Asterisc Agents és jove, dinàmica, innovadora i té la voluntat de canviar models preestablerts en la representació literària. Una acurada llista

d’autors, de catàlegs estrangers escollits i un centre de recursos per a creadors

i professionals, Asterisc Lab.

Asterisc Agents som la Carlota Torrents i la Natàlia Berenguer i ens trobareu a

carlota@asteriscagents.com | Tel. 699 801 931natalia@asteriscagents.com | Tel. 610 596 295

www.asteriscagents.catwww.asteriscagents.com

fem créixer els autors

*Signe semblant a un estelet, que serveix en els escrits per cridar l’atenció del lector

(DCVB)

Índex d’autorsn Juan Ramón Baratn Joan Carrerasn Jordi Cerveran Jordi Cocan Tània Justen Sylvia Lagarda-Matan Joan-Lluís Lluísn Salvador Macipn Jordi de Manuel

n Adam Martín Skiltonn David Nel·lon Bel Olidn Sebastià Roign Josep M. Quintanan Jaume Subirana n Tina Vallès

Juan Ramón Barat València, 1959

Escriptor i professor de secundària. Cultiva diversos gèneres literaris i ha guanyat diversos premis i reconeixements com a poeta, dramaturg i narrador. D’entre les seves novel·les per adults destaquen Jaime I el rey templario o Infierno de neón, pre-mi “Ciudad de Salamanca”, 2013. Darrerament ha publicat diversos llibres per als més joves que han estat molt ben acollits, entre els que destaca Deja en paz a los muertos, Premi Hache 2014, una trilogia seguida per La sepultura 142 i Llueve sobre mi lápida o llibres de poesia infantil com Poesía para gorriones, entre molts altres.

Per conèixer l’autor

«-¿Es usted inventor? –preguntó con acidez Alberto, mientras se acercaba a una ex-traño artilugio lleno de cables, poleas y engranajes. Parecía un huevo gigante.

–Podríamos decir que soy algo parecido. Pero si yo estuviera en tu lugar no me acer-caría a esa máquina.

Alberto retiró la mano al momento. –¿Por qué?–És un memorirraptor. Te absorbe los recuerdos sin que te des cuenta. En menos

que canta un gallo la máquina se ha quedado con tu memoria. Alberto volvió a abrir la boca. Fue a decirle a aquel individuo que estaba loco y que

no lo tomara por un imbécil, pero las palabras se le congelaron antes de salir de su gargan-ta cuando vio la mirada acerada y fría del señor Knight.

–Y ese aparato de ahí. Cuidado con él. Es un Noodelon. –¿Y eso qué significa? –Es un reproductor de pensamientos.»

Atrapado en Nowhere (inèdit)

Joan Carreras Barcelona, 1962

Escriptor i periodista. Ha treballat a Televisió de Catalunya i s’ha especialitzat en periodisme digital. La seva carrera literària comença amb dos reculls de narracions, Les oques van descalces i La bassa del gripau, tots dos publicats a Quaderns Crema. Més tard ha publicat les novel·les Qui va matar el Floquet de Neu, La gran neva-da, L’home d’origami, Carretera secundària. El 2013 publica Cafè Barcelona, situada a Amsterdam, que li mereix el Premi Ciutat de Barcelona 2013. El 2014, amb L’àguila negra, rep el Sant Jordi, el premi més prestigiós de la literatura catalana. La dona del Cadillac és la seva propera novel·la.

Per conèixer l’autor

«El dia que va arribar al poble nudista era un dissabte, el 2 de març de 2013. Era la primera vegada que anava a un lloc com aquell, però no se li feia estrany. Sempre hi ha un primer dia, una primera vegada. Com la primera vegada que va pensar en la idea de la restitució.

Al llarg dels anys hi havia hagut molts altres primers dies. [...]El primer cop que va ficar el penis en una vagina, el primer cop que li van ficar el dit al cul, el primer cop que va menjar en un restaurant xinès, el primer cop que va veure la dissecció d’un cadàver, el primer cop que va mirar fixament l’istme d’una gola, amb l’úvula penjant com una cam-pana vermella.

