DIUMENGE · 1 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15107 - AVUI / Any XLI. Núm. 13977 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1818

70-1

1901

65T

L’ESPORTIU

Continua sense guanyar a forai empata amb l’Osasuna (2-2)

El Barça esdeixa perdredos punts més

Nélson Semedo en plena jugada ■ EFE

Futbol

DESIG · L’ANC anima a sortir alcarrer per recobrar la iniciativaciutadana i no limitar-se nomésa reaccionar a la repressió

PREPARATS · La Diadaescalfa motors i les inscripcionsper participar en la mobilitzaciómantenen la tendència a l’alça

ENTREVISTA Elisenda Paluzie

“Hem de recuperarel poder de laciutadania”

P8-10

“Ja des dels seus inicis, Catalunya fou unlloc de pas, un lloc d’acollida i d’integració,de convivència i de tolerància”

El meu país Josep M. Soler P12

El figuerenc Bruno Pérez va sernomenat dijous i destituït divendres

Nacional P15

L’Aragó fa cessar un càrrecperquè és independentista

Els manifestants van recórrer el centre de Londres fins a la residència de Johnson, a Downing Street ■ EFE

EUROPA-MÓN P26

Milers de persones, contra el tancament del Parlament britànic

Més pressió sobre Johnson

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

a ser precisa-ment a finals

d’un mes d’agost queens va deixar JordiCarbonell, just ara hafet tres anys. Carbo-nell va ser un lluitador

antifranquista coherent fins al darrerdia, militant de la llengua i del país, unhome culte, amb conviccions fermes iun cor enorme. Va ser ell qui va pro-nunciar dalt de l’escenari d’un acte po-lític una frase que ha marcat tota unageneració de militants de l’indepen-dentisme català: “Que la prudència noens faci traïdors.”

Era l’11 de setembre de 1976 a SantBoi, just sortíem de la llarga nit delfranquisme, i alguns sectors del cata-lanisme tenien encara la por al cos imassa ganes de passar pàgina depressa. Carbonell va parlar en nom del’Assemblea de Catalunya i va ser laveu de la consciència de tot un movi-ment. Quaranta-tres anys després, se-gurament podríem convenir que l’ad-vertiment de Jordi Carbonell no era enva; precisament un excés de prudènciaens va dur a conformar-nos amb unautonomisme que ens ha anat tres ta-lles petit des del primer dia i que ensha dut a la situació asfixiant i insoste-nible d’avui.

Jordi Carbonell fa tres anys que ensva deixar, però cada any quan s’acostala diada de l’Onze de Setembre empregunto què ens diria, quin adverti-ment ens llançaria amb el puny alçat ivestit amb aquella elegància, des dedalt d’un escenari. I seguramentaquesta diada ens tornaria a advertirdels costos de ser prudents. A les por-tes d’una sentència que busca escar-mentar-nos, cedir a la por seria deixarguanyar la repressió. I per això segura-ment ens diria que cal assumir riscos iseguir perseguint els objectius políticsque ens han dut fins aquí.

I com a gran defensor de la unitatcivil del poble català i de la transversa-litat del moviment sobiranista –ell vaser el primer d’introduir la fórmula“nous catalans”– Carbonell segura-ment també ens diria que la resposta ala sentència hauria de ser àmplia itransversal, a més de contundent. Unaresposta del vuitanta per cent de la so-cietat catalana i no pas del cinquanta,perquè el vuitanta és, al cap i a la fi, lapart de la societat catalana que no es-tà disposada a deixar-se arrabassar lademocràcia.

V

Keep calmMarina Llansana

Que laprudència noens faci traïdors

lguns diran que no hi ha calorbonica. Jo dic que hi ha una ca-lor lletja, més lletja que les al-

tres, i que aquesta calor es manifestal’última setmana d’agost i les dues pri-meres de setembre. Fins cap allà l’On-ze, data sensible. Té de diferent de lesaltres calors de l’estiu que aquesta fasegregar una suor que pica a la pellcom petites mosques. Les mosques re-als es fan presents. Avui, divendres,n’he vist unes sobrevolant una paradade carn, al mercat. Funesta presència.Una altra mirava de penetrar en unapinya partida per la meitat, a la verdu-leria. L’esforç era inútil: el tall de pi-nya estava protegit per una membra-na de plàstic. Què farem quan haginprohibit totalment els plàstics? Lesmosques estan molt pendents de larestricció. Una tercera em voltava pelcap. L’espantava, i tornava. Les mos-ques aprecien tots els sabors: la pinyadolça, les figues de coll de dama i tam-bé les humitats salades de la pell hu-mana. En tot l’estiu no havia vist capmosca. Ha hagut de venir el finald’agost i el principi de setembre.Abans-d’ahir o l’altre va ploure de

A

gust. El refrescament de l’aire va seruna il·lusió passatgera. Aquella plujaha situat a l’aire petites gotes en sus-pensió que fan l’efecte de lupa sota elsol. És la calor lletja. Si les mosques re-vifen, les aus se’n van espantades.L’home del temps acaba de dir que lesorenetes, les cigonyes i altres volàtilshan començat avui una evacuació sob-tada. Fugen esperitats de la calor queno ofereix cap confort. Com que no po-dem fer com els ocells perquè la casala tenim aquí, ens tornem també en-ganxosos i inclements. Venint delmercat, una senyora que a penes co-nec m’ha explicat les penes pròpies i

m’ha recitat una poesia. Un senyorque sí que conec m’ha descrit amb totdetall un viatge que acaba de fer perun país oriental la capital del qual hau-ria de consultar en un mapa perquè noem sona gens ni el país ni la capital. Lihe suggerit de posar-nos a l’obra. M’hadit que ha passat tanta calor als parat-ges visitats que aquí tot li és fresca, iha continuat amb l’exposició de l’itine-rari sota el sol inclement i amb la mos-ca al nas i a l’orella.

Tornem de vacances quan la calores fa lletja. Els polítics, també. Algunss’han mantingut actius tot l’agost, pe-rò de la majoria no se n’ha sabut resen tot el mes. Potser alguns dels quetornen ho fan refrescats i amb el pro-pòsit d’esmenar les atzagaiades quehan proferit tot l’any. Es troben ambl’impacte de la calor lletja, i reincidei-xen. Tan bé que estàvem els que noens hem mogut de lloc. Haurien de di-latar les vacances. Fins passat l’Onze?Per exemple. O mantenir-se en silencii inactius fins que la calor lletja es des-activés, plogués, refresqués i les mos-ques sucumbissin. Fins llavors, cap de-cisió, cap paraula, cap més esguerro.

“Pica a la pell,porta mosques i esfa present a finald’agost i el setembre

Vuits i nous

Calor lletjaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

onvençut que la societat civil fa-rà el que ha de fer i la Diada d’en-guany tornarà a ser una jornada

de protesta i reivindicació massiva, haarribat un punt en què l’independen-tisme ha de demanar (exigir, de fet) ala classe política que s’aclareixi d’unapunyetera vegada (amb perdó per l’ex-pressió). Vist que ha caducat el que te-níem, l’independentisme hauria dedisposar d’un nou manual d’instruc-cions, una mena de prospecte, perquè,com amb els medicaments, en sabés-sim els ingredients, la composició i, ésclar, els seus avantatges i els seus pos-sibles efectes secundaris o adversos.Estaria bé, vull dir, saber d’una vegada(d’una punyetera vegada, anava a dir)qui és qui i qui defensa què. Quan Ga-briel Rufián i Joan Tardà proposenanar a eleccions i un govern que inclo-gui els comuns, ho defensen ells oERC? Si ERC vol un avançament elec-toral, com ho sembla dia sí i dia tam-

C “Estaria bé saberd’una vegada qui ésqui i qui defensaquè. Aclareixin,sisplau, el panorama

bé, per què no ho diuen clarament?Quan Oriol Junqueras diu que “totpassa pel diàleg i una negociació”, iMarta Rovira sosté que “som en unconflicte polític i això implica confron-tació, encara que mai sigui volguda”,estan dient el mateix? I de l’espai ex-convergent, o postconvergent, que nosé mai com defeinir-lo, ja ni els en par-lo. El PDeCAT ha anunciat que aquestsetembre el dedicarà a fer consultesals seus associats sobre el futur amb

JxCat. Que facin via, també. Perquè,quan Puigdemont diu que “l’únic camíque ens pot garantir l’objectiu passa,lamentablement, per una inevitableconfrontació amb l’Estat”, hi estàd’acord Mas? Hi està d’acord Campu-zano o Pascal? Què és JxCat? Què és elPDeCAT? I quina relació hi ha de totplegat amb la Crida? Quan Bonvehíacusa ERC d’“aparcar l’independentis-me i adoptar tesis convergents que ha-via combatut enèrgicament en el pas-sat”, on hem d’entendre que és ell i elPDeCAT? Jo, ja ho he dit en més d’unaocasió, no en soc pas partidari, d’anara eleccions (i menys si és com a res-posta de la sentència de l’1-O), peròcom que la flaire electoral és moltgran, em penso que els hauríem de de-manar (exigir, de fet) que abans queres refessin aquest prospecte que ensha caducat. I que ens aclarissin qui ésqui, i qui defensa què. I després, si vo-len, que convoquin eleccions.

El manual d’instruccionsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Ens situem ja a les portesd’un altre Onze de Setembre

i s’acceleren les dinàmiques pelspreparatius dels nombrosos actesque cada Diada s’organitzen arreudel país. Amb la manifestació con-vocada per l’Assemblea NacionalCatalana com a referent des del2012. Enguany amb el lema “Objec-tiu independència” omplirà la plaçaEspanya de Barcelona i les princi-pals artèries adjacents. Catalunyaviu moments de trasbals polític il’independentisme està immers enun intens debat intern. Però la Dia-da Nacional de Catalunya és unajornada per posar de manifest la vo-luntat de ser dels catalans i reivindi-car les llibertats nacionals perdu-des fa més de 300 anys. Persistei-xen les raons de país per participaren una nova mobilització massivaperquè els motius històrics per ce-lebrar la Diada són inherents al fetnacional català. I perquè els objecti-us que van propiciar la primeragran manifestació de l’ANC el 2012són vigents i s’incrementen: reivin-dicar el dret a tenir un estat propi,denunciar l’opressió d’un Estat queaplica a Catalunya un inassumibleespoli fiscal i que supura catalano-fòbia i ara, a més, evidenciar la re-pressió contra l’independentisme,que té com a punta de llança elspresos polítics i exiliats.

