B. Activitatsperaire/textos/R16-act3.pdf · Llengua catalana (R16) · Curs 2004 -05 Tema 3 ·...

Professor: Joan Peraire .

3. La narrativa audiovisual publicitària

B. Activitats

Llengua catalana (R16) · Curs 2004-05 Publicitat i relacions públiques

Professor: Joan Peraire

Llengua catalana (R16) · Curs 2004-05 Tema 3 · Activitats


1

01 Llegiu els textos següents i identifiqueu, en cada cas, els constituents elementals del relat. Finalment subratlleu els recursos lingüístics específicament narratius

Text 1: Per a ells mil malediccions

Jessica Dubroff era una nena de set anys que havien decidit convertir en un monstre de fira. El seu pare, Lloyd Dubroff, volia que es convertís en el pilot d’avió més jove que travessava

Estats Units de costa a costa. La primera etapa (Califòrnia-Wyoming) va concloure sense problemes. Jessica va baixar de

l’avió i va declarar que estava tan contenta i excitada que no podia dormir. L’endemà, tot just després d’enlairar-se, l’avioneta va caure i van morir els tres ocupants: la

Jessica, el seu pare i l’instructor Joe Reid, que era el responsable legal del vol. La Jessica va morir víctima de l’explotació de la infància. Com les nenes prostitutes d’Àssia,

com els nois guerrillers de l’Àfrica o com els nenns del carrer de l’Amèrica del Sud. Per als seus botxins, mil malediccions.

(Joan Oliver: Avui, 18 d’abril de 1996, p. 4)

Text 2: Conte per a Isabel Conta el Gnom Sense Cognom una història ben trista: Això diuen que era una dona molt pobra, molt pobra i molt sacrificada. Un dia es disposava

a fer una sopa de quasi no res per a la seua família i, en passar el drap per la cassola, va apa-rèixer dins un gnom...

–Demana’m un desig i te’l concediré –digué el gnom. Però aquella dona no tenia ja cap desig. I com que era tan pobra, no contestà i va incorpo-

rar el gnom a la sopa.

Josep Vicent Marqués: Amors impossibles , p. 100

Text 3: Mafalda

Text 4: Fiat Punto Stile Text 5: Martini

02 Identifiqueu els elements que configuren la seqüència narrativa en els espots de Fiat Punto

i Martini. Tot seguit, observeu els punts de confluència i les diferències i indiqueu quina funció tenen els productes anunciats en el procés narratiu?

03 Analitzeu l’estructura interna (elements de la història) i externa (anàlisi del discurs narratiu) dels textos anteriors i comenteu les diferències més evidents entre el relat literari i la narra-tiva audiovisual.



2

04 Feu un inventari dels principals gèneres narratius que consumiu habitualment i, tot seguit, classifiqueu-los en el quadre que figura en el punt 2 (Els gèneres narratius) del dossier de teoria..

Rondalla, acudit, novel·la, curtmetratge...

Forma de transmissió Oralitat Escriptura Audiovisual

Literatura

Quotidià

Periodístic

Televisiu

Publicitari

Científic i tècnic

05 Identifiqueu en els espots que heu visionat algun dels recursos utilitzats en la narrativa

audiovisual per accelerar el ritme de l’acció.

06 El l’anunci de Martini s’utilitzen diversos indicis distribuïts estratègicament al llarg de l’espot per tal de suggerir una interpretació de la història contada. Identifiqueu-los i asse-nyaleu quina funció narrativa té cadascun.

07 Analitzeu els recursos tècnics relacionats amb l’enquadrament de l’escena que s’utilitzen en els anuncis de Martini i de Fiat Punto (vegeu la p. 10 del dossier de teoria): a) Composició: camp / fora de camp. b) Tipus de plans utilitzats i funcionalitat. c) Angle de visió o perspectiva. d) Moviments de càmera

08 D’acord amb les orientacions incloses en el quadre model de la pàgina 12 del dossier de teoria, redacteu la introducció per fer l’anàlisi d’un dels espots visualitzats a l’aula (Fiat Punto Stile, Levis 501, Axe o Martini)

09 Analitzeu l’estructura de la història contada en l’espot de Martini d’acord amb els criteris que conté el quadre general de la pàgina 12.



