Ballet del Gran Teatro de Ginebra “Tristán e Isolda” · Ballet del Gran Teatro de ... caracol...

12
Ballet del Gran Teatro de Ginebra “Tristán e Isolda” Donostiako Udala Ayuntamiento de San Sebastián Gipuzkoako Foru Aldundia Diputación Foral de Gipuzkoa Eusko Jaurlaritza Gobierno Vasco Kursaal Auditorioa Abuztua 7 Agosto

Transcript of Ballet del Gran Teatro de Ginebra “Tristán e Isolda” · Ballet del Gran Teatro de ... caracol...

Ballet del Gran Teatro de Ginebra“Tristán e Isolda”

Donostiako Udala Ayuntamiento de San Sebastián Gipuzkoako Foru Aldundia Diputación Foral de Gipuzkoa

Eusko Jaurlaritza Gobierno Vasco

Kursaal AuditorioaAbuztua 7 Agosto

Ezin pentsatuzko gauza dirudi dantzatik hurbiltzea “Tristan eta Isolda” obrara: musikaren aldetik harkaitz bat bezain sendoa den opera bat, instrumentu- eta argumentu-konplexutasun handikoa, baina, aldi berean, gai unibertsal eta soil, iristen erraz eta gertuko batean oinarritzen dena, nola den maitasunaren ezintasuna eta maite dutenen sendotasuna. Joëlle Bouvierrek —L’Esquisse bere taldearekin, joan den mendearen bukaera aldeko abangoardia frantsesaren parte izan zen koreografoak—, primeran ulertu zuen hori, Genevako Antzoki Handiko Balletaren talde trebearekin batera, Wagnerren lan erraldoi honi aurre egin zionean. Dantzaren ahalmen emozionalaren esku uzten du bere sorkuntza-lanaren pisu guztia, eta arrakasta handia lortzen du operaren narratibotasun konbentzionala alde batera utzirik, gorputzetatik, keinutik eta emozioetatik abiatuta kontatzen baitu, batere galdu gabe, ez istorioaren tentsio dramatikoa, ez dimentsio tragikoa, Wagnerrengan dagoen handitasunari eta emotibitateari helduz beti; baina ez ditu handitasun eta emotibitate horiek bitarteko gisa erabiltzen bi maitale gazte xumeen zorigaiztoko kontakizuna kontatzeko. Oso elementu bakanak erabiliz —soka bat, lurrez betetako erretilu bat, gauza askotarako erabiltzen den eskailera bat—, eszenaren monumentaltasun ohikotik eta operaren errealismo kalkulatutik urrundu eta egiazko emozioak dauzkan dantza adierazkor bati ematen dio koreografoak protagonismoa. Zentzu horretan, azpimarratu behar da Joëlle Bouvierren proposamena ez dela inolaz ere balletera eramandako opera, egile baten koreografia pertsonala baizik, zeina bere garaian Wagnerren lana eragin zuten emozio berberez elikatzen baita. Azken batean, garai bateko indar bera dute, gaur ere, maitasunak eta maitasunaren zailtasunek.

Egitarauari buruzko oharrak / Notas al programa: Omar Khan

Inimaginable parece acercarse desde la danza a “Tristán e Isolda”, una ópera musicalmente sólida como una roca y de gran complejidad instrumental y argumental, pero al mismo tiempo sustentada en un tema universal y sencillo, accesible y cercano, aún en nuestros días, como es la imposibilidad del amor y la fortaleza de los que aman. Joëlle Bouvier, coreógrafa que formó parte de la vanguardia francesa de finales del siglo pasado desde su agrupación L’Esquisse, lo entendió perfectamente cuando se enfrentó, junto al solvente equipo del Ballet del Gran Teatro de Ginebra, a este título mayúsculo de Wagner. Confía todo el peso de su creación a la capacidad emocional de la danza y triunfa al conseguir erradicar la narrativa convencional de la ópera, contándola desde los cuerpos, el gesto y las emociones, sin perder en absoluto la tensión dramática ni dimensión trágica de la historia, aferrándose siempre a la grandiosidad y emotividad que hay en Wagner, pero no usándolas como vehículo para contar el fatídico relato de los dos jóvenes y cándidos amantes. A través de elementos muy simples —una cuerda, una bandeja llena de tierra, una escalera de usos múltiples—, se distancia de la habitual monumentalidad escénica y del calculado realismo de la ópera, para ceder protagonismo a una danza expresiva, contenedora de emociones auténticas. En ese sentido, hay que subrayar que su propuesta no es en absoluto la ópera llevada al ballet, sino una coreografía, personal y autoral, que se nutre de las mismas emociones que en su día estimularon a Wagner. Después de todo, el amor y sus dificultades siguen teniendo hoy idéntica vigencia.

