1

Balanç d’activitat del Consell

IX Legislatura

29 de juny de 2017

Aquest document arreplega les actuacions principals desenvolupades pel Consell durant la IX Legislatura. Les mesures s’han classificat atenent als eixos d’actuació que preveu l’Acord del Botànic i en el document s’inclouen:

Els compromisos del document de l’Acord del Botànic, signat l’11 de juny de 2015.

Els compromisos del document de Renovació de l’Acord del Botànic, signat l’11 de gener de 2017 (en el document s’assenyalen com Nou Botànic).

Els compromisos adoptats en els seminaris de govern celebrats fins a hui: Seminari de Govern de l’Hivern 2016 (Morella2016), Seminari de Govern de l’Estiu 2016 (Torrevella2016) i Seminari de Govern de l’Hivern 2017 (Sagunt2017).

Els projectes inclosos dins del document Bases i elements per a la transformació del Model Econòmic de la Comunitat Valenciana, conegut com el Document d’Elx (Elx2016).

2

ÍNDEX

Balanç d’activitat del Consell ....................................................................................... 1

1. Rescat de persones ................................................................................................... 1

2. Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció .......................................... 25

3. Governar per a les persones .................................................................................. 64

4. Nou model productiu............................................................................................. 134

5. Finançament just i auditoria ciutadana ............................................................... 206

Calendari

2015

11 juny. Signatura de l’Acord del Botànic.

25 juny. Votació Investidura President a les Corts.

26 juny. Reial decret 581/2015, de 26 de juny, pel qual es nomena president de la Generalitat Valenciana a Ximo Puig i Ferrer (Publicat DOGV el 27 de juny).

28 juny. Jurament del President i intervenció a les Corts.

29 juny. Decret Nomenament de Consellers (Publicat DOGV el 30 de juny).

2016

10 gener. Aprovada la proposta normativa de la GVA per al primer semestre de 2016 dins del Seminari de Govern de l’Hivern 2016.

15 abril. El Ple del Consell aprova el document de les bases i elements per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana (Document d’Elx).

10 de juliol. Compromisos de Torrevella dins del Seminari Govern Estiu 2016.

14-15 de setembre. Celebrat el Debat de l’Estat de la Comunitat 2016.

2017

11 de gener. Signatura del Document de Renovació de l’Acord del Botànic.

29 de gener. Compromisos de Sagunt dins del Seminari de Govern de l’Hivern 2017.

3

Índex de continguts Balanç d’activitat del Consell ....................................................................................... 1

1. Rescat de persones ................................................................................................... 1

a. Dret a la vivenda .................................................................................................... 1

Evitar els desnonaments a persones sense alternativa d’habitatge ........................................ 1

Dignificació de l’habitatge social .................................................................................................. 3

Rehabilitació i regeneració urbana ............................................................................................... 5

Dinamitzar el sector de la construcció......................................................................................... 7

Pagament d’ajudes a l’habitatge ................................................................................................... 8

b. Renda garantida de ciutadania ............................................................................. 9

Crèdits ampliables .......................................................................................................................... 9

Augment del nombre de persones beneficiàries de la renda garantida ................................... 9

Legislació sobre renda garantida de ciutadania ......................................................................... 9

Reducció de la taxa de pobresa .................................................................................................. 10

c. Dret a la llum, aigua i gas.................................................................................... 10

Lluita contra l’empobriment energètic ....................................................................................... 10

d. Combatre la pobresa infantil .............................................................................. 11

Priorització de pagaments socials en beques de menjador i transport escolar ................... 11

Obertura de menjadors escolars al setembre ........................................................................... 11

Garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament .......................... 11

Promoció i defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes ...................................................... 12

e. Dependència ........................................................................................................ 13

Pla de reordenació del sector residencial per a persones majors. ......................................... 13

Ajudes a la dependència ............................................................................................................. 14

Modificació de la normativa en dependència ............................................................................ 15

Eliminació del copagament a persones majors i discapacitades ........................................... 16

Xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat funcional ................... 17

f. Violència de gènere ............................................................................................. 19

Xarxa de recursos assistencials i Centre Dona 24 Hores ........................................................ 20

Ajudes econòmiques a les víctimes de la violència de gènere ............................................... 20

Impuls a les polítiques transversals en matèria de violència de gènere ................................ 21

Campanyes de sensibilització i formació .................................................................................. 22

Cobertura a persones refugiades internacionals ..................................................................... 23

2. Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció .......................................... 25

a. Transparència ...................................................................................................... 25

Implantació de la Llei de transparència ..................................................................................... 25

Transparència en el sector públic empresarial ......................................................................... 27

Transparència en els comptes bancaris de la Generalitat ....................................................... 27

Transparència en els pressupostos públics i publicació de taules retributives ................... 28

Transparència en les relacions del Consell amb les Corts ..................................................... 28

Transparència en els compromisos del Consell ....................................................................... 29

Transparència en els processos d’elaboració normativa i presa de decisions .................... 29

Transparència en l’àmbit local .................................................................................................... 30

Transparència en els processos d’adopció i acolliment familiar ............................................ 30

Consulta d’enquestes oberta a la comunitat investigadora i a la ciutadania ........................ 31

4

Activitats de prevenció i formació sobre transparència i lluita contra la corrupció ............. 31

b. Independència i professionalització dels òrgans de control ........................... 31

Òrgans de control intern: Intervenció General ......................................................................... 32

Òrgans de control extern: Sindicatura de Comptes ................................................................. 33

c. Participació ciutadana ........................................................................................ 33

Llei de participació i foment de l’associacionisme ................................................................... 33

Iniciativa legislativa popular ....................................................................................................... 34

Dret dels joves a participar en els processos de consultes .................................................... 34

Participació ciutadana en la sanitat ........................................................................................... 34

Participació ciutadana en serveis socials ................................................................................. 35

Participació ciutadana per a la millora de la justícia ................................................................ 36

Participació ciutadana i memòria històrica ............................................................................... 36

Participació ciutadana en cooperació ........................................................................................ 36

Participació ciutadana en habitatge ........................................................................................... 36

Participació ciutadana en comerç, consum i artesania ........................................................... 36

Centres de valencians a l’exterior .............................................................................................. 37

Participació ciutadana en la Unió Europa.................................................................................. 37

d. Reforma de la Llei electoral valenciana ............................................................. 37

Inici dels treballs per a la reforma de la Llei electoral valenciana .......................................... 37

Designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana ................................ 38

e. Eficàcia contra la corrupció i el clientelisme .................................................... 38

Creació de l’Agència Antifrau. Lluita contra la corrupció ........................................................ 38

f. Evitar les portes giratòries ................................................................................. 39

Llei d’incompatibilitats de càrrecs públics no electes ............................................................. 39

g. Millorar l’aplicació del procediment de contractació de les empreses i serveis públics ..................................................................................................... 39

Llei de responsabilitat social ...................................................................................................... 39

Reducció de la discrecionalitat en els procediments de contractació ................................... 40

Clàusules socials en la contractació .......................................................................................... 40

h. Eficiència .............................................................................................................. 41

Alts càrrecs i personal eventual ................................................................................................. 41

Menys llocs de personal funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació .......... 42

Nova Llei de funció pública i millora de la qualitat dels serveis ............................................. 42

Recursos humans en la Generalitat Valenciana ....................................................................... 43

Implantació de l’Administració electrònica ............................................................................... 45

Comissió interdepartamental per a la modernització tecnològica (CITEC) ........................... 49

Optimització en l’ús de recursos ................................................................................................ 50

Coordinació eficient amb Diputacions, mancomunitats i ajuntaments .................................. 52

Reforçar el paper dels ajuntaments en serveis socials ........................................................... 54

Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional ..................................................... 55

Altres mesures per a la millora de l’eficiència .......................................................................... 56

i. Llei per a la protecció del denunciant ............................................................... 57

Recerca per irregularitats o infraccions en la Generalitat Valenciana ................................... 57

Altres actuacions per a la renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció .............................................................................................................. 57

Dignificar la cooperació valenciana i definir un nou model d’ajudes al desenvolupament ......................................................................................................................... 58

5

Víctimes de l’accident de metro .................................................................................................. 61

Creació de la distinció per a la defensa dels drets i llibertats constitucionals ..................... 62

Recuperació de la memòria històrica ......................................................................................... 62

Suport a famílies biològiques de bebés robats ........................................................................ 63

3. Governar per a les persones .................................................................................. 64

a. Prioritzar en la despesa del govern el sistema públic de sanitat i educació, i els serveis socials............................................................................ 64

Increment de la despesa social en els pressupostos 2017 ..................................................... 64

Comissió delegada d’inclusió i drets socials ............................................................................ 64

Inclusió i cohesió social .............................................................................................................. 65

Política migratòria ........................................................................................................................ 66

b. Recuperació del sistema sanitari públic ........................................................... 67

Millora de les infraestructures i equipament de la sanitat pública ......................................... 67

Estabilitat en l’ocupació en la sanitat pública ........................................................................... 71

Democratització del sistema sanitari ......................................................................................... 72

Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria concessions sanitàries i concerts ....... 74

Recerca sanitària .......................................................................................................................... 77

c. Recuperació de l’atenció sanitària ..................................................................... 78

Recuperació de l’atenció sanitària mitjançant el decret de sanitat universal ....................... 79

Eliminació del copagament farmacèutic i eliminació del prepagament i copagament ortoprotètic. Nou model d’atenció farmacèutica sociosanitària ............................................. 80

Recuperació i millora d’altres drets en matèria de salut.......................................................... 81

Prevenció i promoció de la salut ................................................................................................ 85

d. Paralitzar les retallades en serveis públics ....................................................... 86

Pressupostos públics orientats a les persones i a la reconstrucció de l’economia ............ 86

e. Extensió progressiva de l’ensenyament públic ................................................ 86

Extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys ................................................ 86

Increment progressiu de l’oferta de formació professional .................................................... 87

f. Elaboració d’una Llei valenciana d’Educació ................................................... 88

Nova Llei valenciana d’Educació ................................................................................................ 89

Millora de la qualitat educativa i lluita contra el fracàs escolar .............................................. 89

Organització de la jornada escolar ............................................................................................. 91

Plurilingüisme ............................................................................................................................... 91

Concerts educatius ...................................................................................................................... 92

Taxes universitàries i ajudes per a cursar estudis universitaris ............................................ 93

Pla Generació Talent (GenT) ....................................................................................................... 94

Mapa de titulacions universitàries .............................................................................................. 95

g. Reduir progressivament la ràtio en totes les etapes educatives .................... 95

Reducció de la ràtio d’alumnat en totes les etapes educatives ............................................. 95

Increment del nombre del professorat i estabilitat de la plantilla ........................................... 96

Nou mapa d’infraestructures i eliminació de barracons .......................................................... 97

Admissió d’alumnat ..................................................................................................................... 97

Servei de transport escolar ......................................................................................................... 98

h. Mesures per a pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE ........ 98

Inici de la reconstrucció de l’educació valenciana ................................................................... 98

Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres ............................................................................. 101

i. Ràdio i televisió pública .................................................................................... 102

6

Nou model de radiotelevisió pública obert a la societat valenciana .................................... 103

Altres actuacions relacionades amb el sector audiovisual: Ciutat de la Llum .................... 108

j. Aprovar una Llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI ....... 108

Mesures contra la discriminació per orientació sexual ......................................................... 109

Igualtat de gènere ....................................................................................................................... 110

Campanyes de sensibilització i ajudes a la promoció de la igualtat de gènere .................. 111

Mesures per la igualtat de tracte i la no-discriminació .......................................................... 112

Inclusió del poble gitano ........................................................................................................... 112

Diversitat de culte ....................................................................................................................... 112

Promoció, defensa i respecte a la diversitat familiar ............................................................. 112

k. Promoure la paritat en els òrgans institucionals ............................................ 113

Pressupostos amb perspectiva de gènere .............................................................................. 113

l. Apostar per unes administracions compromeses amb la cultura valenciana .......................................................................................................... 113

Pla estratègic cultural valencià ................................................................................................. 115

Increment pressupostari en Cultura i suport als sectors culturals ...................................... 116

Patrimoni cultural i museus ...................................................................................................... 117

Respecte a la diversitat cultural del poble valencià ............................................................... 117

Declaracions de BIC ................................................................................................................... 117

Altres mesures per al foment de la cultura ............................................................................. 119

Potenciar l’ús del valencià i el multilingüisme ........................................................................ 121

Foment del Llibre i la Lectura ................................................................................................... 122

Altres actuacions per a Governar per a les persones ........................................ 122

Joventut ....................................................................................................................................... 123

Aposta per l’esport valencià ..................................................................................................... 124

Esdeveniments esportius .......................................................................................................... 125

Justícia ........................................................................................................................................ 126

Dret Civil Foral Valencià i autogovern ...................................................................................... 129

Seguretat i protecció ciutadana ................................................................................................ 130

Emergències ............................................................................................................................... 131

Accessibilitat .............................................................................................................................. 133

4. Nou model productiu............................................................................................. 134

Bases per a la transformació del model econòmic valencià ................................................. 134

a. Apostem per la reindustrialització de la nostra economia ............................ 136

Reindustrialització de l’economia valenciana ......................................................................... 137

Àrees industrials i sòl ................................................................................................................ 139

Recuperació de l’agricultura valenciana.................................................................................. 141

Nova política pesquera .............................................................................................................. 147

Aigua ............................................................................................................................................ 148

Transformació del model turístic valencià .............................................................................. 149

Nou model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat ........................ 155

Suport als consumidors ............................................................................................................ 157

b. Model productiu ecològic i eficiència energètica ........................................... 158

Medi natural i protecció de la biodiversitat ............................................................................. 159

Canvi climàtic ............................................................................................................................. 163

Planificació en l’àmbit energètic. Energies renovables i autoconsum ................................. 164

Gestió sostenible de residus .................................................................................................... 167

Prevenció i extinció d’incendis ................................................................................................. 168

7

c. Recuperació del sistema financer valencià .................................................... 172

Recuperació del sistema financer valencià. Refundació de l’IVF ......................................... 172

d. Dotació de les infraestructures estratègiques ................................................ 174

Infraestructures estratègiques .................................................................................................. 175

Finalitzar les obres del Corredor Mediterrani .......................................................................... 177

Millora de carreteres i rescat de l’autopista AP-7 ................................................................... 178

Transferència de les competències en rodalies ferroviàries ................................................. 179

Infraestructures ferroviàries ..................................................................................................... 180

Vertebració del territori .............................................................................................................. 181

Impuls al transport metropolità, interurbà i aeroportuari ...................................................... 183

Desbloquejar la reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat ... 187

e. Articulació del Sistema Valencià d’Innovació ................................................. 188

Enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació ....................................................................... 188

R+D+i innovació empresarial .................................................................................................... 189

Enfortiment dels instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana ..................................... 191

Altres actuacions en matèria de recerca i innovació ............................................................. 192

f. Paper actiu de les institucions com a agents de desenvolupament econòmic ............................................................................................................ 192

Instruments de planificació ....................................................................................................... 193

Diàleg social ................................................................................................................................ 196

Atracció d’inversions i noves línies de finançament .............................................................. 196

Internacionalització i promoció exterior .................................................................................. 197

g. Avançar cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de precarització ...................................................................................................... 199

Nova Estratègia valenciana d’ocupació orientada a polítiques inclusives .......................... 200

Emprenedors i autònoms .......................................................................................................... 202

Pla d’ocupació per a municipis ................................................................................................. 203

Altres mesures en l’àmbit de l’ocupació.................................................................................. 203

Prevenció de riscos laborals ..................................................................................................... 204

Altres actuacions per a un nou model productiu ................................................ 205

Elaboració i difusió d’estudis econòmics................................................................................ 205

5. Finançament just i auditoria ciutadana ............................................................... 206

a. Exigir a l’Estat, a través d’accions polítiques i legals, un finançament adequat ............................................................................................................... 206

Exigir un finançament adequat a través d’accions polítiques .............................................. 206

Exigir un finançament adequat a través d’accions legals ..................................................... 210

Propostes tècniques de finançament des de la Generalitat Valenciana .............................. 211

Reforç de l’estructura administrativa del Consell en finançament autonòmic.................... 212

Mecanismes de finançament transitoris fins a l’aprovació del nou sistema ....................... 213

b. Auditoria ciutadana del deute de la Generalitat .............................................. 215

Situació financera de la GV ....................................................................................................... 215

c. Creació d’una agència tributària pròpia .......................................................... 215

Nova agència tributària valenciana .......................................................................................... 216

Reforma del sistema tributari valencià .................................................................................... 216

Lluita contra el frau fiscal .......................................................................................................... 219

Nova Llei de taxes ...................................................................................................................... 220

Nova llei del joc .......................................................................................................................... 221

8

Modernització de la gestió tributària ........................................................................................ 221

Altres actuacions per a un finançament just i auditoria ciutadana ................... 221

Altres actuacions ........................................................................................................................ 221

1

1. Rescat de persones

“Tota persona ha de tindre cobertes les necessitats vitals bàsiques. Tots els valencians tenen dret a viure en condicions que garantisquen la seua dignitat com a éssers humans”

a. Dret a la vivenda

…prendre els acords necessaris per a evitar que es desnonen persones sense alternativa d’habitatge. Establir mecanismes d’exempció temporal del pagament del lloguer per als casos més extrems de beneficiaris d’habitatges de l’IVVSA.

Nou Botànic

2. Pla de xoc pel dret a l’habitatge, amb l’objectiu desitjable d’aplegar a 1000 vivendes/any en lloguer social, amb reserva per als col·lectius de víctimes de violència masclista, joves que ixen de la tutela de l’administració i amb necessitats d’urgència. Elaboració d’una nova ordre per a la convocatòria d’ajudes de lloguer social.

3. Continuar amb el pagament d’ajudes pendents de la resolució 501 de vivenda.

Evitar els desnonaments a persones sense alternativa d’habitatge

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Elaborar una llei sobre la funció social de la vivenda. No executar cap desnonament a persones en risc d’exclusió social del parc públic de vivendes.

Morella2016: Tramitació de la Llei per la funció social de l’habitatge

Torrevella2016: Nova Ordre per a la convocatòria d’ajudes de lloguer social en 2016. Davant la quantitat de sol·licituds de les convocatòries de lloguer de 2016, del Pla estatal d’habitatge, la Conselleria publicarà una nova ordre per a aquelles persones en risc d’exclusió social i col·lectius més vulnerables

Llei per la funció social de l’habitatge. Aprovada la Llei per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana (Corts, 25/01/2017). Publicada en el DOGV de 9/02/d7 com a Llei 2/2017. L’objectiu de la llei, que estarà dotada amb 20 M€ anuals, és fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digna i adequada, ampliar el parc públic, així com evitar els desnonaments dels sectors més desfavorits.

Posada en marxa de l’espai InfoHabitatge per a canalitzar la informació i començar a desenvolupar els mecanismes per a l’aplicació progressiva de la Llei, per mitjà d’un espai en línia i punts informatius d’atenció ciutadana (1/03/2017). Durant els 3 primers mesos s’ha intervingut en 31 procediments de desnonaments dels quals s’ha tingut constància mitjançant aquesta plataforma, s’han atés 472 consultes presencials, 382 telefòniques i 172 consultes realitzades per correu electrònic. Dins d’InfoHabitatge, s’ha activat el Registre de demandants d’habitatge que preveu la llei (15/03/2017). En data 6 de juny de 2017, hi ha inscrits 1.439 sol·licitants.

Posada en marxa del Registre d’oferta d’habitatges (art. 11 LFSV). Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 2/2017, en compliment del que estableix la disposició addicional segona, són més de trenta les entitats financeres i filials immobiliàries que han comunicat la relació d’habitatges de protecció pública que disposen en el seu balanç. Aquests habitatges passaran a format part del Registre, i s’està treballant en una plataforma informàtica que permeta conciliar l’oferta amb les sol·licituds que s’han rebut, mitjançant el procediment d’inscripció de demandants que ja està operatiu a través de la web de la Conselleria.

2

Principals mesures que preveu la nova llei:

- Mesures contra els processos de desnonament en habitatge habitual, que possibiliten la continuïtat en l’immoble: lloguer amb opció a compra per a persones que es troben en situació d’emergència social -lloguer social durant tres anys-. Expropiació temporal d’habitatges a bancs que no permeten l’anterior fórmula. Convenis amb bancs per a ampliar l’oferta d’habitatges.

Es desenvoluparan les bases per decret del Consell per a regular el procediment previst en l’art. 22.2 b) de la Llei, que permeta a l’Administració de la Generalitat concedir ajudes directes d’urgència per a fer front al pagament de la renda d’habitatge i de la quota hipotecària en situacions d’especial emergència.

- Mobilització dels habitatges buits. S’estableixen diferents registres com el Registre d’habitatges buits o el Registre d’oferta i el Registre de demanda, on els particulars podran inscriure voluntàriament els seus immobles.

- Mesures de foment per a ocupació dels habitatges. Diverses mesures com ara ajudes públiques per al lloguer per a persones i unitats familiars amb ingressos baixos en què el cost no supere el 30% dels ingressos, evitar la pobresa energètica en garantir els subministraments bàsics de llum, aigua i gas.

- Observatori de l’habitatge, per a garantir el compliment de la llei i fer estudis i avaluacions de la situació de l’habitatge a la Comunitat. Hi participaran organitzacions socials i empresarials representatives de col·lectius i agents de l’àmbit de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, així com diversos consells municipals creats amb aquesta finalitat.

Possible inconstitucionalitat d’alguns aspectes de la llei. El Govern Central envia un requeriment per a constituir una comissió bilateral entre la Generalitat i l’Estat per a intentar resoldre el conflicte plantejat pel Govern. Aquest és el pas previ abans de la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional (30/03/2017).

Acords amb entitats financeres per a instar moratòries en els desnonaments mentre s’aprovava la Llei. Tres entitats, Caixa Ontinyent, Cajamar i Caixa Popular , van subscriure una declaració d’intencions per a frenar el drama dels desnonaments (18/11/2015).

- La Conselleria també ha iniciat una ronda de contactes en què ha mantingut entrevistes amb cadascuna de les entitats financeres a fi d’establir la col·laboració prevista en l’art. 20 de la Llei, que consisteix a subscriure convenis de col·laboració per a incrementar l’oferta d’habitatges i donar resposta a les necessitats d’habitatge (juny de 2017).

Conveni de col·laboració entre la GVA i el CGPJ. S’ha signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de detectar supòsits de vulnerabilitat en cas de desnonaments o impagaments de lloguer, perquè cap persona en risc d’exclusió social perda el seu habitatge com a conseqüència d’un procés judicial per impagament de les quotes hipotecàries o d’arrendament (14/11/2016).

En el marc d’aquest conveni, l’objecte del qual està molt relacionat amb els propòsits de la Llei 2/2017, s’està col·laborant amb els agents que hi participen, serveis socials municipals i jutjats per a la protecció de les persones que es troben immerses en un procés de llançament judicial.

Ajudes per a atendre el pagament del lloguer en situacions d’emergència social

Convocades en 2016 (DOGV 10/08/2016). Balanç: 3.329 famílies s’han beneficiat d’aquestes ajudes que s’han concedit per primera vegada en 2016 per a subvencionar el lloguer de l’habitatge a persones en situació d’emergència social a la Comunitat. S’han destinat 3,1 M€ (21/12/2016).

3

Subvencionen fins a un 50% de la renda mensual del lloguer amb un màxim de 3.000 euros anuals. Per a la tramitació d’aquesta ajudes s’ha comptat amb la col·laboració dels diversos ajuntaments, especialment dels agents socials municipals (21/12/2016).

Ajudes ordinàries al lloguer d’habitatges

2016. En les ajudes al lloguer convocades en 2016, s’han concedit 7,9 M€ a 5.915 persones, de manera que s’han duplicat les persones beneficiàries, ja que en 2015 només van rebre 2.418. En 2016, a més, s’ha esgotat el pressupost mentre que en 2015 es van donar 2,9 M€, però es van perdre 2,3 M€ (10/11/2016).

2017. Publicada la convocatòria en el DOGV 3/05/2017, s’avança respecte a l’any anterior. El pressupost és de 8,5 M€. Les subvencions poden arribar fins a un 40% del preu del lloguer, amb un màxim de 2.400 euros anuals. Per primera vegada la Generalitat realitza una aportació addicional d’un 10% -a més del 40% mencionat-, fins a un màxim de 3.000 euros, per a persones amb vulnerabilitat especial. Juntament amb les persones afectades per un desnonament, els joves menors de 30 anys i les famílies monoparentals i nombroses, tindran prioritat les persones amb diversitat funcional, les dones víctimes de violència de gènere, joves extutelats i les persones amb renda garantida de ciutadania reconeguda, així com les víctimes del terrorisme.

Regularització habitatges ocupats del parc públic de la GVA. S’ha publicat la resolució per la qual s’estableixen els criteris per a estudiar la regularització de la situació d’habitatges del parc públic de la Generalitat que estan ocupades sense títol des de fa anys. La falta d’una política activa d’habitatge de l’anterior Consell va donar lloc a un augment d’ocupacions il·legals consentides en habitatges públics, que a l’inici d’aquesta legislatura es quantificaven en més de 500 (3/04/2017).

Dignificació de l’habitatge social

Morella2016: Pla de dignificació de l’habitatge social. El Pla es formula per a atendre la situació del parc públic de la Generalitat així com les promocions pròpies de l’EIGE

Sagunt2017: EIGE: En les promocions de VPO propietat d’EIGE, establiment de criteris socials en el procés d’adjudicació i lloguer, i de reserves d’habitatge en lloguer per a col·lectius vulnerables

Pla de dignificació de l’habitatge social. Presentat el pla que inclou deu mesures de xoc per a gestionar el parc públic d’habitatge de la Generalitat (24/11/2015). Principals àmbits d’actuació:

Inversió en rehabilitació i manteniment. Aposta clara per la reforma i el manteniment del parc públic.

Pla de pagaments per a abonar l’IBI. Des de 2009 no es paga als ajuntaments l’IBI dels habitatges del parc públic de la GVA (7,5 M€). Pressupostats 1,5 M€ per a abonar l’IBI de l’any 2016 i per a l’elaboració d’un pla de pagaments per a abonar el deute total.

Atenció personalitzada i divulgació de les bonificacions de lloguer. Campanya per a divulgar les bonificacions al lloguer de fins al 90% que concedeix la GVA.

Pla d’intervenció integral sostenible. Per a abordar el problema dels grups més conflictius i de zones deprimides.

Pla per a l’ocupació d’habitatges. La GVA té 1.042 habitatges en règim de lloguer.

Flexibilitzar l’accés als habitatges protegits. La GVA té 330 habitatges en règim de compravenda. S’ha reduït ja el preu dels habitatges que superen els de mercat, se ha modificat el règim de tinença, passant al lloguer o lloguer amb opció de compra i realitzar accions informatives i comercials.

4

Balanç (dades de data de 20 de juny de 2017)

Parc públic d’habitatge:

- Col·laboració amb Ajuntaments: el nou equip d’EIGE ha mantingut reunions amb més de noranta ajuntaments (reuneix el 97% dels habitatges del parc públic). S’han presentat i prebaremat més de 7.200 sol·licituds d’habitatge social. També s’han analitzat conjuntament amb els municipis sol·licituds de més d’1.700 famílies.

- Campanya informativa sobre bonificacions de lloguer. S’han desenvolupat campanyes en 49 municipis. Hi ha hagut 2.717 famílies beneficiàries de bonificacions i 1.680 famílies amb actes de reconeixement de deutes.

- Coresponsabilitat en l’ús d’habitatges i espais comuns: més de 600 reunions en comunitats de veïns i veïnes per a conscienciar la gent.

- Plans d’intervenció integral sostenible.

8 actuacions en Àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU). En 6 casos s’ha adjudicat la redacció dels projectes.

26 PIIN.

2 Plans directors (en municipis de la Generalitat de més de 500 habitatges): la Coma (Paterna) i els Palmerars (Elx).

S’està desenvolupant un pla pilot (Pla Urgent d’Intervenció Social) a Alfafar.

Inversió en el parc públic d’habitatge. Actuacions de manteniment i conservació del parc públic. En 2015: 2,0 M€; en 2016: 4,2 M€.

- Pagament d’obligacions tributàries amb els ajuntaments (IBI). S’han pagat els IBI corresponents a l’exercici 2017 per un import de 0,6 M€. Respecte al deute d’exercicis anteriors al 2006, que està en via de constrenyiment, s’ha analitzat detalladament el 67% del deute inicial d’impostos d’habitatges del parc públic, i estan en tràmit acords d’ajornament del deute amb SUMA, i els ajuntaments següents: Alaquàs, Alfafar, Aldaia, Benaguasil i Sagunt.

Habitatges promoguts per EIGE:

- Pla d’ocupació d’habitatges (1.069 habitatges en règim de lloguer). Ampliada el 30 de juny de 2018 la reducció del 15% que s’està aplicant a les rendes de 414 habitatges, de manera que se n’han afavorit 400 famílies. Adequació de preus de lloguer a les condicions del mercat en 632 habitatges, així, se n’han afavorit d’aquesta mesura 331 famílies.

- Preus de lloguer adaptats a les circumstàncies de les persones: 1er Pla de lloguer assequible. 274 famílies se n’han beneficiat (juny de 2017). Aprovació del 2n Pla de lloguer assequible. Aplicació des d’1 de juliol de 2017 fins a de 30 de juny de 2018. El pla estableix dos trams per a determinar la quota mensual, en funció de la renda i d’altres factors, com ara el nombre de membres de la unitat familiar o el municipi de residencia.

- Modificació en el règim dels habitatges. En 227 habitatges s’ha ampliat el règim de venda a lloguer o lloguer amb opció de compra.

- Habitatges en règim de compravenda. En 310 habitatges s’ha dut a terme una baixada dels preus de venda (en 227 d’aquests, a més, s’ha ampliat el règim de venda a lloguer amb opció a compra).

Pla de col·laboració local per a l’impuls de l’habitatge protegit. Signatura d’un conveni de col·laboració amb 12 municipis en què hi ha 434 habitatges de VPO que formen part del parc d’EIGE. Les localitats són: Castelló (amb 101 VPO en lloguer), Albaida, Gandia, Sueca, l’Alcora, Pego, el Pilar de la Foradada, Gavarda,

5

Vilamarxant, Castalla, Vinaròs i Montcada (6/04/2017). Està previst que d’altres ajuntaments signen pròximament els convenis de col·laboració respectius.

Reforma d’habitatges i immobles (dades de data de 20 de juny de 2017)

Parc públic d’habitatge. Rehabilitades des d’1 juliol de 2015: 416, d’aquests 373 reparats per EIGE; en execució: 63; en valoració: 149.

Habitatges d’EIGE. Reparats des d’1 juliol de 2015: 163.

Parc públic d’habitatge: habitatges lliurats: 440 (d’aquests, 64 a persones i famílies afectades per processos de desnonament o execució hipotecària, i 52 a dones víctimes de violència de gènere).

En el Consell de Direcció d’EIGE de 31 de març de 2017 es va acordar iniciar el procés per a establir els criteris socials per a l’accés als habitatges protegits que EIGE té en lloguer d’acord amb la Llei de funció social de l’habitatge. Regulat per resolució de la Conselleria com a mesura transitòria fins que es desenvolupe el nou reglament.

Rehabilitació i regeneració urbana

Morella2016: Conveni amb l’Ajuntament de València per a la modificació del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar

Sagunt2017: Pla RENHATA (rehabilitació d’habitatges). Nova Ordre per a la convocatòria d’ajudes per a la reforma interior i millora de les condicions d’habitatge

PEPRI del Cabanyal-Canyamelar

Suspensió de l’Homologació Modificativa i el Pla especial de protecció i reforma interior del Cabanyal-Canyamelar (PEPRI), aprovats per resolució de 2 d’abril de 2001, per determinar l’espoliació del conjunt històric del Cabanyal de la ciutat de València, de conformitat amb l’Ordre del Ministeri de Cultura de 2009 i d’acord amb la Llei de la Generalitat d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (Ple del Consell 8/07/2016).

El Consell acorda mantindre la vigència, fins a l’aprovació definitiva i entrada en vigor d’un nou Pla especial de protecció del conjunt històric del Cabanyal-Canyamelar, del seu catàleg, únicament la catalogació i règim d’intervenció d’aquells immobles protegits per primera vegada pel PEPRI i que no figuraven inclosos en el Catàleg del PGOU de 1988 (8/07/2016).

El Consell aprova les normes urbanístiques transitòries d’urgència aplicables en l’àmbit ordenat pel PEPRI fins a l’aprovació definitiva del planejament especial que ho substituïsca, de tal manera que es pot començar a atorgar llicències per a iniciar la regeneració i rehabilitació urbana d’aquest emblemàtic barri de la ciutat de València (8/07/2016).

Programa de foment de la regeneració i renovació urbana del Pla estatal d’habitatge. Àrees en què no hi ha grups d’habitatges de la Generalitat. Les actuacions que es contemplen en les Àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU) són la rehabilitació d’edificis i habitatges tant de conservació, d’accessibilitat i de rehabilitació energètica, com ara obres de manteniments en elements comuns i equipament, així com millores en la qualitat i sostenibilitat del medi urbà. El finançament és normalment a càrrec de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments o els particulars. Signats acords Estat-Generalitat-ajuntaments (octubre de 2015). Aprovats convenis amb diversos ajuntaments (Ple Consell 3/06/2016): València, Alcoi, Ontinyent, Sant Vicent del Raspeig, Llíria i Xàtiva. Amb Gandia al setembre de 2016. Més tard, amb Onda i Oliva.

Rehabilitació del barri del Cabanyal i el Canyamelar de València. Signatura del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de València, en el marc del Pla estatal 2013-

6

2016. Compta amb una inversió total prevista de prop de 13 M€, dels quals s’han pressupostat 4,7 M€ per al 2016, amb una participació del Ministeri de Foment de 4,3 M€ i de la Generalitat de 373.500 euros (7/06/2016). Addenda signada a l’octubre de 2016: Inversió 14,3 M€; substitució i nova edificació de 18 habitatges, i rehabilitació de 602 habitatges.

- Balanç 2016, primera fase. S’han aprovat expedients d’ajudes per a actuacions en 134 edificis que beneficiaran a 650 habitatges (11/11/2016).

Actuacions a Ontinyent. S’ha delimitat un àrea en el barri de la Vila i el centre històric Raval amb la rehabilitació de 35 habitatges, la substitució i nova edificació d’uns altres 20, i actuacions puntuals en espais públics; inversió de 3,1 M€. Addenda signada l’octubre de 2016: Inversió 2,2 M€; substitució i nova edificació de 6 habitatges, i rehabilitació de 59 habitatges.

Actuacions a Xàtiva en l’àmbit és el nucli antic. Suposarà la rehabilitació de 90 habitatges, la substitució i nova edificació d’uns altres 10, i actuacions en espais públics, amb una inversió de 4,4 M€.

Actuacions a Alcoi. La inversió total prevista és de 5,5 M€. S’ha delimitat una àmplia àrea que comprén els barris de Santa Rosa, de l’Eixample i el centre històric d’Alcoi per a la rehabilitació de 200 habitatges, la substitució i la nova edificació d’uns altres 16, i actuacions puntuals en espais públics. Addenda signada l’octubre de 2016: Inversió 5,9 M€; rehabilitació de 425 habitatges.

Actuacions a Sant Vicent del Raspeig. El conveni inclou la rehabilitació de 84 habitatges en els blocs 24 i 25 del barri de Santa Isabel. S’ha pressupostat un total de 868.218 euros.

Actuacions a Elx. El conveni inclou la rehabilitació de 308 habitatges del barri de Sant Antoni, així com obres de reurbanització, amb una inversió de 20,9 M€ (Acord de 2014).

Actuacions a Llíria. La inversió prevista és de 4,5 M€. Afectarà als carrers de València i de Juan Izquierdo a més del centre històric, i es recuperaran 100 habitatges.

Actuacions a Gandia. Barri de Simancas. Inversió de 7,1 M€. Rehabilitació de 104 habitatges.

Actuacions a Onda. Centre històric protegit. Inversió de 3,4 M€. Substitució i nova edificació de 5 habitatges, i rehabilitació de 104 habitatges.

Actuacions a Oliva. Nucli antic. Inversió de 4,0 M€. Substitució i nova edificació de 12 habitatges, i rehabilitació de 60 habitatges.

Programa de foment de la regeneració i renovació urbana del Pla estatal d’habitatge. Àrees amb grups d’habitatges de la Generalitat. Les actuacions que es contemplen en les Àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU) són la rehabilitació d’edificis i habitatges tant de conservació, accessibilitat i rehabilitació energètica, com ara obres de manteniments en elements comuns i equipament, així com millores en la qualitat i sostenibilitat del medi urbà. El finançament és normalment a càrrec de l’Estat i la Generalitat. Subscrits acords entre Estat i Generalitat l’octubre de 2015. La Conselleria ha adjudicat la redacció dels projectes en els casos de Sagunt, Alcoi, Alacant (barri del Carme), Castelló, Elx i Paterna (05 i 06/2017).

Actuacions a Sagunt. Barri Sota Vies. Rehabilitació de 135 habitatges. 707.000 €.

Actuacions a Alcoi. Grup Barbacana-plaça de les Xiques. Rehabilitació de 92 habitatges. 447.200 €.

Actuacions a Alacant. Barri del Carme. Rehabilitació de 802 habitatges. 3,9 M€.

Actuacions a Castelló. Barri Sant Llorenç. Rehabilitació de 161 habitatges. 681.200 €.

Actuacions a Elx. Barri dels Palmerars. Rehabilitació de 276 habitatges. 2,1 M€.

7

Actuacions a Almassora. Av. José Ortiz. Rehabilitació de 38 habitatges. 1,7 M€.

Actuacions a Alacant. Pl. División Azul. Rehabilitació de 20 habitatges. 2,8 M€.

Actuacions a Paterna. Barri de la Coma. Rehabilitació de 800 habitatges. 3,2 M€ (vegeu davall).

Barri de la Coma de Paterna. Anunci d’una inversió de més de 5 M€ en el barri de la Coma de Paterna durant el 2016 i el 2017. Mesures per a impulsar i millorar la convivència del barri, que representa quasi el 9% del total dels habitatges del parc públic de la Generalitat (8/02/2016).

Desenvolupament d’un Àrea de regeneració i renovació urbana (ARRU), 3,2 M€. Aquesta intervenció es realitzarà entre la Generalitat, el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Paterna. Es tracta de la major injecció econòmica en molts anys que s’ha realitzat en aquest Barri d’Acció Preferent on resideixen més de 5.000 persones en aproximadament 1.600 pisos socials (20/07/2016).

Licitat el contracte per a les obres de reparació de 120 habitatges del parc públic del barri de la Coma de Paterna per un import pròxim als 2 M€. Com a novetat, incorpora clàusules socials en què es demana a l’empresa adjudicatària que contracte almenys un 50% dels veïns del barri que siguen aturats de llarga durada per a exercir les tasques de rehabilitació (20/07/2016). Obres iniciades (12/06/2017).

Programa per al foment de ciutats sostenibles i competitives 2013-2016. Desenvolupament d’actuacions per mitjà d’ajudes a Quart de Poblet, amb una inversió d’1,2 M€ en la convocatòria de “Millora de barris”.

Estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI).

Projectes coordinats des de la Generalitat en deu municipis de la Comunitat Valenciana han obtingut un total de 83 M€ en el marc de l’Estratègia EDUSI, cofinançada pel Programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020. Els projectes estan en els municipis de Torrent, València, Borriana, Quart de Poblet, Oriola, Villena, Alacant, Castelló de la Plana, Paterna i Benicarló; han captat l’11,4% del total dels recursos d’aquesta primera convocatòria del programa, que està dotada amb 730,9 M€ (3/10/2016).

Els ajuntaments d’Elx, Alcoi, Onda, Almassora i Calp han aconseguit prop de 35,6 M€ de fons europeus en el marc de la segona convocatòria de l’Estratègia de desenvolupament urbà sostenible i integrat (EDUSI) que està cofinançada pel Programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020 (25/05/2017).

Dinamitzar el sector de la construcció

Pla RENHATA. Presentat el Pla RENHATA 2017, que compta amb una dotació de prop de 4 M€, de finançament exclusivament autonòmic, destinats a ajudes per a la reforma interior d’habitatges, amb l’objectiu de millorar les cambres de bany i cuines, així com i l’accessibilitat i l’eficiència energètica d’aquests (13/02/2017).

Ordre 4/2007 i Resolució de 9 de març de 2017 per la qual es convoquen ajudes del Pla RENHATA per a millora de les condicions de l’interior dels habitatges. 3,0 M€. S’han presentat més de 1.800 sol·licituds.

En l’àmbit de l’eficiència energètica, l’IVACE ha publicat les bases reguladores (DOGV 7/02/2017) i les ajudes (DOGV 1/03/2017) per a la substitució de calderes domèstiques per d’altres més eficients energèticament, així com la instal·lació de noves finestres amb aïllament tèrmic reforçat. Import total de 750.000 €.

Foment de la rehabilitació edificatòria.

Convocatòria ajudes 2017. Publicades en el DOGV les bases que regulen les ajudes del Programa per al foment de la rehabilitació edificatòria dins del Pla estatal

8

d’habitatge i la resolució de convocatòria per a 2017 (març-2017). Les ajudes a la rehabilitació són de 19,4 M€ (18,5 M€ en 2016), dels quals el Ministeri aportarà 17,3 M€ i la Generalitat 2,1 M€ (2/05/2017).

- La subvenció serà del 35% per part del Ministeri i d’un 10% addicional que s’incorpora per primera vegada per part de la Generalitat. Les quanties màximes de les ajudes del ministeri seran de 2.000 euros per habitatge pel que fa a conservació i sostenibilitat i de 4.000 euros per habitatge en accessibilitat, i les de la Generalitat seran com a màxim de 4.000 euros per habitatge.

- Es poden subvencionar tres tipus d’actuacions: obres de conservació, com l’estructura dels edificis, façanes o cobertes en edificis catalogats; obres de sostenibilitat, per a millorar la qualitat tèrmica de l’edifici i la instal·lació d’energia renovable; i obres d’accessibilitat, per a la col·locació d’ascensors o rampes adaptades.

Balanç d’ajudes 2016. En 2016 es van concedir 643 ajudes per a rehabilitar enfront dels 164 de 2015, quadruplicant-se’n els beneficiaris. La inversió global ha sigut d’11,1 M€ (9,8 del Ministeri i 1,3 de la Generalitat) mentre que en 2015 només es van concedir ajudes per valor de 3,6 M€.

Suport a la implantació de l’informe d’avaluació d’edificis

Convocatòria 2017. Publicades en el DOGV les bases que regulen el Programa de suport a la implantació de l’informe d’avaluació d’edificis, IEE dins del Pla estatal d’habitatge i la resolució de convocatòria per a 2017 (maig 2017). Les ajudes per a implantar els IEE són de 467.600 euros, ja que als 334.000 euros que aporta el Ministeri se sumen, com a novetat 133.600 euros, que aporta la Generalitat (2/05/2017).

Les ajudes concedides a les comunitats de propietaris per a la implantació de IEE han augmentat considerablement en passar de 252 en 2015 a 659 en 2016, amb un import de 201.839 euros enfront dels 79.235 de 2015.

Constitució de la Mesa de la Rehabilitació al juny de 2016, amb la participació de tots els agents implicats, per a orientar la noves polítiques que servisquen per a dinamitzar el sector de la construcció, així com els subsectors afins, molt castigats per la bambolla immobiliària (10/06/2016).

Oficines d’Informació i Rehabilitació (OIR). Signatura de convenis amb els primers 80 ajuntaments per a potenciar la rehabilitació i la creació d’una xarxa d’oficines d’informació per a dinamitzar la rehabilitació edificatòria, la regeneració i la renovació urbana en els municipis de la Comunitat Valenciana (2/05/2017). Signatura de convenis amb 22 ajuntaments més (05/06/2017).

Pagament d’ajudes a l’habitatge

Torrevella2016: Pagament d’ajudes pendents Resolució 501 (40 M€) (al llarg de 2016 i la resta en 2017)

Signat un calendari de pagaments amb la Plataforma d’Afectats per Impagaments d’Ajudes a l’Habitatge de la Comunitat Valenciana (28/07/2015).

La Conselleria d’Habitatge ha pagat des de juliol de 2016 fins a juny de 2017, un total de 18,9 M€ corresponents a les Resolucions 501 d’ajudes a l’habitatge, i tenia comptabilitzats 3,1 M€. Forma part dels 40 M€ de deute reconegut després que l’anterior govern ho negara a més de 7.000 famílies que van demanar les subvencions (14/01/2017).

S’han detectat aproximadament 60 M€ en expedients d’ajudes a l’habitatge sense resoldre dels plans d’habitatge 2005-2008 i 2009-2012, que afecta a 1.400 persones i unitats familiars. Es va remetre tota la documentació a la Intervenció General (26/04/2016).

9

La Llei d’acompanyament als pressupostos de 2017 ha creat el marc legal (disposició addicional III) perquè una vegada es tramiten i resolguen els expedients pendents, es puguen reconéixer les obligacions i abonar les ajudes a les famílies que legítimament en tinguen dret (23/12/2016).

La despesa corresponent a aquestes ajudes va ser comunicat a la Intervenció General de l’Estat (IGAE) en els qüestionaris CIMCA corresponents a desembre de 2016, de manera que van passar a formar part del dèficit de la Comunitat Valenciana de 2016 (30/03/2017).

b. Renda garantida de ciutadania

Nou Botànic

1. Elaboració d’una nova Llei de renda garantida de ciutadania que siga una ferramenta potent, integral i efectiva de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

Crèdits ampliables

Els programes que formen part de la renda garantida de ciutadania, prestacions per dependència, prestacions econòmiques per acolliment familiar i ajudes i indemnitzacions dirigides a les dones víctimes de violència de gènere i als seus fills i filles, tenen ja la consideració de crèdits ampliables.

Augment del nombre de persones beneficiàries de la renda garantida

Les mesures dutes a terme pel Consell han permés que el nombre de prestacions haja superat per primera vegada les 20.000 i que s’hagen aconseguit els 50.000 destinataris (21/01/2017).

El pressupost inicial per a la renda garantida de ciutadania en 2017 és de 41 M€. Acord per a ampliar el pressupost en 12,9 M€ més (15/06/2017).

Legislació sobre renda garantida de ciutadania

Torrevella2016: Elaboració d’una nova Llei de renda garantida de ciutadania que siga una eina potent i efectiva de lluita contra la pobresa i l’exclusió social

Aprovat pel Consell l’avantprojecte per a la nova Llei de renda valenciana d’inclusió que n’ampliarà les persones beneficiàries, n’incrementarà les quanties, n’eliminarà límits temporals, en suprimirà obstacles burocràtics i podrà ser complementària dels ingressos del treball o prestacions per a permetre a les persones refer el seu projecte de vida (31/03/2017).

Aquesta nova prestació, que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite es mantinga en el temps, i rebaixa els requisits per a poder demandar-la.

L’import serà de 532 euros en el cas d’un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d’inserció o d’acompanyament com en els que sí que ho requerisca. En aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-lo mantindrà l’ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.

S’exigeix únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a tindre dret a l’ajuda, i rebaixa l’edat per a poder sol·licitar-la als 18 anys alhora que s’elimina el límit d’edat per a percebre-la, ja que ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys.

Aprovada la Llei de regulació dels procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/11/2016).

10

Decret llei de 22 de juliol de 2016, d’agilitació de la tramitació de la renda garantida de ciutadania, ha permés que 15.853 sol·licituds s’hagen tramitat.

Reducció de la taxa de pobresa

La Comunitat Valenciana disminueix l’índex de pobresa, que es troba per sobre de la mitjana nacional en quasi 3 punts. La taxa AROPE és l’indicador que estableix el nivell de pobresa social, segons es desprén de l’informe que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha realitzat sobre l’enquesta de condicions de vida en 2016 de l’Institut Nacional d’Estadística (12/05/2017).

L’indicador de la taxa AROPE indica que la Comunitat Valenciana se situa en un 30,5% en 2016, mentre que en la mitjana d’Espanya és de 27,9%.

En dos anys, però, la Comunitat Valenciana ha aconseguit rebaixar en més de 4 punts aquesta taxa, mentre que en el conjunt de l’Estat s’ha rebaixat només en 1,3 punts.

c. Dret a la llum, aigua i gas …assegurar que totes les famílies en puguen accedir a un consum mínim. Aplicar fórmules, en col·laboració amb les Administracions locals corresponents, a fi que els impagaments de serveis bàsics de les famílies en situació de pobresa extrema no comporten la retirada del servei.

Lluita contra l’empobriment energètic

Morella2016: Ordre per a evitar la pobresa energètica i ajudes d’emergència per al pagament del lloguer

Llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica. Aprovada per les Corts la Proposició de llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Podemos-Podem (25/01/2017), publicada com a Llei 3/2017 en el DOGV de 9/02/2017.

Pla Valencià de lluita contra l’empobriment energètic. Posada en marxa d’un pla que evitarà talls d’aigua, llum i gas a persones i famílies en risc i en situació d’exclusió social. Es destinen en total 6 M€. Exigeix la coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments i els serveis socials,

que detecten les necessitats i les situacions de vulnerabilitat del veïnat. Aquesta coordinació interadministrativa ja és du a terme dins del marc del Pla concertat de prestacions bàsiques en corporacions locals en l’apartat d’ajudes d’emergència per a situacions de greu necessitat.

De les ajudes per a evitar la pobresa energètica es destina per a energia elèctrica: fins a 75 euros/rebut (màxim 300 euros per consumidor i any). Gas: fins a 75 euros/rebut (màxim 300 euros per consumidor i any). Aigua: fins a 15 euros/rebut (màxim 60 euros per consumidor i any). Per al restabliment del subministrament: tarifa estàndard que determina cada companyia.

Al voltant de 12.000 famílies valencianes podrien acollir-se a les ajudes contra la pobresa energètica i entre 2.000-2.500 a les ajudes al lloguer.

Dins de la política de control de preus sotmesos a autorització administrativa, es pretén aprovar una tarifa social relacionada amb el subministrament d’aigua per a consum domèstic, destinada a famílies en risc i en situació d’exclusió, de manera que li les eximisca de l’obligació d’atendre determinats conceptes que componen la tarifa i que no estan directament relacionats amb el volum de consum.

11

Ajudes des de la Generalitat. Convocatòria inicial en 2016 per 4 M€ (2,5 M€ a atendre el pagament dels subministraments d’energia elèctrica, aigua i gas i 1,5 M€ al pagament de lloguers socials). Publicades les bases reguladores i la convocatòria (DOGV 31/12/2015) per a la concessió de subvencions per a evitar la pobresa energètica en llars en risc d’exclusió social i la pèrdua d’habitatge per no poder atendre el pagament del lloguer.

Dins de l’Ordre 3/2015, de pobresa energètica, es van destinar 950.000 € per a atendre el pagament dels subministraments d’energia i aigua, i 656.000 € per al pagament de lloguers socials.

Posteriorment, i dins de la mateixa partida pressupostària, es va convocar l’Ordre 9/2016, per a la concessió de subvencions per a atendre el pagament de lloguer en situació d’emergència social (DOCV 10/08/2016), i es van concedir ajudes per import de 3 M€.

Balanç 2016: Des de la conselleria d’Habitatge s’han resolt favorablement 1.138 sol·licituds de subvencions per a evitar la pobresa energètica en llars i també per a evitar la pèrdua d’habitatge causada per no poder atendre el pagament del lloguer. Aquestes ajudes han beneficiat a 9.500 famílies en risc d’exclusió social (30/12/2016). En relació amb l’Ordre 9/2016, s’han beneficiat amb ajudes per a atendre el pagament del lloguer en situació d’emergència social 3.329 famílies.

Ajudes des de la Generalitat i les tres diputacions provincials per un import de 2,05 M€ en 2016. La Conselleria d’Igualtat destina 1,5 M€ per als ajuntaments de més de 20.000 habitants, mentre que les diputacions sumen a aquest pressupost altres 650.000 euros, per a lluitar contra les situacions de pobresa energètica per a pobles de menys de 20.000 habitants, per mitjà d’entitats locals i mancomunitats de serveis socials (5/02/2016).

d. Combatre la pobresa infantil …ha de ser una prioritat pressupostària, especialment la malnutrició infantil, mitjançant l’extensió de places i beques de menjadors escolars no restringits al calendari escolar. A més, cal garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament. No condicionar la concessió de beques escolars a estar lliure de deutes amb l’Administració Tributària o amb la Seguretat Social.

Priorització de pagaments socials en beques de menjador i transport escolar

El Consell, en una de les seues primeres mesures, va regularitzar pagaments pendents dels quatre primers mesos de l’any 2015 per un import total de 148,9 M€ a aquells col·lectius socials més vulnerables i que presentaven una necessitat superior (16/07/2015). Destaquen els pagaments de beques de menjador (16,36 M€), despeses de funcionament de menjadors escolars (7,75 M€), transport escolar (10,72 M€) i despeses de funcionament de centres (7,03 M€). En el cas del bo infantil de guarderies se satisfan les quantitats fins a maig (5,06 M€).

Obertura de menjadors escolars al setembre

Els menjadors s’obrin per primera vegada al setembre de 2015, des del primer dia de classe. Es destinen 4 M€ per a cobrir el cost d’aquest mes.

85.000 persones beneficiàries i 53,7 M€ en beques (augment de 7 M€).

Garantir que l’alumnat dispose dels llibres adequats per a l’ensenyament

Inici del Pla per a la gratuïtat dels llibres de text i material didàctic #XarxaLlibres a partir del curs 2015-2016, dotat amb 100 M€. Aquest programa, que consisteix en la creació d’un banc de llibres, té continuïtat tots els cursos (vegeu l’apartat 3.h. sobre educació).

12

Promoció i defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes

Nou model d’atenció en centres d’acolliment infantil, que suposarà un increment de centres i de places, amb més personal i perfils professionals, així com programes diferenciats per a una atenció individualitzada. Preveu un reforç dels equips d’atenció en un 61 %, i una reducció en el nombre de xiquetes i xiquets en cada centre, amb l’objectiu de donar una atenció més especialitzada i individualitzada, alhora que s’aconseguisquen unes instal·lacions que s’assemblen el més possible a una llar. El nou model, que eixirà a licitació el segon semestre de 2017, incrementa la qualitat de l’atenció residencial alhora que la fa més humana. Implicarà una inversió de 40,7 M€ (15/05/2017). El Consell n’autoritza la contractació (19/05/2017).

L’aposta prioritària en l’àmbit de l’acolliment és la desinstitucionalització, amb iniciatives com “Millor en família”, posada en marxa al desembre de 2016, perquè cap xiqueta o xiquet menor de 6 anys estiga en un centre, i que ha permés que 97 famílies realitzen cursos informatius, i que d’aquestes 59 ja estiguen valorades com a família acollidora.

De 3.805 xiquetes i xiquets que estan tutelats per la Generalitat en aquest moment, un 30,4 % encara viuen a centres d’acolliment, i l’objectiu és aconseguir que aquest nombre es reduïsca.

Creació de la Direcció General d’Infància i Adolescència, que s’encarrega del desenvolupament de polítiques integrals per a la promoció i la defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes. Aquest col·lectiu representa un 18% de la població, per la qual cosa la GVA ha apostat per reforçar les polítiques destinades a la protecció de drets de la infància (4/08/16).

Creació de la Sotsdirecció d’Infància dins de Serveis Socials, com a primer pas del compromís amb les organitzacions per a l’atenció urgent de les polítiques de defensa dels drets dels xiquets i les xiquetes en els àmbits de participació, sanitat, educació, dret a jugar, etc. (3/11/2015).

Prestacions econòmiques per a les famílies d’acolliment de menors.

Modificació de l’article 121 de la Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat. Es reconeix, a les persones que duen a terme acolliments familiars, el dret a percebre una prestació econòmica (prestacions econòmiques individualitzades - PEI) per a fer front a les despeses de manutenció dels menors acollits.

- El nou text de l’article 121 preveu la possibilitat que els acollidors puguen rebre la prestació, encara que no complisquen el requisit d’estar al corrent de les obligacions tributàries o amb la seguretat social.

- Les prestacions per acolliment per a aquest col·lectiu seran, a més, inembargables, dins dels límits econòmics que marca la legislació estatal, sempre que les persones beneficiàries i les que tinguen al seu càrrec manquen de mitjans econòmics suficients.

- Si la quantitat consignada fóra insuficient, que es puguen generar nous crèdits en els pressupostos de la Generalitat per a atendre totes les sol·licituds.

- Des de 2016, cal destacar l’important augment del mòdul per a famílies extenses que ha passat de 4,5 € a 12 €. En el cas de les famílies educadores, ha passat de 9 € també a 12 €. Amb això, s’ha aconseguit la igualació de les quanties destinades a famílies extenses i famílies educadores i un considerable augment del mòdul/dia. Aquesta mesura es troba en la línia de la política marcada pel Consell de fomentar l’acolliment familiar enfront de l’acolliment residencial.

13

El Consell aprova el Decret 46/2016, de 22 d’abril, pel qual es regula el procediment i les condicions per al reconeixement i la concessió de la prestació econòmica per a despeses de manutenció dels menors acollits. Ple del Consell (22/04/2016).

- Promoció de l’acolliment familiar com a mesura preferent de protecció a la infància, per mitjà de les campanyes “Acollir és Créixer” i “Millor en família”. Augment de les prestacions econòmiques per a les famílies d’acolliment de menors, concebudes com un dret subjectiu i no com una subvenció graciable, de manera que se’n garantisca el cobrament mitjançant el crèdit ampliable.

- El Decret tindrà una vigència temporal il·limitada, per la qual cosa no serà necessari iniciar una tramitació nova cada any. La sol·licitud de l’any 2016, mentre es mantinga vigent l’acolliment i les condicions d’aquest, serà vàlida per als anys següents, i les ajudes podran començar a què quals s’han de finançar.

- En 2016 les prestacions d’acolliment familiar compten amb un pressupost inicial de més d’11,7 M€, pràcticament el doble que en 2015. Autoritzat un augment del crèdit per 1,8 M€ per a les prestacions econòmiques individualitzades (PEI) per acolliment familiar (15/06/2017).

Els avantprojectes de llei i els projectes de reglament que s’elaboren des dels diversos departaments del Consell hauran de comptar amb un informe sobre l’impacte de la normativa en la infància i l’adolescència, de manera que es garantisca així que s’elaboren atenent l’interés superior del menor i el principi de no discriminació d’aquest col·lectiu, que podrà ser consultat en el procés (8/05/2016).

Mesures d’accés i democratització de la cultura. Col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura per a l’accés gratuït a xiquetes i xiquets i joves extutelats en situació de risc i vulnerabilitat.

e. Dependència

…aplicació efectiva de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, dotant-la dels recursos necessaris, i resolució immediata dels casos pendents.

Nou Botànic

14. Pla per a un nou model de centres residencials per a persones majors, dependents o amb diversitat funcional.

18. Pla de xoc per a l’agilitació de la tramitació d’expedients d’ajudes a persones en situació de dependència.

Pla de reordenació del sector residencial per a persones majors.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha desenvolupat un nou model per a l’ordenació residencial, perquè totes les persones majors que sol·liciten atenció residencial tinguen accés a una plaça pública o pagada amb fons públics en igualtat de condicions, amb una llibertat d’elecció superior i el més a prop possible del seu domicili i del seu entorn familiar (juny de 2017).

Inclou la construcció de nous centres i un increment pressupostari de l’11,55% en el pressupost de millora i condicionament de centres, fins a aconseguir els 3,1 M€. Així mateix, s’estreteix la col·laboració amb diputacions i ajuntaments, que es plasmarà per mitjà de l’ampliació de les places municipals concertades, que augmentaran en 547 en centres de dia i en 137 en centres diürns.

Un altre aspecte que s’aborda és la creació del concert social per a les residències del tercer sector, la qual cosa permetrà que les 1.363 places que actualment gestionen aquestes entitats passen del model de la subvenció al del concert, mesura que

14

incrementa l’estabilitat i redueix la burocràcia, a més d’eliminar la discrecionalitat de les ajudes, la qual cosa permet millorar les condicions laborals i la seguretat de l’entitat.

Respecte al sector d’accessibilitat, es procedirà a la concertació de 3.300 places, mitjançant un concurs obert a totes les empreses, amb la incorporació de les clàusules socials, clàusules antimonopoli i en què prevaldrà la qualitat per sobre del cost. Amb aquesta mesura, es compleix la sentència del Tribunal Superior de Justícia que va declarar il·legal aquest tipus de model, de manera que s’esgota un sistema d’adjudicació privilegiat per a uns pocs i garanteix la pluralitat del sector.

Ajudes a la dependència

Sagunt2017: Pla de xoc per a l’agilitació de la tramitació d’expedients de persones en situació de dependència

Sagunt2017: Negociació del concert social amb el tercer sector

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha incorporat des de l’inici de 2017 a un total de 3.993 noves persones beneficiaries al sistema d’atenció a la dependència, la qual cosa suposa incorporar de mitjana 44 persones al dia. A més, s’ha abonat en els tres primers mesos de l’any un total de 52 M€, en concepte de nòmines ordinàries mensuals, endarreriments, retroactivitat i pagaments a hereus de persones ja mortes (15/04/2017).

Al juny de 2017 i amb tots els expedients resolts des de juliol de 2015, s’està atenent a un total de 56.604 persones per mitjà de serveis o prestacions econòmiques. Això significa que, des d’aquesta data, s’han incorporat al sistema 27.786 noves persones beneficiàries, del as que 6.525 corresponen a l’exercici de 2015, 15.620 a l’exercici de 2016 i 5.641 des de gener a maig de 2017 (11/06/2017).

El nou model d’atenció a la dependència ha permés incrementar en un 52,7% el nombre de valoracions realitzades en 2017 des de gener fins ara respecte al mateix període de temps del 2014, la qual cosa ha permés passar de les 4.254 valoracions efectuades aquell any a les 6.497 realitzades en 2017 (juny de 2017).

La conselleria ha format a 450 professionals municipals des de l’any 2016 mitjançant cursos de formació que finalitzaran el pròxim mes de juliol.

Des de setembre de 2016, data en la qual va començar a funcionar el nou sistema, i fins avui, s’ha valorat un total de 9.676 persones sol·licitants del reconeixement de la dependència, la qual cosa suposa una mitjana de més de 1.000 valoracions al mes. (11/06/2017).

Posada al dia dels pagaments a la dependència amb el pagament de retroactivitats al març de 2016 a 6.000 persones dependents, a qui el govern anterior havia deixat sense cobrar. Avançament de la data de cobrament als 5 primers dies de mes des de gener de 2016.

Aprovada pel Consell una modificació de crèdit de 2,4 M€ per al pagament d’interessos de demora en dependència (Ple 20/11/2015). Permet iniciar el 2016 sense pagaments pendents per interessos de demora.

Realitzat el pagament de dues mensualitats de la nòmina de la dependència en el mes de desembre de 2015 (32,2 M€) amb el que el Consell es posa al dia en els pagaments a aquest col·lectiu que, amb l’antic Govern, havia arribat a acumular retards de diversos mesos en el cobrament d’aquestes ajudes.

La nòmina de gener de 2016 ja es va abonar durant els 5 primers dies hàbils de mes a 25.575 persones en situació de dependència amb un import de 16,9 M€, i continua en mesos successius (3/02/2016).

Elevació al màxim de les quanties percebudes per dependència a partir de 2016, amb un pressupost anual de 23,8 M€ (3/02/2016).

15

La derogació de l’Ordre 21/2012 de 25 d’octubre de l’anterior Conselleria de Benestar Social per mitjà de la Llei d’acompanyament de la Generalitat de 2016, ha permés elevar les quanties que s’han de percebre. S’han revisat 11.205 expedients, i el 86,1% s’ha millorat. Així 9.649 persones passen a cobrar el màxim establit per l’Estat, ja que no es té en compte la capacitat econòmica del beneficiari.

Convocatòria del programa Bo Respir per a 2016 (DOGV 12/05/2016), sistema d’ajudes destinades a finançar diverses modalitats d’estades de caràcter temporal en centres residencials adherits al programa, quan per necessitats que afecten les persones majors dependents o als seus cuidadors familiars, necessiten l’atenció en un centre especialitzat que substituïsca les cures que, de manera habitual, es reben en l’àmbit familiar. S’hi destina un import de 385.954 euros.

La Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Política Inclusives incorpora personal interí de les borses d’ocupació de la Generalitat a 52 nous llocs funcionarials en matèria de dependència i diversitat funcional, creats per aquest departament amb l’objectiu de comptar amb els suficients recursos humans per al desenvolupament d’actuacions en les dues àrees (4/06/2016).

Municipalització del sistema d’atenció a la dependència. Els municipis de la Comunitat Valenciana disposaran, a partir de 2017, de 290 professionals per a la tramitació i valoració de les sol·licituds de dependència, per a crear així una xarxa professional que permeta als ajuntaments assumir la valoració i tramitació dels expedients de persones en situació de dependència (26/09/2016).

Concert social amb el tercer sector. La Conselleria d’Igualtat establirà el “concert social’ amb els centres i serveis gestionats per entitats del tercer sector que substituirà a l’actual model de subvenció, la qual cosa permetrà acabar amb la discrecionalitat de les ajudes, garantir la qualitat de l’atenció a les persones, millorar la seguretat financera de les entitats i les condicions laborals de la plantilla professional que hi treballa (21/03/2017).

Com a primer pas per a la reestructuració del sector s’ha dut a terme una modificació de la Llei de serveis socials, per a garantir el marc legal i s’està desenvolupant la norma mitjançant decret per a convocar el concert social, que tindrà efectes des del 2018 fins al 2022.

El nou decret beneficiarà 442 centres gestionats per entitats del tercer sector i 9.581 persones usuàries d’algunes de les places o serveis oferits per entitats i destinades a infància i adolescència, inclusió social, persones amb diversitat funcional, persones majors, protecció de les dones, persones migrants i famílies.

Modificació de la normativa en dependència

Morella2016: Treballar en la modificació del Decret 2011 pel qual s’estableix el procediment per a reconéixer el dret a les prestacions del sistema valencià per a les persones en situació de dependència, així com també l’Ordre 21/2012 per la qual es regulen els requisits d’accés al programa d’atenció a les persones i famílies en situació de dependència, en la línia de descentralitzar la gestió i aproximar i facilitar l’accés a la valoració de la dependència per mitjà dels serveis socials municipals

El Consell aprova el nou decret pel qual s’estableix el procediment per a reconéixer el grau de dependència a les persones i l’accés al sistema públic de serveis i prestacions econòmiques. Permetrà ampliar la xarxa pública de valoracions i afavorir la promoció de l’autonomia personal, amb mesures com la que permet la compatibilitat entre serveis (22/05/2017).

El decret aprovat pel Consell, és pioner a Espanya i unifica la normativa autonòmica que existia sobre dependència, i regula la xarxa pública de valoracions que, a més dels serveis generals municipals, inclou uns altres punts, com les residències públiques, els hospitals de mitjana i llarga estada, les unitats de salut mental i les presons.

16

Eliminació del copagament a persones majors i discapacitades

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Iniciar els tràmits legals oportuns per a l’eliminació dels copagaments i traslladar una iniciativa legislativa a les Corts perquè se’n puga derogar la normativa.

- Encomanar a l’Advocacia de la Generalitat a retirar el recurs de cassació que l’anterior Govern va interposar en el TS com a conseqüència de la sentència del TSJCV que va anul·lar les ordres de copagament.

Morella2016: Retorn als centres de les persones que els van abandonar per no haver pogut fer front al copagament confiscatori

Morella2016: Revisar les baixades de grau massives que va dur a terme l’anterior Govern.

L’Advocacia de la Generalitat retira el recurs de cassació interposat per l’anterior Consell davant el Tribunal Suprem com a conseqüència de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que va anul·lar el decret de copagament en la discapacitat que va aplicar l’anterior Govern (Consell 1/07/2015).

Eliminació del copagament per mitjà de la Llei de mesures fiscals, gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici de 2016 (aprovada el 21/12/2015); derogat en centres de dia i, parcialment, en residències. Tindrà un cost aproximat de 120 M€. Principals canvis en la dependència en 2016:

L’eliminació del copagament en els centres d’atenció diürna per a persones amb diversitat funcional beneficia 5.310 persones usuàries, que obtindran un estalvi de 8,2 M€, els quals se sumen als 16,3 M€ que s’estalvien 12.482 usuaris i usuàries a qui no es tindrà en compte les pagues extres en el càlcul de la seua capacitat econòmica.

S’incrementen les quanties que es donen per a despeses personals, que augmenten un 57 % en el cas de les persones amb diversitat funcional (345 €) i un 24 % en el cas de les persones majors (219 €).

S’estableix per a la prestació econòmica vinculada al servei i d’assistent personal una quantia de 715,07 euros per al grau III, 426,12 euros per al grau II, i 300 euros per a les persones dependents amb grau I reconegut.

Tornada als centres. L’eliminació del copagament en els centres de dia, amb el consegüent estalvi per a 3.317 persones amb diversitat funcional i 1.352 majors, ha sigut un altre dels drets recuperats. S’està aconseguint que moltes de les 233 persones usuàries, que van haver d’abandonar els centres pel fet de no poder fer-ne front al cost econòmic, puguen tornar-hi (5/05/2016).

Reconeixement de la responsabilitat patrimonial de l’administració per la mala gestió del govern anterior, per a indemnitzar a:

Els hereus de les persones dependents que van morir esperant la seua resolució del Programa individual d’atenció (aproximadament 2.400 casos per any)

Les persones afectades pel copagament de serveis o la minoració de prestacions que va anul·lar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (aproximadament 20.500 casos)

Estades vacacionals de persones amb diversitat funcional. Les ajudes estan dirigides a entitats socials sense ànim de lucre que organitzen estades en períodes vacacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual o paràlisi cerebral infantil. Es destinen per a 2015 511.700 € que beneficiaran a 1.250 persones. Els anys anteriors la convocatòria es limitava a les estades realitzades durant juliol i agost.

17

Xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat funcional

Torrevella2016: Implementació i millora, per mitjà de la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, de les prestacions vinculades al servei d’atenció residencial, com a mesura alternativa davant la manca de places públiques residencials

Torrevella2016: Elaboració i signatura d’un Pacte valencià per a l’atenció integral, social i sanitària a persones amb trastorn mental greu

Sagunt2017: Pla d’Infraestructures per a reduir la llista d’espera en els centres de persones amb diversitat funcional

Recuperació de les ajudes per a equipament i reforma de centres destinats a persones amb diversitat funcional. Convocatòria per a 2015 dotada amb 1,43 M€. Des de l’any 2008 no es publicava aquesta ordre d’ajudes que subvenciona als centres gestionats per entitats locals i entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre (21/08/2015). En l’exercici de 2016 s’han convocat amb més antelació que en l’exercici anterior, per a facilitar-ne a les entitats la gestió.

Pla de reordenació del sector residencial per a persones majors de la Comunitat Valenciana “Queda’t a prop”. Es garantirà que totes les persones majors que sol·liciten atenció residencial tinguen accés a una plaça pública o pagada amb fons públics en igualtat de condicions, amb més llibertat d’elecció i al més prop possible del seu domicili i del seu entorn familiar (25/10/2016).

El pla s’estructura tenint en compte les necessitats de les 10.508 persones que ocupen una plaça sostinguda amb fons públics, i de les d’aproximadament 3.400 que estan en espera de poder entrar en una residència, i que no han pogut fer-ho per la falta d’infraestructures en aquest àmbit.

Complex d’atenció social i sanitària per a persones amb malaltia mental crònica a Bétera. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Diputació de València posaran en marxa el primer complex d’atenció social i sanitària per a persones amb malaltia mental greu en l’edifici de l’antic hospital psiquiàtric de Bétera (17/01/2017).

Pacte autonòmic per la salut mental. Signatura d’un acord entre la Conselleria d’Igualtat i la de Sanitat Universal, per a iniciar de manera conjunta i coordinada el disseny d’un pla integral d’atenció de salut mental, que articule un ampli procés de participació dels agents afectats, directa o indirectament, el qual implique professionals, organitzacions més representatives, grups polítics, empreses i tercer sector (14/12/2016).

Cal destacar la creació de l’Oficina de Salut Mental i el full de ruta que és l’Estratègia autonòmica de salut mental 2016-2020 (vegeu l’apartat de Sanitat).

El banc públic de la Generalitat facilitarà bestretes de les subvencions per al manteniment de centres d’atenció social a persones amb diversitat funcional en 2017. L’accés a aquest recurs és voluntari i permetrà cobrar quan fallen mecanismes com el FLA. Cobrirà el 100% de l’import. S’estima que més d’un centenar d’organitzacions o entitats privades sense ànim de lucre, titulars de centres d’atenció social a persones amb diversitat funcional puguen accedir a aquest servei (20/12/2016).

En 2016 s’amplia la xarxa de recursos per a persones majors i persones amb diversitat funcional, amb la incorporació d’un total de 1.162 noves places finançades amb fons públics, de les quals 277 corresponen als 10 nous centres que entraran en funcionament al llarg de 2016:

- Recursos per a persones amb diversitat funcional i malaltia mental: la Residència municipal de Torrevella, amb 40 places; la Residència municipal de Quart de Poblet, amb 10 places; la Residència d’Ontinyent, amb 40 places; CRIS ACOFEM a Xàtiva, amb 70 places; CD Nova Opció a València, amb 20 places; VT Ángeles Perales a Énguera, 6 places; VT APROSDECO II a Dénia, 6 places; VT Educatea a

18

Alacant, 7 places; VT Mestral a Gandia, 4 places; VT Tramuntana a Gandia, 4 places; CO Tavernes de Valldigna, 40 places; VT Siquem a Montcada, 5 places, i VT TEA a Godella, 6 places.

- A més s’han incrementat en 125 les places finançades a centres d’atenció primerenca.

Posada en marxa de la residència i centre de dia per a majors de Vilafranca del Cid (6/02/2016).

Obertura del centre específic de malalts mentals de Xàtiva (CEEM-Xàtiva) des de l’1 de maig de 2016. S’han aportat 1,2 M€ per a equipar-lo; aquesta inversió ha permés obrir un centre que estava finalitzat des de 2007. Suposa ampliar en 40 places els recursos destinats a persones amb malaltia mental.

La xarxa actual que dóna servei i atenció a les persones majors en situació de dependència i persones amb diversitat funcional està composta per 11.143 places distribuïdes en 403 centres autoritzats per a persones amb diversitat funcional i persones amb malaltia mental crònica, i 17.691 places residencials i de dia en 510 centres autoritzats per a majors en situació de dependència.

Subvencions per a manteniment de centres d’atenció a persones majors i amb diversitat funcional:

Convocatòria d’ajudes a centres de majors per a l’exercici de 2017 amb una consignació pressupostària de 31.234.030 euros (30/12/2016). L’objectiu d’aquestes ajudes és fomentar les actuacions en serveis socials que desenvolupen les entitats sense ànim de lucre que són titulars dels centres esmentats.

El Ple del Consell autoritza la concessió d’ajudes destinades al manteniment de 788 places de centres per a persones amb diversitat funcional de la Comunitat Valenciana gestionats per entitats sense ànim de lucre, per un import total de 31,5 M€. Es tracta de subvencions per a 20 entitats sense ànim de lucre, per un import individual superior a un milió d’euros i que, per tant, requereix autorització prèvia del Consell (21/04/2017).

S’introdueix per primera vegada en aquesta convocatòria d’ajudes el compliment de clàusules socials com un dels criteris de valoració per a la seua concessió. Es valorarà l’experiència de l’entitat i de l’equip humà en matèria específica d’igualtat de gènere de persones amb diversitat funcional i del seu personal.

Convocada l’ordre d’ajudes per a inversió en equipament, obres i reformes de centres d’atenció a persones amb diversitat funcional gestionats per entitats locals o entitats sense ànim de lucre, i que compta amb 1,6 M€ per a l’exercici de 2017 (2/05/2017).

Es convoquen les subvencions en matèria de serveis socials especialitzats de persones majors amb una consignació pressupostària de 28,8 M€ (15/02/2016).

Es convoquen les ajudes personals per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció especialitzada residencial de persones amb diversitat funcional i persones amb malaltia mental crònica, que compten en 2016 amb una dotació pressupostària de 8,8 M€ (14/05/2016).

Convocatòria 2016 de subvencions del Servef destinades a fomentar la contractació de persones amb diversitat funcional o malaltia mental. Es destinaran 1,4 M€ per a incentivar la inserció laboral de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. Se subvencionarà amb 7.338,24€ les empreses que contracten de manera indefinida a persones amb diversitat funcional. Unes ajudes que s’elevaran fins als 9.172 euros en el cas de dones amb diversitat funcional i víctimes de la violència de gènere o persones amb un grau de discapacitat sever (26/07/2016).

Convocatòria de subvencions destinades en el programa de foment d’ocupació per a la contractació de determinats col·lectius vulnerables en l’àmbit territorial de la Comunitat

19

Valenciana amb una dotació de 9 M€. Se subvenciona amb 7.926,24 € si es contracten de manera indefinida dones o persones amb diversitat funcional, i en el cas de contractació de dones víctimes de violència sobre la dona o de persones amb diversitat funcional severa: 9.907,80 €. (28/02/2017).

Convocades les ajudes al foment de l’ocupació de persones amb discapacitat o diversitat funcional en centres especials d’ocupació (CEE) i enclavaments laborals, amb una dotació de 18,9 M€ en el DOGV de 7/03/2017, i les ajudes destinades a la creació o manteniment de les unitats de suport a l’activitat professional, com a mesura de foment d’ocupació per a persones amb discapacitat o diversitat funcional en centres especials d’ocupació, amb una dotació d’1,2 M€ en el DOGV de 16/03/2017.

S’han resolt ajudes de 2016 per a Residències i Centres de dia amb titularitat d’entitats sense ànim de lucre, per import de 28,8 milions d’euros, la qual cosa suposa el finançament de 1.389 places d’atenció residencial i 293 places de centre de dia. Així mateix, s’han finançat 29 residències de titularitat municipal, amb 1.056 places, i 23 centres de dia municipals, amb 519 places, per un import total de 23,7 milions d’euros.

Ampliació del dret de la targeta d’estacionament per mobilitat reduïda a persones amb ceguesa, discapacitat visual greu o sordceguera i a les persones físiques o jurídiques titulars de vehicles destinats al transport col·lectiu de persones amb diversitat funcional que presten serveis socials de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència. Aprovat el decret pel qual es regula la nova targeta d’estacionament per a vehicles que transporten persones amb diversitat funcional. També permet concedir, per raons humanitàries, la targeta provisional a persones que presenten mobilitat reduïda, encara que aquesta no s’haja dictaminat oficialment, si pateixen una patologia de gravetat (Ple del Consell de 10/06/2016).

f. Violència de gènere

…acabar amb la violència masclista contra les dones ha de ser un objectiu transversal. Posar en marxa programes integrals que afecten a educació, serveis socials, sanitat, forces de seguretat, administració pública, justícia, cultura, mitjans de comunicació i hisenda.

Nou Botànic

4. Assumir l’eix de la igualtat real i efectiva com a via per a prevenir la violència masclista de forma estable.

5. Elaboració del programa d’acompanyament per a dones joves aturades en garantia juvenil.

6. Millorar la sensibilització i el discurs públic amb un concepte de violències masclistes ampli, més enllà de la violència exercida per homes cap a la dona parella o ex-parella. Incloure en la informació oficial sobre violència masclista tots els actes que es puguen deure a qualsevol tipus de dominació de l’home sobre la dona, considerant-hi la definició de violència masclista arreplegada en el Conveni d’Istanbul de 2011.

7. Creació d’una xarxa pública d’atenció social integral a les dones víctimes de violència masclista i ampliació de recursos i centres per a dones.

8. Creació, manteniment i recuperació de la gestió pública dels serveis de foment la igualtat i atenció psicològica, jurídica, social i d’ocupació a dones violentades i menors exposades a la violència masclista, sent prioritària la creació d’una xarxa municipal d’agents d’igualtat.

9. Elaboració d’un mapa de recursos d’atenció a les dones víctimes de violència masclista.

10. Impulsar la finestra única per a dones víctimes de violència masclista entre els serveis socials municipals i els centres Dona 24h.

11. Pla específic d’ocupació per a dones víctimes de violència masclista i criteris de prioritat en el SERVEF i en la contractació i ajudes públiques mitjançant clàusules socials.

20

12. Pla d’intervenció amb xiquets i xiquetes exposats a violència masclista i Pla de xoc contra la violència masclista en adolescents.

Xarxa de recursos assistencials i Centre Dona 24 Hores

Torrevella2016: Creació d’una Xarxa pública d’atenció social integral a les dones víctimes de violència de gènere i ampliació de recursos i centres per a dones

Nova xarxa de recursos assistencials. S’està treballant en l’engegada d’una nova xarxa de recursos residencials específics per a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles, que per primera vegada comptaran amb programes individualitzats i integrals, en els quals s’inclourà l’atenció als xiquets i xiquetes víctimes d’aquestes agressions.

El 24 de juliol de 2016 s’ha tret a informació pública la nova Xarxa de la Generalitat d’atenció a les víctimes de violència de gènere que comptarà amb 222 places residencials, enfront de les 98 existents fins al moment.

La nova xarxa anirà acompanyada d’un increment de les figures professionals que atenen a aquestes dones i als seus fills i filles, així com la reducció de la ràtio fins a un màxim de 20 places en els centres de recuperació integral o l’ampliació de l’estada en aquestes instal·lacions, passant de mig any a un any sencer.

Centres Dona 24 hores. Actualment hi ha tres Centre Dona 24 hores, a Alacant, Castelló i València, un Centre Dona a Dénia i es troba en tramitació l’obertura d’un Centre a Torrevella.

Informe al Ple del Consell sobre la posada en marxa del nou Centre Dona 24 hores de Torrevella, l’obertura del qual està prevista per al començament de 2017 (8/07/2016).

- El centre, que juntament amb el centre de la ciutat d’Alacant i de Dénia, completen l’oferta d’aquest tipus d’instal·lacions en les comarques del sud, s’engega després de la constatació que la comarca de la Vega Baixa és, juntament amb la del Baix Vinalopó, la que té una major incidència de casos de violència.

- Està previst que compte amb una plantilla de 15 treballadors i treballadores, entre advocats, psicòlegs, treballadors socials i personal administratiu.

Autorització per a la contractació del servei de gestió integral dels Centres Dona 24 hores, que es farà per procediment obert, per al període 2017-2018, amb un pressupost de 10,1 M€ (Ple Consell, 27/02/2017).

- Com a novetats d’aquest plec, destaca l’ampliació de l’atenció psicològica als menors, que fins ara no estava coberta; la creació d’un Centre Dona 24 hores a Torrevella, que funcionarà de 8 a 22 hores -igual que el de Dénia-, i l’ampliació del nombre de professionals en tots aquests centres.

Ajudes econòmiques a les víctimes de la violència de gènere

Finançament de centres per a dones víctimes de violència masclista, ajudes directes, indemnitzacions en 2017: 8,9 M€. Es tracta de les ajudes previstes en la Llei integral contra la violència sobre la dona de la Comunitat Valenciana que, per primera vegada, tenen la consideració de crèdit ampliable en els pressupostos (20/02/2017).

La línia específica d’ajudes a les dones víctimes de violència de gènere amb dificultats per a obtindre ocupació, amb ordre de protecció vigent i amb recursos insuficients comptarà amb 600.000 euros inicials.

Es preveu una quantia de 100.000 euros destinats al fons d’emergències, que consisteixen en ajudes econòmiques immediates de pagament únic per a les víctimes de violència sobre la dona amb l’objecte d’atendre les seues necessitats més urgents en casos d’emergència. Les quanties previstes van des dels 200 euros per a cobrir necessitats bàsiques fins als 2.000 euros.

21

S’ha previst en 2017 un pressupost de 60.000 euros, ampliables, per a atendre el dret a la indemnització per causa de mort, com a conseqüència d’un acte de violència sobre la dona, per als fills i filles menors d’edat, majors d’edat o persones ascendents que depenguen econòmicament de la víctima.

Respecte al manteniment de centres, la Conselleria d’Igualtat destina enguany 8,3 M€ a la xarxa de centres residencials i als Centres Dona 24 hores. La xarxa de centres residencials dirigits a dones víctimes de violència disposa en l’actualitat de 98 places.

Eliminació del requisit d’estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social per a poder accedir a les ajudes i indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere.

Durant l’any 2016 el nombre de sol·licituds concedides en les tres línies d’ajudes va ser de 326, enfront de les 260 sol·licituds concedides l’any 2015 (26/03/2017).

Una de les primeres mesures del Consell al juliol de 2015 va ser regularitzar pagaments pendents dels 4 primers mesos de l’any per a col·lectius socials més vulnerables i que presenten més necessitat (16/07/2015); així es s’han realitzat pagaments referits a ajudes a víctimes de violència de gènere per un import de 138.000 euros.

Una altra de les mesures del Consell va ser el canvi de la consideració de les ajudes de l’article 27 de la Llei 1/2004 a les dones víctimes de violència de gènere, de la naturalesa jurídica de subvenció a la de dret inembargable mitjançant un informe de l’Advocacia de 27 d’agost de 2015.

Impuls a les polítiques transversals en matèria de violència de gènere

Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista. Estaran implicats les administracions públiques i agents polítics socials, econòmics, cívics i culturals, amb l’objectiu de treballar per a aconseguir un canvi cap a un paradigma feminista, d’igualtat de drets i efectiva (Ple del Consell 10/03/2017). Es constitueix amb data 10 d’abril de 2017.

Comissió interdepartamental per a combatre la violència de gènere. Reunió de la Comissió, presidida per la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ja feia cinc anys que no es reunia. Convocades tres reunions: a l’abril i novembre de 2016, i al maig de 2017.

Proposa modificar la Llei integral contra la violència sobre la dona de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de protegir les dones que estan en situació de violència de gènere però que no han entrat en el sistema de protecció perquè no han denunciat, així com la creació de la mesa per a l’estudi, avaluació i millora de la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (LOVG), en la qual participaran persones expertes així com entitats (18/04/2016).

Actuacions institucionals. Aprovació de la proposta d’actuació institucional de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en cas d’assassinats per violència de gènere (Ple Consell 2/10/2015). Pretén unir esforços i visibilitzar de manera conjunta el rebuig als actes de violència de gènere, en aquells casos en què es produïsca la mort d’una dona o dels seus fills o filles a la Comunitat Valenciana. Aquest protocol inclou com a norma general, la realització d’una concentració de repulsa en la porta del Palau de la Generalitat i en la de cadascuna de les conselleries.

Advocacia General de la Generalitat. El Consell autoritza a l’Advocacia General de la Generalitat a exercir l’acció popular en els casos de violència de gènere que es produïsquen a la Comunitat Valenciana.

Centres docents no universitaris. L’admissió en els centres docents sostinguts amb fons públics té en compte l’accés prioritari d’alumnat afectat per canvi de domicili derivat d’actes de violència de gènere. Igualment, en la convocatòria de beques de menjador escolar, els fills i filles de víctimes de violència de gènere n’obtenen més puntuació en la baremació.

22

Esport. S’està redactant un protocol per a la prevenció, detecció i actuació enfront de l’assetjament i de l’abús sexual amb la finalitat que s’implante en totes la federacions esportives valencianes

Universitats

Exempció total de taxes universitàries per a les dones víctimes de violència de gènere i per als seus fills i filles menors de 25 anys, a partir del curs 2015/16. Fins ara s’aplicava solament en primera matrícula i si ho sol·licitaven en la convocatòria de beques.

Aprovat el conveni amb les universitats públiques de la COMUNITAT VALENCIANA per a la implantació d’un procediment excepcional de canvi d’estudis universitaris oficials de grau, en una universitat pública diferent d’aquella en què es van iniciar, que s’aplica a estudiants que acrediten la situació de víctima de violència de gènere, i que suposa el trasllat gratuït de l’expedient (Ple del Consell 4/12/2015).

Conselleria d’Igualtat. S’incrementa l’ajuda a programes d’entitats sense ànim de lucre, per a dones en situació de risc o exclusió social fins als 425.000 (DOGV 3/01/2017)

Campanyes de sensibilització i formació

Campanyes anuals de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a la sensibilització contra la violència de gènere.

Amb el lema “No em toques el Whatsapp”‘ destinada a adolescents i al ciberassetjament (22/11/2015).

Campanya “Un home de veritat” dirigida a la població masculina perquè s’involucre en la lluita contra la violència de gènere. Aquesta campanya posa el focus en els agressors i no en les víctimes (22/11/2016)

Campanya permanent de sensibilització i actuació dels professionals sanitaris davant de la violència de gènere (23/11/2015).

El Consell aprova una declaració institucional contra les violències masclistes amb motiu de la celebració el 25 de novembre del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona i s’uneix a les entitats feministes per a instar el Govern espanyol que la lluita contra el terror masclista siga una qüestió d’Estat (20/11/2015).

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va declarar des de novembre de 2015 tots els centres sanitaris com a “Espais segurs i lliures de violència de gènere” en una campanya permanent contra la violència de gènere.

S’ha intensificat el programa de garbellament universal de violència de gènere en atenció primària a totes les dones, a partir de 14 anys, per a la detecció precoç d’aquesta, i s’ha triplicat el nombre de dones que han passat pel programa, des de 2015. L’objectiu de la Conselleria és la prevenció i la detecció precoç de la violència de gènere des de tots els àmbits sanitaris. Aquesta és una de les mesures noves que s’han pres dins dels nous acords de gestió amb tots els departaments de salut de la Comunitat Valenciana. Cal recordar que en els últims quatre anys hi ha hagut un total de 9.108 comunicats mèdics de lesions de dones per possibles casos de violència de gènere a la Comunitat Valenciana (12/04/2016).

Impuls del programa de detecció precoç de la violència de gènere des del sistema sanitari i suport a les víctimes des d’aquest sistema. En 2016 han participat en el programa 82.450 dones (29.501 participants en 2015) i, des de les consultes mediques, s’han identificat 2.280 dones víctimes de violència de gènere física, psíquica i/o sexual (2,8% de les participants), a qui es va oferir suport i ajuda seguint protocols establits.

23

Consell Escolar. Campanya de conscienciació contra la violència de gènere dirigida a tots els centres docents sostinguts amb fons públics: “Erre que erre. No pararem fins a aconseguir la igualtat, repensem les relacions, representem altres realitats”.

Cultura. L’Institut Valencià de Cultura programa obres teatrals per a sensibilitzar contra la violència de gènere.

Altres actuacions per al rescat de persones

Nou Botànic

20. Reforma de la Sindicatura de Greuges per a dotar-la d’una estructura estable i professional de coneixement de la situació de protecció dels drets i llibertats incloses en el títol I de la Constitució Espanyola i en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i d’avaluació de les polítiques públiques en relació a la protecció i desenvolupament d’aquests drets.

24. Definir i establir criteris de coherència de les polítiques públiques amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Cobertura a persones refugiades internacionals

Declaració institucional de suport al dret internacional a l’asil de les persones refugiades (Ple del Consell, 3/02/2017).

Creació de la Comissió mixta d’atenció i acolliment a persones refugiades i desplaçades, amb entitats i ONG vinculades a la protecció dels drets humans i a l’acolliment de persones refugiades (DOGV 5/11/2015) per a definir estratègies en el Pla de resposta urgent i d’emergència elaborat pel Consell que coordine totes les accions i polítiques públiques d’atenció a les persones demandants d’asil i refugiades a la Comunitat Valenciana (8/09/2015).

Signatura d’una declaració amb d’altres 10 CA per a exigir al Govern central "més implicació a l’hora d’atendre" les persones desplaçades a causa dels conflictes bèl·lics. Impulsada des de la Comissió mixta de de atenció i acolliment a persones refugiades i desplaçades, s’han unit a la Comunitat Valenciana les comunitats de Canàries, Cantàbria, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Illes Balears, Navarra i Principat d’Astúries. La declaració es remet al Ministeri de Treball (ministra i secretària general), al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, a la Vicepresidència i a la Presidència del Congrés per si estimen oportú donar-li suport a la totalitat o unir-se a alguna de les peticions que s’hi han realitzat (9/03/2016).