Aquesta Diada ha de ser unclam contra totes aquestes imposi-cions, un pas més per assolir la in-dependència i una primera respos-ta a la sentència de l’1-O del Su-prem en què cal exigir l’allibera-ment immediat dels presos i l’abso-lució. L’11-S ha de tornar a ser en-guany una expressió de país al mar-ge de les picabaralles polítiques perfer avinent que la defensa pacíficadels drets fonamentals dels cata-lans continua sent una sòlida reali-tat contra la qual s’estavella la in-transigència de l’Estat espanyol.

Sobren raonsper participaren la Diada

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Quan falten deu dies per a la celebració de l’Onzede Setembre, l’ANC demostra que, per sobre deles picabaralles polítiques, la Diada ha de tornar aser la festa major de l’independentisme. La ingentfeina que suposa organitzar-la seria impossiblesense el suport dels voluntaris.

ASSOCIACIÓ D’EDITORS EN LLENGUA CATALANA

Preparant un nou èxit

L’avinguda de la Catedral de Barcelona tornaràa ser l’escenari de la Setmana del Llibre en Català,una mostra del tot imprescindible per a autors ilectors. La vitalitat del món literari està en un bonmoment, i iniciatives d’aquest tipus contribueixena consolidar-lo.

-+=

-+=

Mala forma de fer políticaMaru Díaz

Iniciativa imprescindibleMontse Ayats

-+=

Elisenda Paluzie

La responsable de Ciència i Universitat del governaragonès ha demostrat tenir poc apresos valorscom ara la llibertat de pensament. Ha fet cessarun càrrec amb un currículum professional brillanta causa de les seves inclinacions polítiques, que,casualitat, són favorables a la independència.

CONSELLERA DEL GOVERN D’ARAGÓ

PRESIDENTA DE L’ANC

http://epa.cat/c/q9zfis

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

L’alt cost del‘low cost’

yanair és de nou notícia per l’amenaça de tancar lesbases a Tenerife Sud, Gran Canària, Lanzarote i

Vilobí d’Onyar. A més dels diners públics que percep (3,5milions d’euros anuals de les administracions catalanespels vols que operen a l’aeroport Girona-Costa Brava), laseva immensa rendibilitat es basa també en un tractelaboral que voreja l’explotació. Darrere un bitllet de 10euros s’hi amaga el mateix que darrere una samarreta de2 euros, i no és precisament un model admirable denegoci i ni de bon tros sostenible. Sabem perfectament

que el low cost comporta un alt cost.Ryanair esdevé paradigma de laperversió del nostre estil de vida,que, segons el sociòleg StephanLessenich, ens mena a gaudir d’unsprivilegis consumistes a costa demalmenar els drets aliens. (Lasocietat de l’externalització, Herder,2019). Lessenich planteja realitats

incòmodes que preferim ignorar sobre el costat obscurde la nostra modernitat occidental. Molt preocupat perles desigualtats globals, sosté que el sistema no enspermet ni tan sols actuar com a bones persones perquèfins i tot els més pobres del món ric es troben abocats ainfligir danys a grups encara més desafavorits –comprarroba low cost: treball esclavitzat– i a contribuir a l’espolidels recursos naturals i a la devastació del planeta. Esteminstal·lats –diu– en les normes de l’individualisme liberal,en una orgia d’excés per damunt i contra les possibilitatsdels altres a qui destruïm –i ens destruïm.

R

Els privilegisconsumistesdestrueixenels drets delsaltres i ensdestrueixen

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president del governespanyol, Pedro Sánchez,amenaça per segon dia desuspendre l’autonomia i nomésofereix votar un nou Estatut

10anys

20anys

L’Estat garanteix ara vacuna al60% de la població. El governcentral avançarà els dinersper adquirir-la però la facturala pagarà cada comunitat.

L’agost trenca la tendènciaa la baixa de la mortalitat a lescarreteres. En els primers vuitmesos hi ha hagut 395 mortsa Catalunya.

Fantasma del 155 Vacuna garantida Més mortsTal diacomavui fa...

l 10 de juny de1944, mentre uns

400 quilòmetres mésal nord es lliurava labatalla de Normandia,una divisió de la SS

alemanya va entrar a la petita poblaciód’Oradour-sur-Glane, a l’Alta Viena, alcentre de França. Els nazis, amb l’excu-sa que els vilatans ajudaven la resis-tència, van separar homes de dones iinfants; uns 200 homes van ser afuse-llats repartits per diferents indrets delspobles i més de 400 dones i infantsvan ser cremats vius dins de l’església.El govern de Charles de Gaulle va deci-dir que, al contrari del que es va fer a lamajoria de ciutats franceses, aquestano seria reconstruïda i que quedaria talqual per recordar la barbàrie nazi.Aquest estiu hi he pogut anar. L’anticpoble és un museu, un museu a l’airelliure que es pot visitar lliurement. Hasde pagar si també visites el memorial,un memorial on, entre moltes altrescoses, hi ha, en un passadís, el nom,una petita història i una fotografia decadascun dels habitants assassinatsaquell dia.

Aquest passadís o les carreteres deNormandia plenes d’imatges dels sol-dats que van morir a les seves platges;el Museu d’Airborne, al primer poblealliberat, Sainte-Mère-Eglise, on s’ex-plica, amb nom i cognoms, la històriade cadascun dels paracaigudistes quehi van arribar el Dia D, i els memorialsque són els cementiris militars que hiha la zona –no us perdeu l’americà,però tampoc l’alemany– em van ferpensar en les diferències amb el quehem viscut, i, malauradament, vivim, al’Estat espanyol, respecte als lluitadorsa favor de la llibertat que aquí, però,van perdre la guerra.

Massacres com ara la de Badajoz,amb uns 4.000 civils afusellats; la de lacarretera de Màlaga, amb gairebé5.000 refugiats metrallats mentre fu-gien de la població, i els salvatgesbombardejos sobre Barcelona, Grano-llers o Lleida, a casa nostra, o a Gerni-ka o el mercat d’Alacant, amb més de400 morts, per dir-ne només quatre,han de ser recordats amb plaquetes allloc dels fets mentre Espanya continuatenint el gran honor de ser el segonpaís del món amb més morts enterratsen fosses comuns rere Cambodja. I nonomés això, dia rere dia hem d’escoltarintel·lectuals espanyols negant aques-tes massacres o atribuint-les, senseposar-se vermells, als republicans, ocriticant els qui, com la Generalitat, in-tenten dignificar aquells morts.

E

Full de rutaJoan Rueda

Oradour-sur-Glane

“Aquesta Diadaha de ser l’inici de laconstrucció de laRepública Catalana

l casc de seguretat és un elementde protecció en múltiples situa-cions de risc. L’utilitzen bom-

bers, mecànics, serveis mèdics d’emer-gències, ciclistes, entre d’altres, inclo-ses les enxanetes que coronen els cas-tells. Però sobretot és la indumentàriaper excel·lència dels treballadors de laconstrucció; dels que construeixencarreteres i edificis, ponts i gratacels, idels que es proposen construir repúbli-ques independents. Els faedors de re-públiques independents porten cascgroc. I el seu color és groc perquè no potser cap altre. És el color reglamentaridels cascos dels treballadors de la cons-trucció, dels que mouen terres, delsque aixequen bastides i col·loquen elsmaons, un a un. Dels que es posenmans a l’obra, literalment, i transfor-men la realitat.

TAMBÉ ÉS EL COLOR dels nostres llaços.Aquells llaços grocs catalans que vanmolestar tant Felip V de Borbó el 1704,i que segueixen traient de polleguera elseu descendent. Llaços que hem dut ala jaqueta durant l’hivern, a la samarre-

E ta durant l’estiu, a la bossa, al carrod’anar a comprar, a la carpeta i al cot-xet del nen petit. Llaços grocs que hempenjat arreu, als arbres, als balcons, alsfanals, als ponts i les tanques de les au-topistes, per reivindicar la llibertatdels nostres presos polítics i exiliats.Llaços que hem penjat i tornat a penjarquan ens els han sostret, i també quans’han esfilagarsat amb els pas dels me-sos. Amb aquella perseverança del ques’afirma i es reafirma a si mateix ad in-finitum, esperant potser inútilmentque l’altre el reconegui ni que sigui peresgotament, per avorriment.

UN LLAÇ D’AFIRMACIÓ, doncs, que ha dedonar pas a un casc, més apropiat per a

l’acció, i per a la protecció. És l’evoluciónatural d’un projecte tossut i obstinat,que no pot frenar, però que ha de mu-tar, transformar-se. El casc de colorgroc anuncia, així, acció sobre el terre-ny, que vol dir pols, suor, cansament idurícies a les mans, mal d’esquena. Ésel treball a l’obra, o què us pensàveu?

PERQUÈ PERSEGUIM FER REALITAT l’actede sobirania que Lluís Maria Xirinacsens va deixar en llegat, i sabem que unanació mai no serà lliure si els seus fillsno van al màxim en el seu alliberamenti defensa. Tenim el casc groc, senzill iquotidià, de pedra picada, al qual no hitrobareu glamur ni disseny exclusiu.Tampoc hi trobareu un simbolisme de-licat o poètic. Però és l’element protec-tor que ens cal per passar a l’acció itransformar aquesta realitat que ensmanté passius i captius.