3

10 Analitzeu el discurs narratiu de l’espot de Martini, tot centrant l’atenció en els recursos visuals (especialment el temps, el punt de vista i els mecanismes de continuïtat) i en el re-gistre sonor.

11 Visioneu l’episodi «La Nissae cau atrapada a la teranyina», de la sèrie Shin Chan i identifi-queu les parts o macroproposicions de la seqüència narrativa. Tot seguit, indiqueu quin nar-rador conta cadascun d’aquests fragments i quin tipus de focalització (zero, interna o ex-terna) utilitza cada narrador.

A. Shin Chan se n’adona de les intencions de la venedora i li diu a sa mare que és a punt

de caure en el parany. Nissae, ressignada, li dóna la raó al seu fill i busca un altra ja-queta, davant la deseperació de la dependenta, que veu com se li escapa l’oportunitat de fer negoci. En treu una del penjador, se la mira il·lusionada i diu:

- Oh, mira aquesta és més elegant. Però, potser fa per més jove. - I ara!- diu la venedora- Què vol dir que fa per més jove? Si vosté ja n’és, de jove. Segur que li anirà la mar de bé. Ja ho veurà.

B. Nissae es va mirar la jaqueta i, davant les insinuacions malèvoles de la bruixa, va acce-

dir a emprovar-se-la sense fer-me cas. Però l’havia de salvar i vaig dir: -Ja no ets cap nena! Ja no ets cap nena!- Li vaig dir.- No et deixes enredar, Nissae. La mare no em va escoltar i la vella repelent la va enlluernar recomanant-li que en un

racó hi havia jaquetes que li agradarien. I després es va intentar desfer de mi. Però no-més ho va intentar.

C. Nissae va sortir corrents cap al racó que li havia assenyalat a venedora i Shin Chan va

intentar anar darrere de sa mare, però la dependenta li va dir: -Ei maco! Saps que ca a l’altra banda hi ha uns maniquins de noies amb tanga? - Eh? On dius que són?- li va faltar temps a Shin Chan per preguntar i, ràpidament,

se’n va anar en la direcció assenyalada. Mentre separava Shin Chan de sa mare, la dependenta va pensar que, sense la nosa

del petit, estava a punt d’assolir el seu objectiu. El nostre heroi, però, no semblava molt satisfet amb l’espectacle que li havia oferit la seua rival i, indignat, deia:

- Aquests maniquins no m’agraden: no m’agraden les noies que només tenen cul i no tenen cara.

12 Subratlleu els verbs de dicció utilitzats per introduir el discurs directe i l’indirecte en els fragments anterior. Tot seguit, substituïu-los per uns altres verbs per tal de modalitzar més el discurs del narrador.

13 Reescriviu aquest fragment, que és report narratiu d’un acte de parla, tot utilitzant diferents tècniques de representació de les paraules dels personatges:

Shin Chan va manifestar la seua desaprovació, tot expressant la seua manca d’interés pels maniquins que només tenen cul.

14 Transcriviu una de les dues historietes de Mafalda utilitzant diferents estils o tècniques a l’hora de reproduir les paraules dels personatges: estil directe, estil indirecte, estil indirecte lliure i report narratiu d’un acte de parla.

15 Quines diferències hi ha entre les diferents tècniques de presentació de les paraules dels personatges en un text narratiu? Es poden utilitzar els mateixos verbs per a l’estil directe i per a l’indirecte?



4

16 Analitzeu l’espot d’Apple Macintosh tot aplicant el model per a l’anàlisi de la narrativa pu-blicitària exposat en el dossier de teoria.

17 Ordeneu els fotogrames de l’escena de Casablanca, indiqueu quin tipus de pla s’ha utilitzat en cadascun i analitzeu quins criteris tècnics o artístics determinen l’elecció dels tipus d’enquadrament que ha efectuat el director. Tot seguit, visualitzeu la seqüència inicial de Set de mal, d’Orson Welles, i indiqueu en quants plans està muntada i de quin tipus són

a

b

c

D

e

f

g

h

i

j

18 Reconstruïu, a partir del producte final, el guió tècnic de l’espot de Martini.

Escena ......... Escenografia i rodatge

Seqüència .........

