Arxiu Municipal de Girona. República, La. 18/8/2018. Page 1

Arxiu Municipal de Girona. República, La. 18/8/2018.

2 Del 18 al 24 d’agost del 2018

DIRECTOR: Carles Ribera DIRECTOR ADJUNT: Pere Bosch CAP DE REDACCIÓ: Susanna Oliveira CAP DE SECCIÓ: Irene Casellas PUBLICITAT: Josep SánchezEQUIP DE REDACCIÓ: Teresa Márquez, Sara Muñoz, Xavier Oltra, Mercè Miralles, Carina Filella, Joan Poyano, Marc Rovira, Adela Genís, David Marín, Nàdia Anglada, Joana PeñaEls articles firmats exposen les opinions dels seus autors.

EDITA: MAIG 2011, SLL. ADREÇA: C/ Güell, 68. 17005 Girona. TELÈFON: 972 186 400. DIPÒSIT LEGAL: GI 457-2018. ADREÇA WEB: www.lrp.cat

a un parell de dies, en una plaçade la meva ciutat, de la mateixamanera que devia passar a moltes

de les poblacions on viviu vosaltres,ens vam reunir una colla de ciutadansper recordar que ha fet deu mesos quel’Estat espanyol va segrestar Jordi Cui-xart i Jordi Sànchez. Hi va haver dis-cursos sentits i breus, especialmentbreus, ja ens ho tenim tot dit desprésde tants mesos i no ens calen gairesparaules, sinó que ara es tracta de ser-hi, d’anar-hi sent, de no deixar d’anar-hi fins que convingui, fins que s’acabila indecència que manté homes i do-nes de pau i de bé a l’exili i a la presó.

FDeu mesosLA REPÚBLICA QUE BULL

Un cop dites les paraules, doncs,l’acte es va cloure amb Els segadors. Nocanto gaire bé, gens bé per ser precís,però vaig fer el que vaig poder. Al meucostat, una persona cantava amb elpuny alçat. No era el primer cop quem’hi trobava. En condicions normals,vull dir en condicions polítiques nor-mals, aquella persona i jo no seríem almateix lloc reivindicat una mateixa co-sa. Probablement defensaríem cosesdiferents, potser contraposades. Peròérem allà braç a braç i si no era braç abraç literalment és perquè ell el teniauna mica més alçat per poder brandarvisiblement el seu puny revolucionari.

Quan tot això passi, perquè passarà,ens quedarà un país de gent diversacom ha estat sempre però molt méscohesionat. Naturalment, com a bonscatalans ens continuarem llançant elsplats pel cap per qualsevol minúcia.Però l’única fractura insalvable no seràpas entre gent que pensi diferent sinóentre qui fins ara ha ali-mentat l’esperança iqui ha atiat l’odi. I l’odifa una flamarada in-tensa però més fu-gaç que la llumpacient de l’espe-rança.

Carles Ribera Director @carles_ribera

En sortirem ambun país méscohesionat, perquèla flama de l’odiés més fugaç quela de l’esperança

Ras i curtQuan Pasqual Maragall va proposar que Catalunya formés part de la francofonia vaig pensar, com molts, queera una maragallada més. Avui, viatjant per la Camarga i sentint-me gairebé com a casa, penso en Maragall... Itambé en com haurien anat les coses si la batalla de Muret hagués anat d’una manera diferent. La història...

EDUARD VOLTAS @eduardvoltas

SUMARI

Opinió. Articles de Bea Talegón,Laura Pinyol, Biel Figueras,Salvador Cardús i PatryciaCenteno.

03 Salut. Com cal combatre i evitar les intoxi-cacions d’estiu? Ens ho explica el periodistaLluís Martínez en la secció setmanal de Salut.

22

Entrevista. Josep González Calvet,professor d’economiaa la UB, conversa amb Mercè Miralles sobreel futur de l’estat del benestar a casa nostra.

18

La República de les Arts.Escòcia ha esdevingut, des delscarrerons d’Edimburg fins alsHighlands, un gran plató deproduccions de cinema.

28

Entrevista. Entrevista a JoanMillastre, fundador i president deKreamics, una entitat dedicada alsuport a les persones que han patitcremades greus.

26Dossier. Surta la llum enexclusiva per aLa República unvaluós dietari delbarceloní MiquelAlbareda, quemostra lesinterioritats deles presonsnazis.

10

Portada. El disseny i lacreativitat de la portada d’aquestnúmero han anat a càrrec deFanny Miret, de l’Estudi IglésiesAssociats.

01

Experiències. Els reconeguts xefsNandu Jubany, els germans Torres iXavier Pellicer obren a Barcelonasengles espais gurmet que són elsomni de la seva vida. Ho explicaMarijo Jordan.

40

Agenda. Les principalsactivitats de suport alspresos i exiliats, en el recullsetmanal que prepara XaviOltra.

44

El Voraviu. Joan VallClara fa la repassada al’actualitat de la setmana,

amb les il·lustracionsde Jordi Soler.

42

Tavèrnia. Elspersonatges creats per

Joan Poyano idibuixats per TeoPerea continuen

de vacancesperò sense

perdre la sevaacidesa.

48


3Del 18 al 24 d’agost del 2018

Amb Francohem topat

D’ENTRADA

Associació Unificada de Militarsdemana expulsar de la seva màxi-ma distinció qui “exalci” Franco.

Aquesta és la resposta que s’ha donat,entre d’altres, a un escrit lamentable quehan firmat 181 militars retirats en defen-sa de Franco.

I és que els franquistes estan molestos,estan cabrejats. Ara que es planteja posaruna mica d’ordre respecte a la memòriahistòrica, els cou. Perquè han viscut moltbé aquests anys: entre aquelles medallesque els suposen un augment de la sevapensió i la impunitat per les aberracionsque alguns han comès, i ara sembla quepoden passar a formar part de la història. Iaixò els regira. És el que té gaudir de privi-legis i veure’ls perillar.

El que crida més l’atenció, almenys per ami, és el tipus de formació que reben elsque acaben d’ingressar a les acadèmies depolicia o guàrdia civil. Ningú els explica enquè consisteix la democràcia o l’estat dedret? Ningú els fa entendre que ells han de

L’

complir la llei i fer-la complir? Allò que hande respectar l’ordre constitucional queemana de la sobirania popular, que es de-uen al poble d’Espanya, que són treballa-dors amb vocació de servei públic i que,complint i fent complir l’ordenament jurí-dic, estan complint amb el seu deure. I allò,també, que reben el seu salari a través delsimpostos que la ciutadania paga. Semblaque, això, no els ho expliquen.

En vista de la insultant immunitat de quègaudeixen les actituds feixistes, els abusos,la violència, les amenaces i l’actitud de res-pondre més aviat a interessos polítics que

democràtics i de convivència pacífica, lacarta firmada exalçant Franco ha estat unagota que ha fet vessar el got. Perquè, a mésde suposar un enaltiment del franquisme,denota una profunda carència de valorsdemocràtics.

Hi ha agents, tant en la Policía Nacionalcom en la Guàrdia Civil, que tenen un sen-timent i una vocació profunds de servei pú-blic. Tanmateix, per a desgràcia nostra, nosón pocs els franquistes que continuen te-nint poder per viure per sobre del bé i delmal. I això no és digne d’una democràcia nid’un estat de dret.

Periodista @BeatrizTalegonBea Talegón

✏R

AM

ON

BU

CH

La cartafirmadaexalçant Francoha estat unagota que ha fetvessar el got

GAT I GOS Lluís Puigbert

ls ciutadans de Catalunya tenim molt clar que l’únictribut d’agraïment que hem de manifestar, amb rela-ció a l’atemptat de l’any passat a Barcelona, és als

Mossos d’Esquadra i no a cap altra corona. En vista del’evidència que el record d’aquells fets tornaria a posar so-bre la taula la concòrdia de la població catalana amb unmodel policial basat en el servei i no en la repressió, elsmitjans de comunicació que es consideren portaveus del’estat de dret penal han regurgitat diferents refregits in-formatius en què els cossos policials espanyols es defen-sen de la seva inoperància atribuint als Mossos falses irre-gularitats i l’entorpiment d’unes investigacions tardanes imal engiponades. Si fos per ells, qui sap què commemo-raríem aquests dies.

E

Si t’agafen en fals,assenyala’n un altre

FIBLADES

Enric Serra Periodista @serraamat

Ras i curtVeig les esgarrifoses imatges del pont de Gènova i em temo que, una vegada més, les víctimes no tindran ni laresposta ni les explicacions que es mereixen. Realment s’investigarà què ha passat o els responsables faranveure que plou, com en la majoria de casos semblants? En mans de qui estem?

MARIONA ISERN @marionaisern



OPINIONS

En l’anormalitat, no pot haver-hi normalitates que Pedro Sánchez va arribar a LaMoncloa, planeja aquest clam de retor-nar a la normalitat institucional. Un

clam que es repeteix en circumstàncies dife-rents i per actors diversos, tant si es tractad’evitar de fer un “lleig” al monarca espanyol,que es convida sense invitació a la comme-moració dels atemptats de Barcelona i Cam-brils, com si s’escau en la reunió bilateral Es-tat-Generalitat, de fa tot just unes setmanes.

Una cançoneta que es taral·leja en paral·lelal debat sobre la neutralitat dels espais pú-blics, especialment amb Cs al capdavant exi-gint la retirada de llaços grocs i pancartes. I,mentre parlen de neutralitat, minimitzen lesactuacions de l’extrema dreta al carrer i afavo-reixen les actuacions barroeres i violentesd’alguns dels seus representants, com la del’Ajuntament de Reus, on van retirar la pan-carta del balcó.

Però, com pot haver-hi normalitat mentrel’Estat està instal·lat en l’anormalitat?

És normal que hi hagi l’antic govern en pre-só preventiva i altres representants legítims al’exili? És normal que hi segueixin sent quanaltres tribunals europeus han dit que no hi ha

D

causa per sedició i rebel·lió? És normal parlarde normalitat institucional després que el go-vern espanyol enviés milers d’efectius armatsa Catalunya i el rei solemnement es declarésjutge i part, després d’atonyinar la població ci-vil en una jornada electoral?

És ple estiu i venim d’un curs po-lític llarg i traumàtic que va co-mençar amb els atemptats a Bar-celona i Cambrils, ara fa un any.No és normal que un any des-prés no s’hagi esclarit quina erala relació entre el CNI i l’imam deRipoll. No és normal que en l’ho-menatge a les víctimes no hi hagila direcció política i policial queva fer possible la desarticulacióde la cèl·lula terrorista perquè obé són a la presó, com el conse-ller Quim Forn, o bé han estatapartats de les seves funcions,com el major Trapero, acusat perl’Audiencia Nacional de sedició iorganització criminal.Es fa difícil girar full, creure quetot això és “normal” i compartir

que cal despolititzar l’espai públic, quan elsfets són tan tossuts com que aquesta setmanaha fet 300 dies que dos líders de la societat ci-vil estan en presó preventiva. Definitivament,no pot ser normal una justícia que persegueixidees polítiques i lletres de cançons.

Laura Pinyol Periodista @laurapinyol

✏LLUÍS ROMERO

No pot sernormal unajustícia quepersegueixidees polítiquesi lletresde cançons

cabem de viure el primer aniversaridels atemptats islamistes contra Bar-celona i Cambrils, del 17 i 18 d’agost

del 2017. Commemoracions en què no s’havolgut fer gaire merder polític, i en què s’havolgut mantenir un perfil baix en record deles víctimes. Però... no seria millor per a lesvíctimes saber la veritat sobre tot el que vapassar aquells dies?

Perquè el principal problema rau en elfet que a mitjan novembre ens vam assa-bentar que l’imam de Ripoll, cervell de lacèl·lula, havia treballat pel CNI en el passatsense que els Mossos ho sabessin. No erael primer cop que es detectaven relacionsentre la seguretat espanyola i gihadistes, jaque l’any 2015 es va viure un escàndol poli-

AEls idus d’agost

cial quan dos membres del CNP van aler-tar una cèl·lula quan aquesta estava sentinvestigada pels Mossos –fet provat davantd’un jutge. L’Ajuntament de Barcelona, apetició del PDeCAT Barcelona, va aprovaruna proposició per demanar a l’Estat quedonés explicacions sobre la relació ambl’imam de Ripoll. Madrid va fer cas omísdel mandat de l’Ajuntament de Barcelonai sempre s’ha negat a investigar res. Perquè?

Però una altra cosa que no podem obli-dar és que tant el Molt Honorable Conse-ller d’Interior Joaquim Forn com el majordels Mossos Josep Lluís Trapero van feruna feina excel·lent per resoldre aquellacrisi, que tant els Mossos com la Guàrdia

Urbana, els Bombers i el SEM van feruna tasca ciclòpia per salvar la gent i man-tenir-la segura. Però hem de recordar quetant Forn com Trapero estan en espera dejudici –un fins i tot fa deu mesos que estàsegrestat en presons– per part d’aquest Es-tat que es nega a investigar fins al fons l’as-sassinat de 16 persones en aquells atemp-tats.

Crec sincerament que si s’investigués larelació de l’imam de Ripoll amb la segure-tat de l’Estat i a més es fessin públiques lesgravacions de les juntes de seguretat delsdies posteriors a l’atemptat s’entendria mi-llor la persecució contra Joaquim Forn i Jo-sep Lluís Trapero.

Perquè només la veritat ens farà lliures.

Biel Figueras Escriptor, historiador i comunicador polític @Rincewindcat

Ras i curtA l’estiu entra claror d’hora a les habitacions i es recorden millor els somnis. Per més sorprenents que resultin,els somnis amaguen desitjos, o el seu revers, temors. Italo Calvino allargava aquest espai mental difús alsmaterials invisibles dels quals estan fetes les ciutats: desitjos i temors.

MIQUEL BERGA



Les ocupacions de l’espai públicTRIBUNA REPUBLICANA

uantes divisions [militars] té elpapa?” Aquesta és la conegudaresposta que Ióssif Stalin va

donar el 13 de maig de 1935 al mi-nistre d’Afers Exteriors francès,Pierre Laval, quan demanava aldictador que es mostrés més to-lerant amb els catòlics russos, totbuscant el suport del Vaticà als in-teressos francesos. La sortida deStalin –que els britànics atri-bueixen a una conversa ambWinston Churchill– expressal’habitual menyspreu del tota-litarisme per tot allò que no si-gui l’exercici de la força bruta.I, tanmateix, la Unió Sovièticaja no existeix... i el Vaticà, sí,amb més de mil milions de ca-tòlics a tot el món.

La lliçó és clara: el poder –elpolític i qualsevol altre– aconse-gueix la seva màxima eficàcia quanés capaç de fer-se invisible naturalit-zant els seus mecanismes de domi-nació. Una lliçó que és molt oportu-na per reflexionar sobre l’actual de-bat a propòsit de l’ocupació de l’es-pai públic i la reacció agressivacontra els llaços i senyals grocs perpart de l’espanyolisme més arrauxat,empès i legitimat pel PP i sobretot Ciuta-dans. Vegem-ho.

L’espai públic sempre està ocupat persimbologia política directa i indirecta.Passa, però, que mentre es tracta d’unaocupació institucionalitzada –el PP i Csen dirien “constitucional”– aquesta pre-sència s’arriba a fer invisible. Com tam-bé ho era la simbologia franquista, percert, encara inapreciable per a segonsqui. Ho veiem als estadis de futbol, onno es percep que les banderes espanyo-les en un mundial polititzin l’esport, pe-rò sí que ho provoquen les estelades enuna final de copa. O ho demostra que noes consideri polititzar l’espai públic –“detothom”, com solen dir– fer onejar unabandera espanyola al balcó d’un ajunta-ment, però sí que ho sigui posar-hi unapancarta exigint la llibertat dels presospolítics. O que no sigui polititzar unacommemoració pública si s’hi presentael rei, però sí que ho és xiular-lo.

De manera que el conflicte per la pre-sència de llaços i senyals grocs no és re-

“Q

sultat de l’ocupació unilateral d’un espaisuposadament neutral. Bé l’ocupen tam-bé els mateixos de Cs amb les seves car-pes de propaganda, els autobusos deHazte Oír o tota mena de moviments so-lidaris i reivindicatius. No: la confronta-ció, la causa la presència d’uns llaçosgrocs, aparentment innocents, però quedesemmascaren l’única ocupació legíti-ma: l’autonòmica. Per dir-ho en els ter-mes de l’anàlisi del professor Albert No-guera de la Universitat de València –“Lamajoria social i la implementació de laRepública: carta oberta a ERC i el PDe-CAT”, publicat a Jornada–: el groc “pro-blematitza l’autonomisme”, i amb la sevapresència s’apropia d’una part de la rea-litat política fins ara dominada monopo-lísticament per l’Estat.

Tanmateix, des del meu punt de vista,seria un error acabar focalitzant el com-bat sobiranista en aquesta guerra desímbols. En primer lloc perquè la con-

frontació de símbols és fàcilment mani-pulable per l’adversari, sobretot si acabaaconseguint el que busca: violència. Ensegon lloc, perquè desvia l’atenció d’allòpel qual havia nascut i produeix un es-gotament de forces que caldria guardarper a objectius més eficaços i pròxims.Finalment, perquè és un mecanisme re-actiu que, paradoxalment, pel fet de sertan explícit, dificulta l’eficaç invisibilit-zació de la nova realitat republicana ques’està construint i, per tant, desvetllatanta adhesió com rebuig. Ras i curt: labatalla del groc ja està guanyada. Ara caldeixar sense arguments la utilitzacióque en fa l’adversari. I ja és hora de pro-posar un altre front d’apropiació de larealitat política. En definitiva, ara s’ha decréixer naturalitzant els espais que jas’han conquerit amb una no-conscièn-cia nacional republicana, menys explí-cita i més donada per descomptat. I peraixò, més sòlida.

Salvador Cardús Sociòleg i periodista @salvadorcardus

✏PE

P D

UIX

AN

S

S’ha de créixernaturalitzant elsespais que jas’han conquerit

Ras i curtEls presos polítics saben que no tindran un judici just, perquè la instrucció ja no ho ha estat. Tot i així,demostraran que són innocents. Però quines seran les accions polítiques i ciutadanes durant el judici?Cal coordinar aquesta estratègia. Ens hi juguem molt més que la seva dignitat.

MAGDA GREGORI @MagdaGregori



“‹Bueno›, ‹pues› molt bé, ‹pues adiós›”A FONS

ueno, pues molt bé, puesadiós.” D’aquells dies dedol, abatiment i tensió

d’ara ja fa un any; la resposta bi-lingüe del major dels Mossosd’Esquadra Josep Lluís Traperoens va arrencar a molts un amplisomriure. Cansat per la gestiód’una gran crisi com és unatemptat terrorista, Trapero vaesclatar quan un periodista vaabandonar una roda de premsaperquè, a les preguntes formula-des en català, se les responia encatalà (ja se sap que els catalansparlem català per fotre i no pasper entendre’ns...). Tot i la con-tundència i condescendènciaamb què va contestar verbal-ment, els seus gestos eren de re-signació i incredulitat.

Primer va pregar al seu interlo-cutor que l’escoltés (ajuntant lesmans en senyal de súplica) i des-prés, veient la reacció gens pro-fessional d’aquest, va resignar-sea justificar-se amb algú que novolia rebre informació sobre lacèl·lula gihadista sinó polemitzarsobre un conflicte lingüístic in-existent (arronsant les espatlles, mostrantels palmells de la mà i dirigint la seva mira-da cap al conseller Quim Forn perquè po-sés ordre en un assumpte que ja no era tèc-nic, sinó polític).

A causa del 17-A, feia ja quatre dies queel major dels Mossos havia captivat moltsciutadans que en aquell moment tan deli-cat i difícil per a tot un país sencer el quemenys necessitàvem eren missatges buitsi/o dramàtics. Gràcies a una majestuosaserenitat i un fantàstic autocontrol escènic,Trapero es va convertir en un heroi: no tantper la seva força com per la seva fermesadavant la tragèdia. Òbviament, aquestagraïment va ser extensiu a tots els cossosde seguretat i emergències, però el seuprotagonisme públic va fer que el seu ca-risma sobresortís, fins i tot, arribant a ferombra als principals líders i responsablespolítics.

Així com augmentava la seva populari-tat, la frase es va convertir en trending topicmundial i es va plasmar en samarretes,també creixia per part de la caverna me-diàtica el rebuig cap al personatge. I arribat

“B

l’1 d’octubre, n’hi havia molts que ja li te-nien mania...

Trapero és un xulito noble. I, a aquests, ose’ls estima o se’ls enveja. Però mai se’lsperdona. Poc s’ha parlat de la seva valen-tia, encara que absolutament perjudicialper al seu cas, de presentar-se per primercop a declarar davant de la jutgessa ambl’uniforme de major. Assumint totes lesresponsabilitats i conseqüències com a capdel cos, sense amagar-se de res ni de nin-gú. Els seus advocats van haver de supli-car-li que en les pròximes cites davant lallei optés pel vestit de civil. Perquè la justí-cia estarà cega, però no és cega. Però mal-grat la corbata, Trapero continuava sentmosso d’esquadra i a cada passa ensopega-va amb la porra lligada al cintó.