També el primer cop que va ser pare, el primer cop que ho va perdre tot i tots els altres cops que es va tornar a quedar sense el que estimava. I, encara, el primer cop que va creure que es volia morir i, després, tots els cops que ho hauria pogut voler però va decidir que volia viure.»

L’àguila negra Proa, 2014

Jordi Cervera Reus, 1959

Periodista. Ha publicat diversos llibres de poesia: Pintallavis, Com la vida mateixa o Fluid, pel que va rebre el premi Miquel Martí i Pol, 2000. Ha escrit per joves i petits, i el 2009 va guanyar el premi Edebé de literatura juvenil amb La mort a sis vint-i-cinc. Però potser ha estat amb el gènere negre on ha recollit més reconeixement: el 2010 publicava una novel·la via Twitter, Serial Chicken, i amb Mosques va rebre el premi del grup Brigada 21 i el de la llibreria Negra i Criminal. Música per a camaleons ha estat la seva darrera novel·la de gènere protagonitzada per un GEI, un policia del Grup Especial d’Intervenció.

Per conèixer l’autor

«L’herba verda encara està mullada, conserva les humitats de la rosada nocturna i re-llisca com un vidre. Una mala opció per als que no poden mirar on posen els peus. El sol encara no ha sortit, no hi ha lluna i tot és massa fosc per esbrinar quin camí seguir, cap on anar. Ell no coneix gens el terreny i amb la pressió que el tenalla és incapaç d’orientar-se. Prou feina té per mirar de compassar la seva respiració i aconseguir que no es converteixi en un ofec que l’anul·li del tot i no li permeti seguir endavant.

Mai abans havia corregut així. I el pitjor de tot és que ho ha de fer si vol conservar la pell. No li queda cap més remei. Ell, Yafar Lahab, comandant en cap dels Beyliks, la guàrdia personal del Sultà, corrent com una daina espantadissa per aquestes muntanyes desconegudes per intentar salvar la vida. Ell, l’aga respectat i temut fins per l’últim soldat de les seves tropes, convertit ara en una miserable gallina que fuig, en un covard que no té prou cames per escapar del perill que el persegueix.»

L’enigma Perucho Bambú, 2017

Jordi Coca Barcelona, 1947

És novel·lista i dramaturg. Doctor en Arts Escèniques i filòleg. Com escriptor es va iniciar amb Un d’aquells estius i des de llavors ha publicat nombrosos llibres, tant novel·la, com narrativa breu, poesia o teatre. D’entre els seus llibres destaquen La japonesa, Premi Josep Pla 1992, Sota la pols, Premi Sant Jordi 1999, Lena, Cara d’àngel, Premi Joanot Martorell 2003 o La nit de les papallones, Premi Sant Joan 2009. Ha publicat i portat a escena les obres de teatre Platja negra i Antígona. El 2014 va publicar El diable i l’home just i, ara, també a Galaxia Gutenberg ha publicat Califòrnia quan celebra 45 anys del seu primer llibre.

Per conèixer l’autor

«Es va fer tard i, com que encara no m’havia instal·lat al motel, van oferir-me de dormir al sofà. El cap m’anava d’una cosa a l’altra, sentia sorolls al pis de dalt i en un parell d’ocasions vaig sortir al defora. S’hi estava bé, lluïen milions d’estels, la lluna era immensa, sorprenent, i les cases al llarg de la carretera tenien alguna cosa de provisional. Semblava un món a mig fer, un món en construcció, una aventura que era lluny d’Europa. Costava de creure que s’hagués minat aquell territori amb explosions subterrànies, que no s’hagués tingut en compte el mal que es feia a les persones i a l’entorn… I vaig recordar el que m’havia dit la Jill, allò que la vida era fins i tot a sota de l’asfalt.»