AQUESTA DIADA HA DE SER la de l’inici dela construcció de la República Catala-na, amb llicència atorgada l’1 d’octubredel 2017. Així doncs, fem pinya i alcem-nos! Casc groc al cap i mans a l’obra.

@cascosgrocsAlbert Vidal, Josep M. Dedéu, Joan de Torres i Dolors MarínTribuna

Farà dos anys

b Enteresa emocional, inte-gritat, valentia... són qualitatsadreçades a qui ho han arris-cat tot per nosaltres, capita-nejant la voluntat revolucionà-ria pacífica majoritària de can-vi. Uns són en inhumana cap-tivitat i altres, lluny del país,que encara que visquin sotasostre hi fa molt de fred, siguiquina sigui l’estació de l’any.No tenen al costat, quan vo-len, el caliu dels seus.

Quina manca d’equitat,obligar a mantenir a la presó ia l’exili dones i homes bons,innocents, separats de llursfamílies, del seu entorn. L’altajudicatura i la política unionis-ta ho han permès. I la pre-sumpció d’innocència? S’apli-ca a conveniència, segons ti-pus d’inculpats. I sempre te-nen les excuses per justificar-ho. Trist. Venjatiu.

Si es vol la independència,hom pot pactar amb els car-cellers de les llibertats del teu

poble? Pactar amb els qui nomouen un dit perquè no hi ha-gi presos polítics? Dels qui noreneguen de tornar a aplicarun 155 més dur si cal? Ho dicperquè els partits són a la ba-se de la democràcia, però quino ha quedat decebut per ladesunió i contradiccions entreels nostres? Si parlem de per-sones que han patit la repre-sàlia de l’Estat, per què nofem una agrupació transversald’electors sobiranistes, ambpolítics també però sense si-gles, amb el Consell per la Re-pública i l’ANC al capdavant?Quan calgui. Seria un èxit i untoc als dirigents. Ens veiem ala Diada!!*!!SALVADOR DOMÈNECHI DOMÈNECHSant Quirze del Vallès(Vallès Occidental)

El desastreque s’apropa

b Ens trobem tots plegats na-vegant dins un mateix vaixell

en mig d’un immens oceà. Lesbodegues i la sala de màqui-nes han començat a cremar.Malgrat el crit d’alerta delsmaquinistes, la tripulació i elspassatgers estan massa ocu-pats en els seus tràfecs. Elsuns prenent copes, altres a lasala de ball, els altres, relaxats,a la fresca a coberta. Ningús’alarma, ningú reacciona.Mentrestant, el temps passa il’incendi va en augment.

Durant aquest estiu tòrrid,no són pocs els països que es-tan lluitant contra les flamesque devoren els seus boscos:crema el pulmó del planeta, laselva amazònica; també elsboscos de Groenlàndia i Rús-sia. I mentrestant, fruit deldesglaç dels pols, els icebergsvan campant arreu dels mars.La desertització del planetaavança imparable. ¿Què seràd’aquest vaixell perdut en altamar? Què serà de tots elsseus passatgers?LOLA ARPA VILALLONGAPeratallada (Baix Empordà)

Salvem L’Esportiub El català és una llengua for-ça normalitzada en la premsaescrita, essent majoritari en lapremsa comarcal, present atotes les capçaleres nacionalsi revistes. La premsa esportivasegueix sent un objectiu difícilper al català. Només dispo-sem d’una capçalera esporti-va en català: L’Esportiu de Ca-talunya. Amb els anys s’haaprimat la seva edició, i haquedat en només 12 planes.Una xifra molt minsa si lacomparem amb les grans cap-çaleres esportives barceloni-nes, editades en castellà. L’Es-portiu ha de ser la veu del nos-tre esport i dels nostres espor-tistes. Si no ells, qui més ana-litzarà l’esport del nostre país id’arreu del món en la nostrallengua? Ningú. Si fa anys hihagué la campanya Salveml’Avui!, crec que és el momentde dir: Salvem L’Esportiu!ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat (B. Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Pablo Iglesias, LÍDER DE PODEM

“Una de dues: o Pedro Sánchez vol eleccions i no buscaacords o pretén negociar-ho tot a l’últim minut”

La frase del dia

“La tendènciaés a expulsar delsistema democràticqui no pensa comel partit majoritari

s difícil entendre el comporta-ment dels líders de les dues demo-cràcies més llargament consolida-

des. Donald Trump i Boris Johnson sónmolt diferents però d’aspecte semblanti formes de governar comunes, evitantque es discuteixin les seves decisions.

TRUMP ÉS UNA PERSONA MOLT RICA, brus-ca, poc llegida, que actua per impulsos idesprés rectifica si veu que les sevespiulades eren desproporcionades ocontraproduents. Crea un conflicte degrans dimensions i enmig de la flama-rada es presenta com el bomber provi-dencial per apagar l’incendi. Té en co-mú amb el primer ministre britànic elto arrogant i menyspreador vers els ad-versaris i col·laboradors mínimamentcrítics. No estalvia adjectius per des-acreditar-los, titllant-los de mentiders,subnormals, desgraciats o miserables.Això ho fa també amb els periodistes imitjans de comunicació que no li riuenles gràcies o simplement el critiquen.

BORIS JOHNSON LLUEIX EL DESORDRE enel pentinat del seu col·lega americà. Lesgestualitats no són gens convencionalsi és capaç de baixar en globus sobre elTàmesi per la notorietat. Però és perso-na més cultivada, sap el que vol, no esdesdiu respecte als objectius i té unacultura pròpia de les elits que han con-duït el país des de fa segles. En escoltar-lo l’altre dia recitant en grec passatgesllargs de la Ilíada a un li entra respecte.És freqüent entre els alumnes d’Eton iOxford dominar els clàssics. De l’escolaals peus del castell de Windsor i de laUniversitat d’Oxford han sortit 29 pri-mers ministres que han arribat al po-der pel domini de la paraula i per les re-lacions adquirides des de la infantesaamb famílies que per activa o per passi-va han dominat el país, des dels tempsdel imperi victorià fins avui.

LA DECISIÓ DE BORIS JOHNSON de dema-

Énar a la reina que tanqués el Parlamentdurant cinc setmanes és legítima i Isa-bel II no podia dir-li que no. La causa delBrexit no va començar en la victòria delreferèndum del 23 de juny del 2016.Venia de molt lluny, de fet, des del mo-ment en què Gran Bretanya entrà a for-mar part d’Europa el 1973 i es ratificàen el referèndum del 1975.

S’HA DE DIR QUE LA CONTRIBUCIÓ britàni-ca al desenvolupament de la UE ha es-tat molt positiva. Han aportat coneixe-ment, experiència, professionalitat di-plomàtica i tantes virtuts que els brità-nics han escampat pel món des de fa se-gles. A canvi han obtingut el que volien.Deixaren de ser contribuïdors nets perla pertinaç insistència de MargaretThatcher. No entraren a l’espai Schen-gen, no formen part de l’euro i les sevessingularitats polítiques s’han adaptatperfectament a les comunitàries.

PERÒ LES VELLES ELITS, els diaris i mit-jans que han dominat, la creació d’unsentiment popular antieuropeu haquallat en els àmbits més rurals, me-nys educats i més pobres de la societatanglesa que s’ha arribat a creure quetots els seus mals venen d’Europa. Elgrup més euroescèptic del Partit Con-servador ha sabut aprofitar aquest sen-timent, guanyar el referèndum i, des-prés, sí o sí, marxar d’Europa.

EL PAÍS S’HA CONVERTIT en un mirall

trencat i en un ampli espai d’incom-prensions i d’odis interns. Els brexi-teers i els remainers s’acusen d’immo-ralitat, portant la política cap als ex-trems tot pensant que arribar a un pac-te amb l’adversari és una traïció.

TANT EN EL CAS D’ESTATS UNITS com GranBretanya, Hongria, Itàlia, Polònia i al-tres democràcies liberals es percep unatendència a expulsar del sistema de-mocràtic aquells que no pensen com elpartit majoritari o com el govern quesurt d’una majoria parlamentària.

ES TRACTA D’OBTENIR EL PODER democrà-ticament i a continuació utilitzar lesinstitucions per tal d’obtenir la finali-tat pretesa. El que està passant a laGran Bretanya, al meu parer, no és sisurt o no d’Europa de forma pactada oabrupta; el tema més de fons és que desque es guanyà el referèndum, el proble-ma ha estat com una consulta plebisci-tària podia passar per damunt de l’opi-nió del Parlament que per tres vegadesconsecutives desautoritzà TheresaMay i ara faria el mateix amb BorisJohnson.

SI EL PARLAMENT ÉS EL PROBLEMA, pensaBoris Johnson, que es paralitzin els co-muns cinc setmanes de tal manera queno hi hagi temps material per aturaruna retirada brusca de la Unió Europeael 31 d’octubre.

EN UN PAÍS QUE HA MANTINGUT l’estabili-tat política durant segles mitjançant lademocràcia representativa, la intro-ducció del referèndum no s’ha sabutadministrar. Johnson pot guanyar lapartida però el que és més que probableés que el Parlament, Westminster, tor-ni a tenir el seu paper fiscalitzador deDowning Street i del govern. A curt ter-mini pot passar qualsevol cosa perquèla transacció i el pacte han desapareguta Gran Bretanya sobre el Brexit.

Lluís Foix. Periodista

Parlaments afeblitsTribuna

ús estival de lesxarxes socials

com un aparador devacances idíl·liques,àpats multisensorials,cossos renaixentistes

saltant per platges inhòspites, i nits defesta amb un tendre happy ending,crea un collage de perfecció que ca-mufla la foscor vital amagada dinsnostre. Conseqüentment, ens trobemuna nova generació que idealitza l’he-donisme aliè mentre s’encalla en lespròpies contrarietats silenciades a lesxarxes. Per això seria saludable tenir eldia desastrós a l’Instagram on tothompubliqués una experiència negativaamagada darrere una imatge aparent-ment feliç. Per exemple, aquí es potveure una morrejada amb la parellaentremig d’una cascada eròtica peròtres hores després m’escridassavaperquè va descobrir un whatsapp del’única dona que he estimat, o, aquí te-nim una foto amorosa amb els fills pe-rò vaig haver d’amenaçar la petitaperquè deixés anar un somriure i pocdesprés, el gran va muntar un pollas-tre enmig del passeig per no acceptarun no com a resposta als seus anhelsidiotes.