També es va comentar molt que en unade les seves visites a l’Audiencia Nacionalho fes sense la seva característica barba. Labarba, considerada durant molts anys comuna prova de satanisme, és el principalmaquillatge masculí i deslliurar-se’n potimplicar un renaixement, tornar a la inno-cència. Però lluny de deixar-nos endur per

una premeditada estratègia juridicoestèti-ca, només cal repassar la trajectòria estilís-tica de Trapero per adonar-se que abans deser famós ja passava per temporades ambmés o menys pèl facial.

Trapero serà finalment jutjat per un de-licte d’organització criminal i dos de sedi-ció, un pels fets del 20 i el 21 de setembre aBarcelona, durant els registres de l’opera-ció Anubis, i un altre per la “votació il·le-gal”. Vist com funciona la justícia espanyo-la, i més en el cas català, l’oracle no semblagens optimista per al major Trapero. I, nosé per què, el “bueno, pues molt bé, puesadiós” se’m presenta darrerament comuna versió moderna del “condemneu-me,no m’importa, la història m’absoldrà”.

Trapero manté el seu rictus seriós peròserè fins i tot quan la sensibilitat el porta ainterpretar Paraules d’amor a Cadaquésabraçat a una guitarra espanyola i amb unacamisa hawaiana. Trapero no espera pasres de ningú, només d’ell mateix. I quanfuig de reconeixements i sembla caure enl’oblit mediàtic, molts valorem més quemai la seva dignitat i discreció escènica.

Patrycia Centeno Periodista @PoliticayModa

Trapero, en una roda de premsa després dels atemptats ✏EFE

“Poc s’ha parlatde la sevavalentia depresentar-sea declarar ambl’uniformede major

Ras i curtA la costa, contemplant com se la xalen aquests energúmens que piloten motos aquàtiques, llanxes iembarcacions vàries de motor, se m’acut que es podria establir una relació d’inversa proporcionalitat entrela potència d’aquests trastos i el nivell de desenvolupament dels homínids que s’hi enfilen.

ORIOL PONSATÍ-MURLÀ @OPonsatiMurla



Felip també es vol ‘independitzar’El nostre aimat rei, Felip VI,no només es va separant a poc

a poc de Catalunya –tenim pressa,ja ho sabem, però donem-litemps–, sinó que també tindriaun pacte escrit amb la reina Letí-cia per divorciar-se’n exactamentel 2024 quan la princesa Elionorfaci 18 anys. Serà abans la seva in-dependència o la nostra?

Segons ha publicat aquesta set-mana el setmanari portuguès No-va Gente, que és com el Lecturasd’allà però sense l’amenaça de lacensura hispànica, el rei i els seuspares –Joan Carles i Sofia– hanquedat més farts de la reina queel Barça d’André Gomes. I és quea qui se li acut casar-se amb unaperiodista? És una professió tandenigrada que fins i tot aquestcronista l’ha acabat practicant.

◗ Entre les coses que han passatúltimament i que abonen la tesidel divorci pactat, hi ha el fet queLetícia va marxar abans d’hora deMallorca i que no fa pas gaire unmitjà alemany també va publicarsense manies que la separació erauna fet. La periodista Pilar Eyre,que coneix les entranyes de LaZarzuela, creu que la societat es-panyola ara acceptaria amb “nor-malitat un rei divorciat”. Joan Car-les fins i tot li hauria deixat anar un“Felip, cony, divorcia’t”, que algundigital ha recollit sense manies.

La societat catalana, que en l’úl-tim CEO va suspendre la monar-quia amb menys d’un 2 –rècordmundial–, també acceptaria ambnormalitat un rei divorciat, sempreque fos el del país de baix, no elnostre. Que quedi clar.

Els somriures de la família reial són només de cara a la galeria ✏EFE

◗ No és que aquesta secció vulgui fer, per gremialisme, una defensaespecífica de Letícia. En aquest sentit les seves visites al cirurgià decapçalera no l’ajuden a tenir el nostre favor, però si el seu distancia-ment de la família, com diuen, és perquè no suporta les infantes niUrdangarin, quin un aquest, té el nostre humil suport.

Enemiga de tots

A Portugal apunteni disparen: Felip VIté un acordamb Letícia perdivorciar-se’n el2024, quan Elionortingui 18 anys

LA MONARQUIA Lluís Simon [email protected]

“‹The Spanish king isnot welcome in theCatalan Countries›”

El rei finalment va assistir ahir a l’ho-menatge a les víctimes de l’atemptat

del 17 d’agost a Barcelona. Catalunya, ésclar, no el va rebreamb els braçosoberts més enllà delsnostàlgics de l’Espa-nya monàrquica,que sovint són elsmateixos que es po-saven de genolls da-vant dels seus prede-cessors en el càrrecde cap d’estat. Lespancartes en anglèsa la plaça Catalunya recordant-li, tant aell com a la comunitat internacional, queno és benvingut a Barcelona serviran,teòricament, perquè vagi reflexionant so-bre si ha de tornar o no.

◗

Que al rei emèrit li agraden les corri-das, expressió castellana amb més

d’un sentit, no és cap secret. De fet, ho vaexplicar ell mateix aquesta setmana quanun periodista va aconseguir parlar ambell uns instants a la plaça de toros de SanSebastià, ciutat que celebra la seva Set-mana Gran. “Bé, m’agrada molt anar alsllocs on hi ha bones corridas i tambébons toreros.” Joan Carles no estava sol.L’acompanyava la infanta Elena, que enels últims temps acompanya el rei emèriten molts actes socials.

◗

Les ‘corridas’ de JoanCarles amb la seva filla

Ras i curtQuan hi ha un xoc de trens, el primer que cal fer és alliberar les víctimes que han quedat atrapades entre elsbarrots, eliminar tota la ferralla de la via i restablir les comunicacions. Aquesta operació és la més lògica i ésurgent. Després ja discutirem qui, com i per què.

ADA CASTELLS @AdaCastells



1760

07-1

1919

27Q



La premsa que atia(va) el catalanismeL’acudit que reproduïm va apa-rèixer publicat el 14 d’octubre

de 1899 a La Campana de Gràcia,una de les capçaleres satíriques demés tradició al nostre país. El dibui-xant contrastava dues etapes del ca-talanisme, les primeres espurnes ila situació de 1899, amb un catala-nisme en fase d’expansió, i atribuïabona part dels mèrits d’aquest crei-xement a la premsa de Madrid. Alcostat de l’acudit, s’hi reproduïenels següents rodolins, titulats Ma-

nual del perfecte català: “Tot lo quesurt de Madrid / ho has de tenir perben dit. / Les lleis no vulguis dictar-les; / lo que has de fer és acatar-les./ Tu només t’has de cuidar / que depagar i treballar.” En la mateixa pu-blicació, a més a més, apareixia unarticle dedicat a Catalunya i els ro-tatius de Madrid que començavad’aquesta manera: “Els periòdics demayor circulación i en primer termeEl Imparcial fa ja algun temps quehan pres de tema la terra catalana,amb la particularitat que no s’ocu-pen de nosaltres sense desbarrar dela manera més llastimosa. General-ment per tot arreu veuen ombres iamenaces: fins i tot els seus dits elshi antoixan separatistes i no sabenreprimir certes histèriques alar-mes.” El redactor, que signava amb

◗

L’ACUDIT HISTÒRIC

les inicials de P.K., qualificava lescampanyes de la premsa de Madridde contraproduents, bàsicamentper dos motius: primerament, “per-què difonen per tota la nació no-cions a tota llum falses respecte al’estat actual de Catalunya i les se-

ves aspiracions polítiques i econò-miques”, i, en segon lloc, perquè“estan fent el joc del que més ellsodien i menyspreen: el joc del cata-lanisme”. Passen els anys i canvienels actors, però les inèrcies i les dè-ries són les mateixes.

Acudit publicat a la pàgina 3 delnúmero extraordinari de La Cam-pana de Gràcia del 14 d’octubrede 1899 ✏BIBLIOTECA DE

CATALUNYA / ARCA

“La majoria de l’opinió cata-lana no combrega amb elscenacles dels escriptorsanomenats catalanistes, queesperen ser grans empetitintla seva pàtria”

“La petició que es restauril’antic regionalisme es potentendre que encobreix eldesig de la superioritat i delprivilegi, el germen dels ex-clusivismes i les opressions”

“Aquell canonge [Torras i Ba-ges] és un home sinistre, mi-santrop. [...] El seu odi a Es-panya [...] no té límits. N’hiha prou dient que no vol par-lar castellà ni des del púlpit”

L’HEMEROTECA Pere Bosch i Cuenca [email protected]

Ras i curtZeus va castigar Sísif a pujar un gran roc a dalt d’un turó, però cada cop que arribava a dalt el roc rodolavaavall, i es repetia sempre el mateix moviment. Els catalans no ens podem condemnar a pujar cop rere copel roc del referèndum pactat quan ja en sabem el resultat. No caiguem en l’absurd.

BIEL FIGUERAS @rincewindcat


DOSSIER


Juliol de 1936. Miquel Albareda, empresari barceloní aficionat al’esport i a la fotografia, viatja a Alemanya per assistir a la inauguraciódels Jocs Olímpics de Berlín. Quan és allí, comença la Guerra Civil aEspanya. Poc després, mentre a Catalunya els anarquistes l’esperenper matar-lo, els nazis l’empresonen per roig durant dos mesos.D’aquella experiència en sorgeix un reportatge fotogràfic i un diaricolpidor sobre el seu pas per les presons de Hitler, inèdits fins avui.

El pòdium amb el peve-ter dels Jocs acabatd’encendre, a l’estadiolímpic de Berlín. Unaimatge inèdita, com totesles que il·lustren aquestreportatge, que el catalàMiquel Albareda aconse-gueix fer deixant la sevalocalitat a l’estadi per si-tuar-se discretament alcor de l’escenografiaolímpica preparada pelsnazis. Un angle de visióexcepcional que aportauna visió inhabituald’aquest esdeveniment.✏ MIQUEL ALBAREDA

Des del’escenari


Imatges des delseient. Excepte laimatge captada re-re el peveter queobre aquest repor-tatge, la resta deles instantànies fe-tes per Albareda espot deduir que vanser realitzades desde la seva localitata l’estadi, ja quecomparteixen unmateix punt de vi-sió, amb diferentsangles, en diversosmoments de la ceri-mònia. En aquestafoto, la multitudenfervorida fa lasalutació nazi.✏MIQUEL ALBAREDA

Berlín, a la primeria del juliol de1936. El nazisme viu el seu apo-

geu amb els últims preparatius d’unsJocs Olímpics amb què els jerarquesalemanys, amb Hitler al capdavantcom a líder messiànic, volen enlluer-nar el món. Paral·lelament, a Catalu-nya i a l’Espanya republicana es viuuna calma tensa amb una creixent re-mor de sabres encara inconcreta. Ésen aquest context que el barceloníMiquel Albareda, membre d’una im-portant nissaga hotelera de la ciutat,fotògraf amateur i gran aficionat al’esport, viatja al país germànic. Lesseves esmentades aficions li fan apro-fitar l’ocasió per assistir a la inaugura-ció dels Jocs: li ofereixen la possibili-tat d’acompanyar, com a traductor, ladelegació espanyola al VI CongrésMundial d’Avicultura, celebrat a Leip-zig entre el 24 de juliol i el 2 d’agost de1936. L’11 de juliol surt de Barcelona.El programa inclou visites a Dresden iBerlín i, com a colofó, l’assistència ala inauguració a l’estadi olímpic berli-nès. L’1 d’agost, doncs, Miquel Alba-reda és en aquest escenari, armatamb una càmera Leica, per presen-ciar la inauguració de l’XI Olimpíada.

Uns dies abans, a la República Es-panyola ha començat la guerra. A Ca-talunya, la guerra i la revolució. Lesnotícies que arriben de Barcelona liaconsellen no tornar al país. “La vagad’hoteleria del maig de 1936 em vaindisposar amb el sindicat i la Fosig[Federació Obrera Sindical de la In-dústria Gastronòmica]”, explicaràmés tard ell mateix en les seves me-mòries. El que no sap aquell primerd’agost, mentre realitza a l’estadiolímpic berlinès un exhaustiu repor-tatge gràfic fins avui inèdit, és que fu-gint de les patrulles anarquistes aca-

◗

barà a les presons de Hitler. I tampoces pot pensar que per tancar-lo l’acu-saran precisament de roig.

FOTOGRAFIA I DIETARIL’aventura alemanya de Miquel Alba-reda ha deixat no només un extraor-dinari document gràfic sobre la ceri-mònia d’inauguració olímpica berli-nesa, formada per una desena de pla-ques, sinó també un valuós dietari depresó. Fotografies i textos, conservatsper la seva família, han restat inèditsfins avui, quan veuen la llum enaquest dossier.

Tot i que el nazisme viu en un estatd’eufòria olímpic, aquest català de 30anys no s’hi sent especialment ame-naçat. I, menys, tenint en compte quea casa seva l’espera una amenaça an-arquista certa. Acabats els Jocs passa-rà un mes i mig a Suïssa visitant co-neguts i amics de la família. Tanma-teix, l’oferiment general que fan lesautoritats alemanyes de concedir alsespanyols que circulen per Europal’estatus de refugiat el farà creuar lafrontera i retornar al país germànic el15 de setembre. Un oferiment que es-devindrà una trampa. Acusat, segonsrelata ell mateix, de “simpatitzar ambel govern roig d’Espanya i propagar elcomunisme entre els refugiats d’Es-panya que es troben en el Reich”, ésdetingut el 14 de gener de 1937 i re-clòs a la presó política del Palau Wit-telsbach, a Munic. Sense advocat nijudici, incansablement intenta reba-tre les acusacions, exposant que aBarcelona és buscat per les patrulles ique si no arriba a ser a Alemanya el18 de juliol “ara ja no existiria”, segonsrelata. “Una bala va travessar la pri-mera nit el matalàs del meu llit, i, persi m’hagués salvat d’aquesta, al capde pocs dies van venir a buscar-meper matar-me, com amb tants d’altreshan fet”, afegeix en el seu diari. Mi-

✎GEMMA DOMÈNECH Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural Empresari aficionat a

l’esport i a la fotografia,va a Alemanya com atraductor d’un congrés perpoder assistir als Jocs”

Mentre els anarquistesl’esperen a Barcelonaper matar-lo, els nazisl’empresonen acusatd’activisme roig”


DOSSIER BERLÍN 1936


quel Albareda és l’exemple d’un detants casos de catalans que, per la se-va adscripció social (estava al capda-vant de l’Hotel Bristol del Portal del’Àngel des de la mort del seu pare),més que per la seva significació polí-tica, esdevenen objectiu dels incon-

trolats a l’inici de la Guerra Civil. L’ab-surd captiveri a Alemanya l’acabaràportant a les presons franquistes a laCorunya, transferit des de Berlín ambun grup de republicans catalans i es-panyols. D’allí només s’en pot sortirmort, o intentant evadir-se, o allis-

tant-se a l’exèrcit franquista. Desprésd’una estada al penal de la Corunya,optarà per la tercera opció.

Acabada la guerra, retorna a la ges-tió del seu hotel, però no pas com unsimple ciutadà integrat al règim. Du-rant la Segona Guerra Mundial, el seu

establiment, el Bristol, serveix d’ama-gatall a desenes de jueus que fugende l’horror nazi que el mateix Albare-da havia tastat fugaçment anys abans.

És aquesta experiència a les pre-sons de Hitler la que veu la llum perprimera vegada aquí.




Miquel Albareda i Campmanyva néixer a Palma l’any 1906,de progenitors catalans. Tresanys abans, el seu pare, l’ho-teler barceloní Antoni Albare-da, associat amb Joan Pal-mer Miralles, hi havia inaugu-rat el Gran Hotel de Palmaprojectat per Domènech iMuntaner. La fallida del pro-jecte va fer retornar la famíliaa Barcelona per centrar-se enels dos coneguts hotels quehi regentaven, avui desapare-guts: el Continental i el Bristol.Miquel Albareda va créixer enla Barcelona cosmopolitadels anys vint. Amant de l’es-port i l’excursionisme, vapracticar vela, tennis i esquí iva ser, des de 1926, membredel Centre Excursionista deCatalunya. L’any 1933 el Cen-tre li va publicar Nocions

d’esquí, considerat el primermanual d’aquest esport encatalà. Fotògraf i amant del’art, un any abans havia parti-cipat en la fundació del movi-ment renovador de l’art Amicsde l’Art Nou. Com es veu enaquest reportatge, el viatgede feina a Alemanya l’any1936 va acabar amb setzemesos de presó, primer aAlemanya i després a la Co-runya. Acabada la guerra vatornar a Barcelona i va conti-nuar al capdavant de l’HotelBristol, que va regentar fins ala seva mort, l’any 1965. A laimatge, una instantània d’Al-bareda a la presó de la Coru-nya feta per un company ambla seva pròpia Leica.

L’hotelerintrèpid

té lloc cada 15 dies i, tot i que tenia elmenjar a la boca, no l’he volgut per-dre. Junts amb dos de la cel·la n. 13,hem baixat al soterrani, ens hem des-pullat tots quatre i ens hem dutxat ca-lent i fred. Això m’ha fet bé pels ner-vis i l’ensabonada pel cos.”

22 de gener de 1937

“Avui a les quatre m’han portat uncompany, un paleta. Ara se l’han en-dut a declarar i puc escriure tran-quil·lament, primer no callava. Sel’acusa d’haver comprat un diari pro-hibit l’any 1934. L’home diu que d’en-çà el moviment que no s’ha emboli-cat en res més i està tranquil. Té donai canalla i diu que en aquestes condi-cions no es pot permetre tenir idees.”

24 de gener de 1937

“Com que veig que els menús es repe-teixen més o menys, vull anotar tam-bé el que menjo. Desdejuni: cafè ambllet i sucre i un tros de pa negre, comuna llesca doble. Aquest pa té gust decomí i és molt bo. Atapeït, la molla re-sulta difícil de digerir, per això enguardo i menjo sempre el del dia an-terior. Dinar: la mateixa ració de panegre i dilluns: sopa de betes sevilla-nes, color marró clar. Dimarts: sopaamb mongetes seques, rodones. Di-mecres: sopa amb dues mandongui-lles de pa amassat. Dijous: sopa d’ar-ròs amb trossets de carn, espès. Di-vendres: macarrons i col àcida. Dis-sabte: puré de pèsols (o de llenties) ibotifarra que hi neda. Diumenge: ar-ròs amb trossets de carn (infecte!).Sopar: una sopa clara, variada i lacorresponent ració de pa. Tot plegat,si bé no deu alimentar gaire, atipa.”

27 de gener de 1937

“Avui m’explicava en Wacker (el com-pany de cel·la) que junt amb ell va ve-

a algú de llegir-lo, si és que mai algús’interessa per les coses que a mim’hagin pogut passar.”

18 de gener de 1937

“11.50 h. No vull deixar d’escriure unxic cada dia: així, imposant-me un xicde mètode en la manera de passar eltemps, passarà millor. Acabo de feruna partida d’escacs amb mi mateixque he perdut. És a dir, el color que

volia ser jo, ha perdut. No hi fa res,també s’ha de saber perdre, inclúscontra un mateix.”

20 de gener de 1937

“12.40 p. m. Avui és el primer dia,d’ençà que soc aquí, que fa sol. Per-què aquesta cel·la està orientada alnord i no hi toca. Però me’n puc ado-nar mirant els edificis, per un anglede la finestra. Amb tot, el meu humorno és pas millor que els altres dies apesar que el temps influeix molt so-bre mi. I és que em sap més greu es-tar engarjolat quan a fora fa bo. Comem sap greu veure anunciats en eldiari els balls de carnaval.”

“En havent dinat, feia poca estona,ens han vingut a buscar per anar a ladutxa. És un esdeveniment que sols

Durant setze mesos de presó Mi-quel Albareda anota regularment

els pensaments i les experiències queviu als diferents presidis on el porten.S’hi veu retratada una persona que,com a empresari que ha estat fustigatpels anarquistes a Barcelona, trobainjust el seu captiveri perquè no esconsidera ni de bon tros el roig queels nazis creuen que és només pel fetque tampoc no combrega amb el na-zisme. Són dues llibretes manuscritesque titula Tagebuch eines politischengefangenen (Diari d’un presoner polí-tic), de les quals a continuació publi-quem un petit extracte només ambles correccions sintàctiques i ortogrà-fiques mínimes.

16 de gener de 1937

“Munic, cel·la 12. Fa mitja hora quen’han tret, per deixar-lo en llibertat,el meu company de cel·la, un tal Emi-

li Aram i, en quedar sol entre aques-tes quatre parets, he pensat que elmillor que puc fer és començar unpetit diari de les meves impressions.Potser el dia de demà em plaurà re-llegir-lo i recordar aquests temps delmeu empresonament. Potser plaurà

◗

Reflexionsa la presó

HIGIENE“En havent dinat,feia poca estona,ens han vingut abuscar per anara la dutxa. És unesdeveniment quesols té lloc cada15 dies”

COMPANYS DE CEL·LA“M’han portatun company, unpaleta. Té dona icanalla i diu queen aquestescondicions no espot permetre teniridees”

DACHAU“El company deDachau no volexplicar gaire.M’ha de bastarsaber queprefereix un anyde presó a tresmesos a Dachau”

✎ GEMMA DOMÈNECH Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural




nir en el tren cel·lular un alemanyprocedent d’Àustria que portaven aDachau, al camp de concentració,per haver fet propaganda comunistaen aquell país. És a dir que l’expulsa-ven, entregant-lo precisament a lesautoritats alemanyes. A veure si aquíes proposen fer una cosa semblantamb mi. Em sabria greu entrar a l’Es-panya blanca [franquista] per la portapetita!”