Producción del Ballet del Gran Teatro de Ginebra

Iraupena / Duración: 85’ (atsedenik gabe / sin descanso)

7Abuztua 2016 Agosto

Igandea Domingo

20:00

Kursaal Auditorioa

Ballet del Gran Teatro de Ginebra

“Tristán e Isolda” (Inspirado en “Tristan und Isolde” de Richard Wagner)

Joëlle Bouvier, koreografiaRichard Wagner, musikaRafael Pardillo, Emilio Urbina, laguntzaile koreografikoakDaniel Dollé, dramaturgiaÉmilie Roy, eszenografiaSophie Hampe, jantziakRenaud Lagier, argiztapena

Babeslea / Patrocina

Madeline Wong (Isolda) Geoffrey Van Dyck (Tristán) Armando González Besa (Rey Mark) Sara Shigenari (Testigo)

Yumi Aizawa, Céline Allain, Louise Bille, Ornella Capece, Virginie Nopper, Mohana Rapin, Angela Rebelo, Lysandra Van Heesewijk, Valentino Bertolini, Natan Bouzy, Zachary Clark, Xavier Juyon, David Lagerqvist, Nathanäel Marie, Simone Repele, Nahuel Vega

Tobias Richter, zuzendari nagusiaPhilippe Cohen, balletaren zuzendaria

Vitorio Casarin, zuzendariaren ondokoa eta errejidoreaÉmilie Schaffter, admin. koordinatzaileaGrant Aris, Grégory Deltenre, dantza-maisuakPhilippe Duvauchelle, zuzendari teknikoaAlexandre Bryand, argien errejidoreaMansour Walter, eszena-errejidoreaJean-Marc Pinget, soinuaFrance Durel, jostuna

“Eszenografia soil bat antolatu dut drama epiko hau ilustratzeko. Eszenografia horretan, barakuilu-eskailera batek itsasontzi bat edo gaztelu bat gogorarazten du, eta bada soka bat maitaleak betiko lotzen dituen maitasun-edabearen sinboloa dena; egurrezko ohol bakan batzuek basoa, horma edo gela bat dakarte gogora, eta itsasoko olatuen antzekoak dira oihal handi urdinak, irisatuak eta kulunkariak… erakutsi baino areago, iradoki egiten duten eszena-elementuak dira denak”.

Joëlle Bouvier

PRELUDIOABizkor datoz eszenak, bata bestearen atzetik, istorioaren sorrera kontatzeko: Isoldak, handientzaz beterik, espazioa igarotzen du, eta haren kapa ikusten da, haizearen mende mugitzen. Tristan borrokan ari da, printzesa gaztearen maitale den Moroldekin. Isolda zutitzen dela ikusten dugu, mendekuaren ezpata Tristanen gainean astinduz. Tristan zauriturik eta babesik gabe dago lurrean. Halaber, ikusiko dugu printzesak uko egingo diola Tristan hiltzeari —funtsezko eszena haien arteko maitasunaren sorrerari dagokionez—, eta olatuen esku utziko du bere burua.

I. EKITALDIAItsaso zabalean dago —Irlanda eta Kornualles arteko punturen batean— Isolda Mark erregearengana eramango duen itsasontzia. Harekin ezkondu behar du Isoldak, nahiz eta berak ez duen bat egin nahi Tristanentzat aita baten gisakoa izan den gizonarekin. Bidaian, Tristani, elkarrekin hitz egin behar dutela esango dio, bakeak egiteko aitzakiarekin. Baina, benetan, berarekin egoskin hilkor bat edatea eskaini nahi dio; Isoldak ez daki, ordea, egoskin hori maitasun-edabe bat dela. Itsasontzia lurreratzen den unean bertan, maitasun garrak hartzen ditu biak. Mark erregea harrera egitera hurbilduko da, eta bere ahalmen guztia erakutsiko du.