Viatge a les regions perifèriques de l’Egeu, febrer de 2016. Una delegació encapçalada per la vicepresidenta del Consell, es reuneix amb responsables polítics de la zona per a abordar de manera conjunta iniciatives que permeten visualitzar la realitat en què es troben les persones que viuen en els camps de refugiats (22/02/2016).

Signatura de sengles convenis declaratius amb els governs de les regions perifèriques del nord i del sud de l’Egeu referits a la crisi humanitària desencadenada en les costes de l’est del Mediterrani, com a conseqüència de les guerres i els conflictes armats a Orient Pròxim. S’insta als governs grec i espanyol que, en el marc de la Unió Europea, es negocien els contingents i els procediments d’acolliment i reubicació i integració de persones refugiades.

Planificació, organització i actuacions:

S’habilita una dotació econòmica inicial de 620.000 euros i 300 places de la xarxa d’albergs de titularitat autonòmica com a primera resposta immediata d’emergència per a atendre les persones refugiades i asilades que puguen arribar a la Comunitat Valenciana com a conseqüència de la crisi humanitària que comporta la guerra a Síria (4/09/2015).

24

Acord amb Baleària pel qual l’empresa cedirà un vaixell per a evacuar a refugiats i refugiades des de la illa de Lesbos a la Comunitat Valenciana. Podria estar disponible per a principis de novembre, amb una capacitat per a 1.200 persones i 105 vehicles (18/09/2015).

Concessió directa d’ajudes per un import de 400.000 euros per a dur a terme actuacions d’emergència en la República Àrab Síria i als països limítrofs. Les ajudes es destinen a projectes de la Fundació Acció Contra la Fam, ACNUR, Creu Roja, UNICEF, etc. (28/10/2015).

La Comunitat Valenciana pot oferir al voltant de 1.400 places per a persones refugiades. S’han adherit ja a la Xarxa de municipis acollidors o ciutats-Refugi coordinada pel Consell, un total de 133 municipis (25/11/2015).

Com a exemple de col·laboració entre diverses administracions i ONG, i especialment la Generalitat Valenciana, ha sigut el trasllat a la nostra Comunitat d’Osman, el xiquet afganés de set anys, que estava atrapat en el camp de refugiats d’Idomeni (Grècia), i de la seua família. El xiquet, amb paràlisi cerebral, va ingressar el 10 de maig de 2016 directament a l’hospital La Fe de València.

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, en col·laboració amb el Consell Valencià de Col·legis d’Advocats, va organitzar una sèrie de cursos de formació en matèria d’asil, refugi i protecció internacional subsidiària per a lletrats, que van ser impartits a València, Alacant i Castelló i als quals van assistir 300 professionals entre novembre i desembre de 2015.

25

2. Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció “Apostem per unes institucions inclusives, transparents, austeres i eficaces que estiguen al servei dels ciutadans, no de les elits. En les quals la societat civil ha de tindre un paper protagonista en la presa de decisions”

a. Transparència …aprovar una nova Llei valenciana de transparència, informació i participació amb àmbit d’aplicació a tota la Generalitat, l’administració autonòmica i l’administració local, que garantisca la bona gestió d’allò públic i la participació de la societat civil.

Nou Botànic

36. Llei de regulació dels grups d’interés i pressió («lobbies»).

37. Engegar un sistema valencià d’integritat institucional.

41. Difusió i seguiment de l’adhesió als principis del Codi de Bon Govern.

Implantació de la Llei de transparència

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): col·laboració amb l’ONG Transparència Internacional per a fer un seguiment de la gestió del Consell de manera quotidiana.

Morella2016: Decret del Codi de Bon Govern, el qual marca principis ètics en el funcionament de la Generalitat i, específicament, per a les persones que ocupen càrrecs directius. Ja està publicat el projecte de decret i en les pròximes setmanes l’aprovarà el Consell.

Morella2016: Decret que regula i desenvolupa el que estableix la Llei 2/2015 quant a l’aplicació de la transparència per a resoldre aspectes administratius i de funcionament. En procés de redacció.

Morella2016: Presentació del portal de transparència.

Llei de Transparència. Abans de prendre la decisió de reformar-la parcialment o derogar-la i aprovar una llei de transparència nova, es va optar per aplicar-la i desenvolupar-la reglamentàriament com a alternativa més bona per a aprofitar la Llei 2/2015 i evitar qualsevol ajornament en la implantació de la cultura de la transparència en la Generalitat:

Decret del Codi de Bon Govern. Inclou unes normes de conducta per als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat i del sector públic instrumental, amb la finalitat d’afavorir el desenvolupament d’unes administracions públiques íntegres, transparents, eficaces i eficients, i reforçar, així, els vincles de confiança entre la ciutadania i les institucions. Decret 56/2016, de 6 de maig (DOGV 13/05/2016).

- Adhesió dels òrgans estatutaris al Codi de Bon Govern (10/03/2017).

- S’han publicat totes les adhesions voluntàries al Codi en el Portal de Transparència de la Generalitat. També se n’ha enviat un exemplar a tots els ajuntaments valencians, als ens estatutaris i a tots els diputats i diputades de les Corts.

Decret de desenvolupament de la Llei 2/2015. En tramitació el decret del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana i es regula el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern. Pendent del dictamen del Consell Jurídic Consultiu.

Consell de transparència. Aprovada la Llei 2/2016, de 4 de març, de la Generalitat, de modificació de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/03/2016), a iniciativa de tots els grups parlamentaris, excepte el Grup Popular.

26

- La llei va modificar la composició del Consell de la Transparència, òrgan que preveu l’art. 39 de la Llei de transparència, i que s’encarrega de garantir els drets d’accés a la informació, de vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat i garantir i promoure l’observança de les disposicions de bon govern. La comissió executiva ara està constituïda per un nombre de membres igual al nombre de grups parlamentaris amb representació a les Corts. En la composició final es respecta la paritat entre dones i homes.

Presentació del portal de transparència. Entrada en vigor de la Llei de transparència el 9 d’octubre de 2015, sis mesos després de la publicació d’aquesta (DOGV 8/04/2016).

Presentació del nou portal GVA Oberta. Portal de Transparència de la Generalitat Valenciana, en compliment de les exigències de la Llei en matèria de publicitat activa. Ampliació dels seus continguts.

- El 10/02/2016 es fa també pública la informació relativa a les cinc concessions administratives sanitàries que va subscriure l’anterior Govern (hospitals de la Ribera, Torrevella, Dénia, Manises i Elx).

- També es publica la informació sobre les relacions de llocs de treball (RPT) i les retribucions d’alts càrrecs del sector públic instrumental de la Generalitat (15/12/2016).

Accés a la informació pública. Informe presentat al Consell sobre el procediment d’accés a la informació pública dut a terme per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, de manera que l’òrgan al que se li efectue la petició estarà obligat a proporcionar la informació sol·licitada (Ple del Consell 10/06/2016).

Qualsevol ciutadà o ciutadana pot demanar, per via presencial o de manera telemàtica per mitjà del portal de transparència, qualsevol expedient administratiu de la Generalitat. Per a fer-ho, només cal el DNI i la data de naixement.

Una de les novetats introduïdes en la Llei de transparència és el silenci positiu per part de l’administració en el cas que no hi haja, en un termini de 30 dies, resolució expressa d’una petició d’informació, la qual cosa suposa un clar avanç respecte a la llei estatal que estableix el silenci negatiu.

Les úniques excepcions a l’obligació d’oferir la informació sol·licitada pel ciutadà són aquells expedients que puguen entrar en conflicte amb uns altres drets protegits, o aquella informació en què la denegació total o parcial la impose expressament una llei, cas en el qual la informació serà seleccionada, i es farà saber el motiu d’aquesta circumstància.

Millora en l’índex de transparència. En 2016 se situa en el 94,4%, per damunt de la mitjana del conjunt d’autonomies (94%), segons l’Índex de transparència de les comunitats autònomes (INCAU) elaborat per Transparència Internacional (16/12/2016). Suposa una millora de més d’un punt respecte a l’any anterior.

Transparència Internacional. Es signa un conveni amb Transparència Internacional Espanya. La Generalitat es compromet amb els cànons de TU a donar publicitat de manera clara, comprensible i reutilitzable, més enllà de les obligacions que exigeixen les legislacions estatal i autonòmica (9/12/2015). En 2017 s’han ampliat les obligacions de publicitat activa, especialment en matèria de Sanitat.

El conseller de Transparència anuncia l’ampliació del conveni amb Transparència Internacional per a incloure els Pactes d’integritat en la contractació pública, de manera que la Comunitat serà la primera autonomia espanyola a posar en marxa una experiència pilot que aplique aquests pactes en matèria de contractes (29/06/2016).

Dia Internacional contra la Corrupció. Celebrat, per primera vegada, al desembre de 2015 el Dia Internacional contra la Corrupció amb dos actes públics a Alacant i València,

27

amb el president mundial de Transparència Internacional, José Ugaz (9/12/2015). En 2016 se’n celebra la segona edició, amb la presència del jutge Pablo Ruz.

Transparència en el sector públic empresarial

La Ciutat de les Arts i les Ciències posa en marxa el seu portal de transparència "Ciutat oberta" mitjançant el qual es pot accedir a la informació de la Societat Mercantil CAC.SA tal com estableix la Llei 2/2015, del 2 d’abril de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (29/05/2016).

La Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana SAU engega al novembre de 2015 el seu portal de transparència “SPTCV OBERTA” mitjançant el qual es pot accedir a la informació d’aquesta societat tal com estableix la llei 2/2015.

L’Entitat de Sanejament d’Aigües (EPSAR) presenta el seu nou portal de transparència, EPSAR Oberta, per a afrontar la hipoteca reputacional i financera rebudes (31/05/2016).

La Fundació Palau dels Arts va crear el seu portal de transparència a l’octubre de 2015 i també les restants entitats del SPI han anat creant de manera gradual els seus portals de transparència.

Aprovat el decret mitjançant el qual es regula, limita i atorga transparència al personal que ocupa llocs de caràcter directiu del sector públic instrumental de la Generalitat. Delimita els llocs que es consideren directius, regula el règim d’elecció i contractació dels professionals que els han d’ocupar, i estableix quins òrgans són els competents per al seu nomenament i cessament, a més d’unificar els criteris i procediments per a la seua designació (Ple del Consell de 29/07/2016).

Transparència en els comptes bancaris de la Generalitat

Aprovada la Llei 5/2016, de 6 de maig, de comptes oberts per a la Generalitat Valenciana (DOGV 11/05/2016), a iniciativa del grup parlamentari Podemos-Podem. El Consell, en la reunió de 18/09/2015, va manifestar el criteri favorable a la presa en consideració de la proposició de llei, encara que amb algunes observacions tècniques i jurídiques. La Llei s’aprova amb els vots favorables dels grups Podemos-Podem, Compromís, Socialista i Ciutadans, i el vot en contra del Grup Popular.

Aquesta llei es constitueix en un complement indispensable de la Llei 2/2015. Per mitjà d’aquesta llei es declaren com a oberts i accessibles tots els comptes bancaris que tenen oberts en entitats financeres les administracions públiques valencianes.

De conformitat amb el que preveu la disposició addicional única de la llei 5/2016, i en la disposició final quarta, de data 1 de març de 2017, va comparéixer el conseller d’Hisenda i Model econòmic davant les Corts Valencianes i es van publicar en el portal de transparència GVA Oberta tots els comptes la titularitat dels quals correspon a l’Administració de la Generalitat.

Pel que fa als ens que integren el sector públic instrumental, i a la resta d’ens definits en l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei 5/2016, els moviments comptables es publicaran al juny de 2017, i es mostraran les dades de maig. I respecte als saldos dels comptes es faran públics al juliol i es mostraran les dades de maig i juny. La informació sobre aquests comptes es publicarà en el portal de transparència GVA Oberta.

La Comunitat Valenciana juntament amb la d’Extremadura són les úniques Comunitats Autònomes que tenen aprovades lleis de comptes oberts, si bé la Comunitat Valenciana és l’única que publica la totalitat dels comptes i els moviments bancaris.

28

Transparència en els pressupostos públics i publicació de taules retributives

L’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per a 2017 inclouen com a novetat la necessitat de prioritzar la despesa en cadascuna de les seccions pressupostàries sobre la base dels objectius perseguits, tenint en compte la despesa real de l’exercici de 2015 i la previsió de tancament del de 2016, i elimina les despeses considerades one-off. (11/09/2015).

Avanç en transparència. Des de 2016 es fa públic en la web de la Generalitat el projecte de pressupost aprovat pel Consell, i posteriorment s’ha substituït pel pressupost definitiu aprovat per les Corts, en compliment de la Llei de transparència, bon govern i participació ciutadana.

Acord aprovat per a donar publicitat, per primera vegada, a les taules retributives del personal al servei de la Generalitat i els seus organismes autònoms (Ple del Consell 1/04/2016). Es van publicar en el DOGV del 6/04/2016.

En 2017 està prevista de nou la publicació de les taules retributives actualitzades amb l’increment que s’aprove en la Llei de pressupostos generals de l’estat per a aquest exercici.

Transparència en les relacions del Consell amb les Corts

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): facilitar el treball dels diputats i diputades, el lliurament de documentació i que tinguen tota la documentació, i a disposició, en la seu parlamentària.

Acord aprovat pel Consell pel qual s’estableixen els criteris d’actuació per a millorar la transparència i l’eficàcia en les relacions amb les Corts (8/01/2016).

Estableix que el Consell exercirà les funcions legislatives que li atribueix l’Estatut d’Autonomia segons els següents criteris:

L’impuls de l’activitat legislativa es durà a terme preferentment mitjançant projectes de llei de tramitació ordinària.

L’ús de decrets llei es restringirà als supòsits d’indiscutible necessitat extraordinària i urgent.

En les proposicions de llei, els criteris del Consell estaran suficientment justificats i, quan afecten a diverses conselleries, s’elaboraran de forma coordinada per a garantir la coherència del text definitiu

Estableix el compromís del Consell d’evitar qualsevol pràctica per a sostraure’s a l’avaluació i control de les Corts, per la qual cosa s’adoptaran mesures com les següents:

La planificació de l’agenda dels membres i alts càrrecs del Consell es realitzarà prioritzant les seues obligacions parlamentàries.

Els consellers i conselleres han de retre comptes sempre que ho reclame l’oposició i solament podran ser substituïts per les persones que ocupen les secretaries autonòmiques en casos excepcionals.

Les persones titulars de les conselleries i alts càrrecs informaran puntualment sobre totes les qüestions expressades en la sol·licitud de compareixença d’una manera detallada, clara i comprensible.

Les sol·licituds de documentació es compliran de la manera que resulte més útil al diputat o diputada.

En finalitzar cada període de sessions, es publicarà en el portal de transparència de la Generalitat un informe de les actuacions del Consell en aquesta matèria.

29

El Consell es compromet a donar més rellevància a la funció d’impuls de l’acció de govern atribuïda als Corts, per la qual cosa, entre altres actuacions, les conselleries donaran prioritat a impulsar les mesures previstes en les mocions i resolucions aprovades per les Corts.

Transparència en els compromisos del Consell

Celebració del Seminari de Govern d’Hivern 2016 a Morella, els dies 8, 9 i 10 de gener. És el primer seminari d’una sèrie que es faran al llarg de la legislatura (10/01/2016).

En aquest primer seminari, el Consell va aprovar un paquet normatiu per als següents sis mesos. Les accions que va emprendre el Consell per al primer semestre es van a dur a terme mitjançant una gestió transparent, que plantejava objectius, dels quals es van retre comptes al final del semestre.

Celebrat el Seminari de Govern-Estiu 2016 a Torrevella, els dies 8, 9 i 10 de juliol.

Es van marcar les línies estratègiques del segon semestre de 2016. Els dos eixos foren el creixement i la redistribució. També es va acordar d’impulsar l’Administració autonòmica i continuar reivindicant un finançament just.

Balanç dels compromisos del Seminari de Govern de Morella: s’havien acomplit o es trobaven en execució el 90 % dels objectius que s’hi havien marcat.

Celebrat el Seminari de Govern-Hivern 2017 a Sagunt, els dies 27, 28 i 29 de gener.

Es va presentar el nou pla d’objectius del Consell per al següent semestre. El document se va centrar en la consolidació de la recuperació econòmica i dels drets socials a la Comunitat.

Balanç dels compromisos del Seminari de Torrevella: el 63 % dels objectius s’havien acomplit (49 objectius aconseguits) i el 37% restant (18) estaven en fase d’execució.

El Consell se sotmet a examen ciutadà en la trobada ‘Diàlegs d’Estiu’ organitzat per la Conselleria de Transparència (11/07/2016). S’inscriuen prop de 500 persones (16/07/2016).

Programa “Palaus Transparents”. Des d’abril de 2017, compta amb 27 edificis públics, palaus i edificis institucionals de valor històric i cultural de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’acostar les institucions d’autogovern a la ciutadania i propiciar l’accés generalitzat al patrimoni històric (3/04/2017).

Transparència en els processos d’elaboració normativa i presa de decisions

Torrevella2016: Elaboració d’un projecte de Llei de regulació dels grups d’interés i pressió (lobbies) per a ordenar i fer transparent l’acció d’aquests grups d’interés en els processos d’elaboració normativa i en la presa de decisions mitjançant canals públics de participació.

Futura Llei de lobbies de la Comunitat Valenciana. Presentació, durant la reunió de la junta directiva de la Confederació Empresarial Valenciana, de les principals novetats que introdueix l’esborrany de l’avantprojecte de la futura Llei de lobbies de la Comunitat Valenciana (23/03/2017).

Regula l’activitat del lobby en l’àmbit de la Generalitat per a assegurar la transparència en la participació dels grups de pressió en l’adopció de polítiques públiques i l’elaboració dels projectes normatius, d’acord amb els principis de legalitat, publicitat, transparència, rendició de comptes i responsabilitat en la gestió pública.

30

Transparència en l’àmbit local

Sagunt2017: Programa ajuntaments i transparència

Portals de transparència municipals. El 89% de la població valenciana té accés a informació del seu ajuntament en el portal de transparència municipal, mentre que només un 11% no té accés a la informació pública de la seua localitat, la qual cosa suposa 249.000 habitants (17/05/2017).

Assistència i enregistrament en plens municipals. Aprovació de la Llei 4/2016, de 22 d’abril, de la Generalitat, de modificació de l’article 139 de la Llei 8/2010, de règim local de la Comunitat Valenciana, per a garantir el dret a assistir i gravar els plens municipals (DOGV 27/04/2016), a iniciativa del Grup Parlamentari Compromís. El Consell va manifestar el seu criteri favorable en la reunió de 13 de novembre de 2015. La llei s’aprova per unanimitat.

Modifica l’article 139 de la Llei de règim local per a establir de manera explícita el dret de la ciutadania a gravar els plens, així com la promoció de l’enregistrament i difusió proactiva d’aquests pels ajuntaments.

Convenis amb diputacions. S’aprova un conveni entre la Conselleria de Transparència i les diputacions de València i Castelló per a l’impuls dels valors de transparència pública en les entitats locals. L’objectiu és desenvolupar accions formatives, d’assistència tècnica i jurídica, així com l’elaboració de materials divulgatius per a aconseguir una millor difusió i arrelament de la cultura de la transparència i el bon govern en les institucions valencianes. S’han renovat els convenis per un any més.

Xarxa +50.000. S’ha creat la Xarxa +50.000 que integra els municipis més poblats de la Comunitat per a compartir i coordinar les polítiques públiques de transparència i participació (21/10/2015).

Transparència en els processos d’adopció i acolliment familiar

Morella2016: Dotar de transparència els processos d’adopció i decisions en acolliment familiar

Comissió d’acolliment i adopció. Es constitueix una comissió d’acolliment i adopció que es reunirà un mínim de dues vegades a l’any. Està integrada per 16 membres, 6 representants de l’administració (tres de la Direcció General d’Infància i un per cada direcció territorial) i 10 representants de les diverses associacions de famílies de la Comunitat Valenciana (4/03/2017).

Adopció

Elaboració de llistes per a publicar-les en la pàgina web de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en què consten tots els expedients (amb nombre d’expedient i any de sol·licitud) de famílies que s’ofereixen per a l’adopció nacional i no solament de les famílies que estan valorades com a idònies, amb l’objectiu que la població en conega la situació real i prenga la decisió també en funció d’aquesta realitat, i perquè es puga accedir de manera directa a les dades de les sol·licituds i a les fases en què es troben els expedients, respectant en tot moment la protecció de dades.

Revisió i unificació dels materials utilitzats en la formació de les famílies que s’ofereixen per a l’adopció nacional i internacional. L’objectiu era unificar-los i adaptar-los a la normativa vigent, ja que cada província tenia els seus propis materials.

Elaboració d’una nova instrucció per part de la Direcció General de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència, que s’aplicarà en els processos d’adopció, i que estableix que la diferència d’edat entre l’adoptant i l’adoptat no serà inferior als 16 anys ni superior als 45 i determina que a l’hora d’establir el criteri d’idoneïtat relatiu a l’edat es tindrà en compte la que tinga la persona més jove de la parella (12/06/2016).

31

Acolliment

Actualització, unificació i publicació dels materials per a la formació de les famílies educadores.

Consulta d’enquestes oberta a la comunitat investigadora i a la ciutadania

Presentació de l’Enquesta de Valors de la Comunitat Valenciana. En la presentació de l’enquesta s’anuncia el llançament d’una nova web de consulta d’enquestes, en la qual estaran totes les dades d’aquesta i d’altres enquestes noves i que es posaran a la disposició de la comunitat investigadora. Aquesta informació estarà oberta també a tota la ciutadania (19/06/2017).

La presentació de l’Enquesta de Valors de la Comunitat Valenciana ha sigut el trampolí per a desvetlar aquesta nova iniciativa de la Generalitat, però també ha servit per a fer una fotografia de l’estat actual de la societat valenciana, analitzada amb la perspectiva que pot traçar-se des de l’última enquesta d’aquest tipus duta a terme en aquest mateix territori l’any 1995. L’enquesta completa pot consultar-se en el Portal Argos de la Generalitat.

Activitats de prevenció i formació sobre transparència i lluita contra la corrupció

Torrevella2016: Jornades sobre integritat institucional per a crear un espai de trobada i, si cal, col·laboració entre tots els agents (judicials, policials, administratius...) que intervenen en la prevenció i lluita contra la corrupció.

Sagunt2017: Sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques i irregularitats (1a fase).

Sistema d’alertes primerenques per a la prevenció de la corrupció. El Consell aprova el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la posada en marxa d’un sistema d’alertes primerenques per a la prevenció de la corrupció en l’Administració valenciana. L’aplicació, que serà pionera a Espanya, i està previst que estiga operativa a partir de l’any 2018 (3/02/2017).

Gestió de fons europeus. Incorporació d’eines de prevenció i control per a la lluita contra el frau en la concessió i la gestió de fons europeus. Acompanyat d’activitats de formació i sensibilització del personal funcionari. Incorporat en l’aplicació informàtica Fons 2020.

Càtedres de Transparència i Participació i de Govern obert.

Aprovada la creació durant 2016 de la Càtedra de Transparència i Participació, per conveni amb la Universitat Politècnica de València (13/05/2016).

Aprovada la creació durant 2017 de la Càtedra Govern Obert, Participació i Open Data, per conveni amb la Universitat de València (3/05/2017).

Guia d’aplicació. S’ha elaborat i distribuït, principalment entre ajuntaments, una guia d’aplicació de la Llei 2/2015 de transparència, bon govern i participació ciutadana.

Internet Freedom Festival. S’ha col·laborat amb la Unió de Periodistes Valencians en l’organització de l’Internet Freedom Festival (març de 2017).

b. Independència i professionalització dels òrgans de control …de la gestió pública i del Consell Jurídic Consultiu.

Nou Botànic

26. Aprovació de la reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes.

27. Aprovació de la reforma de la Llei de Consell Jurídic Consultiu i de l’estatut dels expresidents.

32

40. Auditoria ètica. Avançar en mecanismes d’anàlisi i valoració del funcionament de la Generalitat des de la perspectiva dels principis ètics, introduint-hi, entre d’altres, pactes d’integritat i avaluacions externes.

Òrgans de control intern: Intervenció General

Programació de controls 2016. Aprovació de la programació de controls específics per a l’any 2016 que s’ha de practicar sobre els òrgans de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic per part de la Intervenció de la Generalitat (Ple Consell 20/11/2015).

Entre els controls que s’han de dur a terme figuren: les despeses en compres i serveis exteriors VAERSA, el registre de Factures de la Generalitat, les liquidacions anuals emeses com a conseqüència de l’execució dels contractes de "Gestió de servei públic mitjançant concessió de l’assistència sanitària integral" i la facturació practicada per UTE Erescanner Salut en execució de l’expedient de contractació de "Gestió de serveis públics per concert per a la realització de les tècniques de diagnòstic per imatge mitjançant equips de ressonància magnètica".

A més, s’ha de fer un seguiment de les recomanacions incloses en els informes de control financer específic d’anys anteriors en dos casos: "Centres docents públics no universitaris de titularitat de la Generalitat Valenciana” i "Concerts educatius entre la Generalitat i els centres docents privats concertats; en matèria de subvencions per a finançar personal docent de pagament delegat i ajudes de menjador".

Controls específics sobre l’Entitat d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) i el Pla d’Habitatge 2009/12. El ple del Consell dóna el vistiplau al fet que la Intervenció General duga a terme controls específics sobre EPSAR i el Pla d’Habitatge 2009/12. El control se centrarà en els contractes d’emergència subscrits per l’EPSAR i en les seues actuacions en relació a l’Expo de Saragossa i a la 32a edició de la Copa Amèrica que va tindre lloc a València, així com en les ajudes tramitades en el marc del Pla estatal d’habitatge 2009-2012. Aquestes actuacions s’inclouen en la programació de controls específics per a l’any 2016 aprovada pel Consell el 20/11/2015 (Ple del Consell de 29/07/2016).

Programació de controls 2017. Aprovada la programació de controls específics per a l’any 2017 que ha de dur a terme la Intervenció de la Generalitat terme sobre els òrgans de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic (Ple Consell 26/05/2017).

Entre els controls que s’ha de dur a terme figuren: centres docents públics no universitaris de titularitat de la generalitat, mecanismes implantats per la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport per al control de l’execució dels concerts educatius entre la Generalitat i els centres docents privats concertats, procediments emprats en la gestió economicofinancera del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el registre de Factures de la Generalitat.

Nova Viceintervenció General de Fons Comunitaris i Subvencions. Aprovada la modificació del Reglament del Cos Superior d’Interventors i Auditors de la Generalitat, que regula el Decret 72/2005, i que crea la Viceintervenció General de Control de Fons Comunitaris i Subvencions, per la necessitat de reforçar el control sobre els fons procedents de la Unió Europea i de les subvencions (Ple Consell, 16/03/2016). Amb anterioritat el control dels fons europeus i subvencions estava adscrit a la Viceintervenció General d’Auditories.

Col·laboració de la Intervenció de la Generalitat amb jutges i fiscals que investiguen la corrupció. Conveni de col·laboració entre les conselleries d’Hisenda i Model Econòmic i de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fiscalia General de l’Estat perquè la Intervenció General de la Generalitat preste auxili tècnic en els processos judicials que investiguen la comissió de delictes econòmics i de corrupció en l’àmbit del sector públic

33

de la Generalitat (Ple del Consell 17/06/2016). Se signa el conveni el 12 de juliol de 2016; totes les institucions signants han acordat prorrogar la seua vigència fins a juliol de 2018.

Publicació d’auditories de la Intervenció de la GV. El president de la Generalitat anuncia a les Corts Valencianes que tots els controls específics realitzats per la Intervenció des de 2012 es faran públics en la web de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic (4/04/2017).

Òrgans de control extern: Sindicatura de Comptes

Elecció del nou síndic de comptes. El ple de les Corts aprova amb 77 vots a favor i 11 nuls l’elecció del síndic de comptes de la Comunitat Valenciana. Vicent Cucarella Tormo, el nou síndic, és tècnic de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i membre de la comissió d’experts i expertes nomenada per les Corts Valencianes per a l’anàlisi del sistema de finançament autonòmic des de l’any 2012 (15/06/2016).

c. Participació ciutadana …garantir la presència de representants de la societat civil en les comissions parlamentàries per a garantir el paper de control i fiscalització de la gestió pública i especialment durant la rendició de comptes dels càrrecs públics. Articulació de mecanismes de participació en l’elaboració de pressupostos, els plans generals d’ordenació urbana i en les institucions i organismes públics

Nou Botànic

34. Consell de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana.

35. Suport a l’associacionisme, amb una especial atenció al juvenil, i també a la participació ciutadana: elaboració de la llei de participació ciutadana i suport a l’associacionisme.

56. Incloure en la reforma de l’Estatut d’Autonomia mesurades per a garantir de forma elevada els mecanismes de regeneració democràtica i lluita contra la corrupció, especialment aquells relatius a la participació ciutadana.

Llei de participació i foment de l’associacionisme

Morella2016: Obrir un procés de diàleg ampli, obert al teixit associatiu per a elaborar la proposta de Llei de participació i suport a l’associacionisme (previst per al 2017).

Torrevella2016: Disseny d’un sistema estable d’assessorament i formació per al teixit associatiu per tal d’atendre de manera personalitzada les associacions, per a resoldre dubtes relacionats amb el funcionament d’aquestes (fiscalitat, comptabilitat, metodologies, organització, cooperació, comunicació, finançament, projectes europeus...) i millorar-ne la gestió quotidiana.

Sagunt2017: Procés participatiu i elaboració de l’esborrany de Llei de participació ciutadana i suport a l’associacionisme.

Nova Llei de participació. El Consell aprova el decret que regula el Consell de Participació Ciutadana com a òrgan consultiu de l’administració de la Generalitat Valenciana i com un espai obert i plural en matèria de participació cívica. Serà l’òrgan encarregat de debatre i arreplegar totes les propostes per a l’elaboració de la futura Llei de participació ciutadana (16/12/2016). Prevista constitució el 16/05/2017.

Constitució del Consell Valencià de Participació, al maig de 2017. Compta amb un total de 43 membres; la representació de la societat civil és aproximadament del 75% en aquest nou consell, i hi inclou el teixit associatiu, els consells sectorials, els ajuntaments, les diputacions i les universitats, mentre que la Generalitat compta amb el 25% restant -10 representants, la presidència i la vicepresidència- (16/05/2017). S’han creat dos grups de treball:

34

Grup per a l’anàlisi i la realització de propostes que s’han d’introduir en la normativa que regula les subvencions en matèria de participació.

Grup encarregat del disseny de la nova Llei de participació ciutadana i suport a l’associacionisme.

128 processos de participació en el primer any de govern. Elaboració d’un informe sobre les polítiques de participació impulsades per la Generalitat. Durant aquest primer any de legislatura per a fomentar la proximitat de les institucions amb la societat s’han posat en marxa un total de 128 processos i polítiques de participació, obertes a la ciutadania, a través de les diverses conselleries (24/08/2016).

Iniciativa legislativa popular

Aprovada la Llei per la qual es regula la iniciativa legislativa popular davant les Corts (DOGV 23/05/2017). Presentada a les Corts com a proposició del llei a l’octubre de 2015 pels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podemos-Podem, amb el criteri favorable del Consell.

Rebaixa les signatures necessàries per a impulsar una ILP de 25.000 a 10.000 i fixa en 16 anys l’edat mínima per a poder impulsar el procés.

Dret dels joves a participar en els processos de consultes

Drets dels majors de 16 anys. El projecte de Llei de joventut aprovat pel Consell el 28 d’abril de 2017, reconeix en l’article 21 el dret de les persones de més de 16 anys a participar en els processos participatius i de consultes que es posen en marxa per les diverses administracions públiques. Ha finalitzat el termini d’informació pública de l’esborrany de la Llei (28/04/2017).

Participació ciutadana en la sanitat

Sanitat llança una consulta telemàtica del 18 al 27 de novembre de 2015 per a aplegar opinions i propostes de millora assistencial per part de la ciutadania. La finalitat de la consulta és elaborar els acords de Gestió dels departaments de salut, que estableixen els compromisos d’objectius comuns per al sistema sanitari. Ha rebut un total de 8.793 visites (2/12/2015).

La consulta s’emmarca en l’aposta per la democratització del sistema sanitari, un eix fonamental del nou model que impulsa Sanitat, que passa per impulsar la participació i la implicació de la ciutadania en el sistema sanitari, així com obrir les vies per a facilitar les aportacions de tots els agents implicats en el sistema (professionals, gestors, pacients, ciutadania) en la millora de la sanitat valenciana.

Es va crear el Fòrum de participació pública per a contribuir en la definició de les línies estratègiques, objectius i accions del IV Pla de Salut 2016-2020. Es va posar en marxa una consulta en la web a partir de finals de febrer de 2016 i es va elaborar un informe amb les propostes aplegades a l’abril de 2016 (23/02/2016).

Foment de la participació dels i les pacients i les seues associacions, de manera que s’afavorisca el seu paper com a agents per a la presa de decisions sanitàries:

Creació d’un comitè Consultiu de pacients i les seues associacions per al desenvolupament de la Llei de participació.

Elaboració del Pla de formació per a associacions de pacients, que s’ha d’integrar en la línia de formació de l’EVES.

Participació de la Federació de Diabètics de la Comunitat Valenciana (FEDICOVA) i l’Associació Valenciana de Diabetis en cadascun dels grups de treball del Pla per a l’assistència integral al pacient diabètic de la Comunitat Valenciana.

35

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està tramitant la concessió de subvencions per import d’1,5 M€ per a col·laborar en el finançament de programes d’ajuda mútua i autoajuda que duen a terme associacions o entitats, sense ànim de lucre, de pacients, dels seus familiars o de voluntariat sanitari.

Foment de la participació de la ciutadania i agents d’interés en l’elaboració d’estratègies per a la promoció de la salut:

Creació de comités de participació amb una àmplia representació d’associacions, col·lectius i d’altres agents d’interés per a la redacció i seguiment de les estratègies de salut sexual i reproductiva i per al control i prevenció del tabaquisme des del sistema sanitari. Ambdues estratègies es presentaran en 2017.

Desenvolupament del Pla d’accessibilitat universal que permetrà disposar d’unes infraestructures i d’uns processos que s’adapten a la diversitat funcional de les diverses persones que atén el sistema sanitari o s’hi relacionen.

Participació ciutadana en l’elaboració de normes sobre temes sanitaris. Consulta pública per mitjà d’Internet, a fi de recaptar l’opinió de la ciutadania i d’organitzacions representatives, amb antelació a l’elaboració dels esborranys de normes sanitàries.

Avantprojecte de Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida. Fase de participació durant 15 dies, des del 21 de novembre fins al 5 de desembre de 2016.

Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana. Fase de participació durant 30 dies, des del 25 de gener fins al 23 de febrer de 2017.

Participació ciutadana en serveis socials

Participació ciutadana en l’elaboració de la nova Llei de serveis socials per part de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, amb la posada en marxa d’un procés de participació mitjançant Internet, des del 14 de febrer fins al 20 de març de 2016. Les aportacions s’uniran amb les que es reben d’agents socials, universitats, ajuntaments i col·lectius afectats, per a elaborar un primer esborrany sobre el qual es continuarà treballant.

Participació ciutadana en l’elaboració del Codi Social (nova Llei de serveis socials) per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en dues fases:

Primera fase. Posada en marxa d’un procés de participació mitjançant Internet, des del 14 de febrer fins al 20 de març de 2016. Aquest procés va estar obert a la ciutadania en general, i a partir d’aquets es va elaborar un informe.

Segona fase. A partir de l’informe s’ha obert un altre procés de participació, que va des del 31 de març al 30 de juny de 2017, i que està dirigit a les institucions i entitats socials que participen en el sector dels serveis socials (ajuntaments, diputacions provincials, universitats, col·legis professionals, plataforma del tercer sector, etc.). Se’ls han remés 11 fitxes.

Creació de la Comissió interinstitucional de coordinació sociosanitària, amb 8 grups de treball que han dut a terme els treballs de diagnòstic i elaboració de línies d’actuació al llarg del primer semestre.

S’han constituït quatre meses sectorials de diversitat funcional: discapacitat física-orgànica, discapacitat intel·lectual, sensorial i malaltia mental. En aquestes taules participen 80 entitats del sector. L’objectiu principal que tenen és facilitar un procés que permeta el disseny i la posada en pràctica d’un model d’atenció que done suport al desenvolupament de l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb diversitat funcional de la Comunitat. Aquest procés ha de culminar en la reordenació del sector de la diversitat funcional.

36

Estratègia de participació en la formulació del Pla d’envelliment actiu. S’han constituït 2 comissions: Comissió interdepartamental, en la qual hi ha una representació de les diverses conselleries que treballen qüestions vinculades a les persones majors, i la Comissió participativa, en la qual estan present específicament les institucions i entitats que treballen amb les persones majors.

Participació ciutadana per a la millora de la justícia

La Conselleria de Justícia, Administració Pública i Reformes Democràtiques ha engegat el Fòrum per a la millora de la justícia de la Comunitat Valenciana. L’objectiu és obrir un espai en el qual operadors jurídics i ciutadans puguen analitzar, debatre i proposar mesures per a la millora de l’Administració de Justícia, així com crear un vehicle per a l’exercici dels drets i les llibertats de la ciutadania (9/12/2015).

Els dos primers grups de treball, dos observatoris, un dedicat a l’entorn digital de la justícia i un altre a la justícia gratuïta, van presentar els seus respectius informes la primavera de 2017. A partir de setembre de l’any en curs es posaran en marxa dos nous observatoris.

Participació ciutadana i memòria històrica

El Projecte de Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, que va aprovar el Consell el 24/02/2017, va comptar amb un tràmit d’informació pública al juliol de 2016 per tal d’arreplegar observacions per a elaborar el text normatiu, i un segon tràmit similar durant el tràmit parlamentari. La norma està ja preparada perquè es sotmeta debat i, si escau, l’aprove el ple de les Corts.

Participació ciutadana en cooperació

Posada en marxa del «Fòrum Participa» per a sumar als valencians i valencianes al procés d’elaboració de la nova Llei de cooperació i solidaritat (21/03/2016).

Organització de la Conferència estratègica: “Els reptes de la cooperació al desenvolupament valenciana post 2015”. En aquest esdeveniment van participar actors d’ONGD, universitats, Think Tanks i de l’AECID, així com personalitats del govern autonòmic; i va tindre a com resultat l’inici de la reformulació dels elements normatius (llei i pla director) (16/11/2015).

Participació ciutadana en habitatge

La Llei per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana (Llei 2/2017, de 13 de febrer) va comptar amb un període de consultes i participació pública per a elaborar el text inicial, que es va desenvolupara partir del 21/03/2016.

Participació ciutadana en comerç, consum i artesania

Procés participatiu per a l’elaboració del nou Pla d’acció territorial sectorial del comerç Valencià (PATSECOVA), elaborat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i que es prolongarà durant els pròxims quatre mesos (27/05/2016).

Procés participatiu per a l’elaboració de les bases reguladores de la concessió de subvencions en matèria de Comerç, Consum i Artesania. Es van rebre un total de 27 aportacions: 8 d’altres conselleries, 5 d’associacions empresarials, 6 d’associacions de consumidors i 7 d’ajuntaments (22/03/2016).

Procés participatiu per a l’elaboració del nou Reglament de les Càmeres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana i del seu consell,

37

elaborat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (01/03/2017).

Procés participatiu per a l’elaboració del projecte de decret del Consell sobre els establiments de subministrament al detall i venda al públic de carburants i combustibles, elaborat per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball (24/05/2017).

Centres de valencians a l’exterior

Morella2016: Decret que regula els CEVEX (Centres de valencians a l’exterior) i n’ordena el reconeixement, les relacions amb la Generalitat i la coordinació entre si. En procés de redacció.

Decret que regula els CEVEX. El Consell aprova el reglament que regula els Centres de valencians en l’exterior, com a desenvolupament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència. Destaca la constitució d’un Consell de CEVEX més plural, democràtic i participatiu que incorpora organismes com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats públiques (Ple del Consell de 22/07/2016). Sessió constitutiva, 24/01/2017.

Ajudes als CEVEX. Per a 2017 s’incrementa en un 33% la línia d’ajudes dirigides a les iniciatives que presenten els CEVEX, quantia que passarà de 150.000 a 200.000 euros (24/01/2017).

Nous centres CEVEX. El Consell aprova el reconeixement com a Centre Valencià a l’Exterior (CEVEX) de la Casa de la Comunitat Valenciana a Valladolid. Amb aquest ja són 57 els CEVEX establits fora de la Comunitat Valenciana, tant en l’estranger, com en la resta d’Espanya (24/02/2017).

Participació ciutadana en la Unió Europa

Difusió de consultes públiques de la Comissió Europea per mitjà del Butlletí d’Europe Direct València, Alerta Jurídica

Enquesta sobre el Futur de la Unió Europea amb motiu de l’exposició Europa 60 Anys a València i Castelló.

d. Reforma de la Llei electoral valenciana …per a fer-la més representativa i proporcional

Inici dels treballs per a la reforma de la Llei electoral valenciana

Morella2016: Elaboració d’una nova Llei electoral valenciana

Treballs a les Corts. Es constitueix a les Corts la Mesa de la Comissió especial d’estudi sobre la possibilitat d’una àmplia reforma de l’Estatut (20/01/2016).

Abans de l’estiu de 2017 està previst que s’elabore a les Corts un esborrany de la nova Llei electoral valenciana.

Actuacions al Consell. Constitució per part de la Conselleria de Justícia de l’Observatori per a la Reforma Electoral (20/11/2015). L’Observatori lliura les seues conclusions a la Conselleria de Justícia mitjançant un informe en què es plasmen les recomanacions, les propostes de millora, els canvis normatius o els suggeriments de bones pràctiques (17/02/2016). L’informe es presenta també al Ple del Consell (26/02/2016)

L’informe, entre d’altres mesures, proposa l’obligació de concórrer a les eleccions autonòmiques amb llistes cremallera paritàries i la rebaixa de l’actual 5 per cent al 3 per cent de la barrera per a accedir als Corts.

38

L’informe es va remetre a la comissió especial d’estudi sobre la possibilitat d’una àmplia reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a les Corts, perquè aquest òrgan parlamentari puga afrontar una reforma actual, moderna i participativa de l’actual Llei electoral (26/02/2016).

Realització de Jornades d’estudi sobre la reforma de la normativa electoral valenciana. Abril i octubre de 2016.

Designació de senadors en representació de la Comunitat Valenciana

Aprovada per les Corts la Llei 10/2016, de 28 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2010, de 7 de juliol, de la Generalitat, de designació de senadors o senadores en representació de la Comunitat Valenciana (DOGV 7/11/2016).

Implica la supressió del tràmit de compareixença prèvia a les Corts a causa de la intranscendència efectiva d’aquest tràmit, i la seua substitució per un enfortiment de la capacitat de la càmera de rebre informació sobre la tasca que desenvolupen els senadors i senadores una vegada iniciat el seu mandat. S’estableix una compareixença anual perquè informen a la càmera del seu treball. El mandat d’un senador o senadora també finalitzarà si les Corts en decideixen la revocació.

S’han iniciat negociacions per a resoldre les discrepàncies manifestades en relació amb la Llei 10/2016, de 28 d’octubre en el si de la Comissió bilateral de cooperació Administració General de l’Estat-Generalitat. Es designa un grup de treball per a proposar a la Comissió la solució que procedisca (DOGV 1/03/2017).

e. Eficàcia contra la corrupció i el clientelisme …creació d’una Oficina de lluita contra el frau i la corrupció, que ha de ser un organisme independent amb autonomia pressupostària encarregat de la recerca i la prevenció. Rendirà comptes, informació i responsabilitat directament a les Corts

Nou Botànic

25. Aprovació de la Llei de l’Agència de Prevenció del Frau i la Corrupció i posada en funcionament immediata.

Creació de l’Agència Antifrau. Lluita contra la corrupció

La Conselleria de Transparència publica un informe en el qual analitza en dotze punts els principis reguladors bàsics que s’han de tindre en compte de cara a la creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, la creació de la qual impulsaran els grups parlamentaris a les Corts. L’informe s’envia a tots els grups polítics amb representació a les Corts, es publica en la web de la Conselleria (16/11/2015) i es presenta al Ple del Consell (27/11/2015).

El grup parlamentari Podemos-Podem presenta la seua iniciativa legislativa a les Corts el 16 de novembre de 2015.

Aprovada la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de creació de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció.

El Consell aprova un acord pel qual declara la reprovació de tots els polítics i polítiques de la Comunitat Valenciana condemnats per corrupció. Es compleix així amb la Resolució 36/IX, aprovada per les Corts el 15 d’octubre de 2015. La Resolució insta al Consell a retirar les plaques i distincions en què figure el nom de polítics corruptes de tots els espais públics dependents de la Generalitat. També insta al Consell a elaborar una declaració formal i pública de reprovació i repulsa de tots els polítics i polítiques de la Comunitat Valenciana que han resultat o resulten condemnats per delictes de corrupció.

39

El Govern valencià va dur a terme la declaració de reprovació per mitjà d’un acord aprovat el 18 de desembre de 2015.

La Conselleria de Transparència envia una carta als ajuntaments i a les diputacions perquè col·laboren en la retirada de les plaques de polítics/as condemnats/as per corrupció (28/03/2016).

Compareixença del Conseller de Transparència en la Comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat de les Corts per a explicar el grau d’execució de les mesures adoptades pel Consell per a la retirada de plaques de polítics i polítiques corruptes a la Comunitat. En tres mesos s’han retirat un total de 12 plaques de dependències de la Generalitat i municipals en què apareixia el nom de persones que havien ocupat un càrrec públic i que havien sigut condemnades per sentència judicial ferma per corrupció, delictes contra la Hisenda pública i la Seguretat Social o per delictes contra l’Administració (17/06/2016).

f. Evitar les portes giratòries …prohibint durant un període de cinc anys des de la separació del càrrec públic participar en el consell d’administració o altres càrrecs directius en empreses privades amb les quals s’haguera tingut relació econòmica o administrativa (el càrrec o el seu departament) així com la participació en el capital.

Llei d’incompatibilitats de càrrecs públics no electes

Aprovada la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, d’incompatibilitats i conflictes d’interés de persones amb càrrecs públics no electes. El Consell va manifestar a les Corts el seu criteri favorable (6/11/2015). Es va presentar a les Corts per iniciativa del grup Compromís, i va comptar amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris a excepció del Grup del Partit Popular.

Creació de l’Oficina de Control de conflictes d’interessos i el seu registre de control, que recull la Llei (28/04/2017). Naix amb rang de sotsdirecció general i queda adscrita orgànicament a la Direcció General de Transparència i Participació. Inclourà dades sobre activitats, béns i patrimoni de les persones que exercisquen un càrrec públic. Assumirà les funcions del Registre d’Activitats, Béns i Drets d’Alts Càrrecs de la Generalitat i el seu Sector Públic Instrumental.

g. Millorar l’aplicació del procediment de contractació de les empreses i serveis públics …mitjançant la reducció dràstica de la discrecionalitat i incrementar els mecanismes de control i transparència. Establir mecanismes legals que impedisquen contractar amb empreses condemnades i dificultar la contractació amb empreses i persones imputades en casos de corrupció. Introduir nous subjectes legitimats per a presentar la impugnació dels modificats en la contractació pública.

Nou Botànic

30. Llei valenciana de foment de la responsabilitat social.

31. Contractació i subvencions públiques socialment responsables

Llei de responsabilitat social

Morella2016: Elaboració del projecte de la Llei valenciana de foment de la responsabilitat social. Per a incorporar la responsabilitat social a la contractació pública i impulsar-la en el sector privat.

Llei valenciana de foment de la responsabilitat social. El Consell aprova l’avantprojecte de la Llei de foment de la responsabilitat social que es concep com una eina estratègica

40

per a la planificació de les polítiques públiques de responsabilitat social i per a la seua adopció transversal en les administracions públiques i en les entitats valencianes. Una norma amb la qual el Govern valencià situa la responsabilitat social en el centre de les polítiques públiques de la Generalitat (9/06/2017).

La Comunitat es convertirà en la segona autonomia que disposarà d’una llei que regule una matèria clau per al canvi cap a un model social i econòmic més just, sostenible i igualitari pel qual aposta el Govern del Botànic. (26/11/.

Càtedra de Responsabilitat Social. Creada mitjançant conveni amb la Universitat d’Alacant (05/02/2017).

Reducció de la discrecionalitat en els procediments de contractació

El Ple del Consell acorda donar publicitat a tots els contractes de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental tramitats per procediment negociat (27/01/2017).

Fins ara es podia adjudicar contractes per procediment negociat sense publicitat sempre que l’import, en el cas dels d’obres, estiguera entre els 50.000 i els 200.000 euros, i en el dels contractes de serveis i subministraments i resta de contractes, entre els 18.000 i 60.000 euros.

A partir d’ara, aquests contractes hauran de publicar-se tots en el perfil del contractant de l’òrgan de contractació, amb un mínim de set dies perquè els interessats puguen presentar ofertes.

Memòria d’activitats 2016 de la Junta Superior de Contractació Administrativa, que arreplega la gestió contractual de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. En destaca l’augment del nombre de contractes inscrits adjudicats per un procediment obert, que passa de 666 en 2014 a 854 en 2015, i 881 en 2016, la qual cosa suposa un increment d’un 32,86%. Al mateix temps, s’han reduït els procediments negociats, i s’ha passat de 1.073 en 2014 a 508 en 2015 i 495 en 2016, per tant, un 53,86% menys.

Clàusules socials en la contractació

Sagunt2017: Decret de clàusules socials en la contractació pública

Creació d’una comissió per a elaborar uns nous plecs de caràcter social en les contractacions que haja de dur a terme la Conselleria d’Igualtat i Inclusió Social. És la primera que es posa en marxa dins del Consell des que es va aprovar un acord al març de 2015 en el qual s’establien les directrius per a aplicar les clàusules de caràcter social (6/11/2015).

La comissió de treball ha desenvolupat el nou plec de clàusules administratives particulars de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que regirà en els contractes administratius de serveis que s’adjudiquen per procediment obert (21/05/2016).

L’aplicació de les clàusules socials serà una exigència a l’hora de presentar-se a un concurs de l’Administració, de manera que es valore les empreses que impulsen la igualtat entre dones i homes, la contractació de dones que han sigut víctimes de violència de gènere, la inserció de menors de centres de reeducació o el comerç just (21/05/2016).

L’incompliment de les clàusules socials es considerarà causa justificada per a l’extinció del contracte, la qual cosa podrà provocar que en aquells casos en els quals el contractista no complisca amb les millores socials a les quals s’ha compromés, la relació contractual es resolga (21/05/2016).

41

Guia per a l’establiment de clàusules de responsabilitat social en l’Administració valenciana. El Consell acorda aprovar la "Guia pràctica per a la inclusió de clàusules de responsabilitat social” en la contractació i en les subvencions de la Generalitat Valenciana i el seu sector públic (Ple del Consell de 4/08/2016). Transparència comença la distribució i presentació de la guia (3/01/2017).

Bones pràctiques relacionades amb la responsabilitat social entre les empreses de la Comunitat Valenciana. El Consell acorda aprovar un conveni de col·laboració entre la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Fundació ADECCO per a l’assessorament i difusió de les bones pràctiques relacionades amb la responsabilitat social entre les empreses de la Comunitat Valenciana (Ple del Consell de 4/08/2016). El sector públic empresarial es compromet a implantar mesures de l’RSE, i es destaca en aquest moment, CACSA com a bona pràctica.

h. Eficiència …reducció de les despeses supèrflues (alts càrrecs, cotxes oficials, etc.); reordenació de l’administració, impulsant la integració i la coordinació de les funcions de les diputacions en la Generalitat i reforçant el paper dels ajuntaments amb l’objectiu d’acostar la gestió als ciutadans i d’optimitzar l’ús dels recursos.

Nou Botànic

Reordenació de l’administració

39. Modernització i simplificació dels processos administratius.

43. Elaboració d’una nova llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana.

44. Presentació d’un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat.

196. Desenvolupament de l’Administració electrònica i implantació de la firma electrònica en la Generalitat.

Reforçar el paper dels ajuntaments

28. Reforma i desenvolupament de la Llei 8/2010, de règim local de la Comunitat Valenciana.

172. Adopció de mesures de suport financer als ajuntaments per a pal·liar la baixada d’ingressos derivada de l’aplicació de les mesures de canvi de model que impliquen impactes negatius en la hisenda municipal.

199. Impuls, regulació i dotació del Fons Autonòmic de Cooperació Municipal.

Alts càrrecs i personal eventual

En els pressupostos de 2016 la nòmina d’alts càrrecs i eventuals (pressupostada en 2015 amb 182 llocs, amb un cost de 8,8 M€), es veu reduïda a 162 llocs i un desembossament de 8,3 M€. Suposa una reducció de l’11% en nombre i del 5,4% (474.324 euros) en cost econòmic.

Hi ha 93 alts càrrecs (3 més que en el pressupost passat), amb un cost de 5.294.679 €, és a dir, 224.353 € més que en 2015 (+4,4%).

L’increment d’alts càrrecs es veu compensat amb la reducció de 23 dels 92 llocs d’eventuals, i es queden 69 places pressupostades, amb una despesa de poc més de 3 M€, és a dir, una reducció del 18,8% respecte a 2015.

En els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2017, el nombre d’alts càrrecs és de 96, amb un cost de 5,47 M€ i hi ha 70 llocs de naturalesa eventual, amb un cost de prop de 3,1 M€.

42

Menys llocs de personal funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació

El Consell aprova limitar a dos nomenaments per conselleria el nombre de llocs de naturalesa funcionarial amb funcions d’assessorament i coordinació en les subsecretaries. A més, es limitaran els grups C1 i C2 amb un complement, com a màxim, de nivell 22 (Ple del Consell 11/12/2015).

Durant la passada legislatura, cada subsecretaria i secretaria autonòmica de les diferents conselleries podia crear fins a dos llocs per a personal funcionarial del grup A1 amb complements de fins al nivell 26. D’aquesta manera, aquells departaments del Govern valencià que tenien més d’una secretaria autonòmica multiplicaven els llocs d’aquesta classe, més el que corresponia a la subsecretaria.

Nova Llei de funció pública i millora de la qualitat dels serveis

Morella 2016: Inici d’un procés de diàleg i negociació amb els agents socials amb l’objectiu de construir un consens bàsic que permeta l’elaboració d’una nova llei valenciana de funció pública

Torrevella 2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de la nova Llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana

Elx 2016 – Projecte 19: Millora de les regulacions i simplificació administrativa

Nova Llei de funció pública valenciana. Constitució de la Comissió per a l’estudi de la reforma de la funció pública valenciana, formada per juristes i persones expertes de reconegut prestigi. Té com a funció l’estudi i diagnòstic de l’ocupació pública per a proposar les bases d’una modificació de la Llei 10/2010 de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (02/06/2016).

Presentació de l’informe dels i les experts elaborat per a modificar la Llei 10/2010 que recull més d’un centenar de recomanacions per a millorar l’Administració pública amb mesures per a la igualtat real (7/09/2016).

Treballs de la Comissió experta en matèria d’igualtat. Presentació del Llibre violeta de la funció pública valenciana (7/09/2016).

El Ple del Consell aprova el II Pla d’igualtat d’homes i dones de l’Administració de la Generalitat. El Pla ha sigut negociat en el si de la Comissió d’igualtat constituïda el maig de 2016 (10/03/2017).

Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública valenciana. El Decret 3/2017, de 13 de gener, del Consell, té, entre altres objectius, atallar les altes taxes de provisionalitat de les plantilles de la Generalitat (que aconsegueixen al 46 % de l’ocupació pública). El decret desenvolupa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (13/01/2017).

Personal fix de la GV. Resolució del 27 de març de 2017, de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es convoquen cursos selectius d’adaptació del règim jurídic de determinat personal fix de l’Administració de la Generalitat a la naturalesa funcionarial dels llocs de treball que ocupen (DOGV 11/04/17).

Taules generals de negociació de la GV. El decret suposa la primera regulació del funcionament de les taules de negociació per a la determinació de les condicions de treball del personal empleat públic en l’àmbit de la Generalitat Valenciana (Ple del Consell 13/01/2017).

Millora i avaluació de la qualitat dels serveis públics. Aprovat pel Ple de Consell (15/04/2016) un decret pel qual s’estableix un sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics i l’avaluació dels plans i programes en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

43

Ampliació dels Serveis PROP. Signats convenis per a estendre el nombre de serveis PROP a Dènia i Alcoi (Ple del Consell 23/09/2016) i millorar els serveis d’Oriola (13/06/2016). Nova oficina PROP a Morella (Ple del Consell 13/01/2017). Posada en marxa d’una nova oficina PROP a la seu de la Conselleria de Transparència a l’edifici de la Cigonya del Passeig de l’Albereda (15/02/2017).

Supressió de la figura del defensor del discapacitat per duplicitat. Aprovada la derogació del Decret 10/1996, de 16 de gener, del Govern valencià, pel qual es crea la figura del defensor del discapacitat per a la defensa dels drets de les persones amb algun tipus de diversitat funcional física, psíquica i sensorial, amb l’objectiu d’evitar duplicitat de funcions amb la Sindicatura de Greuges (Ple del Consell d’1/07/2016).

Reforç de les àrees d’UE, sector social i ocupació. El Consell aprova el Decret de modificació de l’estructura orgànica de les conselleries del Govern valencià amb la finalitat de reforçar les àrees relacionades amb la Unió Europea, sector social i ocupació (4/08/2016).

Recursos humans en la Generalitat Valenciana

Morella 2016: Inici dels treballs per a elaborar un pla estratègic de recursos humans a 4 anys per a dotar totes les conselleries del personal necessari i adequadament format

Torrevella 2016: Presentació d’un pla estratègic de recursos humans per a la Generalitat

Presentació del Pla estratègic de recursos humans de la Generalitat. A aquest efecte, per Resolució de 31/05/2016 es va constituir un grup de treball tècnic per a l’elaboració d’aquest. Principals conclusions del pla (23/12/2016).

La Generalitat necessita contractar 4.500 nous empleats i empleades públics en els pròxims tres anys a causa de l’alt nombre de vacants en la plantilla, 1.141 sobre 17.073 llocs de treball, i amenaçada per l’envelliment de la plantilla, fenomen que provocarà 5.000 jubilacions en els pròxims cinc anys, 12.000 en la pròximes dues dècades.

El pla defensa que per a disminuir la taxa de temporalitat i rejovenir les plantilles és necessari convocar processos selectius en la quasi totalitat de sectors de l’Administració autonòmica, així com la inclusió de processos selectius lliures (no restringits) en els quals puguen valorar-se, entre altres mèrits, els serveis prestats i l’experiència en els llocs objecte de la convocatòria.

Taxa de reposició. El president de la Generalitat trasllada al ministre d’Hisenda la necessitat de modificar la taxa de reposició d’ocupació pública establida pel Govern central per a acabar amb la situació límit que viu l’Administració autonòmica i permetre, d’aquesta manera, la recuperació de personal en serveis públics essencials que requereixen reforç després de la pèrdua de treballadors públics en els últims anys (14/03/2017).

L’Administració valenciana ha vist reduïda la seua plantilla en un 30% des de 2008, amb les polítiques de retallades imposades amb l’inici de la crisi i, en l’actualitat, és l’autonomia amb menor taxa de treballadors públics per habitant (0,24 empleats per cada 100 habitants, quan la mitjana és del 0,46).

Acord entre el Ministeri d’Hisenda i la funció pública. La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats pretén convocar oposicions per a cobrir 2.830 places en els pròxims tres anys, en virtut de l’Acord per a la millora de l’ocupació pública, signat entre el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i els representants nacionals dels sindicats majoritaris UGT, CCOO i CSIF i que serà aplicable també per a l’administració autonòmica (31/03/2017).

Acord de legislatura sobre les condicions del personal de l’Administració. Acord entre la Conselleria de Justícia i les principals centrals sindicals de la Comunitat Valenciana, que

44

fixa els compromisos de govern en matèries relacionades amb les condicions laborals del personal funcionarial, estatutari i laboral al servei de l’Administració valenciana al llarg d’aquesta legislatura (9/06/2016). El Consell ratifica aquest acord (Ple del Consell 17/06/2016).

L’acord amplia els àmbits de negociació amb les centrals sindicals: es crearà la Comissió de diàleg del sector públic instrumental de la Generalitat, en el si del qual es debatrà una nova llei del sector públic. També es posarà en marxa el Fòrum de diàleg de les administracions públiques valencianes, en el qual participaran la Generalitat, les administracions locals de la Comunitat (inclosos els seus sectors públics instrumentals) i les universitats públiques, així com la representació sindical del conjunt dels diferents sectors representats. A més, en atenció a les seues peculiaritats i àmbit competencial diferenciat, es crearà un fòrum de diàleg per a les administracions locals i un altre diferenciat per a les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.

Inici d’aplicació de les mesures de l’acord de legislatura (6/07/2016), en vigència des del 25 de juny de 2016 (Circular 2/2016, de 29 de juny):

- Implantació de la reducció d’un terç de la jornada sense reducció d’havers o bé d’un 50 per cent de la jornada, amb reducció d’havers, per a les empleades víctimes de violència de gènere.

- Ampliació a sis setmanes la durada del permís de paternitat per naixement, acolliment o adopció d’un fill o una filla, que gaudirà el pare.

- Permís retribuït, a partir del primer dia de la setmana 37 d’embaràs i fins a la data del part. En cas que la gestació siga múltiple, aquest permís podrà iniciar-se el primer dia de la setmana 35 d’embaràs, fins a la data del part.

Oferta d’ocupació pública.

Aprovació OPE 2015 amb 262 places (130 de torn lliure i 132 de promoció interna). Publicada en el DOGV de 9/12/2015.

- Iniciades les convocatòries amb 16 places corresponents a les categories del cos superior d’intervenció i auditoria de la Generalitat i del cos superior de gestió de tributs (DOGV 6/04/2016).

Aprovació OPE 2016 amb 863 places (342 de torn lliure, 350 de promoció interna i 171 de promoció interna restringida reservada al personal laboral fix). Seran convocades en el termini màxim d’un any comptador des de la publicació del decret (DOGV8/08/2016).

Recuperació de poder adquisitiu perdut:

El salari dels empleats i empleades del sector públic s’incrementarà amb efectes des de l’1 de gener de 2017 en un 1% després de l’aprovació de la Llei de pressupostos generals de l’Estat. El Consell adequarà el règim i les condicions retributives del personal al servei de la Generalitat i del seu sector públic instrumental a la normativa bàsica que siga aprovada per l’Estat en la Llei de pressupostos generals per a 2017. En 2016 el salari dels empleats i empleades del sector públic es va incrementar també un 1%.

El Consell abona al llarg de l’exercici 2016, el 50% de la paga extra suprimida en 2012 a personal funcionarial, personal estatutari i empleats públics. El 25% d’aquesta paga extra es va abonar en la nòmina de novembre de 2015 (Ple Consell de 16/10/2015).

En 2016 comença a pagar-se el 33% en els suplements salarials per al personal de funció pública que s’haja acollit a la carrera professional, i en 2017 s’ha completat el 100% d’aquest complement.

Educació amplia els nomenaments del professorat interí adjudicat amb vacant entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2015, la qual cosa provoca que aquest personal

45

tinga dret a cobrar les vacances (Ple del Consell 27/05/2016). Educació modifica també la classificació d’alguns centres docents de manera que augmenta el complement retributiu dels equips directius.

Modificació del decret de carrera professional. Transcorreguts dos exercicis des de la posada en marxa del sistema, la Mesa sectorial de la funció pública acorda aprovar la proposta de modificació del decret a fi de no generar discriminacions quan un empleat públic canvia de cos o de grup professional, ja que aquesta circumstància suposaria la pèrdua del complement salarial aparellat als drets ja adquirits pel treballador (21/03/2017).

Formació. La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques destinarà 2,4 M€ durant 2016 per a impulsar el Pla de formació contínua dissenyat per l’Institut Valencià d’Administració Pública (7/04/2016).

Teletreball. El Consell aprova el decret que regula la prestació de serveis en règim de teletreball dels empleats i empleades de la Generalitat, una modalitat que els permetrà millorar la conciliació de la seua vida laboral amb la familiar i que introdueix una nova perspectiva de flexibilitat en la gestió de l’Administració pública valenciana (Ple del Consell de 8/07/2016).

Contractació de personal temporal en serveis públics fonamentals. El Consell acorda garantir durant 2016 les contractacions de personal temporal i el nomenament de personal funcionarial interí amb la finalitat de cobrir necessitats urgents i inajornables que sorgisquen en els sectors estratègics prioritaris, tant en l’Administració de la Generalitat com en el seu sector públic instrumental (Ple del Consell de 8/07/2016).

Procediments d’autorització en matèria de despeses de personal. Està prevista la publicació d’una ordre que actualitza els procediments per a la gestió en matèria de despeses de personal i amplia el seu àmbit d’aplicació al sector públic instrumental. Així mateix, està prevista la publicació d’un nou acord del Consell per a la contractació de personal temporal en els sectors públics prioritaris.

Implantació de l’Administració electrònica

Morella 2016: Pla d’implantació de l’Administració electrònica per a fer realitat una Generalitat sense papers al llarg d’aquesta legislatura. A més, es pretén facilitar la relació de la ciutadania amb l’Administració i afavorir l’estabilitat de les pimes del sector TIC a la Comunitat Valenciana, marginades completament per la sistemàtica subcontractació de les grans multinacionals

Torrevella 2016: Desenvolupament de l’Administració electrònica: implantació de la firma electrònica en la Generalitat, per a acabar amb el suport paper. Inici de la licitació de la xarxa única de comunicacions de la Generalitat Valenciana que permetrà portar la banda ampla a tot el territori de la Comunitat, trencant la bretxa digital entre l’interior i la costa. Portal educatiu de la Generalitat per a oferir aules virtuals en tots els nivells d’ensenyament no universitari i central de compres per als centres educatius. Implantació de la carpeta ciutadana, de manera que tots els ciutadans i ciutadanes, una vegada donats d’alta en la seu electrònica de la Generalitat, podran fer seguiment dels seus tràmits. Oficina judicial electrònica: jutges, advocats, fiscals i procuradors utilitzaran el mateix sistema de gestió processal, que serà digital

Sagunt 2017: Pla d’implantació de la banda ampla d’alta velocitat per a minimitzar la bretxa digital dins de la Comunitat Valenciana i posada en marxa del nou centre de ciberseguretat que serà referència en l’àmbit estatal.

Pla estratègic de la Generalitat en tecnologies de la informació i les comunicacions. Aprovat el Pla estratègic de la Generalitat en Tics 2016-2020, amb un pressupost aproximat de 560 M€ (Ple del Consell de 30/12/2016).

El pla s’articula al voltant de 3 eixos estratègics: Administració innovadora, eficient i conscient; serveis moderns, segurs, inclusius i integrats que facen realitat la transformació digital de l’Administració; i l’enfortiment del sector TIC i la transformació

46

del model productiu, millorant així l’atenció a la societat civil i la relació amb el món acadèmic. Aquests tres eixos es defineixen en 19 objectius desenvolupats mitjançant 228 accions i més de 350 activitats concretes.

L’estratègia inclou, al seu torn, el Pla de transformació digital de la Generalitat, aprovat d’urgència l’abril de 2016.

Entre les actuacions previstes destaquen:

- Dur internet a zones rurals i menys poblades de la Comunitat Valenciana a través de la nova xarxa única. Aquesta iniciativa ajudarà a reduir la bretxa digital i servirà a particulars i empreses a desenvolupar nous models de negoci en zones menys ateses per operadores privades. També es dotarà en 2017 de connexió ultraràpida a 1.500 centres educatius públics.

- Posada en marxa d’un sistema per a conéixer l’estat de cobraments pendents de la GV (plataforma de pagaments en línia).

- Es crearà una marca/segell TIC d’excel·lència que s’atorgarà a les empreses que complisquen amb els estàndards de qualitat establits.

- Aposta pel programari lliure, inclòs en la iniciativa confirmada a les Corts. Aquesta línia d’actuació és una oportunitat per al sector TIC valencià, especialment per a les pimes, perquè l’estalvi en llicències s’invertirà en empreses que desenvoluparan solucions lliures per a la Generalitat, i es convertiran en fabricants especialitzats de tecnologia en compte de simples distribuïdors.

- En Educació, s’implantarà així mateix l’expedient electrònic de l’alumne i del docent, de manera que tot l’alumnat i el professorat podrà accedir a través d’internet a totes les dades educatives i acadèmiques, igual que ocorre actualment en l’àmbit de la Sanitat amb l’historial clínic.

- El Pla preveu inversions per a fer realitat la justícia sense papers o, en l’àmbit d’Hisenda, la gestió electrònica de nòmines o subvencions. S’està consolidant la facturació electrònica a la Generalitat, on ja hi ha més de 606.000 factures electròniques a l’any.

- Es preveu una millora en tot el parc informàtic i de comunicacions de la Generalitat, de cara a optimitzar els serveis a la ciutadania i potenciar l’Administració electrònica. (1/6/2017)

- Establir uns plans de seguretat informàtica severs que garantisquen els sistemes corporatius i la continuïtat del servei davant de situacions de perill, i esdevindre així un referent en ciberseguretat a la Comunitat Valenciana.(1/6/2017)

- Inclou activitats per a la “inclusió digital”, amb formació i gestió del canvi.

Nova plataforma en línia de pagaments de la Generalitat. Presentada la nova plataforma en línia de pagaments de la Generalitat, que permetrà que 90.000 empreses i la ciutadania puguen conéixer de manera immediata l’estat dels seus pagaments. Aquesta nova plataforma s’emmarca en el Pla TIC 2016-2020 (18/01/2017). Aquesta plataforma ja està en funcionament i disponible per a tots els seus usuaris (1/6/2017)

Justícia sense papers. S’està acabant d’implantar la versió 19 de Cicerone que permet la connexió amb Lexnet. Justícia serà pilot del sistema de digitalització de la GV, que permetrà digitalitzar tots els documents en el moment de lliurament d’aquests i d’entrada a l’organisme corresponent (1/6/2017).

Subvencions, facturació electrònica. S’ha implantat un sistema únic per a arreplegar la informació de les subvencions que es concedeixen i comunicar-les a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS). Respecte a la facturació electrònica, s’utilitzarà únicament el sistema FACe. Anteriorment s’utilitzava l’aplicació GE-factura (1/6/2017).

47

Pla de transformació digital de la Generalitat. Presentat en el Ple del Consell d’1/04/2016 i aprovada a l’abril del 2016. El pla, d’aplicació urgent, forma part de l’estratègia TIC i s’emmarca dins de l’Agenda Digital de la Comunitat Valenciana (ADCV) i consta de tres fases principals:

Una primera, en la qual es completarà el Pla d’Administració electrònica, identificant els elements tecnològics que han de possibilitar la transformació digital.

La segona fase relativa al Pla d’adaptació de serveis i aplicacions, gràcies al qual es produirà la transformació interna. La DGTIC i la resta d’agents involucrats avaluaran i adaptaran els elements identificats (aplicacions i sistemes d’informació corporatius) i es formarà els empleats públics en l’ús de la tecnologia i de les eines triades.

En la tercera fase hi ha previst crear una oficina tècnica que s’ocuparà d’impulsar el pla i coordinar la formació, el suport i el seguiment de totes les iniciatives i projectes que es posen en marxa.

La Conselleria d’Hisenda inicia el procés de transformació digital de la Generalitat amb la implantació de la firma electrònica i la valisa electrònica i amb la connexió dels registres de la Generalitat al Sistema d’Interconnexió de Registres (SIR) de l’AGE. Es continua amb la transformació de processos administratius, en col·laboració amb la Conselleria de Transparència, i amb el desenvolupament de les aplicacions informàtiques que els donen suport. En paral·lel s’estan desenvolupant algunes solucions imprescindibles com són: un sistema de claus concertades per a la identificació del ciutadà i un sistema de digitalització certificada (1/6/2017).

Conveni subscrit

Signatura del conveni de la GV amb el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a la prestació mútua de solucions bàsiques d’administració electrònica. Permet estalviar en el desenvolupament de solucions informàtiques, ja que preveu l’adhesió a determinades plataformes de l’Estat, com la d’intermediació de dades, de registres, (per a la interoperabilitat entre administracions públiques), @firma (per a la identificació digital del ciutadà), la xarxa SARA o el Registre d’Apoderaments (6/6/2016).

Adhesió de la GV a la plataforma GEISER/ORVE del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública per a accés al registre electrònic i al sistema d’interconnexió de registres. Ja es té plena integració i connexió i el nou conveni d’adhesió està en tràmit de signatura.(1/6/2017)

Desenvolupament normatiu:

Política d’arxiu electrònic. S’ha elaborat la Política de gestió de l’arxiu electrònic de la Generalitat, en el si del grup de treball “Monestir”. En revisió per a ser tramitat com a Decret del Consell.

Compliment normatiu. S’ha iniciat una revisió dels sistemes d’informació per a verificar el compliment de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) i de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), aprovats respectivament per Reial decret 4/2010 i Reial decret 3/2010. Es preveu que al desembre del 2016 estiga acabada la revisió.

Sistemes d’autenticació del ciutadà. S’ha elaborat l’esborrany del decret que ha d’autoritzar l’ús de sistemes d’autenticació i firma electrònica alternatius a la firma electrònica avançada, la qual cosa permetrà un accés més senzill del ciutadà als serveis digitals, utilitzant, per exemple, claus concertades. En tramitació com a Decret del Consell (1/6/2017).

Desenvolupament del Pla de transformació digital de la Generalitat:

Mesura 1: Implantació del registre únic. En data de 30/5/2017, tenen implantat el registre únic: Presidència, Vicepresidència i CIPI, CHME, C. d’Habitatge, C. de Justícia, C. de Transparència, i els seus organismes autònoms. La resta està planificada per al segon semestre del 2017 (1/06/2017).

48

Mesura 2: Implantació de la firma electrònica i del registre departamental (valisa digital). En data 30/6/2016, s’ha implantat en totes les Conselleries i els seus organismes autònoms excepte Educació i Sanitat, a causa de les seues singularitats i àmbit d’actuació tan ampli i que estan planificades per al segon semestre del 2017 (1/6/2017).

Mesura 3: Interconnexió de registres. En data 31/5/2017, hi ha una oficina ORVE connectada al Sistema d’Intercanvi de Registres (SIR) en cada conselleria.

Mesura 4: Consolidació de la Plataforma Autonòmica d’Intermediació. Es tracta de la peça clau per a la interoperabilitat de les administracions públiques, a través de la qual la Generalitat ofereix serveis de dades a la resta d’ administracions públiques, la qual cosa permet el principi de “el ciutadà comunica les dades una vegada només”. Està connectada amb la Plataforma de l’Estat, per a l’accés de serveis de consulta de dades d’altres administracions públiques espanyoles (1/6/2017)

Mesura 5: Consolidació de plataformes per a entitats locals. S’han centralitzat les plataformes de serveis telemàtics per a entitats locals que hi havia a les diputacions provincials. La plataforma unificada s’ha instal·lat en els sistemes de la Generalitat, des d’on s’ofereixen serveis d’administració electrònica que ajuntaments i mancomunitats poden utilitzar. S’ha iniciat un procés d’evolució de la plataforma amb noves integracions amb: el Punt d’Accés General, el registre GEISER, el Port@firmes, el Sistema d’Informació Administrativa de l’Estat (SIA), i amb el SIR. S’està redactant un nou conveni de col·laboració entre les administracions públiques valencianes en aquest tema. (1/6/2017)

Mesura 6: Transformació del procés de gestió de personal. S’ha iniciat el projecte de transformació de diversos processos administratius que són utilitzats per totes les Conselleries, adaptant-los a l’administració digital. Tots els grups de treball estan redissenyant els processos, coordinats per un grup de simplificació administrativa liderat per la DGTIC i la Subsecretaria de Transparència. S’espera tindre els processos següents redissenyats i amb les aplicacions informàtiques donant suport el juliol del 2018 (1/6/2017):

- el procés de gestió de personal,

- el procés de contractació

- el procés sancionador

- el procés de gestió de subvencions

- el procés de gestió de queixes

- el procés de gestió econòmica

- el procés de registre

Mesura 7: Transformació dels processos administratius sectorials. S’han iniciat diversos projectes de transformació de processos sectorials, per conselleries. Ja s’han acabat:

- GASPAR, per a la comunicació d’iniciatives parlamentàries amb les Corts.

- Oficina Virtual d’Economia Social, amb serveis electrònics a cooperatives.

- Nombrosos nous tràmits telemàtics per al ciutadà.

Mesura 8: Transformació dels processos administratius en l’àmbit educatiu:

- Els sistemes informàtics que han fet possible el projecte XarxaLlibres han suposat una fita important en la col·laboració amb les corporacions locals i les tres diputacions provincials, i han configurat un procés únic, irrepetible, innovador i vertebrador, des de l’inici de sol·licitud de participació de les famílies, passant per la creació d’una aplicació de gestió d’aquestes ajudes per a les entitats locals, fins al

49

lliurament dels llibres als centres educatius i la configuració dels nous bancs de llibres. Amb 528.000 sol·licituds telemàtiques, aquest procés va superar tots els rècords de tramitació electrònica.

- En l’àmbit purament acadèmic, al setembre de 2016 es va estendre a la totalitat de centres l’ús d’aplicacions multidispositiu tant per al col·lectiu docent (Mòdul Docent 2.0) com per a les famílies (Web Família 2.0), permetent, no només la consulta de les notes i activitats de l’alumnat, sinó la comunicació bidireccional entre centres, docents i responsables familiars. Durant aquest curs 2016-2017 s’ha superat el milió de comunicacions electròniques entre les famílies i el professorat/secretaria del centre.

- La tercera fita destacable amb gran impacte en les famílies, ha sigut l’adjudicació de places als centres educatius dins d’un procés d’admissió d’alumnat, ja que s’ha dut a terme per primera vegada en concurrència competitiva mitjançant algoritme matemàtic pel sistema informàtic ÍTACA, la qual cosa ha generat transparència i eficiència.

- Altres projectes estan en execució per als processos de tràmits d’urbanisme, desnonaments, dependència i inclusió, habitatge, etc. (1/6/2017)

Mesura 9: Ús de claus concertades. S’està en les últimes fases de la implantació de claus concertades, basades en el sistema cl@ve del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per a la identificació del ciutadà davant de la Generalitat, amb la qual cosa s’eviten problemes derivats de l’ús de certificats electrònics. Està previst que es pose en marxa al setembre de 2017 (1/6/2017).

Mesura 10: Digitalització certificada. S’està desenvolupant un sistema de digitalització de documents que permet obtindre còpies digitals a partir d’originals en paper per a incorporar-los a la tramitació digital amb plena validesa. Açò permetrà, des de la mateixa oficina de registre, incorporar documents digitals als expedients que seguisquen els nous processos digitals. Es preveu que aquest desenvolupament estiga disponible a partir de novembre de 2017 (1/6/2017).

Balanç de la implantació del Pla de transformació digital de la Generalitat (28/02/2017).

La presentació electrònica de sol·licituds ha crescut un 191% en la Generalitat, la qual cosa suposa que 100.000 persones s’han estalviat desplaçar-se a una finestreta des d’abril de 2016.

L’ús de la carpeta ciutadana, que des de gener 2017 és accessible des de mòbils i tauletes, ha augmentat prop d’un 80% en la Generalitat. Permet consultar notificacions i participar en procediments.

L’ús de la tramitació telemàtica ha augmentat un 30%, amb prop de 5 milions de tramitacions, i el dels pagaments en línia més d’un 57%, amb 5.000 pagaments fets.

L’ús de la firma electrònica es multiplica per 175, i passa d’una mitjana mensual de 400 signatures a més de 70.000.

Comissió interdepartamental per a la modernització tecnològica (CITEC)

Modificació del Decret 112/2008, de 25 de juliol, pel qual es crea la Comissió interdepartamental per a la modernització tecnològica, la qualitat i la societat del coneixement a la Comunitat Valenciana (CITEC) amb la finalitat d’adaptar-la a l’actual estructura del Consell. Decret de 8/07/2016.

Primera sessió plenària de la CITEC celebrada el 22/07/2016 i la segona el 21/11/2016. Prevista la convocatòria de la tercera sessió plenària de la CITEC per al mes de juny/juliol 2017.

50

Optimització en l’ús de recursos

Morella 2016: Aprovació d’una normativa reguladora dels fons de caixa fixa. El decret vigent data de 1998, sense que s’hi prevegen les condicions econòmiques, socials i polítiques actuals. La finalitat és adequar-se a la gestió des de la perspectiva d’aconseguir la major eficiència dels recursos, al mateix temps que s’implanten les mesures de transparència necessàries.

Nou contracte per a xarxes de dades, telefonia fixa i mòbil i internet de la Generalitat. El Consell centralitza la contractació de determinats serveis en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions a través d’un acord marc que, entre altres novetats, elimina la tarifa plana per als serveis de telecomunicacions de la Generalitat. El cost està vinculat directament a l’ús efectiu d’aquests recursos. Suposarà un estalvi de 85,6 M€ en els quatre anys de durada del contracte (5/02/2017).

El primer contracte derivat que ha formalitzat la DGTIC, i que cobreix els serveis de xarxes de dades, telefonia fixa i mòbil i internet de la les conselleries i organismes autònoms ha arrancat en data 1 de maig de 2017. Els imports de formalització del contracte, IVA inclòs, han sigut de 72,9 M€ (lot 2), 30,9 M€ (lot 3) i 6 M€ (lot 4). Suposen imports màxims. Amb la facturació real per serveis consumits, aquestes xifres es poden veure reduïts de manera substancial (1/6/2017).

Nou contracte mixt dels serveis d’operacions de crèdit i serveis financers de la Generalitat i el sector públic. L’objectiu d’aquest contracte és establir les condicions de les operacions financeres de tresoreria entre l’Administració de la Generalitat i els ens del sector públic i les entitats financeres. El Consell prevaldrà criteris de compromís social en la licitació del nou contracte d’operacions de crèdit i de serveis financers, tals com aplicar actuacions de desnonaments en el marc de processos judicials d’execució hipotecària o que oferisca la possibilitat de dació en pagament dels seus deutors hipotecaris o la possibilitat de lloguer social. L’import màxim del contracte és de 28 M€ (Ple del Consell, 9/12/2016).

Aprovat pel Ple del Consell (15/04/2016) l’acord marc per a la contractació del subministrament d’energia elèctrica en els punts de consum de l’Administració de la Generalitat, les seues entitats autònomes i els ens del sector públic, que suposarà un estalvi estimat de 14,4 M€.

Normativa reguladora de caixa fixa. Aprovat pel Ple del Consell el decret de caixa fixa que endureix i limita l’ús dels fons de la caixa fixa de la Generalitat, i augmenta la transparència i l’eficiència en la gestió d’aquesta manera de pagament (24/02/2017). Publicat en DOGV de 24 de març de 2017, l’Ordre 2/2017, de 29 de març per la qual es desenvolupa el Decret 25/2017, de 24 de febrer, pel qual es regulen els fons de caixa fixa, publicada en DOGV 8017, de 7 d’abril de 2017.

La quantia global del fons de la caixa fixa no podrà excedir el 7% del total de crèdits inicials del capítol II (Compra de béns corrents i despeses de funcionament), un límit que abans se situava en el 12% i que abastava a més tant l’esmentat capítol II com el VI (Inversions reals).

A més, amb el nou decret no es podran fer, amb càrrec als fons de la caixa fixa, pagaments individualitzats per imports superiors a 5.000 euros, mentre que l’anterior norma, que datava de 1998, fixava el límit en 12.000 euros. Així mateix, s’estableix taxativament la prohibició de fraccionar aquests pagaments.

Execució del Pla d’optimització en la gestió dels immobles arrendats per la Generalitat, la qual cosa permet xifrar l’estalvi anual per arrendaments, des de juliol del 2015 en 200.418,32 €, per mitjà de:

Reducció dels contractes d’arrendament existents en els quals figura la Generalitat com a arrendatària, la qual cosa ha comportat la reubicació en dependències pròpies de la Generalitat dels serveis que se situen en immobles arrendats a tercers quan ha sigut possible.

51

- Així s’ha subscrit protocol amb l’Ajuntament de Castelló per a la tramitació d’un conveni que permeta la transmissió, rehabilitació i adequació de l’edifici situat al carrer Juan Borrull, a fi d’albergar dependències municipals i autonòmiques. Es fa constar en aquest document que la Generalitat ha detectat unes necessitats d’ubicació per a dependències autonòmiques d’acord amb les diverses peticions emanades dels serveis territorials de la província de Castelló, en particular, la formulada en data 10 de juny de 2016 per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a situar la seu de la direcció territorial d’aquesta, que actualment ocupa un immoble arrendat als afores de la ciutat. Raons d’eficiència econòmica de la despesa d’aquesta conselleria, així com una òptima atenció a la ciutadania, aconsellen el seu trasllat a un immoble propietat de la Generalitat i d’ubicació cèntrica. Actualment s’abona anualment, en concepte d’arrendament per l’immoble arrendat, 40.000,92 € (60.049 € IVA inclòs).

Minoració de les rendes per arrendament mitjançant la renegociació de l’import dels lloguers amb els propietaris.

Nova contractació, en casos excepcionals i amb millora de les condicions actuals existents, a través de les següents línies d’actuació:

- Proposta degudament justificada dels diferents departaments de la GV en les noves i excepcionals contractacions.

- Tramitació d’expedients d’arrendament.

Execució del Pla d’optimització dels immobles propietat de la Generalitat, amb l’objectiu d’aconseguir 0,0 immobles buits i sense utilitzar. Descartada l’explotació (venda o arrendament) massiva dels immobles propietat de la Generalitat (la major part a València) després de la posada en servei de la CA90, es planteja l’optimització del patrimoni basat en la reutilització d’aquests immobles i només la venda en els casos que no siguen necessaris per a la GVA. El pla preveu els objectius següents:

Utilització òptima dels immobles per a:

- Situar organismes de nova creació (Conselleria Transparència, Agència d’Innovació, …)

- Resoldre problemes d’ubicació d’ocupants durant l’execució d’obres programades i inajornables a causa del mal estat de conservació en el qual es trobaven el 2015 alguns immobles (TSJ, CHME)

- Reduir lloguers a tercers tant de departaments de la GVA com d’ens del Sector Públic Instrumental el cost del qual sufraga la GVA

- Ressituar i millorar les condicions laborals de treballadors i treballadores dels diferents departaments de l’Administració.

- Donar resposta a necessitats socials manifestades per col·lectius amb necessitat especial.

Cooperació amb l’Administració local. Anàlisi conjunta del patrimoni integral d’un territori amb la finalitat d’establir acords que permeten optimitzar els immobles sense ús. Entre d’altres:

- Cessió de l’ús a entitats locals per a finalitats públiques/socials

- Projectes de rehabilitació conjunts

Contribució a la Llei de la funció social de l’habitatge promoguda des de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori aprovat pel Consell.

Millora d’immobles, habilitació o rehabilitació d’immobles existents per a destinar-los a usos administratiu o de servei públic

52

Inici d’una actualització permanent de l’Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat, que actualment arreplega un nombre total de 5.829 immobles dels quals 211 són immobles patrimonials i 151 immobles sense ús, dels quals 68 són purament patrimonials i 83 procedeixen d’expedients d’herències d’abintestat l’ús de les quals ha d’anar dirigit a finalitats socials. Així mateix s’han iniciat comunicacions amb els diferents departaments de la Generalitat per a aconseguir destinar-los a les finalitats socials esmentades.

Com a millora s’ha iniciat l’estudi d’una eina que permeta la visibilitat i l’accessibilitat a l’Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat de tota la ciutadania, situant geogràficament en plànols els immobles i drets sobre els mateixos que conformen el patrimoni de la Generalitat.

S’estan efectuant les actuacions administratives necessàries per a la contractació de la prestació del servei d’assistència tècnica a la direcció general competent en matèria de patrimoni, per a l’actualització i optimització de l’inventari de béns immobles, mobles, accions, participacions i altres drets de la Generalitat Valenciana, en col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Informació i amb la Intervenció General. Cal fer la comprovació, revisió, actualització de les dades que conté l’inventari, així com la realització de totes les tasques de recerca patrimonial de béns i drets que calguen per a la seua incorporació en l’inventari.

Millora de l’eficiència en la gestió de les instal·lacions de la Ciutat Administrativa 9 D’Octubre, mitjançant la centralització de la contractació i control dels serveis comuns de manteniment, vigilància, neteja i subministraments d’aigua i electricitat (2016/2017), el control i gestió dels consums elèctrics i d’aigua, que s’ha traduït en disminucions de despeses superiors al 5%. També s’han iniciat estudis per a la millora d’eficiència energètica per a reduir la despesa fins on la tecnologia i la disponibilitat pressupostària ho permeten. Quant a l’optimització en la utilització de les instal·lacions d’ús comú del complex, s’han millorat les instal·lacions de l’aparcament de la CA90 per a obtindre una ocupació diària habitual de prop del 100% de les places, utilitzades per vehicles oficials, autoritzats, policials i de personal funcionarial. I respecte a les sales multiusos s’han millorat les instal·lacions disponibles especialment en multimèdia i per a donar resposta a la diversitat funcional, i s’han incrementat notablement en l’últim any.

Inici del Pla d’optimització del Parc Mòbil de la Generalitat, que es plasma en:

Necessitat d’unificar els criteris de gestió de funcionament i retributius del col·lectiu conductor, que permeta l’establiment de condicions idèntiques independentment del departament d’adscripció d’aquests.

Alienació dels vehicles parats i sense ús i renovació de la flota dels vehicles.

Coordinació eficient amb Diputacions, mancomunitats i ajuntaments

Morella 2016: Llei de règim de les mancomunitats de la Comunitat Valenciana

Morella 2016: Decret de coordinació de diputacions respecte a la política turística

Morella 2016: Decret de coordinació de diputacions respecte a la política en matèria d’esports i patrocinis esportius

Morella 2016: Projecte de Llei de reforma de la Llei de règim local valenciana de 2010. Adaptació i modernització

Torrevella 2016: Decret de creació del fons autonòmic de cooperació municipal

Sagunt 2017: Elaboració d’un decret pel qual es convoque el procediment de constitució d’una borsa de treball per a la provisió amb caràcter interí de llocs reservats a funcionaris i funcionàries de l’administració local amb habilitació nacional de la subescala secretaria-intervenció

53

Mancomunitats

El Consell aprova el projecte de Llei de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que té per objecte establir i definir el règim jurídic que regule la creació, els òrgans de govern, les normes d’organització i funcionament i el procediment per a la supressió d’aquestes mancomunitats (5/05/2017).

Signat el decret pel qual s’estableixen les bases de les ajudes a les mancomunitats (13/06/2016). S’han tramitat les convocatòries d’ajudes a mancomunitats, el 2016 (20-06-16) i 2017 (01-02-17), dotades amb 600.000 euros cadascuna

Coordinació de diputacions.

Projecte de Decret de coordinació de diputacions provincials respecte a programes d’igualtat i polítiques inclusives. Entre els seus objectius destaquen la col·laboració per a establir de manera regulada els equips professionals dels serveis socials d’atenció primària dels municipis i els programes de prestacions bàsiques.

Finançament local

Impuls a una nova Llei valenciana d’hisendes locals pactada amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i el conjunt dels ajuntaments, a fi de proporcionar un marc estable per al seu finançament (1/03/2017).

El Consell aprova el Pla del fons de finançament destinat a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, que té com a objecte establir la col·laboració financera de la Generalitat amb els ajuntaments per a potenciar l’autonomia local dels municipis de la Comunitat Valenciana, sobre la base del principi de subsidiarietat. El Pla del fons de finançament tindrà 130 M€ de pressupost i s’estructura en tres parts: (1) el Fons de Cooperació Municipal Incondicionat, (2) les línies de participació en els fons europeus i (3) les línies de finançament per a projectes municipals (27/01/2017).