30 de gener de 1937

“2.10 tarda. Fa la sensació que esticvivint una hora històrica: Hitler fa elseu anunciat discurs per ràdio; da-vant del Reichstag para el Führer des-prés dels quatre anys que va demanarde temps perquè el deixessin fer. Val adir que ha fet i ha aconseguit el fi quees proposava. Dels mitjans, val mésque no en parlem, però em fa l’efecteque als alemanys, o a la major part al-menys, els importen poc els mitjans, iestan contents del fi que Hitler ha ob-tingut. Hitler ha salvat Alemanya, queanava pel camí del que està passant aEspanya i per això sol ja li poden es-tar reconeguts, fins potser se li podenadmetre els mitjans, que deu havercregut necessaris. La història ens diràon durà Alemanya. Però jo no m’heproposat parlar de política en aques-tes planes, començant per no ser lameva situació de presoner dit políticla més adequada; a més, puc estar in-fluenciat per aquesta circumstància.Des de Suïssa ho podria jutjar millor.El fet és que he demanat al guardià sipodia sentir el discurs i m’ha contes-tat que ells tampoc tenien altaveu.Des d’una finestra del mateix edifici,que dona al pati, se sentia un xic i enWacker i jo hem desmuntat la partsuperior de la finestra, i, asseguts so-bre les lliteres plegades, l’hem escol-tat, i s’entenia. Ho hem aprofitat perrespirar aire pur, que aquí dins no ar-riba. Ara tornem a estar a baix, i tot

continua banyat en tranquil·litat. Enmonòtona i avorrida espera.”

4 de febrer de 1937

“10.20 h. Estic sol a la cel·la, però solsper una estona, perquè en Wacker haanat a fer-se afaitar. Jo no ho he fet fer,perquè vull veure quina cara arribo afer, amb el temps que em tindranaquí. En vull una fotografia, com a re-cord. Així mateix, vull que salti a lavista, si haig de parlar amb algú, eltemps que fa que soc aquí i la caraque faig per culpa d’això. No sé si ésbo o contraproduent, però he co-mençat així i continuo.”

5 de febrer de 1937

“2.15 h. A les dues s’han endut enWacker, el meu company de cel·lanúmero 3, que avui justament fa 15dies que havia vingut. Junt amb sismés ha pujat a l’automòbil cel·lular,amb petits compartiments indivi-

duals amb seient (m’ho havia explicatell mateix perquè hi havia vingut del’estació), pintat de negre amb el sos-tre blanc, amb destinació seguramental camp de concentració de Dachau(perquè he sentit com una minyonaho preguntava al xofer). Feia pena,amb el seu paquet sense lligar –no liha donat cordill, aquí estan prohi-bits– ha estat el primer a pujar. Ell as-segura que després del moviment noha comprat cap més paper comunis-ta, però ho dubto un xic. Ho repetia irepetia, com si volgués convèncer-sea si mateix o que el sentíssim si escol-tàvem. S’emparava en les paraules delFührer que el d’abans ja està perdo-nat i, ara, vida nova en el 3r Reich.Tant pot ser que els hagi castigat perhaver pertangut a la KPD, partit co-munista alemany, abans dels movi-ments nacionalsocialistes. Pobre ho-me, trigarà a veure els seus coloms!”

“2.55 h. Ha tornat el cotxe de la po-

HITLER“Ha aconseguit elque volia. Delsmitjans val mésque no en parlem,però em fa l’efecteque als alemanysels importen pocels mitjans”

ELS CAMPS“El company n. 4porta el cap pelati ve de Dachau,del camp deconcentració. Estàflac i ha devorat lasopa de llenties”

Un diari conservat. El diari que va escriure Miquel Albareda a les pre-sons nazis i que després va continuar a les franquistes ha estat conser-vat durant tots aquests anys per la seva família. En aquestes imatges enpodem veure dos dels fulls.



11 de febrer de 1937

“El meu nou company, el bibelforse-her (explorador de la Bíblia), és moltquiet i gens desagradable. Resa i lle-geix salms, que també em fa llegir ami. Es diu Allois Koller, té 53 anys i ésun treballador senzill. Però és bo iaguanta amb resignació el seu capti-veri, que fa –avui– un mes que dura ique ell creu que pot durar fins a unany. Sols perquè és pacifista. Diu quel’actual govern els jutja enemics del’Estat i els atribueix tendències co-munistes. Ell pertany als apolítics isols creu i segueix «la veu de Déu», laBíblia. Per això no diu «heil», perquède «sant» sols ho és Déu.”


“4.30 p. m. Ja quasi no es pot llegir defosc. I això que el dia s’allarga notò-riament. A fora neva. Tot avui que hofa, però mullat. Ara pren i cau engrans flocs. I ja es pot dir que ha pas-sat un altre dia: d’aquí a un quart ensportaran el sopar. Ara passa una for-mació que canta a l’uníson. Tot sovintaixò o música. Les formacions (SA,SS, exèrcit, HJ, BDM, etc.) agradenmolt als alemanys i més als del 3r Re-ich. Per a mi, sols tenen el perill deportar-los el dia de demà a una altraguerra. Juguen amb foc i s’exposen acremar-se.”


“La veritat és que no hi ha manera desortir legalment d’Alemanya que nosigui per anar a combatre amb elsblancs [franquistes]. I que això ja eraa la tardor, també és un fet. Amb quindret es priva de llibertat un estranger?Quin qualificatiu es pot donar aaquesta manera d’obrar envers refu-

licia. Els deu haver dut solament al’estació, i d’allí, amb el mateix trenamb què va venir fa dos divendres.Ara sí que veig que Dachau és la des-tinació.”

6 de febrer de 1937

“Cap a la una m’han portat un home,el company n. 4. Porta el cap pelat ive de Dachau, del camp de concen-tració. Està flac i ha devorat la sopa dellenties amb botifarra nedant. Des-prés encara el pa a la sopa i en 5 mi-nuts ha estat llest. Diu que allí passagana, pel que treballa. M’ha explicatquatre coses que sempre són interes-sants de saber: hi ha unes 2.000 per-sones preses. Dormen en barraquesgrans en nombre d’una cinquantenaen cada una. Treballen vuit hores imitja diàries, tenen cantina, però solshi poden prendre cafè, res de cervesani alcohol. Això els que tenen diners.Ell, no. Els que poden, estan autorit-zats a rebre 15 marcs a la setmana,però no paquets. Poden comprar crui coure-s’ho ells. Diu que donen mésbon menjar que no pas aquí, peròcom que treballen molt, ell passa ga-na. De cartes, poden escriure’n i re-bre’n, però sols a una adreça; si volencanviar de persona amb qui corres-pondre, ho poden sol·licitar. Resultaque sols una postal cada 15 dies. Diuque hi ha gent que fa quatre anys quehi és i menys de tres mesos no s’hi es-tà ningú. El curiós és que hi ha gentque ha comparegut al jutjat, ha estatcondemnada i, en acabar la condem-na en una presó o presidi, ha estat re-tornada al camp de concentració.D’altres que han estat absolts i aixímateix retornats allí. Es veu que unacosa és el jutjat i una altra la policiapolítica que els jutja incompatiblesde viure en llibertat. Ell mateix estàdetingut d’ençà de l’octubre per haverfaltat al paràgraf 175 (homosexual)l’any 1934.”

8 de febrer de 1937

“Tot continua igual a la cel·la. En Bir-ker (el company) dormita o calla, elque no és cap mal. No ens tenim grancosa a dir. De Dachau no vol explicargaire –que a mi m’interessaria– per-què està prohibit. M’ha de bastar sa-ber que prefereix un any de presó atres mesos allí.”

“M’entretinc escrivint cartes llar-gues que no tiro per no amoïnar lacensura: ho faré quant surti, si me lesdeixen. Hi dic coses que, sense ser resde mal, des d’aquí no està permès dir.”

PREMONICIÓ“Una formaciópassa cantant.Les formacions(SA, SS, etc.)agraden molt alsalemanys. Per ami, sols tenen elperill de portar-losel dia de demà auna altra guerra”

Del quarter de la Gestapo a Berlín,Miquel Albareda és conduït a l’avuidesapareguda estació de Lehrte perpujar a un tren amb destinació a Bre-men. Al port de Bremen és embarcatrumb a la Corunya, on arribarà cincdies després per ingressar al penalprovincial. No farà sol aquesta tra-vessia. A Prinz Albrecht Strasse, elquarter de la Gestapo, s’hi ha trobatels catalans Ricard Boadella, JaumeGascón i Jordi Tell; el càntabre JoséLuis García Obregón, i el madrilenyd’origen alemany Carlos Auernhei-mer. Tots cinc han estat detinguts aAlemanya i són traslladats a Espa-nya per ser lliurats a Franco. MiquelAlbareda no anota res al seu dietaridurant la travessia, però immortalitzael moment amb la seva Leica: es re-traten a la coberta del vaixell detransport de material militar Hermes.

Dels companys de viatge, Albare-da només coneixia el barceloní JordiTell, a qui havia retrobat ja diesabans a la presó berlinesa: “Una co-sa agradable m’ha passat aquí aBerlín i ha estat trobar, un dia queanava a prendre una dutxa, en JordiTell.” Tell estava empresonat a Ale-xanderplatz des del gener. Boadellai Gascón, des del mateix març. Totstres, detinguts per la seva participa-ció en la presa de l’ambaixada espa-nyola de Berlín després de la insur-recció del 18 de juliol. La seva ac-tuació, la descriu acuradament elcorresponsal a París del diari La Hu-manitat dos anys més tard en unapeça dedicada a Jordi Tell: “A l’edifi-ci de la mateixa [ambaixada] va in-tervenir [Tell] amb altres catalans[Xammar, Boadella i Gascón] que estrobaven a Berlín i de manera forçaviolenta contra els qui es resistien al’ambaixada a reconèixer el governde la República i volien posar-se alcostat dels feixistes.” El contracop,organitzat per l’agregat de premsade l’ambaixada, el mític periodistaEugeni Xammar, es va resoldre ambl’expulsió del fins aleshores ambai-xador Francisco Agramonte i el no-menament de Josep Rovira Armen-gol, fidel a la República, tot i quel’alegria dels revoltats va durar pocsmesos.

Extradit a l’Espanyafranquista amb cinccompanys més

Al vaixell de retorn. Enaquesta imatge, conser-vada amb totes les queva fer Albareda a Berlín,es pot veure el mateixprotagonista amb elsseus companys de cap-tiveri, durant el viatgedes de les presons nazisfins a les franquistes.Tots sobreviuran. D’es-querra a dreta: MiquelAlbareda, l’arquitecteJordi Tell, el violoncel-lista Ricard Boadella,l’advocat José Luis Gar-cía Obregón, CarlosAuernheimer i el perio-dista Jaume Gascón.




del Wittelsbacher Palais a Munic, finsavui no he pogut escriure i ara ho faigamb un llapis d’un centímetre i solstinc un full de paper. Però no vull dei-xar d’anotar el que ha succeït enaquest temps, per si algun dia puc re-llegir aquest diari.”

25 de març de 1937

“El pitjor que he viscut és el transportde Munic a Berlín, sobretot fins aLeipzig, en un cotxe vell, brut, repar-tits en caixons d’un metre quadrat onhi havia un banc per a dues personesi un tros de tauleta. En aquest espai hifiquen fins a quatre persones. I el va-gó aquest el fan anar en ziga-zaguespel país per entregar i recollir presosen el nombre més gran possible d’es-tacions. [...] Aquí a Berlín em van ficaren una cel·la on vam dormir 30 ho-mes, jo sense sobrellit, sobre uns trescoixins de palla brutíssims; tot el localera infecte. [...] Vaig demanar que emdonessin una cel·la individual, fet queconsideren més càstig: jo no podiaaguantar aquella brutícia, ni la «socie-tat». Aquesta era pitjor que a Munic,indescriptible. Em va repugnar tantque vaig preferir estar sol, encara quefos més carregós. Avui fa 15 dies queestic en aquesta cel·la: té 1,60 x 3,25 mi hi ha un llit i un tamboret i un W. In-decent. L’aigua, la deixen anar des defora tres cops al dia. I el pitjor és queaquí està prohibit llegir i escriure.”

28 de març de 1937

“Bé, ahir vaig sofrir la tercera declara-ció, però va anar molt millor que lesaltres. Un altre oficial, correcte, iaquest cop vaig firmar. Fan un detallde la meva vida i al final posen queestic desitjós d’anar a combatre alcostat dels blancs [franquistes]. Aixòva ser ahir, dissabte de Glòria, 27 demarç de 1937, i potser vaig firmar lameva sentència de mort, però crecque és el millor que puc fer.”

DESTINACIÓ“La veritat és que nohi ha cap manerade sortir legalmentd’Alemanya que nosigui per anar acombatre amb elsblancs [franquistes]”

(com tots els dimecres). Ja m’haviadit que el perill havia passat, quan ados quarts de nou tocats l’han vinguta buscar i poc després pujava, juntamb tota una colla de desgraciats, und’ells amb el cap pelat, que vol dirque ja hi havia estat, en l’auto negreamb el sostre blanc amb direcció aDachau, el camp de concentració. EnKerns fa prop de vuit mesos que estàpres, i a Dachau ningú se n’hi estàmenys de sis. Això que ha estat donatd’alta pel fiscal...”

[El 4 de març Miquel Albareda éstraslladat de la presó del Palau de Wit-telsbacher de Munic al Polizeipräsidi-um d’Alexanderplatz a Berlín, on in-gressa el 10 de març. Del tortuós tras-llat i de la vida a la presó berlinesa endeixa constància escrita quan uns diesmés tard pot reprendre el dietari.]

22 de març de 1937

“Des del dia 4, quan a mig dinar emvan venir a buscar de la presó política

giats? «Mori qui no pensi com jo» ésl’antiga norma alemanya i veig quetambé la moderna. No és difícil acon-seguir un fi no reparant en els mit-jans.”


“Costa no perdre la paciència, tancataquí dins! Ja en tinc ben bé prou. De-mà farà cinc setmanes que estic pres,i encara ni m’han preguntat res nim’han fitxat, i el que és pitjor, no crecque pensin fer-ho. Sols em van co-municar el perquè em tenien i prou.Tant pot ser que ens vulguin tenir in-ternats fins que s’acabi la Guerra Civila Espanya com que esperin que de-manem per anar al front.”


“Set quarts he estat sol: a les 2.45 h haentrat un xicot fort i cepat que es diuJosef Kern, té 28 anys i ve de Stattel-heim, una presó d’aquí a Munic. S’hi

ha estat set mesos i mig per haver llegitun full comunista que li van donar ique va cremar. Ara encara té por de serportat a Dachau. [...] Està molt capficat,quasi no diu res. Es comprèn que idio-titzi un home set mesos i mig tancat solen una cel·la. Una hora de passeig te-nen, cada matí, però han d’anar undarrere l’altre, sense poder parlar; enziga-zaga recorren el pati i després perun dels costats, per recomençar. Setmesos sense parlar amb ningú.”


“M’han fet baixar al n. 39, m’han co-municat que no m’estava permèsd’escriure en cap altra llengua quel’alemany i que a l’estranger de capmanera, ni en alemany.”


“9 a. m. En Kerns, el company n. 6, jaha passat la seva estona de por de serenviat a Dachau, doncs avui és el dia



Abans de la crisi semblava que to-tes ens ponien. Hi havia feina, i el

diner corria. Representa que desprésd’una llarga travessa, i segons els po-lítics, s’albiren brots verds en l’econo-mia. Els ciutadans, però, es miren elsbrots i més aviat els troben secs. O po-drits. Creix la pobresa. La feina ésprecària. Els pensionistes surten alcarrer a reivindicar; senten que elsgestors de la cosa pública se’n riuen.Crida l’atenció la precarietat de la vidad’una gran part dels ciutadans i la cor-rupció que envolta la política.Recordo les èpoques bones, els anys2006, 2007, quan estaven saltant casosde corrupció per tot arreu, però comque hi havia abundància ningú en feiacas. I parlaves amb gent i et trobaves,tot sovint, que et deien: “Si estigués alseu lloc faria el mateix.” Això ho expli-ca tot. Hi ha una connivència ciutada-na. Tu toleres que els governants facinel que vulguin per diverses raons. Enprimer lloc, et descarregues de la res-ponsabilitat d’haver de pensar en elsafers públics. Els votes, i que ells facin.És un desistiment de les pròpies res-ponsabilitats. Pensaven: “Com que elsgovernants no em controlen gaire, i amés a més faig algunes coses en negre,i segueixo sense pagar l’IVA quan em

◗

fan una reparació a casa... Que cadas-cú faci, i si no es fiquen amb mi, quevagin fent.” En temps d’abundància nohi ha cap problema, n’hi ha per a tot-hom. L’Estat, en aquelles èpoques, te-nia superàvit. No calia ser estrictes enres, com que tot funcionava...

I ara ens queixem.Els hem deixat la responsabilitat degovernar i després ens adonem que hofan malament i els en donem la culpa.Si nosaltres no ens hi impliquem, sipensem que “la política ja la faran unsaltres”, haurem d’aguantar el que vin-gui. Hi ha una manca absoluta de sen-tit de la cosa pública. Que la cosa pú-blica és nostra i que, per tant, l’hem devigilar. Que hi ha d’haver un mínimd’integritat en els comportaments,que els comportaments personals nopoden ser diferents dels públics.

Ara tots ens posem les mans al capper la reculada del benestar, delsdrets laborals, socials...Hi ha molts fets que han transformatel sistema capitalista. Fins a final delsvuitanta vam tenir una cosa que es de-ia països socialistes, que no era capparadís, però que feia molta por aquí.La socialdemocràcia i les polítiquesdel benestar tenien una raó de ser cla-ríssima: fidelitzar les classes treballa-dores al sistema capitalista. I es vaaconseguir: van fer un mixt. No era elparadís socialista, però tenia moltes

coses que Marx ni hauria somiat. Enels estats del benestar que existien a fi-nal dels setanta i principi dels vuitan-ta, a Alemanya, a França mateix, lesclasses obreres eren molt poderoses. Iel poder de les empreses no era tangran com ara.

Però això ha canviat.Ha canviat. Amb el col·lapse dels pa-ïsos socialistes, el capitalisme va pen-sar: “Ara tenim el camp lliure.” Deienallò de “la fi de la història”, als anys no-ranta. “La història ha canviat, final-ment s’ha imposat el sistema de les lli-bertats...” I no és veritat. La història se-gueix sent la mateixa. És a dir, hi haunes desigualtats enormes. Abans, defet, potser la por d’un bloc ideològica-ment diferent frenava determinatscomportaments, i ara aquest fre noexisteix.

El capital totpoderós?El poder del capital financer ha gua-nyat un pes cada vegada més impor-tant. Quan Marx parlava del capital,parlava del capital industrial, de lesempreses que produïen coses, ambmàquines i treballadors. A la primeriadel segle XX, Lenin ja va començar aparlar del capital financer, però referita les fusions d’empreses, per exemple.Això ha canviat i si es mira l’evolucióde les distribucions dels ingressos quegeneren les economies es veu que elcapital industrial té una participació

JosepGonzálezCalvet,professord’economiaa la UB, ésexpert en elsistema delbenestar. Entenim? Entindrem?

MERCÈ [email protected]

L’ENTREVISTA



més o menys constant, d’un 30% delPIB, aproximadament. Mentre que laparticipació del treball ha baixat. A Es-panya, abans de la democràcia, era deprop del 60%, i amb la democràcia vabaixar de cop 6 punts. La democràcia,l’han comprada els assalariats, literal-ment. I des d’aleshores ha anat bai-xant. Mentre que el rendiment del ca-pital financer ha anat pujant. Passa ar-reu del món.

Per què?El capital ha pogut imposar les sevestesis. El capital financer és absoluta-

ment mòbil i permeable. No pots anara treballar a Finlàndia perquè no sapsfinès encara que les lleis et permetinanar-hi, sense cap mena d’obstacle.Però hi ha diferències culturals, dellengua, que no et permeten traslla-dar-te. Encara que les lleis et diguinque pots anar allí on vulguis, el treballno és mòbil. Però el capital sí que hoés. Són lliures! Prement una tecla tras-llades 1.000 milions d’euros d’Espanyaals EUA. I amb això has provocat quees moguin els tipus de canvi i pots ha-ver provocat una fusió d’empreses, perposar un exemple. Per tant, els capi-

tals financers poden aprofitar absolu-tament totes les oportunitats de gua-nyar una mica més. És un desig insa-ciable i creixent.