II. EKITALDIAGauean, Isolda Tristanekin elkartuko da basoan, isilpean. Maitasunak hartuta, pasioaren esku utziko dute beren burua. Erregeak, Isoldak saldu egin duela entzun du, eta gau horretan bertan, ehizaldi bat antolatuko du; bi maitaleak izango dira harrapakinak. Erregeak, harrapatzen dituenean, zalantza egiten du, mina, nahasmena eta tristura handia sentitzen ditu. Tristanek, berarekin batera hiltzea eskatuko dio Isoldari. Tristanen inguruan jarriko dira gizonak; Tristan bizkarrez eroriko da, bere ezpataren gainean, larriki zaurituz.

III. EKITALDIABere etxera eraman dute Tristan, Kurwenal leialarekin batera, konpainiako gizon guztiek interpretatua honako honetan. Koru bat osatuko dute hilzorian dagoenaren inguruan, Pietate baten antzera, eta gozotasun eta arreta handiz eramango dute haren gorputz kaltetua, errukiz eta errespetuz beteriko keinuekin. Une batez, Tristan bere onera itzuliko da; bere maitea bidean dela susmatzen du. Isolda, orduan, heriotzaren gauean murgilduko da, harekin bat egiteko. Elkarrekin egongo dira, betirako elkartuko dituen iluntasun horri esker.

Sinopsia

“Para ilustrar este drama épico, he pensado en una escenografía simple, donde una escalera de caracol evoca una nave o un castillo y una cuerda simboliza el filtro que une irremediablemente a los amantes. Unas sencillas planchas de madera recuerdan el bosque, un muro o una habitación, y las grandes telas azules, tornasoladas y en movimiento, son evocadoras de las olas en el mar… elementos escénicos todos que sugieren más de lo que muestran”.

Joëlle Bouvier

PRELUDIOLas escenas se suceden veloces para contar la génesis de la historia: Isolda, majestuosa, atraviesa el espacio, y su capa es movida por el viento. Descubrimos a Tristán en plena batalla con Morold, amante de la joven princesa. Vemos a Isolda erguirse, blandiendo la espada de la venganza sobre Tristán, herido y sin defensa sobre la tierra. Y también somos testigos de cómo ella renuncia a abatirlo —escena clave del nacimiento de su amor—, para dejarse luego llevar por las olas.

ACTO IEn alta mar, en algún punto entre Irlanda y Cornualles, viaja el barco que llevará a Isolda a encontrarse con el rey Mark, con quien se ha de casar, pese a que ella no quiere esa unión con el hombre que ha sido como un padre para Tristán. Durante la travesía, pide a Tristán reunirse con el pretexto de una reconciliación. Pero lo que quiere es ofrecerle un filtro mortal que ha decidido beber con él, aunque en realidad ella ignora que se trata de un brebaje de amor. En el mismo momento que el barco llega a tierra firme, ambos sucumben a la pasión. El rey Mark, mostrando todo su poderío, acude a recibirlos.

ACTO IIEn medio de la noche, Isolda se reúne en secreto con Tristán en el bosque. Locos de amor, se abandonan a la pasión. Esa misma noche, el rey, que ha escuchado rumores de que ella le traiciona, organiza una cacería en la que las presas, realmente, son los dos amantes. Al sorprenderlos, el rey duda, siente dolor, desconcierto y una inmensa tristeza. Tristán invita a Isolda a seguirle en su muerte. Los hombres rodean a Tristán, que cae sobre su espada y es herido mortalmente.

ACTO IIILlevan a Tristán a su casa acompañado de su fiel Kurwenal, interpretado aquí por todos los hombres de la compañía. Juntos forman un coro alrededor del moribundo, a imagen de una Piedad, y transportan su cuerpo malogrado, con dulzura y precaución, con gestos llenos de compasión y respeto. Por un instante, Tristán vuelve a la vida; presiente que su amada está en camino. Isolda, entonces, se hunde en la noche de la muerte para encontrarle. Estarán juntos gracias a esta oscuridad que los unirá para siempre.