Califòrnia Galaxia Gutenberg, 2016

Tània Juste Barcelona, 1972

Escriptora. L’any 2009 va sortir publicada la seva primera novel·la, A flor de pell, un homenatge als temps esperançats de la República i, el 2012, va publicar Els anys robats, una història que se situa en plena Guerra Civil i que té com a personatge principal un mecànic d’aviació. Forma part de l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, on es recollien les més joves veus literàries catalanes. Amb la publicació de L’hospital dels pobres farà un salt literari i de públic significatiu amb diverses re-edicions del llibre. La seva darrera novel·la, Temps de família, li ha merescut el premi Nèstor Luján 2015.

Per conèixer l’autora

«En Ventura Giner començava a somriure. Ja saludava tothom quan anava amunt i avall. Aixecava el barret a les dames, conversava amb alguns senyors. Això sí, ja es comentava per tot arreu el seu mal caràcter quan alguna cosa no sortia com ell volia, i la seva tossuderia començava a ser coneguda per tots. Sostenien alguns que hi havien tractat que era un ésser difícil, o potser tan sols diferent. Massa anys al tròpic, deien; la calor, les mulates i els diners ràpidament guanyats fan d’aquests homes uns exòtics, rars i capriciosos, asseguraven. Tothom especulava sobre l’indiano acabat d’arribar, farcit de diners, de poder i de caràcter; ningú no recordava que, temps enrere, només era un noi de setze anys, el fill d’un petit propietari d’allà mateix, d’un pagès al cap i a la fi, al qual un bon dia havien embar-cat en un vapor cap a Amèrica.»

Temps de família Columna, 2015

Sylvia Lagarda-MataPeriodista i màster en Comunicació Audiovisual, és guionista de documentals i dóna classes de cinema i televisió. Amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, les seves narracions se situen so-vint a cavall d’ambdues contrades. Ha publicat llibres de narrativa com Mazapanes amargos i llibres de no ficció entre els quals cal destacar la sèrie misteriosa que va començar el 2009 amb Fantasmes de Barcelona, un gran èxit de vendes amb cinc edicions i que el va seguir Misteris de Barcelona per no dormir, més endavant El diable és català i més recentment, Misteris de Catalunya per passar por.

Per conèixer l’autora

«Tot i que el mite de l’home llop ha quallat entre nosaltres gràcies al cinema americà, el cert és que és molt més antic i molt més català del que us pugueu imagi-nar. Des de sempre, als Pirineus, al Montseny, i al Lluçanès hi ha hagut constància de persones que s’han transformat en llops.

Però de tots ells, potser el més famós sigui el de la Punta de la Samarreta.

Segons s’explica, un dia va desaparèixer un pastor de Mont-roig de Tastavins (Matarranya) que tenia el costum de portar els ramats a pasturar per la serra de la Co-gulla. Com que la presència de llops a la comarca era molt habitual, la gent del poble de seguida va organitzar una batuda per la zona. No van trigar a trobar, als barrancs de La Maçana, unes quantes ovelles escorxades, i unes quantes més esgarriades pel bosc. Però el descobriment més esgarrifós va ser la samarreta del pastor, curosament plegada i sense cap mostra de violència, amagada sota una pedra.»

Misteris de Catalunya Angle, 2016

Joan-Lluís Lluís Perpinyà, 1963

Escriptor i periodista. Ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen Els ulls de sorra (1993), El crim de l’escriptor cansat (2000) o El dia de l’ós, premi Joan Crexells 2005, que va significar un salt qualitatiu en la trajectòria literària de l’au-tor. En els darrers anys ha publicat Aiguafang, Premi de la Crítica Serra d’Or 2009, la narració experimental Xocolata desfeta i la novel·la Cròniques d’un déu coix, que li va merèixer el Lletra d’Or 2014. També ha publicat l’assaig Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, Premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua o el Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans.

