AUDITORIA AMBIENTAL D’ALBALAT DE LA RIBERA · fauna i flora més significativa per a acabar amb...

SOLUMED CONSULTORS

AUDITORIA AMBIENTAL D’ALBALAT DE LA RIBERA

TOM 1. DESCRIPCIÓ DEL MEDI NATURAL

Tom 1: Descripció del medi natural

Diagnòstic Agenda 21 Local del municipi d’Albalat de la Ribera

2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 3

2 CLIMA I METEOROLOGIA ........................................................................ 4

3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA Y EDAFOLOGIA .............................................. 7

4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA...............................................................11

4.1 Hidrologia superficial...................................................................... 12 4.2 Hidrologia subterrània .................................................................... 14 4.3 Pressions més significatives sobre el recurs aigua .................................... 16

5 VEGETACIÓ I FAUNA ............................................................................25

5.1 VEGETACIÓ.................................................................................. 25 5.1.1. Vegetació dels arrossars ............................................................ 26 5.1.2. Vegetació dels ullals................................................................. 29 5.1.3. Vegetació de l’hort .................................................................. 35 5.1.4. Vegetació de ribera.................................................................. 36

5.2 FAUNA ....................................................................................... 40 5.2.1. Fauna de marjal i Albufera ......................................................... 40 5.2.2. Fauna de l’hort ....................................................................... 49 5.2.3. Fauna del riu Xúquer ................................................................ 50

6 SISTEMES NATURALS............................................................................58

6.1 Delimitació d’unitats paisatgístiques ................................................... 58 6.2 Elements paisatgístics d’interés ......................................................... 66 6.3 Biodiversitat ................................................................................ 68 6.4 Usos actuals dels espais naturals.Impacte activitats antròpiques en sòl no urbà 71

6.4.1. Agricultura ............................................................................ 72 6.4.2. Caça.................................................................................... 74 6.4.3. Altres usos............................................................................. 74

6.5 Processos erosius i contaminació de sòls. .............................................. 75 6.6 Riscos naturals. Riscos geològics. ....................................................... 76 6.7 Vies pecuàries .............................................................................. 77 6.8 Zones cremades. Alteracions d’ús i repoblacions. .................................... 79

7 BIBLIOGRAFIA ....................................................................................80

8 ANNEXOS..........................................................................................85



3

1 INTRODUCCIÓ

Albalat de la Ribera se situa en la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa (coordenades: 39° 12’ N 0° 23’ W). Limita al nord amb el municipi de Sollana, a lest amb Sueca, al sud amb Polinyà del Xúquer i a l’oest amb Algemesí.

El municipi queda en el marge esquerre del riu Xúquer, que travessa el seu extrem meridional. El nucli urbà està enclavat en un meandre, les aigües baix de l’AP-7 i abans de la seua desembocadura en Cullera. Així, tota la comarca, i concretament el territori de 14,3 km2 d’Albalat de la Ribera està àmpliament marcat per l’aigua i els ecosistemes que esta genera. D’una banda, el municipi i la comarca sencera tenen un elevat valor natural per l’ecosistema fluvial del Xúquer, reconegut com a Lloc d’Interés Comunitari1 (LIC curs mitjà i baix del riu Xúquer) i que constituïx el major condicionant de l’hidrogeomorfologia de la zona. D’altra banda, al nord, el Parc Natural de l’Albufera cobrix el 43% de la seua superfície municipal, sent l’ecosistema de marjal dedicada al cultiu de l’arròs. Des de l’any 1990, el Parc Natural de l’Albufera està inclòs en la Llista de zones humides d’importància internacional per a les aus establida per raó del Conveni de Ramsar de 2 de febrer de 1971, i des de l’any 1991 està inclòs en les àrees ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). El municipi es considera d’especial importància per a la conservació del parc, per les seues aportacions d’aigua de gran qualitat.

En el present document realitzarem una descripció de les característiques naturals d’Albalat: començarem per les condicions climàtiques generals i les característiques més importants que han modelat el terreny i condicionen les activitats humanes. Continuarem per l’anàlisi dels sòls de la zona i de l’hidrogeomorfologia, àmpliament marcades pel riu Xúquer. Més avant passarem directament a la descripció de la hidrologia del municipi, apartat fonamental d’este tom per ser l’aigua l’element que marca més fortament la comarca. Una vegada descrits els sòls, el clima i la hidrologia, realitzarem un repàs de la fauna i flora més significativa per a acabar amb l’apartat de sistemes naturals, que ens donarà una visió de com interacciona tot l’anterior creant paisatges i condicions més o menys favorables per a l’activitat humana. Al llarg de tot el tom analitzarem els elements del medi natural buscant punts de conflicte o degradació, oportunitats i mitjans per a millorar la seua conservació.

1 Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són tots aquells ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat per mitjà de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori considerades prioritàries per la directiva 92/43/CEE dels estats membres de la Unió Europea. Estos llocs, seleccionats pels diferents països en funció d’un estudi científic, formen part de les zones d’especial conservació que s’integren en la Xarxa Natura 2000 europea.



4

2 CLIMA I METEOROLOGIA

Segons dades del Atlas bioclimático de la Comunidad Valenciana (Pérez Cueva, A. J., 1994) per a l’estació meteorològica de Sueca, la més pròxima a la zona d’estudi, la temperatura mitjana anual està al voltant dels 18º C. L’oscil·lació tèrmica és molt reduïda, com a conseqüència de l’efecte suavitzant del mar, no superant normalment els 15º C. Agost és el més càlid (25º C) i el més fred gener (11º C) (vegeu figura 2.1). La humitat relativa mitjana anual és del 75%.

Figures 2.1 i 2.2: Pluges i temperatures mitjanes mensuals per a l’estació de Sueca (periode 61-90)

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Atles climàtic de la Comunitat Valenciana

La precipitació mitjana anual és de 550 mm., amb 61 dies plujosos per any. El règim de pluges es caracteritza per una gran irregularitat interanual, tret fonamental d’este tipus de clima, amb un màxim a la tardor, estació en què sol concentrar-se el 40-45% de la pluviositat total. Entre febrer i maig es dóna un altre màxim secundari, i els mesos d’estiu són secs. L’evapotranspiració potencial anual posseïx un valor mitjà pròxim als 850 mm., calculada segons Thornthwaite. Com a conseqüència, el balanç hídric resulta bastant deficitari per a la zona, ja que la diferència entre el total pluviomètric i

0

20

40

60

80

100

120

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

mm

0

5

10

15

20

25

30

ENE FEB M AR ABR M AY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

ºC



5

l’evapotranspiració potencial aconseguix un valor pròxim als 400mm./any, corresponent el dèficit d’humitat al període comprés normalment entre els mesos de maig i setembre.

A pesar del màxim pluviomètric tardorenc, el nombre més gran de dies de pluja correspon a la primavera, la qual cosa evidencia el marc torrencial de les pluges tardorenques. Cal mencionar els episodis de “gota freda”, fenomen que té una major probabilitat d’ocórrer durant els mesos d’octubre i novembre i que es presenta quan masses de vapor d’aigua, calentes després de l’estiu, s’eleven des del mar Mediterrani i xoquen amb corrents d’aire fred polar provinents del nord. El resultat són precipitacions sobtades i brusques causants d’inundacions de vegades devastadores. La naturalesa torrencial de les pluges tardorenques en esta zona tan pròxima al llit del Xúquer fa necessària la intervenció per a assegurar el drenatge i protegir a la població riberenca.

El clima de la zona d’estudi és, segons diferents classificacions climàtiques:

• Sec subhumit, mesotèrmic i amb un excés moderat d’aigua a l’hivern, segons Thornthwaite.

• En la classificació de Papadakis és mediterrani de subdivisió mediterrani subtropical.

• El tipus bioclimàtic és temperat càlid amb hivern suau, mesomediterrani atenuat.

L’estudi de les relacions entre pluviositat i temperatura és el que es denomina anàlisi ombrotèrmic. S’utilitza per a situar el clima regional dins dels grans tipus climàtics i conéixer si el sòl té humitat suficient per al màxim d’aigua requerit per a les plantes.

Un estudi gràfic de l’anàlisi termomètrica i pluviomètrica d’una regió es pot realitzar pel diagrama de Gaussen. Es considera com a més sec aquell en què les precipitacions tinguen un valor menor que el doble de la temperatura mitjana mensual (P<2t).

Per a la seua representació, les escales es trien de manera que els valors de la temperatura (ºC) es corresponga amb els del doble de la precipitació (mm.), així l’àrea que es forma de la corba de precipitació que queda per davall de la de temperatura correspon al període sec (vegeu figura 2.3).

La naturalesa torrencial de les pluges tardorenques en esta zona tan pròxima al llit del Xúquer fa necessària la intervenció per a assegurar el drenatge i protegir a la

població riberenca.



6

Figura 2.3: Diagrama ombrotèrmic de la estació de Sueca

0

20

40

60

80

100

120

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

Precipitacions (mm)

2*Temperatures (ºC)

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Atles climàtic de la Comunitat Valenciana

El diagrama confirma que l’àrea d’estudi té un ampli període sec que va de maig a agost.



7

3 GEOLOGIA, GEOMORFOLOGIA Y EDAFOLOGIA

La comarca constituïx el límit meridional de la Plana de València amb els estreps muntanyosos sud-occidentals del Sistema Ibèric. Segons el Mapa geocientífico de la provincia de Valencia (Diputació Provincial de València, 1986), l’àrea d’estudi s’enquadra en l’ambient “plana costanera”, format per regions pròximes al litoral altament modificades per l’activitat antròpica i constituïdes a nivell litològic per materials quaternaris (llims i arenes marines, graves, cantells, llims i argiles fluviocoluvials) i miocènics (argiles i llims).

Figura 3.1: Esquema geològic general

. Font: Geología de España. Vera, J. A. (editor). (2004). SGE-IGME, Madrid, 890 p.) CHX, 2009a.

Com el seu nom indica, la Ribera Baixa comprén el curs baix del riu Xúquer i la seua desembocadura, per la qual cosa es tracta d’un territori de plana al·luvial amb relleu molt uniforme i de gran senzillesa topogràfica. Els pendents són inferiors al 5%, amb cons al·luvials i glacials. Donat que el riu ha edificat una acumulació convexa de materials, el nucli urbà d’Albalat, al costat del llit, es troba a 14 m. sobre el nivell del mar. La fisiografia de la part sud del municipi es classifica com “ondulada”, i la del nord és “plana”. Per tant, els fluxos de desbordament s’escampen divergents des del llit del riu cap al nord (Albufera) i cap al sud (estany gran i marjals de la Valldigna).



8

Descripció edafològica

Si seguim la classificació dels sòls de la FAO (1990), els sòls de l’àrea d’estudi són fluvisols calcaris. El terme fluvisol deriva del vocable llatí "fluvius", que significa riu, fent al·lusió al fet que estos sòls estan desenvolupats a partir de dipòsits al·luvials i col·luvials recents (del quaternari), en els quals periòdicament es produïxen aportacions de nous materials per les crescudes del riu (propietats flúviques). Són sòls permanentment rejovenits i sense desenvolupament d’horitzons edàfics (baixa evolució), la qual cosa es traduïx en una grossària efectiva que no dificulta l’arrelament.

Els fluvisols tenen com a horitzons de diagnòstic un òcric (horitzó amb color clar, o amb poc carboni orgànic, o que és massa prim per a ser mòllic o úmbric, o és dur i massís, al mateix temps, quan se seca), mòllic o úmbric (sòls rics en matèria orgànica), un horitzó hístic, un horitzó sulfúric o materials sulfhídrics en els primers 125 cm. de profunditat.

Per ser fluvisol calcari, el sòl de la zona d’estudi conté de l’ordre del 20 al 50% de carbonats en la seua composició. Hi ha una absència generalitzada d’afloraments rocosos, per la qual cosa no hi ha problemes per a llaurar, i la pedregositat superficial o en la zona radicular és molt variable, moltes vegades amb percentatges que no superen el 15%, valors que poden augmentar encara que predominant les graves. Per tant, en principi, estos sòls poden aconseguir una alta productivitat agrícola, però presenten problemes derivats de l’excés de carbonats, que es traduïxen en una deficient absorció del fòsfor i dels micronutrients. En termes generals solen ser utilitzats com a terrenys de regadiu.

Sistemes morfodinàmics

Des del Xúquer, en l’extrem sud del municipi, fins a la frontera nord amb Sollana, podem diferenciar tres sistemes morfodinàmics (mapa geocientífic de la província de València), definits per les característiques de tipus geològic, edafològic, processos i riscos, vegetació i fauna. Els sistemes corresponen aproximadament a les divisions litològiques de la figura 3.1:

• Al·luvial: el llit del riu i les bandes laterals, on s’agrupen diferents nivells de terrasses quaternàries i els sediments que omplin el llit actual. Materials detrítics: principalment llims arenosos amb algun cantell solt (“cantells, graves, arenes i llims” en la figura de litologia). Coloració de tonalitats terroses. En este tram, el llit té vores artificials, reforçades per farciments antròpics, dipositats a fi de facilitar l’accés a la zona de cultiu, així com constituir una primera mota de defensa d’escassa altura per a protegir els cultius de cítrics. Estos dipòsits estan constituïts per farciments heterogenis antròpics, compostos principalment per argiles llimoses amb restes d’obra. Les motes de defensa són els elements geomòrfics més representatius del pla del Xúquer. El marcat desenvolupament dels dics reflectix importants taxes d’acreció de llims arenosos i poca mobilitat del cinturó de meandres del Xúquer al llarg dels últims segles (tal vegada de l’últim mil·lenni) (CHX, 2009).



9

• Al·luvial-col·luvial: comprén la part central del municipi i està consagrada al cultiu de cítrics. Formada per dipòsits caracteritzats per la mescla de materials procedents d’al·luvions fluvials i erosions de vessants. Davall la terra de labor apareixen graves, llims, arenes i, en menor grau, argiles de color rogenc. La proporció d’elements calcaris supera als quarsosos.

• Albuferes i marjals: la resta del municipi cap al nord està format principalment per llims, encara que també per argiles, amb més d’un 30% de carbonat càlcic.

Figura 3.1: litologia

Fisiografia.shp

Litologia.shpCantells, graves, arenes i LlimsLlimsLlims i arenes

Font: Cartografia temàtica de la Comunitat Valenciana. Elaboració pròpia

Capacitat d’ús agrari del sols

La capacitat d’ús agrari pretén establir la vocació equilibrada d’una determinada àrea cartogràfica, atenent a les característiques del sòl i de la resta dels components ecològics. Establix, en cada zona del territori, els usos agraris generals agrícola, forestal i pastiu, avaluant quines característiques té el sòl de forma natural i quines són les limitacions que restringixen la seua utilització (erosió, pendent, grossària, afloraments/pedregositat, salinitat, característiques físiques i químiques, excés d’aigua, gelades).

Es distingixen cinc classes jerarquitzades per la seua capacitat d’ús agrícola:

CLASSE A: Molt elevada capacitat d’ús.

CLASSE B: Elevada capacitat d’ús.



10

CLASSE C: Moderada capacitat d’ús.

CLASSE D: Baixa capacitat d’ús.

CLASSE E: Molt baixa capacitat d’ús.

Figura 3.2: capacitat agronòmica del sòl.

Capacitat d́ ús.shpElevadaModeradaMolt Elevada

Font: Cartografia temàtica de la Comunitat Valenciana. Elaboració pròpia

Com hem descrit, els sòls d’Albalat, municipi de vocació marcadament agrícola, van de “molt elevada” a “moderada” capacitat d’ús agronòmic (figura 3.2). L’única limitació relativa que hi ha al nord del municipi és el possible excés d’aigua dels sòls de marjal. L’agricultura en eixa zona s’ha adaptat històricament a les condicions, ja que són arrossars que romanen inundats una gran part de l’any.

Les terres calcàries llimoarenoses de l’ambient de plana costanera presenten generalment una bona permeabilitat i alta productivitat agrària. No obstant

això, es caracteritzen per ser molt vulnerables a la contaminació per porositat. Són terrenys molt permeables i el risc de contaminació és molt elevat, ja que la

profunditat de la zona saturada és inferior a 20 metres.