Pensem-ho bé, si realment abo-quem les nostres vides fora de la salad’estar, hem de mostrar-les en tota laseva complexitat perquè ressalti elgris com a únic color amb certa vali-desa vital i no ens perdem en un mónd’experiències falsament perfectes.Per això, convé no enganyar-se, i tenirclar que anar al sud-est asiàtic de llu-na de mel és collonut, però el mes demaig la calor i la humitat són homici-des, acabes trinxat de tant caminar, isempre hi ha un dia que penses en si-lenci, tot anhelant un bri de soledat,que potser et vares precipitar amb eltema de l’altar. Publica el teu dia des-astrós. Tothom ho agrairà.

L’

De set en setFrank Bayer

El teu diadesastrós

Una de les grans eines detot govern per orientar lesseves polítiques, en totsels àmbits, són els impos-tos. I dins dels quals, el sis-tema de beneficis fiscals,que permet incentivar odesincentivar certs com-portaments o activitatssocioeconòmiques que pelque sigui interessi poten-ciar, o limitar. Un informeque la secretaria d’Hisen-da, dependent del Depar-tament de la Vicepresi-dència, va presentar al ju-liol al Parlament, i que volser el punt de partida per aun treball més acurat queplantegi canvis en el siste-ma, s’afegeix ara a l’exten-sa llista d’evidències quecertifiquen l’escàs margedel govern per decidir d’ontreure (o, en aquest cas,deixar de treure) els recur-sos amb què es finança.I, alhora, per dictar políti-ques en majúscules, mésenllà de ser un mer gestor.

Gairebé un 90% dels be-neficis fiscals que s’ator-guen a Catalunya en elstributs que financen laGeneralitat, que per tantsuposen una minoraciódirecta dels recursos queli arriben, deriven de nor-mativa decidida a Madrid,amb la visió que des d’allàes té de les prioritats per alconjunt de l’Estat, no sem-pre compassades amb lesque demana el país. És adir, el marge de maniobradel govern, també aquí,és ínfim. “Catalunya té es-cassa autonomia tributà-ria per dissenyar la sevapolítica fiscal; ens quedamolt poca capacitat per in-cidir fins i tot en els tributs

cedits”, es queixava du-rant la presentació de l’es-tudi la secretària d’Hisen-da, Marta Espasa. “No po-dem incidir en la majoriadels ingressos que gene-rem, i això s’agreuja pel fetque aquests beneficis fis-cals incapaciten per regu-lar altres coses, ja que, permolt que augmenti una ta-rifa, a la pràctica en limitenl’impacte”, explicava. Peraixò reclamava la capaci-tat d’introduir canvis per“adequar el sistema fiscala la realitat, les necessitatsi les demandes dels ciuta-dans de cada territori”.

Amb dades des del2014, la minva de recapta-ció per a les arques cata-lanes a causa del conjuntde les bonificacions s’ha es-tabilitzat al voltant d’uns10.500 milions l’any. Aixòsí, en aquests cinc anysn’ha baixat del 39% al 32%el pes sobre els ingressospotencials, sobretot a cau-sa de la rebaixa de tipus im-positius en l’IRPF del mi-nistre Montoro, que a can-vi va reduir beneficis fis-cals. Això sí, la previsió del2019 és que la suma totales dispari a Catalunya finsa gairebé 11.400 milions.

IVA i successionsEn concret, en l’últimpressupost aprovat, el del2017, en el qual s’ha cen-trat l’anàlisi, un 89,1%dels 10.280 milions (no)pressupostats en benefi-cis fiscals venien marcatsper l’Estat, mentre que no-més el 10,9% derivaven deregulació pròpia, un per-centatge que es va matisarun pèl en la liquidació fi-nal: 86,3% vs. 13,7%. Ennúmeros absoluts, dels10.695 milions que final-

ment es van deixar de re-captar, 9.229 van ser “perculpa” de les normes del’Estat i sols 1.466 per lesde la Generalitat. Aquestaquantitat total –provinentd’exempcions, tipus redu-ïts, reduccions de base, bo-nificacions en quota i de-duccions– no és pas peti-ta, ja que suposa una ter-cera part del total de po-tencials ingressos de la cis-tella de tributs que nodrei-xen la Generalitat.

El tribut que el 2017 vacontribuir més a alimentaraquesta xifra va ser l’IVA(un 36,4%), ja que, a causade les moltes exempcions itipus reduïts marcats perl’Estat, va deixar de recap-

tar fins a 3.892 milions.Després ve successions idonacions (1.953 milions,el 18,3%), l’única figura re-llevant quantitativamenten què la Generalitat té unmarge notable de manio-bra, ja que suposa fins al78% de la part petita delpastís de beneficis fiscalsatribuïbles a la normativacatalana. És clar que, detots aquests diners que esvan deixar de recaptarper l’ISD, 806 milions (un41,3%) continuen venintmarcats per normativaestatal, que conviu ambl’autonòmica.

Amb 1.735 milions enbeneficis fiscals (16,2%), elsegueix l’impost de patri-

moni, un tribut que recap-tatòriament està tot cedit ala Generalitat, però els be-neficis fiscals del qual conti-nuen marcats en exclusivaper l’Estat. És clar que nomenys flagrant és el cas del’IRPF. La recaptació a Ca-talunya està repartida amitges entre Estat i Gene-ralitat, però dels 1.545,6milions que van deixar d’ar-ribar el 2017 per beneficisfiscals, el 95,6% van ser im-posats des de Madrid. És adir, la Generalitat només vapoder fixar bonificacionsen l’impost de la renda perun import de 68,7 milions.

L’últim dels tributs sig-nificatius que financen elgovern és el de transmis-

sions patrimonials i actesjurídics documentats, tam-bé cedit del tot pel que fa a larecaptació, però no pel quefa a la capacitat reguladora,que continua sobretot enmans de Madrid. En aquestcas, dels 1.190 milions debeneficis fiscals atorgats,només 168 (14,1%) van serper normativa pròpia. És,això sí, el segon en xifresabsolutes en què el governpot tenir més incidència.

Els tributs propis,creats, regulats i recaptatsdel tot per la Generalitat,suposen, en canvi, una bos-sa ínfima del total, ja que enconjunt tot just van gene-rar beneficis fiscals per uns37 milions d’euros. ■

Òscar PalauBARCELONA

Retrat de l’escassa autonomFETS Un estudi del govern certifica queel 90% dels beneficis tributaris deriven deregulació estatal, i això coarta polítiquespròpies FORAT La suma que es deixa derecaptar s’ha estabilitzat en uns 10.500milions, un terç dels ingressos potencials

Els beneficis fiscals a CatalunyaPressupost de beneficis fiscals segons la competència normativaLiquidació 2017 (milions d’euros)

Evolució dels beneficis fiscals (milions d’euros)

TOTAL Segons la normativa estatal Segons

CONCEPTES Pressupost Liquidat Liq. / Press. Pressupost Liquidat Liq. / Pressupost

IRPF * 1.558,6 1.545,6 99,2% 1.476,9 1.476,9 100% 81,7

IVA* 3.892,1 3.892,1 100% 3.892,1 3.892,1 100% -

Impostos especials * 337,4 341,9 101,3% 297,0 297,0 100% 40,4

I. Patrimoni 1.792,1 1.735,1 96,8% 1.791,9 1.735,0 96,8% 0,2

ISD 1.498,9 1.953,2 130,3% 643,7 806,1 125,2% 855,2

ITPAJD 1.180,1 1.189,8 100,8% 1.056,8 1.022,2 96,7% 123,3

IGEC 6,2 6,2 99,9% - - - 6,2

I. habitatges buits 9,7 22,1 226,7% - - - 9,7

IEET 5,3 8,8 166,6% - - - 5,3

I. mediambientals 0,59 0,14 23,5% - - - 0,6

TOTAL 10.280,9 10.694,9 104,0% 9.158,4 9.229,3 100,8% 1.122,5

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

39,1839,18% 38,4338,43%34,8234,82% 33,4733,47% 32,3332,33%

39,18% 38,43%34,82% 33,47% 32,33%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2014 2015 2016 2017 2019

IRPF

IVA

IIEE

IP

ISD

ITPAJD

IGEC

HB

L’ANC demanala mobilitzacióper tornar arecuperar el poderde la ciutadania

El govern d’Aragóhavia fitxat el peritcatalà Bruno Pérezi l’endemà elva destituir

Tendènciaa l’alça en lesinscripcions al’acte de la Diada

L’acomiadenper simpatitzaramb el movimentindependentistaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 20196 |

mia fiscal

la normativa autonòmica

Liquidat Liq. / Press.

