Barcelona World Race · I, a dos, el ritme esportiu és més intens encara. Tres mesos de...

El més gran repte oceànic a dos 1

Barcelona World Race2014/2015

El més gran repte oceànic

a dos

El més gran repte oceànic a dos224.000 milles a dos, sense escales, sense assistència i en condicions extremes


UN GRAN DESAFIAMENT

Dos tripulants, un vaixell i 24.000 milles pels tres grans oceans del món. El 31 de desembre començarà a Barcelona el més gran

dels desafiaments que la navegació a vela a dos pot plantejar-se: fer la volta al món sense escales i sense assistència.

El sol fet de navegar més de 24.000 milles sense aturar-se és ja un repte per ell mateix. A dos, el desafiament es multiplica. A bord d’un vaixell de 18 metres d’eslora no hi ha possibilitat d’escapatòria. Es comparteixen les alegries, però també els moments d’estrès. Cal aprendre a gestionar les emocions i a sobreviure els alts i baixos propis i aliens.

Cal fer-ho en un entorn on no hi ha lloc per a comoditats. A bord dels IMOCA 60, els navegants han de ser totalment autosuficients. Menjar de sobre, llitera per dormir i unes quantes mudes per a tres mesos de navegació continuada. Depenen absolutament d’ells mateixos i de la seva embarcació en un recorregut per les latituds més inhòspites de la Terra.

S’enfronten, a més, a les condicions més dures que la natura pot oferir. Des de les desesperants calmes equatorials i la xafogosa calor dels tròpics fins al fred més intens i el perill dels gels. Al Gran Sud, les borrasques s’encadenen, les temibles ones piramidals amenacen embarcacions i tripulacions contínuament, i la humitat penetra fins als ossos. Les condicions esgotadores no donen treva ni al cos ni a la ment. La Barcelona World Race és una de les proves més grans de resistència física i psicològica del planeta.

Però si amb tot això no n’hi hagués prou, és una regata, una competició en què tots surten a guanyar. Porten el vaixell al límit, busquen sempre la màxima velocitat. Els IMOCA 60 són bòlids d’alta tecnologia on tot està pensat per anar al cent per cent. I, a dos, el ritme esportiu és més intens encara. Tres mesos de navegació extrema sense parar.

Per això, la Barcelona World Race, que forma part del Campionat del Món IMOCA Ocean Masters, és una gesta esportiva, humana i tecnològica difícilment equiparable amb cap altra. A dos, sense escales, al límit i en condicions extremes. Vet aquí l’atractiu de la Barcelona World Race i la raó del magnetisme que té entre els millors navegants del món, ja siguin especialistes en regates en solitari com amb tripulació.

“Participar a la Barcelona World Race és un privilegi, una aventura i un repte

enorme. Una gran lliçó per a la vida.”Jean-Pierre Dick

24.000 milles a dos, sense escales, sense assistència i en condicions extremes

© Y

van

Zedd

a


El més gran repte oceànic a dos4


6 16 navegants i un somni

8 El vaixell i el recorregut

10 Les tripulacions

18 Viure dins d’una rentadora

20 Una regata de resistència

22 Amb les mateixes armes?

24 I si tot va malament?

26 Treballar a quatre mans

28 Sols i en companyia

30 I aquesta gent com dorm?

32 Una parella sense opcions de fugida

34 Dieta: l’important és el gust

36 Telemedicina: cobertura il·limitada

38 Meteorologia: la clau de l’estratègia

40 La taula de cartes: el tercer tripulant

42 Units per satèl·lit

44 Dues regates per a la història

48 Programa científic

50 Programa educatiu

52 The Game

SUMARI

© G

uilia

n Gr

enie

r

BARCELONA WORLD RACE MAGAZINE. Direcció: Neus Jordi · Coordinació editorial: German de Soler · Fotografia: arxiu Barcelona World Race · Foto portada: Michèle Paret · Disseny i maquetació: Cèlia Mínguez · Traducció al català: Marta Pola Puigdellívol · Publicitat: Barcelona World Race · Editat per la Fundació Navegació Oceànica Barcelona en col·laboració amb el Campionat del Món IMOCA Ocean Masters · Produït per La Factoría Náutica · Imprès per Imprenta Rosés S.A. FUNDACIÓ NAVEGACIÓ OCEÀNICA BARCELONA. Edifici Consorci el Far, c/ Escar, 6-8 · 08039 Barcelona · Tel: +34 93 557 9700 · Fax: +34 93 557 9701 · [email protected]

Un producte

Distribuït per

Programa complet i més informació: www.barcelonaworldrace.org


16 N

AVE

GA

NTS

I U

N S

OM

NI

Dídac Costa

Gerard Marín

Anna CorbellaGuillermo AltadillAleix Gelabert

Nandor FaPepe Ribes

José Muñoz Jörg Riechers

Alex Thomson

Conrad Colman


“Es ist eine der härtesten Prüfungen

für Profisegler. Wir werden jede Stunde

des Rennens verfolgen, jeden Tag.”

Jochen Rieker, redactor en cap de Yacht“És una de les aventures més èpiques

possible per a navegants professionals. La seguirem cada hora, cada dia.”

“The Barcelona World Race is an epic test of endurance and a great illustration of collaboration and trust between the two sailors on each yacht. It will be compelling to follow.”

Elaine Bunting, directora de Yachting World“La Barcelona World Race és una prova èpica de resistència i un gran exemple de col·laboració i confiança entre dos navegants en cada embarcació. Una cita imprescindible.”

“Sedici velisti, otto barche, 24.000 miglia di regata intorno al mondo, zero scali. Fare Vela

sarà sempre con voi.” Michele Tognozzi, director de Fare Vela

“Setze navegants a vela, vuit embarcacions, 24.000 milles de regata al voltant del món, zero escales.

Fare Vela sempre estarà amb vosaltres.”

“D’entre tots els valors humans que encarna la Barcelona World Race, el més fascinant és la capacitat d’aquests navegants per enfrontar-se a l’imprevisible.”

Germán de Soler, director de Náutica y Yates Magazine

“La Barcelona World Race, c’est le Vendée Globe à deux... et donc la plus belle course du monde!”

Didier Ravon, redactor en cap de Voiles et Voiliers“La Barcelona World Race és la Vendée Globe a dos... i, per tant, la regata més bonica del món.”


Bernard StammJean Le CamWilly García

Bruno García

Sébastien Audigane

Foto

mun

tatg

e: ©

Jorg

e An

dreu

Guanyarla Barcelona World Race

UN VESTIT A MIDA

Iguals però diferents. Cada IMOCA 60 està construït a mida per a un projecte específic. Des de l’arquitectura a l’enginyeria, passant per la configuració de

la banyera de maniobra o l’interior, cada veler és diferent si bé tots compleixen les normes essencials de la classe IMOCA, unes mides màximes: eslora de 60 peus (18,29 metres), 4,5 metres de calat i 29 d’alçada de pal sobre la línia de flotació. A partir d’aquí, i adequant-se a complexes normes d’estabilitat, cada dissenyador és lliure de concebre el vaixell segons els requeriments dels qui el tripularan.

L’objectiu del disseny és aconseguir el millor compromís entre màxima velocitat, estabilitat i seguretat. I perquè així sigui, la tecnologia és un factor clau. Per a la construcció es fan servir els materials més lleugers i durs existents, com la fibra de carboni o el kevlar.

Però no totes les tripulacions tenen la sort de disposar d’un vaixell nou per a cada regata. Un IMOCA 60 té una llarga vida i no són pocs els equips que correran la Barcelona World Race amb embarcacions veteranes, amb unes quantes voltes al món a l’esquena, però revisades des de la perilla del pal fins a la quilla, modificades, adaptades i equipades amb els últims avenços perquè segueixin acomplint l’objectiu per al qual foren concebudes: tornar els tripulants a casa després de fer la volta al món en regata.

Quilla pivotant

Bulb

Tancs de contrapès

centrals i de popaPales dels timons

Escotilla d’emergència

Balsa de salvament

Molinet central de maniobra

Taula de cartes amb

seient-llitera

AIXÍ ÉS UN IMOCA 60 MAMPARES ESTANQUES: asseguren que la unitat sigui insubmergible. A proa s’ubica l’anomenada crash box, o caixa de col·lisió farcida d’espuma, que es pot destruir en cas de col·lisió contra un objecte flotant.

TANCS DE CONTRAPÈS: es poden omplir amb fins a cinc tones d’aigua, que es desplacen en les virades o en funció de les necessitats. És el llast mòbil.

QUILLES PIVOTANTS: poden bascular fins a 40º a cada banda amb l’ajut d’un pistó hidràulic que mou les 3,5 tones que pesa el bulb.

ORSES ASIMÈTRIQUES: a les bandes, rectes o corbades, s’aixequen o enfonsen com un sabre. Alguns vaixells també tenen orses verticals a proa.

DUES PALES DE TIMÓ: amb transmissió mitjançant roda o canya, poden ser fixes o enlairables.

EL VAIXELL



TRES MESOS AL VOLTANT DEL MÓN

Els participants recorreran aproximadament 24.000 milles nàutiques (44.448 quilòmetres) i estan obligats a respectar les zones d’exclusió que s’estableixen

a les latituds més australs en funció de la posició dels gels flotants de la banquisa antàrtica, per limitar la baixada dels velers i minimitzar els riscos de col·lisió o de quedar fora de l’abast dels serveis de rescat.

Se’ls permet un màxim de tres parades tècniques d’un mínim de 24 hores per a reparacions o emergències mèdiques quan sigui imprescindible per acabar el recorregut amb seguretat.

Els vencedors de la primera edició (2007/08), Jean-Pierre Dick i Damian Foxall, a bord del Paprec Virbac 2, necessitaren 92 dies, 9 hores, 49 minuts i 49 segons, a una mitjana d’11,13 nusos, per completar el recorregut. En la segona edició (2010/11), Jean-Pierre Dick repetí triomf navegant amb Loïck Peyron en el Virbac-Paprec 3, amb un temps de 93 dies, 22 hores, 20 minuts i 36 segons (un dia i 13 hores més que en l’edició anterior).

