Algunes consideracions sobre la

PERÒ...

Els verbs amb radicals velars

S'anomenen verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar: c [k] o g [g] en el radical d’alguns temps i persones i que no apareix a l’arrel del verb. Aquests verbs són fàcils de reconèixer per l’acabament –c de la primera persona del present d’indicatiu. Es tracta d’un acabament (irregular) del radical, no d’una desinència.

Els verbs que tenen formes velaritzades són: Els que acaben en –ndre: vendre, dependre,

respondre, estendre... Els que acaben en –ldre: moldre, resoldre,

absoldre... Els que acaben en –ure: moure, beure, riure,

treure... (excepte veure) Conèixer, aparèixer i els serus derivats Dur, venir, dir, poder, tenir, voler...

La gran majoria dels verbs de radical velaritzat  posseeixen un comportament  homogeni i, per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser d'irregularitat especial:

La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c.

Escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i  l’imperfet de subjuntiu.

De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...

El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent... Per tant, no són correctes formes com: venguent, coneguent; diguent...

La segona persona (singular i plural) de l’imperatiu es forma sobre l’arrel no velar (pren, preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la forma velar: prengui, prenguem, prenguin. Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades que no segueixen aquest model: els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.

Exemples:

Segueixen la normabeubeguibeguembeveubeguin

Segueixen la norma venvenguivenguemveneuvenguin

Excepció a la normadiguesdiguidiguemdigueudiguin

Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs (com dormir) o incoatius (com servir). El verbs incoatius afegeixen en algunes persones i temps, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència.Els temps en què hi ha l’increment són els següents:

Verbs 3a Conjugació

La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius, però no tots. Alguns exemples de verbs purs són: ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir, grunyir…

Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs:mentir - ment / menteixpresumir - presum / presumeixassumir - assum / assumeix

CASOS ESPECIALS

Per norma general, si volem saber si una paraula s’escriu amb o o amb u, només hem de buscar l’arrel d’aquesta paraula o una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica.

Ex: ull ullera ell porta nosaltres portem

Tot i així...a) Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR i DERIVATS

(acollir, escollir, recollir, descosir...) s’escriuen:1) Amb O en les formes àtones2) Amb U en les tòniques

O U

CollimCosiuEscopiré

CulloCusesEscup

b) Els verbs poder i voler s’escriuen amb O en totes les formes excepte:

Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull

El present de subjuntiu: pugui, puguis,

pugui, puguem, pugueu, puguemvulgui, vulguis,

vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

c) Cal recordar que hi ha alguns mots de la mateixa família però que tenen arrel diferent.

Amb O Amb U

Moll, molla Mullar, mullader, mullena

Pluja, plujós, plugim Ploure, plogués, plovisquejar

També anomenats falsos derivats o cultismes. Són paraules que provenen directament del llatí i no s’escriuen de manera diferent als derivats dels mots catalans: conserven la vocal de la paraula llatina original.

MOT PRIMITIU CATALÀ

DERIVAT CATALÀ PSEUDODERIVAT

Boca Boqueta, bocassa bucal

Capítol Capitolet Capitular

Cloure Cloenda, excloure Exclusiu, exclusió

Cònsol Consolat Consular (adj)

Corb Corba Curvatura, curvilini

Córrer Concórrer Concurrència, ocurrència

Doble Doblar Duplicar, duplicitat

Dolç Endolcir, dolcesa Dulcificar, edulcorar

Fèmur ---- Femoral

Forc Forquilla Bifurcar, bifurcació

Fur ---- Foral

Furóncol Furoncolós Furunculosi

Home Homenot Humà, humanisme

Jonc Joncar, jonquera Juncàcies, junciforme

Jove Jovent, joventut juvenil

PRIMITIU CATALÀ DERVIAT CATALÀ PSEUDODERIVAT

Moc Mocar, mocós Mucosa (subs), mucositat

Món Rodamón Mundial, tercermundista

Nodrir Nodriment Nutrició, nutrient, nutritiu

Om Omeda Ulmàcies

Ortiga Ortigosa Urticària

Ós Óssa, óssos Úrsids

Pèndol Pèndola Pendular

Plom Plomada, emplomar Plumbat, plumbi

Ploma Plomatge, plomall Plumífer

Pols(m) Polsera, polsar Pulsació, pulsió

Pols (f) Espolsar, polseguera Expulsar, expulsió

Pólvora Polvoritzar Pulverulent, pulverímetre

Porgar Esporgar Expurgar, purgar, purgatori

solc Solcar Sulciforme

sorgir ressorgir insurgent

Primitiu català Derivat català pseudoderivat

Títol Titolet, subtítol Titulació, titular, subtitular

Tos Tossir Antitussigen

Volcà Volcànic Vulcanisme, vulcanòleg

Els casos que no estan inclosos en els grups anteriors, es poden comparar amb mots d’altres llengües derivades del llatí (castellà, francès...). Però hi ha casos en què l’ortografia no coincideix i cal anar en compte.

S’escriuen amb o:

Aixovar Complir Gola RobíAssortiment Croada Hongarès RoíAtordir Descobrir Joglar RomanèsAvorrir-se Embotit Joventut

RossinyolBordell Escapolir-se Llúpol SofrirBotifarra Engolir Monyó

SospirBrúixola Escopir Mostela SostreureCalorós Escrúpol Nodrir TamboretCapítol Estoig Rètol TombaCobrir Fonament Retolar Tonyina

(...)

S’escriuen amb u

Ateneu Estèrnum RituBufetada Estiu RiuButlletí Europeu SauríButxaca Fòrum SubornarCacau Harmònium SufocarCorreuLiceu SupèrbiaCuirassa Muntanya TramuntanaDesmuntar Muntar TrofeuEscullera Museu Turmentar

(...)