ASSEMBLEA CSITAL BARCELONA 2015 ACTA DE LA SESSIÓ … · son creixents. No podem permetre que una...
Transcript of ASSEMBLEA CSITAL BARCELONA 2015 ACTA DE LA SESSIÓ … · son creixents. No podem permetre que una...
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [1/54]
ASSEMBLEA CSITAL BARCELONA 2015
ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [2/54]
CSITAL BARCELONA
ASSEMBLEA GENERAL
SESSIÓ ORDINÀRIA
28 DE NOVEMBRE DE 2014
Esborrany de l’acta
Assemblea CSITAL Barcelona 2014
Acta de l’Assemblea General del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers
d’Administració Local de la província de Barcelona a l’Auditori del Conservatori
Municipal de Música Victòria del Àngels de Sant Cugat del Vallés.(Pl. Victòria del
Àngels, 2 ) el 28 de novembre de 2014, essent les 11:30 hores
Presidència: Sra. Maria Petra Sáiz Anton
Secretari: Josep Berdagué i Pujol
Assistents: cent quatre col·legiats i col·legiades
La Sra. Presidenta declara obert l’acte conforme a l’ordre del dia previst.
Senyora Maria Petra Sáiz: Bon dia a tothom, ens trobem aquí i volem donar les gràcies a
l’Alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en nom del Col·legi per donar-nos la
possibilitat de poder fer aquesta assemblea en aquest auditori del Conservatori Municipal de
Música Victòria del Àngels; com sabeu cada any anem celebrant l’Assemblea en diferents
comarques. També agrair als funcionaris d’habilitació estatal d’aquest ajuntament la seva
col·laboració per l’organització de l’assemblea. No vull allargar-me molt, una vegada més
queda palès la bona sintonia entre els municipis de Catalunya i aquest col·legi i la relació de
convivència entre les associacions municipalistes representades en aquesta taula.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [3/54]
Agraeixo també a tots els companys, interventor, secretari i tresorer de l’ajuntament que ens
han ajudat, així com als funcionaris, sobretot els que treballen en l’àrea de presidència que
ens han facilitat molt l’organització d’aquest acte, així com als delegats comarcals i a tots
vosaltres per acompanyar-nos en el dia d’avui.
Agrair també a diferents representats d’institucions que s’aniran incorporant al llarg del matí,
de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, al Tinent
d’alcalde d’aquest ajuntament, Sr. Carles Brugarolas; al senyor Marc Prat, secretari de
cooperació i coordinació de les administracions locals; la síndica responsable de les
corporacions locals, Sra. Maria Àngels Servat; de l’oficina antifrau, la Sra. Lourdes
Perramon; el senyor Miquel Estapé, subdirector del Consorci AOC; la senyora Magda
Castro, cap de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; als representants
del col·legis professionals: del Col·legi d’Economistes els senyors Joan B Casas i Maurici
Olivé; el senyor Daniel Faura del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i
altres representants de l’àmbit jurídic i de la presidència de la Generalitat de Catalunya,
espero no deixar-me a ningú, igualment, moltes gràcies per la seva assistència.
Moltes gràcies a tots i dono la paraula a la Il·lma Sra. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès,
Sra Mercè Conesa Pagès.
Sra. Mercè Conesa Pagès: Donar la benvinguda a tots al nostre Ajuntament i també al Sr.
Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de
Catalunya. Dir-vos que, des de Sant Cugat, som plenament conscients de la tasca
imprescindible que esteu fent i desenvolupant a cada un dels municipis on presteu el vostre
servei i dir-vos, també, que en aquest moment de dificultats, sobretot, d’una exigència en les
vostres figures en relació amb els diferents processos que estem vivint i en les noves
exigències i canvis diferencials que estem adoptant les administracions locals, doncs, és
molt important que tinguem o que podem tenir aquesta opinió el màxim consensuada de
secretaris i d’interventors per veure com a l’administració pública afrontem els nous reptes
que tenim al davant.
Per tant, molt benvinguts i passo la paraula al president de la Federació de Municipis de
Catalunya, Xavier Amor.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [4/54]
Pren la paraula el senyor Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya.
Senyor Xavier Amor: Moltes gràcies alcaldessa, i presidenta, per la invitació i per poder
participar amb vosaltres en aquesta Assemblea. Alcaldessa, jo vull comentar la idea de què
parlàvem quan entràvem, que jo ja havia estat en aquest conservatori, en aquest
equipament, que, segurament, és d’aquells equipaments que hem anat construint amb la
suma de moltes administracions i que, malauradament, serà difícil en uns anys propers i a
curt termini puguem anar construint equipaments com aquest, però això demostra la força
d’una ciutat com Sant Cugat que mai ens ha deixat de sorprendre, avui hem tingut
l’oportunitat d’estar una estona abans als entorns d’aquest equipament i ens consta la força
que té l’ajuntament en la seva gestió.
Jo em trobo molt bé entre vostès i ara m’explicaré, tinc la sort de ser el president de la
Federació de Municipis, i comptar amb l’Ignacio Soto com a secretari general de la Federació
de Municipis en una etapa que estem de remuntada en una entitat que vol créixer i que no
vol perdre l’objectiu que sempre ha tingut aquesta entitat, que és la de salvaguardar els
interessos d’allò públic, salvaguardar els interessos de l’administració més propera, que per
a nosaltres son els ajuntaments.
També volem compartir, no només compartir els espais comuns de reflexió, que segurament
avui es donaran, sinó sobretot volem testimoniar el nostre compromís de col·laboració per
generar idees. Creiem que podem fer un bon equip a l’hora de generar idees, construir coses
i fer realitat projectes i millorar la capacitat dels governs locals. Fer projectes d’una bona
administració que està obligada a respondre a les necessitats de la ciutadania, a les
necessitats de la gent, el que espera la ciutadania de les administracions locals que és molt
, que la història també reconeix aquest paper i que ara l’administració afronta el futur més
proper però encara hem de donar moltes més respostes.
Vostès tenen un paper essencial davant d’aquests reptes. És important el paper que juguen
els secretaris, els interventors i els tresorers dels ajuntaments, i sabem, i som conscients
des de la Federació de Municipis que tenen una capacitat professional model i que estan
compromesos amb la diversitat territorial i amb l’autonomia local. Només cal veure l’eslògan
d’aquesta assemblea: “ Compromís per l’autonomia local”. Un projecte que és clau i que neix
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [5/54]
a Catalunya amb una mirada posada en el terreny de joc, on es juguen les decisions més
importants i que ens afecten més directament, tot i que, a vegades hem tingut tendència a
pensar que està molt allunyat, però tot neix de Catalunya per anar caminant cap a Europa
que es allà on s’estan produint els canvis normatius més importants.
Un projecte, a més a més, un projecte del CSITAL que és un projecte debatut i aprovat per
àmplia participació, el CSITAL és avui sinònim de fortalesa i de rigor, ha estat sempre així,
però ara és més necessari que mai, que jugui aquest paper on les administracions
necessitem treballar i treballar plegats des de la confiança, treballar amb la transparència i
treballar amb l’eficàcia.
No son uns moments còmodes, són moments de dificultat. No els parlaré de la crisi
econòmica que afecta a tantes famílies i que està fent, cada vegada més, que les
desigualtats siguin cada vegada més grans, ni els parlaré de la crisi institucional , ni els
parlaré dels judicis de valors, els hi parlaré de normes, d’aquests marcs jurídics que adoptem
entre tots per facilitar les coses, per solventar problemes. I la veritat que en això també estem
en crisi perquè portem uns mesos complicats davant la llei LRSAL, que el que ha fet o està
intentant fer petit l’exercici de les competències locals, l’àmbit de govern i de l’administració
local i que atempta, directament, als serveis públics que és el mateix que atempta contra els
drets dels ciutadans. Amb aquest panorama, amb aquesta llei,estem obligats a fer molt, tot
el que estigui a les nostres mans, de fer tot el possible per intentar seguir tenint serveis
públics de qualitat, els que els ajuntaments han anat dotant a les ciutats, hem de seguir
donant i oferint polítiques de salut, educació, socials,...en un moment en què les desigualtats
son creixents. No podem permetre que una llei, darrera de la seva literatura i dels seus
titulars, amagui, com amaga aquesta llei, una clara voluntat d’externalització de serveis.
Per tant, ens hem de preparar, hem d’actuar, hem de fer passos endavant per tal de garantir
en la base del nostre territori el benestar i el progrés. Justament aquest any arribem als 35
anys d’ajuntaments democràtics i l’any que ve 30 anys de la Llei de Bases, unes dècades
en què hem construït ciutats i pobles. Aquí tenim un exemple magnífic: Sant Cugat és una
ciutat magnífica, on veiem que 35 anys d’ajuntaments democràtics generen molta riquesa,
però, sobretot, donen moltes oportunitats i donen moltes il·lusions als ciutadans que són els
que han d’estar al centre de la nostra feina. La LRSAL no ha servit, no ha estat servint per
millorar, no serveix per solucionar els problemes que tenim avui en dia en els ajuntaments;
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [6/54]
i davant d’això tenim un repte i una oportunitat que és la Llei de governs locals de Catalunya.
En aquesta Llei ens haurem de posar els partits polítics i ens haurem de posar per solucionar
els problemes que la LRSAL ens està comportant. Paral·lelament a aquesta Llei de Govern
locals haurem d’afrontar una Llei de finançament local; sense una Llei de finançament local,
la Llei de Governs locals no estarà complerta. Per tant, hem de treballar en aquesta línia i
vostès tenen un problema cabdal en l’assessorament i intermediació amb els partits polítics
per tal de fer la feina bé . Jo vull acabar la meva intervenció agraint, novament, al CSITAL la
feina que fa i el compromís que ha adquirit amb la Federació de Municipis en aquest projecte
nou , en l’entitat de governança que és necessari i que, a més a més, del resultat positiu
d’aconseguir els objectius guanyarem tots, guanyarem els municipis de Catalunya i, per tant,
moltes gràcies i agrair novament la invitació.
Pren la paraula la senyora Sra. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Sra. Mercè Conesa
Pagès.
Sra. Mercè Conesa Pagès: Gràcies al president de la Federació de Municipis de Catalunya,
i per concloure aquesta inauguració només adreçar-vos unes breus paraules per part meva.
Els he donat la benvinguda, tant a la presidenta del CSITAL com a totes les persones que
componen aquest organisme, i que tenen aquesta voluntat de treballar per dotar de rigor i
més qualitat als serveis públics municipals. Perquè aquest rigor és el que es mereix la nostra
ciutadania. És un rigor que podem donar en la mesura que hem estat capaços de discutir
amb profunditat els reptes que se’ns plantegen amb els efectes a nivell legal, però també a
efectes de drets socials i, també,en la mesura que som capaços de trobar i construir les
solucions oportunes que satisfaguin la resposta que la ciutadania demana i espera.
Per tant, avui vostès parlaran i discutiran, comptaran amb la presència d’un magistrat del
contenciós administratiu al que aprofito per saludar, el senyor Garcia Morago. Parlaran d’un
tema de gran actualitat que són les competències locals en un present i en un futur, perquè
estem davant d’un repte d’aquestes competències locals i estem davant la voluntat de no
perdre-les, tenint en compte, precisament, com s’ha demostrat, en un moment de crisi
econòmica profunda que a través de les competències locals s’ha pogut fer front a la
vulnerabilitat de les persones i de les families. Ha estat , precisament, gràcies als municipis
i a vostés que han col·laborat a través dels serveis, que els municipis han pogut donar
solucions a les situacions de màxima vulnerabilitat que ens ha portat la crisi econòmica.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [7/54]
Fins i tot, en un tema que és la pobresa energètica, vostès saben que som els ajuntaments
els que estem donant ajuts i suport social, precisament, en el problema de la pobresa
energètica, malgrat que tenim en aquest moment la discussió de qui és competència. Al final
malgrat la discussió de qui és competent en la matèria de pobresa energètica, al final el que
queda és que l’administració més propera és la que dona la solució a aquella situació
immediata i d’ordre imminentment que s’ha de solucionar.
Doncs, aquesta funció l’ estem fent i l’estem fent entre tots, i avui que se’ns planteja un repte
en relació amb qui pertany aquesta competència, també amb rigorisitat hem de dir quines
han de ser i , també, amb rigorositat, hem de dir si no estem d’acord amb aquelles
legislacions que estan aprovant administracions superiors i que entenem que seran
legislacions absolutament perjucidials per la ciutadania.
Sabem que tenim altres reptes que tenim conjuntament amb els alcaldes, alcaldesses, els
equips de govern, amb els representants de la ciutadania. El repte és treballar amb rigor,
treballar en allò que esperen els ciutadans, rendir comptes als ciutadans, el repte de fer-ho
bé i que els ciutadans no estiguin avui preocupats per a la corrupció. I el que tampoc no
podem fer és deixar que tota la responsabilitat d’un ajuntament recaigui en un informe
favorable o desfaborable del que és el secretari o és l’interventor. Perquè tots hem d’estar
implicats en què aquella administració faci bé les coses, avui tenim l’oportunitat de treballar
amb l’Oficina antifrau de Catalunya, d’on vindran persones i aquesta és també una
oportunitat de futur que a nosaltres ens agrada valorar.
Els vull explicar el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat: l’Ajuntament de Sant Cugat des de fa
tres anys està treballant amb l’oficina antifrau de Catalunya en diversas qüestions, hi ha
qüestions que són més formals, declaracions d’intencions, tots podem fer una declaració
d’intencions de comprometre’ns amb la transparència, anem a compromete’ns a utilitzar la
llei d’una manera absolutament correcte, com no podia ser d’una altra manera. Però, a
banda, de les declaracions d’intencions ho hem de cobrir de fets.
Un primer fet, potser el més senzill, és el de la formació o la implicació de la gran majoria de
serveis d’un ajuntament en conéixer amb més profunditat quines són aquelles actuacions
que poden ser susceptibles de vulnerar la legalitat. I això moltes vegades no es dóna, perquè
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [8/54]
no hem fet aquesta formació al nostre personal, no hem fet aquesta formació als recursos
humans, per tant les persones que tenim de cara als ciutadans no es plantegen si de la seva
feina pot haver-hi alguna acció que pugui ser contraproduent,o que sigui una acció que està
vulnerant o que està en aquella línia de vulneració de la legalitat.
Aquest fet de la formació, és un fet que és fàcilment abastable per tots els municipis. El fet
que el 86 %, en el cas de Sant Cugat, de la plantilla de personal hagi passat cursos de
formació, fa que aquella persona, encara que sigui de l’àrea administrativa, sigui de l’àrea
d’un cap de secció o de servei es plantegi si amb la seva feina, amb la seva responsabilitat,
la feina que ha estat fent tota la vida, potser hi ha algun fet que pot conduir a una mala
conducta o a una conducta que no és del tot desitjable. Només el fet de qüestionar-nos que
en la nostra acció diària se’ns plantegen dilemes ètics, només qüestionar-nos això ja és un
gran pas per fer reflexionar a una organització i per fer-la millorar en la transparència, i per
tant, treballar de manera ètica.