68,7 84,0%

- -

44,9 111,3%

0,2 73,3%

1.147,2 134,1%

167,6 136,0%

6,2 99,9%

22,1 226,7%

8,8 166,6%

0,1 23,5%

1.465,7 130,6%

39,18% 38,43%34,82% 33,47% 32,33%

(*) L’import del pressupost dels BF segons competència estatal en l’IRPF, l’IVA i els

impostos especials s’obté a partir dels PGE. Atès que l’Estat no publica amb posterioritat la

liquidació dels BF, es considera que l’import liquidat és igual al pressupostat. Espasa admetia que hi ha de-

bat sobre els beneficis fiscalsentre els experts, per les con-tradiccions i incerteses quegeneren, la complexitat nor-mativa que creen i la dificultatd’aplicació i control a la pràcti-ca, amb costos d’oportunitatper a l’administració tributària,que hi dedica recursos que novan, per exemple, a combatreel frau. Hi ha qui fins i tot apos-ta per suprimir-los i dictar unarebaixa general de tipus. “Caluna avaluació exhaustiva delsprincipals beneficis fiscalsen termes d’eficàcia i eficièn-cia, en comparació, per exem-ple, amb polítiques d’ajut di-recte”, defensava Espasa, quecelebrava que l’autoritat es-tatal independent (Airef) en-guany ja n’està estudiant fins atretze que tenen un impacteen el pressupost, entre elsquals hi ha l’IVA, l’IRPF i el delshidrocarburs. El seu anteces-sor, ara diputat d’ERC, LluísSalvadó, alertava que els be-neficis són una “motxilla” i elsequiparava a les subvencions,que, en canvi, “són més trans-parents, perquè saps el que etgastes i qui són els destinata-ris”. Els comuns i el PSC, per laseva banda, reclamen eliminartots els beneficis regressiusper al sistema.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una figura quegenera debat

M’emprenya mésel rescat de bancs

L’APUNT provocat. Les vagues no són cap passatemps, a nin-gú els agrada fer-ne i quan arriben és perquè la cor-da de negociació entre empreses i sindicats de tantestirar-se s’ha acabat trencant. Pensem-hi en lapropera vaga. Busquem quin és l’origen del conflic-te, què demanen els treballadors i qüestionem-nossi també ho faríem si estiguéssim al seu lloc.Eva Garcia Pagán

Les vagues en serveis públics i privats de transportemprenyen qui les pateix, i són els ciutadans de peu aqui sovint els toca el rebre. Ja sigui al tren, que dia sídia també va amb retard, al metro, en tornar o marxarde vacances a l’aeroport... Paguen justos per peca-dors, que diríem. Justament per això parem més es-ment als efectes de la vaga que als motius que l’han

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2146

89L

Tot i l’escassa capacitatnormativa de la Generali-tat, i el poc pes que tenenels tributs propis i ceditsen els quals pot incidir en elconjunt de la cistella d’im-postos que la financen, alParlament hi ha ara ma-teix en tramitació fins atretze proposicions de lleique pretenen regular ocompendiar mesures en el

camp fiscal. Això sí, nomésuna la impulsa un dels so-cis de l’executiu –ERC la vapresentar al novembre, sibé des del març té pendentarrencar els treballs en po-nència– i l’únic que preténés “delegar legislativamenten el govern” la refosa enun text únic de la normati-va pròpia sobre tributs ce-dits. “Per millorar la segu-retat jurídica i la coherèn-cia normativa, i per ator-gar la claredat necessària i

la màxima simplicitat pos-sible, és convenient orde-nar i refondre el conjunt deles normes vigents que re-gulen els impostos cedits aCatalunya”, reclama l’ex-posició de motius. “Per talde mantenir ordenat i sis-tematitzat el dret fiscal, calfacultar el govern a harmo-nitzar-lo”, remata, una fei-na per a la qual, si el texts’acabés aprovant tal comestà, li donaria tot just noumesos. De fet, dues de les

altres proposicions en tra-mitació són de Cs, i recla-men mesures similars,una per als tributs propis iuna altra per als cedits.

Els comuns, possiblesaliats en el pressupost quetot just es comença a nego-ciar, tenen dos textos entramitació que en podriendependre, ja que el governno s’ha tancat a parlard’una reforma fiscal. Laprimera, això sí, reclamal’augment de l’1,5% al 2%del gravamen de l’impostsobre transmissions patri-monials i actes jurídics do-cumentats en el cas de lesescriptures de les hipote-ques, que han de pagar elsbancs, i ja ha quedat desfa-sada perquè és tot just unade les mesures que el go-vern va aprovar en decretllei al juliol, ja convalidaten l’últim ple. L’altra pro-posició, pendent des del’abril de convocar-se el de-bat a la totalitat, fa refe-rència a l’impost de suc-cessions, que proposen re-formar per augmentar-nela recaptació, ben bé elcontrari del que pretenendues iniciatives més pre-sentades pel PP i Cs.

Aquests grups acumu-len la resta de textos, totstambé pendents del debata la totalitat, però amb po-ques possibilitats de pros-perar, que insten a intro-duir més deduccions enl’IRPF o a rebaixar-lo enels trams inferiors, aixícom a “modular a la bai-xa” l’impost de patrimonii fins i tot suprimir algu-nes figures. ■

Ò. PalauBARCELONA

Allau d’esborranysper retocar tributspropis i ceditsa El Parlament té a tramitació tretze proposicions, la majoriadel PP, Cs i els comuns a ERC vol que el govern hi posi ordre

ERC vol que el vicepresident Aragonès sigui qui posi ordre en els tributs cedits ■ ACN (ARXIU)

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Tornar a l’origen i recupe-rar la brúixola per marcarel rumb cap a la indepen-dència. Amb aquest espe-rit, els organitzadors dela Diada d’enguany, l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC) en col·laboracióamb Òmnium i l’Associa-ció de Municipis per la In-dependència (AMI), no vo-len cap reculada respecteals postulats que el 2012van fer sortir més d’un mi-lió i mig de persones enuna marxa des de la cruïllaentre el passeig de Gràciai la Gran Via amb el lemainequívoc Catalunya, nouestat d’Europa.

Vuit anys han passatdes d’aleshores i el contextpolític no és, evidentment,el mateix. Ho explica lapresidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, en una en-trevista avui mateix enaquest diari, ja que hi haun factor que ha estatdeterminant en les aspi-racions independentistes:la repressió. Una repressióexercida per l’Estat espa-nyol i exemplificada preci-sament amb l’empresona-ment provisional dels seuspredecessors en el càrreca l’entitat, Carme Forca-dell –si bé és a la presó enqualitat de presidenta delParlament– i Jordi Sàn-

chez, així com de la restade líders independentis-tes, però també amb l’exilid’altres líders que es vanveure obligats a marxar iamb el processament –ar-ran del referèndum d’au-todeterminació de l’1-Odel 2017– de membres dela societat civil, activistes,càrrecs de la Generalitati qualsevol persona quees consideri que posa endubte els poders de l’Estat.Una repressió que ha anataugmentant els anys pos-teriors al procés partici-patiu del 9-N, les diversesconvocatòries electorals iles demandes de diàlegno reeixides per acabarapostant per la via unilate-ral del referèndum i l’apro-vació de les lleis del refe-rèndum i de transitorietatjurídica, amb la proclama-ció i la immediata suspen-sió de la República Cata-lana, entre altres coses.I això ho ha acabat enveri-nant tot, tant les relacionspolítiques entre els inde-pendentistes com l’estatd’ànim d’aquesta part dela societat catalana que volemancipar-se d’Espanya.

No cedirPer això, els organitza-dors de la manifestació del’Onze de Setembre apel-len a la necessitat de no ce-dir a l’hora de visibilitzarles reivindicacions com

voldria el govern espanyol,ni perdre la perspectiva niretrocedir en el discurs, ifan una crida a tornar asortir massivament al car-rer, amb un lema prou elo-qüent: Objectiu: indepen-dència. I és que admetenque el context actual haprovocat un cert esgota-ment, descontentament imalestar, que també es co-mençava a notar dins deles mateixes estructuresorganitzatives de les enti-tats. Tot i haver superatl’aplicació del 155, no hihan ajudat ni les picaba-ralles entre formacions in-dependentistes al Parla-ment; ni els canvis de dis-curs, les desaparicions iels processos intermina-bles d’encaixos que no aca-ben d’encaixar entre par-tits; ni un govern debilitatque no ha pogut tirar en-davant els pressupostos ique viu a l’ombra d’un nouavançament dels comicis,ni els retrets postelecto-rals arran dels pactes enajuntaments i a la Diputa-ció amb el PSC, per citaralguns exemples.

A finals de juliol, les pre-sidències de l’ANC i Òmni-um, a través d’una compa-reixença conjunta, van vo-ler revertir aquest estatd’ànim i van reclamar “uni-tat estratègica” indepen-dentista des de la diversitatideològica per donar una

resposta institucional, po-lítica i ciutadana al queconsideren que serà el pri-mer embat de la nova etapapolítica: la sentència delTribunal Suprem contraels líders independentistes.L’organització té clar que,en aquest objectiu de la in-dependència, també hi te-nen cabuda els que estanmolestos amb els polítics,i precisament els insta asortir al carrer per expres-sar-ho, en el que defineixencom a “empoderament po-pular”. I és en aquest punton van saltar les alarmesentre alguns polítics. JosepHuguet i Anna Simó, elsprimers a pronunciar-se,

van assegurar que no hianirien per “la música anti-partits” que sentien, unapreocupació que també vamanifestar el presidentCarles Puigdemont des del’exili. Huguet, tot i conti-nuar mostrant-se discon-forme amb algunes accionsde l’Assemblea que consi-dera que “divideixen encomptes d’unir”, exposaen una llarga piulada quefinalment sí que assistirà ala Diada i que desitja, entrealtres coses, que “es creïd’una vegada un marc am-pli de consens amb totes lesentitats partidàries d’exer-cir l’autodeterminació”.

Des d’aquella polèmica

i les crides a la unitat, s’haproduït un cert viratge enels discursos polítics, queen la majoria dels casoss’han afegit a reclamaraquesta unitat, i assegu-ren que s’han intensificatels contactes per trobaraquesta estratègia conjun-ta abans de la sentència,amb crides a la participa-ció massiva en la Diada.