11

4 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA

Este és un apartat fonamental en el diagnòstic ambiental del municipi, ja que les comarques de la Ribera es troben en un lloc privilegiat i altament sensible a nivell hidrològic. En l’extrem sud, Albalat està travessat pel riu Xúquer en el seu curs baix, i al nord forma part del Parc Natural de l’Albufera, ecosistema aquàtic protegit. Este aiguamoll depén per a la seua subsistència dels escolaments superficials procedents de la seua conca vessant, de la seua interrelació amb les masses subterrànies, de la seua interrelació amb el mar i dels retorns històrics procedents dels regadius tradicionals. El coneixement i control dels balanços hídrics d’estos sistemes i de la qualitat de les seues aportacions hídriques requerix molta atenció, com a element clau per a establir els requeriments ambientals de les masses d’aigua.

A continuació descriurem les característiques de la hidrologia superficial i subterrània de l’àrea d’estudi com a part de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, sent conscients que les alteracions del medi que puguen comportar les activitats econòmiques del municipi tindran repercussió sobre l’equilibri d’un sistema molt major. Donarem un repàs al seu estat de conservació i riscos ambientals, prestant atenció als punts següents que marca el Pla Hidrològic del Xúquer (CHX, 2009b):

• Cabals ecològics i requeriments ambientals/ atenció de les demandes i racionalitat de l’ús: problemes d’alteració del règim dels cabals circulants generats per extraccions i regulació dels recursos superficials per a ús agrícola, industrial o recreatiu. Racionalitat de l’ús per a evitar que les extraccions sobrepassen els recursos disponibles (estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrànies).

• Restauració d’ecosistemes: problemàtica relacionada amb l’alteració morfològica de les riberes, l’ús intens dels marges, l’estat del bosc de ribera i els problemes de connectivitat amb els llits, com les alteracions morfològiques del litoral i la seua afecció a la dinàmica litoral.

• Qualitat fisicoquímica i química de les masses d’aigua: problemes de fonts puntuals, difuses, eutrofització i sediments contaminats.

• Seguretat enfront de fenòmens meteorològics extrems: problemes produïts per fenòmens meteorològics extrems, com les tempestats litorals, les inundacions o les sequeres i els efectes del canvi climàtic, com l’increment del nivell del mar.

• Coneixement i governança: disposa el municipi d’Albalat de la Ribera (tant els seus governants com els seus ciutadans) de la informació i de les ferramentes de treball necessàries per a la gestió dels recursos?

De les qüestions anteriors, al llarg d’este capítol tractarem de respondre breument les preguntes següents que es podrien realitzar les administracions, les associacions, les empreses o els ciutadans i que, per tant, podran servir com punt de partida en el debat del Fòrum de Participació Ciutadana de l’Agenda 21 Local del municipi:

¿? S’està extraient més aigua del riu i dels aqüífers de la que estos poden suportar?



12

¿? Estan contaminades les aigües del municipi?

Estes altres preguntes que contempla el Pla Hidrològic del Xúquer es tractaran en apartats posteriors.

¿? Es troben en bon estat les riberes del riu (forma, vegetació, seguretat, etc.)?

¿? Quines mesures s’estan prenent per a minimitzar el risc de les inundacions?

A continuació començarem per una breu descripció de la hidrologia superficial i subterrània per a passar més tard a respondre a les preguntes anteriors en l’apartat 5.3: “Pressions més significatives sobre el recurs aigua”.

4.1 Hidrologia superficial

L’àrea d’estudi pertany a la unitat hidrogeològica número 26 de la conca hidrogràfica del Xúquer. El Xúquer és l’eix de la comarca i el major dels rius valencians. Abastix a més de 60 nuclis de població, que passen del milió d’habitants si tenim en compte que l’àrea metropolitana de València s’abastix en gran part d’aquest curs d’aigua a través del canal Xúquer-Túria. El fluid elèctric generat per les seues aigües mou bona part de la indústria llevantina, i rega més de 130.000 ha. de terreny a través d’una extensa xarxa de séquies agrícoles filles de la Reial Séquia del Xúquer (RAX). Concretament a Albalat, i segons dades facilitades per la RAX, la xarxa de séquies que ixen de la “séquia d’Albalat” abastix la irrigació de 9.610 fanecades. A més, a Albalat trobem 8 ullals o surgències d’aigua subterrània que, a més de tindre molt de valor per la biodiversitat que alberguen, s’utilitzen per al reg dels arrossars de la part més septentrional del municipi.



13

Figura 4.1: séquies, pous i ullals d’Albalat

#

#

##

#

#

#

#

#

###

#

###

#

Molí Pascual

#

Ullal Gros#

Ullal de la Mula

#

Ullal de Senillera Gra#

Ullal de Senillera

#

Ullal de Mallorquín

#

Ullal de les Ànimes

#

Ullal de la Partida de l´Alteró

#

Ullal de Buda

#

Font de Ca Xiquet

#

Font de la Senillera

#

Tenedor

#

Ventihuitena

#

Barca II

#

Barca I

#

Paletilla

Parc natural.shpSèquies.shpRiu xùquer.shp

# Pozos _de _riego.shp# Ullals.shp# Fonts.shp

Nucli _urbà3.shp

Font: elaboració pròpia amb dades de: Parc Natural de l’Albufera, Cartografia Temàtica CV i Sèquia Reial del Xúquer

El riu travessa l’extrem sud del municipi; al seu pas per Albalat, el Xúquer ja es troba en el seu curs baix, prop de la desembocadura en Cullera. En este tram es caracteritza per conservar un règim lent i per divagar en grans meandres. La CHX classifica la qualitat natural del curs baix del riu, en el tram des que s’unix el riu Magre (des del seu pas per l’AP7 fins a la desembocadura) com a “molt modificada”, sent el rang de la classificació Natural - natural revisada - molt modificada.

Per a finals de 2010 està planificat el començament de l’execució del “projecte de construcció de mota de defensa contra inundacions a Albalat de la Ribera, integració paisatgística i adequació ambiental del marge esquerre del riu Xúquer”, actualment en fase d’al·legacions, que preveu millorar la qualitat de la ribera i reforçar la protecció del nucli urbà enfront d’inundacions.

L’àrea d’estudi es troba en una zona d’elevat valor ecològic. El Pla Hidrològic del Xúquer diferencia diverses categories de zones especialment vulnerables a les quals cal prestar atenció en matèria de gestió dels recursos naturals. Així, Albalat de la Ribera es considera “zona sensible” (declarada sensible en aplicació de les normes de tractament d’aigües residuals urbanes) i també “zona de protecció d’hàbitats o espècies” per formar part del



14

Parc Natural de l’Albufera. A més, prop, al sud, està l’aiguamoll “marjal i estany de la ribera sud del Xúquer”, classificat com a “zona humida”.

Figura 4.2: Zones “sensibles” segons el Pla Hidrològic del Xúquer

Font: CHX, 2009b

La proximitat al riu ha provocat històricament a Albalat freqüents inundacions, sobretot per les crescudes tardorenques. Amb la construcció dels pantans d’Alarcón, Contreras i Ferata en els anys 70 es va regular notablement el règim i, posteriorment, s’han dut a terme nombrosos estudis per a reduir el risc d’inundabilitat de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer. Més endavant, en l’apartat de “risc d’inundacions”, descriurem els diferents plans que s’han portat i s’estan duent a terme en el marc de la prevenció d’inundacions.

4.2 Hidrologia subterrània

La zona d’estudi està inclosa en el sistema aqüífer núm. 51: la Plana de València, determinat per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME). Este aqüífer és assimilable a un aqüífer multicapa, en el qual els trams permeables es poden agrupar en 2 grans conjunts:

ÀREA D’ESTUDI

La CHX classifica la qualitat natural del curs baix del riu des del seu pas per l’AP7 fins a la desembocadura com a “molt modificada”, la classificació més

baixa en el rang “Natural”- “natural revisada”- “molt modificada”.



15

• Tram superior complex, constituït per una alternança de materials detrítics quaternaris, intercalats en una formació eminentment llimo-argilosa i, localment, calcàries lacustres del miocé terminal. Arriba a un grossària màxima de l’orde de 200 m. en àrees adjacents al riu Túria i als barrancs de Carraixet i Torrent.

• Tram transmissiu inferior que està constituït per intercalacions bioclàstiques, en una formació predominantment margue-argilosa, que arriba fins a 660 m. de grossària en la vertical de València, que simultàniament fa de substrat impermeable del nivell aqüífer superior.

Dins del sistema aqüífer núm. 51 “Plana de València”, la massa d’aigua subterrània sobre la qual es troba situada l’àrea d’estudi és la 80.36 “Plana de València sud”. Esta massa és de tipus mixt i detrític, atenent a la seua litologia. Compta amb una superfície de 636,25 Km2.

Albalat de la Ribera s’abastix per als seus usos urbans i industrials d’esta massa d’aigua mitjançant un pou situat al poliesportiu, de 1.000 m3 de capacitat. Per als usos agrícoles hi ha altres 6 pous (Barca I i II, Molí Pasqual, Vint-i-huitena, Paletilla i Tenedor), la situació dels quals podem observar en la figura 4.1 (en hidrologia superficial).

Figura 4.3: Pous d’ús agrícola en Albalat de la Ribera

Polígon Parcel·la Profunditat de sondeig

Diàmetre de sondeig

Profunditat bomba

Diàmetre d’ impulsió

Cabdal instantani

Nivell estàtic

Nivell dinàmic

Barca II 12 64 100 600 40 150 45 5,2 21,3 Molí

Pasqual 12 5 100 400 150 225 130 5 40,21

Barca I 12 25 100 600 40 200 65 4,8 16,8

Paletilla 13 34 83 660 125 250 150 5,94 33,91 Vint-i-huitena 10 7 98 600 50 250 84

Tenedor 14 27 207 660/400 150 250 120 1,25 15

Font: Sèquia Reial del Xúquer

El recurs disponible en la massa d’aigua subterrània “Plana de València sud”, definit com la diferència entre els recursos renovables i els requeriments ambientals, s’estima de 139,89 hm3/any per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Encara que no es disposa d’informació completa sobre els volums extrets en les captacions subterrànies, segons estimacions indirectes el valor de les extraccions totals és de 70,72 Hm3/any (vegeu figura 4.4).

Figura 4.4: Bombaments en les masses d’aigua subterrània de la massa d’aigua 80.36 (Plana de València sud)

Urbà Agrícola Industrial TOTAL

Hm3/any 22,3 43,9 4,6 70,7

% 31,5 62,0 6,4 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de dades de CHX, 2009a



16

Amb estes dos dades es calcula el coeficient que ens permet quantificar el nivell d’explotació de la massa d’aigua. La CHX li assigna un nivell 3 (rang d’1 a 5) que correspon a una “moderada explotació”.

4.3 Pressions més significatives sobre el recurs aigua

Les pressions més significatives sobre el recurs aigua que es donen en la zona són la contaminació d’aigües subterrànies per excés de nitrats i pesticides (vegeu figura 4.5) i la contaminació d’aigües superficials per abocaments principalment industrials.

Figura 4.5: Pressions en la massa d’aigua subterrània i pressió global significativa

Font: CHX, 2009a

El nivell d’explotació de les aigües subterrànies de la zona d’estudi és classificat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com a “moderat” (nivell 3 en un rang d’1 a 5). Els usos són principalment agrícoles (44%) i, en menor mesura, urbans

(22%) i industrials (4,6%).

¿? S’extrau més aigua del riu i dels aqüífers de la que estos poden suportar? No, l’explotació de l’aqüífer que correspon a Albalat és “moderada”, dins dels límits admissibles.

¿? Estan contaminades les aigües del municipi? Sí, tant les superficials com les subterrànies.



17

4.3.1 Contaminació d’aigües superficials

Per a descriure esta problemàtica ens hem basat en l’informe de la campanya de primavera de 2009 de la Xarxa de Vigilància d’Aigües de la CHX (CHX, 2009c). Esta entitat utilitza indicadors biològics, físicoquímics i hidromorfològics per a avaluar l’estat de les aigües del Xúquer (vegeu figura 4.6). Per a centrar la nostra anàlisi en la zona d’estudi, prendrem les dades de les estacions d’aforament més pròximes a l’àrea d’estudi, tant aigües amunt (312 i 313 d’Algemesí), com aigües avall (250 de Sueca).

El bon estat de les aigües superficials s’aconseguix quan tant l’estat ecològic com el químic són bons. L’estat ecològic és una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics superficials. Es classifica emprant indicadors biològics, hidromorfològics, químics i fisicoquímics. La seua avaluació es realitza comparant les condicions actuals amb les que hi hauria en condicions naturals (condicions de referència). L’estat químic depén de les concentracions de les substàncies contaminants definides com prioritàries.

La combinació de huit dels paràmetres de laboratori analitzats (vegeu taula 4.6, no es considera la duresa) junt amb la conductivitat, el pH i la concentració d’oxigen dissolt ens permet calcular un índex de qualitat general, l’índex de qualitat fisicoquímica (ICGp), desenvolupat per Martínez Mur (2003). El seu càlcul es basa en la construcció de tres funcions que discriminen de manera significativa les diferències entre aigües de qualitat bona i roïna, segons la contaminació orgànica, els paràmetres indicatius d’eutrofització i la contaminació mineral natural.

Figura 4.6: Paràmetres analitzats

Font: CHX, 2009c



18

Figura 4.7: escala de qualitat d’aigües utilitzada

Font: CHX, 2009c

Segons l’índex de qualitat general fisicoquímica, la qualitat de les aigües amunt d’Albalat és “bona” i a l’altura de Sueca, aigües avall, és “acceptable”. Com veiem en el mapa (figura 4.9), els indicadors fisicoquímics indiquen pitjor qualitat a l’altura d’Alzira i Sueca.

Figures 4.8 i 4.9: qualitat de l’aigua en les estacions 312 i 313 Algemesí i 250 de Sueca

Font: CHX, 2009c

Per a la determinació de l’estat de qualitat biològica s’ha aplicat l’índex IBMWP, obtingut a partir de la suma de les puntuacions de les famílies de macroinvertebrats bentònics identificades. Mesurant la quantitat i qualitat d’este tipus d’organismes podem aproximar-nos a la qualitat de l’aigua. Este índex aplica els rangs i les classes de qualitat següents:

Estació 250 Sueca

Estacions 312 i 313 Algemesí



19

Figura 4.10: escala de qualitat d’aigües utilitzada

Font: CHX, 2009c

La figura 4.11 mostra els resultats de l’IBMWP, el número de taxons trobats, l’IASPT i la qualitat obtinguda en les estacions mostrejades durant la campanya de primavera de 2008. L’índex IASPT és el resultat del quocient entre el valor de l’IBMWP i el número de taxons. De nou, la qualitat de les aigües descendix a l’altura de Sueca fins arribar al nivell “deficient” (vegeu figures 4.11 i 4.12).

Figures 4.11 i 4.12: Resultats de l’índex IBMWP, IASPT, número de taxons i classe de qualitat

Font: CHX, 2009c

En resum, els resultats obtinguts en les dos estacions d’aforament d’Algemesí, aigües amunt d’Albalat, indiquen qualitat d’aigua “bona” (2 mostres) en paràmetres fisicoquímics i “acceptable o moderada” (2 mostres) en paràmetres biològics. Respecte a l’estació de Sueca, la qualitat fisicoquímica és “acceptable o moderada” i la biològica “deficient”.

Estació 250 Sueca Estacions 312 i 313 Algemesí



20

Figura 4.13: Esquema de avaluació de l’estat global de les masses d’aigua superficial

Font: Xarxa de Vigilància de la Qualitat de les Aigües, CHX, 2009c

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer classifica la qualitat global de les aigües superficials en la zona d’estudi com “bona o millor” aigües amunt d’Albalat, encara que aigües avall passa a “pitjor que bona”.