I aquest és un fet senzill, és un fet que ha d’ajudar-vos que tinguin una administració més
ètica, una administració amb més rigor, una administració que sigui capaç de rendir comptes.
A partir d’aquí, es poden fer altres coses, no només la formació, a partir d’aquí, en el cas de
Sant Cugat és molt interessant abordar el mapa: un mapa de riscos. Quins són els riscos o
els serveis a on l’ajuntament té més risc de vulnerar la normativa. A vegades de manera
inconscient, i per això fem un mapa de riscos, per exemple, un dels més vulnerables és el
servei de contractació, perquè en l’àmbit de contractació podem fer els processos de la
manera més ben feta, però, podem trobar-nos en què hi ha pressions és on hi podem tenir
més risc de males pràctiques. Anem a avaluar aquest servei i anem a fer que aquest servei
sigui absolutament transparent, que aquest servei tingui un anuari annual i que podem citar
quants contractes oberts hem tingut i quants contractes negociats, aquests percentatges
t’indiquen com està funcionant aquell ajuntament. Anem a implicar a tots els grups de
l’oposició en tots els contractes superiors al milio d’euros, en el cas de Sant Cugat, i a
nomenar un membre de l’oposició en el tribunal, i anem posant aquelles mesures perquè
allò que no volen que passi, no passi. I tot i així pot passar.
El que vull dir és que estem tots plegats espantats amb la situació que sembla generalitzada,
la corrupció, tots som dolents i tots estem en el mateix sac, no ens podem deixar dir això
perquè no és veritat. Perquè tots vostès treballen molt bé i la gran majoria dels alcaldes
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [9/54]
treballen bé, el personal que tenim a les administracions volem treballar bé i, precisament,
per defensar-nos i com volem treballar bé hem de fer-ho cada vegada millor, hem de
demostrar que ho volen fer bé. I en aquest moment el que ens està demanant la ciutadania
és que treballem amb rigor, amb transparència, bones fites que hauríem de aconseguir i
rendir comptes.
Jo crec que estem preparats per fer-ho, perquè tenim un cos de secretaris, interventors i
tresorers que està preparat per fer això, perquè vostès s’han format, estan a punt, llegeixen
com nosaltres els temps que estan venint. Aquests temps que seran de dificultat però no
només vostès han de tenir la responsabilitat, aquesta responsabilitat ha d’estar compartida.
I aquesta responsabilitat compartida ve quan es treballa a través d’uns valors comuns, a
través d’una ètica comuna I a través de posar aquesta adminstració, realment, al servei del
ciutadà, a través de la feina.
Com jo no tinc cap dubte que vostès tindran avui una jornada absolutament interessant,
tenen uns reptes plantejats d’alt nivell i els tenim tots plegats : els reptes socials són d’alt
nivell, perquè reflexionaran sobre el tema de les competències i perquè tot aquest tema de
competències son qüestions que vostès tenen sobre la taula. Jo els desitjo molt bona feina,
els encoratjo a pensar, a tenir idees, que a vegades semblen idees absurdes, però no ho
son tant, a innovar i també a tenir confiança en vostès, perquè la feina que fan de suport a
les alcaldies és avui una feina imprescindible.
I ja tanco i acabo perquè no seria just si no ho fes, jo he tingut molta sort perquè a la meva
ciutat no només hi ha uns grans professionals sinó que darrera dels mateixos hi ha grans
persones, i per això avui puc dir que me n’orgulleixo en dir que treballo amb el Sr. Josep
Maria Rigau, he tingut la possibilitat de treballar amb el David Ros, que s’acaba de jubilar,
amb la Conxa Cortés i amb el Francesc Carulla, que són grandíssims professionals que
vetllen i que la seva feina és al servei públic , tenen una gran lleialtat institucional i , de
veritat, aprofito avui per agrair-los perquè tinc poques ocasions per fer-ho perquè a vegades
no els cuido prou, els agraixo de veritat, de tot cor, la bona feina que heu fet i que seguiu
fent perquè darrera de la vostra professionalitat hi ha persones excel·lents. Moltes gràcies i
bon dia.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [10/54]
Intervé a continuació la senyora Presidenta de CSITAL Barcelona, Maria Petra Sáiz, qui li
dóna moltes gràcies tant a l’Alcaldessa de Sant Cugat com al President de la Federació de
Municipis de Catalunya,per acompanyar-nos avui i aquí, i que tot seguit s’iniciaran els punts
de l’ordre de dia de l’Assemblea amb l’exposició de la memòria de gestió, dels comptes, i
l’aprovació d’una nova declaració, amb l’objectiu de seguir treballant, i per tant es procedeix
a l’exposició, debat i votació dels assumptes inclosos a l’ordre del dia:
1. Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea General ordinària de 19
de gener del 2014.
La senyora presidenta dóna la paraula al secretari de la Junta, senyor Josep Berdagué i
Pujol.
Sr. Josep Berdagué i Pujol: La documentació s’ha lliurat al principi de la sessió,
l’assemblea es va desenvolupar el 19 de gener a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet
amb el següent ordre del dia:
1. Acta sessió ordinària del dia Acta sessió ordinària del dia 30 de novembre
de 2012.
2. Memòria de gestió.
3. Memòria econòmic–financera: aprovació comptes 2012, aprovació Pressupost
2014 i avançament liquidació 2013.
4. Torn obert de paraules.
I després es va procedir al lliurament del Premi Ramon Massaguer en la seva VI edició.
La presidenta pregunta si algú vol fer alguna esmena al text lliurat.
S’aprova per unanimitat dels presents l’acta de la sessió anterior corresponent a
l’Assemblea de Santa Coloma de Gramenet de 19 de gener de 2014.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [11/54]
2. – Lectura i aprovació de la Memòria de gestió:
2.1.-Introducció:
Sra. Maria Petra Sáiz Anton: com cada any fem un breu resum de les activitats que ha
realitzat el Col·legi de Barcelona, aquest any té la pecularietat que a mitjans de l’exercici va
haver-hi un canvi de la Junta de Govern, per tant, l’estructura de la memòria respon, per
una banda, al pla de l’activitat col·legial que estava aprovat durant l’any 2010-2014, on s’han
recollit les actuacions previstes a la segona part del 2014, les actuacions que estaven
previstes en el document programàtic d’activitats previstes en l’exercici passat i que es
fonamenten en el Pla director que es va presentar a l’Assemblea del Consell de Col·legis
que va tenir lloc a Lleida a l’octubre de 2013, estructurada en quatre apartats fent referència
a : Foment i reforç de l’organització col·legial; com instrument de gestió eficient per a la
professió dels col·legials i que inclou aquí una sèrie d’actuacions que ha anat fent el Col·legi
de Barcelona i que ha servit d’acció als altres col·legis territorials a nivell català i a nivell
estatal.
Bé, una altra qüestió és, l’apartat de quines serien les millors condicions o aquelles
actuacions determinades a aprovar per l’exercici de la professió i, després, ens centrarem
en com s’ha organitzat la Junta en diferents àrees dins de l’activitat corporativa. Millorar els
serveis als col·legiats, la qualitat en la formació, capacitar la professió. Que són les àrees
següents: Àrea de formació i qualitat; Àrea de deontologia professional i assistència al
col·legiat; Àrea d'organització i règim interior.
La presidenta dóna la paraula al Sr. Josep Berdagué per explicar l’apartat 2 de la
memòria de gestió sota el títol “Fomentar i Reforçar l’organització col·legial com a
instrument idoni i eficient al servei de la professió i dels col·legiats”.
2.1.1. ACTIVITAT DE LA JUNTA DE GOVERN EXERCICI 2014.
Sr. Josep Berdagué i Pujol: A continuació els exposaré molt breument unes pinzellades
sobre aquests aspectes durant l’exercici 2014. les tres primeres sessions es van celebrar
per l’anterior equip de govern, i van tenir lloc els dies 11 de febrer de 2014, 8 d’abril de 2014,
i 26 de maig de 2014.
SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 11 de febrer de 2014.
1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 12 de novembre de 2013 (acta núm.
05/2013).
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [12/54]
2. Restar assabentats de l’acord de l’Ajuntament de Badalona, en relació a l’aprovació
inicial de la modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu
Besòs.
3. Aprovació de la presentació d’al·legacions al ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de
Llobregat, en relació a l’acord adoptat en sessió de data 28 de novembre de 2013, pel
qual es modifica el catàleg de llocs de treball pel que fa a les retribucions
complementàries del lloc de treball de tresoreria, i que apareix publicat al tauler d’edictes
municipal
4. Aprovació de la presentació d’al·legacions davant el Consorci Localret, en relació al
redactat de l’article 26 dels seus Estatuts, que apareix publicat a la seva web municipal
5. Restar assabentats de la celebració de la III Jornada ACCID el 30 de maig de 2014
6. Donar-se per assabentats de la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona,
per al desenvolupament d’uns estudis en el món local el dia 27 de desembre de 2013.
7. Informació de les àrees de treball.
Àrea de formació i qualitat:
- El mes de març de 2014 estava prevista la realització de la jornada “Els secretaris
de l’Administració local davant del dret d’accés a la informació pública i la
conservació o eliminació de documents públics”.
- S’estan preparant unes jornades de formació referides al nou Pla de Comptabilitat.
En relació amb l’àrea de deontologia professional i assistència al col·legiat:
- Han finalitzat les tasques per fer accessible mitjançant accés restringit la consulta
dels diferents llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter
nacional.
- A dia d’avui, no s’ha posat en contacte amb el CSITAL Barcelona, la Direcció
General d’Administració Local per tal d’obtenir algun aclariment o donar resposta
a l’escrit presentat en data 18 de desembre de 2013 que es va presentar al
Departament de Governació i Relacions Institucionals, un escrit en el que es
comunicava que s’havia detectat la manca d’inclusió de determinades places en
el concurs unitari convocat per Resolució de 29 d’octubre de 2013, així com la
manca d’incorporació de determinades places que s’havien de proveir pel
sistema de lliure designació i que es troben vacants.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [13/54]
8.- Informacions de la presidència.
La Junta va donar conformitat a les actuacions fetes pel CSITAL Catalunya el 20
de març de 2014, amb la no assistència dels representants del CSITAL
Catalunya a l’Assemblea del Consejo General de 29 de març de 2014, els motius
esmentats, bàsicament la falta de suport documental per poder analitzar els
temes a tractar dins de l’ordre del dia de l’esmentada Assemblea, així com els
comptes generals de 2013 i del pressupost 2014. No es va poder tenir la
documentació amb suficient antelació.
SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 8 d’abril de 2014.
1. Es va aprovar la convocatòria d’eleccions per aprovar la renovació de la Junta pel termini
2014-2018, d’acord amb el que disposen els articles 24 a 31 del Estatuts en relació
al règim electoral.
2. L’aprovació del conveni entre el nostre col·legi i l'Escola Superior d'Arxivística i
Gestió de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
3. La Junta restà assabentada i prestà la conformitat a l’acord extraordinari i urgent del
Consell de Col·legis de CSITAL de Catalunya del 20 de març de 2014, en relació a
la convocatòria d’Assemblea General convocada pel 29 de març de 2014 pels
motius que en el mateix s’expressen, que es tracta de la no assistència dels
represesentants del Consell CSITAL Catalunya a l’Assemblea . Els motius,
básicament, van ser la manca de suport documental necessari per analitzar els punts
de l’ordre del dia, i allò que respecta als comptes anuals 2013 i el pressupost del
2014, documenació de la que no es va poder disposar amb suficient antel·lació.
Així mateix, el Consell de CSITAL de Catalunya, manifestà la seva disconformitat amb el
fet que no se sotmeti a l'Assemblea General, un acord que justifiqui els motius de la dilació
per a la regularització i liquidació del Fons de Fiançament Col·lectiu dels Tresorers.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 26 de maig de 2014.
Es va fer l’examen i comprovació de candidatures presentades, només es va presentar
la candidatura encapçalada per la Maria Petra Sáiz, i de conformitat amb l’article 27.3
dels Estatuts Col·legials, integrà representants de totes les subescales i categories a les
que fa referència l’article 22 dels Estatuts en el nombre previst estatutàriament. I que va
ser directament proclamada. La candidatura va ser votada per 154 col·legiats
electors, en el següent número per grups: 40 col·legiats pertanyents a la sots escala
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [14/54]
de Secretaria; 54 col·legiats pertanyents a la sots escala de Intervencio-Tresoreria;
60 col·legiats pertanyents a la sots escala de Secretaria-Intervenció.
No llegiré els noms de la llista guanyadora que teniu a la documentació que us hem
donar a l’inici de la sessió.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 10 de juny de 2014.
Es declarà la possessió dels càrrecs electes quedant configurada la Junta per el
període 2014-2018 de la següent manera:
PRESIDENTA: Maria Petra Sáiz Anton
VICEPRESIDENTA: Aurora Corral García
SECRETARI: Josep Berdagué Pujol
VICESECRETÀRIA: Rebeca Just Cobos
INTERVENTORA: Pilar Tena Casabón
TRESORER: Antoni Calpe i Jordà
VOCALS: Joan Lluís Obiols Suari, Isidre Martí Sardà, Jordi Villacrosa Fàbregas,
Joaquím Rosell López i Jaume Manau Terrés.
D’acord amb el compromís que es va adoptar, es procedí els canvis pertinents en al
nomenament de delegats comarcals
ANOIA GEOGINA ROCA MODOLELL
BAIX LLOBREGAT MARCEL·LÍ PONS I DUAT
BAGES MARIONA RIBERA ESPARBÉ
BERGUEDÀ SUSANNA ESPELT PIQUÉ
GARRAF CLARA LAS HERAS OLIETE
BARCELONÉS AURELIO CORELLA COLÀS
MARESME GUSTAU ROCA PRIANTE
OSONA JOAN COSTA ROSELL
VALLÉS OCCIDENTAL LIDIA AGUILARFABREGAT
VALLÉS ORIENTAL FRANCESC ARAGÓN SÁNCHEZ
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [15/54]
PENEDÉS VICTORIA RIPOLLÉS DUCH
També es va procedir al nomenament dels delegats especials:
ADMINISTRACIÓ OBERTA DE CATALUNYA I
CNAATD
ROGER COTS VALVERDE
RESPONSABLE DEL PLA DE PENSIONS JOAN RAMON SAGALÉSGUILLAMON
ASSUMPTES COMARCALS MIQUEL SALMERON I CASTRO
COORD. COMISSIÓ COMPTABILITAT PÚBLICA
ACCID
AURELIO CORELLA COLÀS
Així mateix també es van ratificar com a representants en el Consell de Col·legis de
Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya als col·legiats següents:
JUAN IGNACIO SOTO VALLE
ALFONS CARLES DÍAZ RODRÍGUEZ
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 26 de juny de 2014.