� Imatge � Banda sonora � Temps � Núm.

de pla Descripció de l’acció Enquadra-ment

Paraules Música i altres efec-tes

Pla Total

01 Arriba un cotxe luxós. El xofer obre la porta de darrere. Paisatge muntanyós de fons

GPG-l → - 00:18 01:16

01:16

02 Interior del cotxe. Les cames d’una dona amb una minifaldilla molt curta i un punyal a la lligacama.

PD-l → - 01:17 03-05

03:05

03

04

05



5

19 Llegiu els següents fragments textuals, subratlleu els marcadors d’integració lineal i classi-fiqueu-los d’acord amb la funció pragmàtica que realitzen en la construcció del relat:

a) Marcadors d’obertura o d’inici de la narració b) Marcadors de continuïtat c) Marcadors de conclusió o tancament

[01] Els raptors no li pegaren; només li embenaren els ulls i el muntaren a cavall amb les mans lligades a l’esquena. Breu: que el pastor fou portat en les ombres de la nit a la Vall d’Alcalà, on arribaren quan es feia de dia. (RV, 6: 44)

[02] La casa estava feta una ascla d’or i el carrer enramat amb murta, fulla de xop i algun brotet

d’alfàbega. Les campanes anaven al vol. Soltaren coloms blancs a l’eixir la parella, ja ca-sats, per la porta del temple; es tiraren piulets i coets; en fi, una memorable festassa. Després de la cerimònia, el convit i, en acabant, el ball. (RV, 3: 61-62)

[03] Fa molts, moltíssims anys, vivien, en el maset de les Nou Soques, al cor de les muntanyes

de Penàguila, quatre germans que deixaren renom per totes les serres de la contornada. (RV, 8: 69)

[04] Però ella, al capdavall, ja se sap!, me’l va convéncer. Total, que el dia vint-i-nou de setem-

bre, a mitjan vesprada, feren cap a Carrícola amb l’haca i el pollastre. Tot igual, és clar! (RV, 6: 19)

[05] L’endemà, feia sol, però hi havia més de mig pam de neu. Així i tot, Marçal llogà l’haca i va

dur Elvireta al port per baratar-la per la seua Beatriu. Eixiren en acabant de dinar, fan el camí del port i per fi truquen a la porta de la casiua. (RV, 3: 56)

[06] Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills

com a tres piques. (...) Així que van ser tots tres ben fadrins, son pare els cridà un dia i els digué: (...) (RV, 6: 59)

[07] El cerval comença a menjar-se la carn tot minso i fent un rum-rum de satisfacció que la

deixà meravellada. I en ser que se l’acaba, ella li posa un perolet amb aigua, i ell se la veu fins a la darrera gota. Llavors, atrevida, li passà la mà pel llom. L’animal es deixà acariciar un moment; però, de sobte, pegà un bot i desaparegué escales amunt. (RV, 3: 54)

[08] I, amb una lleugera flamerada, va desaparéixer per sempre. I encara que et semble es-

trany, recordaràs aquesta història cada any. (RV, 6: 24)

20 Analitzeu quin tipus d’informació que contenen els següents titulars de premsa i indiqueu,

d’acord amb la informació inclosa en la pàgina 19 del dossier de teoria, l’estructura lingüís-tica utilitzada en cadascun:

01. El Poder Judicial rebutja que els jutges hagin de saber català 02. Govern i Generalitat ajornen l'acord sobre el valencià 03. Brussel.les exigeix la retirada del pla d'Izar 04. L'assassinat de Fal.luja exaspera el món islàmic contra Washington 05. Jacques-Pierre Amette: "Brecht és un home dividit en dos" 06. Violentes protestes a Xile davant la visita de Bush 07. El Parlament demana que Zapatero no veti les seleccions 08. Scalextric i Gameboy, les joguines preferides 09. Més d'un milió de consoles es vendran aquest any a Espanya 10. Al fugir de classe 11. Esperant Kirchner 12. Martí de Riquer rescata les biografies dels trobadors 13. Serrat, a punt de deixar l'UCI 14. El Rei defensa a Rosario el mestissatge de l'espanyol 15. Claudia Schiffer posa amb la seva filla Clementine als braços al sortir de l'hospital a

Londres



6

16. Es ven pa amb la cara de la Verge 17. Espanya s'imposa a Anglaterra en la batalla del Bernabéu 18. Anglaterra s'indigna 19. I amb ell es va fer la llum 20. El Barça lluirà el logotip de TV3 a la samarreta