Un IMOCA 60 sol pesar entre 8 i 9 tones; un veler de creuer de la

mateixa eslora en pesaria 20

Crash box

Bauprès

Comportes estanques

Mampares estanques

Tancs de contrapès de proa

Estiba de veles

Pistó electrohidràulic

Orses asimètriques

EL RECORREGUT

La Barcelona World Race fa la volta al món d’oest a est, amb sortida i arribada a Barcelona per l’anomenada “ruta dels tres caps”, per l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic:

deixa els caps de Bona Esperança, Leeuwin i Hornos per babord (l’esquerra) i rodeja el continent de l’Antàrtida per estribord.


LES TRIPULACIONS

Esportistes, navegants, somiadors…?

S’embarquen per fer la volta al món. Pot sonar un pèl poètic, però probablement és una de les decisions menys idíl·liques que es poden prendre en aquesta

vida. Perquè circumnavegar el globus en la Barcelona World Race és dur, molt dur. Els pocs elegits que ho aconsegueixen viuen moments extraordinaris, inoblidables; perquè són magnífics, però també

perquè poden arribar a ser terribles.


© A

ndré

s So

riano

/Neu

troge

na

“Una regata a dos és sobretot una

aventura humana.” Jean Le Cam

Qui són aquests éssers humans que arrisquen les seves vides per

submergir-se en una natura extrema, absolutament verge, per obrir-se camí pels oceans salvatges, en el que alguns consideren el somni de la seva existència? I com trien els seus companys, en qui han de tenir una confiança cega fins al punt de posar la seva vida a mans de l’altre?

Per a alguns, es tracta de veritables herois; altres diran que són uns

aventurers; i hi haurà qui els consideri només professionals que no fan més que complir amb la seva feina. En la flota d’una volta al món a dos es reuneixen molts d’aquests caràcters diferents, oposats i fins i tot incompatibles.

Però comparteixen un denominador comú: la passió pels grans horitzons oceànics, la disposició a explorar els seus límits i la voluntat d’anar sempre més lluny.

APASSIONATS DELS GRANS HORITZONS

© G

uilia

n Gr

enie

r

11El més gran repte oceànic a dos


Experts en el Gran SudEn una regata com la Barcelona World Race hi ha tripulants que acumulen mitja dotzena de voltes al món i n’hi ha que s’enfronten per primera vegada a un repte d’aquesta magnitud. Per als primers, tot i que no hi ha dues circumnavegacions iguals, la Barcelona World Race pot ser tan sols una altra fita en la seva carrera esportiva. Per als segons, és una oportunitat única de complir el somni de la seva vida.

Guanyador de la Nova York-Barcelona 2014, ha participat a quatre Volvo Ocean Race. Fou quart a la Barcelona World Race 2010 i té el rècord Nova

York-Barcelona, aconseguit el 2010, i el de la Ruta del Descubrimiento. Ha participat tres vega-

des a la Copa Amèrica.

Guanyador de la volta al món en la Clipper Race de 1998, fou segon en la Barcelona World Race 2007, en què baté el rècord de més distància recorreguda en 24 hores, i tercer en la Vendée Globe 2011. Una apendicitis li va impedir participar en la passada edició. Ostenta el rècord de l’Atlàntic en solitari, que aconseguí el 2012.

Alex Thomson Bangor (Regne Unit), 40 anys

Pepe RibesBenissa (Espanya),

43 anys

12

Més de la meitat dels participants saben què és circumnavegar el planeta sense escales, pel

Gran Sud, superant el mític cap d’Hornos, símbol de la duresa extrema dels oceans australs. Alguns fins i tot han superat la punta meridional d’Amèrica en sis ocasions. És el cas de Guillermo Altadill, per exemple, el navegant espanyol amb més milles navegades en competició oceànica i que porta sis voltes al món a l’esquena.

Semblant és el cas del francès Jean Le Cam, del suïs Bernard Stamm, del britànic Alex Thomson i de l’espanyol Pepe Ribes. Amb algunes diferències.

Mentre que Altadill i Ribes han navegat gairebé sempre amb tripulacions nombroses, Le Cam,

Stamm i Thomson són especialistes en navegar en solitari. Per a ells la convivència pot ser més difícil, encara que Thomson ja sap el que és lluitar amb un únic company durant més de tres mesos: fou segon en la primera edició de la Barcelona World Race al costat de l’australià Andrew Cape.

Le Cam i Stamm no amaguen que la convivència és sempre una gran incògnita.

Sobre aquest tema el francès ha declarat: “Personalment no tinc experiència durant tant temps en aquest tipus de regates. La meva última Barcelona World Race s’acabà a Cap Verd, després de trencar el pal. Serà la nostra primera experiència comú amb Bernard, però em sento optimista.”

© B

.Stic

helb

aut

© B

.Stic

helb

aut

© H

ugo

Boss

HUGO BOSS

El més gran repte oceànic a dos

QUI SÓN?

Altadill és l’espanyol amb més voltes al món a l’esquena: sis. Ostenta dos rècords de volta al món i

dos de velocitat en 24 hores. Fou entrenadorolímpic en cinc ocasions, ha participat a la Copa

Amèrica i ha guanyat dues vegades la Sydney-Hobart. Es va retirar de la Barcelona World Race 2007.

Muñoz és el xilè amb més experiència en regates oceàniques. Destaca el seu segon lloc en la volta al món a dos Portimao Global Ocean Race 2008 amb un Open 40 i les seves dues participacions a la Fastnet. És el primer xilè que participa en regates de la classe IMOCA.

Guillermo AltadillBarcelona (España), 52 anys

José MuñozAlgarrobo (Xile), 42 anys

© J

. And

reu

NEUTROGENA


Fou campió del món el 2012 i dues vegades subcampió del món el 2002 i el 2011, en la classe

Europa. Fou quart a la Mini-Transat 2007 en embarcacions de sèrie i vint-i-unè el 2009 en

prototips.En l’edició 2010-2011 de la Barcelona World Race quedà vuitè fent equip amb Ludovic Aglaor.

Llicenciada en veterinària, és la primera i única espanyola que ha fet la volta al món sense escales i també la primera dona a completar una volta al món a dos en un equip femení, en l’edició anterior amb Dee Caffari. Fou la primera dona en la Mini-Transat del 2009.

Anna Corbella Barcelona (Espanya), 38 anys

Gerard MarínL’Escala (Espanya), 32 anys

13

Un cas especial és el d’Anna Corbella i Gerard Marín, que a bord del GAES Centros Auditivos serà l’única tripulació mixta en aquesta edició. Els dos tenen una experiència semblant: tots dos procedeixen de la vela lleugera —l’Anna Corbella fou preolímpica de 470 i Gerard Marín ha sigut campió del món de la classe Europa— i de navegació en solitari en la classe Mini, i els dos tenen en el seu bagatge una volta al món: la Barcelona World Race de fa quatre anys.

Una tripulació mixta i experimentada

© @

GAES

Cen

tros

Audi

tivos

© M

ireia

Per

elló

© J

. And

reu

Bruno García té dues grans passions: la medicina i la vela. La primera és la seva feina –és cardiòleg– i la segona, la seva gran afició. Després de trencar el pal en la passada Barcelona World Race, ara torna a intentar el somni de la

seva vida: fer la volta al món. I ho fa amb el seu gran com-pany de navegacions oceàniques, el seu germà Willy.

Aquest comercial barceloní acumula cinc transatlàntiques en el seu bagatge. Quedà novè en la Mini-Transat 2003, i abans també havia corregut l’AG2R de 1994 amb el seu germà Bruno.

Willy García Barcelona (Espanya), 42 anys

Bruno García Barcelona (Espanya),

47 anys

GAES CENTROS AUDITIVOS



Ha participat en diversos rècords: volta al món, Nova York-San Francisco,

distància recorreguda en 24 hores i Atlàntic Nord. Es retirà de l’edició 2010

de la Barcelona World Race per una avaria a la quilla del Groupe Bel.

La Barcelona World Race serà la seva segona gran rega-ta en la classe IMOCA, després de córrer la Fasnet 2014. Guanyà la Route du Chocolat 2012 amb un Open 40, fou segon a la Quebec-St Malo i tercer a la Transat Jacques Vabre 2013, sempre en la modalitat a dos. En solitari fou sisè a la Route du Rhum 2010 amb un Open 40.

Jörg RiechersHamburg (Alemanya), 46 anys

Sébastien AudiganeBrest (França), 46 anys

14

Una regata iniciàticaMalgrat tenir una gran experiència oceànica amb tripulació o en solitari, almenys quatre dels participants en aquesta edició de la Barcelona World Race mai han circumnavegat la Terra; mai s’han enfrontat al Gran Sud, el tram més exigent de la prova, però també el gran esperó.

Aleix Gelabert i Dídac Costa comparteixen embarcació, i per això no tindran ningú més al seu costat que els respongui els interrogants que es plantegen

a mesura que s’acosten als quaranta rugents, els paral·lels de l’hemisferi sud on el vent de vegades udola incansable les 24 hores del dia. És el regne dels albatros solitaris, del fred... i de la soledat, ja que és la zona menys visitada de tot el planeta.

L’alemany Jörg Riechers, en canvi, tindrà a mà algú amb l’experiència d’haver fet la volta al món. Per al francès Sébastien Audigane, company del germànic, els oceans australs són la seva segona llar. Encara que només ha completat una circumnavegació, ha participat en cinc temptatives i l’any passat superà el cap d’Hornos en sentit invers (d’est a oest) durant la travessa en què baté el rècord Nova York-San Francisco. A més a més, participà en la segona edició de la Barcelona World Race: la seva aventura acabà just després de superar la punta meridional d’Amèrica i entrar a Ushuaia, on el seu Groupe Bel arribà amb la quilla trencada.