InscripcionsDes que el 26 de juny es vapresentar el recorregut i lalogística de la manifestació,el ritme de les inscripcionsinicialment no va ser l’es-perat, però ha remuntat enels darrers dies, coincidint

Parc de Joan Miró

Plaçd’Es

Parc de l’Espanya Industrial

C. de Mèxic

C. de Sant Roc

Av. de la Rein

Maria Cristina

N-340 - Carrer de la Creu Coberta

Carrer de Tarragona

C. de Béjar

TRAM 1 i 2Osona - Lluçanès - Ripollès

TRAM 3Catalunya Nord - PPCC - Cat. Exterior

TRAM 4Alt i Baix Empordà

TRAM 5Gironès

TRAM 6Selva

TRAM 7Garrotxa

TRAM 8Pla de l’Estany

TRAM 9Bages - Moianès

TRAM 10Berguedà - Solsonès

TRAM 11, 12 i 13Vallès Occidental

TRAM 14Segrià - Noguera - Garrigues

TRAM 15Pla d’Urgell - Urgell - Segarra

TRAM 16Anoia - Garraf - Alt Penedès - Baix Penedès

TRAM 17Montsià - Baix Ebre - Terra Alta - Ribera d'Ebre

TRAM 18Alt Camp - Baix Camp - Conca de Barberà

TRAM 19Priorat - Tarragonès

DISTRIBUCIÓ DELS TRAMS

5

6

3

8

10

117

9

C. del Consell de Cent C. d

e la D

iputa

ció

C. de Llançà

C.

ASSEMBLEES TERRITORIALS RECEPTORES

ÀREA 1SAGRADA FAMÍLIAGRÀCIASANTS-MONTJUÏCPOBLE-SEC

1-23-45-6

ÀREA 2L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

LES CORTS

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

7-89-1011-13

ÀREA 4NOU BARRISDRETA DE L’EIXAMPLEBARCELONÈS NORDBARCELONETA - CIUTAT VELLA FORT PIENC

2021-2223-24

2526

ÀREA 314151617

18-19

SANT ANTONI SANT MARTÍ SANT ANDREU HORTA-GUINARDÓSARRIÀ - SANT GERVASI

Jordi AlemanyBARCELONA

a L’ANC anima a mobilitzar-se per recuperar la iniciativamalgrat la repressió i refermar que l’objectiu és laindependència a Les inscripcions agafen bon ritme

Una Diadaper retrobarla brúixola

“La responsabilitatcol·lectiva dels quecreiem en el projecteindependentista faràque siguem molts”Eduard PujolPORTAVEU DE JXCAT

“Han convertit la Diadaen el dia exclusiu delsindependentistes,sense respectar lamajoria de catalans”Lorena RoldánPORTAVEU DE CS AL PARLAMENT

“La CUP farà tots elsesforços perquè esvisqui una mobilitzaciótan unitària comsigui possible”Carles RieraDIPUTAT DE LA CUP

“La manifestacióben segur que seràpositiva, pacífica comsempre i amb voluntatconstructiva”Marcel MauriPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“No fer retrocessos enel discurs és important,perquè, si perdsaquesta batalla,després ve la dels fets”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

“Volem que l’Onzede Setembre siguiuna oportunitat persuperar una dinàmicaautodestructiva”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019

amb el retorn de molta gentde les vacances i arran deles crides que ha fet la ma-teixa ANC. I complint lapremissa de la unió reivin-dicada, el disseny de la ma-nifestació confluirà a la pla-ça Espanya de Barcelona,punt de connexió de sisbraços que representarandiferents línies ideològi-ques de la societat civil i queformaran un estel que sim-bolitzarà un estat. El dibuixde l’estel també es repro-dueix a les samarretes –en-guany, blau turquesa, ambel lema Objectiu: indepen-dència–, que es poden ad-quirir online i en diversesbotigues, seus territorials

de l’entitat i mitjans de co-municació. El braç mésllarg –ja que en són dos– se-rà el de la Gran Via de lesCorts Catalanes des del pas-seig de Gràcia, que tindràcontinuïtat passada la pla-ça Espanya. Els quatre res-tants –dividits per trams,on s’ubicaran els inscrits através del formulari del llocweb de l’ANC– seran el car-rer de la Creu Coberta, elcarrer de Tarragona, l’avin-guda del Paral·lel i l’avingu-da de Maria Cristina.

Des de les deu del matífins a les tres de la tarda, alPla de Palau hi haurà l’espaiEines de País, on s’informa-rà de les accions individuals

i col·lectives per transfor-mar la societat i aconseguirespais de sobiranies, comara l’afiliació a sindicats,a col·legis professionals o ales cambres de comerç, i deles diverses opcions de con-sum alternatiu a les granscompanyies, així com de di-verses xerrades. La mani-festació començarà, comés habitual, a les 17.14, toti que es recomana ser altram assignat una horaabans, i els parlaments, quecom a novetat es podran se-guir des de tots els trams, esfaran al punt final de la pla-ça Espanya, amb un espaireservat per a persones icol·lectius represaliats. ■

ça spanya

Av. Paral·lel

C. de

Sepú

lveda

C. de

Flor

idabla

nca

Reina

Gran V

ia d

e les

Corts C

atal

anes

Carrer de CalàbriaCarrer de Rocafort

C. de Villarroel

TRAM 20Alta Ribagorça - Val d'Aran - Pallars - Alt Urgell - Baixa Cerdanya

TRAM 21 i 22Vallès Oriental

TRAM 23 i 24Maresme

TRAM 25 i 26Baix Llobregat

C. del Comte d’UrgellC. del Comte Borrell

C. de Viladomat

Passeig de GràciaRambla de Catalunya

C. de Balmes

C. d’AribauC. de MuntanerC. de Casanova

Pl. Universitat

Diada2019

EL PUN

T AVU

I

Plena

Quasi plena

Alta

Mitjana

Poca

Baixa

1 2

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

4

à

C. de Vilamarí

C. d’Entença

490autocars han omplert finsara les diverses delegacionsterritorials per participar enla mobilització.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

75.000inscrits en els diversostrams de la manifestació te-nia comptabilitzats l’entitatdijous passat.

190.000samarretes s’havien venutfins dijous. Són una “eina im-prescindible” per finançar laDiada.

Joan Reig Músic

PROCÉS · “No comptàvem amb la força repressiva de l’Estati que es passaria pel folre la democràcia” UNITAT · “No crecen fronts patriòtics. Cadascú ha de cuidar la seva capelleta”

Francesc EspigaBARCELONA

“Cal forçar elreferèndum”

olts l’identifiquen com el ba-teria d’Els Pets, tot i que JoanReig també ha iniciat el seurecorregut com a artista en

solitari. Amb un o altre format, però, ésun músic compromès que enguany no fa-llarà a la seva cita amb la Diada.

El recent judici del Suprem és un argu-ment extra per a l’11-S d’aquest any?Jo, a la Diada, hi vaig des de molt abansde totes aquestes performances multitu-dinàries que fem ara. Sempre hi ha ha-gut motius per anar-hi. Quan era més jo-ve ja teníem patriotes a les presons, i aran’hi tornem a tenir, i, a més, gent a l’exili.És veritat, però, que pensar en aquestagent que està tancada, o és fora, t’em-peny a mobilitzar-te més.

Què ha canviat des que hi va començara anar?Ara, afortunadament, l’independentis-me és la força central del país. És méstransversal i agrupa gent de diferentsideologies o orígens. I això està molt bé.

Enguany es palpa un enuig entre les ba-ses independentistes. Com ho veu?Sap greu que la gent es deixi influir per lamala maror i aquest desànim general.Però els que ja fa anys que hi anem recor-dem quan érem pocs o hi havia una re-pressió que, aleshores, no sortia als dia-

Mris. I ara hi ha un fet molt positiu, com ésque som 2 milions de persones i l’1-Ovam poder votar i ens vam comptar.

Vostè es compta entre els desencantatspel que va venir després de l’1-0?Cal fer autocrítica, per aprendre dels er-rors i tornar a agafar forces per tirar en-davant. No comptàvem amb la força re-pressiva de l’Estat i que aquest es passa-ria pel folre la seva democràcia. Tampocvam calibrar que Europa ens donariatant l’esquena. I tot això ha estat unaprenentatge. I, mentrestant, hem do-nat temps a l’unionisme per organitzar-se. Fa 20 anys no en tenia cap necessitat,però ara ho ha fet, animat pels podersfàctics, quan ha vist que l’independentis-me pot ser majoria.

Veu factible la unitat entre partits?Tinc 56 anys, i ja vaig viure la divisió delPSAN o de Nacionalistes d’Esquerra. Totaixò és molt nostre, i faig un cas relatiud’aquesta desunió, La gent ja ho està,d’unida. Ara, en el que no he cregut maiés en els fronts patriòtics. Cadascú ha decuidar la seva capelleta, i entenc que algúque és marxista no vulgui anar de costatamb un neoliberal.

L’objectiu ha de ser el referèndum?Sí, perquè una declaració unilateral d’in-dependència a la brava no te l’acceptaràningú. I, com que saben que aquest refe-rèndum es podria guanyar, no el deixenfer. Per això l’hem de forçar. ■

Joan Reig reivindica la transversalitat que ha assolit l’independentisme ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Elisenda Paluzie Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)

“Hem de recuperar elpoder de la ciutadania”

a presidenta de l’ANC re-flexiona sobre la Diada iexplica que ha de suposarun nou punt d’arrencada,

en vista de la imminència de lasentència de l’1-O, per assolirl’objectiu de la independència.

Per què diu que serà la mani-festació més difícil?L’any passat ja ho pensava, perla situació de repressió. Sorpre-nentment per a mi, però, no vaser així. Al juliol vam detectarque condicionava la Diada el fetque es visualitzessin divisionsentre partits i una estratègiadesdibuixada, i també que unapart de l’independentisme té lateoria que aquestes manifesta-cions no serveixen per a res ique s’han de fer altres coses.Però hem mirat de revertir-ho ide reivindicar aquesta manifes-tació massiva persistent en eltemps en la lluita per un objec-tiu. Que no vol dir que no hàgimde fer altres accions, però re-nunciar a l’Onze de Setembreno ens ho podem permetre a lesportes de la sentència. Ha de serun punt d’arrencada. I si s’estàenfadat per determinats pactesque no han prioritzat l’objectiude la independència, s’ha desortir al carrer per exigir-ho.