21 Sovint, la redacció dels titulars és una forma d’introduir ideologia en els textos informatius. Per tal de descobrir l’orientació ideològica que es transmet a partir dels titulars, realitzeu aquestes activitats:

a) Analitzeu els titulars següents i relacioneu cada titular amb el mitjà de procedència i amb l’orientació ideològica de cadascun:

El Mundo – El Periódico – El País – Las Provincias – Levante – ABC - Avui

01. La Unió Europea certifica la unitat de la llengua catalana (Avui, 19-11-2004, p. 11) 02. La UE tramita una sola traducción a la lengua denominada “valenciano” en la Comuni-

dad y “catalán” en Cataluña 03. Zapatero dice a la UE que catalán y valenciano son iguales, pero no aplaca a ERC 04. El gobierno impone en Europa la unidad de la lengua aunque defiende la doble denomi-

nación 05. La UE considera valenciano y catalán una sola lengua por la argucia de Maragall al co-

piar la traducción 06. La UE distribuye el certificado que constata que catalán y valenciano son la misma

lengua 07. Solana ajuda Zapatero a ratificar la unitat del català a Europa

b) Ara, indiqueu la possible procedència dels següents titulars i esbrineu l’orientació ideo-lògica del mitjà. 01. El fracaso de la ponencia sobre el idioma deja a la AVL en su peor crisis de imagen 02. La Audiencia Nacional pide a Suiza que compruebe si Carod tiene cuentas con miem-

bros de Batasuna 03. Carod Rovira exige a Zapatero que reconozca el catalán y el valenciano como un mis-

mo idioma 04. El Instituto de Estudios Catalanes asegura que los expertos niegan que catalán y va-

lenciano sean distintos 05. La UE iguala el catalán y el valenciano como una misma lengua 06. Rajoy define el reparto de papeles en Valencia y pide a Zaplana que se dedique al Con-

greso 07. Zaplana diu que el PP va perdre el 14-M per "un atemptat teledirigit" 08. Rajoy reprende a Zaplana y le dice que se dedique a su trabajo en el Congreso 09. Rajoy respalda a Camps en el PP valenciano y pide a Zaplana que se ocupe del Con-

greso 10. Camps da por lograda la unidad del partido y garantiza que el PP “no fallará” c) Finalment, canvieu la redacció dels titulars de l’activitat anterior per introduir en cada cas una orientació ideològica diferent:



7

22 Identifiqueu els elements que configuren la macroestructura (estructura del contingut) i la superestructura d’aquesta notícia de premsa

La primera esposa del científic, Jane Wilde, va ser qui va contractar la seva futura muller

Stephen Hawking es casarà amb la seva infermera

Redacció LONDRES El gran científic Stephen Hawking, hereu directe dels pensaments d’homes com Galileu o Newton, es torna a casar després de quatre anys de separació de la seva primera esposa, Jane.

El professor Stephen Haw-

king, un dels científics més famosos del món i autor del llibre Història del temps, es casarà amb la seva infermera, Elaine Mason, segons ha publi-cat el rotatiu britànic The Daily Telegraph. Hawking, de 53 anys d’edat, que amb només vint anys va començar a patir esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia del sistema motor neuronal que desemboca en una paràlisi total, es casarà amb la seva infermera el pròxim 16 de se-tembre en el registre civil de Cambridge, al nord de Londres.

També cerimònia religiosa El mateix diari londinenc afirma que després de la boda civil hi haurà una cerimònia religiosa i una recepció a la localitat de Madingley Hall, que és molt a prop de Cambridge.

El científic es va divorciar fa quatre anys de la seva esposa, Jane Wilde, després d’haver-hi estat casat vint-i-sis anys. Jane que, curiosament va ser qui va contractar Elaine Mason perquè l’ajudés en les constants aten-cions que el seu ex-marit ne-cessita, ha declarat que desco-neixia els plans de Stephen i va afegir que la seva filosofia és la de “mantenir les coses dintre del límits de la tranquil·litat”. Aquestes intencions van lliga-des a un intent d’evitar proble-mes emocionals als tres fills que van tenir Stephen i Jane.

