitatsInnovacióBaix esforç en R+D, tot i el creixement dels darrers anys i poca propensió innovadoraInternacionalitzacióPoques multinacionals catalanes de dimensió adequada per competir globalment, dependència del capital estranger amb centres de decisió a fora del paísEstructura empresarialInsuficient cooperació entre empresesLocalització i clústersExcessiva concentració territorial de la indústria amb problemes de congestióFalta d’empreses globals de capital nacional capa-ces de competir internacionalment, creixement baix de la productivitatEntorn i factors de produccióMancances en infraestructures, en treballadors especialitzats i en formació professional. Excessiva regulació i problemes de finançament

FortalesesInnovacióClar predomini del sector empresarial en la distribu-ció de les despeses d’R+DInternacionalitzacióElevat grau d’obertura exterior amb increment de les exportacionsEstructura empresarialIndústria transformadora i diversificada, cosa que la fa resistent davant de xocs asimètrics.Localització i clústersTeixit industrial estructurat en sistemes productius localsEntorn i factors de produccióExistència d’una important base de centres de generació i aplicació de coneixement (universitats, escoles de negoci, etc.)

AmenacesInnovacióPossible fuga de capital tecnològic i de capital humà si no troba l’entorn adequat per al seu desen-volupamentInternacionalitzacióTendència a augmentar les importacions de països de baix cost, disminució del teixit empresarial autòcton a favor del capital estrangerEstructura empresarialAugment de la deslocalització i subcontractació productivaLocalització i clústersImportants reptes estratègics de renovacióEntorn i factors de produccióImportant base de centres de generació de coneixe-ment (universitats, escoles de negoci,...)

OportunitatsInnovacióTransformació del model productiu cap a activitats d’alta qualificació, amb més tecnologia i innovacióInternacionalitzacióAparició de nous mercats (India, Xina, Rússia, etc.)Estructura empresarialNombre creixement d’empreses mitjanes amb potencial d’esdevenir jugadors de primer nivellLocalització i clústersPotencial de Catalunya en sectors intensius en coneixement com la biotecnologia, les energies renovables o l’aeroespacial o amb condicions d’entorn favorables com la nàuticaEntorn i factors de produccióBon nivell de les universitats i dels centres de recerca, existència de capitals estrangers disposats a invertir en projectes atractius, augment de la despesa en formació professional, contínua i en idiomes, revisió de l’Acord estratègic, i voluntat de simplificació administrativa

131

I establia els següents objectius estratègics respecte de l’any 2015 tot i que l’horitzó que es planteja com a necessari per avançar en la transformació del model industrial de Catalunya és l’any 2020:

1. Augmentar 0,8 punts percentuals el pes de la indústria més els serveis a la producció (sense finances) en el VAB fins a situar-se l’any 2015 en el 59,2% (última dada 2007).

2. Augmentar 2 punts percentuals la productivitat en relació amb la UE-27=100 fins a situar-se l’any 2015 en el 129 (última dada 2009).

3. Augmentar 1,4 punts percentuals la despesa en R+D sobre el PIB fins a situar-se l’any 2015 en el 2,75% (última dada 2008).

4. Augmentar en 115,7 sol·licituds el nombre de patents europees per milió d’habitants fins a situar-se en 170 (última dada 2006).

5. Augmentar en 0,04 punts percentuals la quota catalana en les exportacions mundials fins a situar-se en el 0,43% l’any 2015 (última dada 2009).

El pla doncs ja identificava els principals riscos i amenaces del sector industrial català i orientava l’esforç del Govern vers la millora tant de la productivitat, com de l’R+D+i, o el nivell d’internacionalització del sector industrial català (que s’havia estès als serveis fruit del nou concepte de nova indústria). Les orien-tacions que resumeix el Pla eren no obstant la resposta a unes debilitats i fortaleses, a unes oportunitats i a unes amenaces que els estudis previs ja havien identificat.

Així per exemple, des del punt de vista de l’estructura empresarial preocupa la falta de cooperació, la manca de dimensió global de les empreses de capital domèstic, o el poc dinamisme de la productivitat, vinculat a la pervivència del model tradicional de competència de costos.

De fet, una anàlisi de l’evolució de les empreses catalanes d’aquests darrers anys ens pot fer veure que a Catalunya també hi podem trobar exemples de models de negoci que han funcionat i que s’han adaptat a les transformacions de l’era de la globalització. En aquest sentit, tal i com apunta Ricart, una empresa pot fixar-se qualsevol objectiu, però cal que tingui un bon model de negoci, que sigui capaç de generar valor i que l’objectiu que es marqui no estigui viciat pels canvis actuals. D’altra banda, una empresa pot optar per cercar també una estratègia de baix cost, però ho haurà de fer, tal com marquen els exemples d’èxit, seguint altres pautes diferents a les tradicionals, com ara a partir de l’externalització de fases a l’estranger, de l’aprofitament d’economies d’escala o d’aprenentatge o bé a partir de la incorporació de tecnologies o sistemes de gestió més moderns. Evidentment, qualsevol empresa industrial haurà de fer un salt cap endavant si vol superar les dificultats que li genera el model tradicional de negoci. Vegeu per un estudi de casos Ricart, J.E. (2009).

Aquests models de negoci d’èxit queden recollits també a partir de l’anàlisi de les empreses d’alt creixement (Amat, O. et al., 2010). Agafant les empreses disponibles al registre mercantil que han incrementat el seu volum de negoci en més del 20% en els exercicis que van des del 2004 al 2007, només en recollim 250. Aquesta quantitat d’empreses representa el 0,23% de les empreses que s’han creat. No obstant això, la re-lació amb el sector industrial d’aquestes noves iniciatives és evident, atès que el 70% d’aquestes empreses treballen al sector dels serveis a la producció, i la resta, el 30%, directament a la indústria. Aquestes empre-ses són empreses que pel seu fort creixement, augmenten ràpidament la seva plantilla, i a més gaudeixen d’uns nivells de productivitat que es troben el 48% per sobre de la mitjana. Es tracta de pimes i majorità-riament es destaquen per ser de capital espanyol; a més, poc més de la meitat són de capital familiar. Les vinculacions amb la família són importants, atès que prop del 5% de la plantilla de les empreses industrials i el 2,5% de les de serveis tenen lligams familiars. No obstant això entenem que aquestes darreres carac-terístiques són comunes entre les empreses petites que es creen. Aquesta caracterització de les empreses


132132

gasela feta entre 2004 i 2007 coincideix força amb la de les empreses gasela feta per als anys 1994-1997 (Hernández, J.M. et al.,1999).No obstant això difereixen en la composició dels seus passius, atès que el grau de palanquejament, i per tant el nivell d’endeutament de les empreses actuals és més elevat. Aquesta és una característica que ve molt condicionada per la situació financera d’aquests darrers anys previs a la crisi. L’èxit d’aquestes empreses també rau en el fet que són iniciatives que es desenvolupen en sectors de demanda molt dinàmica. A més, han mostrat una solidesa molt gran també amb el canvi de conjuntura, atès que no han modificat la seva trajectòria ascendent, almenys fins al 2008.

Una aproximació alternativa a la situació industrial catalana que hem pogut donar nosaltres, i que inclou una anàlisi de la resposta estratègica que han donat les empreses catalanes als canvis que s’han produït darrerament, la trobem a l’estudi de Fontana, que ho analitza a partir de la anàlisi de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE) (vegeu Fontana, I. et al., 2008). Segons aquest estudi, entre 1995 i 2005 el procés d’obertura dels mercats i d’increment de la competència han condicionat profundament les estratègies de les empreses catalanes. De fet, el resultat ha estat un progressiu retraïment dels marges, que s’ha produït tot i que hagi augmentat la productivitat, i que s’ha derivat tant d’una pressió a la baixa sobre els preus, unida a un increment de les despeses, que s’hauria produït per un increment tant de l’R+D com de les despeses en publicitat sobre les vendes. Aquestes estratègies haurien anat encaminades a consolidar vendes de mercat i millorar el contingut tecnològic dels productes. Paral·lelament també s’hauria donat un creixement del recurs a l’externalització, en tot els mercats, de parts de la cadena de valor. Les empreses que haurien mostrat major èxit en termes de sosteniment dels beneficis haurien estat les que haurien realitzat els majors esforços en R+D i publicitat, i que també haurien diversificat més tant els mercats com les activitats.

En aquest context de canvis permanents, doncs, de l’entorn econòmic global, les empreses, almenys aquelles que hagin volgut afrontar el futur amb garanties, haurien intentat augmentar la productivitat per un conjunt de vies. No obstant això, l’evolució macroeconòmica de l’economia catalana fins al 2007 no va mostrar una evolució prou favorable de la productivitat, essent precisament aquesta variable una de les que hem col·locat en el focus de l’atenció política els darrers anys.

No obstant això, a l’obra de J. Oliver que porta per títol Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del treball 75 hi trobem una anàlisi detallada de l’evo-lució de la productivitat durant aquests anys. En aquest treball es fa una anàlisi exhaustiva dels factors determinants del creixement de la productivitat del treball de la indústria catalana, que és una de les debilitats del sector que el Pla de política industrial destaca en el capítol d’estructura empresarial. Tanma-teix, J. Oliver conclou en aquest estudi que la indústria catalana ha estat accentuant els canvis en la dota-ció dels factors i en la seva qualitat que ja eren evidents la segona part dels anys noranta, de forma que ara mateix està sensiblement més ben preparada per fer front a la competència internacional creixent que en cap altre moment del passat. En aquest treball es constata el creixement positiu de la productivitat real per hora treballada del conjunt de la indústria i l’energia en el període 2000-2005 (2,26% anual), en contrast amb el creixement negatiu d’aquesta variable en el període 1995-2000 (-0,48% anual).

Centrant-nos en el període més recent del treball de J. Oliver, s’observa que només hi ha un sector que presenta un resultat negatiu en aquesta magnitud i en aquest període (2000-2005): Extractives, coque-ries i refinació de petroli.

75. Vegeu J. Oliver (2009). Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del treball. Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 27. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Em-presa.

133

En el nostre estudi la mesura de la productivitat és diferent a la de J. Oliver, ja que hem utilitzat els llocs de treball equivalents a jornada completa enlloc de les hores treballades76. Tampoc coincidim exactament amb el període analitzat 2001-2005 enlloc de 2000-2005. Malgrat això, el nostre estudi també presenta una variació positiva de la productivitat real per a la majoria dels sectors industrials analitzats, fet que comporta un creixement positiu de la productivitat real de la indústria considerada globalment.77

TAULA 61. Variació del VAB real i nominal, dels llocs de treball i de la productivitat aparent del treball real i nominal per sectors. Catalunya 2001-2005

1. VAB real

2. VAB nominal

3. Llocs de treball

4. Productivitat real (1/3)

5. Productivitat nominal (2/3)

Agricultura, ramaderia i pesca 0,7% -14,7% 7,5% -6,3% -20,7%

Energia i refinament de petroli 7,30 67,6% -25,0% 43,0% 123,3%

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 1,00 17,8% -3,4% 4,5% 22,0%

Alimentació -7,5% 5,3% 6,7% -13,3% -1,2%

Tèxtil, cuir i calçat -24,0% -19,4% -21,9% -2,7% 3,2%

Fusta, suro i productes de fusta i suro -1,4% 6,1% -8,3% 7,4% 15,6%

Pasta de paper, paper i cartó 8,0% 16,0% 0,0% 8,1% 16,0%

Productes químics 4,5% 17,6% 3,9% 0,6% 13,2%

Productes de cautxú i productes plàstics 4,1% 13,4% -1,0% 5,1% 14,5%

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 7,9% 18,4% -1,3% 9,3% 19,9%

Maquinària i equips mecànics -8,9% 3,0% -8,5% -0,4% 12,5%

Equips elèctrics i electrònics -10,7% -3,6% -18,6% 9,6% 18,4%

Material de transport -6,8% 2,9% -7,5% 0,7% 11,3%

Altres manufactures 0,3% 14,3% -2,9% 3,2% 17,6%

Electricitat, aigua i gas 19,2% 43,3% -2,1% 21,8% 46,5%

76. En el nostre estudi la productivitat es calcula dividint el VAB entre els llocs de treball mentre que en l’estudi de J. Oliver la productivitat es calcula dividint el VAB entre les hores treballades.

77. Amb dades TIOC, i calculada a partir de llocs de treball equivalent, que és la mesura més aproximada a la que ha emprat Oliver en el seu estudi (hores), la productivitat de la indústria aparent creix al conjunt del sector industrial al ritme anual del 3,9% en termes nominals i del 3,5% en termes reals entre 2001 i 2005.


134134

Construcció 21,0% 71,4% 12,9% 7,2% 51,8%

Comerç 15,6% 34,5% 10,7% 4,4% 21,5%

Hoteleria 8,4% 33,2% 15,8% -6,3% 15,1%

Transport i telecomunicacions 17,3% 32,3% 5,3% 11,4% 25,6%

Intermediació financera 39,1% 23,7% 2,5% 35,7% 20,8%

Serveis a les empreses 16,2% 44,9% 27,1% -8,6% 14,0%

Recerca, desenvolupament i edu-cació 16,7% 35,4% 7,8% 8,3% 25,6%

AAPP i altres serveis socials i personals 18,7% 37,7% 13,2% 4,8% 21,6%

Unitats: percentatges.Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.

De totes formes, el nostre estudi presenta tres sectors industrials en què cau la productivitat real (Ali-mentació, Tèxtil, cuir i calçat, i Maquinària i equips mecànics) i cap d’ells es correspon amb el de les indústries Extractives, coqueries i refinació de petroli, que és l’únic sector en què cau la productivitat real en el treball de J. Oliver. La diferència de resultats entre ambdós estudis en aquest cas de les indústries Extractives és difícil de saber perquè no hi ha una correspondència adequada amb els sectors del nostre estudi. De totes formes, s’aprecia una evolució de signe contrari entre les hores de treball de les indústries extractives (que augmenten) i els llocs de treball de l’Energia i refinament de petroli i de la Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia (que disminueixen), evolució de signe contrari que també es dóna amb el VAB. Les diferències en el sector de l’Alimentació també es poden explicar per evolucions de signe contrari de les magnituds del numerador i del denominador de l’indicador de la productivitat.78 Pel que fa a la Maquinària i equips mecànics, la discrepància de resultats és deguda exclusivament a una evolució de signe contrari del VAB mentre que, referent al sector Tèxtil, la diferència de resultats s’explica per una intensitat de caiguda del VAB respecte de la caiguda de les hores/llocs de treball superior en el nostre estudi que en el de J. Oliver.

La taula 61 mostra que els sectors que tenen una variació del valor afegit real i nominal i dels llocs de treball superior al valor de la mediana són majoritàriament de serveis. No obstant això, hi ha tres sectors industrials que destaquen per tenir un creixement del VAB real per sobre de la mediana: Paper i cartró, Minerals no metàl·lics i Electricitat, aigua i gas. També destaquen tres sectors industrials per tenir un creixement per sobre de la mediana en termes de VAB nominal: Energia i refinament de petroli, Minerals no metàl·lics i Electricitat, gas i aigua. També sobresurten dos sectors industrials en termes de creixement de llocs de treball per sobre del valor de la mediana: Alimentació i Productes químics. En canvi, quan analitzem el creixement de la productivitat real, la majoria de sectors que creixen per sobre de la mediana són industrials: Energia i refinament de petroli, Fusta i suro, Paper i cartró, Cautxú, Minerals no metàl-lics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua. En termes de creixement de la productivitat nominal, els sectors industrials que tenen una variació superior al valor de la mediana són cinc (Energia

78. En aquest sector el nostre estudi podria incorporar una inflació de llocs de treball a causa del recompte a la TIOC de l’any 2005 de llocs de treball de cooperatives de treball associat en el subsector de les indústries càrnies que no estarien comptabilitzats a la TIOC de l’any 2001, segons ens informa el senyor Josep Collado, president de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn.

135

i refinament de petroli, Metal·lúrgia, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrònics i Electricitat, gas i aigua), igual que el nombre de sectors de serveis. Referent a l’Agricultura, s’ha de dir que destaca per tenir un creixement dels llocs de treball per sobre del valor de la mediana mentre que referent a la Construcció, aquest sector sobresurt en totes les variables analitzades per tenir un creixement per sobre de la mediana.

En aquesta línia, destaquem l’article d’Albert Roca, que es titula “El paper del sector públic en un escena-ri postcrisi a Catalunya”. El seu treball analitza en part els elements de debilitat de l’estructura empresa-rial de l’anàlisi DAFO del Pla industrial. L’estudi de l’Albert Roca proporciona una comparació estructural del teixit empresarial català amb la mitjana de la UE-27 per a l’any 2007, que comprèn sectors d’activitat econòmica que representen el 74,7% del VAB de l’economia catalana. La indústria manufacturera hi està tota representada amb una participació del 23,6% sobre el VAB de tota l’economia. L’autor observa que en el sector industrial pot haver-hi potencial real de guany de productivitat en la mesura que és un 9% inferior a la mitjana europea, mentre que la dimensió es un 4% superior i el percentatge en nombre d’empreses (1,9%) tot i ser superior al percentatge en població (1,5%) és un 30% inferior a la mitjana de l’economia (2,7%).79 L’autor conclou, fent una referència explícita a un futur canvi d’entorn, que en un escenari en el qual els recursos públics seran especialment escassos i en el qual les necessitats de despesa estructural continuaran augmentat i, per tant, la discrecional concentrarà el gruix de les restriccions, cal tenir present la necessitat de prioritzar aquelles actuacions que puguin incidir més directament en la creació de riquesa.

També destaquem per acabar, en aquesta mateixa línia de contrastar el dèficit estructural en produc-tivitat, l’article de J. Torrent-Sellens que es titula “Competitivitat internacional. Cap a les noves fonts coinnovadores del creixement industrial?”. En aquest article es fan palesos un parell d’elements que menciona l’anàlisi DAFO sobre la competitivitat de la indústria catalana en el Pla de política industrial que són el poc pes dels sectors de contingut tecnològic alt en les debilitats del capítol d’innovació i l’existència d’un model tradicional de competència en costos en les debilitats del capítol d’estructura empresarial. La seva anàlisi revela que, a partir d’una mostra de 1.262 empreses industrials catalanes, a les empreses d’elevada intensitat tecnològica (empreses de la indústria de la informació –el sector TIC, la investigació i el desenvolupament i la indústria de continguts digitals- i les de tecnologia alta –química, farmacèutica i material de transport) que representen al voltant d’una tercera part del teixit industrial, els determinants de la productivitat són el capital físic productiu, les noves formes d’organització del treball i la seva in-teracció amb l’ús de les TIC. Per contra, a la majoria del teixit industrial, les fonts de productivitat vénen explicades gairebé en la seva totalitat pel capital físic i per la qualificació del treball. L’autor afirma que el patró competitiu de les empreses que usen intensivament les TIC és més efectiu i complex, avançat en definitiva, però minoritari, i aconsegueix triplicar la mitjana industrial de penetració als mercats espanyols i internacionals.80

En aquest sentit, una de les debilitats que mostra la nostra industria és l’encara insuficient esforç en R+D+i, essent la Innovació una de les assignatures pendents. De fet, pel que fa a l’R+D i a la innovació, Catalunya mostra una intensitat en R+D+i molt distanciada de la d’altres regions europees capdavan-teres. A més, dins del conjunt d’Espanya, tot i que suposa una part important de l’R+D+i total, segona

79. Per sectors industrials, la productivitat de l’Alimentació, begudes i tabac (100,2), la Fusta i suro (115), el Tèxtil, confecció, cuir i calçat (185,2), els Altres productes minerals no metàl·lics (120,2), la Metal·lúrgia i productes metàl·lics (104,2) i les Indústries manufactureres diverses (121,6) és superior a la mitjana de la UE-27 (100).

80. Els resultats del nostre estudi estan en línia amb els d’en J. Torrent-Sellens en el sentit que identifiquen els sectors de Productes químics, Material de transport, Serveis a les empreses, Equips elèctrics i electrònics i Transport i telecomunicacions com els més exemplars de l’economia catalana atenent als indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D seleccionats. Vegeu la taula 62.


136136

posició per CA per darrere de Madrid o primera si només considerem l’R+D del sector industrial, en ter-mes relatius no es troba en tan bona posició, atès que manté una baixa intensitat. Aquest factor es pot lligar amb la dimensió de les empreses a Catalunya, un problema estructural que també s’ha destacat, si bé cal tenir en compte que l’esforç que fan les pimes a Catalunya en termes de recerca és encomiable. (Solà, J. et al., 2006).

El CTESC també va fer un estudi sobre la recerca i la innovació a Catalunya.81 En aquest treball es va observar en el període 2000-2006 una bona evolució de la intensitat en R+D, que creix sense in-terrupció, però no així de la intensitat en innovació, que disminueix per a tots els anys del període a excepció del 2005. De totes formes, es constata que hi ha uns diferencials d’intensitat en R+D del sector empreses de Catalunya amb la UE que responen principalment a les menors intensitats relatives que es duen a terme en les branques de la indústria de contingut tecnològic alt i mitjà. En concret, s’aprecia que si Catalunya tingués la mateixa estructura productiva que la UE però no millorés la in-tensitat en R+D de cada branca, la intensitat global no milloraria substancialment. També es constata una menor intensitat en R+D de Catalunya en relació amb les CA de Madrid, el País Basc i Navarra que respon, principalment, a l’aportació que fan en cada CA un grup diferent de branques d’activitat amb intensitats superiors que Catalunya. En aquests darrers casos, l’especialització productiva tampoc es mostra com un element determinant. Catalunya té una bona posició relativa en intensitat en R+D en les branques industrials de baix contingut tecnològic, en Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors, i en les branques de Serveis de Comerç, Reparació de vehicles, i Hostaleria i restauració. En tots aquests sectors, excepte en Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors, Catalunya hi té una especialització pro-ductiva relativament més elevada que la de la UE. En dos casos: Indústria tèxtil i de la confecció, del cuir i del calçat i Indústries manufactureres diverses, les intensitats observades a Catalunya són molt properes als valors màxims observats a la UE. En la resta de branques, en canvi, els nivells de Catalunya són significativament inferiors a aquests valors màxims.