Aprovat el decret pel qual es regula el Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana. Els municipis i les entitats locals menors podran destinar els recursos que reben al desenvolupament general de les seues competències, sense vinculació a un objectiu o finalitat concret. El 2017 la dotació consignada en els pressupostos de la Generalitat és de 40 M€ (7/04/2017).

- Publicada la Resolució sobre l’assignació del Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana corresponent a cada entitat beneficiària per a l’exercici 2017. Es compon d’una part fixa i d’una variable en funció de la població (DOGV 28/04/2017).

El president de la Generalitat anuncia que el Consell establirà un pla d’ajudes per als municipis amb insuficiència financera extrema, per al qual espera tindre la col·laboració de les diputacions. El pla se centrarà en aquells municipis que tenen un endeutament elevat que afecta la capacitat de gestió de les seues competències (6/05/2017).

Administració local:

Regulació de la Comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (Decret 12/2016, DOGV 13.02.16). A banda de donar compliment al que es disposa en l’article 63,3 de l’Estatut d’Autonomia, es pretén dotar aquest òrgan de la màxima representació paritària, mitjançant la seua adequació a l’actual estructura del Consell, i ampliant la representació de les entitats locals a la participació de les diputacions provincials de la Comunitat Valenciana amb tres nous membres.

Llei de capitalitat per a València. El president de la GV i l’alcalde València acorden la creació d’una comissió mixta per a fer efectiva la disposició addicional de la Llei 8/2010 del 23 de juny de règim local de la Comunitat Valenciana, que al·ludeix a la creació

54

d’una comissió mixta per a l’estudi i elaboració de la Carta Municipal de València (10/01/2017).

El Consell aprova ampliar fins a juny de 2019 la vigència del Pla d’inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana, de manera que s’augmenta el termini per a acabar les obres. A més, aquells municipis en els quals no s’hagen pogut executar de manera total o parcial aquestes inversions podran sol·licitar l’autorització per a substituir els projectes (Ple del Consell de 27/05/2016).

Addenda del conveni marc de col·laboració entre la Generalitat, les diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, subscrit el 3 de juliol de 2008, en matèria d’Administració electrònica en l’àmbit de la CV. Aprovat pel Consell el 25 de novembre de 2016. Es tracta de la pròrroga fins a desembre de 2017 del conveni pel qual les administracions públiques valencianes col·laboren en la implantació de serveis d’Administració electrònica per a la ciutadania (1/6/2017).

El Consell aprova el decret pel qual es regula el procediment de selecció de funcionaris i funcionàries interins i es creen les borses de treball per a la provisió interina de llocs de treball reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional (21/10/16).

El Consell aprova el decret pel qual es regulen els criteris i procediments per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals. (02/06/17).

Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant). El president de la Generalitat presenta l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant), un pla que naix per a combatre la despoblació que afecta a determinades comarques d’interior de la Comunitat Valenciana i que contribuirà a superar la desigualtat entre la ciutadania. Un total de 72 localitats es troben en risc de desaparéixer (18/04/2017).

El Consell aprova el decret pel qual es crea la Comissió interdepartamental per a la lluita contra la despoblació dels municipis valencians, que s’encarregarà d’elaborar i proposar al Consell l’aprovació d’una estratègia plurianual amb la finalitat de pal·liar la despoblació dels municipis valencians, així com el seguiment i control de les iniciatives i actuacions que es deriven d’aquesta (28/04/2017).

L’Agenda també preveu la realització d’un congrés contra la despoblació, que tindrà lloc durant el primer trimestre de 2018 i en el qual participaran ajuntaments, universitats, la societat civil de les comarques i experts europeus.

Avant inclou la creació d’una mesa de treball entre el Consell i la FVMP, i l’elaboració per part de les universitats valencianes d’un informe de diagnòstic sobre la situació i les possibles solucions.

Delimitació territorial comarcal. El Consell aprova manifestar a les Corts el seu criteri favorable a la presa en consideració de la proposició de Llei de delimitació territorial comarcal, presentada pel grup parlamentari Compromís. El Consell comparteix la conveniència d’abordar aquesta regulació davant la necessitat d’unes demarcacions territorials de referència per a tota l’Administració autonòmica, sense perjudici de les pertinents adaptacions que s’hagen de dur a terme en els diferents àmbits sectorials. Haurà d’harmonitzar-se a les Corts el seu contingut amb el text del projecte de Llei de mancomunitats, que regula les demarcacions territorials, a l’efecte d’aquesta norma (26/05/2017).

Reforçar el paper dels ajuntaments en serveis socials

Sagunt 2017: Nou model de serveis socials generals en la xarxa bàsica municipal de serveis socials

Aprovat Decret llei 4/2015, de 4 de setembre, pel qual els municipis de la Comunitat Valenciana podran seguir prestant les competències relatives a l’educació, salut i

55

serveis socials a les quals fa referència la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’administració mentre no siguen aprovades les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals.

Validat a les Corts per Resolució 28 bis/IX de 14/10/2015.

Nou model de serveis socials. La Conselleria d’Igualtat ha destinat un total de 36,6 M€ per a l’enfortiment dels serveis socials municipals, per a la contractació de personal en els serveis socials municipals, amb la qual cosa es pot passar dels 352 professionals amb els quals es comptava en 2015 a prop de 1.400. Es tracta d’un canvi del model de serveis socials desmantellat, burocràtic i assistencialista per un sistema públic digne en el qual el municipalisme siga l’instrument per a fomentar polítiques de proximitat i en el qual els equips de base puguen treballar des de la prevenció i la proximitat (juny 2017).

Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional

Morella 2016: Reforma legal del sector públic empresarial i fundacional. La reestructuració del sector públic empresarial i fundacional demana un marc legal que unifique les disposicions sobre la matèria i, alhora, determine quines entitats del sector públic són imprescindibles per a la prestació dels serveis públics o actuacions d’interés general. La nova normativa introduirà mecanismes de transparència i control públic dels recursos econòmics i determinarà les empreses, entitats i organismes que s’han d’extingir definitivament

Torrevella 2016: Disseny d’un nou model de sector públic instrumental, que culminarà amb la tramitació d’una nova llei i posterior creació d’un registre d’entitats del sector públic. Constitució de la Comissió per al diàleg social del sector públic amb les organitzacions sindicals per al disseny i reestructuració d’aquestes.

Sagunt 2017: Actualització de l’inventari de béns patrimonials procedents de la participació en l’accionariat d’empreses, que permeta una gestió d’aquest i l’establiment d’objectius.

Llei del sector públic instrumental. La Llei del sector públic instrumental de la Generalitat, que està elaborada i pròximament serà objecte de tramitació, té com a objectiu dotar de més eficiència, transparència i control de la despesa les entitats, societats i fundacions publiques. (Compareixença a les Corts de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, 31/05/2016).

Normativa de transició fins a l’aprovació de la nova llei. Fins que la nova legislació veja la llum, la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic podrà dictar normativa de transició amb la finalitat d’avançar en les millores en la gestió i en la transparència, com ara:

Resolució, de 14 d’abril de 2016, per la qual s’aproven les instruccions sobre mesures de control i publicitat activa en el sector públic instrumental de la Generalitat. Aquestes instruccions, aprovades mitjançant resolució del conseller d’Hisenda, estableixen vies i criteris homogenis en l’aplicació de les mesures de control i publicitat activa dels diferents ens de la Generalitat, a manera de normativa de transició mentre s’aprova la Llei (22/04/2016). Publicades en el DOGV de 25/04/2016.

Resolució de 31 d’octubre de 2016 de la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament, de seguiment de la Resolució de 14 d’abril de 2016 i, en particular, sobre l’obligació de publicar convocatòries de processos selectius en el DOGV: la publicació en web de les declaracions de béns i activitats del personal directiu així com la publicació en DOGV dels nomenaments i cessaments d’aquests; elaboració de plans d’igualtat; fer una adequada planificació de la contractació per a evitar incórrer en fraccionament de contractes i publicitat en el perfil del contractant; remissió d’informes de seguiment del grau de compliment de les recomanacions de la Intervenció General i Sindicatura de Comptes.

Comissió de diàleg social del sector públic instrumental de la Generalitat. Creació de la primera Mesa general de negociació del sector públic instrumental. Serà l’òrgan encarregat de debatre i estudiar qüestions laborals de caràcter col·lectiu en relació amb

56

els empleats de les empreses públiques. La comissió, en la qual participaran tant representants del Consell com de les principals organitzacions sindicals, s’encarrega també d’analitzar i debatre el disseny del nou model del sector públic instrumental, la reordenació, racionalització i el marc normatiu d’aquest (21/07/2016).

Aquesta comissió ja ha celebrat quatre sessions: al juliol de 2016, per la qual es crea la comissió; al març de 2017, en la qual es van debatre els continguts més rellevants que contindria la futura llei del sector públic i el seguiment de les RPT de les entitats; al maig de 2017, en la qual es fa el seguiment de les RPT i s’aborda l’anàlisi de la manera d’accés del personal del sector públic instrumental, i al juny de 2017, en la qual es lliura l’esborrany de la llei del sector públic en aquells aspectes específics relatius a personal i es debat.

Pla d’ajust de la Comunitat Valenciana. El Pla d’ajust de la Comunitat Valenciana remés inicialment pel Consell al Ministeri d’Hisenda per a adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (16/03/2016) preveia una reducció del pressupost del sector públic empresarial i fundacional del 7,45 % i l’elaboració d’una Llei del sector públic que determinarà les entitats que són estrictament necessàries per al funcionament dels serveis públics, alhora que inclourà mesures de control i transparència. Posteriorment, el sector públic empresarial i fundacional també s’ha vist afectat per les noves mesures de contenció de la despesa pública que han de complir les comunitats autònomes adherides al Fons de Finançament a comunitats autònomes, compartiment del Fons de Liquiditat Autonòmic 2016.

Comptabilitat sector públic. S’arbitraran els mecanismes necessaris perquè des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic es tinga accés a la comptabilitat de les empreses que formen part del sector públic de la Generalitat, com a mesura de màxima transparència per a assegurar l’ús adequat dels recursos públics (29/02/2016).

Informe d’auditories 2014 del sector públic valencià. Presentat en el Consell (Ple de 23/03/2016) en el qual s’ha revisat l’activitat economicofinancera de trenta-cinc de les entitats, empreses i fundacions que integren el sector públic valencià.

El document, que ha analitzat la tasca de quatre entitats autònomes de caràcter mercantil, onze entitats de dret públic, huit societats mercantils i dotze fundacions públiques, assenyala que tots els organismes revisats van incórrer el 2014 en algun incompliment de la legalitat.

Posa en relleu un rosari d’excepcions i/o limitacions en l’actuació dels ens públics, des del fraccionament dels contractes per a eludir principis bàsics com la concurrència i la publicitat, l’abús en el procediment negociat sense publicitat o anomalies en les contractacions i en el pagament de les retribucions del personal.

Informe d’auditories 2015 del sector públic valencià. El seu àmbit subjectiu és el mateix que el dels informes d’auditories previs. A la vista de les recomanacions de l’Informe d’auditories de 2014 s’impulsen mesures per a reforçar el compliment de les recomanacions i, en particular, de la normativa aplicable en matèria de contractació i retribucions del personal, ja que es tracta dels incompliments més habituals. A aquest efecte, es dicta la Resolució de 14 d’abril de 2016, del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual s’aproven les instruccions sobre mesures de control i publicitat activa en el sector públic instrumental de la Generalitat.

Altres mesures per a la millora de l’eficiència

Aprovació, en el primer semestre de 2017, del nou Decret de simplificació d’avaluació de les ajudes d’estat, per part dels òrgans concedents, com a mesura d’agilitació de la publicació d’ajudes i convenis. Aquest nou decret, revisa i actualitza el vigent 147/2007, de 7 de setembre, del Consell, pel qual es regula el procediment de notificació i comunicació a la Comissió europea dels projectes de la Generalitat dirigits a establir, concedir o modificar ajudes públiques.

57

i. Llei per a la protecció del denunciant …de pràctiques corruptes i il·legals en l’Administració, els partits i en les empreses.

Nou Botànic

38. Reforçar els recursos humans i materials de la inspecció de serveis. Creació de mecanismes que permeten detectar males pràctiques en la gestió administrativa de la Generalitat i dels seus recursos.

Recerca per irregularitats o infraccions en la Generalitat Valenciana

Publicat el protocol per a investigar les denúncies que rep la Inspecció General de Serveis (DOGV 18/11/2015). Estableix els criteris a seguir per a iniciar i tramitar els processos de recerca per presumptes irregularitats o infraccions en els serveis i unitats dependents de l’administració de la Generalitat.

Les denúncies poden partir tant dels ciutadans i ciutadanes com del mateix personal, òrgans i diferents departaments de l’Administració valenciana.

Amb caràcter general no s’admetran denúncies anònimes encara que la inspecció podrà posar en marxa recerques a partir d’informacions facilitades per persones no identificades. En qualsevol cas, es garanteix la protecció de la identitat del denunciant.

La Inspecció General de Serveis disposava en 2015 de tres inspectors per a tota la Generalitat, en 2016 la Inspecció té ja nou treballadors, dels quals sis són inspectors i tres, tècnics. En 2017 s’incrementa la dotació personal, fins a aconseguir la xifra d’onze inspectors.

Elaboració d’un Pla d’inspecció de serveis per a 2016-2017. S’incrementaran els controls sobre la utilització de caixes fixes, la contractació pública en la Generalitat i es vetlarà perquè la situació dels treballadors en pràctiques s’ajuste a l’establit (2/03/2016).

La Inspecció General de Serveis de la Generalitat tramita un total de setanta denúncies, queixes i recerques en 2016. Els setanta procediments tramitats quasi dupliquen els que es van iniciar en 2015, que van ser quaranta-un (7/04/2017).

Altres actuacions per a la renovació de la democràcia i lluita contra la corrupció

Nou Botànic

Cooperació

13. Reconstrucció de les polítiques de cooperació internacional presa de compromisos d’increment pressupostari.

32. Nova llei de cooperació al desenvolupament.

33. IV Pla director de cooperació per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana.

Memòria històrica

52. Elaboració d’una Llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.

53. Constituir la comissió interdepartamental que s’ocupe de tot el relacionat amb la memòria democràtica per a coordinar l’acció del Consell.

54. Promoure l’ampliació de l’accessibilitat a la documentació de l’Administració General de l’Estat en relació a la memòria històrica.

Annex de mesures de competència o coordinació estatal

- Promoure l’ampliació de l’accessibilitat a la documentació de l’Administració General de l’Estat en relació a la memòria històrica.

58

Dignificar la cooperació valenciana i definir un nou model d’ajudes al desenvolupament

Morella 2016: Elaboració d’una nova Llei de cooperació que actualitze les polítiques de la Generalitat en la cooperació al desenvolupament per a continuar amb el que es va debatre en la Conferència Estratègica celebrada al novembre de 2015

Torrevella 2016: Aprovació del IV Pla director de cooperació per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana

Sagunt 2017: Programa d’acció per a un desenvolupament sostenible

Nova Llei de cooperació. El Consell aprova el projecte de Llei de cooperació i desenvolupament sostenible de la Comunitat Valenciana, un text legislatiu que crea un nou model de cooperació valenciana fruit del diàleg, la participació i orientat a modernitzar-la i adaptar-la a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 al nostre territori (21/04/2017).

Llançament de la nova web de cooperació i solidaritat (cooperaciovalenciana.gva.es) com a nou espai de participació, informació, difusió, gestió del coneixement i rendició de comptes per al conjunt dels agents i actors de la cooperació i la ciutadania i per a promoure els objectius de desenvolupament sostenible (6/03/2017).

El Consell Valencià de Cooperació aprova el IV Pla valencià de cooperació al desenvolupament 2017-2020, nou full de ruta de la cooperació valenciana en els pròxims anys (aprovat pel Ple del Consell de 26/05/2017).

Diagnòstic de la cooperació valenciana (Informe de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació presentat al Consell en el Ple de 28/08/15).

Caiguda de la partida de cooperació en els pressupostos GVA passant del 0,44% en 2008 (69 M€) al 0,02% en 2015 (3,9 M€).

La Comunitat Valenciana està a la cua de les comunitats autònomes en inversió per habitant. La Comunitat Valenciana destina 60 cèntims per persona (13a posició), lluny de l’autonomia que més diners dedica a cooperació, el País Basc (0,39% del total i 18,48 € per habitant) i per davall de la mitjana de despesa per habitant (3,47 €) del conjunt de comunitats autònomes.

El 2016 es van posar en marxa les convocatòries d’ajudes i es van acumular els recursos previstos per a aquest exercici i els de 2015 atés que aquest any va ser impossible per problemes de calendari i tramitació.

Elaboració i difusió de la Guia per a la transversalització de l’Enfocament de Gènere Basat en Drets Humans en la Cooperació Valenciana al Desenvolupament (20/12/2016).

Presentada l’Avaluació intermèdia del III Pla director de la cooperació valenciana 2014-2017 (juny 2017).

Ajudes a la cooperació.

Conselleria de Transparència. Destinades ajudes per a projectes de cooperació i d’educació per a la ciutadania global i sensibilització. En 2016 es van destinar al voltant de 12 M€, i en 2017 a 17 M€, la qual cosa suposa el 90% del pressupost de la direcció general i un 50% de la despesa de la Conselleria.

Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Publicada convocatòria que destina 2 M€ a ONG i entitats sense ànim de lucre de la Comunitat Valenciana per a la realització d’actuacions en matèria d’acció comunitària en 2016. Es duplica la dotació econòmica respecte a 2015, que va ser d’1,1 M€ (18/05/2016).

Objectiu 0,7%. Tot i estar encara lluny de l’objectiu del 0,7%, s’ha passat d’un 0,02% heretat en 2015 a un 0,11% en 2017 (18,7 M€), la qual cosa situa la Comunitat

59

Valenciana com la sisena en el rànquing per percentatge del pressupost en cooperació de les dèsset comunitats autònomes.

El Consell aprova huit convenis de col·laboració en 2016 amb les entitats de cooperació al desenvolupament Creu Roja, Farmamundi, UNRWA, UNICEF, ACNUR, FASPS i la Coordinadora Valenciana d’ONGD. L’import total ascendeix a 1.165.000,00 euros. En tots s’estableix la creació d’una comissió mixta per al seguiment i control dels projectes i activitats (29/07/2016).

El Consell aprova set convenis de col·laboració en 2017 amb les entitats de cooperació al desenvolupament ACNUR, Creu Roja, Farmamundi, Fons Valencià per la Solidaritat, Save the children, UNICEF i UNRWA. L’import total ascendeix a 1.145.000 euros.

El Consell aprova en 2016 cinc convenis de col·laboració amb les universitats públiques valencianes, per un import total de 500.000 euros.

Recuperació fons cooperació

La Generalitat recupera els primers 138.000 euros dels fons per a cooperació desviats en el cas Blasco (31/12/2016).

El Consell dóna el vistiplau al fet que l’Advocacia de la Generalitat sol·licite al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l’adjudicació dels immobles que van ser pagats amb el desviament de fons públics en el cas Cooperació de l’anterior Consell (Ple del Consell 9/09/2016).

- Com a conseqüència del procediment 21/2012, executòria 2/15 (dimanant del judici oral 1/13, que al seu torn dimana de les diligències prèvies núm. 1743/2011, del Jutjat d’lnstrucció núm. 21 de València), la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, va expedir en data 4 d’octubre de 2016 ordre per la qual s’adjudica a la Generalitat Valenciana tres béns immobles situats a la ciutat de València.

- La inscripció registral dels immobles a nom de la Generalitat Valenciana s’ha efectuat l’11 de maig de 2017, així com la regularització cadastral i l’alta d’aquests en l’Inventari General de Béns i Drets de la Generalitat.

- El Consell, a través de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, va iniciar els tràmits perquè els immobles anaren adjudicats a la Generalitat, objectiu que ha culminat amb la inscripció de la titularitat en el Registre de la Propietat, amb un preu d’adjudicació de 283.400 euros, que multiplica per 3,4 el preu que s’haguera obtingut de la subhasta.

- Una vegada aclarida la situació, s’estan estudiant les adscripcions més adequades i s’estan considerant les característiques dels immobles i les necessitats de diferents departaments de la Generalitat que es troben a immobles arrendats, amb la possibilitat que puguen instal·lar-se en aquestes dependències.

Consell Valencià de Cooperació. Aprovat el decret pel qual es regula el Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament, amb la introducció de canvis en la composició d’aquest amb l’objectiu d’incrementar la participació dels agents socials i la representació de tots els grups polítics a les Corts (Ple del Consell 17/06/2016). Es constitueix el 28 de juny de 2016.

Comissió interdepartamental de cooperació. Celebrades dues sessions de la Comissió interdepartamental de cooperació per al desenvolupament amb l’actual govern (28/06/2016 i 17/05/2017). L’òrgan, creat per la Llei de cooperació per al desenvolupament de la Comunitat Valenciana en 2007, ha estat inoperativa durant els quatre anys de l’anterior legislatura, entre 2011 i 2015.

60

La comissió, de caràcter transversal, va ser creada amb l’objectiu de garantir la coordinació i l’intercanvi d’informació relativa a la cooperació al desenvolupament. La nova comissió incorpora com a funció garantir la consecució de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Objectius del desenvolupament sostenible

Elaboració i implantació de l’Estratègia dels objectius del desenvolupament sostenible (ODS) de la Generalitat Valenciana com a mesures destinades a eradicar la pobresa, promoure la prosperitat i el benestar per a tots, protegir el medi ambient i fer front al canvi climàtic a nivell mundial. L’acord del Consell proposa crear un grup de treball amb l’objectiu d’alinear, difondre i avaluar les polítiques del Consell per a la consecució dels ODS (25/09/2015).

Acord del Consell pel qual s’aprova la creació de l’Aliança de Ciutats pel Desenvolupament Sostenible de la Comunitat Valenciana. Els treballs es van iniciar al novembre de 2015 per a involucrar els municipis, fer coherents les accions dels ajuntaments i la Generalitat en aquest àmbit i sensibilitzar la societat valenciana sobre els ODS (15/01/2016).

- Al voltant de 33 municipis valencians tenen la intenció de sumar-se a l’Aliança de Ciutats per al Desenvolupament Sostenible. S’hi han adherit 16 de les ciutats més importants de la Comunitat, i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), (14/04/2017).

- Elaboració de la Guia informativa L’Agenda 2030: Full de ruta per a ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana, dirigida als representants polítics i empleats públics de l’Administració Local sobre cadascun dels ODS. En la seua elaboració han participat 24 agents de la Cooperació Valenciana i les cinc universitats públiques valencianes (29/05/2017).

Celebració del fòrum “Com integrar en l’empresa els objectius de desenvolupament sostenible?”. Amb la participació de la Confederació Empresarial Valenciana, sector privat, OIT (Organització Internacional del Treball), Pacte Mundial – Responsabilitat Social Empresarial i la Generalitat (19/04/2016).

Universitat de Tardor 2016. La Universitat de Tardor de la Cooperació Universitària al Desenvolupament s’ha celebrat entre els dies 9 i 11 de novembre de 2016 i ha sigut organitzada per les cinc universitats públiques valencianes en col·laboració amb el Col·legi Major Rector Peset i la Direcció General de Cooperació i Solidaritat.

#ConnectaambelsODS. Actuació organitzada per la Direcció General de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat, juntament amb Unicef, el Dia Universal del Xiquet. Se centra a treballar amb l’alumnat de Secundària els ODS. En el ple de les Corts celebrat per al projecte, el 21 de novembre de 2016, van participar 99 alumnes i alumnes que cursen 2n d’ESO en diferents IES de València, Castelló i Alacant, però més de 500 alumnes van treballar amb l’Agenda 2030 a les aules durant el desenvolupament del projecte.

Jornada "Dona, Drets Humans i Desenvolupament Sostenible en Igualtat". Va suposar la celebració d’una trobada de professionals per a afavorir la participació de les organitzacions de dones i ONGD, les associacions feministes i les organitzacions de drets humans (01/12/2016).

Impartició del curs de formació contínua “L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible: reptes i oportunitats per a les administracions públiques”, dins del Pla de formació del personal al servei de la Generalitat Valenciana per a l’any 2016 i 2017.

61

Refugiats i catàstrofes naturals.

S’han destinat recursos econòmics a projectes de suport a les persones refugiades víctimes de la crisi de Síria, a través del Comitè d’Ajuda Humanitària i d’Emergència (CAHE).

Acció humanitària. S’han subvencionat 6 projectes per un import total de 300.000 euros i s’han signat 6 convenis per un import total d’1.040.000 euros, destinats a finançar, entre d’altres, accions d’emergència derivades del terratrèmol d’Equador, de l’huracà que va tindre lloc a Haití, a la República Democràtica del Congo, a través del Comité d’Ajuda Humanitària i d’Emergència (CAHE).

Participació en trobades i jornades

La Direcció General de Cooperació i Solidaritat participa en la primera trobada sobre l’enfocament territorial iberoamericà a Mèxic per a explicar l’estratègia que s’està implementant a la Comunitat Valenciana per a difondre i fomentar els objectius de desenvolupament sostenible (03/06/2016).

La Direcció General de Cooperació i Solidaritat participa en les Jornades Europees de Desenvolupament (European Development Days) que se celebren a Brussel·les els dies 15 i 16 de juny de 2016.

La Direcció General de Cooperació i Solidaritat participa en les primeres jornades sobre els objectius de desenvolupament sostenible organitzades pel Parlament de Navarra al costat de la Coordinadora d’ONGD Navarra. (07/06/2016).

Presentat l’informe Estratègia d’educació per al desenvolupament en l’àmbit formal de la Comunitat Valenciana per al període 2017-2021, elaborat per l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (13/12/2016).

Víctimes de l’accident de metro

Morella 2016: Consell assessor de la Llei de seguretat ferroviària. S’ha creat el consell assessor de la Llei de seguretat ferroviària per a redactar un avantprojecte de llei de seguretat ferroviària perquè s’aprove en el termini de dos anys a les Corts

El president de la Generalitat va rebre l’1 de juliol de 2015 a l’associació de víctimes de l’accident de metro de València, que al juliol de 2006 va ocasionar 43 víctimes mortals i 47 ferits, per a demanar-los perdó per la gestió de l’Administració autonòmica en la major tragèdia registrada en un ferrocarril suburbà a Espanya.

Creació d’una comissió especial de recerca sobre l’accident de la línia 1 de Metrovalència ocorregut el 2006, així com la proposta no de llei de realització d’accions en relació a les responsabilitats que es determinen en aquesta comissió. Proposta a les Corts en data 3 de juliol 2015, es va constituir el 28 de setembre de 2015. Després de les successives reunions, el 24 de juny de 2016 es va presentar el dictamen i les principals conclusions de la recerca duta a terme.

El Consell dóna la seua conformitat a l’avantprojecte de Llei de seguretat ferroviària, una norma pionera a Europa destinada a garantir al màxim la seguretat en tota la xarxa ferroviària de la Comunitat Valenciana (13/01/2017). Desenvolupat el procés d’informació pública, que va acabar a mitjan febrer de 2017. Una vegada conclosa la tramitació i reunits tots els informes, s’ha remés el text final al Consell Jurídic Consultiu (05/2017) abans que l’avalue el Consell per a l’aprovació com a projecte de llei

La llei preveu la creació de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, que serà dotada de personalitat jurídica pròpia i independència per al compliment dels seus objectius. Entre les seues funcions es troben vetlar pel manteniment de la seguretat de

62

la xarxa ferroviària, autoritzar l’entrada en servei de nous vehicles, atorgar certificacions de seguretat i mantindre actualitzada tota la informació en matèria de seguretat.

Es crearà una Comissió de recerca d’accidents ferroviaris, de caràcter independent, encarregada d’investigar qualsevol tipus d’accident o incident i analitzar-ne les causes per a poder aplicar les mesures i els mecanismes corresponents per a millorar la seguretat i que aquests no es tornen a produir.

El Consell autoritza la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a canviar el nom de l’estació de metro Joaquim Sorolla-Jesús, per la de Jesús, que era la denominació originària (Ple del Consell d’1/07/2016).

Inauguració del monument homenatge a les víctimes de l’accident de metro, coincidint amb el desé aniversari de l’accident (3/07/2016).

Creació de la distinció per a la defensa dels drets i llibertats constitucionals

Aprovat el decret pel qual es crea la distinció per a la defensa dels drets i llibertats constitucionals (Ple del Consell 4/12/2015).

El Consell commemorarà solemnement, cada 6 de desembre, l’aniversari de la Constitució Espanyola a Alacant. Es podran atorgar anualment dues distincions: una destinada a una persona física, i una altra, a una persona jurídica, en reconeixement a tasca, lluita o trajectòria en favor dels drets i llibertats públiques continguts en la Constitució.

La primera distinció de 2015 es concedeix, a títol pòstum, a Miquel Grau, militant del Moviment Comunista del País Valencià, assassinat per l’extrema dreta a l’octubre de 1977 mentre apegava cartells per a convocar la manifestació del Nou d’Octubre.

En 2016 la distinció es va concedir al catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política, Javier de Lucas, i a la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

Recuperació de la memòria històrica

Torrevella 2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de Llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana

Llei de la memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana. El ple del Consell aprova el projecte de Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana (24/02/2017). Es troba en tràmit parlamentari.

La llei estableix que la Generalitat durà a terme un Pla estratègic de memòria democràtica de caràcter quadriennal.

També preveu la creació de l’Institut Valencià per a la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, organisme autònom encarregat de dur a terme les tasques d’estudi, recerca i impuls de les mesures establides en la llei.

El Consell aprova dos decrets que desenvolupen la Llei de memòria democràtica. El primer estableix la constitució de la Comissió interdepartamental per a la recuperació de la memòria democràtica i el segon fa referència a la creació del Registre d’entitats memorialistes de la Comunitat Valenciana (2/12/2016).

Comissió tècnica de coordinació per a l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura (DOGV 29/10/2015).

En la tercera reunió de la Comissió tècnica de coordinació (10/03/2016), s’informa que s’han recopilat més de 230 vestigis del franquisme en 600 entitats.

Constitució del Comité tècnic d’experts per a la valoració de la retirada de vestigis relatius a la guerra civil i la dictadura a la Comunitat Valenciana i dels supòsits determinants d’excepcionalitat (DOGV, 29/03/2016). Primera reunió, 21 d’abril de 2016.

63

Comissió interdepartamental per a la recuperació de la memòria democràtica. Creada per Decret 177/2016, de 2 de desembre, del Consell.

Càtedra de Memòria Històrica. El ple del Consell aprova el conveni marc de col·laboració entre la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, per a la creació de la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana (21/04/2017).

Suport a famílies biològiques de bebés robats

Comissió interdepartamental de suport a les famílies biològiques de bebés robats i a les associacions que les representen. Es reuneix el 15 de març de 2016. Posa fi a la paràlisi que patia la comissió, l’última reunió de la qual va ser el 18 de setembre de 2014.

A la cita acudeixen representants d’associacions com SOS Bebés Robats de la Comunitat Valenciana, SOS Arrels, APRODEME i altres organitzacions valencianes i alacantines.

La Conselleria acorda estudiar les seues demandes i buscar una via que permeta agilitzar les relacions de les associacions amb l’administració valenciana.

64

3. Governar per a les persones “Restabliment i ampliació dels serveis públics per al compliment efectiu dels drets socials, posant-los sempre al servei de la lògica del benestar col·lectiu i mai del lucre privat. Açò ha de traduir-se en primera instància en una política de desmercantilització.”

a. Prioritzar en la despesa del govern el sistema públic de sanitat i educació, i els serveis socials

…per damunt de qualsevol altra partida. Elaborar i negociar amb el conjunt dels creditors de la Generalitat un pla de reestructuració del deute que impedisca que els venciments limiten l’aplicació d’aquestes prioritats.

Nou Botànic

111. Elaboració d’un pla valencià d’inclusió i cohesió social.

Increment de la despesa social en els pressupostos 2017

La Generalitat inverteix cada dia 32,8 M € en despesa social per a garantir els serveis bàsics fonamentals. Aquesta xifra és superior a la de 2015, quan s’invertien 28,57 M€ diaris. Cada 24 hores

el Govern valencià destinarà:

16,67 M€ a sanitat 12,08 M€ a educació 2,87 M€ a igualtat i polítiques inclusives 960.000 € a ocupació 248.296 € a habitatge

El total de la despesa social (11.982 M €) suposa el 85,77% de les despeses no financeres (sense incloure el capítol 3).

Per primera vegada, les diverses línies pressupostàries en matèria de política inclusiva, superen la xifra de 1.000 M€.

Comissió delegada d’inclusió i drets socials

Morella 2016: Posada en marxa del Consell Valencià d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Comissió delegada del Consell d’Inclusió i Drets Socials. Aprovat pel ple del Consell la creació de la Comissió delegada del Consell d’Inclusió i Drets Socials (29/12/2015).

Haurà de prioritzar les polítiques socials de la GV, definir els programes d’actuació i establir els criteris bàsics de coordinació i durà a terme el seguiment, avaluació i control de resultats dels programes d’acció social iniciats. La comissió naix amb la intenció de coordinar les polítiques relatives als eixos 1 i 3 del pacte del Botànic, que se centraven a rescatar i governar per a les persones.

Primera reunió celebrada el 19 de gener de 2016. S’acorda l’elaboració d’un mapa de desigualtats de la Comunitat Valenciana, que permeta fer un diagnòstic de les necessitats socials i la situació real de manera territorialitzada, per a una planificació més bona de les polítiques socials del Consell.

Reunió 15 de març 2016. La Comissió dóna suport al text de l’avantprojecte de Llei de funció social de l’habitatge. S’ha avançat en els treballs de l’elaboració del Pla valencià d’inclusió i cohesió social. Així mateix, s’informa sobre la posada en marxa del futur

65

Espai Sociosanitari o la proposta de creació d’un Espai Socioeducatiu, i de la marxa dels treballs d’elaboració del mapa de desigualtats de la Comunitat Valenciana.

Reunió 5 de juliol 2016. S’acorda la reestructuració de l’Institut Valencià d’Acció Social, que passarà a anomenar-se Institut Valencià d’Atenció Social i Sanitària (IVASS). S’encarregarà de coordinar l’atenció en els camps de les persones amb diversitat funcional o amb trastorn mental greu, la tutela del qual l’exerceix la Generalitat.

Reunió 8 de febrer 2017. Es dóna el vistiplau al Pla valencià d’inclusió i cohesió social (Pla VICS) i a dos decrets del Consell, el del Reglament d’assistència jurídica gratuïta i el que regula les bases per a la concessió de subvencions a persones menors d’edat per a compensar les despeses relacionades amb la protecció de la salut durant 2017.

Reunió 29 març 2017. Es tracta el projecte del decret de reconeixement de la condició de família monoparental, el nou model bàsic de serveis socials valencià i les ajudes econòmiques per a l’escolarització de 0 a 3 anys (bo infantil). Així mateix, s’ha informat sobre l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei 10/2014 de salut de la Comunitat Valenciana.

Espai socioeducatiu. Constituïda la Comissió institucional de coordinació de l’espai socioeducatiu amb l’objectiu de coordinar les polítiques públiques que s’emmarquen dins de la intervenció entre el sistema educatiu i social (20/05/2016).

S’han constituït 5 taules de treball: Igualtat social i desenvolupament comunitari, Igualtat i coeducació, Esports, salut i inclusió, Educació en la diversitat i Educació inclusiva.

Espai sociosanitari. Constituïda la Comissió social i sanitària i 8 taules de coordinació sociosanitària: Assistència sanitària, Salut mental, Farmàcia, Sistemes d’informació, Pla de formació i polítiques de personal, Diversitat funcional, Infància i inclusió sociosanitària.

Inclusió i cohesió social

Morella 2016 : Iniciar les converses per a començar el procés normatiu d’una llei inclusiva de serveis socials que actualitze i millore l’actual, de manera que els serveis socials no tinguen un caràcter assistencial sinó universal i es reconeguen com a drets subjectius de totes les persones.

Nova Llei de serveis socials, que substituïsca la de 1997, per a passar d’un model assistencial a un d’universal (anunci de la vicepresidenta de les Corts de 17/09/2015).

Iniciat el procés participatiu mitjançant trobades de treball amb representants de municipis, agents socials, col·legis professionals i entitats socials, amb l’objectiu de donar a conéixer les línies mestres per a l’elaboració del codi social, que substituirà a l’actual Llei de serveis socials. Té entre els seus objectius enfortir els serveis socials d’atenció primària i estructurar el nou model de serveis socials (17/04/2017).

Presentat el Pla valencià d’inclusió i cohesió social (Pla VICS), com a eina d’ordenació de les accions i mesures d’inclusió vinculades al territori que permeten treballar contra les desigualtats, tant socials com relacionals que afecten la ciutadania (20/04/2017).

El pla VICS té vigència fins a 2022, està estructurat en 3 eixos bàsics, 6 línies estratègiques i 47 objectius, que es concreten en 486 actuacions. Participen 6 conselleries sobre qüestions dels àmbits sanitari, educatiu, cultural, d’habitatge i de serveis socials. Pressupost global per a 2017: 786 M€.

Destaquen mesures com el pla "Queda’t a prop", que pretén que les persones majors puguen trobar un recurs residencial prop del seu entorn familiar, la humanització dels recursos residencials, el foment dels programes de l’autonomia personal i la vida independent o el disseny d’estratègies com la d’igualtat de tracte, no-discriminació i prevenció de delictes d’odi.

66

Acords de col·laboració entre la GV amb l’Obra Social i Cultural de La Caixa, en matèria social, educativa i cultural.

Acord durant 2015 i 2016, per a invertir 53 M€ (11/11/2015). L’acord preveu posar en marxa programes per a lluitar contra l’exclusió social, el foment de l’ocupació entre col·lectius amb dificultats, la participació en la societat i l’envelliment saludable de les persones majors, l’atenció integral a persones amb malalties avançades, la protecció de la naturalesa i del medi ambient i la divulgació de la cultura.

Acord per a 2017, per a invertir 28 M€. La finalitat principal és millorar les condicions de vida de la infància i dels majors en situació de vulnerabilitat, així com contribuir al benestar de les persones malaltes, amb diversitat funcional o en risc d’exclusió (31/03/2017).

La creació del comité de seguiment del programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020 per a la Comunitat Valenciana, en data 03/03/2016, marca l’inici d’un programa operatiu en el qual totes les accions que es despleguen en l’eix 2 estan encaminades a promoure la inclusió social, lluitar contra la pobresa i qualsevol manera de discriminació. Almenys el 20% dels recursos del FSE es destinaran a la inclusió social i la lluita contra la pobresa (101,9 M€ en tot el programa operatiu).

La Conselleria d’Igualtat gestiona, per primera vegada, 29,8 M€ del Fons Social Europeu 2014-2020, per a polítiques d’inserció laboral i que permetran la posada en marxa de programes d’inclusió social, dels quals es preveu que puguen beneficiar-se més de 20.000 persones. Aquests fons formen part dels 177 M€ que ha rebut la Comunitat Valenciana dins del programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020, que es destinen a reforçar el gir cap a les polítiques socials (27/09/2016).

Política migratòria

Morella 2016: Es posaran en marxa les oficines d’atenció a les persones migrants, amb una xarxa municipal (comarcal a partir de 2017) d’assistència tècnica i assessorament municipal, formació i coordinació de les polítiques de migració i interculturalitat.

Xarxa d’oficines d’atenció a persones migrants. Presentada la nova xarxa amb 86 oficines en diferents municipis; en funcionament l’1 de gener de 2017 (29/12/2016), pressupost d’1,8 M€ per a tot l’any (el doble que s’invertia en la xarxa AMICS).

Els serveis socials municipals prestaran l’atenció a les persones migrants i la Generalitat s’encarregarà de coordinar aquesta gestió a través de les oficines.

A la Comunitat Valenciana un 13,4% de població és immigrant i existeix un creixement de persones refugiades, asilades i desplaçades. Els requisits per a tindre una oficina és que el municipi tinga amb més de 20.000 habitants o tinga un 10 per cent de població immigrant.

Persones refugiades per la guerra de Síria. Signatura de convenis, concessió d’ajudes d’emergència i oferiment de recursos per al trasllat i acolliment de persones refugiades per la guerra de Síria. Coordinació de la xarxa de municipis acollidors o ciutats-refugi.

Ajudes per a la integració social de persones immigrants. Convocatòria de subvencions destinades a entitats privades sense ànim de lucre per a la realització de projectes dirigits a la integració social de persones immigrants, per al qual es destina un total de 2,4 M€ per als exercicis 2016 i 2017 (15/07/2016).

Comissió de persones expertes en política migratòria. Constitució, a petició de les Corts, de la Comissió de persones expertes en política migratòria, que està elaborant l’informe jurídic-social sobre la situació de les persones migrants a la Comunitat Valenciana.

Fòrum Pangea. Convocatòria del primer fòrum Pangea per a traçar les noves línies d’actuació i metodologia de treball en aquest àrea i aconseguir que la política migratòria siga homogènia (26/04/2017).

67

Informe juridicosocial les persones migrants. L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València està desenvolupant el primer informe juridicosocial sobre la situació de les persones migrants a la C. Valenciana (30/06/2017).

Centre d’internament d’estrangers de Sapadors. Creació de la Comissió de seguiment permanent sobre el centre d’internament d’estrangers de Sapadors. Informe elaborat per la comissió de seguiment (juny 2016).

Lluita contra l’explotació al camp. Disseny d’una nova estratègia, la millora de l’ordre de temporers i la lluita contra l’explotació al camp.

b. Recuperació del sistema sanitari públic …auditoria de les concessions administratives sanitàries i estudi de les vies adequades que permetrien la reversió completa.

Nou Botànic

92. Recuperació dels serveis privatitzats i concessions administratives. Posar en marxa auditories. Promoure la derogació de la Llei 15/97.

93. Continuar amb les actuacions per a la recuperació de les unitats de ressonàncies magnètiques amb mitjans propis.

94. Potenciar l’atenció primària com a eix vertebrador del sistema sanitari públic.

98. Informació pública de les llistes d’espera, per departaments, patologia i criteris, i treballar per a disminuir-les.

99. Ocupació de qualitat amb el compromís de disminuir l’eventualitat i els contractes porqueria en l’atenció sanitària.

100. Incorporar, en l’atenció sanitària, la dedicació exclusiva dels responsables d’unitat.

101. Normalitzar i homogeneïtzar laboralment el personal d’atenció continuada dels centres sanitaris equiparant-lo a la resta del personal sanitari.

102. Incorporar un equip de salut pública en cada departament de salut per a l’estudi de les desigualtats socials, ambientals, de salut laboral i de gènere.

103. Crear els consells de salut de zona.

104. Aconseguir la integració completa de l’Hospital Provincial de Castelló.

107. Pla de dignificació de les infraestructures sanitàries.

108. Publicació del calendari d’oferta pública d’ocupació en sanitat per als pròxims anys.

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

- Recuperació dels serveis privatitzats i concessions administratives. Posar en marxa auditories. Promoure la derogació de la Llei 15/97.

Millora de les infraestructures i equipament de la sanitat pública

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Paralitzar la demolició de l’antic Hospital La Fe fins a veure, amb els informes, si hi ha possibilitat de rehabilitació i fins que es planifique l’atenció sanitària de la zona

Morella 2016: Mapa sanitari de la Comunitat Valenciana. Decret previst per a juliol 2016

Morella 2016: Projecte Campanar. Presentació del projecte per a concurs d’idees al febrer. Termini del concurs al març 2016

Torrevella 2016: Pla de dignificació de les infraestructures sanitàries

Pla de dignificació d’infraestructures sanitàries 2016-2019, amb una inversió per a aquesta legislatura de més de 330 M€ (12/04/2016). En 2016 es dedicaran 66 M€ a:

68

Els espais històricament més oblidats i desatesos: pediatria i neonatologia i urgències.

La modernització tecnològica, que afectarà tant a equips, com a la substitució dels sistemes energètics per uns altres més eficients i menys contaminants, o la inversió en sistemes d’informació i comunicació.

Les obres de renovació, ampliació i manteniment d’infraestructures sanitàries insuficients, obsoletes i no adaptades a la diversitat funcional.

Nou hospital a Ontinyent. Signatura del conveni entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i l’Ajuntament d’Ontinyent per a la construcció i posada en servei d’un nou hospital (19/07/2016). Aquesta nova infraestructura prestarà l’assistència sanitària especialitzada a les localitats següents: Albaida, Agullent, Aielo de Malferit, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Benissoda, Bocairent, Bufali, Carrícola, el Palomar, Fontanars dels Alforins i Ontinyent.

En licitació l’expedient de redacció de projectes i direcció de les obres, publicat en DOCV de 17/03/2017.

Projecte Campanar. Paralització de la demolició de l’antic Hospital La Fe.

Publicada en el DOGV de 10/07/2015 la resolució de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per la qual es renuncia al contracte de demolició de l’antic Hospital La Fe.

Un informe del Col·legi d’Arquitectes de València desaconsella la rehabilitació, especialment, en els grans edificis. Uns altres, com el d’informàtica es troben en bon estat (11/11/2015).

La consellera presenta les instal·lacions del futur Espai de Salut Campanar Ernest Lluch, que ocuparan un solar de 76.351 m2 i suposaran una inversió de 146 M€. Les actuacions es divideixen en tres grans grups: el desamiantat dels antics edificis (que començarà en el tercer trimestre de 2016), el posterior enderrocament i el concurs d’idees del futur espai (segon trimestre de 2017); i la resta de recursos que s’integraran a l’Espai de Salut Campanar: àrea de cronicitat, àrea de salut mental i àrea ciutadana (26/07/2016).

Balanç d’actuacions (23/05/2017):

- Contractada la redacció dels projectes del centre de salut i del d’especialitats per 1,14 M€ (16/01/2017).

- Primers treballs per a la creació d’unes urgències provisionals fins que estiga el servei d’emergències definitiu, que inclourà parada del SAMU. Contracte de data 30-12-2016.

- Licitació de la redacció del projecte i direcció d’obres de remodelació de l’edifici de laboratoris i recerca per 245.884 euros. Acollirà el Servei d’Emergències Sanitàries; també se situaran la Unitat de Detecció Precoç del Càncer de Mama i serveis de manteniment. Publicat en DOCV el 15-12-2016.

- Els pressupostos de 2017 inclouen 3,2 M€ per a les intervencions de reforma dels edificis de l’antiga Fe.

Rehabilitació de l’antic Hospital Militar de Mislata i Quart de Poblet. Presentació de les obres de rehabilitació, un pla estratègic al qual es destinarà una inversió global de 100 M€ i que convertirà el recinte en un centre de referència per a tota l’àrea metropolitana i per a tota la Comunitat Valenciana (21/11/2016).

El nou complex sanitari portarà el nom de Manuela Solís Clarás, la primera dona que es va llicenciar en Medicina a la ciutat de València. Les actuacions començaran en 2017 i està previst que estiga totalment acabat al voltant de 2021.

69

El projecte preveu un hospital de mitjana i llarga estada i de salut mental, una àrea logística, així com l’adequació de l’edifici actual de consultes externes.

Centre de salut integrat Santíssima Faz-Carrer Girona d’Alacant. Presentació el 7/11/2016 del projecte del Centre de salut integrat Santíssima Faz-Carrer Girona d’Alacant, que es convertirà en un model renovat d’atenció primària i especialitzada de la ciutat d’Alacant, i inclourà nous serveis assistencials, un punt d’atenció continuada i espai ciutadà. La inversió prevista és de 7,5 milions d’euros.

Hospital de Sagunt. La inversió prevista és de prop de 6 M€ en equipaments i reformes. Preveu l’adaptació del centre a la normativa contra incendis, la reparació de pilars i estructures, la impermeabilització de les cobertes o la renovació dels equips d’electromedicina (17/01/2017).

La inversió feta en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser d’1.5 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 283% en aquesta legislatura.

Altres inversions destacades dins del Pla de dignificació d’infraestructures 2016-2019

Departament de salut Alacant-Hospital General. Rebrà una inversió superior als 17 M€. La inversió total prevista en aquest departament entre els anys 2016-2019 quasi triplica la del trienni 2012-2015, en el qual es van invertir 6,4 M€ (3/04/2017).

Departament de salut de Castelló. La inversió prevista supera els 13,5 M€, la qual cosa suposa un increment del 145% respecte del que es va invertir la legislatura passada pel govern anterior, que van ser 5,5 M€ entre 2012 i 2015 (11/04/2017). S’executa la nova sala d’hemodinàmica/cardiologia intervencionista, i renovació de les refredadores per a la renovació del sistema de climatització de l’hospital general a causa de l’obsolescència d’aquestes.

Departament de salut de Vinaròs. La Generalitat destinarà 4 M€ per a dos nous centres de salut ja en funcionament i millores a l’hospital (23/01/2017). La inversió feta en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser de 2,9 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 34% en aquesta legislatura.

Departament de salut de la Plana. La inversió prevista ascendeix a 5,5 M€, fonamentalment per a l’adquisició i renovació d’equipament hospitalari, i l’ampliació i reforma dels centres de salut (18/04/2017). La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 4.9 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 13% en aquesta legislatura.

Departament de salut de la Marina Baixa. Rebrà 19,3 M€ per a l’ampliació de l’Hospital de La Vila Joiosa i renovar equipament (15/05/2017). La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.5 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 676% en aquesta legislatura.

Departament de salut de Gandia. El nou espai sanitari, que s’alçarà sobre la parcel·la de l’antic hospital Francesc de Borja de Gandia, tindrà un centre de salut integrat, un centre de salut pública i un espai lliure enjardinat de reserva per a futures ampliacions. Cost aproximat de 8 M€ (22/05/2017).

Departament de salut de València-Clínic-Malva Rosa. La inversió prevista ascendeix a 11,6 M€, on s’inclou la construcció del nou Centre de Salut València-Benimaclet II, així com diferents reformes de l’Hospital Clínic (reforma i ampliació del servei d’urgències, etc.) i de l’Hospital la Malva-Rosa (USMI, consultes quirúrgiques). La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 8 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 46% en aquesta legislatura.

Departament de salut de València-Arnau de Vilanova-Llíria. La inversió prevista ascendeix a 8,2 M€, on s’inclou la reforma i l’ampliació del Centre de Salut de la Pobla de Vallbona i diverses reformes de l’Hospital Arnau (UCI i urgències de trauma, remodelació de la planta 5a, etc.).

70

Departament de salut de València-La Fe. La inversió prevista ascendeix a 26,5 M€, on s’inclou l’ampliació del Centre Integrat de Catarroja. S’ha conclòs l’execució de l’obra dels nous laboratoris.

Departament de salut de Requena. La inversió prevista ascendeix a 2,1 M€. La inversió feta en la legislatura anterior, (2012-2015) va ser d’1,7 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 23% en aquesta legislatura.

Departament de salut de València-Dr.Peset. La inversió prevista ascendeix a 9,2 M€, En execució la implantació d’un PET-TAC. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 5,2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 79% en aquesta legislatura.

Departament de salut de Xàtiva-Ontinyent. La inversió prevista ascendeix a 18,9 M€, i inclou la reforma del servei d’urgències de l’Hospital d’Ontinyent i la construcció del nou Hospital d’Ontinyent esmentat anteriorment. En execució la nova unitat de prevenció de càncer de mamà en el CEE de l’Españoleto. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 820% en aquesta legislatura.

Departament de salut d’Alcoi. La inversió prevista ascendeix a 7,2 M€, on s’inclou la reforma i l’ampliació del Centre de Salut de Cocentaina, així com la reforma del servei de pediatria i neonatologia de l’hospital. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser d’1,8 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 281% en aquesta legislatura.

Departament de salut d’Alacant-Sant Joan d’Alacant. La inversió prevista ascendeix a 21,8 M€, i s’inclou l’ampliació del Centre de Salut de Sant Joan d’Alacant, així com la reforma del Centre Integrat del c/ Girona (Alacant). En funcionament PET-TC (El primer públic de la província d’Alacant.) La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 3,2 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 582% en aquesta legislatura. Unitat d’endoscòpies (feta), Urgències, Hospital de dia.

Departament de salut d’Elda. La inversió prevista ascendeix a 8,8 M€, on s’inclou la reforma de la climatització del Centre de Salut Elda-Acàcies i diverses reformes de l’Hospital, com les antigues urgències per a l’ampliació de consultes. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.8 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 208% en aquesta legislatura.

Departament de salut d’Elx. La inversió prevista ascendeix a 10 M€, i s’inclou la remodelació del servei d’urgències, del bloc quirúrgic i la modernització de diferents plantes. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.6 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 278% en aquesta legislatura.

Departament de salut d’Oriola. La inversió prevista ascendeix a 7,4 M€. En execució el nou Centre de Salut Rabaloche. La inversió feta en la legislatura anterior (2012-2015) va ser de 2.5 M€, la qual cosa suposa un increment d’un 195% en aquesta legislatura.

Nous centres d’atenció primària

Nou Consultori Auxiliar d’Atenció Primària d’Aielo de Malferit a la comarca de la Vall d’Albaida, amb una inversió de més de 800.000 euros (21/01/2016).

Inauguració Centre de Salut de Rafal (15/03/2016).

Nou Centre de Salut de Peníscola (2/08/2016), amb una inversió de més de 2.200.000 euros.

Nou Consultori Auxiliar de la Pobla de Benifassà (4/08/2016), amb una inversió de 271.000 euros.

71

Nou Centre de salut d’Alacant-Benalua (2/03/2017), amb una inversió de més de 2.800.000 euros.

Reforma i ampliació del Centre Sanitari Integrat de Xirivella (11/01/2017), amb una inversió d’1.200.000 euros.

Nou Centre de Salut Benimaclet II, amb una inversió de 2.228.000 euros.

Desbloqueig a la compra de l’accelerador lineal per a l’Hospital Provincial de Castelló

Signatura conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i l’hospital per a la compra del nou equip de radioteràpia per a pacients oncològics. Els PGV 2016 disposen d’1,6 M€, no obstant això, la manca de crèdit per part de la Diputació Provincial de Castelló ha suposat que la resta de l’import fins a 3,1 M€, l’aporte també la Conselleria (14/03/2016).

Unitats de referència del sistema públic sanitari de la Comunitat Valenciana

Aprovat un decret pel qual es regulen les unitats de referència del sistema públic sanitari de la Comunitat Valenciana (substitueix un de 2007). Estableix les bases i funcions de les unitats de referència de manera que es garantisquen els criteris d’eficàcia, efectivitat, seguretat, utilitat terapèutica i integració assistencial. (Ple del Consell de 27/05/2016).

Conveni amb la Fundació Amancio Ortega. El president de la Generalitat signa un conveni de col·laboració amb la Fundació Amancio Ortega que permetrà invertir aproximadament 30 M€ per a adquirir nou equipament oncològic d’última generació i actualitzar l’existent als hospitals públics de la Comunitat Valenciana (5/04/2017).

Estabilitat en l’ocupació en la sanitat pública

Torrevella 2016: Publicació del Calendari d’OPE 2014, 2015 i 2016

Sagunt 2017: Decret de selecció de personal i provisió de places de personal estatutari

Pacte de legislatura per a la reducció de la temporalitat del personal gestionat per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Signat amb la totalitat dels sindicats representats a la Mesa sectorial (CEMSATSE, CCOO, UGT, CSIF i SIMAP- Intersindical Salut); s’acorda la convocatòria anual d’ofertes d’ocupació pública (OPE) per a revertir l’elevada taxa de temporalitat de la plantilla de la xarxa pública valenciana (26/07/2016).

Amb les noves OPE, la taxa de temporalitat descendirà del 35,7% al 25% del personal. El pacte preveu continuar abaixant aquest percentatge amb OPE anuals els anys 2017, 2018 i 2019 fins a aconseguir percentatges de temporalitat estructural tècnica.

La nostra comunitat autònoma forma part del programa de la Comissió tècnica delegada de la Comissió de recursos humans del sistema nacional de salut, i és membre actiu de treball de la temporalitat del personal estatutari dels serveis de salut, el propòsit de la qual és que durant els pròxims tres anys s’aconseguisquen aquests percentatges de temporalitat estructural tècnica per categories.

Calendari per a la publicació de convocatòries de les categories de les OPE 2014, 2015 i 2016, que sumen 3.608 places. A les 2.392 places de l’OPE de 2016, s’han unit les 282 places de l’OPE 2014 i les 934 places de 2015. S’han de sumar les que estaven pendents de l’OPE de 2007 (21/10/2016). En data de juny de 2017:

S’han publicat 67 convocatòries de les 104 corresponents a les 55 categories i especialitats compreses en les tres OPE abans esmentades.

S’està acabant d’elaborar el programa informàtic per a poder fer els concursos de trasllats de manera telemàtica, amb la qual cosa és la primera vegada que el Sistema Valencià de Salut tindrà una plataforma telemàtica amb aquesta finalitat.

72

Decret del Pla d’ordenació de recursos humans (PORH) 2017-2019. La Mesa sectorial de Sanitat aprova el text del nou Decret de PORH (24/03/2017). Determina, entre altres qüestions:

Detall de les ofertes públiques d’ocupació dels anys 2017, 2018 i 2019 o la posada en marxa de processos de modificació de plantilles i de creació de places.

Criteris per a l’elaboració dels descriptors de llocs de treball tipus, que és l’element essencial en la planificació de les funcions dels recursos humans, així com ajuda en els fluxos d’entrada de personal al Sistema Valencià de Salut.

Els plans especialitzats de formació de caràcter anual que col·laboraran en l’adquisició de coneixement expert.

Elaboració d’un quadre de comandament com a instrument de pilotatge de la funció de recursos humans en els diferents departaments de salut i en el conjunt de l’organització.

Els criteris de funcionament que han de regular l’Ordre de borsa de treball de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

També aborda els criteris amb els quals es podrà prorrogar l’acompliment professional més enllà de l’edat de de jubilació forçosa i aspectes relacionats amb la jubilació parcial anticipada

Nou decret de selecció i provisió de places de personal estatutari al servei d’institucions sanitàries públiques, que substitueix el de 2003. Aprovat en la Mesa sectorial de Sanitat, amb el vot favorable de CEMSATSE, CCOO, UGT i SIMAP Intersindical Salut (28/12/2016).

Recursos humans i igualtat.

I Pla d’igualtat de la Conselleria, aprovat per la Mesa sectorial de Sanitat i publicat en el DOCV per Resolució de la Consellera (16/06/2016).

Dret al permís per lactància al pare amb independència que la mare treballe o no (18/01/2016).

No discriminació de la dona treballadora per raó de maternitat o embaràs en la selecció de personal a través de les borses d’ocupació temporal (12/08/2015).

Incorporació de temes d’igualtat de gènere en els temaris d’oposicions per a l’accés a l’ocupació pública de les institucions sanitàries.

Elaboració de recomanacions per a l’aplicació del principi d’igualtat per les comissions de valoració en els processos de selecció i provisió de llocs de treball. (30/03/2017).

Elaboració del protocol d’assetjament sexual, per raó de sexe i identitat de gènere (30/06/2016).

Formació en violència de gènere, igualtat i diversitat sexual i de gènere a professionals sanitaris.

Places d’infermeria especialista en salut mental. Començament de negociacions de catalogació de places d’infermeria especialista en salut mental (juny 2017).

Democratització del sistema sanitari

Sagunt 2017: Observatori de salut de la Comunitat Valenciana

Transparència

Registre individualitzat de llista d’espera quirúrgica. Nova aplicació en línia que permet consultar la situació personal del pacient en la llista d’espera quirúrgica, així com una estimació aproximada dels dies d’espera fins a la seua intervenció (30/01/2017).

73

Inclosos més de 10.000 pacients que s’ocultaven de la informació oficial de les llistes d’espera en la revisió de març 2016. De manera que la llista d’espera passa de 47.478 persones al desembre de 2015, a les 57.898 persones. La demora mitjana, sense artificis comptables, és en aquest moment de 120 dies per pacient i no de 67. Hi havia 3,7 milions de dies d’espera no computats en les llistes públiques.

Sanitat ofereix ara les dades de llista d’espera de manera trimestral (desembre, març, juny i setembre), en lloc de semestralment. Les dades corresponents a 31 de març de 2017 reflecteixen un temps mitjà d’espera és de 104 dies (83 dies per a la llista d’espera estructural). En total 67.525 pacients esperant una intervenció quirúrgica (60.050 en llista estructural)

Mesures de millora de la gestió de les llistes d’espera quirúrgiques, adoptades per la Conselleria de Sanitat (març 2016):

- Extensió de les vesprades en horari ordinari com ja s’ha fet en 23 dels 24 departaments de salut existents.

- Augment de l’autoconcert durant l’últim quadrimestre de 2015.

- Augment del pressupost i activitat dels autoconcerts (alternativa al pla de xoc que suposa fer activitat extra amb els recursos personals i materials propis de cada centre i que els professionals cobren a banda), com s’ha fet en l’últim quadrimestre de 2015, així com en els anys 2016 i 2017.

- Increment pressupostari de l’autoconcert en 2017 en un 24% (aproximadament 1.374.145 €) respecte a l’any 2016.

2015: 5.469.222 € 2016: 5.625.855 € 2017: 7.000.000 €

- Ell 2016 es va incrementar un 7% l’activitat d’autoconcert respecte a l’any 2015. El nombre d’intervencions fetes en el primer quadrimestre dels anys 2015, 2016 i 2017 per autoconcert va ser de:

2015: 4.577 2016: 4.957 2017: 6.835

- Comparant períodes similars, l’any 2016 es va incrementar un 8% respecte de l’any 2015 i un 38% de l’any 2017 respecte del 2016.

- Els pacients remesos a clíniques de pla de xoc van ser 15.618 l’any 2015 i 14.484 el 2016, amb una reducció del 5%.

Observatori Valencià de Salut. Resolució per a la construcció de la plataforma digital per a l’Observatori Valencià de Salut, la creació del la qual es preveu en la reforma de la Llei de salut de la CV. Inclourà indicadors locals i territorials sobre resultats en salut, determinants de la salut i actius per a la salut, així com el registre de bones pràctiques en el Sistema Valencià de Salut, de manera que tota la informació serà d’accés lliure i es presentarà de manera que facilite la consulta i utilització (10/5/2017).

Participació ciutadana. S’han obert processos participatius, reforçats a través de fòrums en internet, com així s’ha fet ja amb el primer Pla d’igualtat, els acords de gestió i el Pla de salut. Per exemple, en els acords de gestió van participar quasi 9.000 persones en 10 dies (12/04/2016).

Memòria de gestió 2015. Presentada la memòria de gestió 2015 de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, un document amb el qual el Consell vol confirmar la seua clara aposta per la transparència, així com la voluntat de rendir comptes a la ciutadania. La memòria arreplega, de manera sistemàtica i sintètica, les dades que resumeixen l’activitat assistencial i preventiva que han desenvolupat les diferents àrees de

74

gestió que conformen l’Administració sanitària valenciana durant l’any 2015 i pretén ser una eina que permeta millorar la qualitat dels serveis que es presten (11/10/2016).

Entre les xifres, destaquen els 37,5 milions de consultes en centres d’atenció primària i 8,3 milions de consultes en atenció especialitzada, les 1.044 intervencions quirúrgiques diàries, els 491 trasplantaments o les quasi 500 donacions de sang que es produeixen cada dia

Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria concessions sanitàries i concerts

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): auditories de les concessions sanitàries privatitzades tenint en compte els informes de la Sindicatura de Comptes i si hi ha incompliments dels contractes es requerirà que es complisquen.

Modificació de la Llei de salut de la CV, garantint la universalitat i l’aposta per la salut pública. Aprovat l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, en el Ple del Consell de 16/06/2017. Les principals novetats que s’introdueixen són:

Gestió pública, com a garantia de qualitat i equitat, i possibilitat de reorganització del Sistema Valencià de Salut en àrees supradepartamentals. La gestió i administració dels centres, serveis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o sociosanitària del Sistema Valencià de Salut, es durà a terme preferentment mitjançant la fórmula de gestió directa, de caràcter públic. A més, el Sistema Valencià de Salut es podrà ordenar en àrees sanitàries supradepartamentals que constitueixen el marc geogràfic i funcional integrat per diversos departaments de salut en els quals es garantirà a la seua població la totalitat de les prestacions de la cartera de serveis del Sistema Valencià de Salut en tots els seus àmbits. En concordança amb aquestes previsions de reorganització del sistema, es declara de manera expressa que no es prorrogaran els contractes de gestió de serveis públics per a l’assistència sanitària integral dels departaments de salut que es gestionen mitjançant aquest sistema de gestió indirecta.

Aquest compromís començarà a materialitzar-se el 2018, amb la finalitat de la concessió a una empresa privada de la gestió d’un departament de salut com és el d’Alzira.

Garantia d’universalitat, accessibilitat, equitat i no discriminació, s’ordena que s’establisquen les vies i els mecanismes necessaris per a garantir les prestacions sanitàries i de salut pública en tota la población, i evitar qualsevol tipus de discriminació per raons de gènere, edat, discapacitat, cultura, ètnia, classe social, lloc de residència o país d’origen.

Equitat farmacoterapèutica, amb l’objectiu que totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic, i ús racional i harmonitzat del medicament, de manera que es garantisca l’optimització en totes les etapes del procés farmacoterapèutic.

Programes transversals de salut mental, que coordinen les conselleries competents en matèria de sanitat i en matèria d’igualtat i polítiques inclusives, per a proporcionar una atenció integral a la salut mental, garantisquen la continuïtat de les cures i s’orienten cap a la recuperació, la inclusió social i la participació activa de les persones amb trastorns mentals.

Donacions. Promoció de les actuacions necessàries per a fomentar la donació voluntària i gratuïta de sang, òrgans, teixits i cèl·lules, incloent cèl·lules progenitores hematopoètiques de sang perifèrica, cordó umbilical o medul·la òssia d’eficàcia científica demostrada.

Recerca sanitària. Habilitació per a poder crear un consorci de recerca biomèdica i sanitària, en el qual s’integraran les fundacions de recerca en salut adscrites a la

75

conselleria amb competències en matèria de sanitat, les fundacions de recerca en salut dependents de corporacions locals que presten serveis de gestió i execució d’activitat investigadora als consorcis sanitaris, i altres organismes públics de recerca, inclosos els universitaris.

Informació en salut. Previsió que es crearà l’Observatori Valencià de Salut, amb l’objectiu principal de proporcionar informació útil per a l’acció local en salut, que incloga informació rellevant seleccionada sobre resultats en salut i determinants per a la població de la Comunitat Valenciana

Direcció General d’Alta Inspecció. Creació de la Direcció General d’Alta Inspecció per a controlar tot el referent a les privatitzacions, concessions i concerts (22/09/2015). Elaboració d’un full de ruta comú per als cinc comissionats de Sanitat en els departaments amb concessions administratives amb les directrius que han de seguir en la tasca inspectora i de supervisió de la gestió de les empreses concessionàries.

S’està duent a terme la revisió de les actes de les reunions entre conselleria i les concessionàries, així com dels comptes anuals de les empreses.

S’han publicat els contractes en el portal de transparència.

Concessió administrativa. Informe al Ple del Consell de les actuacions dutes a terme per Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública relacionades amb els departaments de salut gestionats en règim de concessió administrativa (4/03/2016):

Cinc empreses privades presten el servei sanitari públic en els departaments de salut en règim de concessió administrativa. La data de finalització del període de vigència d’aquestes concessions que preveuen els contractes que s’hi van subscriure és el següent: Alzira (01/04/2018), Torrevella (16/10/2021), Dénia (01/02/2024), Manises (01/05/2024) i Elx-Crevillent (01/06/2025).

La Viceintervenció General de Control Financer, va iniciar en febrer de 2016 els treballs d’auditoria de la mercantil Marina Salut SA, empresa que gestiona el Departament de Salut de Dénia. La Conselleria de Sanitat ha adscrit per a la col·laboració amb aquest òrgan fiscalitzador el personal de les oficines dels comissionats que presten servei en cadascuna de les concessions.

S’ha sol·licitat a la Mesa de les Corts que s’inste la Sindicatura de Comptes que incloga dins del programa d’actuació de 2016 una auditoria operativa de l’empresa concessionària del departament de salut de Manises.

Des de la Direcció General d’Alta Inspecció Sanitària de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a més d’haver reforçat les oficines dels comissionats, atorgant-los més independència de gestió, s’estan duent a terme auditories de gestió sanitària. En el primer semestre de 2016 es van inspeccionar els serveis d’urgències i altres unitats relacionades.

Departament de la Ribera. Durant aquesta legislatura es tornarà la gestió pública directa a dos departaments de salut, el departament 13 de Dénia i el departament 11 de la Ribera per raons d’eficiència, qualitat i transparència (14/09/2016)

S’ha donat l’ordre a l’Advocacia de la Generalitat perquè es persone com a acusació particular en la recerca oberta sobre Ribera Salut en relació amb el suposat cobrament de comissions per la prescripció de determinades pròtesis en els hospitals públics gestionats per aquesta empresa (1/12/2016).

La Conselleria de Sanitat remet el 27 de març de 2017 a la UTE Ribera Salut II, que gestiona el departament de la Ribera, documents on anuncia que no procedirà a la pròrroga del contracte subscrit el 2003 i que, per tant, l’1 d’abril de 2018 el servei tornarà de nou a mans públiques.

Es mantindrà la cartera de serveis de l’hospital en la seua integritat.

76

Els treballadors i treballadores mantindran els seus llocs de treball fins al final del contracte i seguiran fent les tasques assistencials que els corresponen de manera indefinida. Les places de nova creació i les que queden vacants es cobriran de manera immediata per la borsa de treball creada per al departament i de manera definitiva a través de les OPE (6/04/2017).

Departament de Salut de Dénia-la Marina. Inici de converses amb l’empresa DKV per a aconseguir la reversió del departament al sistema públic.

Primera reunió amb DKV (6/04/2016). La consellera de Sanitat i el conseller d’Hisenda, mantenen una primera trobada amb el conseller delegat del grup d’assegurances mèdiques DKV i el director general financer de DKV per a explorar les possibilitats d’adquirir la participació accionarial majoritària (65%) que DKV manté en Marina Salut i, d’aquesta manera, sotmetre a control públic el departament de salut de Dénia abans de la finalització de la concessió, l’1 de febrer de 2024.

Decret llei sobre l’acció concertada (concerts) per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari a través d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre. Les Corts aproven, a proposta de la Conselleria de Sanitat aquest decret llei, que tracta de donar una resposta eficient a la concertació de les prestacions sanitàries. Aquesta figura d’acció concertada se cenyeix a organitzacions que no busquen rendibilitat financera i, per tant, la retribució es limita al reintegrament de costos en el marc de l’eficiència pressupostària (1/12/2016). Aquesta norma s’ha aprovat posteriorment per les Corts com a Llei 7/2017, de 30 de març, sobre acció concertada per a la prestació de serveis en l’àmbit sanitari.

La llei ha sigut desenvolupada per l’Ordre 3/2017, d’1 de març, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es regula l’acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari.

Pacients en situació de desplaçament i que requereixen atenció als hospitals de la Comunitat

Suposen al voltant de 80 M€, dèficit acumulat de mitjana a l’any, perquè el Govern espanyol no posa en marxa el fons de garantia i no està pagant per l’atenció als pacients espanyols que no resideixen al territori valencià.

El Ple del Consell aprova reclamar al Govern central un total de 302,4 M€ del Fons de Garantia Assistencial per a l’assistència a persones desplaçades i ateses a la Comunitat Valenciana en els últims quatre anys per diferents conceptes (28/10/2016).

Contractes alta tecnologia: Ressonàncies. Activitats posades en marxa:

Formació d’una comissió transversal que integre les direccions de recursos humans i econòmics, assistència sanitària, alta inspecció i la de recerca, innovació, tecnologia i qualitat al costat de persones expertes en radiodiagnòstic, per a la realització d’un full de ruta segons la legislació i les possibilitats vigents actualment.

Avançar-nos a la finalització del concert (novembre 2018) en accions d’internalització de manera progressiva en funció de la situació particular de cada centre assistencial (amortització d’aparells RM, recursos humans…)

Molts dels aparells d’RM tenen més de 8 anys ja que procedien dels concerts previs, per la qual cosa s’està estudiant la possibilitat d’amortitzar ja a cost zero.

Incrementar modalitat C amb la qual cosa, a més de l’estalvi associat, s’inclouria l’assumpció progressiva de la responsabilitat i la formació en l’àrea d’RM entre professionals. Fins a 2013 només havien iniciat modalitat C els departaments de salut d’Oriola, Alcoi i La Fe. A partir del 2016 s’han sumat a aquesta modalitat els departaments de Castelló, Sagunt, Clínic-Malva-Rosa, Elx Hospital General, La Plana.

Al juny de 2017 es creen 12 places de facultatiu especialista en radiodiagnòstic que permetran ampliar la modalitat C, amb l’estalvi econòmic que això suposa i la integració

77

de la gestió i la formació en ressonància magnètica en els serveis de radiodiagnòstic dels hospitals.

S’ha elaborat una guia d’inspecció. I s’han dut a terme 163 actuacions inspectores.

Recerca sanitària

Increment dels fons destinats als centres de recerca biomèdica per al col·laborar en el finançament del seu funcionament, l’adquisició d’equipaments (cofinançada amb fons FEDER) i la promoció de la recerca i innovació en salut.

El total de subvencions i transferències per a recerca i innovació en salut va créixer des de 5 M€ en 2014 a 7,5 M€ en 2015, 11,2 M€ en 2016 i 13,6 M€ en 2017, distribuïdes entre els instituts de recerca sanitària de La Fe (IIS La Fe), INCLIVA i ISABIAL, la fundació FISABIO i el Centre de Recerca Príncep Felip.

El Centre de Recerca Príncep Felip (CRPF) va rebre 4,7 M€ en 2017, la qual cosa suposa un increment del 7,14% respecte del que s’ha concedit des de 2012. (12/05/2017).

Inversió en recerca en malalties rares. En 2017 s’han concedit 3,4 M€ per a la compra d’equipaments distribuïts entre l’INCLIVA (1,65 M€), el CIPF (0,76 M€), l’IIS La FE (0,23 M€), FISABIO-ISABIAL (0,71 M€) i l’Institut de Biomedicina de València del CSIC (0,07 M€), amb diverses dates segons entitats. Suposa la inversió en recerca en malalties rares més important feta mai a la Comunitat Valenciana.

Accions en matèria de recursos humans en recerca biomèdica. En 2017 es destinaran per primera vegada ajudes especifiques per import de 500.000 euros per al desenvolupament d’accions en matèria de recursos humans en recerca biomèdica. Ordre de bases publicada i convocatòria pendent (juny 2017).

Ajudes per a reforçar la internacionalització de la recerca sanitària S’han mantingut i ampliat les ajudes dirigides a reforçar la internacionalització de la recerca sanitària, amb 525.000 euros en 2016-2017. Aquestes accions han suposat un fort impuls en els 4 centres de recerca adscrits a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que han passat de 848 treballadors contractats a final de 2014 a 995 en 2016. D’aquests, el 83% són personal investigador i el 72%, dones.

Augment dels fons per retorns de la recerca per projectes competitius. En 2016 els centres de recerca adscrits o vinculats a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública van obtindre 19,4 M€ en convocatòries de recerca competitiva, davant dels 12,7 M€ obtinguts en 2014.

Retorns europeus del programa de recerca H2020. En el període 2014-2016 les fundacions adscrites a la Conselleria han obtingut retorns europeus del programa de recerca H2020 per valor de 9,5 M€, el 6,8% de tots els retorns obtinguts per la Comunitat Valenciana, superant en aquests tres anys les xifres obtingudes en els 12 anys dels programes europeus de recerca previs.

Altres actuacions en matèria de recerca sanitària

Constitució del nou Institut de Recerca Sanitària d’Alacant (ISABIAL), creat per conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), la Universitat d’Alacant (UA) i la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana – FISABIO- (22/01/2016). Una addenda posterior va modificar determinats aspectes del conveni amb la finalitat d’adequar l’estructura organitzativa de gestió i direcció d’ISABIAL als requisits necessaris per a superar el procés d’acreditació com a institut de recerca sanitària previst en el Reial decret 279/2016, de 24 de juny (13/01/2017).

- Fins ara, a la CV només hi havia dos instituts de recerca sanitària: l’IIS La Fe (Fundació per a la Recerca Hospital La Fe), acreditat l’abril del 2009, i l’INCLIVA (IIS

78

Fundació per a la Recerca de l’Hospital Clínic), acreditat el setembre del 2011. La creació d’ISABIAL respon a una estratègia per a convertir el segon hospital per grandària de la Comunitat Valenciana en l’eix d’un potent pol de recerca biomèdica i d’innovació.

En elaboració el Pla estratègic de recerca i innovació en salut de la Comunitat Valenciana. Aquest pla, de durada plurianual i alineat amb el Pla de salut de la Comunitat Valenciana, té com a objectiu impulsar un model d’atenció de salut i salut pública basat en el coneixement i la innovació, cosa que s’ha denominat creixement intel·ligent, que permeta millorar l’atenció sanitària i la salut de la població (9/12/2015).

- Durant 2016, i alineat amb l’estratègia RIS3 de la Comunitat Valenciana, s’han aprovat les 8 línies estratègiques de recerca biomèdica que tindran suport de manera prioritària: 1) Impuls i governança de la recerca i innovació en biomedicina, serveis sanitaris i salut pública, 2) recerca en medicina de precisió: de les òmiques als nous models de gestió clínica, 3) dades massives sanitàries, medicina computacional i bioimatge; 4) recerca en desenvolupament de medicaments innovadors i de precisió; 5) tecnologies d’imatge híbrides i innovadores; 6) recerca en malalties infeccioses i epidèmies emergents; 7) recerca en malalties rares; 8) recerca en envelliment, fragilitat, plurimorbiditat, deterioració cognitiva i promoció de l’envelliment actiu.

- Aquestes línies es combinen amb diferents àrees clíniques i transversals (malalties cròniques, salut mental, pediatria, oncologia, cardiovascular, pal·liatius, resistències bacterianes, farmacologia, salut pública i protecció de salut, serveis sanitaris, infermeria, etc.) per a configurar les prioritats de recerca biomèdica, sanitària i salut pública de la Comunitat Valenciana).

Renovació dels òrgans de gestió de les fundacions i centres de recerca vinculats a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: Fundació per al Foment de la Recerca Biomèdica i Sanitària (FISABIO), Centre de Recerca Príncep Felipe (CIPF), Fundació Institut de Recerca Sanitària La Fe (IIS La Fe) i Fundació INCLIVA.

Xarxa de fundacions adscrites o vinculades a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. S’ha constituït una xarxa entre les fundacions de recerca adscrites a la Conselleria i les vinculades als consorcis sanitaris amb les diputacions de València i Castelló per a coordinar les actuacions de recerca sanitària i biomèdica de la CV. Aquesta xarxa inclou un comité de direcció i grups de treball en diferents àrees (recursos humans, innovació, comunicació, etc.).

Millora de la contractació temporal de recursos humans associada a projectes de recerca. S’ha inclòs una disposició en la llei de modificació de la Llei de salut de la Comunitat Valenciana per a permetre que els contractes temporals associats a projectes de recerca puguen tindre la durada del projecte corresponent encara que aquesta siga superior als 3 anys.

c. Recuperació de l’atenció sanitària …per a tots aquells col·lectius que l’han perdut amb el Reial decret 16/2012.

Nou Botànic

15. Pobresa farmacològica. Retirar el copagament de manera gradual a la totalitat de les persones amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional augmentant progressivament els beneficiaris fins a incloure tots aquelles els ingressos dels quals estiguen per davall de l’Índex de Qualitat de Vida.

16. Incloure, de manera urgent, com a línia pressupostària d’actuació preferent en els serveis d’atenció primària dels serveis socials l’atenció psicosocial a persones en procés de desnonament o desnonades.

79

17. Superació de l’exclusió sanitària de les persones que continuen privades del dret a l’assistència sanitària pública pel RD 16/2012.

90. Assegurar l’atenció integral, social i sanitària a persones amb trastorn mental greu amb l’objectiu d’assegurar els drets socials i sanitaris que els són propis, amb la vista posada en la plena inclusió a la comunitat.

91. Estendre l’atenció psicològica i social des de la mateixa atenció primària de salut.

95. Integrar en el sistema sanitari públic la rehabilitació en salut mental.

96. Transferir la rehabilitació psicosocial i l’atenció a les drogodependències als serveis de salut mental.

97. Crear un protocol interinstitucional en els serveis penitenciaris de coordinació i d’inclusió per a les persones que havien sigut internades en centres psiquiàtrics penitenciaris.

105. Continuar implantant l’horari de vesprada dels centres de salut i d’especialitats, i incloure l’atenció pediàtrica i l’atenció domiciliària, durant els períodes d’estiu.

106. Dotació d’infermeria escolar en tots els centres d’educació especial.

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

- Mantindre l’atenció sanitària a les persones malaltes de salut mental internades en centres psiquiàtrics penitenciaris i que havien sigut ateses prèviament pels serveis públics valencians.

Recuperació de l’atenció sanitària mitjançant el decret de sanitat universal

Morella 2016: Universalitat. Extensió de l’assistència sanitària al col·lectiu exclòs d’immigrants

Decret llei de sanitat universal. Aprovat pel Consell el Decret llei de sanitat universal per a les persones estrangeres que no siguen beneficiàries del Sistema Nacional de Salut (Ple Consell 24/07/2015). Publicat en el DOGV de 29/07/2015. Convalidat per les Corts amb l’única abstenció del Partit Popular (9/09/2015).

Ja s’ha oferit cobertura sanitària a 13.822 persones. En l’últim any, de març de 2016 a març de 2017, s’ha concedit la tramitació especial d’assistència sanitària a 6.555 persones (14/04/2017). El 90% de les tramitacions corresponen a ciutadans i ciutadanes que no pertanyen a un país de la Unió Europea. Els països d’origen més freqüents són el Marroc (1.356 persones) i Colòmbia (1.323 persones).

El Govern d’Espanya presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret de sanitat universal perquè incorre en extralimitació competencial.

El Tribunal Constitucional acorda alçar la suspensió cautelar acordada a principis de novembre. Ho avala amb l’argument que el dret a la salut, “posseeix una importància singular en el marc constitucional que no pot veure’s desvirtuada per un eventual estalvi econòmic que no ha pogut ser concretat” (4/03/2016).

En tramitació el projecte de Decret del Consell pel qual es desenvolupa el decret-llei 3/2015, de 24 de juliol, del Consell, pel qual es regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana. Concretarà determinades previsions de l’esmentat decret llei, a fi de garantir l’accés a les prestacions sanitàries en condicions d’igualtat i qualitat a aquelles persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya, així com l’establiment de les situacions especials que requerisquen assistència sanitària per raons humanitàries (juny 2017).

Comissió mixta de seguiment del dret a l’accés a l’atenció sanitària universal. Constitució d’aquesta comissió l’objectiu del qual és vetlar pel compliment dels objectius del Decret llei 3/2015 (4/05/2016).

80

Està integrada per representants de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i portaveus de les organitzacions socials més representatives en defensa del dret a l’accés a l’atenció sanitària universal.

Es constitueix en compliment de l’apartat 2 de la disposició addicional segona de l’esmentat decret i està previst que es reunisca almenys dues vegades a l’any per a avaluar el compliment dels objectius fixats en el text legal.

Eliminació del copagament farmacèutic i eliminació del prepagament i copagament ortoprotètic. Nou model d’atenció farmacèutica sociosanitària

Morella 2016: Copagament. Aprovats els decrets. Des de l’1 de gener de 2016.

Morella 2016: Integració sociosanitària. Nou model d’atenció farmacèutica en l’àmbit sociosanitari. L’objectiu és aconseguir un estalvi econòmic en la dispensació de residències d’ancians tant públiques com privades

Torrevella 2016: Concert-prestació farmacèutica. Signatura d’un nou concert amb les oficines de farmàcia

Sagunt 2017: Interoperabilitat de les receptes

Eliminació del copagament farmacèutic i ortoprotètic a majors i dependents

Des de l’1 de gener de 2016, la GV aporta 41,6 M€ i elimina la discriminació econòmica. Aprovats pel Consell dos decrets destinats a combatre les situacions de desigualtat derivades de la introducció dels copagaments l’any 2012. Possibilitarà que cap persona deixe el seu tractament per raons econòmiques. Una mesura que protegeix la salut de les persones més vulnerables (Ple del Consell de 29/12/2015). Balanç 2016 (Ple del Consell 27/01/2017).

- El nombre de tractaments abandonats en el període de gener a desembre de 2016 ha descendit en un 32,1% respecte del mateix període del 2015. Això significa s’han abandonat 133.355 tractaments menys.

- El primer trimestre de 2017, un total de 805.289 pacients de la Comunitat Valenciana han deixat d’abonar copagaments farmacèutics i ortoprotètics (en concret, 705.740 pensionistes amb rendes baixes, 99.549 persones amb diversitat funcional), a més de 133.970 menors de famílies amb rendes baixes (24/04/2017). El nombre de tractaments abandonats en el període de gener a març 2017 ha descendit en un 37,6% pel que fa al mateix període de 2015, la qual cosa significa que s’han abandonat 36.418 tractaments menys

La mesura s’estén a 2017. El Consell autoritza dos decrets pels quals s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajudes als col·lectius de pensionistes i persones amb diversitat funcional, destinades a compensar despeses relacionades amb la protecció de la salut. D’aquesta manera, s’estenen a 2017 les ajudes (Ple del Consell de 23/12/2016).

- Seran un total de 40 M€ amb càrrec als pressupostos de la Generalitat per a 2017 els que es destinen a aquestes ajudes, davant dels 35 M€ aportats en 2016. A més, es destinaran també 6,6 M€ a ajudes per al col·lectiu de persones amb diversitat funcional, per la qual cosa les ajudes per als dos col·lectius ascendeixen a un total 46,6 M€, la qual cosa suposa un increment del 12% respecte del que es va destinar en 2016.

Tributació de les ajudes en l’IRPF. Les persones de la Comunitat Valenciana no tributaran en l’IRPF per les ajudes directes la percepció de les quals va aprovar el nou Consell per a compensar el copagament farmacèutic i ortoprotètic. (2/04/2016)

Eliminació del prepagament ortoprotètic per a col·lectius vulnerables. Juntament amb l’eliminació del copagament ortoprotètic, es va eliminar el prepagament (part finançada que

81

era reemborsada) a les persones amb diversitat funcional (Ple del Consell de 29/12/2015) i posteriorment s’ha eliminat el prepagament a col·lectius vulnerables, com ara les dones amb mastectomies, persones amb hipoacúsia bilateral, persones adultes amb un grau de discapacitat reconegut inferior al 65 % i pacients amb paraplegia, paràlisi cerebral i amb amputacions de membres que no tinguen reconegut el grau de discapacitat. (15/02/2017)

L’any 2016 es van beneficiar d’aquesta mesura 7.495 persones amb diversitat funcional.

Els potencials beneficiaris d’aquesta mesura en 2017 són 122.572 persones.

Nou concert per a la prestació farmacèutica. El Ple del Consell aprova el concert entre la Generalitat i els Col·legis Oficials de Farmacèutics (COF) d’Alacant, Castelló i València pel qual es fixen les condicions per a l’execució de la prestació farmacèutica a través de les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana. (15/07/2016)

Nou model de prestació farmacèutica de residències de majors. La Generalitat presenta el programa Resi-EQIFar, un nou model de prestació farmacèutica per a les persones que es troben en residències de majors, tant públiques com privades, dirigit a garantir l’equitat en l’atenció i millorar la qualitat d’aquesta, augmentant l’eficiència en el procés farmacoterapèutic. (21/03/2017)

Començarà el gener de 2018 i preveu que aquestes persones (unes 27.300 persones) disposaran d’una atenció i seguiment farmacoterapèutic individualitzat que serà realitzat a través dels 65 nous llocs de treball de farmacèutic especialista en farmàcia hospitalària dels hospitals de referència de cada residència.

És un model dissenyat per i per a les persones residents i els seus cuidadors, ja que l’objectiu principal d’aquest és que totes les persones residents, independentment del centre en el qual estiguen (siga públic o privat) reba la mateixa qualitat en l’atenció farmacèutica i en les mateixes condicions, i que l’equip assistencial del pacient estiga

coordinat. Suposarà un estalvi anual estimat per a la ciutadania d’1,4 M€ (eliminació del

copagament a les persones residents de les residències privades) i a la Generalitat, de 13 M€. Els medicaments seran adquirits de forma centralitzada i preparats en un únic punt (el servei de farmàcia de l’hospital La Fe de València).

Interoperabilitat de les receptes. Incorporació de la Comunitat Valenciana al sistema interoperable de recepta electrònica del Sistema Nacional de Salut (RESNS). D’aquesta forma, es converteix en la cinquena autonomia (després de Canàries, Extremadura, Navarra i Castella-la Manxa) a sumar-se a aquest projecte coordinat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. (22/02/2017)

Serà possible que qualsevol de les 2.358 oficines de farmàcia valencianes dispense la medicació prescrita en una altra comunitat autònoma sense necessitat que es presente una recepta en paper o que s’haja de fer un altre tràmit administratiu. De la mateixa manera, que quan es viatge a una comunitat amb recepta interoperable, es podrà arreplegar la medicació en les farmàcies només amb presentar la targeta SIP.

Recuperació i millora d’altres drets en matèria de salut

Morella2016: Llei de mort digna. Setembre - octubre 2016

Torrevella2016: Dotació d’infermeria escolar en tots els centres d’educació especial

Torrevella2016: Presentació de l’Estratègia de Salut Mental de la Comunitat Valenciana

Sagunt2017: Pla de Prevenció del Suïcidi i maneig de la conducta suïcida

Sagunt2017: Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva

Llei de drets i garanties en el procés d’atenció al final de la vida (Llei de mort digna). En fase d’esborrany, l’avantprojecte de Llei de drets i garanties en el procés d’atenció al

82

final de la vida, en el qual participen d’un grup de persones expertes que pretén avançar en les cures pal·liatives a fi de protegir la dignitat de la vida de les persones fins a la mort (28/02/2017). La Comunitat Valenciana se sumaria a les sis comunitats autònomes que entre els anys 2010 i 2015 han legislat sobre aquesta matèria. Andalusia, Aragó, Navarra, Canàries, Balears i Galícia ja ho han fet, davant la falta de legislació estatal. (8/05/2016)

El Grup Parlamentari Podem-Podem va presentar una proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el reconeixement de l’ajuda en el procés de morir i del dret a rebre cures pal·liatives, que va ser aprovada en el Ple dels Corts de 2 de desembre de 2015.

Pla d’ajudes al copagament farmacèutic per a menors. El nou pla d’ajudes va destinat a assumir el copagament dels tractaments farmacològics de menors que estiguen adscrits a una targeta sanitària el titular de la qual perceba menys de 18.000 euros anuals, així com els menors en situació irregular. El Govern valencià destinarà 8 M€, que se sumen als prop de 47 M€ ja habilitats com a línia d’ajuda per a pensionistes i persones amb diversitat funcional. Un total de 404.647 menors residents a la Comunitat Valenciana es beneficiaran d’aquest programa i, per tant, deixaran d’abonar el 40 % del cost dels medicaments (6/02/2017). El Consell autoritza un decret pel qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajudes a aquest col·lectiu, destinades a compensar despeses relacionades amb la protecció de la salut. (Ple del Consell de 10/02/2017)

En els dos primers mesos, 191.484 menors ja s’han beneficiat d’aquestes ajudes.

Tractaments hepatitis C. El President de la Generalitat anuncia que la Comunitat Valenciana serà la primera comunitat autònoma d’Espanya que atendrà tots els pacients afectats per l’hepatitis C. Es procedirà a l’ampliació dels criteris de selecció per a accedir al tractament antiviral i, d’aquesta manera, s’estendrà a 2.800 afectats més que presenten la malaltia en estadis inicials. (30/03/2017)

Des de l’1 de gener del 2015 fins al 30 d’abril del 2017 s’han tractat 9.406 pacients. Som la CA d’Espanya que més pacients ha tractat, en termes relatius.