1. Nomenament de representants a l’Assemblea del Consejo General COSITAL.
S’acorda nomenar els delegats del CSITAL Barcelona a l’Assemblea del Consejo
General de Colegios Oficiales de Secretarios, Interventores y Tesoreros de
Administración Local., a: Aurora Corral García, Isidre Martí Sardà, Juan Ignacio Soto
Valle, Alfons Carles Díaz Rodríguez i Josep Berdagué Pujol.
2. Nomenament de representants a l’Associació Catalana de Control i Comptabilitat
(ACCID).
S’acordà proposar al Consell de Col·legis de Catalunya el nomenament dels següents
representants en la Junta de Govern de l’ACCID:
Maria Petra Sáiz Antón Membre de la Junta de Govern d’ACCID
Francesc Aragón Sánchez Membre de la Junta de Govern d’ACCID
Aurelio Corella Colàs Conseller de l’ACCID
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [16/54]
També s’acordà agrair als senyors Antoni Calpe Jordà i Joan Ramon Sagalés
Guillamon la tasca realitzada i la seva dedicació com a representants del Consell de
Col·legis de Catalunya en la darrera Junta de l’ACCID.
3. Constitució de les comissions internes de treball i designació dels Responsables de
les mateixes.
S’acordà constituir les comissions internes de treball i nomenar els responsables de
les mateixes:
- Comissió de formació i qualitat, responsable Isidre Martí Sardà.
- Comissió de deontologia professional i assistència al col·legiat, responsable
Aurora Corral García.
- Comissió d’organització i règim interior, responsable Joaquim Rosell López.
També s’acordà constituir la Comissió Executiva, la qual esta formada per la
Presidenta, la Vicepresidenta, el Secretari, la Interventora, el Tresorer i els
responsables de cadascuna de les comissions constituïdes en l’apartat anterior.
4. Organització del personal CSITAL Barcelona:
S’acordà contractar a la Sra. Maria Teresa Fernández Elias, per tal d’ajudar a la Silvia
Pariente en les tasques del col·legi.
SESSIÓ ORDINÀRIA celebrada en data 18 de setembre de 2014.
Ja s’estava treballant plenament en l’organització d’aquesta Assemblea i en la redacció de
la proposta del Pla d’Actuació Col·legial 2014-2018.
S’acorda encomanar a la Comissió Executiva que estudiï la possibilitat d’elaborar un
treball o llibre sobre el règim competencial sectorial municipal a partir de l’aprovació de
la LRSAL.
També va haver-hi algun canvi, com és designar a Na Criseida Ramírez Domínguez,
delegada comarcal al Garraf, en substitució de Na Clara Las Heras Oliete, i agrair a la
senyora Clara Las Heras Oliete la tasca realitzada i la seva dedicació.
També es van signar els convenis marc del Consell de CSITAL de Catalunya i la FMC, i
entre el CSITAL de Catalunya, la FMC, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi
de Censors Jurats de Catalunya l'1/1/2014, i acceptar l'encàrrec de gestió per part del
CSITAL de Barcelona dels següents protocols que els desenvolupen:
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [17/54]
La Federació de Municipis de Catalunya ens va encarregar l’organització de la Jornada amb
el títol "Els serveis públics locals. Pautes per a la determinació dels estudis de costos" i
“Formació per a l'elaboració del projecte de pressupost de l'exercici 2015”.
Així mateix el Consell de Col·legis de Catalunya va aprovar formar part de la
Intercol·legial Catalana de Col·legis Professionals, i que la representant seria l’Aurora
Corral García, i el substitut en David Cabezuelo.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA celebrada en data 22 d’octubre de 2014.
En l’última sessió de la junta es va aprovar la proposta del Pla d'Actuació Col·legial 2014-
2018, que avui es sotmet a la vostra aprovació.
Es tractaren els temes de la proposta dels comptes generals de l’exercici 2013, i del
projecte de pressupost de l’exercici 2015, que avui es sotmeten a la vostra aprovació.
També s’acordava la convocatòria de sessió ordinària de l’Assemblea del dia d’avui.
La presidenta informà que en la propera sessió del Consell de Col·legis, es sotmetrà a
aprovació un conveni amb la Diputació de Barcelona, l’ACM i la FMC, en virtut del qual
es vol concedir beques per cursar el postgrau de dret local i hisenda autonòmica.
Informà que s’ha realitzat un dictamen, per encàrrec del Fons Català de Cooperació al
Consell de Col·legis de Catalunya, sobre el règim competencial dels municipis després
de la LRSAL en matèria de cooperació internacional.
També es comentà que la Diputació de Barcelona ha ofert celebrar un conveni amb el
CSITAL, amb l’objectiu que es facin treballs de recerca sobre el govern local.
Una vegada finalitzat aquest punt us voldria exposar alguns altres temes referents a la Junta
i que han participat a nivell institucional.
2.1.2. ALTRES ACTUACIONS EN LES QUE HAN PARTICIPAT MEMBRES
DE LA JUNTA DE GOVERN I ELS DELEGATS COMARCALS L’ANY 2014
Sr. Josep Berdagué i Pujol: Tota la informació la teniu a partir de la pàgina 34 i següents :
- Jornada sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.
Incidència i aplicació als governs locals de Catalunya organitzada per
la Diputació de Barcelona i el Consell de Governs Locals de Catalunya.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [18/54]
- La compareixença que va fer la presidenta a la Comissió d’Afers Institucionals
del Parlament de Catalunya el 7 de març de 2014, en relació amb la tramitació
del Projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya.
Altres jornades on ha participat el CSITAL Barcelona com per exemple:
- Jornada sobre “Els secretaris de l’Administració Local davant del dret d’accés a
la informació pública i la conservació o eliminació de documents públics”
- V Jornada sobre auditoria al sector públic, que es duta a terme a la sala d’actes
del, el 24 d'abril de 2014.
- II Jornada d’Auditoria del Sector Públic, organitzada pel REA-REGA , Auditores
del Consejo General de Economistas, en la que hi participaren I’interventor
General de l’Administració de l’Estat, diversos presidents d’OCEX, auditors del
Tribunal de Comptes Europeu, membres del REA-REGA, Corporació d’Auditors
del Consejo General de Economistas i la Presidenta del CSITAL Catalunya. Va
tenir lloc a Madrid, el 8 de maig de 2014.
- XIX Jornades de la Intervenció de l'Administració de la Generalitat Catalunya van
tenir lloc a la Seu del Palau de Pedralbes, el 19 de maig de 2014. El CSITAL
Barcelona va estar present a les Jornades amb la ponència sota el títol "La
reforma de l'Administració Local” a càrrec de la presidenta del CSITAL
Barcelona.
- Ple del Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.
Celebrat el 3 de juny de 2014. Assisteix la Sra. Petra Sáiz com a patró en
representació del Consell de CSITAL de Catalunya
- Seminari CUIMP-Centre Ernest Lluch sobre aspectes econòmics de la reforma
dels Governs Locals. Organitzat pel Consorci Universitat Internacional
Menéndez Pelayo– Centre Ernest Lluch. El 8 i 9 de juliol de 2013 va estar present
el CSITAL amb la ponència “Aspectes econòmics de la reforma dels governs
locals”
- Jornada sobre la situació del finançament local amb l’entrada en vigor de
l’LRSAL organitzada per la FMC el 4 de juliol, hi va participar la presidenta del
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [19/54]
CSITAL Barcelona amb la ponència " L'aplicació pràctica del "Cost Efectiu" en
els serveis públics municipals "
- Acte de cloenda de la segona edició del Postgrau en auditoria pública, que va
tenir lloc a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el dijous 12
de maig de 2014.
- Acte de presentació dels ajuts de recerca celebrat a la Diputació de Barcelona el
22 d’octubre de 2014.
2.1.3 Dinars i reunions organitzades pels delegats comarcals i
altres activitats col·legials.
Durant l’any 2014, tant en la junta anterior com en l’actual, l’activitat dels delegats
comarcals i dels delegats especials, també ha estat important i s’han dut a terme les
reunions comarcals que tot seguit es detallen:
• 6 de maig de 2014. Reunió comarcal del Maresme a Cabrils.
• 7 de maig de 2014. Reunió comarcal del Vallès Oriental a Granollers.
• 9 de maig de 2014 Reunió comarcal del Vallès Occidental a Terrassa
• 13 de maig de 2014. Reunió de les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat a
l'Ajuntament de Viladecans.
• 15 de maig de 2014. Reunió de les comarques del Bages Berguedà. Trobada a
l'Ajuntament de Súria.
• 24 d’octubre de 2014. Reunió comarcal del Vallès Oriental a Granollers.
• 14 de novembre de 2014. Reunió comarcal del Garraf.
Pren la paraula la senyora presidenta tot agraint l’exposició del Sr. Berdagué.
2.2. CONSELL DE CSITAL DE CATALUNYA.
Sra. Maria Petra Sáiz Antón : Com vosaltres ja sabeu, el Col·legi de Barcelona treballa
en col·laboració amb el Consell de SITAL de Catalunya. Moltes de les actuacions que
fa el CSITAL Barcelona les fa per delegació del Consell de Col·legis de Catalunya , és
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [20/54]
per aquest motiu que les hem inclós en la memòria perquè tingueu coneixement de
quines són aquelles activitats que aquest Consell de Col·legis ha fet durant aquest any
en les quals el Col·legi de Barcelona doncs fa de gestor, gestor de convenis, gestor de
les obligacions que el propi Consell ens encomana.
La presidenta dóna la paraula al Sr. Alfons Carles Díaz, secretari del Consell de SITAL
Catalunya.
Sr. Alfons Carles Díaz : Bon dia a tothom, farem la intervenció de les actuacions dutes
a termes pel Consell de SITAL Catalunya i del Consell General de Col·legis d’Espanya.
Per començar farem una breu ressenya de les accions organitzatives del Consell de
SITAL Catalunya .
El Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de
Catalunya és l’organització professional a l’àmbit territorial català que està integrada
pels col·legis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
El Consell de CSITAL s’estructura a nivell organitzatiu d’acord amb la Llei 7/2006 del
Parlament de Catalunya i de la norma estatutària pròpia que va ser aprovada mitjançant
Resolució de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, de 17 de
desembre (JUS/3820/2009) i publicada al DOGC núm. 550 de 21 de gener de 2010; i
s’articula entorn als següents òrgans de govern:
- La Presidència - La Vicepresidència
- La Junta General - L’Assemblea Congressual
L’any 2014 la presidenta del Col·legi de Barcelona, Maria Petra Sáiz, ha continuat
desenvolupant la Presidència del Consell CSITAL de Catalunya, després de la seva
reelecció per la Junta General de novembre de 2013, i de la seva confirmació en el
càrrec en la sessió de juliol de 2014. Pel que fa a la Vicepresidència igualment ha
correspost al president del Col·legi de Lleida, Ramon Aldomà, qui també va ser reelegit
al novembre de 2013.
La representació i el funcionament dels òrgans col·legiats de govern, de conformitat amb
la regulació estatutària citada, respon en síntesi a les següents característiques:
a) La Junta General és l’òrgan col·legiat de caràcter resolutiu que pot actuar en
ple o en comissió permanent.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [21/54]
b) El Plenari de la Junta General està format per quatre representants de cadascun
dels Col·legis de Catalunya i la Comissió Permanent està integrada pels quatre
presidents dels citats col·legis.
La representativitat de cada col·legi a la Junta General (en la presa de decisions) es
realitza en funció del nombre de col·legiats de cada territori computats a 1 de gener de
cada any.El Col·legi de Barcelona té un 50,80 % de la representació , el Col·legi de
Tarragona el 14,67 %, el Col·legi de Girona té un 18.07 %, el Col·legi de Lleida té un
16,46 %.
c) L’Assemblea Congressual de caràcter extraordinari, formada per tots els
col·legiats dels col·legis de Catalunya, que es configura com un òrgan deliberant per
tal de permetre el seu encaix en la Llei 7/2006.
L’Assemblea Congressual es va reunir per primera vegada, des de la seva creació per
la reforma estatutària de 2010, el passat dia 25 d’octubre de 2013 a la ciutat de Lleida.
El Consell CSITAL de Catalunya constitueix un sistema representatiu estable a nivell
de Catalunya, que garanteix la interlocució homogènia dels quatre col·legis del territori
en relació al conjunt d'interessos de la professió. El Consell és, doncs, la institució
cridada a la relació ordinària amb l’Administració de la Generalitat, i ho és en tot allò que
correspon a les qüestions d’interès general de la professió a Catalunya; en definitiva és
el nivell organitzatiu adient per abordar els temes de desenvolupament normatiu i
executiu que afecten als Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, alhora que
és també l'àmbit estructural de coordinació col·legial a Catalunya i de relació amb el
Consejo General de COSITAL.
Aquest any 2014, formalment la Junta General del Consell s’ha reunit al llarg de l’any
en cinc ocasions, no m’allargaré en els acords, la relació dels acords els teniu entre la
pàgina 39 i 44.
L’activitat del Consell de Catalunya a l’any 2014 ha recuperat una certa pauta de
normalitat després de l’any 2013 que va estar inevitablement marcat per l’Assemblea
Congressual de Lleida.
En l’àmbit organitzatiu intern cal destacar el bon nivell de col·laboració i enteniment entre
els quatre col·legis que formen part del Consell de Col·legis de Catalunya, una situació
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [22/54]
col·laborativa aquesta que contrasta amb la continuïtat de les divergències, també en
2014, amb el Consejo General de Colegios (COSITAL) que tractarem en el punt
següent.
La relació i la col·laboració amb la Direcció General d'Administració Local de la
Generalitat de Catalunya, s’ha mantingut en 2014 en el mateixos nivells d’anys anteriors,
i sense cap variació significativa en ordre a avançar cap a una cooperació més rellevant.
En aquest punt cal fer esment a la carta d’1 d’octubre de 2014 que la presidenta del
Consell va trametre a la consellera de Governació i Relacions Institucionals en relació a
la consulta del 9 de novembre, i la resposta rebuda per carta de la citada consellera del
7 d’octubre de 2014, tots coneixeu el resultat perquè el Consell va fer el ressò a traves
de la seva plana web.
En canvi, en l’àmbit de les relacions institucionals orientades al foment i participació en
activitats en benefici de la professió, durant l’any 2014 s’han continuat obrint i
consolidant, en la línia d’anys anteriors, nous espais de treball conjunt amb diferents
institucions, i a l’hora aprofundint en els convenis i marcs de col·laboració vigents.
Trobareu el resum de totes aquestes actuacions en les pàgines 44 i 45 de la memòria.
Cal fer especialment esment a la incorporació formal del Consell de Col·legis com a
membre del Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals,
així com a la intensificació de la col·laboració amb la Federació de Municipis de
Catalunya, dues institucions d’especial rellevància al món local; i també s’ha de destacar
l’adhesió formal del Consell de Col·legis com a membre de l’Associació Intercol·legial
de Col·legis Professionals de Catalunya. Si bé és cert, que fins aquest moment , s’havia
mantingut una relació informal continua.