D’altra banda, una de les qüestions que es recalquen en el Pla de política Industrial és la necessitat de fomentar la internacionalització de les empreses. La manca d’extroversió de l’economia catalana, evi-dent per exemple a mitjan dels anys noranta, és una característica que ha anat variant aquests darrers anys. Així des del 1995 fins al 2006 els intercanvis amb l’estranger han augmentat de manera important. Aquest fet ha portat cap a una progressiva disminució del pes dels intercanvis amb la resta d’Espanya i un progressiu augment dels intercanvis amb l’estranger. No obstant això, aquest procés ens ha portat, de manera conjunta, a reduir progressivament el superàvit comercial que manteníem (Oliver, J.; 2009, pp. 86-87). D’altra banda, en el mateix estudi s’evidencia el fet que aquest procés s’ha dut a terme amb un progressiu guany de quota de mercat dels productes catalans a Europa, que a més s’ha produït en una gamma de productes de tecnologia mitjana-alta. Aquest procés no s’ha reproduït pel context es-panyol, atès que entre 1999 i 2007, els béns de contingut tecnològic alt són els que més han aportat a l’increment del dèficit comercial, i les exportacions que més han crescut són les de contingut tecnològic mitjà-baix (Cuadras, X., 2009). En aquest mateix estudi, s’observa que el patró que es dilucida per al conjunt de l’economia espanyola és el d’una indústria cada cop més integrada en el sistema productiu global amb un creixement cada cop més fort dels fluxos comercials de béns intermedis i una davallada de la importància de les exportacions de productes acabats. Aquest procés, en el qual hi hauria incidit la incorporació progressiva de l’economia espanyola en la cadena de valor global, l’ha portada no obstant a augmentar progressivament el seu dèficit, en una combinació de creixement de les importacions molt per sobre del que ho han fet les exportacions. No obstant això, per al conjunt d’Espanya, per tant, tot i que s’ha avançat en termes d’increment de la taxa d’obertura, aquesta evolució s’ha traduït en un aug-

81. Vegeu CTESC (2009a). Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): una anàlisi comparativa. Generalitat de Catalunya.

137

ment progressiu del dèficit, fet que implica que la internacionalització que s’ha endegat no ha seguit els requisits de competitivitat adequats. A més, per al conjunt d’Espanya, i això podria ser també vàlid per Catalunya, segons el mateix autor la forta dependència dels mercats europeus han conferit de moment un dinamisme més aviat moderat a la demanda estrangera en termes de creixement, cosa que indicaria la necessitat de diversificar més els destins de les exportacions vers altres zones del món.

Un factor que es lliga també a la major propensió exportadora és també la presència de capital estranger. Segons dades de l’Enquesta industrial d’empreses (EIE), les empreses participades per capital estranger mostraven l’any 2006 major propensió tant a exportar com a importar que no pas les no participades (Fernández, T (2008)). Aquesta relació no es percebia de manera tan clara en el cas de la productivitat, que si que era evident per les empreses petites, però no tant per a les de major dimensió, que no obte-nien majors resultats pel fet de ser participades.

No obstant això, per al conjunt de l’economia espanyola sembla que es pot acceptar que per als sectors més tradicionals ha estat el seu nivell d’extroversió una de les variables determinants a l’hora d’explicar els processos d’externalització internacionals que han emprès (offshoring). En aquest sentit, tot i que la presència als mercats internacionals era una variable a tenir en compte, la dimensió de les empreses no era en canvi una variable tan clarament explicativa (Linares, E.; 2009) Aquest mateix estudi determina que l’estratègia de l’outsourcing internacional, juntament amb amb apostes per la innovació i millores en la qualitat i el disseny podien ser una bona opció de futur per aquestes empreses de sectors tradicio-nals (tèxtil, calçat i manufactures diverses).

En aquest context de globalització és doncs important mostrar una bona posició competitiva en els mer-cats globals. No obstant això els processos d’externalització de fases productives, que poden ajudar tal i com s’ha vist a reduir costos, així com tants altres canvis a nivell global no afecten de la mateixa manera si el teixit industrial de l’economia consta dels centres de decisió de les empreses ubicats al país o no. En aquest sentit, la presència de seus empresarials esdevé un factor clau per al desenvolupament d’una activitat domèstica d’alt valor afegit. A més, es tracta d’un actiu que, tal com s’ha dit, davant dels proces-sos d’externalització i de reorganització global que observem, ajuden a mantenir bona part de l’activitat més productiva al país. No obstant això, a Catalunya el procés de globalització ha donat ja símptomes de trobar-se al darrera de la progressiva pèrdua relativa de seus empresarials, fet que podríem lligar tant amb un procés de globalització, especialment durant els anys noranta, com també per l’efecte que genera la concentració de poders de decisió/reguladors a d’altres pols d’atracció (Vives, X.;2002).

A més, aquest procés sembla ser que es podria no haver aturat durant la primera dècada del segle XX, atès que el pes de les seus ponderades per les vendes establertes a Catalunya respecte del conjunt d’Es-panya ha caigut lleugerament, a diferencia per exemple del que ha succeït a Madrid (Coronado, J.; 2010; p. 77). En aquest article, tal com s’ha vist, J. Coronado dóna dades de la distribució dels centres de decisió ponderats per les vendes atribuïdes per a algunes comunitats autònomes (Catalunya, Madrid, País Basc i Resta de CA) i per a alguns sectors (construcció, serveis financers, indústria i serveis) a partir de l’anàlisi de les 500 primeres empreses de l’Estat segons vendes, per als anys 1985, 1994, 2000 i 2009. Per al cas que ens ocupa en el nostre estudi, l’article dóna també dades sectorials, i es constata que la indústria catalana manté la seva participació en aquesta distribució a l’entorn del 14% entre 1985 i 2009, mentre que la indústria de Madrid perd sis punts percentuals de participació en el mateix període fins a situar-se en el 57,24%. En aquest mateix període la indústria basca guanya dos punts percentuals per assolir la quota del 10,95% l’any 2009. No obstant això, en els darrers quinze anys (1994-2009) s’observa que aquest percentatge ha perdut bona part de les posicions que havia guanyat abans de l’any 1994. Sortosament, l’autor no troba indicis que aquesta tendència hagi empitjorat pels efectes de la crisi.

D’altra banda, l’autor també compara aquestes xifres del percentatge de vendes atribuïdes als centres de decisió amb la participació de cada comunitat autònoma en el total del PIB de l’Estat i elabora un indicador


138138

que permet avaluar si la CA és capaç de mantenir o bé atraure una major qualitat de les decisions em-presarials. Un resultat negatiu, per contra, revela que a la comunitat autònoma es prenen decisions que són qualitativament inferiors a la seva importància a l’economia productiva de l’Estat. La conclusió de l’anàlisi és que la crisi, pel que fa als grans pols d’atracció de centres de decisió (Catalunya i Madrid), no ha tingut una clara repercussió a la tendència a llarg termini, negativa pel que fa a Catalunya i positiva pel que fa a Madrid, resultats que es donen per al conjunt de l’economia i a nivell sectorial (construcció, indústria i serveis financers).82

Per tant, el procés de globalització sembla que ha passat factura en termes del manteniment dels centres de decisió a Catalunya, una qüestió que també es podria relacionar amb la insuficient presència d’em-preses grans, especialment de capital també d’aquí. De fet, bona part de la problemàtica que també hem vist que s’arrossega en termes de intensitat en R+D o bé en capacitat de competir en l’àmbit internaci-onal es deriven o es retroalimenten de la deficiència en la dimensió empresarial de l’empresa catalana. En aquest sentit, tot i que la pime catalana ha estat capaç de mostrar bons resultats fins a l’actualitat, també és cert que la manca de presència d’empreses grans s’ha vist de sempre com un problema per la competitivitat del conjunt de l’economia. De fet, l’any 2001, no trobàvem cap empresa catalana entre les 500 empreses més grans de tot el món en termes de capitalització borsària, i només en trobàvem 3 entre les 500 més grans de l’àmbit europeu. Aquesta manca d’empreses de gran dimensió, que encara es per-cep actualment, es deriva entre altres del context històric en què es va desenvolupar l’empresa catalana, molt encarada a l’àmbit domèstic i de forta tradició familiar. (Trigo, J., et al., 2003) No obstant això, els mateixos autors també apunten una manca de connexió entre el sistema financer i les activitats industri-als catalanes, o també a la insuficient complicitat del poder polític, ja sigui pel dèficit d’infraestructures, que encara persisteix deu anys més tard,83 pel tractament fiscal discriminatori (en el context europeu) a les pimes, o per la incapacitat de solucionar un problema de manca de capital humà, exemplificat amb la problemàtica que encara actualment arrosseguem del fracàs escolar.84

D’altra banda, un dels factors que es pot llegir en positiu és la forta implantació de la indústria a Catalu-nya. De fet, el Pla industrial estableix com una fortalesa que el teixit industrial estigui estructurat en sis-temes productius locals, tal com indica dins de l’epígraf de localització i clústers. A Catalunya, malgrat que la tradició industrial no hagi cristal·litzat en una proliferació de grans empreses, la forta presència industrial que encara hi trobem en termes relatius esdevé un avantatge a tenir en compte. Des d’un punt de vista teòric aquest avantatge es materialitza a partir de les economies de localització. Aquestes exter-nalitats positives configuren també el que anomenem clústers. En aquest sentit, el clúster, definit com “una concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial, que genera unes economies i que proporciona avantatges competitius” esdevé una peça clau per entendre com una empresa petita, integrada en una xarxa industrial ben arti-culada, pot esdevenir tan competitiva com una empresa més gran, gràcies d’una banda a les economies de localització, i de l’altra a les economies agregades d’escala que es deriven de la localització conjunta de l’activitat. Aquest fenomen incideix clarament en el cas català, atesa la presència significativa de pimes. De fet, l’any 2005 s’identificaven un total de 42 sistemes productius d’àmbit local a Catalunya,

82. Vegeu Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 32. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

83. Vegeu CTESC (2009b). Vives, M. Informe sobre la gestió i l’impuls de les infraestructures; Àmbit del transport. Col·lecció estudis i informes, CTESC.

84. Sobre la problemàtica del fracàs escolar vegeu l’informe publicat recentment pel propi CTESC (2011). Boada, C. et al. Aquest informe té, com a objectius generals, d’una banda, caracteritzar el col·lectiu d’alumnes en situació de risc de fracàs escolar i de l’altra, identificar i prioritzar els factors que l’expliquen, amb la finalitat de fer aportacions que puguin tenir-se presents a l’hora de fer desenvolupar una política educativa destinada a reduir la seva incidència.

139

en els quals hi intervenien més de 9.000 empreses que ocupaven prop de 235.000 persones. Aquestes activitats representaven el 26% dels establiments, el 36% de l’ocupació i el 39% del volum de negoci, i això sense tenir en compte els efectes d’arrossegament (Hernández, J.M., 2006).

Després de quinze anys d’experiència en l’aplicació de la política de clústers, la Generalitat renova l’any 2009 aquesta política. El primer gran canvi gira al voltant de la definició dels projectes admesos en els quals el criteri de selecció passa de ser el microclúster territorial a l’opció estratègica o el mercat final i, a més s’amplia l’abast geogràfic a tot el Principat. El segon canvi és la dimensió del mercat de les iniciatives de reforçament de la competitivitat que s’impulsen des de l’Administració i es deriva de l’anterior, ja que els projectes suposen una facturació i una ocupació agregades superiors. El tercer canvi, finalment, està relacionat amb la gestió professional dels projectes i amb la incorporació d’AVANÇSA (Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, S.A.) a aquesta política. Amb aquests canvis s’espera que augmenti la representació del teixit industrial implicat en la política de clústers. En aquest treball s’identifiquen els clústers potencials de nova generació: hàbitat, moda i disseny, continguts i indústries creatives, energia i medi ambient, maquinària, auto i mobilitat, alimentació, salut i benestar, químic i TIC i s’exposa l’esquema de treball i fases principals de desenvolupament d’una iniciativa de clúster de “nova generació”.85

En aquesta mateixa línia, també trobem l’experiència francesa en matèria de política industrial regional. Amb l’objectiu de reforçar l’especialització i crear les condicions més favorables per competir, el Ministeri d’economia, Finances i Indústria francès ja fa temps que endega polítiques de foment del que s’anome-nen Pols de competitivitat, que aglutinen en un marc regional, territorialment acotat, iniciatives de recer-ca públiques i privades, centres de formació i empreses, totes elles orientades vers alguna especialització productiva amb l’objectiu de donar a les iniciatives major difusió internacional. (CIDEM, 2006)

Tornant al darrer treball de J. M. Hernández, A. Pezzi i A. Soy que porta per títol Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010), en aquest treball també s’aborda el concepte de la nova indústria en-tesa com la integració de la indústria manufacturera i els serveis destinats a la producció (els serveis a les empreses, els serveis de comerç, els serveis de xarxa elèctrica, gas i aigua, de transport i comunicacions i els serveis financers). Es donen dades de l’evolució de l’ocupació i del valor afegit entre 1995 i 2005. S’observa que les indústries manufactures disminueixen la seva participació en el total de l’ocupació del 25,6 al 21,7% i augmenten la seva quota en el total del VAB (a preus constants de 2005) del 27,94 al 29,29%. Per la seva banda, els serveis destinats a la producció augmenten la seva participació en el total de l’ocupació del 32,5 al 34,1% mentre en termes de VAB passen de representar el 38,07 al 37,30% del total. Per tant, la nova indústria disminueix el seu pes en l’ocupació de l’economia del 58,1 al 55,7% i augmenta el corresponent al VAB del 66,01 al 66,7%.En el nostre estudi, la nova indústria assoleix, lògicament, unes dimensions una mica més elevades que les del treball anterior: per a l’any 2005 la TIOC informa que el pes de les indústries manufactures en el total de l’ocupació és del 23,3%, que sumat al pes dels serveis destinats a la producció del 40,9%, dóna un quota de la nova indústria en l’ocupació total del 64,2%. Pel que fa al VAB, el pes de les indústries manufactureres en el total és del 21,2% i el dels serveis destinats a la producció del 49,5%, que dóna com a resultat una participació de la nova indústria en el total del VAB del 70,7%.86

85. Vegeu Hernández, J. M.; Pezzi, A. i Soy, A. (2010). Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010). Col·lecció de Papers d’Econo-mia Industrial, núm. 31. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

86. No obstant això, l’estudi que aborda de ple l’anàlisi de la nova indústria és el que publiquen Baró, E. i Villafaña, C. (2009) La nova indús-tria, el sector central de l’economia catalana. Papers d’Economia Industrial, núm. 26. Departament d’Innovació Universitats i Empresa.


140140

No obstant això, la Comissió Europea s’ha plantejat una altra forma de mesurar la importància de la indústria a l’economia. En una comunicació de l’any 201087 aquesta institució afirmava que un de cada quatre llocs de treball en el sector privat de la UE és a la indústria manufacturera i que almenys un altre lloc de treball de cada quatre és en serveis associats que depenen de la indústria com a proveïdors o com a clients.

Amb la TIOC de l’any 2005 podem saber el valor de la producció del sector serveis que es destina a con-sum intermedi de la indústria i a partir d’aquí, podem calcular l’ocupació i el valor afegit que representa. Els càlculs realitzats donen que la producció industrial representa el 36,4% de la producció total i que el valor de la producció de serveis destinats a consum intermedi de la indústria signifiquen el 4,1% de la producció total, el 5,1% de l’ocupació total i el 5,2% del valor afegit total. Per tant, la indústria més el valor dels serveis que són consums intermedis de la indústria representen el 40,5% de la producció total, el 28,7% de l’ocupació total i el 28,0% del valor afegit total. La producció de la indústria que es destina a consum intermedi dels serveis no la tenim en compte perquè seria fer-ho per partida doble. Tampoc tenim en compte els marges comercials i els costos de transport associats als productes industrials que tenen destí final (consum, inversió o exportacions) per la pròpia construcció de les taules input output, que els comptabilitzen a la demanda final conjuntament amb el valor del producte industrial.88

Finalment, el Pla de Política Industrial també inclou una reflexió d’aquells condicionants que agrupa sota la denominació d’Entorn i factors de producció. Entre els elements que preocupen dins d’aquest epígraf, destaquen les carències d’infraestructures, la manca tant d’enginyers com de treballadors qua-lificats, la manca de coneixements d’anglès, o algunes possibles amenaces que poden incidir com ara la dependència energètica de l’exterior, el poc dinamisme de la demanda d’alguns sectors, els procés de terciarització de l’economia, o la dificultat per absorbir una immigració poc formada.

En aquest epígraf, destaquem doncs l’article que porta per títol el “Mercat laboral abans i després de la crisi” a càrrec d’H. Sala (dins d’Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 32, p. 133 – 161. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa). Aquest treball també podria situar les seves conclusi-ons en diversos capítols de l’anàlisi DAFO del Pla de política industrial (innovació, estructura empresarial, entorn i factors de producció, etc.) atès que tracta qüestions relatives al perfil de les persones afectades per la crisi i a les mesures polítiques que caldria emprendre per solucionar determinats problemes del sec-tor industrial. En aquest treball s’observa que la indústria manufacturera passa de tenir 788.801 ocupats l’any 2001 a 609.336 l’any 2009. Els únics sectors que no han perdut ocupats són l’Alimentació, begudes i tabac i les Altres indústries manufactureres mentre que els que més pes han perdut en el total són el Tèxtil, confecció, cuir i calçat i la Fusta i suro. L’anàlisi duta a terme indica que la destrucció d’ocupació industrial ha actuat en contra d’un perfil que estaria caracteritzat pel d’un home jove, amb baix nivell educatiu, nadiu i assalariat, preferentment amb contracte temporal, tot i que el fet de tenir contracte indefinit no ha estat cap garantia d’estabilitat laboral. L’autor observa per tant, que ni ha afectat exclu-sivament els temporals, ni s’ha centrat en els immigrants, ni ha tingut com a sortida el treball autònom. Es comenta que el gruix de la solució als problemes laborals del sector no passa per la implementació de

87. Vegeu European Commission (2010). Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Econo-mic and Social Committee and the Committee of the Regions: An Integrated Industrial Policy for the Globalization Era Putting Competiti-veness and Sustainability at Centre Stage. COM(2010) 614.

88. Aquestes darreres operacions representen com a màxim el 14,1% de la producció, el 18,7% de l’ocupació i el 16,4% del valor afegit total de l’economia ja que aquests imports també inclouen els marges comercials associats a activitats purament terciàries (reparacions, per exemple) i els transports que consumeixen les persones físiques.

141

polítiques específiques del mercat de treball sinó que hi ha diversos elements en els quals caldria incidir de manera molt decidida. Un de fonamental és la millora del capital humà i l’aprofundiment de la con-nexió entre el sistema educatiu i el sistema productiu. També es parla que cal incidir en la capitalització d’aquestes empreses i que cal potenciar la innovació.

D’altra banda, des del propi CTESC hem posat l’accent ja en diverses ocasions en la necessitat de millorar tant les infraestructures com el capital humà. Alguns dels principals dèficits que s’han posat sobre la taula i que poden afectar especialment a la indústria són els que fan referència al transport de mercaderies, es-pecialment en l’àmbit ferroviari, i a les connexions aèries que ofereix l’aeroport de Barcelona, important en el sentit que pot facilitar o no la localització de seus empresarials a Barcelona. (Vives M., 2009). També hem posat l’accent en la necessitat de millorar la formació, especialment en el terreny estrictament pro-fessional, ja sigui a partir de la Formació professional o la formació contínua, tan necessària actualment davant dels constants canvis que hem d’afrontar (Tuset, N., 2008a).

Finalment, destaquem també l’anàlisi dut a terme per BIPE i publicat pel departament d’Innovació, Uni-versitats i empresa titulat Prospectiva de la indústria catalana 2018.89 En aquesta anàlisi, que intenta pro-jectar diversos escenaris de futur, s’aprecia com el VAB industrial a preus constants pateix un declivi molt més pronunciat que el del PIB a partir de l’any 2007. La crisi, per tant, afecta més la indústria que el con-junt de l’economia. El VAB industrial passa de créixer el 0,8% el 2007 a fer-ho el -3% el 2008 i el -13,6% el 2009. La sèrie de creixement del PIB és del 3,2%, 0,2% i -4% per als mateixos anys, respectivament.

En aquesta publicació, tal i com s’ha dit, els autors fan una previsió de l’evolució de l’ocupació en el conjunt de la indústria, en els serveis lligats a la indústria i en el conjunt de l‘economia per al període 2008-2018 tenint en compte diferents escenaris de comportament de l’economia mundial: retorn a la tendència d’abans de la crisi (probabilitat d’ocórrer del 15%), inestabilitat crònica i volatilitat (probabilitat del 40%), recaiguda de la situació de crisi (probabilitat del 25%) i Europa líder en creixement sostenible (probabilitat del 20%). La taxa de creixement mitjà anual de l’ocupació a la indústria prevista només su-pera la registrada en el període 2000-2007 (-1,4%) en l’escenari de desenvolupament sostenible (-0,9%) i en l’escenari de retorn a la tendència (-1,2%). Pel que fa als serveis lligats a la producció, la taxa de crei-xement prevista no arriba en cap cas a superar la taxa de creixement registrada en el període 2000-2007 (4,1%). En el millor dels casos, aquella se situa en l’1,8% en l’escenari de desenvolupament sostenible. Per últim, la taxa de creixement mitjà anual prevista de l’ocupació total de l’economia en cap cas assoleix el creixement registrat en el període recent (2,6%). En aquest darrer cas, l’escenari més favorable torna a ser el de desenvolupament sostenible amb un creixement previst del 2,1%).

També s’analitza l’evolució passada i prevista del valor afegit industrial total en els diferents escenaris. En aquesta magnitud, les previsions són més optimistes que en el cas de l’ocupació ja que en tots els esce-naris previstos la taxa de creixement mitjà anual supera la registrada en el període 2000-2007 (0,5%) a excepció de l’escenari de recaiguda en què la taxa de creixement futura iguala la passada.

Es tracta de forma particular l’evolució del valor afegit brut a preus constants dels sectors agroalimentari, tèxtil i de la confecció, químic i de l’automòbil segons els diferents posicionaments de la indústria catala-na. En resum, les previsions de creixement del VAB en el període 2008-2018 superen en tots els escenaris els registres de creixement en el passat en els casos de la indústria de l’automòbil (0,5%) i del tèxtil i de

89. Vegeu Waelbroeck-Rocha, E.; S. Lourimi; J. Bensaïd; P. Marlier; C. Folletête i BIPE (2010). Prospectiva de la indústria catalana 2018. Col-lecció Papers d’Economia Industrial, núm. 30. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.


142142

la confecció (-5%). En el cas de la química, les previsions són inferiors en tots els escenaris al creixement passat (0,4%) mentre que en el cas del sector agroalimentari les previsions només són superiors al crei-xement passat (1,1%) en l’escenari de retorn a la tendència.

Per acabar, cal dir que la matèria que ens ocupa, en sentit més genèric, ja ha estat objecte de consensos en els darrers anys a Catalunya. L’objectiu de tenir una economia més competitiva ha aglutinat esforços al voltant de les qüestions que en cada moment s’han cregut més convenients. D’aquesta manera, l’any 2005, el Govern i els principals agents econòmics i socials de Catalunya (CCOO, UGT, Foment, Pimec, Fe-pime) signaven l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.90 Culminava així un procés de negociació i concertació d’un any fins a consen-suar un paquet de 86 mesures a executar dins els 3 anys següents com a horitzó immediat (2005-2007). Aquest acord pretenia esdevenir el full de ruta de la competitivitat d’una banda, i de l’altra orientar la política econòmica, també a mig i llarg termini, en el camí cap a la millora de la productivitat. Al mateix temps també volia garantir la compatibilitat entre el creixement econòmic, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social.