Figura 4.14: mapa d’avaluació de l’estat global de les masses d’aigua superficial en la zona d’estudi

Font: Xarxa de Vigilància de la Qualitat de les Aigües, CHX, 2009c

Segons el Pla Hidrològic del Xúquer (CHX, 2009b), esta qualitat “pitjor que bona” en l’estació de Sueca es deu al fet que en este tram baix el riu arrossega part dels problemes de contaminació que patix aigües amunt i que s’agreugen per l’acumulació de sediments i la forta pressió antropogènica. Segons altres estudis de qualitat d’aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX, 2009c), en les parts més baixes del riu es localitzen elevades concentracions de nutrients, com a conseqüència de l’abús de fertilitzants en l’activitat agrícola i de les descàrregues d’aigües residuals parcialment depurades. En este tram aboquen les EDAR d’Albalat-Algemesí i, aigües amunt, la de l’aglomeració urbana i industrial d’Alzira-Carcaixent, que servix una població que està al voltant de 116.000 habitants equivalents.

La contaminació per plaguicides dels cursos d’aigua no ha sigut mesurada en l’informe de primavera de 2009, en els resultats del qual ens hem basat per a avaluar la qualitat de les aigües, però sí que ha sigut considerada com una pressió significativa en l’estudi d’impacte ambiental projecte de construcció de la mota (CHX, 2009a). La contaminació dels ecosistemes aquàtics per plaguicides com els que s’utilitzen en l’arròs pot constituir un elevat risc per a la fauna, a més de reduir la qualitat de les aigües com a recurs utilitzable i causar la contaminació dels aqüífers i del sòl. Per això, la normativa europea exigix que



21

els productes fitosanitaris utilitzats en el cultiu de l’arròs en les proximitats de les àrees protegides, posseïsquen uns perfils ecotoxicològics molt favorables. A més, està demostrat que la mobilització dels plaguicides amb les aigües superficials de rius, rierols i torrents, permet el desplaçament d’estos compostos fins distàncies considerables respecte de la zona d’aplicació. També es produïxen processos d’acumulació, que tenen lloc quan el contaminant transportat entra en els llacs, on el corrent és menor i la sedimentació dels sòlids en suspensió es troba afavorida (Andreu, 2008).

4.3.2 Contaminació d’aigües subterrànies

La major pressió sobre les aigües subterrànies de la zona d’estudi és la contaminació difusa produïda principalment per l’ús intensiu de fertilitzants en l’activitat agrícola (excés de nitrogen i sulfat aplicat sobre el terreny). Tal com veiem en la figura 4.15, les aigües subterrànies a tota l’àrea litoral del sud de la província de València es troben en “mal estat” químic. Segons el Pla Hidrològic del Xúquer (CHX, 2009b), l’aqüífer que hem descrit en l’apartat anterior “presenta una contaminació difusa i no es realitza una recàrrega artificial”.

La contaminació de les masses d’aigua subterrània és un problema important que es relaciona de ple amb els problemes d’atenció a les demandes urbanes. La concentració de nitrats en algunes masses d’aigua limita el seu ús com a font de subministrament urbà precisant fonts de subministrament addicionals per a mesclar les seues aigües i reduir el contingut en nitrats. En algunes zones costaneres, el contingut en nitrats i la intrusió salina perjudiquen la qualitat de l’abastiment urbà. Concretament a Albalat, l’aigua de l’aixeta no és apta per al consum humà i l’Ajuntament es va veure obligat en els anys 90 a instal·lar una planta d’osmosi inversa a la qual els ciutadans poden acudir a recollir de forma gratuïta aigua potable. Moltes cases, a més, s’han instal·lat xicotetes plantes de desnitrificació a nivell domèstic. La contaminació de les aigües comporta una despesa econòmica important en el municipi.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer classifica la qualitat global de les aigües superficials en la zona d’estudi com a “bona o millor” en Albalat, encara

que aigües avall passa a “pitjor que bona”. Les parts més baixes del riu acumulen els problemes de tot el curs del riu, principalment a conseqüència de

l’abús de fertilitzants en l’activitat agrícola i de les descàrregues d’aigües residuals parcialment depurades.



22

Figura 4.15: Estat químic global de les aigües subterrànies

Font: CHX, 2009b

La problemàtica de la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies va portar en la dècada dels 90 a la redacció del projecte "Abastiment d’Aigua Potable de la Ribera" per part de la Generalitat Valenciana, que planificava la perforació d’un pou a la zona de la Garrofera (massís del Caroig) per a abastir d’aigües lliures de nitrats a la Ribera. Este projecte ha sigut parcialment executat, i s’han construït alguns elements de distribució pels diferents municipis. A Albalat s’ha construït un dipòsit per a emmagatzemar l’aigua de la Garrofera. No obstant això, actualment hi ha la incertesa de si el pou pot abastir cabal suficient per a tota la comarca, i s’estan plantejant altres alternatives d’abastiment com la permuta de concessions d’aigües superficials amb els beneficiaris d’estes concessions.

La contaminació d’aigües subterrànies és conseqüència d’una combinació entre una mala gestió dels adobs agrícoles i una elevada vulnerabilitat de les aigües subterrànies en la zona. El mètode utilitzat en la Cartografia Temàtica de la Comunitat Valenciana per a conéixer la vulnerabilitat per a les aigües subterrànies considera tres variables significatives: permeabilitat, grossària de la zona no saturada i qualitat de l’aigua subterrània. A partir de la combinació d’estes tres variables, s’obtenen les diferents categories en la valoració de la vulnerabilitat. La vulnerabilitat al municipi d’Albalat ha sigut classificada com a “mitjana” i “alta” per combinar una capa freàtica molt pròxima a la superfície amb materials molt permeables. En les figures 4.16 i 4.17 podem veure i llegir la interpretació específica de les categories “vulnerabilitat mitjana” i “alta” que establix la Cartografia Temàtica de la CV.

ÀREA D’ESTUDI



23

Figures 4.16 i 4.17: Vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies d’Albalat

Vulnerabilitat.shpAltaMitjana

Font: elaboració pròpia. Cartografia temàtica de la CV

Enfront d’este problema d’alta importància, la Generalitat Valenciana va designar en el Decret 13/2000 determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries (DOGV 3677) i, més tard, en 2003, va dissenyar el Programa d’Actuació sobre les Zones Vulnerables a la contaminació per nitrats designades a la Comunitat Valenciana (Ordre 2008/15025). Este programa (complet en l’annex 1) preveu actuacions per a reduir i previndre la contaminació de les aigües per

CATEGORIA III: Vulnerabilitat mitjana.

Són zones que no tenen una protecció natural efectiva contra la contaminació fisicoquímica per l’absència de formacions geològiques de baixa permeabilitat interposades, si bé hi ha un grau de protecció suficient enfront de la contaminació de tipus microbiològic per grossària o condicions de permeabilitat adequades en la zona no saturada per a garantir la completa autodepuració.

CATEGORIA IV: Vulnerabilitat alta.

S’establix esta categoria per a representar les zones del territori en què hi ha aqüífers de gran productivitat amb aigües d’excel·lent qualitat i grossària insuficient per a garantir l’autodepuració de contaminants microbiològics. Estes zones es desenvolupen fonamentalment sobre els aqüífers calcaris per figuració i carstificació de vora de les planes litorals i sobre aqüífers càrstics d’interior amb un drenatge natural per brolladors i amb una grossària reduïda de la zona no saturada.



24

nitrats procedents d’activitats agràries de tota l’àrea costanera des de Castelló fins al Cap de Sant Antoni a Alacant. El programa ha de desplegar, sobre les zones vulnerables, les actuacions necessàries per a reduir la contaminació per nitrats d’origen agrari en els aqüífers i permetre recuperar valors per davall del límit crític de 50 mg/l d’ió nitrat que faça factible aconseguir un nivell de qualitat acceptable per a qualsevol ús. Algunes actuacions previstes són:

[…] les explotacions agràries ubicades a les zones designades hauran de tindre un quadern d’explotació en el qual registraran els plans i les pràctiques d’adobament segons el seu cultiu.

A fi de fer un seguiment del compliment que s’establix en el programa d’actuació, s’executarà un pla de control anual d’avaluació del programa en el tèrmit que es preveuen en l’annex II (correcta execució de la practica del reg, correcta aplicació dels fertilitzants nitrogenats i capacitat adequada i estanquitat dels tancs d’emmagatzemament de fem). Les persones físiques o jurídiques hauran de sotmetre’s als controls i les inspeccions que procedisquen, facilitar les actuacions i aportar la documentació que els siga requerida.

Segons informació facilitada per l’Oficina Tècnica de Gestió del Parc de l’Albufera, se suposa que els agricultors apliquen estes mesures de limitació de nitrats, si bé no hi ha un control efectiu per part del parc natural d’estes mesures. En este sentit, és molt important la conscienciació dels agricultors per a controlar l’abonat nitrogenat i els pesticides, així com el reforç dels mecanismes de control per part de la Conselleria per fer complir les seues normatives.

La contaminació d’aigües subterrànies és conseqüència d’una combinació entre una mala gestió dels adobs agrícoles i una elevada vulnerabilitat de les aigües subterrànies en la zona. Albalat és part del “Programa d’Actuació sobre les Zones Vulnerables a la Contaminació per Nitrats” de la Conselleria de Medi

Ambient; no obstant això, s’ha detectat una escassa eficàcia dels mecanismes de control. En este sentit, es fa molt important la conscienciació dels agricultors

per a controlar l’abonat nitrogenat i els pesticides, així com el reforç dels incentius i mecanismes de control per part de la Conselleria per fer complir les

seues normatives.



25

5 VEGETACIÓ I FAUNA

Albalat de la Ribera és un municipi de molt alt valor ecològic, tant per l’ambient de marjal que s’estén en tota la meitat nord, com per l’ecosistema fluvial en l’extrem sud, que actua com a corredor ecològic de moltes espècies a nivell local i comarcal. En general, es tracta d’un territori intensament marcat per l’acció de l’ésser humà. D’una banda, les transformacions agrícoles han modificat els ecosistemes en tot el municipi generant agroecosistemes dependents del manteniment de l’home, amb conseqüències positives i negatives per a la biodiversitat. D’un altre, la delicada qualitat de les aigües del riu posen en perill l’equilibri dels ecosistemes i, per tant, el de moltes espècies amenaçades.

En este capítol realitzarem una descripció de les principals comunitats vegetals i animals que habiten el municipi o que l’utilitzen per a alimentar-se o reproduir-se. Tant en vegetació com en fauna, dividirem les espècies en els tres hàbitats principals que es diferencien: marjal/arrossar, hort/cítrics i riu. Per a completar esta informació, en l’annex 5 es troben les taules-inventari de totes les espècies recollides en la base de dades de biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (CMAAUA) per a la zona d’Albalat.

5.1 VEGETACIÓ

Si bé la vegetació potencial2 que correspon a Albalat de la Ribera és la de marjal al nord (proximitat al llac) i la de ribera al sud (zona del Xúquer), els ecosistemes del municipi han patit històricament grans canvis per l’acció de l’home, que han augmentat la seua productivitat d’una banda, però per una altra també han degradat hàbitats de gran valor. La vegetació espontània a penes ocupa un 7% de la superfície del municipi, ja que la majoria (84%) està ocupada per cultius de regadiu abastits per una extensa xarxa de séquies locals (www.albalatdelaribera.es). En la línia dels tres sistemes morfodinàmics que hem descrit en l’apartat de Geologia, Geomorfologia i Edafologia, al municipi podem distingir, de nord a sud, tres àrees amb vegetacions diferents:

• La zona de marjal més pròxima al llac de l’Albufera, transformada en arrossars.

• L’extensió d’hort entorn de l’arrossar, que ocupa antigues zones arrosseres que van ser transformades en cultius hortícoles i posteriorment en citrícoles.

2 Segons Rivas-Martínez (1987) s’entén com a vegetació potencial “la comunitat estable que

existiria en una àrea donada com a conseqüència de la successió geobotànica progressiva si l’home deixara d’influir i alterar els ecosistemes vegetals”. Unit a este concepte apareix el de sèrie de vegetació, entés com el conjunt de formacions vegetals relacionades, en les quals s’inclouen totes les etapes de substitució i degradació d’una formació considerada com a capçalera de sèrie, generalment arbòria i que constituiria la vegetació potencial del territori.



26

• La vegetació de ribera en l’extrem sud.

Finalment, tindríem entreteixides en les anteriors àrees, les séquies i els ullals, les zones d’aigües lliures. A continuació descriurem la situació de cada un d’estos hàbitats (vegeu figura 5.1) en l’actualitat i els canvis a què s’han vist sotmesos per la influència antròpica, partint de la vegetació potencial que correspondria a cada unitat en funció de les seues característiques.

Figura 5.1: unitats de paisatge i vegetació

#

#

#

###

#

###

Unitats de paisatge.shpUnitat cultiu-arrossarUnitat cultiu-cítricsUnitat riberaUnitat urbà-industrialUnitat urbà-residencial

# Ullals.shpSèquies.shpParc natural.shp

# Fonts.shp

Font: elaboració pròpia. Cartografia temàtica

5.1.1. Vegetació dels arrossars

Es tracta de l’última etapa de vegetació en l’ecosistema del llac de l’Albufera (vegeu figura 5.2). Si bé històricament estes terres formaven part de la marjal circumdant al llac, des de la revolució hidràulica en el s. XV s’han donat quatre segles d’ampliació del regadiu i de reconversió agrària del territori de la Ribera Baixa, amb el gradual aterrament de la llacuna i expansió de l’arrossar (Hermosilla, J., 2006).



27

Figura 5.2: Hàbitats en torn del llac de l’Albufera

Font: www.albufera.com

Per altra banda, en els últims anys s’ha produït una progressiva transformació de l’arrossar en tarongerars (vegeu figura 5.3), per mitjà de l’elevació i dessecació del terreny, el que ha provocat la modificació de l’esquema de fluxos en algunes zones i l’increment dels danys per inundació, al ser el taronger un cultiu de major valor (CHX, 2000). Per tant, la zona d’arrossar es reduïx a l’extrem nord del municipi, havent avançat els cítrics més enllà del límit del Parc Natural (vegeu figura “unitats paisatge”). Segons informació proporcionada per la “Comunitat de Regants i Escolaments d’Albalat”, l’àrea regada d’arròs són 4.205 fanecades (349 hectàrees), gestionades per al voltant de 350 agricultors amb explotacions d’unes 20 fanecades. El reg és de les aigües naixents dels ullals de la Mula, Gros, Mallorquí i Tancaeta.

Figura 5.3: Transformació de l’ús del sòl en la plana d’inundació del riu Xúquer

Font: Elaborat a partir de la cartografia 1:50.000 del Servici Geogràfic de l’Exèrcit (anys 1953 i 1990). (Extret de: Projecte

d’actuacions de millora del drenatge de la marjal del sud en la Ribera Baixa del Xúquer, CHX, 2000)

Es tracta d’un agroecosistema format fonamentalment per arròs (Oryza sativa L.) i lemna (Lemna spp.) d’enorme variació estacional, ja que roman sec durant part de l’any i és inundat a la primavera per a procedir a la sembra. En la zona, el cultiu majoritari és de la varietat gleva i en menor grau la fonsa.

Albalat de la Ribera



28

Figura 5.4: imatge d’un camp d’arròs inundat

Font: elaboració pròpia

En les séquies i els arrossars que presenten un alt grau d’eutròfia (excés de nutrients) apareixen poblacions flotants de llentilla d’aigua Lemnna gibba i L. minor. On la contaminació és menor s’instal·len les hepàtiques flotants (Ricciocarpon natans i Riccia fluitans). En zones poc profundes i inclús amb dessecació temporal, com és l’arrossar, s’instal·la la Ranunculus aquatilis (herba llacunera).

En la zona de marjal, caracteritzada per un entollada permanent en major o menor grau, la vegetació potencial està formada per helòfits (plantes les arrels de la qual estan sempre submergides en aigua), que constituïxen els denominats canyissers i bovars i mates de fang, en els quals les espècies més característiques, segons el Mapa Geocientífico de la província de València (1986), són:

• Phragmites australis (canyís nano).

• Scirpus lacustris (jonc d’aigua).

• Typha angustifolia, T. latifolia (espadanya o bova).