La Generalitat ha interposat recurs contenciós-administratiu relatiu a la declaració de lesivitat d’unes notes informatives signades per l’anterior Govern que eximeixen del pagament dels medicaments de l’hepatitis C les concessions, ja que provoquen un gran crebant econòmic per a l’Administració (en factures de càrrec, 20 M€ en 2015 i 11 M€, en 2016).

Deute tractaments hepatitis C. El Ple del Consell aprova reclamar al Govern central els quasi 27 M€ que li deu pels tractaments d’hepatitis C dispensats durant l’any 2015 (28/10/2016), en regir la contractació pública.

Reproducció assistida. Eliminat el veto per a l’accés a les tècniques de reproducció assistida a les dones soles i lesbianes. (19/10/2015)

Píndola postcoital. Recuperació de la dispensació gratuïta, eliminada en 2009, acompanyada d’educació sexual i reproductiva. Els Centres de Salut Sexual i Reproductiva (CSSR) de la Comunitat ja poden administrar la píndola del dia després de forma gratuïta a les dones que la necessiten. (1/10/2015)

Finançament de mesuradors continus de glucosa a persones amb diabetis tipus 1. (02/05/2017) És una iniciativa que forma part del Pla per a l’assistència Integral al Pacient Diabètic de la Comunitat Valenciana.

Els beneficiaris d’aquesta mesura seran els pacients amb diabetis mellitus tipus I que, malgrat ser portadors de bombes d’insulina tenen un mal control metabòlic o glucèmic, així com els pacients amb hipoglucèmies greus de repetició o amb hipoglucèmies inadvertides, i les dones gestants que requerisquen una millor planificació i un millor control de la glucosa.

.Millora de l’atenció de les persones amb malalties cròniques.

83

Estratificació mensual de tota la població de la Comunitat Valenciana en 4 grups de risc. Inclusió en els sistemes d’informació corporatius d’una marca de 4 colors que identifica la situació de cada ciutadà en funció d’aquesta estratificació.

Desplegament d’un model d’atenció integrada de pacients crònics complexos i pal·liatius que aconsegueix, en 2016, el 26 % de la població.

Disseny i engegada de l’Hospital a Domicili en Pediatria, que inclou els xiquets en el final de la vida, amb un nou model de cobertura de tota la província d’Alacant.

Desenvolupament de l’estratègia d’autocures: desplegament del programa de Pacient Actiu i tallers d’autocura emocional en atenció primària.

Atenció específica a les persones cuidadores amb el desenvolupament de tallers.

Incorporació de nous rols professionals, amb infermeres gestores de casos.

Desenvolupament en cada departament de salut de rutes assistencials com a metodologia d’integració assistencial i millora de l’atenció

Desenvolupament de la plataforma informàtica de suport a la cronicitat: Gestor per Programes

I Pla estratègic per a l’atenció integral del dany cerebral a la Comunitat Valenciana 2017–2020. Es tracta d’un protocol centrat en les necessitats del pacient i consensuat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Publica, Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i les associacions de pacients.

Millora de l’atenció de la salut mental. Mesures:

Creació de l’oficina autonòmica de salut mental.

Presentació de la nova Estratègia de salut mental de la Comunitat Valenciana 2016-2020 (20/09/2016).

Pla d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental greu. En procés de redacció. Participació de les Conselleries de Sanitat i Igualtat i Polítiques Inclusives.

Publicació dels recursos de salut mental en la pàgina web (febrer de 2016).

Protocol d’atenció a menors en centres d’acolliment amb problemes de salut mental, amb l’objectiu d’establir una atenció prioritària i un circuit d’atenció.

Obertura de la primera unitat d’hospitalització de portes obertes a Elda. Elaboració del pla funcional de la UHP. Formació per a personal de la UHP d’Elda.

Presentació del Pla de prevenció de suïcidi i maneig de la conducta suïcida (23/05/2017). Es tracta d’un programa que s’emmarca dins de l’Estratègia Autonòmica de Salut Mental.

Creació d’un comitè d’avaluació de la qualitat dels serveis de salut mental, d’acord a l’instrument d’avaluació de l’OMS.

Creació de la Xarxa de Castelló de salut mental.

Implementació progressiva de les comissions de gestió de casos de salut mental en els departaments sanitaris.

Engegada del Programa de primers episodis psicòtics.

Engegada del Programa d’autocures i cuidar al cuidador d’atenció primària i salut mental.

Conveni de coordinació amb el Centre de Referència Estatal d’Atenció Psicosocial a Persones amb Trastorn Mental Greu (Creap) de València, dependent de l’INSERSO.

Altres actuacions en marxa:

84

- S’està ultimant el projecte de creació d’hospitals de dia/aules terapèutiques conjuntament amb la Conselleria d’Educació.

- En procés de redacció del document de planificació de decisions anticipades en salut mental.

- Creació d’un grup de treball per a la millora de l’atenció en urgències de les persones amb problemes de salut mental.

- El procés d’atenció integral a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, està pendent de publicació.

- En fase de revisió del l Protocol de Coordinació Salut Mental i Educació.

- S’ha iniciat el treball els processos d’abordatge conjunt dels problemes de salut mental comunes Salut Mental i Atenció Primària, de Trastorns de la Conducta Alimentària i de Trastorns de Dèficit d’atenció i Hiperactivitat.

Atenció a persones menors d’edat. S’han inclòs en el Sistema Valencià de Salut un total de 2.248 xiquets, xiquetes i adolescents que s’havien mantingut durant anys sense dret a l’atenció sanitària, sense targeta, sense control sobre la seua vacunació, prevists com a pacients privats per a ser facturats. (25/09/2015)

Prevenció i Atenció a les persones amb addiccions

Ajudes en matèria de prevenció, assistència i inserció social en drogodependències i altres trastorns addictius, per import de 3,6 M€, com a mecanisme pel qual es dóna continuïtat a la xarxa i els serveis d’atenció existents.

Acreditació de programes de prevenció per a garantir la qualitat dels programes implementats a la Comunitat del Comitè Tècnic de Prevenció de les Drogodependències de la Comunitat Valenciana, comptant amb la participació d’experts del Comitè Tècnic de Prevenció de les Drogodependències de la CV.

Increment d’unitats de prevenció comunitària de conductes addictives en municipis majors de 20.000 habitants, cosa que afavoreix una cobertura superior al 90 % a la Comunitat Valenciana.

Desaparició de les casetes provisionals de dispensació de metadona i internalització del tractament dels pacients

Normalització de l’administració de metadona en UCAS, i dignificació de l’atenció als malalts drogodependents en els seus respectius centres de referència.

Desenvolupament d’un protocol d’actuació de prevenció selectiva i indicada dirigit a menors en situació de risc relacionat amb el consum de drogues.

Millora de la cobertura en l’atenció a malalts drogodependents per mitjà de l’increment de places assistencials en comunitats terapèutiques, centres de dia i habitatges tutelats, i destinació d’unitats especifiques per a dones.

Millora de la detecció de la violència de gènere en dones amb problemes addictius per mitjà de l’elaboració i difusió d’una guia d’intervenció específica per a unitats de conductes addictives i unitats d’alcohologia, i en resposta a l’elevada incidència i invisibilitat dels trastorns addictius en aquests col·lectius.

Professionals d’infermeria en CEE. Els 3.080 alumnes dels 47 Centres d’Educació Especial (CEE) sostinguts amb fons públics valencians tindran atenció, al llarg del present curs escolar, de professionals d’infermeria que vetlaran per la salut dels menors que assisteixen a aquests centres educatius. (7/09/2016)

Conveni de col·laboració per a l’atenció sanitària de les zones limítrofes de la CV i Aragó. La població d’ambdues comunitats podran beneficiar-se de l’assistència sanitària integral en els centres més propers i accessibles des del seu domicili, amb independència

85

de la comunitat autònoma en la qual residisquen. El conveni beneficiarà més d’11.000 persones d’ambdues comunitats. (14/11/2016)

Decàleg per a la millora de l’atenció a persones amb malalties rares, que recull aspectes tant de vigilància i registre com d’atenció sociosanitària i sanitària per a millorar la qualitat de vida de les persones afectades. S’ha constituït un comitè de treball amb representants de l’administració i de les associacions de persones malaltes per al seguiment dels avanços. (28/2/2017)

Prevenció i promoció de la salut

Morella2016: Pla de Salut 2016-2020. Decret o decret llei amb la participació de professionals, experts i grups parlamentaris. Març-abril 2016.

Morella2016: Decret d’impacte en la salut en totes les polítiques. Març 2016

IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020 (aprovat pel Ple del Consell de 29/04/2016 i publicat en el DOGV de 6/05/2016 l’Acord d’aprovació del pla). Es tracta de l’instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana, en el qual es recullen els compromisos davant la societat per als pròxims cinc anys.

En la seua elaboració s’ha seguit un procés àmpliament participatiu, en el qual han col·laborat professionals, societats científiques, associacions de pacients, col·lectius socials i ciutadania, incloent-hi un fòrum de consulta pública amb més de 5.000 visites i uns 450 comentaris i aportacions considerats per a elaborar la versió definitiva del Pla.

Constitució de la Comissió de persones expertes del IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana 2016-2020, integrat per un grup multidisciplinari d’especialistes en diferents àmbits de la medicina, l’ètica, la violència de gènere i les polítiques d’igualtat, que s’encarregarà de realitzar l’avaluació i seguiment del principal instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. (2/06/2016)

Decret per a l’avaluació de l’impacte en la salut de totes les polítiques. Aprovat el decret pel qual es crea la Comissió d’avaluació de l’impacte en salut i es regula el procediment per a la implantació de l’Avaluació de l’impacte en salut a la Comunitat Valenciana (8/07/2016). La Comissió institucional es constitueix el 25 de gener de 2017. La Comissió tècnica comença a treballar amb representants de les diferents conselleries el 7 de març de 2017 en el disseny i pilotatge de l’eina (qüestionari) per a l’Avaluació de l’Impacte en Salut de les polítiques del Consell.

VIH/SIDA. Pacte autonòmic per la resposta enfront de la infecció per VIH i en defensa de les persones afectades pel VIH a la Comunitat Valenciana (30/11/2016). Es fa un seguiment trimestral amb representants de l’administració sanitària i de les plataformes de persones malaltes.

Adhesió a l’Aliança per la Salut Comunitària, una plataforma d’organitzacions i institucions que treballen per la promoció de la salut de les comunitats i que comparteixen l’interés manifest per implicar i apoderar les persones en la presa de responsabilitat de la seua pròpia salut. Participen universitats, administració sanitària i societats científiques de tot el país. (24/11/2016)

Creació de Comissions de salut comunitària en els departaments de salut de la Comunitat Valenciana, amb representació de les adreces d’atenció primària i salut pública i dels municipis per a l’impuls dels programes de salut comunitària en tots els departaments, com el Pacient Actiu o els programes de promoció de la salut en l’escola. (14/2/2017)

Avaluació de la seguretat alimentària i de la qualitat nutricional en menjadors escolars, programa que s’inicia en 2016. S’han inspeccionat fins ara un total de 364

86

col·legis i es troba en revisió la Guia dels menús dels menjadors escolars de 2007. (1/1/2016)

En elaboració, Decret del Consell, de foment d’una alimentació saludable i sostenible en l’àmbit de les administracions públiques. (prevista la seua aprovació en 2017)

Nova targeta sanitària. Presentat el nou model de targeta sanitària individual la implantació de la qual s’inicia en tota la Comunitat Valenciana. Aquest nou model, que inclou per primera vegada el Codi d’identificació personal del sistema nacional de salut (CIPSNS), un identificador únic estatal per a cada persona, que ofereix majors garanties de suport tècnic per a assegurar la continuïtat de l’assistència sanitària independentment de la comunitat autònoma en la qual es trobe. (29/06/2016)

Nova aplicació mòbil GVA+Salut. La Conselleria de Sanitat llança la GVA+Salut, la nova aplicació mòbil oficial que permet sol·licitar cita prèvia per a acudir al centre de salut i la localització de recursos sanitaris per a les persones. Des que es va presentar el 4 maig de 2017 i fins el divendres 12 de maig, els primers vuit dies de funcionament, l’aplicació va ser descarregada per més de 34.324 persones. (14/05/2017)

d. Paralitzar les retallades en serveis públics …i progressivament garantir l’extensió i l’augment de la qualitat.

Pressupostos públics orientats a les persones i a la reconstrucció de l’economia

El pressupost de la GV de 2017 en termes consolidats, incloent la totalitat del sector públic autonòmic, aconsegueix la xifra de 18.916,34 M€, la qual cosa representa un creixement del 2,97 % respecte a l’exercici 2016.

Les línies d’actuació del Consell són, principalment, els eixos continguts en l’Acord del Botànic, d’11 de juny de 2015, i estan reflectits en cadascuna de les conselleries de manera transversal.

Els pressupostos de 2016 van iniciar el camí de la reparació dels drets d’acord amb l’Acord del Botànic, i els pressupostos de 2017 consoliden els drets i aposten per la reconstrucció de l’economia valenciana.

e. Extensió progressiva de l’ensenyament públic …extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys. Increment progressiu de l’oferta de formació professional.

Nou Botànic

64. Ampliació i impuls de l’educació pública de 0 a 3 anys com a garantia de la igualtat d’oportunitats.

Extensió progressiva de l’ensenyament públic de 0 a 3 anys

Centres públics de la Generalitat Valenciana. S’engega un projecte experimental d’escolarització en centres d’Educació Infantil i Primària en aules de 2-3 anys, amb l’objectiu de millorar la conciliació de la vida familiar i laboral i per a potenciar l’èxit escolar de l’alumnat durant la vida acadèmica, ja que està demostrat que l’escolarització de les xiquets, sobretot a partir dels 2 anys, ajuda a millorar la socialització i a compensar les desigualtats d’origen. (4/09/2015)

El projecte pilot arranca el curs 2015/2016 amb la creació de 35 aules en col·legis públics per a xiquets i xiquetes nascuts en 2013. Regulació de les bases que han de regir la implantació d’aquest projecte experimental (l’Ordre 7/2015, de 17 de setembre, de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport, DOGV 21/09/2015). Per al curs 2016-17 se’n sumen 34 més de noves (69 en total), com a conseqüència

87

dels resultats de l’informe d’avaluació del programa experimental, del qual s’extrau una valoració global positiva (14/06/2016). Per al curs 2017-2018 s’oferiran 96 aules experimentals. (17/05/2017)

Centres municipals i de titularitat privada: bo infantil

Ajudes curs 2015-16. Ajudes per a l’escolarització de l’alumnat de 0 a 3 anys en centres de primer cicle d’Educació Infantil, en centres de titularitat de corporacions locals i de titularitat privada, curs 2015/16. Publicada la resolució per la qual es concedeixen prop de 30 M€ a 36.042 alumnes de 787 centres (26 centres més que el curs anterior). 163 centres són de titularitat de corporacions locals, 75 escoles gestionades per concessionaris i 547 de titularitat privada. (13/11/2015)

Ajudes curs 2016-17. Es destinen un total de 33 M€ en ajudes econòmiques, la qual cosa suposa un increment del 10 %, és a dir, de 3 M€ pel que fa a les ajudes concedides durant el curs 2015-2016. (7/07/2016)

Ajudes curs 2017-18. Publicada en el DOGV de 3/05/2017 la convocatòria d’ajudes destinades a famílies que vulguen escolaritzar els seus fills de 0 a 3 anys en escoles infantils de primer cicle de titularitat municipal o privada. S’avança el tràmit del bo infantil per a diversos mesos del pròxim curs, per tal de facilitar la gestió de les ajudes tant a les famílies com a les escoles infantils. L’import de les ajudes ascendeix a 33 M€.

Increment progressiu de l’oferta de formació professional

Nou mapa de la Formació Professional valenciana. Les noves línies d’actuació del mapa se centren en una millor distribució de l’oferta de cicles formatius, que atén les necessitats empresarials específiques pel que fa a comarques de l’interior i comarques de la costa; garantir la connexió amb el teixit empresarial valencià, per a assegurar l’entrada de l’alumnat al món laboral; establir cicles formatius necessaris per a la demanda tant de l’alumnat com dels agents implicats en el món laboral, i garantir la qualitat i l’eficàcia de la formació pràctica en empreses. (10/05/2016)

Novetats de l’FP en el curs escolar 2015-2016

Increment de titulacions. En el curs 2015-16 s’amplia l’oferta formativa d’FP amb 18 nous títols LOE.

Increment de la plantilla en 130 professors d’FP per a ampliar els desdoblaments en 35 mòduls de cicles formatius. Suposa un important reforç del professorat que atén aquestes unitats, possibilitant el desenvolupament de classes més pràctiques i l’augment de l’atenció individualitzada. (22/10/2015)

Creació del Programa de segona oportunitat per a la Formació Professional Bàsica, destinat a joves desocupats que no van acabar els estudis de l’ESO. Aquest programa s’implanta en el curs 2015-16 en 7 instituts públics.

Nou marc de pràctiques professionals en el qual es potencien les pràctiques en l’Administració de la Generalitat, així com en altres administracions públiques.

Novetats de l’FP en el curs escolar 2016-2017

S’incrementa en més de 280 professors la plantilla docent per a atendre l’alumnat de 136 noves unitats de Formació Professional, tant de cicles formatius com d’FP Bàsica i de segona oportunitat que es posen en marxa.

Educació introdueix en el sistema de la Formació Professional 3.000 noves places, per la qual cosa, per primera vegada, l’oferta formativa aconsegueix les 130.000 places, la major oferta en Formació Professional de la història. L’augment de places suposa un increment en l’oferta del 2,4 % pel que fa al curs 2015-16.

88

Com a novetat principal destaca la implantació de 6 títols nous, que per primera vegada s’impartiran a la Comunitat Valenciana. Es tracta dels cicles de grau mitjà Emergències i Protecció Civil, i dels de grau superior Coordinació d’Emergències i Protecció Civil; Electromedicina Clínica, Audiologia Protètica, Vestuari a Mesura i d’Espectacles, i Animació 3D, jocs i entorns interactius.

Increment de l’oferta d’unitats del cicle formatiu de Promoció d’Igualtat de Gènere, implantat per primera vegada durant el curs 2014-2015; en l’actualitat s’imparteix en dos centres i s’implantarà en set centres més, i s’amplia l’oferta a la modalitat semipresencial que fins ara no existia.

Novetats de l’FP en el curs escolar 2017-2018

S’incrementa en més de 358 professors la plantilla docent respecte al curs anterior per a atendre a l’alumnat de les 51 noves unitats de Formació Professional, tant de cicles formatius com d’FP Bàsica i de segona oportunitat que es posaran en marxa.

Novament, Educació introdueix en el sistema de la Formació Professional 1.044 noves places.

S’han implantat les 5 noves titulacions del cicle formatiu de Promoció d’Igualtat de Gènere. A més, s’experimenta per vegada primera l’oferta parcial de mòduls de diversos cicles combinats (Impressió Gràfica conjuntament amb Manteniment Electromecànic) per a adaptar la formació a les demandes de l’empresariat.

Acreditació de competència professional. La Comissió permanent del Consell Valencià d’FP, formada per l’Administració, els sindicats i la patronal, aprova la proposta de la Direcció General de Formació Professional de convocar 2.800 places per a l’acreditació de la competència professional adquirida mitjançant experiència laboral. (29/03/2016)

Acreditació de competència professional. En el curs 2017-2018 es convocaran 2.825 places, que se sumen a les 2.800 del curs 2016-2017, per a l’acreditació de la competència professional adquirida mitjançant experiència laboral. Com a novetat, en 2017 s’han iniciat els tràmits normatius per a crear una estructura conjunta entre el SERVEF i la Direcció General de Formació Professional, i d’aquesta manera treballar conjuntament els procediments d’acreditació de competències professionals i poder augmentar l’oferta de places en futures convocatòries. El projecte de decret es presenta al Consell Escolar de la Comunitat Valenciana en data del 12/05/2017.

f. Elaboració d’una Llei valenciana d’Educació …consensuada amb la comunitat educativa, amb la finalitat de dotar el nostre sistema educatiu d’estabilitat normativa i de les partides pressupostàries que necessita per a seguir millorant la qualitat de l’educació.

Nou Botànic

61. Pla de tornada i recuperació de joves investigadors.

62. Aposta per la R+D+I i amb models de carrera professional estables i garantia d’equips humans i tecnològics ben dotats a llarg termini..

63. Prioritzar en la inversió en R+D+I l’esforç en capacitat (recursos humans) enfront del d’infraestructura (edificis, grans instal·lacions, equips, etc., no sostenibles).

89

Nova Llei valenciana d’Educació

Torrevella2016: …pròxima Llei integral de l’Educació valenciana

Sagunt2017: Procés de participació per a la redacció de la Llei valenciana d’Educació

Reunió de treball entre el president de la Generalitat i el conseller d’Educació per a abordar les línies bàsiques del pròxim curs escolar i, fonamentalment, la nova llei d’Educació que prepara el Consell, un text normatiu que establirà les bases per a la millora del sistema educatiu a la Comunitat Valenciana. (23/08/2016)

El Govern valencià aspira que el nou marc legal en el qual es treballa des de la Conselleria d’Educació i Cultura aconseguisca el màxim consens possible, permeta respondre als reptes que planteja el multilingüisme i reforce, així, l’aprenentatge de l’anglés. Aquesta nova llei constitueix una de les principals prioritats de la política educativa del Consell.

El president de la Generalitat convoca a tota la comunitat educativa i als partits polítics per a arribar a un acord per l’Educació valenciana per a aconseguir una Llei integral de l’Educació valenciana, durant el debat de Política General de les Corts (14/09/2016).

El Consell ha presentat el procés participatiu per a elaborar la Llei integral valenciana d’Educació (LIVE), llei que emana de l’acord del Botànic. S’han exposat als diferents agents educatius de la comunitat educativa els eixos participatius per a elaborar la LIVE. L’objectiu és comptar amb un esborrany de llei al final de l’any a partir de les diferents aportacions, dels qüestionaris entregats als diferents col·lectius i de les reunions amb aquests (12/06/2017).

Millora de la qualitat educativa i lluita contra el fracàs escolar

Reducció del fracàs escolar. Educació engega tres noves iniciatives el curs escolar 2016-2017, dirigides a combatre i reduir el fracàs escolar. Dotació de recursos (més de 50 M€) als centres sostinguts amb fons públics (11/05/2016):

Pla d’actuació per a la millora (PAM). Té com a objectiu potenciar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat per a reduir les taxes d’abandó escolar prematur, així com proporcionar atenció educativa per a compensar desigualtats en l’educació, des d’una perspectiva inclusiva. Substitueix el Contracte programa i com a novetat es proposa que l’apliquen tots els centres sostinguts amb fons públics i no solament aquells que ho sol·liciten.

Programa de reforç per a 4t d’ESO (PR4). És un programa específic d’atenció a la diversitat per a facilitar l’èxit escolar i l’obtenció del títol de l’ESO. Amb el PR4 es garanteix la continuïtat de millora de l’aprenentatge, però així com la LOMCE no preveu la continuïtat en el reforç, es pretén que l’alumnat de 4t amb dificultats també continuen amb aquest suport que es donava en el curs anterior.

Programa Aula Compartida (PAC). Té com a finalitat optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat que presenta dificultats d’adaptació en l’entorn escolar i educatiu, conductes disruptives, risc d’exclusió social, tendència a l’abandó i a l’absentisme escolar, o escasses expectatives d’obtindre el títol de Graduat en ESO de forma ordinària.

Execució dels programes de reducció del fracàs escolar. Publicades les resolucions per les quals autoritza a un total de 229 centres de Secundària sostinguts amb fons públics a engegar els Programes d’aula compartida (PAC), Pla d’actuació per a la millora (PAM), Programa de reforç per a 4t d’ESO (PR4) i de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR), durant aquest curs 2016-2017. Suposa una inversió de més de 65 M€, ja que inclou que es destinen més de 1.600 docents per a dur-los a terme, dels quals 456 treballaran en Educació Primària, i 727 en Educació Secundària. En total, 427 docents més que el curs passat. (18/10/2016)

90

Projectes de recerca i innovació educativa. Educació concedeix 1,09 M€ en ajudes econòmiques per als centres educatius amb la finalitat de donar suport a la realització de projectes de recerca i innovació educativa sobre el desenvolupament dels currículums desenvolupats en el curs 2015-2016 o que es duguen a terme durant el curs 2016-2017. En total, són 319 els centres públics sostinguts amb fons públics seleccionats (2/12/2016). Per al curs 2017-2018, en total, es concedirà la mateixa quantitat econòmica que el curs anterior, dirigida a tots els centres finançats amb fons públics. (30/05/2017)

Les ajudes tenen com a objectiu donar suport als equips docents en l’elaboració de projectes de recerca i innovació, estimular l’elaboració de materials didàctics adequats a la realitat socioeducativa dels centres i incentivar el desenvolupament d’experiències educatives que, pel seu caràcter exemplar, puguen ser un suport per a altres centres i un estímul en la millora contínua de la pràctica educativa.

Programa aprofundeix CV. Comença a l’abril de 2016 el Programa pilot aprofundeix CV, en el qual participaran 120 alumnes de Secundària i Batxillerat. El programa va destinat a l’alumnat amb major capacitat i motivació per a aprendre. Consisteix en la realització de projectes de recerca en horari extraescolar en centres pilot seleccionats com a seus del programa. (11/03/2016)

Primavera educativa. Celebrades més de 500 activitats de la #Primavera Educativa els dies 13 i 15 de maig en l’antic llit del Túria de València amb el lema “Un riu d’educació valenciana”. Les persones assistents van superar les 100.000, entre el riu i els 15 espais adjacents. (15/05/2016)

Decret d’escola inclusiva. El Govern de la Generalitat prepara un Decret d’escola inclusiva que atenga de forma òptima la diversitat en els centres educatius i garantisca la igualtat d’oportunitats. Es troba en fase d’informes (juny 2017).

Proves d’avaluació. La Conselleria d’Educació prepara noves proves per a avaluar l’alumnat valencià en tots aquells àmbits del coneixement i competències que no analitza l’informe PISA. L’objectiu és obtindre un “mapa real de l’educació” per a millorar el sistema i veure el resultat de les polítiques educatives. (14/12/2016)

L’Informe d’avaluació integral d’alumnes de 2015 (TREPITJA) de l’OCDE, que es va fer públic el 6/12/2016, ofereix una foto fixa i parcial atés que és la primera vegada en 15 anys que la Comunitat participa en aquestes proves i, per tant, no se’n pot veure l’evolució. A més, avalua únicament la competència en matemàtiques, ciències i lectura, i la intenció de la Conselleria és completar aquesta imatge i abastar competències socials i cíviques, digitals o com aprendre a aprendre.

Currículum d’Educació Primària. La Conselleria d’Educació presenta en la Mesa sectorial d’Educació l’esborrany del decret del Consell pel qual es modifica el Decret 108/2014, que estableix el currículum i desenvolupa l’ordenació general de l’Educació Primària en el territori valencià. L’objectiu d’aquesta modificació és dotar de major autonomia els centres educatius pel que fa al desenvolupament de coneixements, tenint en compte els seus contextos específics. L’esborrany de decret afavoreix que cada centre tinga més hores setmanals de lliure configuració perquè puga aprofundir en les àrees de coneixement que estime convenients. (27/04/2017)

Viatge institucional a Finlàndia. Visita del president de la Generalitat i el conseller d’Educació per a conèixer-ne el sistema educatiu i analitzar els seus beneficis i les possibles aplicacions d’aquest model, organitzada per la Delegació del Consell per a la UE (30/04/2017). La Generalitat iniciarà una línia de col·laboració amb institucions educatives finlandeses per a impulsar intercanvis en matèria de formació del professorat amb la finalitat que el nou model educatiu en el qual treballa el Consell, centrat en l’equitat i l’excel·lència, reculla les experiències d’aquest país. (3/05/2017).

91

Organització de la jornada escolar

Regulació del procediment d’autorització d’un Pla específic d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial valencians. Es tracta de la primera normativa que estableix un procediment públic i transparent perquè els centres, en l’exercici de la seua autonomia, puguen sol·licitar canviar el seu horari en igualtat d’oportunitats (DOGV 15/06/2016).

Curs 2016/2017: dels 1.308 centres que podien sol·licitar la modificació de la jornada escolar en tot el territori, han presentat la sol·licitud 315 centres, dels quals 303 han votat a favor de canviar la jornada escolar. (16/09/2016)

Curs 2017/2018: Un total de 326 escoles han sigut autoritzades perquè les famílies voten si volen jornada contínua el pròxim curs o no (28/03/2017). 181 escoles han votat a favor de modificar l’horari de jornada escolar. (5/04/2017)

Plurilingüisme

Torrevella2016: Decret de plurilingüisme

Decret de plurilingüisme. El Consell aprova el decret de plurilingüisme educatiu que començarà a aplicar-se a partir del 2017-2018 en el segon cicle d’Infantil i en les aules experimentals de dos anys (27/01/2017).

L’objecte del decret és regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’educació plurilingüe dinàmic, que s’aplicarà en les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius i Formació de persones adultes valencianes de manera progressiva.

Recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada i la falta de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional.

El calendari d’aplicació començarà el curs 2017-2018 i culminarà, amb la implantació en el Batxillerat, el 2023. A més de l’educació obligatòria, aquest decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d’adults, que fins ara no s’incorporaven a la normativa de plurilingüisme.

Pla de xoc de formació del professorat. Anunci del president de la Generalitat Valenciana de les primeres mesures del Pla de xoc de formació del professorat que s’està dissenyant per a acompanyar els docents en l’aplicació del Programa educatiu plurilingüe dinàmic. Educació ofereix 11.300 places per a formació del professorat en llengües per al pròxim curs 2017-2018 (8/03/2017). Algunes d’aquestes s’oferiran durant els mesos de juliol i agost de 2017 en cursos intensius dirigides al personal interí que no ha obtingut la Capacitació Lingüística en Valencià.

Auxiliars de conversa en centres públics no universitaris

Educació pública en el DOGV (24/05/2016); resolució per la qual se seleccionen 138 centres docents públics no universitaris que disposaran d’auxiliars de conversa en llengües estrangeres durant el pròxim curs 2016-2017. L’objectiu prioritari d’aquesta figura és aconseguir millorar el nivell d’ensenyament en llengües estrangeres, contribuint al fet que l’alumnat isca millor preparat i supere els actuals nivells de coneixement d’idiomes, especialment el de l’anglés.

El president de la Generalitat anuncia la incorporació d’uns 1.000 professors auxiliars de conversa natius en anglés, amb l’objectiu de reforçar l’ensenyament d’aquest

92

idioma en els centres educatius públics de la Comunitat Valenciana durant el pròxim curs escolar 2017-18. (11/05/2017)

- Els 996 auxiliars de conversa en anglés que assumirà la Generalitat per al curs 2017-2018 realitzaran 16 hores setmanals de conversa en els centres públics d’Infantil i Primària del territori valencià. Seran seleccionats de països anglòfons comunitaris i extracomunitaris: el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. La Generalitat aportarà aproximadament 8 M€. (11/05/2017)

Escoles oficials d’idiomes

Presentat en la Mesa sectorial d’Educació el Projecte de decret pel qual s’estableix el reglament orgànic de funcionament de les escoles oficials d’idiomes valencianes. Aquesta regulació té com a objectiu optimitzar el funcionament i la qualitat educativa dels centres d’ensenyament de llengües al territori valencià. (19/01/2017)

- A l’efecte de creació i supressió d’escoles oficials d’idiomes i les seues seccions, el Decret, en el seu desenvolupament, té previst elaborar un mapa d’escoles oficials d’idiomes que garantisca l’accés a l’ensenyament d’idiomes al major nombre possible de població adulta. El disseny del mapa escolar es fonamentarà en criteris geogràfics, poblacionals i socioeconòmics, determinats per la Conselleria.

Presentat un paquet de mesures destinades a augmentar la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge d’idiomes, entre les quals destaquen:

- L’ampliació de la doble convocatòria a l’alumnat lliure, la redistribució de les hores lectives per a posar a l’abast dels estudiants una major oferta de cursos, la implantació dels estudis d’eusquera, romanés, japonés i neerlandés o la implantació de la matrícula en línia en totes les EOI a partir de setembre. (13/06/2016)

- Les ràtios es redueixen: els grups de primer del nivell A2 passaran de les 42 places del curs 2015-2016 als 35 alumnes del pròxim curs, 2016-2017. (13/06/2016)

- En el curs 2016-17 s’ofereixen un total de 76.283 places en les 17 escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana. (4/07/2016)

El ple del Consell aprova els decrets de creació de les escoles oficials d’idiomes (EOI) de Dénia i Oriola. Amb l’aprovació d’aquests decrets es reconeix oficialment l’ensenyament d’idiomes en aquests dos centres i es posa fi a una situació administrativa irregular, atés que ambdues escoles mancaven de marc normatiu regulador de la seua activitat. (9/02/2017)

Educació va habilitar per al curs 2016-2017 una nova secció de l’Escola Oficial d’Idiomes en l’IES Benicalap. A més, habilitarà tres noves seccions de l’Escola Oficial d’Idiomes de València per al curs 2018-2019, en els IES Cid Campeador, Rascanya-Antonio Cañuelo i Font de Sant Lluís. (4/04/2017)

Concerts educatius

Decret sobre concerts educatius. El Consell aprova el decret pel qual s’estableix el reglament de concerts educatius valencians i es convoca el procés general d’accés o renovació. (20/01/2017)

Aquesta norma estableix els criteris per a sol·licitar, renovar o modificar concerts educatius, i al mateix temps, desenvolupa la llei estatal de concerts en etapes no obligatòries, que no havia tingut cap adequació en l’àmbit autonòmic.

93

Segons el decret aprovat, s’estableixen les condicions que han de regir els concerts i es garanteix que tots els centres tinguen les mateixes oportunitats, seguint uns criteris objectius i transparents a l’hora de concertar una unitat.

Unitats a concertar en els centres privats. El ple del Consell autoritza, a efecte pressupostari, el nombre màxim d’unitats a concertar en els centres docents privats de la Comunitat Valenciana per al curs escolar 2017-2018, seguint el Decret 6/2017, de 20 de gener, del Consell, i la Llei 14/2016, de 30 de desembre, dels pressupostos de la Generalitat (12/05/2017).

Taxes universitàries i ajudes per a cursar estudis universitaris

Taxes universitàries

Aprovat pel Consell el decret pel qual es fixen les taxes per la prestació de serveis acadèmics universitaris per al curs 2015/2016 (11/09/2015). Es mantenen les taxes universitàries amb la finalitat de garantir l’estabilitat en el finançament de les universitats.

Aprovat pel Consell el decret pel qual es fixen les taxes per la prestació de serveis acadèmics universitaris per al curs 2016-2017 (4/08/2016). En l’últim Consell Valencià d’Universitats, celebrat el 12 de juliol de 2016, es va consensuar amb les universitats valencianes mantindre les taxes universitàries per al pròxim curs. Des de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport es treballa per a rebaixar en un futur les taxes universitàries.

Publicada la resolució per la qual s’adjudiquen les beques per a l’exempció del pagament de matrícula universitària, concedides per la Generalitat per al curs 2015-16 per un import total de 3,3 M€. En concret, a través d’aquesta resolució la Generalitat ha becat a 2.955 estudiants. Això suposa un increment del nombre de beneficiaris del 10,5 % respecte al curs 2014-15. Així mateix està previst que per al curs 2016-17 es destinen 3,5 M€. (29/12/2016)

Beques universitàries. Per al curs 2016/2017 s’han destinat un total de 20,9 M€ a aquestes ajudes dirigides a beques d’estudis universitaris, les d’excel·lència acadèmica, les complementàries del Ministeri d’Educació, les beques Erasmus, les de transport, les de no-abandó i beques salari unides a la renda. El programa ha comptat amb quasi un 24 % més de fons que l’exercici anterior, en el qual es van destinar 16,9 M€. (12/01/2017)

Igualtat de gènere. Es preveu, per primera vegada, el criteri de la igualtat de gènere en les ajudes, de manera que, en cas d’empat en la nota entre dos o més estudiants s’atorgarà l’ajuda al sexe infrarepresentat en la titulació en la qual estiguen matriculats.

Beques salari. La principal novetat de la convocatòria 2016-2017 són les beques salari lligades a la renda, a les quals es destinaran 5 M€. Aquestes ajudes permetran als beneficiaris disposar d’un salari de fins a 600 euros mensuals per curs, contribuint a finançar la despesa que genera dur a terme estudis universitaris i impulsant l’economia d’aquelles famílies amb escassos nivells de renda. Publicada la resolució de les beques salari, unides a la renda per a la realització d’estudis universitaris, adscrites als estudiants de les universitats públiques valencianes per al curs 2016-2017. En total, han sigut 882 beneficiats (10/01/2017).

Beques de no-abandó. Seguint el gir social en la política d’ajudes, s’estableixen beques per a evitar l’abandó dels estudis, dedicades a cobrir l’import de la tercera o successives matrícules fins a 18 crèdits. L’objectiu és compensar l’augment de les taxes a partir de la tercera matrícula i contribuir al fet que l’alumnat amb dificultats econòmiques per a acabar els seus estudis puga finalitzar-los. La dotació és de 150.000 euros. Publicada la resolució de concessió d’un total de 175 beques de no-abandó per a

94

l’alumnat de les universitats públiques valencianes a qui li queda un màxim de 24 crèdits per a finalitzar els seus estudis universitaris. (12/01/2017)

Beques Erasmus. L’import dedicat a les beques Erasmus augmenta un 100 %, fins a duplicar la quantitat del curs anterior i passarà a ser de 600.000 euros. Publicada la convocatòria de beques (19/07/2016). Es duplica el pressupost de les ajudes per a completar les beques per a l’activitat de mobilitat d’estudiants per estudis del Programa Erasmus + per als cursos 2015-2016 i 2016-2017. Aquesta ampliació de pressupost suposa destinar-hi un total d’1,2 M€ (20/10/2016). Publicada en el DOGV la resolució per la qual es concedeixen les ajudes complementàries de les beques adscrites a l’activitat de mobilitat d’estudiants per estudis del Programa Erasmus+, per als cursos 2015-2016 i 2016-2017. L’import total d’aquestes ajudes ascendeix a 1,2 M€, repartit en dues anualitats de 600.000 euros per a cada curs acadèmic. (21/12/2016)

Beques complementàries del MECD i beques d’Estudis universitaris. La modalitat de més dotació pressupostària és la dedicada a beques complementàries del Ministeri d’Educació, amb 11,3 M€. S’exigeix ser becari del Ministeri, i la quantitat compensa la pujada de taxes dels últims anys fins a aconseguir l’exempció total en primera matrícula, tant per a estudis de grau com per a estudis de màster. Quant a les beques d’estudis universitaris, tenen consignat un import de 3 M€. Com a novetat, es rebaixa a 5 la nota mínima i també es flexibilitza el criteri de renda.

- Publicada la resolució de les beques universitàries complementaries del MECD del curs 2015-2016. Hi ha hagut 36.057 estudiants beneficiaris. (29/12/2016)

- Publicada en el DOGV la convocatòria de les beques per a la realització d’estudis universitaris durant el curs acadèmic 2016-2017 en les universitats públiques valencianes per 3,5 M€, un 6 % més que en la convocatòria anterior i un 40 % més que fa dos cursos. (21/12/2016)

Beques d’excel·lència: estudis a l’estranger. Passen d’un pressupost de 650.000 a 1.000.000 euros, que serà destinat als millors expedients de cada promoció i dels centres de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics, perquè puguen millorar la seua formació. L’ajuda màxima serà de 3.000 euros i per primera vegada s’obri la possibilitat que l’ajuda cobrisca la formació en centres privats i internacionals. La Conselleria d’Educació concedeix beques d’excel·lència als 198 alumnes universitaris amb millors expedients del curs 2014-2015. (29/12/2016)

Beques de Presidència per a cursar estudis en el Col·legi d’Europa a Bruixes.

Aprovació del decret que amplia l’abast de les beques universitàries. El Consell aprova el decret pel qual es modifica el Decret 40/2002 de mesures de suport als estudiants universitaris del territori valencià, amb la finalitat d’ampliar l’abast de les beques i donar cobertura legal a qualsevol ajuda que en un futur es poguera establir. Es pretén donar cobertura futures ajudes, per a evitar que es generen desigualtats per raons de caràcter geogràfic o econòmic, així com per a afavorir la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat que forma el sistema universitari valencià (2/12/2016).

Pla Generació Talent (GenT)

El Pla “GenT - Generació Talent” és un programa que preveu mesures per a impulsar la contractació de joves investigadors per part de les universitats i centres de recerca i la de doctors per a realitzar projectes en empreses valencianes. També inclou suports directes a la recerca i el desenvolupament empresarial i a la creació d’empreses de base tecnològica (23/05/2017). La Generalitat invertirà 61,6 M€ entre 2017 i 2018 per al desenvolupament d’aquest pla.

95

Mapa de titulacions universitàries

Mapa de titulacions universitàries. S’ha elaborat un esborrany, relatiu a l’oferta de titulacions, classificades per branques de coneixement, universitat i localitat en què s’imparteix, el qual facilita l’orientació de l’oferta i permet gestionar millor els recursos. La finalitat és vincular el mercat de treball i les eixides professionals amb els títols de grau i màsters de les universitats (6/04/2016). Actualment està en fase de diàleg amb aquestes.

g. Reduir progressivament la ràtio en totes les etapes educatives …incrementant el nombre de professors i presentant un calendari d’eliminació de tots els barracons.

Nou Botànic

19. Prioritzar l’eliminació de barracons en l’execució del mapa d’infraestructures educatives per a garantir aules dignes per a l’alumnat valencià amb les licitacions corresponents abans del final de la legislatura.

Reducció de la ràtio d’alumnat en totes les etapes educatives

Ràtios d’alumnat en centres educatius

Aprovat el decret pel qual es fixa el nombre màxim d’alumnat en els diferents nivells educatius no universitaris que s’imparteixen en centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana (Ple del Consell de 13/05/2016).

- La ràtio màxima de segon cicle d’Educació Infantil i Educació Primària queda establida en 25 alumnes per unitat. En Educació Secundària serà de 30 alumnes; en Batxillerat, s’estableix en 35 alumnes, o 45 en el cas de les modalitats de nocturn, semipresencial i a distància.

- La ràtio en Formació Professional Bàsica serà de 18 alumnes per unitat. En el cas dels cicles formatius de Grau Mitjà i Grau Superior, el nombre màxim d’alumnes serà de 30 per unitat, i 45 alumnes si es tracta de modalitats semipresencial o a distància.

Educació publica l’ordre que regula el nombre màxim d’alumnes per aula, unitat o docent en el primer nivell del 2º cicle d’Educació Infantil (3 anys) en els centres sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments d’aquesta etapa en determinats municipis del territori valencià. Com a conseqüència, el nombre màxim d’alumnat per unitat d’escolarització en el primer nivell del 2º cicle d’Educació Infantil (3 anys) serà de 23 alumnes en un total de 30 municipis. (19/05/2017)

Arranjament escolar

Curs 2016-2017. Publicat en el DOGV l’arranjament escolar definitiu tant de l’ensenyament públic com del concertat per al curs 2016-2017, després de la seua posada en comú amb tota la comunitat educativa. Es tracta de la planificació educativa que realitza la Conselleria d’Educació quant al nombre d’unitats educatives per al pròxim curs escolar. (06/05/2016)

S’augmenten 443 unitats per als centres sostinguts amb fons públics com a resposta al compromís adquirit pel Govern valencià de rescatar les persones.

La planificació educativa elaborada en l’arranjament 2016-2017 té com a principis generals de servei públic la reducció de ràtio i l’augment de professorat amb una inversió de 12 M€.

L’arranjament escolar del curs 2016-2017 permet oferir un total de 48.105 places en Infantil de tres anys. (18/05/2016)

Curs 2017-2018. La Conselleria d’Educació presenta la proposta d’arranjament escolar per al curs 2017-2018 per a posar-la en comú amb la comunitat educativa (20/04/2017).

96

El pròxim curs, les ràtio de les aules experimentals d’Infantil de 2 anys continuaran tenint un màxim de 18 alumnes; les de 3 i de 4 anys seran de 25 alumnes; les de 1r i 2n d’ESO, de 30 alumnes, i les de 1r i 2n de Batxillerat, de 35 alumnes. Amb tot, es continua treballant perquè en cursos successius la ràtio puga rebaixar-se encara més, perquè millore la qualitat de l’ensenyament.

La plantilla docent augmentarà el curs 2017-2018 amb un miler de docents més en les aules sostingudes amb fons públics, que se sumen als més de 3.000 que ja s’hi van incorporar en el curs 2016-2017.

La proposta de planificació d’Educació suposa un saldo positiu de 513 unitats educatives en els centres educatius d’Infantil i Primària sostinguts amb fons públics

Increment del nombre del professorat i estabilitat de la plantilla

Morella2016: Decret de convocatòria d’oposicions a docents. Es convocaran 1.055 places de docents en 2016, de Primària, Secundària, escoles d’idiomes, FP i ensenyaments de règim especial; és la major convocatòria de places des de 2010.

Sagunt2017: Convocatòria pública de places docents 2017-2019. 5.000 vacants.

Oferta Pública d’Ocupació docent 2016

Proves per a cobrir 1.185 places de personal docent de l’OPO de 2016, de les quals 482 són per a mestres; 400 professors d’ESO; 65 professors tècnics d’FP; 50 professors d’EOI; 30 professors de Música i Arts Escèniques, i 38 de catedràtics de Música i Arts Escèniques. A aquestes places se sumen les de promoció interna, que són 120 per a professors d’ESO (28/06/2016). L’Ordre de convocatòria de l’OPE 2016 es va publicar en el DOGV de 6/05/2016.

La Conselleria d’Educació proposa en la Mesa sectorial d’Educació la convocatòria d’unes 5.000 places per a les proves selectives d’ingrés o accés als diferents cossos docents no universitaris entre 2018 i 2019. L’objectiu és incrementar l’estabilitat de les plantilles del professorat i convocar les places de manera concentrada perquè els aspirants tinguen més oferta i més temps per a preparar-se. (22/12/2016)

Concursos de trasllats per a la consolidació de les plantilles docents. El concurs general de trasllats de professorat per al curs 2016-2017 suposa l’adjudicació de plaça definitiva als quasi 2.000 docents en expectativa de destinació, molts d’ells tot esperant aquesta solució des de quasi una dècada. La mesura s’aplica als ensenyaments de Primària, Secundària, conservatoris i escoles oficials d’idiomes. Es tracta d’una mesura fonamental, amb la finalitat de millorar la qualitat de l’educació pública, ja que permet la consolidació de les plantilles docents, la continuïtat dels projectes educatius i una major implicació del professorat en l’entorn sociocultural del centre (16/02/2016).

Substitucions efectives i ràpides. S’han establit un conjunt de procediments per a escurçar la substitució de les baixes del professorat, especialment aquelles que es consideren de difícil cobertura (publicat en el DOGV de 25/02/2016 la resolució per la qual es regulen els procediments d’adjudicació contínua de llocs de treball i de provisió de llocs de difícil cobertura). El temps d’espera per a cobrir les substitucions s’ha reduït a la meitat, de 20 a 10 dies.

Elecció de directors pionera pel grau de participació de centres. Procés més obert i participatiu. S’efectua per mitjà de la constitució de comissions de selecció i preveu una participació activa, tant del professorat que conforma el claustre com dels consells escolars, en què estan representats els diferents col·lectius implicats en el dia a dia del centre. (Resolució de 9/01/2017)

Recol·locació del professorat dels centres privats-concertats. Informe del Ple del Consell sobre l’acord subscrit entre la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport i les organitzacions empresarials i sindicals per a la recol·locació del professorat dels centres

97

privats-concertats que es puga prescindir durant el curs 2016-2017 (Ple del Consell de 29/07/2016). El conseller d’Educació signa la ratificació de l’acord amb les organitzacions empresarials i sindicals. Té vigència per al curs 2016-2017 i es podrà prorrogar per a cursos posteriors mentre les parts així ho decidisquen. (13/03/2017)

Inspecció educativa. El Ple del Consell aprova un nou decret per a regular la inspecció educativa. Té com a finalitat regular l’organització, l’estructura, el funcionament, la formació i l’avaluació de la Inspecció d’Educació, així com l’accés i la provisió de llocs de treball de la Inspecció Educativa, dins de l’àmbit de gestió del territori valencià. (23/06/2017)

Nou mapa d’infraestructures i eliminació de barracons

Morella2016: Modificació de la Llei de patrimoni. Posar ordre normatiu per a facilitar la utilització d’infraestructures educatives per al desenvolupament d’activitats fora de l’horari escolar definitiu

Nou Mapa d’infraestructures escolars. Presentat el Mapa de les infraestructures escolars de la Generalitat 2016-2019, que té com a prioritat eliminar durant aquesta legislatura els barracons i construir 124 centres educatius nous. (26/01/2016)

Segons dades de la Conselleria d’Educació, dels 1.391 centres educatius públics (1.004 escoles d’Infantil i Primària, 29 centres d’Educació especial i 358 IES), 703 necessiten d’algun tipus d’actuació en infraestructures, i això equival al 50 % del centres, amb un total aproximat de 270.000 alumnes i alumnes afectats.

En l’actualitat, hi ha 116 escoles i instituts que estan parcialment en mòduls provisionals. S’ha establit una prioritat d’actuació en aquells centres que compten amb tres o més mòduls i una altra prioritat d’actuació en centres que tenen fins a dos mòduls prefabricats. El pressupost estimat per a abordar aquestes actuacions és de 60 M€.

A més, també es contemplen 463 centres que necessiten algun tipus de reforma o rehabilitació. Aquestes reformes són molt diverses i tenen una relació directa amb el manteniment de les infraestructures i les instal·lacions escolars.

Per a dur a terme les actuacions referides i cobrir les necessitats en matèria d’infraestructures educatives es modifica el ROF de la Conselleria d’Educació de manera que el Servei d’Infraestructures Educatives es converteix en la Sotsdirecció General d’Infraestructures Educatives, amb dos serveis adscrits. (Decret 73/2016, 10/06/2016)

El President de la Generalitat anuncia durant el DPG 2016 que se sol·licitarà al Banc Europeu d’Inversions que participe en el finançament del Pla d’Infraestructures educatives 2016-2019, per a construir 124 centres i eliminar els barracons en altres 116. (14/09/2016)

Centres d’iniciativa social. Acord per a deixar sense efecte l’autorització que permetia la construcció de centres d’iniciativa social – CIS (Consell 28/08/15). Es tractava d’un procés per a promoure la construcció i gestió de centres privats concertats en terreny públic en la Comunitat Valenciana.

Cap dels centres d’iniciativa social promoguts a Elx, Calp, la Vall d’Uixó, Santa Pola, València, Torrent o Alacant s’han construït. En el cas dels centres d’Elx i Calp, les licitacions es van declarar desertes i la resta de centres no van arribar a licitar-se o no van veure culminat el procés de cessió de sòl.

Admissió d’alumnat

Morella2016: Decret d’admissió escolar. Regulació (amb caràcter anual) de l’admissió d’alumnat en els centres educatius sostinguts amb fons públics, seguint els principis d’igualtat d’oportunitats independentment del nivell de renda, la millora constant de la qualitat educativa i l’ensenyament públic com a element central del sistema educatiu.

98

Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat (15/04/2016)

Aprovat pel Ple del Consell el decret pel qual es regula l’admissió als centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. Ha rebut un ampli suport, tant en el procés de negociació com en el Consell Escolar Valencià, màxim òrgan consultiu i de participació social de l’ensenyament valencià. (DOGV 22/04/2016)

Entre les principals novetats, facilita la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies, ja que garanteix que tots els centres sostinguts amb fons públics tinguen els mateixos criteris d’escolarització. A més, el procés d’admissió garanteix que la matriculació en els centres s’ajuste a les preferències de les famílies, ja que el sistema barema per igual fins a 10 opcions.

Entre els criteris d’admissió figuren: l’existència de germans matriculats en el centre; pares, mares o tutors legals que treballen en el centre; proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels seus pares, mares o tutors legals; renda de la unitat familiar; condició legal de família nombrosa, i concurrència de discapacitat funcional en l’alumne o alumna o en algun dels seus pares, mares o germans.

A més, es valora la condició de família monoparental i es té en compte la prioritat d’accés de l’alumnat que es troba en situació d’acolliment familiar, afectat per canvi de centre derivat d’actes de violència de gènere, per ser víctima del terrorisme i la situació d’aquell que la seua família haja sigut objecte de desnonament.

Servei de transport escolar

Transport escolar en centres públics. El Ple del Consell aprova autoritzar la contractació del servei de transport escolar en centres docents públics de la Comunitat Valenciana per al període comprés entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 d’agost de 2019. Pressupost base de licitació, 161.403.648 euros. (22/04/2016)

Es presta aquest servei de manera gratuïta per als alumnes d’Educació Primària i Secundària que es troben escolaritzats en un municipi diferent al de la seua residència per no existir en el seu oferta educativa, i per a l’alumnat escolaritzat en centres i aules específiques d’educació especial. També aquells alumnes i alumnes el domicili habitual dels quals es trobe a una distància de tres quilòmetres o més del centre educatiu més proper dins de la seua localitat o àrea d’influència.

Els plecs del nou contracte inclouen, com a novetat principal, criteris socials, que es tindran en compte en el cas que existisquen diverses propostes amb la mateixa puntuació.

També es preveu com un altre criteri que les empreses tinguen contractades a dones que hagen sigut víctimes de violència de gènere com a instrument per a facilitar la seua inserció laboral.

h. Mesures per a pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE …acordarem amb la comunitat educativa les mesures necessàries per a pal·liar els efectes negatius que tindrà l’aplicació de la LOMCE fins que s’aconseguisca la seua derogació.

Inici de la reconstrucció de l’educació valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Consensuar l’inici de curs escolar en la segona setmana de setembre.

99

Curs escolar 2015-2016:

Programa experimental de 2-3 anys. S’avança l’entrada als centres d’Educació Infantil als 2 anys (col·legis públics i escoles infantils)

Transport. Per primera vegada, funciona des de setembre. Es retira la condició de la línia recta (Resolució de 14/08/2015), que dóna la possibilitat a uns 1.500 beneficiaris més. En total 37.879 beneficiaris i 57 M€ en beques (augment de 660.000 euros).

Menjador. Per primera vegada s’obrin al setembre i al juny, des del primer dia de classe fins a l’últim. 85.000 beneficiaris i 53,7 M€ en beques. (augment de 7 M€)

Unitats educatives. Reobertura de 33 unitats educatives. Les raons pedagògiques s’imposen a les anteriors raons ideològiques de tancament d’unitats públiques.

Currículums i ordenació acadèmica. Aprovat el Decret de modificació dels currículums i l’ordenació general de l’Educació Infantil, Primària i Batxillerat:

- Els centres educatius d’Infantil i Primària podran ampliar les hores lectives de 45 a 60 minuts. A més, es flexibilitza la coordinació docent per a recuperar una millor comunicació entre el professorat.

- S’amplia l’horari de les assignatures troncals optatives de 1r de Batxillerat per a garantir una millor base de coneixement d’àrees fonamentals que permeta una millor preparació per a l’accés de l’alumnat a l’educació superior. S’incrementa una hora lectiva, de 3 a 4 setmanals en aquestes assignatures.

Programa experimental de coordinació horària. S’autoritza l’ampliació del Programa experimental de coordinació horària entre instituts de Secundària i conservatoris de Música i Dansa, amb la finalitat de donar continuïtat a aquesta mesura engegada durant el curs 2014-2015. (DOGV 15/09/2015)

Substitucions de professorat. Signat l’Acord de substitucions entre Educació i els sindicats majoritaris per a garantir que l’alumnat no es quede sense professorat més de 10 dies quan es produeix una baixa o una vacant. (11/12/2015)

Curs escolar 2016-17:

El curs escolar 2016-17 s’inicia amb una baixada de la mitjana d’alumnat per aula, que se situa en un 22,7, per a un curs en el qual puja el nombre d’alumnat en un 1 %, amb 783.565 alumnes. També destaca l’augment de professorat, amb 2.800 docents, amb un total de 66.900 mestres i professors en plantilla. En un any s’ha recuperat el 57 % del professorat suprimit per les retallades de l’antic Govern valencià. (5/09/2016)

Durant aquest curs, ja hi ha 26 centres en procés de construcció, 15 amb obres iniciades dels quals 4 en les comarques d’Alacant, 7 en les de València i 4 en les de Castelló. Els 11 restants començaran les obres durant el curs, 2 en les comarques d’Alacant, 8 en les de València i 1 en les de Castelló. (5/09/2016)

Les principals mesures per a fomentar la igualtat d’oportunitats educatives en el nou curs escolar se centren en l’etapa de 0-3 anys, en els bancs de llibres gratuïts de Xarxa Llibres i en la millora de les beques de menjador, de transport escolar i bo infantil. (5/09/2016)

Avaluacions. Es mantindrà el procediment d’avaluació final de 3r i 6é de Primària marcat per la LOMCE. Aquest procediment es basa en l’elaboració d’un informe individualitzat, fruit de l’avaluació contínua, que tindrà en compte tots els elements i procediments d’avaluació emprats pel professorat durant el curs i que serà lliurat a les famílies. A més, es preveu que els centres que ho desitgen puguen realitzar les proves finals aplicant el model facilitat per la Conselleria (8/06/2016).

Unitats educatives. S’augmenta en 442 les unitats educatives per als centres sostinguts amb fons públics. (6/05/2016)

100

Ràtios. Les ràtios en 1r d’Infantil seran de 25 alumnes; en 1r d’ESO, de 30, i en 1r de Batxillerat, de 35. En aquest sentit, la Conselleria d’Educació continua treballant perquè en cursos successius la ràtio puga rebaixar-se encara més perquè milloren la qualitat de l’ensenyament i les condicions laborals del professorat. (13/05/2016)

Beques menjador. Augmenta en més de 10 M€ el pressupost per a beques de menjador escolar per al curs 2016-2017. El total d’ajudes ascendeix a prop de 64 M€ (29/07/2016). Resoltes les beques de menjador per les quals en el curs 2016-2017 es beneficiaran més de 100.000 alumnes de centres sostinguts amb fons públics, un 11 % més que el curs passat, en què es concediren 90.000 beques (15/09/2016).

Escoles oficials d’idiomes. Una de les principals novetats per al curs 2016-2017 és que els alumnes lliures comptaran amb una doble convocatòria per a les proves de certificació. D’aquesta manera tindran una segona oportunitat de la qual ja disposava l’alumnat oficial. A més, les ràtios es redueixen. Així, els grups de primer nivell, A2, passaran de 42 places del curs 2015-2016 a 35 alumnes per al curs 2016-2017. També, a partir de setembre s’implantarà la matrícula en línia en totes les EOI, la qual cosa facilitarà els tràmits als estudiants. Respecte a l’oferta formativa, s’implantaran els estudis d’eusquera, romanés, japonés i neerlandés. (16/06/2016).

Programa experimental de 2-3 anys. S’amplia l’oferta d’aules de 2-3 anys. Hi haurà 69 aules en centres educatius públics de tot el territori valencià.

Curs escolar 2017-18:

En el curs escolar 2017-18 se seguirà amb la baixada de la mitjana d’alumnat per aula, que se situarà en 25 per a 3 i 4 anys; 30 per a 1r i 2n d’ESO, i 35 per als dos cursos de Batxillerat. També destaca que segueix augmentant el professorat en 1.000 docents. (20/04/2017)

S’ampliarà l’oferta en formació lingüística per al professorat. De manera que s’oferiran 5.260 places d’anglés i 1.540 de valencià, més 1.500 de formació a la carta, 3.000 de capacitació i 600 places d’estades al Regne Unida i Irlanda. (29/05/2017)

Banc de llibres. Per al curs 2017-2018 la dotació per al programa serà de 29’8 M€, és a dir, un 3 % més que el curs 2016-2017.

Ajudes bo infantil. S’avança uns quants mesos el tràmit del bo infantil per al pròxim curs, per tal de facilitar la gestió de les ajudes tant a les famílies com a les escoles infantils. Aquest pròxim curs, l’import de les ajudes ascendeix a 33 M€. (03/05/2017)

Programa experimental de 2-3 anys. Segueix l’ampliació de l’oferta d’aules de 2-3 anys. Hi haurà un total de 96 aules en centres educatius públics de tot el territori valencià.

Unitats educatives. La proposta de planificació per al curs 2017-2018 suposa un saldo positiu de 513 unitats educatives en els centres educatius d’Infantil i Primària sostinguts amb fons públics. .

Novetats de la Formació Professional. S’incrementa en més de 358 professors la plantilla docent respecte al curs anterior per a atendre l’alumnat de les 51 unitats noves de Formació Professional, tant de cicles formatius com d’FP Bàsica i de segona oportunitat, que es posaran en marxa a l’inici del curs.

Substitucions efectives i ràpides. El temps d’espera per a cobrir les substitucions s’ha reduït a la meitat, de 20 a 10 dies.

Escoles oficials d’idiomes. A l’efecte de creació i supressió d’escoles oficials d’idiomes i les seues seccions, s’està treballant en el projecte de Decret pel qual s’estableix el reglament orgànic de funcionament de les escoles oficials d’idiomes valencianes, l’elaboració d’un mapa d’escoles oficials d’idiomes que garantisca l’accés a l’ensenyament d’idiomes al major nombre possible de població adulta. El

101

disseny del mapa escolar es fonamentarà en criteris geogràfics, poblacionals i socioeconòmics, determinats per la Conselleria.

Pal·liar els efectes negatius de l’aplicació de la LOMCE

Conferència sectorial d’educació. La Conselleria d’Educació forma part del grup de responsables d’Educació de 12 comunitats autònomes, que han demanat una convocatòria urgent de la Conferència Sectorial d’Educació per a debatre conjuntament les mesures d’implantació de la LOMCE en l’actual context polític i social. L’objectiu és acabar amb la inseguretat i la incertesa que generen en les famílies temes tan fonamentals per a l’educació de l’alumnat com les revàlides, els itineraris, les proves d’accés a la universitat o els accessos a la Formació Professional, i acabar amb la indefinició que presideix l’actual situació (6/04/2016).

Revàlides.

- El Consell acorda interposar un recurs contra el Reial decret 310/2016, pel qual es regulen les característiques generals de les proves d’avaluació final d’educació Secundària i Batxillerat. (28/10/2016)

- Després de mesos d’incertesa per a l’alumnat de 2n de Batxillerat, el Ministeri d’Educació rectifica respecte a les revàlides de Batxillerat i les proves d’accés a la universitat (PAU), que seran idèntiques a les que s’han fet fins ara a proposta de la Generalitat Valenciana. (21/11/2016)

Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres

Pla per a la Gratuïtat dels llibres de text #XarxaLlibres iniciat el curs 2015/16.

Inversió al voltant de 100 M€. Aportació de l’import a parts iguals entre la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. Autorització del Ple del Consell per a la signatura dels convenis amb les diputacions per a l’aplicació del Pla, així com per a la creació de bancs de llibres de text en els centres públics i privats concertats (2/10/2015).

Estalvi per estudiant de centres públics i concertats d’un màxim de 200 € en el curs 2015-2016. Rebran 100 € a la compra (en els ajuntaments) en una 1a fase, i altres 100 € en el centre educatiu si els retornen en bon estat en finalitzar el curs (2a fase del programa); amb aquests llibres es constituirà un banc de llibres (2/10/2015).

Banc de llibres. La creació dels bancs de llibres és l’objectiu final del programa #XarxaLlibres per a garantir la gratuïtat dels llibres i els materials curriculars a partir del curs 2016-2017 i, al mateix temps, complir amb l’objectiu pedagògic d’involucrar l’alumnat i tota la comunitat educativa en el bon ús dels materials, des de valors com la solidaritat i la coresponsabilitat. (19/05/2016)

Primera fase del programa (100 € per a la compra de llibres):

Acords amb grans ajuntaments i diputacions. El Ple del Consell autoritza la concessió de 6,1 M€ en subvencions als ajuntaments de València i Elx (13/11/2015) i de 3,2 M€ en subvencions als ajuntaments d’Alacant i Castelló (20/11/2015). Així mateix, s’han signat acords amb diputacions: València, 12/11/2015; Castelló, 26/11/2015; Alacant, 18/12/2015.

Ajuntaments adherits. S’hi han adherit un total de 528 ajuntaments i entitats locals menors, als quals la Conselleria ha concedit 32,5 M€.

Pagaments realitzats. En la primera fase d’ajudes de #XarxaLlibres, a data 19 de maig de 2016, s’han registrat un total de 318.491 sol·licituds (100.743 corresponen a la província d’Alacant, 40.097 a la de Castelló i 177.651 a la de València). Els imports que ja s’han pagat o estan en tràmit, si es fan efectius arribaran al 84,14 % (20,5 M€). D’aquests, un 55 % corresponen a ajudes que ja s’han fet efectives (13,4 M€), mentre que el 29 % estan tramitades i preparades per a pagar. (7,1 M€)

102

Segona fase del programa (100 € per la devolució i constitució del banc de llibres):

Instruccions. La Conselleria d’Educació dicta les instruccions que hauran de seguir les famílies per al lliurament dels llibres de text i materials curriculars del curs actual i la recepció de la segona fase de l’ajuda del programa. Les famílies, al final del curs 2015-2016, han de lliurar en el centre escolar els llibres de text i materials curriculars utilitzats. Els llibres s’admetran sempre que siguen susceptibles de ser reutilitzats (19/05/2016).

Posada en funcionament del banc de llibres. Publicada l’ordre per la qual es regula la creació i posada en funcionament de bancs de llibres i material curricular en els centres sostinguts amb fons públics. També regula les ajudes que rebran els centres per a la reposició i renovació dels materials. (15/06/2016)

Participació. El programa #XarxaLlibres s’ha completat amb una participació de prop de 360.000 alumnes del territori valencià. Les xifres de participació, pel que fa a les comarques d’Alacant, són de 119.981 estudiants. A les comarques de Castelló han participat 44.189, i a les de València, 195.346. (26/08/2016)

Reposició i renovació de llibres. La Generalitat assigna els recursos econòmics pertinents per a la reposició dels bancs de llibres del programa en tots els centres sostinguts amb fons públics per al curs 2016/2017, amb prop de 42 M€. En total, es van pressupostar el mes de juliol 28 M€ específics, als quals cal sumar 13 M€ més avançats per la Conselleria als centres educatius en concepte de despeses de funcionament, amb la intenció de, en el cas de ser necessari, cobrir les necessitats de reposicions de llibres en escoles i instituts per al curs 2016-2017 (24/08/2016). Per al curs 2017-2018,es consigna una dotació pressupostària de 29,8M€ per a la reposició de material curricular i llibres de text. (Resolució de 24 de maig de 2017)

Subvencions a ajuntaments que no poden atendre les despeses de cofinançament de XarxaLlibres (Ple del Consell d’1/07/2016). Aprovades les bases reguladores per a la concessió directa de subvencions als ajuntaments o entitats locals menors que participen en el programa de gratuïtat de llibres de text XarxaLlibres i que tenen com a objectiu compensar les despeses corresponents a la seua part de cofinançament del programa per al curs 2015-2016. L’import màxim estimat d’aquestes ajudes ascendeix a 502.483,08€.

Alguns ajuntaments no van poder executar el programa en una primera fase, per constar informe desfavorable sobre la seua sostenibilitat financera. Es tracta de les entitats locals d’Aigües, Bigastre, Castielfabib, Cullera, Finestrat, Foios, Oriola, la Pobla Llarga, Silla i Monòver. En tots aquestes, la Conselleria d’Educació va consignar la dotació pressupostària que els corresponia, de manera que l’alumnat d’aquestes localitats poguera participar del programa. (Decret 78/2016 de 01/07/2016)

i. Ràdio i televisió pública …garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una ràdio i televisió públiques valencianes.

Nou Botànic

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

- Reclamar al Govern Central la restitució del segon múltiplex digital per a les emissions de TDT a la Comunitat Valenciana que va eliminar en 2014.

- Reclamar al Govern Central l’ampliació de les freqüències d’FM per a les emissions de radi a la Comunitat Valenciana.

103

Nou model de radiotelevisió pública obert a la societat valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Cessar els liquidadors de RTVV.

Morella2016: Proposta al Consell per la qual es modifica el Decret ACC i DT. Incloure, a proposta dels partits, 5 representants per al procés de transició i possibles emissions de RTVV fins a la nova llei.

Torrevella2016: Posada en funcionament del servei públic de radiodifusió i televisió.

Creació de l’Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de Comunicació (ACC-RTV)

Per a propiciar una participació de la societat civil en la configuració del que ha de ser el desenvolupament dels mitjans de comunicació i el sector audiovisual, especialment en el desenvolupament de l’article 56 de l’Estatut d’Autonomia de la CV, es crea per Decret del Consell de 17/07/2015 l’ACC-RTVV, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació social de la Generalitat, adscrit a la Presidència.

A més, per a donar compliment a la Resolució 150/IX de les Corts, de 24/2/2016, es va modificar la composició d’aquest ACC-RTV per Decret del Consell 37/2016 de 8 d’abril de 2016, i per Resolució del SAC es van incorporar a aquest òrgan els cinc vocals proposats per tots els grups polítics dels Corts.

S’han dut a terme 13 reunions de l’ACC-RTV i d’altres de la Comissió de valoració de projectes, en les quals s’han debatut i proposat les necessitats tècniques i de continguts per a engegar el servei de radiotelevisió pública, s’han adoptat acords sobre propostes de continguts, la seua difusió i selecció per mitjà de consultes preliminars de mercat, s’han respost els dubtes del sector audiovisual i s’han seleccionat projectes de continguts animats, de ficció (documentals, sèries, pel·lícules…) i programes per a la televisió pública autonòmica.

Fòrum Social de l’Audiovisual i comissió d’experts en comunicació

Suport i participació en el Fòrum Social de l’Audiovisual a les Corts per a abordar el nou model de RTVV amb representants del sector audiovisual, dels grups parlamentaris i de l’Alt Comissionat. (7/09/2015)

El President de la Generalitat, rep de mans dels membres de la comissió d’experts en comunicació de les universitats valencianes el document sobre les bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del servei públic de radiotelevisió. Aquest informe, juntament amb altres aportats pel Consell, serviran de base per al debat de la Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual, creada a les Corts, amb un acord que recupera i àmplia les funcions de l’anterior Comissió de Control de RTVV. (18/11/2015)

Llei per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió

Proposta i aprovació a les Corts de la Llei 12/2015, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, amb els vots a favor dels grups parlamentaris Socialista, Compromís i Podem-Podem, i l’abstenció del grup parlamentari Popular i Ciutadans (22/12/2015).

Amb aquesta Llei es deroga la Llei de 2013 que va tancar la radiotelevisió pública valenciana i la prohibició de la Generalitat per a la prestació del servei públic de ràdio i televisió, al mateix temps que es preveu la paralització de la liquidació de RTV SAU i la reversió dels seus béns al patrimoni de la Generalitat.

Aquesta llei (publicada en el DOGV de 31/12/2015) preveu que ha d’aprovar-se una nova llei de la radiotelevisió pública en un termini de sis mesos des de l’elaboració dels primers informes.

104

Llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic

Elaboració i presentació davant la Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual de les Corts de sengles informes dels liquidadors de la RTV SAU (febrer i maig de 2016) sobre l’ens públic RTVV i la RTV SAU en liquidació, per a exposar la situació econòmica financera del procés de liquidació i avaluar el cost de la posada en marxa del servei públic de radiotelevisió.

També s’elabora un informe sobre la situació i perspectives de les instal·lacions i material tècnic de l’extinta RTVV, així com de les possibilitats i costos d’iniciar les emissions (febrer 2016).

Presentat un informe elaborat per l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) que estima que l’obertura d’una nova radiotelevisió pública valenciana generaria un impacte de 46 M€ de renda sobre l’economia de la Comunitat Valenciana i de 1.275 ocupacions, directes i indirectes. (19/05/2016)

La Comissió de radiotelevisió i de l’espai audiovisual de les Corts aprova la proposta de text normatiu que servirà de base per a la futura llei de la radiotelevisió pública autonòmica. La futura Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que preveu el text normatiu, estarà adscrita orgànicament a la Presidència de la Generalitat i actuarà amb plena autonomia i independència. (9/05/2016)

El Consell acorda manifestar a les Corts el seu criteri favorable a la presa en consideració de la Proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, presentada pels grups parlamentaris Podem-Podem, Compromís i Socialista. (Ple del Consell de 20/05/2016)

- La Proposició de llei ha sigut elaborada de conformitat amb les previsions contingudes en la Llei 12/2015, en el marc de la ponència constituïda en el si de la Comissió de radiotelevisió valenciana i de l’espai audiovisual.

- En el seu articulat, la iniciativa defineix els principis generals i el marc de govern de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que haurà d’assegurar la prestació del servei públic de radiotelevisió a la Comunitat Valenciana, així com el marc normatiu bàsic i línies estratègiques per a la producció, continguts i emissions, el seu règim econòmic i de recursos humans, a més dels mecanismes de control a què haurà d’estar sotmesa, segons recull el preàmbul de l’acord.

El Ple de les Corts aprova la Proposició de llei per a la posada en marxa de la CVMC. (14/07/2016)

El Consell aprova el pressupost per a l’exercici de 2017 de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), que ascendeix a 55 M€, dels quals 36,8 corresponen a la Societat Anònima. (24/02/2017)

Les Corts trien la candidata proposada pel Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC) com a directora general de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana (2/03/2017).

El Consell aprova el pressupost per a l’exercici 2017 de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (CVMC), que ascendeix a 36,8 M€ (23/06/2017).

Consultes preliminars de mercat sobre els continguts de la nova televisió. Aprovació per l’ACC-RTV de les consultes preliminars de mercat per a la presentació i selecció de continguts d’animació, així com de ficció (documentals, sèries, pel·lícules, etc.), i programes per a la pròxima televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana (DOGV 3/05/2016 i 26/05/2016) i publicació de les propostes que s’han remés per a la seua contractació a la CVMC (DOCV 3/8/2016, DOCV 14/12/2016, DOCV 21/02/2017 i DOCV 10/5/2017).

105

La Generalitat va optar per aquestes consultes de mercat, una opció que s’arreplega en l’article 40 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu amb la finalitat de planificar i desenvolupar el procediment de contractació per a l’aprovació de la CVMC, avançar les contractacions i dinamitzar el sector audiovisual. (1/06/2016)

S’han presentat un total de 502 projectes, entre ficció (167), animació (57) i documentals (287), dins de la consulta preliminar de mercat per a arreplegar ofertes de continguts per a la pròxima radiotelevisió autonòmica. Està previst que es destinen 15 M€ per a seleccionar i comprar aquests continguts i començar a engegar la CVMC. (1/06/2016)

A més, el sector audiovisual valencià ha enviat un total de 303 noves propostes de programes, per als quals està previst dedicar altres 10 M€, en una tercera consulta preliminar de mercat que cercava recollir ofertes de programes de varietats de tot tipus. (21/06/2016)

Recuperació de béns i drets de RTVV. El Ple del Consell de 17/06/2016, constituït en Junta General d’Accionistes de Radiotelevisió Valenciana SAU, acorda:

Instar els liquidadors de la societat a realitzar les operacions mercantils necessàries per a l’adjudicació a la Generalitat de tots els béns i drets que comprenen l’immobilitzat material i intangible de RTVV.

- L’acord s’adopta d’acord amb la Llei 12/2015, de 29 de desembre, per a la recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, que estableix les condicions de la reversió dels béns necessaris per a la prestació dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

- En virtut de l’acord adoptat pel Consell, s’inicien els passos per a cedir a la Generalitat, garant legal del pagament dels deutes de la societat RTVV, tots els actius necessaris per a la prestació del servei públic autonòmic de ràdio i televisió per part de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.

Instar els liquidadors de la societat a resoldre el contracte de dret de superfície subscrit en 2002 amb la mercantil Mizquitillas per a la seu de RTVV a Alacant i encomanar a l’Advocacia de la Generalitat que estudie l’adopció d’actuacions per a defensar els interessos de la Generalitat.

- La resolució del contracte permetrà alliberar del pagament d’una quantitat global propera als 3 M€, corresponents al cànon mensual establit fins a 2035. Els liquidadors ja van deixar de fer front a les obligacions del contracte per considerar les seues clàusules abusives, la qual cosa ha permés, a més, deixar de pagar 371.398,45 euros.

Centre de comunicacions i de producció audiovisual de la Generalitat. El president de la Generalitat anuncia que el Consell impulsarà un centre de comunicacions i de producció audiovisual en les instal·lacions de l’antiga Radiotelevisió Valenciana SAU en liquidació, situades a Burjassot, on, a més, podran situar-se altres televisions (29/08/2016). Sobre aquest tema ha d’assenyalar-se l’acord adoptat, al desembre de 2016, entre la CVMC i els liquidadors de RTV SAU, per a l’ús de determinats espais d’aquest Centre. Així mateix, s’està negociant amb la Corporació RTVE per a la possible ubicació del seu centre territorial en aquestes dependències. Generació d’un nou espai audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Morella2016: Proposta de Resolució del Consell per a l’adjudicació de les llicències de TDT en les demarcacions i als operadors que han aportat documentació.

Morella2016: Proposta d’acord del Consell per a sol·licitar al Govern la gestió d’un segon múltiplex d’àmbit autonòmic a la Comunitat Valenciana.

106

Morella2016: Decret pel qual es modifica el Decret 212/2009 del Consell, pel qual es regula el registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Morella2016: Decret pel qual es regula el règim jurídic per a la prestació dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Torrevella2016: Llei del consell i arxiu audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Sagunt2017: Convocatòria d’un nou concurs per a l’adjudicació de 31 llicències de radiodifusió sonora en FM a la Comunitat Valenciana.

El Consell aprova el Decret 4/2017, pel qual es regulen els serveis i el Registre de prestadors de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana. (DOGV 27/01/2017)

Llicencies TDT. Acords del Consell pels quals s’adjudiquen concessions administratives, que es transformen en llicències, per a l’explotació de programes del Servei Públic de televisió digital terrestre (TDT) amb cobertura local.

El Ple del Consell de 26/02/2016 aprova l’adjudicació de les concessions administratives per a l’explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a tres demarcacions. S’adjudiquen les concessions i es transformen en llicències els lots 7-Castelló (Canal 50 TL01CS), 9-Vinaròs (Canal 53 TL04CS) i 13-València (Canal 23 TL06V).

El Ple del Consell de 22/04/2016 aprova l’adjudicació de les concessions administratives per a l’explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a quatre demarcacions: Elda, Morella, Sagunt i Torrent.

El Ple del Consell d’1/07/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a l’explotació de tres programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyent a la demarcació Ontinyent-Xàtiva.

El Ple del Consell de 8/07/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a l’explotació de tres programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyent a la demarcació Benidorm.

El Ple del Consell de 4/08/2016 aprova l’adjudicació de la concessió administrativa per a l’explotació de programes del servei públic de la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb cobertura local pertanyents a dues demarcacions: Alcoi i Alzira.

El Ple del Consell de 30/09/2016 adjudica les concessions per a l’explotació del servei de TDT local a Alacant, Elx, Oriola i Torrevella.

Durant 2017 aquestes noves llicenciatàries de televisió han anat constituint les societats gestores del canal per a l’emissió del senyal en cadascuna de les demarcacions, en major part de les quals s’han iniciat les emissions.

Llicències d’FM. El Consell aprova renunciar a l’adjudicació de 31 llicències per a la prestació del servei de comunicació audiovisual de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de caràcter comercial a la Comunitat Valenciana, convocades per resolució de 9 de novembre de 2011 i sobre les quals, durant cinc anys, no s’havia formulat proposta d’adjudicació. (Ple del Consell de 8/07/2016 i DOCV 18/07/2017)

El 23 de maig de 2016, la Secretaria Autonòmica de Comunicació, òrgan competent en la matèria, va emetre un informe sobre la concurrència de raons d’interés públic que justifiquen la renúncia a la concessió de les llicències convocades.

Així mateix, la Mesa de licitació, reunida en les sessions de 24 de maig i 1 de juny de 2016, va fer palés que la insuficient motivació dels informes tècnics de valoració que es troben en l’expedient fa impossible formular en l’actualitat una proposta d’adjudicació degudament motivada.

107

S’està preparant un nou concurs sobre bases jurídiques i tècniques adaptades a la legislació actual, així com amb la reserva de certes freqüències per a les emissores de radiodifusió sense ànim de lucre.

Protecció de l’espectre radioelèctric d’interferències i emissions il·legals. En l’actualitat, s’estima que a la Comunitat Valenciana operen unes 300 emissores de radiodifusió i unes 100 de TDT que desenvolupen la seua activitat sense disposar de la preceptiva llicència, i que utilitzen freqüències reservades pels corresponents plans tècnics nacionals d’FM i TDT, per la qual cosa s’han iniciat les actuacions administratives pertinents per a determinar quines són i on estan situades aquestes emissores, i s’han iniciat expedients sancionadors.

Sol·licitud de més freqüències i convocatòria per a l’adjudicació de llicències d’FM per a entitats sense ànim de lucre i per a afavorir la pluralitat de l’oferta radiofònica

L’article 32 de la Llei general de comunicació audiovisual disposa que les entitats privades que tinguen la consideració legal d’entitats sense ànim de lucre podran prestar serveis comunitaris de comunicació audiovisual per a atendre les necessitats socials, culturals i de comunicació específiques de comunitats i grups socials, així com per a fomentar la participació ciutadana i la vertebració del teixit associatiu, amb uns continguts que hauran de ser en obert i sense cap tipus de comunicació comercial.

El Ple del Consell de 22/01/2016, va acordar sol·licitar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme que habilite l’espai radioelèctric necessari per a la posada en marxa de serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre a la Comunitat Valenciana. A més, s’estan mantenint diverses reunions amb el Ministeri per a reclamar l’inici d’un nou pla tècnic que l’habilite.

Sol·licitud d’un segon canal múltiple digital de TDT de cobertura autonòmica

El Consell de 22/01/2016, va acordar sol·licitar al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme que habilite l’espai radioelèctric necessari per a la gestió d’un segon múltiplex de TDT d’àmbit autonòmic, que la Comunitat Valenciana va perdre després de la reordenació de l’espectre radioelèctric que es va produir en 2014.

Amb aquest nou múltiplex, la Comunitat Valenciana pot disposar de dos canals múltiples: un per a les emissions en alta definició i estàndard de la futura TVV i l’altre per als llicenciataris privats i per a les emissions de les televisions públiques de les altres comunitats autònomes amb les quals ja existeix un acord per a la reciprocitat de les respectives emissions.

En la reunió institucional entre els Presidents de la Comunitat Valenciana i Catalunya s’acorda avançar cap a reciprocitat entre la nova televisió pública valenciana i TV3. Amb aquest motiu, s’engegarà una comissió tècnica per a fer possible aquesta relació de col·laboració. (19/09/2016)

Registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual. L’aprovació del Decret 4/2017, que modifica el Decret 212/2009 del Consell, i pel qual es regula el registre de prestadors de serveis de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana, ha permés iniciar els treballs i la posada en marxa del Registre de prestadors del servei de comunicació audiovisual de la Comunitat Valenciana.

Prestació dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre. Aprovació del Decret 4/2017 pel qual es regula el règim jurídic per a la prestació dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Llei de creació del Consell de l’audiovisual de la Comunitat Valenciana i reforma de la Llei del sector audiovisual. Després del període d’informació pública per a l’esborrany de l’avantprojecte (DOGV 27/03/2017) que va finalitzar el 20/04/2017, s’ha prosseguit el procés d’elaboració de l’avantprojecte, l’elevació del qual al Consell està prevista per al mes de juny de 2017.

108

Altres actuacions relacionades amb el sector audiovisual: Ciutat de la Llum

Subhasta del complex Ciutat de la Llum. El consell d’administració de Ciutat de la Llum d’Alacant, constituït com a mesa de contractació, declara deserta l’alienació mitjançant subhasta pública dels equipaments del complex audiovisual. És la segona subhasta que queda deserta. (25/04/2016)

L’única oferta, presentada per l’empresa Cinespace Ñ, que no ha constituït la garantia provisional del 5 % per la proposta realitzada a la totalitat dels actius de Ciutat de la Llum i que, tal com arreplegava el plec de condicions relatives al contracte, ascendia a 4,7 M€.

Inici del procés de liquidació de Ciutat de la Llum. El Consell d’Administració de Ciutat de la Llum SA aprova la liquidació de la societat. En ser el major creditor del complex Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), és aquesta entitat la que assumeix Ciutat de la Llum, tant els seus actius, com els seus deutes, que es xifren en 193 M€ a SPTCV més uns 30 M€ a l’IVF i a la Generalitat directament. (26/05/2016)

Amb caràcter previ a materialitzar la cessió d’actius i passius es va sol·licitar, al setembre de 2016, l’aprovació de la Comissió Europea, que ha autoritzat al maig de 2017 aquesta fórmula, imposant, no obstant això, un termini temporal de no-realització d’activitats econòmiques, el qual va a ser objecte de negociació amb l’esmentada institució europea (01/06/2017 ).

Cursos Ciutat de la Llum 2016. Conveni entre Presidència de la Generalitat i la Universitat d’Alacant per al desenvolupament de cursos de contingut audiovisual i altres activitats culturals en matèria de comunicació en la ciutat d’Alacant. (Ple del Consell de 6/05/2016)

L’activitat es portarà en diferents àrees com són: la realització i producció audiovisual, la iniciació per a joves a les tècniques audiovisuals i de comunicació així com el doblatge en valencià.

Es realitzaran quatre cursos que versaran sobre “De la idea a la pantalla”, impartit per Montxo Armendáriz i Puy Oria; “L’actor davant la càmera”, impartit per Gracia Querejeta; “Workshop d’Iniciació al Cinema #makers”, impartit per Giovanna Rives i José Luis Siurana, i “Curs de doblatge”, impartit per Benjamí Figueres i José Luis Siurana.

Cursos Ciutat de la Llum 2017. Com a continuació, durant l’estiu de 2017, es realitzaran així mateix els següents cursos:

Es realitzaran quatre cursos que versaran sobre “Ficció i adaptació literària per a televisió. Any Blasco Ibáñez”, impartit per Javier Olivares Zurrilla; “Finançament i fiscalitat en l’audiovisual”, impartit per Isabel Mariscal i Mariano L. Arrieta; “La música per a audiovisual”, impartit per Luis Ivas, i “Workshop d’iniciació al cinema #Makers17”, impartit per Verónica Cerdán, Mentxu Segura Díez, Abdelatif Abdeselam, Pau Martínez, Rafael Maciá i Inés Gil. ( 01/06/2017)

j. Aprovar una Llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI …i contra la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere i un Pla autonòmic per a la igualtat de tracte, contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància.

Nou Botànic

58. Desenvolupament i actualització de l’actual Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere. Desenvolupament del Consell de les Dones.

59. Elaboració participativa de la Llei integral per a la igualtat efectiva de persones LGTBI i contra la discriminació per orientació sexual o identitat de gènere.

109

Mesures contra la discriminació per orientació sexual

Morella2016: Llei integral de transsexualitat.

Morella2016: Pla d’intervenció sobre diversitat sexual en les escoles i instituts, en coordinació amb la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport.

Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. Aprovada la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, que despatologitza la transsexualitat, reconeix drets i suprimeix requisits a les persones transsexuals, a més de promoure mesures en àmbits com l’educació i l’ocupació; elaborada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en col·laboració amb les conselleries amb competències en educació, sanitat, justícia i treball, i consensuada amb entitats socials i partits polítics. (DOGV 11/04/2017)

Aquesta llei és una aposta del Consell per la despatologització de la transsexualitat, que ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.

L’objectiu de la norma és regular el reconeixement legal del dret a la identitat de gènere de tota persona, en un exercici lliure i sense pressions legals o socials i, com a concreció d’aquest reconeixement, garantir que la llei aplicable a les persones no les patologitza o sotmet a condició de prejudici sobre la seua capacitat, dignitat i habilitats.

La llei regula els drets d’aquestes persones en àmbits tan diversos com l’educatiu, el sanitari, el social o l’administratiu, amb la finalitat d’establir un marc normatiu adequat per a garantir el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una identitat de gènere sentida diferent a l’assignada en el moment del seu naixement.

Protocol per a garantir el dret a la identitat de gènere. La Conselleria d’Educació crea el protocol d’acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat en els centres educatius, una mesura que entra en vigor amb la publicació en el DOGV. S’activarà en els centres educatius públics i es podran acollir tots aquells que ho desitgen. (27/12/2016)

La finalitat d’aquest document és afavorir la inclusió educativa, assumir la igualtat i la diversitat com a valors cabdals i irrenunciables, de manera que totes les persones que conformen la comunitat educativa respecten i facen respectar els drets humans. Per això, serà imprescindible facilitar la construcció de la seua identitat i la participació activa en la vida del centre, de manera que senta la pertinença real al grup d’iguals, al centre i a l’entorn.

Aquest protocol ajudarà els equips directius i els orientadors dels centres a tractar la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la intersexualitat en els centres educatius com a opcions socials normalitzades i ajudarà a prevenir casos d’assetjament escolar.

Els centres educatius elaboraran el seu projecte educatiu de centre, el Pla de convivència i igualtat, i la resta de reglaments, plans i programes de centre, des dels principis del respecte a la llibertat individual fins als drets d’identitat de gènere i orientació sexual, lliurement expressats pels membres de la comunitat educativa.

Campanya per a reivindicar el reconeixement del dret a la identitat de gènere. La Conselleria d’Igualtat elabora una campanya per a reivindicar el reconeixement del dret a la identitat de gènere, amb la qual pretén conscienciar la ciutadania sobre les situacions que pateixen les persones transsexuals, especialment quan inicien el camí per al reconeixement de la seua identitat de gènere sentida. El llançament d’aquesta campanya coincideix amb la commemoració, el pròxim 17 de maig, del Dia Internacional contra la LGTBIfobia, en el qual es pretén denunciar les situacions de discriminació a què encara ha de fer front aquest col·lectiu. (14/05/2017)

Ajudes per a programes de suport a la igualtat en la diversitat. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives subvenciona per primera vegada entitats sense ànim de lucre que

110

desenvolupen programes de suport a la igualtat en la diversitat, que permeten la posada en marxa de projectes destinats a la defensa de la diversitat sexual, familiar, ètnica, cultural, religiosa i de culte. Es finançaran, especialment, les dirigides al col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (Col·lectiu LGTBI) i al Poble Gitano. (DOGV 7/06/2016)

Declaració institucional. El Consell aprova una Declaració institucional a favor que es descatalogue la transsexualitat com una patologia, sumant-se així a la celebració del Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans. Amb aquesta Declaració Institucional, el Consell pretén també manifestar el seu compromís amb el dret a la identitat sexual i de gènere de totes les persones i la seua voluntat per a eradicar desigualtats i discriminacions a la Comunitat Valenciana (23/10/2015).

Campanya de sensibilització contra l’homofòbia. La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives s’afegeix a la celebració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia (LGTBIfobia), 17 de maig , amb una campanya de sensibilització que pretén fer visibles situacions de discriminació i de vulneració dels drets humans de les quals continua sent objecte el col·lectiu LGTBI. (15/05/2016)

Igualtat de gènere

El Consell aprova el seu criteri favorable sobre la Proposició de llei de modificació de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per a garantir la paritat de gènere en els seus òrgans. La finalitat del projecte és modificar les lleis reguladores de les institucions comissionades de les Corts Valencianes, així com de les institucions consultives de la Generalitat, per a garantir-ne la paritat de gènere en la composició. (12/05/2017)

Suposa la modificació dels articles que fan referència al nomenament i renovació dels membres de la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes, comissionades de les Corts, i del Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, com a institucions consultives de la Generalitat, amb l’objectiu de garantir-ne la composició paritària.