Quan encara faltava un any d’execució del període previst inicialment, en dos consells d’institucions successius, 9 d’octubre de 2006 i 16 de febrer de 2007. La revisió i l’impuls de l’Acord Estratègic 2008-201191 recull una sèrie de novetats respecte al text anterior.

En conjunt, aquest nou acord aborda qüestions com la formació professional (FP), per tal de reforçar la governança del model de FP, integrar els tres subsistemes, dotar de major flexibilitat els estudis d’FP i apropar-los al món de l’empresa.92 També, en línia amb la necessitat d’internacionalitzar i de ser més competitius, cerca el foment del domini de l’anglès o fer front a l’elevat fracàs escolar. L’acord, tal i com feia també en la seva primera versió, també aposta per la innovació i la transferència tecnològica com un dels pilars de la nova política industrial així com per la millora de les infraestructures més estratègiques i les polítiques de mobilitat.93L’acord també desgrana punts d’entesa en matèria de simplificació admi-nistrativa i contractació pública, qualitat de l’ocupació, integració laboral de les persones immigrades i cohesió social. En matèria de sostenibilitat i medi ambient l’acord apunta no només a reduir els impactes, sinó en generar, a partir de les noves fites de sostenibilitat, noves vies de creixement econòmic.

90. Vegeu Generalitat de Catalunya (2005). Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’eco-nomia catalana. Secretaria d’Economia, Departament d’Economia i Finances.

91. Vegeu Generalitat de Catalunya (2008). Revisió i nou impuls: Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, 2008-2011. Secretaria d’Economia. Departament d’Economia i Finances.

92. En aquest sentit el pla se situa en línea amb algunes observacions que des del CTESC es van fer sobre la situació del model d’FP a Catalu-nya. En aquest mateix document s’analitza l’evolució de la realitat formativa entre els anys 2000-2006, i es posa en relació a la demanda d’ocupats de cadascuna d’aquestes formacions que hi ha hagut. Vegeu CTESC (2008a), op. cit., p. 71-110, 146-150.

93. Els signants acorden una sèrie d’actuacions estratègiques en àrees com la xarxa viària, la promoció del transport ferroviari amb el reforçament de rodalies i la connexió d’ample viari amb la frontera francesa, la consolidació d’un aeroport i un port de primer nivell internacional, l’aposta per un model logístic de valor afegit, una xarxa elèctrica i de telecomunicacions moderna i segura, i el foment del transport públic i la mobilitat als centres de treball.

143

7. LA INDÚSTRIA EN L’ACTUALITAT. ALGUNES CONSIDERACIONS FINALS

La taula 62 recull una tria d’indicadors de productivitat, exportació, ocupació i R+D que s’han considerat principals amb l’objectiu de classificar els sectors econòmics de l’estudi i identificar els més importants. Per aquest motiu, l’anàlisi consisteix a saber quin sector presenta un resultat que el situa per sobre del valor de la mediana.

La primera conclusió que s’observa és que el sector que presenta un nombre de resultats favorables més nombrós és el de Productes químics, amb 13 resultats favorables entre els 14 indicadors que s’han analit-zat. La classificació continua amb el Material de transport (marcador igual a 12), els Serveis a les empreses (M=12), els Equips elèctrics i electrònics (M=11), els Transports i telecomunicacions (M=10), l’Alimentació (M=9), el Tèxtil, cuir i calçat (M=9), la Metal·lúrgia (M=7), el Comerç (M=7), el Paper i cartró (M=6) i la Intermediació financera (M=6). Es pot apreciar que la majoria d’aquests sectors amb millors resultats, que representen la meitat del total, són industrials (7) i també es constata que les primers cinc posicions de la classificació estan ocupades per sectors amb activitats de contingut tecnològic elevat.94

En termes de productivitat, els millors resultats els presenten els sectors industrials. Hi ha sis sectors indus-trials que destaquen per tenir resultats per sobre de la mediana en els quatre indicadors de productivitat analitzats: Energia i refinament de petroli, Productes químics, Minerals no metàl·lics, Equips elèctrics i electrònics, Material de transport i Electricitat, gas i aigua. El sector de Paper i cartró presenta bons resul-tats en termes d’impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions al resta d’Espanya i a l’estranger. Per la seva banda, hi ha tres sectors de serveis que presenten bons resultats en els quatre indicadors de productivitat estudiats: Transport i telecomunicacions, Intermediació financera i Serveis a les empreses. L’Hoteleria presenta resultats per sobre de la mediana en el valor de la productivitat de l’any 2005 i en l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la seva demanda final. La Construcció s’apunta als bons resultat del capítol de productivitat en termes del valor absolut de l’indicador per a l’any 2005 i de l’impacte sobre la productivitat quan augmenta la seva demanda final.

En termes d’exportació, la presència de bons resultats en els sectors industrials es fa més palesa que en el cas anterior de la productivitat. Hi ha quatre sectors industrials que presenten resultats per sobre de la mediana en els quatre indicadors d’exportació analitzats: Metal·lúrgia, Tèxtil, cuir i calçat, Productes químics i Equips elèctrics i electrònica. El sector de l’Alimentació destaca en els indicadors de propensió a l’exportació a la resta d’Espanya i d’impactes sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de Paper i cartró destaca en tres indi-cadors d’exportació: propensions a exportar a la resta d’Espanya i a l’estranger i impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya. El sector de Material de transport sobresurt en tres indicadors d’exportació: la propensió a l’exportació a l’estranger i els impactes sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de la Fusta i el suro destaca en els indicadors de propensió de les

94. Si tenim en compte els ingressos per turisme en els càlculs de la taula 62 i els incloem com a exportacions del sector de l’Hoteleria, ales-hores aquest sector destacaria en cinc indicadors més (impacte sobre la productivitat quan augmenten les seves exportacions tant a la resta d’Espanya com a l’estranger, propensió a exportar a l’estranger, impacte sobre el saldo comercial total quan augmenten les seves exportacions a l’estranger i impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a l’estranger) dels que consten a la citada taula i passaria a situar-se en la posició cinquena empatat amb el sector de Transports i telecomunicacions.


144144

exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. El sector de Maquinària i equips mecànics destaca en dos indicadors d’exportació: la propensió a l’exportació a l’estranger i l’impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a l’estranger. El sector d’Altres manufactures sobresurt en els indicadors de propensió de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. En darrer lloc, hi ha tres sectors industrials que destaquen només en un indicador: Energia i refinament de petroli i Minerals no metàl·lics en propensió a l’exportació a la resta d’Espanya i Cautxú i productes plàstics en propensió a l’exportació a l’estranger.

La presència de bons resultats dels serveis en els indicadors d’exportació queda reduïda als sectors de Comerç, Transport i telecomunicacions i Serveis a les empreses en els indicadors d’impacte sobre el saldo comercial en termes de PIB quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

En termes d’ocupació, hi ha dos sectors industrials que tenen bons resultats en tots els indicadors d’aquest capítol que són l’Alimentació i el Tèxtil, cuir i calçat. En canvi, hi ha tres sectors de serveis que destaquen positivament en els quatre indicadors d’ocupació analitzats: Comerç, Transport i telecomuni-cacions i Serveis a les empreses. També s’observa que hi ha tres sectors industrials que tenen bons resul-tats en tres indicadors d’ocupació: Metal·lúrgia en nombre de llocs de treball l’any 2005 i en impactes sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger; i Productes químics i Material de transport en els impactes sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final i les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger. S’aprecia que hi ha un sector de serveis, el de les AAPP i altres serveis, que sobresurt en tres indicadors: nombre de llocs de treball l’any 2005 i impactes sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final i les exportacions a la resta d’Espanya. Els sectors que destaquen per tenir bons resultats en dos indicadors d’exportació, el nombre de llocs de treball l’any 2005 i l’impacte sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final, són dos de serveis, l’Hoteleria i l’R+D i educació, més la Construcció. Hi ha sectors que sobresurten en només un indicador d’exportació: l’Agricultura en nombre de llocs de treball l’any 2005 i el Paper i cartró en impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya.

Per tant, en termes d’ocupació, hi ha una majoria de serveis que tenen bons resultats en els indicadors de nombre de llocs de treball l’any 2005 i d’impacte sobre l’ocupació quan augmenta la seva demanda final mentre que hi ha una majoria de sectors industrials que tenen resultats per sobre del valor de la mediana en els indicadors d’impacte sobre l’ocupació quan augmenten les seves exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger.

En termes d’R+D, els sectors industrials tenen bons resultats en l’indicador d’intensitat de les despeses en R+D sobre la producció mentre que els serveis són majoria en l’indicador d’impacte sobre l’R+D quan augmenta la seva demanda final. Els sectors industrials que destaquen en els dos indicadors d’R+D són l’Alimentació, els Productes químics, la Maquinària i equips mecànics, els Equips elèctrics i electrònics i el Material de transport mentre que els sectors de serveis que sobresurten en aquests dos indicadors són la Intermediació financera, els Serveis a les empreses, l’R+D i educació i les AAPP i altres serveis. Els sectors industrials que destaquen en un sol indicador d’R+D són el Tèxtil, cuir i calçat i les Altres manufactures en l’indicador d’intensitat en R+D sobre la producció mentre que hi ha dos sectors de serveis que també destaquen en un sol indicador, el de l’impacte sobre l’R+D quan augmenta la demanda final, que són el Comerç i l’Hoteleria.

145

TAU

LA 6

2. I

ndic

ador

s de

pro

duct

ivita

t, ex

porta

ció,

ocu

paci

ó i R

+D p

er b

ranq

ues

d’ac

tivita

t

Prod

uctiv

itat

Expo

rtaci

óO

cupa

ció

R+D

M (*)

Valo

r 20

05Im

pac-

te D

FIm

pac-

te E

REIm

pact

e EE

Prop

ensi

ó ER

EPr

open

sió

EE

Impa

cte

Sald

o %

PI

B ER

E

Impa

cte

Sald

o %

PI

B EE

Valo

r 20

05Im

pac-

te D

FIm

pac-

te E

REIm

pact

e EE

Inte

nsi-

tat

Impa

c-te

DF

Agr

icul

tura

, ra

m. i

pes

ca23

,702

-0,0

39-0

,052

-0,1

329,

516

,70,

010,

0282

.146

0,10

0,12

0,32

0,00

220,

051

Ener

gia

i re-

fin. d

e pe

troli

371,

076

0,01

80,

047

0,02

536

,713

,70,

010,

011.

392

0,01

0,05

0,01

0,00

020,

015

Met

al·lú

rgia

40,9

55-0

,013

-0,0

70-0

,050

37,9

19,2

0,14

0,07

110.

294

0,26

0,76

0,55

0,00

230,

217

Alim

enta

ció

39,4

05-0

,049

-0,1

80-0

,111

40,9

17,6

0,20

0,09

102.

387

0,45

1,22

0,75

0,00

300,

499

Tèxt

il, c

uir i

ca

lçat

24,8

16-0

,097

-0,2

68-0

,296

39,7

30,7

0,08

0,06

96.1

000,

270,

680,

760,

0081

0,41

9

Fusta

i su

ro22

,600

-0,0

22-0

,069

-0,0

4936

,117

,90,

020,

0122

.775

0,05

0,15

0,11

0,00

170,

132

Pape

r i c

artó

45,8

170,

011

0,00

90,

007

37,5

19,7

0,10

0,05

72.1

360,

170,

500,

380,

0017

0,13

6

Prod

ucte

s qu

ímic

s71

,558

0,12

00,

242

0,31

843

,339

,70,

180,

1775

.892

0,28

0,66

0,87

0,02

182,

4013

Cau

txú

i pr

oduc

tes

plàs

tics

46,4

020,

005

0,00

20,

002

27,8

23,1

0,05

0,04

42.2

940,

100,

250,

300,

0026

0,14

1

Min

eral

s no

m

etàl

·lics

57,0

110,

019

0,04

90,

028

40,0

15,7

0,07

0,03

32.3

470,

080,

280,

160,

0029

0,09

5


146146

Prod

uctiv

itat

Expo

rtaci

óO

cupa

ció

R+D

M (*)

Valo

r 20

05Im

pac-

te D

FIm

pac-

te E

REIm

pact

e EE

Prop

ensi

ó ER

EPr

open

sió

EE

Impa

cte

Sald

o %

PI

B ER

E

Impa

cte

Sald

o %

PI

B EE

Valo

r 20

05Im

pac-

te D

FIm

pac-

te E

REIm

pact

e EE

Inte

nsi-

tat

Impa

c-te

DF

Equi

ps e

lèc.

i el

ectrò

nica

52,5

200,

023

0,02

90,

047

38,6

42,6

0,08

0,09

49.5

340,

180,

380,

610,

0188

1,05

11

Mat

eria

l de

trans

port

49,3

860,

019

0,00

80,

022

30,8

53,7

0,10

0,18

71.5

160,

300,

501,

250,

0064

0,80

12

Altr

es m

anu-

fact

ures

26,3

80-0

,041

-0,1

12-0

,085

41,0

21,6

0,04

0,02

44.0

320,

130,

330,

250,

0061

0,15

3

Elec

trici

tat,

aigu

a i g

as21

3,75

90,

052

0,10

00,

007

16,4

0,8

0,03

0,00

11.8

390,

030,

060,

000,

0007

0,03

4

Con

struc

ció

47,2

480,

046

--

--

--

349.

536

1,02

--

0,00

020,

204

Com

erç

36,2

02-0

,153

-0,2

34-0

,199

16,6

9,9

0,29

0,17

587.

924

1,53

1,67

1,43

0,00

080,

687

Hot

eler

ia50

,836

0,07

5-

--

--

-21

4.36

40,

79-

-0,

0008

0,68

5

Tran

spor

t i

tele

com

.61

,214

0,13

50,

181

0,17

717

,511

,90,

180,

1218

8.35

90,

440,

720,

700,

0004

0,13

10

Inte

rmed

iaci

ó fin

ance

ra99

,815

0,12

60,

113

0,06

710

,34,

20,

050,

0269

.689

0,12

0,12

0,07

0,00

422,

576

Serv

eis

a le

s em

pres

es76

,364

0,53

40,

378

0,32

99,

35,

60,

230,

1438

7.91

20,

920,

740,

640,

0042

2,57

12

TAU

LA 6

2. I

ndic

ador

s de

pro

duct

ivita

t, ex

porta

ció,

ocu

paci

ó i R

+D p

er b

ranq

ues

d’ac

tivita

t (C

ON

TIN

UA

CIÓ

)

147

Prod

uctiv

itat

Expo

rtaci

óO

cupa

ció

R+D

M (*)

Valo

r 20

05Im

pact

e D

FIm

pact

e ER

EIm

pact

e EE

Prop

en-

sió

ERE

Prop

en-

sió

EE

Impa

cte

Sald

o %

PI

B ER

E

Impa

cte

Sald

o %

PI

B EE

Valo

r 20

05Im

pact

e D

FIm

pact

e ER

EIm

pact

e EE

Inte

nsita

tIm

pact

e D

F

AA

PP i

altre

s se

rvei

s27

,806

-0,6

75-0

,139

-0,0

493,

50,

90,

050,

0173

8.98

12,

120,

390,

140,

0042

2,57

5

Uni

tats:

val

or d

e la

pro

duct

ivita

t en

mile

rs d

’eur

os, i

mpa

ctes

sob

re la

pro

duct

ivita

t qua

n au

gmen

ten

els

com

pone

nts

de la

dem

anda

en

perc

enta

tge

de c

reix

emen

t, pr

open

sion

s a

l’exp

orta

ció

en p

erce

ntat

ge d

e la

pro

ducc

ió, i

mpa

ctes

sob

re e

l sal

do c

omer

cial

qua

n au

gmen

ten

els

com

pone

nts

de la

dem

anda

en

punt

s pe

rcen

tual

s so

bre

el P

IB, v

alor

de

l’ocu

paci

ó en

llo

cs d

e tre

ball,

impa

ctes

sob

re l’

ocup

ació

qua

n au

gmen

ten

els

com

pone

nts

de la

dem

anda

en

perc

enta

tge

de c

reix

emen

t, in

tens

itat e

n R+

D e

n ta

nt p

er 1

de

la p

rodu

cció

i im

pact

e so

bre

l’R+D

qua

n au

gmen

ta la

dem

anda

fina

l en

perc

enta

tge

de c

reix

emen

t.(*

) M é

s el

mar

cado

r que

mes

ura

el n

ombr

e d’

indi

cado

rs o

mbr

ejat

s de

cad

a se

ctor

d’a

ctiv

itat,

és a

dir,

el n

ombr

e de

veg

ades

que

un

sect

or p

rese

nta

uns

resu

ltats

desi

tjats

(per

sob

re o

pe

r sot

a de

la m

edia

na) d

e ca

da in

dica

dor.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s TI

OC

, Ide

scat

i IN

E.

TAU

LA 6

2. I

ndic

ador

s de

pro

duct

ivita

t, ex

porta

ció,

ocu

paci

ó i R

+D p

er b

ranq

ues

d’ac

tivita

t (C

ON

TIN

UA

CIÓ

)


148148

Tal i com s’ha exposat en l’apartat anterior, el concepte de nova indústria apareix en el treball d’Ezequiel Baró i Cinthya Villafaña (2009) per primera vegada en la literatura sobre la indústria catalana per intentar captar millor la realitat del pes de la indústria en l’economia. En aquest treball s’expliquen els motius per revisar la delimitació de la indústria amb la incorporació de les activitats dels serveis destinats a la producció. Vegeu l’epígraf 10.3.11 de l’annex metodològic. En resum, els autors expliquen que per afrontar, amb rigor, la qüestió de la desindustrialització de les economies desenvolupades (i l’evidència que el sector industrial perd, de manera continuada, valor afegit i ocupats) cal revisar, amb una certa pro-funditat, el perímetre actual de la indústria per tal de tenir en compte els canvis organitzatius i els canvis en la pròpia naturalesa de la producció industrial. Per això endeguen aquest concepte de nova indústria per tal de copsar amb més detall i de manera més apropiada l’actual dinàmica industrial; per exemple, els fenòmens d’externalització dels serveis o d’integració d’aquestes activitats en els productes industrials.

A la taula 63 s’aprecia efectivament com el pes de les manufactures catalanes perd importància en re-lació amb la producció, l’ocupació i el valor afegit del conjunt de l’economia des de 1987 fins al 2001 i des del 2001 fins al 2005. En canvi, els serveis destinats a la producció guanyen presència en les variables considerades. La suma d’aquestes dues magnituds dóna la nova indústria. En termes de producció però, la nova indústria disminueix el seu pes a l’economia des del 76,9% fins el 73,9% entre 1987 i 2001 i segueix disminuint fins al 2005 per situar-se en el 70,8% de la producció total. Per tant, en termes de producció, la caiguda del pes de les manufactures no es compensa amb l’augment del pes dels serveis destinats a la producció. En termes d’ocupació, la nova indústria guanya pes en l’ocupació total ja que passa de representar el 61,5% l’any 1987 al 64,2% el 2005, tot i que l’any 2001 es va situar en el 60,3%. Això vol dir que, en termes d’ocupació, entre 1987 i 2001 la caiguda del pes de les manufactures no es va compensar amb l’augment del pes dels serveis destinats a la producció. En canvi, entre 2001 i 2005, sí que es va compensar i va situar el registre de l’any 2005 per sobre del registre de l’any 1987. Final-ment, en termes de valor afegit, el pes de la nova indústria en el total disminueix entre 1987 i 2005, des d’una participació del 76,7% a una participació del 70,7%, però l’any 2001 aquesta participació encara era més reduïda i va arribar fins al 68,1%. L’evolució del valor afegit és similar a la de l’ocupació amb la diferència que el registre de l’any 2005 està per sota del registre de l’any 1987.

La taula 63 també presenta una altra forma d’aproximar l’activitat econòmica directament vinculada amb la indústria. Aquesta nova aproximació parteix de la mesura de la indústria, en el sentit tradicional de la seva delimitació, que està formada per tota l’activitat assignada al sector secundari de l’economia (manufactures, energia i reciclatge). Es constata com el pes de la indústria, així entesa, disminueix en relació amb la producció, l’ocupació i el valor afegit del conjunt de l’economia des del 1987 fins al 2001 i des del 2001 fins el 2005.

La primera ampliació del perímetre de l’activitat industrial es realitza amb el valor de tota la producció de serveis que adquireix la indústria com a consums intermedis en el seu procés de producció. Es constata que aquests serveis de destí intermedi industrial no han tingut una variació important en el total de la producció, de l’ocupació o del valor afegit de l’economia entre 1987 i 2005. En termes de producció, els serveis destinats a consum intermedi industrial han passat de representar el 3,8% de la producció total l’any 1987 a representar el 4,1% l’any 2005 (el 4,2% l’any 2001). En termes d’ocupació, el pes dels serveis de destí intermedi industrial han passat de representar el 5,2% de l’ocupació total l’any 1987 a representar el 5,1% l’any 2005 (el 5,3% l’any 2001). I en termes de valor afegit, la participació d’aquests serveis ha passat de representar el 5,3% del valor afegit total l’any 1987 a representar el 5,2% l’any 2005 (el 5,6% l’any 2001). L’evolució d’aquestes magnituds no contradiu la hipòtesi de l’existència de processos de subcontractació de serveis a la indústria entre 1987 i 2001, que serien de poca importància en termes relatius, i que en el darrer període analitzat (2001-2005), haurien fet marxa enrere, almenys en termes d’ocupació i de valor afegit. La suma del pes de la indústria més el pes de la producció dels serveis destinats a consum intermedi industrial disminueix per a totes les variables analitzades sense interrupció. Aquesta participació passa del 54,6% al 40,5% del total de la producció entre 1987 i 2005, del 38,7% al 28,8% del total de l’ocupació, i del 48,4% al 28,0% del total del valor afegit brut de l’economia.

149

La segona ampliació del perímetre de la indústria consisteix en sumar, en aquesta primera ampliació, el valor de la producció dels serveis de comerç i de transport que tenen destí final el consum, la inversió i les exportacions. Aquesta segona ampliació està motivada pel fet que les taules input output que hem analitzat valoren la producció de les branques d’activitat a preus de sortida de fàbrica (TIOC 1987) o a preus bàsics (TIOCS 2001 i 2005) amb la qual cosa, la producció industrial no té en compte les activitats de comerç i de transport que fan arribar aquesta producció al seu destí final. La inclusió del valor de tota la producció dels serveis de comerç i de transport amb destí final, en aquesta segona ampliació del perí-metre de la indústria, sobrevalora l’activitat directament vinculada amb la indústria perquè també inclou activitats de serveis que es destinen exclusivament a persones físiques (per exemple les reparacions o el transport de viatgers). Aquestes darreres activitats no es poden identificar estadísticament i per tant, inflen l’estimació del pes de la indústria i de les activitats de serveis més vinculades.