Sinopsis GR

EG

OR

Y B

ATA

RD

ON

GR

EG

OR

Y B

ATA

RD

ON

XX. mendearen hasieran, askotan gonbidatzen zituzten dantzaren alorreko konpainia eta izar handiak (Isadora Duncan, Nijinsky, Errusiar Balletak…) Neuveko Antzokian jardutera. 1962an, Genevako Antzoki Handiak bere ballet konpainia sortu zuen, eta bertako zuzendari izan dira, hurrenez hurren, Janine Charrat, Serge Golovine, Patricia Neary, Peter van Dyck, Oscar Araiz, Gradimir Pankov, François Passard eta Giorgio Mancini. Sortu zenetik beretik saiatu da konpainia XX. mendeko dantzaren aniztasun estilistikoa arretaz aztertzen, eta maila handiko artistak gonbidatu ditu bertara, hala nola, George Balanchine (aholkulari artistikoa 1970 eta 1978 bitartean), Mikhail Baryshnikov, Rudolf Nureyev, Jiri Kylian, Ohad Naharin, William Forsythe eta Lucinda Childs. Genevako Antzoki Handiko Balleta, Philippe Cohenen zuzendaritzapean gaur egun, prestakuntza klasikoa izan duten hainbat herrialdetako 22 dantzarik osatzen dute, eta dantzari horiek koreografia neoklasikoak zein lan garaikideak interpretatzeko gai dira. Bi lan berri aurkezten ditu konpainiak denboraldiro, bere errepertorioko lanez gain. Birak egiten ditu mundu osoan zehar eta jarduerak antolatzen ditu eskoletan eta atelier koreografikoetan.

“Tristan eta Isolda” lanarekin, Joëlle Bouvierrek eta Genevako Antzoki Handiko Balletak Frantziako Kritikaren 2015-2016 Sari Nagusia jaso dute, Dantzaren kategorian.

A comienzos del siglo XX, las grandes compañías y estrellas de la danza (Isadora Duncan, Nijinsky, los Ballets Rusos…) eran con frecuencia invitadas a actuar en el Teatro de Neuve. En 1962, el Gran Teatro de Ginebra funda su propia compañía de ballet, cuya dirección ha sido confiada sucesivamente a Janine Charrat, Serge Golovine, Patricia Neary, Peter van Dyck, Óscar Araiz, Gradimir Pankov, François Passard y Giorgio Mancini. Desde su nacimiento, la compañía se ha empeñado en explorar la pluralidad estilística de la danza del siglo XX, invitando a artistas reconocidos como George Balanchine (consejero artístico entre 1970 y 1978), Mikhail Baryshnikov, Rudolf Nureyev, Jirí Kylián, Ohad Naharin, William Forsythe o Lucinda Childs. Dirigido hoy en día por Philippe Cohen, el Ballet du Grand Théâtre está formado por 22 bailarines de formación clásica, de diversas nacionalidades, capaces de interpretar tanto las coreografías neoclásicas como las contemporáneas. La compañía presenta cada temporada dos nuevas creaciones, además de las piezas de su repertorio. Se trata de una compañía que lleva a cabo giras internacionales y organiza actividades en escuelas y ateliers coreográficos.

Con “Tristán e Isolda,” Joëlle Bouvier y el Ballet del Gran Teatro de Ginebra obtuvieron, recientemente, el Gran Premio de la Crítica francesa 2015-2016 en la categoría de Danza.

Genevako Antzoki Handiko Balleta / Ballet del Gran Teatro de Ginebra

GR

EG

OR

Y B

ATA

RD

ON

1980. urtean, Joëlle Bouvierrek L’Esquisse konpainia sortu zuen, Regis Obadiaren laguntzarekin, eta hamabost koreografia osatu zituen harekin batera; mundu osoan zehar interpretatu dira lan horiek. Havreko CCNko zuzendarikide izan zen 1986tik 1992ra, eta Angerseko CNDCkoa 1993tik 2003ra. 1998. urtean hasi zen sortzaile independente gisa lanean, besteak beste, lan hauekin: “Fureurs”, Montpellier Danse Jaialdian; “Dépêche-toi!”, Marseillako Dantza Jaialdian; eta “Jeanne d’Arc” eta “La Divine Comédie” Lorraineko Balletarentzat. 2004. eta 2008. urteen bitartean, koreografo egoiliarra izan zen Gemeauxeko Eszena Nazionalean. 2009. urtean, “Dolls” hip hop lana aurkeztu zuen, Cités Danse Connexions Jaialdian, Suresnesen, eta “Roméo et Juliette” muntatu zuen Genevako Antzoki Handiko Balletarentzat. 2011n “Welcome to Paradise” bikoteari ekin zion berriro, Regis Obadiarekin batera. 2005. urtean, SACD Dantza Sari Nagusia jaso zuen Bouvierrek.