Per conèixer l’autor

«I aquest hidroavió que s’enlaira em sembla un misteri més fàcil d’entendre que les peripècies que m’han portat tan lluny, sense que cap m’ajudi a saber el que sóc. Hauria de dir, més aviat: a saber el que era, de tant que ja només sóc passat. Potser tot és degut al fet que m’ha tocat viure a banda i banda de dos segles tan diferents, i que he vist arribar d’una en una totes aquestes espantoses meravelles. No sóc el més vell d’aquesta illa, però mai no gosaré preguntar als altres vellards si, com jo, amaguen un desfici en veure com les coses han canviat.

Quan era petit i mirava per la finestra, a la meva ciutat natal, no hauria pogut veure ni el fum d’un tren. Res d’allò que permet als homes d’avui pensar que senyoregen el món no existia, aquest món tan encongit que sembla cabre dins la butxaca dels més ambicio-sos. Quan era petit, el món era fet de femta de cavall i de cels sense màquines; el món era simple, i jo encara no sabia que era el més inexplicable dels homes.»

El navegant Proa, 2016

Salvador Macip Blanes, 1970

Doctor en medicina, investigador i escriptor. Actualment dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Leicester on és, a més, professor del departament de bioquímica. Ha publicat diversos llibres tant per a públic adult com per als més petits. En el camp de la divulgació científica destaquen Immortals, sans i perfectes o Jugar a ser déus, es-crit amb Chris Willmott i que ha merescut el Premi a la Millor Obra de Divulgació Ci-entífica 2016. Entre la seva obra juvenil destaquen Ullals, escrita amb Sebastià Roig, premi Joaquim Ruyra 2009, o Hipnofòbia, Premi Carlemany 2012. Amb Lluís Llort publica la sèrie Sóc un animal i recentment, ha estat guardonat amb el premi Ramon Muntaner 2016 per Herba negra, escrita a quatre mans amb en Ricard Ruiz Garzón.

Per conèixer l’autor

«Quan havia de fer visites a domicili, el meu pare sovint m’enfilava a la moto i, des-prés d’un trajecte curt pels carrers del poble, pujàvem a casa del malalt, portant només un petit maletí negre ple d’eines misterioses. Recordo com totes les mirades gravitaven cap a la figura totèmica del sanador tan bon punt s’obria la porta, i immediatament jo em tornava invisible. Conscient de no pertànyer a aquella escena, em quedava quiet i callat en un racó, observant-ho tot i intentant endevinar què passava a l’habitació del costat, on una relació màgica s’establia entre el metge i el malalt, fora de l’abast dels curiosos. La sensació d’estar vivint una mena de litúrgia a la qual no tenies edat per assistir em feia sentir especial. […]

El meu pare també em reclutava per assistir-lo en alguna de les operacions menors que duia a terme al seu dispensari, i jo estava encantat de poder fer de metge «de veritat» per una estona.»

Ramón y Cajal –ara i aquí–Angle Editorial, 2016

Jordi de Manuel Barcelona, 1962

Biòleg, professor i escriptor. Té una desena de llibres dedicats als joves lectors, com ara Set de llops, El pes de la por o El beuratge. Entre les seves novel·les per adults destaquen Tres somnis blaus, Premi Valldaura 2000, La decisió de Manperel, Pre-mi Pin i Soler 2013 i Mans lliures, Premi Ictineu 2009. Aquesta última, juntament amb La mort del corredor de fons, forma part de sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot, la darrera de les quals és Foc verd. És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Per conèixer l’autor

«L’inspector no se’n sabia avenir de com havia aconseguit ensarronar aquell home, advocat de professió i mestre d’argúcies, per fer-li signar la falsa autorització perquè prac-tiquessin l’autòpsia al seu pare [...]: només l’interessava la firma. [...]

Va agafar el paper, es va posar les ulleres de llegir i va observar la firma estampada a l’imprès rosa. S’inclinà imperceptiblement per obrir el calaix on desava els papers signats de la denúncia de morositat de la immobiliària. No hi havia cap dubte: era la mateixa firma. Va ser aleshores, mentre comparava les dues firmes fent veure que remenava el ca-laix, quan va advertir sota la taula el puny tancat de Salvador Muro, una mà de ferro amb els nusos emblanquits per la força amb què la tancava. Tot d’una comprengué que no el podia acusar de res, que burxant les clavegueres de l’ànima d’aquell home no aconseguiria el més mínim remordiment, la més petita ombra de culpa.»