Els serveis de comerç amb destí final creixen del 8,5% al 9,4% en termes de producció entre 1987 i 2005 (8,6% el 2001), del 14,1% al 14,7% en termes d’ocupació (14,1% el 2001), i de l’11,4% al 12,3% en termes de valor afegit (11,0% el 2001). Per la seva banda, els serveis de transport amb destí final crei-xen del 2,3% al 4,7% en termes de producció entre 1987 i 2005 (4,4% el 2001), del 4,0% al 4,0% en termes d’ocupació (3,8% el 2001), i del 2,9% al 4,1% en termes de valor afegit (el 4,0% el 2001). Per tant, en general, els serveis de comerç i de transport amb destí final han guanyat pes en el conjunt de l’economia per a totes les variables analitzades i per a tots els períodes considerats, a excepció dels serveis de transport en termes d’ocupació, i dels serveis de comerç en termes de valor afegit entre 1987 i 2001. També s’observa que en termes de producció i de valor afegit, el guany de participació dels serveis de transport ha superat el guany que han experimentat els serveis de comerç.

El pes de la indústria amb aquesta segona ampliació del seu perímetre es redueix sense interrupció en-tre 1987 i 2005 per a totes les variables considerades. De fet, passa del 65,4% al 54,6% en termes de producció (59,1% el 2001), del 56,8% al 47,5% en termes d’ocupació (el 50,3% el 2001), i del 62,7% al 44,4% en termes de valor afegit (el 47,8% el 2001). Per tant, es constata que la caiguda del pes de les activitats industrials durant el període considerat no s’ha compensat per la variació de l’activitat dels serveis d’origen interior amb destí intermedi de la indústria, sinó que han contribuït al seu descens al-menys en termes d’ocupació i de valor afegit, ni s’ha compensat per l’augment de l’activitat dels serveis de comerç i de transport amb destí final al consum, la inversió o les exportacions.


150150

TAU

LA 6

3. P

es d

e la

indú

stria

i de

div

erse

s ac

tivita

ts v

incu

lade

s so

bre

el to

tal d

e la

pro

ducc

ió, l

’ocu

paci

ó i e

l val

or a

fegi

t de

Cat

alun

ya e

ls an

ys 1

987,

200

1 i 2

005

(Veg

eu l’

epíg

raf 1

0.3.

11 d

e l’a

nnex

met

odol

ògic

)

Prod

ucci

óO

cupa

ció

VAB

1987

2001

2005

1987

2001

2005

1987

2001

2005

1M

anuf

actu

res

47,6

39,7

34,1

32,6

26,7

23,3

38,8

25,7

21,2

2Se

rvei

s de

stina

ts a

la p

rodu

cció

29,3

34,2

36,7

28,9

33,6

40,9

37,9

42,4

49,5

3N

ova

indú

stria

(1+2

)76

,973

,970

,861

,560

,364

,276

,768

,170

,7

4In

dústr

ia50

,841

,936

,433

,527

,123

,743

,127

,222

,8

5Se

rvei

s de

stina

ts a

CI i

ndus

trial

3,8

4,2

4,1

5,2

5,3

5,1

5,3

5,6

5,2

6In

dústr

ia +

sd

CI i

(4+5

)54

,646

,140

,538

,732

,428

,848

,432

,828

,0

7C

omer

ç am

b de

stí fi

nal

8,5

8,6

9,4

14,1

14,1

14,7

11,4

11,0

12,3

8Tr

ansp

ort a

mb

destí

fina

l2,

34,

44,

74,

03,

84,

02,

94,

04,

1

9C

omer

ç m

és tr

ansp

ort a

mb

destí

fina

l (7+

8)10

,813

,014

,118

,117

,918

,714

,315

,016

,4

10In

dústr

ia m

és s

d C

I i +

Com

erç

més

tran

spor

t df

(6+9

)65

,459

,154

,656

,850

,347

,562

,747

,844

,4

Uni

tats:

per

cent

atge

s so

bre

el to

tal d

e la

pro

ducc

ió, l

’ocu

paci

ó i e

l val

or a

fegi

t i v

aria

ció

en p

unts

perc

entu

als

anua

ls.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

les

TIO

C d

e 19

87, 2

001

i 200

5.

151

TAU

LA 6

4. P

es d

e la

indú

stria

i de

div

erse

s ac

tivita

ts v

incu

lade

s so

bre

el to

tal d

e la

pro

ducc

ió, l

’ocu

paci

ó i e

l val

or a

fegi

t de

Cat

alun

ya. V

aria

ció

1987

-200

1, 2

001-

2005

i 19

87-2

005

(Veg

eu l’

epíg

raf 1

0.3.

11 d

e l’a

nnex

met

odol

ògic

)

Pr

oduc

ció

Ocu

paci

óVA

B

1987

-200

120

01-2

005

1987

-200

519

87-2

001

2001

-200

519

87-2

005

1987

-200

120

01-2

005

1987

-200

5

1M

anuf

actu

res

-0,6

-1,4

-0,8

-0,4

-0,9

-0,5

-0,9

-1,1

-1,0

2Se

rvei

s de

stina

ts a

la p

rodu

c-ci

ó0,

40,

60,

40,

31,

80,

70,

31,

80,

6

3N

ova

indú

stria

(1+2

)-0

,2-0

,8-0

,3-0

,11,

00,

2-0

,60,

7-0

,3

4In

dústr

ia-0

,6-1

,4-0

,8-0

,5-0

,9-0

,5-1

,1-1

,1-1

,1

5Se

rvei

s de

stina

ts a

CI i

ndus

trial

0,0

0,0

0,0

0,0

-0,1

0,0

0,0

-0,1

0,0

6In

dústr

ia +

sd

CI i

(4+5

)-0

,6-1

,4-0

,8-0

,5-0

,9-0

,6-1

,1-1

,2-1

,1

7C

omer

ç am

b de

stí fi

nal

0,0

0,2

0,0

0,0

0,2

0,0

0,0

0,3

0,1

8Tr

ansp

ort a

mb

destí

fina

l0,

20,

10,

10,

00,

00,

00,

10,

00,

1

9C

omer

ç m

és tr

ansp

ort a

mb

destí

fina

l (7+

8)0,

20,

30,

20,

00,

20,

00,

10,

40,

1

10In

dústr

ia m

és s

d C

I i +

Com

erç

més

tran

spor

t df (

6+9)

-0,4

-1,1

-0,6

-0,5

-0,7

-0,5

-1,1

-0,9

-1,0

Uni

tats:

per

cent

atge

s so

bre

el to

tal d

e la

pro

ducc

ió, l

’ocu

paci

ó i e

l val

or a

fegi

t i v

aria

ció

en p

unts

perc

entu

als

anua

ls.Fo

nt: e

labo

raci

ó pr

òpia

a p

artir

de

les

TIO

C d

e 19

87, 2

001

i 200

5.

153

8. RECOMANACIONS

La indústria ha estat, és i serà un sector clau per a l’economia catalana. Tal i com es mostra a l’informe, la indústria genera, de manera directa i indirecta, al voltant del 44,4% del VAB, i més del 47% dels llocs de treball a Catalunya. Aquests registres fan de l’activitat industrial un puntal fonamental de l’economia catalana. La indústria apareix també com un sector amb una alta propensió a exportar. Aquesta característica, unida al pes important que té sobre el conjunt de l’activitat econòmica catalana, també fa de la indústria un sector clau per a la recuperació econòmica, a partir de la demanda exterior.

Un creixement més centrat en la indústria, a banda de ser factible, resultaria convenient també de cara a millorar la competitivitat i la productivitat mitjana de l’economia catalana. La indústria es mostra encara l’any 2005, i després d’un context de forta deflació relativa de preus industrials, com un sector capaç d’arrossegar a l’alça la productivitat aparent del treball en termes nominals del conjunt de l’economia. A part d’aquesta evidència, segons es fa palès en l’informe, la indústria en general també és un sector amb forts arrossegaments sobre el conjunt de la despesa en R+D. Resulta evident doncs que una indústria potent aniria en línia amb el fet de potenciar i reforçar la despesa en R+D+i a Catalunya, un factor clau tant per generar majors cotes de competitivitat futura, com per millorar el percentatge de despesa en R+D+i, que segons l’agenda Europa 2020, s’hauria de situar al voltant del 3% del PIB al final de la dècada que acabem de començar. D’altra banda, i lluny del que tòpic habitual, la indústria, per la seva importància i els seus efectes d’arrossegament, és una activitat important de cara a consolidar i augmentar l’ocupació davant de la conjuntura existent. Per tant, cal concloure que no pot existir recuperació amb millora de la competitivitat i de la productivitat si no es presta més atenció a la indústria.

En aquest context, es fa necessari focalitzar les mesures de foment a l’activitat industrial al vol-tant de quatre eixos:

1. Augmentar la despesa d’R+D+i destinada a la indústria en sentit ampli, amb especial èm-fasi en la Innovació, tant tecnològica com no tecnològica, més lligada al mercat (demanda empresa).

2. Establir sistemes de suport als clústers ja existents i als emergents: en un context de teixit industrial centrat en la pime com tenim a Catalunya, aquesta estratègia pren una rellevància especial.

3. Ateses les dificultats actuals per obtenir finançament, caldria establir una línia de finança-ment per a l’activitat industrial.

4. I finalment, però no menys important, establir mesures per tal de fomentar les exportacions, que poden passar per:

• Fomentar les exportacions que es realitzen actualment – per exemple, ajudant les em-preses exportadores (especialment per les petites i mitjanes) a guanyar dimensió per poder competir millor en els mercats globals-.

• Incidir en un increment de la nostra base industrial exportadora, a partir de l’acció de facilitar les exportacions a aquelles empreses que de moment encara no exporten.

En aquest sentit, seria molt positiu que les mesures de foment i suport a la indústria disposessin del consens dels agents socials, fet que facilitaria enormement la seva aplicabilitat. En aquest sentit cal des-tacar el fet que els quatre grans eixos que s’han descrit es podrien assolir ja a partir d’algunes mesures consensuades i publicades a l’Acord estratègic 2008-2011, i que es troba actualment en procés de revisió.


154154

Així doncs, fomentar el creixement i el dimensionament del teixit empresarial català, reforçar l’Observato-ri de Prospectiva Industrial i impulsar el programa de desenvolupament de clústers estratègics i la coope-ració empresarial, anirien en línia amb els eixos segon i quart que s’acaben de descriure. En aquest sentit, caldria prioritzar les polítiques de foment al creixement de les pimes, la dinamització dels processos de dimensionament de les anomenades multinacionals catalanes de butxaca perquè esdevinguin grans grups empresarials internacionals i actuïn de tractors en la nostra economia. També, en la mateixa línia, caldria consolidar el paper que fins ara ha desenvolupat l’Observatori de Prospectiva Industrial, permetre-li un paper més actiu per als diferents àmbits sectorials, i fomentar-lo com a instrument d’interlocució de l’Administració amb els agents econòmics i socials i com a eina per conèixer la problemàtica dels diferents sectors i empreses catalanes. Caldria endegar també la creació de la nova Xarxa d’Assessors de Coope-ració Empresarial que actuarà de forma coordinada amb la Xarxa de Punts d’Innovació de Catalunya per tal de concretar i desenvolupar projectes de cooperació empresarial en clústers estratègics.

De fet, ja sigui microempresa, petita empresa, mitjana empresa, o gran empresa, la grandària mitjana de les empreses de Catalunya és inferior a la dels països d’Europa més avançats en els quals ens emmirallem. En conseqüència, cal un esforç estratègic, ferm i sostingut, per afavorir tant la col·laboració entre empre-ses (clúster), com la unió de empreses (fusió, joint venture, AIE, etc.) quan sigui possible, cercant que les nostres empreses (especialment les pimes exportadores) guanyin dimensió.

En consonància amb el quart eix d’actuació, caldria consolidar l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), fomentar la internacionalització i reforçar la projecció a l’exterior de Catalunya.

En aquest sentit, caldria endegar mesures encaminades a consolidar el paper de l’ACI com a unitat espe-cialitzada per promoure i atraure, de manera coordinada amb altres organismes, inversions empresarials sòlides. Caldria enfocar-ho especialment a l’atracció d’inversions de centres d’R+D de grans companyies ja consolidades a Catalunya, així com a difondre l’atractivitat de Catalunya com a destinació inversora.

D’altra banda, també caldria establir un impuls per tal d’assegurar el compliment dels objectius del Pla estratègic d’ACC1Ó 2009-2013 per a la internacionalització de l’empresa catalana, que gestiona aquesta mateixa agència. Per tal d’aconseguir-ho cal doncs fomentar la internacionalització de l’empresa, i per fer-ho caldria endegar diverses línies d’actuació, com ara impulsar la cooperació en l’àmbit de la interna-cionalització, desplegar la xarxa de plataformes empresarials, promoure la participació d’empreses cata-lanes en licitacions internacionals, impulsar la formació d’especialistes en comerç exterior, donar suport al paper de les empreses i els agents socials en la cooperació al desenvolupament i impulsar la presència catalana en institucions i organismes internacionals. També caldrà optimitzar la xarxa exterior del Govern de la Generalitat i potenciar el paper dels centres de promoció de negocis com a proveïdors d’informació, suport i acompanyament davant les administracions i els organismes internacionals amb l’objectiu de fomentar tant les exportacions catalanes a l’estranger com les inversions estrangeres a Catalunya.

També en línia amb el segon eix i d’acord amb uns criteris generals de foment de l’activitat industrial, cal millorar l’oferta de sòl i edificació industrial, logística i de serveis a les zones industrials així com promoure una gestió més integral dels polígons industrials. En aquest sentit, la voluntat seria abonar el terreny de cara a la localització de noves empreses, evitant la congestió i les deseconomies que se’n podrien derivar. Aquesta actuació hauria d’anar orientada preferentment a la concentració i la mancomunació, en un exercici de millora d’eficiència. També caldria assegurar sòl industrial en quantitats suficients per satisfer la demanda, i temperar-ne els preus mitjançant l’oferta pública de sòl industrial a través de l’Incasol. D’aquesta manera, seria interessant desenvolupar àrees industrials precisament allí on el mercat té dificultats per fer-ho.

D’altra banda, el polígon industrial és des d’on s’hauria de donar resposta a aquestes necessitats com-partides entre les empreses. Per desenvolupar aquesta gestió integral dels polígons, caldria crear un

155

mecanisme d’informació i participació amb els agents econòmics i socials més representatius per tal de fer el seguiment periòdic de les estratègies i el desenvolupament d’actuacions en matèria de sòl de l’In-casol. A part, per tal de garantir-ne una gestió integral, el Govern hauria d’integrar les polítiques de sòl, energètiques, de comunicació, de transport i de renovació, que s’executaran, amb la participació de tots els agents implicats, al voltant de cinc grans àmbits d’actuació, que són: l’elaboració d’un mapa dels po-lígons industrials de Catalunya, la promoció de la gestió autònoma dels polígons industrials, la millora de la mobilitat en els polígons industrials, la dotació suficient de les necessitats energètiques dels polígons, així com també de les necessitats de telecomunicacions.

Pel que fa a innovació, recerca i desenvolupament, calen mesures orientades a millorar la capacitat de recerca i d’innovació del teixit productiu català en línia amb el primer eix d’actuació que s’ha definit an-teriorment. En aquest sentit, a banda de les mesures de suport directe i indirecte sobre l’activitat indus-trial, que indirectament poden tenir efectes positius sobre l’R+D+i, caldrien també mesures orientades a millorar la capacitat de recerca i d’innovació del teixit productiu català.

Cal potenciar les xarxes de transferència de tecnologia a Catalunya. Aquesta fita hauria de passar ne-cessàriament per la consolidació de centres tecnològics en el nostre territori. També caldria valoritzar i comercialitzar la recerca produïda a Catalunya. Això es faria dotant el sistema d’innovació català d’un ins-trument públic-privat de valorització tecnològica a disposició de totes les universitats i centres de recerca, amb la funció principal de valoritzar i comercialitzar la recerca produïda en les millors condicions possi-bles. D’altra banda, també seria necessari incorporar les funcions de prospectiva i vigilància tecnològica en el sistema, cosa que s’assoliria fent que el sistema d’innovació català incorpori les funcions de pros-pectiva internacional i vigilància tecnològica per a tots aquells sectors i tecnologies rellevants per al país.

És igualment imprescindible promoure la generació d’activitat innovadora a les empreses a través d’estí-muls i incentius directes, prioritzant les actuacions adreçades a la petita i mitjana empresa. Això es podria dur a terme oferint a les petites i mitjanes empreses (pimes) ajuts en forma de cupons d’innovació, desen-volupant un pla específic per a l’ús de les TIC entre les empreses, redissenyant els programes d’incorpo-ració de doctors al món empresarial, impulsant programes de suport a innovacions en producte, procés, organització, màrqueting o comercialització i oferint ajuts directes a les empreses per a projectes interns d’R+D+i, projectes de subcontractació d’R+D+i, o projectes conjunts d’R+D+i.

Per tal de millorar la capacitat de generació d’innovacions de l’economia catalana, convindria també repatriar més i millor talent investigador, a partir d’iniciatives com el programa ICREA, i atraure i retenir emprenedors, cosa que caldria dur a terme a partir de la creació d’un programa basat en la captació dels mitjans necessaris (suport econòmic, financer, logístic, relacional) per tal que els emprenedors estrangers innovadors i d’alt creixement vulguin i puguin instal·lar-se a Catalunya.

Cal una actitud ferma per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en la defensa de la indústria en general. Aquesta implicació hauria d’anar també en la línia de fer més compatible el des-envolupament de l’activitat industrial dins del territori.

En un context com l’actual, i de cara a potenciar un creixement tant del conjunt de l’economia com de la indústria catalana, també caldria aprofitar nínxols de mercat vinculats amb la sostenibilitat mediambien-tal, amb l’objectiu de poder arribar a ser líders en algun d’aquests àmbits. Una aposta en aquesta direcció aniria en la línia que permetria assolir també els objectius de sostenibilitat de l’agenda Europa 2020, i amb l’objectiu 20/20/20 de l’agenda Europa 2020 en matèria de clima i energia.

D’altra banda, a la indústria hi juga un paper important, tal i com s’ha vist, l’ocupació qualificada. És per aquest motiu que cal un marc de gestió del capital humà sensible a les necessitats del sector. Aquesta hauria de ser la voluntat que hi hauria d’haver al darrera del nostre sistema formatiu, especialment en


156156

l’àmbit de la Formació Professional. Una bona política de formació del capital humà del país seria una aposta que contribuiria a fer que s’assoleixin també els objectius de l’agenda Europa 2020 en matèria d’ocupació, que situa l’objectiu en un mínim del 75% de la població ocupada entre 20 i 64 anys. Aquesta fita només serà assolible en un context de millora de la productivitat, la competitivitat, i el nivell de vida de la ciutadania si es fa des de la millora del capital humà, en la base de la nostra potencialitat futura.

Finalment, entenem que tant el disseny com l’aplicació de mesures de foment, tan necessàries per al bon desenvolupament d’un sector tan estratègic com l’industrial, esdevindrien molt més efectives amb una recuperació dels mecanismes de deliberació i consens de propostes en aquesta matèria amb par-ticipació dels agents socials. D’aquesta manera, caldria dotar-nos dels instruments de participació necessaris dins de l’àmbit de la política industrial per tal de fer-ne un seguiment més acurat de l’aplicació.

157

9. BIBLIOGRAFIA

Albalate, D; Batalla, J.; Boix, R.; Coronado, J.; Quevedo, J. G.; Martorell, J. M.; Roca, A. ; Sala, H.; Teruel, M. i Torrent-Sellens, J. (2010). La indústria catalana després de la crisi. Col·lecció Papers d’Economia In-dustrial, núm. 32. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Amat, O; Fontrodona, J.; Hernández, J.M.; Stoyanova, A. (2010). Les empreses d’alt creixement i les gaseles de Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 29. Departament d’Innovació, Universitat i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Amiti, M., i Wei, S-J. (2006). Service Offshoring, Productivity and Employment: Evidence from the US. CEPR, núm. 5475.

Baró, E. i Villafaña, C. (2009). La nova indústria: el sector central de l’economia catalana. Papers d’Eco-nomia Industrial, núm. 26, p. 21. Dep. d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Bauer, P. (1992). Unbalanced growth and the U.S. productivity slowdown. Economic Commentary, issue Jan 1.

Baumol, W. (1967). Macroeconomics of unbalanced growth: The anatomy of urban crisis. American Economic Review, 57 (3), p. 416-26.

Baumol, W. (1985). Productivity policy in the service sector. En R. Inman (ed.) Managing the service eco-nomy. Cambridge University Press.

Baumol, W. J. (1986). Productivity Growth, Convergence, and Welfare: What the Long-run Data Show. American Economic Review, Volume 75, Issue 5, p. 1072-1085.

Baumol, W. (1989). Productivity and American leadership: The long view. MIT Press, Londres.

Baumol, W. (2000). Services as leaders and the leader of the services. Conferència inaugural de la Inter-national Conference on the Economics and Socio-Economics of Services, 22 de juny de 2000, Lille.

Baumol, W. Blackman, S.A. i Wolff, E.N. (1985). Unbalanced growth revisited: Asymptotic stagnancy and new evidence. American Economic Review, 75 (4), p. 806-817.

Borjk, G. (1999). The way it worked and why it won’t: Structural change and the slowdown of US eco-nomic growth. Praeger Publishers, Westport.

Canals i Fernández (2008). Luces i sombras de la competitividad exterior de España. Documentos de economía La Caixa, núm. 10.

Canals, C. (2006a). What Explains the Widening Wage Gap? Outsourcing vs.Technology. La Caixa WPS, núm. 01/2006.

Canals, C. (2006b). Outsourcing and your Collar’s Color. La Caixa WPS, núm. 03/2006.

CEAM (2010). Línies d’activitat per a reforçar l’estructura industrial de Catalunya. Foment del Treball Nacional.


158158

CIDEM (2006). Els Pols de Competitivitat a França: una aproximació al cas català. Col·lecció Documents de treball, núm. 13. Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya.

Comisión Europea (2004). European Competitiveness Report., 2003, Bruselas.

Coronado, J. (2010). Centre de decisió i la defensa de la competència. En: Albalate, D. et al, La indústria catalana després de la crisi. Papers d’Economia Industrial, núm. 32. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.