Finalment, hem de fer referència a la millora de la gestió econòmica del Consell, de la
informació comptable i de la regularitat en l’aprovació dels comptes anuals, fruit de les
mesures introduïdes en exercicis passats, amb la introducció de la figura de l’interventor.
2.3. CONSELL GENERAL DE COSITAL D’ESPANYA.
Pel que fa el Consell de Col·legis d’Espanya, com ja recordareu, l’any 2012 la
representació del Consell de Col·legis va abandonar la seva presència als òrgans de
govern del Consejo General de COSITAL; des de llavors s’ha mantingut aquesta situació
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [23/54]
de distanciament institucional al llarg de 2013 i també de 2014 entre el Consell de
Col·legis i el COSITAL Espanya.
Cal recordar, tal i com s’indicava a la memòria de l’any passat, que les dissensions
existents es van fer encara més evidents amb ocasió de la tramitació legislativa del
Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (avui Llei
27/2013, de 27 de desembre de 2013). Aquest any 2014 es van adoptar, en sessions
de la Junta General, els acords de març i d’octubre passat on el Consell va tenir ocasió
de reiterar la seva posició crítica al format i als postulats projectats respecte de les
Assemblees de COSITAL Espanya convocades a Sevilla al març de 2014 i a Madrid al
novembre de 2014, respectivament.
Finalment, en contrast a totes aquestes resolucions del Consejo General ,el CSITAL
Catalunya esmentar la Declaració de Lleida, que va tenir lloc en la passada Assemblea
Congressual, que confirma la línia mantinguda i defensada pel Consell i pels Col·legis
de Catalunya.
3. ACONSEGUIR LES MILLORS CONDICIONS PER L’EXERCICI DE LA
PROFESSIÓ.
3.1. MILLORA DE L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ. PROCESSOS SELECTIUS
I PROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL.
Sra. Maria Petra Sáiz: En aquest apartat es recull la necessitat de cobrir les places
vacants de forma adequada, en aquest sentit, és cert, que en aquests moments la
Generalitat de Catalunya, en aquests darrers anys ha sigut una de les Comunitats
Autònomes que més places d’habilitats ha tret, amb un total d’unes 311 places des de
que es va implantar la delegació de la convocatòria a la Generalitat de Catalunya.
De fet ara, en aquests moments, estem per una banda davant l’ oferta pública i per altra
banda hi ha els processos selectius; processos selectius que en aquests moments
s’estan fent. Les oposicions de 112 places noves pertanyents a diferents subescales (
de la subescala de secretaria intervenció: 40 places; de la subescala de secretaria,
categoria d’entrada: 18 places; de la subescala d’intervenció tresoreria, categoria
d’entrada: 30 places; de la subescala de secretaria, categoria superior: 12 places.; de la
subescala d’intervenció tresoreria, categoria superior: 12 places.)
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [24/54]
A aquestes se li afegirien les dels exercicis 2009, 2010 i 2011, però, per desgràcia,
queden moltes vacants; en aquests moments s’està donant aquest procés selectiu i la
veritat és que ens agradaria que les places es cobrissin però és una situació que
desconeixem com a conseqüència d’aquests traspassos competencials. És el que
origina que no sapiguem com es produiran els futurs processos selectius. Després
l’Aurora aprofundirà més en el seu apartat sobre aquest tema.
3.2. IMPULS DE LA PROJECCIÓ INSTITUCIONAL PÚBLICA.
REFORÇAR LA PRESENCIA DEL COL·LEGI EN INSTITUCIONS
PÚBLIQUES I PRIVADES.
Sra. Maria Petra Sáiz : Bé, nosaltres som un col·lectiu petit al voltant de 360 col·legiats,
però estem en contacte amb totes les entitats amb què ens podem donar a conèixer i
podem interaccionar, i poder influir en la societat dins dels nostres límits, aquest és el
nostre objectiu.
Nosaltres hem continuat amb la línia que ja portàvem en anys anteriors. Tenim relacions
amb altres col·legis professionals i amb entitats, amb la Generalitat de Catalunya, amb
diversos departaments, amb l’Escola d’Administració Pública, anem per la III edició del
Postgrau en auditoria pública, aquesta és una qüestió amb la que ha treballat molt el
CSITAL Catalunya i el col·legi de Barcelona. Aquest conveni es va realitzar amb dos
col·legis , l’Escola d’Administració Pública, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de
Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la
Diputació de Barcelona.
Amb la Diputació de Barcelona s’han intensificat bastant les nostres col·laboracions en
el marc d’un conveni que tenim de caràcter general. S’han participat en diverses
reunions i en diverses jornades del Kilòmetre 0 , això dóna una visibilitat tant al Consell
de SITAL Catalunya com al Col·legi de Barcelona que està present en totes aquestes
activitats.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [25/54]
Hem continuat les actuacions, encara que no està aquí, amb el Roger Cots, que és el
delegat de les noves tecnologies amb el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya,
aviat es prepararan unes Jornades en matèria de l’administració electrònica .
També s’ha implementat i s’ha signat un nou conveni amb un organisme depenent de la
Universitat Autònoma de Barcelona que és el Col·legi d’Arxivistes de Catalunya, molt
relacionat també amb la tria documental. Molt relacionat també amb això, hem nomenat dos
companys en la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental del Departament
de Cultura de la Generalitat.
A més hem fet i seguim amb la feina continua que duu a terme l’Associació Catalana de
Control i Comptabilitat en la Comissió de comptabilitat pública on estan representades
diferents entitats i diversos col·legis professionals, on s’han preparat diversos documents
que teniu penjats a la web, en relació amb matèries comptables, matèria tributària i
ingressos, etc.
I en aquesta línia aquest any, com us avançava l’Alfons, hem format part de la Fundació
Carles Pi i Sunyer, i la setmana passada es va aprovar ja la nostra incorporació a l’Associació
Intercol·legial de Col·legis professionals de Catalunya, entitat que vol agrupar a tots els
col·legis de Catalunya.
Amb això el que intentem és, allò que ens deia l’alcaldessa de Sant Cugat, avançar-nos en
el que és el dia a dia a la conflictivitat de la nostra societat, i avançar-nos com un col·lectiu
independent a totes les corrents que hi ha. En aquestes reunions de la intercol·legial es
recullen les visions de cada col·lectiu i de les seves motivacions, així vas sumant la resta de
visions dels altres col·lectius que potser no t’havies plantejat. Seguirem treballant en aquesta
línia.
La setmana passada vam signar un nou conveni amb la Diputació de Barcelona en el qual
la Diputació ens financia una beca de recerca de 3.000 euros, la vam penjar ahir a la web.
Es pot presentar qualsevol funcionari habilitat de Catalunya, gent de les últimes promocions,
gent de les universitats que hagin pogut treballar en matèries econòmiques o financeres
relacionades en qüestions locals. Aquesta beca està oberta i es fa en conjunt amb altres
beques que s’estan donant també des de la Diputació de Barcelona en diferents entitats
socials catalanes com l’Institut d’Economia de Barcelona i diversos centres d’estudis de
Catalunya. Us convido a que feu difusió de la mateixa,. Al final aquest document
conjuntament amb els altres que es presentin en les altres institucions formarà part d’un
llibre que editarà la Diputació de Barcelona.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [26/54]
Són moltes les institucions que ens demanen que col·laborem amb ells. Ara, recentment,
la Federació de Municipis ens va demanar tant la participació en jornades, participem
també en l’assessorament de la FMC, en la formació del seu personal, també ho hem
fet amb l’ACM, però necessitem gent. Moltes vegades som sempre els mateixos, havíem
comentat i ho farem d’obrir aquest ventall, ho hem fet d’altres vegades, si algú vol
participar en jornades formatives o com a representant del Col·legi en algunes de les
entitats o associacions, el Col·legi està obert i us convido a tots per poder repartir-nos
millor la feina.
Si tinguéssim més capacitat podríem fer més propostes formatives, més actes, més
actuacions, en definitiva mostrar-nos més i mostrar a tota la societat la feina que fem.
Teniu a la memòria aquest punt més àmpliament redactat.
La presidenta dóna la paraula als diversos representants de les diferents àrees de treball
en les que s’ha constituït la Junta:
4.- ACTIVITAT CORPORATIVA. MILLORA DELS SERVEIS ALS
COL·LEGIATS, IMPULS DE LA FORMACIÓ PERMANENT I MILLORAR ELS
RENDIMENTS ECONÒMICS DEL COL·LEGI.
Sr. Isidre Martí Sardà: Bon dia a tothom, parlarem de l’àrea de formació que és una de
les marques de la casa, és el producte de l’esforç de molts membres de la Junta,
primerament, de la pròpia presidenta.
La nova Junta va designar una comissió executiva en el tema de formació que està
controlada per mí mateix, i per la senyora Criseida Ramírez, el senyor Jaume Manau, el
senyor Marcel·lí Pons i la senyora Mariona Ribera. També té una comissió assessora
composada per la Sra. Presidenta i la Sra Vicepresidenta, Sra. Petra Sáiz i Sra Aurora
Corral respectivament. I també formen part del tema de la formació per tal de realitzar
accions descentralitzades, tots els delegats comarcals i el delegat especial per
assumptes comarcals Miquel Salmeron.
Els principals objectius d’aquesta Àrea pels propers exercicis eren:
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [27/54]
• Formular una proposta formativa d’acord amb els requeriments de les nostres
administracions.
• Apostar per un formació conjunta amb les diferents administracions i entitats a
Catalunya.
• Dins de la formació, a part de la pròpiament realitzada a través del col·legi,
entenem també aquella formació que es fa a través dels professionals del col·legi
que van a participar en Jornades, en màsters i en cursos.
• Formular una proposta formativa tendent a trobar un punt d’equilibri entre les
accions que tenen per objecte el finançament i foment del coneixement i prestigi
del Col·legi, i les accions que tenen per objecte facilitar al col·lectiu els instruments
necessaris per la seva formació continua i especialitzada. No cal dir que la
formació és un àmbit de finançament important del col·legi, i a la par una forma de
visionar al nostre col·lectiu en la societat.
Dins de l’àrea de formació i qualitat es va crear el Premi de Dret Local Ramon
Masssaguer I Mir, que és una iniciativa que es fa de caràcter bianual, aquest premi al
llarg de les seves edicions ha recaigut en la seva III edició aquest guardó, en la seva
primera categoria, va recaure en els companys José Luís González Leal, Secretari de
l'Ajuntament de Manresa i Isidro Valenzuela Villarrubia, Tresorer de l'Ajuntament
d'Alcobendas; en la seva V edició aquest guardó va recaure en el company Venancio
Gutiérrez Colomina, secretari de l’Ajuntament de Màlaga; en la seva VI edició es va
atorgar al senyor Isidro Valenzuela Villarrubia i al senyor José Luis Martinez-Alonso.
Les activitats de formació han estat i estaran una marca de la casa tant pel prestigi de
les capacitats i aptituds del nostre col·lectiu professional, com per ser un element
important del finançament del CSITAL. La nostra organització col·legial ha estat
concebuda i adreçada a la millora continuada de la capacitació professional del col·lectiu
de secretaris, interventors i tresorers d’Administració local i d’altres professionals i
treballadors del sector públic local i, en ocasions, estatal i autonòmic.
Sent conscients de tot això, les jornades que s’han organitzat al llarg del 2014 que
podeu veure a la memòria són :
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [28/54]
A. JORNADES MONOGRÀFIQUES ORGANITZADES PER CSITAL
BARCELONA
• Jornada “Els secretaris de l’Administració local davant del dret d’accés a
la informació pública i la conservació o eliminació de documents públics.”
Organitzada conjuntament en aquest sentit, amb la Comissió Nacional d’Accés,
Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura de la Generalitat. 18 de
març de 2014
Núm. Total d’assistents: 109
Beneficis: Jornada gratuïta
• Jornada sobre "Les opcions i repercussions de la modificació de les
condicions financeres de les operacions d’endeutament subscrites a
càrrec al mecanisme de finançament dels proveïdors de les entitats
locals." Es va dur a terme el 5 de juny de 2014
Núm. Total d’assistents: 53
Beneficis: 2.521,48€
• Jornada “ Cost real i cost efectiu dels serveis públics locals” Organitzada
conjuntament amb la FMC el 8 d’octubre de 2014
Núm. Total d’assistents: 550
Beneficis: 3.600€
• Jornada sobre la Nova Instrucció de Comptabilitat per l’Administració
Local. Es va dur a terme en el Centre de Cultura Contemporània els dies 29 i
30 d’octubre de 2014
Núm. Total d’assistents: 112
Beneficis: 11.265,69€
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [29/54]
• Jornades sobre Gestió, inspecció i recaptació d’ingressos locals. Es van
celebrar a l’Espai Francesca Bonemaison de Barcelona el dies 5,6 i 7 de
novembre
Núm. Total d’assistents: 111
Beneficis: 33.755,12€ (import provisional a manca d'emissió de factures
definitives de les despeses)
També per aquest final de 2014 i principis de l’any 2015 hi ha previstes diverses
accions formatives:
• Jornada sobre la crisis de les concessions municipals, previstes per gener de
2015
• Jornada sobre les competències dels governs locals de Catalunya
• Jornada d’Urbanisme i Dret Penal
B. CONVENIS DE COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL EN MATÈRIA DE
FORMACIÓ
En l’àmbit de formació tenim subscrits convenis amb l’Escola d’Administració Pública
de Catalunya, amb l’Associació Catalana de Municipis, amb la Federació de
Municipis, amb el Col·legi d’Advocats, amb el Col·legi d’administradors de la
propietat, amb la Diputació de Barcelona, Oficina Antifrau, amb la Comissió Jurídica
Assessora, amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, amb el
Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Una altra de les coses que ens estem plantejant des de l’àrea de formació, és el
tema de la publicació de llibres en l’àmbit local , en aquest sentit estem treballant en
l’edició d’un llibre sobre els Governs de Catalunya i un altre en l’àmbit d’urbanisme.
4.3 ÀREA DE DEONTOLOGIA PROFESSIONAL I ASSISTÈNCIA AL
COL·LEGIAT.
La Presidenta dóna la paraula a la senyora Aurora Corral.
Sra Aurora Corral : Bon dia a tots i a totes, benvinguts a tothom. El que faré serà una mica
repetir-vos el que ja hem comentat en altres assemblees. Ja sabeu que és una àrea no amb
resultats concrets sinó que és una àrea bastant continuista, bàsicament basada en
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [30/54]
l’assistència que podem prestar entre els mitjans i recursos tècnics que posa el col·legi als
col·legiats i col·legiades que s’adrecen per diferents motius.
En primer lloc, destaco aquesta tasca perquè crec que és important per a la nostra professió.
Tots aquells col·legiats i col·legiades al llarg de la seva vida professional i en el
desenvolupament de les seves funcions, sempre saben que es poden adreçar al col·legi i
que estem a la seva disposició.