“Ser a la sortida de la Barcelona

World Race ja és un gran

repte. I si l’acabes, és un

gran triomf.” Bruno García

© M

ireia

Per

elló


© M

ireia

Per

elló

© C

onra

d Co

lman

Amb tres voltes al món a l’esquena, Nandor Fa és un mite a Hongria. Ha completat dues voltes al món en solitari en regata, primer per etapes el 1990-91 i després la Vendée Globe de 1992-93, que finalitzà en cinquena posició. Torna a les regates en IMOCA 60 després de 18 anys retirat de la competició.

Emprenedor i atleta, té una àmplia experiència oceànica en solitari i en doble. Participà a la

Mini-Transat del 2009 i a la Route du Rhum en classe 40 el 2010. El 2012 guanyà la regata a

dos Global Ocean Race i el 2013 quedà segon en classe 40 a l’Atlantic Cup.

Conrad Colman Auckland (Nova Zelanda),

31 anys

Nandor Fa Székesfehérvár (Hongria), 61 anys

SPIRIT OF HUNGARY


Format al costat del gran Eric Tabarly, se’l coneix com el rei Jean pels seus grans resultats: segon i cinquè a la Vendée Globe de 2004 i 2012, tres victòries a la Solitaire du Figaro i una a la Transat AG2R. El 1982 baté el rècord

de l’Atlàntic. Es retirà de la Barcelona World Race el 2010 després de trencar el pal del seu Président.

Bomber de professió, fou el millor espanyol a la Mini-Transat de 2011 en categoria

sèrie. Igual que el seu company, s’ha for-mat en la classe mini i aquest és el primer

cop que participa a la Barcelona World Race i la seva primera volta al món.

Arquitecte, aquest és el primer cop que participa a la Barcelona World Race i també la seva primera volta al món. Format en la classe mini, va ser el primer espanyol en la Mini-Transat de 2011 en la categoria de prototips.

Campió del món IMOCA el 2003 i el 2007. El 2002 i el 2006 guanyà dues voltes al món en solitari amb escales. Ha participat a tres Vendée Globe i ostenta el rècord de la volta al món el 2005 i de travessa de l’Atlàntic oest-est el 2001. Té el mateix patrocina-dor des del 2003.

Bernard StammGinebra (Suïssa), 51 anys

Aleix Gelabert Blanes (Espanya), 37 anys

Jean Le Cam Quimper (França), 55 anys

Dídac Costa Barcelona (Espanya),

34 anys

15

Per a Dídac Costa, bomber de professió, i Aleix Gelabert, arquitecte, aquesta és la seva primera volta al món i la faran en la més veterana de totes les embarcacions:

el One Planet, One Ocean & Pharmaton. No es plantegen la regata exclusivament per guanyar, sinó com un desafiament extrem molt diferent: “Participar a la Barcelona World Race suposa un gran repte per a nosaltres, i volem tornar

la confiança que se’ns ha donat de poder competir al més alt nivell de la vela oceànica i de poder fer-ho combinant el vessant esportiu amb

el científic”. I és que durant el recorregut el One Planet, One Ocean & Pharmaton mesurarà la salinitat i la temperatura de l’aigua

superficial del mar i analitzarà la concentració de microplàstics a l’aigua, apart de llançar una balisa Argo i d’avaluar la qualitat de l’aigua superficial, dos projectes que també duen a terme

la resta d’embarcacions participants, tot plegat en el marc d’un programa científic coordinat per la Comissió

Intergovernamental de la UNESCO.

No tot és guanyar©

Alfr

ed F

arré

© M

ireia

Per

elló

© M

ireia

Per

elló

© M

ireia

Per

elló

CHEMINÉES POUJOULAT ONE PLANET, ONE OCEAN & PHARMATON


El més gran repte oceànic a dos18VIDA A BORD

Viuredins d’una rentadora

La vida durant tres mesos a l’interior d’un IMOCA 60 transcorre en una cabina de no més de 10 metres quadrats. La resta del veler és estructural i es destina a les veles i a l’equipament. A l’interior de la unitat tot està condicionat al pes. Un fogó de gas, una petita aigüera i dues lliteres són les úniques comoditats de què disposen. Fins i tot la taula de cartes està reduïda a la mínima expressió. Per dormir, normalment els navegants no es reparteixen les lliteres, sinó que comparteixen la mateixa segons les necessitats de pes i escora de l’embarcació. Una lona tensada i un sac de dormir, de vegades amb roba dins perquè es mantingui calenta, els bressola en el seu descans durant més de 90 dies.

“Cada cop que el vaixell cau des de dalt d’una onada, és com una canonada.

Impossible estar dempeus. Fins i tot de quatre grapes és complicat.”

Bernard Stamm


CONVIDAT A BORD

Durant més de 90 programes, Albert Om ha estat convidat a compartir durant dos dies les

cases dels seus amfitrions. Ara se submergeix uns instants en la vida a bord dels navegants de la Barcelona World Race.

Què li sembla que dues persones s’embarquin en una volta al món?

Fascinant. Per què ens agrada tant dur la vida al límit, fugir de les rutines, desafiar la natura per guanyar-li la batalla?

S’imagina l’austeritat de la seva vida a bord?Lluitem per tenir comoditats i, al final el que

volem és prescindir-ne. Hi ha qui s’hi enganxa dues o tres vegades i

encara hi vol tornar …M’agraden els canvis, la sensació que la vida és

reversible, que no sempre tot serà igual. Entenc que una bona part és això en aquest cas. És addictiu. Si ho proves, hi vols tornar.

Com creu que s’ho fan per compartir aquests tres mesos junts?

Implica molta generositat. I sobretot tenir curio-sitat, que és el que et fa arribar a vell despert i sa. És més fàcil aguantar tres mesos junts a alta mar que a casa. A bord, les persones estan pre-disposades a donar el millor d’elles mateixes, se saben en una situació extrema però que comença

i acaba. Jo no m’hi embarcaria però admiro mol-tíssim a qui ho fa, perquè una de les facetes del periodisme que més m’agraden és la possibilitat de veure vides que saps que no viuràs.

Els seus recursos emocionals com a perio-dista serien aplicables a aquesta navegació?

El meu temps de convivència a El convidat és de dos dies, és incomparable... La sensa-ció de fracàs en una aventura com aquesta és haver estat a punt d’embarcar-se i, al final, no atrevir-s’hi, no per haver d’abandonar-la un cop començada.

Els participants no busquen fama ni diners…En veure que t’acostes a port et deu inundar un

allau de pensaments. Com sortir un altre cop a la superfície des d’un altre món? Als qui l’observem des de la platja, el mar ens sembla infinit. Que hi hagi algú buscant-li els límits em sembla fantàstic.

Periodista. Director del programa de TV3 El convidat

Albert Om

“Als qui l’observem des de la platja, el mar ens sembla infinit. Que hi hagi

algú buscant-li els límits em sembla fantàstic.”

19

A fora, a la banyera, tot i que protegits pel teuladell, la vida no

és més confortable. Enfundats en els seus vestits d’aigua,

gairebé sempre sols excepte quan maniobren, suporten les

contínues ruixades, el fred o la calor extremes... Si la vida

a l’interior és el més semblant a viure dins del tambor d’una

rentadora, a l’exterior és el més allunyat que podem imaginar a

una plàcida terrassa amb vistes.

A més de 20 nusos de velocitat el soroll és

eixordador. L’escora, el capcineig i les sotragades

pels cops del buc contra les onades converteixen la més

simple de les rutines, com preparar una beguda calenta

o vestir-se, en una tasca complexa.

© T

hier

ry M

artin

ez©

Est

rella

Dam

m

© W

e Ar

e W

ater


UNA REGATA DE RESISTÈNCIA

24 hores al dia

© E

stre

lla D

amm

En una regata de volta al món, el dia transcorre en una successió fragmentada de descans i activitat, sense pràcticament temps morts. Encara que les tripulacions solen tenir un esquema de treball preestablert per a cada dia, la realitat és que no hi ha dos dies iguals; el més habitual és que les condicions i els imprevistos alterin tots els plans, es trenquin les rutines i el cansament s’acumuli.

Amb l’esgotament sorgeixen els dubtes i el navegant haurà de lluitar, a més de contra l’oceà i les adversitats, contra els seus temors i estats d’ànim.

20 El més gran repte oceànic a dos


OCEANS, DESERTS, IMMENSITATS

L’escriptor Josep Pla, en el seu llibre Cinc històries del mar, relatà de forma magistral un viatge de tot just 100 milles que

féu amb l’amic Sebastià Puig, des de Palafrugell al Rosselló francès, a bord d’un bou, una barca en què la combinació de vela i rems la convertien en la millor eina per viure una expe-riència inoblidable. Aquells 15 dies retallant la costa, domant la tramuntana i dibuixant el mar de fons, tingueren dimensions gegantines per a ells.

D’això fa 96 anys. Era el 1918, quan les distàncies es mesu-raven per dies, setmanes o mesos i el món era gairebé infinit. Avui la Terra, de sobte, se’ns ha fet petita... I no obstant això, encara queden espais on l’ésser humà és insignificant, fràgil, on ens sentim realment aïllats del món i on la natura es fa respec-tar per la seva enorme dimensió: són els oceans i els deserts. Miratges en una societat hipertecnificada, atapeïda, comprimi-da. Són llocs on el món encara és immens i conceptes com resistència, esforç, companyonia, generositat o decisió seguei-xen tenint sentit.

Ho comprovo cada dia en les meves navegacions en solitari i ho vaig constatar en el meu primer París-Dakar, el 1982, quan perdut en el desert, exhaust i malalt, a centenars de quilòme-tres de cap lloc i amb la meva Ossa 310 Pionner al límit, la generositat i l’entrega dels equips fou decisiva.