CTESC (2008a). Tuset, N. (coord.); Ferrer, Ll.; Olivella, M.; Villar, V. Oferta formativa de Formació Profes-sional a Catalunya i qualificacions requerides per les empreses. Col·lecció Estudis i informes. Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

CTESC (2008b). Castell, Pere; Santana, J. Informe sobre la competitivitat de l’economia catalana, 2000-2006, p.72. Col·lecció Estudis i informes. Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

CTESC (2009a). Boada, C.; Ferrer, Ll. Mallafrè, D.; Miñarro, E. Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): una anàlisi comparativa. Col·lecció Estudis i informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalunya.

CTESC (2009b). Vives, M. Informe sobre la gestió i l’impuls de les infraestructures: Àmbit del transport. Col·lecció Estudis i Informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Generalitat de Catalu-nya.

CTESC (2011). Boada, C.; Herrera, D.; Mas, E.; Miñarro, E.; Olivella, M.; Riudor, X. Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya. Col·lecció Estudis i informes. Consell de Treball, Econòmic i Social de Ca-talunya, Generalitat de Catalunya.

Cuadras Morató, X. (2009). Competitividad y evolución de la balanza por cuenta corriente. Col·lección Estudios, núm. 216. Consejo Económico y Social de España.

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (2010). Pla de política industrial 2010-2020. Generalitat de Catalunya.

Díaz-Mora, C.; Gandoy, R. i González, B. (2007a). La fragmentación internacional en las manufacturas españolas. Papeles de Economía española, núm. 112, 2007. ISSN: 0210-9107, p. 74-88.

Díaz-Mora, C.; Gandoy, R. i González, B. (2007b). Outsourcing y características de las empresas: eviden-cias para la industria española. Papeles de Economía española, núm. 112, 2007. ISSN: 0210-9107, p. 152-167.

Escribá, F.J. i Murgui, M.J. (2007). Análisis sectorial de la productividad total de los factores en la econo-mía española, 1980-2003. Universitat de València; DGAPP, Ministerio de Economía y Hacienda.

European Commission (2010). Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions: An Integra-ted Industrial Policy for the Globalization Era Putting Competitiveness and Sustainability at Centre Stage. COM(2010) 614.

159

Fernández, T. (2008). Les empreses participades per capital estranger a la indústria manufacturera de Catalunya. Papers de Treball. Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.

Fontana, I.; Fontrodona, J.; Bassi, N. (2008). Les estratègies empresarials a Catalunya. Observatori de Prospectiva Industrial (OBPI). Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Franke, R.; Kalmbach, P. (2004). Structural change in the manufacturing sector and its impact on busi-ness-related services: an input–output study for Germany. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 16 (2005), p. 467–488.

Harvey, Mara C. (1998). Productivity Gaps and 'Cost Illness': Contributions and limits of William J. Bau-mols's Unbalanced Growth Model. Revue Economique, Vol. 49, No. 2.

Hernández, J. M.; Amat, O.; Fontrodona, J.; Fontana, I. (1999). Les empreses gasela a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 12. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.

Hernández, J. M.; Fontrodona, J; Pezzi, A. (2006). Mapa dels sistemes productius locals industrials de Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 21. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Hernández, J. M.; Pezzi, A. i Soy, A. (2010). Clústers i competitivitat: el cas de Catalunya (1993-2010). Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 31. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Hiroaki Sasaki (2007). The rise of service employment and its impact on aggregate productivity growth. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 18 (2007), p. 438–459. Graduate School of Economics and Management. Tohoku University.

Kuznets, S. (1966). Modern Economic Growth. Oxford University Press. Oxford.

Linares, E.; Pla, J.; Puig, F. (2009). La estrategia de outsoucing internacional en España: Una aproximación a los sectores manufactureros tradicionales. Investigaciones Europeas, vol. 15, núm.3, p. 55-67.

Lladós, J.; Messeguer, A.; Torrent, J.; Vilaseca, J. (2007). Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir de la Taula Input-Output. Papers d’Economia Industrial, núm. 25. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya.

Maroto, A.; Cuadrado, J.R. (2006). Los cambios estructurales y el papel del sector servicios en la produc-tividad española. Serie Documentos de Trabajo. Universidad de Alcalá.

Martínez Argüelles, S. i Rubiera, F. (2000). Algunas reflexiones acerca de la productividad de los servicios en la economía española. Estudios de Economía Aplicada, núm. 16, p. 133-155.

Mirondo, A. i Rubert, G. (2006). The efect of outsourcing on the demand for skills in the Spanish manu-facturing industry. Applied Economic Letters, vol. 13 (9), p. 599-604.

OCDE (2003). The Sources of Economic Growth in OECD countries. OCDE. París.

OCDE (2005). OECD Compendium of Productivity indicators 2005. OCDE. París.


160160

Oliver J. (2009). Els factors de creixement de la indústria catalana 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital i del treball. Col·lecció de Papers d’Economia Industrial, núm. 27. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Oulton, N. (1999). Must the growth rate decline? Baumol’s unbalanced growth revisited. Bank of En-gland. London.

Peneder, M. (2002). Industrial structure and aggregate growth. Structural Change and Economic Dyna-mics, núm. 14 (2003). Austrian Institute of Economic Research, p. 427-448. Viena.

Pugno, M. (2003). The service paradox and endogenous economic growth. Structural Change and Eco-nomic Dynamics, núm. 17 (2006). Economics Department, University of Trento, p. 99–115. Trento.

Ricart, J. E. (2009). Models de negoci per una nova organització industrial. Papers d’economia industrial, núm. 28. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Gene-ralitat de Catalunya.

Sánchez Chóliz, J. i Duarte, R. (2004). The effect of structural change on the self-reliance and inter-dependence of aggregate sectors: the case of Spain, 1980–1994. Structural Change and Economic Dynamics, núm. 17 (2006), p. 27-45. Department of Economic Analysis, Faculty of Economics, University of Zaragoza.

Serra Ramoneda, A. (2003). Mercados, contraltos y empresa. UAB. Bellaterra.

Solà, J.; Sáez, X.; Termes M. (2006). Innovació i l’R+D industrial a Catalunya. Papers d’Economia Industri-al, núm. 23. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Trigo, J.; Tremosa, R.; Guillermo, S. (2003). L’empresa catalana en l’economia global. Papers d’Economia Industrial, núm. 19. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.

Triplett, J. i Bosworth, K. (2004). Productivity in the US service sector: New sources of economic growth. Brookings Institution Press. Washington D.C.

Valls, J.; Mancebo, N.; Guia, J.; Bikfalvi, A. (2004). Innovacions organitzatives i competitivitat industrial. Papers d’Economia Industrial, núm. 20. Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya.

Vives, Xavier (2002). Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, núm. 17. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Ca-talunya.

Waelbroeck-Rocha, E.; S. Lourimi; J. Bensaïd; P. Marlier; C. Folletête i BIPE (2010). Prospectiva de la indústria catalana 2018. Col·lecció Papers d’Economia industrial, núm. 30. Observatori de Prospectiva Industrial. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Wolff, E. N. (1985). Industrial composition, interindustry effects and the US productivity slowdown. Re-view of Economics and Statistics, núm. 67 (2), p. 268-277.

161

10. ANNEX DE LA SECCIÓ 3.3.3


162162

TAU

LA 6

5.

Coe

ficie

nts

de c

onsu

ms

inte

rmed

is to

tals

per

unita

t de

prod

ucte

l’an

y 20

05

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

0,07

0,00

0,00

0,27

0,02

0,11

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,02

0,76

0,01

0,01

0,00

0,01

0,00

0,04

0,01

0,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,25

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

330,

010,

000,

010,

000,

010,

060,

100,

150,

180,

120,

120,

000,

080,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

230,

000,

000,

220,

020,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

160,

000,

000,

000,

000,

01

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

380,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

080,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,40

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,09

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

010,

030,

010,

010,

320,

020,

040,

010,

000,

010,

000,

020,

000,

000,

010,

010,

010,

010,

010,

020,

02

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,06

0,00

0,03

0,02

0,09

0,01

0,06

0,33

0,27

0,03

0,01

0,04

0,02

0,04

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

080,

030,

010,

000,

020,

030,

110,

010,

020,

050,

050,

040,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,16

0,00

0,03

0,01

0,01

0,00

0,06

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

me-

càni

cs0,

020,

000,

030,

010,

020,

010,

020,

020,

020,

020,

180,

010,

020,

010,

010,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

01

12Eq

uips

elè

c. i

elec

-trò

nica

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,08

0,25

0,04

0,02

0,03

0,01

0,01

0,00

0,01

0,00

0,02

0,00

0,02

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

350,

000,

000,

000,

030,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

050,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i ga

s0,

020,

000,

010,

010,

020,

010,

020,

020,

020,

040,

010,

000,

010,

010,

150,

000,

020,

030,

010,

010,

010,

010,

02

16C

onstr

ucci

ó0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

310,

010,

000,

010,

010,

030,

010,

01

163

17C

omer

ç0,

030,

020,

050,

020,

050,

040,

040,

030,

040,

040,

050,

050,

060,

080,

010,

020,

030,

070,

040,

000,

020,

010,

03

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,01

0,00

0,01

0,01

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

010,

000,

020,

040,

020,

020,

040,

040,

020,

080,

030,

020,

010,

030,

040,

010,

080,

010,

290,

020,

030,

020,

02

20In

term

edia

ció

finan

-ce

ra0,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

010,

020,

010,

010,

080,

030,

000,

01

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,03

0,02

0,03

0,09

0,04

0,02

0,07

0,10

0,04

0,04

0,05

0,04

0,04

0,05

0,06

0,02

0,16

0,08

0,07

0,16

0,16

0,07

0,09

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,04

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

010,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

010,

000,

000,

010,

000,

07

To

tal

0,53

0,81

0,65

0,80

0,70

0,67

0,63

0,70

0,71

0,62

0,61

0,70

0,79

0,66

0,61

0,56

0,42

0,42

0,55

0,30

0,33

0,22

0,34

TAU

LA 6

6.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

tota

ls pe

r un

itat d

e pr

oduc

te e

ntre

198

7-20

05

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

-0,0

20,

000,

00-0

,10

0,02

0,03

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

0,13

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,12

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia-0

,01

0,00

0,03

0,00

0,00

-0,0

2-0

,01

-0,0

20,

040,

04-0

,05

0,04

-0,0

10,

060,

00-0

,05

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó-0

,08

0,00

0,00

0,12

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,15

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

00-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

3-0

,01

0,00

0,00

-0,0

10,

050,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,07

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

60,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

010,

010,

010,

050,

010,

030,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,03

0,01

0,01


164164

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,00

-0,0

20,

000,

000,

02-0

,01

-0,0

10,

010,

00-0

,01

-0,0

10,

000,

01-0

,03

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s-0

,01

0,00

0,07

0,01

0,00

0,00

0,01

0,02

0,05

0,01

-0,0

10,

010,

01-0

,01

0,00

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,06

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

80,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

11M

aq. i

equ

ips

mec

à-ni

cs0,

000,

000,

020,

010,

010,

000,

010,

010,

010,

000,

110,

000,

010,

000,

000,

00-0

,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

trò-

nica

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,02

0,08

0,03

0,01

0,03

-0,0

3-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

110,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

-0,0

10,

020,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,02

-0,0

4-0

,02

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

-0,0

2-0

,01

-0,0

5-0

,01

-0,0

1-0

,01

-0,0

10,

020,

00-0

,01

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

16C

onstr

ucci

ó0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

310,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

5-0

,01

0,00

17C

omer

ç-0

,04

0,00

-0,0

4-0

,04

0,02

0,01

-0,0

2-0

,02

0,01

-0,0

1-0

,01

-0,0

1-0

,04

0,02

0,00

-0,0

50,

010,

010,

000,

000,

010,

000,

01

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

020,

000,

00-0

,01

-0,0

1

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.-0

,01

-0,0

10,

000,

010,

010,

010,

030,

020,

010,

030,

010,

010,

000,

010,

04-0

,02

0,06

-0,0

20,

210,

000,

010,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,01

0,00

0,01

0,01

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

-0,0

10,

000,

000,

000,

070,

030,

000,

00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,03

0,00

0,01

0,07

0,03

0,01

0,05

0,07

0,02

0,02

0,03

0,02

0,00

0,03

0,04

-0,0

10,

100,

060,

040,

080,

110,

050,

04

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

00-0

,05

-0,0

30,

02

To

tal

-0,1

00,

060,

110,

120,

130,

100,

100,

100,

160,

120,

090,

150,

140,

130,

280,

060,

08-0

,14

0,25

0,15

0,05

0,02

0,05

165

TAU

LA 6

7.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

tota

ls pe

r un

itat d

e pr

oduc

te e

ntre

200

1 i 2

005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

0,00

0,00

0,00

-0,0

40,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

010,

00-0

,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

50,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

010,

01-0

,05

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

050,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

010,

00-0

,06

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,00

0,00

-0,0

10,

010,

000,

000,

00-0

,03

0,05

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

11M

aq. i

equ

ips

mec

à-ni

cs0,

01-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

trò-

nica

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

-0,0

50,

01-0

,01

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

070,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00


166166

17C

omer

ç0,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,02

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

-0,0

10,

000,

010,

010,

000,

010,

010,

000,

000,

010,

000,

010,

010,

00-0

,01

0,02

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

To

tal

0,07

-0,0

70,

020,

020,

020,

00-0

,01

0,00

0,03

0,04

0,00

-0,0

10,

030,

02-0

,03

-0,0

10,

010,

000,

000,

010,

000,

010,

01

TAU

LA 6

8.

Coe

ficie

nts

de c

onsu

ms

inte

rmed

is d

’orig

en in

terio

r pe

r un

itat d

e pr

oduc

te l’

any

2005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca0,

040,

000,

000,

100,

000,

050,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

0,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

080,

010,

000,

010,

000,

000,

020,

060,

070,

070,

020,

070,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

160,

000,

000,

120,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

120,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

170,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,13

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

010,

010,

000,

090,

020,

030,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

010,

010,

01

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,03

0,00

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,10

0,02

0,00

0,02

0,00

0,02

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

080,

020,

010,

000,

010,

010,

050,

010,

010,

030,

020,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

167

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,12

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

020,

000,

010,

010,

010,

000,

010,

010,

010,

020,

010,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

010,

020,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

090,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,02

0,00

0,01

0,01

0,01

0,00

0,02

0,02

0,01

0,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,12

0,00

0,01

0,02

0,01

0,00

0,00

0,01

0,01

16C

onstr

ucci

ó0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

310,

010,

000,

010,

010,

030,

010,

01

17C

omer

ç0,

030,

020,

040,

020,

040,

030,

030,

030,

040,

040,

050,

040,

050,

070,

010,

020,

030,

070,

040,

000,

020,

010,

03

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

010,

000,

010,

020,

010,

020,

030,

020,

010,

060,

010,

020,

010,

020,

040,

010,

070,

010,

220,

020,

020,

010,

02

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,02

0,01

0,01

0,08

0,03

0,00

0,01

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,02

0,01

0,02

0,06

0,02

0,02

0,06

0,05

0,02

0,03

0,04

0,03

0,03

0,03

0,04

0,01

0,13

0,06

0,06

0,10

0,12

0,06

0,07

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,04

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

010,

000,

000,

010,

000,

05

To

tal

0,37

0,09

0,30

0,42

0,33

0,30

0,29

0,23

0,34

0,43

0,24

0,27

0,27

0,39

0,29

0,45

0,31

0,32

0,39

0,22

0,26

0,18

0,24

TAU

LA 6

9.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

d’o

rigen

inte

rior

per

unita

t de

prod

ucte

ent

re 1

987

i 200

5

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

0,01

0,00

0,00

-0,1

10,

000,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

-0,1

20,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00


168168

3M

etal

·lúrg

ia-0

,01

0,00

-0,0

20,

000,

00-0

,02

0,00

-0,0

20,

010,

03-0

,03

0,02

-0,0

40,

030,

00-0

,05

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó-0

,02

0,00

0,00

0,08

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,1

10,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

00-0

,01

0,00

-0,0

80,

000,

000,

00-0

,03

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

40,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,06

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

010,

010,

00-0

,04

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

20,

010,

01

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,05

-0,0

1-0

,04

-0,0

9-0

,03

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

-0,0

10,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

1

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

070,

010,

000,

000,

000,

010,

020,

01-0

,01

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

00-0

,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

010,

050,

000,

010,

000,

000,

00-0

,07

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

à-ni

cs0,

010,

000,

000,

010,

000,

000,

010,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

trò-

nica

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

-0,0

2-0

,02

0,00

0,01

0,01

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

1

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

030,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,01

-0,0

3-0

,02

-0,0

10,

00-0

,01

-0,0

1-0

,02

-0,0

2-0

,05

-0,0

1-0

,01

-0,0

1-0

,01

-0,0

10,

00-0

,01

-0,0

2-0

,02

-0,0

10,

00-0

,01

-0,0

1

16C

onstr

ucci

ó0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

310,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

5-0

,01

0,00

17C

omer

ç-0

,02

0,01

-0,0

2-0

,03

0,01

0,01

-0,0

2-0

,01

0,01

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

030,

01-0

,04

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

00-0

,01

0,00

-0,0

1-0

,01

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.-0

,01

-0,0

10,

000,

000,

010,

010,

020,

010,

000,

030,

000,

010,

000,

010,

03-0

,01

0,04

-0,0

20,

160,

000,

01-0

,01

0,00

20In

term

edia

ció

finan

-ce

ra0,

010,

000,

010,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

01-0

,01

0,01

0,00

0,00

0,07

0,02

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,02

0,00

0,01

0,05

0,02

0,01

0,04

0,04

0,01

0,01

0,02

0,01

0,00

0,03

0,03

-0,0

10,

070,

050,

030,

040,

080,

040,

03

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

169

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

6-0

,03

0,00

To

tal

0,02

-0,1

50,

030,

01-0

,07

-0,0

4-0

,03

-0,0

80,

010,

09-0

,05

0,04

-0,0

20,

030,

120,

090,

06-0

,13

0,16

0,09

0,01

0,02

0,02

TAU

LA 7

0.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

d’o

rigen

inte

rior

per

unita

t de

prod

ucte

ent

re 2

001

i 200

5

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

0,00

0,00

0,00

-0,0

40,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

010,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,01

-0,0

50,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

030,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

40,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

010,

00-0

,03

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,02

0,00

-0,0

1-0

,02

0,08

0,00

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01-0

,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

trò-

nica

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

-0,0

1-0

,01

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00


170170

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

070,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,02

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

20,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

-0,0

1-0

,01

0,00

0,02

0,00

0,00

0,01

0,02

-0,0

10,

000,

010,

000,

010,

010,

00-0

,01

0,01

0,01

0,00

0,01

0,01

0,01

0,00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

To

tal

0,05

-0,0

1-0

,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,03

0,03

0,00

0,02

-0,0

30,

020,

000,

020,

000,

01-0

,01

0,01

0,01

0,01

0,00

TAU

LA 7

1.

Coe

ficie

nts

de c

onsu

ms

inte

rmed

is p

roce

dent

s de

la r

esta

d’E

span

ya p

er u

nita

t de

prod

ucte

l’an

y 20

05

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca0,

010,

000,

000,

080,

000,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,01

0,06

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

070,

000,

000,

000,

000,

000,

030,

020,

040,

020,

020,

030,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

050,

000,

000,

050,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

050,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,14

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

171

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

070,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,02

0,09

0,05

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

050,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

050,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

010,

010,

010,

020,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

010,

000,

050,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,01

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,02

0,01

0,01

0,05

0,03

0,01

0,01

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

01

To

tal

0,09

0,07

0,10

0,19

0,09

0,19

0,13

0,16

0,12

0,12

0,10

0,11

0,10

0,11

0,09

0,10

0,08

0,08

0,10

0,06

0,05

0,03

0,05


172172

TAU

LA 7

2.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

pro

cede

nts

de la

res

ta d

’Esp

anya

pe

r un

itat d

e pr

oduc

te e

ntre

198

7 i 2

005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

00-0

,07

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

-0,0

2-0

,02

-0,0

20,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó-0

,06

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,05

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

040,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,08

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç-0

,02

-0,0

2-0

,03

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

-0,0

2-0

,02

-0,0

4-0

,01

-0,0

10,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.-0

,01

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

040,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,01

0,04

0,02

0,01

0,01

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

173

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

01

To

tal

-0,1

0-0

,01

-0,0

90,

020,

030,

060,

020,

060,

030,

01-0

,03

0,00

-0,1

50,

030,

040,

010,

02-0

,01

0,05

0,05

0,03

0,01

0,02

TAU

LA 7

3.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

pro

cede

nts

de la

res

ta d

’Esp

anya

per

un

itat d

e pr

oduc

te e

ntre

200

1 i 2

005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca0,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

00-0

,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

-0,0

3-0

,03

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó0,

020,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00


174174

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

To

tal

0,02

-0,0

1-0

,04

0,00

-0,0

3-0

,04

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

-0,0

2-0

,01

-0,0

4-0

,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

00

TAU

LA 7

4.

Coe

ficie

nts

de c

onsu

ms

inte

rmed

is d

’orig

en e

stra

nger

per

uni

tat d

e pr

oduc

te l’

any

2005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca0,

010,

000,

000,

080,

020,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,01

0,65

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,03

0,01

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,20

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

180,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

020,

040,

090,

090,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

020,

000,

000,

060,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

150,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

060,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,13

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

150,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

0,01

0,00

0,01

0,01

0,08

0,01

0,03

0,22

0,12

0,01

0,01

0,02

0,02

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

010,

060,

000,

010,

010,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

020,

000,

010,

000,

010,

000,

010,

000,

150,

010,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

040,

180,

040,

010,

010,

000,

010,

000,

010,

000,

010,

000,

02

17513M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

210,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

030,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

010,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,01

0,03

0,01

0,00

0,01

0,01

0,01

0,01

0,01

0,00

0,01

0,01

0,00

0,01

0,01

0,00

0,01

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01

To

tal

0,07

0,66

0,25

0,20

0,28

0,19

0,21

0,31

0,24

0,07

0,27

0,32

0,43

0,16

0,23

0,01

0,04

0,02

0,07

0,02

0,03

0,01

0,05

TAU

LA 7

5.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

d’o

rigen

est

rang

er p

er u

nita

t de

prod

ucte

ent

re 1

987

i 200

5

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca-0

,02

0,00

0,00

0,01

0,02

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

0,24

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,02

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,10

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

130,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,01

0,00

0,05

0,05

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

4A

limen

taci

ó0,

000,

000,

000,

03-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

070,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

060,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00


176176 6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

090,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

-0,0

1-0

,02

0,00

0,00

0,06

0,01

0,01

0,05

0,04

-0,0

10,

000,

000,

02-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

040,

000,

000,

010,

020,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

20,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,12

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

070,

030,

010,

01-0

,02

-0,0

10,

000,

010,

000,

010,

000,

01

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

160,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,03

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

soc

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01

To

tal

-0,0

20,

220,

170,

080,

170,

080,

110,

120,

110,

020,

170,

120,

310,

070,

12-0

,04

0,00

0,00

0,04

0,01

0,01

-0,0

10,

02

177

TAU

LA 7

6.