On ens du?Al fet que es vagin apropiant d’unapart més cada vegada més gran delque produïm entre tots. I qui són elscapitals financers? És tothom, una mi-ca. És el pensionista privat, que té elsdiners en un fons de pensions. Ell noho decideix, això, però hi ha un gestordel fons que sí que ho decideix. És elsenyor ric, que té molts calés i els té

SOUS“Els sous són unfactor essenciald’una reforma:apujar el salarimínim... No,apujar-lo no!Posar-lo a un nivellque permeti viure!”

González, a la Universitatde Barcelona, on impar-teix classe ✏JOSEP

LOSADA

“El pacte de Toledo és defa molts anys i no serveixpràcticament per a res”,diu. “A Espanya, els polí-tics no s’han posat maid’acord, per a res. Noméshi va haver l’acord de laTransició, per la por, enor-me, que tenien del partit iel sindicat comunistes. Espensaven qui sap què.”De seguida que la dreta iels socialistes van veure,explica, que no n’hi haviaper a tant, van tenir clarque entre el PSOE i ladreta “ja s’ho podrienanar muntant”. Els anticspoders, els econòmics,els financers, hi seguirienestant, “són els matei-xos”. La dreta ha anat do-nant clatellades i els so-cialistes, per la seva part,hi han posat el seu gra desorra: “Això és el que hiha. A l’època de les va-ques grasses es va anarreformant el mercat labo-ral, i després hi va havermés reformes. L’any2010, quan es veia clarque l’economia s’enfonsa-va i calia fer alguna cosa,Zapatero va fer una refor-ma. I, després, el PP vaacabar amb les restes, ala primera oportunitat quevan tenir majoria absolu-ta. Van fer el que van vo-

El PP i el PSOEfan i desfan



col·locats en diversos negocis. És mol-ta gent.

Molt poder, molta influència política.El tema és qui té el poder. A Espanyas’ha pogut veure que, el poder, no el téel govern de Catalunya, tampoc el té elgovern d’Espanya, perquè resulta queel cas de Catalunya se’ls ha escapat dela mà i ha acabat als jutjats. Però tam-poc el tenen els jutges, perquè estanjugant uns interessos econòmics in-ternacionals, que diuen: “Eh! Què es-teu fent aquí? Que nosaltres tenimmolts diners posats a Espanya i aixòno pot perillar!” Ja maniobraran per-què determinades coses que els pu-guin afectar des d’un punt de vistaeconòmic no passin. I una altra cosa...No hi ha unes persones necessària-ment dolentes que ho dirigeixen tot.El sistema és molt autònom. Això hoté, el capitalisme, que les decisionssón molt descentralitzades. Però, ésclar, no és igual la decisió que puguiprendre el Botín de torn que la delgestor d’un gran fons d’inversió espe-culatiu internacional.

ASSALARIATS

Acomiadament lliure? Gratis?L’acomiadament, en aquest país, éslliure des de sempre: si pagues la in-demnització, et desfàs del treballador.Però no ha estat gratis. Amb les suc-cessives reformes, segueix sense sergratis, però cada vegada es pagamenys. Però la gent segueix votant elPP i l’antiga Convergència... Què volsque et digui? Aquesta reforma laboral,la van aprovar el PP i Convergència.Això s’ha de recordar, perquè les ban-deres no donen menjar. Convergènciasempre havia votat les polítiques de ladreta. I són els que van votar la refor-ma de la Seguretat Social. L’última re-forma recull el famós factor de soste-nibilitat, que ve a dir: “No volem queles pensions passin del topall X, i ésigual si hi ha sis milions de pensionis-tes com si n’hi ha quinze, pagaremnomés això.”

A poc a poc, hi ha desplaçaments capal llindar de la pobresa. Fa anys, hihavia més esperança.Hi havia expectatives de millora. Ara,les expectatives de millora han caigut,no hi són. Ara lluitem per mantenir-nos, abans es lluitava per millorar. Ésuna diferència essencial. És com alsanys seixanta del franquisme. A lagent, li pagaven poc, però sabia quetreballant acabaria millorant.

Protestem prou?Amb la crisi, el PIB va caure molt, i di-versos anys. Amb una taxa d’atur demés del 25% no hi va haver cap revolu-ció. Alguna manifestació, protestes... I

el 15-M. Per què no va passar res més?Perquè el nivell de vida és molt elevat.Ens costa viure pitjor. I aquest “viurepitjor” no vol dir que et moriràs de ga-na... Mentre que als anys trenta del se-gle XX, amb la gran crisi, viure pitjorvolia dir morir-se. La gent sortia al car-rer perquè lluitava pel pa.

Com es pot tenir confiança en el futur?Si es van generant llocs de treball, lagent comença a estar confiada. Estàmolt més tranquil·la que fa cinc anys,perquè troba feina, encara que siguidolenta.

Feines que són miratges.Ho és bastant, un miratge, perquè lescondicions de treball han empitjoratmoltíssim. Aquest país, si vol arribar aser més modern, més just, més ric en elfutur, necessita canvis molt importants.

Anem a pams.El sistema fiscal. A Espanya, la càrregafiscal, la suporten els assalariats. Elsassalariats tenen un 47-48% del PIB,les rendes de la propietat tenen tota laresta –també les mixtes dels autò-noms–, però el cas és que els sous su-porten una càrrega impositiva que re-presenta el 80% dels ingressos de l’Es-tat! És a dir, que el capital, que té lameitat del PIB, paga només un 20%!Vol dir que el tipus impositiu és quatrevegades més gran per als assalariatsque per a les rendes del capital.

A què porta, això?Mentre tinguem un sistema fiscal tandesequilibrat és impossible que es pu-gui tirar endavant. Perquè es parla defer un impost per pagar les pensions...Qui el paga, però, l’impost? Si la càrre-ga impositiva es distribueix com s’hadistribuït fins ara...

I en el cas dels drets laborals?No podem seguir amb aquesta pèrduaabsoluta de drets laborals. Una cosa ésla flexibilitat, que se’ns pugui acomia-dar fàcilment si l’empresa va mala-ment, i una altra és que et deixin pen-jat. I això passa. No hi pot haver aco-miadament ràpid si no hi ha també unsistema protector eficient. I que quanquedis a l’atur s’obrin vies. No n’hi ha,prou que ho sabem. Ofertes de tre-ball? No t’arriben mai per l’INEM. Totfunciona sobre la base dels contactesque puguis tenir. És a dir, com sempre.

Els sous?Els sous són un factor essencial d’unareforma: apujar el salari mínim... No,apujar-lo no! Posar-lo a un nivell quepermeti viure! Aquest és el punt departida. I, després, apujar-lo cada anyun 2 o 2,5% real, és a dir: un 2% més lainflació. Amb quina finalitat? Que lesempreses que no puguin pagar-ho

tanquin. Una empresa que sobreviuperquè paga dos duros als treballadorsés una empresa que no ens interessa,no és productiva. Es tracta de pressio-nar des de baix perquè les empreses esvegin obligades a haver de fer que elsseus treballadors siguin més produc-tius. I això no es fa fent treballar méshores. Això es fa organitzant millor lafeina. Cal que els empresaris es posinles piles. Espanya no se les ha posat

PARTICIPACIÓ“Si nosaltres noens hi impliquem,si pensem que«la política ja lafaran uns altres»,haurem d’aguantarel que vingui”

FISCALITAT“A Espanya, eltipus impositiu ésquatre vegadesmés gran per alsassalariats queper a les rendesdel capital”

POBRESA“Les expectativesde millora hancaigut, no hi són.Ara lluitem permantenir-nos,abans es lluitavaper millorar”

LLUITA“En altresèpoques, com quela població estavaa punt de morir degana es revoltava,i ho fumia totenlaire”

L’ENTREVISTA JOSEP GONZÁLEZ



mai. S’ha viscut de ser amic del règim,de ser un bon coneixedor del BOE. I sesegueix funcionant igual. A la resta depaïsos civilitzats, fins i tot als EUA, elparadís del capitalisme, les coses sónmolt clares.

Tot a les espatlles dels treballadors?En altres èpoques, com que la pobla-ció estava a punt de morir de gana esrevoltava, i ho fumia tot enlaire.

González Calvet ho veu evi-dent: “S’ha de fer un canvi fis-cal. Les rendes de la propietat,en general, han de pagar mésimpostos, s’hi posin com s’hiposin. S’han de tapar els forats.No pot ser que les empreses del’Ibex estiguin pagant una mitja-

na d’un 15% d’impost de socie-tats. I que la societat limitadad’aquí de la cantonada, ambcinc treballadors, pagui un 35%.No té cap mena de sentit i s’hade corregir. Si es fa una reformafiscal en profunditat Espanyadeixarà d’estar a la cua d’Euro-

pa en ingressos fiscals i passa-rà a ocupar el lloc que li corres-pon. Hauria d’estar al costat deFrança, Itàlia, Alemanya...” Per-metria, diu, recuperar el que espugui del que s’ha anat perdentde benestar, en el sistema sani-tari, el sistema educatiu...

“Les rendes de la propietat han de pagar més impostos”



SALUT

Evitem les IINNTTOOXXIICCAACCIIOONNSSQualsevol aliment, perquè estigui enmal estat o perquè hagi estat mal ma-nipulat o cuinat, pot quedar conta-minat amb virus i bacteris i ens into-xicarà quan el consumim. Moltes in-toxicacions per aliments es declarena l’agost i al setembre. Vuit de cadadeu ingressos hospitalaris per aques-ta causa es produeixen a l’estiu.

Tots els aliments es poden conta-minar, però n’hi ha alguns que sónmés proclius: carns vermelles, ous,lactis i derivats, verdures crues i pei-xos i mariscos crus. I compte tambéamb les salses. Un aliment pot quedarcontaminat en origen per mala con-servació, però també per falta d’higie-ne de la persona que el manipula oper un tractament culinari deficient.

Els símptomes són força clars: sen-tirem nàusees, debilitat i desgana,molèsties gastrointestinals amb diar-rea, dolor muscular i, fins i tot, febre i

calfreds. Els símptomes es manifes-ten entre dues i sis hores després delconsum, però no necessàriamentapareixen tots ni tampoc alhora.

Ara bé, si la persona intoxicada téfebre superior a 38,5 graus, pols ele-vat o irregular, caiguda de la tensióarterial, orina poc, està irritable, téson i la llengua s’asseca, llavors el casés greu i cal anar al metge. Si les nàu-sees no ens deixen ni beure, si fa pocque hem viatjat a l’estranger, si hi hasang a la diarrea o si l’afectat és un in-fant, la consulta és obligatòria.

No hem de prendre les intoxica-cions a la lleugera. Són incidents quepoden tenir conseqüències si l’afectatés una persona gran, una dona em-barassada o si té el sistema immuni-tari debilitat.

Els dos agents que més hi trobemimplicats són els norovirus, i en espe-cial el Norwalk, i el bacteri de la sal-monel·la. Però aquests no són elsúnics que ens complicaran la vida. Lacarn, per exemple, pot quedar conta-

minada amb el bacteri Escherichiacoli. És un bacteri que viu de maneranatural als nostres intestins. La into-xicació apareix quan el nostre orga-nisme entra en contacte amb algunavarietat desconeguda, assolida perexemple perquè la carn que hemmenjat s’ha manipulat malament i haentrat en contacte amb l’interior delsbudells de l’animal.

La majoria dels patògens quedendestruïts durant la cocció. Per això, imés encara a l’estiu, és millor consu-mir la carn ben feta. Potser quan estàmés crua la trobem més gustosa, peròtambé és més fàcil que ens hi intoxi-quem.

Si preparem la carn a casa o per feruna barbacoa, no hem d’utilitzar eldrap de la cuina per netejar-nos elsuc que deixa anar la carn crua. Elsbacteris contaminarien el drap i lapersona que l’agafés després. Així ésfàcil provocar una intoxicació. Si ensagrada menjar carn picada per fabri-car hamburgueses i mandonguilles,

LLUÍS MARTÍNEZ Calor igual a

vacances. Peròtambé igual aperill, perquè famalbé elsaliments. Unadiarrea estival,sobretot si somlluny de casa, ensaigualirà la festa

Recepta per a una barba-coa. Si fem carn, procura-rem que estigui ben feta



que facin l’operació davant nostre.Però amb això no n’hi ha prou. Si en-tre el moment de comprar els ali-ments i l’arribada a casa han de pas-sar hores, és millor que els guardemen una nevera portàtil o en una bossaisotèrmica. Rebutgem els alimentsmal empaquetats, que facin malaolor en obrir-los o que tinguin algunaescletxa al contenidor. Atenció a lesconserves si estan abonyegades o ro-vellades. Les intoxicacions associa-des a les conserves, si s’han fet a casasense seguir les normes elementalsd’elaboració, sempre són perilloses.

Si som a la cuina, mai hem d’utilit-zar la mateixa superfície per preparar

els aliments. No hem de tallar mai lafruita en una taula de fusta on abanshem tractat carn de vedella, de po-llastre o de qualsevol altra classe. Sinomés tenim una fusta, l’hem de ne-tejar abans del canvi d’aliment ambaigua i sabó. També és convenientrentar-se les mans abans de tractarqualsevol aliment. Aquesta és una

norma per a tot l’any, però hem de vi-gilar especialment durant l’estiu. Lahigiene és la millor manera d’evitardisgustos culinaris. Si tenim algunalesió a les mans, ens hi hem de posarguants. La salmonel·losi és una de lesintoxicacions alimentàries que mésapareixen associades a la calor. Elsprincipals responsables acostumen aser els ous que no han estat pasteurit-zats. En tot cas, sempre els hem deconservar a la nevera i netejar la clos-ca amb aigua abans de manipular-los. Aquesta precaució és molt im-portant si volem preparar alguna sal-

sa. Que, per cert, no és convenientconservar-la després de l’àpat. Tambéés millor preparar-la quan ja esti-guem a punt de consumir-la. I, finsque no arribi el moment, a la nevera.

I un últim apunt: de vegades, quananem d’excursió i volem menjar en-trepans, els deixem preparats la nitanterior i els guardem a la nevera. Espot fer, a condició que hi afegim in-gredients com ara el tomàquet, lamaionesa i l’enciam just en el mo-ment de sortir de casa.

PRECAUCIÓ“Les intoxicacionsassociades a lesconserves sempresón perilloses”

NORMA“La higiene ésla millor manerad’evitar disgustosculinaris”

El peix cru és típic de les receptesjaponeses. Doncs bé: tot el peixque consumirem en forma de sus-hi haurà d’haver estat congelat al-menys dos dies –ara s’aconsellafins a cinc dies– a una temperaturainferior als 20 graus sota zero. Encas contrari podem contaminar-nos amb l’Anisakis, una larva dimi-nuta que cada dia abunda més.

Un altre incident associat sobre-tot a la tonyina i el bonítol, peròtambé a la sardina i el salmó, ésl’escombroïdosi. Succeeix si fallala càmera frigorífica. Llavors, lahistidina del peix es transforma enhistamina i patirem els símptomestípics d’una al·lèrgia: enrogimentdels ulls, formigueig, picor, nàu-sees i malestar. Els símptomesapareixen entre uns minuts i treshores després del consum. Aques-ta substància no s’elimina en lapreparació del peix.

‘Anisakis’ iescombroïdosi

Les verdures sempre s’hande rentar bé

Les salses s’han de consumiral moment

Si la intoxicació és lleu i noméshi ha diarrea, el millor és fer re-pòs intestinal d’entre 24 i 48hores. Cal rehidratar-se, peròno amb aigua sola. El millor ésutilitzar el sèrum específic deles farmàcies. Si el cas és moltlleu, es pot utilitzar alguna be-guda isotònica, tot i que la se-va proporció en sodi no ésl’òptima. Si no tenim res d’això,llavors podem fabricar la nos-tra pròpia beguda: en un litred’aigua cal dissoldre 3,5 gramsde sal comuna, 2,5 grams debicarbonat, 1,5 grams de salde cuina i 20 grams de sucre,a més del suc d’una llimona.

Remei temporal

Una dona menjant una ama-nida d’ingredients crus✏YANALYA / FREEPIK



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 161

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

HORITZONTALS1. Aplec de xirucaires a punt a punt de cantarla cançó del pa torrat (3 p.). Verds menysblaus. Paràsit addicte a la cuca fera. Maliciosade cap a peus.2. En aquest llogaret d’Aquitània. No penseumalament, però viu de les polles. Inspiratdurant el crepuscle. Fan un bon trio ambmorenes i pèl-roges. Brut per fora i brut perdins.3. La galeta Lu de la taula periòdica. Sofà pera l’aperitiu. Retingudes en contra de la sevabutxaca. Encontres a la tercera fase. Crosta dellonguet.4. Surten del self-service i entren alcementiri. Poema del sol naixent. Tustarl’envàs de matèria gris. Arbres de Nadal enposició de vida. Un bon lloc per fer el comiatd’un solter, per exemple.5. Societat de cantaires graciencs. Vinclesamb la terra que ens ha vist néixer. De sol asol davant d’un piano de cua. No sabem peron agafar-les. Demana en veu baixa.6. Aquest noi no ens fa cap fàstic. La pàtriadels meus amors, diu la cançó, un estuariputrefacte. Topar sense fer soroll. Acumularbateries d’una manera cada vegada mésinestable. Sistema que permet anar de ganglien gangli. Punt calent de mal localitzar.7. Depressió pròpia del gremi d’obrespúbliques. Isabel de Castella. Confrontats denassos (3 p.). Aiatol·là a classe de lingüística.Peix que sempre pica a final de temporada.8. Barallar-se sense arribar a les mans. Lapart més tediosa de la biomedicina.Defectuosa per a tot menys per a la butxaca.Fan el paper d’acusadores, i no són actrius. Elvòmit d’unes obreres.9. Penjador de lladres de cavalls. Brillar sensellum pròpia. L’ametllat de tota la vida.Reunions que solen derivar en una migdiadapopular.10. Es deixa llaurar i, a l’Albera, manegar.Concentració de cotxes a Santa Margarida iels Monjos. Burletes com són, fan servir elspitjors aforismes. Antics treballadors d’Ibèria.Noi mitjanament cadavèric.11. Camp base del Nanga Parbat. Graciosa igentil de cara al vent. Si es queda senseparaula segurament també perdrà la feina.Parents llunyans que fan la mona perMadagascar. Avall que fa baixada!12. Amo i senyor de la cort. Talla herbesd’aquí, talla herbes d’allà. Mil menys un miler,ni més ni menys. Com qui diu dallonses.Sovint es converteixen en el veritable camí dela perdició. Abracen en John, en JohnLennon.13. Pinyol de maduixa. Cantaires bojos perculpa d’un afer electoral. Sistema declassificació de l’homo sapiens anglosaxó.Pont entre l’Índia i el Pakistan. Satisfet pel quefa als preliminars, ara només s’hi ha de posarla llavor.14. Paradís a la francesa. Es col·loquendavant l’avar per posar pals a les rodes. Gregade l’any de la picor. El sector més retrògradde Vallcarca. Aquell que sap moltes coses dela llei islàmica. Prefix disposat a alçar el vol.15. L’abecé del judaisme. Distreta al mercatdel Ninot. Un parell de trios molt benavinguts. Concentracions de classes passives.Arpó en miniatura. Una lletra del banc.16. Impacient entre marrans i ossos. Deprimera, com el xoriço de Planoles. Moubrega a favor d’Israel. La base de la cuina

catalana. Organització de metges engripats.17. Treu l’arma de l’armari. Llepats irellepats. Manaia persa de la Garrotxa. Filaprim tot i una estranyíssima coentor. Elsgendarmes no se les treuen ni per anar adormir. Plans al voltant de Berga.18. Carregats de clorur de sodi. Les nostresesqueles de cada dia. Catàleg del món de lafaràndula. Trempar als alts forns. Lliure dequalsevol mal.19. Afegitó a classe de música. Un home decostums. La resina que fa trastocar el bidell.Escenari a petita escala. Tiberis de categoria.20. Segons com bufa el vent, (3 p.). Apropòsit de no tocar de peus a terra. Ve delcamp i es grata com una boja. Agradable aprimera vista. L’aigua que regalima pelscarrers de Montmartre.21. Una bomba en qüestions incendiàries.Estimar fins a l’extrem de posar-se de genolls.Lampistes aigualits de Tarragona. Carpasense carpa. Té tots els números per acabarcobrant. El budell del cul no, el cul del budell.22. La seva història ho reflecteix, les hapassat de tots colors. Apoderar-se de lespertinences d’un pillet. Acaben d’arribar a laCasa del Llibre. Sabem com s’hi entra però nosabem com se’n surt. Tard o d’hora entrarà alsantoral.23. El que li falta a en Ton per arribar a 1.000quilos. Mimosa a classe de botànica. En unnivell del tot inferior. Amb aires de morfina.Visió a banda i banda. Dígraf que fafanfarronades.24. És clar, no hi ha cap mena de confusió.Venuda per trenta monedes de plata. Més dela rauxa que no pas del seny. Al seu costattots són peixos grossos. Greus problemessuperficials.25. Una perla de traficant. El joc, tan elitista,de les subhastes. Dignitats espirituals delregne de Mahoma. Un bon motiu per enviar apastar fang.26. S’ajunten per fer una orgia. Interruptorpassat per aigua. Una micona de cansaladaper superar la mala collita. La nostra estimadaLeo. Plata amagada als enagos. Envellimentprematur.27. Truà en el mal sentit. La costella d’enTristany. Trinxat de col. Conservar l’equilibrigràcies a un estrany interès. Una cigonya quefa papada. No hi ha cap dubte, la tenim al pot.28. Escola de samba a l’engròs. Tornar-ho aprovar d’una manera molt literària. Feramigues. Tractament de primera, però desegona. Temps personal i intransferible.29. Inspecció tècnica de bicicletes. Obúsamb autonomia pròpia. Tractar-lo de fluvialpotser seria massa. La primera d’arribar a lacuina. Ho prova de dissimular, però és igualde rasposa.30. Vella després d’un bon servei. Els quepateixen saudade hi tornen per Nadal.Religiós que ha fet escola. Picarol alegre comun picarol. Costats del polígon.31. Centre comercial de Cardona. Perjudicoen cos i ànima. Poetessa dues vegadeslesbiana. La infecció el té de molt mal humor.Després de tres pics, en Perico, t’obrirà laporta. Aquest ens ha sortit eixerit.32. Superioritat durant la carrera. Caramxiquetes, quina inflamació! Al final no és resmés que un contenidor de molles. Aranyotesa la facultat de biologia.