Hi ha hagut un canvi, en l’etapa anterior estava jo només per assessorar-los, ara en aquest
nou mandat estem més companyes, estem amb la Criseida Ramírez i la Rebeca Just, que
atendrem dins de les nostres possibilitats tots aquells dubtes i problemes que tinguin els
col·legiats. No tan sols incidències personals sinò també des d’un punt de vista de la
professionalitat , en el sentit, que qualsevol col·legiat que detecti algun dubte el pot aportar
a la Junta de govern. Per exemple, alguns estatuts d’algun consorci que formi part d’una
administració pública o d’un ajuntament, on hi pugui haver alguna infracció d’ordenament
jurídic, doncs, ens ho comunica, ho estudiem i ho valorem . I si valorem que la Junta ha de
prendre algun acord en relació a aquests estatuts, ho fem.
En segon terme, també en la línia continuista que portem, és la nostra lluita que al concurs
unitari surtin totes les places vacants reservades a habilitats, ja sigui perquè hem estat
contrastant la base de dades de què disposa el Col·legi de Barcelona, que com , sempre us
dic, no és cent per cent depurada perquè no tenim la col·laboració de les dades que seria
desitjable des de Governació, però nosaltres tenim la nostra informació i entre els companys
ens informem i ens diuen que hi ha sortit alguna plaça que no s’ha inclós en el concurs
unitari. Nosaltres el que fem és llistar totes aquestes places, enviar-les al Consejo General i
el Consejo General presenta l’oportú recurs d’alçada davant del Ministerio. La tònica dels
dos darrers o tres anys és desestimar sistemàticament aquests recursos perquè en el nostre
cas, per part de la Generalitat, del departament de Governació se’ns indica que les places
que s’han tramés des de governació són correctes. I en resposta el que fa el Consejo
General, és interposar recurs administratiu contra aquestes convocatòries del concurs
unitari.
Malauradament , els nostres esforços no serveixen encara que nosaltres insistim. El Consejo
General continua insistint. En el que sí estem treballant, perquè tots vosaltres disposeu d’una
contrasenya per poder accedir a la intranet del Col·legi i pogueu accedir a la base de dades
que disposa el col·legi que no serà depurada cent per cent , però qualsevol company que
vulgui realitzar una consulta cercant tipologia de plaça o categoria, es podran veure les
places vacants que hi ha i si necessita informació addicional, nosaltres també tenim
coneixement en la nostra comissió i podeu obtenir les dades.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [31/54]
La presidenta dóna la paraula al Sr. Joaquim Rosell
4.4 ÀREA D'ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR.
Pren la paraula el senyor Joaquim Rosell, responsable de l’Àrea d’organització i règim
interior, donant el bon dia a tothom. Primer de tot explica breument les funcions bàsiques
de l’àrea de la qual és responsable. Per si no ho sabeu, l’àrea fa la coordinació i control
de la pàgina web del col·legi, així com la gestió del personal. Dóna quatre pinzellades
sobre les consultes a la pàgina web que s’han incrementat un 12% entre el període 1 de
gener a l’1 de novembre, passant de les 22.226 visites l’any 2013 a les 25.025 el 2.014.
Resalta que el 53% de les visites s’han fet directament a la nostra pàgina web csital.org,
o sigui, sense ser fruit de búsqueda en navegadors.
En el següent apartat fa un breu esment a la normativa de protecció de dades, l’any
passat es va culminar la posta al dia del Col·legi en matèria de protecció de dades de
caràcter personal, i va quedar pendent la supressió del fitxer “Censo de Colegiados”
inscrit en el “Registro General de Protección de Datos” el 28 de febrer de 1996.
Mitjançant resolució de la directora de l’ACPD de 29 de juliol de 2014, s’ha procedit a la
inscripció de la supressió del fitxer de titularitat privada esmentat. El destí de les dades
d’aquest fitxer s’ha incorporat al fitxer de base de dades de col·legiats/ades.
Una part important del col.legi són les propostes d’actuació (l’any passat no es va fer),
però aquest any en col·laboració amb l’àrea d’assistència al col·legiat, s’ha donat impuls
en aquesta tasca i poder tirar endavant el pla d’actuació col·legial i millorar l’organització
del col·legi. Bàsicament tenim dos punts a tenir en compte:
1.- Millorar i ampliar la informació que donem als col·legiats, ja sigui a través de la
pàgina web, personalment o a traves dels correus electrònics que enviem.
2.- Millorar la coordinació interna del col·legi, de les tasques del personal laboral del
CSITAL, posar al dia l’arxiu i l’organització interna de la seu col·legial, per tal que els
col·legiats puguin tenir un referent i un espai que sigui operatiu i còmode pel treball del
dia a dia.
Per poder implantar el pla de treball, i tenint en compte la manca de disponibilitat dels
col·legiats, cal cercar el suport del col·lectiu de secretaris, interventors i tresorers en
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [32/54]
l’aportació de tot tipus de material apte i necessari per a coneixement del col·lectiu en
general. Per aquesta tasca, seria fonamental el paper dels delegats comarcals, que
servirien d’enllaç entre les persones que formen part de l’àrea d’organització i règim
intern i tots els col·legiats/ades i poder canalitzar tota la informació. També s’ha de
valorar la possibilitat de comptar amb el suport de professionals aliens al col·lectiu que
puguin aportar material, ponències, articles opinions sobre normatives vàries,
jurisprudència (magistrats, lletrats en exercici, professors universitaris) etc.
De cara a una tasca concreta que seria el seguiment que es fa dia a dia de la normativa
que surt al BOP, BOE, DOGC i si hi ha temps del DOUE. La proposta seria per fer-ho
diàriament, i en dos dies fer un resum d’aquesta normativa que seria d’aplicació. En un
segon apartat, les normatives fetes tots els divendres després del consell de ministres i
les ordres després dels dinars, moltes vegades són els interventors que donen 3 dies
han de ser molt directes . I en un tercer apartat serien les normatives sectorials que
s’hauria de fer un recull setmanal. Fer una tramesa o be els dissabtes o els dilluns de
les normatives amb una petita explicació.
Per últim seria fer arribar documentació d’assistència a jornades, cursos, seminaris,
ponències, dictàmens, etc. I com a novetat seria començar a fer Jurisprudència amb la
publicació de sentències transcendents pel col·lectiu. En aquest apartat serà fonamental
la col·laboració de tot el col·lectiu amb les seves aportacions, trameses via els delegats
comarcals al col·legi, que faria la corresponent tria per no saturar la pàgina.
També cal informar sobre subvencions generalistes com : PUOSC –actualment està en
Standby- Xarxa de la Diputació, FEDER i altres que puguin ser d’interès general.
Per acabar recorda que tenim disponible l’accés a la pàgina web a través de la intranet,a
la que es pot accedir amb el nom d’usuari i contrasenya a la informació reservada sobre
temes com per exemple: les actes de la Junta de Govern.
La senyora Presidenta agraeix la intervenció del senyor Joaquim Rosell, i diu que hem
tocat tots els punts de la memòria i indica que tot seguit és el moment de passar a
l’apartat de les conclusions i signar la memòria.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [33/54]
5. CONCLUSIONS.
La Sra. Maria Petra Sáiz Anton exposa: aquest any hem tingut una activitat molt maca
amb l’entrada en vigor de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local
(LRSAL) i totes les conseqüències de la repercussió de la Llei d’Estabilitat
Pressupostària i sostenibilitat financera en l’àmbit de la intervenció, això seria el que va
marcar les jornades que s’han fet sobre el tema. I segur que es faran moltes més
activitats per parlar d’aquesta Llei
Un altre fet remarcable és la renovació de la Junta que es va fer a mitjans d’any. Per
aquest nou mandat 2014-2018, els membres de la Junta en la segona part de l’any han
valorat els documents que sotmetrem a aprovació a continuació en aquesta Assemblea,
com és el pla d’actuació pel mandat que s’explicarà més endavant més detalladament,
i la proposta de governació que és una mica a conseqüència de la forma que el col·legi
dóna a totes les actuacions que han sigut conseqüència d’aquesta entrada en vigor de
l’LRSAL. Aquesta aposta per intentar salvar les competències locals, la reedició de la
normativa de la Generalitat de Catalunya a nivell dels governs locals que realment
permeti declarar de forma clara, sense confusions i facilitar una mica la feina del dia a
dia en clau pressupostària i amb seguretat jurídica, les competències locals que es
relacionen a l’LRSAL , aquesta seria una de les apostes del Col·legi i altres qüestions
que vam posar de manifest amb la compareixença que vam fer al Parlament de
Catalunya que podeu tornar a veure a la web del col.legi.
Amb aquest segell propi, el compromís amb les corporacions locals per regular les
competències i exercir la fe pública, control, etc. , totes les funcions que tenim és difícil
conjugar-ho tot. Ens mourem i intentarem l’any que ve seguir treballant en el col·legi.
Dir una vegada més que tots els membres de la junta i jo mateixa us convidem a
participar , perquè sinó, és molt difícil tirar-ho endavant. Sense més a dir, la senyora
Presidenta sotmet a aprovació l’activitat de la Junta de l’exercici 2014. Pregunta si algú
desitja formular alguna qüestió en relació a l’anuari. No produint-se’n cap, fet pel qual,
sotmesa la Memòria de gestió de l’any 2014 a votació, l’Assemblea General Ordinària
de CSITAL Barcelona acorda per assentiment i per unanimitat la seva aprovació.
Acte seguit la senyora Presidenta disposa que es passi a l’apartat número 3 relatiu a la
Memòria econòmica-financera, on es parlarà del tancament de l’exercici 2013, previsió
de liquidació del pressupost de l’exercici 2014, pla de pensions i un resum del projecte
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [34/54]
de pressupost de l’exercici 2015. Dóna pas al senyor Antoni Calpe i Jordà, que farà
lectura de la memòria econòmica. Comenta que va ser interventor durant el primer
mandat i actualment és tresorer del col·legi però que parlarà ell perquè l’actual
interventora la Senyora Pilar Tena està de baixa.
6. Lectura i aprovació de la Memòria econòmico-financera.
Pren la paraula el senyor Antoni Calpe i Jordà, tresorer de la Junta de Govern, qui en
primer lloc fa una exposició de l’ordre en que explicarà la memòria, primer de tot parlarà
dels comptes anuals del 2013, després farà un avançament del tancament del 2014 i
finalment ho sotmetrem a l’aprovació de l’Assemblea.
6.1 Memòria econòmica corresponent a l'exercici 2013.
El senyor Antoni Calpe exposa: en primer lloc, pel que fa a la presentació dels comptes
anuals corresponents a l’any 2013, la situació patrimonial al balanç de situació on
destaca dos grups. Hi va haver un increment en termes percentuals d’un 11,29%
respecte al 2.012. Les causes són diferents en quant l’augment de l’actiu i del passiu.
Pel que fa a l’actiu, com tots podeu veure, l’increment és degut a la tresoreria que s’ha
passat de 103.210 euros el 2012 a 124.062 euros el 2013, ingressos que han vingut
principalment del volum d’actuacions formatives. Pel que fa a les altres partides hi ha
diferents variacions, els deutors han pujat un 13.2%, de 33.615 euros el 2012 a 38.052
euros el 2013, a l’immobilitzat material no hi ha hagut cap adquisició el 2013, i per tant
aquesta disminució no és cap altre cosa que la comptabilització de l’amortització
comptable de l’exercici.
Pel que fa al passiu, en l’estructura financera, veiem que bàsicament el més important
ho trobem al compte de resultat. El resultat de l’exercici 2012 va ser de -4.594, i el 2013
29.186 euros això es deriva - com he dit abans - del volum d’actuacions de formació.
Per altra banda, s’han fet un seguit de regularitzacions que s’han imputat als resultats
d’anys anteriors. Cal destacar la disminució dels creditors a curt termini. Això és a grans
trets la distribució del Balanç de Situació.
Pel que fa a l’estructura econòmica del balanç, veiem que aquesta està bastant
equilibrada entre l’actiu corrent i l’actiu no corrent. Pel que fa a l’actiu no corrent, aquest
suposa el 30% del conjunt de béns i està format íntegrament per la seu del Col·legi de
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [35/54]
Secretaris, Interventors i Tresorers de Barcelona. Pel que fa a l’actiu corrent, aquest
equival a un 70% del conjunt de l’estructura econòmica i està integrat, com tots vosaltres
sabeu, doncs pels deutors i comptes financers. Tenint en compte la idiosincràsia i la
naturalesa del nostre col·legi, és una estructura bastant equilibrada. Pel que fa a
l’estructura financera, el passiu, veiem que el 93% són recursos propis, patrimoni net
no exigible i el 7% és passiu exigible.
Entrem ara a valorar l’apartat de l’immobilitzat immaterial que correspon a les
aplicacions informàtiques, de les quals l’únic moviment de l’any ha estat la
comptabilització de l’amortització comptable de l’exercici, quedant pendent d’amortitzar
544 euros, corresponents al conta plus comprat el 2012.
En quant a l’immobilitzat material hi ha hagut una adquisició de components per
l’ordinador de l’oficina del col·legi per valor de 760 euros. Bàsicament el gruix de la
variació de l’import ha sigut la comptabilització de l’amortització comptable de l’exercici.
El gruix de l’immobilitzat material està format per dos elements: l’immoble seu del
Col·legi que està amortitzat el 100% ja fa bastant temps i els elements informàtics.
En quant als fons propis, en el patrimoni net , veiem -com he dit anteriorment- una sèrie
d’anotacions comptables reflectides al resultats d’anys anteriors, corresponents a errors
de comptabilització en el seu moment d’una sèrie de partides i que a l’any 2013 es
regularitzen. Dintre les partides regularitzades trobem les que fan referència a les
relacions econòmiques entre el Col·legi de Barcelona i el Consell de Col·legis de
Catalunya.
Pel que fa al compte de resultats, aquest presenta resultats positius de 29.186 euros,
que són ajustats per els ingressos i despeses del Postgrau d’Auditoria Pública que no
són considerades del Col·legi sinó de les entitats organitzadores del Postgrau. Aquest
any són positius i eixugaran les possibles pèrdues d’edicions posteriors.
Els ingressos més importants han estat les activitats formatives col·legials, iniciades al
gener amb una Jornada pràctica sobre la Orden HAP/2105/2012, el RD 1619/2012, la
Ley 7/2012 y las Novedades de la Ley de Presupuestos Generales del Estado para
2013, i es van anar realitzant durant tot l’any diferents formacions que ja hem anomenat
en un punt anterior.
Si mirem la partida serveis professionals i docents tenim un import de 65.737 euros, i
els ingressos per activitats formatives són de 165.562 euros , com podeu veure les
activitats formatives representen un 68% dels ingressos totals del col·legi. Aquest any
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [36/54]
s’ha incrementat bastant els ingressos en aquesta partida en relació als anys anteriors.
Per això tenim molt interès en els cursos.