• Alisma plantago-aquatica (herba de cinc costures aquàtica).

• Lytrium salicaria (salicària).

• Iris pseudoacorus (lliri groc).

• Ipomoea sagitatta (campanetes).

• Kosteletzkia pentacarpos (malva aquàtica, trencadalla).

• Hydrocotyle vulgaris (sombreret d’aigua).

• Claudium mariscus (mansega).

Actualment estes comunitats es troben fragmentades a causa de l’alteració dels seus biòtops per la posada en cultiu de la zona. La trencadalla (Kosteletzkia pentacarpos) és



29

una espècie d’alt valor corològic per no ser molt abundant, de fet a Europa només es troba a l’Albufera. Cada vegada és més escassa també a l’Albufera, motiu pel qual és una espècie protegida.

5.1.2. Vegetació dels ullals

Els ullals són zones d’aigües lliures generades per surgències d’aigües subterrànies, per tant en estes zones trobem comunitats helofítiques o palustres (que es desenvolupen a la vora de llacunes, albuferes i cursos d’aigua permanentment inundats, o almenys en sòls que mantenen sempre la humitat edàfica superficial). La distribució és segons es mostra en la figura següent.

Figura 5.5: Zonació de la vegetació en contacte amb l’Albufera

Font: Conselleria de Medi Ambient, 1991

Pla especial de protecció del Parc Natural de l’Albufera

A la vora les espècies són les pròpies de canyars-bovars, comuns en sòls entollats que poden patir al final de l’estiu una certa dessecació superficial. La comunitat potencial, marcada amb el número 3 en la figura 5.5, està caracteritzada per la jonca d’estany (Scirpus lacustris subsp. tabernaemontani) i l’espadanya o bova (Typha angustifolia-latifolia). Actualment, a la vora dels ullals també trobem espècies menys exigents que han aparegut per la degradació de l’hàbitat, com el canyís (Phragmites maximus) o la canya comuna (Arundo donax L.).

La vegetació submergida o aquàtica està constituïda per hidròfils flotants i radicants submergits o proveïts de fulls flotants, sobre aigües dolces o dèbilment salobres i de nivell poc variable. En els ullals trobem les associacions 1 i 2 de la figura 5.5, que corresponen a:

• Lemnetum gibbae: associació de llenties d’aigua (Lemna gibbae i L. minor) pròpia d’aigües contaminades i eutròfiques.

• Potametum derso-nodosi, amb les següents plantes característiques: Potamogeton nodosus (llengua d’oca), Potamogeton pectinatus, Potamogeton densus,



30

Potamogeton crispus, Myriophyllum spicatum (milfulles d’aigua), Ceratophyllum demersum. Estes comunitats hui es veuen reduïdes a una representació quasi testimonial a causa de la dessecació i l’eutrofització.

En el terme d’Albalat hi ha inventariats pels tècnics de l’Oficina Tècnica de la Generalitat del Parc Natural de l’Albufera set surgències d’aigua:

1. Ullal Gros. 2. Ullal de la Mula. 3. Ullal de les Ànimes. 4. Ullal de Senillera A. 5. Ullal de Senillera B. 6. Font de Senillera. 7. Font de Ca Xiquet. 8. Ullal de la partida de l’Alteró. 9. Ullal de Buda. 10. Ullal de Mallorquí.

A l’annex 2 podem veure les fitxes amb les característiques detallades de cada un i, a continuació, presentem una taula-resum de la vegetació inventariada en estos, que hem classificat segons siga aquàtica o palustre (pròpia de la vora), i també segons siga natural d’ullal (primària) o introduïda en una restauració. També hem inclòs junt amb el nom de l’espècie vegetal si forma part del banc de biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient com a espècie “vulnerable”, “amenaçada” o “en perill d’extinció”.



31

Taula 5.6: Espècies vegetals inventariades en els ullals del terme municipal d’Albalat en juliol de 2007

Espècie vegetals Nom comú Categoria Hàbitat Imatge

Scirpus holoschoenus

Jonc comú/ Junco común

Primari Palustre

Typha angustifolia, T. latifolia

Bova/ espadaña

Primari Palustre

Phragmites australis

Canyís / carrizo Primari Palustre

Imperata cilindrica Canyís / cisca Primari Palustre

Cynanchum acutum Passacamins / Corregüela

borde Primari Palustre

Iris pseudoacorus Lliri groc/ lirio

amarillo Primari Palustre



32


Kosteletzkia pentacarpos ALT VALOR

COROLÒGIC PER SER MOLT ESCASSA.

PROTEGIDA3

Trencadalla/ Malva Acuática

Primari Palustre

Arundo donax Canya/ caña Restauració Palustre

Cladium mariscus Mansega / masiega

Restauració Palustre

Lytrum salicaria Salicària/ Salicaria

Restauració Palustre

Hydrocotyle vulgaris

Sombreret d’aigua /

Sombrerillo de agua

Primari Palustre

3 Trenca dalla protegida segons: Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades · Annex Ib. Vulnerables. Conveni de Berna, annex I. Directiva d’Hàbitats, annex II.



33


Ceratophyllum demersum

Asprella / bejuquillo Primari Aquàtica

Potamogeton pectinatus

Espiga d’aigua/ Espiga de agua Primari Aquàtica

Potamogeton nodosus

Llengua d’oca/ lengua de oca

Primari Aquàtica

Nymphaea alba PERILL D’EXTINCIÓ4

Nenúfar blanc/ nenúfar blanco

Primari Aquàtica

Alisma plantago-aquatica

Herba de cinc costures /

Llantén acuático

Primari Aquàtica

Salix alba Salze/ Sauce Restauració Bosc ribera

4 Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades · annex Ia. En perill d’extinció.



34


Populus nigra Xop negre/ Chopo negro

Restauració Bosc ribera

Populus Alba Xop alber/

chopo blanco Restauració Bosc ribera

Tamarix galica Tamariu/ tamarindo

Restauració Bosc ribera

Ceratonia siliqua Garrofera/ Algarrobo Restauració Agrari

Fiqus Carica Figuera/ Higuera Restauració Agrari

Olea europea Olivera/ Olivo Restauració Agrari

Font: Oficina Tècnica del Parc Natural de l’Albufera



35

No apareixen inventariades espècies que sí apareixien com a vegetació potencial, com per exemple les aquàtiques Myriophyllum spicatum (milfulles d’aigua), Potamogeton densus o Potamogeton crispus.

5.1.3. Vegetació de l’hort

La zona central del municipi (vegeu figura 5.1 d’unitats de paisatge) està cultivada principalment per cítrics (Citrus ssp.) de les varietats (en este ordre d’importància) València Late, Nave Lane Late, Ortanique i Clemenvilla. Anecdòticament es troben escassos camps de caqui i de cultius hortícoles en antigues zones d’arrossar que han sigut transformades.

En els camps de cítrics es desenvolupa una àmplia varietat de vegetació arvense (“males herbes”) en funció de l’edat del cultiu, el marc de plantació, la compactació del sòl, les labors, etc. És difícil fer una selecció per l’àmplia gamma d’espècies que creixen davall els tarongers, però amb poques paraules es troben entre tardor i primavera: blets (Chenopodium sp.) amb malves (Malva sp.) i agret (Oxalis pescaprae), donant-se més a l’estiu els “serrets” (Setaria sp.) i amarants (Amaranthus sp). En les vores dels camins trobem vegetació nitròfila (afavorida per la presència de l’home, i li agrada el nitrogen) com Hordeum murinum ssp. leporinum, Asphodelus fistulosus, Lobularia marítima, Anacyclus valentinus, etc.

Ja que esta actual zona de tarongers també era marjal abans de ser dessecat el terreny i posteriorment arrossar, s’observa gradualment al aproximar-se al llac l’aparició de reductes de flora pròpia de marjal en les vores de les séquies (vegeu figura 5.7).

Figura 5.7: reductes de vegetació de marjal en les vores de les séquies




36

5.1.4. Vegetació de ribera

El Xúquer travessa l’extrem sud del municipi generant una àrea de vegetació de ribera. Per al tram de l’àrea d’estudi el riu rep una puntuació de 35 en l’índex QBR de qualificació de la zona de ribera dels ecosistemes fluvials segons el grau, l’estructura, la qualitat i la naturalitat de la coberta vegetal (Avaluació de l’estat ecològic dels rius de la conca hidrogràfica del Xúquer. CHX, 2005). Esta baixa puntuació indica que l’ecosistema ha patit una alteració forta que l’ha conduït a ser classificat actualment com de “qualitat deficient” en el rang següent:

A causa de la qualitat deficient de les aigües en les últimes dècades i a la pràctica eliminació del bosc de ribera, al seu pas per Albalat, la vegetació predominant en la ribera són els canyars (associació Arundini-Convolvuletum sepium, típica de riberes fluvials en què el bosc primari ha sigut eliminat) i els esbarzerars de Rubus ulmifolius (associació Pruno-Rubion, característica de sòls eutrofitzats). Com a etapa de substitució natural, a més dels esbarzerars, porten jonqueres (Holoschoenetalia) o fenollars (Brachypodion pheonicoidis).

Figura 5.8: Vegetació de ribera del Xúquer al seu pas per Albalat




37

La connectivitat amb l’ecosistema forestal adjacent és nul·la, al discórrer en la seua totalitat entre camps de cultius de cítrics (vegeu figura 5.10). L’aprofitament agrícola de la zona i la construcció de la mota de protecció del nucli urbà d’Albalat van impactar fortament sobre l’àrea de vegetació de ribera de la zona d’estudi, que actualment es limita de forma estricta a les vores i a arbres aïllats per damunt del sotabosc.

Figures 5.9 i 5.10: Mota de protecció inundacions i vista del riu des de la mota, entre tarongers


Tal com observem en les figures 5.8, 9 i 10, es conserven formacions arbòries aïllades d’alberedes i salzedes arborescents de salze blanc (Salix alba, Populenion albae), així com peus dispersos d’om (Ulmus minor). Són reductes dels xops i les salzedes que formarien el bosc primari en cas de no haver existit l’impacte de les activitats antròpiques. Ocasionalment, apareixen altres arbres procedents de cultiu com plàtans (Platanus hybrida) i lledoners (Celtis australis). Prop de les xicotetes omedes i xops, en els clars d’estes, és característica l’existència de comunitats lleugerament nitròfiles de megafòrbies, com els cards marians (Sylibum marianum, Carduo-Sylibetum mariani) i les formacions de cicuta menor (Conium maculatum, Galio-Conietum maculatu) (CHX, 2009a).

Les pròximes actuacions del Projecte de construcció de mota de defensa contra inundacions a Albalat de la Ribera proposen suavitzar el pendent de les vores per a recuperar un perfil més semblant al d’una ribera natural. Les actuacions a realitzar donarien lloc a una zona de sacrifici objecte d’expropiació (tarongerar entre el nucli urbà i el riu) en la qual es duran a terme l’eliminació de runes, la naturalització del llit i la seua ribera, les plantacions d’espècies autòctones i els tractaments selvícoles sobre la vegetació existent. L’objectiu és la recuperació parcial del bosc de ribera (vegeu reforestació prevista en figura 5.11) i l’adequació de l’entorn del riu per al seu aprofitament recreatiu i educatiu.



38

Figura 5.11: secció tipus de la mota proposada i repoblació prevista

CHX, 2009a

1. Vores del riu Es disposarà al llarg de cada una de les vores del llit una banda de macròfits de 2 m. d’ample formada per les següents espècies vegetals: canyís (Phragmites australis), bova (Typha angustifòlia), lliri groc (Iris pseudacorus), junc de llacuna (Scirpus tabernaemontani) i platanàcia (Sparganium erectum). 2. Primera banda de ribera En la primera banda de ribera es plantaran salzes blancs (Salix alba) i àlbers (Populus alba) com a espècies arbòries, acompanyades de sarja (Salix eleagnos), salze negre (Salix atrocinerea), baladre (Nerium oleander), tamariu (Tamarix gallica) i vimenera (Salix purpurea).

3. Segona banda de ribera (B) Amb el moviment de terres proposat i l’elevació de la mota de defensa contra inundacions es crearan zones de major altitud, més allunyades del llit, en les quals es plantaran espècies típiques de la muntanya termomediterrània. Es plantaran exemplars de carrasca (Quercus ilex ssp. ballota) acompanyats per les següents espècies arbustives: Pistacia lentiscus, Rhamnus lycioides, Rhamnus alaternus, Crataegus monogyna, Chamaerops humilis, Juniperus oxycedrus i Quercus coccifera. A més, es crearan bosquets de les següents espècies de mates: Lavandula stoechas, Anthyllis cytisoides, Cistus albidus, Vitis vinífera ssp. sylvestris, Ruscus aculeatus, Thymus Vulgaris, Rosmarinus officinalis i Dorycnium pentaphillum. 4. Coronació de la mota de defensa Es procedirà a la plantació d’exemplars alineats de pi pinyoner (Pinus pinea) i lledoner (Celtis australis) en la part alta de la mota. Estes espècies arbòries aniran acompanyades del sotabosc següent: Lavandula stoechas, Anthyllis cytisoides, Thymus Vulgaris i Rosmarinus officinalis. 5. Ruta d’identificació d’espècies En la zona assenyalada com a ruta per a la identificació d’espècies es realitzaran xicotets bosquets amb diversos exemplars de cada una de les espècies típiques dels hàbitats més representatius del LIC “curs mitjà i baix del riu Xúquer”. Cada espècie anirà acompanyada d’un cartell en què s’indicarà el seu nom comú i el seu nom científic. Es disposaran de manera natural, i de manera que es facilite l’accés d’un a un altre per mitjà de sendes, perquè es puguen observar sense dificultat.



39

La connectivitat de l’ecosistema fluvial amb l’ecosistema forestal adjacent és nul·la, al discórrer en la seua totalitat entre camps de cultius de cítrics.

L’aprofitament agrícola de la zona i la construcció de la mota de protecció del nucli urbà d’Albalat van impactar fortament sobre l’àrea de vegetació de ribera

de la zona d’estudi, que actualment es limita de forma estricta a canyars i esbarzerars a les vores, i a arbres aïllats per damunt del sotabosc. L’ecosistema ha patit una alteració forta que l’ha conduït a ser classificat actualment com de

“qualitat deficient” per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Uns dels objectius del projecte de reconstrucció de la mota és la recuperació parcial del

bosc de ribera i l’adequació de l’entorn del riu per al seu aprofitament recreatiu i educatiu.



40

5.2 FAUNA

5.2.1. Fauna de marjal i Albufera

La marjal és un dels sistemes més rics en fauna que es troba a València, potser el més característic i, per descomptat, un dels més fràgils i degradats. Com hem descrit, l’aiguamoll a Albalat ha sigut transformat en arrossars, el que ha condicionat enormement la biodiversitat de la zona. L’arrossar constituïx un ambient complementari al del llac com a àrea d’alimentació vital durant el període hivernal i els passos migratoris. És un sistema fonamental per a la conservació de la riquesa biològica del parc ja que sustenta una vegetació i fauna invertebrada associada que constituïx la base tròfica de nombroses espècies de vertebrats, principalment aus.

A continuació realitzarem un inventari de la fauna d’esta àrea. L’objectiu no és tant que estiguen totes les espècies com que assenyale les més significatives per ambients. Començarem per l’avifauna, que té mobilitat per tota la zona (poden trobar-se exemplars fins i tot en els camps de cítrics), i després realitzarem un inventari d’espècies aquàtiques dels ullals del municipi. En les taules s’ha inclòs una selecció de les espècies considerades més significatives en la marjal transformada a arrossar.

AVIFAUNA

L’arrossar constituïx un hàbitat idoni per a nombroses aus que troben ací la seua principal àrea d’alimentació per la gran diversitat d’invertebrats que acull, principalment, durant l’hivern. Encara que són poques les espècies que utilitzen l’arrossar per a la seua reproducció (vegeu taula 5.12), durant el període hivernal i els passos migratoris arriba a concentrar diverses desenes de milers d’aus, especialment anàtids. Estes habiten fonamentalment el llac i els arrossars, sent el llac espai de refugi i repòs quan es practica la caça en l’arrossar, i servint els camps de cultiu i ullals com a lloc d’aliment, ja que la qualitat de les aigües del llac impedix el desenvolupament adequat de la vegetació i dels invertebrats que servixen d’aliment de les aus. El cicle de la fauna es troba estretament relacionat amb les necessitats del cultiu de l’arròs (inundacions, fangueig, etc.), jugant un important paper com a àrea d’alimentació.