El món ens ha quedat petit, però els oceans i els deserts són la reserva dels somnis, l’aventura i la imaginació. La Barcelona World Race conserva tota aquesta essència.

UNA REGATA DE RESISTÈNCIA

Primer pilot espanyol que

participà al París-Dakar i navegant

solitari

Juan Porcar

21

“Cal conèixer els propis límits i no forçar-los. La clau és esdevenir un amb l’embarcació.”

Sébastien Audigane

©W

e Ar

e W

ater

© J

uan

Porc

ar m

ar

Encara que des del principi els tripulants saben que en tres mesos mai tindran més de tres o quatre

hores seguides per a ells mateixos, també saben que és el preu que han de pagar, 24 hores al dia

durant més de 90 dies, per l’extraordinari privilegi de planejar a 20 nusos en la immensitat de l’oceà

amb l’única companyia dels albatros.



Amb les mateixes armes?

Les participants femenines de la Barcelona World Race mai han decebut. Ja en la primera edició, Michèle Paret pujà al podi juntament amb el seu veterà company, Dominique Wavre, i Servane Escoffier fou la primera a completar una volta al món a dos sense fer cap escala, en companyia d’Albert Bargués. Anna Corbella torna a competir en aquesta edició. El 2011 esdevingué la primera espanyola a circumnavegar el planeta en regata. L’Anna i la seva companya Dee Caffari –l’única dona que ha completat tres circumnavegacions- aconseguiren ser la primera tripulació femenina a dos a fer la volta al món sense escales.

El mar no hi entén de gèneres i ens iguala a tots. En una regata de volta al món, l’anàlisi, la previsió, la reflexió i també la capacitat de resistir i d’identificar- se amb la natura juguen un rol molt més important que la mera força física. En un IMOCA 60, a més, la força muscular pot ser substituïda en bona part per una distribució de la maniobra segons les

característiques de la tripulació. Probablement, un equip femení no serà tan ràpid com un de masculí en algunes maniobres, però aquest detall amb

prou feines influeix en una regata de resistència com és una volta al món.

Quatre noms propis

El gènere no importa

En el món de l’esport, homes i dones solen competir en categories diferents. La vela oceànica és una de les poques excepcions a aquesta regla general.

La Barcelona World Race no fa distinció entre gèneres, ni a l’hora d’inscriure’s, ni a l’hora d’establir les classificacions.

Guanyadora de dues medalles olímpiques entre altres múltiples trofeus, Natalia Vía-Dufresne reparteix el seu temps entre el

coaching, el màrqueting nàutic i l’escola de vela.Creus que hi ha diferències en com afronten una volta al

món una tripulació femenina i una de masculina?Crec que no. Cadascú s’enfronta al repte que es proposa

segons les seves possibilitats, les capacitats i els mitjans dels que disposa, i això no té res a veure amb ser dona o home.

La versatilitat femenina és un avantatge?L’adaptació al canvi o la capacitat de fer moltes coses alhora és

un aspecte positiu, ja que en una regata has d’anar prenent deci-sions constantment i hi ha canvis inesperats.

Creus que hi ha diferències en la forma de plantejar les estratègies?

Per mi no hi ha diferència al plantejar com fer la regata o la ruta. Crec que depèn més del caràcter i els coneixements en navegació de cada regatista.

Veus dificultats afegides per una tripulació femenina?Crec que les dificultats que poden haver-hi són físiques, perquè

s’han de manipular coses molt pesades i potser la preparació de l’embarcació, sistemes i altres detalls tècnics són diferents.

Es gestiona el risc de forma diferent?El que es diu que les dones són més prudents que els homes no

es pot generalitzar. Ser més o menys arriscat és una habilitat que s’entrena navegant i prenent consciència dels propis límits.

I la gestió de les emocions?Igualment, no es pot generalitzar i dir que les dones som més

sensibles i mostrem més les emocions. Depèn de cada persona, sense distincions.

En una navegació extrema i tan llarga com la Barcelona World Race, pensar en la família és un estímul o pot ser un fre a l’hora de prendre decisions arriscades?

Suposo que la responsabilitat de la família, i més si tens perso-nes que depenen de tu com els fills, pot influir de forma que pensis més en ells que en tu mateix en situacions límit.

S’ha sentit discriminada algun cop en el món de la vela pel fet de ser dona?

No, però sí que noto que costa que comptin amb una dona per governar o portar la tàctica en equips de regata.

Regatista

Natalia Vía-Dufresne

22

© M

ique

l Cas

anel

les

© T

h.M

artin

ez



Amb les mateixes armes?

Fer una volta al món a dos exigeix valors i un caràcter d’esportista molt especials. La capacitat d’assumir el risc, de prendre decisions

davant els elements de la natura que queden fora del seu control, així com l’habilitat emocional de gestionar la incertesa, són algunes de les principals aptituds que es requereixen a un navegant oceànic.

ASSUMIR EL RISC

I si tot vamalament?


GESTIONAR LES EMOCIONS

En una regata de tres mesos al voltant del món són nombroses les situacions en què tot sembla que

va malament. Aleshores, la pressió i l’angoixa poden portar a una persona no entrenada al col·lapse o al bloqueig. En aquestes situacions, saber gestionar les emocions adequadament resulta determinant. El navegant oceànic ofereix un clar exemple de la importància de ser amos de les nostres emocions en comptes de ser dominats per elles, perquè les emocions són informatives i cal tenir-les en compte.

Elles són les que ens permeten prendre decisions en segons, quan no hi ha temps per a una reflexió més meditada.

Sovint és la intensitat de l’emoció el que determinarà la seva adaptabilitat. La por davant una decisió o la ràbia com a resposta a un error és disfuncional i condueix a un gran malestar personal. Aleshores la clau rau en saber dominar la intensitat de l’emoció de forma que aquesta s’experimenti en els seus nivells més adaptatius, és a dir, que pugui ser traduïda en accions que resolguin els problemes. Això implica reconèixer l’ansietat, l’enuig o la tristesa en el moment en què emergeixen. Aquest “adonar-se’n” és el que ens permet manejar els sentiments de manera que no ens arrosseguin i gestionar-los amb eficàcia. I s’aconsegueix amb un llarg i ardu entrenament previ.

Per això, el tret de sortida indicarà també, en certa mesura, l’inici de la posada en pràctica d’aquest aprenentatge emocional.

Psicòloga

Clara Duch

“Quan ets enmig de l’oceà, les facultats mentals d’alguns navegants poden patir i, com a conseqüència, les diferències tecnològiques i de velocitat de l’embarcació no compten gaire si no en pots treure profit.”

Jean-Pierre Dick

La Barcelona World Race arranca molt abans de la sortida.Cada IMOCA 60 es prepara amb mesos d’antelació amb entrenaments

que sotmeten les embarcacions a esforços màxims per evitar imprevistos i disposar d’alternatives a situacions concretes. Però no tot és previsible

i, per això, per fer front als fets inesperats, els navegants també es preparen psicològicament; i ho fan preveient situacions emocionals i

establint pautes de resposta davant els imprevistos.

A diferència d’altres esports, en un entorn extremadament hostil,

amb humitat permanent, fred i falta de son, en la vela oceànica és

fonamental l’entrenament del control emocional, ja que amb les emocions

alterades s’és menys capaç de rendir esportivament i de trobar

solucions a problemes concrets. Els navegants oceànics han d’aprendre,

sobretot, a gestionar l’estrès.

25

© B

enoi

t Stic

helb

aut

© J

orge

And

reu



“Navegar a dos és físicament més dur

que en solitari ja que normalment fas més

maniobres.” Alex Thomson

MA

NIO

BR

ES

Treballar a quatre mans

© M

ique

l Cas

anel

les


LA BANYERA: UN CONCENTRAT DE MANIOBRA

Un quilòmetre i mig de caps convergeixen en el reduït espai de la banyera d’un IMOCA 60. Un mínim de

cinc winches i almenys un potent molinet central desmul-tiplicador, l’anomenat grinder, permeten moure les tones de força que les veles exerceixen sobre drisses, escotes o qualsevol altre cap. Tot és mecànic: l’electricitat és un bé escàs a bord.

Encara que no hi ha dues distribucions de banyera iguals, en el seu disseny tots els plànols de maniobra d’un IMOCA 60 parteixen de tres criteris: seguretat, fiabilitat i senzillesa. Molinet, winches, mordasses... tot ha d’estat a l’abast de la mà i a poques passes per a reduir al màxim els desplaçaments per la coberta, i evitar haver d’anar al pal o a la proa, tret que sigui del tot imprescindible.

“Navegar a dos és físicament més dur

que en solitari ja que normalment fas més

maniobres.” Alex Thomson

Només dues persones per controlar un vaixell de 18 metres d’eslora, amb un pal de gairebé 30 i una superfície vèlica d’uns 300 metres quadrats en cenyida i de 600 en rumbs portants. La força que un aparell així exerceix sobre els caps i cada part de l’embarcació es mesura en tones i és tan descomunal que és impossible caçar ni un mil·límetre de cap sense l’ajut dels molinets.

Treballar a quatre mans

Virades esgotadores

A diferència d’un veler normal, en un IMOCA 60 els tripulants inverteixen almenys mitja hora per completar en condicions ideals cada una de les dues maniobres principals: la virada i la trabujada.Cada vegada cal desplaçar les veles de dins, traslladar 600 quilos de pes entre veles i equipament, transvasar gairebé tres tones d’aigua dels tancs de llast mòbil, caçar burdes, moure els carros, canviar de banda els 3.500 quilos de la quilla basculant, amollar i caçar escotes de major i floc, abaixar i ajustar les derives … I això, centenars de vegades durant la regata. Qualsevol errada, a la velocitat d’un IMOCA 60, que pot assolir puntes de més de 30 nusos en planatge, pot provocar un desastre irreparable.