En 1980, Joëlle Bouvier creó la compañía L’Esquisse con la complicidad de Régis Obadia, con quien firma quince obras coreográficas que han sido interpretadas por todo el mundo. Fue codirectora del CCN de Havre entre 1986 y 1992, y del CNDC de Angers entre 1993 y 2003. A partir de 1998, comenzó su carrera como creadora independiente con, entre otras, “Fureurs”, en el Festival Montpellier Danse; “Dépêche-toi!”, para el Festival de Danza de Marsella; y “Jeanne d’Arc” y “La Divine Comédie” para el Ballet de Lorraine. Entre 2004 y 2008, fue asimismo coreógrafa residente de la Escena Nacional de Gémeaux. En 2009 presentó “Dolls”, una pieza de hip hop para el Festival Cités Danse Connexions en Suresnes, además de montar “Roméo et Juliette” para el Ballet del Gran Teatro de Ginebra. En 2011 retoma el dúo “Welcome to Paradise” junto a Régis Obadia. Bouvier fue galardonada, en 2005, con el Gran Premio de la Danza SACD.

Joëlle Bouvier

Marokon jaio zen 1953. urtean, eta Rosella Hightowerren Nazioarteko Dantza Zentroan (Frantzia) egin zituen ikasketak, 1971tik 1974ra. Nancyko Balleteko koreografia guztietan parte hartu zuen -Gigi Caciuleanu zuzendari zela-, eta han ezagutu zuen Dominique Bagouet. Harreman hura erabakigarria izan zen bere ibilbide artistikoan, Bagouetekin batera lan egin baitzuen, interprete, dizipulu eta laguntzaile gisa 1978tik 1982ra. Horrez gainera, dantza garaikideko hainbat teknika aztertu zituen, Peter Goss, Susan Buirge eta Alwin Nikolaisekin batera. Kultura Ministerioaren diru-laguntza bati esker, Estatu Batuetan jarraitu zuen bere prestakuntza, Merce Cunninghamekin, American Ballet-eko Eskolan. 1983an, Rosella Hightowerrek elkarlanean jarduteko eskatu zion, maître de ballet gisa, Frantziako Ballet Gaztean. 1988 eta 1990 bitartean, Angerseko Dantza Garaikideko Zentro Nazionaleko ikasketa koordinatzailea izan zen, eta 1990 eta 2003 bitartean, berriz, ikasketa koreografikoen zuzendari gisa jardun zuen Lyongo Goi Mailako Musika eta Dantza Kontserbatorioan. Nazioarteko truke politika bati ekin zion, eta, horren ondorioz, hainbat herrialdetan jardun du, hala nola, Vietnam, Kanbodia, Txina, Hego Korea, Thailandia, Bielorrusia, Alemania, Erresuma Batua, Georgia eta Kanadan. Genevako Antzoki Handiko Balletaren zuzendaria da 2003. urteaz geroztik.

Nacido en Marruecos en 1953, estudió en el Centro de Danza Internacional de Rosella Hightower (Francia) de 1971 a 1974. Participó en todas las coreografías del Ballet de Nancy -dirigido por Gigi Caciuleanu-, donde conoció a Dominique Bagouet. Este encuentro fue determinante en su carrera artística, ya que trabajó junto a Bagouet como intérprete, discípulo y asistente entre 1978 y 1982. Paralelamente, explora diferentes técnicas de danza contemporánea con Peter Goss, Susan Buirge y Alwin Nikolais. Subvencionado por el Ministerio de Cultura, continúa su formación en Estados Unidos con Merce Cunningham en la Escuela del American Ballet. En 1983, Rosella Hightower le pidió su colaboración como maître de ballet para el Joven Ballet de Francia. Entre 1988 y 1990, fue coordinador de estudios en el Centro Nacional de Danza Contemporánea de Angers, y entre 1990 y 2003, ejerció como director de estudios coreográficos en el Conservatorio Superior de Música y Danza de Lyon. Desarrolla una política de intercambios internacionales que le conducen a Vietnam, Camboya, China, Corea del Sur, Tailandia, Bielorrusia, Alemania, Reino Unido, Georgia y Canadá. Desde 2003, dirige el Ballet del Gran Teatro de Ginebra.