Mans negres Pagès, 2017

Adam Martín Tossa de Mar, 1973

Periodista i escriptor. Màster en nutrició per la Universitat Oberta de Catalunya. Col·laborador a la ràdio i la televisió, ha treballat de redactor, guionista i col·labora-dor en diversos programes. Ha publicat Estimada rutina o Sempre hi ets. Els polítics catalans parlen dels seus pares i darrerament ha centrat la seva recerca en l’alimen-tació amb llibres com Menjar per ser millors. Claus per a una alimentació saludable per a tota la família o més recentment La cuina natural. 101 receptes fàcils i econòmiques per a una dieta equilibrada. El seu últim llibre, Mans, és un al·legat de la vida manual i l’autoconeixement. Actualment dirigeix el portal Barcelona Healthy.

Per conèixer l’autor

«Les solucions no arriben embolcallades de llum i color i música trepidant, i no es presenten clares i nítides per poder-les identificar com a solucions de manera inequívoca. El cert és que les respostes a les nostres pregàries són tan modestes i quotidianes que, o bé no les identifiquem com a solucions, o bé no ens les prenem seriosament. Però la solució ha de ser petita, gairebé insignificant, com una llavor minúscula que les nostres angoixes i les nostres pors passen per alt quan fan la seva repassada diària, fins que ja ha crescut i ha arrelat massa bé per poder-la eliminar amb facilitat. O ha d’anar dins un cavall de Troia. I un d’aquests cavalls poden ser les activitats manuals. Innocents. Petites. En ocasions, gairebé infantils, però que contenen el germen de la grandesa. Tot plegat pot fer saltar una reacció en cadena que podria capgira el teu món. O potser no, potser el canvi serà més modest i s’ins-criurà únicament en l’àmbit de l’activitat concreta que estàs practicant, sigui quina sigui. I això també està bé.»

Mans Pòrtic, 2016

David Nel·lo Barcelona, 1959

Escriptor i flautista. Especialitzat en literatura infantil i juvenil, té publicades no-vel·les per adults, com ara La geografia de les veus, Premi Andròmina de narrativa 2006 o El meu cor cap a tu per sempre, Premi Marian Vayreda 2009. Entre la llarga llista de llibres infantils destaquen L’Albert i els menjabrossa, Premi Vaixell de Vapor 1994, L’any dels polls o Ludwig i Frank, Premi Josep M. Folch i Torres 2010. Tam-bé té diverses novel·les juvenils com ara Babushka, Contrajoc, Premi Ciutat d’Olot 2007, Guguengol, Premi Ramon Muntaner 2009 o Missió futur. L’any 2014 va gua-nyar el premi Edebé amb la divertida novel·la La nova vida del senyor Rutin. La tribu del Zipoli és el seu darrer llibre i sortirà publicat el 2017.

Per conèixer l’autor

«Va ser aleshores que el Guillem va descobrir que darrere dels llibres n’hi havia un altre que havia caigut i s’havia quedat atrapat entre el prestatge i la paret. Va allargar la mà per estirar-lo, però no hi havia manera, no el podia treure. [...]

Tan de pressa com va poder, va enretirar tots els altres llibres del prestatge i els va deixar a terra per poder desencallar el llibre del lloc on havia caigut. Mentre ho feia, tenia por que la bibliote-cària vingués a veure què passava. Estava segur que si la senyora Milstein l’enxampava amb aquell escampall de llibres, s’empiparia de debò. Amb molt de compte, va començar a estirar el llibre encallat. Ho feia a poc a poc i amb dos dits, perquè tota la mà no li cabia en aquell espai estret. Per fi el va recuperar i, abans de mirar com era, va restituir els altres llibres al prestatge. [...]