El Parc Natural de l’Albufera juga un paper decisiu en el context general de les zones humides europees com a àrea d’acollida d’aus aquàtiques. Les més representatives de la zona d’arrossar segons Navarro, A. (2001) i la Conselleria de Medi Ambient (1991) es presenten en la taula 5.12. En esta taula també s’indica si les espècies que han sigut recollides en el banc de dades de la biodiversitat de la CMAAUH per a la zona d’Albalat; en este cas, en quins tractats internacionals per a la protecció de fauna silvestre sensible d’alt valor ecològic s’han inclòs (Conveni de Berna, Conveni de Bohn, Directiva del Consell Europeu relativa a la Conservació de les Aus Silvestres). A l’annex 3 es presenta un



41

inventari complet d’aus del Parc Natural de l’Albufera que ha sigut adaptat a les més representatives d’Albalat. D’este inventari s’ha extret l’abundància i classificació de les espècies que es referix a tot el Parc Natural. A més, a l’annex 4 es pot trobar un cens de 2008 d’avifauna del PN.

L’arrossar constituïx un hàbitat idoni per a nombroses aus que troben ací la seua principal àrea d’alimentació per la gran diversitat d’invertebrats que acull,

principalment durant l’hivern. Estes habiten fonamentalment el llac i els arrossars, sent el llac espai de refugi i repòs quan es practica la caça en

l’arrossar, i servint els camps de cultiu i ullals com a lloc d’aliment, ja que la qualitat de les aigües del llac impedix el desenvolupament adequat de la

vegetació i invertebrats que servixen d’aliment les aus.



42

Tabla 5.12: Aus més representatives de l’arrossar

Font: elaboració pròpia amb dades del Pla Especial de Protecció del Parc de la Albufera (1991), del banc de dades de

biodiversitat de la CMAAUH, de Navarro, A. (2001) i de l’Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural de l’Albufera. Imatges

d’internet (detall en bibliografia)

Espècie Nom comú Comentaris5

Banc de dades biodiversitat

per a la quadrícula d’Albalat

Imatge

Netta rufina Pato colorado

o sivert Hivernant escassa

No

Anas acuta (anàtid)

Ánade rabudo o cua de jonc

Hivernant rara No

Anas clypeata (anàtid)

Pato cuchara o bragat

Migrant escassa i

hivernant rara No

Anas platyrhynchos

(anàtid)

Ánade real o collverd

Hivernant abundant

Sí. Conveni de Berna: annex III. Conveni de Bonn: annex II.

Directiva d’Aus: annex

III.1

5



43




Imatge

Anas penelope (anàtid)

Ánade silbón o piuló

Hivernant rara

No

Anas strepera (anàtid)

Ánade friso o ascle

Hivernant rara

No

Anas crecca (anàtid)

Cerceta común o xarxet

Hivernant rara

No

Aythya ferina (anàtid)

Porrón común o boix

Hivernant rara

No



44




Imatge

Arda cinerea Garza real o garsa reial

Resident moderada i hivernant comú

No

Egretta garzetta (Ardeida

hivernante)

Garseta comú o garseta blanca

Resident comú

No

Bubulcus ibis (Ardeida

hivernante)

Garcilla bueyera o esplugabous

Resident comú No

Larus ridibundus (Limícola

hivernante)

Gavina vulgar o gaviota reidora

Nidificant moderada, hivernant abundant i migrant.

No



45




Imatge

Tachybaptus ruficollis

Zampullín chico o

escabussonet

Resident escassa, hivernant escassa. Utilitzen

l’arrossar per a reproduir-se

Sí. Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades: interés especial. Conveni de Berna: annex III.

Ixobrychus minutus6

Avetorillo o gomet

Nidificant moderada, hivernant rara.

Utilitzen l’arrossar per a reproduir-se

Sí. Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades: interés especial. Conveni de Berna: annex II. Directiva d’Aus: annex I.

Vanellus vanellus (Limícola

hivernante)

Avefría o fredeluga

Migrant escassa, hivernant abundant

No

Gallinago gallinago

Agachadiza o becadell

Migrant moderada, hivernant comú

No

6



46




Imatge

Limosa ssp. Agujas o tètol Migrant, hivernant

No

Gallinula chloropus

Polla d’aigua

Resident abundant. Utilitzen

l’arrossar per a reproduir-se

Sí. Conveni de Berna: annex III. Directiva d’Aus: annex

II.2

FAUNA AQUÀTICA

Respecte a les espècies aquàtiques, les inventariades en els ullals del terme municipal es presenten en la taula 5.13.

Taula 5.13: Espècies aquàtiques inventariades en els ullals d’Albalat al juliol de 2007

Font: elaboració pròpia amb dades de l’inventari d’ullals facilitat per l’Oficina de Gestió Tècnica del Parc Natural de

l’Albufera. Imatges d’internet (detall en bibliografia)

Espècie Nom comú

Classificació Base dades biodiversitat per Albalat

Imatge

Melanopsis tricarinata

Caragola de séquia de triple estria

Mol·lusc endèmic Sí



47

Espècie Nom comú


Imatge

Unio turtoni valentinus

Petxinot Mol·lusc endèmic

No

Procambarus clarckii

Cranc roig americà

Crustaci invasor

Sí

Atyaephyra desmaresti

Gambeta Crustaci No

Cyprinus carpio

Carpa

Peix de fàcil adaptació a

aigües contaminades

Sí

Mugil cephalus

Llisa

Peix de fàcil adaptació a

aigües contaminades

No



48

Espècie Nom comú


Imatge

Gambusia affinis holbroocki

Gambúsia Peix

al·lòcton (introduït)

Sí

Valencia hispanica

Samaruc Peix

endèmic

Sí. Catàleg Valencià i Espanyol

d’Espècies de Fauna

Amenaçades: en perill

d’extinció. Categoria UICN: en perill.

Conveni de Berna: annex II. Directiva d’Hàbitats: annex II i IV.

Aphanius iberus

Fartet Peix

endèmic No

Les comunitats piscícoles són les que més intensament han patit els efectes de la contaminació de les aigües del llac i d’altres factors com la sobreexplotació o la introducció d’espècies al·lòctones (lluç de riu, perca americana, gambúsia). Estos problemes han conduït a una important reducció de la fauna autòctona, afavorint la presència d’espècies que s’adapten amb facilitat a aigües contaminades, com les llises o les carpes. Estes espècies han augmentat en número en detriment d’altres econòmicament i ecològicament més valuoses com l’anguila (Anguilla Anguilla), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el fartet, samaruc, el gatet (Cobitis taenia) o el tros (Leuciscus cephalus), confinades de forma quasi residual a alguns ullals i séquies (PE Albufera, 1991).

El mateix ocorre amb les comunitats d’elevat valor de crustacis (Dugastella Valentina i Palaemonetes zariquieyi –gambetes-) i mol·luscos (Unio turtoni -petxinot-). En els ullals



49

d’Albalat, efectivament, troben refugi espècies endèmiques com el fartet, el samaruc i el petxinot. De fet, segons el Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat valenciana (Conselleria de Territori i Habitatge, 2005), l’entorn de l’Albufera va constituir fins fa unes dècades l’hàbitat mes típic i extens del samaruc al litoral mediterrani. Les seues poblacions es van donar per extintes a finals de la dècada dels 70, si bé, en l’actualitat, es coneixen algunes poblacions en sectors molt concrets i localitzats del quadrant sud-occidental del Parc Natural, com també a l’exterior del parc, en el terme municipals de Sollana i Albalat de la Ribera. La rehabilitació i conservació d’estos refugis de biodiversitat és fonamental per a la supervivència del Parc Natural.

Per altra banda, espècies molt valuoses que se trobaven al passat com el cran autòcton de riu (Austropotamobius pallipes) o la rata de l’Albufera, pròpia dels arrosars, ja no les torbem en els inventaris faunístics de la zona.

5.2.2. Fauna de l’hort

En els cultius, la presència de l’ésser humà crea un agroecosistema simplificat en el qual s’utilitzen maquinària i pesticides, per la qual cosa les condicions són excloents per a la majoria de les espècies silvestres. Només aquelles espècies que aprofiten les transformacions poden viure en estos medis, acompanyades per altres que solen tindre un caràcter trivial i escàs interés. Per tant, la fauna associada a este tipus d’ambients està representada, en general, per espècies oportunistes, capaces d’aprofitar els canvis ràpids i les transformacions que oferixen estos medis.

Els terrenys de cultius citrícoles de regadiu no presenten cap període d’inundació total, a diferència de l’arròs. És per això que cobren més importància espècies de mamífers, amfibis i rèptils que no eren rellevants en la marjal, si bé ambdós ambients estan lligats per proximitat geogràfica i, sobretot, perquè l’extensió de tarongers era anteriorment part de l’aiguamoll. Vegem les espècies més representatives descrites en CHX, 2009a.

L’existència de nombroses séquies en el tarongerar permet la presència de la granota comuna (Granota perezi) com a únic representant del grup dels amfibis en l’àrea d’estudi. Entre els rèptils, apareixen espècies d’àmplia distribució com la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) i la colobra d’escala (Elaphe scalaris) que, encara que característiques d’ecosistemes forestals mediterranis, s’endinsen en la zona de cultius. En

En els ullals d’Albalat troben refugi espècies endèmiques com el fartet, el samaruc i el petxinot. La rehabilitació i conservació d’estos refugis de biodiversitat és

fonamental per a la supervivència del Parc Natural.



50

tots els casos, possiblement a causa de l’antropització del medi, estes espècies no arriben a aconseguir ací les densitats que mostren en la muntanya mediterrània. Són espècies més característiques d’este medi antropitzat la colobra de collar (Natrix natrix) i la colobra viperina (Natrix maura), ambdós lligades a punts amb presència d’aigua.

Entre les espècies de mamífers que poden poblar els regadius, principalment trobem rates (Rattus spp.) i ratolins (Mus spp.). Encara que és menys característic, també està present el conill (Oryctolagus cuniculus). Una altra espècie molt característica, que utilitza les construccions humanes com a refugi, és la rata penada comú (Pipistrellus pipistrellus).

Finalment, els cultius de cítrics acullen a un gran nombre d’espècies d’aus, tant nidificants com hivernants o en pas. Estes espècies són una mescla entre les que hem descrit en l’apartat d’arrossar i les que descriurem a continuació en el de fauna de la zona del riu, per trobar-se els cítrics entre ambdós ambients.

5.2.3. Fauna del riu Xúquer

El riu Xúquer actua com a corredor biològic per a moltes espècies a nivell local i comarcal. No obstant això, la biodiversitat es troba molt empobrida en este tram baix del riu a causa de la degradació del medi per l’acció de l’ésser humà. La deficient qualitat de les aigües i els impactes sobre la vegetació de ribera ha disminuït notablement la qualitat i el valor ecològic de les espècies que trobem en el riu, influint sobretot en amfibis, rèptils i peixos. Per a realitzar els inventaris següents ens hem basat en l’estudi de fauna realitzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en el context del recent projecte de construcció de la mota contra inundacions (CHX, 2009a).



51

HERPETOFAUNA (AMFIBIS I RÈPTILS)

Figura 5.14: amfibis i rèptils del riu Xúquer en Albalat

Espècie Nom comú

Classificació

Catàleg de biodiversitat de

Conselleria per a la quadrícula d’Albalat

Imatge

Rana perezi

Granota verda/ Rana verde

Amfibi

Sí. Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades · annex II - Protegides. Conveni de Berna · annex III.

Directiva d’Hàbitats · annex V

Natrix natrix

Colobra aquàtica de collar

Rèptil No

Natrix maura

Serp pudenta/ Culebra viperina

Rèptil

Sí. Catàleg Espanyol d’Espècies

Amenaçades · Interés especial. Conveni de Berna · annex III

Trachemys scripta elegans

Tortuga de

Florida/ galápago de Florida

Rèptil al·lòcton invasor

No

Font: elaboració pròpia amb dades de CHX, 2009a i de la base de dades de biodiversitat de la CMAAUH. Imatges d’internet

(detall en bibliografia)



52

ICTIOFAUNA (PEIXOS)

La deficient qualitat de les aigües que s’ha descrit en l’apartat d’“Hidrologia”, ha fet que les espècies presents hagen quedat limitades a unes poques generalistes de baix valor ecològic, i la majoria introduïdes per l’home (al·lòctones). En l’actualitat, algunes espècies indicadores de la qualitat de l’aigua i del medi, com els autòctons fartet (Aphanius iberus) i samaruc (Valencia hispanica), que sí estaven presents en els ullals, o altres taxons singulars com la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis) i el llobarro (Dicentrarchus labrax) pareixen haver desaparegut completament d’este tram baix del riu.

El riu Xúquer actua com a corredor biològic per a moltes espècies a nivell local i comarcal. No obstant això, la biodiversitat es troba molt empobrida en este tram baix del riu a causa de la degradació del medi per l’acció de l’home. La deficient qualitat de les aigües i els impactes sobre la vegetació de ribera han disminuït notablement la qualitat i el valor ecològic de les espècies que trobem en el riu, influint sobretot en amfibis, rèptils i peixos. Algunes espècies indicadores de la

qualitat de l’aigua i del medi, com els autòctons fartet i samaruc, o altres taxons singulars com la madrilla del Xúquer i el llobarro pareixen haver desaparegut

completament d’este tram baix del riu.



53

Figura 5.15: peixos del riu Xúquer en Albalat

Font: elaboració pròpia amb dades de CHX, 2009a. Imatges d’internet (detall en bibliografia)

Espècie Nom comú Catàleg de biodiversitat de


Imatge

Anguilla anguilla

Anguila/ anguila

Sí. Categoria UICN · vulnerable

Conveni de Barcelona · annex III

Alburnus alburnus

Alburn /alburno No

Barbus guiraonis

Barb mediterrani /

barbo mediterráneo


Directiva d’Hàbitats · annex V

Carassius auratus

Peix roig/ Pez rojo Sí

Cyprinus carpio

Carpa Sí

Squalius valentinus

Madrilla bagra/ Cacho


Tinca tinca Tenca Sí



54

Espècie Nom comú Catàleg de biodiversitat de


Imatge

Cobitis paludícola

Raboseta/ colmilleja

Sí. Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades. annex II

protegida Categoria UICN · vulnerable Directiva d’Hàbitats · annex II

Gambusia holbrooki

Gambúsia Sí

Lepomis gibbosus

Peix sol/ pez sol

Sí

Sander lucioperca

Luciperca/ lucioperca Sí

AVIFAUNA

La major part de les aus que freqüenten l’ecosistema fluvial són espècies pròpies de l’Albufera que utilitzen el riu per a alimentar-se i inclús la vegetació palustre de les seues vores per a nidificar, com la polla d’aigua, la fotja comuna, l’escabussonet, el gomet i l’ànec collverd. Altres visiten el riu però no nidifiquen, com l’esplugabous o la garseta comuna. Totes estes espècies han sigut ja descrites en apartats anteriors.

En la següent taula incloem les espècies que utilitzen el riu i que no han sigut descrites en l’apartat “Fauna de la marjal i de l’arrossar”, espècies hivernals, de passos migratoris i algunes passeriformes7 que nidifiquen a la vora.