Varia

ció

dels

coefi

cien

ts d

e co

nsum

s in

term

edis

d’o

rigen

est

rang

er p

er u

nita

t de

prod

ucte

ent

re 2

001

i 200

5

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pe

sca

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

-0,0

40,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

060,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

01-0

,01

0,03

0,03

-0,0

40,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,03

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

-0,0

10,

000,

000,

010,

030,

000,

01-0

,01

-0,0

40,

000,

010,

010,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

020,

000,

00-0

,01

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

trò-

nica

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

-0,0

50,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

050,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

17C

omer

ç0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00


178178

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

-0,0

10,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

To

tal

-0,0

1-0

,05

0,08

0,02

0,05

0,03

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,02

-0,0

20,

100,

01-0

,02

-0,0

20,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

TAU

LA 7

7.

Varia

ció

dels

cons

ums

inte

rmed

is to

tals

per

unita

t de

prod

ucte

a p

reus

con

stan

ts 1

987-

2005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca-0

,02

0,00

0,00

-0,0

40,

020,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

-0,0

10,

130,

000,

000,

000,

010,

00-0

,03

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,07

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

3M

etal

·lúrg

ia-0

,01

0,00

0,03

0,00

0,00

-0,0

2-0

,01

-0,0

20,

040,

04-0

,06

0,02

-0,0

10,

050,

00-0

,01

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó-0

,14

0,00

0,00

0,12

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

00-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

000,

050,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,07

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

60,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

010,

010,

010,

050,

000,

020,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,02

0,01

0,01

8Pr

oduc

tes

quím

ics

-0,0

1-0

,02

0,00

0,00

0,02

-0,0

10,

000,

010,

000,

00-0

,01

-0,0

10,

01-0

,03

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s-0

,01

0,00

0,07

0,01

0,00

0,00

0,01

0,02

0,05

0,01

-0,0

10,

010,

01-0

,01

0,00

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

179

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,06

0,00

-0,0

10,

000,

000,

00-0

,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

020,

010,

010,

000,

010,

010,

010,

010,

110,

000,

010,

000,

000,

01-0

,03

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

020,

080,

030,

020,

03-0

,02

-0,0

10,

000,

010,

000,

020,

000,

01

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

110,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

-0,0

10,

020,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,01

-0,0

2-0

,02

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

-0,0

2-0

,01

-0,0

4-0

,01

-0,0

1-0

,01

-0,0

10,

020,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó0,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

310,

00-0

,01

-0,0

10,

00-0

,05

-0,0

10,

00

17C

omer

ç-0

,08

0,00

-0,0

7-0

,06

0,01

0,00

-0,0

3-0

,03

-0,0

1-0

,02

-0,0

2-0

,04

-0,0

70,

00-0

,01

-0,0

40,

010,

01-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,01

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

010,

000,

00-0

,01

-0,0

1

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.-0

,02

-0,0

10,

000,

010,

010,

000,

030,

020,

010,

030,

010,

00-0

,01

0,01

0,04

-0,0

10,

06-0

,02

0,21

0,00

0,01

0,00

0,00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

070,

030,

000,

00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

0,03

0,00

0,01

0,06

0,03

0,01

0,05

0,05

0,02

0,01

0,02

0,02

-0,0

10,

020,

04-0

,01

0,09

0,06

0,03

0,08

0,11

0,05

0,04

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

010,

000,

000,

00-0

,05

-0,0

20,

02

To

tal

0,53

0,81

0,65

0,80

0,70

0,67

0,63

0,70

0,71

0,62

0,61

0,70

0,79

0,66

0,61

0,56

0,42

0,42

0,55

0,30

0,33

0,22

0,34


180180

TAU

LA 7

8.

Varia

ció

dels

cons

ums

inte

rmed

is to

tals

per

unita

t de

prod

ucte

a p

reus

con

stan

ts 2

001-

2005

1

23

45

67

89

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

1A

gric

ultu

ra, r

am. i

pes

ca0,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

2En

ergi

a i r

efin.

pet

roli

0,00

-0,0

30,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

70,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

3M

etal

·lúrg

ia0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

010,

01-0

,05

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4A

limen

taci

ó0,

030,

000,

000,

01-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5Tè

xtil,

cui

r i c

alça

t0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

6Fu

sta i

suro

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

7Pa

per i

car

tó0,

000,

000,

000,

000,

010,

00-0

,06

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

8Pr

oduc

tes

quím

ics

-0,0

10,

00-0

,01

0,01

-0,0

10,

000,

00-0

,03

0,04

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

9Pr

od. d

e ca

utxú

i pl

àstic

s0,

000,

000,

010,

010,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

0,00

-0,0

1-0

,01

0,02

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

10M

iner

als

no m

etàl

·lics

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,02

0,00

0,02

0,00

0,00

0,00

-0,0

20,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

11M

aq. i

equ

ips

mec

ànic

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,00

-0,0

10,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

12Eq

uips

elè

c. i

elec

tròni

ca0,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

020,

000,

000,

00-0

,05

0,01

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

13M

ater

ial d

e tra

nspo

rt0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

040,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

14A

ltres

man

ufac

ture

s0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

15El

ectri

cita

t, ai

gua

i gas

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,04

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

16C

onstr

ucci

ó-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,07

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

17C

omer

ç0,

000,

010,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,02

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

0,00

0,00

18H

otel

eria

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

181

19Tr

ansp

ort i

tele

com

.0,

00-0

,01

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

000,

000,

000,

000,

00-0

,01

0,01

0,00

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,00

20In

term

edia

ció

finan

cera

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,01

0,00

0,00

21Se

rvei

s a

les

empr

eses

-0,0

1-0

,01

0,00

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

-0,0

10,

000,

010,

000,

010,

000,

01-0

,01

0,02

0,01

0,00

-0,0

30,

000,

010,

00

22R+

D i

educ

ació

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

23A

APP

i al

tres

ser

veis

so

c.0,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

010,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

000,

00

To

tal

0,53

0,81

0,65

0,80

0,70

0,67

0,63

0,70

0,71

0,62

0,61

0,70

0,79

0,66

0,61

0,56

0,42

0,42

0,55

0,30

0,33

0,22

0,34

183

11. ANNEX METODOLÒGIC

11.1. Principals diferències metodològiques entre la TIOC de 1987 i les posteriors

L’anàlisi de canvi estructural que es presenta en aquest estudi es fonamenta en una comparació de les relacions intersectorials establertes pels marcs de les TIOC de 1987, 2001 i 2005. No obstant això cal tenir en compte que la primera de les TIOC analitzades, la de 1987, es va produir al marge de l’estadística oficial, i que per tant incorpora divergències metodològiques prou importants en la seva gènesi respecte de les que s’han fet posteriorment. Aquestes divergències s’han de tenir en compte per tal de saber en tot moment quines implicacions poden representar en la nostra anàlisi.95

Per començar, tant la TIOC de 1987 com les posteriors es van fonamentar en els criteris metodològics que estableix el Sistema Europeu de Comptes (SEC). No obstant això, la primera es va realitzar emprant els estàndards que establia el SEC-79, mentre que els criteris es van revisar a partir del 1995, i la TIOC de 2001 ja incorpora els nous criteris SEC-95. Entre les principals divergències metodològiques que trobem entre els dos marcs TIOC (1987 i posterior) hi trobem:

• Fruit dels canvis metodològics en la comptabilització, la TIOC del 1987 fa un tractament diferent de l’activitat financera en comparació a les TIOC posteriors. La primera de les TIOC agrega una branca fictícia on recull la producció imputada de serveis bancaris, que comp-tabilitza com a consum intermedi d’aquesta branca i, en signe negatiu, com a valor afegit. Les TIOC de 2001 i 2005 en canvi recullen la producció imputada de serveis bancaris com a consums intermedis de cada branca d’activitat procedents del sector financer. Això fa que en el primer dels casos el VAB de cadascuna de les branques d’activitat reculli precisament aquesta producció imputada, atès que no se l’hi ha detret en els corresponents consums intermedis de productes financers.

• També cal tenir en compte les divergències en la valoració de les magnituds, atès que la TIOC 1987 és una taula a preus de sortida de fàbrica i les TIOC posteriors estan valorades a preus bàsics. Per exemple, a la TIOC de 1987 es valora la producció i les exportacions a preus de sortida de fàbrica i el valor afegit brut a preus de mercat mentre que a les TIOC posteriors es valora la producció i el valor afegit a preus bàsics i les exportacions a preus fob. Referent a aquestes divergències, la discrepància més preocupant és la sobrevaloració del valor afegit en les TIOC 2001 i 2005, i aquest darrer aspecte s’ha tingut en compte sobretot a l’hora de valorar l’impacte dels preus, que es desenvolupa de manera més extensiva més endavant.96 Altres divergències que estan presents són la sobrevaloració de les exportacions i la infravaloració dels consums intermedis en les TIOC posteriors.

95. Un resum de les principals implicacions que es deriven de la comparació d’una i altra TIOC es poden trobar a Garcia, G. i Parellada, M. (2007). L’economia catalana el 1987 i el 2001: una anàlisi a partir de les taules input-output. Nota d’economia. Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

96. Vegeu els epígrafs 10.2, de definició de variables, i 10.4, de càlcul de la variació dels preus, d’aquest annex metodològic.


184184

• Finalment, destaquem que tant la TIOC de 1987 com les TIOC posteriors no comptabilitzen els ingressos per turisme en les exportacions de les branques d’activitat corresponents sinó que s’inclouen en el consum, que és una magnitud interior. De forma recíproca, les despeses per turisme no es comptabilitzen com a importacions de les branques d’activitat correspo-nents. Per aquest motiu, s’haurà de tenir present aquesta qüestió en el càlculs d’impacte que es realitzen a l’estudi, ja que l’efecte del turisme, i en particular l’efecte d’un augment del consum interior dels no residents, sobre determinades variables com ara la producció, el valor afegit, l’ocupació, la productivitat o l’R+D, quedarà recollit quan s’alteri la demanda final i no pas quan s’alterin les exportacions.

Per tal de fer comparables les branques d’activitat de les diferents taules input output utilitzades, i atès que la classificació d’activitats que empraven una i altra no era exactament la mateixa, s’ha començat per agregar les matrius d’una i altra per tal de construir una nova distribució matricial de 23 branques homogènies en cadascuna de les diverses TIOC emprades. La taula 79 identifica les correspondències entre les 73 branques de la TIOC del 1987 i les 65 branques del 2001 en endavant.97

A partir de les noves matrius obtingudes s’ha procedit a recalcular les matrius de coeficients tècnics i les inverses de Leontief98, que ens calien per tal de relacionar la demanda i la producció a partir de models matricials muntats en base a 23 branques homogènies per al conjunt de tots els períodes. Aquest ma-teix exercici s’ha repetit per 10 branques (el consolidat de la indústria i la resta d’activitats) i per 4 grans sectors, per tal d’aproximar a grans trets quines han estat les principals transformacions del conjunt de l’economia catalana.99

TAULA 79. Correspondències dels sectors de l’estudi amb les branques de les TIOC 1987, 2001 i 2005

SECTORS DE L’ESTUDI TIOC 1987 TIOC 2001-2005

1 Agricultura, ramaderia i pesca 01-03 01-03

2 Energia i refinament de petroli 04-06 4, 16

3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 10-12, 21-23 5, 23, 24

4 Alimentació 32-37 06-09

5 Tèxtil, cuir i calçat 38-43 10-12

97. “Garantir una adequada correspondència amb altres taules de l’INE i la TIO de Catalunya de 1987 tot respectant les limitacions pròpies de la utilització de la CNAE-93 (la TIOC-87 va ser feta d’acord amb la CCAE-74)” és un objectiu literal de la TIOC de l’any 2001. Vegeu Taules Input-Output de Catalunya 2001 (maig del 2007). Estadística econòmica, macromagnituds de l’Idescat a http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/tioc2001.pdf

98. Vegeu l’apartat 10.2 de definicions d’aquest annex metodològic.99. Cal tenir present que qualsevol exercici de simplificació del format inicial de les branques introdueix biaixos en la seva capacitat

estimativa.

185

6 Fusta, suro i productes de fusta i suro (excepte mobles); articles de cistelleria i esparteria 46 13

7 Pasta de paper, paper i cartró i articles de paper i cartró 48, 49 14, 15

8 Productes químics 17-20 17

9 Productes de cautxú i productes plàstics 50 18, 33

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 13-16 19-22

11 Maquinària i equips mecànics 24 25

12 Equips elèctrics i electrònics 25-27 26-29

13 Material de transport 28-31 30, 31

14 Altres manufactures 47, 51 32

15 Electricitat, aigua i gas 07-09 34-36

16 Construcció 52 37

17 Comerç 53, 54 38-40

18 Hoteleria 55 41, 42

19 Transport i telecomunicacions 57-62 43-49

20 Intermediació financera 63 50, 51

21 Serveis a les empreses 65, 66 52-55, 57

22 Recerca, desenvolupament i educació 68, 71 56, 59

23 AAPP i altres serveis socials i personals 67, 69, 70, 72, 73 58, 60-65

Font: elaboració pròpia a partir de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

11.2. Definicions de les variables i dels indicadors principals

En aquesta secció farem una relació de les variables i dels indicadors més importants que hem fet servir a l’estudi.

11.2.1. Consums intermedis

És el valor de les compres de béns i serveis, diferents del de capital fix, que serveixen per produir altres béns i serveis i que es consumeixen en el període en què s’adquireixen. Les taules input output informen de la procedència dels consums intermedis segons siguin d’origen interior (de la producció catalana), de la resta d’Espanya o de l’estranger.

11.2.2. Valor afegit brut

És la diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis. Inclou el valor de les rendes dels agents econòmics. Les TIOC dels anys 2001 i 2005 presenten aquesta magnitud valorada a preus bàsics, que inclou la suma de les rendes dels agents econòmics més els altres impostos nets sobre la producció. En canvi, la TIOC de l’any 1987 valora el VAB a preus de mercat, que inclou les rendes


186186

dels agents econòmics més els impostos nets lligats a la producció (diferents dels impostos nets sobre la importació i l’iva).100 El fet que la diferència de valoració entre ambdues magnituds siguin els impostos nets sobre productes (diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA) que tenen saldo negatiu i que no s’inclouen en el VAB a preus bàsics, fa que aquesta variable estigui sobrevalorada respecte del VAB a preus de mercat.

11.2.3. Productivitat aparent del treball

És el valor afegit brut dividit entre una magnitud d’ocupació (en la majoria dels casos en què hem fet càlculs amb les TIOC, hem utilitzat el nombre de llocs de treball que aquestes proporcionen).

11.2.4. Producció

La producció és el valor de les vendes i també es pot calcular com la suma dels consums intermedis més el valor afegit. En les TIOC 2001 i 2005 la producció es valora a preus bàsics i en la TIOC de 1987 es valora a preus de sortida de fàbrica.

11.2.5. Consums intermedis unitaris o coeficients tècnics

És el valor dels consums intermedis dividit entre el valor de la producció.

11.2.6. Altres coeficients rellevants

A banda dels coeficients tècnics o consums intermedis unitaris, les TIOC permeten calcular altres tipus de coeficients que són necessaris per dur a termes determinats anàlisis i entre els quals en destaquem els següents:

11.2.6.1. Coeficient de valor afegit

És el resultat de dividir el valor afegit d’un sector entre el valor de la producció d’aquest sector. Aquest resultat també es pot anomenar valor afegit unitari.

11.2.6.2. Coeficient d’ocupació

És el resultat de dividir una magnitud d’ocupació com per exemple els llocs de treball d’un sector entre el valor de la producció d’aquest sector. Aquest resultat també es pot anomenar ocupació unitària.

11.2.6.3. Propensió a exportar

La propensió a exportar d’un sector es calcula dividint el valor de les exportacions d’aquest sector entre el valor de la producció d’aquest sector.

100. Els impostos nets lligats a la producció diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA són la suma dels impostos nets sobre els productes diferents dels impostos nets sobre la importació i l’IVA més els altres impostos nets sobre la producció.

187

11.2.6.4. Coeficient d’R+D

És el resultat de dividir les despeses internes en R+D d’un sector entre el valor de la producció de cada sector. Aquest resultat també s’anomena intensitat d’R+D sobre la producció.

11.2.7. Arrossegaments cap enrere

Els arrossegaments cap enrere d’un sector (j) de l’economia és un tipus d’anàlisi que possibiliten les TIOC que consisteix a identificar el valor de la producció de tota l’economia necessari per satisfer un increment en la demanda final d’una unitat del sector (j) en qüestió. Aquest càlcul correspon a la suma dels ele-ments de la columna (j) de la matriu inversa de Leontief (I-A)-1 on la matriu A és la matriu de coeficients tècnics en què l’element aij d’aquesta matriu representa el valor dels consums intermedis de productes del sector (i) que fa el sector (j) per produir una unitat del seu producte. La matriu A té tantes files com columnes i el seu nombre és igual al nombre de sectors econòmics en què es classifica l’activitat econò-mica. La matriu I és una matriu en què els elements de la diagonal principal són uns i la resta són zeros.

11.2.8. Arrossegaments cap endavant

Els arrossegaments cap endavant d’un sector (i) de l’economia són el valor de la producció d’aquest sector (i) necessari per satisfer els augments en una unitat de la demanda final de tots els sectors de l’economia. Aquests arrossegaments es calculen sumant els elements de la fila (i) de la matriu inversa de Leontief (I-A)-1.

11.2.9. Càlculs d’impacte

Els càlculs d’impacte que es poden realitzar a través de les taules input output són diversos i consisteixen en identificar quin canvi sobre una determinada variable provoca l’increment del 10% en la demanda final d’un determinat sector. La variable sobre la qual es vol calcular l’impacte pot ser la producció, l’ocu-pació, el valor afegit, la productivitat, l’R+D, etcètera, però tots aquests càlculs parteixen de l’expressió del model de demanda de les TIOC: X= (I-A)-1D on X és un vector columna de la producció, (I-A)-1 és la matriu inversa de Leontief i D és un vector columna de demanda final. L’element Aij de la matriu inversa de Leontief representa el valor de la producció del sector (i) necessària per satisfer un augment en una unitat de la demanda final del sector (j). Aquesta expressió permet identificar l’impacte sobre la produc-ció de determinats canvis en la demanda final. Per saber l’impacte que causen aquests canvis en la de-manda final sobre altres variables diferents de la producció com per exemple el valor afegit, l’ocupació, la productivitat o l’R+D, només cal multiplicar l’impacte que provoquen sobre la producció pels coeficients unitaris d’aquestes variables.

11.2.10. Altres càlculs: estimació del valor d’una magnitud quan canvien els paràmetres estructurals

Un altre tipus de càlcul que hem efectuat a l’estudi consisteix a comparar el valor d’una variable per un any determinat amb el valor que tindria si els paràmetres estructurals principals, és a dir, estructura i valor de la demanda final, ocupació unitària o relacions intersectorials (mesurades per la matriu inversa de Leontief), canvien i són d’un altre any. Per exemple, es pot calcular el valor que tindria l’ocupació l’any 2005 amb les relacions estructurals de l’any 1987, ceteris paribus.


188188

11.2.11. Quotes de mercat

Hem calculat quotes de mercat de la producció, de les importacions de la resta d’Espanya i de les impor-tacions de l’estranger sobre el consum aparent de l’economia catalana. El consum aparent es pot calcular sumant la producció més les importacions i descomptant les exportacions i també es pot calcular sumant la demanda intermèdia més el consum més la inversió.101

11.2.11. Importacions finals equivalents

Les importacions finals equivalents d’un sector són les importacions amb destí final (consum o inversió) equivalents als productes d’aquest sector.

11.2.12. Importacions intermèdies de cada sector

Les importacions intermèdies de cada sector són les importacions que fa cada sector com a consums intermedis necessàries per tirar endavant la seva producció.

11.3. Breu explicació i interpretació dels càlculs efectuats en alguns gràfics o taules

A continuació anirem explicant els càlculs principals que s’han fet en alguns gràfics o taules de l’estudi per ordre d’aparició.

11.3.1. Gràfic 3 de Variació dels consums intermedis importats sobre els totals i dels totals sobre el valor de la producció al conjunt de l’economia

La taula input output presenta informació per cada branca d’activitat de les compres que fa a les altres branques d’activitat per poder produir. Aquestes compres s’anomenen consums intermedis. La taula input output de Catalunya distingeix tres tipus de procedència d’aquestes compres: interior (Catalunya), resta d’Espanya i estranger.

Exemple: en el gràfic 3 el valor dels consums intermedis importats (que suma les compres procedents de la resta d’Espanya i de l’estranger) sobre la producció ha augmentat 14,2 punts percentuals entre 1987 i 2001.

11.3.2. Taula 2 de Relacions directes i indirectes de la Indústria amb el conjunt de l’economia catalana

En aquesta taula s’analitzen per primera vegada els arrossegaments de la indústria amb el conjunt de l’economia catalana. Hi ha de dos tipus d’arrossegaments: cap enrere i cap endavant. Els arrossegaments cap enrere de la indústria mesuren la producció de l’economia necessària per satisfer un increment de la demanda final de la indústria en una unitat. Per la seva banda, els arrossegaments cap endavant de la indústria mesuren la producció del sector industrial necessària per satisfer un augment en una unitat

101. Vegeu la procedència d’aquesta definició a l’epígraf 10.3.6 d’aquesta nota metodològica.

189

de tots els sectors de l’economia. Els arrossegaments es poden calcular per grans sectors de l’economia (agricultura, indústria, construcció i serveis) i també per sectors de menys dimensió com qualsevol dels vint-i-tres sectors de l’estudi en què s’ha desagregat l’activitat econòmica.

Exemple: a la taula 2 els arrossegaments cap enrere de la indústria l’any 2005 són de 1,434, que és el valor de la producció del conjunt de l’economia necessària per satisfer un augment de la demanda final de la indústria en una unitat.

11.3.3. Gràfic 6 de Variació del coeficient de consums intermedis per unitat produïda al sector industrial segons la seva procedència a preus cor-rents i a preus constants de 2005. Catalunya 1987-2005

En aquest gràfic s’estudia la variació de consums intermedis per unitat de producte al sector industrial segons la seva procedència distingint si els consums intermedis unitaris estan valorats a preus corrents o a preus constants. En aquest punt ens remetem a l’apartat 10.4 d’aquesta nota metodològica en què s’explica el procés que s’ha seguit per calcular la variació de preus que hi ha entre els anys que separen les taules input output analitzades.

Exemple: en el gràfic 6 s’aprecia que la variació de consums intermedis totals entre 1987 i 2005 aug-menta 0,126 punts a preus corrents però aquesta variació disminueix a 0,091 punts si es calcula a preus constants.