Philippe Cohen

GR

EG

OR

Y B

ATA

RD

ON

Abuztuak 13 Agosto, 19:00

“Don Giovanni”, W. A. MozartManuel Hernández Silva, musika zuzendariaSalva Bolta, osagai dramatikoa

Abeslarien zerrenda / Reparto:Christopher Maltman, Nicole Cabell, Irina Lungu, Daniel Giulianini, José Fardilha, Toby Spence, Miren Urbieta-Vega, José Manuel Díaz

Orquesta Sinfónica de EuskadiEaso Abesbatza(Xalba Rallo, abesbatza zuzendaria)Ópera en versión concierto dramatizado

Abuztuak 20 Agosto, 20:00

Budapest Festival Orchestra Ivan Fischer, zuzendaria Dénes Várjon, pianoa Obras de Stravinsky, Bartók y Dvorak

Abuztuak 21 Agosto, 20:00

Budapest Festival OrchestraOrfeón Donostiarra(J. A. Sáinz Alfaro, abesbatza zuz.)

Orfeoi Txiki(Esteban Urzelai / Montse Latorre, abesbatza zuzendariak)Ivan Fischer, zuzendariaGerhild Romberger, kontraltoa “Sinfonía nº 3 en re menor”, Mahler

Abuztuak 23 Agosto, 20:00

Budapest Festival Orchestra Collegium Vocale Gent Ivan Fischer, zuzendariaLucy Crowe, sopranoaBarbara Kozelj, mezzosopranoa Jeremy Ovenden, tenorraNeal Davies, baxuaÁkos Ács, klarinetea El último año de Mozart“Per questa bella mano KV 612”, “Concierto para clarinete y orquesta KV 622”, “Réquiem KV 626”, Mozart

Abuztuak 24 Agosto, 20:00

Balthasar-Neumann-Coro y Solistas Balthasar-Neumann-Ensemble Thomas Hengelbrock, zuzendaria Obras de Beethoven y Haydn

Abuztuak 27 Agosto, 20:00

Orquesta Sinfónica de la Radio de Frankfurt Andra Mari Abesbatza (Andoni Sierra, abesbatza zuzendaria)Philippe Herreweghe, zuzendaria Ilse Eerens, sopranoaMarie-Claude Chappuis, mezzosopranoaRobin Tritschler, tenorraThomas E. Bauer, baritonoa “Obertura Coriolano op. 62”, “Sinfonía nº 9 op. 125 Coral”, Beethoven

Abuztuak 28 Agosto, 20:00

Orquesta Sinfónica de la Radio de Frankfurt Philippe Herreweghe, zuzendaria Steven Isserlis, biolontxeloa Obras de Beethoven, Haydn y Brahms

Abuztuak 31 Agosto, 20:00

Orquesta Sinfónica de Euskadi Orquesta Sinfónica de Bilbao Orfeón Donostiarra(J. A. Sáinz Alfaro, abesbatza zuz.)

Orfeón Pamplonés(Igor Ijurra, abesbatza zuzendaria)

Easo Eskolania eta Araoz Gazte Abesbatza (Gorka Miranda, abesbatza zuzendaria)Víctor Pablo Pérez, zuzendaria Christian Elsner, tenorra Thomas Ospital, organoa Javier Sánchez, tiplea Obras de Berlioz, de Madina y Sorozabal

Victoria Eugenia Antzokia Teatro Victoria Eugenia

Abuztuak 22 Agosto, 20:00

Capilla Santa MaríaCarlos Mena, kontratenorra eta zuzendariaLluís Vilamajó, tenorra Carlos García-Bernalt, klabezina Susana García de Salazar, pianoaObras de Purcell, Vaughan Williams y Britten

Datozen emanaldiak Próximas actuaciones

Kursaal Auditorioa Auditorio Kursaal

77Donostiako Musika HamabostaldiaQuincena Musical de San Sebastián

HEZKUNTZA, HIZKUNTZA POLITIKA ETA KULTURA SAILA

DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN, POLÍTICA LINGÜÍSTICA Y CULTURA

HAMABOSTALDI Arekin

PATROCINADORDE LA 77 QUINCENAMUSICAL 77. HAMABOSTALDIARENBABESLE OFIZIALA

BOSTALDI A

hamabostaldia 2016 (programa).indd 1 14/06/16 12:30