Tot i que Hawking necessita atencions constants les vint-i-quatre hores del dia, això no l’impedeix exercir com a pro-fessor de matemàtiques de la prestigiosa Universitat de Cambridge.

Nascut el 8 de gener Stephen Hawking va néixer el 8 de gener de 1942, just tres-cents anys després de la mort de Galileo Galilei. A part d’aquesta coincidència, gràcies als seus importantíssims estu-dis sobre els forats negres de l’Univers, ha estat considerat un home de la mateixa categoria científica que Galileu, Newton o Albert Einstein. La seva terrible malaltia, d’origen desconegut, no li afecta la capacitat de pen-sar. De fet, la forçada immobili-tat l’ha obligat a pensar molt més. “La veritat és que he tingut molta sort en haver pogut se-guir pensant”, ha declarat.

Avui, 7 de juliol de 1995, p. B11

23 Analitzeu els mecanismes de referència utilitzats per cohesionar la notícia anterior



8

24 Corregiu les errades de referència en les següents notícies breus

Mor Kamen

Redacció LONDRES Michael Kamen, un dels més destacats compositors de bandes sonores dels darrers anys, va morir ahir a casa seva, a Londres, a 55 anys. La carrera del compositor va abraçar també el tre-ball amb destacades bandes de rock com Aerosmith i, en especial, Pink Floyd. El compositor va ser el responsable dels arranjaments orquestrals de The Wall, un dels treballs mítics de la banda. Nominat a l’Oscar per les cançons que va compondre per a Robin Hood, príncep dels lladres i Don Juan de Marco, Kamen també va compondre les bandes sonores d’Open Range i X-Men, així com les sagues de La jungla de cristal i Arma letal entre d’altres.

Clapton actuarà a Barcelona

Redacció BARCELONA Eric Clapton actuarà el pròxim 24 de març al Palau Sant Jordi de Barcelona en l’únic concert que oferirà a l’Estat, segons ha informat la promotora Gay and Company. Clapton basarà el seu con-cert en el seu últim disc, Eric Clapton live; aquest disc està enregistrat en directe i recull algunes de les seves composicions més famoses. Les entrades per al concert de Clapton es posaran a la venta el pròxim 25 de novembre al Servicaixa.

25 Completa les frases següents amb les formes adients dels verbs que apareixen entre pa-

rèntesis:

• Jo ....................... (ser) pessimista: sempre ....................... (perdre) l’esperança.

• Ja ....................... (saber) que jo no .................. (voler) parlar-ne, d’això: ho ....................... (sentir) molt.

• L’any passat, quan vosaltres ....................... (viure) ací us ....................... (queixar), però ....................... (permetre) la disbauxa.

• En aquella època nosaltres ....................... (creure’s) tot el que ....................... (dir) els amics.

• He estat ..................... (viure) cinc anys a París i ara no em ....................... (perdre) per res del món cap possibilitat de tornar-hi.

• ................................ (estar) tan nerviós que no es va adonar que no ......................... (dur) la cartera.

• M’havien ............................. (admetre) per realitzar les proves d’ingrés, però estava ....................... (ploure) a bots i barrals i vaig arribar tard al primer examen.

• Fa més de quinze dies que et ............................. (deixar) les dues novel·les i encara no me les ..................................... (tornar).

• Anit, quan ella ............................. (arribar) a ma casa, nosaltres ................................ (traduir) el text d’anglès.


26 Identifica els usos incorrectes de les formes no personals i substitueix-les per les formes normatives:

¨ El futbolista ha rebut un colp molt fort, trencant-se la cama. ......................................................

¨ Laia va presentar una reclamació i finalment l’han admesa. .......................................................

¨ Segons les declaracions de l’arbitre, no va ocurrir res. ......................................................

¨ El haver pogut frenar a temps em va estalviar la multa. ......................................................

¨ Quan va telefonar serien tres quarts de dues. ......................................................

¨ Recorda que tens que deixar-me el llibre de Biologia. ......................................................

¨ Hi ha que ser més espavilat i no molestar-se per tan poca cosa ......................................................

¨ Si voleu venir amb nosaltres, heu de ser puntuals. ......................................................

¨ Quan va arribar el seu germà, devien ser les deu tocades. ......................................................

¨ Recorda el que va dir el metge: deus de beure molta aigua. ......................................................