© J

orge

And

reu

© N

eutro

gena


La Barcelona World Race té una característica que la fa única entre les proves oceàniques de volta al món: es fa a dos. No obstant això, durant la major part del

temps es viu i es navega com en una regata en solitari: un treballa mentre l’altre descansa. La diferència

respecte a la navegació en solitari és que cadascú sap que pot recórrer si cal al seu company. Sols

EL REPTE DE LA SOLEDAT

i en companyia


VÈNCER EN SOLITARI

Un dels llibres que més marcà la meva adolescència va ser Victòria en solitari, de Peter Habeler. L’obra relata la primera

ascensió sense oxigen artificial a l’Everest, el 1978, protagonitzada per Reinhold Messner i ell mateix, formant part d’una nombrosa expedició d’alpinistes. No va ser fins uns anys més tard que vaig entendre l’esperit i el missatge d’un títol homologable a totes les escalades que ha protagonitzat l’home.

L’alpinisme és un esport que es viu i s’experimenta en gran part en solitari. Com en el mar, la immensitat del paisatge i la solemnitat sòbria que ens envolta t’endinsa en un estat de recolliment espiritual; i malgrat els companys, durant l’escalada cada pas l’assumeixes sol i són llargues hores de lluita contra tu mateix, contra els teus dubtes i els teus patiments. L’atac a un cim com el K2 et pot costar unes 20 hores d’anada i tornada des de l’últim camp. I us asseguro que són hores que, tot i ser

compartides amb altres companys, es viuen en una soledat exis-tencial. A més de 8.000 metres, la lluita per seguir endavant, per sobreviure, per fer cada pas i no cometre cap error, és una lluita en solitari.

També quan escales parets i ets el primer de la cordada, l’enllaç amb el teu company que et procura la corda no és suficient per contrarestar l’enorme soledat que afrontes quan tens un tram difícil per davant.

Però, a més a més, durant les grans expedicions, existeix la soledat que hom viu quan ets lluny de casa. Com quan estàs perdut enmig de l’oceà, l’enyorança, la impossibilitat física durant dies i dies de rebre una abraçada de la teva gent, és un dels senti-ments més poderosos i difícils de superar.

Per tot això, qualsevol victòria en l’alpinisme i en el món de la vela no deixa de ser una “victòria en solitari”.

Alpinista

Ferran Latorre

“En l’alpinisme, com en el mar, la immensitat del paisatge i la solemnitat sòbria que ens envolten t’endinsen en un estat de recolliment espiritual.”

Tot i anar dos en el vaixell, són moltes les hores durant les quals la sensació de soledat del tripulant a coberta és aclaparadora

29

© G

AES

Cent

ros

Audi

tivos

© E

stre

lla D

amm

© F

erra

n La

torre



EL SON

I aquesta gent com dorm?

A bord, en el reduït espai de la cabina, els navegants disposen de dues lliteres espartanes, una a cada banda, que fan servir en funció de la bordada que porten, encara que de vegades es veuen obligats

a dormir entre els sacs de veles, asseguts, completament vestits amb roba d’aigua o als seients-llitera de la taula de cartes.

Qualsevol racó és bo

Els navegants de la Barcelona World Race dormen en torns de dues o tres hores. Però entre gels, amb l’aparell al límit de la resistència, amb perill de trencar o bolcar, i xops la major part del temps, dormir no és fàcil: es requereix una estricta disciplina horària, que no s’altera si no és per causes extremes.

© Y

van

Zedd

a


NO DORMIR ES PAGA CAR

Els velers que participen a la Barcelona World Race estan sota el control de dos

navegants professionals que dormen per torns d’entre dues i quatre hores.

És a dir, han de fraccionar contínuament el son per atendre les necessitats de la nave-gació. La regata té una durada d’uns tres mesos, sense interrupcions, per la qual cosa els esportistes dormen en aquestes precàries condicions uns 90 dies seguits.

Després de diverses jornades de navega-ció, l’esgotament físic i psíquic que comporta aquest fraccionament del son afecta de forma evident la presa de decisions (maniobres, estratègies, estat d’alerta...), i això els pot por-tar a cometre errors dramàtics.

Un dels projectes d’investigació més importants que duem a terme actualment a la Fundación Estivill-Sueño és l’estudi del son en condicions extremes, amb l’objectiu de determinar quins horaris de son es poden recomanar als navegants per a un millor rendiment. Per això, Anna Corbella i Gerard Marín, tripulants del GAES Centros Auditivos, s’han sotmès a estudis cronobiològics durant un any, en els seus períodes d’entrenament, fent servir una tècnica pionera i única al món, basada en sensors Kronowise. Aquests sensors registren els ritmes circadiaris de son-vigília, temperatura corporal i cicle llum-foscor

(relacionat amb la presència o absència de melatonina en sang).

També s’ha determinat si són més de pre-domini nocturn (persones que estan millor en la segona meitat del dia) o de predomini diürn (persones que rendeixen més en la primera meitat del dia), així com el seu rendiment cog-nitiu després de dies de navegació.

Totes aquestes dades ens han servit per a oferir-los recomanacions personalitzades i òpti-mes sobre el seu son, que hauran de tenir en compte durant la regata.

Clínica del Son Dr. Estivill de l’Hospital Universitari Quirón

Dexeus de Barcelona

Dr. Eduard Estivill y Dra. Carla Estivill

Per primera vegada a la història de la vela oceànica, uns navegants tindran instruccions concretes sobre la forma de dormir, basades en

estudis científics

El rendiment físic i cognitiu dels navegants en una volta al món depèn en

gran mesura de la qualitat i la quantitat d’hores que inverteixen en dormir 31

© M

ireia

Per

elló

© G

AES

Cent

ros

Audi

tivos



Junts? De fet, no gaire. Només quan es maniobra o cal prendre decisions estratègiques. I, no obstant això, quan

el mar i el vent són benèvols i el pilot automàtic fa la seva feina, fins i tot en una volta al món on el principal és la

velocitat, sorgeixen moments per al relax. Poden ser només uns quants minuts per compartir una beguda calenta,

escoltar música, xerrar de tot i de res o contemplar l’horitzó en companyia. Un temps mort que potser no servirà per

guanyar posicions, però que no és temps perdut.

Viure en un espai tan limitat, en què la distància física desapareix i la intimitat és pràcticament inexistent, i gairebé sempre en condicions extremes, exigeix confiança mútua, ordre i una disciplina que només s’aprèn amb l’experiència. Però, sobretot, requereix respecte i capacitat de diàleg. Això pot ser també la clau de l’èxit o del fracàs en una volta al món a dos sense escales.

Pocs temps morts

Confiança mútuaCONVIVÈNCIA A BORD

Una parella sense opcions de fugida

Durant tres mesos, els navegants de la Barcelona World Race només veuran una altra persona. Amb ella hauran de conviure en un espai reduït, sense gairebé intimitat. Amb aquest company compartiran alegries i emocions, però també dubtes i frustracions.

© V

irbac

Pap

rec

3©

Jac

ques

Vap

illon


EL TEMA

Si algú t’ofereix de fer la volta al món en vaixell, indub-tablement et vénen al cap unes quantes imatges

idíl·liques: banys en mars tropicals d’aigües turquesa, sopars romàntics sota un cel sembrat d’estels o eternes migdiades a coberta, bressolat per les onades. Però si et diuen que és per participar a la Barcelona Wold Race ja pots anar esborrant totes aquestes imatges del cap.

La Barcelona World Race és una de les proves espor-tives més dures que existeixen. No hi ha banys relaxants en alta mar, els sopars són a base de menjar liofilitzat, es dorm en torns de dues hores i es navega en condicions extremes pels inhòspits i freds oceans australs.

Vaig anar a la presentació del vaixell de GAES Centros Auditivos, amb el que navegaran Anna Corbella i Gerard Marín. Els periodistes van fer moltes preguntes als dos patrons, però ningú va treure EL TEMA, l’únic tema que a mi em preocuparia si m’embarqués en una travessa de tres mesos en companyia d’una dona.

Efectivament, aquest tema. No sé si heu vist l’interior d’una embarcació d’aquesta mena. No hi ha cabines, ni banys, ni compartiments que t’ofereixin una mica d’intimitat, de manera que l’autosatisfacció pot resultar complicada. Jo crec que la millor solució seria arribar a un acord amb el teu company-a de viatge. Un acord adult, racional, funcional. Al capdavall són un equip. Estic segur que tots dos estarien disposats a jugar-se la vida si les coses es compliquessin, i que farien qualsevol cosa l’un per l’altra. Aleshores, per què no donar-se un cop de mà en una cosa tan bàsica i necessària per alleujar tensions?

Mariners-es de la Barcelona World Race, tingueu en compte una cosa: el menjar liofilitzat no té pinta de ser gaire gustós, però crec que és l’únic menjar decent que tindreu durant tota la travessa. Bon voyage!

Actor

Santi Millán

“Navegar a dos és com un matrimoni; no es tracta de qui decideix, sinó de qui cedeix.”

Guillermo Altadill

© D

ani E

bo

Una parella sense opcions de fugida



LA D

IETA

Cada equip compta amb un nutricionista responsable d’assegurar les aportacions

diàries necessàries i preveure les quantitats d’aliment deixant un marge de reserva ja que el menjar embarcat

pot fer-se malbé i obligar a racionar el que quedi en bon estat.

L’important és el©

Yva

n Ze

dda

gust


ELS NAVEGANTS COM A TASTADORS

El restaurant El Celler de Can Roca, un dels millors del món i amb tres estrelles Michelin, col·labora

activament amb la Fundació Navegació Oceànica Barcelona i la Barcelona World Race en investigació sobre aliments liofilitzats i en la divulgació dels resul-tats.

“El nostre repte com a cuiners consisteix a intentar aprofitar la sinergia que es produeix entre els nave-gants i un restaurant d’alta cuina compromès amb la innovació, que està treballant amb la liofilització i la Barcelona World Race, i veure com aquests resultats poden ser útils al món de la vela”, afirma Joan Roca.