Creació d’unitats d’igualtat en cadascuna de les conselleries i en Presidència de la Generalitat perquè vetlen per l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes. Els nous reglaments orgànics i funcionals, publicats el 22/09/2015, ja contemplen aquestes unitats d’igualtat.

Els càrrecs de lliure designació amb els quals explica la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives estan ocupats fins a prop d’un 70 % per dones, ja que el 63,3 % de les sotsdireccions i prefectures de servei estan ocupades per elles, una xifra que s’eleva fins al 68 % en el cas de les prefectures de secció. (13/11/2016)

L’acord de legislatura signat per la Generalitat amb les principals centrals sindicals sobre condicions del personal de l’administració inclou un calendari detallat per a l’elaboració, negociació, aprovació i aplicació de plans d’igualtat en els diferents sectors de l’Administració pública valenciana (09/06/2016).

Constitució i posada en marxa de la Mesa per l’educació i per a l’eradicació de les actituds masclistes de la mà de les entitats feministes, associacions de dones, professionals i àmbit educatiu, per a dissenyar un Pla de Coeducació i Prevenció d’Actituds Masclistes en l’àmbit educatiu. Revisió amb perspectiva de gènere del currículum escolar i material educatiu. Formació contínua en igualtat i diversitat del professorat (04/02/2016).

En el marc de la nova Llei de la funció pública, el Ple del Consell aprova el II Pla d’igualtat d’homes i dones de l’Administració de la Generalitat. El Pla ha sigut negociat en el si de la Comissió d’igualtat, constituïda al maig de 2016 (10/03/2017).

La Conselleria de Sanitat acorda amb els sindicats el primer Pla d’igualtat en l’àmbit sanitari, nou anys després de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat

111

efectiva de dones i homes, que recollia la necessitat d’elaborar plans d’igualtat en les administracions públiques, i l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que obligava a això. Aquesta iniciativa s’ha portat per fi a la pràctica nou anys després de l’aprovació de la llei (4/03/2016).

Reunió constitutiva de la comissió encarregada de la redacció del I Pla d’igualtat del personal de l’Administració de Justícia en el territori valencià, que per primera vegada definirà les polítiques i les accions a dur a terme per a garantir la igualtat efectiva i real entre dones i homes en l’àmbit del personal funcionarial de Justícia transferit a la Generalitat Valenciana (18/01/2017).

Constitució de la Mesa per la igualtat laboral i salarial i contra la feminització de la pobresa. Formada pels grups parlamentaris, sindicats, organitzacions empresarials, entitats feministes, associacions de jubilades i pensionistes, i associacions de famílies monoparentals. La Mesa (a petició de les Corts) abordarà les desigualtats socioeconòmiques per raó de gènere (3/05/2016). Reunió de la Mesa en la qual s’ha aprovat l’estratègia de governança del Pla valencià d’inclusió i cohesió social (VICS) (17/02/2017).

Aplicació de l’enfocament de la igualtat de gènere en totes les ajudes cofinançades amb el Fons Social Europeu, tant del Programa operatiu d’Ocupació Juvenil com del Programa Operatiu regional de la Comunitat Valenciana per al període 2014-2020 (03/03/2016). Es promociona la igualtat de gènere, fins i tot amb mesures de discriminació positiva, en totes les accions que es desplegaran.

La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques, i Vertebració del Territori constitueix un grup de treball per a abordar l’urbanisme, l’habitatge i la mobilitat des de la perspectiva de gènere. Primera reunió celebrada el 7 d’abril de 2016.

El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a la creació i funcionament de la Càtedra d’Economia Feminista durant l’exercici 2017. Està dotada amb una quantitat màxima de 30.000 euros (9/06/2017).

Cultura. L’Institut Valencià de Cultura col·labora amb diferents associacions i en diferents festivals en la celebració de certàmens o cicles per la igualtat de gènere.

Centres docents no universitaris. Creació de la figura de la persona coordinadora d’igualtat i convivència en cadascun dels centres docents sostinguts amb fons públics, dotada amb dues hores de dedicació.

Esport. En les ajudes dirigides al foment de l’esport federat i en els programes de tecnificació esportiva, s’ha inclòs com a criteri de valoració la participació de dones en les juntes directives de les federacions.

Campanyes de sensibilització i ajudes a la promoció de la igualtat de gènere

Campanya 8 de març per la igualtat “IgualtatREAL” per a promoure la igualtat efectiva entre homes i dones en la població en general i sensibilitzar-la.

Conselleria d’Igualtat. Es creen noves ajudes per a entitats sense ànim de lucre per a la promoció de programes que fomenten la igualtat entre dones i homes i/o l’associacionisme de dones. Per un import anual de 300.000 € s’incrementa l’ajuda a programes d’entitats sense fi de lucre, per a dones en situació de risc o exclusió social fins als 425.000 euros. (5/07/2016)

112

Mesures per la igualtat de tracte i la no-discriminació

Sagunt2017: Decret d’inclusió educativa

El Pla autonòmic per a la igualtat de tracte, contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància es realitzarà en el segon semestre de 2017.

Realització de la I Jornada de Treball contra els Delictes d’Odi a la Comunitat Valenciana (20-21 d’abril de 2016), amb la participació de totes les administracions implicades i les entitats que treballen en aquest àmbit.

Per primera vegada en 2016 existeix una línia específica de subvencions per a programes de sensibilització i prevenció dels delictes d’odi, així com per a l’atenció a les víctimes.

Inclusió del poble gitano

El Consell aprova les mesures necessàries per a la creació d’una comissió mixta per al desenvolupament de l’Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano. La comissió mixta tindrà la finalitat de coordinar totes les institucions públiques i entitats que treballen en aquest àmbit (10/03/2017). La comissió es constitueix el 6 d’abril de 2017.

Aprovada una declaració institucional i una campanya de sensibilització per a manifestar públicament el suport i reconeixement a la comunitat gitana de la Comunitat Valenciana, amb motiu de la celebració, el 8 d’abril, del Dia Internacional del Poble Gitano (Ple del Consell 8/04/2016).

En 2017 es destinaran un total d’1,21 M€ per a subvencionar programes per a la igualtat i la inclusió del poble gitano, dirigits a entitats locals i entitats sense ànim de lucre, la qual cosa suposa un increment del 36,25 % respecte al 2016 (28/12/2016).

Diversitat de culte

La Generalitat s’ha reincorporat al Consell Assessor de la Fundació Pluralisme i Convivència (a l’octubre de 2015).

S’han mantingut reunions amb líders de les diferents confessions: catòlica, evangèlica, jueva i islàmica, entre unes altres.

Promoció, defensa i respecte a la diversitat familiar

Per primera vegada en 2016, s’equiparen les famílies monoparentals a les nombroses en els beneficis previstos en la Llei de taxes de la Generalitat Valenciana, a través d’una modificació de la legislació mitjançant la Llei de mesures fiscals, gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici 2016 (aprovada a les Corts 21/12/2015).

Les famílies monoparentals també gaudeixen d’exempció de taxes en l’àmbit educatiu perquè els seus fills puguen estudiar, de l’accés a beques de menjador, de descomptes en l’Impost de Béns Immobles, de descomptes en la factura del gas i de la llum o d’abonaments especials per al transport públic, entre d’altres.

Balanç. Les sol·licituds de títol de famílies monoparentals s’han multiplicat per quatre en un any, la qual cosa ha elevat a 6.296 el nombre de sol·licituds registrades fins a mitjan novembre de 2016, enfront de les 1.669 de 2015; un increment que ha sigut motivat per l’equiparació de beneficis amb les famílies nombroses (2/12/2016).

113

La Conselleria d’Igualtat comença, per mitjà dels registres de les direccions territorials, l’expedició dels títols temporals de família nombrosa, que tindran una vigència de tres mesos, garanteix l’accés a tots els beneficis recollits normativament, mentre es gestiona el carnet definitiu (8/03/2017).

El pla de xoc engegat per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a agilitar la tramitació de la renovació dels carnets de famílies nombroses i monoparentals, ha suposat la incorporació de deu nous empleats públics interins que treballaran en les direccions territorials de València, Castelló i Alacant (15/6/2017).

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ampliarà, a través del nou decret que regula la condició de famílies monoparentals, les condicions en què es pot sol·licitar aquest títol, al qual podran acollir-se aquelles famílies en què una de les persones progenitores convivents tinga una dependència de grau 3 o gran invalidesa (13/04/2017).

k. Promoure la paritat en els òrgans institucionals …i engegar un pla d’igualtat retributiva.

Pressupostos amb perspectiva de gènere

61 programes pressupostaris, dels 107 que formen els comptes públics de 2016, tenen incorporada la perspectiva de gènere. Tots aquests analitzen l’impacte de les seues actuacions i plantegen mesures per a corregir situacions de discriminació.

Les principals actuacions en aquest sentit són:

Exigència, per l’Advocacia de la Generalitat, de l’informe d’impacte de gènere en la tramitació de les normes.

Incentius per a la contractació pública per a aquelles empreses que implanten plans d’igualtat o faciliten mesures per a la conciliació.

Reforma de la Llei electoral valenciana per a incrementar un 10 % les subvencions electorals per als escons obtinguts per dones.

Activació de el “teletreball” en l’Administració per a afavorir la conciliació.

Programes d’educació en igualtat i coeducació o plans de salut específics.

Compromís d’acabar amb el llenguatge sexista.

l. Apostar per unes administracions compromeses amb la cultura valenciana …i, especialment, en el paper del valencià.

Nou Botànic

69. Reforma de la Llei del Consell Valencià de Cultura.

70. Avaluació i seguiment del Pla estratègic del sector de la cultura.

71. Augment progressiu a un sòl de despesa en cultura fins a l’1 %.

72. Nova Llei de mecenatge i patrocini cultural.

73. Defensa del patrimoni cultural monumental i paisatgístic.

74. Modificació de la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat en la qual es definisquen les competències del conservador-restaurador de béns culturals. Creació d’un catàleg de béns mobles.

75. Elaboració d’un pla anual de restauració.

114

76. Modernització de la gestió i manteniment de les biblioteques i arxius de la Comunitat Valenciana.

77. Crear i engegar l’Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

78. Posar al dia la xarxa de biblioteques i implementar les biblioteques escolars.

79. Mesa de participació de la cultura valenciana com a òrgan de diàleg que contribuïsca a la planificació, implementació i avaluació de les polítiques culturals de la Generalitat.

80. Promoure la integració dels ensenyaments artístics superiors en la universitat.

81. Suport de la producció audiovisual i cinematogràfica com a mitjans culturals i promotors d’aquesta indústria. I, al mateix temps, en col·laboració amb els mitjans de comunicació audiovisuals, públics i privats de la nostra terra; fer arribar aquestes creacions a tota la ciutadania.

82. Apostar per l’activitat artística i creadora valenciana.

83. Promoció de la producció i distribució teatral pròpia en valencià amb dimensió territorial.

84. Potenciació del moviment associatiu de les societats musicals com a primer agent cultural de la Comunitat Valenciana fomentant la seua participació efectiva en òrgans de decisió, així com en col·lectius, associacions culturals, ateneus, associacions festeres, falles, fogueres, grups, moros i cristians, escoles de teatre, dansa, etc.

85. Actualització de la Llei valenciana de la música i creació de l’Adreça Adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura.

86. Suport i finançament de les escoles de música com a part dels ensenyaments artístics valencians i actualització de la seua reglamentació.

87. Elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals.

88. Reclamació al Govern Central de l’actualització dels acords de finançament del Palau de les Arts i de les diferents institucions culturals valencianes, així com el foment de la seua participació efectiva en els òrgans de decisió.

89. Unificar l’agenda cultural a la Comunitat Valenciana, fent visible tot tipus d’esdeveniment cultural a tot el territori.

110. Estratègia valenciana de nous usos de temps i coresponsabilitat.

Annex de mesures de competència o coordinació estatal:

- Promoure la integració dels ensenyaments artístics superiors a la universitat.

- Reclamació al Govern Central de l’actualització dels acords de finançament del Palau de les Arts.

Morella2016: Nova Llei de l’IVAM. Modernització de la legislació del principal museu valencià per a dotar-lo de major independència del poder polític i millorar la fiscalització econòmica.

Morella2016: Llei de mecenatge. Regular la captació de fons privats destinats a iniciatives culturals, esportives o educatives d’interés públic per a fomentar-ne el finançament i la viabilitat.

Torrevella2016: Pla valencià de democratització cultural.

Torrevella2016: Mesa de la cultura valenciana.

Torrevella2016: Mapa d’ensenyaments musicals.

Sagunt2017: Pla d’inversions en patrimoni cultural

Elx2016 – Projecte 7: Pla estratègic cultural

115

Pla estratègic cultural valencià

Presentat #FesCultura, el primer Pla estratègic cultural valencià 2016-2020, dissenyat a partir d’un estudi encomanat a l’Àrea de Recerca en Economia de la Cultura de la Universitat de València. Es tracta d’un pla pioner a Europa, pel fet de definir les polítiques culturals mitjançant un procés participatiu i obert a la ciutadania per mitjà d’un estudi previ (31/03/2016).

Les grans línies d’actuació de FesCultura en el període 2016-2020 són la creació i consolidació d’una vertadera indústria cultural valenciana, la democratització de l’accés a la cultura, la descentralització territorial, la internacionalització i la cooperació entre institucions.

Prevista una inversió de 500 M€ fins a 2020 amb el compromís que puga augmentar-se si s’aconsegueix un finançament just. Això suposa arribar el 2020 a l’1 % del pressupost de la Generalitat. A més, es preveu que les mesures incloses puguen augmentar en un 7 % la productivitat de l’economia valenciana.

Els 7 objectius de #FesCultura són:

Fomentar l’increment en 200 M€ de la despesa que fan els valencians i les valencianes en béns i serveis culturals.

Creació de 8.000 a 10.000 llocs de treball i augment del nombre d’empreses culturals a 12.000.

200.000 lectors més per a estar en la mitjana espanyola de lectura.

80 nous punts de lectura i incorporació de 300.000 usuaris en la xarxa de biblioteques.

Aconseguir 6 milions de visitants als museus valencians.

Aconseguir 2 milions d’espectadors teatrals anuals i incorporar 8.000 persones en la pràctica amateur d’arts escèniques.

Augmentar fins a 2,5 milions els espectadors de música en viu i duplicar l’oferta de concerts de música a 10.000.

Mesures immediates de #FesCultura:

Codi de bones pràctiques per a la cultura valenciana.

Pla valencià de foment del llibre i la lectura.

Pla valencià per a la internacionalització de les indústries culturals i creatives.

Pla valencià del mecenatge.

Pla valencià de democratització cultural. Presentat el 19 de gener de 2017. Inclou les diferents accions per a garantir l’accés a la cultura independentment de la condició social, nivell de renda o lloc de residència, així com el foment de la participació i el diàleg.

- Capital cultural valenciana. Es crea el projecte de Capital cultural valenciana, que té com a objectiu la visualització, el reconeixement i la deslocalització de la cultura al llarg del territori valencià. El nomenament de Capital cultural valenciana es farà cada any mitjançant un procediment obert i transparent de lliure concurrència entre aquells municipis que manifesten la seua voluntat de participar-hi (19/01/2017).

- Motxilla cultural. Aquest projecte aprofundeix en la relació entre la cultura i l’educació per a promoure la creació de nous públics. El programa inclou tant programació cultural en els centres educatius com l’assistència d’alumnat a esdeveniments i espais culturals valencians. S’ha desenvolupant durant el 2016

116

a les sales i auditoris que té la Generalitat a Alacant, Castelló i València (19/01/2017).

- Entrada solidària. L’objectiu d’aquest projecte és connectar ciutadania amb el risc d’exclusió social en l’oferta cultural per mitjà de la Xarxa d’Intervenció Social, així com la creació de nous públics a través de les àrees d’educació i mediació de les diferents institucions culturals valencianes (19/01/2017).

Pla valencià de foment de les arts escèniques.

Mesa de Participació de la Cultura Valenciana (MCV). Es constitueix en el Centre del Carme de València, en un acte en el qual participen més de cent entitats i institucions vinculades als diferents sectors culturals valencians en sis comissions diferents. Té com a objectius prioritaris: el reconeixement del treball de les diferents entitats, consolidar el diàleg amb la Generalitat, vertebrar els sectors, fer xarxa, compartir objectius comuns i millorar la normativa i fer-la més efectiva (12/05/2017).

Increment pressupostari en Cultura i suport als sectors culturals

Seguint l’objectiu de l’1 % de despesa cultural marcada pel pla FesCultura i per l’Acord del Botànic, el pressupost de l’àrea de Cultura ha passat de 79 M€ en 2015 a 97 M€ en 2017, un augment del 22,3 % (Llei 14/2016 de pressupostos de la Generalitat).

Les ajudes directes als sectors culturals en el període 2015-2017 s’han incrementat en arts escèniques un 75 %, fins a aconseguir els 2,5 M€ (20/03/2017); el suport a les indústries musicals valencianes ha augmentat un 100 %, arribant a més de 2 M€ (23/05/2017), i en cinema i audiovisuals s’ha impulsat un sistema d’ajudes triennals de fins a 5 M€ (20/04/2017).

Creació del Teatre del Poble Valencià, segell per a la producció i programació pública d’arts escèniques en els teatres valencians (04/11/2016). Durant 2016 i 2017 s’han desenvolupat 5 obres de producció pròpia i a més se n’han coproduït 7 més conjuntament amb companyies valencianes.

Ampliació del Circuit Cultural Valencià: en el període 2015-2107 s’ha augmentat de 46 a 71 municipis que programen arts escèniques, audiovisuals i música amb un finançament conjunt entre ajuntaments i l’Institut Valencià de Cultura.

Impuls de l’activitat artística per mitjà del Consorci de Museus, amb la creació de noves convocatòries d’intervenció artística: reset relectures de gènere i multiculturalitat (5/04/2017), tangent convocatòria de mediació cultural (5/04/2017) , resistències artístiques i producció artística en entorns educatius (5/04/2017), altaveu projectes d’inclusió i cohesió social (5/04/2017), 365 ALC comissariat a Alacant per un any (30/03/2017), VO convocatòries de comissariat (20/12/2016), esquerdes producció artística i recerca (20/12/2016) i 365 dies comissariat per a un any (20/12/2016).

Increment de les accions internacionalitzadores de les empreses culturals valencianes amb l’organització de seminaris, cursos i presència activa de l’Institut Valencià de Cultura com a plataforma de suport a la internacionalització d’una quinzena d’esdeveniments internacionals a la Comunitat Valenciana, l’Estat espanyol i Europa.

Presència de la Generalitat Valenciana i les editorials valencianes en la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la més important d’Europa, en l’estand central de la cultura convidada “Books in Catalan”, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, i en l’estand de la Federació del Gremi d’Editors d’Espanya (3/04/2017).

Reforma de la Llei de mecenatge: impulsar la captació de fons privats per a iniciatives culturals, esportives o educatives d’interés públic per a fomentar el finançament i la viabilitat per mitjà de l’elaboració del Pla valencià de mecenatge, la creació de l’Oficina de Mecenatge i la incorporació de les Noves formes de micromecenatge cultural (inici de la tramitació 16/04/2017)

117

Patrimoni cultural i museus

El Consell augmenta les inversions en patrimoni cultural (compromís Seminari Sagunt) amb una inversió de més de 6,6 M€ en 2017, tant en patrimoni propietat de la Generalitat com en patrimoni propietat dels ajuntaments.

La Direcció General de Cultura i Patrimoni inicia el procediment de l’avantprojecte de Llei de patrimoni cultural i museu, que substituiria la vigent Llei de patrimoni cultural, que data de 1998, mitjançant l’obertura del termini de consulta perquè ciutadania i associacions més representatives aporten les seues consideracions (11/05/2017). El procés d’elaboració d’aquest avantprojecte es realitzarà de forma participada comptant amb la col·laboració d’experts

El Consell aprova el Projecte de llei de l’Institut Valencià d’Art Modern i el posa a disposició de la tramitació parlamentària (16/06/2017). L’objectiu és actualitzar la norma de creació del museu, aprovada en 1986, i adaptar-la a l’actualitat. La intenció principal és potenciar l’IVAM com un dels principals referents en art modern i contemporani de l’entorn mediterrani.

Respecte a la diversitat cultural del poble valencià

Aprovada la Llei 1/2016, de 26 de gener, de derogació de la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del poble valencià (DOGV 27/01/2016), a iniciativa dels GP Socialista, Compromís i Podem-Podem. El Consell manifesta el seu criteri favorable a la Llei en la seua reunió de 20 de novembre de 2015. La Llei és aprovada amb l’oposició del PP i l’abstenció de la meitat dels diputats de Ciutadans (l’altra meitat vota a favor).

La Llei 6/2015 va ser aprovada únicament amb els vots favorables del Grup Parlamentari Popular. A la falta de consens amb la resta de forces de l’arc parlamentari es va afegir que la seua tramitació va comptar amb la qualificació d’innecessària tant del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana com del Consell Econòmic i Social Comunitat Valenciana.

El respecte a la diversitat cultural del poble valencià ja està recollit i reconegut en l’article 12 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana i, per tant, l’esmentada Llei 6/2015 és contrària a aquesta norma en delimitar numerus clausus que retallen el seu esperit integrador.

El Consell acorda aprovar el criteri desfavorable a la tramitació parlamentària de la Proposició de llei de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del poble valencià, presentada pel Grup Parlamentari Popular al maig de 2016. El Consell estima que continuen sent vàlides les consideracions que, en la seua reunió del dia 20 de novembre de 2015, ja va realitzar per a acordar el seu criteri favorable a la presa en consideració de la Proposició de llei sobre la derogació de la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció dels senyals d’identitat del poble valencià (Ple del Consell de 3/06/2016).

El Consell aprova la creació de les Distincions de la Generalitat al Mèrit Empresarial i Social i per Accions a favor de la Igualtat i per a una Societat Inclusiva (7/10/2016).

Declaracions de BIC

Declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial:

Les activitats tradicionals de l’Albufera de València: la pesca artesanal i la navegació a vela llatina (Decret 164/2016, de 4 de novembre).

La processó cívica del Nou d’Octubre a València (Decret127/2016, de 7 d’octubre).

118

Les peregrinacions de Les Useres i Culla al santuari de Sant Joan de Penyagolosa (Decret 53/2016, de 29 d’abril).

La festa del Sexenni de Morella (Decret 21/2016, de 26 de febrer).

La festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent (Decret 225/2015, de 4 de desembre).

La ‘Romeria de les Canyes’ de Castelló (3/03/2017).

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de parc cultural:

Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla, situat en els termes municipals d’Ares del Maestrat, Morella, Catí, Tírig, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal a Castelló (Decret 168/2016, d’11 de novembre).

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de col·lecció de béns mobles:

El conjunt de reliquiaris del Papa Luna situats en la parròquia de Santa María de Peníscola (Castelló). (Decret 27/2016, de 4 de març)

El Pas processional de la Creu de Pagesos, conegut popularment com la Diablessa i La Gloriosa Ensenya de l’Oriol, de la ciutat d’Oriola (Ple del Consell 02/06/2017)

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria d’espai etnològic:

La Ruta dels Molins Paperers de Banyeres de Mariola al riu Vinalopó (Decret 22/2016, de 26 de febrer).

La Colònia de Santa Eulalia, situada en els termes municipals de Saix i Villena (Decret 18/2016, de 19 de febrer).

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de lloc històric:

El puig d’Almizra, situat en el terme municipal del Camp de Mirra (Decret 207/2015, de 13 de novembre).

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de zona arqueològica:

El jaciment arqueològic subaquàtic del derelicte Bou Ferrer, situat a la costa enfront del terme municipal de la Vila Joiosa (Decret 145/2015, de 18 de setembre).

Els Abrics d’Art Rupestre de la Gerga, Abric I, Abric II i Abric III, situats en el terme municipal d’Alcoi (Decret 113/2015, de 17 de juliol).

Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de monument:

Es complementa la declaració de bé d’interés cultural del Real Monestir de la Trinitat de la ciutat de València per a adaptar-la a les determinacions exigides per la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià (Decret 181/2016, de 2 de desembre).

Altres expedients de declaració de BIC incoats i en tramitació

Amb la categoria de monument: L’església parroquial de Santa María Magdalena, situada a Vilafranca (Castelló) (Resolució, 4 novembre 2016); l’església parroquial de Sant Bartolomé Apòstol de Xàbia (1/02/2017); la Casa del Lloc de Sinyent a Polinyà de Xúquer (15/12/2016); Santuari i Termes Romanes de la Mura de Llíria (pròxima incoació).

Amb la categoria de bé moble: La Verge de l’Almoina, pintura sobre taula, procedent de la Casa Gremial de Moliners de València (Resolució, 5 octubre 2016).

Ben Immaterial de rellevància local: La tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec en la CV (Resolució, 29 juny 2016).

119

Altres expedients amb tràmits iniciats:

Per a declarar BIC Immaterial de la CV la Fira de Tots Sants de Cocentaina (30/10/2015) i el Cant de la Sibil.la (23/11/2015).

Per a declarar BIC l’entorn adjacent al jaciment arqueològic de Cabezo Redondo a Villena (13/04/2016). I 15 jaciments arqueològics que estaven pendents des d’abans de 1998, quan es va aprovar la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (22/11/2016).

- Es tracta dels jaciments del Punt del Cid a Almenara; la Cova de l’Or a Beniarrés; Puig de la Nau a Benicarló; Jaciment fenici de Vinarragell de Borriana; Banys de la Reina de Calp; el Porquet 1 d’Alacant; Poblat ibèric de Mont-ravana a Llíria; Necròpoli ibèrica del Corral de Saus a Moixent; Vila romana de Benicató de Nules; Recinte fortificat del Torrelló d’Onda; Poblat ibèric La Muela de Arriba de Requena; València la Vella de Riba-roja de Túria; Pico de los Ajos de Yátova i Cortes de Pallás; Illeta dels Banyets al Campello, i Illeta del Portitxol de Xàbia.

La Generalitat modifica la Llei de patrimoni cultural valencià 4/1998 per a considerar Béns Immobles de Rellevància Local (BRL) el patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a més dels espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots aquells edificis que es van utilitzar de seu del govern de la República, així com els espais rellevants que van emprar personatges importants de la nostra història durant el període de guerra de 1936 a 1939 (11/04/2017).

Altres mesures per al foment de la cultura

CaixaForum

El president de la Generalitat anuncia la posada en marxa de les obres per a la finalització de l’Àgora. El projecte tindrà un cost de 4,6 M€. Les obres estaran acabades en un termini d’un any. De forma paral·lela, s’engegaran les obres internes corresponents a la construcció del propi CaixaForum, que suposarà un revulsiu fonamental per a la cultura i per a la Ciutat de les Arts i les Ciències (20/03/2017).

Acord amb la Fundació Bancària ‘la Caixa’ pel qual aquesta entitat aportarà una inversió inicial de 18 M€ amb l’objectiu d’engegar les obres del CaixaForum de València, que albergarà l’edifici de l’Àgora en el seu interior. A més d’aqueixa primera dotació, cada any s’invertirà un mínim de 5 M€ en activitats de caràcter cultural (31/03/2017).

El Consell autoritza l’acord de resolució parcial, per mutu acord de les parts, del contracte subscrit el 10 de juny de 2015 entre Ciutat de les Arts i de les Ciències, SA, i Avanqua Oceanogràfic-Àgora, SL per a la gestió i explotació dels edificis i instal·lacions de l’Oceanogràfic i de l’Àgora, així com el suport per a la dinamització de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Referent a l’edifici de l’Àgora i la seua explotació, es planteja un canvi d’orientació en l’explotació d’aquest, ja que s’opta per una oferta cultural de qualitat, consolidada i d’àmplia difusió, la qual cosa comporta la necessitat de resoldre parcialment el contracte amb Avanqua, de mutu acord entre les parts (12/05/2017).

Posada en marxa del programa Palaus Transparents, per mitjà del qual s’obrin les portes dels diferents palaus i immobles de la Generalitat a tota la ciutadania (27/08/2015). El projecte continua en 2016 i 2017. S’uneix al programa l’antic Convent de Sant Domingo, més conegut com a seu de la Capitania General de València. La xarxa de Palaus Transparents inclou ja un total de 27 edificis a la Comunitat (29/03/2017).

Més de 150.000 persones han visitat el Palau de la Generalitat en dos anys d’institucions obertes a la ciutadania (28/03/2017).

Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana. S’ubicarà a Ontinyent, en l’antiga fàbrica Manuel Revert (27/03/2017).

120

El Consell acorda la constitució d’una comissió bilateral entre la Generalitat i l’Ajuntament d’Elx davant el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport amb la finalitat de realitzar les gestions pertinents per a afavorir la creació d’una subseu del Museu Arqueològic Nacional en l’actual Museu d’Arqueologia i Historia il·licità com a ubicació permanent de la Dama d’Elx (15/04/2016).

Constituït el nou Patronat de les Arts el 30 de desembre de 2015. El pressupost per al 2017 és de 22,8 M€. Respon a un procés de racionalització de les despeses i a la voluntat d’incrementar les activitats artístiques. D’aquesta inversió, tan sols 600.000 euros corresponen al Ministeri de Cultura, que en espais semblants a les Arts inverteix quantitats més elevades, com és el cas del teatre Reial de Madrid, amb més de 9 M€, o el Liceu de Barcelona, amb més de 7 M€ per a l’exercici del 2017.

Reunió del conseller d’Educació amb el ministre d’Educació per a oferir a l’Administració estatal la seua incorporació en el Patronat del Palau de les Arts (9/03/2016). Reiteració de l’oferiment al secretari d’Estat de Cultura en reunió (12/01/2017).

Les Arts Volant: projecte de difusió cultural del Palau de les Arts amb l’objectiu de fer arribar l’òpera a localitats amb escassa activitat musical o a les quals seria complicat dur a terme una representació i també a nuclis de població amb escassetat de recursos econòmics. Les representacions comencen el 3 de juliol de 2017.

Declaració de 2016 com l’Any del Pintor Ignasi Pinazo Camarlench i la proclamació honorífica de Pinazo com a Ambaixador de la Cultura i la Identitat Valencianes a l’Exterior. Aprovat pel Ple del Consell de 22/01/2016.

Declaració de 2017 com a Any Blasco Ibáñez, en commemoració del 150 aniversari del naixement de l’escriptor valencià, per la seua singular contribució a la vida política i cultural valenciana. Ple del Consell d’11/01/2017.

Declaració de 2017 com a Any Azorín (aprovat per Decret del Consell 9/06/2017) en commemoració del 50 aniversari de la mort de l’escriptor de Monòver, un dels escriptors valencians en llengua castellana més importants de la història.

Conveni entre l’Institut d’Art Modern (IVAM), la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la creació de la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI - IVAM-UV-UPV. (Aprovat per Ple del Consell de 22/01/2016).

Conveni entre la Conselleria de Cultura, l’Ajuntament de València i l’IVAM per a impulsar el Jardí d’Escultures de l’IVAM (aprovat pel Consell 16/06/2017).

Les Falles són declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (1/12/2016).

El Ple del Consell aprova una declaració institucional amb motiu de la inscripció de les Falles en l’inventari de Béns com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, mitjançant la qual la Generalitat es compromet a preservar i potenciar tant els valors culturals i patrimonials de les Falles com els monuments, la indumentària, el ritualisme, l’associacionisme, la música i la pirotècnia, així com vetlar pel manteniment del valencià com a llengua de la festa (2/12/2012).

La Generalitat i l’Ajuntament de Sueca impulsaran la difusió del llegat de l’escriptor i assagista Joan Fuster mitjançant l’obertura de l’Espai Joan Fuster, situat a la casa que va ser del propi assagista, que consta de tres àrees: el Museu Joan Fuster, el Centre de Documentació i l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània (25/01/2017).

El Govern de les illes Balears, de la Generalitat de Catalunya i de la Generalitat Valenciana, acorden la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir vincles en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura (20/02/2017).

Foment del teixit associatiu musical. El pressupost per a escoles de música i dansa de societats musicals creix en 2017 fins als 6,8 M€ (5,4 en 2015). A més, la Federació de

121

Societats Musicals (FSMCV) i les seues societats associades van rebre en 2016 més de 14 M€ per a funcionament i infraestructures.

Potenciar l’ús del valencià i el multilingüisme

El ple del Consell aprova el Decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials de la Generalitat. Té com a objectiu regular els usos institucionals i administratius del valencià i el castellà en la Generalitat i garantir els drets lingüístics de la ciutadania valenciana, reconeguts en l’Estatut d’autonomia i en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià (12/05/2017).

El Consell acorda recuperar la Declaració d’Ares del Maestrat sobre l’ús del valencià en l’Administració pública. També aprova les mesures de la Comissió interdepartamental per a l’aplicació de l’ús del valencià en l’Administració pública (Ple del Consell de 4/12/2015).

El Consell aprova el decret pel qual es declaren Bé d’Interés Cultural Immaterial ‘Les Normes de Castelló’, acordades l’any 1932, com a base per a la unificació ortogràfica del valencià (16/12/2016).

La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques recupera els cursos de coneixements de valencià dirigits específicament a jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia i a la resta de funcionariat del món judicial de la Comunitat Valenciana, que van deixar de rebre aquesta formació lingüística en 2009 per falta de pressupost (18/11/2015).

Presentat el nou model de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV). Una nova ordre regula els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la JQCV, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres títols i certificats (23/01/2017).

Augment de les ajudes per al foment del valencià.

Adjudicades ajudes per al foment del valencià en els mitjans de comunicació: empreses de televisió, ràdio i premsa en paper o digital, per import d’1,24 M€ amb càrrec al pressupost de 2015 (5/01/2016). La partida per al foment del valencià en mitjans de comunicació s’ha ampliat fins als 2,3 M€ per al 2016, amb 98 beneficiaris.

Ajudes a la promoció social del valencià per a associacions, universitats i entitats públiques i privades per valor d’1,6 milions amb 134 beneficiaris.

Educació va adjudicar les ajudes per a la promoció del valencià en l’àmbit festiu; hi va destinar 195.500 € i va beneficiar 210 entitats i associacions.

Trobada de la Conselleria d’Educació amb ajuntaments, diputacions i representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a coordinar els esforços de totes les administracions en matèria de política lingüística. Es tracta de la primera vegada en més de trenta anys d’autogovern que les diferents administracions presents en la reunió aborden accions conjuntes de promoció del valencià (3/06/2016). D’aquesta trobada es va decidir la concessió d’una partida d’ajudes amb un pressupost d’1 M€, que va arribar a 194 beneficiaris.

Presentat el manual Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat el dia que es commemoren els 33 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Aquest manual servirà de consulta per a la redacció d’escrits destinats a la ciutadania, l’ús intern de la llengua dins de l’Administració, la identitat corporativa, la retolació informativa, les publicacions i la publicitat institucional o l’ús d’Internet, intranet i les xarxes socials (23/11/2016).

Tramitació del Decret de creació de l’Oficina de Drets Lingüístics (resolució inici tramitació 24/01/2017, actualment pendent d’informe del CJC). L’ODL vetlarà pel respecte als drets lingüístics de tota la població davant les institucions i persones físiques i jurídiques, amb un paper de mediació i resolució de conflictes (juny 2017).

122

Davant els reiterats casos de discriminació lingüística per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el conseller d’Educació va oferir a la Delegació del Govern (reunió bilateral conseller-delegat 18/01/2017, carta enviada el 26/04/2017) la seua col·laboració per a la formació d’agents amb cursos de valencià. Davant la falta de resposta de l’Estat, la Conselleria ha decidit oferir directament els cursos assumint el cost econòmic de l’activitat formativa (24/05/2017).

Foment del Llibre i la Lectura

Presentat el Pla valencià de foment del llibre i la lectura amb el lema «Llegim, llegim, llegim», encarregat per la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport a la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que compta amb representants dels editors, els llibreters i els il·lustradors. En 2017 es disposa d’una dotació específica de 250.000 euros que, al costat d’altres línies d’ajudes complementàries sumen, 1,7 M€.

Altres actuacions per a Governar per a les persones

Nou Botànic

Joventut

60. Elaboració d’una Llei valenciana de la infància i adolescència.

65. Consolidació d’una xarxa de suport a les polítiques de joventut, transferida a les mancomunitats i coordinada amb la Generalitat, que faciliten la realització de polítiques locals.

66. Creació d’estructures de coordinació territorials de totes les entitats i serveis que intervenen en joventut.

67. Creació d’una xarxa pública d’oci educatiu, que garantisca l’accés a activitats d’educació no formal a totes les persones.

68. Elaboració d’una estratègia valenciana de joventut que incorpore i coordine els plans de la Generalitat i els municipis.

Justícia

21. Creació d’una xarxa d’oficines de la Generalitat d’assistència multidisciplinària i integral a les víctimes del delicte per a prestar un servei públic, donant compliment a l’estatut de la víctima del delicte.

22. Regulació d’un nou model de justícia gratuïta per a la Comunitat Valenciana, millorant la seua cobertura i estenent l’atenció, de manera especialitzada, a les persones més vulnerables, establint un model de valoració i compensació econòmica als professionals que presten el servei, digne i d’acord amb la important labor que exerceixen i que incloga totes les accions que actualment duen a terme.

42. Elaboració d’una llei de mediació, que regularà els mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes.

45. Foment de mesures efectives perquè l’administració de justícia siga més democràtica, més pròxima a la ciutadania, més comprensible, més ràpida, més eficient, compte amb major participació popular, siga menys jerarquitzada, i més independent.

46. Implantació a la Comunitat Valenciana del model d’oficina judicial previst en la Llei Orgànica del Poder Judicial des de l’any 2003, per a aconseguir una resposta més ràpida, eficaç i eficient a les demandes dels ciutadans en la reclamació dels seus drets.

47. Dotar a les oficines judicials i fiscals de la Comunitat Valenciana dels mitjans tecnològics necessaris perquè puguen exercir les competències en les condicions requerides en el segle

123

XXI i que permeten als ciutadans exercir el dret a comunicar-se telemàticament amb els tribunals.

48. Escometre la construcció d’edificis judicials necessaris o la reforma dels existents, per a dignificar les instal·lacions que alberguen les fiscalies i òrgans judicials de la Comunitat, assegurant una adequada atenció al ciutadà i el compliment amb la normativa en matèria de riscos laborals.

49. Increment de la dotació de perits adscrits als tribunals de justícia, especialment en tribunals de família i penals, prioritzant aquelles especialitats necessàries per a agilitar la lluita contra el frau i la corrupció.

50. Creació d’un servei jurídic d’orientació en mediació.

51. Exigir la creació de nous òrgans judicials a la Comunitat Valenciana, en nombre suficient per a donar resposta a les necessitats reals i pal·liar el dèficit acumulat durant els últims anys.

55. Promoure l’elaboració de la llei orgànica de llibertat de consciència.

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

- Foment de mesures efectives perquè l’administració de justícia siga més democràtica, més pròxima a la ciutadania, més comprensible, més ràpida, més eficient, compte amb major participació popular, siga menys jerarquitzada i més independent.

- Exigir la creació de nous òrgans judicials a la Comunitat Valenciana en nombre suficient per a donar resposta a les necessitats reals i pal·liar el dèficit acumulat durant els últims anys.

Seguretat i emergències

29. Desenvolupament de la policia autonòmica

Joventut

Morella2016: Llei de joventut, adolescència i infància. Substituirà, millorarà i ampliarà la Llei de Joventut de la Comunitat Valenciana 18/2010.

Morella2016: Creació d’una comissió valenciana de tuteles que elabore un nou model de gestió de tuteles.

Morella2016: Posada en funcionament d’un pla d’emancipació i acompanyament per a persones joves extutelades de la Generalitat.

Morella2016: Elaboració del Tercer pla integral de famílies, infància i adolescència.

Torrevella2016: Elaboració del programa JOOP - Jove Oportunitat, d’acompanyament per a dones joves aturades en garantia juvenil en 19 municipis valencians.

Sagunt2017: Pla per al nou model d’acolliment residencial d’infància i adolescència en situació de desprotecció.

Llei de polítiques integrals de joventut. Aprovat pel Ple del Consell el Projecte de llei de polítiques integrals de joventut, dirigit al col·lectiu en les edats compreses entre els 12 i els 30 anys, i que inclou avanços en aquesta matèria que permetran una major coresponsabilitat de les administracions públiques i les persones joves en l’elaboració i execució de polítiques ciutadanes (28/04/2017).

Introdueix novetats significatives com la de garantir que els majors de 16 anys podran participar en les consultes públiques que es convoquen, segons el previst en la llei de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana.

Preveu ampliar la presència de les associacions juvenils en el Consell Rector de l’Institut Valencià de la Joventut, que una vegada que entre en vigor la llei estarà compost al 50 % per responsables de les administracions valenciana i per representants

124

del món associatiu, els quals hi tindran una presència equilibrada dels diferents trams d’edat, des dels 12 als 30 anys, i una constitució paritària.

L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) recupera la seua denominació original i es configura com un organisme autònom de la Generalitat.

Pacte valencià per la infància. Com a conseqüència del Pacte valencià per la infància els treballs del qual van concloure a les Corts el 24 de juny de 2016, al costat d’UNICEF, Save the Children i Creu Roja, la llei prevista de la joventut se segregarà en dues: Llei de la joventut i Llei de la infància i adolescència.

Es constitueix la comissió per a l’elaboració de l’esborrany de la Llei d’infància i adolescència de la Comunitat Valenciana i comença l’elaboració normativa del text, després que es realitzara una consulta entre la ciutadania per a conèixer les seues expectatives davant la llei, i que ha conclòs amb la recepció de 79 propostes. La comissió també treballarà en l’elaboració de l’Estratègia valenciana d’infància i adolescència (12/03/2017).

Programa JOOP – Jove Oportunitat. L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) desenvolupa, amb el finançament del Fons Social Europeu-Iniciativa d’Ocupació Juvenil, la primera ronda del programa pilot Jove Oportunitat, en 19 municipis de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una iniciativa centrada en el suport i motivació a joves entre 16 i 21 anys, que han abandonat els estudis sense completar el Batxillerat o una FP de grau mitjà (12/04/2017).

Ajudes a programes de persones joves tutelades o extutelades per la GV

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives convoca les subvencions per a 2016 dirigides a centres de dia i programes de prevenció, protecció i inserció de menors en situació de risc o amb mesures jurídiques de protecció, i per a programes d’emancipació i autonomia personal de joves extutelats que hagen aconseguit la majoria d’edat. Per a aquestes ajudes es destina un pressupost de 3,9 M€ (17/05/2016).

Els joves extutelats per la Generalitat quedaran exempts de les taxes universitàries (28/08/2016).

L’aposta prioritària en l’àmbit de l’acolliment és la desinstitucionalització, amb iniciatives com “Millor en família”, iniciada el desembre de 2016, perquè cap xiqueta o xiquet menor de 6 anys estiga en un centre, i que ha permés que 97 famílies realitzen cursos informatius, i d’aquestes 59 ja estiguen valorades com a família acollidora (15/5/2017).

Iniciativa Xarxa Jove. Suposarà transformar l’estructura actual d’oficines de l’IVAJ en 250 serveis locals de joventut que fusionen i establisquen sinergies amb altres recursos socials i amb altres municipis (28/10/2015).

Mesa per a l’emancipació i la inclusió dels joves. Es constitueix sota la coordinació de l’IVAJ i està composta també per la DG del Servef, la DG d’Habitatge i el Consell de la Joventut de la CV, amb l’objectiu de coordinar polítiques transversals en ocupació, emancipació i formació no formal i en valors i amb les quals se cerca donar resposta a les necessitats de la joventut de la Comunitat Valenciana (27/10/2015).

Aposta per l’esport valencià

Sagunt2017: Modificació del Decret d’entitats esportives.

En elaboració un Pla estratègic de l’esport amb la participació de les universitats, les federacions esportives i els esportistes (18/09/2015). Actualment en procés de participació del sector (juny 2017).

S’ha incorporat l’accés d’estudiants que acrediten la condició d’esportistes d’elit als centres educatius més pròxims al seu lloc d’entrenament en l’article 17 del Decret 40/2016 de 15

125

d’abril, pel qual es regula l’admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària i Batxillerat.

Per a l’any 2016, la Conselleria ha decidit concedir, després de la reunió de la comissió d’avaluació d’esportistes d’elit de la Comunitat Valenciana, la consideració d’esportista d’elit a un total de 2.851 esportistes de la Comunitat Valenciana, un 5 % més d’esportistes d’elit que en 2015. En 2017 s’ha concedit la consideració d’esportista d’elit a 2.889 esportistes.

Centre de Tecnificació del Motor: el Consell Superior d’Esports ha qualificat el Circuit Ricardo Tormo com a Centre Especialitzat d’Alt Rendiment del Motor (maig 2017), únic a Espanya i que afecta a les federacions espanyoles de motociclisme i automobilisme.

Suport a l’activitat esportiva i la integració a través de l’esport per a ajuntaments, federacions i esportistes individuals, en diverses convocatòries, per valor de 650.000 euros.

Pilota valenciana:

El Consell aprova el conveni entre Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport i la Universitat de València - Estudi General per a la creació de la Càtedra de Pilota Valenciana i la posada en funcionament dels seus continguts i objectius acadèmics. La Generalitat hi aportarà 30.000 euros anualment (Ple del Consell 17/06/2016). Signat el conveni l’11 de juliol de 2016. El conveni contínua vigent en 2017 i seguirà en els anys posteriors.

El Consell aprova el conveni entre la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport i la Federació de Pilota Valenciana per a fomentar i recolzar la Pilota Valenciana com a esport autòcton de la Comunitat Valenciana. La Conselleria es compromet a col·laborar amb 361.000 euros en les despeses ocasionades pel desenvolupament de les diferents línies d’actuació de la Federació. La Federació de Pilota Valenciana, per la seua banda, es compromet a presentar un projecte esportiu amb els programes i activitats esportives, calendari i objectius previstos (Ple del Consell de 4/08/2016). Per al 2017 la subvenció a la Federació de Pilota Valenciana recollida en un nou conveni augmenta fins a 450.000 euros.

Jugadors d’escala i corda i de raspall, trinqueters, clubs i federació han constituït la Comissió del món professional de la pilota a iniciativa de la Conselleria d’Educació. Pretén elaborar un marc que permeta aconseguir l’estabilitat necessària i dignificar econòmicament tots els sectors implicats en el món professional de la pilota (10/12/2015).

Obertura del programa Pilota a l’Escola. Pressupost del 2016 de 100.000 €. L’objectiu del programa és introduir la pilota en l’escola i despertar l’interés de l’alumnat. Es clausura el 31 de maig de 2016 després de promocionar l’esport autòcton en 321 centres educatius de tot el territori, la qual cosa suposa un increment del 23 % de participació pel que fa a l’any anterior (8/03/2016). Inaugurat oficialment a Godelleta el programa Pilota a l’Escola 2017 (14/03/2017), en què s’ha tornat a augmentar el nombre de centres i alumnat del programa. Hi han participat 395 centres i 15.000 escolars amb una subvenció de 115.000 euros.

Esdeveniments esportius

Gran Premi de Moto GP de la Comunitat Valenciana. La Generalitat ha aconseguit un acord amb Dorna Sports per a seguir celebrant el Gran Premi de Moto GP de la Comunitat Valenciana per cinc anys més, de manera que la prova del circuit Ricardo Tormo de Xest tancarà la competició mundial fins a l’any 2021. Quant al cost de l’esdeveniment, s’ha acordat la rebaixa de l’increment anual del cànon del 5 % al 3 %, la qual cosa suposarà un estalvi d’1,9 M€ en els cinc anys pels quals s’ha signat l’acord. Així, el cost total dels cinc

126

grans premis serà de 46,6 M€, mentre que amb l’anterior cànon hauria sigut de 48,5 milions (20/09/2016).

Volvo Ocean Race. El Consell donarà suport que la Volvo Ocean Race continue eixint des d’Alacant en les edicions de 2020 i 2023, amb un pressupost de 22 M€ per a cadascuna. El Consell aprovarà la creació d’una comissió per a la promoció, el seguiment i l’avaluació d’aquesta competició esportiva (11/05/2016).

El Consell aprova la renovació del conveni per a l’eixida de la Volta al Món a Vela i l’ampliació de funcions del Consorci Alacant 2011 i 2014 per a adaptar-la a la nova edició de 2017. Es fa necessari l’existència d’un esquema fiscal beneficiós per a les empreses que realitzen aportacions econòmiques a l’esdeveniment (Ple del Consell 1/07/2016).

Des de l’11 d’octubre fins al 22 d’octubre de 2017, SPTCV organitzarà en el Port d’Eixida la pròxima edició de l’esdeveniment d’excepcional interés públic Alacant Port d’Eixida de la Volta al Món a Vela (01/06/2017).

Justícia

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Sol·licitar informes a prevenció de riscos laborals per a conèixer la situació dels jutjats per a poder prioritzar reformes en aquells més necessitats.

- Iniciar el diàleg amb els col·legis d’advocats de la Comunitat Valenciana per a revisar la baremació del torn d’ofici que situa els costos en una situació de precarietat.

- Crear una Comissió interdepartamental per a millorar la reparació de les víctimes de delicte.

Morella2016: Desenvolupament legislatiu per a reformar i millorar el model valencià de justícia gratuïta que dignifique el treball d’advocats, procuradors d’ofici, amplie el seu àmbit d’actuació i millore la prestació del servei que reben els usuaris.

Morella2016: Decret per a la creació d’una xarxa pública d’oficines d’atenció a les víctimes del delicte.

Torrevella2016: Aprovació pel Consell de l’avantprojecte de Llei de mediació, que regularà els mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes

Sagunt2017: Elaboració i presentació d’un pla d’infraestructures judicials per a la Comunitat Valenciana

Sagunt2017: Implantació de la Fase I de la nova oficina judicial, amb l’establiment dels serveis comuns processals d’assumptes generals en els 35 partits judicials de la Comunitat Valenciana (el procés afecta 565 funcionaris).

Sagunt2017: Implantació de la nova oficina fiscal en totes les fiscalies de la Comunitat Valenciana (189 funcionaris afectats).

Sagunt2017: Implantació en tota la Comunitat Valenciana de la nova plataforma informàtica que permet la presentació telemàtica d’escrits als professionals (advocats, procuradors i graduats socials).

Sagunt2017: Creació de gabinets psicosocials comarcals que assistisquen els Jutjats de Família de tota la Comunitat Valenciana.

Xarxa d’Oficines de la Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte. El Ple del Consell aprova el decret pel qual es crea la Xarxa d’Oficines de la Generalitat d’Assistència a les Víctimes del Delicte. Oferirà a la ciutadania una atenció integral des del punt de vista jurídic, psicològic i d’assistència social en el cas que hagen sigut víctimes o testimonis d’un delicte. Un total de 21 oficines estaran a disposició dels valencians. Hi haurà una en cada capital de província i altres 18 repartides a Alzira, Sueca, Gandia, Xàtiva, Paterna, Requena, Sagunt, Torrent, Catarroja, Alcoi, Benidorm, Dènia, Elx, Elda,

127

Oriola, Torrevella, Vila-real i Vinaròs. Per a l’any 2017, la xarxa disposa d’un pressupost inicial d’1’1 M€ (4/11/2016).

Nova Oficina Judicial (NOJ)

La Nova Oficina Judicial de la Comunitat Valenciana entra en funcionament en 31 partits judicials: Alzira, Alcoi, Benidorm, Carlet, Catarroja, Dénia, Elda, Gandia, Ibi, Llíria, Massamagrell, Mislata, Montcada, Novelda, Nules, Oriola, Ontinyent, Paterna, Picassent, Quart de Poblet, Requena, Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Sueca, la Vila Joiosa, Vila-real, Villena, Vinaròs, Xàtiva, Torrent i Torrevella (1/03/2017).

Posada en funcionament la Nova Oficina Judicial a València, Alacant, Castelló i Elx, des de l’1 d’abril (24/03/2017).

La NOJ implica un nou sistema de gestió que recolza en les tecnologies de la informació i la comunicació per a funcionar amb criteris d’agilitat, transparència i eficàcia en la racionalització del treball, així com l’optimització dels recursos (1/03/2017).

El procés d’implantació de la NOJ a la Comunitat Valenciana està regulat per l’Ordre 27/2016 de 19 de setembre de la Conselleria de Justícia per la qual es crea el Servei Comú Processal d’Assumptes Generals en 35 partits judicials valencians. Aquest servei permet constituir sota una sola direcció als diferents elements de l’organització que siguen comunes a tots els òrgans de cada partit judicial. El Servei Comú General és l’encarregat de realitzar les labors de registre i repartiment, així com els actes de comunicació i auxili judicial, dipòsit, arxiu i altres funcions accessòries de l’Administració de Justícia (1/03/2017).

La segona fase per a la implantació de l’Oficina Judicial està en ple procés de desenvolupament i és la que suposarà la implantació dels serveis comuns d’execució en tota la Comunitat Valenciana. Actualment s’està pendent de l’informe per part del Consell General del Poder Judicial a les relacions de llocs de treball d’aquests serveis comuns. Després, se sol·licitarà al Ministeri de Justícia l’aprovació de la Relació de llocs de treball dels jutjats abans d’iniciar el procés d’acoblament de tot el personal funcionari a les noves unitats de les quals es compon la Nova Oficina Judicial (1/03/2017).

Model valencià de justícia gratuïta

El Consell aprova el Reglament d’assistència jurídica gratuïta. Suposa un nou model més ambiciós, amb una millor cobertura, que beneficiarà a tots aquells individus que, per no disposar de recursos, no poden accedir en condicions desiguals al sistema jurisdiccional. El servei de justícia gratuïta als immigrants, discapacitats i a l’àmbit penitenciari (10/02/2017).

Torn d’ofici. S’incrementa la dotació dels lletrats de torn d’ofici i recuperen el poder adquisitiu perdut en 2012. El pressupost per a sufragar el cost de la Justícia gratuïta a la Comunitat Valenciana va créixer en 2016 fins als 24,6 M€, 4,6 milions més que el pressupostat per a 2015 (9/11/2015). Els nous barems s’aplicaran amb efecte retroactiu des de l’1 d’octubre (3/12/2015). El pressupost per a 2017 va tornar a créixer un 4,8 % respecte a l’any anterior, fins als 31,8 M€.

Acord amb els consells valencians de col·legis d’advocats i procuradors per a implantar un nou model de justícia gratuïta a la Comunitat Valenciana, que inclou nous torns d’ofici i que ampliarà l’àmbit d’actuació dels serveis d’orientació jurídica per a donar millor cobertura a les persones que pateixen qualsevol tipus de discapacitat, als immigrants i als qui compleixen penes de privació de llibertat (21/06/2016).

Llei de Mediació. En preparació una llei de mediació que arreplegarà la regulació integral, general i flexible en la qual s’incorporaran la totalitat dels processos de mediació, presents i futurs, intrajudicials i extrajudicials, que es desenvolupen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana (13/12/2016).

128

Se sotmet al tràmit d’informació pública l’esborrany d’avantprojecte de Llei de mediació de la Comunitat Valenciana (DOGV 1/03/2017). Finalitzat el termini, la Conselleria de Justícia ha rebut un total de 19 al·legacions o suggeriments efectuats per persones o entitats, dels quals, 5 corresponen a al·legacions de Presidència i les conselleries d’Igualtat, Transparència, Hisenda i Economia (30/03/2017).

Presentació de l’esborrany de la Llei de mediació a les tres capitals de província de la Comunitat Valenciana (28/03/2017 a Alacant, 30/03/2017 a València i 31/03/2017 a Castelló). Aquestes jornades han servit perquè els diferents professionals i entitats implicats en els processos de mediació, incloent també la perspectiva dels ciutadans i ciutadanes, hagen mostrat els seus diferents punts de vista i altres necessitats, a l’efecte de millorar la llei.

Infraestructures judicials

Rehabilitació d’edificis del Tribunal Superior de Justícia i la Ciutat de la Justícia de València. Presentats sengles projectes de rehabilitació dels edificis que ocupen el Tribunal Superior de Justícia i la Ciutat de la Justícia de València, amb una inversió conjunta de 8,5 M€. Els dos projectes seran finançats amb fons europeus procedents de la Iniciativa JESSICA (Joint European Support for Sustainable Investment in City Areas), un projecte de la Comissió Europea, el Banc Europeu d’Inversions i el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a donar suport financer a projectes de regeneració o desenvolupament urbà. L’accés a aquest fons ha sigut possible gràcies a la intervenció de l’Institut Valencià de Finances (30/06/2016).

Projectes d’eficiència energètica en seus judicials. El finançament amb càrrec als Fons FEDER permetrà a la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques executar en els pròxims tres anys una sèrie de projectes d’eficiència energètica en seus judicials per un import aproximat d’altres 2,5 M€. Aquestes actuacions milloraran de manera substancial les seues condicions d’habitabilitat i confort i generaran importants estalvis en la factura elèctrica de fins a un 20 %. Aquestes seus són, entre d’altres, Benidorm, la Ciutat de la Justícia d’Alacant, Novelda, Quart de Poblet, Vinaròs, Xàtiva, Villena, Nules, Sogorb, Ciutat de la Justícia de Castelló, Sagunt, Elx, Paterna i Elda. En tots aquests immobles s’escometran actuacions encaminades a la millora de la climatització, il·luminació i aïllament tèrmic de façanes (30/06/2016).

Palau de Justícia de Benalua. La Conselleria ha tancat amb l’Ajuntament d’Alacant l’acord que permet escometre la reforma integral i ampliació de la seu judicial de Benalua, per a la qual cosa ja s’han iniciat els treballs tècnics previs i de licitació de les obres a escometre (30/03/2017).

Els jutjats i la fiscalia del partit judicial d’Alcoi se situen des de l’1 d’abril de 2017 en una seu nova gràcies al conveni mitjançant el qual l’Ajuntament d’Alcoi cedeix a la Generalitat l’ús d’un immoble municipal a la capital de la comarca de l’Alcoià (Ple del Consell de 13/05/2016).

Nova seu del partit judicial de Mislata. El nou local compta amb una superfície de 1.400 metres quadrats i la Generalitat pagarà pel seu ús un lloguer de 40.000 euros anuals. El Consell, a més, assumirà les obres d’adequació del recinte, el cost de les quals s’ha estimat entorn dels 500.000 euros (6/09/2016).

Auditoria sobre l’estat dels edificis de les seus judicials, realitzat per l’Invassat, per a definir les prioritats en les inversions necessàries en els edificis judicials (09/2015).

Sol·licitud al Ministeri de Justícia perquè inicie la tramitació administrativa per a crear 18 nous jutjats a la Comunitat Valenciana durant l’any 2017 després que l’anterior Consell renunciara en 2011 a la posada en marxa de 15 noves unitats judicials autoritzades en 2010 pel Ministeri de Justícia (7/01/2017).

129

Inversions per a la millora de la justícia en 2015, per 860.000 €, segons conveni signat amb el Ministeri de Justícia (9/09/2015). Es dedica a programes de millora del servei d’assistència jurídica gratuïta o a projectes d’impuls de les noves tecnologies que coadjuven a una justícia més àgil, accessible i de qualitat.

Recursos humans en l’àmbit de la justícia:

Posada en marxa d’un pla de reforç als registres civils de la Comunitat Valenciana per a millorar l’atenció que presten als usuraris i usuàries. Es reforcen amb un total de 16 funcionaris i funcionàries els registres civils que presenten una major càrrega de treball, s’impartiran cursos de formació i s’implantarà un servei informatitzat de cita prèvia i gestió de cues en tots aquells registres civils cap de partit judicial que no disposen d’aquest servei (27/10/2015).

Signatura d’un acord amb els representants dels treballadors al servei de l’Administració de Justícia dependents de la Generalitat que beneficia 4.600 empleats públics repartits en el personal dels cossos de metges forenses, Gestió Processal i Administrativa, Tramitació Processal i Administrativa i Auxili Judicial. L’acord té com a objectiu principal la recuperació dels drets sindicals minvats durant els últims anys, a fi que els empleats públics d’aquest sector puguen recuperar el poder adquisitiu i les condicions de treball perdudes durant els últims anys sense perdre de vista l’actual situació pressupostària i financera de la Generalitat. El pacte ha sigut rubricat per responsables de CSIF, STAJ, CCOO, Intersindical i UGT (28/12/2016).

Nou model d’oficina fiscal. La Direcció General de Justícia va començar a l’abril de 2016 a implantar la nova oficina fiscal, el model de la qual ha sigut acordat en la reunió de la comissió mixta que canalitza les relacions entre la Conselleria de Justícia, Administració pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Millorarà l’organització i execució del treball a les fiscalies valencianes, amb la qual cosa s’aconseguirà una major eficàcia i eficiència en la distribució i gestió d’aquestes.

Implantació del Programa d’actuació trajectòria professional del personal Justícia. S’ha aprovat el programa d’actuació dirigit a reconéixer la trajectòria i actuació professional, la qualitat del treball realitzat, la formació i els coneixements adquirits i la seua implicació en l’organització al personal funcionari dels cossos al servei de l’Administració de Justícia (7/04/2017).

Dret Civil Foral Valencià i autogovern

Sagunt2017: Programa Tribunal de les Aigües 2017-2019

Llei del règim econòmic matrimonial valencià. El Ple del Tribunal Constitucional estima el recurs presentat pel Govern contra la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (LREMV) i l’ha declarat inconstitucional i nul·la. La sentència no tindrà efectes retroactius, de manera que les unions formalitzades en els últims huit anys seguiran amb el mateix repartiment de béns que van pactar en casar-se (5/05/2016).

Llei d’unions de fet. El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern contra la Llei d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana, aprovada l’octubre de 2012. La sentència afecta els preceptes que regulen les conseqüències civils d’aquestes unions de fet, en entendre que depassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a “la conservació, modificació i desenvolupament” dels “drets civils, forals o especials, allà on n’hi haja” (article 149.1.8 de la Constitució Espanyola). Per contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que serveixen a la Comunitat Autònoma per a regular aspectes de les unions de fet que incideixen en l’exercici de les seues competències (23/06/2016).

130

Llei de custòdia compartida. El Tribunal Constitucional anul·la la llei valenciana de custòdia compartida, norma aprovada en 2011 i que donava prioritat a la custòdia compartida en cas de separacions o divorcis sense acord entre els progenitors (28/11/2016).

Comissió de Codificació Civil Valenciana. El Ple de la Comissió de Codificació Civil Valenciana aprova l’informe que avala la reforma constitucional com a millor opció jurídica en defensa de l’exercici de l’autogovern, després de les recents sentències del Tribunal Constitucional que han invalidat diferents lleis aprovades per les Corts en desenvolupament del dret civil valencià (23/02/2017).

El Consell aprova una declaració institucional en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 28 d’abril de 2016, per la qual es declara inconstitucional la Llei de règim econòmic matrimonial (13/05/2016).

La declaració mostra el punt de vista del Consell sobre aquesta sentència, que acata en virtut del principi de lleialtat constitucional però sobre la qual manifesta la discrepància més profunda.

La sentència posa a la Comunitat Valenciana en una situació de greuge comparatiu amb altres comunitats autònomes, a les quals sí s’han reconegut competències per a legislar sobre el seu dret civil propi, per la qual cosa s’exigeix al Govern de l’Estat la retirada immediata dels recursos pendents davant del Tribunal Constitucional.

El Consell declara assumir el compromís total de defensar l’evolució oberta del dret civil valencià i usar totes les vies jurídiques possibles per a la seua actualització, sense descartar la petició de la reforma de l’article 149.1.8 de la Constitució Espanyola.

El Ple del Consell aprova el decret que regula la creació de la Comissió interdepartamental de seguiment i coordinació del desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia i d’impuls i consolidació del model valencià d’autogovern, òrgan col·legiat de l’Administració de la Generalitat, adscrit a la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que té les competències en matèria de foment de l’autogovern i desenvolupament estatutari (3/03/2017).

Seguretat i protecció ciutadana

Morella2016: Llei de coordinació de policies locals. Desenvolupar un nou marc normatiu en matèria de policia local.

Coordinació de policies locals

Aprovada la Llei 3/2016, de 23 de març, de la Generalitat, de modificació dels articles 33 i 33 bis de la Llei 6/1999, de 19 d’abril, de policies locals i coordinació de les policies locals de la Comunitat Valenciana (DOGV 29/03/2016). Llei aprovada per les Corts a iniciativa del Grup Parlamentari Compromís, amb els vots a favor dels grups parlamentaris Compromís, Socialista i Podemos-Podem (PP vota en contra i Ciutadans s’absté). El Consell va manifestar a les Corts el seu criteri favorable a la presa en consideració de la proposició de llei en el Ple del Consell de 31/07/2015. S’elimina el límit d’edat per a accedir al cos de policies i no hi haurà una reserva de places per a militars.

El Consell aprova el Projecte de llei de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un nou text legal que actualitzarà la normativa vigent, la Llei 6/1999, insuficient per a satisfer les demandes socials actuals. El seu principal objectiu és potenciar les policies locals en el sistema de seguretat i ressaltar el seu caràcter preventiu i assistencial en la resolució de conflictes com a policia de proximitat que done resposta a les demandes de la ciutadania (12/05/2017).

Pla de protecció del patrimoni cultural. La Conselleria d’Educació i l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències han elaborat un Pla de protecció del patrimoni

131

cultural que implica els agents de la Policia autonòmica i Policia Local en la vigilància, preservació i protecció dels jaciments arqueològics, béns d’interès cultural i altres elements patrimonials de la Comunitat Valenciana (3/05/2016).

Observatori de Seguretat de la Comunitat Valenciana. Primera reunió de l’Observatori de Seguretat, organisme creat en 2010 per l’anterior Consell, però que no s’havia constituït encara (11/07/2016).

La primera tasca que durà a terme aquest observatori serà la realització d’una enquesta en col·laboració amb la universitat per a conéixer la percepció del ciutadà pel que fa a la situació de seguretat en l’àmbit autonòmic i conéixer quins són els aspectes que es poden millorar.

Emergències

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Creació de l’Agència Valenciana de Resposta a les Emergències que aglutinarà la gestió de les emergències a la Comunitat Valenciana amb un comandament únic.

Morella2016: Llei de creació de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències.

Torrevella2016: Decret del reglament del voluntariat de protecció civil i creació del registre dels serveis de protecció civil.

Sagunt2017: Decret pel qual s’aprova el Reglament del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana.

Llei de creació de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències. Les Corts aproven el Projecte de llei pel qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), organisme autònom adscrit a la Presidència de la Generalitat al qual s’encomana l’execució de les polítiques de la Generalitat en matèria d’interior, seguretat pública, protecció ciutadana i coordinació de policies locals (DOGV 9/02/2017).

Per al compliment de les seues finalitats, l’AVSRE desenvoluparà i coordinarà la política i els programes en matèria de protecció civil i gestió d’emergències; elaborarà el Pla territorial d’emergències de la Comunitat Valenciana, els plans especials, els procediments d’actuació i els protocols operatius del Centre de Coordinació d’Emergències i del 112 Comunitat Valenciana, i gestionarà el Registre autonòmic de plans d’autoprotecció.

Decret òrgans de seguiment i coordinació postemergència. El Consell aprova el decret que regula els òrgans de seguiment i coordinació de la postemergència, que té com a objecte la regulació de la Comissió interdepartamental per al seguiment i la coordinació de la postemergència, a més de l’Oficina Única Postemergència (4/11/2016).

Es constitueix a Dénia la Comissió interdepartamental per al seguiment i la coordinació de la postemergència (01/02/2017).

El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de pluges i vent ocorregut a la Comunitat Valenciana els dies 13 i 14 de març (24/03/2017).

El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts per les fortes pluges ocorregudes a la Comunitat Valenciana els mesos de novembre i de desembre de 2016 (23/12/2016).

El Consell acorda l’inici de les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de neu, vent, pluja i fenòmens costaners ocorreguts a la Comunitat Valenciana els dies 18, 19, 20, 21, 22 i 23 de gener de 2017.

El Consell regula mitjançant Decret la gestió de la informació davant situacions d’emergència o greu risc col·lectiu (24/02/2017).

132

Planificació territorial d’emergències i d’actuació enfront de riscos:

Inundacions. Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aprovat pel Ple del Consell (29/10/2015).

Radiologia. L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències impulsarà el Pla de vigilància radiològica en emergències per a la Comunitat Valenciana juntament amb la Universitat Politècnica i la Universitat de València, encarregades de la seua realització (3/02/2016).

El Consell autoritza la contractació de 16 brigades per a la realització de treballs de mitigació de risc per emergències a la província de Castelló (03/03/2017).

Programes de formació i recerca en seguretat i emergències:

Pla anual de formació de l’Institut Valencià de Seguretat Pública 2016-2017. 2.104 agents de la policia local o de la unitat adscrita de la Policia Nacional realitzaran un dels 8.532 cursos que s’han sol·licitat en seguretat, i 1.103 persones relacionades amb les emergències com bombers, tècnics o brigades d’emergència, ho faran en un dels 3.914 cursos de l’àrea d’emergència (14/03/2016).

Signatura de convenis de col·laboració entre el Consell i les universitats públiques de la Comunitat Valenciana en matèria de seguretat i emergències, que implica la posada en funcionament de projectes i programes de formació, recerca i desenvolupament en els camps de l’ètica i la deontologia, la mediació, la gestió policial de la diversitat, la prevenció i la lluita contra la violència de gènere, la seguretat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació i la formació en habilitats i recursos per als diferents comandaments (9/05/2016).

El nou mapa de la Formació Professional valenciana (10/05/2016) presenta com a novetat principal, l’oferta del pròxim curs de 6 títols nous que per primera vegada s’impartiran a la Comunitat Valenciana, entre els quals els cicles de grau mitjà d’Emergències i Protecció Civil, i el grau superior de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil (10/05/2016).

Centre de Seguretat i Emergències a Oriola. El Consell impulsarà el Centre de Seguretat i Emergències a Oriola que es troba paralitzat des de 2012. Es tracta d’un projecte inclòs en 2010 en el Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana (PIP), paralitzat a causa que l’empresa responsable del projecte es va declarar en situació de concurs de creditors (9/06/2016).

Xarxa COMDES. El Consell aprova la contractació de la prestació de serveis de manteniment preventiu i correctiu i de suport a l’explotació, així com el subministrament d’equipament per a la renovació tecnològica i l’ampliació de la Xarxa de Comunicacions Mòbils Digitals d’Emergències i Seguretat (COMDES) de la Generalitat. La xarxa COMDES és la infraestructura comuna a la Comunitat Valenciana per a oferir un servei fiable de comunicacions mòbils digitals a totes les organitzacions i flotes que presten serveis de prevenció, rescat, emergències i seguretat. El contracte compta amb un pressupost de 42,1 M€, per a un període inicial de 4 anys (5/05/2017).

Decret 66/2017. El Consell aprova el procediment d’actuació de la persona de contacte amb les víctimes d’accidents d’aviació civil i els seus familiars (26/05/2015).

Decret 70/2017. El Consell aprova la modificació del Pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana per l’aprovació del procediment d’actuació d’operació d’aeronaus pilotades per control remot en situacions d’emergència sota la direcció de la Generalitat (02/06/2017).

L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències i el Comité autonòmic de Creu Roja Espanyola a la Comunitat Valenciana signen un conveni de col·laboració mitjançant el qual s’estableix la intervenció d’aquesta entitat en les activitats de suport i assessorament tècnic i organitzatiu en la gestió d’emergències (19/06/2017).

133

Té lloc a l’IVASPE el primer Congrés del Voluntariat de Protecció Civil amb participació de més de 200 voluntaris (25/03/2017).

Accessibilitat

Nova Llei d’accessibilitat de la Comunitat Valenciana. La consellera d’Habitatge anuncia que la Generalitat, juntament amb la Mesa per l’Accessibilitat de la Comunitat Valenciana, iniciarà els treballs de redacció de la nova Llei d’accessibilitat de la Comunitat Valenciana (23/03/2017).

Mesa per l’Accessibilitat. Constitució de la Mesa per l’Accessibilitat de la Comunitat Valenciana que pretén fomentar i fer realitat la participació de tots els implicats per a aconseguir un entorn lliure de barreres de tot tipus. S’han creat dues comissions: la de Transports i la d’Edificació i Entorn Urbà (23/02/2016).

Pla Renhata. Suposa un gran pas en l’accessibilitat universal ja que inclou mesures per a l’eliminació de barreres arquitectòniques dins de les llars i per a la millora de les condicions d’habitabilitat (23/03/2017).

Guia accessibilitat en edificis. La Conselleria, a través de l’Institut Valencià de l’Edificació, està preparant una guia per a facilitar l’accessibilitat en edificis i habitatges i es tinga en compte des del minut zero en el disseny i la planificació dels immobles (23/03/2017).

Accessibilitat estacions de Metrovalencia. FGV licita 12 noves plataformes d’accés per a persones amb mobilitat reduïda en estacions de la xarxa de Metrovalencia que facilitaran l’accessibilitat d’aquest col·lectiu en el pas entre l’andana i els trens. Les actuacions es duran a terme en les estacions següents: Paiporta, Llíria, Benaguasil, La Canyada, Machado, Mislata, Mislata-Almassil, Faitanar, Manises, Roses, Ayora i Aragó. Aquestes actuacions s’han consensuat amb diferents associacions de discapacitats i els ajuntaments corresponents. En 2016 ja s’han realitzat actuacions en 10 estacions (23/03/2017).

Pla d’accessibilitat universal de FGV. S’està elaborant el futur Pla d’accessibilitat universal de FGV que es basarà en els principis d’autonomia, igualtat, seguretat i comoditat per als clients. L’objectiu és aconseguir un dels plans d’accessibilitat més modern, avançat i participatiu d’Europa.

134

4. Nou model productiu “El desplegament d’un nou model productiu és un requisit per a l’eixida de la crisi i la generació de benestar a llarg termini. Ha de basar-se en el coneixement, la recerca i el desenvolupament innovador i articular-se sobre el principi de sostenibilitat (social, productiva, ambiental, política)”

Nou Botànic

112. Elaboració i aprovació d’unes directrius generals en matèria de model econòmic en l’àmbit de la Generalitat, que siguen tingudes en compte en les estratègies sectorials i transversals d’actuació.

Bases per a la transformació del model econòmic valencià

Document d’Elx. Informe al Ple del Consell (25/03/2016) elaborat per la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per a la implantació a la Comunitat Valenciana d’un nou model econòmic, que fixa les línies estratègiques per a la transformació del model econòmic. Després de les aportacions de totes les conselleries, el Ple del Consell (15/04/2016) aprova mitjançant Acord les bases i elements orientadors per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana (Document d’Elx, Elx2016).

El plantejament del Consell aposta per un model econòmic basat en la millora de la productivitat a través de la incorporació de coneixement als processos productius que potencien un desenvolupament sostenible.

Entre les línies estratègiques que són clau per a avançar en la implantació d’aquest nou model productiu, es troba el desenvolupament de la capacitat innovadora de les empreses, per a la qual cosa s’ha constituït el Consell Valencià de la Innovació, per a impulsar la creació de l’Agència Valenciana d’Innovació.

Incideix també a recuperar la inversió i el finançament empresarial, treballant per augmentar la confiança a llarg termini dels inversors, promovent també que els projectes valencians tinguen finançament adequat, per a la qual cosa es reforça el paper de l’Institut Valencià de Finances com a banc públic de la Generalitat. A més, a través de l’IVF es reforça l’obtenció de recursos de fons del BEI i del Pla Juncker.

Un determinant fonamental d’un model econòmic basat en el coneixement és el nivell de formació del conjunt de la població i un sistema educatiu més connectat amb el sistema econòmic i el món empresarial.

Avançar en un model de relacions laborals que acabe amb la precarietat laboral i impulse la creació d’ocupacions de qualitat i salaris dignes.

Fomentar l’economia social, augmentant el grau d’implantació de les entitats d’economia social en els diferents sectors productius. Apostar per una societat de les atencions com a font de riquesa sostenible i no deslocalitzable.

Apostar per la internacionalització i el creixement empresarial competitiu, generant una economia de base exportadora. Per a aconseguir-ho, és necessari millorar la logística d’aquesta comunitat, impulsant infraestructures com el Corredor Mediterrani.

L’Acord del Consell destaca la necessitat de fomentar la igualtat i la integració social, sense deixar de costat l’equilibri mediambiental i territorial, ambdues com a estratègies transversals que han de ser considerades en totes les actuacions de política econòmica.

És essencial deixar a un costat la confrontació i buscar els punts d’acord, per a la qual cosa s’ha constituït la Mesa de Diàleg Social, que compta amb tres meses sectorials

135

especialitzades en el creixement econòmic, la recuperació social i les polítiques públiques. El Consell ha presentat el Document d’Elx a la consideració dels agents econòmics i socials a través de la Mesa de Polítiques Públiques (17/06/2016).

Presentació del nou model econòmic. Presentat pels consellers d’Economia i d’Hisenda, el nou model econòmic del Consell, que parteix de 20 projectes tractors concrets, als quals aniran sumant-se noves iniciatives, i integrarà també les aportacions d’empresaris, sindicats, universitats i associacions. El Consell pretén que el procés de reflexió sobre la transformació del model econòmic siga un procés col·lectiu, coordinat, obert i amb un alt grau de contrast social (26/04/2016).

Alguns projectes se centren en la innovació, com són l’impuls de l’Agència Valenciana de la Innovació, i l’Estratègia regional en innovació.

Altres projectes s’orienten cap a la promoció del sector industrial com el Pla de R+D+I de l’IVACE, el Pla d’industrialització, el Pla energètic de la Comunitat Valenciana 2020 i el RIS 3 CV (Estratègia d’especialització intel·ligent en recerca i innovació).

Les empreses valencianes veuran augmentar les seues oportunitats amb iniciatives com la transformació de l’IVF en banc de foment empresarial, la refundació del SERVEF, el Pla integral de formació i qualificació professional, la nova Estratègia de suport a l’emprenedoria, la Xarxa Exterior de la Comunitat Valenciana i l’extensió de bones pràctiques empresarials i els instruments financers que siguen impulsats amb Fons Estructurals.

Les infraestructures són un altre dels grans eixos del nou model econòmic que es veu reflectit en projectes com la connexió amb el port de València, l’espai intermodal Font de Sant Luís i, sobretot, el Corredor Mediterrani.

Tot això, sense oblidar altres àrees com la seguretat i salut en el treball amb el Pla d’actuacions de l’INVASSAT, la promoció de la cultura amb el Pla estratègic cultural, la millora de les regulacions i la simplificació administrativa, el Pla integral de l’economia social, i el Pla de millora de la reputació de la Comunitat Valenciana.

Grup de Treball Model Econòmic. Aquest grup, format per representants de les conselleries d’Hisenda i Model Econòmic i d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i presència de l’Agència Valenciana de la Innovació, té com a fi canalitzar la reflexió conjunta i la participació constructiva de tots els departaments i agents i ha mantingut reunions periòdiques de coordinació per al disseny i implementació de l’estratègia per a la transformació del model econòmic de la Comunitat Valenciana. Des de la seua constitució el març de 2016, i amb la finalitat d’avançar en aquest procés, el grup s’ha reunit en 10 ocasions, amb una periodicitat pràcticament mensual.

Desenvolupament de la fase de “Desplegament estratègic del model econòmic”. Amb aquest es pretén que el procés de reflexió sobre la transformació del model econòmic siga un procés col·lectiu, coordinat, obert i amb un alt grau de contrast social que conduïsca al Pla d’acció del model econòmic 2017-2027. En el seu desenvolupament s’han donat els passos següents:

Desplegament intern en l’àmbit de la Generalitat, mitjançant el qual s’ha implicat tots els departaments del Consell. Al llarg dels mesos d’octubre de 2016 fins a febrer de 2017 s’han dut a terme diàlegs constructius de dos tipus, d’una banda amb cadascuna de les conselleries i, d’una altra banda, per cadascuna de les deu línies estratègiques del model econòmic a fi de coordinar els objectius i les actuacions proposats per a dur a terme la transformació que persegueix el Document d’Elx.

- S’han obert les vies de col·laboració d’investigadors i professionals de reconegut prestigi en l’elaboració de l’estratègia per a la transformació del model econòmic a través de reunions bilaterals amb col·legis professionals, associacions, centres de recerca, etc. Així mateix es va propugnar la participació dels premis Jaume I en Economia, i es van convidar persones expertes com a

136

observadors participants en els diàlegs constructius de cadascuna de les 10 línies estratègiques.

- També s’han assentat les bases per a la creació d’una xarxa de càtedres per a la transformació del model econòmic amb les universitats valencianes.

En el marc de Desplegament Social, per a la participació i debat obert a la societat civil, les empreses, els treballadors, els centres de coneixement i la societat civil en general:

- S’ha organitzat el Cicle de conferències «Reflexió i debat per a la transformació del model econòmic valencià», en el marc del qual s’han desenvolupat les dues primeres a València i Castelló, amb resultat d’una àmplia participació en termes quantitatius, i també una àmplia assistència d’Agents clau representats: economia social i cooperativa, membres nats de la Mesa de Diàleg Social, dones empresàries, universitats, associacions civils, cambres de comerç, instituts tecnològics, centres de recerca, administracions públiques locals i estatals, entitats financeres, que han enriquit el debat amb els seus comentaris i aportacions. L’última conferència està programada per al 12 de juliol a Alacant.

- S’ha creat una pàgina web específica de model econòmic per a potenciar la informació, la transparència i la participació entre la Generalitat i tots els interessats en el procés de transformació del model, en la qual estan accessibles els documents de referència obtinguts fins al moment.

a. Apostem per la reindustrialització de la nostra economia …per a la recuperació de l’agricultura valenciana, per l’impuls d’un turisme sostenible i de qualitat i per un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.

Nou Botànic

Reindustrialització

113. Pla d’industrialització de la Comunitat Valenciana. Full de ruta a seguir per a reindustrialitzar la Comunitat a partir de la recollida de dades per a analitzar la nostra realitat sectorial i territorial, consensuat amb tots els actors econòmics.

114. Augmentar els recursos, especialment personal funcionari del grup A, per al foment de polítiques de reindustrialització sostenible, d’agricultura biològica, de transferència tecnològica, finances ètiques i eficiència energètica.

Recuperació de l’agricultura

121. Execució del pla de foment de la producció ecològica, extensiu i inclusiu en tota l’agricultura-ramaderia-pesca amb base agroecològica i local.

122. Elaboració d’un pla de direcció del cooperativisme agroalimentari per a impulsar i desenvolupar el sector.

123. Elaboració d’un pla de recuperació del teixit productiu en les zones rurals.

124. Elaboració d’un pla de formació de nous agricultors i agricultores, per a la recuperació de la nostra agricultura i la posada en valor d’una agricultura ecològica i sostenible amb especial atenció en el paper de les dones que treballen en el camp.

Turisme sostenible i de qualitat

23. Afavorir la integració social a través del turisme i el gaudi d’oci, i la inclusió social a través d’un turisme sense fronteres, afavorint tant l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional com la participació de tots els col·lectius socials.

57. Incorporar a la realitat valenciana el Codi Ètic Mundial del Turisme i implementar mesures per a la seua aplicació pràctica tant en les empreses com en les destinacions turístiques.

137

186. Elaboració d’un pla d’ecoturisme que pose en valor el nostre patrimoni i creació de línies d’ajudes per al foment de l’ecoturisme.

188. Aprovació d’una nova llei de turisme, oci i hospitalitat com a nou marc normatiu dirigit a l’impuls del desenvolupament sostenible del turisme en els aspectes econòmics, socials i ambientals.

Model de comerç i equilibrat

153. Finalització, aprovació i execució de forma urgent del Pla d’acció territorial sectorial del comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA), condicionant l’atorgament d’autoritzacions d’establiments comercials d’impacte territorial fins a la definitiva aprovació d’aquest.

154. Actualització de la normativa reglamentària de l’Observatori de Comerç, adequant-la al que es dispose en les directrius del PATSECOVA.

155. Impuls d’un pacte autonòmic sobre els horaris comercials, liderat per l’Observatori del Comerç, amb la participació de totes les administracions i els agents involucrats en la matèria, que permeta modificar la normativa legal i reglamentària.

156. Foment dels horaris comercials compatibles amb la conciliació familiar.

157. Introducció en l’Informe Anual de la Distribució Comercial de criteris territorialitzats sobre l’evolució de les vendes en el comerç al detall segons tipologia del comerç (gran superfície, gran cadena, cadena menuda i empresa unilocalitzada).

158. Desenvolupament reglamentari de la Llei de cambres de comerç.

Reindustrialització de l’economia valenciana

Morella2016: Llei de mineria sostenible. Regulació de l’activitat minera amb sectors com el del marbre a Alacant i altres llocs de la Comunitat per a trobar l’equilibri entre impacte mediambiental i producció.

Torrevella2016: Pla d’industrialització de la Comunitat Valenciana.

Sgunt2017: Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial a la Comunitat Valenciana.

Elx2016 - Projecte 4: Pla d’industrialització.

Pla d’Industrialització

Antecedents. La reindustrialització és un objectiu essencial del Consell:

L’Estratègia de Política Industrial de la Comunitat Valenciana (CV) es va aprovar al novembre de 2010 amb la finalitat d’impulsar la competitivitat regional amb l’horitzó temporal situat en 2015. Fruit de l’acord entre els agents econòmics i socials es desenvolupa i impulsa l’Observatori de la Indústria i els Sectors Econòmics Valencians, una plataforma de participació en la configuració de les accions a desenvolupar per la Generalitat en matèria de competitivitat.

La segona recessió de 2012 va obligar a realitzar una redefinició de l’Estratègia que va ampliar l’horitzó a 2020 per a adaptar-la a les noves circumstàncies i sincronitzar-la amb els objectius europeus. Així es va crear l’EPI Visió 2020 en la qual es definien objectius generals, intermedis i accions estratègiques a desenvolupar durant el període. El desembre de 2015 l’Observatori es va reunir amb la finalitat d’analitzar la situació econòmica de la CV i dels seus principals sectors econòmics i proposar els canvis que s’estimen oportuns, tant en els objectius generals com en les accions prioritàries que s’han realitzat des de les diferents àrees competencials de l’administració.

a. Pla de reindustrialització de tota la Comunitat Valenciana per al període 2017-2019. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball està ultimant el Pla estratègic de la indústria valenciana (PEIV), que serà el full de ruta a seguir per a la reindustrialització de la nostra comunitat, dins d’un procés participatiu entre organitzacions

138

empresarials, empreses i institucions. Es té previst que els treballs previs per a poder elaborar el PEIV finalitzen en el mes de juny de 2017.

L’IVACE-Parcs empresarials ha desenvolupat un full de ruta a tres anys amb l’objectiu de cobrir tot el territori de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, el passat 14 de març de 2017 es va publicar en el DOGV una convocatòria d’ajudes de l’IVACE amb una dotació econòmica de 15,96 M€. El principal objectiu d’aquesta ajuda és donar suport a projectes d’inversió per a la millora, modernització i dotació d’infraestructures i serveis en polígons, àrees industrials i enclavaments tecnològics situats en les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Safor, el Baix Segura, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida.

Per la seua banda, la Direcció General d’Indústria i Energia ha convocat ajudes per a empreses i dels sectors del calçat, tèxtil, ceràmic, moble i il·luminació, joguet, marbre i metal·lomecànic amb una dotació de 10,3 M€ (DOGV 06/04/2017). Així mateix, per a les associacions empresarials que representen aquests sectors s’han convocat altres 395.000 euros cadascuna (DOGV 11/04/2017). A aquestes ajudes se sumen 2,7 M€ per a la reindustrialització de la comarca del Camp de Morvedre. (DOGV 11/04/2017)

Agenda de la Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana

L’IVACE posarà en marxa l’Agenda de la Indústria 4.0 de la Comunitat Valenciana, que preveurà un full de ruta alineat amb les polítiques industrials, tant europees com nacionals, integrarà les polítiques de nova indústria sostenible previstes en l’Estratègia d’especialització intel·ligents per a la Comunitat Valenciana i plasmarà les mesures i cofinançament de les accions 4.0 a través de fons europeus (7/10/2016).

La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball està desenvolupant un full de ruta regional per a la digitalització plena de la indústria i el desenvolupament del sector TEIC (tecnologies de l’electrònica, informació i comunicacions) de la Comunitat Valenciana, alineada amb les polítiques previstes en matèria d’indústria per part de la Unió Europea i aquelles línies d’actuació previstes en l’agenda per a l’enfortiment de la indústria espanyola que són aplicables a la Comunitat Valenciana.

En 2017 s’han posat en marxa la línia “Ajudes per a projectes d’adaptació a indústria 4.0” (INNOVAi40-CV), les “Ajudes per a projectes d’innovació en TEIC” (INNOVATeic-CV) i una mesura de suport a la implantació i posada en marxa de solucions innovadores encaminades a la digitalització de la pime (DIGITALITZA-CV).

Sector de la ceràmica

Constitució de la Mesa de la Ceràmica, que sorgeix amb la finalitat d’abordar tots els problemes d’un sector fonamental per a l’economia valenciana. Des de la Mesa de la Ceràmica s’elaborarà un inventari que arreplegarà d’una manera conjunta totes les exigències que es realitzaran a l’Executiu central i que versaran sobre qüestions relatives a la fiscalitat, l’energia o les infraestructures (28/02/2017).

La Generalitat signarà un conveni amb l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) perquè aquest organisme utilitze les instal·lacions que estaven anteriorment destinades al Centre de fruita seca d’Almassora (28/02/2017).

Empreses industrials

Reobertura de l’empresa Galmed de Sagunt, filial de la companyia alemanya ThyssenKrupp Steel Europe AG. La decisió de la multinacional respon a la confiança que inspira la Comunitat Valenciana als inversors. Generarà més de 500 llocs de treball directes i indirectes. La Generalitat i ThyssenKrupp van signar un conveni en matèria de Formació Professional, mitjançant el qual es formaran professionals de la Comunitat Valenciana seguint el model del centre de formació que l’empresa té a Duisburg (9/12/2016).

139

Reinserció laboral dels treballadors de Bosal. Aprovació per part del Parlament Europeu d’una ajuda de 856.800 euros, a través del Fons d’Adaptació a la Globalització, per a donar suport a la recol·locació de 250 treballadors valencians del sector de l’automòbil que van ser acomiadats. Gràcies als fons FEAG de la Unió Europea, més l’aportació de la GVA, disposaran d’1,2 M€ que s’invertiran en un pla específic per a la reinserció, reorientació laboral i formació dels treballadors de la multinacional Bosal a Sagunt (27/01/2017).

Col·laboració amb la planta Ford Almussafes. El Ple del Consell autoritza tres convenis de col·laboració entre la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball i la planta Ford d’Almussafes per al desenvolupament de projectes de desenvolupament experimental i de R+D+I en el sector de l’automoció. Ajuda de 9 M€ (28/10/2016).

EUIPO. Presentat l’informe “Impacte de l’EUIPO a la Comunitat Valenciana 2015”, elaborat per la Cambra de comerç d’Alacant. Destaca la incidència de l’euroagència en l’economia valenciana, més enllà de la contribució directa basada en el registre i la protecció de marques, models i dibuixos. L’oficina ha generat en 2015 un impacte sobre la producció autonòmica de 376,2 M€, un 26 % més que en 2013 (13/12/2016).

Llei de mineria

Presentat l’esborrany en la Mesa de la Mineria de la Comunitat Valenciana (28/06/2016). En l’actualitat la CV no té una norma amb rang legal per a aquesta matèria, estant vigent una llei estatal bàsica preconstitucional (1973) que es va promulgar sota uns criteris molt allunyats dels principis i valors de sostenibilitat social, mediambiental i econòmics vigents en l’actualitat. S’ha sol·licitat a l’Estat que l’actualitze, sense resultat, per la qual cosa és necessari escometre la renovació normativa des de les competències autonòmiques.

Amb la finalitat, essencialment, de cohonestar l’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos naturals miners disponibles (marbre a Alacant, argiles a Castelló i València, etc.) al nostre territori amb els valors ambientals i d’ordenació territorial que facen aquest sector sostenible en el sentit més ampli i ambiciós.

Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial. Presentat el Pla d’acció per al foment de la seguretat industrial a representants de federacions d’empresaris. El Pla proposa com a línies d’actuació la creació del Registre industrial valencià, la lluita contra l’intrusisme professional, incrementar la inspecció en aquelles instal·lacions que revesteixen més perillositat, controlar els productes industrials inserits en el mercat, o fomentar la informació en matèria de seguretat industrial, entre altres. També es preveu la creació del Consell Valencià de Coordinació de la Seguretat Industrial, a aquest efecte d’impulsar, coordinar els criteris i prioritzar les actuacions de l’Administració en matèria de seguretat industrial (2/05/2017).

Lideratge de la Comunitat Valenciana de l’Intergrup de l’Automòbil en el Comité de les regions representada pel MHP i pel delegat del Consell per a la UE.

Àrees industrials i sòl

Morella2016: Decret d’àrees industrials. De la mà d’empresaris, ajuntaments i la Federació de Polígons Industrials, es regularan els espais destinats a les empreses i les indústries. Es marcaran les línies i els requisits que hauran de seguir les noves zones i també les obligacions, deures i serveis de cadascun dels agents participants en els polígons existents.

Nova Llei de promoció, gestió i modernització de les àrees industrials de la Comunitat. Presentació de la llei, que pretén posar en valor i revitalitzar els més de 700 parcs industrials de la Comunitat (26/06/2017).

Mapa de sòl industrial. Presentat el mapa del sòl industrial de la Comunitat Valenciana. Aquesta eina permetrà prendre decisions estratègiques en matèria de

140

desenvolupament de nous sòls industrials, planificar millores en les infraestructures per a afavorir als polígon industrials aïllats, dissenyar ajudes per a zones amb necessitat de creixement industrial així com redistribuir els recursos per a ajudar a la consolidació de zones estratègiques en funció de la proximitat a infraestructures de comunicació (25/01/2017).

PARC Sagunt. Situació del parc empresarial Parc Sagunt (Ple del Consell 14/10/2016), promogut per la Societat Parc Empresarial de Sagunt, SL (PES), que està formada al 50% pel Ministeri d’Economia i Hisenda, a través de SEPIDES, i al 50% per la Generalitat, mitjançant IVACE Parcs empresarials.

Compta amb una superfície d’actuació de 3 milions de metres quadrats nets. S’han venut 11 parcel·les de sòl industrial i logístic i se n’ha cedit una en règim de dret de superfície, la qual cosa suposa que ja s’ha comercialitzat el 30% de la superfície i queden un total de 23 parcel·les disponibles per a ús industrial, logístic i terciari.

Està estructurat en quatre unitats d’execució. Les unitats 1, 2 i 3 es troben totalment urbanitzades i amb empreses instal·lades en aquestes. La unitat d’execució 4 va quedar paralitzada en 2007 en iniciar-se la modificació puntual del Pla parcial que va provocar la suspensió de les obres en l’estat d’execució en el qual es trobaven en aquest moment. El 13 de setembre de 2016 la Conselleria d’Economia Sostenible i SEPIDES van acordar la reactivació de les obres d’urbanització d’aquesta unitat, la qual cosa permetrà la finalització de la urbanització del parc empresarial. La inversió prevista d’aquesta actuació és de 4,4 M€, amb un termini d’execució de huit mesos i de la qual s’encarregarà la UTE Parc Sagunt integrada per FCC, Pavasal i ECISA.

Acord del Consell d’Administració de Parc Sagunt per a la venda de la parcel·la Z2 a Mercadona. L’acord de venda a Mercadona de la parcel·la més important i logísticament més preparada de totes les situades en aquest parc empresarial, per un valor de 24,1 M€, convertirà aquest parc empresarial en un nus logístic de primera magnitud, el més important i dinàmic de la Comunitat Valenciana i de tot l’arc mediterrani (7/12/2016).

El Consell d’Administració de Parc Sagunt aprova l’adjudicació d’una parcel·la de més de 6.000 metres quadrats per un import de 573.540 euros a una empresa del sector del transport i la logística, que té un projecte per a ampliar les seues instal·lacions (28/12/2016).

Parc Logístic de València (PLV)

La Conselleria d’Habitatge, a través de l’EIGE, adjudica una parcel·la de 50.275 m2 de terreny a l’empresa valenciana Nederval, dedicada al sector logístic i terciari, per 4,5 M€. En els terrenys adquirits en el PLV, Nederval té prevista la construcció d’una plataforma logística de prop de 20.000 m2 i una nau tipus cross Docking de 8.000 m2, amb un cost estimat de 12 M€. Es tracta de la tercera operació de terrenys realitzada en el PLV durant aquest any i, per tant, ja suma un total de 126.600 m2 venuts (9/01/2017).

La Generalitat, a través de l’Entitat Pública d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE) trau a concurs públic la venda de 16.200 metres quadrats de sòl industrial logístic del Parc Logístic de València (22/03/2017).

Al final de la legislatura anterior no s’havien venut ni 10.000 m2 de sòl en el PLV i en l’actual legislatura ja són 130.000 els metres quadrats venuts (juny 2017).

Ampliació d’Elx Parc Empresarial. La Comissió d’avaluació ambiental aprova el Document d’abast que permet continuar amb la tramitació de l’ampliació d’Elx Parc Empresarial. Elx Parc Empresarial està considerat un dels nodes d’activitat econòmica més importants de l’Estratègia territorial de la Comunitat Valenciana per l’efecte que té en els sectors econòmics locals, comarcals i regionals. També per la seua imatge de marca, ja

141

que es tracta d’un parc industrial i logístic d’alta qualitat, en el qual es troben firmes empresarials innovadores i de prestigi reconegut (2/12/2016).

Ajudes a infraestructures industrials. Primera convocatòria d’ajudes per a la millora, modernització i dotació d’infraestructures i serveis en els polígons, àrees industrials i enclavaments tecnològics en el marc del pla de reindustrialització previst per al període 2017-2019 (20/03/2017).

Les ajudes van dirigides als ajuntaments i el pressupost ascendeix als 15,96 M€. Ajudarà a millorar els 122 polígons que en l’actualitat hi ha registrats a les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, la Safor, el Baix Segura, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida.

Adjudicació de parcel·les industrials

Escripturada una parcel·la de 1.353,87 m2 al Parc Empresarial El Campaner a Alcalà de Xivert en la modalitat de dret de superfície. Permetrà la posada en marxa d’un projecte emprenedor dedicat a la fabricació i l’envasament de suplements d’alimentació (31/03/2016).

Arrendada una nau industrial al Parc Empresarial Nuevo Tollo d’Utiel, per a la implantació d’un comerç destinat a la venda de llavors. Formalitzada la venda de tres parcel·les per a empresa dedicada a la producció d’oli (28/07/2016).

L’IVACE lliura 12 parcel·les de sòl industrial al Parc Empresarial El Maigmó de Tibi a una empresa d’enginyeria. S’ha formalitzat l’escriptura en la modalitat de dret de superfície sobre una superfície de 12.222,98 m2. L’empresa invertirà prop de 4,5 M€, 970.000 euros per a la posada en funcionament del seu projecte empresarial i 3,5 milions d’euros per a R+D+I i generarà un total de 24 noves ocupacions (15/06/2016).

Formalitzada la venda de 10 parcel·les (10.152,96 m2) de sòl industrial al Parc Empresarial El Maigmó de Tibi a l’empresa DORDIV SL. Aquesta venda s’ha produït en la modalitat de compravenda. L’empresa invertirà un total de 800.000 euros (23/10/2016).

Lliurament de 14 parcel·les (14.259,62 m2) a empresa de fabricació d’estructures metàl·liques al Parc Empresarial El Maigmó de Tibi en la modalitat de dret de superfície (signatura escriptura 14/12/2016).

Signada la compravenda de 21 parcel·les (21.355 m2) al Parc Empresarial El Maigmó de Tibi, que suposarà una inversió de 3,3 M€ en construcció i instal·lacions, i 39 ocupacions (signatura escriptura 8/06/2017).

Recuperació de l’agricultura valenciana

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Aprovació del Pla de desenvolupament rural

Morella2016: Llei d’ordenació i modernització d’estructures agràries

Morella2016: Llei d’integració ramadera

Morella2016: Llei de l’IVIA

Torrevella2016: Execució del Pla de foment de la producció ecològica

Torrevella2016: Elaboració del Pla director del cooperativisme agroalimentari

Sagunt2017: Ajudes a agricultors i agricultores, i a ramaders i ramaderes professionals per a la millora de les seues explotacions agràries mitjançant inversions en actius físics

Sagunt2017: Creació i posada en marxa d’una taula de debat sobre la futura PAC que necessita el camp valencià

Les bases de l’estratègia per a l’agricultura en l’exercici 2016 se centren en 6 eixos:

142

Eix 1. Ordenació i modernització d’estructures del sector agroalimentari

El Consell dóna la seua conformitat a l’avantprojecte de Llei de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana. Preveu l’impuls de la Iniciativa de Gestió en comú (IGC) com a agent d’innovació, la construcció d’una Xarxa de Terres com a alternativa al sòl infrautilitzat i la creació d’un mapa agronòmic per a la gestió sostenible. A més, també inclou exempcions fiscals a l’adquisició i a l’arrendament de finques rústiques, la regulació dels procediments de reestructuració parcel·lària pública i privada i la creació de la figura de l’agent dinamitzador (3/03/2017)

Infraestructures hidràuliques i regadius. En 2016 es va finalitzar la construcció de l’embassament La Cuesta i es va redactar i es va contractar el Projecte complementari d’instal·lació de telecontrol, millores d’accessibilitat i elements de protecció i operació de la bassa de La Cuesta per a l’explotació del postransvasament Xúquer-Vinalopó, que està ja en execució. També s’ha redactat i supervisat el projecte del Tram VII de la Conducció de la Marge Dret del Vinalopó i s’iniciarà la licitació pública del projecte. Amb això, una vegada executats aquests dos projectes, el Postransvasament Xúquer-Vinalopó en el marge dret estarà ja conclòs. També s’estan executant les obres del Projecte de recobriment de la sèquia de Sollana al camí Parada de l’Olivera en el TM d’Algemesí.

Ús racional de l’aigua. El gener de 2016 es va publicar una convocatòria d’ajudes al foment i utilització racional de l’aigua per a les comunitats de regants per un import d’ajudes de 10,4 M€, que no havien sigut convocades des de l’any 2011. El febrer de 2017 s’ha publicat una nova convocatòria per un import d’ajudes de 6,13 M€.

Camins rurals. El març de 2017 es van publicar les ajudes per a la millora i condicionament de camins rurals de titularitat pública per un import d’1,7 M€, que no havien sigut convocades des de l’any 2009.

Concentracions parcel·làries. L’any 2016 s’ha finalitzat la concentració parcel·lària de Cañada de Arriba i Cañada de Abajo al terme municipal de Jarafuel (València). Així mateix, s’està tramitant la contractació d’una assistència tècnica per a l’elaboració de les bases provisionals i bases definitives corresponents a la zona de concentració parcel·lària d’Aras de los Olmos (València), declarada d’utilitat pública i urgent execució, per Decret 25/1995, de 6 de febrer, del Govern Valencià, que va ser paralitzada amb posterioritat. També s’està revisant la situació de la zona de concentració parcel·lària d’Oliva-Pego (València-Alacant), per a poder reactivar i finalitzar aquesta concentració parcel·lària que va ser declarada d’utilitat pública en 1970, però que va ser paralitzada pel Consell de la Generalitat en 1990.

Obres d’emergències. Durant els anys 2015, 2016 i 2017 s’han declarat les següents emergències per a reparar els danys produïts en infraestructures agràries i de regadius per diversos episodis de pluges torrencials, en el marc dels decrets i acords dictats pel Consell:

- Decret 38/2015, de 27 de març, del Consell, sobre mesures per a pal·liar els danys produïts per les pluges torrencials ocorregudes entre els dies 22 i 25 de març de 2015 a la Comunitat Valenciana. Es van executar obres de reparació d’infraestructures a les províncies de València i Castelló per un import total d’1,02 M€.

- Decret 129/2015, de 28 d’agost, del Consell, sobre mesures per a pal·liar els danys produïts per les pluges torrencials ocorregudes el dia 22 d’agost de 2015 als municipis de la província de València: Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Puebla de San Miguel, Torrebaja i Vallanca, per un import total d’1,5 M€.

- Acord de 6 de maig de 2016, del Consell, pel qual es desenvolupa l’Acord de 13 de novembre de 2015, sobre mesures per a pal·liar els danys produïts per les

143

pluges torrencials ocorregudes el 2 de novembre de 2015. Es van executar obres de reparació d’infraestructures a les províncies de València i Castelló per un import total de 4,3 M€.

- Acord de 23 de desembre de 2016, del Consell, pel qual inicien les actuacions per a pal·liar els danys produïts per les fortes pluges ocorregudes a la Comunitat Valenciana els mesos de novembre i desembre de 2016. S’executaran obres de reparació d’infraestructures a les províncies d’Alacant, València i Castelló per un import total de 3,3 M€.

- Acord de 27 de gener de 2017, del Consell, pel qual inicien les actuacions per a pal·liar els danys produïts pel temporal de neu, vent i pluja ocorreguts a la Comunitat Valenciana el gener de 2017. S’estan executant les obres de reparació de la bassa Onaer i altres infraestructures de regadiu a Callosa d’en Sarrià per un import total d’1,5 M€.

Eix 2. Avançar cap a un sistema d’informació i transferència agroalimentari valencià, per al qual serà necessari desenvolupar una nova Llei de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), per a actualitzar i fer més operativa, sostenible i funcional la dinàmica de treball amb el sector, tant a nivell de recerca com en l’experimentació i serveis, reforçant l’estructura i presència de la Conselleria en el territori a través dels serveis territorials.

El Consell Rector de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) analitza l’esborrany de l’avantprojecte de llei de l’IVIA que modificarà l’organisme fruit del consens aconseguit per un equip de treball multidisciplinari i multisectorial. La nova estructura de l’organisme incorporarà més representació del sector agroalimentari, així com noves finalitats, més concordes amb les necessitats socials i alineats amb les polítiques agràries i alimentàries europees, com l’enfortiment de la base tecnològica del sector i una menor dependència de l’exterior, una reducció del consum de recursos naturals i d’energia, l’ús racional dels serveis dels ecosistemes, en particular la biodiversitat i la diversitat territorial, i una cooperació amb les polítiques de la Generalitat per a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic (12/01/2017).

El Ple del Consell (1/07/2016) aprova el decret que modifica el decret 233/1991 pel qual s’aprova el reglament de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Com a conseqüència, el Servei de Desenvolupament Tecnològic (SDT) deixa de pertànyer a l’IVIA, i passa a incorporar-se a l’estructura orgànica de la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural amb la denominació de Servei de Transferència de Tecnologia (STT). La recuperació d’aquesta estructura modernitzarà l’experimentació, formació i assessorament en col·laboració amb el sector, i garantirà l’aplicabilitat i transferència del coneixement.

Aposta del Consell per reforçar la recerca agroalimentària pública, mitjançant una oferta púbica d’ocupació que duplicarà el nombre d’investigadors de l’IVIA, així com un nou model de contractació de personal de suport a la recerca basat en criteris de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.

Eix 3. Posada en marxa del Programa de desenvolupament rural 2014-20 i del Programa operatiu per a la pesca:

El Programa de desenvolupament rural 2014-2020, aprovat per la Comissió Europea, conté mesures i operacions d’estímul econòmic per a aplicar les polítiques de desenvolupament rural (30/07/2015). Està dotat amb 450 M€, dels quals 204 M€ provenen del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i 54 M€ de l’Administració general de l’Estat. La Generalitat hi aporta 192 M€. Arribarà a prop de 30.000 beneficiaris. Ordres de bases reguladores de les operacions del PDR publicades:

144

- Ordre 7/2015, per la qual es regulen les subvencions per a la instal·lació de joves agricultors, publicada en el DOGV el 10/12/2015. El PDR té prevista una dotació de 40 M€. S’ha realitzat una primera convocatòria de 10 M€.

- Ordre 29/2016, per la qual s’aproven les bases reguladores de les ajudes a les inversions en explotacions agràries, publicada en el DOGV l’11/11/2016. El PDR té prevista una dotació de 53 M€. S’ha realitzat una primera convocatòria de 25 M€.

- Ordre 11/2017, per la qual es regula el procés de selecció d’inversions proposades per les comunitats de regants per a finançar operacions s’aproven les bases reguladores de les ajudes a les inversions en explotacions agràries i modernització de regadius, publicada en el DOGV el 07/04/2017. El PDR té prevista una dotació de 17,9 M€. La convocatòria serà publicada pròximament.

- Actualment s’està tramitant una 2a modificació del PDR en la qual es proposa incrementar en 8 M€ el pressupost de les ajudes per a la instal·lació de joves agricultors i en 4M€ el pressupost de les ajudes inversions en explotacions agràries. A més, es proposa incloure una nova operació de “Plans de reconversió i reestructuració col·lectius” de 10 M€, per a donar suport a les inversions en reestructuració realitzades per entitats associatives agràries.

Ajudes del FEAGA (13/06/2017). S’han abonat fins al mes de maig de 2017 un total de 91 M€ (i abans de finalitzar el mes de juny aquesta xifra s’aproximarà als 102 M€), corresponents a les ajudes de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea per a l’any 2016, a més de 68.800 titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes de la Comunitat Valenciana. En 2016 es van presentar a la Comunitat Valenciana prop de 71.600 sol·licituds úniques d’ajudes de la PAC, un 12% menys que les registrades en 2015, a causa dels canvis normatius que van excloure els perceptors de menys de 200 euros de pagaments directes. La sol·licitud única 2017 s’ha tancat amb un balanç provisional pròxim a les 62.000 sol·licituds, amb un nou retrocés respecte a l’any anterior, per efecte fonamentalment, de l’increment dels llindars de pagament mínim fins als 300 euros.

Ajudes a inversions en indústries agroalimentàries. Mitjançant Resolució de 7 de juliol de 2016, del director de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària, es van convocar l’any 2016, 25 M€ per a ajudes a les inversions en millora de les condicions de transformació i comercialització dels productes agrícoles, amb un balanç interessant per a la indústria agroalimentària de la Comunitat Valenciana. Es van presentar 293 sol·licituds, de les quals se’n van resoldre positivament 156, amb sengles projectes que representen en el seu conjunt una inversió induïda (auxiliable) de 80,6 M€.

- La Resolució de 29 de maig de 2017, també del director de l’AVFGA, recentment publicada, ha convocat novament aquestes ajudes disposant 27 M€ en concepte d’ajudes. Aquelles sol·licituds que en 2016 no van ser ateses per falta de pressupost en la convocatòria, poden tornar a optar a ajuda en la present, la qual cosa ofereix una nova oportunitat per a donar suport als esforços inversors de les nostres indústries.

PASVE 2019-2023. El Programa de suport al sector vitivinícola espanyol 2014-2018 és a punt d’expirar i tots els seus recursos financers es troben compromesos. La Comunitat Valenciana està present en les negociacions compartides amb el Ministeri i la resta de comunitats autònomes, per a no perdre participació en el repartiment de fons del nou període de programació 2019-2023, les primeres actuacions del qual s’iniciaran des de principi de 2018.

Innovació en solucions tecnològiques. Els pagaments per superfícies, tant pagaments directes com les mesures SIG del PDR CV 2014-2020, són objecte d’un seguiment exhaustiu per les autoritats comunitàries. La gestió de pagaments tendeix a una auditoria contínua de les explotacions, i en els pròxims anys (pròxima PAC)

145

assistirem al monitoratge complet del territori a través de les imatges dels satèl·lits Sentinel. Moltes comunitats autònomes disposen d’unitats especialitzades en el tractament de grans volums obtinguts d’imatges d’alta resolució i freqüència (una imatge cada 10 dies, i en els pròxims mesos es disposaran cada 5 dies), per a la seua aplicació en la gestió de les ajudes, i en el seguiment i la planificació general de les polítiques mediambientals. La Comunitat Valenciana ja participa dels controls per teledetecció, amb imatges de satèl·lit multiespectrals d’alta resolució, però aquest és l’inici d’un camí de llarg recorregut.

Eix 4. Pla d’acció de la producció ecològica. Presentació de la proposta del Pla valencià de producció ecològica 2016-2020 en la Comissió Europea. Ampliació dels fons exclusius del PDR destinats a l’agricultura ecològica i priorització en altres línies de finançament (joventut, indústries, etc.). Presentat el 17/11/2016. S’han realitzat accions conjuntes amb els departaments amb competències en medi ambient, consum, educació, turisme, salut pública, etc., donada la transversalitat que proposa el plantejament del nou model productiu.

Aproximadament un 6% de la superfície agrària valenciana té caràcter ecològic, i després de la posada en funcionament d’aquest pla s’espera entre un 15% i un 20% cap a l’any 2020. Actualment la producció ecològica genera entre 150 i 200 M€ de facturació, la qual cosa representa entre el 3% i el 5% del valor de la producció final agrària i l’objectiu és duplicar-lo al 10%, tenint també en compte la ramaderia, l’apicultura i l’aqüicultura ecològiques que tenen un gran potencial de creixement.

Presentació del Pla de la diversitat agrària valenciana que té entre els objectius recuperar i conservar les varietats autòctones valencianes, la creació d’un catàleg d’aquestes varietats i facilitar l’intercanvi gratuït de llavors entre els agricultors (01/06/2017).

Eix 5. Impuls a la sanitat de la producció agrària, animal i vegetal, un dels àmbits en el qual estem exposats a més riscos externs, tant derivats de la globalització dels mercats com per desafiaments climàtics o espècies invasores.

Llei de contractes d’integració en l’àmbit de la producció ramadera. El Consell dóna la seua conformitat a l’avantprojecte de Llei de la Generalitat de contractes d’integració en l’àmbit de la producció ramadera. Sobre la base de la llibertat de pactes, busca aconseguir més equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual, principalment, mitjançant la determinació de la forma escrita del contracte, la fixació de les obligacions que corresponen respectivament a l’integrador i a l’integrat i l’obligació d’estipulació en el contracte de les altres obligacions per a determinar l’abast de les seues responsabilitats (30/12/2016). Presentació de l’avantprojecte de Llei en el CES (8/06/2017).

Es recuperen, després de cinc anys, les ajudes a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana. L’objecte d’aquestes ajudes, per a les quals en 2017 es destinaran 800.000 euros, consisteix a donar suport als ramaders per a realitzar inversions en les granges, amb la finalitat de renovar les instal·lacions, els equips i les infraestructures per unes altres més avançades tecnològicament (22/04/2017).

S’està treballant amb el Ministeri d’Agricultura la revisió dels diferents reials decrets d’ordenació dels sectors ramaders. En els grups de treball es defensen les característiques particulars de les explotacions ramaderes valencianes perquè aquestes puguen escometre la primera instal·lació o ampliacions sense problemes. En aquestes meses també s’està abordant la problemàtica de la gestió de les dejeccions ramaderes.

Celebrades la Mesa de la Sanitat Vegetal, la Mesa de Sanitat Animal i la Mesa del Sector Apícola. També la Mesa de la Cadena Alimentària i la Mesa de Qualitat Diferenciada. En el moment en què hi ha algun fet important que traslladar al sector es

146

convoca la mesa corresponent per a informar i debatre amb el sector els temes més urgents a cada moment.

S’han mantingut reunions amb les agrupacions de defensa sanitària ramaderes per a veure com es pot reorientar el paper dels veterinaris, especialment en les produccions ramaderes on no hi ha contractes d’integració, en la ramaderia extensiva.

Inici dels treballs per a desenvolupar els mapes varietals de cítrics, per a intentar acabar amb 20 anys de problemàtica amb la “pinyolà”.

Agricultura lliura al Consell Assessor i Consultiu en matèria de protecció d’animals de companyia l’esborrany de l’avantprojecte de la nova Llei de la Generalitat sobre protecció, benestar i tinença d’animals de companyia. Substituirà la promulgada per la Generalitat el juliol de 1994, consta de dos objectius principals: d’una banda, regular el benestar dels animals de companyia, i d’altra banda, dotar-la d’un contingut pedagògic per a les relacions entre les persones i els animals de companyia (5/04/2017).

Intensificació de la lluita contra plagues: Actuacions en compliment dels Plans de contingència autonòmics contra Xylella fastidiosa i Candidatus liberibacter. Pla de lluita contra la mosca blanca del caqui, Dialeurodes Citri, Pla d’eradicació de Scirtothrips dorsalis. Accions concretes contra: morrut de les palmeres, mosca de la fruita (Ceratitis capitata), mosca de l’olivera, lluita biològica contra el Chilo supressalis, cria en massa d’insectes estèrils de mosquit tigre, Xylella fastidiosa, bacteri Candidatus liberibacter spp, Xantomonas Campestris pv. pruni, bacteri de quarantena Erwinia amylovora. Posada en marxa del programa pilot sobre la tècnica de l’insecte estèril del mosquit tigre.

Reducció de l’ús de pesticides: Objectiu per a reduir el volum de productes fitosanitaris utilitzats en el territori de la CV en un 10 % en 2017, en un 20% per al 2018 i en un 30 % en 2020. Les actuacions concretes són les següents: mosca del Mediterrani, la quantitat d’insecticida utilitzada en mitjana els anys 2003-2005 s’ha reduït en un 99.95 % durant els anys 2015 i 2016, sense que els nivells de danys ocasionats per la mosca siguen rellevants. També s’ha aconseguit reduir un 96.5 % la quantitat d’insecticida mitjançant la utilització de trampes massives de la mosca en més d’11.000 hectàrees de cultiu, i una reducció superior al 78 % sobre 20.000 hectàrees de fruiters i cítrics mitjançant els tractaments de pegat, enfront de la polvorització convencional. D’altra banda la Conselleria també executa la campanya de control del barrinador de l’arròs (Chilo supressalis), per confusió sexual mitjançant feromones. Aquesta tècnica permet estalviar més del 97 % de l’insecticida necessari per al seu control, tot en un entorn natural com el del Parc Natural de l’Albufera o la marjal de Pego-Oliva. Aquest estalvi es realitza en una superfície superior a les 15.000 hectàrees. La Comunitat Valenciana és l’única comunitat autònoma que aplica aquesta tècnica en tota la superfície arrossera. En la campanya de control de la mosca de l’olivera, s’han utilitzat trampes en més de 9.000 hectàrees mitjançant el fosfat diamònic, una substància bàsica d’una toxicitat molt per davall de la dels insecticides convencionals més utilitzats amb aquesta finalitat. Totes aquestes actuacions estan redundant en una adequada protecció dels cultius, protegint també el medi ambient, els nostres agricultors i tots els consumidors.

Seguretat alimentària. Aprovat pel Ple del Consell (20/05/2016) el decret pel qual es regula el Pla de seguretat alimentària de la Comunitat Valenciana, així com la creació de la Comissió de seguretat alimentària. És l’instrument de planificació estratègica de la Generalitat per a garantir la salut i seguretat dels consumidors valencians en matèria alimentària (DOGV 26/05/2016). S’ha inclòs en el Programa de control de la cadena alimentària el programa de control d’higiene de la producció primària agrícola i de l’ús de fitosanitaris. També l’aplicació a la Comunitat Valenciana del Pla nacional enfront de la resistència d’antibiòtics.

147

Modificació de la Llei de vies pecuàries. El Consell dóna la seua conformitat a l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2014, d’11 de juliol de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana. La nova legislació s’adaptarà a l’acord que es va aconseguir en 2015 en la Comissió bilateral de cooperació entre l’Administració general de l’Estat i la Comunitat Valenciana per a solucionar discrepàncies de caràcter competencial (23/12/2016).

Eix 6. Impuls al sector del cooperativisme agrari valencià

Acord en l’àmbit del Consell València del Cooperativisme sobre el Pla estratègic d’aquest Consell i creació en el seu si de la Comissió per al desenvolupament del Pla de suport i foment del cooperativisme previst en la Llei, però encara pendent.

Elaborat document base del Pla director cooperativisme conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries.

S’ha tramitat i publicat (DOGV 24/05/2017) l’Ordre 15/2017, de 16 de maig, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions per a la integració cooperativa agroalimentària a la Comunitat Valenciana.

Nova PAC

El Ple del Consell aborda l’inici del procés de debat i negociació de les bases de la Política Agrària Comuna (PAC), que es desenvoluparà en el període 2020-2027. L’informe resumeix el document de treball presentat als representants del sector agrari (8/03/2017). Aquest document serà la base del debat i reflexió que es vol obrir en la societat valenciana de cara a les negociacions de la futura PAC post 2020, les quals acaben d’iniciar-se en les institucions europees i els estats membres de la UE (24/03/2017).

Nova política pesquera

Morella2016: Llei de Pesca. Refondre en un sol text la Llei de pesca i la de conservació dels recursos pesquers donant un instrument adequat per a aplicar la nova política pesquera comuna i la nova organització comuna de mercats de productes de la pesca i incorporant una major sensibilitat ambiental.

Llei de pesca marítima i aqüicultura. Aprovada per les Corts la Llei de la Generalitat de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, que actualitza i unifica la normativa existent en matèria de pesca marítima i aqüicultura (DOGV 13/02/2017).

Els objectius d’aquesta nova norma consisteixen a regular la pesca marítima en aigües interiors, la pesca del marisc i l’aqüicultura; la comercialització dels productes de la pesca i de l’aqüicultura; establir un marc per a l’ordenació específica del seu sector pesquer i també a regular el procediment sancionador, tant en matèria de pesca marítima professional i recreativa en aigües interiors, com en pesca de marisc i aqüicultura, i en la comercialització dels seus productes.

Fons Europeu Marítim i Pesquer. Posada en funcionament del Fons Europeu Marítim i Pesquer per al període 2014-2020, peça clau per a millorar la competitivitat i satisfer bona part de les demandes del sector (21/01/2016).

Publicat el Pla de gestió per a la pesca de mol·luscos bivalves amb dragues mecanitzades a la Comunitat Valenciana l’objecte del qual és regular l’activitat de la pesca de mol·luscos bivalves, que es realitza des d’embarcació fent servir dragues mecanitzades en les zones en les quals l’exercici d’aquesta activitat es troba autoritzat (Decret 62/2016, de 20 de maig).

Publicades ajudes per a la gestió sanitària i benestar animal en l’aqüicultura (19/05/2017).

Publicades ajudes per a foment pesca sostenible (9/06/2017).

Publicades ajudes per a foment aqüicultura sostenible (12/06/2017).

148

El Ple del Consell aprova un decret que té per objecte regular, de manera simplificada i actualitzada, la pesca del polp a la Comunitat Valenciana (5/05/2017).

Projecte de creació d’una marca col·lectiva per al peix fresc de llotges de la Comunitat Valenciana (12/05/2016).

Publicat el Decret 23/2016, de 26 de febrer, del Consell, pel qual es modifica el Decret 162/1999, de 17 de novembre, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen les condicions per a l’exercici del busseig professional a la Comunitat Valenciana.

Juntament amb Catalunya i Balears, ens hem afegit a l’acord per a declarar el Corredor de Cetacis de la Mar Llevantina i Balear com a Zona d’especial protecció d’importància per al Mediterrani (SEPIM).

S’han impulsat els treballs amb les altres CA i el Ministeri d’Agricultura, Medi ambient i Alimentació per a impulsar les Mesures estratègiques de gestió de la pesca del Mediterrani (reunió amb Catalunya i Balears 26/05/2017).

S’ha realitzat l’estudi de la capacitat pesquera de la flota d’arts menors de la Comunitat Valenciana i les seues possibilitats reals de Pesca.

Presentació reserves marines d’interès pesquer de la Comunitat Valenciana (11/05/2017)

Desenvolupament de l’activitat turística en els sectors pesquer i aqüícola. El Ple del Consell aprova el decret que regula les mesures de diversificació dels sectors pesquer i aqüícola com a activitats complementàries vinculades a la pesca marítima i l’aqüicultura, amb la finalitat d’aconseguir la diversificació econòmica d’aquests sectors i la promoció dels seus productes. D’aquesta manera, s’estableix la cobertura legal per al desenvolupament de l’activitat turística per part dels titulars d’embarcacions dedicades a la pesca i de les empreses dedicades a l’aqüicultura (28/04/2017).

Aigua

Sagunt2017: Millora en processos de proveïment, reutilització i cicle integral de l’aigua

Política en matèria hídrica. La principal política que s’ha desenvolupat des de la constitució d’aquest Govern, ha sigut deixar d’utilitzar l’aigua com a arma de guerra política i portar el debat i les accions al terreny del diàleg, el coneixement tècnic i científic i les actuacions basades en el compliment de la Directiva Europea de l’Aigua i en la legislació espanyola. El 27 de juny de 2017 es signa el conveni entre la Generalitat Valenciana i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI) per regularitzar les relacions interadministratives entre aquestes dues administracions (local i autonòmica) en matèria de sanejament metropolità, el que implica la retirada de diversos contenciosos dels tribunals de justícia.

Jornada "La Gestió del Cicle Urbà de l'Aigua a les Comunitats Autònomes". S'ha celebrat, per primera vegada, una trobada institucional entre els responsables autonòmics del cicle urbà de l'aigua per intercanviar experiències sobre els diferents models de gestió existents a l'Estat espanyol, cànons que s'apliquen i finançament, així com els mecanismes de control existents per part de les diferents administracions autonòmiques o els processos de remunicipalització posats en marxa. A la Jornada, que va tenir lloc el 15 de juny de 2017, van participar representants d’11 comunitats autònomes: Andalusia, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Euskadi, Extremadura, Galícia, Múrcia i Navarra.

Lideratge del Grup de Treball Aigua de la Comissió intermediterrània de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa.

Actuacions realitzades. S’ha posat l’èmfasi en la busca de solucions realistes i fonamentades, amb l’objectiu de l’autosuficiència i amb l’orientació cap a la utilització

149

combinada de tots els recursos: aigües superficials i subterrànies, transvasaments ja existents i dessalació i reutilització.

Transvasament Xúquer-Vinalopó. El projecte per a la distribució de les aigües transvasades del Xúquer en el marge esquerre del postransvasament ha sigut redactat, supervisat favorablement i sotmés a informació pública (DOGV 22/04/2016) i està en tràmit d’avaluació ambiental, després del qual n’està prevista la licitació per fases (la globalitat del projecte ascendeix a 46 M€) (22/06/2016).

- Marge dret del postransvasament. S’ha redactat el projecte de l’únic branc pendent d’execució -denominat branc 7 o de l’Hondón- i es troba en fase de supervisió tècnica (22/06/2016).

- Finalitzades les obres de la Bassa de la Cuesta, en espera de l’autorització de la connexió elèctrica per a la posada en funcionament dels equips electromecànics instal·lats, s’ha informat favorablement el projecte de telecomandament dels senyals d’explotació instal·lats (22/06/2016).

- S’ha instat el Ministeri a la terminació de les obres de reparació de l’embassament de San Diego, perquè amb això contribuirà a aconseguir una major eficiència entre el transvasament i el postransvasament i a la reducció dels costos energètics per a l’enviament de l’aigua des de la presa en l’Assut de la Marquesa (22/06/2016).

Transvasament Tajo-Segura. La Conselleria d’Agricultura es compromet davant els regants a defensar el compliment del transvasament Tajo-Segura ja que està regulat per un instrument legal com és el Memoràndum, el qual ofereix garanties jurídiques al sector (25/02/2016). La Generalitat s’ha personat en els procediments oberts per Castella-la Manxa contra el transvasament Tajo-Segura (30/03/2016).

Depuració aigües residuals

- Proposta d’incrementar la reutilització d’aigües residuals depurades. En 2015, el 31 % de l’aigua depurada a la Comunitat Valenciana (133 hectòmetres cúbics) va ser presa directament de la planta depuradora per a ser reutilitzada, el 28 % (122 hectòmetres cúbics) es va reincorporar als llits naturals i el 41 % (176 hectòmetres cúbics) va ser abocada al mar. Per usos, la reutilització per a finalitats agrícoles és la dominant i ha arribat al 97 % del total (22/06/2016).

- L'Entitat Pública de Sanejament i Aigües Residuals (EPSAR) ha reprès la senda inversora després de sanejar també els seus comptes, el que ha permès aprovar una inversió de 43,1 M€ per a 2017, que generarà al voltant de 700 nous llocs de treball en el sector. Durant dos anys consecutius, 2016 i 2017, l'EPSAR ha acordat congelar les tarifes del cànon de sanejament, mesura que repercuteix positivament en el rebut de l'aigua que paguen més de dos milions de llars de la Comunitat Valenciana.

Tractament d’aigua potable. Rebuda l’acta de finalització de les obres de la tercera fase de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de la Ribera, que han tingut un pressupost de 17,2 M€. Les obres han consistit en la construcció d’una xarxa de canonades de més de 34 km de longitud. Amb aquesta fase es proveeixen les poblacions d’Algemesí, Albalat de la Ribera, Benicull de Xúquer, Polinyà de Xúquer, Riola, Fortaleny i Sueca (3/03/2017).

Transformació del model turístic valencià

Morella2016: Llei de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana

Torrevella2016: Programa d’acceleració empresarial. Posada en funcionament d’un nou programa d’acceleració de PIMES turístiques i accés d’emprenedors al mercat del turisme.

150

Sagunt2017: Extensió de plans de governança i dinamització turística. Després de l’experiència en 2016 dels 9 existents, enguany s’estendran fins als 14.

La nova política turística de la Generalitat Valenciana s’orienta des de tres grans eixos estratègics:

Treballar per l’increment de la rendibilitat del sector, des de la diversificació de productes i la desestacionalització.

Treballar per vertebrar el territori des d’una nova concepció de l’espai turístic.

Treballar des del turisme per la millora de la imatge reputacional de la Comunitat Valenciana.

Des d’aquests tres grans eixos els objectius i accions orientats a la seua consecució poden concretar-se en:

Establiment d’un nou marc per a una nova política turística

Nou marc normatiu

- El Consell va aprovar el 19 de maig de 2017 l’esborrany de l’avantprojecte de Llei, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, i remet el text al Comité Econòmic i Social i al Consell Jurídic Consultiu per a aconseguir els dictàmens preceptius de tots dos organismes. Els objectius generals de l’avantprojecte de Llei de turisme, oci i hospitalitat és dotar la Comunitat Valenciana d’una Llei innovadora que, prenent en consideració les disposicions del Codi Ètic Mundial per al Turisme, la diferencie d’altres destinacions (19/05/2017).

Nova estratègia turística. Definició de la nova estratègia turística de la Comunitat Valenciana sobre la base d’un llibre blanc del turisme elaborat en col·laboració amb les universitats valencianes, els municipis i el sector empresarial.

- Conveni subscrit en 2016 entre l’Agència Valenciana del Turisme i la Universitat d’Alacant. Ha dotat el sector turístic valencià del Llibre Blanc per a una nova estratègia turística de la Comunitat Valenciana, document programàtic que compta amb la participació de tots els agents del sector turístic, públics i privats. Es tracta d’una actuació per a la planificació del ‘Nou model econòmic turístic’ impulsat pel Consell de la Generalitat (16/07/2016). El Llibre Blanc ha sigut presentat davant el Consell de Turisme de la Comunitat Valenciana juntament amb el Codi Ètic del Turisme Valencià en reunió de 5/05/2017.

Coordinació en els criteris d’orientació turística. Incorporació transversal dels criteris d’orientació turística en els departaments del Consell a través d’una renovada Comissió interdepartamental de turisme de la Comunitat Valenciana. Es modifica el Decret de creació d’aquesta comissió per a adaptar-la a l’actual Consell (DOGV 29/09/2015). Reunions celebrades:

Potenciar la política turística des de la governança col·laborativa: qualitat de les destinacions turístiques

Extensió del projecte Sistema integral de qualitat turística i destinacions (SICTED) en col·laboració amb el consell de cambres de comerç de la Comunitat Valenciana.

- Prop de 700 serveis turístics han obtingut el distintiu “Compromís amb la Qualitat Turística” que atorga la Secretària d’Estat de Turisme, la qual cosa ha contribuït a posicionar la Comunitat Valenciana com a segona destinació a Espanya, després d’Andalusia, per nombre de serveis distingits i una quota del 14 % nacional (23/06/2017).

Participació en la xarxa NECSTOUR amb el suport de la Delegació del Consell per a la UE.

151

Impuls i desenvolupament de la intel·ligència turística

Mitjançant la posada en funcionament d’un nou model de coneixement i innovació a partir de la configuració d’un clúster que integra Invat.tur, la Xarxa de CdT’s, els centres de recerca universitaris i les cambres de comerç per a qualificar el producte amb l’objectiu de buscar la diferenciació enfront de l’estandardització.

Aposta per la recerca i innovació aplicada al turisme valencià a través d’Invat.tur i el desenvolupament conjunt de projectes amb les universitats valencianes. Aquesta iniciativa ha implicat en els dos primers anys de legislatura una inversió propera als 900.000 euros.

Formació i competitivitat de les empreses turístiques

A través del desenvolupament de programes de formació ocupacional i contínua a través de la Xarxa de CdT’s, amb prop de 1.000 cursos anuals i 20.000 assistents.

Aposta per l’emprenedoria a través del Programa Invat.tur emprén i la competitivitat de la xicoteta empresa a través del Projecte Accetur (acceleració d’empreses) des dels CdT’s i en col·laboració amb les cambres de comerç.

Impuls de la competitivitat de la pime turística valenciana i de les nostres destinacions, mitjançant incentius a la inversió en empreses i municipis, amb 5 M€ canalitzats ja en 2016 via convocatòria d’ajudes públiques, el doble que en 2015 i prop de 600 projectes als quals s’ha donat suport. En 2017 s’han destinat prop de 9,6 M€ més a finançar els millors projectes d’entre els 700 presentats. Aquestes línies d’ajuda s’emmarquen dins del Pla estratègic de subvencions 2017-2019 de l’Agència Valenciana del Turisme (27/03/2017).

Revisió de la normativa aplicable, l’agilitació dels procediments i la reducció de càrregues administratives i facilitant el finançament, en col·laboració amb l’IVF, de projectes d’inversió sobre la base de línies de crèdit preferencial dirigides al desenvolupament del sector turístic i la seua tecnificació i singularització com a oferta diferenciada i d’avantguarda (ja s’ha iniciat la fase de presentació de la iniciativa als empresaris turístics) amb l’objectiu afegit de generar ocupació i riquesa en el sector turístic valencià.

Suport al nou Grau de Ciències Gastronòmiques de la Universitat de València, acció dirigida a formar a professionals amb una bona base de coneixements científics, tecnològics, de salut i de gestió empresarial.

Impuls a la promoció turística

Durant 2016 s’han realitzat 177 accions de promoció, de les quals 20 han sigut fires de turisme generalistes i 28 fires de productes especialitzats. Així mateix, destaquen les accions que s’han dut a terme per a promocionar directament els productes i destinacions turístiques de la Comunitat amb operadors turístics, bloggers especialitzats i professionals de mitjans de comunicació internacionals (2/01/2017).

També s’han realitzat altres accions promocionals com presentacions internacionals de destinació, missions comercials, jornades professionals, a més de la campanya de publicitat ‘Mediterrani en Viu’/ ‘Mediterranean Live’ (2/01/2017).

Durant 2017, l’Agència Valenciana del Turisme incrementarà la participació en certàmens, fires i congressos turístics, amb l’assistència a un total de 56 esdeveniments d’aquestes característiques, dels quals 21 seran en l’àmbit nacional i 35 seran internacionals. Així, 29 d’aquests esdeveniments estan destinats a productes i/o segments concrets com el turisme actiu i de naturalesa, cicloturisme, senderisme, golf, turisme de negocis o MICE, turisme esportiu o nàutic i turisme cultural, LGTB, entre altres (2/01/2017).

Redisseny del sistema de coordinació i gestió de les marques turístiques de la Comunitat Valenciana aplicant criteris professionals al branding de la destinació.

152

Com a fita ja realitzada en la present legislatura cal destacar el reconeixement de la marca Alacant com a marca turística territorial.

Cooperació amb l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña) en l’àmbit de la promoció turística, amb més de 160 actuacions de promoció de l’oferta turística valenciana en una trentena de mercats nacionals i internacionals en 2016 i la presència a més, en més de 45 certàmens turístics, amb la qual cosa superaran al desembre les 210 actuacions directes en mercats emissors de turistes cap a les nostres destinacions. En 2017, estan planificades més de 180 actuacions internacionals en els principals mercats emissors, entre els quals caldria destacar el reforç d’actuacions en mercats com el Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, països escandinaus i mercats emergents com la Xina i Polònia.

En aquests dos últims anys s’ha reforçat especialment la promoció de l’oferta turística basada en l’especialització de producte en el mercat intern, tant el de la pròpia Comunitat Valenciana com el mercat nacional, mitjançant la presència en certàmens especialitzats dirigits al públic fonamentalment amb més de 30 actuacions.

Posant la nostra identitat mediterrània en el centre del relat turístic valencià i generant al seu voltant experiències turístiques genuïnes i singulars, amb els paisatges valencians com a actiu del nostre territori i conjuminant al temps cultura, gastronomia i naturalesa per a potenciar el desenvolupament en els nostres espais rurals i agrícoles. Desenvolupament de la campanya de promoció turística “Comunitat Valenciana. Mediterrani en viu” amb cobertura nacional i autonòmica, en què es destaquen els valors del Mediterrani més autèntic i que ha aconseguit uns resultats que evidencien un fort reconeixement i identificació per part de l’audiència objectiu.

Desenvolupament d’una ambiciosa campanya de comunicació que incidirà especialment en l’hospitalitat de la societat valenciana com a destinació receptora de turistes i dels professionals del sector com a garants de la qualitat del servei qui s’ofereix, fent d’aquesta la diferenciació enfront de destinacions competidores (la campanya es posarà en marxa en breu, igual que el programa En clau d’Hospitalitat).

Conveni amb la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual es desenvoluparan diferents plans de promoció turística. La posada en valor de les oliveres mil·lenàries i la conservació, recuperació i promoció de les pintures rupestres que existeixen en tots dos territoris seran les dues primeres activitats conjuntes que es duran a terme (19/09/2016).

Protocol general de col·laboració entre l’Agència Valenciana del Turisme i el departament de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge del Govern d’Aragó en matèria de turisme és establir les bases per a impulsar i promoure accions conjuntes en l’àmbit del turisme. Impulsaran el desenvolupament de rutes turístiques d’interès mutu com la Ruta del Sant Grial, Ruta dels Càtars, de les Oliveres Mil·lenàries, o el Camí del Cid; a més de configurar itineraris turístics d’interés comú per la seua vinculació a recursos naturals o culturals existents en zones limítrofes entre tots dos territoris (13/01/2017).

Lluita per la legalitat i contra l’intrusisme

Realització d’una anàlisi exhaustiva dels canals de comercialització turística que permeta conéixer el volum, la composició i les característiques de l’oferta d’habitatges turístics a través d’Internet

Posada en marxa d’una Campanya de sensibilització i informació in situ dels inspectors de Turisme que compta amb la col·laboració de la Policia autonòmica i de l’Agència Tributària dirigida a l’oferta irregular situada en zones litorals, comercialitzada en portals d’Internet i en cooperació amb les associacions turístiques valencianes.

153

Col·laboració amb les plataformes de lloguer d’habitatges turístics per Internet perquè de manera voluntària complisquen amb la normativa reguladora. Han regularitzat la seua activitat, entre d’altres, Booking, Milanuncios, Yaencontre, Fotoalquiler, Muchosol, Only Apartments i Fotocasa.

Obertura d’expedients sancionadors a aquelles plataformes que no han adaptat la seua activitat a la normativa turística.

Nou enfocament de la política turística cap al producte turístic, distintius i clubs de productes i nous productes turístics

Reorientació de l’Agència Valenciana del Turisme cap al producte turístic mitjançant el programa #creaturisme amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament d’una oferta turística basada en experiències autèntiques i singulars, en la identitat pròpia, la sostenibilitat del model, el seu enfocament inclusiu i la no discriminació de cap col·lectiu a l’accés a l’experiència turística (per primera vegada des de la democràcia, la Comunitat valenciana present en el dia de l’Orgull Gai 2016 de Madrid, i a València promocionant les nostres destinacions i ofertes turístiques), i continuarà participant en les edicions de 2017 a més d’assistir a les principals cites del calendari internacional en mercats turístics emissors europeus.

Disseny del Pla d’Acció amb Xina, iniciativa orientada a posicionar-nos en aquest mercat en creixement i que és estratègic per a diversificar la nostra actual cartera de mercats emissors de turistes. Destaca la promoció del producte de la Ruta de la Seda, així com la realització de diverses presentacions de destinació, la signatura d’acords institucionals turístics i comercials, missions inverses, participació en esdeveniments en el mercat xinés, a més del desenvolupament d’accions de màrqueting en línia i suports de comunicació.

Aposta clara, com a estratègia de legislatura, pel binomi cultura i turisme a través d’iniciatives com la Mesa de Turisme Cultural, el projecte ‘València ciutat de la Seda 2016”, els actes organitzats enguany amb motiu del 20 aniversari de la declaració de la llotja com a patrimoni de la humanitat de la UNESCO o la col·laboració amb el centre UNESCO València per a l’organització de la Multaqa de les tres cultures, un esdeveniment cultural que en 2016 va celebrar la seua dotzena edició sota el lema “la Seda i la Pau” i que en el present exercici 2017 s’ha celebrat sota el lema “Concòrdia i Pau” i en el qual s’han exposat iniciatives com la Ruta de la Seda i la Ruta del Grial a la Comunitat Valenciana.

Configuració de noves rutes turístiques que faciliten la promoció diferenciada i en clau turista intern de la nostra oferta, afavorint així el sentit de pertinença a una mateixa destinació turística d’alacantins, castellonencs i valencians mitjançant iniciatives com les mostres de turisme, la campanya d’hospitalitat d’àmbit autonòmic. Així mateix, s’està dissenyant una actuació especial de màrqueting turístic per a la promoció i comercialització de paquets experiencials en temporada baixa per a fomentar la desestacionalització.

S’està iniciant la creació de programes d’adhesió i distintius per a productes amb forta identitat social i territorial tals com Enoturisme CV, Oleoturisme CV, Turisme de Festivals, Ruta dels Ibers, Ruta dels Borgia, Ruta dels càtars (unint França i la Comunitat Valenciana), Ruta del Grial (unint Aragó i València), Ruta de la Seda, Turisme paleontològic, etc.

- Inaugurada la senda urbana senyalitzada de la Ruta de la Seda, una via que enllaça edificis emblemàtics que guarden una relació històrica amb aquest teixit, com la Llotja de la Seda, el Mercat Central, el Palau Tamarit, el Centre d’Artesania i el Col·legi de l’Art Major de la Seda (30/12/2016).

Presentades les marques Mediterranew Musix i Mediterranew Fest, una idea que naix amb l’objectiu de projectar la imatge de la Comunitat Valenciana com a lloc d’acolliment del major festival de festivals al món. Musix integra les sis trobades més multitudinàries i

154

amb més recorregut d’entre totes les que se celebren entre juny i agost, que són: Arenal Sound, Concerts de Vivers, Festival de les Arts, Festival Internacional de Benicàssim (FIB), Low Festival i Rototom Sunsplash (7/07/2016).

Impuls del binomi gastronomia i turisme a través de la declaració de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia i la Dieta Mediterrània, i la celebració en 2017 d’un festival gastronòmic internacional basat en aquests dos pilars.

Planes de governança i dinamització turística

Els Plans de dinamització i governança persegueixen innovació, modernització, foment i consolidació dels productes turístics valencians des de la perspectiva de l’oferta, atenent fonamentalment criteris de millora de la competitivitat, sostenibilitat i reequilibri socioterritorial. La durada dels plans de dinamització és de tres anys, i es duen a terme mitjançant la col·laboració amb les diputacions provincials, altres administracions locals i ens privats. El finançament és a parts iguals entre les tres administracions signatàries.

En 2016 es van iniciar nou plans i està previst en 2017 l’inici d’altres cinc. La relació completa de plans és la següent:

Iniciats en 2016

- Mancomunitat dels Ports

- Mancomunitat de l’Alt Palància

- Mancomunitat d’Espadán-Mijares

- Associació intermunicipal de Catí, Culla, Benassal i Ares del Maestrat

- Mancomunitat de l’Alt Túria

- Consorci de la Ribera

- Mancomunitat de la Vall d’Albaida

- Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat

- Mancomunitat de la Vall de Pop

Previstos 2017

- Associació intermunicipal dels municipis del Penyagolosa

- Sagunt i el Camp de Morvedre

- Mancomunitat de la Safor

- Elda i els municipis del Vinalopó

- Oriola i els municipis de la Vega del Segura

La dotació pressupostària de l’Agència Valenciana del Turisme per als plans de competitivitat des de l’inici del projecte ascendeix a 2.200.000 euros. Diputacions i ens locals aporten una quantitat similar, ascendint el total de recursos públics destinats als plans en el bienni 2016-2017 a 6.600.000 euros.

Vertebració territorial també des de la política turística

Posant el paisatge valencià com a element diferenciador i articulador de l’oferta turística planificada sobre la base dels recursos existents i el seu potencial turístic. La Declaració de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia i la Dieta Mediterrània, i la celebració en 2017 d’un festival gastronòmic internacional basat en aquests dos pilars.

Adjudicació (maig 2017) del projecte d’obra del centre de formació i innovació turística de l’interior de la Comunitat Valenciana en la Fàbrica Giner de Morella, centre d’àmbit autonòmic la finalitat del qual serà la promoció i creació d’empreses, la

155

dinamització i formació en les destinacions turístiques del Mediterrani rural. Aquest nou CdTi s’unirà a la Xarxa de Centres de Turisme de la Comunitat Valenciana, actualment formada per set centres: Castelló de la Plana, València, Gandia, Dénia, Benidorm, Alacant i Torrevella, en fase d’inici.

Requalificació de les infraestructures vinculades als nostres recursos i destinacions

Invertir en les nostres platges per a ressaltar la seua identitat mediterrània diferenciada mitjançant iniciatives noves com a cases de bany tradicionals o equipaments lúdics i higiènics d’última generació, a més d’espais adequats a les necessitats d’oci i bany específiques de les persones amb mobilitat reduïda.

- L’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) ha concedit en aquests dos primers anys de legislatura prop de 100 banderes de qualitat turística a les platges de la Comunitat Valenciana, situant-nos com la segona destinació nacional, després d’Andalusia, amb més platges certificades en qualitat.

- La Comunitat Valenciana ha obtingut en 2017, a més, el major nombre de banderes blaves en platges i ports esportius de tota Espanya. Aquesta xifra suposa que una de cada cinc banderes blaves atorgades al nostre país oneja aquest estiu en la nostra comunitat autònoma, amb un total de 144 banderes blaves en platges i ports esportius (9/05/2017).

Millora de la senyalització turística de recursos i destinacions turístiques per mitjà de l’acord aconseguit amb el Ministeri de Foment per a la ubicació de 9 nous senyals conforme al Manual SISHTO, ja instal·lats a Anna, Montesa, Onda i Onil.

Intangibles com a valors i com a inversió segura per a la rendibilitat turística

Com a estratègia per a accelerar la remuntada de reputació de la Comunitat Valenciana, s’ha apel·lat al que sempre vam ser, s’ha fugit de la impostura de tot allò efímer, dels esdeveniments intranscendents des del punt de vista social, cultural i polític. Les nostres festes i tradicions més genuïnes són els nous esdeveniments turístics, els de sempre. Els nostres parcs temàtics són l’horta, el paisatge, les platges, les ciutats i la ciutadania, els museus, els entorns rurals i els seus habitants.

Traslladant el nou model econòmic sostenible i responsable al turisme de la Comunitat Valenciana, fent-lo més transparent, participatiu, integrador, inclusiu, sostenible i dotant-lo de personalitat pròpia, de mediterraneïtat (amb convenis en 2016 amb Predif i Cocemfe, associacions de persones amb discapacitat funcional, per a l’estudi i propostes de turisme adaptat).

Suport tècnic i pressupostari als municipis valencians en el desenvolupament dels seus projectes d’inversió dirigits a la posada en valor turístic dels propis recursos mitjançant la millora de les seues infraestructures i dels seus equipaments.

Signatura del Codi Ètic Mundial de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) que contribuirà a enfortir el sector turístic a la Comunitat Valenciana i ajudarà a millorar la imatge i alçar la hipoteca quant a la reputació. Fins avui ho han rubricat nou empreses i té com a objectiu distingir aquelles entitats que tenen la voluntat de contribuir al desenvolupament d’un turisme responsable i ètic a la Comunitat Valenciana (14/12/2016). A més, la Comunitat Valencià compta ja amb l’adaptació a la nostra idiosincràsia turística d’aquest codi internacional, que ja ha sigut subscrit per prop de 190 entitats locals, empreses i associacions turistes de les tres províncies.

Aposta per la sostenibilitat, la bandera del desenvolupament ordenat i racional de l’activitat turística en el nostre territori, amb la participació activa de Turisme en l’Estratègia valenciana 2014-2020 contra el canvi climàtic que desenvolupa la Generalitat i el disseny d’un Pla específic d’actuacions (amb congressos, seminaris, trobades, incentius a les pimes turístiques i ajudes a la sensibilització de destinacions) en 2017 dirigit a promocionar l’Any de la Sostenibilitat, declarat com a tal per

156

l’Organització Mundial del Turisme per a promoure el desenvolupament mundial sostenible del sector turístic.

Pròxima campanya: Comunitat Valenciana, en Clau d’Hospitalitat, dirigida a tots els àmbits del sector turístic (professionals del sector, la societat valenciana com a comunitat receptora i al turista com destinatari dels serveis que s’ofereixen.

Nou model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015):

- Modificació de les normatives d’horaris comercials, en concret la que declara zones d’interès turístic, i aprovar una moratòria sobre l’obertura de grans superfícies comercials i supeditar-les a la creació de llocs de treball de qualitat.

- Paralitzar l’ATE de Rabassa fins que el nou Govern puga reformular-la.

Morella2016: Llei de comerç sostenible. Regulació estable per a un sector molt important que aglutina consumidors, petit comerç, grans superfícies i treballadors. Es pretén trobar l’equilibri entre tots i regular el sector a mitjà termini.

PATSECOVA

El Ple del Consell és informat de la versió preliminar del nou PATSECOVA i de l’inici de la fase de participació i consultes (13/05/2016).

- La finalitat del Pla és l’establiment d’objectius, estratègies, directrius i normes per a l’ordenació territorial del comerç, salvaguardant el territori de projectes comercials que puguen tindre impactes insalvables sobre el medi ambient, la cohesió social, les ciutats i els seus centres urbans, el comerç de proximitat, les infraestructures i altres elements estratègics per a la Comunitat Valenciana.

- A més del seu contingut normatiu, el Pla incorpora continguts estratègics per a dinamitzar la realitat econòmica i social, concretats en un pla d’actuacions a cinc anys amb una inversió de 73,5 M€, dels quals la Generalitat aporta el 58,8%.

- Actualment (juny 2017) en fase de revisió de les al·legacions i confecció d’una nova proposta, abans d’enviar-lo a publicar per a una segona exposició pública sobre el Text definitiu. El següent pas serà la publicació en el DOGV de l’esmentada exposició pública.

Pla de comerç de proximitat. L’objectiu és impulsar un pla emprenedor en el sector, un pla de qualitat en el comerç i l’artesania, així com fomentar la innovació, la cooperació participativa i desenvolupar ciutats comercials sostenibles (18/02/2016).

S’ha elaborat un Pla estratègic de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball que, entre altres línies d’actuació, pretén donar continuïtat a les accions de suport al comerç de proximitat fins a 2018, a fi de complir el compromís de legislatura de canviar el model productiu.

Els eixos d’actuació per a portar avant aquest Pla d’impuls al comerç de proximitat són els següents.

- Programa d’ajuda a les pimes comercials i artesanes, amb les següents línies d’ajuda: AVALEM ARTESANIA, projecte destinat a les pimes artesanes, a les quals es faciliten mitjans promocionals perquè puguen donar a conéixer les especificitats dels seus productes o bé millorar la seua formació AVALEM COMERÇ, que té la finalitat de modernitzar els establiments comercials per mitjà del suport a l’adquisició d’equipament, valorant especialment aquell que aposta per la sostenibilitat a través de l’estalvi energètic i EMPRENEM COMERÇ, que té per objecte facilitar la incorporació d’emprenedors al sector, concedint-los ajudes per a la seua implantació en locals que anteriorment havien tingut

157

activitat comercial, evitant amb això la deterioració que la proliferació de locals buits produeix en els carrers dels nostres pobles i ciutats.

- Programa d’ajudes a associacions de comerciants i artesans.

- Programa d’ajudes a entitats locals en matèria de comerç i artesania.

Zones d’afluència turística. Aprovada una modificació del Decret llei 1/2015 de 27 de febrer del Consell d’horaris comercials en zones de gran afluència turística (ZGAT) per a adaptar-lo a la normativa estatal i evitar així la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part del Govern central (Ple del Consell 26/02/2016).

La principal novetat és l’eliminació de l’obligatorietat, per part dels Ajuntaments que ja tenien concedida la declaració de Zona de Gran Afluència Turística, de realitzar als dos anys una nova sol·licitud (26/02/2016).

València capital. Limitació de l’obertura dels comerços en festius a dues zones comercials de gran afluència turística -ZGAT- a la ciutat de València, atenent la sol·licitud de l’Ajuntament de València formulada el febrer de 2016.

- Resolució de 30 de març de 2016, del director general de Comerç i Consum, per la qual es declaren ZGAT de la ciutat de València la zona Centre i la zona Ciutat de les Arts i de les Ciències (DOGV 4/04/2016).

- Fins a aquest moment estaven declarades 5 ZGAT a València: les zones del Jardí del Túria; Marina Real i els seus accessos; Ciutat Vella i L’Eixample; zona comercial esportiva i terciària nord; estadi Ciutat de València (des de gener 2013), i l’avinguda de les Corts Valencianes (des de maig de 2015).

- Després del recurs d’alçada presentat per València Natura Park, SL, es deixa sense efecte la Resolució de 30 de març de 2016, per la qual es declaren zones de gran afluència turística de la ciutat de València la zona Centre i la zona Ciutat de les Arts i de les Ciències i es retrotrau el procediment a l’efecte que s’esmene en els termes assenyalats en l’informe de l’Advocacia General (DOGV 14/05/2016).

Alacant capital. Modificació del perímetre de la zona comercial de gran afluència turística -ZGAT- centre de la ciutat d’Alacant, atenent la sol·licitud de l’Ajuntament d’Alacant formulada l’octubre de 2015. Resolució de 16 de desembre de 2015, del director general de Comerç i Consum, per la qual es modifica la resolució de 25 de gener de 2015 per la qual es declara ZGAT la zona centre de la ciutat d’Alacant (DOGV 4/04/2016). Acord entre la GVA i l’Ajuntament d’Alacant per a definir la Zona de Gran Afluència Turística a la ciutat d’Alacant (26/09/2016).

Revisats els expedients que van culminar en la declaració de ZGAT a València i Alacant en les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013, es va comprovar que no va haver-hi tràmit d’audiència, per la qual cosa incorregueren en aquests vicis de nul·litat al·legats contra les resolucions de modificació.

En data 1 de juliol de 2016, el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball va dictar sengles resolucions per les quals s’incoen expedients de nul·litat de les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013.

Amb la finalitat de donar publicitat i transparència al procediment pel qual s’efectua la revisió d’ofici de la declaració de Zona de Gran Afluència Turística en determinades àrees de la ciutat de València i d’Alacant, la Conselleria va obrir un període d’audiència pública durant un termini de 10 dies.

En data 11 de juliol de 2016 es publica en el DOGV el tràmit d’audiència acordat en el procediment de revisió d’ofici de les resolucions de 7 i 25 de gener de 2013, a més se sol·licita dictamen al Consell Jurídic Consultiu, amb caràcter urgent, però no prioritari, sobre l’expedient de nul·litat d’aquestes resolucions. El dictamen del Consell Jurídic Consultiu considera anul·lables les dues resolucions de 2013.

158

El novembre de 2016 l’Observatori del Comerç va decidir impulsar un grup de treball per a tractar el tema d’horaris comercials, que es va reunir el 18 de gener de 2017. Des de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball s’ha llançat una proposta per a consensuar un acord amb els diferents operadors del sector.

ATE de Rabasa. Amb data 9/06/2016 l’empresa promotora de l’ATE ha presentat escrit de desistiment.

ATE Port Mediterrani. La Comissió d’avaluació ambiental de la Generalitat acorda emetre una memòria ambiental desfavorable a l’actuació territorial estratègica (ATE) coneguda com a Port Mediterrani en el terme municipal de Paterna. La decisió ha sigut adoptada després d’estudiar la documentació presentada en les fases d’informació pública i de l’informe de sostenibilitat ambiental, vistos els informes emesos pels organismes i entitats consultades sobre aquesta documentació i d’acord amb la corresponent anàlisi tècnica (29/09/2016).

Suport als consumidors

Supressió de la taxa per a les reclamacions al sector energètic, perquè dificulten la ciutadania a exercir i defensar els seus drets com a consumidors davant de les empreses energètiques. La taxa era de 20,20 € i l’administració la retornava si es fallava a favor del ciutadà. Inclosa en la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat per a 2016.

Garantir els drets de les persones amb discapacitat a l’accés al subministrament de combustibles per a vehicles. En la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, es va incloure una modificació de la Llei 1/2011, de 22 de març, per la qual s’aprova l’Estatut de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana, per a garantir que en tots els establiments de subministrament al detall i venda al públic de carburants i combustibles, mentre estiguen oberts i en servei en horari diürn, hauran de disposar d’una persona responsable dels serveis que presten, amb la finalitat de garantir l’exercici dels drets reconeguts en aquesta llei.

Aquesta norma s’ha desenvolupat per la Resolució de 28 d’abril de 2016 de la Direcció General de Comerç i Consum, que ha concretat l’horari diürn en el període comprés entre les 06.00 i les 22.00 hores (DOGV 09/06/2016).

La Resolució de 28 d’abril de 2016 va ser anul·lada com a resultat d’un recurs d’alçada. En l’actualitat està en tràmit un projecte de decret del Consell, amb vista a desenvolupar el que preveu la Llei 1/2011.

Foment d’un consum responsable i crític a través de la formació i l’educació de la ciutadania en general i, especialment, d’aquells sectors d’especial protecció:

Pla d’educació del consumidor a l’escola i centres educatius, que inclou la reelaboració de materials didàctics.

Amb l’objectiu principal de sensibilitzar els escolars sobre la importància que té fer els actes de consum d’una manera conscient, crítica, solidària i responsable, en el curs escolar 2015-2016 s’ha dut a terme la 11a edició del concurs escolar Consumòpolis, amb la participació de 123 equips escolars i un total de 615 alumnes.

Pla de formació de la ciutadania en línia. S’han impartit tres edicions del curs “Les reclamacions de consum” a través de la plataforma Saps. Està prevista l’elaboració de nous continguts per a ampliar l’oferta formativa.

Pla de formació contínua interadministrativa, dirigida al personal especialitzat en matèria de consum que desenvolupa la seua tasca a les oficines municipals d’informació al consumidor, en els serveis territorials i en la direcció general. S’han fet tres edicions de dos cursos específics, amb la participació de 152 tècnics de consum.

159

b. Model productiu ecològic i eficiència energètica …impulsar la transició ecològica del model productiu amb especial atenció a l’eficiència energètica, impuls de les energies renovables, la gestió sostenible de residus, la utilització eficient de les matèries primeres i la logística intel·ligent que minimitze l’impacte en el medi ambient.

Nou Botànic

Medi natural i protecció de la biodiversitat

184. Creació de plans de dinamització i de posada en valor dels parcs naturals i dels espais protegits perquè siguen concebuts com a inversió i no com a despesa.

185. Millorar la coordinació i l’eficiència de les polítiques de gestió dels ecosistemes mediterranis.

187. Reconeixement dels municipis que no han deteriorat el seu litoral i/o aposten per la seua protecció. Posada en valor dels espais litorals de més valor mitjançant una planificació supramunicipal que incorpore mesures per a dinamitzar el territori.

Eficiència energètica

115. Foment de l’autoconsum energètic.

125. Foment dels plans d’acció en matèria d’estalvi i eficiència energètica, centrats especialment en l’aïllament tèrmic i que prioritzen l’entorn dels edificis.

Gestió sostenible de residus

119. Pla de regulació de l’ús del foc en el medi natural per a unificar normatives i avançar cap a la prohibició de les cremes de restes de podes i establir mecanismes per a l’aprofitament de la biomassa agrària, de jardineria i forestal residual.

120. Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) per a avançar cap a una economia circular i millorar la gestió i el tractament de residus.

Canvi climàtic

118. Revisió i actualització de l’Estratègia valenciana de canvi climàtic 2016-2020-2030, que integra l’Estratègia valenciana de l’energia amb participació de la societat civil.

173. Reforç del paper de la Xarxa de municipis de la Comunitat Valenciana contra el canvi climàtic i la qualitat ambiental.

174. Creació d’una comissió científica i de persones expertes que elabore informes i servisca de suport a les polítiques de canvi climàtic del Govern valencià.

175. Foment d’instruments d’informació i conscienciació de la ciutadania sobre el canvi climàtic i elaboració de campanyes pedagògiques.

176. Augment dels controls de qualitat de l’aire, especialment a poblacions industrials, intensificació de les limitacions sobre les emissions de CO2 i augment del nombre d’estacions d’emissions atmosfèriques.

177. Enfortiment de les polítiques de desenvolupament rural i de producció agroforestal com a estratègia contra el canvi climàtic i el desenvolupament econòmic sostenible.

Prevenció i extinció d’incendis. Gestió forestal

178. Paralització de les reclassificacions de sòl en terrenys forestals cremats en un termini mínim de 30 anys.

179. Prohibició de les reclassificacions de terrenys forestals per a usos agrícoles intensius.

180. Aprovació d’una estratègia preventiva i de coordinació contra incendis forestals.

160

181. Promoció de l’estabilitat laboral del personal dedicat a la gestió forestal i la vigilància i l’extinció d’incendis forestals.

182. Elaboració de criteris i instruccions per a la conservació i gestió d’àrees forestals. Elaboració dels plans d’ordenació forestal.

183. Redacció d’un pla d’actuació de mesures forestals que actue davant de l’expansió de plagues forestals i espècies invasores.

Medi natural i protecció de la biodiversitat

Morella 2016: Llei d’espais naturals protegits

Morella 2016: Decret de declaració dels paratges naturals municipals

Morella 2016: Llei d’agents mediambientals

Morella 2016: Llei de caça sostenible

Morella 2016: Llei de pesca continental

Morella 2016: Llei forestal i decret del Pla d’acció territorial forestal (PATFOR)

Morella 2016: Decret de desenvolupament de la Llei de patrimoni arbori monumental

Morella 2016: Llei d’avaluació ambiental

161

Espais naturals protegits (ENP)

Llei 7/20216, de 30 de setembre, de reforma de l’article 15 de la Llei 11/1994 d’espais naturals protegits.

Avanços en la implantació, als espais naturals protegits, amb un model de gestió més professionalitzat, dotat amb instruments de planificació estratègica i plans anuals d’actuació i obert a la participació de les diferents administracions, agents socials i entitats presents en l’àmbit dels parcs, a través de les juntes rectores.

S’ha completat el nomenament de presidents de les juntes rectores dels parcs naturals i s’ha establit un calendari de celebració de reunions de les noves juntes que s’acabarà abans del mes d’agost. La tasca continuarà al llarg de la pròxima tardor, amb la conformació dels òrgans de participació dels principals paisatges protegits.

Parcs naturals. Aprovat el Decret de declaració de paratges naturals protegits (Decret 15/2016, de 19 de febrer). Desenvolupa aquesta figura de protecció per a facilitar la tramitació i regular i aclarir la participació dels ajuntaments en la gestió.

El president de la Generalitat anuncia que el pròxim parc natural de la Comunitat Valenciana serà el de la serra Escalona, un zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) situada a l’oest de la província d’Alacant, als termes municipals d’Oriola, el Pilar de la Foradada i Sant Miquel de les Salines (4/05/2016).

Publicada en el DOGV la informació pública del Pla d’ordenació dels recursos naturals de la serra d’Escalona i Devesa de Campoamor i del projecte de Decret de declaració de parc natural de la serra d’Escalona i devesa de Campoamor (22/02/2017)

Finalització del procés de professionalització i nomenament de tots els directors dels 23 parcs naturals de la Comunitat Valenciana (5/05/2017).

Xarxa Natura 2000. Aprovat el decret 10/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual es declaren com a zones especials de conservació (ZEC) els llocs d’importància comunitària (LIC) la serra de Martés i serra de l’Au, la mola de Cortes i el Caroig, vall d’Aiora i la serra del Boquerón, serra d’Énguera, i serra de Malacara. Així mateix, s’amplia l’àmbit territorial de la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la serra de Martés-mola de Cortes i s’aprova la norma de gestió que regirà aquestes ZEC. Aquesta iniciativa suposa l’ordenació de 194.934 hectàrees, el major espai de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana. Les ZEC les conformen els LIC i les ZEPA (19/02/2017).

Declaració de paratges naturals municipals:

Aprovat el decret que declara paratge natural municipal l’espai denominat Mont Vedat-el Pinós a la localitat del Pinós. Té una superfície de 286,10 hectàrees (Ple del Consell de 27/10/2015).

El Consell autoritza declarar parcs naturals municipals l’enclavament Matamon, al terme municipal de Catadau, i serra del Puig, a Vinaròs (Ple del Consell de 19/02/2016).

Agents mediambientals. S’han dut a terme múltiples reunions amb el col·lectiu i les seues organitzacions per a millorar-ne les funcions i la dependència orgànica, així com l’accés al cos i la carrera professional.

Publicat el Decret 219/2015, de 4 de desembre, del Consell, pel qual s’aprova l’oferta d’ocupació pública de 2015 per al personal de l’Administració de la Generalitat i que preveu la convocatòria de 12 places d’agents mediambientals (DOGV 9/12/2015).

Regulació de la caça sostenible. S’ha redactat un esborrany de la Llei de caça sostenible, que s’està debatent amb totes les organitzacions afectades i interessades. Més enllà de consideracions esportives, reforçarà la perspectiva de la caça com a activitat de gestió sostenible dels recursos naturals del territori (24/06/2016).

162

Ordenació i gestió forestal

S’està treballant en el suport a les activitats de valorització de productes forestals renovables o residuals del bosc. El desenvolupament d’aquestes activitats ha de fer-se de manera compatible amb la millora dels ecosistemes forestals i evitar els impactes ambientals durant els processos d’obtenció de productes.

La revisió integral de la normativa forestal valenciana té com a objectiu harmonitzar la funció protectora dels recursos naturals essencials del territori, que exerceixen les formacions forestals, amb les funcions socials i d’activitat econòmica, tot açò des d’una perspectiva de sostenibilitat ambiental i considerant també la importància de la conservació de boscos en l’escenari actual de canvi climàtic. Atés que es pretén escometre la revisió integral de tota la normativa forestal valenciana, s’està treballant per fases, de tal manera que el decret del Pla d’acció territorial forestal (PATFOR) estarà acabat en l’últim trimestre de l’any 2016, i, posteriorment es treballarà en la revisió de la Llei forestal, que data de 1993 (24/06/2016).

S’ha aprovat l’Ordre que regula la Mesa Forestal, òrgan de participació pública en matèria de conservació i gestió forestal.

La Generalitat invertirà 66,5 M€ en els boscos valencians en els pròxims cinc anys. Una bona part d’aquesta inversió (49 M€) procedirà de fons europeus FEDER i es destinarà a treballs de restauració d’hàbitats forestals i hàbitats singulars del medi natural. La resta (17,5 M€) forma part de les línies forestals del PDR (22/12/2016).

Conservació i gestió de la xarxa naturalesa 2000. Amb l’objectiu de consolidar la Xarxa Ecològica Europea Naturalesa 2000 en territori valencià, actualment es desenvolupen 3 línies de treball:

Dotar els actuals espais de la Xarxa Naturalesa 2000 (Llocs d’interés comunitari -LIC- i Zones d’especial interés per a les aus -ZEPA-) amb normes de gestió per als diferents hàbitats que formen part, per a convertir-los en ZEC (Zones d’especial conservació), figura que posa fi al procés administratiu d’implantació de la Xarxa Naturalesa 2000.

Accions de gestió i restauració d’espais de la Xarxa Naturalesa 2000, amb projectes cofinançats mitjançant fons FEDER i FEADER de la Unió Europea.

Actuacions d’eliminació d’espècies invasores, que duen a terme les brigades de la Xarxa Naturalesa 2000 adscrites a la Direcció General.

Recol·lecció de materials forestals de reproducció (mfr) i de producció de plantes

Hi ha en marxa una campanya de recol·lecció de fruits i llavors (MFR) que seran processats en el banc de llavors forestals. Aquestes reserves de propàguls s’utilitzaran per a la producció de plantes en la xarxa de vivers forestals de la Generalitat i es destinaran a projectes de restauració d’hàbitats, repoblació forestal i integració paisatgística i per als projectes de recuperació i reforç de poblacions d’espècies amenaçades.

Es treballa en la preparació de col·leccions de llavors d’espècies i varietats hortícoles locals associades al programa de biodiversitat agrària del pla de producció ecològica. La integració de la gestió d’aquestes col·leccions en el banc de llavors forestals del CIEF permetrà conformar el banc de germoplasma vegetal de la Generalitat Valenciana.

Conservació i gestió del patrimoni arbori monumental

El grup d’experts de la Comissió de patrimoni arbori monumental que ha estat treballant en el text del reglament de desenvolupament de la Llei de patrimoni arbori monumental. El document inclou, entre altres aspectes, la definició de l’anomenat coeficient de monumentalitat, la qual cosa permetrà al seu torn incloure en el catàleg nombrosos exemplars de caràcter monumental o singular que actualment es troben exclosos a falta del desenvolupament reglamentari de la Llei (16/04/2017).

163

Elaboració d’informes sobre exemplars afectats per obres civils, danyats per qualsevol circumstància o que suposen un risc per a persones i béns.

Actuacions de restauració d’exemplars monumentals amb símptomes de senescència o degradació

Campanya d’informació als municipis perquè elaboren els catàlegs d’arbres d’interés local.

Avaluació ambiental

Publicació en el DOGV del Reglament de l’òrgan ambiental de la Generalitat a l’efecte d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes i en el qual s’estableixen els òrgans que tindran competència en aquest àmbit i que són la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental i la creació de la nova Comissió d’avaluació ambiental (11/12/2015)

La nova Comissió d’avaluació ambiental de la Comunitat Valenciana es va constituir el 17 de desembre de 2015.

L’actual Llei valenciana d’impacte ambiental és de 1989 i el seu reglament de desenvolupament de 1990. Es troba en una fase molt avançada d’elaboració una nova Llei d’avaluació ambiental, que actualitzarà conceptes i adaptarà els procediments d’avaluació ordinaris i simplificats que preveu la Llei bàsica estatal d’avaluació ambiental de 2013.

Educació ambiental. L’educació ambiental és un dels eixos prioritaris sobre els quals ha de fonamentar-se qualsevol política ambiental que pretenga tindre la participació activa de la ciutadania. Ja siga en matèria de residus, de protecció de la naturalesa o de lluita contra el canvi climàtic. Els comportaments informats i responsables tenen la seua base en l’educació ambiental. Les principals accions i línies sobre les quals s’està treballant són les següents:

S’ha creat la Comissió mixta amb la Conselleria d’Educació per a coordinar els temes d’educació ambiental i posar en marxa un pla d’acció.

S’ha començat el procés de revisió participativa de l’esborrany de l’Estratègia valenciana d’educació ambiental. Es remetrà esborrany als membres del CAPMA en la pròxima reunió (13/07/2017).

S’ha posat en marxa amb els ajuntaments interessats el programa educatiu de sostenibilitat en l’àmbit domèstic Llars Verdes 2016.

S’ha iniciat una nova edició del programa COMPROMES02 amb la Xarxa Tourist Info orientat a reduir l’empremta de carboni de les instal·lacions de la Xarxa.

164

Canvi climàtic

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Proposar València com a seu per a dur a terme una trobada tècnica i política de les comunitats autònomes del mediterrani espanyol de manera que puga haver-hi una postura mediterrània en la Conferència de Canvi Climàtic de París.

Torrevella2016: Revisió i actualització de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic 2016-2020-2030

Estratègia valenciana contra el canvi climàtic 2013-2020. Es durà a terme una revisió a fons de l’Estratègia valenciana contra el canvi climàtic i abans de final de la legislatura es donarà rang normatiu a les principals conclusions de l’Estratègia per a evitar que queden en meres recomanacions. A aquest efecte s’ha constituït la nova Comissió interdepartamental d’adaptació al canvi climàtic (3/11/2015). S’han fet 5 reunions (l’última de les reunions es va celebrar el 5/06/2017).

Per a l'elaboració de l'esmentat document s'ha contactat amb tots els departaments del Consell que poguessin desenvolupar polítiques de mitigació, adaptació o sensibilització sobre canvi climàtic i després del seguiment exhaustiu realitzat per la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, quasi tots els departaments han aportat la informació requerida que ha permès elaborar el primer esborrany de l'Estratègia que es va presentar al CAPMA el 19 de gener de 2017.

Reunions:

- 3 de novembre de 2015. Acorda iniciar un procés de revisió de l’Estratègia valenciana 2013-2020 amb l’objectiu d’elaborar una nova estratègia d’energia i canvi climàtic.

- 22 d’abril de 2016. Anunci de creació d’una Càtedra de Canvi Climàtic a la Universitat Politècnica de València (7/11/2016), que té com a funció l’estudi de l’escalfament terrestre i els seus efectes sobre la vida dels éssers vius. També s’informa dels objectius del desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, als quals caldrà adaptar els objectius en aquest àmbit de la Generalitat Valenciana.

- 26 de maig de 2016. La Generalitat formalitza el compromís de compliment dels 17 objectius per al desenvolupament sostenible marcats per l’ONU a l’Agenda 2030, en col·laboració amb la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible. La Comunitat Valenciana es converteix en la primera comunitat espanyola a comprometre’s amb aquestes fites.

- Juny 2016. La nova estratègia tindrà com a principal aportació a la lluita contra el canvi climàtic, la inclusió de l’Estratègia valenciana d’energia, aportació imprescindible per a fer creïble l’objectiu de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i acostar-nos a l’objectiu de la plena descarbonització de l’economia.

Al llarg de 2016, el Consell ha dut a terme diferents actuacions de caràcter sectorial, tant en matèria d’adaptació com de mitigació del canvi climàtic:

- Promoció de les energies renovables. Pla eòlic i fotovoltaic. Defensa de l’autoconsum. Oposició al fraking.

- Impuls a la mobilitat sostenible: transport metropolità i interurbà, mobilitat sostenible entre la ciutat i l’horta, carrils i rutes per a bicicleta.

- Protecció del territori: Protecció de l’horta, Pla de prevenció de riscos d’inundacions del litoral, Pla d’infraestructures verdes del litoral, Estratègia territorial de la Comunitat, Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, desclassificació del sòl (més d’1.5 milions de metres quadrats desclassificats i alliberats del ciment i de la rajola).

165

- Pla estratègic d’impuls a l’agricultura ecològica.

- Intensificació del treball de l’IVIA en canvi climàtic: creació d’un grup de treball dins del Centre per al Desenvolupament de l’Agricultura Sostenible

- Recuperació de les zones d’amortiment dels parcs naturals, que augmenta la seua superfície real protegida en un 40%.

- Millora dels sistema de gestió de reciclatge i reutilització de residus.

- Pla de rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica.

- Pla d’educació ambiental amb especial èmfasi en el canvi climàtic.

- Impuls de les polítiques d’economia circular en residus, biomassa forestal, agrària i de jardineria.

La Generalitat constitueix el Comité d’experts de canvi climàtic de la Comunitat Valenciana per a definir la seua estratègia. 24 professionals de reconegut prestigi en els seus respectius àmbits d’actuació formen part del Comité d’experts de canvi climàtic que es constitueix com a grup de treball consultiu adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (9/11/2016).

Jornades sobre canvi climàtic. Celebració a València de les jornades sobre canvi climàtic al Mediterrani els dies 6 i 7 de novembre de 2015 amb experts i representants de les comunitats autònomes de l’arc mediterrani espanyol, prèvies a la cimera mundial que se celebrarà a París.

Planificació en l’àmbit energètic. Energies renovables i autoconsum

Morella2016: Decret Pla energètic valencià. Canviar el model energètic valencià que és un dels problemes més grans amb què es troben les empreses per a millorar la competitivitat i la productivitat abaratint la seua factura i també les famílies en la seua economia domèstica. La idea és tendir cap a l’autoconsum. Utilitzar energies que tenim a l’abast i que són netes com l’eòlica, fotovoltaica i els formats mixtes.

Torrevella2016: Foment de l’autoconsum energètic

Elx2016 - Projecte 5: Pla d’energies renovables

Pla d’energia sostenible de la Comunitat Valenciana 2020 (PESCV2020). Finalitzada l’elaboració del Pla, fet per l’Institut Valencià per a la Competitivitat Empresarial (IVACE), i que sintetitza la filosofia de la nova política energètica del Consell. Es traslladarà el document als diferents agents socials perquè facen les aportacions que consideren (26/01/2017).

Entre els seus principis bàsics destaca la reducció del consum d’energia, impulsar l’autoconsum, millorar la competitivitat de les empreses valencianes mitjançant la introducció de tecnologies més eficients que permeten reduir la factura energètica, incorporar les energies renovables als edificis de la Generalitat i reduir l’impacte ambiental, en particular la disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El PESCV2020 es desglossa en quatre grans àrees per a cadascuna de les quals s’ha elaborat un pla específic:

- En el Pla d’estalvi i eficiència energètica s’estableixen les mesures i els objectius concrets per a aconseguir una millor utilització dels recursos energètics en cadascun dels sectors econòmics de la societat.

- El Pla d’energies renovables detalla al seu torn els principals objectius i actuacions en l’àmbit de les energies no contaminants.

166

- El Pla de foment de l’autoconsum arreplega les mesures per a impulsar les instal·lacions d’autoconsum entre els particulars, empreses i administració pública.

- El Pla d’estalvi i eficiència energètica, foment de les energies renovables i l’autoconsum als edificis, infraestructures i equipaments del sector públic de la Generalitat (PAEEG) fixa els nous objectius d’estalvi energètic als edificis, infraestructures i equipaments en els quals es presten serveis del sector públic de la Generalitat.

Pla integral de foment de l’autoconsum. Presentació del Pla de foment de l’autoconsum que preveu, entre d’altres, les següent línies d’actuació (7/12/2016).

Àmbit domèstic: per a l’impuls de l’autoconsum als habitatges particulars, el pla preveu deduccions fiscals del 20% en el tram autonòmic de l’IRPF. En aquest sentit, durant tot l’any 2016 la Conselleria d’Economia Sostenible va treballar conjuntament amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic per a incorporar a la Llei d’acompanyament dels pressupostos generals de la Generalitat per a l’exercici 2017 aquestes deduccions fiscals, que ja es troben en vigor des del passat 1 de gener de 2017. La base màxima de deducció és de 8.000 euros i no s’estableixen límits màxims en les bases de tributació a l’hora de determinar la base màxima anual de la deducció.

Àmbit empresarial: el pla preveu una línia específica de finançament destinat a empreses, ajuntaments i entitats públiques i privades. Es tracta d’una línia de préstecs bonificats, a interés 0% i a retornar en un màxim de 10 anys, amb un import màxim del préstec de 300.000 euros (IVA exclòs), a retornar en quotes semestrals. Aquesta línia té un pressupost inicial de 2,4 M€, amb origen en el Fons de Promoció del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, que podrà ampliar-se en 2,4 milions addicionals en funció de la demanda. Des de febrer de 2017 ja es troben aprovades les bases reguladores d’aquesta línia, i està previst que la primera convocatòria de l’any 2017 siga publicada durant el mes de juny.

Àmbit de l’administració pública: al costat d’aquestes mesures, el Pla preveu accions per a desenvolupar l’autoconsum en els mateixos edificis de la Generalitat. Des d’IVACE-Energia ja s’està estudiant el potencial disponible i les possibilitats de dotar els edificis de la Generalitat amb instal·lacions d’autoconsum elèctric. El nostre objectiu és aconseguir una potència en servei de 20 MW a la fi de l’any 2020. Aquestes actuacions es troben ja emmarcades en el Pla d’estalvi i eficiència energètica, foment de les energies renovables i l’autoconsum als edificis, infraestructures i equipaments del sector públic de la Generalitat. En aquest sentit, ja es troben en fase de tramitació avançada la instal·lació fotovoltaica sobre el terrat de la Torre I de la Ciutat Administrativa Nou d’Octubre, així com la que es troba sobre la coberta de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), i s’està estudiant la possibilitat de dotar de manera generalitzada la Ciutat Administrativa Nou d’Octubre amb aquest tipus d’instal·lacions.

A més dels incentius anteriorment indicats, des de l’IVACE s’ha desenvolupat una plataforma web davall la marca “Autoconsum al detall” per a la promoció i la difusió de l’autoconsum en tots els sectors econòmics i productius del nostre territori, que a més permet els seus visitants obtindre una visió global dels avantatges d’aquesta tecnologia i els seus aspectes legals, tècnics, econòmics, etc. Aquest projecte ha sigut fet en col·laboració amb l’Associació d’Agències Espanyoles de Gestió de l’Energia (EnerAgen). La presentació pública de la plataforma web per al conjunt del país es va dur a terme el passat 6 de març de 2017 a València en un acte en el qual van estar presents representants de totes les comunitats autònomes.

També estan previstes actuacions de suport tècnic com la publicació d’una guia pràctica de dimensionament d’instal·lacions d’autoconsum destinada a projectistes i instal·ladors, amb establiment de criteris de disseny i continguts coordinats amb la resta d’agències de gestió d’energia per a evitar incoherències territorials. La guia conté casos pràctics d’instal·lacions i fitxes amb exemples de dimensionament fets sobre

167

casos reals, amb l’avantatge afegit d’una visió imparcial per part de l’administració, i sense cap interés comercial. La finalització d’aquesta guia tècnica està prevista per a juliol de 2017.

Pla d’estalvi i eficiència energètica d’edificis, infraestructures i equipaments públics de la Generalitat Valenciana, el qual va ser aprovat mitjançant acord del Consell de 16 de desembre de 2016, té com a objectiu principal la reducció del consum i dels costos energètics dels edificis, serveis i equipaments públics de la Generalitat, i per tant les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades.

Aquest pla, estableix objectius quantificables en matèria d’estalvi i eficiència energètica dels edificis, infraestructures i equipaments públics de la Generalitat, concretament un estalvi energètic mínim global del 12% en 2020 i un 25% en 2025, sobre el nivell base de referència del consum energètic global del sector públic de la Generalitat en 2014.

Per a aconseguir aquests objectius, el pla incideix en la necessitat de fer inversions en matèria d’estalvi i eficiència energètica i d’aplicació de les energies renovables. Per a aconseguir-ho, s’està impulsat un Programa d’Auditories Energètiques, en què es prioritzen aquells edificis i infraestructures amb un elevat consum energètic.

En aquest sentit, cal destacar que s’estan duent a terme auditories energètiques en 26 centres educatius (instituts d’educació secundària) després de les quals es procedirà a fer les inversions derivades d’aquests estudis. Entre les inversions previstes es fomentarà de manera especial la implantació d’instal·lacions d’autoconsum. Està previst que la realització d’aquestes auditories concloga a la fi de juny de 2017.

Pla d’estalvi i eficiència energètica

En aquest pla s’estudia la situació actual energètica del sector, els objectius de consum i estalvis esperats en l’horitzó 2020, i les mesures i les inversions tant privades com públiques necessàries per a aconseguir aquests objectius.