Detecten que hi ha cansament imalestar entre la gent?A les xarxes, però també a lesnostres territorials, entre els vo-luntaris i en les reunions de lescomarcals, hi havia una combi-nació d’enuig amb els partits isensació de frustració pel fet deno tenir una estratègia marca-da. I, de cara a la sentència, calresposta política i mobilitza-cions, i no una cosa sense l’altra.

Hi ha hagut mai unitat estratè-gica?Hi ha hagut moments d’unitat.Des de l’any 2012, aquesta me-na de divisions han estat unaconstant.

LJordi AlemanyBARCELONA

DIADA · “Se’ns ha de veure dempeus, mobilitzats i determinats a tornar a posar-nos en marxa per aconseguir el que vamcomençar el 2012 amb una lluita pacífica i democràtica” DIÀLEG · “La unilateralitat no va fracassar, perquè l’objectiu del’Estat era que no féssim el referèndum i el vam fer. Va fracassar creure’s que després l’Estat estaria disposat a dialogar”

Què és la unitat estratègica?Posar-nos d’acord en el camícap a la independència i en de-terminades fites i objectius in-termedis. Que l’independentis-me no sigui només retòric, sinóque les majories serveixin peraconseguir avenços significa-tius i la independència.

Veu preparats els partits per aaquesta unitat?El fet nou és la repressió. N’hiva haver el 9-N, reduïda a la des-obediència que portava a inhabi-litació i a sancions econòmiques,i potser ens vam pensar que or-ganitzant un referèndum eraaquesta la contingència a la qualens arriscàvem. Però el fet queel grau de repressió s’hagi elevatfins al punt que s’han arribat ainventar una violència inexis-tent per introduir un delicte quecomporti penes màximes com larebel·lió ha estat un xoc emocio-nal per a tothom. I als partits i ala societat ens ha costat pair-ho.

I aquesta és la diferència respec-te als períodes previs de dissen-sions. Saber com t’adaptes, comcombats i com tornes a fer acciópolítica, perquè el que volen ésque l’abandonis. I hem de tornara tenir la iniciativa i no nomésestar reaccionant a la repressió.

L’ANC l’ha reprès, però despréstopa amb partits als quals noagraden les crítiques.És lògic que se sentin incòmo-des si expressem crítiques, peròla nostra funció des que vamnéixer és prioritzar aquest ob-jectiu i intentar marcar l’agen-da política per fer-lo avançar. Isi implica expressar una crítica,és el que fa la societat civil orga-nitzada arreu del món.

Defensa la unilateralitat i sem-bla que la paraula els ve de nou.Vam fer un referèndum unila-teral d’independència l’1-O per-què es va intentar fer-lo acordatamb l’Estat des del 2012 i no hi

va haver manera. I oblidem queel referèndum es va incloureen el full de ruta i que el 2015Junts pel Sí es va presentaramb un programa en què deiaque en 18 mesos faríem unaDUI i la legislatura següent fa-ríem la constitució catalana. In-terpretar el que ha passat comun fracàs de la unilateralitatcrec que és un error d’interpre-tació i de diagnosi. La unilatera-litat no va fracassar, perquèl’objectiu de l’Estat era que noféssim el referèndum i el vamfer. Va fracassar creure’s quedesprés del referèndum l’Estatestaria disposat a dialogar.

Que el lema de la Diada sigui‘Objectiu: independència’ voldir que la tenim molt lluny?Vol dir que l’objectiu en aquestcontext de repressió s’ha desdi-buixat i l’hem de tornar a posaral centre, i prioritzar-lo.

La veu lluny o a prop?

Si sabem gestionar bé aquestasentència, podria acabar sentun revulsiu per aconseguir-laabans del que ens pensem. I queno sigui a l’inrevés, perquè l’ob-jectiu que tenen és que ens des-animem i hi renunciem. Hemde recuperar el poder de la ciu-tadania per canviar les coses.

El ritme d’inscripció va méslent aquest any?El ritme inicial era més lent queen anys anteriors i ha estat unamica un toc d’alerta. I és veritatque cada vegada –però és unatendència dels últims anys– cos-ta més que la gent s’hi inscrigui.Molts hi van per lliure, perquèno volen decidir a quin tram vana priori. Enguany una de les no-vetats és que l’acte final es podrà

seguir des de qualsevol tram.

Com s’imagina que anirà?Crec que n’hem de sortir refor-çats, amb energia i moral perafrontar el que ha d’arribar.Se’ns ha de veure dempeus, mo-bilitzats i determinats a tornara posar-nos en marxa per acon-seguir el que vam començar el2012 amb una lluita pacífica idemocràtica per aconseguir laindependència del nostre país.I ara tenim més raons que quanvam començar. Hem vist la caramés fosca de l’Estat, la cara de larepressió, la vulneració flagrantde drets fonamentals. ■

Elisenda Paluzie, en una imatge de dijous passat a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

Sense pèlsa la llenguaDiu el que pen-sa, encara que lisuposi algunapicabaralla ambla classe políti-ca. Va substituirJordi Sàncheza la presidènciade l’ANC el 2018,s’ha significaten diverses ini-ciatives per la in-dependència iva ser militantd’ERC (2008-12). Nascuda el13 d’octubre del1969, és doctorai màster en eco-nomia interna-cional. L’entre-vista sencera,a www. elpunt-avui.cat

Hem de tornar atenir la iniciativai no només estarreaccionant a larepressió

❝

La complexa situació que actualment estàvivint Catalunya fa incert saber quin seràel rumb que prendrà el nostre país en elspropers mesos. Això no obstant, sí que po-dem gosar plantejar camins que mai nohaurien de ser abandonats, que hauriende marcar –com ho han fet sempre– eldestí del nostre poble. Deia el filòsof Mar-tin Heidegger que en l’origen de tota cosaja hi ha in nuce el seu desenvolupamentfutur, com la planta es troba ja en la sevallavor. Si fem cas d’això, podem remuntar-nos al moment inicial de Catalunya, queels historiadors coincideixen a situar en lacreació de la Marca Hispànica. Aquestinici ens dona el to del que serà una de lescaracterístiques més essencials de Catalu-nya: la seva vocació europea. Aprofundintdoncs en els valors europeus de casa nos-tra avançarem pel camí d’allò que vertade-rament som, caminarem vers la nostraautèntica identitat.

En aquest sentit, ja des dels seus inicis,Catalunya fou un lloc de pas, un lloc d’aco-llida i d’integració, de convivència i de to-lerància. I això l’ha fet gran. Des dels an-tics que passaven per la Via Augusta finsals migrants actuals, tots han trobat unaterra que els obre les portes i els empeltaen una tradició secular en la qual hemsabut aprendre els uns dels altres i col·la-borar tots plegats a treballar pel bé comú.Per altra banda, però, ja des de la MarcaHispànica, hem estat una terra de page-sos i de camperols, de gent que vivia de laterra i l’estimava profundament, ques’obria a les noves tècniques i s’enriquiaculturalment. Tant uns com els altres,tant els oriünds com els que han vingutde fora, també han compartit aquesta ca-racterística: estimar la nostra terra, lanostra cultura, la nostra idiosincràsia.Ens pot haver separat l’origen, però ensha unit la terra i el futur que hem llauratconjuntament.

Igualment, la Marca Hispànica i l’Impe-ri Carolingi a la qual pertanyia eren els he-reus universals d’una antiga tradició gre-ga i romana que va deixar la seva em-premta en les generacions posteriors. Desde l’arribada dels grecs a Empúries o desde la fundació de centenars de ciutats ro-manes a les nostres terres, també nosal-tres hem rebut en herència aquesta tradi-ció filosòfica, literària i jurídica. L’escrip-tor austríac Stefan Zweig, en el seuSternstunden der Menschheit (Moments

estel·lars de la humanitat), situa l’execu-ció de Ciceró com el primer moment des-tacat, ja que amb la seva mort també des-apareix tota una tradició de la prevalençade la paraula per damunt de la violència,de l’oratòria i el raonament per damuntde la guerra. També a Catalunya hauríem

de saber mantenir aquesta tradició deldiàleg, de la confrontació només a travésde la paraula i dels arguments. Durant lanostra història hem sabut donar sobradesocasions de ser uns bons deixebles de Ci-ceró amb el seu cedant arma togae (queles armes cedeixin el lloc al diàleg), no hohauríem de perdre mai de vista.

Finalment –i com a benedictí no podriafer d’altra manera– voldria concloure par-lant de dos personatges que han marcatEuropa i Catalunya des de la perspectivadel cristianisme i dels valors de l’humanis-me cristià: sant Benet (patró d’Europa) il’abat-bisbe Oliba. El primer ens ensenyàque amb l’arada, el llibre i la creu, és a dir,amb el treball, la cultura i la pregària, espodia construir una societat per a tothom.I el segon fou un incansable promotor dela pau i el pactisme com a eixos de la so-cietat i de la política. Tant sant Benet comOliba ens mostren com no és l’interès pro-pi el que repercuteix en el bé comú sinóque només treballant pel bé comú aconse-guirem el benestar de tots.

“Ja des dels seusinicis, Catalunya fouun lloc de pas, un llocd’acollida id’integració, deconvivència i detolerància

Abat de Montserrat

El meu país

Catalunya ha estat sempre terra d’acollida. A la imatge, dos joves amb una vista panoràmica de lacapital, des del turó de la Rovira ■ ORIOL DURAN

Josep M. Soler

Les arrels europeesde Catalunya

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Un cop tancada l’etapa depreparació, amb un paperclau del consell assessorper a l’impuls d’un FòrumCívic i Social pel DebatConstituent, el projecteobre una nova fase amb unmajor pes de la societat ci-vil i vertebrada per la Co-ordinadora d’Enteses.Aquest dimecres, LluísLlach i la resta de membrede la Coordinadora d’En-teses presentaran a l’Ate-neu Barcelonès les princi-pals novetats d’aquestanova fase i donaran a co-nèixer les jornades forma-tives que es faran al setem-bre i l’octubre. ■ ACN

Nova fasedel debatconstituent

RedaccióBARCELONA

El president del PP català,Alejandro Fernández, nova deixar ahir passarl’oportunitat de carregarcontra la portaveu de Cs alParlament, Lorena Rol-dán, recordant-li, a travésd’una piulada a Twitter, laseva participació a la ViaCatalana l’any 2013. Fer-nández va respondre aixía les declaracions que vafer Roldán en una entre-vista a l’ACN en què asse-gurava que “Cs és la casagran del constitucionalis-me a Catalunya”.