MEGAENCREUATSJEP FERRET



17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

VERTICALS1. Pelegrins d’alta volada. Fer córrer la sang.La terra promesa. Folla d’una amargametzina.2. Ramader ornitològic establert a laBoqueria. Ensumar a l’Institut d’EstudisCatalans. En Lluís i la Nora ben abraçats de niti de dia. Potets de llet a cullerades. Dos ditsen senyal de victòria.3. Per al Constitucional tenen tot un altresentit. Debilitat de força major. Corrosius iamb regust de vinagreta. En condicions desobreviure. Pastoret amb moltes ganesd’esmorzar.4. Els règims més autoritaris. Llençols devegetació. Punt flac de la cavalleria. Cridats adeclarar per via judicial. Coincidències entreCisjordània i Cerdanyola.5. Els aguilots no la tenen. Embolicat fins a lamedul·la. Va néixer, viu i morirà a la sevacaseta de fusta. Vito Corleone en família(2 p.). Jo no, un ferret molt més atractiu.6. Una moneda amb la cara de GeorgeWashington. La seva feina potser té massainterès. Sense alts ni baixos pel que fa a laseva calentor. Allunyament de la dolçaCatalunya. Rematen una musaranya.7. Si agafés la grip, aquest pardalot,semblaria una granota. Va venir de l’Orientper repartir alguna cosa més que sushi.Tocats del bolet per culpa d’una ostra en malestat. El vinet dels pastissos. Quilos i quilosd’aigua destil·lada. 15 segons de publicitat ala CBS.8. El nom d’un musulmà carismàtic.Arbustos de valor afegit. Moble arraconat ales golfes. Seure damunt la pilota. Insígniapassada de moda. Gall lliure d’halitosi.9. Una pesseta al cor del comptable.Sobreexposada a l’acció d’un foc decostellada. Trista i sola. Ensopir-se sobreensopit.10. Vermella després d’un atac de piromania.Partícules de carboni. Al voltant de la zona depenal. Més que suficient. Moure els fils de lavenjança. Castell de sorra monumental.11. Llarg en el mal sentit. Com un plat decarn d’olla el dia de Reis. Demanar si us plauper força. Tirar un munt de llibres. OVNIvingut d’Amèrica.12. Si la poses darrere la Fina és l’últim quefaràs. Passi-ho bé a l’estrella del dia, (3 p.).Defectuós a tall de ganivet. Ballada fora de ladiscoteca. Llenguatge en clau de barriada.13. Caceres que requereixen accionsdiverses. Fer alguna cosa més que lamigdiada. Fong al cos de l’Scarlett O’hara.Abundant als llibres de poemes. Fama al cel ia la terra. La Josefina no, la fina.14. La mateixa ració de cogombrets qued’escopinyes. En Jaumet que viu a les golfes.Associació de metges ullerosos. Alçament apeu dret. Es manté al marge per naturalesa.La crème de la crème.15. No hi ha cap dubte, algú ha trencat el gel.Fet una coca després de la nit de Sant Joan.Tal com ho sents, cruixent, fregideta iensucrada. Més li hauria valgut sortir a volar ala llum de la lluna. Els dàlmates del cine.16. Cosina germana d’en Taras Bulba. Bandasonora dels anys seixanta. Una manera comuna altra de nedar. Més vell que les trifulguesdel Vaticà. Amb una dotzena n’hi ha prou peranar empenyent un any.17. Entre egiptòlegs es fan costat. Endreçarla furgoneta. Peix que ve de Grècia. Una

llauna de discurs al gremi de tonyinaires.Donar un cop de timó a alta mar.18. Va fer un grandíssim trio amb en CèsarAugust. Princesa que va donar fil a Teseu.Vaivé d’aigua salada. Per complet a l’extremd’una asímptota. Peça de fusta que toca depeus a terra.19. Necessita un aval per poder-se fer a lamar. La cara més amable dels mal pagadors.En contra dels envasos no reutilitzables,(2 p.). Operació de neteja d’afers interns. Cursd’empresarials a ESADE.20. La confraria de tots els bordegassos. Enel nom d’una lleidatana al cim de l’Everest.Traficant que té la pell gruixuda. Si els deixestriar entre pizza i macarrons tindran undilema. La part superior dels mapes.21. Artificiera de festa major. Lesreproduccions més avorrides. Pensar fatal al’hora de les postres. Exportador de terrad’escudelles.22. Peluix en forma de plantígrad. Decretmunicipal penjat a la urbanització. Acluca elsulls per entrar a l’altre barri. Visitat amb moltmales intencions. Postes de sol d’allò mésdecadents. Toca la pera des de l’alcaldia.23. La fi del cagaelàstics. A favor d’obrir totsels panys menys un, el de l’Audiència. Tenircorda per a estona. Amb molt de tacte.Enfarini les muntanyes al voltant del 25 dedesembre. Si pot ser amb tomàquet, millorque millor.24. Noi incapaç de compaginar una revista.El 26 de març tindrà el sant de cara. Nivellzero a l’Institut Cartogràfic. Ull de boumulticolor. Els camells que trafiquen i solenanar a parar.25. Un cas com un cabàs. No té àvia. Botóde mostra. S’arrosseguen com els cucs. Totindica que acabarà feta paté.26. Se’n va a la francesa. Posar les galtes deporc davant de la coliflor. Un mal terrible. Elbarri més polsegós de Falset. Parlar endefensa pròpia. El forn d’en Gargamel.27. Remenar la sopera a vegades pot ser unaautèntica heroïcitat. Tot a punt per sermuntada. Problema que sempre s’evidencia aflor de pell. L’excepció que confirma la regla.La tinc a la punta de la llengua.28. No segueix el recte camí ni quan vola.Esquilada de xais a l’avetosa. Al balneari estangirades. Agafat in fraganti. Tots contra totsdarrere d’una pilota. Conjunt de papers aldespatx dels setze jutges.29. Posar una cosa dins l’altra, ja m’enteneu.Reposar a l’ombra. Ni abans ni després, trosde carallot. Addicte al pit i cuixa, pit i cuixa, piti cuixa. Assentament d’homínids entre Bèlgicai Varsòvia.30. Decadència d’un playboy. Les històriesque s’explicaven els amants de Pasolini alBocaccio. Recer visible entre dos focs.Estimada Teresa. Una partícula que sempreestà en fals. Onze calamars a la romana.31. Lluïments a una sola veu. Voler veure laPepeta cada vegada més a prop. Bonaminyona, remena l’ossam. A tocar del coll dela Marrana. Serpota faraònica.32. Si et donen la taba és tot el queobtindràs. D’un dels cantons de la Xinacomunista. A més a més dels extremistes.Homes i dones apallissats un primerd’octubre.

Solucions a La República de la setmana vinent



DILEMA“Tenia duesopcions.Quedar-metancat a casa ilamentant-meque soc undesgraciat o béafrontar com soci intentar ser commés feliç millor”

MÓN DESCONEGUT“Has de tornara acceptar-tea tu mateix ihas d’aprendrea superar moltescoses queet venen del’exterior, a partde la qüestiófísica”

“Intento ser commés feliç millor”

La vida de Jan Millastre (Lladó,1976) va canviar de dalt a baix el

25 d’abril de 1997, quan tenia només19 anys. Aquell dia es va llevar comqualsevol altre i va anar a la fàbricad’envasats químics i productes deneteja on treballava. El matí va trans-córrer amb normalitat, però durantla tarda es va produir una explosió degas i es va incendiar el magatzem.“Em van portar a l’Hospital de Figue-res, que era el més pròxim. Durant elcamí, vaig ser plenament conscientde tot, i, quan vaig arribar a l’hospitalvaig dir-los: «Bona tarda! Em semblaque m’he cremat», i em vaig desper-tar 36 dies més tard a la unitat de cre-mats de la Vall d’Hebron. Els metgesem van donar 24 hores de vida i fins itot van comunicar als meus paresque no ho podria superar.” Però se’nva sortir. I, després de 38 dies sedat iun munt d’operacions, va començaruna llarga i dura recuperació. “Ambla sedació, ni tan sols sabia on era ifins i tot confonia els somnis amb larealitat. Però el pitjor record són lescures diàries. Estava embenat comuna mòmia i cada 12 hores em de-sembenaven i em curaven. Era horri-ble.”

Li va costar reconèixer-se a si ma-teix. A la unitat de cremats no hi hamiralls. Però dos mesos després del’accident, quan tot just començava acaminar, es va veure reflectit en unaporta metàl·lica. En aquell instant esvolia morir: “No em veia a mi, sinól’ésser més deforme que hi havia a laTerra.” La pregunta sorgeix de mane-ra automàtica, gairebé instintiva. Icom va aconseguir superar-ho? “Ha-via tornat a viure i només tenia duesopcions. Quedar-me tota la vida tan-cat a casa, reprimit i lamentant-me

◗

Jan Millastre President i fundador de l’associació Kreamics

que soc un desgraciat i preguntant-me per què a mi o bé afrontar comsoc i intentar ser com més feliç mi-llor”, ens explica. I va escollir la sego-na opció. Per sort, sempre ha estatuna persona activa, amb la mentocupada en mil coses: “Des del pri-mer moment em vaig esforçar perconèixer gent i obrir-me a coses no-ves. Tots tenim bons i mals moments,però és qüestió d’afrontar els dolentsi a partir d’aquí aconseguir una cosanova, un nou objectiu.”

COMENÇAR DE NOULa seva història és una de les

que poden trobar-se al web deKreamics, una entitat que aplegaafectats per cremades, però tambéels seus familiars, amics i personalmèdic. Cadascun dels afectats hoexplica amb el seu estil, la seva ma-nera de comunicar. Però tenen uncomú denominador. Tots ells són ex-emples de superació, mostres de finsa quin punt la vida pot canviar dedalt a baix en pocs segons però,per damunt de tot, que és possibleafrontar aquest canvi. Entre els testi-monis també hi ha Josep Pallàs,l’únic bomber del grup del GRAF queva aconseguir sobreviure a l’incendid’Horta de Sant Joan. La sensació ésla d’entrar “en un món desconegut,en aquests llimbs del dubte i la des-esperació en un moment de la sevavida”. Jan Millastre remarca: “Notens ni idea de la magnitud de dolor ide canvi d’aspecte. En el momenten què et cremes sembla que t’aca-baran arreglant en un pim-pam i, encanvi, és un procés molt llarg, dolo-rós i de reflexió. Has de tornar a ac-ceptar-te a tu mateix i has d’aprendrea superar moltes coses que et venende l’exterior, a part de la qüestió físi-ca”.

Amb 20 anys, va haver de comen-çar de nou, aprendre a caminar, a

menjar. “Allò que més desitjava cadadia era que, a l’hora de sopar, entres-sin la meva mare o la meva xicota perajudar-me a menjar i em fessin unpetó abans d’anar-se’n.” La superaciód’una cremada representa un reptepersonal; però també col·lectiu, enquè la família i els amics juguen unpaper essencial. En el seu cas, reco-neix que l’ha ajudat néixer i viure enun poble petit (a Lladó, a l’Alt Empor-dà), on tothom es coneix. Quan vatornar al poble després de l’accident,a l’entrada del seu poble, damunt unbalcó, va trobar una pancarta que de-ia: “Benvingut a casa, Joan.” Era no-

PERE BOSCH [email protected]

SUPORT“El conjuntdels amics ila famíliaha estatessenciala l’horad’afrontaraquest repte”SOCIABILITAT“Un dia vaigentrar almetro a horapunta i, decop i volta,em vaigquedarpràcticamentsol, senseningú al meuvoltant”

L A CONVERSA



més una petita mostra del que hatrobat després. Reconeix que una deles coses que l’han ajudat més ha es-tat pertànyer a un poble petit on tot-hom es coneix: “El conjunt delsamics i la família ha estat essencial.Quan t’enfonses, sempre hi ha unapersona al darrere. Alguna vegadam’he arribat a enfonsar i volia deixarde lluitar, i quan això passa és impor-tant tenir alguna persona al teu cos-tat que t’animi. Tot això, de mica enmica, et va motivant.”

Paradoxalment, quan va tenir l’ac-cident esperava fer les oposicions debomber. La vida, però, li tenia reser-

vada altres ocupacions. Jan Millastreté una agenda atapeïda. De fet, quanconcertem l’entrevista a la redaccióde La República, ja m’adverteix quearribarà tard. I no s’equivoca. Actual-ment, és un soci actiu de Kreamics ies dedica a fer xerrades pel territoriexplicant la seva experiència. La feli-citat de Jan Millastre consisteix a tre-ballar per la felicitat dels altres. A poc

a poc s’ha convertit en un exemplede superació: “Me n’he anat adonantamb el temps. Per això m’agrada quela meva experiència pugui ajudar al-tra gent.” Però el seu petit món deLladó i de Catalunya se li ha fet petit itambé s’ha convertit en un activistade l’ONG Gerg, que dona suport a as-sociacions de discapacitats d’arreudel món i fabrica cadires de rodes.Tot sovint es desplaça fins a Cuba,l’Uruguai o Guatemala i coneix altrespersones que ho donen tot a canvi deres i que, malgrat les seves discapaci-tats, lluiten per desenvolupar les se-ves virtuts.

Com sorgeix la idea de crearl’entitat Kreamics?Amb el fet d’estar cremat i serd’un poble lluny de Barcelo-na. Un dia vaig anar de visitaamb el director de la unitat decremats de la Vall d’Hebron,que és on es concentren totsels casos de Catalunya i lesBalears, i aquest em va pre-guntar com és que m’hi haviadesplaçat tot sol. Li vaig dirque hi havia anat en tren i quehavia agafat el metro a prime-ra hora del matí. Quan vaigentrar al vagó se’m va obrir unventall de gent i vaig quedarpràcticament tot sol.

I què li va dir el metge?Em va preguntar quina haviaestat la meva reacció. Jo vaigcontestar-li que a les nou delmatí en hora punta del metrosoc la persona que està mésampla. Ell es va quedar unamica parat i, tot seguit, em vaproposar visitar un noi a quiestaven a punt de donar l’altai que tenia cremades en un70% del cos. Jo portava unany d’avantatge i a partird’aquella primera conversavaig veure que podia ajudarpersones com ell i les perso-nes del seu entorn. A més amés, a mi també m’enriquiamolt aquest contacte.

I quins objectius té l’entitat?De fet, l’entitat parteix d’ungrup d’ajuda mútua que s’haanat ampliant i que ha anatajudant la gent que s’ha cre-mat després de nosaltres,sempre des d’un punt de vistapsicològic. A poc a poc hemanat creant una gran família,cada vegada més diversa.Quan ara es crema una per-sona que no és del mateix se-xe o que té una altra edat, encomptes d’anar-hi jo hi va unaaltra persona que s’adapti mi-llor a les seves circumstàn-cies. Cada dos o tres mesostambé fem una sortida a l’ex-terior, de manera que s’haconvertit en una excusa perrelacionar-nos molt millor, almateix temps que gaudim deldia a dia. Paral·lelament tam-bé fem xerrades en instituts,explicant què és Kreamics iquè passa quan et cremes, abanda de nocions de primersauxilis.

EN DETALL

Joan Millastre, fundador i presi-dent de Kreamics, a la redacció

del setmanari La República✏ QUIM PUIG



L’home que llegia Miquel Strogoff, de l’escriptor barceloníJaume Benavente. La novel·la és una delícia pausada i in-trospectiva que ens fa plantejar-nos qui som i què importarealment a la vida.

Anna Maria Villalonga Escriptora, comissària Any Pedrolo

El llibre recomanat per...

Si ens endinsem pels carrersd’Edimburg no només descobri-

rem que la ciutat està inundada debotigues dedicades a tot de produc-tes del jove mag Harry Potter, sinóque si realment ens hi endinsem des-cobrirem que hi ha alguns carrersque van ser testimoni de com enRenton (Ewan McGregor) il’Spud (Ewen Bremner) correnpels carrers Princes i Hanoverperseguits per uns guàrdies deseguretat en el film Trainspot-ting (1996). Sortint dels carrersd’Edimburg però sense allu-nyar-nos-en gaire, hi tenimArthur’s Seat, un turó d’uns251 metres que ha permèsaprofitar les grans vistes de laciutat per colar-les en algunaescena. Aquest és el cas deTrainspotting, de nou, peròtambé de One day (2011).

Ja abandonant els territoris dela capital i desviant un xic el recor-regut cap al sud, hi trobem la cape-lla de Rosslyn. Aquesta capella, se-gons Dan Brown, amaga un dels se-crets més ben guardats de la història,el Sant Greal. Es així com el professorLangdon (Tom Hanks) i la criptògra-fa Sophie Neveu (Audrey Tautou)

◗

ESCÒCIADE CINE

IRENE [email protected]

◗ Aquest edificiés a la cantona-da entre el car-rer Princes i elcarrer Hanover,a Edimburg. Elsedificis del fonsestan a una dis-tància prou àm-plia separatsper uns jardins.No obstant això,creen un efecteòptic com si es-tiguessin més aprop i és per ai-xò que en l’es-cena de Trains-potting (1996)es veuen méspropers.

RoyalScottishAcademy

◗ Literalment “elseient de l’Ar-tur” amb clarareferència a lesllegendes artú-ric o el cicle deBretanya. Estracta d’un petitcim als aforesd’Edimburg queofereix unes vis-tes espectacu-lars de la ciutat.Aquest paisatges’ha aprofitatper a moltsfilms, com es elcas de One day(2011).

Arthur’sSeat

Escòcia és d’allòmés fotogènica.Des delscarreronsd’Edimburg finsals Highlands, elpaís ha estat ungran plató deproduccionsde cinema

1

1



En l’àmbit cultural, el curs polític queestà a punt de començar presenta unasituació excepcional: fer actuacionsque reprenguin la normalitat que va ta-llar el 155, assumint alhora la situació

Entre la construcció i la resistènciad’interinitat d’un país que ha deciditser lliure i encara no ho és, amb pre-sos i exiliats polítics i un Parlament i ungovern en amenaça constant de no-ves actuacions judicials. Projectes

com ara el pla de foment de la lectura,la nova taxa audiovisual i acords ambel País Valencià i les Illes porten el se-gell de construir i, alhora, resistir.

David Marín @DvMarin

s’endinsen a les profunditats del mo-nument a The Da Vinci code (2006).

Agafant rumb cap al nord, ens pa-rem a Glen Coe, segurament un delsparatges més ben aprofitats pel cine-ma. Aquí, i abans d’endinsar-nos enles profunditats d’aquesta vall, hi tro-bem el The Meeting of Three Waters,el nom que rep un pendent on de-semboquen tres petits rierols. Tot i

ser un paratge idíl·lic es va aprofitarper fer-hi passar el pont de la Mort aMonty Python and the Holy Grail(1975). Ara bé, la carretera que tra-vessa la vall també ha estat testimonide la tecnologia ideada per en Q ique oferia l’Aston Martin DB5 d’enBond, James Bond, a Skyfall (2012).

Més al nord, i ja en direcció cap a

les illes, hi trobem una altra vall ano-menada Glenfinnan, molt conegudapels fans de Harry Potter, ja que hi hael pont per on enfila el tren camí capa Hogwarts a Harry Potter i la cam-bra secreta (2002) (imatges 11 i 12).Seguint la carretera que ens conduiràal nord, hi trobem el castell d’EileanDonan, segurament un dels castellsmés amortitzats pel setè art. Aquí,s’hi han gravat més d’un centenar de

◗ Coneguda ini-cialment com eltemple de SantMateu, aquestacapella va gua-nyar fama grà-cies al llibre Elcodi Da Vinci(2003), escritper Dan Brown.

RosslynChapel

3

◗ Les carreteresestretesd’aquest parat-ge s’han pogutveure a Skyfall(2012), quanl’Aston Martind’en Bond es-quiva els revolts.

Vall deGlen Coe

5

◗ Pel viaducted’aquesta vall,hi passa el trencap a Hogwartsa Harry Potter ila cambra se-creta (2002).Avui hi circulaun tren de va-por.

Glenfinnan

◗ És una petita cascada a l’entrada de Glen Coe,al peu de Three Sisters, una popular ruta de mun-tanya. Però l’indret dona per a molt i fins i tot s’hi vaubicar el pont de la Mort de Monty Python and theHoly Grail (1975).