11.3.4. Taula 4 d’Arrossegaments cap enrere i cap endavant sobre la produc-ció, les importacions de l’estranger i la producció de la resta d’Espa-nya que fa el sector industrial. Catalunya 1987-2005

En aquesta taula es calculen els arrossegaments cap enrere i cap endavant del sector industrial sobre la producció interior i a partir d’aquí, es calculen els consums intermedis d’origen estranger i procedents de la resta d’Espanya que són necessaris per fer aquesta producció interior. Per aquest motiu, a la taula parlem d’arrossegaments sobre la producció interior, sobre les importacions a l’estranger i sobre la pro-ducció de la resta d’Espanya.

Exemple: el valor de les importacions de l’estranger que són necessàries per satisfer un augment de la demanda final del sector industrial en una unitat és de 0,350 l’any 2005. També s’observa que aquest valor és de 0,495 quan augmenta la demanda en una unitat de cada sector de l’economia.

11.3.5. Taula 33 d’Impacte sobre la demanda final, la producció total, el VAB, l’Ocupació i la productivitat aparent del treball del conjunt de l’eco-nomia d’un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels grans sectors

En aquesta taula s’estudien els impactes, en termes de creixement sobre la demanda final total, la pro-ducció total, el valor afegit total, l’ocupació total i la productivitat total de l’economia d’un augment del 10% en la demanda final de cadascun dels grans sectors en què s’ha desagregat l’activitat econòmica. Aquest càlcul respon a l’aplicació del model de demanda de les taules input: X = (I-A)-1 D. Aquesta és l’expressió matricial del model en què la producció és igual a la matriu inversa de Leontief, formada per la matriu identitat menys la matriu de coeficients tècnics, multiplicada per la demanda final interior. Per calcular l’impacte de variacions en la demanda final sobre magnituds diferents de la producció s’ha de multiplicar l’impacte sobre la producció pels coeficients unitaris d’aquestes altres magnituds.


190190

Exemple: el valor afegit brut del conjunt de l’economia de l’any 2005 creix el 2,56% quan s’incrementa el 10% la demanda final de productes industrials.

11.3.6. Taula 36 de Consum aparent, quotes de mercat, exportacions i saldos comercials amb la resta d’Espanya i amb l’estranger. Catalunya 1987, 2001 i 2005

En aquesta taula es calculen diversos indicadors de competitivitat que parteixen de la definició del Consum aparent. Aquesta magnitud s’obté de la següent identitat comptable: Producció+Importacions=Demanda intermèdia+Consum+Inversió+Exportacions. El consum aparent es calcula segons aquesta expressió: Consum aparent=Producció-Exportacions+Importacions=Demanda intermèdia+Consum+Inversió.

Les quotes de mercat es calculen dividint la producció (menys les exportacions), les importacions de la resta d’Espanya i les importacions de l’estranger entre el consum aparent. La suma de les tres quotes de mercat així calculades dóna 100. També es calcula el pes de les exportacions a la resta d’Espanya i a l’estranger sobre el consum aparent. Finalment, el darrer càlcul de la taula correspon als saldos comercials de Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger com a percentatge del Consum aparent.

Exemple: la quota de mercat de la producció interior en el consum aparent de Catalunya de l’any 2005 és del 69,3% i el saldo comercial total de Catalunya en termes del consum aparent és del 0,9%.

11.3.7. Taula 44 de Valor de les importacions amb l’estranger, la resta d’Espa-nya i total i del saldo comercial per unitat exportada. Catalunya 2005

En aquesta taula es calculen les importacions totals necessàries per produir una unitat monetària de cada sector i el saldo comercial que se n’obté. Aquesta operació es realitza també per a les importacions a l’estranger i a la resta d’Espanya.

Exemple: el valor de les importacions totals necessàries per exportar una unitat monetària és de 0,45, amb la qual cosa, el saldo comercial que se n’obté és de 0,55 unitats monetàries.

11.3.8. Taula 45 d’Impacte sobre les exportacions, les importacions, el saldo comercial i el saldo comercial sobre el PIB d’un augment del 10% de les exportacions a l’estranger de cada sector. Catalunya 2005

En aquesta taula es calcula l’impacte en termes de creixement de les exportacions totals (a la resta d’Espanya i a l’estranger), les importacions totals i el saldo comercial total quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector. L’impacte sobre el saldo comercial total també es calcula com a percentatge del PIB.

Exemple: quan augmenten el 10% les exportacions a l’estranger de cada sector les exportacions totals (a la resta d’Espanya i a l’estranger) creixen el 4,25%, les importacions totals ho fan al 2,01% i el saldo comercial total creix el 51,11% (en termes absoluts), que equival a 1,41 punts percentuals de PIB.

11.3.9. Taula 47 d’Increment que genera un augment del 10% de la demanda final de cada branca sobre l’ocupació segons components estructu-rals. Catalunya 1987-2005

En aquesta taula s’ha calculat l’impacte en termes de creixement de l’ocupació que genera un augment del 10% de la demanda final de cada sector per a l’any 2005. Aquest creixement de l’ocupació per a

191

l’any 2005 es compara amb el que hauria estat si la demanda final, la matriu inversa de Leontief (que recull les relacions intersectorials de l’economia) i la intensitat d’ocupació fossin de l’any 1987.

Exemple: l’any 2005 l’ocupació creix el 2,55% quan augmenta la demanda final de productes del sector industrial el 10%. El creixement de l’ocupació augmenta fins el 3,65% quan aquest mateix càlcul es realitza amb la demanda final de l’any 1987.

11.3.10. Taula 48 d’Ocupació estimada el 2005 segons la demanda final, la intensitat d’ocupació i les relacions intersectorials de l’any 1987

En aquesta taula es calcula l’ocupació de l’any 2005 utilitzant l’expressió de càlcul del model de demanda X = (I-A)-1 D i els coeficients unitaris d’ocupació de l’any 2005 i es compara amb l’ocupació estimada l’any 2005 quan canvien els paràmetres principals d’aquest càlcul i s’utilitzen els valors de l’any 1987: la distribució i el valor de la demanda final (D), els coeficients unitaris d’ocupació i les relacions intersecto-rials de l’economia (I-A)-1.

Exemple: l’ocupació estimada l’any 2005 amb els paràmetres de l’any 2005 és de 3.605.646 llocs de tre-ball però aquesta ocupació seria de 3.518.956 llocs de treball si canviem les relacions sectorials de l’any 2005 per les de l’any 1987, el 2,4% menys que l’ocupació inicial.

11.3.11. Taula 64 del Pes de la indústria i de diverses activitats vinculades so-bre el total de la producció, l’ocupació i el valor afegit de Catalunya els anys 1987, 2001 i 2005

En aquesta taula es fa aproximació al pes de la indústria des del concepte de nova indústria i des de la perspectiva que poden oferir les taules input output. En el treball d’Ezequiel Baró i Cinthya Villafaña (2010) la nova indústria inclou:

• La indústria extractiva i manufacturera (CNAE93 11 a 36)

• Els serveis destinats a la producció:

• Serveis a les empreses (CNAE93 70 a 74)

• Serveis comercials (CNAE93 50 a 52)

• Serveis de transports i telecomunicacions (CNAE93 60 a 64)

• Serveis financers (CNAE93 65 a 67)

• Serveis d’energia elèctrica, gas i aigua (CNAE93 40 i 41)

Aquesta aproximació té la debilitat d’incloure com a nova indústria tota l’activitat dels serveis inclosos en aquesta etiqueta de serveis destinats a la producció, però no és veritat que tota aquesta activitat estigui relacionada directament amb la indústria. Per exemple, els serveis destinats a la producció també inclo-uen serveis destinats com a consum intermedi de les pròpies activitats terciàries (per exemple, serveis a les empreses destinats a empreses de serveis) i també inclouen serveis destinats a les persones físiques (per exemple, transport a les famílies).


192192

Per aquest motiu, aquesta taula 64 que presentem introdueix una nova aproximació per mesurar la in-dústria de forma àmplia més enllà de la seva delimitació clàssica. La nostra aproximació inclou:

• La indústria manufacturera més l’energia i el reciclatge (CNAE93 10 a 41)

• El valor de tots els serveis (CNAE93 50 a 95) destinats com a consum intermedi de la in-dústria

• El valor de les activitats de comerç (CNAE93 50 a 52) i de transport (CNAE93 60 a 62 més 631, 632 i 634) que no està inclòs en el punt anterior

La inclusió de tots els serveis destinats com a consum intermedi de la indústria es fa per ressaltar aquella part dels serveis que té relació amb la indústria com a proveïdora mentre que la inclusió de les activitats de comerç i de transport (no inclosa com a consum intermedi de la indústria) té sentit perquè la valoració a preus de sortida de fàbrica o a preus bàsics dels productes industrials a les TIOC no inclou els marges comercials ni els costos de transport que aquests productes industrials incorporen quan es destinen a la demanda final (consum, inversió i exportacions). Aquesta nova aproximació també inclou activitats de comerç i de transport destinades a les famílies, però aquesta debilitat de la mesura no es tan considerable com en el cas de la nova indústria, que afectava tots els serveis destinats a la producció.

Exemple: l’any 2005 el pes de la nova indústria en el valor afegit total de l’economia catalana és del 70,7% mentre que el pes de la indústria més els serveis destinats a consum intermedi de la indústria més els marges comercials i de transport no inclosos com a consum intermedi industrial representen el 44,4% del valor afegit total.

11.4. L’evolució dels preus. Com incideix en les variacions dels coeficients i en l’anàlisi de les TIOC

Per definició les TIOC s’elaboren en un període concret i òbviament a preus corrents. Això implica que les interrelacions entre sectors que apareixen a les taules mostren operacions valorades als preus de cada període en que aquestes s’han elaborat. Atesa aquesta circumstància, si es compara els coeficients d’una TIOC amb els d’una altra, ambdues d’anys diferents, cadascuna reflectirà les magnituds als preus de cada any; la variació doncs dels coeficients pot incloure també una variació dels preus fet que dificulta la percepció de possibles canvis tecnològics i organitzatius.

Tot i que el problema és difícilment resoluble, pel fet de no disposar de deflactors per a les magnituds de les TIOC, per tal de depurar una mica més l’anàlisi hem optat per realitzar un exercici d’estimació de les variacions dels preus de cadascun dels productes que es fabriquen a les distintes branques que hem analitzat.

Per fer-ho, hem calculat els deflactors de la producció a partir d’estimacions publicades de l’evolució dels deflactors del VAB per sectors d’activitat. No obstant això, les sèries de VAB català que trobem disponi-bles a Idescat només ens permeten resseguir l’evolució del deflactor d’aquesta magnitud des de l’any 2001 fins al 2005. Aquesta informació es pot obtenir a partir dels comptes anuals, atès que la podem inferir a partir de l’evolució del VAB en termes de volum i de valor. La informació que publica l’Idescat manté un nivell de desagregació prou ampli per permetre’ns operar amb els deflactors del VAB per 47

193

branques.102 Dissortadament, aquesta mateixa font no ens permet resseguir l’evolució dels deflactors cap enrere, més enllà de l’any 2000.

Alternativament l’Institut Nacional d’Estadística (INE) també estima l’evolució del VAB regional català a partir de les sèries de la Comptabilitat Regional Espanyola (CRE). No obstant això, aquestes sèries només permeten resseguir l’evolució dels deflactors per branques fins a l’any 1995, atès que amb anterioritat la informació no es troba disponible. A més, el nivell de desagregació sectorial és també molt menor.

Per a l’economia catalana no disposem de cap altra informació estadística de l’evolució del VAB i dels seus deflactors. No obstant això, sí que podem resseguir l’evolució dels deflactors del VAB per a un nivell de desagregació sectorial força ampli a partir de la Comptabilitat Nacional d‘Espanya (CNE) que també publica l’INE. L’ús d’aquesta font implica l’acceptació del supòsit que el comportament dels deflactors de l’economia catalana no difereixen substancialment dels de l’economia espanyola. Òbviament aquest supòsit esdevé molt restrictiu, però no obstant això també és cert que és la única manera d’estimar apro-ximadament quin ha estat el comportament dels deflactors de l’economia catalana per al període previ al 2001. Com a alternativa, doncs, s’ha optat per aproximar l’evolució dels preus de la producció de les diferents branques a partir del VAB sectorial del conjunt de l’economia espanyola que publica l’INE en el marc de la CNE. Aquest marc comptable ens permet resseguir l’evolució dels preus a partir de les estima-cions del 1986 al 1997 i del 1995 al 2003. Amb aquest exercici s’ha obtingut una sèrie de deflactors de VAB per a 33 branques sobre les quals hem treballat. Per obtenir les 33 sèries de deflactors s’ha partit, tal com es mencionava, de la informació que ens donaven les estimacions de la CNE. El nombre de branques que s’ha emprat ve determinat per la necessitat de trobar branques homogènies tant en la informació de les TIOC de 1987 i 2001, com en les sèries de comptabilitat nacional.103 Cal advertir que el deflactor a 33 branques que s’ha emprat finalment és el resultat de l’elaboració prèvia de dos deflactors implícits. El primer, que va des del 1986 fins al 1995 s’ha elaborat a partir de la reponderació dels deflactors de les 56 branques disponibles a partir del pes inicial del VAB de cadascuna de les activitats. Per al segon període, que va des de 1995 fins al 2003 s’ha emprat el mateix procediment de reponderació dels deflactors de les 70 branques disponibles (aquest cop per l’any base 1995). No obstant això, als deflactors obtinguts en aquest darrer cas se’ls ha sumat la inflació generada pels impostos nets sobre els productes, per tal de poder obtenir un deflactor del VAB a preus de mercat, atès que les estimacions publicades el donen només a preus bàsics.104

102. Posteriorment, un cop construïts els deflactors del producte s’han ponderat sobre l’any inicial per tal de trobar els deflactors de les 23 bran-ques del treball. Les dues úniques divergències que no hem pogut resoldre per al període 2001-2005 són per una part, el solapament que es produeix entre les branques d’Energia i refinament de petroli, i la de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia, atès que en aquest cas l’activitat de d’extracció d’altres minerals (no energètics) a l’estudi la presentem conjuntament amb l’activitat metal·lúrgica, mentre que les dades publicades per Idescat, a partir de les quals es calculen els deflactors del VAB, la incorporen al sector Energia i refinament de petroli. No obstant això aquesta activitat l’any 2001 només representa el 4,3% del VAB de tota la branca de Metal·lúrgia que hem confi-gurat a l’estudi, i el 35,1% del sector energètic que configura Idescat. Per una altra part, també tenim un solapament entre les branques d’Intermediació financera, i Serveis a les empreses, atès que en aquest cas la branca d’Activitats auxiliars a la intermediació financera a l’estudi la presentem conjuntament amb l’activitat de Serveis a les empreses, mentre que les dades publicades per l’Idescat la incorporen a la branca d’Intermediació financera. No obstant això aquesta activitat l’any 2001 només representa l’1,9% del VAB dels Serveis a les empreses, i el 6,5% de la branca d’Intermediació financera que configura l’Idescat. Aquestes baixes contribucions al VAB disminueixen doncs el biaix entre l’evolució de preus que emprem pel càlcul en els quatre sectors i la que realment s’hauria d’haver emprat.

103. Les partides de reciclatge i mobles de fusta no ha estat possible distribuir-les homogèniament entre tots els períodes, atès que apareixien agrupades, en algun moment o altre, de manera indissociable a d’altres activitats. Això ha afectat lleument (atesa la poca importància de les branques, a la confecció dels índex de les branques de: Productes del cautxú i productes plàstics, Altres manufactures, Productes de la fusta i el suro, i Comerç i reparació de vehicles.

104. Per tenir en compte la inflació generada pels impostos nets sobre el producte de cada branca s’ha fet el supòsit que el creixement real dels impostos nets sobre producte explica el mateix percentatge del creixement en termes nominals de cada branca que l’explicat per al conjunt de l’economia, dada de la qual sí disposem d’informació en la CNE. Amb el creixement en termes nominals dels impostos nets sobre producte de cada branca i el creixement real d’aquests mateixos impostos així estimat, s’obté el deflactor de preus dels impostos nets sobre producte de cada branca.


194194

Amb aquest exercici hem obtingut doncs dues sèries de deflactors del VAB, una des del 1987 fins al 2001 a 33 branques, elaborada a preus de mercat, i una segona des del 2001 fins al 2005 a 47 branques, ela-borada a preus bàsics i directament obtinguda de la mateixa font que les TIOC publicades per Idescat.105

Un cop obtingudes les sèries dels deflactors del VAB aquesta informació s’ha emprat per tal de calcular l’evolució dels deflactors de la producció generada per a cadascuna de les branques d’activitat. Per fer-ho hem adoptat el supòsit inicial que el preu dels productes de cada branca són sempre els mateixos, tant si són producció final com intermèdia.106 D’aquesta manera, i entenent que l’evolució dels preus de la pro-ducció és el resultat d’una mitjana ponderada de l’evolució dels preus dels consums intermedis, del VAB i dels Impostos nets sobre els productes (INSP), hem resolt un sistema configurat per les equacions que ponderen la variació de preus de cadascuna de les branques. Aquest sistema d’equacions, perfectament determinat gràcies al supòsit inicial que hem fet, ens permet obtenir el vector de variacions de preus del producte de cadascun dels períodes a partir de l’expressió: P=[I-AT]-1 [V] per al primer període 1987-2001, i P=[I-AT]-1 [INSP+V] per al segon període 2001-2005. On P és el vector de variacions de preus dels productes de cadascuna de les branques en el període corresponent, AT és la matriu transposada de coeficients tècnics, INSP és l’aportació directe al creixement dels preus del producte de les variacions dels deflactors estimats dels Impostos nets sobre els productes de cada branca107, i V és l’aportació directa al creixement dels preus dels productes de les variacions del deflactor del VAB de cada branca.108L’aplicació d’aquest model implica també acceptar que la relació de consums intermedis és la del primer any i que no varia en tot el període; d’aquesta manera fem una aproximació a l’evolució dels preus que descansa sobre l’estructura de l’any base, seguint una filosofia similar a la que implicaria l’elaboració d’un índex de Laspeyres.

El resultat han estat dos vectors de variacions de preus dels productes per cadascun dels períodes entre les tres TIOC que estudiem. El primer vector, que aporta la variació dels preus de la producció de 33 branques d’activitat entre 1987 i 2001 s’ha reponderat a partir de l’estructura de la producció de l’any inicial per tal de trobar els deflactors per les 23 branques que hem emprat a l’estudi. Ha calgut elaborar el mateix exercici en el segon període, per tal de passar de 47 a 23 branques d’activitat. Aquestes variacions es presenten enllaçades directament i expressades en números índex a la taula 80.

105. Cal tenir present que la confecció dels deflactors en cadascun dels períodes varia, atès que en el primer període l’estimació original dels deflactors partia de dues sèries elaborades respecte de l’any base inicial, com un índex de Laspeyres, mentre que en el darrer període, les dades originals d’Idescat es configuren en base a un índex encadenat, ponderat cada any pels pesos de l’any immediatament precedent.

106. L’adopció d’aquest supòsit implica que acabem trobant una evolució mitjana dels preus tant de la producció com dels consums interme-dis, independentment de la procedència d’aquests (interior, estranger o resta d’Espanya). De fet, es tracta d’un deflactor idoni per tal d’aplicar-lo a les dades recollides per les TIOC, atès que ens permet deflactar directament totes les partides.

107. Aquesta aportació, en cada una de les branques, ha estat calculada com el producte de la variació del deflactor dels INSP de cada branca multiplicada pel pes d’aquests INSP sobre la producció de la branca corresponent en l’any inicial. Per al període 1987-2001 no ha calgut incloure aquesta partida a l’equació, atès que s’ha elaborat amb el VAB a preus de mercat. No obstant això, el càlcul del deflactor a preus de mercat entre els dos anys s’ha efectuat a partir de l’enllaç d’una primera sèrie (1986-1995) on els deflactors apareixen a preus de mer-cat, i una segona sèrie (1995-2003) on els deflactors apareixen a preus bàsics que s’han corregit precisament per mitjà de la incorporació d’aquesta partida.

108. Aquesta aportació s’ha efectuat ponderant cadascuna del les variacions dels deflactors pel pes del VAB sobre la producció en el moment inicial en cada branca. Aquesta configuració tipus Laspeyres s’ha efectuat també en el període 2001-2005, tot i que el deflactor emprat és el resultat d’una estimació encadenada, atès que és l’únic mètode possible. Per al període 1987-2001 s’ha fet amb variacions a preus de mercat, que ja incloïen les aportacions dels INSP, mentre que pel període 2001-2005 s’ha fet amb variacions a preus bàsics dels deflactors, incorporant en aquest cas l’aportació dels INSP. El resultat és una primera sèrie de deflactors de preus del producte a preus de sortida de fàbrica, per al període 1987-2001, i una segona sèrie de deflactors a preus bàsics, per al període 2001-2005, dues magnituds que resulten força equiparables.

195

TAULA 80. Deflactor del producte sectorial per les 23 branques emprades en l’anàlisi de les TIOC. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005

1987 2001 2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 66,4 100,0 96,8 50,7 -3,2 45,8

Energia i refinament de petroli 51,9 100,0 131,7 92,6 31,7 153,6

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 65,5 100,0 116,5 52,6 16,5 77,8

Alimentació 62,8 100,0 108,2 59,2 8,2 72,3

Tèxtil, cuir i calçat 69,2 100,0 110,0 44,4 10,0 58,9


62,9 100,0 107,9 59,1 7,9 71,7

Pasta de paper, paper i cartó i arti-cles de paper i cartó 56,8 100,0 110,4 76,1 10,4 94,3

Productes químics 67,7 100,0 115,3 47,6 15,3 70,1

Productes de cautxú i productes plàstics 66,0 100,0 113,1 51,6 13,1 71,5

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 63,6 100,0 115,2 57,1 15,2 81,1

Maquinària i equips mecànics 67,3 100,0 114,3 48,7 14,3 70,0

Equips elèctrics i electrònica 71,3 100,0 111,3 40,2 11,3 56,0

Material de transport 64,7 100,0 113,4 54,6 13,4 75,4

Altres manufactures 68,2 100,0 113,7 46,6 13,7 66,8

Electricitat, aigua i gas 69,6 100,0 122,6 43,8 22,6 76,2

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

Comerç 52,2 100,0 116,6 91,7 16,6 123,5

Hoteleria 47,0 100,0 118,1 112,7 18,1 151,2

Transport i telecomunicacions 58,0 100,0 116,0 72,5 16,0 100,0

Intermediació financera 40,3 100,0 94,9 147,9 -5,1 135,3

Serveis a les empreses 48,4 100,0 121,9 106,4 21,9 151,6

Recerca, desenvolupament i educació 49,1 100,0 116,4 103,8 16,4 137,1

AAPP i altresb serveis socials i personals 52,0 100,0 115,3 92,1 15,3 121,5

Unitats: números índex. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.