7



55

Figura 5.16: aus que se troben en la ribera del Xúquer en Albalat

Nom Comentaris

Catàleg de biodiversitat de Conselleria per a la quadrícula

d’Albalat / catàlegs internacionals

Imatge

Corb marí gros o cormorán grande (Phalacrocorax

carb)

Hivern No

Blavet o Martín pescador común (Alcedo atthis)

Hivern

Sí Catàleg Espanyol d’Espècies

Amenaçades · interés especial. Categoria UICN · quasi amenaçada. Conveni de

Berna · annex II. Directiva d’Aus · annex I

Grasset d’aigua o bisbita común

(Anthus pratensi) Hivern No

Mosquiter comú o mosquitero común

(Phylloscopus collybita)

Hivern No

Busquereta de casquet, retoret o

curruca capirotada (Sylvia

atricapilla)

Hivern


Amenaçades · interés especial. Conveni de Berna · annex II. Conveni de Bonn · annex II

Cuereta torrentera o lavandera cascadeña (Motacilla cinerea).

Hivern No



56

Nom Comentaris



Imatge

Xivitona vulgar o andarríos chico

(Actitis hypoleuco)

Limícola passos

migratoris No

Corriolet o chorlitejo chico (Charadrius

dubiu)

Limícola passos

migratoris



Camallonga o cigüeñuela (Himantopus himantopus)

Limícola passos

migratoris


Amenaçades: interés especial. Conveni de Berna: annex II i annex III. Conveni de Bonn: annex II. Directiva de Aus:

annex I

Rossinyol o ruiseñor común

(Luscinia megarhynchos)

Passeriformes


Amenaçades · interés especial. Conveni de Berna · annex II

Rossinyol bord o ruiseñor bastardo (Cettia cett)

Passeriformes



Xitxarra de canyar o carricero común (Acrocephalus scirpaceus)

Passeriformes





57

Nom Comentaris



Imatge

Busquerot o carricero tordal (Acrocephalus arundinaceus

Passeriformes



Bosqueta vulgar o Zarcero común

(Hippolais polyglotta)

Passeriformes Sí.

Conveni de Berna · Annex II. Conveni de Bonn · Annex II

Oriol o Oropéndola

(Oriolus oriolus) Passeriformes


Amenaçades · interés especial. Conveni de Berna · annex II

Papamosques gris o mastegatatxes

(Muscicapa striata)

Passeriformes





58

6 SISTEMES NATURALS

6.1 Delimitació d’unitats paisatgístiques

El paisatge és l’element del medi que planteja més dificultats a l’hora de la seua definició i valoració, al tractar paràmetres poc objectivables. Quan parlem de paisatge és important diferenciar entre el paisatge subjectiu, que contempla la fisonomia del territori, els colors, etc., i el paisatge vegetal. En esta última categoria Albalat pertany a la plana quaternària generada pel Xúquer, a la qual correspon l’omar com a sèrie de vegetació final. Ja que hem dedicat tot el capítol anterior a la descripció de la flora i fauna actual i potencial del municipi, en este apartat ens centrarem en el paisatge subjectiu, constituït per la interrelació d’un conjunt d’elements com ara: la forma del relleu, la diversitat de la vegetació, la presència d’aigua, color, les activitats humanes, etc.

Per a dur a terme l’anàlisi del paisatge, en primer lloc s’ha dividit el territori del terme municipal en grans unitats paisatgístiques. Una unitat de paisatge es definix com la porció de territori que proporciona una resposta visual homogènia, tant en els seus components paisatgístics com en la seua resposta visual davant de possibles actuacions (Escribano Bombín, 1991). La finalitat de delimitar unitats de paisatge és proporcionar un coneixement general i aproximat de les característiques que oferix el territori. La divisió de les distintes unitats que conformen el terme d’Albalat l’hem realitzat prenent com a base els tres sistemes morfodinàmics (Mapa geocientífic de la província de València) que hem descrit en l’apartat de Geologia, definits per característiques de tipus geològic, edafològic, processos i riscos, vegetació i fauna.

Si sumem a l’anàlisi dels sistemes morfodinàmics els atributs deguts a la influència antròpica (usos del sòl, degradacions ambientals, etc.) i la topografia, obtindrem les unitats de paisatge, que ens ajuden a comprendre les relacions fisiogràfiques del paisatge i la forma actual del territori. D’esta manera, s’identifiquen límits provisionals a través de la consideració d’aspectes del territori diferenciables a simple vista i que el configuren. Tenint en compte tot l’anterior, l’esquema emprat per a valorar les distintes variables, és el següent:

La vegetació que es distingix en la unitat és:

• Sense vegetació. • Amb vegetació natural. • Cultius.

Les propietats del sòl que es poden presentar, atenent al tipus i nivell de les limitacions,

són:

• Sense limitacions aparents. • Amb limitacions lleus, moderades o forts dels paràmetres següents: • Grossària.



59

• Rocositat. • Pedregositat. • Salinitat. • Hidromorfia. • Limitacions de tipus físic i químic.

Les formes del terreny se seleccionen seguint les categories establides per la FAO:

• Pla (pendent < 2%). • Ondulat (pendent 2-8%). • Fortament ondulat (pendent 8-15%). • Colinat (pendent 15-30%). • Fortament soscavat (pendent > 30% sense grans desnivells). • Muntanyós (pendent > 30% amb grans desnivells).

Usos principals: • Urbà. • Agrícola. • Paratge natural protegit. • Industrial.

Per a la delimitació de les unitats de paisatge s’ha recorregut a la contemplació de la globalitat del paisatge, utilitzant la cartografia temàtica referida a la fisiografia, cobertura vegetal i capacitat d’ús ja mencionada, així com l’ortofotografia del terme municipal i les visites de camp. En base a allò que s’ha descrit, les principals unitats paisatgístiques que es diferencien són: cultiu-arrossar, cultiu-cítrics, ribera, urbà-industrial i urbà-residencial (vegeu figura 6.1).

Figura 6.1: caracterització general dels unitats de paisatge

Unitat paisatge

Vegetació Capacitat

d’ús agronòmic

Propietats del sòl determinants Topografia Superfície (fanegades)

Cultiu-arrossar

Cultius 3 Hidromorfia Pla 4.205 (24,1%)

Cultiu-cítrics

Cultius 2 Elevada-molt elevada capacitat d’ús agronòmic Ondulat 12.487 (71,7%)

Ribera Natural amb molta influència antròpica

- Hidromorfia, farciments antròpics mota Fortament soscavat per la construcció

de la mota 191 (1,1%)

Urbà-industrial

Sense vegetació - Segellat Ondulat 109 (0,6%)

Urbà-residencial

Sense vegetació (excepte la de parcs i jardins)

- Segellat Ondulat 420 (2,4%)




60

Figura 6.2: Mapa delimitació unitats de paisatge i elements naturals

(

(

(

(((

(

(##


( Ullals.shp# Fonts.shp

Vies pecuàries.shpCaminos.shpCv _515.shpCv _516.shpN _322.shpFerrocarril _valència _xàtiva.shpParc natural.shp


Com veiem, tots els paisatges del municipi tenen una molt forta influència antròpica. A continuació els descriurem.

UNITAT CULTIU-ARROSSAR

Paisatgísticament és una zona enormement variable per les distintes fases del cultiu de l’arròs, que generen una alternança entre la inundació i el període sec. Les 4.205 fanegades d’arrossar (24% de la superfície municipal) que queden actualment estan dins del Parc Natural de l’Albufera, que ha limitat en una certa forma l’expansió del cultiu de cítric i que limita amb la seua normativa els usos dels recursos, per la qual cosa ha condicionat el paisatge de la unitat.

Les parcel·les agrícoles, d’unes 20 fanecades de superfície mitjana, s’entreteixen amb la xarxa de séquies rodejades en molts casos de vegetació de marjal. El paisatge de plana només es trenca per alguns arbres aïllats i xicotetes casetes d’apers o alqueries tradicionals. La zona d’arrossar està travessada de nord a sud per pocs camins de terra.



61

Figures 6.3, 6.4 i 6.5:

Arrossar inundat / sec

Arquitectura hidràulica

Estat de les séquies


Els elements naturals de major valor en l’arrossar són els ullals de les Ànimes i l’ullal de la Mula, que descriurem en el pròxim apartat.



62

UNITAT CULTIU-CÍTRICS

L’hort és la unitat de paisatge més extensa (72% del terme) i comprén tota la part central fins al riu al sud (12.487 fanecades). Està cultivada principalment per cítrics, amb presència molt aïllada d’alguns camps d’altres fruiters o de xicotetes zones d’hortalisses. L’estructura és minifundista i les parcel·les són irrigades per inundació. Per tant, com en l’arrossar, entre els camps hi ha canals i séquies, així com edificacions associades a l’aigua com ara pous de motor elèctric, la utilització dels quals ha sigut justificada per a regs en èpoques de prolongada sequera. Hui en dia sovint són utilitzats per la baixa qualitat de l’aigua d’algunes séquies. El Pla de Modernització de Regadius en procés d’execució per la Séquia Reial del Xúquer planeja substituir el reg per degoteig, per la qual cosa el desús de les séquies i, per tant, el seu no-manteniment pot portar a un canvi important en l’arquitectura hidràulica i en el paisatge. Un altre punt conflictiu en esta unitat és el creixent abandonament de camps per la crisi del sector, que porta a una degradació del paisatge agrícola.

En esta unitat es troben la resta d’ullals del municipi (partida de l’Alteró, Buda, Gros, Senillera, Senillera Gran i Mallorquí). Tots queden dins del límit del parc, i així veiem que la protecció de l’espai natural ha permés la conservació d’estes surgències i que les que van quedar fora ja han desaparegut.

Entre els camps i junt amb els camins es troben bastants “casetes”, construccions tradicionals de baixa altura, a les quals la població acudix els caps de setmana a “prendre la paella”. La zona de l’hort és la més aprofitada pels albalatencs. Molts tenen xicotets horts d’autoconsum junt a les “casetes”.

Com altres elements a destacar en la unitat, es troben l’àrea d’aportació de residus (ecoparc), el cementeri, un viver i algunes zones d’aportació de residus no regulades i àrees d’obres per al projecte de modernització de regadius de la Séquia Reial del Xúquer.

L’estat de conservació constructiu de les séquies i la qualitat de les seues aigües és variable. Hem trobat restes de fem, aigües tèrboles i vores derruïdes en algunes,

mentre que altres mostren aigües clares i marges reconstruïts i cuidats. El manteniment de l’entramat de séquies és un punt fonamental al qual cal prestar atenció, perquè constituïx un dels elements més valuosos del paisatge agrícola de

la comarca.



63

UNITAT RIBERA

Es tracta d’un paisatge de ribera fortament modificat per l’acció de l’home. Com hem comentat en l’apartat de vegetació, ha patit una alteració forta que l’ha conduït a ser classificat actualment com de “qualitat deficient” en l’informe d’Avaluació de l’estat ecològic dels rius de la Conca Hidrogràfica del Xúquer (CHX, 2005). La connectivitat amb l’ecosistema forestal adjacent és nul·la, al discórrer en la seua totalitat entre camps de cultius de cítrics (vegeu figura 5.2). L’aprofitament agrícola de la zona i la construcció de la mota de protecció del nucli urbà d’Albalat van impactar fortament sobre l’àrea de vegetació de ribera en la zona d’estudi, que actualment es limita de forma estricta a les vores i a algun arbre aïllat per damunt del sotabosc.

Les pròximes actuacions del Projecte de construcció de mota de defensa contra inundacions a Albalat de la Ribera proposen suavitzar el pendent de les vores per a recuperar un perfil més semblant al d’una ribera natural. Les actuacions a realitzar donarien lloc a una zona de sacrifici objecte d’expropiació (tarongerar entre el nucli urbà i el riu) en la qual es duran a terme l’eliminació de runes, la naturalització del llit i la seua ribera, les plantacions d’espècies autòctones i els tractaments selvícoles sobre la vegetació existent. L’objectiu és la recuperació parcial de boscos de ribera i l’adequació de l’entorn del riu per al seu aprofitament recreatiu i educatiu.

És cridanera la desconnexió del riu amb la resta del municipi, que segons els seus habitants viu “d’esquena al riu”. Sent una comarca històricament vertebrada pel Xúquer, la degradació de les aigües en les últimes dècades ha canviat molt els hàbits de la població: “abans tothom es banyava al riu i mira ara” (jóvens d’Albalat). En este sentit, és important que la població es consciencie del bé natural que té al costat pera a què reclamen la millora dels accessos i de les àrees de gaudi del riu i la seua ribera. Tota la mota constituïx una àrea privilegiada de passeig i, per exemple, l’extrem nord de la mota, prop de l’entrada des d’Algemesí, on esta s’eixampla un poc, actualment destinada a aparcament, podria ser una àrea verda de descans molt interessant.

Un sol pont unix la ribera nord amb la ribera sud del Xúquer al municipi d’Albalat. Este pont de ferro, que data de la segona meitat del segle XIX, va ser en el seu moment símbol de progrés i modernitat. Per tant, este i una altra quasi vintena de ponts del curs baix del Xúquer, formen part de la identitat del paisatge de la zona.

És cridanera la desconnexió del riu amb la resta del municipi, que segons els seus mateixos habitants “viu d’esquena al riu”. És important que la població es consciencie

del bé natural que té al costat per què reclamen la millora dels accessos i de les àrees de gaudi del riu i la seua ribera.



64

Figura 5.6: pont de ferro sobre el Xúquer al seu pas per Albalat


UNITAT URBÀ-INDUSTRIAL

El polígon industrial, que ocupa menys de l’1% de la superfície del municipi, és una àrea enterament transformada pel ser humà constituïda per naus industrials i sòl asfaltat. La seua extensió va augmentar en els últims anys, com es pot constatar al observar el retrocés patit pels cultius en esta part del terme, donant pas a fàbriques i magatzems. Fins i tot hi ha hagut un projecte oficial d’ampliació del polígon. No obstant això, l’actual situació de crisi ha portat a la indústria a un període d’estancament (moltes empreses han tancat i naus han quedat buides).

A Albalat el polígon industrial es troba junt al nucli urbà i just al costat de l’institut d’Educació Secundària, la qual cosa fa que siga una zona prou visible i transitada. Per tant, és important cuidar la qualitat visual dels carrers amb vegetació que també permeta crear ombres i el convertisca en un lloc agradable en els mesos més calorosos.

Els carrers en esta unitat són més amples que les del nucli antic però, segons entrevistes realitzades a usuaris del polígon industrial, quan hi ha cotxes aparcats a un costat i a l’altre, els camions veuen molt limitada la seua capacitat de maniobra.

UNITAT URBÀ-RESIDENCIAL

El nucli urbà d’Albalat es troba encaixat en un meandre del riu i rodejat de camps de cultiu, la qual cosa atorga al lloc una qualitat paisatgística privilegiada.



65

Figura 6.7: vista aèria d’Albalat de la Ribera

Font: http://defensoralbalat.blogspot.com

El nucli antic del poble es troba en un excel·lent estat de conservació, format principalment per cases de dos, o màxim tres, altures amb fatxades rehabilitades i ben cuidades. El poble ha aconseguit mantindre el seu patrimoni arquitectònic de manera que el conjunt invita a passejar els seus carrers.

Figura 5.8: façanes d’Albalat




66

6.2 Elements paisatgístics d’interés

Els elements naturals de major valor paisatgístic en el municipi són els ullals, surgències d’aigua localitzades quasi sempre de forma aïllada i en l’interior de la marjal, que constituïxen autèntiques reserves genètiques, amb espècies endèmiques i amb un gran valor biogeogràfic. Els ullals són, a pesar de la seua escassa superfície respecte a la dels altres ecosistemes, vitals per al manteniment de la biodiversitat del Parc Natural de l’Albufera. A més, són fonamentals per a mantindre la qualitat i quantitat de l’aigua del llac, ja que són la font principal d’aigües netes que desaigüen a este.

Figura 6.9: ullals i fonts d’Albalat

(

(

(

(((

(

(##

#

Ullal de les Ànimes

#

Ullal de la Mula#

Ullal Gros

#

Ullal de Senillera Gra#

Ullal de Senillera

#

Ullal de Buda

#

Ullal de la Partida de l´Alteró

#

Font de la Senillera

#

Font de Ca Xiquet


( Ullals.shp# Fonts.shp

Parc natural.shp

Font: elaboració pròpia. Oficina Tècnica de Gestió del Parc Natural de l’Albufera

Paisatgísticament, constituïxen taques de paisatge natural en un entorn totalment antropitzat. Lamentablement, s’han vist reduïts al màxim per l’activitat agrícola. Segons l’inventari facilitat per l’Oficina Tècnica de Gestió del Parc Natural de l’Albufera, Albalat compta actualment amb set ullals i dos fonts. Dos d’estos (Senillera 1 i 2) es troben en



67

un estat de conservació bo i excel·lent respectivament per les tasques de recuperació que s’han portat després de la firma d’un conveni entre l’Ajuntament i la Conselleria; no obstant això, els altres cinc estan degradats (vegeu figura 6.10).