–Me n’enduré aquest, senyora Milstein –va dir així que va ser davant la taula de la bibliote-cària.

Ella va prendre-li el llibre de les mans i es va quedar una estona mirant-ne la coberta. Després va tocar l’ase amb un gest que semblava de desaprovació.

–La tribu dels Zipoli, quin títol més poca-solta!»

La tribu dels Zipoli Bambú, 2017

Bel Olid Mataró 1977

Escriptora, traductora i professora de traducció. Amb la novel·la Una terra solitària guanya el Premi Documenta 2010 i el 2012 el Premi Roc Boronat amb La mala reputació. En el camp de l’assaig, l’any 2010 rep el Premi Rovelló per Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juve-nil. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. És presidenta del Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL) i des de març de 2015 és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Recentment ha publicat el llibre infantil il·lustrat Gegantíssima i el recull de relats Vents més salvatges (2016).

Per conèixer l’autora

«M’està costant, no et diré que no, desaparèixer. Però he començat a ca-minar per la platja, cada matí, amb un gos bord que vaig trobar abandonat i que sembla que n’ha passat de tots colors, també. Anem a la platja, tant si fa calor com si fa fred, i caminem. Sento el mar, com si digués el meu nom, com si em veiés.

Tot això que veus, abans eren quilos. Quilos de protecció, de consol, de neguit. Quilos de menjar que volia omplir un buit. Tot això que ara veus són les restes d’un naufragi que estic reconvertint en vaixell, per navegar mar enllà, alegria endins. Tot això que ara veus sóc jo, redescobrint-me, a poc a poc.»

Vents més salvatges Proa, 2016

Sebastià Roig Figueres, 1965

Periodista. Ha publicat diversos estudis sobre el cine de terror i fantàstic i el món de la historieta de principis del segle xx com ara Els malsons dels nostres avis. El ter-ror i el fantàstic a Catalunya, El futur dels nostres avis o Les generacions del còmic: de la família Ulises als manga. És autor de novel·les juvenils com El pla del doctor Bataverda o Ullals, Premi Joquim Ruyra 2010, escrita amb Salvador Macip amb qui ha escrit a quatre mans en diverses ocasions. Té llibres de divulgació del territori català com Girona Costa Brava, Catalunya! o Dalí, el triangle de l’Empordà. Darrerament es dedica a la novel·la gràfica i ha començat a publicar Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols amb Toni Benages.

Per conèixer l’autor

Les aventures de Francesc Pujols

Males herbes, 2015

Josep M. QuintanaAlaior, Menorca, 1950

Llicenciat en Dret i doctor en Filologia Catalana, ha compaginat de sempre l’assaig amb la investigació i la creació literària. Entre les seves novel·les destaquen els lli-bres que retraten una nissaga familiar de mercaders grecs, Els Nikolaidis i Els Clark, així com el llibre també situat a la seva illa natal de Menorca, Els herois de la nit. Entre els seus escrits més reflexius ha publicat Les revolucions perdudes o Ningú no pot enganyar els morts.

Per conèixer l’autor

«La nit del 12 de setembre de 1930, uns moments abans que l’infame baró Scarpia caigués assassinat per Floria Tosca damunt l’escenari del Gran Teatre del Liceu, Paola Torelli s’aixecà discretament de la butaca que ocupava vora el passadís central i avançà per aquest fins que assolí el fossat de l’orquestra. Allí va girar en direcció al prosceni i, quan va ser-hi gairebé davant, obrí la bossa de mà que havia tingut a la falda durant la representació per treure una pistola.

Sota la màscara d’un rostre serè, el cor de Paola bategava tan fort, que el tremo-lor de les mans va fer que el punt de mira de l’arma s’enganxés amb la cremallera da-vant la mirada incrèdula de Carlo Grimalt. Sorprès i aterrit, tot un món d’alterna-tives passà en un instant pel seu cap durant els segons que Paola trigà a apuntar-lo.»