En un intent d’inflar elpit contra l’independen-tisme, Roldán asseguravaen l’entrevista que en elsúltims 30 anys tant el PSCcom el PPC han “mirat capa una altra banda” i han fet“concessions” al naciona-lisme català. Després d’as-segurar que el PP “rectifi-carà” els “errors” que hagicomès a Catalunya, Fer-nández va retreure a Rol-dán que es vulgui apropiaren solitari del que significael constitucionalisme.“Reclames el teu dret arectificar. Només tu eltens?”, va preguntar Fer-nández a Roldán, desprésde recordar-li “alguns er-rors, cadeneta inclosa”. ■

El PPrecordaaRoldán el seupassat a la ViaCatalana

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 201914 | Nacional |

L’independentisme conti-nua sense aclarir quina hade ser la resposta a la sen-tència del judici per l’1-O.Noves eleccions? Governde concentració? Con-frontació democràticaamb l’Estat? Investir Puig-demont? Per posar fi a lasensació de tants caps,tants barrets i maduraruna acció unitària, els par-tits i entitats independen-tistes van iniciar ahir unacimera a Ginebra que espodria allargar durant totel cap de setmana. Del quepassa portes endins n’hatranscendit ben poca co-sa. Públicament, però, lesdiferències i la confronta-ció entre els socis de go-vern no afluixen i ahir hiva haver un nou episodi,en aquest cas entre el pre-sident del Parlament i elde la Generalitat.

En una entrevista ambl’ACN, Roger Torrent vaposicionar-se a favor d’ungovern de concentraciósobiranista amb la CUP iels comuns. El presidentdel Parlament creu queQuim Torra hauria de te-nir “forçosament” aques-ta fórmula sobre la taulaper materialitzar-la si enté l’ocasió. Es tractaria derepresentar “el 80%” de lasocietat i compartir unaagenda republicana”, ambuna vessant social, un dis-curs antirepressiu i unavoluntat de solucionar de-mocràticament el conflic-te.

El republicà consideraque aquesta fórmula tras-lladaria un missatge polí-tic “claríssim” al país itambé a l’Estat, enfortiriales institucions i ajudaria aforçar Madrid a asseure’sa negociar el “referènduminevitable”. Amb tot, tam-bé admetia que no s’han

de descartar altres possi-bilitats, com unes elec-cions anticipades.

La resposta del presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, no es va feresperar i va advertir Tor-rent que es vagi preparantperquè el Parlament tam-bé s’haurà d’implicar enaquesta resposta, potserfins i tot investint CarlesPuigdemont com a presi-dent. Des del govern esdeixa clar que no es potdescartar “cap escenari” ique el Parlament, com laGeneralitat, haurà de lide-rar amb l’exemple el perío-de de “confrontació demo-cràtica”. I és que Torra in-sisteix des de fa mesos quequalsevol veredicte que nosigui l’absolució haurà detenir una resposta demo-cràtica basada en l’exerci-ci del dret a l’autodetermi-nació. El president té la in-tenció d’exposar la sevaproposta al Parlament uncop es coneguin les sen-tències de l’1-O.

Però cuinar aquestaresposta no resulta fàcil.Fa mesos que Torra mantécontactes amb partits, en-titats, sindicats i patro-nals per trobar un fil comúa aquesta resposta a lessentències. I en aquesta lí-nia s’orienta també la ci-mera a cinc que té lloc a Gi-nebra. Torra juntamentamb el president a l’exiliCarles Puigdemont vanencapçalar la representa-ció de JxCat, mentre queMarta Rovira va fer el ma-teix amb la d’ERC, en qua-litat de secretària general inúmero dos del partit. An-na Gabriel, que com Rovi-ra fa un any que està exi-liada a Suïssa, va formarpart de la representació dela CUP. Les delegacionsd’ANC i Òmnium van com-pletar aquesta nova cime-ra –a principis de juliol jan’hi va haver una, també aSuïssa– per abordar el pa-per a seguir en la immi-nent Diada i dissenyar unaestratègia unitària per ferfront a la sentència del Tri-bunal Suprem. Però la dis-paritat de criteris entre elsindependentistes no aju-da i les negociacions espreveien tenses, atès que ales diferències entre JxCati ERC s’hi ha d’afegir tam-bé els punts de vista de laresta d’implicats. Amb tot,fonts de JxCat considera-ven ahir “perfectamentcompatible” formar un go-vern de concentració sobi-ranista que enforteixi laGeneralitat i, a més, tor-nar a investir Carles Puig-demont. ■

Torra reclama a Torrentla implicació del Parlament

X.A.BARCELONA

a Els partits i institucions independentistes es reuneixen a Ginebra per dissenyar la resposta a lasentència per l’1-O a El govern no descarta “cap escenari” i demana el suport de les institucions

Torra alerta Torrent que les institucions tindran un paper cabdal en la resposta a la sentència de l’1-O. A la imatge, tots dos en un acte al Parlament ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Una bona opcióés un govern deconcentració querepresenti l’esperit del80% i la foto del 3-O”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

El primer secretari del PSC,Miquel Iceta, va demanar ahirque es deixi les institucions almarge del conflicte entre Ca-talunya i l’estat. Després dedeixar clar que tothom tédret a expressar les sevesconviccions polítiques, el lí-der dels socialistes catalansva alertar que “convindriaque les institucions del paísno reprenguessin el camí dela confrontació que ens hadut fins aquí”. A més, el secre-

5bandes té la cimera indepen-dentista que se celebra a Gi-nebra i que espera determi-nar una única línia d’actuació

“Convindria que lesinstitucions del país noreprenguessin el camíde la confrontació queens ha dut fins aquí”Miquel IcetaSECRETARI DEL PSC

tari d’organització del partit,Salvador Illa, va remarcar queun govern de concentració“encara ho embolicaria totmés”. “Si n’hi ha dos que es-tan barallats, no sé si posar-ne quatre ho arreglarà o hoempitjorarà més”, es va qües-tionar. En canvi, el diputatd’En Comú Podem i secretariprimer de la mesa del Con-grés, Gerardo Pisarello, es vamostrar “disposat a parlar-ne”, en una entrevista a RAC1.

De la seva banda, el presi-dent de la Cambra de Co-merç, Joan Canadell, apostaper permetre la investidurade Carles Puigdemont com apresident. Canadell defensaque, des que el Parlament vasuspendre el ple que haviad’investir Puigdemont el ge-ner del 2018, “el procés no hafet més que caure en picat” ique “la millor manera de re-cuperar-lo és refer l’erradadel 30 de gener”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Iceta demana que es deixi les institucions al marge

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 1 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 15

8011

75-1

2147

51L

L’informàtic perit forensefiguerenc Bruno PérezJuncà va ser nomenat di-jous director general d’ad-ministració electrònica isocietat de la informaciódel govern d’Aragó i l’ende-mà, sense que hagués tin-gut temps de prendre pos-sessió, va ser cessat de ma-nera fulminant per la con-sellera Maru Díaz (Po-dem) un cop es va desta-par la simpatia envers l’in-dependentisme del tècnicempordanès, que a Cata-lunya s’ha popularitzat

per les seves performan-ces amb espelmes, comara l’estelada de llums ge-gant que va fer a Llívia. Pé-rez també s’ha fet popularper la il·luminació amb es-pelmes del cementiri deFigueres per Tots Sants,un acte desvinculat de to-

ta connotació política.Díaz, pressionada perl’oposició del PP i la prem-sa aragonesa, que van res-catar a les xarxes les imat-ges de Pérez amb símbolsindependentistes, va justi-ficar el cessament en lamanca de confiança argu-mentant que aquest nohavia informat del seupassat ideològic en el seucurrículum. Bruno Pérez,que ha treballat com a pe-rit a Aragó, remarca que elgovern d’aquesta comuni-tat el va anar a buscar pelseu caràcter tècnic i de-nuncia que se sent víctimade la catalanofòbia. ■

Cessat un alt càrrecd’Aragó per lligamsindependentistes

Tura SolerFIGUERES / SARAGOSSA

a El perit forense figuerenc Bruno Pérez va ser nomenatdirector general dijous i va ser destituït divendres

Bruno Pérez, fotografiat al seu laboratori informàtic ■ TURA SOLER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Nascut a Figueres el 1969,Bruno Pérez va ser responsa-ble de noves tecnologies i te-lecomunicacions de l’Ajunta-ment de Castelló d’Empúriesi se’l coneix per la seva parti-cipació en televisió, ràdio ipremsa com a assessor perdonar consells sobre segure-tat a les xarxes socials, inci-dint molt especialment en els

24hores amb prou feines vanpassar entre el nomenament ila destitució de Bruno Pérez riscos que assetgen els nens i

adolescents, i ha treballatamb centres docents per laprevenció de casos com elsde les pràctiques de l’anome-nada Balena Blava, que instaa reptes d’alt risc i de conse-qüències nefastes. En una en-trevista recent a aquest diari,Pérez, que també és creadordel protocol d’atenció i solu-

ció a les víctimes de sextorsióa través del Facebook i socid’honor de l’Associació StopViolència de Gènere Digital,apostava perquè els jutjatstinguin assignat un informà-tic forense de la mateixa ma-nera que tenen un metge fo-rense, com a eina per agilitzarels tràmits, especialmentels de les desaparicions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Expert en ciberseguretat i implicat en causes socials