Són conscients que aquests navegants viuen més de tres mesos en condicions extremes, amb limita-cions en el menjar que poden embarcar. Per això, prossegueix el cuiner, “al repte inicial s’afegeix el fet que aquests esportistes extrems poden obtenir, a través de la liofilització, la ingesta de productes que mantinguin les propietats organolèptiques i els nutrients que poden fer més fàcil la seva alimentació”.

La vinculació d’El Celler de Can Roca amb la Fundació Navegació Oceànica Barcelona no es queda aquí, sinó que adquireix una altra dimensió: establir un compromís amb la divulgació i el món educatiu i acadèmic.

En aquesta tasca no estan sols, ja que compten amb uns tastadors de luxe: els mateixos navegants. “El fet de tenir als tripulants de la Barcelona World Race com a consumidors en aquesta part experi-mental del procés d’investigació aporta un valor afegit important, ja que són els millors divulgadors del treball que estem fent.”

La base de l’alimentació són els sobres de menjar liofilitzat: només

cal escalfar l’aigua, abocar el contingut d’un sobre i esperar 10

minuts per tenir el menú llest.

ChefEl Celler de Can

Roca

Joan Roca i Fontané

Menjar el mateix durant tres mesos?

La resposta és no. Des de cocido madrileño a pasta carbonara, passant per estofat, arròs, cereals o postres... els liofilitzats fan possible menjar variat. Avui en dia es poden trobar més de 25 variants de menjar liofilitzat i, encara que el paladar no és la prioritat, s’està aconseguint que tingui el gust que s’espera que tingui.

Cada vaixell carrega uns 140 quilos de menjar, guardat en centenars de sobres individuals estancs i etiquetats

per a cada dia

35

© W

e Ar

e W

ater

© R

enau

lt ZE

© F

NOB



L’ATENCIÓ MÈDICA

Telemedicina: cobertura il·limitada

Cada vaixell disposa d’una farmaciola completa i d’un manual de medicina a distància. Davant qualsevol eventualitat o

complicació que els navegants no puguin solucionar per ells mateixos, podran consultar amb la Direcció Mèdica de la regata mitjançant videoconferència, i a través d’ella amb l’extens elenc

d’especialistes del cos facultatiu de l’Hospital Quirón-Teknon.

Assistència mitjançant videoconferència

Els tripulants dels IMOCA 60 que competeixen en la Barcelona World Race disposen d’un equip mèdic de primer nivell que, 24 hores al dia, està vetllant permanentment per la seva salut.

© E

stre

lla D

amm


cobertura il·limitada

SALUT A BORD I TELEMEDICINA

L’atenció mèdica de la Barcelona World Race consisteix en la cobertura mèdica de la regata les

24 hores del dia i set dies a la setmana durant la competició.

Des de la Direcció Mèdica tindrem la responsa-bilitat de la presa de decisions en tots els aspectes mèdico-esportius de la regata.

Per fer-ho, s’utilitzen les tecnologies de comunicació actualment més avançades, per oferir una assistència sanitària a distància de primer nivell.

Es disposarà de telèfons via satèl·lit i equips de videoconferència instal·lats a bord de les embarcacions.

Les consultes més banals també es podran fer per correu electrònic.

En rebre la trucada d’un navegant per qualsevol incidència mèdica, es procedirà al diagnòstic, tractament i seguiment pertinents. El navegant

podrà fer servir el mitjà de comunicació més adequat en funció de la gravetat, urgència de la consulta i condicions meteorològiques.

Abans de la sortida, els navegants passaran una revisió completa i rebran un curs mèdic especial amb una preparació exhaustiva i coneixements sanitaris adequats. Cal tenir present que els regatis-tes seran les nostres mans i els nostres cinc sentits dins l’IMOCA 60: seguint les instruccions del metge podran executar les tècniques necessàries per a solucionar el problema a bord.

Com a novetat en aquesta edició, hem incorpo-rat un estudi del metabolisme mitjançant el qual valorarem quins canvis produeixen l’estrès continu de la competició i les condicions climatològiques adverses en els navegants, a fi de poder afrontar millor futures regates quant a aspectes fonamentals d’alimentació o medicació.

Hospital Quirón-Teknon

Dra. Belén Gualis

“Els regatistes són les nostres mans i els nostres cinc sentits dins l’IMOCA 60.”

Un esquinç o una contusió poden

esdevenir un problema greu quan s’està a

milers de milles del lloc habitat

més proper

37

© E

stre

lla D

amm

© N

ando

Muñ

oz

© B

elén

Gua

lis



La clau de l’estratègia

“Els progressos en les eines meteorològiques només han desplaçat més lluny la incertesa.”

François Gabart

METE

OR

OLO

GIA

Tot i els avenços en les previsions meteorològiques i en els programes informàtics, l’última anàlisi sempre és humana. Això explica per què, malgrat que totes les embarcacions tenen la mateixa

informació, hi ha tanta diversitat a l’hora de triar la ruta. Al final, el que marca la diferència entre avançar més o menys de pressa, entre guanyar o perdre, és l’experiència de cada navegant, la

seva intuïció en la interpretació correcta de les previsions i el seu instint per decidir si confia en el suggeriment de l’ordinador o opta per una ruta diferent. La màquina ajuda i suggereix, però els millors

regatistes són els que saben interpretar els senyals que els envia l’oceà que els envolta.

El factor humà

Quatre vegades al dia, els ordinadors de bord reben les previsions meteorològiques que l’organització de la Barcelona

World Race facilita a tots els participants.

© W

e Ar

e W

ater


OBJECTIU: TROBAR LA MILLOR RUTA

La clau de l’estratègia

La funció dels meteoròlegs en la Barcelona World Race és proporcionar als navegants les millors eines d’anàlisi i previ-

sió de què disposem per ajudar-los a prendre decisions.Aquestes previsions estan concentrades en uns fitxers ano-

menats GRIB, el llenguatge informàtic usat per transmetre les dades de la direcció i força dels vents, que ofereixen la previ-sió per a les hores o dies següents.

Rebut el fitxer, l’ordinador de bord permet fer una simulació en pantalla el resultat de la qual són les anomenades isòcrones, un atapeït conjunt de línies sobre la carta que representen la distància que l’embarcació, en funció de les dades de previsió de velocitat individualitzats introduïts prèviament pels equips, pot recórrer en diferents direccions en un mateix període de temps.

Amb aquestes dades, l’ordinador farà la major part de la feina, però el resultat és neutre: serà el navegant qui haurà de prendre la decisió de triar el camí més curt, el més ràpid o el més segur cap el waypoint o punt de ruta triat, tenint en compte la previsió meteorològica concreta que li brindem des de milers de milles de distància, però també sabent que són previsions i que, molt a pesar nostre, no sempre es compleixen.

Meteoròleg

Tomàs Molina

© W

e Ar

e W

ater

39

© C

entra

l Lec

hera

Ast

uria

na

© B

arce

lona

Wor

ld R

ace

© M

. Per

elló


En un IMOCA 60 s’han definit fins a 56 paràmetres de

control

El tercer tripulantL’ordinador central és el tercer cervell de bord: informa i aconsella, però l’última paraula la tenen els tripulants

Un eficaç conseller

L’electrònica i la informàtica no només ofereixen informació clau: també opinen. El software de navegació, que incorpora paràmetres clau del vaixell com les seves polars de velocitat, aconsella la millor combinació de veles per optimitzar la velocitat en cada moment i suggereix el millor rumb per aprofitar al màxim el vent, els corrents o l’estat del mar.

LA TAULA DE CARTES

© N

ico

Mar

tínez


TRAVESSO L’ATLÀNTIC VUIT VEGADES AL MES

En les nits estelades, la meva imaginació davalla des d’un Airbus 340 fins als regatistes d’altura que en els

seus velers d’alta tecnologia solquen els oceans.Avui en dia, els participants d’una regata com la

Barcelona World Race es comuniquen via satèl·lit, reben previsions meteorològiques, saben exactament en quines coordenades es troben, utilitzen un complex software per prendre les decisions tàctiques, com quina vela fer servir o quina ruta seguir, disposen de moderns radars i fins i tot del nou sistema automatitzat AIS “vai-xell a vaixell”, que els mostra en una pantalla la situació d’altres embarcacions a la zona.

Realment tot això fa de la Barcelona World Race, a dos i sense escales, una volta al món més senzilla?

El meu radar aeronàutic em permet detectar una tempesta a 300 milles, i virant uns graus a la dreta o a l’esquerra, puc esquivar-la perdent amb prou feines uns minuts. Però... I ells? De poc els serveix el radar per a això, ni les previsions meteorològiques, perquè per de pressa que naveguin, poden fer molt poc per rodejar-les. Vaja, que se les mengen totes.

Quan volant en una aeronau els sembli sorollós

l’entorn, incòmode el seient, turbulent l’aire o poc variat el menjar, busquin per la finestreta les veles blanques a alta mar. Pensin en els navegants, amb els mitjons xops, els ulls irritats de les esquitxades i de tant escrutar l’horitzó, les cartes, les pantalles, amb les mans congela-des i plenes de talls, les trompades immenses i el brogit del vent a l’eixàrcia. Tot això després de setmanes de dormir només en breus períodes de dues hores, amb el temor de topar a 20 nusos contra contenidors abando-nats pràcticament indetectables.

La tecnologia ha aportat moltes millores a aquest esport, però l’essència del que va viure fa 115 anys Joshua Slocum ha canviat poc. Estimats passatgers, la navegació a vela és segurament l’aventura més primitiva i real que ens queda aquí a la Terra.

Pilot de transport de línia aèria i

monitor de creuer

Luis Gurría Zendrera

“La navegació a vela és segurament l’aventura més primitiva i real que ensqueda.”