27 Substitueix les formes verbals incorrectes de la relació següent per les formes normatives

corresponents:

imprimit .................. perguem ..................... tinguent ....................... senteix .................... prengam .................. traicionar..................... begueu ....................... obrit ................... poguent .................. concluir ..................... detès ....................... obtés .................... tragut .................. isquent ..................... respongut ....................... garantitzar ............. traiem .................. vegent ..................... vullc ....................... fagen ....................

28 Relacioneu aquestes frases fetes basades en el verb haver-hi amb el seu significat i proveu d’escriure una frase amb cadascuna:

a) haver-n’hi prou 1. haver-hi cert malestar b) haver-hi gat empiulat 2. no existir autoritat c) no haver-hi mans 3. no haver-hi més recursos d) haver-hi per donar vendre 4. haver-hi motiu ocult e) no haver-hi més cera que la que crema 5. sobrar temps f) haver-hi mar de fons 6. haver-hi suficient d’una cosa g) no haver-hi ni rei ni roc 7. abundància h) haver-hi més dies que llonganisses 8. no haver-hi manera

29 Tots els infinitius de la llista següent són barbarismes. Apunteu-ne la forma correcta a la vora de cadascun.

01 omitir: ........................... 02 admitir: ........................... 03 incurrlr: ........................... 04 incluir: ........................... 05 pertenéixer: ........................... 06 permanéixer: ........................... 07 infundir: ........................... 08 transmitir: ........................... 09 remitir: ........................... 10 rebatir: ........................... 11 establéixer: ........................... 12 agraéixer: ........................... 13 corrumpir: ........................... 14 recluir: ........................... 15 infundir: ........................... 16 favoréixer: ........................... 17 concebir: ........................... 18 entorpelxer: ........................... 19 engrandéixer: ........................... 20 permitir: ........................... 21 ocurrlr: ........................... 22 irrumpir: ........................... 23 difundir: ........................... 24 excluir: ........................... 25 concluir: ........................... 26 percibir: ...........................



10

30 Els verbs de la tercera conjugació segueixen dos models: els purs es conjuguen com dor-mir i els incoatius com servir. Indiqueu si són purs o incoatius els verbs de la relació se-güent:

sortir – mentir - discutir – conduir – cosir - seguir – assortir – resumir - acudir – aplaudir – construir - assentir - corregir – divertir – partir – traduir - presumir –

seguir – sentir – consumir – acollir – recollir – escopir – bullir

31 Feu la concordança de gènere i nombre del complement directe amb la forma de participi del verb que hi ha entre parèntesis:

a) He reclamat les dades però no les he ....................... (PODER) aconseguir. b) Les teues amigues, les he ....................... (VEURE) passar fa un moment. c) Per què no em furte les claus, me les he ....................... (HAVER) d’amagar. d) Aquelles plantes, me les he ....................... (FER) enviar del Japó. e) Aquests pantalons notis? Els he ....................... (COMPRAR) en uns grans magatzems.

32 Ompliu els buits de les frases següents amb els participis dels verbs indicats entre parèn-tesis. Recordeu que el participi de les formes verbals compostes ha de concordar amb el complement directe si aquest ha estat substituït per un pronom feble.

01. El meu germà li ha ....................... (OFERIR) més diners que Toni per la guitarra, però ella no

li l’ha ....................... (VOLER) vendre. 02. He ....................... (PASSAR) l’estiu a Grécia i la veritat és que me n’he ....................... (ENAMO-

RAR). 03. Mira’m, company, mira’m! Som vius! Hem ....................... (VÉNCER)! 04. Maria s’ha (BEURE) el meu got de llet. 05. Encara no has ....................... (IMPRIMIR) el meu currículurn? Ja ho hauries d’haver .......................

(FER). 06. La Cristina ha ....................... (ROMANDRE) una bona estona i després se n’ha anat. 07. El treball m’ha ....................... (RETENIR) massa temps en aquest lloc. 08. Núria ja t’ha ....................... (EXPLICAR) cinquanta voltes la seua teoria, i tu encara no l’has

....................... (COMPRENDRE). 09. Disculpa: arribe tard perquè m’he ....................... (DISTRAURE) parlant amb Pere Jaume. 10. Han ....................... (ESTABLIR) uns criteris nous i han ....................... (RECOBRIR) la tomba de

flors. 11. Aquest palau ha ....................... (PERTÀNYER) a la família dels Corella. 12. M’ha ....................... (FER) molta llàstima. Ho hauries d’haver ....................... (VEURE): ha .......................