Vist el compte de resultats de 2013 vull fer esmena als comptes del Postgrau. Com
podeu veure tenim 26.267 euros que no pertanyen al Col·legi, ja que com he dit abans
pertanyen a les entitats organitzadores del Postgrau d’Auditoria Pública. Aquestes
entitats van decidir que els beneficis que sorgissin d’aquest postgrau es guardarien per
a futures edicions.
Aquests són els aspectes més importants dels comptes anuals.
6.2. Previsió de tancament de l'exercici 2014
Pel que fa a la previsió de tancament de l’exercici 2014, tenim els resultats executats a
30/9/2014, i he fet una projecció del darrer trimestre de l’any en funció de les previsions
fetes a partir dels resultats del 2013 i els moviments reals del que portem durant l’any
2014.
El resultat es veu millorat en relació a les previsions inicials degut a les activitats
formatives, tant les organitzades pròpiament pel col·legi, com les fetes pel col·legi per
encàrrec o amb col·laboració d’altres entitats. En funció de l’evolució dels ingressos i
despeses d’aquest últim trimestre de l’any en el que s’organitzen les jornades sobre
gestió, inspecció i recaptació d’ingressos locals, veurem com queda el resultat final de
l’exercici.
A continuació passem a l’aprovació del pressupost pel 2015, que presenta una variació
respecte al 2014 de 6.200 euros que representa un 3.92%. Els criteris pels quals s’ha
elaborat aquest pressupost són uniformes respecte als diferents pressupostos anteriors
del Col·legi. Hi ha unes petites variacions en les despeses que són simplement per
intentar ajustar l’increment dels ingressos que vindrà donat per l’increment de l’activitat
formativa i col·laboració amb altres entitats.
Fins aquí l’exposició del Sr.Calpe de la situació econòmica.
La senyora Maria Petra Sáiz agraeix la intervenció del senyor Toni Calpe i sotmet a
votació l’aprovació dels comptes del 2013 i el pressupost de CSITAL Barcelona de
l’exercici de l’any 2015. Demanant si algú desitja formular alguna observació. No se’n
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [37/54]
produeix cap, les quals resulten aprovades per assentiment i per unanimitat dels
membres assistents a l’Assemblea General.
Procedeix a continuació a donar la paraula al senyor Joan Ramon Sagalés i Guillamon,
delegat especial en matèria del Pla de Pensions per tal que procedeixi a exposar aquest
apartat de la Memòria de gestió.
6.3.- Pla de pensions
Intervé el senyor Joan Ramon Sagalés qui exposa: Bon dia a tothom, un any més us
explicaré una mica la situació del nostre pla de pensions, les novetats, la seva evolució
durant l’any 2013 i la cartera del fons de pensions.
Hi ha hagut modificacions normatives amb el RD 681/14 que ha modificat àmpliament
el Reglament de Plans i fons de pensions donant un termini de 6 mesos per adaptar-se
a les especificacions del Pla, termini que acaba el 3 de febrer de 2015. L’entitat gestora
està analitzant quins efectes tenen aquests canvis en el nostre pla que és associat, i ens
ha dit que no hi ha aspectes rellevants que puguin afectar-nos. Aquest RD limita l’import
de les comissions per tots els conceptes en l’1,5%, però en el nostre cas està molt per
sota del 0.5%, per això tampoc ens afecta aquest canvi. Hi ha altres modificacions
previstes, avui al BOE s’ha publicat la reforma tributària que m’imagino hi haurà alguna
cosa relacionada amb els plans de pensions, no me l’he llegit encara, però les possibles
modificacions podrien ser en dos temes, per una banda, la limitació d’aportacions
anuals, que en principi seria un màxim de 8.000 euros l’any i la possibilitat de poder
afegir una prestació més, que és poder recuperar les participacions al pla de pensions
en el transcurs de 10 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma.
Pel que fa a altres temes d’interès, tenim per una banda el nomenament de la nova
Comissió de control com a conseqüència de la constitució de la nova Junta de Govern
del Col·legi. Per altra, hi ha dos temes més destacables: se’ns ha comunicat
l’amortització d’aquest pla per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si recordeu el
2012 va sortir del pla la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquest any
ha sigut l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No són notícies que hagin d’alarmar a ningú.
És una cosa absolutament normal i que no ens afecta gairebé per res. Per altra banda
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [38/54]
com tots sabeu per la premsa, l’entitat Caixa Catalunya ha estat adquirida pel BBVA ,
encara no sabem com serà la seva integració. Pel que fa a l’entitat gestora era propietat
majoritària de MAPRE, pel que en principi no li afectaria el canvi de propietari. Encara
no se sap res del cert. En principi tampoc ens hauria d’afectar.
Pel que fa a la informació que teniu a la documentació que figura en la memòria respecte
a l’accés a la web de CatalunyaCaixa per tal de consultar el pla, encara no es pot fer.
Ens donaran un codi per a poder accedir a consultar la informació. Tant aviat els tinguem
us ho comunicarem.
Pel que fa a la composició de la cartera del fons, hi ha hagut petits canvis en l’última
sessió del 13 de novembre, que afectarà a l’exercici 2015 ( ja que el 2014 ja està tancat
i no es produirà cap modificació). El nostre pla és fonamentalment de renda fixe 80%
amb un tipus d’interès que està pràcticament a 0, per tant la rendibilitat pel 2015 podria
baixar. Per tal d’evitar això s’ha valorat poder rebaixar el nivell de ràting de les
emissions, que serà de doble B amb totes les garanties, però evidentment a mesura que
vas baixant aquest ràting , la rendibilitat va pujant.
Pel que fa a l’evolució de la rendibilitat del pla durant l’exercici 2013 va ser de 3.13%, i
fins el 30 de setembre 2014 estem a 5.47%, per tant, estem en una bona línia de
rendibilitat atesos els temps que corren de baixes rendibilitats, aquest any no serà
negativa.
Pel que fa al nombre de plans que hi ha dintre del fons, els partícips del fons han baixat,
en el nostre pla ha baixat de 56 a 55 a 30 de setembre.
Pel que fa al patrimoni total del pla, lògicament amb la sortida de AMB ha passat de
9.669.000 eur a 8.114.000 eur. Pel que fa al patrimoni del nostre pla està creixent des
de l’any 2012, hem passat de 354 mil a 410 mil aquest 2014.
Pel que fa a la composició de la cartera es manté sobre el mandat de gestió, és a dir,
tenim a 30 de setembre un 10,67% de renda variable, un 76,95% de renda fixe i un
11,64 en actius del mercat monetari. Com veureu en les gràfiques, durant els anys 2012,
2013 i 2014 hi ha hagut una recuperació amb força de la rendibilitat i l’hem igualat amb
l’evolució de l’IPC des del naixement del pla, estem gairebé en paral·lel al IPC. Tot
apunta que l’any vinent anirà millor, l’any 2015 serà un bon any pel pla. Dóna les gràcies
a tothom per l’atenció rebuda.
La Sra. Presidenta li dóna les gràcies i passa al següent punt de l’ordre del dia que és:
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [39/54]
7.- Pla d’actuació col·legial
La Sra. Maria Petra Sáiz exposa que el pla d’actuació col·legial contempla tot el mandat
2014-2018. El que fa és introduir els principis programàtics que es van presentar en la
presentació de la candidatura, aquests, com hem comentat abans, estan inspirats en el
pla director col·legial que es va aprovar a Lleida l’any passat, i conforma tots aquells
preceptes del nostre Codi Ètic amb el que estem treballant des de fa bastants anys.
Està dividit en cinc apartats. La Sra. Aurora Corral ens comentarà les últimes novetats
d’aquest pla.
La Sra. Aurora Corral pren la paraula dient que farà un resum breu per poder donar
temps al següent ponent a fer la seva exposició i no retardar massa la finalització de
l’Assemblea.
Partint del fet que en el mandat anterior ja es va voler iniciar amb una sèrie d’actuacions
diferents al que havia estat l’anterior junta de govern, l’actual junta de govern ha volgut
seguir una mica amb la línia continuista de l’anterior junta però incloent unes noves
actuacions que són les que teniu aquí detallades.
El punt de partida de la Junta de Govern, que és qui ha fet aquesta proposta d’actuació,
i que es sotmet a la vostra aprovació, és tenir en compte la nostra situació actual com a
Funcionaris d’Habilitació Nacional, és a dir, la situació que tenim en les nostres
corporacions locals. Pretenem aconseguir pel nostre col·lectiu unes millors condicions
per l’exercici de les nostres professions. Per tant, aquest pla d’actuació col·legial
reflecteix el fet que el nostre col·lectiu pot aportar molt als nous canvis que les autoritats
d’Hisenda estan incorrent en l’àmbit local i als que els interessa la modernització
administrativa del control jurídic i econòmic-financer. Aquest és un valor que hem d’
explotar i fer arribar no només als nostres ajuntament o a les corporacions locals, sinó
també a la resta d’institucions públiques i privades. Sobre aquesta base hi ha cinc
principis que estructuren aquest pla d’actuació:
1. Fomentar l’organització col·legial. És evident que individualment no podem
aconseguir res. Ho hem d’aconseguir de forma col·lectiva a través del col·legi.
Com ha dit Petra abans, no podem aconseguir-ho només amb el treball de la
Junta de govern, ja sigui del Col·legi de Barcelona com el de Catalunya, sinó que
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [40/54]
tots nosaltres ens hem d’implicar en les accions formatives, propostes,
col·laboracions per arribar a fer possibles els objectius marcats. En aquesta línia,
proposem l’opció , com ha comentat abans en Pep Berdagué, de seguir reforçant
la xarxa de delegats comarcals i definir o argumentar la figura dels delegats
especials que serà la persona que coordinarà, que mantindrà un contacte
constant amb els diferents delegats comarcals, per tal de conèixer les
necessitats relatives a la millora de l’exercici de la professió. Volem potenciar
aquesta figura, per exemple: Miquel Salmeron secretari de l’Ajuntament de Súria.
Tots els delegats comarcals li faran arribar les propostes dels col·legiats i
col·legiades, no només en l’àmbit de les trobades comarcals periòdiques sinó
del dia a dia a través d’altres mitjans, i aquesta figura emprendrà les mesures i
activitats que considera que poden satisfer les necessitats existents.
2. Reforçar l’organització col·legial. Això ho fem a través de les tres comissions que
s’han explicat anteriorment:
• Àrea de formació i qualitat. L’Isidre ja us ha explicat anteriorment l’activitat
formativa que hem fet i la que volem portar a terme durant els posteriors
anys de mandat.
• Àrea d’assistència al col·legiat i deontologia professional. Aquí si que
m’estendré una miqueta més, volem arribar una mica més enllà
considerant que aquesta àrea correspon a les peticions dels col·legiats i
col·legiades , per tant, importantíssim i torno a fer la crida, fer-nos arribar
a través del delegats comarcals que és la figura, o si voleu, directament
al col·legi, a mi mateixa o qualsevol de les persones que integren la
comissió d’assistència al col·legiat, els vostres neguits, les vostres
aspiracions i veurem com ho gestionem, és a dir, si teniu qualsevol
problema professional, si veieu que el col·legi ha de perdre alguna
actuació determinada, fer-nos-ho saber i nosaltres veurem com ho
contemplem. Us ensenyo una sèrie de documents de l’àmbit en el qual si
que podem actuar que seria bàsicament l’àmbit de les assegurances que
s’ofereixen al nostre col·lectiu , actualment tenim MUSAAT, ALLIANZ i
d’altres que tinguem subscrites, hem de mirar si hi ha alguna
assegurança que sigui més concreta i s’adapti més al nostre dia a dia i a
les situacions legals que ens puguem trobar. Continuar vetllant per
l’intrusisme professional, en aquest sentit tenim un esborrany ,que hem
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [41/54]
d’aprovar, d’actuació davant dels casos d’intrusió professional ja sigui
perquè la persona no gaudeix de la titulació necessària per exercir les
funcions reservades a la nostra professió o bé està exercint aquestes
professions sense disposar de la titulació necessària que l’administració
local li ha de dispensar. Continuar amb l’arxiu de les places vacants
perquè en tot moment puguem saber quina és la situació de les nostres
places i detectar possibles errors. Totes les vacants que sorgeixin es
faran arribar a tots els col·legiats i col·legiades. No només ens han
d’informar els alcaldes quan tenen una necessitat, sinó també quan el
company sap que s’ha de moure fer-nos arribar la petició al col·legi
perquè nosaltres fem difusió amb els anuncis que rebeu tots especificant
totes les condicions del lloc de treball i la persona de contacte per cobrir
la vacant el més aviat possible.
• L’àrea d’organització i règim interior. També es reforça substancialment,
ja us ha anticipat les innovacions el Sr. Joaquim Rosell, però bàsicament
volem que sigui una plana web actualitzada, que tingueu tota la
informació, que tingueu normativa d’actualitat, cursos, jornades,
documentació d’interès per a que pugueu consultar-la ,etc... Un altre cop
us vull demanar la màxima col·laboració possible , qualsevol sentència
que us arribi a l’Ajuntament, qualsevol cosa que considereu que pot ser
d’especial interès per la nostra professió ens ho feu arribar i nosaltres
farem la difusió oportuna.
3. Millorar els serveis al col·legiats. Continuarem millorant els serveis als col·legiats
en la mesura de les nostres possibilitats, òbviament donarem un paper essencial
a l’activitat formativa. Fer accions formatives en el marc dels convenis de
col·laboració subscrits amb les Diputacions i les organitzacions municipalistes, e
institucions supramunicipals per aconseguir el màxim de participació. El que
busquem des de la junta de govern, és fer uns cursos especialitzats, uns cursos
que generin prestigi respecte a les persones que els imparteixen siguin
col·legiats o col·legiades, o sigui gent de l’àmbit acadèmic o de la justícia,
considerem que s’ha d’implicar els dos àmbits, hem de fer venir fiscals, jutges a
les nostres activitats formatives. Com podeu veure en el pressupost, les
despeses del col·legi es financen majoritàriament amb l’activitat formativa. Per
tal de reforçar l’activitat col·legial i impulsar noves activitats, que són impossibles
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [42/54]
de cobrir amb les quotes col·legials i per evitar incrementar-les, serà necessari
replantejar l’actual model d’accions formatives o sinó hem d’assumir fins a on
arriba el col·legi amb els seus mitjans. Per tant, hem d’incloure el major nombre
d’actuacions de menor durada que reforcin les que ja es venen realitzant. Us
demano que ens feu arribar les vostres propostes a través del delegats
comarcals, i el col·legi les estudiarà i veurà quina repercussió tenen i a partir
d’aquí es prendran decisions.
4. Aconseguir les millors condicions per l’exercici de la professió . Òbviament
sempre mantenint el resultat de col·laboració que en qualsevol ens de caràcter
supramunicipal que requereixi la nostra ajuda, evidentment, amb la Direcció
General de Cooperació amb les Entitats Locals de l’Administració Central,
col·laborarem esporàdicament en temes concrets, estem super interessats en
col·laborar de forma estreta en allò que creiem que és pura tramitació, delegar
la nostra competència per a la millora de l’exercici de les nostres funcions en
l’oficina antifrau. I, òbviament, amb qualsevol altre institució que assumeixi tot el
pes de la transparència. És un resum molt ràpid però ho teniu àmpliament
desenvolupat a la documentació.