El tercer tripulant

Els ulls que mai dormen

Les pantalles de la taula de cartes, connectades a desenes de sensors, ho escruten tot i mostren tots els paràmetres que els tripulants necessiten per prendre les decisions correctes. Informen de la posició del vaixell i de la dels competidors a través del GPS, de la velocitat, de la direcció i la intensitat del vent, de la pressió atmosfèrica, de la temperatura de l’aire i de l’aigua, de la proximitat de xàfecs, i de gels a través del radar. També ofereixen dades clau per optimitzar el rendiment de l’embarcació: pilot automàtic, càrrega de bateries, de l’hidrogenerador o de l’alternador, posició de la quilla basculant i l’ompliment dels tancs de llast d’aigua.

© M

ique

l Cas

anel

les

© L

uis

Gurrí

a


El sistema de comunicacions via

satèl·lit d’un IMOCA 60 és el cordó umbilical que lliga els navegants amb la terra

SEGUIMENT I COMUNICACIÓSi fa unes dècades les úniques antenes que hi havia a bord eren les de les ràdios VHF i BLU, avui cada IMOCA 60 està equipat, a més, amb una antena de cúpula Inmarsat per a la transmissió de dades i veu per banda ampla, que es fa servir també per a la recepció dels butlletins meteorològics i les videoconferències, i un radar, especialment útil al sud per detectar gels a la deriva.

Units per satèl·lit


ELS VIGILANTS DE TERRA

Tota la informació, tant de posicions com de comunicacions i de seguretat, es recull en el

centre de dades de la Barcelona World Race, actiu les 24 hores del dia.

És l’autèntic nucli tecnològic de la regata i la seva funció és garantir la disponibilitat de qualse-vol tipus d’informació i monitoritzar les posicions dels vaixells i les comunicacions per a un segui-ment efectiu.

Àudio, imatges, vídeo, trucades de veu i dades... tot queda recollit en els vuit terabytes de la xarxa, que està duplicada; una rèplica en una altra localització garantirà la continuïtat de les comunicacions en cas de fallada del sistema principal.

El centre de dades de la regata és el cor tecnològic de l’equip de terra de la Barcelona World Race

La ràdio ha deixat pas a les connexions via satèl·lit i Internet. A través d’elles es poden seguir en tot moment les posicions de la flota, amb el que això significa en termes de seguretat, i per enviar i rebre informació, dades, veu i imatges d’alta qualitat de tots i cada un dels vaixells. Però, a més, permeten viure des de terra l’emoció i el minut a minut de la competició en temps real i faciliten la difusió a través dels mitjans de comunicació.

Cada equip disposa de tres telèfons satel·litaris Iridium –un d’ells reservat per a emergències— i un

Sailor SATT, la connexió bàsica d’emergència d’àmbit internacional. També estan dotats amb una radiobalisa

mòbil de localització EPIRB i una altra de fixa amb passabucs, que s’activa en cas de bolcada.

Viure la competició en directe

43

© Y

van

Zedd

a

© J

orge

And

reu

© E

stre

lla D

amm



UNA REGATA PER A LA HISTÒRIACOMENÇA LA GRAN AVENTURA

Un total de 18 navegants salparen de Barcelona l’11 de novembre de 2007; només deu aconseguiren la gesta de tornar navegant a la Ciutat Comtal; dels

cinc vaixells que completaren la volta al món, dos ho aconseguiren sense fer cap parada: el francès Paprec-Virbac 2 i l’Educación sin Fronteras. Quatre dels cinc participants es retiraren per trencaments al pal o als timons. De les cinc tripula-cions que acabaren la volta al món, dues eren mixtes.

La duresa del repte es feu ben palesa des del primer moment. La falta de vent al principi de la regata endurí la prova fins al punt que algunes tripula-cions hagueren de racionar el menjar per poder arribar. I un temporal de l’est a Gibraltar, gairebé al final de la regata, demostrà que al mar les dificultats apa-reixen a qualsevol lloc, no només en el mític Gran Sud. Pel camí, l’Hugo Boss superà la barrera de les 500 milles navegades en 24 hores, establint així un nou rècord mundial.

Barcelona estrenà el 2007 la primera volta al món amb el nom d’una ciutat i una fórmula inèdita i original: dues persones per equip per a una circumnavegació sense escales i sense assistència, però amb possibilitat de fer parades penalitzades i un recorregut que obligava els participants a passar per l’estret de Cook, entre les dues illes de Nova Zelanda. Competició, però també una altra aventura.

44

© T

hier

ry M

artin

ez

© J

orge

And

reu

© C

hris

Cam

eron

© C

hris

Cam

eron

/ DP

PI



45

2007/08

Dominique Wavre i Michèle Paret, a bord del Temenos II, establiren el rècord de màxima velocitat instantània: 27,4 nusos

1. Paprec-Virbac 2. Jean-Pierre Dick (FRA) i Damian Foxall (IRL). 92 dies, 9 hores, 49 minuts, 49 segons.

2. Hugo Boss. Alex Thomson (GBR) i Andrew Cape (AUS). 94 dies, 17 hores, 34 minuts, 57 segons.

3. Temenos II. Dominique Wavre (SUI) i Michèle Paret (FRA). 98 dies, 6 hores, 9 minuts, 10 segons.

4. Mutua Madrileña. Javier Sansó (ESP) i Pachi Rivero (ESP). 99 dies, 12 hores, 18 minuts, 40 segons.

5. Educación Sin Fronteras. Albert Bargués (ESP) i Servane Escoffier (FRA). 108 dies, 18 hores, 55 minuts, 2 segons.

Retirats Estrella Damm. Guillermo Altadill (ESP) i Jonathan McKee (USA). Retirat per trencament a la timoneria.

PRB. Vincent Riou (FRA) i Sébastien Josse (FRA). Retirat per trencament del pal.

Delta Dore. Jérémie Beyou (FRA) i Sydney Gavignet (FRA). Retirat per trencament del pal.

Veolia Environnement. Roland Jourdain (FRA) i Jean-Luc Nélias (FRA). Retirat per trencament del pal.

CLASSIFICACIÓ

45

© M

aría

Muí

ña©

Gar

eth

Cook

e



ELS ESPANYOLS RECLAMEN PROTAGONISMELa repercussió de la primera edició de la Barcelona World Race fou el primer graó per al gran èxit de la segona. Les millors figures de l’especialitat se citaren a Barcelona, que reuní també la primera tripulació de dues dones que va completar una circumnavegació sense escales. Fou, a més, la volta al món que veié com els espanyols pujaven al podi, i per partida doble.

Jean-Pierre Dick amb la seva victòria en la primera Barcelona World Race no en va tenir prou: s’apuntà també al triomf en la segona edició. La de 2010/11 fou la primera volta al món sense

escales d’una dona espanyola, Anna Corbella, que culminà la seva gesta al costat de la britànica Dee Caffari que completava la seva tercera circumnavegació sense escales, una fita sense precedents en la vela femenina. La segona Barcelona World Race fou també la de la consagració dels navegants oceà-nics espanyols: de les nou embarcacions que aconseguiren acabar la prova, sis duien a bord regatistes espanyols. La presència d’icebergs més al nord del que és habitual, obligà a pujar les portes de segu-retat en el Gran Sud i alguns participants hagueren de cenyir contra un fort vent en lloc de fer surf a favor dels temporals de l’oest.

46

© M

aría

Muí

ña

© @

Beno

it St

iche

lbau

t

© C

hris

Cam

eron

© M

aría

Muí

ña



La segona edició serà recordada com la volta al món que ha donat els millors resultats de tots els temps a la vela espanyola

1. Virbac-Paprec 3. Jean-Pierre Dick (FRA) i Loïck Peyron (FRA). 93 dies, 22 hores, 20 minuts, 36 segons.

2. MAPFRE. Iker Martínez (ESP) i Xabier Fernández (ESP). 94 dies, 21 hores, 17 minuts, 35 segons.

3. Renault Z.E. Pachi Rivero (ESP) i Antonio Piris (ESP).97 dies, 18 hores, 47 minuts, 36 segons.

4. Estrella Damm. Alex Pella (ESP) i Pepe Ribes (ESP). 98 dies, 20 hores, 45 minuts.

5. Neutrogena. Boris Herrmann (GER) i Ryan Breymaier (USA). 100 dies, 3 hores, 13 minuts.

6. GAES Centros Auditivos. Dee Caffari (GBR) i Anna Corbella (ESP). 102 dies, 19 hores, 17 minuts.

7. Hugo Boss. Wouter Verbraak (NED) i Andy Meiklejohn (NZL). 111 dies, 10 hores, 49 minuts.

8. Fòrum Marítim Català. Gerard Marín (ESP) i Ludovic Aglaor (FRA). 112 dies, 7 hores, 17 minuts.

9. We Are Water. Jaume Mumbrú (ESP) i Cali Sanmartí (ESP). 132 dies, 4 hores, 58 minuts.

Retirats Président. Jean Le Cam (FRA) i Bruno García (ESP). Retirat per trencament del pal.

Foncia. Michel Desjoyeaux (FRA) i François Gabart (FRA). Retirat per trencament de la part superior del pal.

Groupe Bel. Kito de Pavant (FRA) i Sébastien Audigane (FRA). Retirat per danys a la quilla.

Mirabaud. Dominique Wavre (SUI) i Michèle Paret (FRA). Retirat per trencament del pal.

Central Lechera Asturiana. Juan Merediz (ESP) i Fran Palacio (ESP). Retirat per danys estructurals al buc.

CLASSIFICACIÓ

47

© Y

van

Zedd

a2010/11

UNA REGATA PER A LA HISTÒRIA



La Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) col·labora amb la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO

En el seu recorregut pel remot oceà austral, una de les regions menys estudiades del planeta, els participants en la Barcelona World recolliran dades científiques del mar, contribuint així al desenvolupament de la investigació oceanogràfica i meteorològica.