(ESTRÉNYER) els punys i ha ....................... (COMENÇAR) a plorar. 13. Ha ....................... (COMPONDRE) una cançó preciosa. 14. Disculpe: crec que m’ha ....................... (CONFONDRE) amb una altra persona. 15. No sé qui ha ....................... (DIFONDRE) la notícia. 16. Encara no he ....................... (ENTENDRE) com és que l’han ....................... (ADMETRE). 17. M’ha ....................... (DOLDRE) molt escoltar en la seua boca que jo sempre he .......................

(DEPENDRE) dels altres. 18. Si la porta no s’obri és perquè no l’has ....................... (EMPÉNYER) amb prou força. 19. El múscul s’ha ....................... (CONTRAURE). 20. El tribunal l’ha ....................... (ABSOLDRE) i ha ....................... (DIFONDRE) tots els arguments

que l’exculpen.



11

33 Algunes de les frases següents —solament algunes— presenten gerundis de posterioritat i són, per tant, agramaticals. Detecteu-les i corregiu-les:

a) Em vaig curar bevent molta aigua. b) Passà tres dies i tres nits vigilant el sostre, tornant a la vida el quart dia. c) Vaig presentar la sol·licitud el dia 3, començant a treballar dos dies després. d) Va tenir quatre filles, tenint la major d’elles una rosa gravada a la galta esquerra. e) Va fer una bona gestió com a alcalde, recollint-ne els fruits en les següents eleccions

municipals. f) L’Andreu va aconseguir una bona fortuna treballant només tres hores al dia. g) E1 cosí de 1’Encarna parlava als sis mesos, tocant el piano als quatre anys. h) Et faràs ben alt menjant galetes Gusalt. i) Envejant els altres, t’oblidaràs de ser tu mateix. j) Oblidant la terra on vas nàixer no aconsegueixes ser més universal: seràs un desgraciat,

pagant amb indiferència qui bé et va criar. k) Ahir es va estavellar un autobús al Coll de Rates, morint-se’n set dels ocupants. l) Has de preparar la dissolució afegint aigua al líquid que hi ha en aquest matràs.

34 Algunes de les oracions següents fan un ús incorrecte del gerundi. Indiqueu quins gerundis són incorrectes o poc recomanats i expliqueu per què.

01 Cada vegada cridava més, perdent així la poca credibilitat que li quedava. 02 Passejant pel carrer s’ha trobat un amic de la infantesa. 03 Havent dinat, vam tornar cap a casa. 04 He calculat el cost de l’operació, trobant-lo excessiu. 05 Tocant així el violí, segur que la Maria s’hi guanyarà la vida. 06 Aquí el raïm s’ha cultivat de sempre, essent la base de l’economia comarcal. 07 Fullejava el diari tot passejant. 08 El davanter ha rebut una empenta, caient dins l’àrea. 09 Avuj ha estat aprovada la llei regulant l’impost de successions. 10 Aprendràs a fer anar l’ordinador bo i treballant-hi. 11 Ho ha resolt tot fent servir / bo i fent servir la seva influéncia. 12 Tot sent tan bons jugadors, han perdut.

35 En les frases següents hi ha algun error normatiu. Indiqueu quin és i corregiu-lo.

a) He estat visquent cinc anys a París. b) No vullc que m’acompanyes al metge. c) Estava tan nerviós que li quea la cartera de les mans d) M’han admitit per realitzar les proves d’ingrés

36 Indiqueu si són correctes o incorrectes els usos verbals en les frases següents i expliqueu-ne els motius:

01. S’han de caminar deu quilòmetres. 02. De la seua pell emana tendresa 03. EI director ha informat desfavora-

blement la proposta. 04. Li he obsequiat un vestit negre. 05. He recorregut la sentència. 06. Sempre complesc amb les meues

obligacions. 07. El comentari ha corregut tot el país. 08. No ha volgut donar-li de beure.