Figura 6.10: estat de conservació dels ullals i fonts d’Albalat

Qualitat Ullals/fonts

Excel·lent 1 (Senillera A)

Bona 1 (Mula)

Regular 2 (Gros, Senillera B)

Mala 3 (Ànimes, Font Senillera,

Font Ca Xiquet)

Font: Elaboració pròpia a partir d’inventaris de l’Oficina Tècnica de Gestió del Parc Natural de l’Albufera

L’ullal que es mostra en la imatge està a Sueca (Baldoví), però pot servir com a exemple per a observar el canvi abrupte del paisatge al voltant dels ullals pel fort impacte de les activitats agrícoles, que empobrix la seua qualitat visual i la seua biodiversitat.

Figura 5.11: vista aèria de l’ullal de Baldoví (Sueca)

Font:

http://www.cma.gva.es/areas/fondo/fondo_fotografico/Espacios_protegidos/Parques/Albufera/paisaje/images/Albufera_Ul

lalBaldoviSueca.jpg

A més, a Albalat alguns estan rodejats per parets de maçoneria i reixes, com per exemple l’ullal Gros, el que també trenca molt la qualitat del seu paisatge.



68

Figura 6.12: Ullal Gros i el seu accés


A l’annex 2 podem trobar fitxes descriptives (característiques tècniques, biològiques, dades juridicoadministratius, etc.) de cada ullal i font.

6.3 Biodiversitat

Després d’haver descrit la fauna i la flora en capítols anteriors, en este apartat donarem algunes pinzellades sobre aspectes entorn de la biodiversitat com són l’estat dels corredors biològics en el territori, la vulnerabilitat de la fauna o l’efecte de les infraestructures.

Cinc dels set ullals d’Albalat es troben degradats, per això és molt important que es potencien convenis com el de la restauració de la Senillera per a què la resta d’ullals del municipi puguen arribar a la mateixa qualitat ambiental i augmentar el seu ús didàctic i lúdic per a gent del poble i de fora d’este. La coordinació entre els diferents propietaris dels ullals (Parc Natural de l’Albufera, Comunitat de Regants, Ajuntament, privada) és un

pas fonamental per a la conservació d’estos “tresors”.



69

El principal corredor biològic de la zona és el riu Xúquer, encara que, com hem vist en l’apartat de fauna, les seues comunitats animals han perdut valor ecològic pel descens de la qualitat de les aigües, predominant actualment les espècies generalistes i al·lòctones.

El banc de dades de biodiversitat de la Conselleria recull per a la quadrícula topogràfica en què està Albalat (UTM10X10:30SYJ24) un total de 98 espècies animals i 299 vegetals, de les quals 79 (animals) i 3 (vegetals) consten com a “amenaçades8”. Encara que no totes les espècies del municipi queden recollides en la base de dades de biodiversitat (per comparació amb els inventaris més exhaustius de l’Oficina Tècnica del Parc Natural de l’Albufera, principalment d’avifauna, a l’annex 3), les dades sí ens poden servir per a calcular l’índex de vulnerabilitat faunística, que ens indica que les comunitats animals de l’àrea d’estudi són altament fràgils (80,6%) (vegeu figura 6.13).

Figura 6.13: càlcul de l’índex de vulnerabilitat faunística


Les espècies classificades com a vulnerables i protegides haurien de tindre unes mesures de conservació dels seus hàbitats/biòtops per a garantir la seua supervivència. Moltes espècies són realment sensibles a qualsevol alteració del medi en què viuen, de manera que una xicoteta actuació en l’àrea on habiten estos animals pot suposar la seua total desaparició. Este elevat índex de vulnerabilitat és el reflex de la fragilitat dels ecosistemes aquàtics de la zona, sensibles a canvis en la qualitat de les aigües, als tractaments agrícoles, a les creixents infraestructures, etc. L’equilibri és delicat, ja que en tota la comarca conviuen ecosistemes molt valuosos amb una molt marcada influència de les activitats humanes, per tant els canvis en el medi són permanents.

Ja que les comunitats vegetals i animals que estem estudiant formen majoritàriament part d’ecosistemes agrícoles, el seu desenvolupament i supervivència està condicionat pel manteniment que done l’home als sistemes agrícoles. L’abandonament de molts camps de cultiu genera desequilibris que no són beneficiosos per a la biodiversitat dels agroecosistemes ni per al paisatge. De la mateixa manera, l’arrossar, que en el seu moment va significar la desaparició d’una gran part del llac i la marjal, hui és indispensable per a mantindre els equilibris del Parc Natural.

D’altra banda, les principals infraestructures que travessen el parc (carreteres, tren) generen un efecte barrera que dificulta la mobilitat de la fauna pel territori. És remarcable el cas de la nacional 332, que deixa la part sud-oest del parc aïllada de la resta.

8 Es consideren amenaçades aquelles espècies categoritzades en el Catàleg Valencià de Fauna com “en perill d’extinció”, “sensibles a l’alteració de l’hàbitat”, “vulnerables”, “d’interés especial”, o “protegides”.

IV = (núm. espècies amenaçades/ núm. total de espècies) X 100= (79/98) X 100= 80,61%



70

Actualment està projectat que passe per enmig del municipi, encara que per fora dels límits del parc, un nou tram de l’autovia CV-50 que partix d’un futur enllaç amb l’A-7 donant continuïtat a l’anterior tram de la CV-50 (l’Alcúdia–Llombai) fins a unir-se en Sueca amb la N-332. La construcció de l’autovia suposaria un impacte molt fort per al municipi, per la qual cosa s’han alçat algunes protestes. La justificació d’esta autovia és per a garantir la continuïtat física i funcional de la CV-50 fins al Mediterrani, constituint-se com una alternativa al cinturó de la A-7. En l’apartat de “mobilitat” del tom de “Factors ambientals” trobarem una explicació del projecte un poc més detallada.

L’índex de vulnerabilitat faunística elevat (80,6%) ens indica que les comunitats animals de l’àrea d’estudi són altament fràgils. Per altra banda, les comunitats vegetals i

animals que estem estudiant formen majoritàriament part d’ecosistemes agrícoles, per tant el seu desenvolupament i supervivència està condicionat pel manteniment que done l’home als sistemes agrícoles. L’abandó de molts camps de cultiu genera desequilibris que no són beneficiosos per a la biodiversitat dels agroecosistemes ni per al paisatge.



71

6.4 Usos actuals dels espais naturals. Impacte de les activitats antròpiques en sòl no urbà

Com hem vist en la delimitació de les unitats de paisatge, el sòl d’Albalat és en quasi un 96% agrícola i un altre 1% està format pel curs del riu. Només un 3% és sòl urbà residencial o industrial. D’altra banda, el 43% de la superfície del terme forma part del Parc Natural de l’Albufera, per la qual cosa els seus usos estan regulats pel Pla Especial de Protecció del Parc Natural de l’Albufera (aprovat en 1989), el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN, 1995) i el Pla rector d’Ús i Gestió de l’Espai Natural (PRUG, 2004). Els problemes de gestió en el parc partixen de l’elevada pressió humana que suposa la ciutat de València i els municipis dels voltants (entre estos Albalat). La Junta Rectora del Parc ha de fer front als problemes i les reclamacions per part de: agricultors, caçadors, pescadors, ajuntaments, indústries, constructors, propietaris, ecologistes i altres sectors de l’administració.

En la figura 6.14 es presenten els principals actors que interactuen en l’entorn del Parc Natural i els punts conflictius dels diferents usos que es dóna al territori.

Figura 6.14: “usuaris” dels recursos el Parc Natural i actituds mediambientals

Font: Navarro, A. 2001

En el Parc Natural de l’Albufera els usos tradicionals són el cultiu de l’arròs, la pesca i la caça. Formen part de la tradició de la zona, del paisatge i de la cultura i des del parc es



72

pretén compatibilitzar estes activitats amb la conservació de la qualitat ecològica. A continuació farem una descripció de les característiques dels usos agrícola i cinegètic, els més comuns a Albalat. Per a acabar explorarem altres usos menys tradicionals però molt prometedors: els que es construïxen al voltant de l’educació ambiental i el turisme.

6.4.1. Agricultura

A Albalat la meitat de la superfície protegida és l’arrossar (4.205 fanecades). Este cultiu va entrar en crisi en els anys 40 a causa de la major rendibilitat que tenien els de l’horta. En les últimes dècades s’ha reduït la seua superfície al voltant de l’Albufera en un 50%. Actualment, la producció d’arròs en la província de València ha passat a ocupar un lloc secundari en el mercat nacional (25% de la producció total del país enfront del 75% fa un segle) (Navarro, A. 2001). Els aterraments estan prohibits ja que l’arrossar és de vital importància com a zona complementària al llac per a l’alimentació i refugi de les aus.

La Comunitat de Regants i Escolaments d’Albalat reunix a més de 300 agricultors socis i és l’encarregada de gestionar el reg de l’arrossar, que es realitza per superfície utilitzant l’aigua dels ullals de la Mula, Gros, Mallorquí i Tancaeta. Segons dades facilitades per la Comunitat de Regants, estes surgències proporcionen en conjunt un cabal entre 20 i 25.000 l/minut. El reg es realitza per tandes i a càrrec dels “regadors”. Cada soci paga 6 euros per fanecada regada i any.

Respecte als cicles d’inundació, cada vegada són més curts i açò presenta un problema per a complir la funció de refugi d’aus dels arrossars. La palla de l’arròs també presenta un problema que descriurem en l’apartat de “residus agrícoles” del tom “factors ambientals”.

Els cítrics ocupen la resta de la zona agrícola (12.500 fanecades), i estan en part dins del parc (sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola) i en part fora (sòl no urbanitzable no protegit).

L’activitat agrària és, sense cap dubte, l’activitat que major volum d’aigua consumix, ja que suposa, aproximadament, entre el 80% i el 84% de la demanda total d’aigua. El model agrari de cítrics i arrossar d’Albalat de la Ribera, es basa en un tipus d’agricultura intensiva de regadiu que comporta consums elevats d’aigua. El sistema d’irrigació està basat en l’aprofitament directe de l’aigua del Xúquer per mitjà d’una extensa xarxa de séquies locals gestionades per la Séquia Reial del Xúquer.

Un dels principals objectius de la modernització de regadius de la Séquia Reial de Xúquer, projecte de transformació a reg per degoteig de l’horta (tant cítrics com cultius hortícoles), consistix en l’estalvi d’aigua, al reduir al mínim les pèrdues per transport i possibilitar la millora de la gestió. No obstant això, cal ser cauts a l’hora de jutjar la millora en l’eficiència de les modernitzacions dels regs tradicionals a reg localitzat. D’una banda, és necessària una reestructuració dels principis que governen estes comunitats tradicionals de reg mil·lenàries (Palau-Salvador et al., 2009) que poden portar al col·lapse del sistema (Anderies et al., 2004), i, per un altre costat, suposen una inversió



73

considerable en materials i energia per a pressuritzar la xarxa. Concretament en una zona de marjal com és l’àrea d’estudi també cal tindre en compte a l’hora d’avaluar quin és el sistema de reg més adequat, altres beneficis del reg per superfície, com és la recàrrega dels aqüífers deguda a la infiltració de l’aigua sobrant del reg a manta. L’adopció de tecnologies de reg més eficients pot reduir els fluxos de retorn i la recàrrega d’aqüífers (Ward FA, Pulido-Velázquez M, 2008). Amb tots estos diferents factors és controvertit triar el sistema de reg més adequat.

Però sense dubte, el principal impacte de l’agricultura sobre els equilibris naturals en la zona és la contaminació de sòls i aigües per l’ús abusiu de fertilitzants nitrogenats i pesticides (més informació en l’apartat d’hidrologia, pg. 16). Hi ha ajudes de la Política Agrícola Comuna destinades a incentivar les pràctiques més respectuoses amb el medi ambient, com per exemple les ajudes agroambientals. No obstant això, “en teoria ha de realitzar-se un control sobre els productes químics que empren els agricultors, però pareix que la realitat és una altra molt distinta, cada un utilitza el que vol i continuen rebent les ajudes” (Navarro, A. 2001). També la Conselleria de Medi Ambient, a través de l’Oficina Tècnica de Gestió del Parc, ha facilitat en els últims anys ajudes (vegeu taula 6.15) per als agricultors associats en les comunitats de regants en dos línies:

• Restauració de séquies.

• Compensació per danys d’avifauna en arrossar.

Figura 6.15: Ajudes entregades pel Parc Natural a agricultors de les comunitats de regants (euros)

2008 2009

Séquia Reial del Xúquer (Junta d’Albalat) 9.877 35.466

Comunitat Regs i Escorrenties 38.334 91485

TOTAL 48.211 126.951

Font: elaboració pròpia amb dades de CMATH, 2009

Desafortunadament, estes ajudes estan congelades actualment per la situació de crisi.

Per últim, un altre impacte de l’agricultura és el relacionat amb els residus de poda i la palla de l’arròs, així com les restes d’envasos fitosanitaris. Este problema es tractarà en la part de “residus agrícoles” del tom de “Factors ambientals”.



74

6.4.2. Caça

Respecte a la caça, segons dades facilitades per l’Oficina Tècnica del Parc de l’Albufera, Albalat posseïx un vedat (matrícula V10240) de 7.738 fanecades. La gestió de la caça la porta la Societat de Caçadors d’Albalat “L’ànec”, d’uns 100 socis. La pràctica cinegètica consistix en huit tirades cada temporada en dissabte entre finals de novembre i mitjans de gener. Al finalitzar les tirades en vedats es realitzen les “cabiles”, en les quals es cacen huit o deu dies consecutius.

La caça és una activitat que regulada pot ser compatible amb els equilibris naturals. No obstant això, la irresponsabilitat d’uns pocs ha fet que el plumbisme i el furtivisme siguen problemes existents a la zona (vegeu figura 5.14).

6.4.3. Altres usos

Albalat es troba en un enclavament privilegiat per a explotar els seus recursos turístics per la seua riquesa natural i també per la seua proximitat a València. Perquè açò siga possible, es requerixen tres línies de treball fonamentals:

• Educar la consciència ambiental dels ciutadans i els agents econòmics per a conservar els recursos ambientals del municipi.

• Visibilitzar els espais naturals, senyalitzar les rutes verdes, integrar-se en rutes, afavorir la infraestructura turística, posar Albalat en el mapa.

• Incentivar l’emprenedurisme dels jóvens i les idees noves que projecten un Albalat més verd i que oferisca “un poc més” que els altres municipis a nivell turisme rural.

Ja hi ha algunes iniciatives molt positives que passen pel municipi com per exemple:

El principal impacte de l’agricultura sobre els equilibris naturals en la zona és la contaminació de sòls i aigües per l’ús abusiu de fertilitzants nitrogenats i pesticides. En

teoria ha de realitzar-se un control sobre els productes químics que empren els agricultors, però pareix que la realitat és una altra molt distinta, cada un utilitza el que vol. La responsabilitat dels agricultors i la millora dels sistemes de control és

fonamental.



75

• Camí Natural del Xúquer (2008): la Secretaria General per al Territori i la Biodiversitat, a través de la Divisió de Desenrotllament Territorial, porta a terme des de l’any 2004, obres de recuperació d’antics camins i d’altres infraestructures terrestres a fi de dotar l’estat d’una xarxa de camins pròxims a la naturalesa, dins del programa de camins naturals del Medi Ambient. El camí natural del Xúquer des que naix en Tragacete fins a Cullera s’ha estructurat en 25 etapes. L’Ajuntament ha expressat la seua disposició de portar a terme les actuacions necessàries per a construir el camí natural dins del terme municipal.