196196

A partir de l’evolució de preus obtinguda i del pes de la producció de cadascuna de les branques sobre l’any inicial (1987 i 2001 respectivament) s’han recalculat les variacions de preus dels productes per a deu branques (Industria i la resta) i els quatre grans sectors d’activitat. Els resultats també es presenten a les taules següents.

TAULA 81. Deflactor del Producte per grans sectors. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005

1987 2001 2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005


INDÚSTRIA 65,3 100,0 113,5 53,1 13,5 73,8

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

SERVEIS 49,4 100,0 116,3 102,3 16,3 135,3

Unitats: números índex.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.

TAULA 82. Deflactor del Producte sectorial pel sector Industrial (inclòs energia) i la resta de sectors. Catalunya 1987-2001 i 2001-2005

1987 2001 2005 1987-2001 2001-2005 1987-2005


INDÚSTRIA 65,3 100,0 113,5 53,1 13,5 73,8

Construcció 52,2 100,0 130,2 91,6 30,2 149,5

Comerç 52,2 100,0 116,6 91,7 16,6 123,5

Hoteleria 47,0 100,0 118,1 112,7 18,1 151,2

Transport i telecomunicacions 58,0 100,0 116,0 72,5 16,0 100,0

Intermediació financera 40,3 100,0 94,9 147,9 -5,1 135,3

Serveis a les empreses 48,4 100,0 121,9 106,4 21,9 151,6

Recerca, desenvolupament i educació 49,1 100,0 116,4 103,8 16,4 137,1

AAPP i altres serveis socials i personals 52,0 100,0 115,3 92,1 15,3 121,5

Unitats: números índex.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la CNE de l’INE.

197

Tal i com es pot veure a la taula 82, les variacions de preus observades mostren que les branques més inflacionistes durant aquests anys són les de la construcció i les dels serveis, especialment els de mercat i sobretot l’hoteleria i els serveis a les empreses. Entre els serveis cal destacar els de transports i comunica-cions, menys inflacionista que la resta. D’altra banda, els comportaments menys inflacionistes els trobem a les branques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, i la resta de sectors industrials.

Aquest comportament dels preus, malgrat que sigui només aproximat, permet matisar doncs els resultats que obtenim de la comparació directa entre les TIOC dels diversos anys, atès que ens permet descomptar aquells efectes derivats de les variacions de preus d’aquells altres que tenen un caràcter més organitzatiu, tècnic o estructural. Cal advertir al lector que l’exercici, tot i permetre’ns sostraure l’efecte dels preus, cal agafar-lo amb cautela, atès que tal com dèiem només és aproximatiu degut al procés d’estimació i del càlcul que té al darrere.109

Finalment, a partir de la informació de la variació dels deflactors de la producció a 33 branques per al pe-ríode 1987-2001 i a 47 branques per al període 2001-2005, s’han obtingut les variacions dels deflactors dels consums intermedis de les 23 branques de l’estudi per cada subperíode, CI, a partir de l’expressió CI = [RT]xP, on R és la matriu de pesos de consums intermedis que cada una de les 23 branques fa a la resta de branques sobre el total de consum intermedis d’aquella branca, matriu de 33x23 en el període 1987-2001 i de 47x23 en el període 2001-2005, i P el vector de variació de preus de la producció de cada branca, vector de 33x1 en el primer subperíode i de 47x1 en el segon subperíode.

Les variacions de preus del producte també es poden observar juntament amb el càlcul de la variació mitjana dels preus dels consums intermedis i del VAB. En aquest cas, el deflactor del VAB ve expressat a preus de mercat i ja incorpora per tant la variació de preus derivada dels impostos nets sobre el producte. Vegeu les dues taules següents:

TAULA 83. Variació del preu mitjà dels consums intermedis (CI), del VAB i de la producció de cadascuna de les branques. 1987-2001 i 2001-2005. Catalunya, 2001-2005

Deflactor CI 1987-

2001

Deflactor VAB* 1987-2001

Deflactor Producció

1987-2001

Deflactor CI 2001-

2005

Deflactor VAB

2001-2005


2001-2005

Agricultura, ramaderia i pesca 60,5% 33,9% 50,7% 11,1% -15,6% -3,2%

Energia i refinament de petroli 86,2% 144,4% 92,6% 29,9% 48,0% 31,7%

Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 60,7% 45,1% 52,6% 16,5% 16,7% 16,5%

Alimentació 59,2% 58,6% 59,2% 6,3% 15,4% 8,2%

109. Cal tenir present que les hipòtesis de partida per arribar a conclusions unívoques són excessivament fortes, atès que òbviament caldria acceptar també que els productes entre dates tan distanciades tampoc no han variat, i que les variacions de preus es determinen entre productes absolutament homogenis. No obstant això, no deixa de ser menys cert que el descompte dels preus ens pot alertar d’un efecte preus que pot haver incidit també en el canvi de les relacions que es reflecteixen a les TIOC.


198198

Tèxtil, cuir i calçat 50,5% 36,2% 44,4% 11,5% 7,0% 10,0%


59,9% 57,9% 59,1% 7,9% 8,0% 7,9%

Pasta de paper, paper i cartó i arti-cles de paper i cartó 70,3% 82,8% 76,1% 11,9% 7,4% 10,4%

Productes químics 59,9% 28,9% 47,6% 16,5% 12,3% 15,3%

Productes de cautxú i productes plàstics 54,5% 48,0% 51,6% 15,0% 9,3% 13,1%

Minerals no metàl·lics i els seus derivats 64,0% 47,0% 57,1% 19,0% 10,1% 15,2%

Maquinària i equips mecànics 58,4% 38,4% 48,7% 15,2% 12,9% 14,3%

Equips elèctrics i electrònica 56,1% 20,1% 40,2% 13,3% 7,9% 11,3%

Material de transport 63,0% 40,2% 54,6% 14,4% 10,4% 13,4%

Altres manufactures 60,3% 32,1% 46,6% 13,6% 14,2% 13,7%

Electricitat, aigua i gas 66,5% 19,2% 43,8% 23,8% 20,4% 22,6%

Construcció 67,5% 115,9% 91,6% 21,6% 41,8% 30,2%

Comerç 71,5% 102,1% 91,7% 16,9% 16,4% 16,6%

Hoteleria 63,3% 176,3% 112,7% 12,2% 22,5% 18,1%

Transport i telecomunicacions 80,7% 68,5% 72,5% 17,8% 12,6% 16,0%

Intermediació financera 95,3% 157,1% 147,9% 5,8% -9,8% -5,1%

Serveis a les empreses 89,5% 113,1% 106,4% 16,0% 25,3% 21,9%

Recerca, desenvolupament i educació 82,4% 108,9% 103,8% 17,3% 16,1% 16,4%

AAPP i altresb serveis socials i personals 79,0% 96,3% 92,1% 16,6% 16,2% 15,3%

Unitats: percentatges.(*) Tal i com ja s’ha explicat amb anterioritat, les dades de deflactor del VAB entre 1987 i 2001 són per al conjunt d’Espanya, si bé s’ha emprat com a proxy de la variació de preus de Catalunya. 1. La Producció està valorada a preus de sortida de fàbrica fins al 2001 i a preus bàsics a partir d’aquest mateix any.2. Tot i que s’ha treballat originàriament amb VAB a preus de mercat fins el 1995 i amb VAB a preus bàsics a partir d’aquell any, el deflactor que es presenta és assimilable al de preus de mercat per conjunt de tot el període (1987-2005).3. El deflactor dels consums intermedis de cada branca d’activitat està valorat de la mateixa manera que el de la producció.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC 2001 i 2005, dels comptes anuals de l’economia catalana (Idescat), de la TIOC 1987, i de la Comptabilitat Nacional de l’INE.

199

TAULA 84. Variació del preu mitjà dels consums intermedis (CI), del VAB i de la producció de cadascuna de les branques. Catalunya, 1987-2005

Deflactor Consum

Intermedis 1987-2001

Deflactor VAB 1987-

2001


1987-2001

Deflactor Consum

Intermedis 2001-2005

Deflactor VAB 2001-

2005


2001-2005

Indústria + energia 60,2% 46,5% 53,1% 14,1% 12,7% 13,5%

Serveis 76,8% 111,1% 102,3% 15,8% 16,5% 16,3%

Indústria 58,9% 44,3% 52,7% 13,1% 11,4% 12,5%

Energia 76,4% 48,4% 58,6% 26,7% 26,8% 26,4%

Total 65,0% 90,8% 75,1% 15,3% 17,3% 16,0%

Unitats: percentatges.1. La Producció està valorada a preus de sortida de fàbrica fins al 2001 i a preus bàsics a partir d’aquest mateix any.2. Tot i que s’ha treballat originàriament amb VAB a preus de mercat fins el 1995 i amb VAB a preus bàsics a partir d’aquell any, el deflactor que es presenta és assimilable al de preus de mercat per conjunt de tot el període (1987-2005).3. El deflactor dels consums intermedis de cada branca d’activitat està valorat de la mateixa manera que el de la producció.Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les TIOC 2005, 2001 i 1987, dels Comptes anuals de Idescat i de la Comptabi-litat Nacional de l’INE.

11.5. Les branques d’activitat de l’estudi quan s’analitza l’R+D

El tractament de les dades de recerca i desenvolupament que hem fet servir en aquest estudi provenen d’una explotació estadística a mida que es va demanar a l’INE per a la realització d’un informe sobre aquesta qüestió al CTESC110. Aquesta explotació conté informació de les despeses internes del sector privat en R+D de Catalunya des de l’any 1999 fins a l’any 2005 per 27 branques d’activitat que són les que es relacionen a la taula 85.

TAULA 85. Branques d’activitat de l’Enquesta en R+D de l’INE

CNAE

1 Agricultura 01,02,05

2 Extractives 10,11,12,13,14

110. Vegeu CTESC (2009). Informe sobre l’R+D+I a Catalunya (2002-2005): Una anàlisi comparativa. Barcelona.


200200

3 Màquines d’oficina, càlcul i ordinadors 30

4 Equip electrònic 32

5 Química 24

6 Maquinària i equip mecànic 29

7 Instruments òptics i rellotgeria 33

8 Vehicles de motor 34

9 Maquinària elèctrica 31

10 Cautxú i plàstic 25

11 Productes minerals no metàl·lics 26

12 Manufactures metàl·liques 28

13 Altre material de transport 35

14 Alimentació, begudes i tabac 15,16

15 Tèxtils, vestits, pells i cuir 17,18,19

16 Fusta, paper, impressió i edició 20,21,22

17 Coc, refinament de petroli i combustible nuclear 23

18 Productes metal·lúrgics bàsics 27

19 Mobles i altres activitats de fabricació 36

20 Reciclatge 37

21 Producció i distribució d’electricitat, gas i agua 40,41

22 Construcció 45

23 Comerç, reparació de vehicles; Hostaleria i restauració 50,51,52,55

24 Transports i emmagatzemament; Activitats immobiliàries 60,61,62,63,64

25 Comunicacions, lloguer de maquinària, activitats informàtiques i activitats d’R+D i serveis a empreses 70,71,72,73,74

26 Intermediació financera (inclosos assegurances) 65,66,67

27 Serveis públics, socials i col·lectius 75-99

Font: INE.

A partir de les 23 branques d’activitat de l’estudi i de les 27 branques d’activitat de l’explotació estadís-tica en R+D de l’INE ens han quedat 18 branques d’activitat que tenen una bona correspondència entre ambdues fonts. Vegeu la taula 86. Aquesta classificació per a l’anàlisi de les dades de recerca i desenvolu-pament està formada per l’Agricultura, 13 sectors de la indústria, la Construcció i 3 sectors de serveis. Per tant, es pot comprovar que és una classificació poc satisfactòria des del punt de vista del reduït nombre de sectors de serveis que conté: Comerç i hoteleria, Transports i telecomunicacions i Resta de serveis. Se’n perden 4 respecte del nombre de sectors de serveis de la classificació que es fa servir en la resta d’apartats d’aquest estudi i 2 respecte dels sectors de serveis que surten representats a l’explotació de l’INE.

201

TAULA 86. Correspondències entre els sectors de l’estudi i l’estadística en R+D de l’INE

Estudi RD INE

1 Agricultura, ramaderia i pesca 1 1

2 Energia i refinament de petroli 2 2, 17

3 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia 3 12, 18

4 Equips elèctrics i electrònics 12 3, 4, 7, 9

5 Alimentació 4 14

6 Tèxtil, cuir i calçat 5 15

7 Fusta, suro, pasta de paper, paper i cartró i els seus articles 6, 7 16

8 Productes químics 8 5

9 Productes de cautxú i productes plàstics 9 10, 20

10 Minerals no metàl·lics i els seus derivats 10 11

11 Maquinària i equips mecànics 11 6

12 Material de transport 13 8, 13

13 Altres manufactures 14 19

14 Electricitat, aigua i gas 15 21

15 Construcció 16 22

16 Comerç i hoteleria 17, 18 23

17 Transport i telecomunicacions 19 24

18 Resta de serveis 20-23 25-27

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE i de les TIOC 1987, 2001 i 2005.

11.6. Actualització de l’estudi fins al 2008-2010

Les dades que s’han emprat per tal de actualitzar l’estudi provenen de l’estimació que fa Idescat en els Comptes Anuals de Catalunya (CAC). Les sèries, en el moment en que s’ha elaborat l’estudi ens han permès arrossegar les agrupacions de 23 branques emprades a l’estudi fins al 2008. Aquesta tasca s’ha dut a terme per les variables de VAB real, VAB nominal, Consums intermedis, Producció, i Llocs de treball totals. Amb posterioritat al 2008 Idescat només publica estimacions de VAB real i nominal per grans sectors d’activitat fins al 2010.

Per arribar a les 23 branques d’activitat que hem fet servir a l’estudi s’ha hagut de sumar algunes activi-tats que en els CAC apareixien de manera més desagregada. Concretament hem sumat les activitats de Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques i les de reciclatge per obtenir la de Productes de cautxú i matèries plàstiques de l’estudi; els serveis a les empreses s’han obtingut per la suma de activitats immobiliàries, activitats de lloguer, activitats informàtiques i altres activitats empresarials; la branca de re-


202202

cerca, desenvolupament i educació s’ha obtingut per l’addició de recerca i desenvolupament i Educació; finalment, la branca de AAPP i altres serveis socials i personals ha estat el resultat de la suma de les bran-ques de Administració pública, Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, Altres activitats socials i serveis personals, i Llars que ocupen personal domèstic dels CAC. Les branques d’Energia i refinament de petroli i Metal·lúrgia, productes metàl·lics i siderúrgia no s’han pogut adaptar del tot a la distribució per branques que hem donat a l’estudi, atès que hi ha l’activitat minera que no s’ha pogut extreure de la categoria de Energia i refinament de petroli i incorporar a la de Metal·lúrgia, productes metàl·lics i si-derúrgia; no obstant això cal tenir en compte que es tracta d’una partida relativament poc important.111

Les sèries nominals s’han pogut obtenir directament a partir de la suma. No obstant això, la sèrie de VAB en volum s’ha obtingut reponderant l’índex de cadascuna de les branques que les composen a partir del seu pes en l’any anterior. Amb aquest procediment s’ha recalculat l’índex de volum de les branques que s’han obtingut per addició.

Amb les sèries de dades per 23 sectors obtingudes pel procediment anterior hem passat seguidament a calcular les relacions entre el VAB i la producció i entre l’ocupació i la producció en el darrer any del que disposem d’informació (2008) per tal d’obtenir el VAB i l’ocupació en termes unitaris. Amb aquestes dades hem elaborat els gràfics 16 i 17, que mostren la variació tant de l’ocupació unitària com del VAB unitari des de l’any 2005 fins a l’any 2008.

Atès que ens interessava també saber com havia incidit el canvi estructural en la demanda i en les relaci-ons intersectorials hem optat per fer la següent anàlisi: emprant el model de demanda (vegeu l’epígraf 10.2.9 d’aquest annex metodològic) hem calculat la producció de l’any 2008; per fer-ho hem utilitzat la matriu inversa de Leontief [(I-A)-1] amb les relacions estructurals de 2005; també hem emprat la distri-bució per branques de la demanda final de l’any 2005 incrementada en la mateixa proporció en que ho ha fet el PIB durant aquest període. El resultat ens dóna l’estimació de la producció en cas que no hagues-sin canviat ni les relacions intersectorials de la matriu de Leontief ni la distribució de la demanda final. Un cop obtinguda aquesta estimació de la producció subjecta a aquestes restriccions l’hem comparat amb l’estimació que dóna el propi Idescat per a l’any 2008 de la producció. Amb aquest exercici comparem la producció que hauríem tingut si estructuralment no hagués canviat res (P*), i la que recullen les estimaci-ons d’Idescat aproximant el que realment ha succeït (P). El gràfic 15 mostra les desviacions entre les dues aproximacions. Així, una desviació negativa implica que la P* és molt més gran que la P. Això vol dir que els canvis estructurals reflectits tant en la distribució de la demanda com en la matriu inversa de Leontief han perjudicat la presència estructural del sector en qüestió en termes de producció. El gràfic mostra la desviació respecte de la producció realment assolida segons la següent expressió: (P-P*)/P.

També s’ha intentat aproximar quina ha estat la propensió a exportar. Per fer-ho s’han emprat les dades d’exportacions i d’importacions que Idescat recull en les sèries de Comerç a l’estranger. A diferència de les exportacions i importacions a l’estranger que analitza l’estudi a partir de les TIOC, que inclouen in-tercanvis de béns i serveis, les dades de comerç que publica l’Idescat només fan referència a intercanvis comercials (només béns). A banda d’això també cal advertir que les correspondències entre sectors són en aquest cas només aproximades, atès que les dades de comerç vénen distribuïdes segons la CNAE09 mentre que les dades de producció dels CAC encara es troben distribuïdes segons la CNAE93.112 No obs-

111. Vegeu la nota 101 d’aquest mateix annex metodològic.112. Un dels elements que ens juga a favor és el fet que els intercanvis comercials no inclouen serveis, i que per tant, aquelles variacions de

la CNAE que impliquin transferència d’activitats entre sectors industrials i de serveis no ens afectaran. També cal tenir en compte que es tracta d’una distribució molt agregada.

203

tant això, hem decidit incloure igualment la comparativa, atès que tampoc disposàvem de cap altra alter-nativa i la finalitat era només aproximativa. Les dades d’exportacions s’han posat en relació amb les de producció. Per fer-ho s’han agregat les dades de producció per fer-les comparables amb les de comerç. A la categoria d’altres activitats no s’hi ha inclòs la producció dels serveis, atès que s’ha considerat que les seves relacions amb l’estranger no quedaven recollides en els intercanvis estrictament comercials de les estadístiques de comerç. El gràfic 18 mostra la variació que s’ha aproximat de la propensió a exportar segons el procediment que acabem de descriure. Ens alerta de quina ha estat l’evolució de la proporció de producció que va destinada al consum estranger dels no residents.

Els gràfics 19 i 20 mostren només les relacions comercials (exportacions i importacions) i saldos del co-merç amb l’estranger. Les dades vénen distribuïdes en branques que, tal com hem dit abans, tot i que no són perfectament comparables amb les de l’estudi, sí que pretenen ser una aproximació mínimament comparable.

Finalment, el darrer exercici que hem desenvolupat ha estat el de calcular quina ha estat l’evolució entre 2005 i 2008 dels consums intermedis totals per unitat produïda (CIT/VP) i dels consums intermedis im-portats per unitat produïda (CIM/VP). La primera relació l’hem obtinguda directament de les estimacions dels CAC de l’Idescat. Per calcular la segona ha calgut aproximar quina ha estat l’evolució dels consums intermedis importats. Atès que ho hem volgut fer amb els consums intermedis importats totals (tant es-trangers com de la resta d’Espanya), hem procedit a calcular quina hauria estat la variació dels consums intermedis importats de l’estranger per una banda i la dels consums intermedis importats de la resta d’Espanya per l’altra. La primera d’aquestes variacions l’hem aproximada a partir de la variació de les importacions de béns intermedis de l’estranger disponibles a les estadístiques de comerç amb l’estranger que publica Idescat. Hem emprat aquesta variable com a aproximació tot i que cal advertir que només recull les importacions de béns, però no les de serveis. Per aproximar la segona de les variacions, la dels consums intermedis de la resta d’Espanya, hem emprat com a variable aproximativa la variació de les importacions de productes intermedis procedents de la resta d’Espanya disponibles a C-Interreg.113 La variació dels consums intermedis importats totals l’hem obtinguda a partir de la ponderació de les vari-acions d’ambdues taxes a partir del pes d’unes i altres importacions sobre les importacions totals. Hem emprat la mateixa variació com a aproximació tant a la variació de consums intermedis importats del sector industrial com a la del conjunt de l’economia. La variació dels CIM/VP l’hem obtinguda a partir de la variació del CIM, al numerador, i de la variació del VP, al denominador. En el cas dels industrials hem emprat la variació de la producció industrial mentre que en el cas de la del conjunt de l’economia hem emprat la variació de tota la producció. La taxa de variació s’ha aplicat sobre el valor del CIM/VP de 2005 i s’ha obtingut la diferència en punts percentuals, que és la dada que recull el gràfic 21.

113. Hem optat per agafar les variacions de productes intermedis sense incloure l’energia. Les importacions de productes intermedis sense l’energia augmenten el 17,6%. Si incloem l’energia augmenten el 23,8%. Amb l’energia el resultat final és una davallada del CIM/VP de 0,4pp enlloc dels 0,9 d’ara pel conjunt de l’economia, i un augment de 2,6pp en comptes dels 1,7pp pel cas de la indústria. El fet de calcular-ho amb o sense l’energia no modifica prou els resultats com per modificar-ne les interpretacions.

ÚLTIMES PUBLICACIONS EDITADES

Estudis i Informes del CTESC Informe sobre les empreses d'inserció a Catalunya.Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya.

Informe sobre l'accés i inserció del jovent al mercat de treball a Catalunya.

Informes de gestió

Informe de gestió 2011.

Dictàmens

Punts de venda a les llibreries de la Generalitat:

Barcelona - Rambles del Estudis, 118 93 302 64 62Girona - c. de Joan Maragall, 972 22 72 67Lleida - Dr. Fleming, 19 973 28 19 30Tarragona - c. Major, 37 977 21 17 97Madrid (Blanquerna) - c. Alcalá, 44 91 524 18 90

Per a més informació: www.ctesc.cat/cat_publicacions/index.htmlwww.ctesc.cat • [email protected]

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIPctesc.gencat.cat/doc/doc_12880109_1.pdf · Les noves...

Documents

Transcript of BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIPctesc.gencat.cat/doc/doc_12880109_1.pdf · Les noves...