09. Necessite dels teus consells. 10. Un tractor tirava de la carrossa. 11. S’han baixat del cotxe de seguida 12. La teua germana s’ha aprimat molt. 13. He eixit de casa amb presses i

m’he caigut per l’escala. 14. M’he despertat molt tard avui. 15. És un bon esportista i entrena tots

els dies.


37 Completeu els espais buits del text següent amb la forma verbal adequada dels verbs indicats:

Anagrama .......................... (PUBLICAR) ‘Austerlitz’, el seu llibre més ambiciós so-bre un orfe de l’Holocaust

La literatura alemanya ...................................... (PERDRE) el seu escriptor més anglès

Redacció BARCELONA W.G. Sebald ........................ (MORIR) d’un accident a Anglaterra, on va ‘emigrar’ fa més de trenta anys per superar passat present en les seves obres. Sebald ........................ (ESTAR) considerat un dels grans de la literatura europea actual, amb títols com Els emigrats, Vértigo i Austerlitz. Malgrat que ........................ (FER) més de trenta anys que ........................ (VIURE) a Anglaterra, no ........................ (HAVER) oblidat mai la seva llengua natal del poble de Wertach: un alemany precís, farcit de bavarès i arcaismes. L’ús de la llengua i la seva rica sintaxi el ........................ (CONVERTIR) en un autor de culte, ........................ (ELOGIAR) per la crítica, sobretot la del seu país d’acollida.

...................... (COMPAGINAR) la literatura amb la pràctica docent a la Universitat d’East Anglia. També ........................ (ESTAR) professor de les de Manchester i Norwich. ........................ (COMENÇAR) a publicar tard, a 43 anys, i ara ........................ (SER) al cim de la seva carrera. En els darrers anys, el seu nom ........................ (SONAR) per al Nobel.

Era, però, un home que per damunt de tot ........................ (DEFENSAR) el seu ritme. ........................ (ODIAR) els saraus literaris i alguns invents del segle, com l’ordinador. ........................ (FER) gala d’una educació que el feia semblar un gentleman anglès, malgrat els seus orígens. Es considera-va bilingüe però ell mateix ........................ (DIR) que no era capaç de fer literatura en anglès. Tots els seus llibres ................ (SER) ........................ (TRADUIR) en aquesta llengua i ell en ..................... (SUPERVI-SAR) el procés. Marcat pel desarrelament, els seus llibres ........................ (SER) plens de detalls i dades que es van ........................ (SUCCEIR), ........................ (PROVOCAR) una intensa melancolia que ell ........................ (CONSIDERAR) que era clau per a l’acte creatiu.

Divendres a la nit, un camió ........................ (POSAR) punt final a la seva vida quan ........................ (PATIR) un infart mentre ........................ (ANAR) amb cotxe amb la seva filla, que ........................ (RESUL-TAR) ferida en l’accident. ........................ (TENIR) 57 anys.

Les obres per passar a la història En català, Sebald ........................ (FORMAR) part de la MOLU, d’Edicions 62, que té a les seves files Els emigrats, en traducció d’Anna Soler Horta. En castellà, el llibre el va traduir Debate, que tam-bé ........................ (COMPTAR) amb Los anillos de Saturno i la tardor vinent ........................ (PUBLICAR) Vértigo. Anagrama serà l’encarregada de publicar pòstumament l’autor, ja que ........................ (EDI-TAR) Austerlitz, la seva última novel·la ........................ (TRADUIR) a l’anglès. Sebald té un altre llibre només en alemany, Lufkreig. És imprecís qualificar de novel·les els llibres de Sebald, si més no, no ........................ (SER) novel·les en el sentit tradicional. Els seus títols ........................ (BARREJAR) la ficció amb la realitat i ........................ (PRENDRE) elements d’altres gèneres, com el reportatge, les memòries i l’assaig. Fins i tot, Els emigrats ........................ (COMPTAR) amb fotografies per il·lustrar els temes recurrents en l’autor: la nostàlgia, la identitat, l’Holocaust, els escriptors morts i el des-terrament.

Avui, 18-12-2001, p. 3

B. Activitatsperaire/textos/R16-act3.pdf · Llengua catalana (R16) · Curs 2004 -05 Tema 3 ·...

Documents

Transcript of B. Activitatsperaire/textos/R16-act3.pdf · Llengua catalana (R16) · Curs 2004 -05 Tema 3 ·...