The Meeting of theThree Waters

4

EILEAN DONAN“És un dels castellsmés amortitzatspel setè art”6



LA REPÚBLICA DE LES ARTS ESCÒCIA, DE CINE

ELS MÉSVENUTS

Ficció

La desaparicióde StephanieMailerJoël Dicker

PermagelEva Baltasar

Teoria generalde l’oblitJosé EduardoAgualusa

La dona a lafinestraA.J. Finn

VoluntatJeroenOlyslaegers

pel·lícules, entre les quals trobemAmb el món no n’hi ha prou (1999),en què s’utilitza de quarter generalde l’MI-6 després de l’atemptat a laseu de Londres, i La vida privada deSherlock Holmes (1970). Ara sí, ja en-trant a l’illa de Skye i seguint cap alnord d’aquests paratges plens de car-reteres d’un sol sentit, ens trobaremuna altra vall, Fairy Glen. El paisatgesalvatge d’aquesta illa i, en concret,d’aquesta vall s’ha aprofitat per a unmunt de films, però segurament una

de les escenes amb més bones vistesens l’ofereix Michelle Pfeiffer, carac-teritzada de bruixa malvada, en elfilm Stardust (2007).

Agafem ruta de nou cap al sud i

ens parem al castell d’Urquhart, fa-mós per estar a tocar de les aigüesdel llac Ness i per tant no podíem ob-viar el film Llac Ness (1996). I, final-ment, ja de tornada cap a Edimburg,on ens espera l’avió, fem parada aSaint Andrews, on trobarem les me-ravelloses West Sands, les platges peron Harold Abrahams (Ben Cross) iEric Liddell (Ian Charleson), junta-ment amb els seus companys, correna Carros de foc (1981).

◗ Escenari demés de centfilms. L’AstonMartin de la fotoapareix a Ambel món no n’hiha prou (1999),on el castell ésla seu de l’MI-6.

Castelld’EileanDonan

7

◗ A la riba delllac Ness, haestat escenarid’un gran nom-bre de films. Ésel cas LlacNess (1996).

Castelld’Urquhart

9

◗Les platges deSaint Andrewssón molt exten-ses i la blancorde la sorra con-trasta amb elblau del mar. Ésla platja de Car-ros de foc (1981).

West Sands

◗ Els paisatges d’aquesta vall al nord de l’illa de Skyesón d’allò més salvatges i els precipicis i les caigudesorogràfiques hi són molt presents, com en aquesta es-cena de Stardust (2007), en què veiem Michelle Pfeif-fer.

Fairy Glen

MICHELLE PFEIFFER“És la meravellosabruixa malvadade l’illa de Skye”

8

10



LA REPÚBLICA DE LES ARTS LLETRES

OPINIÓ

El verí de l’elogin els temps en què aquest cronista eraun aprenent… i no és que hagi deixatde ser-ho, al contrari, i cada any és

més conscient del camp per córrer, i que liqueda menys temps. Com deia, quan eraneòfit –als meus ulls i als de la resta delsmortals–, era un costum força estès entreels poetes principiants visitar els majors,escoltar-los, dur-los els poemes propis perobtenir-ne el parer, en els d’ells la dedica-tòria autògrafa, aprendre’n, arribat el casacotar les qüestions en les quals decidiende no aprendre’n res –el rebuig conscient iraonat és una utilíssima forma d’aprenen-tatge– i, quan la química ho permetia, iaquesta era sovint la culminació del pro-cés, demanar-los un prefaci per a la il·lu-sionadora edició del pròxim llibre.

No vaig fer mai aquest pas, i no m’heaturat a aprofundir en les causes. Una bar-reja, crec, de timidesa, desconfiança i or-

E gull, per no dir de por i vanitat. Més enllàdel que ja semblaven en el seu moment,vistos en la distància és fàcil detectar opi-nions, judicis i sentiments que els pupilsmereixien als seus doctes presentadors. Enuna o altra mesura, l’elogi hi és semprepresent, i el padrí quasi sempre salva lesdistàncies, se sagna en salut dels possiblesavatars futurs del novell.

Crec detectar que actualment aquestcostum ha decaigut força, diria que pelscanvis en les dimensions i el caràcter de ladifusió de la poesia, i fins i tot en el valoratorgat al llibre de poesia en si. Si tens deumil seguidors al Twitter, l’aspiració a ven-dre cinc-cents exemplars en paper és cacade la vaca. I també, no ens enganyem, per-què no hi ha en el moment actual figuresde referència inqüestionablement conspí-cues com n’hi havia fa 40 anys. Si aquest fetes deu a la consistència dels poetes en si

mateixos o a la dilució del sistema de pres-cripció literària –i de la nostra societat cul-tural en general– el pas del temps ho mos-trarà.

Enmig de les ansietats dels equilibris iles reticències valoratives dels pròcers pro-loguistes hi ha una excepció: Salvador Es-priu. Ja en aquell temps m’admiraven la ri-quesa i generositat dels elogis del poeta aqualsevol ens intel·lectual prologat, no tansols de poesia: de la cançó, de l’art en gene-ral. Amb motiu del centenari de SalvadorEspriu, el bon amic Ramon Balasch va re-unir pròlegs i textos afins d’Espriu en unabella edició, Ocnos i el parat esglai. Llegitsun darrere l’altre, els nombrosos, com-plaentíssims, prefacis revelen la terrible,fantàstica, realitat: no són lloes, són durís-simes escorxades, insuperables exercicisd’ironia, d’impietat. Vaig fer bé de no de-manar-n’hi cap.

Miquel de Palol @miqueldepalol

No són lloes:són duríssimesescorxadesplenes d’ironiai d’impietat

ervé Le Corre (Bordeus, 1955) ésun gran lector de gènere negre.Ha publicat onze novel·les que li

han valgut vuit premis, quatre delsquals per la mateixa obra, Après laguerre (2014), encara no traduïda al ca-talà. L’obra que sí que podem llegir encatalà és l’última que ha escrit, Prendreles loups pour des chiens (2017), aquí ti-tulada amb un asèptic Gossos i llops(no deu ser responsabilitat del traduc-tor al català, per altra banda correctís-sim). És una obra d’ambient rural, asfi-xiant, dura, fosca, sensual, hipnòtica.

Franck, de 26 anys, surt de la presóon ha passat cinc anys després d’unatracament amb Fabien, el seu germà

HOfec a la francesa

GOSSOS I LLOPSAutor: Hervé Le CorreTraducció: Albert PejóEditorial: BromeraPàgines: 288 Preu: 17,95 €

CRÍTICA

gran, a qui no va delatar. El recull Jessi-ca, l’atractiva parella del germà, i es veuallotjat en una mena de granja aïllada,caòtica i xafogosa. Fabien està fent ne-gocis a València i Franck l’espera comun Godot beckettià. Jessica –de co-gnom Problemes– té una filla, la silen-ciosa i esquiva Rachel, de 8 anys, queha vist i patit massa coses. Els pares deJessica, una fumadora malcarada i unmecànic alcohòlic, no són gens entra-nyables, com tampoc ho és el gos enor-me que tenen, que simbolitza la por deFranck. A més d’alguns secundarisamb què Le Corre forma la trama epi-dèrmica de drogues, préstecs i venjan-ces, queda un important personatge

més: la natura.Sense guió previ, Le Corre avança de

manera intuïtiva, lentament, buscantl’exactitud. I la troba en descripcionsfascinants, plenes de sensualitat, ambolors, sorolls, colors. Descriu sensa-cions, no dicta sentiments. És una obradensa com l’ambient que mostra. Laviolència esclata i esquitxa. El sexe, ele-gant, no és explícit, sinó tremenda-ment implícit. El final, sense buscar elgir desconcertant, pot sorprendre. LeCorre aboca, paràgraf rere paràgraf,una angoixa damunt del lector quel’obliga a continuar llegint com qui ne-da sota una capa de gel buscant el foratper on sortir a respirar.

Lluís Llort

ELS MÉSVENUTS

No-ficció

Dies queduraran anysJordi Borràs

Abans ningúdeia t’estimoFills i filles delspresos polítics

Estima’mquan menysho mereixi...Jaume Funes

OperacióUrnesLaia Vicens iXavi Tedó

FariñaNacho Carretero



LA REPÚBLICA DE LES ARTS LLETRES

LLETRES EN BATALLA

5. En quina novel·la podem lle-gir, a la primera pàgina: “Entrel’aire calent, els núvols grisos,blancs, enfosqueixen la terra ila copa dels alzinars. A po-nent, el cel és calitjós, blau,tendre, com una navalla ober-ta damunt el mar. Després, al-tra vegada, la boira de plomobscur, de cendra alta, depols de vidre, de liquen viu,d’arena bruta, de roca calci-nada.”?

La canícula evoca, etimològicament, el regne de la gosseta, és a dir de Síri-us, l’estel principal de la constel·lació del Gos o, per quedar més a prop del’origen llatí, del Ca. El fet que entre mitjan juliol i mitjan agost aquest estelsigui particularment brillant va fer pensar als grecs i als romans que eraresponsable de les onades de calor que solen esdevenir-se en aquest mo-ment de l’any. I la calor, quan no estova la ment, també és motiu d’inspira-ció per als escriptors.

Solucions: 1.C, 2.B, 3.B, 4.B, 5.D, 6.A, 7.C

Canícula! 4. En el poema Sunt lacrimaererum Joan Vinyoli escriu:“Que l’estiu matusser...”

A. ...no arrabassi l’atzar.B. ...no faci gaire mal.C. ...no ofegui els plors.D. ...no ens trenqui el son.

A. Les primaveres i les tardors,de Baltasar Porcel

B. La pell i la princesa, de Se-bastià Alzamora

C. Crineres de foc, de MariaAntònia Oliver

D. El mar, de Blai Bonet

A. La terrorista bonaB. Mara i DannC. La clivellaD. El somni més dolç

A. Joan Salvat-PapasseitB. Miquel Martí i PolC. Enric CasassesD. Joan Margarit

7. “Al mig de l’hivern vaig des-cobrir dintre meu un estiu in-vencible”, ho va escriure...

A. HoraciB. MarcialC. Plini el VellD. Virgili

3. En quina novel·la de DorisLessing (disponible en ca-talà a Empúries), Àfricas’ha convertit en un con-tinent gairebé despoblatper culpa de l’escalfa-ment climàtic?

1. Quin autor romà vadescriure així la in-fluència de Sírius?“Els efectes d’aquestastre es deixen sen-tir fortament damuntla terra: ell eixint elsmars s’agiten, elsvins bullen dins elscellers, les aigüesdels estanys es re-mouen.” (Traduccióde Marçal Olivar.)

2. De qui és el poema Estiu, que diu: “Araés el temps de les dones que cusen / a lapenombra de les entrades / i s’adormensovint damunt la feina”?

A. Cesare PaveseB. Elsa MoranteC. Dino BuzzatiD. Susanna Tamaro

6. El bell estiu (disponible encatalà a Labutxaca) és unanovel·la de:

A. Mercè RodoredaB. Günter GrassC. Albert CamusD. Francesc Pujols

Joan-Lluís Lluís@joanlluislluis



LA REPÚBLICA DE LES ARTS PANTALLA

Els extraterrestres van omplir d’humor latelevisió de fa dues dècades. Ara la factoriaWarner està treballant per recuperar un delsalienígenes més carismàtics, l’irreverent Alf

Entranyablesalienígenes

EN SÈRIE

Les invasions extraterrestres hananat desfilant per la televisió gai-

rebé ininterrompudament des que laprimera versió de la sèrie V –que enaquell moment va ser la producciótelevisiva més cara de la història– esva convertir en un èxit mundial a co-mençament de 1983. Després, ja alsanys noranta, van arribar les conspi-racions d’Expediente X, mentre queamb el tombant de segle estranysllums al cel van precedir la temudaInvasió, emesa a TV3. En aquesta úl-tima dècada la lluita contra els aliení-genes ha quedat a càrrec dels prota-gonistes de Falling skies i de Colony,per posar només dos exemples. Peròels alienígenes no sempre són els do-

◗

lents i també han donat peu a esce-nes hilarants. Deixant de banda elspersonatges de sèries animades, elvessant més còmic dels invasors té elseu màxim exponent amb Alf.

Tothom qui tingués televisió el1986 recordarà aquest entranyablepersonatge arribat del planeta Mel-mac i acollit accidentalment pelsTanner, una família californiana declasse mitjana que ha de fer front atots els maldecaps provocats per lesseves ocurrències. Golafre, mandrós,bromista i addicte a menjar gats, Alfgenera constantment embolics, comquan decideix trucar al presidentdels Estats Units per exigir-li que posifre a l’escalada d’armes nuclears iprovoca la detenció del pare de la fa-mília Tanner, Willie, per part de l’FBI.Amb el seu sarcasme, Alf va captivartot tipus de públic i s’ha acabat con-

vertint en una referència clàssica dela cultura popular, amb l’aparició es-poràdica en altres sèries, des de TheSimpson fins a Mr. Robot, passant perThe Big Bang theory.

‘REVIVAL’Alf torna ara a estar d’actualitat, jaque la companyia Warner ha anun-ciat que està treballant per poder-loportar novament a la petita pantalla.La sèrie es va acabar després de qua-tre temporades, quan l’extraterrestreés finalment detingut per la policia itraslladat a l’Àrea 51, el lloc on se su-posa que el govern nord-americàguarda les proves de l’existènciad’alienígenes. En aquesta nova etapa,Alf haurà aconseguit fugir del seuconfinament i serà acollit per una al-tra família, per descobrir com hacanviat la societat en 28 anys.

D’altra banda, no es pot parlar decomèdies sobre extraterrestres senserecordar 3rd rock from the sun, aquítraduïda com a Caiguts del cel. La sè-rie es va emetre originalment entre1996 i el 2001 a la cadena NBC, i vaarribar a TV3 el 2003. Guanyadora dediversos premis Emmy en les catego-ries de comèdia i interpretada perJohn Lithgow, Kristen Johnston,French Stewart i un jovenet JosephGordon-Levitt, la sèrie explica les pe-ripècies de quatre extraterrestres queviatgen a la Terra per estudiar els hu-mans fent-se passar per una famíliaconvencional. Com que provenend’una civilització suposadament mésavançada, les situacions còmiquessón el resultat dels problemes quepateixen aquests hilarants alieníge-nes per intentar entendre el compor-tament i les emocions dels humans.

ALFUn centenar d’episodis

van mostrar les aventuresd’aquest extraterrestrevoraç i impertinent quesemblava lleugerament

un os formiguer. AraWarner es planteja

recuperar el personatge.

IRENE [email protected]

3RD ROCK FROMTHE SUN

John Lithgow en la sevaversió més còmica

encapçalava elrepartiment d’aquesta

esbojarrada sèrie.



LA REPÚBLICA DE LES ARTS PANTALLA

Flors mexicanesLa casa de las flores és una de lesapostes de Netflix per a aquestestiu. Es tracta d’una produccióoriginal mexicana de 13 episo-dis sobre una família propietàriad’una floristeria que sota la sevaaparença perfecta amaga moltssecrets. Amb aire de telenovel·laperò tractant temes d’interès so-cial, hi col·labora l’actor sevillàPaco León, interpretant una do-na transsexual.

PROPOSTES

El poder del VaticàMovistar ha estrenat aquest mesd’agost la sèrie documental de laCNN Habemus Papam: una his-toria de poder. Es tracta de siscapítols narrats per l’actor LiamNeeson que repassen impor-tants períodes de la història delpontificat, des dels orígens del’Església catòlica fins arribar ala renúncia del papa Benet XVI–a la fotografia, en un acte pú-blic del 2011– i l’elecció del papaFrancesc. Per preparar aquestdocumental, els periodistes dela CNN van tenir accés a algunsarxius secrets del Vaticà i vanrealitzar entrevistes a experts,escriptors i membres de l’Esglé-sia catòlica propers al papa ac-tual.

Irene Casellas [email protected]

uina va ser la primera pel·lícula so-nora? El pare, nascut el 1922, deiaque El desfile del amor (1929), de Lu-

bitsch. Va ser la primera parlada de la sevavida. Cinquanta anys després encara re-cordava l’impacte que li va causar. La his-tòria diu que anteriorment hi havia hagutEl cantor de jazz (1927), amb Al Jolson: unblanc pintat de negre perquè els negresautèntics no podien ser als anys vint i anyssegüents protagonistes de res. Els més ob-servadors diuen que el cine mut no haexistit mai perquè sempre hi ha hagut asota o a darrere de la pantalla un pianista,un quartet o una orquestra que ha condi-cionat l’acció i les emocions. Menys alspobles on no hi havia pianista ni orques-tra, és clar. Després hi ha els sords de nai-xement o per malaltia. Per a ells el cinesempre ha estat mut i per això els que vanconviure amb el cine silent van sofrir unagran pèrdua amb El cantor de jazz i El des-file del amor.

Però hi devia haver altres pel·lícules so-nores, abans d’aquestes, ni que fossin ex-perimentals. Me n’informo. Lee de Forest(1873-1961) va ser un inventor americàque l’any 1925 va fer unes primeres provesde cine sonor. Va filmar un curtmetratgeno comercial per comprovar la seva crea-ció. Hi sortia l’actriu Helen Menken, que avostès, com a mi fins ara, no els dirà resperò que era famosa a Broadway fent tea-tre i que va ser la primera dona deHumphrey Bogart. Un moment: Helen

Q

EL CINE DE LA MEVA VIDA

‘El desfile del amor’Jeanette MacDonald i Maurice Chevalier, en una escena de la pel·lícula ✏LRP

Menken? Estic llegint les cròniques sobreNova York del col·laborador de The NewYorker Joseph Mitchell (1908-1996). Una,datada el 1941, narra la visita que el perio-dista fa a un club de sordmuts. Els asso-ciats juguen a cartes, aposten als cavalls,organitzen festes i miren pel·lícules mu-des. S’hi cita Helen Menken. Era filla depares que no parlaven ni hi sentien. Elsmembres del club li estan agraïts perquèfa campanyes i accions a favor dels disca-pacitats i, com que domina el llenguatgedels signes, s’ofereix a fer d’intèrpret. Si elprimer negre que va cantar en una pel·lí-cula era un blanc, la primera dona que vaparlar en una pel·lícula era una descen-dent de sords que a casa no va articularcap paraula fins als 4 anys.

El 9 de febrer de 1927, Helen Menken,amb tota la companyia teatral que inter-pretava el drama d’Édouard Bourdet Thecaptive, va ser arrestada, acusada d’escàn-dol. L’obra tractava del lesbianisme. Holly-wood, que la volia contractar per al cinesonor, no en va voler saber res desprésd’aquest fet. Diuen que el matrimoni ambBogart es va trencar per aquest motiu. Vanestar casats un any. Helen Menken va se-guir al teatre, va guanyar un premi Tony,va presidir una associació d’actors. Va mo-rir el 1966, als 64 anys, oficialment d’unatac de cor. La seva filmografia es redueixal curtmetratge en què va fer balbucejar elsonor. La pel·lícula es conserva a la Biblio-teca de Congrés dels Estats Units.

MANUEL CUYÀS @manuelcuyas

LOVE PARADEDirecció: ErnstLubitschGuió: Guy Bolton iErnest VajdaPaís: Estats UnitsAny: 1929



LA REPÚBLICA DE LES ARTS ART

RECOMANACIONS

El museu gironí exposa tres noves adquisi-cions: un paisatge de Girona de l’artista Cel-so Lagar en una estada a la ciutat, una taulatardogòtica atribuïda a Ramon Solà II i unretrat del crític Rafel Santos Torroella.

Sala: Fundació Foto Colectania. Adreça: passeigPicasso, 14. Barcelona. Horaris: de dilluns adivendres, d’11 a 14 h i de 16 a 20 h. Exposicióoberta fins al 21 d’octubre.

El Nova York de LeiterSala: Museu Picasso. Adreça: Montcada, 15-23.Barcelona. Horaris: de dimarts a diumenge de 9a 19 h. Els dijous, fins a les 21.30 h. Exposicióoberta fins al 30 de setembre.

El fotògraf Saul Leiter va combinar la foto-grafia i la pintura al llarg de la seva vida.Amb la càmera, va ser capaç de capturar iinterpretar la vida de Nova York en diversescapes, fins a l’espai més íntim.

Noves adquisicions

A través de 180 obres del pintor, descobrimels menjars preferits de Picasso. Fruites, bis-tecs, marisc i eriçons de mar i altres plaers,sense oblidar les natures mortes i els seussignificats ocults.

Sala: Museu d’Art de Girona. Adreça: Pujada dela Catedral, 12. Girona. Horaris: de dimarts adissabte de 10 a 18 h. Diumenges i festius de 10a 14 h. Fins al 30 de setembre.

La cuina de Picasso

es de fa tretze anys, la fundacióque du el nom de la poeta i pin-tora Felícia Fuster (1921-2012)

atorga beques als joves artistes de lesescoles públiques de belles arts. En-guany han estat premiats Marc Anglèsen pintura, Maria Díez en escultura iAïda Andrés en l’especialitat de gravat,si bé han transcendit llargamentaquestes disciplines. Ara, la fundacióexposa el resultat dels treballs.