En l’àmbit industrial ja s’han publicat el 26 de maig de 2017 les ajudes següents:

- Programa d’estalvi i eficiència energètica en la indústria. Programa d’incentius destinats a facilitar la viabilitat econòmica de les inversions en estalvi i eficiència energètica en els processos industrials existents a les empreses de la Comunitat Valenciana, mitjançant ajudes de fins al 30% del cost subvencionable.

- Programa d’auditories energètiques en pimes i implantació de sistemes de gestió energètica. Amb aquest programa es pretén afavorir l’accés de les pimes al coneixement del consum energètic de la seua empresa i a les possibilitats d’estalvi mitjançant la realització d’una auditoria energètica, i a la implantació d’un sistema de millora contínua en l’ús de l’energia mitjançant la implantació d’un sistema de gestió energètica segons la norma ISO 50.001, norma europea que ajuda les organitzacions a establir els sistemes i processos necessaris per a millorar la seua eficiència energètica.

Igual que en 2016, s’han programat mesures d’estalvi i eficiència energètica en els sistemes d’enllumenat públic exterior existent als municipis de la Comunitat Valenciana per a l’exercici 2017 amb 3 M€.

En l’àmbit del pla RENHATA ja s’han publicat les bases reguladores (DOGV 7/02/2017) i les ajudes (DOGV 1/03/2017) per a la substitució de calderes domèstiques per altres més eficients energèticament, així com la instal·lació de noves finestres amb aïllament tèrmic reforçat, amb una dotació de 950.000 €.

Respecte al foment de la mobilitat sostenible per a 2017 hi ha disponible una línia d’incentius per a la mobilitat sostenible, dotada amb un pressupost de 750.000 euros, que preveu mesures de suport tant per a la compra de vehicles propulsats per energies alternatives per al transport públic i de servei públic, com per a la implantació d’estacions de subministrament de gas natural i hidrogen.

168

A més, és important destacar el desenvolupament del Pla d’impuls del vehicle elèctric i desplegament de la infraestructura de recàrrega a la Comunitat Valenciana. En aquest pla s’estableixen objectius concrets de penetració de la mobilitat elèctrica, s’analitzen les barreres al desplegament de la infraestructura del vehicle elèctric i es fa una proposta de solucions/recomanacions per a superar aquestes barreres.

- Amb l’objectiu d’intensificar el suport a la mobilitat elèctrica com a novetat per a 2017 s’ha creat una línia específica per al foment de la infraestructura de recàrrega elèctrica, dotada amb 0,5 M€, que inclourà ajudes per al desplegament de la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric, i que donarà prioritat a les instal·lacions fotovoltaiques, i als vehicles per a les empreses i les entitats públiques del nostre territori, que estarà en sintonia amb el Pla d’impuls al vehicle elèctric.

Pla d’impuls a les energies renovables. Una vegada esgotada la vigència de l’anterior Pla d’energies renovables de la Comunitat Valenciana, publicat l’any 1999, i establits per part del Govern d’Espanya els objectius nacionals en aquesta matèria en l’horitzó de l’any 2020, a través del Pla d’energies renovables (PER) 2011-2020, ha de dur-se a terme una anàlisi del potencial d’aquestes fonts energètiques a escala autonòmica en vista a la fixació dels seus objectius de participació per a l’any 2020.

En aquest sentit, el Pla energètic de la Comunitat Valenciana estableix els objectius genèrics que es persegueixen en aquest sector: l’augment de la utilització d’energies renovables tant per a ús elèctric com tèrmic, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEl) i la disminució de la dependència energètica.

En aquest àmbit ja s’han publicat les ajudes en matèria d’energies renovables i biocarburants el passat 18 de maig amb una dotació d’1,45 M€.

Pla eòlic. A la Comunitat Valenciana existeixen un total 33 parcs eòlics en funcionament que aporten al sistema un total d’1.169 megawatts, repartits en 9 zones, situades a les províncies de Castelló i València. Actualment s’està procedint a la resolució dels procediments que van quedar pendents en el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana.

Fons de Compensació del Pla eòlic. L’Ordre 5/2017, de 20 de febrer, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, estableix les bases reguladores per a la concessió de les ajudes de l’IVACE, en el marc dels fons de compensació i promoció vinculats al Pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Publicada la Resolució de 10 de març de 2017, del president de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), per la qual es convoca el Fons de Compensació previst en el marc del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, ingressos corresponents a l’exercici 2016.

Gestió sostenible de residus

Torrevella2016: Llei de protecció addicional del territori i el medi ambient, que regula la implementació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos de begudes, amb l’objectiu de millorar la reducció, reutilització i reciclatge de residus

Sagunt2017: Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV)

Política de residus. La política de residus del Govern valencià es basarà en la reducció, la separació, la reutilització i el reciclatge. Aposta per millorar la separació en origen, la qual cosa facilitarà el reciclatge i la reutilització i sobretot la millora de les condicions dels materials que arriben a les plantes de tractament.

Actualització del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV). Reunió de la Conselleria d’Agricultura amb la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) i la Comissió de medi ambient de l’organització empresarial, per a tractar sobre la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i recaptar les seues aportacions (5/05/2017). Constitució de la mesa de treball específica sobre la modificació del Pla

169

integral de residus de la Comunitat Valenciana (PIR-CV) en el si del Consell Assessor i de Participació de Medi ambient (19/01/2017).

Modificació de la Llei de residus. Vistiplau del Consell al decret llei per a establir mesures urgents que garantisquen la correcta gestió dels residus municipals. Suposa la modificació dels articles 6 (Competències municipals), 8 (Competències de la Generalitat) i 36 (Tramitació projecte de gestió) de la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana. El decret llei ha sigut convalidat per les Corts (8/07/2016). Es constitueix la Taula de Treball específica sobre la modificació del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR-CV) en el si del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient (19/01/2017).

Gestió de recollida de residus

En preparació la Llei de protecció addicional del territori. Es tracta de millorar la gestió de residus, evitar l’abandonament dels envasos i apostar per l’economia circular.

S’han posat en marxa ja en diversos municipis de la CV, sistemes de recollida de matèria orgànica mitjançant la col·locació del cinqué contenidor, on es dipositarà només la matèria orgànica (7/10/2015), o sistema porta a porta. Igualment s’han dut a terme diverses jornades tècniques de formació a entitats locals (juny 2016).

En elaboració l’estudi de millora de la gestió d’envasos a través de la implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR). La proposta de SDDR és una aposta per l’europeïtzació del model de gestió (els països i regions del món més avançats mediambientalment el tenen establit des de fa anys, amb resultats superiors al 95% d’eficàcia en el reciclatge). És un sistema compatible amb el model actual (SIG).

Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana i Tenerife acorden un conveni per a compartir estudis sobre el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (28/06/2016).

Tractament de residus i abocadors

Resolució a la problemàtica dels residus a la Vega Baixa. Acord entre Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Diputació d’Alacant i els ajuntaments de la zona per a la constitució del Consorci de tractament de residus a la Vega Baixa (28/09/15).

S’ha elaborat un Pla autonòmic de millora ambiental d’antics abocadors municipals. Es tracta d’un pla de segellat de 30 abocadors que ha de suposar una inversió de més de 20 milions d’euros al llarg de la legislatura.

Pla de segellat d’abocadors incontrolats de la Comunitat Valenciana. Inici de les actuacions de segellat a l’abocador de Peníscola (6/06/2016) i a l’abocador de La Murada, Oriola (21/02/2017).

Nova planta de Guadassuar, en la part de triatge, similar a la d’Algímia d’Alfara (en funcionament des de juny 2016).

Iniciades les obres de segellat de l’antic abocador de residus urbans en massa de la localitat de Peníscola (3/06/2016).

El romanent d’1,5 M€ que posseeix actualment la mercantil Reciclatges la Marina Alta S.L., de la qual és accionista majoritària l’empresa pública VAERSA, es destinarà a millorar la gestió de residus de la comarca de la Marina (2/07/2016).

Iniciats els treballs previs de tasts per al segellat de l’abocador de Basseta Blanca de Riba-roja de Túria, que va deixar de ser l’abocador de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana al juliol de 1996 (18/08/2016).

Prevenció i extinció d’incendis

170

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Traslladar un missatge a la ciutadania sobre la necessitat d’un comportament cívic per a evitar possibles incendis forestals. En aquest sentit, es proposa dur a terme una campanya a través dels municipis.

Torrevella 2016: Pla de regulació de l’ús del foc en el medi natural per a unificar normatives, ampliar la prohibició de cremes agrícoles i desenvolupar la recollida i trituració de restes de podes, de manera dialogada amb ajuntaments i organitzacions agràries

Sagunt 2017: Promoció de mesures col·laboratives en la prevenció d’incendis forestals mitjançant ajudes als ajuntaments per a la redacció de plans locals de prevenció; disseny de la campanya estival de sensibilització; i disseny i execució d’una campanya específica per a la interfície urbanoforestal.

Nova Estratègia valenciana per a la prevenció d’incendis forestals. S’està elaborant una nova política de prevenció d’incendis, integrada en la gestió forestal i en un desenvolupament viable i realista del medi rural. Aquesta nova política es plasmarà en les Línees Estratègiques per a la Prevenció d’Incendis Forestals. Ja ha passat per la Mesa Forestal (29/09/2016), està sent revisada i es remetrà al CAPMA en la propera reunió

Pla especial d’incendis forestals. Reunió de coordinació del Pla especial d’incendis forestals, en la qual s’ha presentat l’esborrany que s’està elaborant de la revisió del pla (7/06/2016).

En 2016 destaca l’increment d’un 21% dels pressupostos destinats a aquesta matèria, amb un total de 82 M€. Ha permés posar en marxa tres noves brigades d’emergència de caràcter anual, per a les quals s’han adquirit tres autobombes.

També s’han atés les demandes de millora d’equipament de les brigades no anuals i s’ha duplicat la consignació destinada a les bases aèries, i s’han fet també millores substancials en l’ajust de les hores de vol de les brigades helitransportades d’emergència.

Als més de 600 bombers forestals de la Generalitat se sumen les unitats de prevenció, els 2.080 bombers que treballen als 54 parcs que depenen dels consorcis provincials i dels cossos de bombers municipals de les tres capitals de província; policies locals, policia de la Generalitat, voluntaris de Protecció Civil o agents mediambientals.

El 20 de juny de 2017 hi ha una nova reunió operativa del Pla especial davant del risc d’incendis forestals a la qual assistirà el president de la Generalitat. La trobada, que reunirà representants de totes les institucions i agències implicades, suposa un exemple de col·laboració necessària per a lluitar de manera més eficaç contra els incendis.

- Una de les novetats és la incorporació de dos drons dissenyats per a ajudar en tasques de perimetració, així com per a detectar punts calents a través de l’ús de càmeres tèrmiques o elaborar mapes de risc. A més, podran fer vols que permetran planificar el treball durant la nit i traçar estratègies en les primeres hores del matí.

- Novetats de la campanya contra incendis forestals 2017. Per a la campanya de 2017, l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències ha convertit tres unitats de bombers forestals (UBF) -que fins ara eren de reforç- en anuals, i hi ha afegit tres autobombes anuals.

- Quant als mitjans aeris d’extinció, a més dels drons, hi ha dos nous helicòpters de coordinació, sis d’extinció i un més de gran capacitat, a més de dos avions amfibis i set de càrrega en terra.

Actuacions en terrenys forestals danyats pels temporals d'hivern. El pressupost per a la realització d'aquests treballs procedeix del fons de contingència 2017: en total 4,2 M€ per a la reparació d'infraestructures forestals (pistes forestals i dipòsits d'aigua per a incendis) i 1,8 M€ per a actuacions en l'arbrat.

171

Jornada de treball i anàlisi de noves aplicacions en matèria de prevenció d'incendis forestals (27/06/2017). En aquestes jornades s'ha presentat un programari de simulació d'incendis, Wildfire Analyst, que està en fase de proves i testeig. Un simulador que permetrà realitzar anàlisis del comportament del foc, calcular velocitats de propagació, temps d'evacuació i carreres principals dels incendis.

Pla contra incendis forestals ‘Stop al foc’. La Generalitat posarà en marxa de nou el pla contra incendis forestals ‘Stop al foc’, una campanya centrada en la prevenció i la pedagogia social i que es durà a terme en col·laboració amb els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, que difondran continguts relacionats amb aquesta temàtica (8/04/2017).

172

Altres mesures de prevenció

Prohibició de fer cremes en terrenys forestals o limítrofs. Existeix la prohibició de fer cremes als terrenys forestals, als limítrofs o amb una proximitat menor de 500 metres, marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals, així com fer cremes de canyars, canyissars o matolls (DOGV 2/06/2016).

Vols preventius de vigilància aèria davant del risc d’incendis forestals.

S’ha renovat l’encomanda del Pla de vigilància preventiva implementant millores en els períodes de vigilància (mitjançant l’augment dels mesos en què el personal de vigilància està operatiu).

S’ha constituït el Comité permanent de coordinació entre L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències i la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural com a instrument operatiu en matèria d’incendis forestals.

S’ha tramitat una modificació del PDR per a poder subvencionar als ajuntaments la realització de plans locals de prevenció d’incendis per a 2017.

S’està redactant el Pla de valorització de les restes agràries per a reduir les cremes agrícoles com a causa principal d’incendis forestals per negligències.

S’ha constituït la mesa de coordinació de treballs forestals de les diferents brigades que actuen en terreny forestal de les diputacions, consorcis de bombers i brigades d’emergència, per a posar en marxa un programa d’actuació en la interfície urbanoforestal.

S’està treballant amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la posada en marxa d’un projecte conjunt per a eliminació de canyes en vies amb major índex d’incendis i restauració d’hàbitats de ribera.

S’està desenvolupant un programa de formació a agents mediambientals en ús d’emissores TETRA, elaboració dels parts d’incendis forestals (nova metodologia MAGRAMA), protocols d’actuació davant emergència d’incendi, etc.

S’ha iniciat un grup de treball per a la revisió del disseny de les àrees de discontinuïtat per al suport dels mitjans d’extinció en els parcs naturals, sobre la base de la realització d’estudis de modelització d’incendis. Paral·lelament, es treballa en solucions per a formacions focus amb un alt risc d’incendi forestal: projectes d’eliminació de canyars en àrees de ribera de cursos fluvials, en col·laboració amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer; criteris de tractament d’àrees d’interfície urbanoforestal i agricolaforestal; criteris per a la renaturalització de zones amb hiperdensitat de pineda i argelagar.

Noves infraestructures forestals

Nova torre de vigilància. Inauguració de l’Observatori Forestal en l’Alt de Pina en el terme municipal de Pina, en un punt estratègic. La superfície que pot observar-se des de dalt de la torre és d’aproximadament 48.800 hectàrees, de les quals quasi 40.000 hectàrees són forestals. A més, es té una visió parcial dels parcs naturals de la serra d’Espadà i de la serra Calderona (15/03/2016).

Mesa de Coordinació de Treballs Forestals. S’ha impulsat la creació d’una Mesa de Coordinació de Treballs Forestals, amb l’objectiu d’establir una estratègia comuna en matèria de prevenció d’incendis i de gestió forestal. Aquest grup de treball se centrarà a dur a terme actuacions de millora i de creació d’infraestructures de prevenció d’incendis, així com projectes de gestió forestal sostenible i el desenvolupament d’un programa de conscienciació i divulgació del risc d’incendis en zones d’interfície urbanoforestal mitjançant l’elaboració d’un pla de sensibilització per a les zones d’interfície urbanoforestal (18/04/2016).

173

Formació

Màster Foc. S’imparteix a València per primera vegada el "Màster Foc: Incendis Forestals, Ciència i Gestió Integral", amb la implicació de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, a través de l’IVASPE (12/11/2015).

III Seminari de Lluita Contra Incendis Forestals. L’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE) alberga el III Seminari de Lluita Contra Incendis Forestals, organitzat conjuntament amb la Unitat Militar d’Emergències (UME), fruit del conveni que mantenen els dos organismes per a estrényer llaços i reforçar la seua coordinació en la resposta a possibles incendis en l’entorn urbanoforestal (24/05/2016).

Mesures adoptades per a pal·liar els danys dels incendis. La Direcció General de Prevenció d'Incendis, planteja les mesures post-incendi en les taules de concertació i participació en àrees que han patit grans incendis amb la finalitat de definir i redissenyar els objectius de restauració. Aquest mecanisme es complementa amb la recuperació de la línia de treball amb el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), per a elaborar un protocol d’actuació postincendi que definisca els criteris que s’han de seguir per a la regeneració de les zones cremades a mig i llarg termini, així com per a controlar l’erosió i lluitar contra la desertificació (13/01/2016).

Incendi de la Vall d’Ebo. Agricultura impulsa una Mesa de Concertació per a contribuir en la recuperació de la zona afectada per l’incendi de la Vall d’Ebo. L’acord de constitució també ha sigut signat pels municipis afectats i diferents associacions. Aquesta mesa es defineix com un instrument de participació per a identificar solucions als problemes comuns i estimular els tres grups de treball creats que faciliten l’intercanvi d’informació i permeta consolidar línies d’acció al territori afectat (11/12/2015).

Incendis de Bolbait, Carcaixent, Terrateig i Benifairó de les Valls, del 15 al 17 de juny 2016, s’estima que els incendis han cremat al voltant de 4.000 hectàrees.

- Reunió amb els alcaldes de tots els municipis afectats pels incendis, a més de la Diputació de València i de les àrees de la Generalitat corresponents per a establir les ajudes i les bases de tot el procés de regeneració. (22/06/2016).

- Acord de 23 de juny de 2016, del Consell, pel qual s’inicien les actuacions per a pal·liar els danys produïts pels incendis forestals ocorreguts a la Comunitat Valenciana els dies 15, 16 i 17 de juny de 2016.

- Convocatòria de les meses de concertació per als dos grans incendis de Bolbait i Carcaixent.

Incendi a la serra d’Espadà. El president de la Generalitat anuncia la creació d’una mesa de concertació per a blindar la serra d’Espadà davant futurs incendis, formada per totes les administracions i ajuntaments afectats pel foc d’Artana amb l’objectiu de regenerar, recuperar i previndre aquest paratge natural (5/08/2016).

- Reunió de la Mesa de Concertació Postincendi Forestal d’Artana. Han sigut convocades més de 60 entitats de la zona afectada i s’ha donat a conéixer l’informe sobre l’impacte de les flames elaborat pels tècnics de la Fundació CEAM (20/10/2016). Nova reunió celebrada el 10 de maig de 2017 en la qual s’han posat en comú les actuacions fetes fins al moment i les que es duran a terme a l’àrea afectada per l’incendi, amb els 150.000 euros que ha destinat el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient per a la recuperació del territori.

Incendis de Xàbia i Bolulla. La Generalitat posarà en marxa les dues meses de concertació dels incendis de Xàbia i Bolulla, en col·laboració amb agents socials i mediambientals de les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa (21/09/2016).

Ajudes per a pal·liar els danys dels incendis. El Ple del Consell de 21 d’abril de 2017 aprova les bases reguladores de les ajudes directes (quanties i distribució) per a

174

accions dirigides a pal·liar els danys produïts pels incendis forestals originats el 25 de juliol de 2016 al municipi d’Artana (Castelló) i el 4 de setembre de 2016 als termes de Poble Nou de Benitatxell i Bolulla (Alacant).

c. Recuperació del sistema financer valencià … refundació de l’Institut Valencià de Finances per a transformar-lo en una entitat pública amb accés al crèdit del BCE i fons del BEI. Incentivar a través de l’IVF el model de caixes d’estalvis no bancaritzades i la creació de caixes i cooperatives de crèdit local.

Nou Botànic

194. Reestructuració i reforç de l’Institut Valencià de Finances.

195. Desenvolupar per part de l’IVF d’accions que permeten tots els municipis valencians l’accés a serveis financers.

Recuperació del sistema financer valencià. Refundació de l’IVF

Morella 2016: Consolidació de l’Institut Valencià de Finances com a banca pública valenciana. L’objectiu és posar a la disposició de les xicotetes i mitjanes empreses valencianes crèdits amb la finalitat d’impulsar els sectors productius valencians, al mateix temps que buscaran mecanismes per a augmentar la seua activitat creditícia. Es posarà especial èmfasi en la consecució del màxim nombre de recursos provinents del Pla Juncker de la UE.

Torrevella 2016: Reestructuració de l’Institut Valencià de Finances, la governança del qual serà homologable a la banca comercial, amb la inclusió en el consell general d’independents i un acord de supervisió amb el Banc d’Espanya. Noves línies de finançament de l’IVF per a promoure el creixement i la internacionalització de pimes i la creació de noves empreses de base tecnològica

Torrevella 2016: Programa «Ni un municipi valencià sense serveis financers». L’IVF negocia un acord amb la Diputació de València per a posar en pràctica un programa pilot per a la prestació de serveis financers a les comarques de l’interior de la província

Sagunt 2017: Culminació del procés de reestructuració de la SGR mitjançant l’aprovació d’un decret llei.

Elx 2016 – Projecte 8: Transformació de l’IVF en un banc de foment empresarial

Banc de la Generalitat

Presentació del full de ruta per a la refundació de l’Institut Valencià de Finances, que tinga com a finalitat aprofitar totes les sinergies possibles per a millorar el nou model productiu valencià i facilitar finançament a entitats enquadrades en l’àmbit de l’economia social. La refundació de l’institut com a banc promocional de la Generalitat estarà culminada a mitjan 2018 amb la tramitació de la Llei de l’Institut Valencià de Finances (6/06/2016).

Compareixença del director general de l’Institut Valencià de Finances (IVF) davant de la Comissió d’economia, pressupostos i hisenda de les Corts per a explicar les línies bàsiques que guiaran l’activitat del nou banc públic de la Generalitat que està previst que siga una realitat a mitjan 2018, quan es faça efectiva l’escissió de l’actual IVF, que retindrà la tasca de crèdit al sector privat, i traslladarà a l’administració general l’activitat pública de gestió del deute, crèdit al sector públic, supervisió d’entitats financeres i agència de certificació electrònica (13/10/2016).

Tindrà un capital de 215 M€ i tindrà la garantia de la Generalitat. Serà una entitat totalment sanejada i el seu Consell General estarà compost per una majoria de membres independents. S’apostarà fermament per la banca en línia, com a model per a arribar a totes les empreses i autònoms que operen en el nostre territori, atés que l’actual IVF només té una seu física, si bé, l’IVF desenvoluparà una xarxa d’agents comercials al territori constituïda a partir de les agències de desenvolupament local i les incubadores d’empreses.

175

El nou IVF ha desenvolupat un nou model de negoci típic de les entitats financeres de naturalesa promocional. En concret les activitats de l’IVF s’enquadren en quatre àrees fonamentals: a) crèdit a pimes i grans empreses per a impulsar el seu creixement i internacionalització, b) crèdit a autònoms i micropimes amb aval de la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana, c) crèdit a empreses i organitzacions que operen en l’àmbit de l’economia social i d) emprenedoria i capital de risc mitjançant fons europeus.

Reestructuració IVF. Aprovat pel Consell un decret llei per a la reestructuració de les competències de l’Institut Valencià de Finances (IVF) i de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) per a adequar l’estructura i les funcions de les dues institucions i introduir criteris de racionalitat en la gestió financera i de suport empresarial de la Generalitat Valenciana (Ple del Consell de 4/09/2015).

Amb el nou marc competencial, l’IVF, dependent de la Conselleria d’Hisenda, podrà desenvolupar plenament el seu paper com a instrument de crèdit del Govern valencià (4/09/2015).

S’amplien les competències d’IVACE quant al desenvolupament de l’economia social i el cooperativisme (pilar estratègic de l’IVF) a través d’un instrument financer dotat econòmicament per l’IVF en el seu capital inicial, i que podrà ser ampliat per la Conselleria d’Economia, competent de l’organisme de promoció empresarial (4/09/2015).

El consell d’administració de l’Institut Valencià de Finances (IVF) aprova la nova estructura. Destaca per la clara separació que s’estableix entre l’àrea de política financera i l’activitat de crèdit públic (19/11/2015).

Noves línies de crèdit de l’IVF

Creació de quatre noves línies de crèdit a la disposició de les empreses valencianes, en règim de cofinançament amb el sector privat (3/04/2017):

- Línia d’inversió i circulant, per a contribuir al desenvolupament de projectes d’inversió l’objectiu dels quals siga preferentment la internacionalització, consolidació empresarial i creació d’ocupació, i per a anticipar subvencions concedides per qualsevol òrgan directiu de la Generalitat Valenciana.

- Línia IVF per a microempreses, autònoms i pimes, donar suport financer a autònoms, microempreses i pimes en la consolidació i el creixement dels seus projectes empresarials, propiciant amb açò la creació d’ocupació i el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana.

- Línia IVF cultura, per a donar suport financer a autònoms, microempreses i pimes valencianes, que desenvolupen la seua activitat en els sectors cultural i creatiu.

- Línia IVF Innovació +, per a impulsar el creixement de pimes innovadores que tinguen un projecte pròxim a la fase de comercialització i que l’objectiu de les quals siga donar un fort impuls a les activitats necessàries per a eixir al mercat.

Conveni de col·laboració amb Bankia. L’Institut Valencià de Finances i Bankia subscriuen un conveni de col·laboració que permetrà posar a la disposició del teixit productiu valencià un import total de 40 M€. A través d’aquest conveni, que va destinat tant al finançament de projectes d’inversió com a cobrir necessitats de circulant, les dues entitats finançaran al 50% les operacions i compartiran al mateix percentatge l’interés, les comissions, les garanties i el risc que se’n deriven (20/02/2017).

Signatura d’acord entre l’Institut Valencià de Finances i CaixaBank, per a impulsar el finançament de projectes empresarials amb una línia de crèdit de 4.000 M€ amb la finalitat de contribuir a la generació d’ocupació a la Comunitat Valenciana (24/02/2016).

176

Capitalització de l’Institut Valencià de Finances. El Ple del Consell acorda la capitalització de l’Institut Valencià de Finances per valor de 156,2 M€, elevant el capital de l’Institut a un total de 2.012 M€ (6/05/2017). L’operació consisteix a una capitalització de deute a favor de la Generalitat Valenciana, que eleva el coeficient de solvència del banc promocional de la Generalitat per damunt del 20% dels actius ponderats per risc.

Creació de la nova web d’lVF. Llançament del portal d’internet des del qual els clients de l’IVF poden contractar operacions de finançament i informar-se de les activitats desenvolupades per l’Institut (10/03/2017).

SGR. Reestructuració de la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana.

Aprovació el 9 de juny de 2017 del Decret llei del Consell pel qual s’estableixen normes per a fer efectiva l’adhesió de la Generalitat Valenciana a l’acord de novació del contracte marc de reestructuració de riscos i deute de la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana. Amb aquest decret culmina la reformulació del pla de viabilitat de la SGR, que preveu una disminució d’un 75% del seu passiu bancari i la venda a la Generalitat Valenciana d’una part de la cartera d’actius immobiliaris adquirits per l’IVF en el marc de les operacions de recuperació de crèdits impagats.

Associació Europea de Banca Pública. El consell de l’Associació Europea de Banca Pública (EAPB) ha aprovat la integració de l’Institut Valencià de Finances en aquesta organització, amb la qual cosa dóna suport a la iniciativa del Banc Públic de la Generalitat. L’EAPB està formada per més de 90 institucions financeres de diversos països europeus, amb una quota del mercat europeu de crèdit pròxima al 15 % (28/09/2016).

d. Dotació de les infraestructures estratègiques …garantir la finalització del Corredor Mediterrani en els terminis establits, pressionant el Govern central perquè complisquen els compromisos adquirits. Desbloquejar la reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana.

Nou Botànic

109. Aprovació del pla de direcció de seguretat vial de la Comunitat Valenciana.

159. Adopció de mesures efectives de coordinació entre les polítiques autonòmiques i les de les tres diputacions provincials en matèria de carreteres i unes altres infraestructures.

160. Perseverar en la reivindicació de contractes programa de transport públic per a les àrees metropolitanes de València i Alacant, amb la constitució d’autoritats del transport de les àrees metropolitanes.

161. Presentació dels plans d’actuacions territorials metropolitans de Castelló i Alacant-Elx.

162. Reclamar al Govern central la connexió per rodalies València-Alacant-Elx-Torrevella i el tren de la costa entre Gandia i Dénia.

163. Negociar amb el Govern d’Espanya una solució viària al corredor mediterrani i l’AP-7 per al moment en què acabe la concessió i treballar en la millora de l’accessibilitat al territori des de l’AP-7.

164. Iniciar accions per a determinar la reconducció de les obres del corredor mediterrani, fixar un termini per a acabar i posar marxa aquest eix de comunicació per a viatgers i mercaderies, inclosos els accessos als ports de Castelló, Sagunt, València i Alacant amb el disseny inicialment presentat a la UE.

165. Exigir al Ministeri de Foment que preste el servei de transport entre Xàtiva i Alcoi en millors condicions de qualitat i, per tant, que definisca un pla de millora en aquesta línia.

166. Exigir al Ministeri de Foment un calendari de les obres del túnel passant i de la nova estació central de València.

177

167. Desenvolupar la redacció d’un pla integral de mobilitat, que incloga infraestructures i serveis de transport, així com el nou mapa concessional de transport regular de viatgers i els plans de mobilitat metropolitans sostenibles.

168. Revisió profunda i oberta al consens del model territorial i de paisatge de la Comunitat Valenciana, i definició de les mesures de transició cap a un model no basat en el creixement il·limitat.

169. Realització d’un inventari del sòl acumulat en el període de la bambolla immobiliària i sense expectatives urbanístiques.

170. Disseny, en col·laboració amb els ajuntaments, de mesures polítiques concretes per a la reparació territorial i urbanística dels impactes de la bambolla immobiliària.

171. Avançar en polítiques d’escala metropolitana per als espais territorials que presenten característiques funcionals pròpies.

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal

- Reclamar al Govern Central la connexió per rodalia València-Alacant-Elx-Torrevella i el Tren de la Costa entre Gandia i Dénia.

- Negociar amb el Govern Central l’articulació de solucions viàries per a la connexió de mercaderies i viatgers des de la costa cap a altres regions de l’interior de la península.

- Iniciar accions per a determinar la reconducció de les obres del Corredor Mediterrani.

- Negociar l’acord entre la Generalitat i el Ministeri de Foment per a afrontar les obres de millora en la línia Xàtiva-Alcoi.

- Negociar un acord entre el Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana per a finalitzar les obres del projecte del Parc Central de València.

Infraestructures estratègiques

Catalunya

Reunió entre el president de la Generalitat Valenciana i el president de la Generalitat de Catalunya. Acorden constituir una mesa de treball conjunta per a reivindicar l’execució del Corredor Mediterrani (18/05/2016).

Reunió entre el president de la Generalitat i el president de la Generalitat de Catalunya en la qual reivindiquen la necessitat de posar en marxa tan prompte com siga possible el Corredor Mediterrani, una infraestructura clau per al creixement i la competitivitat de tot l’eix mediterrani (19/09/2016).

Aragó

La Generalitat i el Govern d’Aragó formen un front comú per a reclamar a l’Estat l’acceleració de les actuacions per a adequar la N-232 en els trams més complicats de Terol i Castelló, la modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa, així com l’aposta clara pel Corredor Mediterrani (19/10/2015).

Trobada entre el president de la Generalitat i el president d’Aragó, en la qual reafirmen la seua prioritat de millorar les connexions entre Aragó i la Comunitat Valenciana, amb especial èmfasi en la finalització de l’autovia A-68 i el desenvolupament de l’eix cantàbric-mediterrani (11/06/2016).

Nova trobada entre el president de la Generalitat i el president del Govern d’Aragó. Les dues comunitats acorden forjar una aliança estratègica que permeta avançar en la vertebració de dos territoris i impulsar un eix càntabric-mediterrani que unisca els ports de València i Bilbao a través de Terol i Saragossa (29/11/2016).

- L’Autoritat Portuària de València invertirà 50 M€ per a escometre obres de millora en la línia ferroviària Saragossa-Terol-Sagunt-València, una

178

infraestructura clau per a connectar el port de València amb Aragó i amb el Corredor Cantàbric. Aquests 50 M€ es destinaran a executar obres que permeten corregir els defectes més greus de la línia ferroviària Saragossa-Terol-Sagunt-València i aconseguir que siga més transitable.

País Basc

Reunió del president de la GV amb el lehendakari del Govern Basc. Es reclama la necessitat que el Corredor Cantàbric-mediterrani forme part de l’agenda de l’Estat per a impulsar aquesta infraestructura, així com que el Govern transferisca la gestió dels ports a les comunitats autònomes (16/05/2017).

Govern d’Espanya

El president de la GV lliura al ministre de Foment l’Agenda d’infraestructures de la Comunitat Valenciana, que demana, entre altres actuacions, prioritat per al Corredor Mediterrani, la millora dels serveis de rodalia i l’alliberament del peatge de l’AP-7 en 2019. La Generalitat també reivindica ajudes per al transport metropolità, més concertació d’actuacions, suport per a l’eix mediterrani-cantàbric i l’execució del Tren de la Costa. Així, se sol·licita que la inversió del Grup Foment en els PGV 2017 per a la Comunitat Valenciana supere l’11 % de la prevista per a tota Espanya (14/12/2016).

Pacte nacional per les infraestructures. Proposat al Ministeri de Foment per part de la Conselleria d’Habitatge per a establir un calendari de treball bilateral entre les dues administracions per a aconseguir un pacte per les infraestructures estratègiques de la Comunitat Valenciana (8/03/2017). Acceptada la proposta de 4 comissions: Corredor Mediterrani; Serveis Ferroviaris de Rodalia; Carreteres i Sistema Viari; Nodes Urbans i Plataformes Logístiques (març 2017). La Generalitat està d’acord amb la idea del ministre de consensuar un pacte sempre que incloga:

- Corredor Ferroviari Mediterrani, que permeta a les mercaderies la connexió de les CA litorals amb Europa en plena interoperabilitat, i la connexió en alta velocitat de les principals capitals del Mediterrani d’Andalusia, Múrcia, CV i Catalunya.

- Eix mediterrani-cantàbric amb modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa.

- Millora dels serveis de rodalia amb inclusió de noves línies i modernització d’infraestructures existents.

- Operacions d’integració ferroviària de València i Alacant. - Autopista AP-7 lliure i gratuïta a partir de 2019 amb un pla de connexions a la

xarxa de carreteres existent i igualtat de tracte amb la resta de vies d’alta capacitat de l’Estat.

- Finançament de les infraestructures i dels serveis de transport de competència estatal a càrrec íntegrament de l’Estat.

- Subvenció al transport públic de les principals àrees metropolitanes. - Inclusió en el pla d’un conjunt d’inversions de l’Estat en la CV en una quantia i

horitzó temporal d’execució proporcional al pes poblacional de la CV. - Col·laboració Estat-Generalitat-empresa privada en el desplegament de

l’estratègia logística.

- El ministre anuncia el nomenament d’un coordinador per al Corredor Mediterrani per a agilitar la construcció d’aquesta infraestructura. És nomenat coordinador Juan Barios Baquero (14/03/2017). Primera reunió d’àmbit estatal celebrada a València (31/05/2017).

El president de la Generalitat sol·licita una entrevista urgent amb el president del Govern, després de la publicació del Projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) per a 2017, que preveu una inversió a la Comunitat Valenciana de 509 M€, la qual cosa representa un 7,4 % del total nacional, un percentatge molt per davall del PIB i del percentatge poblacional de la Comunitat Valenciana. Preveu una inversió de

179

només 189 M€ per al Corredor Mediterrani (6/04/2017). El president de la Generalitat s’entrevista amb el ministre de Foment i li demana una distribució de les inversions públiques que no maltracte la Comunitat Valenciana (12/04/2017).

Presentació davant del Ministeri de Foment d’una proposta d’inversions en infraestructures que la Generalitat Valenciana considera prioritàries i que han de ser finançades íntegrament pel Govern Central. L’import total d’aquestes obres ascendeix a 1.053 M€ i suposarien l’11 % de la inversió de l’Estat d’acord amb el PIB i la població de la Comunitat Valenciana (29/07/2015).

Finalitzar les obres del Corredor Mediterrani

Elx2016 – Projecte 16: Connexió port de València

Elx2016 – Projecte 17: Corredor Mediterrani

El nou Consell exigeix un Corredor Ferroviari Mediterrani com es va dissenyar inicialment, amb una plataforma específica, alta velocitat i ample europeu, que elimine els colls de botella existents i els problemes de saturació en els trams de Vandellós-Tarragona, Castelló-València, l’eix passant de València, València-La Encina i Alacant-Elx-Múrcia, i que connecte de manera adequada els ports valencians amb la xarxa continental (24/11/2015).

Segons el Consell, el tercer carril que s’està construint és una solució provisional i a curt termini, que no soluciona els problemes de capacitat, sinó que més bé els augmenta, ja que en les mateixes vies han de circular més trens.

El Consell aprova el Decret pel qual s’acorden les bases reguladores per a la concessió directa d’ajudes per a realitzar les inversions necessàries en la terminal logística de l’àrea industrial d’Almussafes per a la connexió i l’operativitat amb el Corredor Mediterrani. La inversió prevista és de 10 M€ durant el període 2016-2018 (Ple del Consell de 4/08/2016).

Signatura del Manifest de València sobre el Corredor Mediterrani pel Consell i els representants de la societat civil i empresarial. En el manifest s’exigeix al Ministeri de Foment més sensibilitat cap als corredors europeus en el seu pas pel territori de l’Estat i, especialment, es reclama la consideració prioritària del Corredor Mediterrani (2/12/2015).

Al març de 2016 es constitueix el Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani, que aglutina el Consell, organitzacions empresarials, universitats públiques, sindicats, col·legis professionals, ports, així com empreses tan importants com Ford i la societat civil valenciana, per a coordinar iniciatives i reivindicar aquesta infraestructura de vital importància per a la competitivitat i l’economia de la Comunitat Valenciana. S’han convocat 3 meses estratègiques (“carregadors”, “operadors logístics” i “operadors ferroviaris”):

Primera mesa estratègica: Carregadors (2/06/2016). La primera d’aquestes meses estratègiques va reunir les principals empreses de "carregadors" amb seu a la Comunitat com Ford, Arcellor Mittal, Martí Navarro, Anecoop, SP Berner, Porcelanosa, Faurecia, Keraben i Socomo, del grup Carrefour.

Segona mesa estratègica: Operadors logístics (9/06/2016). La segona mesa estratègica va reunir els operadors logístics: representants de Transitalia, Tiba Group, Alfil Logistics, Grupo Alonso, Arnedo Medina, MercaValencia i Transfesa, així com l’Instituto Portuario de Estudios i Cooperación, FEPORTS.

Tercera mesa estratègica: Operadors ferroviaris (16/06/2016). La tercera mesa va reunir diferents empreses, algunes valencianes o amb seu important a València, com Logitren o Stadler Rail (antiga Vossloh) i empreses nacionals com VIIA, Continental Rail, Transfesa, SLISA, AEFP, Grupo Alonso o TransNatur, dedicades tant al transport ferroviari com a la gestió de terminals ferroviàries, públiques i privades. Per a la Generalitat, ampliar l’ús del ferrocarril a sectors d’alta exportació o a empreses xicotetes i mitjanes, que actualment no l’utilitzen per la seua grandària, és un dels reptes del futur

180

per al sector, ja que aquestes tenen un ampli potencial de creixement a la Comunitat Valenciana, on les empreses mitjanes i xicotetes són una àmplia majoria.

Jornada de presentació de les conclusions de les meses de treball (7/07/2016).

Cimera del Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani i de la Mesa estratègica catalana del Corredor Mediterrani, després de la reunió institucional entre els presidents de la Comunitat Valenciana i Catalunya (19/09/2016).

S’acorda establir un nou marc de relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya, que es concretarà en reunions bilaterals cada semestre entre els dos governs, que es desenvoluparan de manera alterna en cada comunitat.

També es constituirà una comissió tècnica permanent dels dos governs per a realitzar un seguiment real i quotidià de les obres del Corredor Mediterrani, i s’ampliarà el diàleg a la resta de comunitats de l’arc mediterrani.

La Generalitat defensarà a Brussel·les la solució del pas del Corredor Mediterrani per València com el túnel passant o la reordenació de la xarxa ferroviària, després que el Govern Central n’haja exclòs qualsevol esment en l’informe remés a la Unió Europea (27/09/2016).

El MHP nomenat ponent del Comité de les Regions per al seu dictamen d’iniciativa sobre el Mecanisme connectar Europa, font de finançament del corredor.

Participació en els fòrums europeus de corredors.

El president de la GV ha sigut designat pel Comité de les Regions (CdR) de la Unió Europea ponent del dictamen sobre infraestructures de connexió europees (Mecanisme connectar Europa), document que fixarà la posició de les regions europees en aquest tema davant de la UE (3/2017).

Jornada de treball del Grup de Nodes Urbans i Regions del Corredor Mediterrani (promoguda per la Comissió Europea) a València (1/06/2017). Assistència del coordinador europeu (J. Brinkhorst), el Secretari d’Estat del Ministeri de Foment i el president de la GV.

El Ministeri de Foment anuncia que a final de 2019 estaran acabades totes les obres de connexió ferroviària de la CV i Múrcia amb la frontera francesa en ample estàndard.

Millora de carreteres i rescat de l’autopista AP-7

Carreteres

El Consell autoritza la licitació, per valor de 102 M€, de quatre projectes de conservació i reparació de carreteres de la xarxa de la Generalitat, corresponents a les zones nord, sud i centre de la província de Castelló, i a la zona centre d’Alacant. Els projectes de manteniment de la xarxa viària s’executaran durant els pròxims quatre anys en més 1.300 quilòmetres de vies autonòmiques (Ple del Consell, 9/12/2016). Licitats els contractes (19/12/2016). Adjudicats els contractes al maig de 2017.

El Consell autoritza la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a iniciar la tramitació de la contractació de les obres per a la conservació de carreteres a la província de València per als pròxims quatre anys, des de 2018 fins a 2022. Es tracta de contractes globals que asseguren a la Generalitat donar una resposta adequada davant de les diferents circumstàncies que puguen concórrer a les carreteres. Amb un pressupost de 52 M€, i amb l’objectiu d’optimitzar la gestió dels treballs, es licitaran els contractes corresponents a les zones centre i sud de la província de València, i queda pendent per als pròxims mesos la licitació de la zona nord de la província (21/04/2017). Licitats els contractes (22/05/2017).

Anunci realitzat pel Ministeri de Foment d’aprovar en el Consell de Ministres l’autorització per a les obres de la variant de Benissa en la N-332, així com el port de

181

Querol en la N-232 (17/06/2016). Obres licitades al juny de 2016. Adjudicació de les obres del port de Querol (26/05/2017).

Les prioritats de la Generalitat en matèria de carreteres es recullen en l’Agenda valenciana d’infraestructures. El document té un apartat específic sobre infraestructures viàries que comprén:

- Fi de la concessió de l’AP-7, actuacions de millora de la connectivitat d’aquesta i creació d’una comissió GV-Ministeri.

- Finalització d’un conjunt d’obres de l’Estat que estan en execució des de fa anys: Autovia A-33 variant de la Font de la Figuera; accés sud al port de Gandia; N-332 variant de Cullera-Favara; obres de seguretat vial.

- Inici d’obres licitades per l’Estat en 2016: N-232. Condicionament del port de Querol; N-332. Variant de Benissa.

- Licitació per l’Estat d’obres que ja tenien pressupost en 2016: N-332. Accés a l’aeroport d’Alacant; N-220. Accés a l’aeroport de València; A-7. Ampliació a tercer carril Crevillent-enllaç Oriola-Benferri; Ronda sud d’Elx, tram CV-851 a Ronda Carrús.

- Consensuar i concretar amb la Generalitat i amb els ajuntaments les actuacions en les àrees metropolitanes de Castelló, València i Alacant.

- Altres actuacions: duplicació CV-13; prolongació autovia de la Plana (CV-10); Impuls a l’autovia A-68 a la província de Castelló.

Rescat de l’autopista AP-7

Un total de 84 municipis valencians han aprovat en els últims anys una moció perquè el Govern rescate abans de 2019 els trams de l’AP-7 que discorren entre Vinaròs i Sagunt, Sueca i el Campello i Alacant i Crevillent. L’objectiu és evitar els elevats índexs d’accidents de les vies alternatives sense pagament. La Generalitat dóna suport a la petició d’aquests municipis (9/05/2016).

La Generalitat i els ajuntaments formen un front comú per a exigir una AP-7 lliure i gratuïta quan s’acabe la concessió el 31 de desembre de 2019. La Generalitat es compromet a elaborar un document sobre els accessos necessaris per a quan es liberalitze aquesta infraestructura (18/05/2017). La Conselleria disposa d’un primer estudi que es tractarà amb els ajuntaments afectats per a obtindre un document definitiu que es presentarà al Ministeri (6/2017).

El ministre de Foment manifesta en el Congrés dels Diputats que no ampliarà els terminis de concessió de l’explotació d’autopistes de peatge per part d’empreses privades que vencen entre els pròxims tres i cinc anys (entre 2018 i 2021), i que passaran a les mans de l’Estat perquè en el seu moment es decidisca la millor manera d’explotar-les (30/11/2016).

Transferència de les competències en rodalies ferroviàries

Elx2016 – Projecte 18: Espai intermodal Font de Sant Luis

El president de la Generalitat anuncia que el govern valencià sol·licitarà al Ministeri de Foment la transferència de competències en Rodalia per a acabar amb la mala gestió i la falta d’inversions a la Comunitat Valenciana. Cada any 20 milions de viatgers utilitzen els trens de rodalia a la Comunitat, la qual cosa ens converteix en la tercera comunitat autònoma amb més afluència de passatgers (25/02/2016).

En 2010, el Govern Central va presentar, juntament amb la Comunitat Valenciana, el Pla de rodalia de la Comunitat 2010-2020. L’Estat preveia invertir 3.400 M € per a la construcció d’infraestructures, per a estacions i intercanviadors, i per a la modernització i la millora de les infraestructures. No obstant això, no s’ha licitat cap de les grans actuacions previstes. A més, les xifres en els pressupostos generals de l’Estat any

182

darrere d’any són irrisòries i no arriben per a complir amb les necessitats de la Comunitat.

En aquest mateix pla, la inversió que havia de fer la Generalitat era de 555 M€ per al Tren de la Costa Dénia-Alacant, l’adequació de la línia Xàtiva-Alcoi i per a noves estacions a càrrec del govern autonòmic. El Consell tampoc va licitar cap d’aquestes obres i només es va acabar l’estació d’Albaida, licitada en 2007.

En el document Agenda valenciana d’infraestructures es recull, entre altres aspectes, la millora dels serveis de rodalia per ferrocarril, que comprén:

Serveis de rodalia de ferrocarril de València.

- C-1: millores de la línia i augment de la capacitat (desdoblament Cullera-Gandia) i freqüències en el servei Gandia-València.

- C-2: restabliment del servei de rodalia Xàtiva-Moixent.

- C-3: Duplicació i electrificació de la via en el tram València-Bunyol.

- C-6: Serveis de rodalia València-Castelló, almenys amb la mateixa qualitat i temps de recorregut que hi havia abans de les obres d’implantació de l’ample estàndard. També, extensió dels serveis de rodalia a Vinaròs i de manera immediata, a Benicàssim.

Serveis de rodalia de ferrocarril d’Alacant-Múrcia.

- C-3: Prolongació dels serveis que actualment arriben fins a Sant Vicent del Raspeig, per a la implantació de rodalies fins a Elda i Villena.

Creació d’una comissió mixta Estat-Generalitat per a la transferència dels serveis de rodalia de RENFE

Infraestructures ferroviàries

Les prioritats del Consell en matèria ferroviària se centren en l’acceleració de les obres del tercer carril entre València i Castelló; l’AVE a Castelló; l’ampliació del servei de rodalia Castelló-Vinaròs i Alacant-Villena; la millora de la línia Xàtiva-Alcoi; la redacció d’estudis i projectes del Tren de la Costa (especialment el tram Gandia-Oliva); la millora dels serveis Alacant-Múrcia; l’eliminació de l’actual transbord a Sant Isidre; l’electrificació de la via de Sant Isidre a Alacant, i la posada en servei de la connexió C-3 entre Font de Sant Luís i València Nord per a totes les circulacions (25/02/2016).

Creació d’un grup de treball amb representants de la GV i RENFE per a l’intercanvi d’informació i la posada en marxa de mesures que solucionen els problemes que hi ha en la línia de rodalia C-6 entre Castelló i València com a conseqüència de les obres del tercer fil (7/03/2016).

El Consell continuarà defenent públicament que el pròxim govern d’Espanya assumisca la reivindicació del Tren de la Costa, ja que es tracta d’una infraestructura que té una gran rendibilitat econòmica i social (19/07/2016). Així, l’estudi informatiu encarregat pel Ministeri de Foment a una empresa especialitzada assegura que ni socialment ni econòmicament està justificada la construcció d’aquesta infraestructura (9/07/2016). La Conselleria va efectuar al·legacions a l’estudi informatiu del Ministeri per tal que siga una infraestructura capaç de proporcionar serveis de rodalia i resolga els problemes de connectivitat dels municipis costaners.

Les prioritats de la Generalitat en matèria ferroviària es recullen en el document Agenda valenciana d’infraestructures. El document conté un apartat específic sobre ferrocarrils viaris que comprén:

Corredor Ferroviari Mediterrani.

183

Accessos ferroviaris als ports. Trams de nous accessos ferroviaris als ports de Sagunt i Castelló.

Eix mediterrani-cantàbric. Modernització de la línia entre Sagunt i Terol, especialment per a la circulació de mercaderies.

Tren de la Costa.

Millora dels serveis de rodalia per ferrocarril.

Acord entre el Ministeri de Foment, l’Ajuntament de València i la Generalitat per a poder desbloquejar i desenvolupar el Projecte del Parc Central (9/05/2017).

Vertebració del territori

Morella2016: Aprovació del PATRICOVA. Abandonat en un calaix pel govern del PP.

Morella2016: Inici de la tramitació del Pla d’acció territorial del litoral. Moratòria d’un any per a evitar l’aprovació de programes que afecten els 500 primers metres de la costa.

Morella2016: S’ha revisat el Pla d’acció territorial de l’Horta, s’han mantingut converses amb gran part dels ajuntaments afectats per a compassar els seus creixements urbans a la necessària protecció de l’Horta de València, a l’efecte d’exposar al públic en els pròxims mesos una nova versió molt més ambiciosa i el més consensuada possible.

Morella2016: S’ha donat caràcter vinculant als informes relatius a l’estratègia territorial de la Comunitat, perquè siga la base real del planejament, i evitar en el futur creixements no justificats des de la perspectiva dels interessos generals.

Morella2016: Inici del procés de desclassificació del sòl, amb consens municipal i preservació de la seguretat jurídica per a adaptar-se a la nova política de racionalització de l’ús del sòl i a la protecció de medi ambient.

Torrevella2016: Presentació dels PAT metropolitans de Castelló i Alacant-Elx.

Sagunt2017: Llei de modificació de la LOTUP: vistiplau del Consell a l’avantprojecte de llei.

Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aprovat pel Ple del Consell (29/10/2015) el PATRICOVA, que presenta novetats importants respecte a l’anterior de 2003 per a regular els usos de les zones inundables i dirigir les activitats del territori a zones sense risc. Ha rebut els dictàmens favorables del Consell Assessor i de Participació en Matèria de Medi Ambient, CAPMA, i del Consell Jurídic Consultiu (publicat en el DOGV 3/11/2015).

Protecció de l’Horta. La Generalitat treballa en l’elaboració d’instruments per a protegir l’Horta de la pressió urbanística que ha patit els últims anys (19/04/2016):

Pla d’acció territorial i d’ordenació i dinamització de l’Horta de València. Revisió del Pla d’acció territorial de l’Horta defenent així la reivindicació d’un territori que siga capaç de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la protecció de la naturalesa. S’han mantingut converses amb una gran part dels ajuntaments afectats. Inici del procés de consulta i participació pública del pla, adoptat per mitjà de la Resolució del 23 de juny de 2016, de la Conselleria d’Habitatge.

Nova llei de l’Horta. Aprovat l’Avantprojecte de llei de l’Horta, que pretén reactivar la recuperació de l’Horta en els espais degradats que estiguen aïllats al si de l’Horta o que tinguen expectatives urbanístiques racionals a les vores urbanes. Amb la finalitat de dinamitzar l’activitat agrícola, la llei proposa un ens de gestió de l’Horta en el qual estaran presents les diferents administracions implicades (Ple del Consell 23/09/2016).

Pla d’acció territorial metropolità de València. La Conselleria d’Habitatge informa el Consell de l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’acció territorial de l’àrea metropolitana de València i del projecte de decret per a la seua aprovació. Així, per mitjà de la Resolució de data 1 de juliol de 2016, s’inicia el procediment per a l’elaboració del pla,

184

instrument d’ordenació territorial integral molt ambiciós que aportarà coordinació i ordenació al planejament general estructural dels municipis de l’àrea després que l’any 2000 desapareguera el Consell Metropolità de l’Horta, que aplicava les normes de coordinació metropolitanes aprovades en 1986 (Ple del Consell de 22/07/2016). Adjudicada l’assistència tècnica per a l’elaboració del PAT (maig 2017).

El pla abasta dos àmbits: el primer, el metropolità, vinculat a la primera i la segona corona metropolitana de València (A-7 i CV-50), i el segon, l’àrea funcional, que inclou, a més, les comarques dels Serrans i la Foia de Bunyol. En total abasta una població aproximada d’1.800.000 habitants i 3.897 km2, la qual cosa suposa més del 35 % de la població total de la Comunitat Valenciana.

En aquest marc descrit, es coordinaran aspectes tan rellevants com la regulació del sòl rural, les polítiques d’habitatge, els equipaments públics supramunicipals, el transport públic o els creixements urbanístics.

Pla d’acció territorial de Castelló. Presentat el pla per a posar en valor i activar les potencialitats territorials de l’àrea de Castelló. L’objectiu és tindre un àrea urbana de Castelló més eficient, més habitable, més cohesionada i on les infraestructures es posen al servei del model productiu. Aquest pla es desenvoluparà en l’àrea funcional de Castelló, formada per 70 municipis i una població de 470.000 habitants (25/10/2016). El Consell ha sigut informat de l’inici del procediment (28/10/2016). En fase d’adjudicació l’assistència tècnica per a l’elaboració del PAT (maig 2017).

Pla d’acció territorial d’Alacant i d’Elx. El Ple del Consell és informat de l’inici de l’elaboració i la tramitació del Pla d’acció territorial d’Alacant i d’Elx. El PAT és un instrument d’ordenació territorial integral a escala supramunicipal que pal·lia la falta de coordinació del planejament general estructural dels municipis de l’entorn d’Alacant i d’Elx, fet que ha suposat grans disfuncions territorials que han produït efectes negatius sobre el territori i el conjunt de la societat. El pla, que es tramitarà seguint el procediment marcat per la LOTUP, vindrà acompanyat de la documentació pertinent per a satisfer el procediment de l’avaluació ambiental i territorial estratègica (30/12/2016). La Conselleria d’Habitatge presenta els objectius i les línies estratègiques del Pla d’acció territorial de les àrees metropolitanes d’Alacant i d’Elx (PAT), un espai urbà que comprén 20 municipis i abasta una població de prop de 800.000 habitants (16/01/2017). Adjudicada l’assistència tècnica per a l’elaboració del PAT (maig 2017).

Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL). Presentació del PATIVEL, que posarà en marxa la Generalitat per a complir així amb un dels objectius prioritaris del Consell per a aquesta legislatura com és el de protegir de manera activa el litoral valencià (11/11/2015). L’inici del procediment d’elaboració i tramitació del pla ha sigut posat en coneixement del Consell (Ple del 20/11/2015).

Per a fer efectiu el compliment dels objectius d’aquest pla, cal efectuar una moratòria en l’aprovació dels programes d’actuació que afecten la franja litoral definida pels 500 metres des de la ribera del mar durant un període d’un any, que és el temps que la Conselleria considera pertinent per a l’elaboració del Pla territorial de la infraestructura verda del litoral.

Iniciada la visita dels tècnics de la GV a les zones afectades per a recaptar tota la informació urbanística vigent en cada ajuntament (2/01/2016).

Inici del període de consultes i participació pública del pla al llarg de dos mesos (19/11/2016). S’han rebut 455 al·legacions (19/04/2017). Iniciat el segon procés de consultes i participació pública com a conseqüència de les millores i les ampliacions que s’ha realitzat en la versió preliminar, en incorporar-se les propostes plantejades en el primer període de participació pública (19/05/2017).

Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP). El Consell aprova l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del

185

territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP). Permetrà que l’urbanisme siga més transparent, més participatiu, més segur i fiable (5/05/2017).

Entre altres aspectes, la nova llei elimina la figura de les actuacions territorials estratègiques (ATE) i estableix la regulació dels nous projectes d’inversió estratègica sostenible (PIES), en els quals la participació de les institucions públiques serà més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d’aquesta figura es tradueix en requisits de gestió i d’utilització adequada dels instruments urbanístics.

Desclassificació del sòl. Inici del procés de desclassificació del sòl, amb consens municipal i preservació de la seguretat jurídica per a adaptar-se a la nova política de racionalització de l’ús el sòl i a la protecció de medi ambient (10/02/2016):

Per mitjà de les comissions territorials d’urbanisme. Des de juliol de 2015, les comissions territorials d’urbanisme han denegat o arxivat expedients que hagueren suposat la classificació com a sòl urbanitzable de 13,7 milions de metres quadrats. Això ha suposat que s’ha impedit la construcció de més de 25.000 habitatges en tota la Comunitat, una quantitat innecessària si es té en compte tots els habitatges buits que hi ha en l’actualitat. A 31 de maig de 2017, s’han denegat o arxivat expedients que hagueren suposat la classificació com a sòl urbanitzable de més de 31 milions de metres quadrats.

Les competències per a la desclassificació del sòl de la Generalitat, aplicant un criteri territorial supramunicipal, requereixen d’instruments com els plans d’acció territorial. Per això, s’ha aprovat i iniciat la tramitació dels més urgents, com el PATRICOVA, que determina les zones de risc d’inundabilitat; el Pla d’acció territorial del litoral (PATIVEL), que és la zona que més pressió urbanística pateix, el Pla de l’Horta i els plans metropolitans.

Impuls al transport metropolità, interurbà i aeroportuari

Morella2016: Signatura de la Declaració institucional per a la creació d’una autoritat única de transport per a l’àrea metropolitana de València que coordine la gestió del transport metropolità de València i que va ser signada per 60 alcaldes. Suposa el primer pas per a poder reclamar i recuperar de l’Estat una línia de finançament per a l’àrea metropolitana de València

Morella2016: Aprovació dels estudis de planejament de l’anell verd metropolità de València. S’ha presentat el projecte Anell verd metropolità de València (52 km per l’Horta i el front litoral de la ciutat de València) que es desplegarà dins del Programa FEDER 2014-2020 de la UE en desenvolupament d’una política de mobilitat sostenible.

Torrevella2016: Llei del taxi

Torrevella2016: Aprovació del Pla director de seguretat vial de la Comunitat Valenciana.

Sagunt2017: Autoritat del transport metropolità de València: aprovació del Reglament de funcionament de l’autoritat.

Sagunt2017: ZAL de València: inici de la tramitació del Pla especial

Autoritat del transport metropolità de l’àrea de València

Reunió de la Comissió Institucional per a impulsar l’autoritat metropolitana de transport de València. S’han abordat les característiques que tindrà la futura autoritat metropolitana de transport de València, que es conformarà com un organisme autònom dependent de la Generalitat i creat mitjançant una norma amb rang de llei. S’hi adheriran els ajuntaments de les localitats de l’àrea metropolitana a través de convenis amb la finalitat de cedir les seues competències de transport urbà (25/07/2016).

Creada l’autoritat de transport metropolità de València per la Llei de mesures 13/2016. Compareixença en les Corts de la consellera d’Habitatge per a informar sobre la

186

creació de l’autoritat de transport metropolità de València. La conselleria ja té redactat un primer esborrany del reglament, que servirà per a desplegar la norma, determinar la composició i el funcionament dels òrgans de govern i establir la forma i el moment de l’assumpció de les competències de l’autoritat. Aquest esborrany n’iniciarà la tramitació i s’enviarà a les conselleries i a les entitats afectades per a, després de considerar les al·legacions que s’hi presenten, remetre’l al Consell Jurídic Consultiu, abans d’elevar-lo al Consell per a la seua aprovació (16/02/2017). Text remés al Consell Jurídic Consultiu (maig 2017).

Les conselleries d’Habitatge i Hisenda signen una petició conjunta al ministre d’Hisenda perquè incorpore en els pressupostos generals del pròxim any, igual que tenen altres ciutats, una subvenció per un import d’almenys 38 M €, per a poder abordar la mobilitat i el transport integrat en l’àrea metropolitana de València (6/10/2016).

El Consell dóna el vistiplau al Decret pel qual s’aprova el Reglament de l’autoritat de transport metropolità de València (23/06/2017).

Pacte valencià per la mobilitat segura i sostenible. Més de 40 ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a més de la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), s’han adherit al Pacte per la mobilitat segura i sostenible (20/09/2016).

Entre els objectius, destaca impulsar la participació ciutadana, humanitzar les ciutats, potenciar el transport públic, gestionar eficaçment el trànsit, millorar les operacions de càrrega, augmentar la seguretat, crear estratègies de mobilitat segura i sostenible en els desplaçaments laborals, suprimir barreres, reduir emissions i sorolls, introduir noves tecnologies i apostar per una ciutat compacta mediterrània.

Pla de mobilitat metropolitana de l’àrea de València. La Conselleria d’Habitatge trau a concurs públic la redacció i el seguiment del Pla de mobilitat metropolità sostenible de l’àrea de València (PMoMe València). L’àmbit inicial del PMoMe abasta una àrea molt extensa de més de 60 municipis i al voltant d’1,8 milions d’habitants. Té un pressupost de licitació de 831.270 euros i un termini d’execució de dos anys (1/11/2016). Adjudicada la redacció del pla (maig 2017).

Pla de mobilitat metropolità de l’àrea d’Alacant-Elx. Vistiplau del Consell (15/04/2016) al Pla de mobilitat metropolità de l’àrea d’Alacant-Elx (PMoMe Alacant-Elx) que està preparant la Conselleria d’Habitatge. Té com a finalitat implantar formes de desplaçament més sostenibles com caminar, anar en bicicleta i en transport públic dins de l’àrea.

La redacció i el seguiment d’aquest projecte de mobilitat serà adjudicat per concurs públic i el termini per a redactar-lo serà, aproximadament, de dos anys. El pressupost de licitació és de 564.000 euros (novembre 2016). En fase d’adjudicació (juny 2017).

Pla de Mobilitat Metropolitana de l’Àrea de Castelló. Licitat al novembre de 2016 amb un pressupost de 81.000 €. En fase d’adjudicació (juny 2017).

Mobilitat sostenible entre la ciutat de València i l’Horta. Impuls al projecte Anell verd metropolità de València. Comprén un itinerari de 52 quilòmetres, destinat a vianants i ciclistes que discorrerà circularment al voltant de València. S’estendrà per l’Horta Nord, per l’Horta Oest, per l’Horta Sud i el front litoral de la ciutat de València, a través de camins històrics i naturals que transcorren al costat de territoris tan privilegiats com els parcs naturals del Túria i de l’Albufera, l’Horta de València i les platges.

L’anell verd metropolità de València s’ha estructurat en quatre grans trams, cada un dels quals es divideix en diversos subtrams per a agilitar-ne la construcció i la posada en servei. El tram sud discorrerà entre Pinedo i Aldaia; el tram oest, des d’Aldaia i Massarrojos; el tram nord, entre Moncada i Port Sa Platja (Alboraia) i el tram front litoral entre Port Sa Platja i Pinedo. Així, els treballs impulsats per la Conselleria avancen i ja s’estan redactant els projectes de construcció del tram sud i nord de l’anell verd

187

metropolità de València, i pròximament es licitarà la redacció dels projectes del tram oest (15/04/2017).

Licitada la redacció del projecte de construcció del tram oest: Aldaia-Massarrojos de l’anell verd metropolità de València. El pressupost base de licitació és de 244.420 euros (22/05/2017).

Pla director de seguretat vial de la Generalitat. El Consell aprova el Pla director de seguretat vial de la Generalitat, que té com a objectiu general la reducció de l’accidentalitat i de les seues conseqüències a la Comunitat Valenciana (7/04/2017). Publicat en el DOGV (6/06/2017).

Títols de transport

La Generalitat i la Diputació de València signen un conveni per a establir un títol integrat de transport anomenat “abonament transbord AB” que permet la intermodalitat entre els serveis de Metrobús de la Generalitat, Metrovalencia i EMT, que beneficiarà, en global, més d’un milió i mig de persones de l’àrea metropolitana de València (15/09/2016).

Es congelen per a 2016 les tarifes dels títols de transport integrats de l’àrea de València en els serveis específics de MetroBus i Metrorbital, així com les dels serveis públics de transport prestats per FGV, a través de Metrovalencia i TRAM d’Alacant, les del sistema TAM a Alacant i les del TRAM a Castelló, amb l’objectiu de potenciar-ne l’ús i afavorir una política de mobilitat a l’abast de tota la ciutadania (28/12/2015). Per a l’any 2017 continuen congelades les tarifes dels títols de transport (29/12/2016).

Metrovalencia i el TRAM d’Alacant ofereixen des de l’1 de juny descomptes del 20 % i del 50 % en l’import de la càrrega/recàrrega de tots els títols propis de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) als membres de les famílies monoparentals per a poder desplaçar-se per la xarxa de València i la seua àrea metropolitana (31/05/2016).

Metrovalencia

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) inicia el procés de licitació per a la contractació del servei de manteniment preventiu, correctiu i l’execució d’obres accessòries en la infraestructura de la futura línia T2 de València, el pressupost inicial de la qual supera l’1,6 M€. A partir d’ara, FGV amb aquesta licitació podrà fer-ne el manteniment i la conservació, així com vetlar per aquesta infraestructura, paralitzada i abandonada des de 2011 per l’anterior Consell (2/01/2017).

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) va rehabilitar i va pintar durant 2016 un total de 18 edificis en estacions en superfície de la xarxa de Metrovalencia. Aquestes actuacions estan incloses en el Programa de manteniment preventiu, correctiu i d’execució d’obres accessòries que té com a finalitat garantir la conservació d’edificis, estacions i baixadors de metro i parades de tramvia. FGV destina al conjunt del pla 1,1 M€ (8/01/2017).

TRAM Castelló. Signatura d’una resolució entre la Conselleria d’Obres Públiques i l’Ajuntament de Castelló per la qual certifiquen el seu compromís perquè el TRAM no passe per l’interior del parc Ribalta i corregeix la situació irregular en la qual es trobava el TRAM, ja que el recorregut actual no tenia l’autorització formalitzada (19/09/2015).

TRAM d’Alacant

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) posa en servei el tram entre Altea i Calp de la línia 9 (Benidorm-Dénia) del TRAM d’Alacant, una vegada han finalitzat les obres de modernització i renovació de via i s’han completat amb les proves prèvies i necessàries a l’inici del servei (21/05/2016). Inaugurat pel president de la GV el 19/07/2016.

Obres de renovació de via, condicionament d’infraestructura d’estacions de Benidorm, Teulada, Gata de Gorgos i Dénia, i millora de la línia de comunicacions entre Calp i

188

Dénia de la línia 9 del TRAM Metropolità d’Alacant (Benidorm-Dénia) per un import inicial de 4,8 M€ (1/12/2016).

El Consell autoritza Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a iniciar el procés de contractació de les obres de renovació de via i el condicionament de la infraestructura de la línia 9 del Tram d’Alacant (Benidorm-Dénia), entre les estacions de Calp i Teulada. L’import de licitació ascendeix a prop de 17 M€, amb un termini d’execució de les obres de 12 mesos (21/04/2017). Licitat (maig 2017).

Licitada la redacció dels projectes de renovació de via i condicionament de la infraestructura de la línia 9 del Tram d’Alacant (Benidorm-Dénia), entre Teulada i Dénia. L’import de licitació ascendeix a 350.000 € (sense IVA), amb un termini de redacció de 10 mesos (13/06/2017).

El Consell autoritza l’adquisició de 6 unitats de tren-TRAM amb tracció dual (dièsel i elèctrica) per a la línia 9 (també podrien utilitzar-se per a la línia 1): 40 M€ (sense IVA) (abril 2017). Licitat: termini de subministrament 48 mesos (maig 2017).

EMT València. Signatura de conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament per a garantir i consolidar el servei de transport públic interurbà de viatgers entre València i Alboraia, Moncada, Paterna i Vinalesa. Es recupera així un servei de transport públic que l’anterior govern va eliminar l’any 2012. Inversió de 304.000 € per a garantir aquests serveis. Es calcula que prop de 400.000 viatgers es poden beneficiar d’aquest acord (21/09/2016).

Transport de viatgers per carretera. Es redefinirà tot el mapa concessional en matèria de transport interurbà per a donar resposta a les necessitats de mobilitat i de transport de la gent, ja que en aquests moments el 80 % de les concessions estan caducades (15/04/2016). La Conselleria anuncia l’adjudicació dels projectes del nou mapa concessional de servei públic de transport interurbà de viatgers per a les províncies de València i Castelló, per un import de 147.886,20 €, a la UTE Plan Movilidad SL-Tema Ingeniería SAL, i per a la província d’Alacant i concessions interprovincials de titularitat autonòmica, per import de 135.520,00 €, a la consultora Consultrans SA. (9/12/2016). En redacció els 3 contractes.

Taxi

El Consell aprova el Projecte de llei del taxi de la Comunitat Valenciana. Té com a objectiu la professionalització i la millora de l’eficàcia i la qualitat del servei i, per això, s’apostarà pel model "un taxista, una llicència". Es tracta d’un sector, regulat actualment per la Llei de mobilitat, que reuneix a la Comunitat Valenciana més de 4.700 taxis, dels quals 3.600 treballen en les 8 àrees de prestació conjunta i 1.100 taxis en diferents municipis (16/12/2016). Iniciat el tràmit d’informació pública (23/01/2017). Una vegada completats tots els passos i obtinguts tots els informes, el Consell aprova el projecte de llei (09/06/2017).

La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori crea la Mesa tècnica contra l’intrusisme en el sector del taxi (22/11/2016).

ZAL de València. Rebut el Pla especial per a la ZAL del port de València. La Conselleria n’inicia la tramitació (1/06/2017).

Transport aeroportuari

La Comissió Executiva de la societat pública Aerocas aprova la convocatòria d’un concurs públic per a la realització d’un estudi sobre les potencialitats de l’aeroport de Castelló, que constituirà la primera fase del futur pla estratègic de la infraestructura. El document plantejarà les línies d’actuació que es consideren prioritàries per a aconseguir, en el menor termini possible, el desenvolupament ple de les infraestructures i els serveis associats a l’aeroport de Castelló. El pressupost de licitació és de 30.000 € i el termini de lliurament del treball és de tres mesos des de la formalització del contracte (11/04/2017).

189

El Consell analitza la posada en marxa d’un nou model de coordinació de rutes aeroportuàries. Es proposarà al Ministeri de Foment la creació de comissions permanents per a València i Alacant dins del si del Comité de Coordinació Aeroportuària de la Comunitat, en substitució dels antics comités de rutes (3/08/2016).

Conveni de col·laboració de la GV amb Air Nostrum que permetrà promocionar destinacions i esdeveniments de la Comunitat Valenciana en la seua flota i que té com a objectiu principal reforçar en el mercat nacional la proposta turística de la Comunitat Valenciana. Aquesta col·laboració suposarà una inversió màxima de fins a 6 M€ per part de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) i 6 M€ per part de l’empresa (12/12/2016).

Posada en marxa de nou des de març de 2017 d’una línia aèria entre Barcelona i València.

Aparcament subterrani Mercat Central de València. El Consell aprova el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de València i la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per al lliurament i l’explotació de l’aparcament subterrani construït sobre l’estació del Mercat Central de la línia T-2 del Metro de València (13/05/2016).

L’import de l’obra pública, que ascendeix a la quantitat d’11,3 M€, l’abonarà l’Ajuntament de València a la Conselleria d’Habitatge durant un termini de deu anys, a raó d’un pagament anual d’1,1 M€.

Desbloquejar la reforma de l’Estatut d’Autonomia respecte a les inversions de l’Estat

Antecedents. La modificació de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 es va aprovar en les Corts al març de 2011. Preveu una disposició addicional que vincula les inversions en els pressupostos generals de l’Estat al pes de la població valenciana. Es tracta d’una disposició que ja existeix en altres estatuts, com els de Catalunya, Andalusia i Aragó. El Tribunal Constitucional va considerar legal aquest tipus de clàusules, però va especificar que no obliguen l’Estat.

La reforma modifica la disposició addicional primera de l’Estatut, la nova redacció del qual passa a ser la següent: “La inversió de l’Estat a la Comunitat Valenciana, excloent-hi el Fons de Compensació Interterritorial, serà equivalent al pes de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l’Estat per un període de set anys. Amb aquesta finalitat es constituirà una comissió integrada per l’Administració estatal i autonòmica”.

X legislatura d’Espanya. Aprovació en el Congrés dels Diputats de la presa en consideració de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat (16/09/2015).

Actualment, la Comunitat Valenciana representa l’11 % de la població espanyola i genera el 10 % del PIB. Del total de les inversions territorials, només en rep el 7,95 %.

La mitjana espanyola per habitant són 237,18 €, mentre que a la Comunitat es perceben 60 € menys per persona, un total 176,65 €. Amb dades per a 2016, dels 1.180 M€ que hauria de rebre en inversions la Comunitat Valenciana, només rep 879,2 M€.

La Comunitat Valenciana mai ha arribat a la mitjana d’inversions per habitant de les comunitats autònomes d’Espanya i mai ha rebut una inversió d’acord amb la seua població, la qual cosa ha suposat, en els últims 16 anys, una pèrdua de 6.830 M € menys en inversions.

XI legislatura d’Espanya. El Congrés dels Diputats va aprovar per majoria iniciar el tràmit per a la reforma de l’Estatut perquè la Comunitat Valenciana reba més inversions de l’Estat en proporció al seu pes poblacional. Només Ciudadanos no ha donat suport a aquesta reforma, que ha rebut el suport de totes les grans forces de la cambra baixa. (5/04/2016).

190

e. Articulació del Sistema Valencià d’Innovació … a partir del bon funcionament i la interacció de REDIT, l’IVACE, les universitats i el teixit productiu. Cal recuperar la funció pública dels instituts tecnològics, enfortir les relacions entre les empreses i la resta d’actors i ampliar els recursos destinats a la innovació, vinculant-los sempre a projectes d’aplicació comercial.

Nou Botànic

143. Impuls de l’Agència Valenciana de la Innovació. Activació de la modernització i la millora del Sistema Valencià d’Innovació quant a la vertebració dels agents de creació del coneixement (universitats i centres de recerca) i de desenvolupament i transferència (centres tecnològics), l’oferta de titulacions universitàries, l’atenció a la formació de competències, la millora dels sistemes d’avaluació, potenciar els resultats d’R + D + i i la transferència de coneixement al teixit productiu.

Enfortiment del Sistema Valencià d’Innovació

Morella2016: Llei de l’Agència Valenciana de la Innovació

Sagunt2017: Agenda Indústria 4.0 – Comunitat Valenciana

Elx2016 – Projecte 1: Agència Valenciana de la Innovació

Elx2016 – Projecte 2: Estratègia regional d’innovació

Elx2016 – Projecte 6: RIS 3 CV

Agència Valenciana d’Innovació. Les Corts aproven el Projecte de llei pel qual es crea l’Agència Valenciana de la Innovació (DOGV 8/02/2017). Es crea com a entitat de dret públic de la Generalitat, facultada per a exercir potestats administratives i realitzar activitats destinades a l’enfortiment i al desenvolupament del Sistema Valencià d’Innovació (SVI).

El signe distintiu de l’Agència Valenciana d’Innovació, adscrita a la Presidència de la Generalitat, és la recerca d’una millora substancial del model productiu a través del desenvolupament de la capacitat innovadora tant en les institucions productores de coneixement (universitats, centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques a la Comunitat Valenciana o instituts tecnològics) com en les pròpies empreses, impulsant, per a això, la generació, la difusió, l’intercanvi i l’explotació de coneixement entre totes aquestes.

Els principis bàsics de l’Agència Valenciana de la Innovació són l’autonomia, la professionalitat i la independència tècnica. Així, la persona responsable de l’agència serà triada per una majoria de dos terços de les Corts, a proposta del titular de la Presidència de la Generalitat.

Pla gent – Generació talent. La Generalitat invertirà 61,6 M€ entre 2017 i 2018 en el Pla gent - Generació talent, un programa destinat a incentivar la tornada d’investigadors que van abandonar la Comunitat Valenciana i atraure nou talent per mitjà d’un conjunt de mesures dirigides a reforçar l’oferta científica en universitats i centres de recerca, i a impulsar la innovació del teixit productiu i la creació d’empreses de base tecnològica (23/05/2017). Aprovat pel Ple del Consell de 9/06/2017.

Es pretén fer revertir la situació provocada per la pèrdua de 1.300 investigadors que van abandonar la Comunitat Valenciana entre 2011 i 2015 a causa de la crisi, una xifra que representa més del 10 % del capital científic valencià.

Preveu 14 actuacions que s’articulen entorn de quatre eixos:

1) Excel·lència investigadora, 2,1 M€. Per a oferir una l’oportunitat de tornar als qui han emigrat durant els últims anys i atraure nous talents des d’altres llocs del món perquè desenvolupen les seues investigacions a la Comunitat Valenciana.

191

2) Suport als investigadors, 3,3 M€. Mesures per a impulsar la seua contractació per les universitats públiques i els centres de recerca, i la de doctors per al desenvolupament de projectes en empreses valencianes.

3) Suport a l’emprenedoria científica i innovadora, 44,8 M€. Ajudes directes a la investigació, al desenvolupament empresarial i a la creació d’empreses de base tecnològica.

4) Inserció laboral de les persones joves, 10,8 M€. Formació en competències transversals com idiomes o l’ús de les TIC, així com en la creació d’una plataforma informativa perquè aquells que es troben en un altre país puguen conéixer aquest programa i disposar d’una guia que els permeta planejar la seua tornada.

Estratègia RIS 3-CV.La Comissió Delegada per a la Ciència, la Tecnologia i la Innovació del Consell de la Generalitat aprova l’Estratègia d’especialització intel·ligent per a la recerca i innovació a la Comunitat Valenciana (RIS3CV). El document aprovat inclou les recomanacions que en el seu moment va marcar la Comissió Europea perquè la Comunitat Valenciana puga obtindre finançament europeu fins a 2020 (27/12/2016).

La RIS3CV conté un total de 50 mesures proposades per la Generalitat per a aconseguir un nou model productiu i posar especial atenció en aspectes com la qualitat de vida, una nova indústria sostenible i la gestió sostenible de l’entorn. A més, aquestes mesures es completen amb accions dirigides a aprofitar les oportunitats que puguen generar la recerca i la innovació.

El pressupost total de l’Estratègia d’especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana ascendeix a 1.619 M€ per al període 2014-2020, dels quals el 45 % són d’aportació d’agents privats, el 38 % de la Generalitat i la resta procedirà fonamentalment d’Europa.

El 27 de febrer de 2017, la Comissió Europea va comunicar formalment el compliment de la condició RIS3 en carta adreçada al director general de Fons Comunitaris del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Des del punt de vista de l’execució d’activitat, a 31 de desembre de 2016 s’estima un compliment d’objectius del 28 % respecte a l’esperable final (2020). Pel que fa a l’execució pressupostària, l’execució a final de 2016 és un poc inferior (18 % respecte al total final), però d’acord amb la senda financera prevista.

S’han establit uns principis de participació en la governança RIS3 a escala espanyola i europea a l’espera de constituir en breu el comité de direcció i les plataformes de participació conjuntament amb els agents socials i de generació de coneixement.

Pacte per la ciència i la recerca. Signatura del Pacte social per la ciència i la recerca a la CV, promogut pel Consell València de Cultura (10/11/2015).

R+D+i innovació empresarial

Elx2016 – Projecte 3: Pla d’R+D+i empresarial de l’IVACE

Pla d’R+D+i empresarial de l’IVACE. El compromís del nou govern amb la inversió en la ciència, la tecnologia i la innovació es tradueix en:

Pla d’innovació empresarial, les actuacions del qual s’articularan al voltant de la innovació de producte o procés, l’accés als serveis avançats d’innovació empresarial i els plans de modernització global.

Pla d’R+D empresarial, que disposa de diversos instruments per a donar suport a la certificació de projectes d’R+D, projectes d’R+D individuals de PIMES o en cooperació, la participació en projectes europeus, i la contractació de recursos humans del programa Expandeix.

192

Emprenedoria innovadora i diversificació empresarial, el suport als projectes d’emprenedoria innovadora i de base tecnològica.

Convocatòries del Pla d’R+D+i empresarial. Les convocatòries dels plans d’innovació i d’R+D de l’IVACE tindran caràcter trianual i es recupera la fórmula de la subvenció a fons perdut, però reforçada amb més seguiment davant dels instruments financers que s’han utilitzat en les convocatòries de 2014 i 2015 (Informe Ple del Consell 11/03/2016).

Convocades ajudes per valor de 34,7 M€ perquè tant empreses com instituts tecnològics desenvolupen projectes de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació. Les ajudes s’emmarquen dins del Pla d’R+D+i empresarial dissenyat per l’IVACE per a 2017, amb una clara aposta per l’R+D, la innovació i la digitalització de les empreses (12/04/2017).

Nou servei de gestió de la innovació de l’IVACE. Posat en marxa dins del projecte europeu Enterprise Europe Network (SEIMED) amb el qual es vol millorar la gestió de la innovació de les PIME de la Comunitat. L’objectiu d’aquest servei és potenciar la capacitat innovadora de les empreses oferint-los assistència experta i coaching personalitzat perquè les empreses puguen aconseguir resultats d’impacte. S’ha presentat a més de 60 empreses de la Comunitat Valenciana (11/05/2016).

Centres europeus d’empreses innovadores

El Ple del Consell reconeix els centres europeus d’empreses innovadores (CEEI) de la Comunitat Valenciana per a la prestació de serveis per al foment de l’emprenedoria i la innovació (16/12/2016).

Conveni subscrit entre l’IVACE i els CEEI de la Comunitat per al desenvolupament de la política de la Generalitat de suport a l’activitat emprenedora i innovadora. Pressupost de més d’1 M€, donarà suport a la tasca que exercisquen el CEEI de València, el CEEI d’Elx i el CEEI de Castelló (Ple del Consell 23/12/2016).

Les actuacions objecte d’ajuda per a 2017 són les de donar suport a la coordinació del mapa de l’emprenedoria valenciana i avançar cap a un ecosistema innovador, diversificat i eficient.

Instrument PIME. És un instrument financer centrat en préstecs amb garanties dirigits a pimes de la CV innovadores. Ressalta el seu caràcter eminentment innovador que ha dinamitzat les opcions de crèdit barat per a les empreses i que els serviran de suport per a invertir i créixer. La CV és el tercer aportant net més important de tot l’Estat. Balanç de resultats 2014-2017 (fins a abril):

La Comunitat Valenciana ha obtingut uns resultats molt brillants en instrument PIME. Espanya és el primer beneficiari d’Europa amb el major nombre de propostes finançades per aquest instrument. València, juntament amb Catalunya i Madrid, són les regions que més contribueixen a aquest resultat.

66 projectes de pimes de la Comunitat Valenciana s’han beneficiat de quasi 25 M€ de subvencions, la qual cosa representa una inversió induïda de més 35,5 M€ en projectes d’alt contingut innovador.

DIGITALITZA-CV. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) llança una nova convocatòria dirigida a ajudar les petites i mitjanes empreses de la Comunitat Valenciana a digitalitzar els seus processos productius. La convocatòria DIGITALITZA-CV disposa d’un pressupost de 8,8 M€. Les accions a les quals es dóna suport a través d’aquesta convocatòria comprenen la implantació i la posada en marxa de solucions innovadores encaminades a la digitalització (29/12/2016).

CREATEC-CV. L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) publica la convocatòria CREATEC-CV, dirigida a finançar la contractació de serveis d’R+D, de personal investigador i tècnic, així com la compra de béns d’equip en les petites empreses

193

innovadores de base tecnològica de la Comunitat Valenciana. Té un pressupost d’un poc més d’1,5 M€ (29/12/2016).

HADA i Activa Industria 4.0. Se signarà un conveni amb el Ministeri d’Economia per a desenvolupar de manera conjunta l’eina HADA, que permetrà l’autodiagnòstic digital avançat, així com el programa Activa Industria 4.0.

Enfortiment dels instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana

Suport a la viabilitat dels instituts tecnològics

L’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) abona als centres tecnològics de la Comunitat l’import corresponent a 16 projectes de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació pendents de 2015, de manera que queden pagades el 95 % de les ajudes. Amb aquest desembossament, l’IVACE es posa al corrent amb els instituts tecnològics, ja que les ajudes corresponents a 2016 les va avançar quasi íntegrament, una vegada publicada la convocatòria (30/03/2017).

En 2017, l’IVACE destinarà 28,2 M€ als instituts, dos milions més que en l’exercici anterior, per a realitzar projectes que tinguen les empreses valencianes com a focus principal de la seua activitat (5/03/217).

Impuls a les polítiques que recuperen la funció pública dels instituts tecnològics, enfortint les relacions entre les empreses i la resta d’actors i ampliant els recursos destinats a la innovació (juny 2016).

Els instituts tecnològics, com a associacions privades d’empreses, no desenvolupen una funció pública, però són per definició un instrument de participació empresarial en les decisions del sector productiu sobre l’orientació del coneixement cap a la millora de la competitivitat.

Les polítiques de la Generalitat s’orienten en el sentit de reenfocar la tutela i els suports als instituts tecnològics per a estimular la major i més variada participació possible de les empreses valencianes. Per a això, s’estan redefinint els criteris d’accés a les ajudes de manera que es garantisca que els suports públics s’adapten a les necessitats de les empreses (especialment les pimes) i contribuïsquen a augmentar la inversió privada en R+D+i.

Igualment, es manté una intervenció institucional activa en aquests centres de manera que es garantisca una participació empresarial variada i distribuïda, coherent amb la realitat de les empreses a la Comunitat Valenciana, que puga així determinar l’orientació de l’activitat d’aquestes organitzacions.

Conveni de col·laboració entre l’IVACE i els instituts tecnològics. El Ple del Consell aprova la subscripció dels convenis de col·laboració de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) amb els instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana. Respon a la voluntat de la Conselleria d’Economia Sostenible d’impulsar la cooperació entre els centres tecnològics i les empreses, donar solució a la demanda tecnològica i d’R+D+I i aconseguir l’excel·lència investigadora. L’import de les ajudes ascendeix als 15,8 M€ i disposen de cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (23/12/2016).

Els convenis de col·laboració subscrits entre l’IVACE i els instituts tecnològics han permés donar suport al desenvolupament, per part d’aquests últims, a activitats d’R+D de caràcter no econòmic durant el passat exercici 2016.

Actualment, finalitzada l’execució d’aquestes activitats, s’han iniciat els treballs de verificació d’acord amb allò que estableixen els convenis de col·laboració.

194

Altres actuacions en matèria de recerca i innovació

28 edició dels Premis Jaume I. El Consell destina en 2016 un total de 80.000 € de subvenció, així com 240.000 € per a finançar el Premi a la Recerca Bàsica que feia quatre anys que no tenia patrocinador. A més, s’aposta pels investigadors i per les investigadores joves, i per reforçar-hi la presència de la dona (26/05/2015).

Cerimònia de proclamació dels guanyadors celebrada el 7 de juny de 2016. En l’edició de 2016, s’han lliurat distincions en sis modalitats: l’economia, l’emprenedoria, les noves tecnologies, la recerca biomèdica, la recerca mediambiental i la recerca bàsica.

Xarxa Impuls CV. Suport a la signatura de l’acord per a la constitució de l’Associació Valenciana de Ciutats Innovadores Xarxa Impuls CV, composta per set municipis de la CV —Salinas, Gata de Gorgos, Ontinyent, Alzira, Vila-real, Alcoi i València— (29/02/2016).

Campus de l’Emprenedor Innovador. Actuació impulsada per la Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme, juntament amb les cinc universitats públiques valencianes, en la qual les universitats en comparteixen l’aprenentatge i l’experiència en diferents iniciatives de suport a l’emprenedoria, de manera que les més reeixides en cada universitat s’estenguen a les altres. Els programes compartits entre les cinc universitats són el concurs 5UCV StartUp, Aula Emprén, UJIE, Mentoring, Banc de Patents i Emprenedoria Inclusiva (17/06/2016).

En 2017, a proposta de les universitats, s’inclou un nou projecte dins del Campus de l’Emprenedor Innovador Programa “E2 Estudiant x Emprenedor”, l’objectiu del qual és fomentar la cultura emprenedora entre els estudiants universitaris i capacitar-los per a entendre i adaptar-se millor a un entorn que canvia cada vegada més i més ràpid. Discorrerà a través d’una formació d’alt nivell en què participaran estudiants, tutors i empresaris.

Projecte INTERREG. Projecte INTERREG “iEER, Boosting innovative Entrepreneurial Ecosystem in Regions for young entrepreneurs”, en el qual la Comunitat participa juntament amb altres 9 regions europees emprenedores. Té dues fases d’execució de dos anys de durada cada una: la primera d’aprenentatge interregional i intercanvi de bones pràctiques, i la segona, de desenvolupament del Pla d’acció, del qual es derivaran mesures susceptibles de finançament amb fons estructurals europeus (17/06/2016).

Banc de patents. Formalitzats els convenis d’ajudes de la Conselleria d’Economia amb el Consell Superior de Recerques (CSIC), la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT), les fundacions INCLIVA i FISABIIO, el Centre de Recerca Príncep Felipe, i també la incorporació al banc de patents de l’Institut de Recerca Sanitària La Fe. L’import total de les ajudes ascendeix a 60.000 euros (19/07/2016).

f. Paper actiu de les institucions com a agents de desenvolupament econòmic … l’administració disposa d’una sèrie d’instruments que han de servir per a promocionar el canvi de model: incentius fiscals, financers (via l’IVF), mecanismes d’assessorament integral (per al sanejament, la reorientació i la creació de nous projectes), contractacions públiques, etc. Aquestes eines han de ser eines actives per a estimular la creació d’empreses, les empreses que innoven i les que afronten processos de creixement intern, els projectes que enforteixen els districtes, les empreses que s’internacionalitzen, les que tenen una gestió més democràtica (cooperatives i cogestionades) i aquelles més respectuoses amb el seu entorn.

Nou Botànic

116. Posada en funcionament de l’Oficina d’atracció d’inversions estrangeres amb la intenció de captar i mantindre les inversions productives per mitjà de la col·laboració amb les empreses noves i les ja instal·lades al nostre territori.

195

197. Creació d’una comissió d’optimització dels fons i programes europeus per a aconseguir que siguen un instrument de vertebració d’una especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana i que contribuïsquen a pal·liar el dèficit públic.

198. Creació d’una unitat per a l’optimització de la captació i la gestió de fons i programes europeus.

Instruments de planificació

Morella2016: Planificació pressupostos 2017. Aprofundiment en els canvis realitzats en l’elaboració del pressupost per a 2017. La planificació del pressupost de 2017 s’iniciarà sobre els mesos de febrer-març, en coordinació amb les conselleries, partint de la base de la despesa real de les diferents partides. Tot això amb la finalitat de dissenyar escenaris pressupostaris realistes, que permeten l’assignació de recursos ajustats a les necessitats reals.

Torrevella2016: Creació d’una comissió d’optimització dels fons i els programes europeus per a aconseguir que siguen un instrument de vertebració d’una especialització intel·ligent de la Comunitat Valenciana i que contribuïsquen a pal·liar el dèficit públic. Proposta a l’assemblea de regions d’Europa de la creació d’una xarxa de regions intel·ligents.