PROGRAMA CIENTÍFIC

Els vaixells de la Barcelona World Race 2014/15 col·laboren en quatre projectes científics coordinats per la COI-UNESCO. Les dades obtingudes es lliuraran a la comunitat científica i constituiran una part fonamental del vessant educatiu de la Barcelona World Race.

• Mesurament de la salinitat i la temperatura de l’oceà.• Mesurament de la concentració de microplàstics.• Llançament de balises Argo per a millorar la investigació sobre el canvi

climàtic.• Projecte Citclops per a determinar la qualitat de l’aigua en la superfície.

Al servei de l’oceanografiaEn el marc de col·laboració de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB) amb la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental dela UNESCO (COI-UNESCO) i altres destacades entitats científi-ques en la protecció dels oceans, les dades que els patrons recopilin durant la seva volta al món seran objecte d’anàlisi per part de les xarxes d’investigació internacional sobre l’oceà, com el Global Ocean Observing System.

En el projecte col·laboren l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), l’Institut Químic de Sarrià (IQS), JCOMMOPS, COI-UNESCO, Citclops (Citizen’s Obser-vatory for Coast and Ocean Optical Monitoring) del 7è Programa Marc de la Comissió Europea, i Barcelona Digital Centre Tecnològic (BDigital).

© M

ireia

Per

elló

Més enllà de l’esport

Quatre projectes per al món


“Els patrons de la Barcelona World Race seran científics

allà fora...” Mike Roman,

científic

Em passo 100 dies a l’any embarcat. Vaig néixer en una granja en el centre d’EUA, però Cousteau em va fer oceanògraf. M’encanta

navegar, per això col·laboro amb la Barcelona World Race.No li fa por el canvi climàtic?Per què m’ha de fer por?Diuen que el mar inundarà ciutats i desertificarà països...Per què canvi ha de ser sinònim de catàstrofe? On jo visc, abans

només feien una collita l’any i ara se’n fan dues, de blat de moro o de soja.

I no hi haurà també qui es quedi sense collites?En qualsevol canvi hi ha perdedors i guanyadors, però avui tenim

la tecnologia i hauríem de tenir la solidaritat perquè en aquest canvi climàtic hi sortim tots guanyant.

Per tant, és un fet...Sens dubte. El planeta s’escalfa, encara no sabem quant ni a quin

ritme exactament. L’Àrtic s’està fonent any rere any.Óssos blancs sense gel?És un repte per aquestes espècies, però no significa necessàriament

que s’hagin d’extingir. Ja veurem la seva capacitat d’adaptació.Que optimista!No sóc necessàriament pessimista. Em limito a considerar també que

passin coses no obligatòriament fatals.Per exemple?Tenim projeccions que l’augment dels oceans pel desgel àrtic ens

obligarà a traslladar ciutats de la costa a l’interior. És un canvi, però també una oportunitat per planificar ciutats intel·ligents i resistents als desafiaments del clima...

Me n’alegro...L’objectiu és preservar la biodiversitat dels oceans, perquè aquí hi

ha la solució de molts dels nostres problemes. Hi ha algues, animals marins i espècies mixtes que contenen substàncies que guareixen malalties.

Com?Els plantanimals adopten la capacitat de fotosíntesi de les plantes que

han devorat. Avui s’estudia la seva increïble adaptabilitat per a obtenir models biològics que evitin el rebuig en els transplantaments d’òrgans.

Veig que queda oceà per descobrir.Cada setmana cataloguem una nova espècie.

©La Vanguardia. Extracte de l’entrevista realitzada per Lluis Amiguet publicada el 20/03/2014 a La Contra.

President de The Oceanography

Society

Mike Roman

49

El lema One Planet, One Ocean dóna nom a una de les embarcacions que participa en la

Barcelona World Race, la que tripularan Aleix Gelabert i Dídac Costa, i que servirà com a

plataforma per a la conscienciació ambiental.

© M

aría

Muí

ña

Fruit de la col·laboració entre la FNOB i la UNESCO i amb el suport de The Oceanography Society, el novembre passat se celebrà a Barcelona la 2ª Conferència Internacional d’Investigació Oceànica. El congrés, en què van participar 600 científics de tot el món, fou una gran oportunitat per a la comunitat científica per a planificar la propera dècada de col·laboració internacional amb l’objectiu de millorar la gestió dels oceans.

2ª Conferència Internacional d’Investigació Oceànica

© M

ireia

Per

elló



PROGRAMAEDUCATIVO

Més de 15.000 alumnes de 132 centres van seguir la regata la passada edició

Viure el dia a dia dels navegantsLa Barcelona World Race, els navegants i les seves vivències, l’oceà i la navegació són un cop més l’eix conductor d’un programa d’aprenentatge adreçat a alumnes dels centres de primària, secundària i educació especial.

Els nens poden seguir, de forma totalment gratuïta, les vivències i aventures dels protagonistes de la regata a través del web del programa educatiu, i amb ajut de les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i el material de cada activitat, desenvolupar proves i activitats orientades a assolir competències, objectius i actituds vinculats a la volta al món i relacionades amb els eixos següents:• Planeta mar: mars i oceans, meteorologia, oceanografia, organismes marins, Antàrtida, pesca, problemes ambientals…• Ésser humà: l’alimentació, el son, l’equip…• Navegació: el vaixell, les comunicacions, l’obtenció d’energia i aigua potable, cartografia, navegació a vela…

Activitats complementàriesA mesura que avancen en el programa educatiu, els alumnes fan un conjunt d’activitats complementàries, com el concurs de pòsters “Oceà Viu, Planeta Viu” en relació a l’aposta per les emissions zero; xerrades a l’aula per escoltar de primera mà les vivències dels regatistes, i la visita al Centre d’Interpretació de la Barcelona World Race.Es duen a terme diversos tallers i visiten l’exposició interactiva sobre tots els aspectes relacionats amb la regata.

Els nens tenen l’oportunitat d’entrevistar els navegants en directe durant la volta al món a

través de videoconferències

Aventura, emocions, tecnologia, medi ambient, experiències, valors… El programa educatiu de la Barcelona World Race torna a hissar veles.

UNA VOLTA AL MÓN PER APRENDRE

© M

ireia

Per

elló

PROGRAMA EDUCATIU

© A

na V

ico

© P

au V

ila


Oferir la possibilitat d’aprofundir amb rigor universitari en les àrees de coneixement vinculades a la vela oceànica és l’objectiu dels primers MOOC

–acrònim de Massive Online Open Courses— que la Fundació Navegació Oceànica Barcelona i la Universitat de Barcelona han posat en marxa coincidint amb la tercera edició de la Barcelona World Race.

Un Campus virtualAdreçats a tots els aficionats a la vela, als professionals i als experts en les diferents matèries relacionades amb la vela oceànica, els MOOC són cursos en línia, oberts i gratuïts que es realitzen en una plataforma educativa que té a tot el món més de quatre milions d’usuaris.

Disciplines oceàniquesEl campus començarà amb cinc cursos en les disciplines de Meteorologia,Medicina, Alimentació i Dietètica, Oceanografia i Cronobiologia, ambmaterial didàctic ofert en català, castellà i anglès en el format adoptat per les principals universitats del món. S’inicien el novembre de 2014 i acabaran el maig de 2015, i cadascun tindrà una durada aproximada d’entre sis i vuit setmanes.

El millor professoratEls continguts s’han desenvolupat conjuntament entre professors de la Universitat de Barcelona i el departament educatiu i editorial de la Barcelona World Race, així com amb professorat d’institucions especialitzades –l’Hospital Quirón-Teknon, l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, el CAR de Sant Cugat i la Unitat Bullipedia de la UB–, i comptaran amb la col·laboració de destacats especialistes en cada disciplina.

Superats els cursos, la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’entitat especialitzada en aprenentatge virtual Inlea certificarà la realització dels cursos als estudiants que ho desitgin.

LA VELA ENTRA A LA UNIVERSITAT

El Barcelona World Race Ocean Campus és una iniciativa pionera en el món de la vela oceànicaALIM

ENTA

CIÓ

METEO

ROLOGIA

CRONOBIOLO

GIA

OCEANOGRAFIA

MEDIC

INA

Sense aules, des de l’ordinador de casa i sense exàmens presencials:els cursos de l’Ocean Campus són

en línia, oberts i de matrícula gratuïta

ocean campus

© N

eutro

gena



La regata virtual de la Barcelona World RaceT’atreveixes a mesurar les teves habilitats contra els patrons de la Barcelona World Race? Amb THE GAME ho pots fer. La inscripció és gratuïta i les places limitades.

THE GAME ofereix set cotxes elèctrics

Renault Z.E. entre els premis

Competeix contra la flota de la volta al món a dos en temps

real i amb gràfics 3D

En temps real i en 3DCom en l’anterior edició de 2010, en què van participar 50.000 internautes, es podrà regatejar contra els navegants reals de la Barcelona World Race en temps real, amb visualització 3D i amb gran precisió; es podrà disposar de les corbes polars de les embarcacions, la possibilitat de fer rissos, fer servir el pilot automàtic o crear grups de competidors. A més, en aquesta segona edició s’han habilitat avisos per ajustar les veles per canvis de vent i temporals.

THE GAME és accessible des de qualsevol ordinador, el mòbil o tauleta tàctil iOS i Android.

Navegar i aprendreEn aquesta edició, THE GAME, a més de tenir una interfície de joc que facilita la participació, ha millorat en aspectes com els continguts educatius i de foment de la sostenibilitat, o la interactivitat entre la comunitat de jugadors.

THEGAME

THE GAME

THE GAME es pot descarregar a: www.thegame-barcelonaworldrace.org

Barcelona World Race · I, a dos, el ritme esportiu és més intens encara. Tres mesos de...

Documents

Transcript of Barcelona World Race · I, a dos, el ritme esportiu és més intens encara. Tres mesos de...