La Sra. Maria Petra Sáiz pregunta si algun dels col·legiats presents vol introduir
alguna modificació o aportar alguna idea. Ningú diu res i es sotmet a votació el
pla col·legial 2014-2018. S’aprova per unanimitat.
Passaríem ara a l’últim punt del dia de l’Assemblea que és la proposta de
declaració.
8.- Proposta de declaració.
Pren la paraula la Sra. Criseida Ramirez i procedeix a la lectura de la proposta que duu
per títol COMPROMESOS AMB L’AUTONOMIA LOCAL
“Emparada en la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, que va ser
impulsada pels requeriments de la Unió Europea per donar compliment als principis
d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, l’aprovació de la Llei 27/2013, de 27
de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, ha comportat una
redefinició del marc competencial dels ens locals.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [43/54]
Sota el pretext d’evitar duplicitats entre les diferents administracions públiques, aquesta
llei ha suposat un procés recentralitzador que limita el principi constitucional d’autonomia
local i de subsidiarietat preconitzats en l’article 140 de la Constitució espanyola i en els
articles 3.1 i 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local.
La reforma introduïda per la LRSAL implica un empetitiment de l’autonomia local, una
reducció de les matèries d’interès local i un trasllat competencial a les Comunitats
Autònomes erròniament justificat en criteris economicistes, donat que la gran part dels
ens locals presentaven uns comptes sanejats i que el sector públic local era l’únic que
complia amb els principis d’estabilitat pressupostària. Aquesta situació ha iniciat un
procés d’empobriment de qualitat i quantitat dels serveis públics locals en uns moments
on la greu crisis econòmica requereix una resposta immediata de l‘administració més
propera al ciutadà, com és la local.
En aquest context els Secretaris i Interventors dels Ajuntaments hem desenvolupat un
paper destacat en l’aplicació de la LRSAL, que haurem de continuar mantenint en el
futur, ja que sobre el nostre col·lectiu ha recaigut d’una forma totalment informal i
oficiosa, la tasca d’interpretar les previsions jurídiques contingudes a la normativa vigent,
tant general com sectorial, i dotar de seguretat jurídica a les decisions que els diferents
òrgans de govern municipals han anat adoptant fins el moment per salvaguardar al
màxim les competències locals.
La simultaneïtat de la reforma de la Llei de Bases de règim local amb altres disposicions
estatals en matèria econòmica i financera, emparades amb la Llei Orgànica d’estabilitat
pressupostària i justificades amb una inexistent i mal entesa dependència funcional dels
Interventors i dels Tresorers del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas,
ens ha obligat a realitzar un notable esforç de verificació i remissió d’informació per tal
d’evitar perjudicis als ajuntaments, emparats en molts casos únicament en notes
informatives i sense comptar amb els mitjans personals i materials adequats.
Aquesta situació sembla lluny de redreçar-se a la vista de la lentitud del legislador
autonòmic en la tramitació i aprovació d’una Llei de Governs locals de Catalunya que
interpreti en clau estatutària l’aplicació de la LRSAL, o de la resta de reformes
legislatives impulsades pel legislador estatal i autonòmic que continuen formulant
projectes de llei com el de la Llei de la jurisdicció voluntària, o avantprojectes de llei,
com el de la Llei de simplificació administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [44/54]
Governs locals de Catalunya, que amplien les funcions dels Secretaris sense preveure
els recursos necessaris per assegurar la correcta prestació de les mateixes.
En aquest marc complex, els Secretaris, Interventors i Tresorers, reivindiquem la nostra
dependència funcional de les corporacions locals per entendre que no s’ha vist
modificada, tot i el redactat del nou article 92 bis, introduït per la LRSAL en la Llei de
Bases de règim local que ha desapoderat a les Comunitats Autònomes de les
competències que tenien fins ara en la creació, classificació, supressió de llocs de
treball, règim disciplinari o situacions administratives reservades a funcionaris amb
habilitació de caràcter estatal.
Alhora refermem, com hem fet al llarg d’aquests anys, en les diferents assemblees, el
nostre compromís amb els governs locals, amb el principi d’autonomia local i en la
defensa de la nostra professionalitat. Així a la declaració de Cornellà de Llobregat
aprovada a l’any 2011, ja ens vàrem pronunciar en favor d’una reforma profunda de
l’Administració pública, en especial dels procediments de gestió dels serveis públics,
fonamentada en un procés de millora contínua i en un eficaç assessorament jurídic,
tècnic, econòmic i de control intern, amb la finalitat d’obtenir uns serveis públics
gestionats amb criteris d’eficàcia i excel·lència, en el context de l’ètica global del servei,
de la transparència i de la responsabilitat en l’ús adequat dels fons públics.
A la declaració de Barcelona aprovada a l’any 2012 ens mostrarem en desacord amb
les iniciatives de modificacions legislatives limitadores de l’autonomia de les entitats
locals que no aborden els problemes de fons de la gestió i del finançament dels serveis
públics, mentre que a la declaració de Lleida aprovada a l’any 2013, vàrem apostar per
un projecte professional, que incardinat en el nostre Pla Director Professional, està a
favor dels processos de modernització, innovació democràtica i d’integritat institucional
dels governs locals orientats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i a la
disminució de la desafecció ciutadana vers les institucions públiques.
En definitiva, tenint en compte aquestes declaracions i el context actual de les
institucions locals, així com la percepció que de les mateixes pot tenir la ciutadania,
d’acord amb el lema d’aquesta assemblea: “COMPROMESOS AMB L’AUTONOMIA
LOCAL”, aprovem la següent declaració:
PRIMER. Reiterem el nostre compromís amb l’autonomia local perquè considerem, tal i
com preveu l’article 4.3 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, que l’exercici de les
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [45/54]
competències públiques ha de correspondre preferentment a les autoritats més
properes als ciutadans, i en aquest sentit els Secretaris, Interventors i Tresorers
d’administració local estarem al costat dels governs locals al capdavant en aquesta
tasca i ens comprometem a treballar per fer-la possible.
SEGON. Instem a la Generalitat de Catalunya per tal que aprovi una Llei de Governs
Locals encaixada en el model territorial previst a l’Estatut d’Autonomia, que interpreti en
clau estatutària l’aplicació de la LRSAL, amb un nucli de competències garantit, que
sigui aplicable d’acord amb la capacitat de gestió de les distintes administracions
públiques, respectuosa amb els principis de subsidiarietat, d’autonomia local i de
diferenciació i incardinada adequadament en els principis d’estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera, que posi fi a la inseguretat jurídica actual.
Alhora que li demanem que en la seva redacció aprofiti l’experiència viscuda des de la
entrada en vigor de la LRSAL i prengui en consideració les aportacions i suggeriments
dels diferents sectors del món local.
TERCER. Emplacem al Govern de la Generalitat de Catalunya, a les Diputacions
Provincials i als Consells Comarcals a què, en la seva condició d’administracions
catalanes supramunicipals, impulsin les reformes legislatives necessàries, per tal de
dotar de la cobertura jurídica als diferents operadors que treballen en el món local i
defensar la seva autonomia.
QUART. Instem al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas perquè
mantingui en el nou reglament regulador del règim jurídic dels funcionaris
d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, la nostra dependència
funcional de les entitats locals i determini i concreti correctament les funcions del nostre
col·lectiu i alhora doti als governs locals dels mitjans necessaris per poder donar
compliment de forma adequada als seus requeriments d’informació”.
Un cop llegida la declaració dóna per acabada la seva intervenció la Sra. Criseida rebent
els aplaudiments dels assistents.
La senyora Presidenta agraeix a la senyora Criseida Ramirez la lectura de la declaració
i sotmet a votació la mateixa, havent preguntat abans si algú desitja formular alguna
observació. No se’n produeix cap fet pel qual l’Assemblea General Ordinària aprova per
assentiment i per unanimitat la Declaració més amunt transcrita.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [46/54]
Amb aquest apartat s’han acabat els punts de l’ordre del dia de l’Assemblea.
Benvinguda i comiat de companys/es.
La Sra. Maria Petra Sáiz fa dues mencions, una als nous col·legiats que aquest any
són 15. Per tant, pràcticament arribaríem a tenir el 95% dels habilitats que treballen a
l’administració local de Barcelona que estan vinculats al col·legi, que considero un
vertader èxit. L’altre menció és esmentar el company que ens ha deixat aquest any, el
Sr. Lluís Chacón Ortega, que com tots sabeu va morir aquest setembre a l’edat de 79
anys, ell era un home compromès amb la seva professió que va escriure diversos textos,
entre ells el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, i que inclús va escriure sobre la
seva experiència laboral al ser destinat a Canàries. Va ser un molt bon company.
Companys jubilats
Per últim, la Sra. Maria Petra Sáiz crida a dues persones que estan presents a la sala
que s’han jubilat aquest any, per donar-lis simplement un record per part del col·legi.
Aquest any s’han jubilat els col·legiats:
- Sr. Jesús Maria Larrainzar González. Interventor de l’Ajuntament d'Hospitalet de
Llobregat, que no ha pogut venir i que ja li farem arribar aquest petit obsequi.
- Sr. Manel Costa Torrentelle. Secretari - Interventor de l'Agrupació Olost-Gaià que
s’acaba de jubilar fa pocs dies
- David Ros Serra. Tresorer de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés.
Reben un fort aplaudiment. La Sra. Maria Petra Sáiz els pregunta si volen dir alguna
cosa.
Pren la paraula el Sr. David Ros. Des de l’any 73 he estat a l’administració local i he
viscut moments impressionants de canvi d’aquest país. Avui en dia estem també davant
de canvis i penso que els funcionaris d’habilitació estatal hem donat sempre seguretat
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [47/54]
jurídica, hem sigut un factor d’estabilitat als ajuntaments i voldria encoratjar-vos perquè
seguiu aquest camí, perquè penso que som un puntal en la democràcia del nostre país.
Pren la paraula el Sr. Manel Costa. Hola bon dia a tothom, jo a diferència del meu
company sí que m’he preparat quatre ratlles, no estic acostumat a fer discursos per tant
ho llegiré. Presidenta, companys/es i amics, agraeixo de tot cor el vostre reconeixement
amb motiu de la meva recent jubilació com a secretari-interventor de l’Agrupació Olost
Osona i Gaià del Bages. El dia 21 vaig fer 67 anys i després de quasi 40 anys de servei
he sigut més assenyat i he encetat una vida, vull compartir aquest reconeixement amb
tots els companys i companyes d’aquest col·lectiu caracteritzat per l’esperit de servei, la
competència professional i el sentit de responsabilitat. Especialment en aquests temps
d’incerteses , de canvis constants i d’una creixent inseguretat jurídica, perquè quan més
necessitats estem de suport , al contrari cada vegada més som objecte d’advertències,
amenaces, sancions …., amb l’excepció del suport de la Diputació de Barcelona. Els
anys m’han ensenyat que els temps canvien i estic segur que aquests no seran fàcils,
ni seran una excepció. Confio i desitjo que tots els principis d’eficàcia i racionalitat,
simplificació i col·laboració que solen proclamar les lleis no es quedin en això, i que el
coneixement del país i de la realitat i el sentit comú s’imposin definitivament a
l’Administració Pública pel bé de tots. Moltes gràcies a tothom i fins a sempre.
Reben un fort aplaudiment.
La Sra. Maria Petra Sáiz els hi dóna les gràcies en nom del col·legi, pels anys de
dedicació i per haver vingut avui aquí. Nosaltres us volem donar un petit detall que és
La Ploma , que com molt d’altres coses , va néixer al col·legi de Barcelona, d’una de les
Juntes que hi havia abans que nosaltres, i que és el testimoni del reconeixement que es
fa servir en tot l’Estat Espanyol per identificar el nostre col·lectiu, us fem entrega
d’aquesta ploma desitjant que aquesta nova etapa que comenceu sigui molt profitosa.
Moltes gràcies.
Conferència del Sr.Héctor García Morago.
La Sra. Maria Petra Sáiz dóna la benvinguda al Sr. Héctor García Morago que ens
farà una petita intervenció sobre aquest tema que ens preocupa tant a tots “Les
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [48/54]
Competències Locals”. A l’Hèctor no cal que el presenti, és company nostre , és secretari
de l’administració local en excedència i actualment és magistrat de la Sala del
Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ens parlarà del
present i futur de les competències locals. Li dóna les gràcies.
Comença a parlar el Sr. García Morago, primer de tot dóna les gràcies per haver-lo
convidat a participar en l’Assemblea. Intentaré parlar del tema de les competències
locals amb sentit d’humor per contrarestar el meu pessimisme davant del tema que em
toca parlar, ja que crec que és l’única forma de sobreviure a la situació actual. Avui quan
sortim d’aquí ens trobarem de nou als diaris amb un nou escàndol per una persona que
lidera el Consell General del Poder Judicial, va ser detingut venint d’Andorra portant més
diners que els que permet la llei, són pocs diners, però suficients per crear polèmica.
Jo el tema de les competències ho veig francament malament, no hi ha perspectives de
que pugui millorar significativament. Pel que fa a la Llei de racionalització , és una llei
que ha marcat una pauta d’aquesta línia de seguiment en matèria de competències. Jo
sóc secretari però predomina la meva condició de magistrat i us he de dir que si
recuperem la sentència del Constitucional de 1989 sobre la Llei 7/1985 veurem vàries
coses. Responia a una determinada visió de l’autonomia local i hi cabien també altres
visions polítiques sobre l’autonomia local que podien ser perfectament constitucionals.
Doncs bé, jo crec que la Llei de racionalització , amb independència de fer una extracció
de les seves falles tècniques, respon a una concepció de l’autonomia local que a alguns
ens agradarà molt, poc o res , però està en l’àmbit de la Constitució. L’autonomia local,
per exemple, i això es veu molt clarament en matèria de controls externs, ens diu el
Tribunal Constitucional a través de sentències , admet tot un ventall de possibilitats que
dependran en cada cas de la facilitat política de qui governi, i en matèria de controls
externs, transferir tot el control de legalitat a òrgans externs, en aquest cas, de règim
jurisdiccional, pot haver situacions en que decideixin residenciar amb caràcter general
el primer control de legalitat en òrgans pròpiament administratius. Recordaré o diré pels
que no ho sàpiguen que Andorra , que té una Constitució copiada de la nostra, el control
de la legalitat es fa per part del que aquí serien les comissions territorials d’urbanisme,
tots són susceptibles de recurs d’alçada. I això no ens cap a l’autonomia local,
representa una determinada ajuda.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [49/54]
Una altra qüestió, el que em crida més l’atenció de l’LRSAL, és que en la seva versió
original donava una sensació de crispació, per sort, es va rebaixar una mica, però jo
crec que ha quedat molt tocat en els preceptes 25,28 i 85 , va quedar més pacífic.Són
serveis públics tots aquells que es creïn per lliure voluntat de cada corporació , per
satisfer tots aquells fins, objectius que es desprenen de la competència de les entitats
locals. Això permetia un marge de maniobra molt gran. Si ens fixem per exemple en la
carta municipal de Barcelona comprovareu que encara ho diu més clar : es torna a crear
tots aquells serveis que el municipi consideri necessaris per tal de satisfer les
necessitats col·lectives de la comunitat, en aquest cas de Barcelona. És un exemple
d’una transcripció agosarada d’aquest ens, la capacitat clàusula universal, jo no diria
així de competències, però si de facultats o la competència entesa en un sentit no
estrictament reduït i específic.