Marc Anglès, amb el títol deRAL 3020, ha desenvolupat la idea delcolor vermell que es reserva per alsmissatges d’advertència o de perill al’interior dels dispositius electrònics.Ha pres l’etiqueta vermella open/void,que vol dir obert/anul·lat i ha des-muntat tres reproductors de DVD, totmantenint el rastre d’aquesta etiquetavermella a la carcassa interior. D’altrabanda, exposa els tres aparells des-muntats per veure l’espai que ocupen ila forma que tenen, i un d’aquests fafuncionar un DVD que mostra la fabri-cació de la pintura RAL 3020, que s’uti-litza per als senyals de seguretat, tràn-sit, extintors, entre d’altres.

Les escultures que presentaMaria Díez amb el títol de Pells desha-bitades es recreen en l’orgànic, les for-

DTres exemples de compromísART & CO

mes toves i l’interior del cos i la natura,inaccessibles a la vista. Les formes es-tableixen un paral·lelisme amb el cos:el cap, el melic o el volum que un nadóocupa al bressol. Li interessa l’interiordel cos i les formes orgàniques de lanatura, com ara les fulles seques, unallimona i un pebrot podrits, processosque canvien la forma i la vida. Ha createxpressions d’escultura tova amb fangrecobert de mitges, un teixit que s’esti-

regassa amb el pes i que crea volumstous que poden canviar segons la posi-ció del fang dur que hi ha al seu inte-rior. També ha treballat l’adaptació deldrap o del teixit que permet fer motllesamb silicona i làtex.

Aïda Andrés ha treballat lesimatges de llum que veu quan es llevaa casa seva i presenta la instal·lacióMirar de tocar cap endins. Arquitectede formació, necessita l’espai per ex-pressar-se. Ha instal·lat, amb tres cor-tines semitransparents, un dispositiuque transmet la sensació de l’entradade la llum del sol per una finestra elsmatins d’hivern. Vol “materialitzar laimatge de la llum que toca els volums itravessa les parpelles, com si aquestesfossin una cortina”. Des d’una sensibi-litat molt aguda i sublim, l’artista es-tampa en litografia les taques de llumsobre una de les tres cortines llençolque componen l’exposició. Un altredels llençols broda en formes diversesles taques de llum i els dona consis-tència.

Són tres propostes que mos-tren el compromís dels joves artistesamb la contemporaneïtat i la transfor-mació dels llenguatges plàstics en elmagma de l’art actual.

Pilar Parcerisas

Joves artistes. D’es-querra a dreta, AïdaAndrés, Marc Anglès iMaria Díez, a la seude la Fundació FelíciaFuster (Camps i Fa-brés, 3, Barcelona).L’exposició es pot vi-sitar fins al 26 d’octu-bre ✏FUNDACIÓ

FELÍCIA FUSTER



PER LLEGIR

ZX SPECTRUM: UNRECORRIDO VISUALEditorial: Dolmen EditorialPàgines: 240Preu: 21,90 euros

El 1982, el mercat de lainformàtica domèstica vaeclosionar a mig món. Enpaïsos com ara el Regne Unito l’Estat espanyol, això vaocórrer en gran part gràcies almicroordinador ZX Spectrum,de l’empresa britànica SinclairResearch.

INJUSTICE: AÑO TRESEditorial: ECC EdicionesPàgines: 304Preu: 29,50 euros

Amb tanta acció com elfenomen en forma de videojocque l’inspira, Injustice explicala història d’un món embogit. Ila història dels homes i dones,similars a déus, que noméspensen a redreçar-lo i guiaraquest món pel bon camí de lamillor manera possible.

THE LEGEND OF ZELDA:TWILIGHT PRINCESS 4Editorial: Norma EditorialPàgines: 92Preu: 8 euros

En la seva recerca delsfragments de l’ombra fosa,Link, Midna i Lila, la filla delsacerdot Leonardo, arriben finsa la tribu Goron, que ja no ésla tribu pacífica que totsconeixien.

WARCRAFT: EL POZO DELSOL 3Editorial: Panini CòmicsPàgines: 176Preu: 8,95 euros

Després de la Batalla deMount Hyjal, les races lliuresd’Azeroth estan començant areconstruir-se. La fràgil pau esveu amenaçada quan una fontde poder antiga emana pertota la Terra i totes les miradesse centren en la recerca delseu origen.

Ens posem a la pell d’un con-ductor novell que s’està bus-

cant una reputació en el món deles carreres legals, però també enles il·legals. Si en el primer lliura-ment teníem diferents persecu-cions policials i apassionants mis-sions que ens portaven a enfron-tar-nos als nostres rivals, a TheCrew 2 ens toca superar reptes i as-cendir en les taules de classificaciómundials per comparar-nos contraaltres jugadors.

The Crew 2 permet als jugadorsexperimentar les emocions de l’es-perit del món del motor en uncomplet escenari dels Estats Units.Aquesta zona de joc va més enllàdels límits físics per aconseguirque els fans de la conducció i delsmons oberts posin a prova les se-ves habilitats. Els conductors ex-ploraran Amèrica del Nord de cos-

◗

Carreresfrenètiques através delsEstats Units

THE CREW 2Distribuïdora:UbisoftGènere:ConduccióPlataformes:PlayStation 4, XboxOne, PCEdat:+12

ta a costa i competiran per intentarconvertir-se en el campió del mo-tor, col·leccionant una àmplia va-rietat de cotxes, motos, vaixells iavions. Després de passar un breututorial, entrarem al món lliure deThe Crew 2, on trobarem nous rep-

tes i inspiració en les quatre gransfamílies del motor: carreres urba-nes, terra, carreres professionals iestil lliure, i amb opció de triar en-tre una gran selecció de vehicles.Cada disciplina té diferents estilsde carrera.

The Crew 2 quintuplica el ca-tàleg del seu antecessor, ambtot tipus de vehicles. Podemtrobar-hi més de dos-centscotxes llicenciats dels gransfabricants. Per exemple, Fer-rari, Lamborghini i Ford. Tam-bé hi ha motos de cros, decarrer i de carretera. Pel quefa als vaixells, ens trobemllanxes motores, llanxes ràpi-des monoplaces i Hoovers. Isense oblidar-nos dels avionsque també tindrem ocasió depilotar.

Un garatge que fariaenveja a James Bond

VIDEOJOCSTomàs Pardo



6007

-119

2497

L



EXPERIÈNCIES

Aquest estiu, l’activitat culinàriano s’atura a Barcelona. La tempo-

rada arriba amb tres estrenes pertreure’s el barret. Nandu Jubany ha fetrealitat el seu desig d’obrir el restau-rant on ell “voldria anar” i Xavier Pe-llicer ha aconseguit tenir el seu propilocal, absolutament personal, sensecap soci, mentre que els germans Ser-gio i Javier Torres porten la seva cuinaa una nau enorme del barri de lesCorts que té de tot, fins i tot laboratori

creatiu.El restaurant de Jubany a Barcelona

es diu Pur perquè busca la puresa delproducte, que ofereix “gairebé nu”.Amant dels ingredients de proximitat,tampoc no es tanca a oferir el millordel món al seu local: “Per mi, el mésimportant és la qualitat del producte;si pot ser, el triem d’aquí, però si el defora és millor, tenim el de fora”, apuntael cuiner, que té vedella de Girona,wasabi i xaiet de Burgos per igual enuna carta en què no trobareu guisatsni manipulacions excessives. “Vull fertruita de patates amb ous de quilòme-tre zero amb una llauna de caviar asobre, pulardes, fetge a la brasa i tam-

◗

Els reconeguts xefs Nandu Jubany, els germansTorres i Xavier Pellicer obren a Barcelona espaisgurmet que són el somni de la seva vida. Sónprojectes personals que tenen en comúl’autenticitat de les elaboracions i unproducte d’alta qualitat

Tres nousrestaurantsd’autor

✎MARIJO JORDAN Periodista @MarijoJordan

bé sardines a l’ast, explica ci-tant algunes de les possibili-tats de la nova oferta, queoblida el menú degustació ibusca, per sobre de tot, lacomplicitat del client. Al Purtot passa al voltant de la cui-na, amb una barra centralper a 10 persones. “M’agradaveure de prop com gaudeix elcomensal, com li cau la bava”,diu el cuiner, que tindrà en elvigatà Matias Coll la seva màdreta al nou local.

Amant dels reptes (la sevaodissea en moto al Dakarn’és un bon exemple), enNandu és un emprenedorque ja té restaurants a Andorra, For-mentera, Barcelona i Singapur, i queen aquest nou repte ha invertit 2 mi-lions d’euros. L’aposta és doble, per-què al pis de sota hi ha una cocteleriamés canalla (Impur) oberta de diven-dres a dilluns fins a les dues de la ma-tinada amb una oferta gastronòmicamés assequible (hamburgueses, bis-tec tàrtar) i on es poden celebrar ban-quets i aniversaris.

El restaurant mare del xef, a Callde-tenes, és tot un èxit en continua evo-lució. El cuiner, que ja té un hort pro-pi, ha aconseguit una granja pròximaon vol tenir bous i gallines i que es po-drà anar a visitar abans de menjar alrestaurant per poder viure “una expe-riència gastronòmica completa, per-què saber d’on prové el menjar és unautèntic luxe”. Quan parla de Pur, alpassatge de la Concepció, s’il·lusionaigual: “Vull que la gent s’ho passi moltbé i que vulgui tornar perquè l’he fettal com jo volia que fos.”

El restaurant de Xavier Pellicer

també és exactament com ell voliaque fos. Després d’algunes aventuresamb socis, el cuiner, finalment, és fe-liç perquè ha obert el seu propi local al’Eixample barceloní amb la seva do-na. “Aquí em jubilo”, diu orgullós d’unespai que, com el de Nandu Jubanyestà dividit en dos àmbits diferen-

NANDU JUBANY“Pur [el seurestaurant] busca lapuresa del producteque ofereix”

XAVIER PELLICER“Filosofiad’agriculturabiodinàmica iecològica”

Espais gurmet.Xavier Pellicer,amb unes pasta-nagues a la bra-sa, aposta per lafilosofia d’agricul-tura biodinàmica.Nandu Jubany alPur vol oferir unproducte gairebénu, pur. I els ger-mans Torres hanportat un espaigurmet a unanau de les Corts✏ M. JORDAN



Bernad & FotoAMB GUST

er “absorbir l’ànima de la gent”, Antoni Bernad apli-cava al seu ofici de fotògraf les mateixes eines que elporten per la vida: simpatia, tendresa, amabilitat i

respecte. Així ha pogut aconseguir imatges històriquescom ara les de Mercè Rodoreda rient o estirada sobre unapell de vaca. “Després, es va penedir, va trucar a JosepMaria Castellet i li va dir que jo era un ximple que l’haviahumiliat.” Bernad (Barcelona, 1944) no es va rendir. Li vaenviar els negatius i l’escriptora va quedar encantada ambel resultat. A Josep Pla el va retratar a Llofriu en pantaló depijama, a David Hockney, entre roba estesa, a CarolinaHerrera, a la cinquena avinguda amb el seu gosset Alfon-sito i amb Dalí es van fer amics: “Era encantador, generós,senzill i tendre.”

Les seves imatges es fixen en detalls que impacten, pe-rò transmeten una gran naturalitat. “Fer un retrat és comconstruir una casa, amb formes, volum i gust”, explica.Potser perquè va néixer en una Barcelona fosca en què lesrevistes de moda eren la finestra a un paradís de color i lli-bertat, Bernad no només ha estat retratista de personali-tats i prohoms, sinó que s’ha fet un nom de prestigi en el

món de la moda. Dotat d’una gran sensibilitat i amb unagran formació cultural i artística, el seu ull transforma fri-volitat en imatges d’una bellesa dolça i atemporal. Bonaprova n’és la sèrie en què la seva musa Laura Ponte apa-reix convertida en Dalí, en una Jackie Kennedy dins delseu avió privat, en Coco Chanel davant París… “Semprehe volgut fer que s’entengui la roba, que la imatge no re-sulti massa perfecta, perquè seria falsa i avorrida.” Es notaque estima les dones, que gaudeix de la vida i, si pot, tam-bé dels personatges que retrata. Amb Lou Lou de la Falai-se, per exemple, va viure una nit boja a Barcelona, el 1974,que va acabar a comissaria perquè hi va haver una batudaal local on eren, el Jazz Colón.

Fins al dia 26, encara teniu una setmana per gaudir, alPalau Robert, d’una meravellosa retrospectiva sobre l’ar-tista, que acaba de retirar-se. Deixeu-vos dur pel plaer decontemplar i entendre cada imatge, la per-sona que s’amaga darrere la disfressa delvestit. Perquè Bernad és el triomf del’elegància amb sentit.

P

Marijo JordanPeriodista @MarijoJordan

Dalí retratat per Bernad i Laura Ponte emulant Dalí,dues imatges de la retrospectiva ✏JORDAN

ciats. Hi ha una banda amb menúgastronòmic i ambient íntim, càlid iclàssic, que s’anomena El Menjadorde Xavier Pellicer, i una altra de mésinformal amb barra, tauletes i cartadiversa. Els plats que serveix als dosllocs el xef que va ser la mà dreta deSanti Santamaria s’adapten per igual ala filosofia d’agricultura biodinàmica iecològica que fa temps que segueix.És una continuació del seu Celeri, ones va coronar amb estrella Michelinen temps record. “La biodinàmica ésimportant per nosaltres, perquè contéuna energia vital que notem en elsproductes”, assegura el xef mentremostra unes esplèndides pastanaguesa la brasa “que s’han de menjar finson comença la fulla, perquè a dalt hiha la millor part”. Al seu restaurant hiha opcions vegana, vegetariana, ovo-làctica i omnívora. Sap com fer mera-velles amb les verdures i allà hi troba-reu els seus plats estrella, com ara elgaspatxo de remolatxa i la carbassabrasejada.

Els germans Javier i Sergio Torrestambé han fet realitat el somni de te-nir un restaurant a la seva mida (queno és petita!) i, com Xavier Pellicer,l’han batejat amb el seu nom. El seu

programa de receptes televisiu, pled’èxit, els ha permès guanyar popula-ritat i poder finançar un projecte queenlluerna: un restaurant gastronòmicen una nau de 800 metres quadrats albarri de les Corts, amb tres cuines a lavista enmig de la sala on acaben da-vant dels comensals les elaboracionsque prèviament han fet als fogonsque no estan a la vista. Una mise enscène espectacular.

Malgrat la magnitud, el menú ésper a 60 persones, que s’asseuen entaules rodones de blanques estovallesen contrast amb el sobri negre que hoenvolta tot: sostre i parets, firmat perl’estudi de Carlos Ferrater. “Han estatnou mesos d’obres, com un embaràs”,expliquen els bessons a aquest diari elprimer dia d’obertura, el 3 de juliol.Tot era a punt a dins malgrat que foral’artista Regina Saura encara no haviaacabat de pintar el bosc que ocuparàla façana d’entrada i que, gràcies a lallum, canviarà en cada estació. Elsbessons cuiners han deixat el DosCielos de l’hotel Me (continuen ambel de Madrid) per llançar-se a l’aven-tura que més els il·lusiona. “Hemtreballat molt fins arribar aquí”, diuend’un restaurant on hi cap de tot, fins itot un laboratori que serà la conti-nuïtat del seu Espai Il·lusió, el petit pisdel Carmel on van créixer i que vanconvertir en centre de creació culi-nària. El seu gust pel producte dequalitat i els plats elegants segueixintacte en aquesta nova aposta, enquè es podrà seguir tastant el seu ca-lamar fermentat amb caviar i el raviolide guatlla.

JAVIER I SERGIO TORRES“Un restaurantgastronòmic enuna nau de 800metres quadrats”


Cs, espècieinvasora

l juliol ha passat i les restesdel dictador Franco no s’han

exhumat i continuen al Valle delos Caídos. Però tranquils, que esfarà. Ho diu Pedro Sánchez. I diuque, encara que ho hagués dit, elmoment no és important, quel’important és que es faci. Aquestdissabte s’ha certificat com tot elmes de juliol que les visites ha-vien augmentat un 50% respecteal 2017. Ves que no sigui aquestal’estratègia, que els Bambis delcentreesquerra arribats al podera vegades se n’empesquen debones. Potser és màrqueting per-què augmentin els ingressos il’Estat s’estalviï alguna cosa. Pot-ser la pròxima excusa serà ques’hi guanyen diners de tanta gentque hi va i que seria una llàstimaperdre uns llocs de treball queresulten rendibles. De moment,entre el 2014 i el 2017 el Valle de

los Caídos ens ha costat 4.025.349euros. D’una banda, tenim els340.000 euros anuals de subven-ció que el pressupost general del’Estat adjudica a l’abadia bene-dictina. I, d’una altra banda, eldèficit que cada any es produeixentre els ingressos de les entradesi la despesa que hi ha de fer Patri-moni i que entre el 2014 i el 2017puja a 2.665.349 euros. Les entra-des normals són a 9 euros, però lamitjana surt a 6 pels descomptes.L’any que hi ha anat més personalhi ha hagut 283.277 visitants. Siaugmenten fins als 500.000 (un76%), faran la pau.

E

De moment,visitesSan Lorenzo de El Escorial. Vallede los Caídos

Huelva. Almonte. Coto de Doñana

Cap de setmanade parelles

final del 2012 tècnics del’IRTA detecten el primer

cranc blau americà (Callinectessapidus) al delta de l’Ebre i el se-gon, el gener del 2013. És una es-pècie invasora que ve de la costaatlàntica americana (del Canadàa l’Argentina). El 2016 se’n pes-quen i es comercialitzen cap amil quilos i el 2017, més de deumil quilos, segons la direcció ge-neral de Pesca. Avui, al Delta, fanun crit d’alerta de l’amenaça que

representa. Ja fa part de l’ofertagastronomicoturística del territoriperò posa en perill dotzenes d’es-pècies autòctones i el mateix eco-sistema. També avui Cs fa un co-municat. I diuen, amb tota la bar-ra del món, que l’actuació a laplaça del Mercadal de Reus, des-penjant la pancarta del balcó del’ajuntament, és en aplicació de ladecisió del Tribunal Constitucio-nal. Com el cranc blau, i com aespècie invasora que són, la re-producció de Cs ha estat expo-nencial. En les eleccions del 2006es detecten els tres primers alParlament, nou el 2012, 25 el 2015i 36 el 2017. Han depredat partdel grup parlamentari del PSC igairebé han extingit el del PP, i noenganyen ningú autoatorgant-seuna funció de braç armat del TCque no tenen. Són el cranc blaude la política catalana: invasors idepredadors. I ara senten al cla-tell que s’acosta el seu, de depre-dador. Per això han embogit. Peraixò l’espectacle d’avui a Reus.

A uina ràbia, quins plors i quincruixir de dents! Cal que la

Merkel faci un lleig com el queestà fent des de fa 48 hores alsseus amics del Partit Popular?Aquestes imatges dels dos matri-monis de cap de setmana feliç ide treball alhora eren necessà-ries? Per 72 dies de presidentmereix aquest regal Sánchez?Recorden unes imatges sem-blants amb Rajoy en els set anysen què ha governat i era un dels

seus? Quan Helmut Kohl va fer elmateix regalet a Felipe Gonzálezl’any 1989, ja feia set anys queFelipe era president! Val a dirque no tinc ni idea què han par-lat però el que és segur és que noés l’alt índex de preocupació perla recuperació del linx ibèric elque els ha mogut. I tampoc haestat una cimera per parlar de lamigració a la frontera sud ni lapolítica migratòria de la UnióEuropea en general com hanpretès fer creure. I també ésmentida que no hagin dedicat niun segon a parlar de Catalunya.Merkel ha vingut a Doñana a dir-li el que pagarà Europa als espa-nyols per tapar ben tapada lafrontera sud i perquè li expliquicom pensa “seduir els catalans”.Les sessions de fotos tenen tresmissatges clars. 1. Expliquen alPP i Cs que els fracassos es pa-guen i el seu fracàs és el 47%d’independentisme. 2. Tran-quil·litzen els de l’Ibex. 3. Són unllengot a Susana Díaz a casa sevamateix.

Q

Reus. Plaça del Mercadal. 10 h

Dissabte

11AGOST

Divendres

10AGOST

Diumenge

12AGOST

Com el cranc blau, i coma espècie invasora quesón, la reproducció de Csha estat exponencial

Si hem de fer casde les estadístiques,el mal servei els premia,que és el que passa al Prati molt concretament ambVueling i Ryanair

Ho tenia pendent des de lapreadolescència quan alcinema del capellà vaigenamorar-me d’IngridBergman fent de Joanad’Arc


EL VORAVIUTEXTJOAN VALL I [email protected]

DIBUIXOSJORDI SOLER

[email protected]


Delinqüentsi còmplices

o sé per què tenim aquestamania de gastar temps lliure

per anar a veure com vivien elsrics, però la tenim. Aixís és quede camí a Orleans faig parada aChambord. Sembla que és undels castells més magnífics de lavall del Loira i el que és segur ésque és el més gran, encara quemai va ser la residència oficial deFrancesc I, el rei que el va ferconstruir. De fet només era elseu pavelló de cacera. Vuit tor-res, 440 habitacions i 365 xeme-neies. El castell és dins del recin-te murallat més gran d’Europaper demostrar que no és veritatallò que diuen els castellans queno es poden posar portes alcamp. Aquí van paredar 52,5 km²de bosc, que encara hi conti-nuen sent (més de la meitat delterme municipal de Barcelona,perquè ens situem). Un elementessencial del castell és la dobleescala de cargol que va ser pen-sada per Leonardo da Vinci. Ésuna escala amb dues rampesque se superposen al voltantd’un nucli buit i que permet quequi pugi i baixi per una i altrarampa es vegin però no es trobinmai. Mentre ho comprovo ambla meva dona i les meves fillespenso que és el que necessitenles famílies del procés, els partitsindependentistes. Un Leonardo.Algú que enginyi la manera defer camí junts (amunt i avall se-gons es necessiti) veient-se quanels calgui, però sense trobar-seen cap moment.