• Ruta “Els ullals d’Albalat”, integrada en la part de “rutes de coneixement del territori” del Tour d’Ofertes Culturals de la Diputació de València.

6.5 Processos erosius i contaminació de sòls

Per al càlcul de l’erosió s’han de tindre en compte els factors següents: torrencialitat, sòl, pendent, litologia i vegetació. Com veiem en les figures 6.16 i 6.17, l’erosió actual en tot el terme municipal és “baixa” o “molt baixa”, ja que ens trobem en una planura i no hi ha pendents accentuades que generen este risc. No obstant això, l’erosió potencial en tota la zona sud (unitat de paisatge “horta”) és alta, per tractar-se de terrenys al·luvials i col·luvials pròxims al llit del Xúquer i en la seua àrea de desguàs. Per tant, és una zona més vulnerable a l’erosió en cas d’avingudes del riu, risc que s’ha accentuat ja que s’ha transformat tota la vegetació natural protectora.

Figures 6.16 i 6.17: erosió actual i potencial en Albalat

Fisiografia.shp

Erosió actual.shpBaixaMolt Baixa

N

EW

S

Erosió actual

Fisiografia.shp

Erosió potencial.shpAltaBaixaModerada

N

EW

S

Erosió potencial

Font: elaboració pròpia amb dades de la Cartografia Temàtica de la CV

Quant a sòls contaminats, no es coneixen casos greus en el municipi. Sí que cal ressaltar el deteriorament dels marges del riu per abocament de runes, per la qual cosa es fa necessari un major esforç de conservació de l’entorn de ribera en general. D’altra banda, en relació amb la producció agrícola, es considera que l’aplicació de bones pràctiques ambientals i la implantació d’una producció integrada, evitarien l’aplicació excessiva de productes fitosanitaris que puguen arribar a contaminar el sòl i els aqüífers (ja contaminats per



76

nitrats), per la qual cosa hauria de ser pres en compte per part dels agricultors del municipi.

6.6 Riscos naturals. Riscos geològics

Segons el Mapa geocientífic de la província de València, els riscos geològics i geomorfològics (subsidència, riscos associats al carst, lliscament de vessants) són molt baixos a Albalat per tractar-se d’una planura, i, a més, la zona és de risc sísmic baix. Així mateix, els riscos d’erosió s’han considerat com a un epígraf individual anteriorment, per tant, en este apartat ens centrarem en l’anàlisi del risc d’inundació, l’amenaça més real i greu en tots els assentaments humans pròxims al curs baix del riu anomenat Xúquer pels àrabs, que significa “el destructor”.

La naturalesa torrencial de moltes pluges en la zona, principalment els episodis de gota freda a la tardor, fan als nuclis urbans del curs baix del Xúquer molt vulnerables a les inundacions. En este sentit, el Pla Hidrològic del Xúquer (CHX, 2009b) menciona la necessitat de millorar els nivells de protecció de zones amb grans densitats de població com la Ribera Alta i Baixa en el tram baix del Xúquer. Com hem explicat en capítols anteriors, el projecte de construcció d’una nova mota per a Albalat ja està en marxa.

Atenent a la cartografia de riscos d’inundació del PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana, vegeu fig. 5.18), la zona de la ribera del marge esquerre del Xúquer al seu pas per Albalat es troba classificada majoritàriament com zona de risc 2 o de freqüència mitjana d’inundació, la qual cosa equival a calats superiors a 0,8 metres per a l’avinguda de període de retorn de 100 anys. La part sud-est, en la qual està inclòs el nucli urbà, té una classificació de “freqüència baixa”, és a dir, calats igualment alts (>0,8m), però cada 500 anys.



77

Figura 6.18: Risc d’inundació

Fisiografia.shp

Risc d́ inundació.shp1. Freqüència Alta (25 ). Calat Alt (>0,8m )

2. Freqüència Mitjana (100 ). Calat Alt (>0,8m3. Freqüència Alta (25 ). Calat Davall (<0,8m )

5. Freqüència Baixa (500 ). Calat Alt (>0,8m )

Font: elaboració pròpia a partir de la zonificació del PATRICOVA

L’Ajuntament d’Albalat no va quedar satisfet amb esta zonificació del PATRICOVA en què el municipi es va declarar “zona de desguàs preferent”, i va encarregar un informe a un enginyer independent que en el seu informe va donar la raó als arguments de l’Ajuntament en defensa del futur d’Albalat. Actualment, l’Ajuntament està en procés judicial per a intentar que les actuacions del PATRICOVA no convertisquen Albalat en zona de sacrifici.

6.7 Vies pecuàries

Les vies pecuàries són camins de transhumància que unixen els llocs tradicionals de pasturatge d’Espanya perquè els pastors i ramaders puguen portar el bestiar caprí, oví i boví als millors pastos aprofitant la bonança del clima. Protegides per la Llei 3/1995 de Vies Pecuàries, es consideren autèntics corredors ecològics, essencials per a la migració, distribució geogràfica i l’intercanvi genètic de les espècies silvestres.

Segons consta en la Cartografia Temàtica de la CV (CMAAUH), el terme municipal d’Albalat està travessat per una senda (menys de 20 m. d’ample) de sud-oest a sud-est, que ve d’Algemesí i va cap a Sueca, i per una colada de nord a sud, que ve de Sollana (“senda de Sollana a Albalat”).



78

Figura 6.19: vies pecuàries passant per Albalat

Font: elaboració pròpia amb dades de la Cartografia Temàtica de la CV

Atenent a la demanda social creixent, les vies pecuàries poden constituir un instrument afavoridor del contacte de l’home amb la naturalesa i de l’ordenació de l’entorn

ambiental. Amb una inversió mínima de senyalització i publicitat de rutes verdes en la zona, els ciutadans podrien gaudir d’unes rutes per desplaçar-se i d’un atractiu turístic

interessant.



79

6.8 Zones cremades. Alteracions d’ús i repoblacions

La planificació contra els incendis es dóna a diversos nivells territorials: Albalat de la Ribera queda inclòs en el Pla de prevenció d’incendis de la demarcació de Polinyà del Xúquer i en el Pla de prevenció d’incendis forestals al Parc Natural de l’Albufera.

Albalat no es troba entre els municipis amb major incidència d’incendis en la demarcació de Polinyà del Xúquer per la inexistència d’àrees forestals i l’ambient d’aiguamoll, que minimitzen el risc de foc. En les estadístiques de la Conselleria (CMAAUH) hi ha registrats dos incendis de dimensions menyspreables en 2005 i en 2007 respectivament.

El lloc d’inici amb major nombre d’incendis en la demarcació de Polinyà del Xúquer se situa en l’interior de les masses forestals (27%), en terres agrícoles (22%) i en carreteres (18%). El 37% dels incendis es van iniciar junt a vies de comunicació (carreteres, pistes forestals, sendes). Els incendis iniciats junt a cultius són principalment a causa de cremes agrícoles. La resta dels incendis es van iniciar en major grau junt a altres zones relacionades amb l’activitat humana, com són cases, llocs d’afluència d’excursionistes, etc. (CMAAUA, 2007).



80

7 BIBLIOGRAFIA PLANS I PROJECTES Projectes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer:

CHX, 2010. Condicionament del riu Xúquer entre Carcaixent i l’autopista AP-7 (València). CHX, 2009a. Projecte de construcció de mota de defensa contra inundacions a Albalat de la Ribera, integració paisatgística i adequació ambiental del marge esquerre del riu Xúquer en l’àrea d’actuació. CHX, 2009b. Pla Hidrològic del Xúquer. Avaluació ambiental estratègica (Document inicial a l’expectativa de participació pública). CHX, 2009c. Informe de la campanya de primavera 2009 de la xarxa de vigilància de la qualitat de les aigües en l’àmbit de la CHJ. CHX, 2000a. Pla global enfront d’inundacions en la ribera del Xúquer.

CHX, 2000b. Memòria resum del projecte d’actuacions de millora del drenatge de la marjal del sud en la ribera baixa del Xúquer (València) (forma part del pla global).

CHX, 2005. Avaluació de l’estat ecològic dels rius de la conca hidrogràfica del Xúquer per mitjà de l’ús de l’índex QBR.

Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2007. CMAAUH, 2007. Pla de prevenció d’incendis forestals de la demarcació de Polinyà del Xúquer. Conselleria de Medi Ambient, 1991. Pla especial de protecció del Parc Natural de l’Albufera. Conselleria MATH, 2009. Memòria de gestió del Parc Natural de l’Albufera. Conselleria de Territori i Habitatge, 2005. Pla de recuperació del samaruc a la Comunitat valenciana. LLIBRES I ARTICLES Palau-Salvador G., Benítez J., Andreu J., Trawick P. (2009). Equitat i transparència: Principis generals de l’èxit del Tribunal de les Aigües de València". XXVII Congrés Nacional de Regs i Drenatges. Múrcia. Ward FA, Pulido-Velázquez M, 2008. Water conservation in irrigation can increase water use. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. Volum: 105. Issue: 47. Pàg.: 18.215-18.220. Publicat: Nov. 25 2008.



81

Andreu, 2008. Tesis doctoral: Avaluació de riscos ambientals de l’ús de plaguicides emprats en el cultivo de l’arròs en el Parc Natural de l’Albufera. Hermosilla, J., 2006. Les Riberes del Xúquer, paisatges i patrimoni valencians. Sèrie “Conservem patrimoni”. Confederació Hidrogràfica del Xúquer i Universitat de València. Anderies J. M., Janssen M. A., Ostrom E., 2004. A Framework to Analyze the Robustness of Social-ecological Systems from an Institutional Perspective. Ecology and Society. Vol. 9 (1). Navarro, A. 2001. Desenvolupament rural i medi ambient: possibilitats de l’agricultura integrada en una àrea natural protegida. Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Washington Department of Agriculture, 1999. Keys to soil taxonomy / Soil Survey Staff Edició 8th ed. Publicació Blacksburg, Virginia: Pocahontas. Pérez Cueva, A. J., 1994. Atles climàtic de la Comunitat Valenciana.

Escribano Bombín, M., 1991. El paisatge. Ministeri d’Obres Públiques i Transport. Madrid.

Rivas-Martinez, S. i col., 1987. Memòria del mapa de sèries de Vegetació d’Espanya. ICONA. Diputació Provincial de València, 1986. Mapa geocientífic de la província de València. PÀGINES WEB Parcs naturals Generalitat Valenciana http://parquesnaturales.gva.es/ Parc Natural de l’Albufera http://www.albufera.com/ Cartografia Espais Protegits - Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge http://orto.cma.gva.es/website/eepp/viewer.htm?idioma=v&ctema=web_parques Base de dades de biodiversitat Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge http://bdb.cma.gva.es/ Comunitat de Regants de la Reial Séquia del Xúquer http://www.fenacore.org/ccrr/ardj/ Xarxes de qualitat de aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer http://www.CHX.gob.es/RedesCalidad/Default.aspx Pla de prevenció d’incendis forestals al Parc Natural de l’Albufera

http://www.cma.gva.es/areas/estado/bosques/planes_incendios_parques/ALBUFERA/inici

o/valenciano/frame.htm



82

Imatges

Phalacrocorax carbo www.seo-alicante.org Alcedo atthis www.upload.wikimedia.org Anthus pratensi www.agroturimesonllado.com Phylloscopus collybita www.upload.wikimedia.org Sylvia atricapilla www.cinera.org Motacilla cinerea www.commanster.eu Actitis hypoleuco www.summagallinica.it Charadrius dubiu www.gallery.photo.net Himantopus himantopus www.nature-diary.con.uk Luscinia megarhynchos www.madrilejos.net Cettia cett www.riso-galegos.com Acrocephalus scirpaceus www.media-2.webbritannica.com Acrocephalus arundinaceus www.upload.wikimedia.org Hippolais polyglotta www.farm4.static.flickr.com Oriolus oriolus www.fotoplatforma.pl Muscicapa striata www.ukbap.org Rana perezi www.tearpa.blogs.uv.es Natrix natrix www.vet.unibo.it Natrix maura www.fonsaweb.com Trachemys scripta elegans www.empireoftheturtte.com Anguilla anguilla www.angling.news.com Alburnus alburnus www.aquaristalug.org Barbus guiraonis www.mediterranea.org Carassius auratus www.animal-world.com Cyprinus carpio www.upload.wikimedia.org Squalius pyrenaicus www.byliles.storage.live.com Tinca tinca www.duesseldorf.de Cobitis paludícola www.484.photobucket.com Gambusia www.cnr.vt.edu Lepomis gibbosus www.elephanttoenails.com Sander lucioperca www.upload.wikimedia.org Melanopsis tricarinata www.bdb.cth.gva.es Unio turtoni valentinus www.bdb.cth.gva.es Procambarus clarckii www.ittiofauna.org Atyaephyra desmaresti www.sekano.es Cyprinus carpio www.upload.wikimedia.org Mugil cephalus www.fishingcy.com Gambusia affinis holbroocki www.stetson.edu Valencia hispanica www.mediterraneo.org Aphanius iberus www.junillo23.files.wordpress.com Netta rufina www.upload.wikimedia.org Anas acuta www.geometer.org Anas clypeata www.greglasley.net Anas platyrhynchos www.floridanature.org Anas penelope www.upload.wikimedia.org Anas strepera www.upload.wikimedia.org Anas crecca www.juanillo23.files.wordress.com Aythya ferina www.fazendavisconde.com Arda cinerea www.upload.wikimedia.org



83

Egretta garzetta www.nature-diary.co.uk Bubulcus ibis www.damisela.com Larus ridibundus www.upload.wikimedia.org Tachybaptus ruficollis www.quesabesde.com Ixobrychus minutus www.enviport.cz Vanellus vanellus www.farm3.static.flickr.com Gallinago gallinago www.upload.wikimedia.org Limosa ssp. www.birdingworld.co.uk Gallinula chloropus www.farm5.static.flickr.com Scirpus holoschoenus www.myrus.lacoctelera.net Typha angustifolia, T. latifolia www.ichn.iec.cat Phragmites australis www.ichn.iec.cat Imperata cilindrica www.solquelnursery.com Cynanchum acutum www.farm4.static.flickr.com Iris pseudoacorus www.upload.wikimedia.org Kosteletzkia pentacarpos www.florasilvestre.es Arundo donax www.wnmu.edu Cladium mariscus www.cth.gva.es Hydrocotyle vulgaris www.gwapa.org Ceratophyllum demersum www.537.photobucket.com Potamogeton pectinatus www.ichn.iec.cat Potamogeton nodosus www.opsu.edu Nymphaea alba www.upload.wikimedia.org Alisma plantago-aquatica www.aphotoflora.com Algues filamentoses www.espacionaural.com Salix alba www.about-garden.com Populus nigra www.alcoy.san.gva.es Populus Alba www.albertpetit.com Tamarix galica www.gardencenterejea.com Ceratonia siliqua www.barhoumadel.files.wordpress.com Fiqus Carica www.fourlangwebprogram.com



84

En València, juny de 2010

SOLUMED CONSULTORS, S. L.

C/ Joaquín Navarro, núm. 10 baix 46017 (València)

Tel: 96.328.12.12 Fax: 96.344.08.84

Correu electrònic: [email protected]

Firma. Manuel Madolell Pedrajas

Gerent Solumed Consultors S. L.

Firma. Cristina Vicente-Almazán Castro

Enginyera agrònoma



85

8 ANNEXOS

Annex 1. Programa d’Actuació sobre les Zones Vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.

Annex 2. Fitxes descriptives d’ullals i fonts.

Annex 3. Llista sistemàtica de aus observats en el Parc Natural de l’Albufera.

Annex 4. Cens d’aus hivernants aquàtics Parc Natural Albufera. Gener 2008.

Annex 5. Flora i fauna quadrícula 30SYJ24 de la base de dades de biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

AUDITORIA AMBIENTAL D’ALBALAT DE LA RIBERA · fauna i flora més significativa per a acabar amb...

Documents

Transcript of AUDITORIA AMBIENTAL D’ALBALAT DE LA RIBERA · fauna i flora més significativa per a acabar amb...