Pel que fa al principi de proximitat, jo tinc les meves reserves, no crec que sempre sigui
bo. Si totes les persones fóssim pures, boníssimes, desinteressades, alienes als
sentiments de cobdícia, enveja, tírria, fòbia , estaria molt bé. Però el principi de la
proximitat a vegades té conseqüències nefastes pels que ho pateixen passivament. I
això us ho puc dir com a secretari i com a magistrat. Per exemple, si jo visc en un poble
de 200 habitants, o millor dit, si treballo en un poble de 200 habitants i no visc allà
preferiria que els policies locals fossin d’un tercer poble. Insisteixo, els principis estan
per servir a les persones no a la inversa.
L’Autonomia local ha produït estudis esplendorosos en determinats llocs com en el
nostre, però en altres països com a França , que s’inspiren en els mateixos principis
filosòfics que nosaltres, millor dit nosaltres, ens inspirem en els seus principis , gràcies
a l’autonomia municipal la revolució va arribar a tots els indrets de la república. Amb això
vull dir, no m’interpreteu malament, que no hi ha coses immutables , no hi ha normes
immutables.
Que més puc dir, amb això els sindicats el que ha passat és que s’han focalitzat ,
essencialment en serveis de la salut, d’ensenyament, serveis socials .. La Llei ho diu
clarament , s’està produint una reacció , un traspàs de competències i serveis des de
l’administració més pròxima al ciutadà a l’administració autonòmica. El principi de
proximitat es veu torpedinat. Per què set ous els poders centrals operen sobre sectors
que tenen competències els ens locals. Jo no sé, si l’Estat té atributs per decidir quins
serveis socials pertanyen als municipis, o a les comarques o a les diputacions? . Poso
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [50/54]
un exemple : en aquests moments, en la situació tan difícil que ens trobem, no té sentit
allunyar del ciutadà els serveis socials. Menys totxo i més ajudar a la gent que ho
necessita.
Dels esdeveniments dels últims anys s’espera una estratègia creïble de la distribució de
competències. Primer ser conscients de la nostra pròpia quota de responsabilitat amb
la situació que avui en dia estem. Jo crec que l’administració local també té un grau de
responsabilitat en el fet d’haver arribat a aquesta situació. Quan hi havien molts diners,
el fet de tenir molts diners no justifica la seva utilització no sempre allunyada de la
normativa. Qui controlava llavors quan s’instaurava un servei , es fes el que marcava
el reglament d’obres, activitats i serveis que tècnicament és perfecte. Jo no crec que fos
lo més habitual. I a la majoria dels casos aquesta funció s’encarregava al secretari-
interventor. Per tant, hi ha una certa responsabilitat a l’hora de primer l’audàcia per sobre
de la pulcritud en els grans expedients, després en no respectar aquests procediments
, després penso que si volem recuperar competències és molt important el principi de
transparència . S’ha de rebaixar als mínims la legislació de protecció de dades
personals. Podem tenir molta transparència però si al final et topes amb una llei orgànica
(no es el cas de la llei de transparència) que és la de protecció de dades personals i no
pots tirar endavant el teu treball, malament.
La legislació de la protecció de dades és una trampa, qui es relaciona amb
l’administració pública sap que es relaciona amb uns gestors d’interessos col·lectius, i
ha de saber que la seva intimitat privada queda reduïda en aquests casos.
Després, la necessitat de promoure l’austeritat com a principi ètic. Amb això també hem
pecat una mica , vinga disseny, vinga disseny , potser ens convindria treballar envoltats
d’una mica de pobresa.
Després, la necessària pressa de la iniciativa en l’univers institucional que ningú entén.
Que ningú vegi un perill per la seva seguretat professional. Calen més serveis de
l’interès públic i sobren aparells administratius. Si busquem a Google Consorci, podem
estar 3 dies mirant.
La necessitat d’un control efectiu, d’un control de legalitat i d’un control intern i extern.
Els funcionaris d’habilitació estatal tenen marge de maniobra. Aquí s’ha optat per la
dependència més estricta de les Corporacions Locals, jo ja fa molts anys que no estic
en el “fregado” i no sóc a lo millor el més indicat per donar-vos consells. Tot estava molt
bé, molt net , però si l’estructura del salari i les quantitats que indiquen l’escala venen
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [51/54]
fixades per tothom des d’una font externa, sinó malament. Jo he anat fa temps a perdre
possessiu en una Corporació , la plaça estava vacant i no tenia intenció de quedar-me,
però tenia que prendre possessió, i el primer que em va dir l’alcalde va ser:- “si vens no
cobraràs complement específic”. Aquesta és una forma d’interferir i condicionar les teves
funcions. Per tant, si voleu dependre absolutament de les corporacions locals, jo em
descobreixo, però mireu d’assegurar l’altre front, perquè sinó us trobareu amb
problemes.
Bé, la necessitat de crear controls de legalitat previs a la Justícia. Per molt mitjans que
posem és impossible controlar l’eficàcia, la legalitat de l’actuació administrativa confiant
essencialment aquest control a la via judicial. Això és un error, s’han de potenciar els
controls de legalitat en el si de la pròpia Administració. No sé com, no sé si generalitzant
els tribunals administratius per totes les matèries, no sé si fent un conveni del col·legi,
FCM , un tribunal privat que informi dels recursos, no sé, busqueu la manera, però ho
heu de fer. Primer per la meva salut, perquè ara, per exemple, en temes tant delicats
com són els plans urbanístics , les impugnacions directes dels plans urbanístics, estic
començant ara a tractar temes del 2010, i em queden penjats del 2009-2008, això no
es justícia, això fa pena. Fins i tot, rebo gent plorant perquè avanci la resolució del seu
cas. Això és tristíssim.
La necessitat d’una reforma de la fiscalitat general de les entitats locals. I sobretot,
sempre ho diré, una reforma de l’organització municipal, és que és de sentit comú , no
pot ser que hi hagi més de 900 municipis a Catalunya , que som un país petit. Crec que
haurien de quedar comarca-municipi i municipi-comarca. Els municipis grans: municipi-
comarca i la resta comarca-municipi. Sóc molt pessimista, ho lamento, quant hi ha tants
interessos creuats, quan una societat és tant complicada, tot això es transforma en una
multitud de nusos gordians. Sabrem conjurar aquesta situació històrica que tenim?
Esperem que si. Esperem que els secretaris, interventors i tresorers siguin una de les
peces fonamentals en aquest repte de cara al futur dels nostres fills.
Acaba la seva intervenció donant les gràcies. Es produeix un fort aplaudiment.
Cloenda de l’Assemblea
Pren la paraula la senyora presidenta. Només ens queda l’acte de cloenda, per això està
amb nosaltres la Sra. Neus Lloveras, vicepresidenta de l’Associació Catalana de
Municipis, que ve en substitució del seu president que està fora de viatge i excusa la
seva presència. I també, el Sr. Marc Prat que és secretari de Cooperació i Coordinació
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [52/54]
de les Administracions Locals de la Generalitat de Catalunya, que substitueix al director
General Sr. Soto. I tenim també amb nosaltres el Sr. Carles Brugarolas que és el tinent
alcalde d’economia, empresa, ocupació i comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat. Dóna
les gràcies per la seva assistència a aquest acte més o menys formal que és l’assemblea
anual i emplaça a continuar treballant en aquest moment tant complex i lluitar pel futur
com ens ha comentat l’Hèctor, continuar treballant amb aquesta difícil confluència de la
dependència funcional de l’administració local, però com diu la declaració, sense
modificar els status que tenien, sobretot els interventors, via notes informatives que
arriben a les dotze de la nit en els nostres correus electrònics, ens imposen unes
obligacions en contra dels esquemes que en principi ens han acollit a les seves plantilles
i hem estat compartint el dia a dia. Això crea unes situacions externament incòmodes.
Pren la paraula la Sra. Neus Lloveras. Primer de tot excusa l’absència del seu president
per motius d’agenda. És un plaer per a ella ser en aquesta cloenda de l’assemblea d’uns
professionals, que pels alcaldes, pels polítics locals són tant importants. Necessitem
aquest recolzament d’uns professionals que ens assessorin, garanteixin per actuar
d’acord a les normes de l’estat de dret. Els polítics normalment venim de diferents
professions. Sou indispensables per poder fer la nostra tasca. Estic aquí en
representació de la Associació Catalana de municipis. He pogut veure la declaració que
heu fet i després la magnifica conferència del Sr. Hèctor Garcia que he trobat molt
interessant. És important veure les coses amb claredat i no tancar-se, és important estar
oberts i analitzar les coses des de tots els punts de vista. El tema de la LRSAL, des del
punt de vista municipalista, em sembla una bestiesa com ha sortit aquesta llei, la mirem
per davant, per darrera, per tots els costats , la veiem com una llei centralitzadora que
sembla que vulgui tirar per terra la feina de molts, molts anys per aconseguir unes
administracions locals properes que en aquests moments especialment de dificultat
considero que estan fent una feina molt i molt important. A part dels serveis socials, que
aquests sí que són indispensables i es valora i és important que estiguin pròxims, però
jo crec que tots els serveis que en aquests moments els Ajuntaments estan fent, és bo
que siguin descentralitzats i si be puc compartir que hi ha coses que cal millorar
segurament molts temes que ara es veuen com a mancança són conseqüència de mala
utilització de les possibilitats que tenen els ens locals, però en tot cas, en nom de la ACM
torno a reiterar el nostre rebuig total a aquesta Llei. Va en línia contrària a tot el que
s’està fent, sembla el món al revés, a Europa s’està treballant des de fa temps tot el
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [53/54]
contrari, no centralitzar, sinó de dotar de més autonomia als ens locals. Per tant, penso
que han estat desencertats, creen desconcert i una sèrie d’incerteses que no són gens
bones. Abans de treure lleis, el que s’ha de fer, és tenir el contacte i tenir en compte el
qui després les haurà de portar a terme o les patirà. Us puc ratificar que aquesta Llei
s’ha fet d’esquenes al món local, la FCM i l’ACM vam estar reclamant poder participar
en fer aquesta Llei, però al final es va fer en un despatx sense tenir en compte els punts
de vista de l’administració local.
Dit això, poso sobre la taula que se’ns ha presentat el projecte de Llei catalana, és una
proposta que vol simplificar estructures, creiem que des de les institucions
municipalistes manca encara debats en el món local, però sobretot que és una Llei que
ha d’anar acompanyada per una Llei de les hisendes locals. Creiem que és important
que es pugui desenvolupar aquesta Llei. Ens cal una Llei dels governs locals que
interpreti en clau estatutària la composició de la llei estatal. Doncs, dit això i veient les
persones que tinc davant, vull aprofitar aquesta cloenda per expressar en aquests
moments complexes, l’agraïment del compromís que tots vosaltres esteu tenint en el
món local i que ha quedat àmpliament demostrat, el fet de ser avui aquí reunits
preocupant-vos per tot el que està passant, buscant solucions, crec que us honora. Per
tancar aquestes breus paraules vull tornar a agrair-vos el vostre compromís. Crec que
a partir d’aquí ens toca treballar a tots plegats i sumar esforços per poder-nos-en sortir.
Moltes gràcies a tots i continuem en contacte.
La Sra. Maria Petra Sáiz dóna l’entrada al Sr. Marc Prat, secretari de Cooperació i
Coordinació de les Administracions Local de la Generalitat de Catalunya. Pern lal
paraula i diu, bon dia a tothom, jo seré breu i no parlaré més d’un minut, dit literalment.
La meva presència aquí únicament és la disponibilitat de la Direcció General i de tot el
departament de Governació a col·laborar amb el vostre col·lectiu. Vull expressar un cop
més el meu màxim respecte per la vostra feina que crec és imprescindible. Només dues
paraules: gràcies per tot allò que heu fet i per tot allò que necessàriament haureu de
continuar fent, abans, algú ho ha dit, sou un pilar fonamental de l’estabilitat de les nostres
institucions. I ànims, molts ànims amb tot allò que ens ve a sobre. Per tant, moltes
gràcies.
ESBORRANY DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR [54/54]
Per fer la cloenda de l’acte parla el Sr.Carles Brugarolas, tinent d’alcalde d’economia,
empresa, ocupació i comerç de l’Ajuntament de Sant Cugat. Vull dir-vos que gràcies a
la vostra feina, dins de l’Ajuntament on treballo estem tenint indicadors de millora en el
finançament i que ens indiquen que la cosa està canviant. De ben segur aquestes
millores són fruit del treball i propostes dels secretaris, interventors i tresorers a
l’administració local. Volia incidir en tres temes molt ràpids. El primer és el tema dels
consorcis, segons el meu punt de vista són necessaris per complir determinades
funcions. En la nostra població vam crear un consorci el 2008 amb Cerdanyola. Ara
estem estudiant poder aspirar a fons europeus pel desenvolupament econòmic i creació
d’ocupació, podem rebre entre 30 i 50 milions pel 2014-2015. Clar, això no ho podem
gestionar amb recursos propis. El segon tema és sobre les plusvàlues, segons la seva
definició són increments del valor dels terrenys, però en canvi, ens diuen el valor
cadastral i aquí tens el percentatge a aplicar. En aquest tema tenim un problema greu,
el 15% dels ingressos municipals de Sant Cugat són plusvàlues, i tenim molts litigis. El
que més m’ha xocat de l’administració local no són tots els tòpics que hi ha , sinó que
és la quantitat de recursos i diners que destinem a moure’ns dins d’una administració
local. Penso que entre tots seriem capaços de reorganitzar les administracions en el
tema recursos, per exemple, per fer un curs de formació ocupacional tenim una sèrie de
recursos, però ens fan seguir tants tràmits, tantes justificacions, és tant costós, és molt
farragós portar-los a terme, a conseqüència es fan menys cursos, no ens movem tant.
Gràcies per convidar-me.
La Sra. Maria Petra Sáiz dóna per acabada l’Assemblea essent les 14:15 hores i
convida a tots els assistents al dinar a l’Hotel Sant Cugat. Aixeca la sessió declarant
conclosa l’Assemblea General Ordinària, de tot el qual en dono fe amb el seu vist-i-plau,