N

Bèlgica. Waterloo

es dades d’Aena del juliol fanreflexionar sobre la condició

humana. Malgrat el caos queVueling (cancel·lacions) i Ryanair(vaga TCP) van provocar, ha estatel millor mes de la història delPrat, que ha arribat als 5,2 milionsde passatgers, un creixement del2,5% respecte al juliol del 2017. Jahavia anat semblant al mes demaig, quan malgrat els dos diesde vaga dels pilots de Vuelings’havia aconseguit el millor mesde maig de la història amb 4,5 mi-lions de passatgers, un 5,2% mésque el maig del 2017. Podem pen-sar que les afectacions del malservei es paguen a llarg terminiperò tampoc surten els números.Haurien d’estar pagant el desastreque va ser l’estiu de l’any passatamb els retards d’hores i hores alscontrols de seguretat fins que esva arribar a un acord amb els tre-balladors d’Eulen. De la mateixamanera que hi ha partits quesembla que la corrupció no elspenalitza a l’hora de les eleccions,hi ha empreses de serveis que el

mal servei tampoc les penalitza. Alcontrari. Si hem de fer cas de lesestadístiques el mal servei les pre-mia, que és el que passa al Prat imolt concretament amb Vueling iRyanair. Arriba un moment enquè costa recordar de quina com-panyia t’han malparlat més elsteus amics usuaris i a tu mateixquina te l’ha fet més grossa. Per nopatir vaig de vacances amb cotxe.És la defensa que em queda.

L

Ni un televisora Orleans

Barcelona. Aeroport del Prat de Llo-bregat

em parada i fonda a Orleans.Ho tenia pendent des de la

preadolescència quan al cinemadel capellà vaig enamorar-med’Ingrid Bergman fent de Joanad’Arc. Des del punt de vista delviatger gandul i còmode és laciutat perfecta. Entres amb cotxefins al mateix centre històric itens un magnífic aparcament so-ta la mateixa plaça de la catedral.A partir d’aquí passejar pels car-rers de la ciutat medieval és ungoig. Ben restaurada, endreçada,neta i polida. Sense grans con-

centracions, dos o tres aquí i doso tres més allà, l’oferta de restau-rants és múltiple i variada. Peròno en trobem cap ni un que tin-gui un televisor per entretenir elpersonal, així que m’he de fer fo-tre avui que tenia segur veureperdre un Madrid. El segueixoen línia i em fa feliç que final-ment els de Simeone s’hagin es-polsat les mosques. No tant perells com pel trau que han fet alsblancs. Remenant per la xarxam’apareix un vídeo de Robert Sa-bater Costa, un ciutadà de l’Es-cala que ha gravat l’exdiputat delPP Jordi de Juan Casadevall, quementre passeja el gos aprofitaper arrencar llaços grocs. La fil-mació dura més d’un minut, en-cara que en sentir-se increpat DeJuan gira cua al cap de 15 o 20segons i després d’haver-ne ar-rencat tres o quatre. Camina in-necessàriament orgullós per lafeina feta.

F

Me n’aniréen cotxe

França. Departament de Loiret. Or-leans.

Necessitenun LeonardoFrança. Vall del Loira. Castellde Chambord

ntro a Bèlgica a primera horade la tarda. Ja soc amb els

còmplices del separatisme, japuc instal·lar-me al refugi de ladelinqüència, segons qualifica-ven els belgues les pintades dedimarts al consolat de Barcelo-na. Desmarxats, aquests monàr-quics, tenen una gran capacitatper fer amics. A Catalunya avuila UGT ha presentat amb granpreocupació una estadística so-bre l’augment del nombre de jo-ves que marxen a l’estranger. Noparlem de poca cosa, parlem delfet que entre el 2009 i el 2018 laxifra s’ha doblat i que en aquestsmoments són més de 76.000 elsjoves entre 15 i 34 anys residentsfora de Catalunya. De fet ara faun mes, i en vista d’aquesta si-tuació, la directora general de Jo-ventut, Marta Vilalta, va presen-tar el projecte de l’oficina virtualdel retorn, que s’ha de materia-litzar aquesta tardor. Tinc elsmeus dubtes que les dades si-guin prou clares per poder treurecriteris concloents del que hi haal darrere d’aquest augmentmassiu de la sortida de jovent.Evidentment n’hi ha més de la

desitjada de forçada perquè lacrisi ha estat molt dura amb al-guns col·lectius, i la joventut n’ésun. Però crec que aquesta situa-ció es continuarà produint en elfutur i sense crisi. Són els signesdels temps. El jovent pot sortir iho farà perquè el món se li fa pe-tit i és com ha de ser.

E

Dimecres

15AGOST

Dimarts

14AGOST

Dilluns

13AGOST

Dijous

16AGOST




Ras i curtAls governs, els és més fàcil conjurar els horrors del passat que no pas evitar els del present. Es disculpen pelracisme de l’etapa colonial, però practiquen exclusions contemporànies. Segellen presons on es van tancardemòcrates, però n’obren de noves. A aquest pas, els museus de la repressió mereixeran ser museïtzats.

LLUÍS MUNTADA @muntadalluis

El dimarts dia 21 d’agost tindràlloc l’acció #SenseLímits a la plat-ja de l’Estartit, en suport als pre-sos polítics i exiliats. Els partici-pants en l’esdeveniment sortiranen caiac des de la platja portant

fotos dels presos polítics i exiliats fins al CarallBernat de les illes Medes, on es farà una im-mersió. A la tornada, els caiacs formaran unllaç groc enmig del mar. L’acte, amb el lema#UsVolemACasa, està organitzat per Crida perla Llibertat, Taula per la Llibertat i la Democrà-cia - Torroella de Montgrí i l’Estartit, EMD del’Estartit, Xaloc Diving Center i Kayaking CostaBrava. L’acció es durà a terme al migdia i hihaurà també dinar groc.

El barri de Gràcia de Barcelonaes mobilitza, encara més, ambmotiu de les festes. Per al dimartsa partir de dos quarts de vuit hiha programades una sèrie d’acti-vitats, com ara jocs, tallers, ver-

mut i un assaig de l’Onze de Setembre, al car-rer Pi i Margall. A les vuit hi haurà una tertúlia ala fresca, amb la presència de representantsde partits polítics; la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, i el periodista Maiol Roger, quefarà de moderador. També, a la mateixa plaçaJoanic, hi haurà un sopar groc, amb presènciade familiars dels presos polítics i exiliats, apartir de dos quarts de deu del vespre. El ma-teix dia 21 està previst que hi hagi parades in-formatives a tot el barri de Gràcia.

Tots els dimarts, a dos quarts denou del vespre, es du a terme unsopar groc a la presó del Puig deles Basses, per reclamar la lliber-tat de la Dolors Bassa.

Com cada dimarts de juliol iagost, la plaça Major de Vic a lesdeu del matí serà l’escenari d’unaconcentració per reclamar la lli-bertat dels presos polítics.

Sopar groc a la presó Dimarts

21D’AGOST

Immersió per la llibertat Dimarts

21D’AGOST

Activitats a la plaça Joanic Dimarts

21D’AGOST

Concentració a Vic Dimarts

21D’AGOST

Si ens voleu fer arribar les vostres propostes, hopodeu fer a l’adreça

[email protected]

AGENDAREPUBLICANAXavi [email protected]

Dilluns, 20 d’agost

Els dilluns, a la plaçade la Vila de Badalona◗Cada dilluns, la plaça de la Vila deBadalona continua sent el marc d’unaconcentració a dos quarts de vuit perexigir la llibertat dels presos. També elsdilluns, a les vuit, hi ha concentració ala plaça de l’Ajuntament de Premià.

Divendres, 24 d’agost

Sardanes solidàriesa Vilafranca◗Al voltant de la basílica de Santa Ma-ria, a Vilafranca del Penedès, i a daltdel campanar es ballaran sardanes aun quart de deu del vespre en solidari-tat amb els presos polítics.

Divendres, 24 d’agost

Cada divendres, músicaper la llibertat a Taradell◗Davant de l’ajuntament de Taradell(Osona), cada divendres a les vuit delvespre hi ha Música per la llibertat, perdonar visibilitat a l’empresonament demembres de la societat civil i polítics.

+ AGENDA

...I aSant Estevede les Roures

Esperant Llarena◗Al jutjat numero 1 de Sant Esteveencara esperem a declarar Llarena...Divendres vinent! Aquests fugits... Ah,i, ja que ve, que faci el pregó de fes-tes també! Disfressat de pallasso...



Ras i curtEs confon, deliberadament, la politització d’un afer amb la seva instrumentalització. Un atemptat terrorista éspolític. El seu rebuig institucional i ciutadà, també. Debatre com es manifesta el rebuig atenent a casuístiquesinstitucionals i ciutadanes permet evitar-ne la instrumentalització.

MARTA ROQUETA @martaroqueta

Per al dissabte 25 d’agost hi haprevista una concentració al car-rer de Verdaguer de Vic per dur aterme un taller en què s’escriurancartes als presos.

El recinte de l’Escola Pia de Moiàserà el marc divendres a les setde la tarda d’un sopar groc perreclamar la llibertat dels presospolítics i el retorn dels exiliats.També estan previstos diversos

concerts i parlaments de personalitats, artistesi col·lectius. La recaptació de la vetllada soli-dària anirà íntegrament destinada a l’Associa-ció Catalana pels Drets Civils. L’entrada alsconcerts és gratuïta. L’acte està organitzat perl’Assemblea Nacional Catalana del Moianès.

La plaça Porxada de Bagà (Ber-guedà) serà l’escenari el dissab-te 25 d’agost d’un sopar groc so-lidari, amb la presència i parla-ments de familiars de presos iexiliats polítics. Després dels par-

laments hi haurà ball amb Fermí Riu. Els bene-ficis es destinaran a l’Associació Catalana pelsDrets Civils.

El dissabte 25 d’agost hi hauràun sopar groc a Malgrat de Mar,a dos quarts de nou del vespre, itambé un vermut groc a la Ca-nonja, a les dotze del migdia.

Cada dissabte continuen al muni-cipi de Valls les concentracionsper la llibertat dels presos polí-tics, a les dotze del migdia da-vant de Sant Roc.

Els participants en la pedaladaper la independència i els presospolítics arribaran dijous a Vic, a laplaça Major, entre el migdia i pri-mera hora de la tarda.

El dissabte a dos quarts de nouhi haurà una caminada solidàrianocturna a Tàrrega que sortiràdes de la plaça del Carme. En to-tal, els participants recorreran8 quilòmetres de distància.

Valls per la llibertat Dissabte

25D’AGOST

Cartes per la llibertat Dissabte

25D’AGOST

Pedalem per la independència Dijous

23D’AGOST

Caminada a Tàrrega Dissabte

25D’AGOST

Clam per la llibertat al Moianès Divendres

24D’AGOST

Sopar groc a Bagà Dissabte

25D’AGOST

Sopar groc a Malgrat de Mar Dissabte

25D’AGOST



Horitzontals: 1.- Qualitat d’un subconjunt ortogo-nal de vectors la norma (longitud) dels quals és launitat, en un espai vectorial. 2.- Article francès.Poeta i cantor cortesà de la Grècia clàssica. Em do-naré compte. 3.- Capgirada sigla de la Dieta y Ries-go de Enfermedades Cardiovasculares en España.Vengui a crèdit. Ara cal capgirar aquella ciutat del’estat nord-americà de Nevada que, a més de serla seu el comtat de Washoe, és alhora seu de rà-pids divorcis. 4.- Eugeni d’... i em sembla que nocal afegir-hi res més. Compareixeríem al lloc onhavíem estat cridats. 5.- Yves, degà de la Facultatde Dret de la Universitat de Perpinyà, autor d’uncentenar d’articles i diversos llibres. Familiars mésaviat jovenets. Milwaukee Symphony Orchestra.6.- Ciutat i comuna francesa del departament del’Aude, a Occitània. Unitat angloamericana de me-sura agrària. Entra i surt de Liverpool. 7.- Vasodila-tació paroxística bilateral, amb enrogiment cutani,edema i dolor coent de les extremitats. 8.- Símbolde l’urani. Mig pati. Conforme a la veritat. En Llullles repeteix. Inicien l’alfabet. 9.- Amb article, pobledel municipi de Sant Ferriol, a la Garrotxa. Desas-tre nàutic. 10.- Invertida divinitat de l’antic Egipte.Antic setmanari barceloní fundat a Burgos el 1937en què van destacar Josep Pla, Ignasi Agustí i Bal-tasar Porcel, entre molts altres. El mig dígraf desempre. Xifra romana. 11.- La conca fluviald’aquest riu ocupa bona part del gironí Pla de l’Es-tany. Acte britànic. Mico. 12.- Idea d’allò més fran-cesa. Preferència, primacia. 13.- Chart Informa-tion Network. La pluja de Manchester capgira fer

el niu. Casa de camp, de pagès. 14.- Segons les re-gles de l’àlgebra.

Verticals: 1.- Dit de la màquina en què la trans-missió de la força és efectuada per oli i aire com-primit. 2.- Continuar la cria d’un animal amb nouselements de vida i de força per completar el seudesenvolupament. Exerceixi de capdavanter d’un

grup de baix a dalt. 3.- Tortosa en tédues, com aquesta. Redactada, simés no. Combat dut a terme dinsd’un clos com a espectacle. 4.- Deldret pot ser social, i també la potstenir encara que no te la donin.Aconseguiré, percaçaré. Fa sonar elpèl erecte. 5.- Jordi Cañellas Perma-nyer, per exemple. Fan sonar l’ac-cèssit. Robeu les vocals. 6.- Aton la-cisum. Proa i popa de caiac. Capamunt dignifica cognoms alemanys.Entra i surt de Soses. Dignitat brità-nica que capgira un peix força esti-mat a taula. 7.- Tornaria a assentar, aestablir. 8.- Entra i surt de Mann-heim. M’hi acostaré. Començaré debaix a dalt. 9.- S’enfila un conjunt dematèries acumulades al dipòsitd’una comuna. Aplico un greix. Xi-fra romana. 10.- Mig meló. Faig pu-jar la temperatura, per dir-ho d’algu-na manera. Return MerchandiseAuthorization. 11.- Itcure. Rallaríeu

sense fer remor. Així s’anomenava abans el Regnede Tailàndia. 12.- Capgirat grup heràldic de dos fi-lets d’un mateix esmalt posats de costat però sepa-rats per una distància un pèl més gran que la sevaamplària. Perllonga a l’inrevés. 13.- Mesures desuperfície. Letífic de corcoll. El riu de Frankfurt.14.- Caracteritza les substàncies que modifiquen operden propietats en variar la temperatura.

ENREVESSATS JORDI SOLER [email protected]

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141

2 ■ ■3 ■ ■4 ■5 ■ ■6 ■ ■7

8 ■ ■ ■ ■9 ■10 ■ ■ ■11 ■ ■12 ■13 ■ ■14

ENTRETENIMENTS Jordi Soler [email protected]

SOLUCIONS FÀCILDIFÍCILMEGAENCREUATS DE LA SETMANA PASSADA

Horitzontals 1.- Pedraforca. Lítica. Damasc. Limitat. 2. Irr. Ullcluca. Reimposar. Amarada. A. 3. Agost. Ioe. Expiar. Rl. Riera. Anisar. 4. N. Paera. Dèbils.Etílic. Serení. Cea. 5. Obac. Atxes. Tàtares. Teàcies. Adorn. 6. Se. Ahi. Astruc. Calamarsa. Ítaca. On. 7. Aerosol. Iòdica. Erol. Plegat. Doma. 8. Atxim. Rolls.Dites. Nieres. Nuvolós. 9. P. Edema. Litre. Alertada. Meteorit. 10. Apm. Narcís. Usureres. Urnes. Llavor. 11. Rèptil. Astorat. Gisela. Àngela. Ere. 12. C.Trastocada. Iaies. Arenals. Det. G. 13. átsE. Orso. Alella. Ofidis. Aviastra. 14. Ri. Nina. Sol. Volcànic. Xeviot. Biel. 15. Scan. Gravidesa. Ratadura. Rice. Pa.16. Correbou. Usar. Ultra. Uganda. Arper. 17. Ori. Desfalc. Sòsia. Desa. Detallat. 18. Passis. Opiacis. Tibar. Llau. Viaris. 19. I. Pataplaf. Oòspora. Malalties.Tra. 20. Òpal. Dragees. Urgència. Psoriasi. C. 21. Ateneu. Ardentor. Cetaci. Ronyosos. 22. El. Susdit. Isa. Pagaré. Oliana. Daga. 23. Oleic. En sec. Profà.Estela. Itri. Ar. 24. Canalons. Sipais. Lar. Oníric. Ocàs. 25. Esr. Escultor. Viladamat. Draps. Nsa. 26. Sabatilla. Edetana. Olorar. Rentat. 27. Comare.Simulat. Caganera. Efusió. O. 28. I. Assolat. Cansat. Irat. Spain. Ànim. 29. Cort. Me. Edats. Didot. Excel·lent. Di. 30. Li. Ocateres. Afuar. Insult. Arestes. 31.Idoni. Anacondes. Esca. Feredat. Oam. 32. Cassalla. Assaltats. Brasada. Antre.Verticals 1.- Pianos. Aparcar. Copio. Eocè. Cíclic. 2. Erg. Beat. Pe. Tisora. Pallass. Oidà. 3. Dropa. Exempts. Crispat. Enramar. Os. 4. R. Sacàrid. Trenar.Salesià. Bastons. 5. Aute. Homenia. Inèdit. Nuclears. Cia. 6. Fl. Rais. Malson. Besades. Osteoma. L. 7. Oliat. Orar. Tragos. Prudenci. Letal. 8. Rco. Xalo.Caos. Rúfola. Insulsa. Ena. 9. Cledes. Lliscosa. Apagats. Llitera. 10. Au. Estilista. Ovulífer. Estam. Deca. 11. Ceb. Rost. Odalisca. Edició. Ucasos. 12.Laxitud. Rural. Da. Coses. Prelat. Ns. 13. I. Placidesa. Eversió. Napa. Dansada. 14. Trist. Ci. Utilós. Ossut. Rivets. Fel. 15. Iea. Acatar. Allaus. Propòsit.Adust. 16. Cirera. Elegíac. Litògraf. Làctia. A. 17. Am. Telesèrie. Artaire. Galana. Dret. 18. Prisar. Ressonar. Banca. Adagio. Ss. 19. Doll. Montse. Fitada.Cerera. Àrtic. 20. As. Itàlia. Laica. Ermites. Mona. Nab. 21. Marcer. Eduard. Dus. Aaa. Toaletes. R. 22. Ari. Asprar. Eixugall. Coentor. Xufa. 23. S. Escalè.Nansera. Lapil·li. Rascles. 24. Carei. Esmena. Vàndals. Iarda. Petra. 25. Mareig. Esglai. Deutora. Irreal. Ed. 26. La. Estant. Esvorat. Irònica. Filada. 27. Iran.Atuell. Iti. Aveïnat. Prunera. 28. Maníac. Volada. Calisay. Roses. Neta. 29. Idi. Dadora. Esberla. Sòdic. Niats. N. 30. Tascó. Olivetti. Partisà. Anton. Tot. 31.A. Aeromotor. Repetir. Ogassa. Idear. 32. Tarannàs. Regalar. Sacsar. Atomisme. Enrevessat horitzontals

1.- Ortonormalitat. 2.- Le. Aede. Notaré. 3.- ecerD. Fiï.oneR. 4.- Ors. Acorreríem. 5.- Picod. Nets. MSO. 6.- Narbona. Acre. L. 7.- Eritromelàlgia. 8.- U. Ti. Ver. Ll.Ar. 9.- Miana. Naufragi. 10.- aR. Destino. R. L. 11.-Terri. Act. Simi. 12.- Idée. Prioritat. 13.- CIN. baiN.Masia.14.- Algebraicament.

JeroglíficPessigolles (Pes Si Gol Les)

SUDOKU

FÀCIL

DIFÍCIL

JEROGLÍFIC

En pots tenir i te’n poden fer



6007

-119

0715

Q


Joan Poyano & Teo Perea


8 437006 148504

1 8 3 3 6


Arxiu Municipal de Girona. República, La. 18/8/2018. Page 1

Documents

Transcript of Arxiu Municipal de Girona. República, La. 18/8/2018. Page 1