Sagunt2017: Aprovació del Pla d’acció de finançament europeu

Elx2016 – Projecte 20: Pla de millora de reputació de l’economia valenciana i de la GV

Pla econòmic valencià 2016-2020

Inici de les negociacions dels pactes de la Generalitat amb l’objectiu de configurar un Pla econòmic valencià 2016-2020 basat en la innovació (15/10/2015).

Programa operatiu FEDER 2014-2020

Aprovat per la Comissió Europea el 22 de juliol de 2015, el Programa operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020. La inversió total que es realitzarà en el marc d’aquest programa operatiu a la nostra Comunitat és de més de 1.100. M€. Les ajudes FEDER a la Comunitat Valenciana ascendeixen a més de 550 M€, per la qual cosa la inversió total que es realitzarà en el marc d’aquest programa operatiu a la nostra Comunitat serà de 1.136 M€.

Els objectius temàtics del programa operatiu són:

- Potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació amb 294 M€.

- Millorar l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació i l’accés a aquestes, amb 279 M€.

- Millorar la competitivitat de les pimes, amb 214 M€. Com a novetat, s’hi inclouen per primera vegada instruments financers amb una ajuda FEDER de 30 M€, amb una línia capital llavor i una altra línia capital expansió, préstecs participatius i préstecs subordinats.

- Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, amb un pressupost en de 145 M€, amb actuacions d’eficiència energètica en edificis públics de les conselleries amb competències en polítiques inclusives, justícia, educació i hisenda.

- Conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos, amb un pressupost de 117 M€.

- Assistència tècnica per a l’execució del programa, amb més de 50 M€.

Creació del Comité de Seguiment compost per representants de la Comissió Europea, l’Administració de l’Estat i la Generalitat Valenciana, així com agents socials que s’encarregaran d’examinar l’execució del programa, els avanços en la consecució dels objectius i les possibles modificacions que el pogueren afectar (20/10/2015).

196

- Reunió del Comité de Seguiment per a avaluar el desenvolupament dels dos primers exercicis del Programa operatiu FEDER 2014-2020 (18/05/2016). El Consell ha destinat 82,8 M€ a potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic, la innovació, la millora de la competitivitat de les pimes i la conservació i la protecció del medi ambient. En aquest context, un total de 151 empreses valencianes han rebut ajudes gràcies a la línia de préstecs financers combinats amb subvencions a fons perdut per a projectes d’R+D convocades per l’IVACE, i a instruments financers com el capital llavor i el capital inversió facilitats per l’IVF.

El president de la Generalitat anuncia la creació d’un òrgan que s’encarregarà de certificar l’execució dels fons regionals que arriben a la Comunitat Valenciana a partir de 2017 amb l’objectiu d’avançar i simplificar els processos burocràtics. La comissària de Política Regional de la Unió Europea anuncia que la Comissió Europea invertirà aproximadament 570 M€ de fons regionals europeus en el territori valencià (11/11/2016).

Celebració del II Comité de Seguiment del PO FEDER CV, on s’aprova la reprogramació de les actuacions i la incorporació dels recursos addicionals procedents de la revisió tècnica del PO (12/06/2017). En concret, les modificacions aprovades suposen incorporar les actuacions següents:

- OE.2.3.1. Promoure els serveis públics digital, l’alfabetització digital, e-aprenentatge, e-inclusió i e-salut: Consisteix a implantar un sistema informatitzat i automatitzat en la xarxa global d’ecoparcs fixos i mòbils de tota la Comunitat Valenciana. Permetrà a l’administració realitzar un tractament informatitzat i un control de la informació relativa a cada ciutadà, que afavorirà tota la població. Reforça el compliment de la norma nacional.

- OE.4.3.1. Millorar l’eficiència energètica i reduir emissions de CO2 en l’edificació i en les infraestructures i serveis públics. Actuacions en edificis públics de la Generalitat Valenciana en matèria de millora de l’eficiència energètica.

- Estratègies de desenvolupament urbà sostenible i integrat.

- POCInt OT.1.2.1. Impuls i promoció d’activitats d’R+D+i liderades per les empreses, suport a la creació i consolidació d’empreses innovadores. Iniciar actuacions dirigides al sector del comerç a la Comunitat Valenciana, de creació i consolidació d’empreses innovadores per mitjà d’actuacions i acciones de sensibilització, assessorament, disseny i execució de plans de suport a la innovació.

- OE 4.5.1. Foment de la mobilitat urbana sostenible: Transport urbà net, transport col·lectiu, connexió urbana rural, millores de la xarxa viària, transport ciclista i per als vianants, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de subministrament d’energies netes: electrificació via fèrria des de l’estació Benidorm-Benidorm intermodal, ajudes a municipis per a l’elaboració de PMUS i incorporació de la represa de les obres de la T2 de València.

Programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020

Aprovat per la Comissió Europea el Programa Operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020 per a la Comunitat, que disposa d’un pressupost de 177,4 M€ per a projectes cofinançats al 50 % (la qual cosa resulta un import d’ajuda total de 354,8 M€) dirigits al foment de l’ocupació sostenible i a la qualitat i la mobilitat laboral; la inclusió social i la lluita contra la pobresa, i a la inversió en educació i formació professional (22/12/2015). El comité de seguiment del programa es va crear el 3 de març de 2016 i va ser presentat pel president de la Generalitat el 7 de març de 2016.

197

Els eixos prioritaris són els següents:

- Promoure la sostenibilitat i la qualitat en l’ocupació i afavorir la mobilitat laboral, amb una quantia d’ajuda total de 130,2 M€.

- Promoure la inclusió social, lluitar contra la pobresa i contra qualsevol forma de discriminació, amb una quantia d’ajuda total de 101,8 M€.

- Inversió en educació, formació i millora de les competències professionals i l’aprenentatge permanent, amb una quantia d’ajuda total de 135,6 M€.

- Assistència tècnica, amb una quantia d’ajuda total de 14,2 M€.

A data 31 de desembre de 2015, tenint en compte únicament les actuacions més rellevants, s’han compromés i/o pagat pels gestors 0,65 M€, la qual cosa suposa un percentatge d’execució del 0’63 % del programa. Aquesta execució del programa és conforme amb el fet que l’Estat no havia sigut nomenat autoritat de gestió fins al 3 de maig de 2016 i l’aplicació Fons 2020 estatal encara no es troba operativa en la seua modalitat de gestió.

S’ha aprovat conjuntament amb el FEDER l’Estratègia de comunicació el 18 de maig de 2016.

Assistència a la Trobada Anual del PO FSE convocada pel Ministeri, per al seguiment i el balanç del Programa operatiu en l’àmbit interautonòmic.

Celebració del II Comité de Seguiment del PO FSE CV el dia 22 de juny de 2017, de monitoratge de les actuacions programades.

Programa operatiu de garantia juvenil (POEJ). Incorporació al POEJ de l’actuació d’incentius a la contractació de menors de 30 anys pels municipis per un import de 55 M€. En fase d’implementació.

Pla d’acció de finançament europeu.

El pla ha sigut elaborat per un grup de 25 tècnics de la GVA, que han anat validant-ne l’avanç en reunions amb els secretaris autonòmics. El pla, no se centra només en qüestions de gestió, eficiència o planificació, sinó que té una visió de conjunt que marca una estratègia concreta per a la GVA, sense entrar de moment en qüestions de contingut dels propis programes operatius. Es tracta d’un document executiu, eminentment pràctic i que en marca els objectius, els processos i els indicadors. Les actuacions que conté el pla han sigut contrastades amb àrees afectades de la GVA, com pressupostos, DGTI o funció pública, entre d’altres.

El gran objectiu del pla queda definit de la següent manera: aconseguir que la Generalitat assumisca un lideratge polític decidit perquè la Comunitat Valenciana es constituïsca en un referent davant de les principals institucions europees i l’Estat, per la seua eficàcia en la gestió de diferents programes i pel nombre i la qualitat de projectes europeus desenvolupats, perquè aquests coadjuven en la transformació del model socioeconòmic valencià que gravite en el coneixement i la innovació, reduïsca les desigualtats i millore la sostenibilitat mediambiental i la qualitat de vida de la seua ciutadania. Per a aconseguir-ho, defineix 3 eixos estratègics interns i 3 d’externs:

- Organització interna i de gestió (intern).

- Compromís estratègic de la GVA amb el finançament estratègic (intern).

- Finançament europeu com a eix de la transformació socioeconòmica de la societat valenciana (intern).

- Recuperació del prestigi i la presència de la GVA en les institucions europees (extern).

- Exercir d’eix d’atracció de finançament europeu per a altres agents públics i privats (extern).

198

- Traslladar totes les oportunitats que ofereix el finançament europeu a la ciutadania (extern).

Planificació pressupostos 2017. La planificació del pressupost de 2017 s’ha iniciat en els mesos de febrer-març, en coordinació amb les conselleries, partint de la base de la despesa real de les diferents partides.

Programa ENI. La Generalitat, seu de l’antena occidental del Programa de cooperació de veïnatge de la Unió Europea per al Mediterrani —instrument de veïnatge.

Diàleg social

Constituïda la Mesa de diàleg social, amb l’assistència de representants de les patronals CIERVAL, CEV, CEC i COEPA, dels sindicats UGT-PV i CCOO-PV, el president de la Generalitat i els consellers d’Hisenda i d’Economia del Govern Valencià (3/03/2016). El Ple del Consell aprova les normes de funcionament intern de la Mesa de diàleg social, que regularan tant el Ple com la Comissió Tècnica (16/03/2016).

Posada en marxa de tres meses sectorials que abordaran tres àrees de treball: creixement econòmic, recuperació social i polítiques públiques (16/03/2016).

Constitució de la Mesa de reforma de polítiques públiques, òrgan tècnic de participació la creació del qual s’emmarca en els acords aconseguits en la Mesa de diàleg social de la Comunitat Valenciana (17/06/2016).

Signatura de la declaració institucional “Diàleg social Comunitat Valenciana”, amb CIERVAL, CCOO-PV i UGT-PV (20/10/2015).

Aprovació del Reglament de la Llei 7/2015, de 2 d’abril, de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials representatives a la CV, Decret 193/2015, de 23 d’octubre. En el seu annex regula el termini per a la constitució de la Mesa de diàleg social de la CV (prevista en l’art. 12 de la llei).

Recull que la Taula del Diàleg Social és un òrgan col·legiat sense personalitat jurídica, de participació institucional permanent, de composició tripartida i paritària, amb 6 representants del Consell, 6 d’associacions empresarials i 6 de sindicats. Es renoven cada dos anys.

Atracció d’inversions i noves línies de finançament

Morella2016 – Projecte 15: Extensió de bones pràctiques empresarials

Torrevella2016: Posada en funcionament de l’Oficina d’atracció d’inversions estrangeres

Sagunt2017: Reestructuració de la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea i del Consell Valencià d’Assumptes Europeus per a ampliar la participació de la societat civil i les universitats valencianes, i la creació de les unitats d’assumptes europeus en totes les conselleries per a millorar la coordinació i reforçar l’acció de la Generalitat en les institucions europees.

Punt d’Atenció a la Inversió. El Consell aprova l’Avantprojecte de llei de la Generalitat de creació del Punt d’Atenció a la Inversió. L’objectiu és habilitar els mecanismes legals adequats i les mesures administratives necessàries per a afavorir els processos d’inversió de les empreses a través de la simplificació de tràmits, l’eliminació de traves administratives i la reducció de terminis per a facilitar la iniciativa empresarial. Estarà integrat en l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (12/05/2017).

Defineix el marc regulatori que permetrà identificar els projectes d’inversió o reinversió que estiguen en línia amb els requisits de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Un dels criteris serà l’import de la inversió —superior als 600.000 €— o la generació de llocs de treball —10 o més llocs. Aquests projectes seran redirigits al

199

Punt d’Atenció a la Inversió en ser qualificats com a projectes d’interés per a la Comunitat Valenciana.

Fira de València. El Ple del Consell és informat del Protocol d’intencions consensuat amb l’Ajuntament de Valenciana i Fira Mostrari Internacional de València, destinat a possibilitar el procés de reestructuració de l’entitat firal amb l’objectiu de convertir-la en un pol d’atracció d’empreses i inversions estrangeres, així com un instrument estratègic per a la dinamització de l’economia valenciana (12/05/2017).

Atracció d’inversions de la UE

Es crea la figura del delegat del Consell per a la Unió Europea i Relacions Externes, que potenciarà la creació d’un lobby valencià en la Unió Europea per a influir en les decisions del conjunt de les institucions comunitàries i aconseguir més recursos per a la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb les empreses i les cambres de comerç (11/08/2016).

Pla Juncker. La GV presentarà projectes perquè s’incloguen en el Pla Juncker d’inversions per a la Comunitat Valenciana. S’han presentat les idees de tres projectes: un de rehabilitació d’habitatges; d’energies renovables i d’innovació per a les pimes valencianes (23/10/2015), Autoritat Portuària de València.

Fons ICO. Les empreses de la Comunitat Valenciana van aconseguir en 2016 préstecs per valor de 583 M€ de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), la qual cosa representa més del 12 % del total de préstecs concedits en l’àmbit nacional. La Comunitat Valenciana i Andalusia, que han formalitzat més d’un 12 % d’operacions respectivament, se situen per darrere de Catalunya, que és la primera receptora de fons ICO, amb més d’un 19 % d’operacions. Aquests 583 M€ han permés a les empreses de la Comunitat Valenciana realitzar un total de 12.637 operacions de les quals el 65,1 % corresponen a la línia d’empreses i emprenedors i prop del 40 % a la d’exportadors (25/02/2017).

Programació d’instruments financers dotats amb fons FEDER (30 M€) i FSE (7 M€) i en estudi futurs instruments en l’àmbit de l’energia baixa en carboni i eficiència energètica.

Compromís del Mid-Term Review. Negociació a final de 2016 del compromís del Mid-Term Review entre l’Estat i la Comissió Europea. Aquesta reprogramació dels programes operatius suposaria 4.000 M€ de fresh money per a les regions més afectades per la crisi, dels quals presumiblement 2.000 M € recaurien a Espanya, i una part a determinar a la CV.

Internacionalització i promoció exterior

Sagunt2017: Pla de promoció exterior

Elx2016 – Projecte 14: Xarxa Exterior CV

Programa Global d’Internacionalització 2017. Informe al Consell de la posada en marxa del Programa global d’internacionalització. Es tracta d’una iniciativa de l’IVACE Internacional que persegueix sumar recursos i coordinar les accions que ofereixen les cambres de comerç de la Comunitat Valenciana, ICEX España Exportación e Inversiones i el propi IVACE per a impulsar la internacionalització de les empreses de la Comunitat (31/03/2017).

La col·laboració entre l’IVACE i el Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana s’articula a través d’un conveni de col·laboració per un import de 800.000 euros. Gràcies a aquest suport i al cofinançament amb fons FEDER per part de les cambres, es podran desenvolupar actuacions valorades en 1’6 milions d’euros.

Llançament del programa “Comença a exportar” en col·laboració amb els ajuntaments i les agències de desenvolupament local, al qual s’han inscrit 65 ajuntaments.

200

Les activitats programades en el programa global s’estructuren al voltant de quatre grans blocs: informació, formació i ocupació, assessorament i xarxa exterior:

- En l’àmbit de la informació, es realitzaran jornades i fòrums, així com iniciatives de sensibilització.

- En l’àmbit de la formació i l’ocupació, s’organitzaran jornades, seminaris tècnics i tallers d’iniciació.

- Les activitats d’assessorament s’articulen a través de programes de consultoria especialitzada, amb un itinerari amb propostes de les tres entitats. Experts en internacionalització guiaran les empreses, durant un període d’entre tres i sis mesos, per a millorar-ne el posicionament en els mercats exteriors.

- En l’àmbit de la xarxa exterior, s’enfortirà la coordinació de les diferents xarxes d’oficines econòmiques i comercials d’Espanya en l’exterior amb la xarxa exterior de l’IVACE i les cambres de comerç de la Comunitat Valenciana.

- Congrés Go Global, esdeveniment centrat en la internacionalització que persegueix convertir-se en el fòrum de referència en aquest àmbit de la Comunitat Valenciana i que concentra en dos dies de treball tot l’assessorament, la informació de mercats i les últimes tendències sobre internacionalització. El Congrés Go Global s’ha celebrat a València els dies 7 i 8 de juny de 2017 amb un gran èxit de convocatòria i de participació per part de les empreses, i s’ha tancat amb una xifra de 1.500 inscrits.

Pla de promoció exterior 2017. IVACE Internacional llança el Pla de promoció exterior per a l’any 2017, un pla que agrupa totes les accions previstes en els mercats exteriors a fi de promocionar les empreses i els productes de la CV. Aquest 2017, el nombre total d’activitats previstes per al Pla de promoció exterior serà de fins a 103 accions que inclouran missions inverses, missions comercials, trobades empresarials i promoció de productes valencians en punts de venda, entre d’altres.

Programa de tutories a empreses valencianes.

En 2016, la Conselleria d’Economia a través d’IVACE Internacional reforça el Programa de tutories per a oferir consultoria especialitzada en diferents àmbits de la internacionalització a empreses valencianes, a través d’una borsa de col·laboradors experts en les diferents matèries, borsa que ha passat de 50 experts en 2015 a 70 experts en 2016. En 2016, a més, el Programa de tutories s’ha vist reforçat amb tres noves tutories —marca i comunicació, preparació d’ofertes per a licitacions internacionals i cooperació internacional— que s’uneixen a les tutories d’iniciació, màrqueting digital internacional, recerca de finançament i licitacions internacionals.

En 2017, s’estendran les tutories amb un increment del nombre i de la temàtica de les línies d’assessorament especialitzat a través de consultors externs que ajudaran les empreses a iniciar-se en l’exportació, a millorar el seu posicionament digital internacional, a posicionar la seua imatge de marca i a comunicar-se en els mercats internacionals (es tracta d’un servei molt individualitzat en el qual han participat 140 empreses en 2016). Com a novetat, enguany començarem una nova tutoria destinada a startups.

Missió institucional i comercial a Cuba del president. Aposta per continuar estabilitzant les relacions comercials amb el Govern de Cuba i obrir la porta cap a Amèrica Llatina a les empreses valencianes (15/10/2016).

Recursos humans.

L’IVACE ofereix el seu programa de beques en matèria d’internacionalització. 83 beques concedides en 2017.

Exportjobs. Presentada la plataforma en línia Exportjobs que naix amb tres objectius bàsics: canalitzar l’oferta i la demanda de recursos humans centrada en la

201

internacionalització, mostrar l’oferta formativa d’universitats i centres formatius i canalitzar l’oferta i demanda de pràctiques lectives i no lectives (24/01/2017).

g. Avançar cap a unes relacions laborals que revertisquen el procés de precarització … amb la col·laboració dels sindicats i d’altres entitats ciutadanes. El nou model ha de garantir treballs de qualitat i salaris dignes. Pla específic de foment del cooperativisme i l’economia social.

Nou Botànic

117 Seguiment i avaluació del mapa de l’emprenedoria valencià que reflectisca tot l’ecosistema emprenedor valencià i tots els seus múltiples agents, públics i privats.

126. Acord autonòmic per a l’ocupació entre agents socials, polítics i econòmics per a establir un marc estratègic de lluita contra la precarietat i la desocupació, i per al desenvolupament de l’economia valenciana.

127. Observatori d’igualtat salarial i bones pràctiques salarials en empreses en el marc de la Mesa de diàleg social.

128. Compromís d’augment del percentatge del pressupost de la Generalitat per a polítiques actives d’ocupació.

129. Desenvolupament de mecanismes d’avaluació de les polítiques públiques d’ocupació, en particular de l’eficiència i la qualitat de la formació.

130. Pla de reconeixement i certificació de la qualitat a empreses que apliquen bones pràctiques en la contractació, en la millora del personal laboral i la implantació de plans i bones pràctiques en matèria d’igualtat.

131. Suport a l’autoocupació, desenvolupament i protecció de la figura de les persones treballadores autònomes.

132. Pla d’iniciatives de drets deslligats de l’ocupació per a persones en atur o amb contractes temporals encadenats d’alta precarietat.

133. Desenvolupament de programes d’increment de la capacitat d’ocupació per als col·lectius amb més dificultats d’inserció professional.

134. Pla per a la formació de persones amb diversitat funcional de caràcter físic, intel·lectual o sensorial en atur.

135. Impuls de programes per a la formació i la inserció laboral per a regularitzar la situació de les persones migrants.

136. Revisió i modernització de la Llei d’empreses d’inserció social per a adaptar-la al nou context social.

137. Reforç dels serveis públics d’ocupació autonòmics (SERVEF) amb especial atenció a la seua modernització i millora de les relacions institucionals.

138. Establiment de mecanismes per a la coordinació de l’oferta educativa entre els centres ocupacionals dependents de les diputacions i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Impuls dels programes de formació professional bàsica i dels programes de certificació professional.

139. Modernització dels centres ocupacionals i dels tallers prelaborals d’inserció social, amb una definició dels itineraris d’inserció sociolaboral adaptada a la demanda de treball.

140. Realització d’un ajust dels ensenyaments i de les titulacions de la formació professional als perfils professionals que requereix el mercat laboral.

141. Desenvolupament dels processos de reconeixement, avaluació i acreditació de les qualificacions i les competències professionals.

202

142. Impuls de programes de formació de col·laboració publicoprivada amb compromís directe d’inserció professional.

144. Intervenció en favor de la seguretat i la salut de la població treballadora a través d’una política integral que incorpore accions de prevenció de danys i de promoció de la salut dins del marc del diàleg social.

145. Reconeixement de l’economia social en tots els àmbits de representació econòmics i socials.

146. Reorientació dels programes d’emprenedoria cap a la figura de la persona emprenedora social, amb especial atenció als projectes liderats per dones.

147. Millorar l’accés als recursos financers per a les dones amb línies de finançament específiques per a empreses liderades per dones i mesures de foment de l’emprenedoria femenina.

148. Creació d’una marca de RSE entre les empreses valencianes i aplicació d’un balanç social per a la seua auditoria i avaluació.

149. Incorporació d’indicadors de gènere en els sistemes de seguiment i avaluació de serveis i recursos autonòmics de formació i ocupació que permeten valorar els resultats obtinguts i el seu impacte en termes de gènere.

150. Impuls de programes de formació específics per a dones que desitgen la reincorporació al treball després d’una llarga absència.

151. Garantir els fons per a la formació i la inserció laboral de la joventut, amb especial atenció als nous jaciments d’ocupació social i ambiental.

152. Foment del treball i l’emprenedoria rural, i la promoció d’empreses en el món rural.

Nova Estratègia valenciana d’ocupació orientada a polítiques inclusives

Torrevella2016: Avalem experiència

Elx2016 – Projecte 9: Refundació del SERVEF

Elx2016 - Projecte 10: Pla integral de formació i qualificació professional

Elx2016 – Projecte 11: Pla valencià d’emprenedoria

Elx2016 – Projecte 13: Pla integral de millora del grau d’implantació de l’economia social

Llei d’ocupació. S’està treballant en un nova llei d’ocupació en la qual es reconeixerà el paper dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana com a agents actius en la gestió d’ocupació (12/11/2016).

S’ha elaborat un esborrany inicial d’avantprojecte de llei que serà sotmés a la consideració d’un grup d’experts designat pel Consell de Direcció del SERVEF, prèviament a l’exposició pública i la tramitació (juny 2017)

AVALEM JOVES. Pla integral de formació i ocupació “Avalem joves 2016-2020”. Destinat a menors de 30 anys que estiguen en situació de desocupació, mobilitzarà mesures destinades a millorar l’ocupació juvenil que disposen d’una dotació global de 205 M€ (dels quals la meitat provenen de la Unió Europea i la resta del Govern d’Espanya i de la Generalitat valenciana). Busca impulsar l’accés al treball de 90.000 joves a la Comunitat Valenciana. Presentat pel president el 6/04/2017. Amb anterioritat, va ser anunciat pel president el 22 d’octubre de 2015.

Aprovat el Pla de gestió i avaluació del programa d’ocupació per a joves AVALEM. L’objectiu que es pretén amb aquest pla és millorar la coordinació entre les diferents polítiques actives d’ocupació executades pel SERVEF i donar pas a un model més coherent, integral i eficaç en la lluita contra la desocupació (Ple Consell, 10/03/2017).

203

AVALEM JOVES +. La Generalitat posa en marxa el programa “Avalem joves +”, un pla que permetrà destinar 26,6 M€ —ampliable fins a 50— per a fomentar l’ocupació entre joves de 16 a 29 anys. Permetrà l’accés al treball a través d’un contracte de 6 o 12 mesos en entitats locals d’entre 2.000 i 2.500 joves que no han tingut encara cap oportunitat en el món laboral i que siguen beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil impulsat per la Unió Europea. A l’inici de la legislatura, al juliol de 2015, només estaven registrats 4.234 joves en la iniciativa de Garantia Juvenil, mentre que en l’actualitat són 35.430 les persones adscrites (12/04/2017). DOGV de 19/04/2017.

Publicades en el DOGV convocatòries d’ajudes en el marc del pla “Avalem joves”:

Ajudes per a la contractació indefinida de joves amb qualificació menors de 30 anys. El SERVEF subvenciona entre el 80 % i el 100 % del salari mínim interprofessional dels joves i de les joves amb qualificació inscrits en garantia juvenil amb ajudes de fins a 9.000 € (24/03/2017).

Ajudes perquè tots els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats puguen contractar joves amb qualificació. L’import global ascendeix a 15 M€ i les ajudes podran arribar fins a 17.800 € (19/04/2017).

El SERVEF convoca ajudes de fins a 26.000 euros perquè els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats contracten joves menors de 30 anys amb inscripció en garantia juvenil. Subvencionarà contractes que hauran de ser a jornada completa i d’una durada d’entre 7 i 12 mesos. Aquestes ajudes formen part del programa “Avalem joves +”, un projecte que el SERVEF preveu que beneficie 2.500 joves de la Comunitat Valenciana (26/04/2017).

AVALEM EXPERIÈNCIA. Presentat el pla “Avalem experiència”, que disposa d’un pressupost total de 229 M€, i que permetrà millorar les perspectives d’ocupació i la inserció laboral de les persones majors de 30 anys durant el període 2017-2019. El públic objectiu és de 190.600 persones (18/05/2017).

AVALEM TERRITORI. El SERVEF ha posat en marxa el grup de treball per a l’elaboració del pla “Avalem territori”, un pla d’adequació de les polítiques d’ocupació al territori i a cada un dels sectors productius (1/03/2016). El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica les ajudes, per valor de 3,3 M€, per a fomentar els acords territorials en matèria d’ocupació i desenvolupament local a la Comunitat Valenciana (19/10/2016). Aquest projecte va ser presentat a París davant dels països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) (19/05/2017).

AVALEM EMPRENEDORIA. Pla que ampliarà les ajudes a pimes i a emprenedors fins als tres anys des de la seua creació.

En les noves bases d’ajudes a empreses d’economia social, s’estableixen ajudes de fins a 3.000 € per a despeses vinculades a la creació de l’empresa i l’obertura dels seus centres de treball (17/06/2016).

Ajudes per a fomentar les empreses cooperatives i les societats laborals, i l’ocupació en aquestes. Les bases van ser aprovades a través de l’ordre 23/2016, de 27 d’octubre, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. La convocatòria d’aquestes ajudes s’ha realitzat a través de dues resolucions: la primera, publicada el 3 de gener de 2017, va convocar ajudes a la inversió; la segona, publicada el 18 de maig de 2107, va convocar les ajudes restants. En conjunt, les convocatòries destinen a aquestes actuacions una quantia total de 3.280.000 €.

Ajudes per a actuacions de promoció, foment i difusió de l’economia social a la Comunitat Valenciana, es regeixen per les bases aprovades per mitjà de l’Ordre 25/2016, de 21 de novembre, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. La convocatòria corresponent a 2017 s’ha efectuat a través de resolució publicada el 29 de maig de 2017.

204

Establiment d’un model coordinat, col·laboratiu i transversal entre els diferents actors de l’ecosistema d’emprenedoria, sota la supervisió del Consell Valencià de l’Emprenedor, òrgan de coordinació i consultiu de la política estratègica d’emprenedoria. El seu objectiu és traçar una estratègia conjunta per al foment de l’emprenedoria a mitjà i llarg termini de manera coordinada entre el sector públic i el privat, l’administració, la universitat i el teixit empresarial, segons el principi de col·laboració publicoprivada (17/06/2016).

Impuls a l’ECONOMIA SOCIAL. Convocatòria d’ajudes de concurrència competitiva destinades a la promoció de l’economia sostenible a la Comunitat Valenciana, a través del finançament d’actuacions de foment i la difusió de la cultura i les pràctiques de les empreses socials i de l’economia del bé comú. Així mateix, es destinaran 2,4 M€ per a la concessió d’ajudes, a través de l’IVACE, per al suport a projectes d’inversió d’empreses socials de la Comunitat Valenciana, a fi de promoure’n la consolidació.

Publicada en el DOGV l’ordre per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió d’ajudes destinades a la promoció de l’economia sostenible, que es realitzarà través del finançament d’actuacions de foment i difusió de la cultura i les pràctiques de les empreses socials i de l’economia del bé comú (10/02/2017). La corresponent convocatòria d’ajudes s’ha publicat en el DOGV de 25 de maig de 2017.

El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a la creació i al funcionament de la Càtedra d’Economia del Bé Comú durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros (28/04/2017).

El Ple del Consell aprova un conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a la creació i al funcionament de la Càtedra d’Empresa i Humanisme durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros (5/05/2017).

Conveni entre la Conselleria d’Economia i la Universitat de València per a contribuir a la creació i al funcionament de la Càtedra d’Economia Feminista durant l’exercici 2017. Està dotat amb una quantitat màxima de 30.000 euros. (7/06/2017)

S’han iniciat els treballs corresponents al Pla de suport i foment del cooperativisme, a través de l’aprovació pel Consell Valencià del Cooperativisme del Pla estratègic del propi Consell, que és l’òrgan de participació al qual correspon legalment aprovar-lo (20/06/2016).

Convocatòria del Ple del Consell Valencià del Cooperativisme al juny de 2017 per a tractar les aportacions de les diferents conselleries en relació amb el Pla biennal de foment del cooperativisme.

Emprenedors i autònoms

Torrevella2016: Elaboració del Mapa de l’emprenedoria valenciana

Ordenació del mapa de l’emprenedoria valenciana. El Consell Valencià de l’Emprenedor presenta el Mapa de l’emprenedoria de la Comunitat Valenciana, que reflecteix tot l’ecosistema emprenedor i analitza les fortaleses i les debilitats que té, i ha traçat un pla per a consolidar les empreses en fase de creixement. Aquest pla proposa oferir millors serveis i de més valor afegit, i aconseguir finançament (22/12/2016).

La Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme, des del seu àmbit competencial, ha estat treballant per a pal·liar les debilitats i les amenaces detectades en les conclusions del mapa de l’emprenedoria i la seua anàlisi DAFO. Es treballarà de manera coordinada amb la resta de centres directius de la Conselleria d’Economia a fi d’establir una estratègia conjunta que evite solapaments i duplicitats, i plantege accions que en mitiguen les debilitats.

205

S’ha posat en marxa de manera urgent una plataforma única per a accedir a la informació i a l’itinerari que cal seguir per part dels emprenedors, i per a 2017 està previst un sistema per a analitzar els indicadors de l’ecosistema emprenedor, des de l’àmbit local fins a l’internacional.

Conveni de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball amb l’entitat SECOT per a finançar les despeses de funcionament de la delegació a la Comunitat Valenciana, l’objectiu de la qual és la promoció d’actuacions d’assessorament tècnic empresarial a l’emprenedoria (autoritzat per Acord del Consell de 19/05/2017).

Mesa de diàleg d’autònoms. Constituïda la Mesa de diàleg d’autònoms perquè es convertisca en un fòrum de diàleg permanent amb l’Administració, de cara a conéixer les seues propostes i resoldre els problemes del sector. Està integrada per representants de l’administració del Consell, de les organitzacions sindicals i de les associacions empresarials més representatives de la Comunitat Valenciana. La mesa s’integrarà en el Consell Tripartit, òrgan de la Generalitat d’assessorament i consulta en matèria de relacions laborals, ocupació i negociació col·lectiva (22/07/2016).

A la Comunitat hi ha al voltant de 334.000 persones donades d’alta com a autònoms. En 2011 es va aprovar un decret per a la creació del Consell d’Autònoms que mai havia sigut constituït.

Reunió de la Mesa de diàleg d’autònoms en la qual s’aprova posar en marxa una ordre de concessió d’ajudes per a fomentar i donar suport al col·lectiu d’autònoms subvencionant les quotes de la Seguretat Social entre el tercer i cinqué any de cotització (2/09/2016). En data de 25 d’abril de 2017, prèvia convocatòria feta a aquest efecte, es va reunir la Mesa de diàleg d’autònoms per a donar compte de l’estat de tramitació de l’ordre de bases, així com de l’esborrany elaborat a aquest efecte, que va tindre l’aprovació de tots els assistents.

Pla d’ocupació per a municipis

Posada en marxa, en col·laboració amb els ajuntaments, d’un nou programa d’ocupació al qual es destinaran 28 M€, l’objectiu del qual serà dinamitzar el mercat laboral i reforçar el teixit local dels municipis de la Comunitat. Aquesta iniciativa busca el suport no només dels consistoris, sinó també de les diputacions. No tindrà cost per als ajuntaments (2/08/2016).

S’ha signat un conveni de col·laboració amb diputacions i administracions locals per a impulsar la contractació, per part dels ajuntaments, de joves i desocupats i desocupades de llarga durada.

La Generalitat aportarà 23 M€ al pla, mentre que les diputacions hi contribuiran amb 4,9 M€.

Altres mesures en l’àmbit de l’ocupació

Morella2016: Elaboració d’itineraris d’inserció sociolaboral per a col·lectius vulnerables i exclosos socialment (persones prostituïdes, salut mental, persones sense casa, dones víctimes de la violència de gènere, expresidiaris i expresidiàries…)

Sagunt2017: Escoles taller per a joves en situació de vulnerabilitat en barris d’acció preferent.

Publicada en el DOGV la Convocatòria del programa mixt d’ocupació-formació de tallers d’ocupació 2016 a la qual el SERVEF destinarà 19,8 M€. Es tracta de subvencions que tenen per objecte millorar l’ocupabilitat de les persones parades, combinant la formació amb l’ocupació, a través d’accions formatives i obres o la prestació de serveis d’utilitat pública o interés social (25/07/2016). Amb data 30/12/2016 comencen els 60

206

tallers d’ocupació organitzats pel SERVEF per tota la Comunitat. S’ha publicat també la convocatòria de 2017 a la qual es destinaran 20,4 M€.

Aprovada pel Ple del Consell (11/12/2015) la pròrroga del Pla d’orientació laboral i professional (POLP) per a l’exercici 2016 com una de les actuacions prioritàries dins del Pla anual de polítiques d’ocupació de la Generalitat. Està dirigit a millorar l’ocupabilitat dels demandants de treball pertanyents als col·lectius prioritaris que figuren en l’Estratègia espanyola d’ocupació.

Contractació i manteniment d’agents de desenvolupament local, que tenen un paper fonamental en els municipis com a nexe d’unió entre el SERVEF i la ciutadania, essencial en la nostra estratègia de foment de l’ocupació territorial.

2015: pròrroga dels agents de desenvolupament local, que tenen un paper fonamental en els municipis com a nexe d’unió entre el SERVEF i els ciutadans i les ciutadanes. Publicada convocatòria a l’octubre de 2015 amb un import d’1,6 M€. Suposa el manteniment de 254 agents d’ocupació i desenvolupament local (AODL) en 207 ajuntaments. Aquesta convocatòria abasta fins al 31 de març de 2016.

2016: El Programa de manteniment en 2016 va afectar un total de 192 municipis amb el manteniment de 232 AODL per import de 3,3 M€, i el Programa de contractació va afectar un total de 51 municipis amb 57 AODL contractats, per un import de 375.307,32 €.

2017: El mes de febrer es va publicar la línia per a 2017 amb una dotació d’1 M€.

L’aprovació del programa operatiu d’ocupació juvenil canalitza els fons del Pla nacional de garantia juvenil, l’objectiu del qual és augmentar l’ocupabilitat de joves parats entre els 17 i els 29 anys, així com proporcionar-los oportunitats d’inserció laboral (desembre de 2014). Els fons aportats per la garantia juvenil tenen continuïtat amb fons provinents del Fons Social Europeu, i abasten des de l’any 2014 fins a l’any 2020.

Prevenció de riscos laborals

Elx2016 – Projecte 12: Pla d’actuacions de l’INVASSAT

Per primera vegada, l’INVASSAT posarà a disposició de totes les empreses un certificat en el qual es detallaran els accidents laborals que s’han produït durant l’any, així com les malalties professionals o, si escau, l’absència d’aquestes. Aquest certificat es constituirà com un instrument important per a la prevenció, tant per a fer el seguiment en els casos d’alta sinistralitat, com per a demostrar l’excel·lència empresarial en els casos de nul·la sinistralitat (23/11/2015). Aquest certificat es pot descarregar des del web de la Generalitat. Durant 2016 s’han emés telemàticament 3.912 certificats.

L’INVASSAT ha dissenyat un Pla director 2017-2021 d’actuació on es defineixen les línies d’actuació enquadrades en 5 eixos estratègics, i tenint en compte els recursos materials i humans dels quals es disposa. Entre les actuacions d’aquest pla destaquen:

La posada en marxa de la campanya #culturapreventiva per a conscienciar tota la societat sobre la importància de la prevenció de riscos.

Pla d’actuació 2017, que se centra en aquelles empreses que han tingut més accidents en 2016 amb l’objectiu de reduir la sinistralitat laboral. Es tracta de visites que no tenen una intenció merament inspectora, sinó de prevenció, suport i assessorament.

Aprovació per primera vegada i per part de la Comissió Paritària de Seguretat i Salut en el Treball (COPASESA) d’un Pla de prevenció de riscos laborals per a tots els treballadors públics, amb l’objectiu millorar les condicions de treball, elevar el nivell de protecció de la seguretat i de la salut del personal treballador públic i aconseguir un nivell més alt de benestar laboral.

207

Altres actuacions per a un nou model productiu

Elaboració i difusió d’estudis econòmics

Estudis econòmics relatius al nou model productiu i a la realitat socioeconòmica de la Comunitat Valenciana.

Amb l’objectiu de difondre alguns dels principals aspectes que ulteriorment es recolliran en el nou model econòmic de la Comunitat Valenciana, així com de contribuir a un millor coneixement de l’estructura socioeconòmica de la Comunitat, la Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme va iniciar durant l’últim trimestre de 2015 una sèrie d’estudis, sota la denominació genèrica d’estudis econòmics.

Actualment, ja s’han publicat els sis números d’aquesta sèrie d’estudis, disponibles en el web de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, i que aborden qüestions relacionades amb el model d’empresa basada en actius intangibles, la implementació de pràctiques de responsabilitat social empresarial en el teixit empresarial valencià, i el grau d’implantació de l’economia social i l’emprenedoria en els sectors productius valencians.

Fins a finalitzar l’exercici 2017 es té previst publicar dos nous estudis, que tracten els reptes de futur al qual s’enfronta la pime valenciana i les estratègies d’adaptació per a un desenvolupament sostenible, que es troba ja en fase d’edició, i un sobre la desigualtat salarial per raó de gènere, en fase d’elaboració.

Elaboració i difusió d’informes econòmics de conjuntura i perspectives de l’economia valenciana

La Direcció General d’Economia, Emprenedoria i Cooperativisme ha consolidat l’oferta d’estudis de conjuntura econòmica que realitza, n’ha millorat la qualitat i n’ha fet més difusió per a fer-los accessibles als agents interessats i al públic en general.

Actualment es troben en fase de revisió els informes de conjuntura i es mantenen el Butlletí mensual i l’Informe trimestral, també en fase de revisió i que incorporarà les prediccions macroeconòmiques fruit del model economètric que va ser contractat l’exercici passat.

Dins de la revisió del model de publicacions, s’han iniciat dues noves experiències: notes d’economia i informes. Les notes d’economia tracten qüestions d’interés per a conéixer millor l’estructura econòmica valenciana. La sèrie d’informes pretén donar resposta a peticions que arriben a la Conselleria respecte a qüestions concretes que incideixen en el conjunt de l’economia valenciana.

Pel que fa a la difusió de l’economia valenciana, cal esmentar l’elaboració d’una base de dades d’indicadors econòmics i socials de la Comunitat Valenciana, a partir de la qual es disposa en la pàgina web de la Conselleria d’una síntesi d’aquesta informació que permet, de manera gràfica, presentar les magnituds bàsiques que delimiten el model econòmic valencià. De la mateixa manera, es va autoritzar per a la signatura el Conveni de la Conselleria d’Economia amb la Fundació Nexe per a l’organització del II Workshop d’Economia Valenciana, en Acord del Consell de 26 de maig de 2017.

208

5. Finançament just i auditoria ciutadana “Volem un govern que defense els interessos dels valencians dins i fora del nostre territori. Mai més volem que se’ns tracte com a ciutadans de segona, ni des de Madrid, ni des de Brussel·les. La Comunitat Valenciana ha de ser el centre de l’acció política.”

a. Exigir a l’Estat, a través d’accions polítiques i legals, un finançament adequat … per a poder garantir la prestació dels serveis públics. Exigir el reconeixement del deute històric de l’Estat.

Nou Botànic

189. Negociació urgent per a l’aprovació d’un nou sistema de finançament de les autonomies a través d’una comissió interparlamentària.

190. Reestructuració del deute per mitjà d’una combinació de reducció del deute, dèficit a càrrec del deute històric, reducció i ajornament del deute amb el Govern a través d’una comissió bilateral.

Annex. Mesures de competència o coordinació estatal:

- Negociació per a l’aprovació d’un nou sistema de finançament i reestructuració del deute per mitjà d’una combinació de reducció del deute, dèficit a càrrec del deute històric, quitació i ajornament del deute amb el Govern.

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Sol·licitar retardar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera perquè encara hi ha governs autonòmics que no han tingut temps per a preparar la reunió. Morella2016: Proposta d’un nou model de finançament autonòmic i negociació al si del CPFF. L’objectiu és garantir un finançament just per als valencians. En paral·lel, interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per a reclamar la garantia de cobertura dels serveis bàsics fonamentals en condicions d’igualtat.

Exigir un finançament adequat a través d’accions polítiques

Estat: Accions en el Govern d’Espanya i amb diputats i senadors valencians

IV Conferència de Presidents Autonòmics. Acord perquè 2017 siga l’any del gran acord pel finançament autonòmic. La conferència també aprova dues de les propostes realitzades per la Comunitat Valenciana: la creació d’un pacte d’Estat contra la violència de gènere i la posada en marxa de l’elaboració d’un pla conjunt de totes les administracions públiques que done resposta a l’emergència dels refugiats. També cal destacar la voluntat dels presidents autonòmics perquè hi haja un acord per a l’educació, així com l’acord aconseguit sobre polítiques actives d’ocupació que significarà que les polítiques derivades del Fons de Garantia Juvenil es residencien en les comunitats autònomes (17/01/2017).

Trobada amb la vicepresidenta del Govern. El president de la Generalitat insta el Govern central a començar a treballar amb intensitat en un nou model de finançament autonòmic per a aconseguir l’adequació definitiva de la prestació pública dels serveis fonamentals des de la igualtat entre ciutadans i ciutadanes i la singularitat entre territoris (31/01/2017).

Ministeri d’Hisenda. Reunió del president de la GV amb el ministre d’Hisenda en la qual li trasllada la necessitat de l’adopció de mesures extraordinàries per a garantir la viabilitat de la Comunitat fins a l’aprovació del nou sistema de finançament autonòmic que es concretaran en un pla de tresoreria per a 2016. Sol·licita que en el pla de tresoreria que es negocie s’incloga la petició d’un FLA extraordinari per a cobrir la part no autoritzada del dèficit de 2015 (1.800 M€), el manteniment d’un tipus del 0 % al Fons de Liquiditat, una solució per als impagaments de l’anterior Consell (310 M€ per les retencions d’IRPF al

209

personal funcionari i 19 M€ de la multa de la UE) i el finançament de la totalitat del tractament d’hepatitis (27 M€). (4/04/2016).

Comité Tècnic d’Experts per a la Reforma del Sistema de Finançament. El Consell de Ministres de 8 d’abril de 2016 aprova la creació d’un comité tècnic d’experts per a abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic a proposta del ministre d’Hisenda. En el CPFF de 15 d’abril de 2016 s’aborda la constitució de l’esmentat comité, en el qual participaran les CA.

Per acord del Consell de 18 de novembre de 2016 es designa Francisco Pérez director de l’IVIE i membre de la Comissió d’Experts de les Corts, com a proposta de la Comunitat Valenciana per al Comité d’Experts de Finançament Autonòmic.

El 23 de febrer de 2017 es constitueix la Comissió d’Experts per a la Revisió del Sistema de finançament, acordada en Consell de Ministres de 10 de febrer. La comissió ha de plasmar les seues conclusions en un informe final que ha de ser emés en la data límit de 10 d’agost de 2017. L’informe final serà remés al Comité Tècnic Permanent d’Avaluació i al Consell de Política Fiscal i Financera per a la valoració i per a la continuació del desenvolupament dels treballs propis dels processos de reforma del model.

Diputats i senadors valencians. Reunió del president amb una representació de diputats i senadors valencians de tots els grups parlamentaris per a tractar l’assumpte del nou model de finançament. El president destaca la importància de la tasca pedagògica que, a partir d’aquest compromís, han adquirit tots els representants valencians en el Congrés dels Diputats i en el Senat per a traslladar aquesta postura als seus respectius grups parlamentaris, així com al conjunt de la societat espanyola (15/02/2016).

Proposició no de llei del grup parlamentari PSOE. El grup parlamentari del PSOE en el Congrés registra una Proposició no de llei que insta el nou Govern a iniciar de manera immediata el procediment per a la reforma del model del sistema de finançament autonòmic. La proposta també recull la necessitat que, mentre arriba la reforma, es garantisquen els sistemes habilitats per a possibilitar el finançament de les CA i es puguen executar els pagaments (21/01/2016).

CA: Front comú amb altres comunitats autònomes

Múrcia. Reunió entre el president de la Generalitat i el president de la Regió de Múrcia. Aliança estratègica entre les dues comunitats per a reivindicar millores en matèria de finançament, aigua, com el transvasament Tajo-Segura, i infraestructures, com el Corredor Mediterrani (18/04/2016).

Andalusia

El president de la Generalitat i la presidenta de la Junta d’Andalusia signen un document que recull els principis fonamentals per a reorientar la reforma del model de finançament de les comunitats autònomes. Sol·liciten una convocatòria extraordinària de la Conferència de Presidents per a abordar la violència de gènere i coincideixen que el Corredor Mediterrani ha de ser una prioritat per al Govern d’Espanya en matèria d’infraestructures (26/02/2017).

El president de la Generalitat, juntament amb la presidenta de la Junta d’Andalusia, sol·liciten al Govern Central la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a totes aquelles comunitats autònomes infrafinançades que hagen rebut un diferencial inferior a la mitjana estatal en el model de finançament des que va començar a aplicar-se aquest sistema en 2009. La proposta permetria a la Generalitat rebaixar el seu deute en 10.000 M€, a raó d’uns 1.300 M€ a l’any des de 2009, quan es va posar en marxa el sistema actual (21/02/2016).

Illes Balears. Front comú amb el Govern de les Illes Balears per a exigir un model de finançament just i transparent, a través de la subscripció a l’Acord de Consolat de Mar.

210

L’acord defensa que aquest nou sistema de finançament ha de permetre un increment de l’autonomia fiscal, principalment en l’àmbit tributari; corregir els desequilibris verticals entre els diferents nivells d’administració, així com garantir la igualtat horitzontal entre comunitats autònomes a partir d’un fons de garantia dels serveis públics fonamentals. També preveu mecanismes com el de la condonació de part del deute (8/02/2016).

Extremadura. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la GV i la consellera d’Hisenda i Administració Pública de la Junta d’Extremadura pacten un declaració conjunta de huit punts per la qual les dues comunitats reclamen al Govern central que el nou finançament blinde l’estat del benestar (3/05/2017).

Municipis: acte amb alcaldes

Alcaldes. Més de 300 alcaldes i alcaldesses de localitats de la Comunitat, a més del president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, subscriuen un manifest per un finançament just impulsat per la Generalitat Valenciana en el qual s’exigeix una reforma immediata del sistema amb efectes a partir de gener de 2014, el reconeixement d’un dèficit acumulat xifrat en almenys 12.433 M€ i l’execució d’inversions estatals equiparables al pes poblacional del territori valencià (23/04/2016).

Corts: actuacions dutes a terme en les Corts

Plens realitzats en les Corts sobre finançament autonòmic

Ple de 6 d’octubre de 2015, dedicat específicament a la necessitat de reclamar de manera conjunta una millora del sistema de finançament autonòmic, sobre la base de la sol·licitud del president (25/09/2015).

- El nou model de finançament ha de disposar d’un fons de desenvolupament regional, que estaria orientat a finançar polítiques de creixement i a promoure la convergència econòmica entre territoris, un instrument de reequilibri financer, que permetrà a les comunitats que han acumulat deutes per infrafinançament acordar amb l’Estat el reconeixement d’aquests, i la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, que

serien calculades de manera que facen compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència.

- El Ple de les Corts aprova per unanimitat dels cinc grups parlamentaris, una proposta de resolució per la qual exigeixen al Govern Central una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2014, la definició d’un mecanisme per a compensar els dèficits (es calculen almenys 12.433 M€ entre 2002 i 2013) i l’execució d’inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat.

Ple d’11 de maig de 2016, en el qual s’aproven per unanimitat dues proposicions de llei sobre finançament autonòmic:

- Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el sistema de finançament autonòmic i el deute històric, presentada pel Grup Parlamentari Popular. Com a conseqüència d’aquesta i per mitjà de resolució, les Corts insten el Consell a posar en marxa una comissió entre el Consell i els grups parlamentaris de les Corts per a la reforma del sistema de finançament i la valoració del deute històric.

- Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre l’exigència al Govern Central de la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, presentada pels grups parlamentaris Socialista, Compromís, Ciudadanos i Podemos-Podem.

211

Ple de 14 de juliol de 2016. Compareixença del president de la Generalitat per a explicar l’activitat desenvolupada pel Consell en matèria de finançament autonòmic. Ha proposat quatre línies d’actuació per a acabar amb la situació d’injustícia i de desigualtat que genera l’actual sistema:

- La primera línia d’actuació és la reforma urgent del sistema de finançament, la reestructuració de l’endeutament i la necessitat d’una resposta d’emergència davant de l’actual situació que travessa la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, ha establit que la recentment creada Comissió Mixta entre el Consell i els grups parlamentaris debata, d’una banda, la proposta actualitzada del nou model que va plantejar a l’octubre, i de l’altra banda, la proposta que va realitzar juntament amb la presidenta d’Andalusia per a la condonació en totes les comunitats autònomes dels préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per l’import de l’infrafinançament respectiu (en el cas de la Comunitat, pot suposar al voltant de 10.000 M€).

- La segona proposta versa sobre la importància d’exposar en tots els fòrums que la Comunitat Valenciana experimenta un dèficit que s’ha de reconéixer i corregir.

- El tercer objectiu plantejat consisteix a portar el missatge de les Corts al Congrés, al Senat i al nou govern que es forme.

- Finalment, la quarta iniciativa se centra a aconseguir ampliar una base de suport social, per a la qual s’ha de portar la veu a altres llocs d’Espanya i desenvolupar una extensa tasca pedagògica que frene qualsevol intent de menysprear la posició dels valencians o de qualificar-la d’interessada o de recerca de privilegis.

Ple de 22 de febrer de 2017. Es manifesta la necessitat que es complisca la Resolució 22/IX, sobre la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, i se’n dóna trasllat al Congrés dels Diputats i al Senat.

- Es manifesta, a més, la necessitat que la LPGE 2017 reculla l’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana, i que compense en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.

- S’exigeix que, dins d’aquestes inversions i de manera immediata, es finalitzen les obres provisionals d’implantació de l’ample estàndard que permeten el transport de mercaderies entre la Comunitat Valenciana i la frontera francesa i el de viatgers en alta velocitat, com també iniciar de manera simultània les actuacions definitives previstes en el Corredor Mediterrani ferroviari.

Comissió mixta entre el Consell i els grups parlamentaris de les Corts. El Ple del Consell aprova, complint el mandat de les Corts (proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el sistema de finançament autonòmic i el deute històric presentat pel Grup Parlamentari Popular en el Ple d’11/05/2016), la posada en marxa de la Comissió Mixta entre el Consell i els diferents grups parlamentaris de les Corts sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic i la valoració del deute històric (Ple del Consell 17/06/2016).

Primera reunió de la comissió. Dóna suport per unanimitat a la proposta del conseller d’Hisenda de requerir a l’executiu central, en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la convocatòria urgent de la Comissió d’Experts i l’inici dels treballs per a l’elaboració de la proposta de nou model de finançament autonòmic, així com de la reestructuració del deute històric de la Comunitat Valenciana (30/11/2016).

Segona reunió de la comissió per a informar sobre el procés de canvi del model de finançament (12/04/2017).

212

Acte institucional en les Corts, en el qual s’exigeix igualtat per a la Comunitat Valenciana en matèria de finançament i inversions. A l’acte assisteix el president de la GV, membres del Consell, grups parlamentaris, presidents dels òrgans estatutaris, així com representants dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat, la justícia i la societat civil (25/04/2017).

Alta distinció Francesc de Vinatea. Les Corts atorguen aquesta alta distinció a la Comissió d’Experts nomenada per les Corts, que va elaborar l’informe que denuncia que l’actual sistema de repartiment dels diners entre autonomies resulta molt onerós per als valencians. És l’estudi al qual donen suport tots els partits amb representació en les Corts i que sustenta la reclamació del Consell (25/04/2016).

Societat Civil: actuacions amb representants de la societat civil

Signatura de Manifest per un finançament just per a la CV amb representants de la societat civil (UGT i CCOO, les cinc universitats públiques de la CV i CIERVAL). Es crea un comité de seguiment de l’acord perquè el Govern Valencià done comptes de manera permanent a les Corts i a tots els signants sobre els avanços en el procés de negociació (7/10/2015).

Primera reunió del Comité de Seguiment de Finançament, convocada pel president de la Generalitat i en la qual han participat els portaveus de les Corts del PPCV, PSPV-PSOE, Compromís, Ciudadanos i Podem, els rectors de les universitats públiques valencianes i representants de sindicats i patronals. En la reunió, es debat sobre el nou finançament, el deute històric i l’infrafinançament de la Comunitat (3/05/2016).

Segona reunió del Comité de Seguiment de Finançament, convocada pel president de la Generalitat, amb l’assistència de la vicepresidenta del Consell, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, així com Francisco Pérez, director de l’IVIE i expert representant de la Comunitat en el Comité Tècnic d’Experts per a la reforma del sistema de finançament i els portaveus de les Corts del PPCV, PSPV-PSOE, Compromís, Ciudadanos i Podem, els rectors de les universitats públiques valencianes i representants de sindicats i patronal (5/06/2017).

Signatura de manifest impulsat pel Consell en favor d’un finançament just

Representants d’organitzacions i entitats relacionades amb l’àmbit de l’educació, la sanitat, la justícia, les infraestructures, el turisme i la participació ciutadana subscriuen el manifest impulsat pel Consell en favor d’un finançament just (28/09/2016).

Representants d’organitzacions i entitats de l’àmbit de l’economia, el sector financer i el sector agrícola i ramader subscriuen el manifest impulsat pel Consell, en favor d’un finançament just (29/09/2016).

Acte de subscripció del manifest per part de 81 entitats de caràcter social, representades per la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de la Comunitat Valenciana i el Consell Valencià de la Joventut (30/09/2016).

Acte per un finançament just organitzat per la Generalitat a Madrid, que congrega el Cercle de Belles Arts de la capital, entitats empresarials, sindicats, associacions, universitats i representants de les principals institucions valencianes. El president, juntament amb els membres del Consell, defensa una proposta de reforma del model de finançament autonòmic que permeta donar solució a les desigualtats entre territoris (5/10/2016).

Exigir un finançament adequat a través d’accions legals

Formalitzat davant del Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra els pressupostos generals de l’estat 2016, en el qual es considera que aquesta norma impedeix a l’Administració autonòmica la prestació de serveis públics fonamentals en les condicions establides en la Constitució (28/01/2016). La interposició del recurs va ser

213

anunciada pel president en les Corts de 3/12/2015 i va ser autoritzada pel Ple del Consell (22/01/2016) amb l’informe favorable del Consell Jurídic Consultiu.

Els PGE perjudiquen la CV en dues qüestions: la primera és que el Fons de Suficiència Global no desenvolupa un dels seus objectius: l’equilibri entre els ciutadans i ciutadanes d’Espanya. En segon lloc, que durant tres anys, s’ha incomplit la renovació del finançament autonòmic, el model del qual abastava el període 2009-2013 i s’ha perllongat fins a l’actualitat.

Resulta imprescindible que el Tribunal Constitucional anul·le la quantia prevista en el pressupost d’ingressos de l’Estat, per la qual cosa es refereix a l’aportació d’1.329,53 M€ per la CV, fet que implica que la transferència d’ingressos efectius a aquesta s’incremente en aquest mateix import, al no descomptar-se aquesta aportació dels lliuraments a compte previstos.

Es publica la sentència del Tribunal Constitucional per la qual es rebutja el recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat a la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2016 (18/05/2016).

Propostes tècniques de finançament des de la Generalitat Valenciana

Comissió d’Experts en Finançament Autonòmic

Comissió d’Experts en Finançament Autonòmic pactat pels grups polítics de les Corts Valencianes. Certifica en un informe que la Comunitat Valenciana està lluny de la mitjana de despesa per habitant del conjunt de les comunitats autònomes. L’informe acredita que la Comunitat Valenciana, per a arribar la mitjana de despesa per càpita de les autonomies i complir amb el dèficit del 0,3 % imposat pel ministeri, hauria de rebre 2.464 M€ addicionals (3/04/2016).

Conselleria d’Hisenda

Elaboració de la proposta de finançament per a la Generalitat. Es formalitza contracte amb l’IVIE el 25 de novembre de 2016 amb l’objectiu de disposar d’un suport tècnic adequat en la negociació del model de finançament autonòmic. El contracte preveu:

L’elaboració d’una sèrie d’informes: valoració de les conseqüències del finançament autonòmic en la despesa en educació, sanitat i protecció social; implicació del nivell de despesa pública a la Comunitat Valenciana en l’activitat econòmica i l’ocupació; situació i perspectives de les finances públiques; valoració de les dotacions d’infraestructures de la Comunitat Valenciana i les seues implicacions per a la competitivitat i per a la facilitat d’accés als diferents serveis; estimació de la balança fiscal de la Comunitat Valenciana amb l’Administració central, sota diferents supòsits de neutralització.

L’assistència tècnica per a la formulació d’una proposta pròpia i concreta que servisca de referència al nostre representant en la negociació. Aquesta proposta, a més de respondre a la posició i als interessos de la Generalitat, ha de recollir els consensos que es posen de manifest en la Comissió d’Experts.

L’assistència i el suport tècnic en la negociació de la proposta del model de finançament autonòmic al si del CPFF.

En col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, s’està ultimant la pàgina web de la Subdirecció General de Finançament Autonòmic i Coordinació Financera, en la qual s’oferirà informació en la matèria.

Proposta de finançament realitzada des de la CV per a tota Espanya. Presentada la proposta de finançament autonòmic feta des de la Comunitat Valenciana per a tota Espanya elaborada per la Conselleria d’Hisenda. És necessari reequilibrar les aportacions

214

de totes les autonomies per a evitar situacions de deute històric com la que s’està produint actualment a la Comunitat Valenciana, on hi ha entre 15.000 i 16.000 M€ de deute històric de l’Estat (24/11/2015).

La proposta valenciana de model de finançament s’estructura al voltant de tres trams de recursos. El primer dels trams ha de garantir l’accés de tots els espanyols al mateix nivell de serveis en sanitat, en educació i en prestacions socials. El segon hauria de dotar amb suficiència financera la resta de competències autonòmicament establides en els estatuts (impuls econòmic, medi ambient, infraestructures, cultura, habitatge). I el tercer d’aquests ha de permetre a les diferents comunitats autònomes un espai fiscal propi per a decidir els nivells impositius.

Segons la proposta, convé introduir tres instruments complementaris: en primer lloc, instruments de desenvolupament rural per a finançar les polítiques de creixement i promoure la convergència a través de recursos aportats pel Fons de Compensació Interterritorial. En segon lloc, un instrument de reequilibri financer, que permeta a les comunitats que han acumulat deutes per l’infrafinançament patit acordar amb l’Estat el reconeixement d’aquests. Finalment, la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’Estat, calculant-les de manera que facen compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència.

Taula redona “Solucions a l’infrafinançament autonòmic”. Taula organitzada pel Club de Encuentro Manuel Broseta, amb la participació del conseller d’Hisenda, el president de CIERVAL, José Vicente González, i el catedràtic de la Universitat de València i director de l’IVIE, Francisco Pérez. Consell i empresaris exigeixen un finançament que repartisca tots els ingressos de l’Estat (25/01/2016). Segons el Conseller d’Hisenda, el Consell preveu 3 plans davant del nou escenari que s’obri a Madrid, sense que en cap cas es preveja la possibilitat de retornar competències a l’Estat:

Pla A: pactar un nou sistema de finançament amb efectes retroactius a l’1 de gener, que permeta rebre els 1.300 M€ de l’infrafinançament i que el Consell va pressupostar. És l’escenari prioritari.

Pla B: habilitar una aportació extraordinària “per a casos singularment greus”, com és el valencià, sense que compute com a deute.

Pla C: rebre un FLA extraordinari, la qual cosa segons el conseller és el “mètode PP” i suposaria augmentar un deute impossible de pagar.

Reforç de l’estructura administrativa del Consell en finançament autonòmic

El Consell aprova el nou Reglament orgànic i funcional (ROF) de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, que preveu la creació dels departaments de Finançament Autonòmic i Model Econòmic, al mateix temps que reforça la seua estructura administrativa en les àrees de Sector Públic, Patrimoni, Pressupostos i Fons Europeus (25/11/2016).

El nou ROF suposa la creació de la Subdirecció General de Finançament Autonòmic i Coordinació Financera, de la qual dependran el Servei de Finançament Autonòmic i dues unitats tècniques especialitzades. L’objectiu és crear una estructura pròpia per a impulsar, coordinar i assessorar les actuacions de la Generalitat en matèria de finançament autonòmic, així com coordinar i elaborar estudis sobre hisendes territorials, finançament d’hisendes territorials i els diferents models de descentralització fiscal, en col·laboració amb universitats, centres de recerca i altres organismes.

Aquest departament, que oferirà suport tècnic per a l’elaboració de dades, estudis i anàlisis, s’encarregarà de mantindre la interlocució amb l’assessoria externa prestada temporalment per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), de cara a la

215

reforma del model de finançament i amb els departaments de finançament de la resta d’autonomies i de l’Administració central.

Mecanismes de finançament transitoris fins a l’aprovació del nou sistema

Pla econòmic financer de la Comunitat Valenciana

Pla d’ajust de la Comunitat Valenciana. El Consell remet al Ministeri d’Hisenda el Pla d’ajust de la Comunitat Valenciana derivat de l’acord d’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per a 2016. Es tracta d’un tràmit imprescindible per a l’accés al FLA, conforme a l’article 25 del Reial decret llei 17/2014, de 26 de desembre. En el Pla d’ajust, la Generalitat proclama que en cap cas s’aplicaran retallades als serveis públics fonamentals (16/03/2016).

Pla econòmic financer 2017. D’acord amb el que disposa l’article 17.3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, s’ha elevat al Consell de Ministres el primer informe sobre el grau de compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, de deute públic i de la regla de despeses de l’exercici 2016. D’acord amb l’informe, la Comunitat Valenciana va incórrer en 2016 en un dèficit que va ascendir a 1.609 M€, que representa un 1,53 % del PIB regional, import superior a l’objectiu d’estabilitat fixat per a aquest exercici. Com a conseqüència, s’informa a través de carta del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública de data 29 de maig que la Comunitat haurà de remetre a la Secretaria del Consell de Política Fiscal i Financera un pla economicofinancer. El pla economicofinancer ja ha sigut presentat.

Reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (22/12/2016). Nou objectiu dèficit 2017-2019. El Ministeri d’Hisenda presenta a les CA la senda de compliment del dèficit per al període 2017-2019, que fixa el límit per a 2016 en 0,7 % per a 2017 serà del 0,6 %, per a 2018 del 0,3 % i per a 2019 preveu aconseguir l’equilibri pressupostari.

Aprovació Acord de no disponibilitat de 78 M€ (Ple del Consell de 13/05/2016.) L’acord deixa indemne la despesa social i obri la via per a desbloquejar 2.500 M€. Els 78 M€ de l’Acord de no disponibilitat ixen de les inexecucions previstes —és a dir, dels capítols i els programes que, per diversos motius, al llarg dels últims anys finalitzen l’exercici deixant en situació de disponible una part dels recursos assignats, mentre es deixa indemne expressament la despesa que finança els serveis públics fonamentals i que no es veurà afectada per la decisió.

El Consell fa públic a través del DOGV l’Acord de no disponibilitat aprovat el 13 de maig i una modificació acordada el 8 de juliol, que substitueix l’anterior i que adopta el caràcter de definitiva, sense variar-ne l’import global, per a garantir tècnicament que l’ajust imposat pel Ministeri d’Hisenda tindrà un impacte nul sobre la despesa social efectiva de la Generalitat, ja que descansa exclusivament en el percentatge residual d’inexecucions pressupostàries previstes. Tot això d’acord amb la informació que disposen els serveis tècnics de les conselleries i contrastat amb l’anàlisi dels últims exercicis pressupostaris. L’acord exclou expressament de l’aplicació de la no disponibilitat 132 línies de subvenció i capítols de diversos programes pressupostaris pel seu caràcter social o per tractar-se de compromisos ineludibles o estratègics (25/07/2016).

Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)

FLA 2015. El Govern Central aprova el lliurament a la Comunitat Valenciana de 1.536 M€ corresponents al repartiment del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Amb els pagaments realitzats, es liquiden totes les subvencions pendents dels exercicis 2013 i 2014 i, per primera vegada, es posa el comptador a zero (19/12/2015).

S’han abonat 112.078 factures i destaquen pagaments de 1.035,56 M€ per a sanitat, 302 per a benestar social i 93 M€ per a educació.

216

Fins ara, l’anterior govern abonava subvencions que consideraven no prioritàries amb dos anys de retard. Així, en 2013 es van pagar deutes pendents de 2011 mentre que en 2014 es van saldar compromisos de 2012.

FLA 2016. El Ple del Consell (4/03/2016) aprova l’acord pel qual la Comunitat Valenciana sol·licitarà l’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de 2016. Tràmit per a poder accedir a aquests préstecs, davant de l’absència d’un finançament adequat provocat per la decisió del Govern Central de no abordar aquesta qüestió en la legislatura anterior.

El Govern d’Espanya aprova una part del FLA extraordinari de 2016 per valor de 1.362,70 M€, una injecció de liquiditat que permetrà pagar totes les factures comptabilitzades fins al 31 de maig (9/06/2016).

El Govern Central també ha aprovat concedir a la Comunitat Valenciana el FLA del tercer trimestre que ascendeix a 101,68 M€ del límit de dèficit autoritzat per a l’exercici sobre la base del 0,3 % del PIB, atés que el Govern encara no ha fet efectiu l’augment fins al 0,7 %. Els 613 milions restants, fins a completar 715 milions, corresponen als venciments del deute que el FLA ha d’atendre. D’aquesta manera, les mesures aprovades suposen en termes de liquiditat per a la Generalitat 1.464 M€ (9/06/2016).

El Ministeri anuncia l’alliberament de fons en un import 1.800 M€ corresponents al FLA del segon trimestre de 2016 i al FLA extra destinat a finançar el dèficit públic de l’any 2015 (22/06/2016).

FLA 2017

El Ple del Consell sol·licita l’adhesió al FLA de 2017 davant del retard del Govern central en abordar la reforma del finançament autonòmic (31/03/2017).

Hisenda abonarà un total de 33.466 factures de proveïdors valencians, per un import conjunt de 294,1 M€, totes destinades íntegrament a despesa social, després que s’haja posat en marxa per a la Comunitat Valenciana el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), després de tancar amb el Ministeri d’Hisenda un pla d’ajust que, a diferència de l’any passat, no inclou l’exigència d’un acord de no disponibilitat ni de retencions de crèdit cautelars (22/05/2017).

Fons Transitori 2017

El conseller d’Hisenda reclama al Govern un Fons Transitori en 2017 per a assegurar el nou finançament a les comunitats fins a l’aprovació del nou model (12/04/2017).

Pressupostos, dèficit, deute públic, període mitjà de pagament i saldo fiscal

Pressupostos 2017

El Ple del Consell acorda incloure una partida de 1.325 M€ en els pressupostos de la Generalitat de 2017 per a fer efectiu el principi de suficiència i equitat previst en la Llei 22/2009 de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia (21/10/2016).

Dèficit

La Comunitat Valenciana redueix el seu dèficit en 2016 en mil milions d’euros i tanca l’exercici amb l’1,53 % del PIB, davant del 2,59 % de l’any 2015, percentatge superior a l’objectiu fixat del 0,7 % (30/03/2017)

El dèficit de finançament de la Comunitat se situa a tancament de 2016 en 1.609 M€, mentre que en 2015 era de 2.621 M€, segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública (30/03/2017).

217

Deute públic

El deute públic de la Comunitat Valenciana va arribar a final de 2016 als 44.658 M€, la qual cosa representa un 42,5 % del seu PIB, més d’un punt per sobre de l’any anterior (15/06/2016).

El Ple del Consell aprova l’Acord pel qual s’autoritza incrementar el deute de la Generalitat per un import màxim de 736,7 M€ en 2017, d’acord amb el límit fixat en l’article 46 de la Llei 14/2016, de pressupostos de la Generalitat per a 2017. A aquesta quantitat cal sumar els 109,24 M€ derivats de la flexibilització de l’objectiu del dèficit per a totes les comunitats autònomes aprovat pel Govern a final de desembre, en passar del 0,5 % al 0,6 % del PIB, amb la qual cosa finalment la disposició efectiva d’emissions al llarg de l’exercici arribarà als 845,96 milions euros (3/02/2017).

Període mitjà de pagament. Al mes d’abril de 2017, la Generalitat ha aconseguit reduir el termini de pagament fins als 54,5 dies. La dada contrasta amb la situació existent a l’abril de 2016, quan se situava en els 73,2 dies (1/01/2017).

Saldo fiscal. Publicat l’Informe sobre el sistema de comptes territorialitzats corresponent a 2013 per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. La Comunitat Valenciana té un saldo fiscal negatiu amb la resta d’Espanya de 1.416 M€ (equival a l’1,48 % del nostre PIB), la qual cosa significa que la Comunitat Valenciana aporta a l’Estat 1.416 M€ més dels que rep. D’aquesta manera, el saldo fiscal per càpita és de 280 euros.

b. Auditoria ciutadana del deute de la Generalitat … dels diferents departaments i les entitats dependents, amb publicitat dels informes finals.

Situació financera de la GV

Primeres mesures del Consell (Ple 1/07/2015): Instar la Intervenció General que sol·licite a les intervencions delegades un informe de la situació econòmica de les conselleries a data d’1 de juliol.

Publicació en el web de GV de l’Informe de la situació economicofinancera de l’Administració de la Generalitat a 30 de juny de 2015, elaborat per la Intervenció General (setembre 2015).

La construcció de col·legis per Ciegsa ha suposat un sobrecost de 1.130 M€, segons la Intervenció General (10/12/2015).

El Consell xifra en més de 316 M€ la hipoteca urbanística que ha deixat l’anterior govern a la Comunitat. La Generalitat s’enfronta a reclamacions per l’anul·lació per part dels tribunals de planejaments urbanístics aprovats per l’anterior Consell. En l’aprovació d’aquests plans es van eludir, en la majoria dels casos, els informes de les confederacions hidrogràfiques o de les avaluacions ambientals (19/10/2016).

c. Creació d’una agència tributària pròpia … d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia.

Nou Botànic

191. Elaboració d’una nova llei d’hisenda pública valenciana que unifique totes les modificacions normatives introduïdes al llarg dels anys i que també incorpore mecanismes que milloren l’eficiència administrativa, la qualitat dels serveis públics i l’acció del Govern.

192. Elaboració d’una nova llei de taxes i una nova llei del joc.

193. Nova política fiscal. Campanya d’inspecció de liquidacions dels impostos gestionats per l’Administració autonòmica en el marc de la lluita contra el frau fiscal, així com establiment d’un

218

sistema de col·laboració i coordinació amb l’AEAT per a incrementar la detecció de conductes d’evasió fiscal.

200. Reforma legislativa del sistema fiscal. Rebaixar la pressió fiscal de les famílies de la Comunitat Valenciana a través d’un sistema més progressiu i just que faça recaure la càrrega sobre els que més tenen.

201. Reforç jurídic i orgànic de l’Institut Valencià d’Administració Tributària.

Nova agència tributària valenciana

Morella2016: Posada en marxa de l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT) com a embrió de la futura agència tributària valenciana.

Anunci del president de la creació d’una agència tributària valenciana que es formalitzarà com un consorci de les agències de les tres diputacions. L’objectiu és millorar l’eficiència de la recaptació i la lluita contra el frau d’una manera col·laborativa entre les institucions (29/07/2015).

S’establirà una unitat per a la recuperació dels diners sostrets (7/09/2015).

La Llei de mesures fiscals de 2015 crea el Servei Tributari Valencià, sota la denominació d’Institut Valencià d’Administració Tributària. Les activitats de l’Institut s’inicien l’1 de gener de 2016. Aquest institut serà l’embrió de la futura agència tributària valenciana.

Constitució del Consell Rector de l’IVAT (29/02/2016). Decisions adoptades:

Els valencians podran gestionar els tributs propis i cedits, és a dir, els que depenen de la Generalitat, de manera telemàtica.

Impulsar l’expedient electrònic per a eliminar el paper en les relacions amb altres administracions, treballar en la millora de la gestió tributària, en el desenvolupament d’una eina electrònica per a la gestió d’expedients de manera més àgil i eficient, i en el control i la persecució del frau fiscal, per a així aconseguir una millora dels ingressos tributaris.

S’ha decidit confeccionar el Programa plurianual de gestió per als anys 2017-18 i el Pla anual d’actuacions per a 2017 i s’han definit les línies que han de guiar l’IVAT en els pròxims exercicis fiscals.

Modificació de l’estatut de l’IVAT. El Consell aprova el Decret pel qual es modifica l’estatut de l’IVAT per a millorar-ne el desenvolupament de les funcions tributàries així com augmentar-ne l’eficàcia en la lluita contra el frau fiscal (11/11/2016).

Reforma del sistema tributari valencià

Morella2016: Reforma del sistema tributari valencià (impostos cedits, taxes i percentatges sobre els impostos generals) per a dotar la Comunitat Valenciana d’un sistema fiscal eficient i progressiu. Per a això, es crearà una comissió d’experts amb la finalitat de dissenyar un nou marc legal tributari

Morella2016: Elaboració d’una Ordre de comprovació de valors en les transmissions patrimonials, amb la finalitat de garantir la seguretat jurídica i ajustar els coeficients al valor real dels immobles.

Torrevella2016. Nova política fiscal. Aplicació a través de la Llei d’acompanyament als pressupostos de 2017 de la reforma tributària a partir de l’Informe de la comissió d’experts. Aprovació del projecte de la nova Llei de taxes que refunda en un sol text la dispersió normativa existent. Tramitació de la futura llei del joc per a adaptar-la a la realitat actual i a les modalitats de joc.

Torrevella2016: Elaboració d’una nova llei d’hisenda pública valenciana que unifique totes les modificacions normatives introduïdes al llarg dels anys.

219

Reforma del sistema tributari valencià. Creació de la Comissió per a l’Estudi de la Reforma Tributària (DOGV de 7/04/2016), integrada per personal funcionari i professionals experts, amb l’objecte de dur a terme una profunda revisió de les figures tributàries, pròpies i cedides, que conformen el sistema tributari, així com, si escau, proposar la implantació de noves figures impositives.

Primera reunió de la Comissió celebrada el 19 d’abril de 2016. En aquesta reunió, a la qual acudeix el president de la Generalitat Valenciana, s’aposta per obrir un debat transparent amb la participació d’experts per a plantejar una reforma tributària que permeta aconseguir un sistema fiscal més just i que contribuïsca a reforçar l’estat del benestar.

Propostes fiscals dels empresaris. Reunió entre representants de la Conselleria d’Hisenda i de l’IVAT amb membres del Consell d’Administració de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). La CEV lliura als responsables de l’Administració el document Propostes fiscals per a l’ajust, desenvolupament i creixement econòmic de la Comunitat Valenciana, que recull la visió dels empresaris valencians sobre temes com l’impost de patrimoni, el de successions o l’impost de transmissions patrimonials. Les propostes del document són valorades per la Comissió d’Experts (26/05/2016).

El president de la Comissió, lliura al president de la Generalitat el document de l’informe realitzat pels experts (29/09/2016). Aquest document ha servit de base per a les noves mesures tributàries dins de la Llei d’acompanyament per als pressupostos 2017.

Mesures tributàries en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de 2017. Aprovada la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, publicada en el DOCV de data 31 de desembre de 2016.

Nova tarifa autonòmica de l’IRPF

- S’ha dissenyat una nova escala de trams que beneficia les rendes mitjanes i baixes i que contribuirà a incentivar el consum de les famílies. Actualment, a les persones amb una base liquidable fins a 17.707 euros s’aplica un tipus de l’11,90 %, mentre que ara es crea un nou tram de fins a 12.450 euros amb un tipus rebaixat al 10 %. La diferència fins a 17.000 euros tindrà una tarifa de l’11 %. La quota íntegra aplicable a rendes de fins a 17.000 baixa de 2.107 a 1.745.

- També es produeix una rebaixa del tipus aplicable a les rendes de 30.000 a 50.000 del 18,45 % al 18 %, mentre que els tipus per a les rendes més elevades augmenten del 21,48 %, 22,48 % i 23,48 %, per a les rendes de més de 53.000 €, 120.000 € i 175.000 €, respectivament, als tipus del 23,50 %, 24,50 %, 25 % i 25,50 %, per a les rendes de més de 50.000 euros, 65.000 euros, 80.000 euros i 120.000 euros, respectivament. Se simplifica l’escala tarifària eliminant decimals, tant en els tipus com en els trams en la base liquidable i s’introdueixen nous escalons en base liquidable gravable, augmentant-ne el nombre de 5 a 8 trams.

Famílies monoparentals

- Les famílies monoparentals de categoria general podran deduir-se 300 euros i les de categoria especial podran deduir-se’n 600.

- L’impacte estimat d’aquesta mesura en els comptes de la Generalitat serà de 560.000 euros i beneficiarà 1.500 famílies monoparentals de categoria general i 170 famílies de categoria especial.

Impuls a les energies renovables. La nova llei també pretén impulsar l’ús d’energies renovables en l’àmbit domèstic a través d’una rebaixa en l’IRPF del 20 % de les quantitats invertides en instal·lacions d’autoconsum elèctric i de producció d’energia tèrmica en l’habitatge habitual fins a una base màxima de 8.000 €.

220

Impuls a l’activitat econòmica i cultural

- Deducció en l’IRPF del 20 % del pressupost de les obres realitzades en l’habitatge habitual per a conservar-lo, millorar-ne la qualitat, la sostenibilitat i l’accessibilitat, fins a un màxim de 5.000 euros.

- Nova deducció del 21 % del cost dels abonaments culturals en aquells teatres i auditoris de la Comunitat Valenciana adherits al conveni amb CulturArts per a les rendes inferiors a 50.000.

Impost de successions i donacions. Amb l’objectiu d’avançar cap a una major coresponsabilitat fiscal i progressivitat en el sistema, s’introdueixen també modificacions en l’impost sobre successions i donacions.

Transmissió de les pimes. La nova Llei d’acompanyament també prioritza les empreses de petita dimensió a l’hora d’aplicar-se beneficis per la transmissió per causa de mort i entre vius del negoci, ajustant així els beneficis per a l’empresa familiar als principis d’igualtat, generalitat i capacitat econòmica.

Actes jurídics documentats. Es preveu una bonificació en l’impost d’actes jurídics documentats en el cas que la novació preveja la modificació del mètode o del sistema d’amortització i qualsevol altra condició financera del préstec, sempre que aquest tinga com a finalitat l’adquisició de l’habitatge habitual.

Mitjans de transport menys contaminants. Amb l’objectiu d’avançar cap a un ús més eficient de l’energia i uns sistemes energètics i de transport més nets, s’ajusta l’impost especial sobre mitjans de transport del 14,75 % al 16 % per als automòbils i les motos de més càrrega contaminant. Suposarà per a les arques públiques un ingrés de 500.000 euros. A més, també s’amplia fins al 31 de desembre de 2017 la devolució del gasoil professional per a transportistes de 48 euros per cada 1.000 litres.

Increment de l’impost del patrimoni a les rendes més altes. Es rebaixa de 700.000 a 600.000 euros la quantia del mínim exempt i es crea una tarifa pròpia. Inclòs en la Llei de mesures fiscals, gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici 2016, aprovada el 21/12/2015.

Comprovació de valors en les transmissions patrimonials.

Publicada l’Ordre 3/2016, de 26 de maig, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual s’estableixen els coeficients aplicables en 2016 al valor cadastral a l’efecte dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions, així com la metodologia emprada per a l’elaboració i determinades regles per a l’aplicació (DOGV 1/06/2016).

En tramitació el projecte d’ordre de comprovació de valors en les transmissions patrimonials de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual s’estableixen els coeficients aplicables en 2017 al valor cadastral a l’efecte dels impostos sobre transmissions patrimonials i els actes jurídics documentats, i sobre successions i donacions, així com la metodologia utilitzada per a l’elaboració i determinades regles per a l’aplicació, després del pronunciament del Tribunal Suprem, en les sentències 639 i 640/2017 en relació amb el mètode de comprovació de valors de l’article 57.1.b. de la Llei general tributària.

221

Lluita contra el frau fiscal

Morella2016: Pla de xoc contra el frau fiscal en l’impost sobre el patrimoni. Inici d’una campanya perquè 800 contribuents que no declaren l’impost de patrimoni complisquen amb les seues obligacions tributàries.

Torrevella2016: Nova política fiscal. Campanya d’inspecció de liquidacions de l’impost de patrimoni relativa als exercicis 2013 i 2014, en el marc de la lluita contra el frau fiscal, així com estudi d’un sistema de col·laboració i coordinació amb l’AEAT per a incrementar la detecció de conductes d’evasió fiscal.

Més dotació de personal i de pressupost en la lluita contra el frau fiscal

S’incorporaran a l’IVAT 12 nous integrants del Cos Superior de Gestió de Tributs, que han aprovat l’oposició, per a la lluita contra el frau fiscal. Es convocaran noves places els pròxims exercicis (21/06/2016).

L’IVAT disposa de 45 M€ en els pressupostos de 2017 (4/11/2016)

La millora econòmica i la major dotació de personal contribueixen a augmentar la recaptació dels impostos propis i cedits (26/10/2016):

Pel que fa a l’impost de successions i donacions i a l’impost sobre transmissions patrimonials, durant l’exercici 2016 l’augment en les autoliquidacions ha crescut un 3,65 % respecte a l’exercici 2015, fet que suposa per a les arques públiques un augment pròxim als 39 milions d’euros. En concret, si en 2015 es van ingressar per aquests conceptes 1.078,6 milions d’euros, enguany el total per aquest concepte es va situar en 1.117 milions.

Els ingressos derivats de la tributació per l’impost sobre el patrimoni mostren un increment del 4,3 % dels drets reconeguts, la qual cosa suposa uns quatre milions més respecte a l’exercici anterior. En conjunt, les autoliquidacions realitzades han suposat uns drets per l’impost de patrimoni de 112 milions d’euros, davant dels 107,7 milions de l’any anterior. Pel que fa al nombre de contribuents que van presentar autoliquidació, cal destacar que es va passar de 18.938 de la campanya anterior a 19.575.

Diners recuperats

Compareixença del conseller d’Hisenda en la Comissió de Pressupostos de les Corts per a explicar els pressupostos de 2017 del seu departament (4/11/2016):

Eleva a 5,2 M€ els diners recuperats fins al moment: 2,1 M€ corresponen a 539 defraudadores que no van declarar l’impost sobre el patrimoni en 2012, i 3,1 M€ més es refereixen a autoliquidacions extemporànies voluntàries per l’efecte induït derivat del Pla de lluita contra l’evasió fiscal (en 2015 no hi va haver extemporànies).

En 2017 la previsió és la de captar 5 M€ més amb la campanya contra el frau fiscal. En total, es rescataran 10,2 milions de l’evasió fiscal en 2016 i 2017.

Impost sobre el patrimoni

Pla de xoc contra el frau fiscal en l’impost sobre el patrimoni de 2012. El Ple del Consell és informat del resultat de la campanya de requeriments massius contra el frau fiscal en l’impost de patrimoni que ha dut a terme l’Institut Valencià d’Administració Tributària (IVAT). És la primera vegada en la història de la Generalitat que es du a terme una iniciativa d’aquest tipus. La campanya ha permés identificar a un total de 539 defraudadors que han hagut d’abonar 2,12 M€ a la Generalitat, en aflorar aquesta els béns patrimonials que aquests contribuents no havien declarat (6/05/2016).

Segona campanya de lluita contra el frau fiscal en l’impost sobre el patrimoni dels exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015. Es va iniciar l’1 d’octubre de 2016 i es troba en curs. Fins hui, 2 de juny de 2017, s’han comprovat un total de 1.044 contribuents. D’aquests, al 33 %

222

s’ha ha obert un procediment de comprovació limitada per l’exercici 2012, al 35 % s’ha comprovat 2013 i al 32 %, l’exercici 2014. Del total de comprovacions, 412 contribuents han autoliquidat l’impost ingressant 1,1 M€. La resta de contribuents està en diferents situacions; quota insuficient, morts, no residents i uns altres en fase de regularització, la qual cosa suposarà uns ingressos d’1,7 M€.

A més, s’ha comprovat que s’han presentat autoliquidacions extemporànies, no lligades a la campanya de control, i s’han detectat 64 contribuents de l’exercici 2012, per un import de 142.896,97 euros; de l’exercici 2013 hi ha 207 contribuents, per import de 832.80,13 euros, i de l’exercici 2014, hi ha 199 contribuents per un import de 820.017 euros (2/06/2017).

Impostos de successions i donacions i transmissions patrimonials

Posada en marxa del Pla d’actuació de protocols no autoliquidats (PAPNA), una operació que desenvoluparà el Departament de Gestió Tributària de l’Institut Valencià de l’Administració Tributària (IVAT), juntament amb les oficines liquidadores, i que té com a objectiu detectar els ciutadans i les ciutadanes que tenien l’obligació de fer autoliquidacions en l’impost sobre successions i donacions o el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i no les han presentades (24/07/2016).

La campanya s’inicia en les operacions no declarades en el tercer trimestre de 2012

(atés que els delictes fiscals prescriuen als quatre anys). S’ha aconseguit aflorar 720.000 euros en tributs no abonats per uns 600 contribuents (29/07/2016).

En la segona onada d’inspeccions, en el primer encreuament de dades entre l’Administració i les notaries realitzat sobre els moviments del tercer trimestre de 2012, es van detectar 551 evasors fiscals i es van aflorar 2,12 M€. Es continuarà rastrejant defraudadors des de 2013 fins al present exercici (26/10/2016). En total, s’han recuperat fins hui 3,1M€ (4/11/2016).

Es continua amb les actuacions del Pla d’actuació de protocols no autoliquidats durant el segon semestre de 2016 i el primer trimestre de 2017.

Comprovació de valors en les transmissions patrimonials.

Les sentències 639/2017 i 640/2017, de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, de data 6 d’abril, estimen parcialment els recursos de cassació interposats per la Generalitat Valenciana contra les sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de València que anul·laven l’Ordre 23/2013 i l’Ordre 4/2014, per les quals s’establien els coeficients aplicables en 2013 i 2014 al valor cadastral a l’efecte dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions.

El Tribunal Suprem declara que les ordres s’ajusten a dret, excepte la seua disposició transitòria, doncs considera que serà vàlid el mètode de comprovació de valor per l’article 57.1.b) de la Llei 58/2003, General Tributària, per aplicació d’un coeficient multiplicador al valor cadastral, per als procediments que s’inicien des de l’entrada en vigor de l’ordre.

L’IVAT torna a disposar d’un instrument legal per a la lluita contra el frau, l’aplicació de coeficients multiplicadors, determinats i publicats per l’administració tributària competent, als valors que figuren en el cadastre immobiliari, mètode tan vàlid com qualsevol altre de tècnic i objectiu de valorar.

Nova Llei de taxes

S’ha redactat l’Avantprojecte de llei de taxes a partir de la informació remesa pels diferents centres gestors i s’ha iniciat la seua tramitació al mes de maig de 2017.

223

El text de la futura llei de taxes de la Generalitat destaca per les particularitats següents: a) comporta una nova sistemàtica en la classificació de les taxes de la Generalitat per matèries i se supera la classificació tradicional d’aquestes per conselleries, b) nou format en l’estructura i l’articulat i c) s’especifica el règim de recursos i reclamacions ordinaris; així com també s’aclareixen determinades qüestions, bàsicament els òrgans competents, en l’àmbit dels procediments especials de revisió i del recurs extraordinari de revisió.

Nova llei del joc

Anunci de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic per a l’elaboració d’una nova llei del joc de la Comunitat Valenciana, que substituirà l’actual, de 1988, que ha sigut objecte de nombroses modificacions i que ha quedat obsoleta. Entre els eixos que regiran la nova llei del joc figura l’equilibri entre liberalització i regulació responsable, l’adaptació a les noves formes de joc determinades per l’evolució tecnològica, la revisió dels procediments i del règim sancionador, la supressió de rigideses i l’experiència normativa d’altres comunitats autònomes (26/05/2016).

Entre les novetats, hi ha la intenció d’eliminar el monopoli de facto que tenen les actuals tres empreses adjudicatàries dels casinos (un per província) i la possibilitat de desenvolupar una regulació pròpia del joc en línia valenciana.

L’elaboració i la revisió del primer esborrany de treball es preveu que finalitze durant el primer semestre de 2017. A continuació, es consultarà amb els representants del sector del joc, i s’elaborarà l’esborrany definitiu per a l’inici de la seua tramitació legislativa durant el segon semestre de 2017.

Modernització de la gestió tributària

Sagunt2017: Creació d’una base de consultes tributàries perquè tot ciutadà valencià puga conéixer els criteris tributaris administratius, i la progressiva implantació de la presentació telemàtica de declaracions tributàries perquè tot ciutadà valencià puga emplenar-les, pagar-les i presentar-les sense acudir als centres gestors.

En col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, es treballa en la creació d’una pàgina web pròpia de l’IVAT que, a més d’actualitzar els continguts del portal tributari, incloga una base de consultes tributàries, així com dels criteris administratius perquè tot ciutadà valencià puga conéixer-los.

Altres actuacions per a un finançament just i auditoria ciutadana

Altres actuacions

Estructuració de mecanismes d’interlocució i coordinació clars amb l’Estat per a un seguiment més eficaç i transparent dels fons estructurals que té assignats la CV i són de gestió estatal (400 M€ en tot el període 2014-2020), mitjançant la signatura d’acords marc amb els òrgans gestors dels programes operatius pluriregionals.