La noia que va sortir d’un quadre de BoticelliPagès Editors, 2017

Jaume Subirana Barcelona, 1963

Poeta, assagista, traductor i professor universitari. En poesia, el 1988 va obtenir el premi Carles Riba, el més prestigiós en català, amb Final de festa, i el 2011 el Gabriel Ferrater per Una pedra sura. Alguns dels seus poemes figuren en diverses antologies internacionals. També ha publicat prosa, així com llibres sobre Barcelona, Catalunya i la literatura catalana. Editor d’una reconeguda sèrie d’antologies temàtiques en ca-talà, també col·labora regularment en mitjans de comunicació. Entre 2004 i 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha estat professor convidat a Duke University, University of British Columbia, Brown University i la Università Ca’Foscari Venezia i ara és professor agregat de la Universitat Oberta de Catalunya.

Per conèixer l’autor

«fetitxes – “Els diners són la intoxicada gasolina del futbol. Mouen les coses, però no sabem amb quin rumb...” Jo, de gran, vull saber escriure sobre futbol com Juan Villoro.

tu, cheetah – Una persona gran parlant com si s’adrecés a un nen petit: parla amb un gos. Un nen parlant com si s’adrecés a un gos: parla amb un seu germà petit. Un ministre parlant com si s’adrecés al seu germà petit: parla amb els ciutadans.

el premi d’honor la clava – “Fem una política feble fent veure que és forta”, Joan Solà, filòleg, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

analítica – El més tòxic es l’avorriment.»

Cafarnaüm (inèdit)

Tina Vallès Barcelona, 1976

Escriptora, traductora i correctora. Coeditora del portal de contes Paper de Vidre. Membre fundadora de l’APTIC. Considerada una de les noves veus literàries amb més personalitat, té tres títols publicats per a adults L’aeroplà del Raval, Un altre got d’absenta i El parèntesi més llarg, que va merèixer el Premi Mercè Rodoreda de con-tes i narracions 2013. També escriu per als més petits amb contes com Bocabava o Totes les pors. A vegades escriu històries en la frontera com Maic, un llibre que tant poden llegir els lectors més joves com els més grans.

Per conèixer l’autora

«L’avi Joan era rellotger. «Encara ho sóc!», rondina ell. El rellotger del poble. Li agrada dir que Vilaverd anava a l’hora gràcies a ell. I jo me’l crec. Me’l crec i em pregunto si ara que els avis viuen amb nosaltres, al poble són les cinc quan han de ser les cinc o minut a minut van perdent el temps de vista.

L’avi riu. Diu que ara ja no el necessiten. Però no és veritat. Cada dia truca algú d’allà demanant per ell, i mentre dura la conversa, la mare i l’àvia deixen de fer el que feien i se l’escolten amb una atenció que em posa una mica nerviós.

I quan penja ve l’interrogatori: Qui era? Què volia? Què t’ha dit? I tu què li has dit? I l’avi respon cada vegada més desinflat, més petit en una butaca enorme, fins que torna a tenir els ulls de vidre i les nostres clonetes es tanquen a la cuina a xiuxiuejar.»

La memòria de l’arbre (inèdit)

© de les fotos dels autors, Víctor P. de Óbanos

© de les fotos de J.M. Quintana i J.R. Barat, els autors

© del logo, Víctor Oliva

Aquest catàleg ha estat dissenyat per Víctor Oliva

Carrer Sant Jaume, 61

Sant Fost de Campsentelles, setembre de 2016

Des de l’assessorament contractual fins a serveis literaris passant per la formació

especifica, Asterisc Lab ofereix solucions creatives amb la col·laboració de diversos

professionals del sector.

Asterisc Lab és l’anvers d’Asterisc Agents, l’agència de representació més jove

i singular.

www. asteriscagents.com/lab

Asterisc Lab és el centre de recursos més complet tant per a creadors –escriptors, il·lustradors, traductors– amb trajectòria

editorial com per aquells que tot just comencen. També ofereix eines a associacions

de professionals i editors que puguin necessitar suport editorial.

creació, copyright, consultoria