Sumari Editorial Reflexions sobre l’ensenyament musical d’una mare i professora. Aprendremúsica amb els sentits La formació permanent del professorat Joc, xiquet i educació Evoluciódels instruments de vent metall a través del temps (II). Barroc Isadora Duncan La entrevista:Ananda Dansa Repertori propi Guia d’audició L’alumnat XVIII Setmana Cultural Audicions

Diccionari Webs d’interés 20 Respostes: Spanish Brass Luur Metalls Opinió AssociacionsCulturals Informació i cursos d’interés

Revista del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de VicianaAny 1 ◊ No. 4 abril 2007 exemplar gratuït

6 La formació permanent delprofessorat

8 Joc, xiquet i educació

SUMARI

2

DirectoraAnna Mercé Vèrnia i Carrascoannavernia@cmeviciana.org

Consell de RedaccióJosé Ramón Calpe i Saera(Regidor de Cultura i President del CME)F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME)F. Xavier Piquer i Garcia (Director de l’EMM)Paco Bodí i Martínez (Director de l’EMD)Imma Martínez i Carles (Secretària de l’EMM)Maite Gaspar i Giménez (Cap d’Estudis de l’EMD)

Han col·laborat en aquest númeroGuillem Calpe i AlmelaAmèlia Gual i PiquerAngel Igual i PovedaJosé Luis Liarte i VázquezElena Llopis i BuenoCarles Martí i VilarOlga Martínez i LópezAnna Piquer i GarciaAnna Pitarch i CabreraLaura Redón i LariosM.Carmen Santana i FariñaTomàs Sendra i Mut

Disseny logoBeatriz Redón i Larios

Normalització lingüisticaServei de normalització lingüisticaAjuntament de Burriana

AdministracióJosé Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.org

Fotocomposició i impressióGráficas Alcalatén

Dipòsit legal CS-154-2006ISSN 1886-7294

2 Sumari

3 Editorial

4 Reflexions sobre l’ensenyamentmusical d’una mare i professora.Aprendre música amb els sentits

10 Evolució dels instruments de ventmetall a través del temps (II).Barroc

13 Isadora Duncan

31 Informació i cursos d’interés

16 La Entrevista: Ananda Dansa

19 Repertori Propi

29 Associacions Culturals

27 20 RespostesSpanish Brass Luur Metalls

24 Tallers i audicions

23 L’alumnat. XVIII Setmana Cultural

25 Diccionari

26 Webs d’interés

Tots

els

art

icle

s d’

aque

sta

revi

sta

són

inèd

its,

exc

epte

qua

n co

nsta

el c

ontr

ari,

i le

sop

inio

ns e

xpre

ssad

es c

orre

spon

en a

ls s

eus

sign

atar

is.

AR

TR

ES

no s

’ide

ntif

ica

nece

ssàr

iam

ent

amb

les

opin

ions

man

ifes

tade

s a

la R

evis

ta

28 Opinió

21 Guia d’audició

3

En l'Antiguitat Clàssica, Aristòtil afirmava que la imaginació és espontàniarespecte a la possibilitat d’evocar arbitràriament les imatges, i condicionadarespecte a la sensació que evoca. Els essers humans volem davant de tot,veure i tocar les coses, i no ens complaem imaginant-les. Els artistes,representen en la ment la imatge de quelcom.

Tenim present que la intel·ligència és la capacitat del subjecte per aadaptar-se a un ambient o diversos, per a realitzar abstraccions, pensarracionalment, solucionar problemes, aprendre noves estratègies per mitjàd’experiències o dur a terme comportaments dirigits a metes, i tot açò ésmolt difícil dur-ho a terme sense la imaginació, com a pilar estratègic de laintel·ligència.

Aquestes idees estan presents en el Centre Municipal d'Estudis, intentantdes dels seus diferents àmbits, música, dansa i art ser foment, i al mateixtemps fomentar en el seu alumnat que “Pensen en el que volen i creguenel que estan fent”.

L’alumnat han d’expressar-se lliurement, sobretot els més menuts, quesón els més grans en imaginació. En el seu gust per treballar, viuen i disfrutenallò que dibuixen, cap humà ha de posar límits a la seua imaginació. Lacreativitat en la formació d’un xiquet, ha d’estar en un primer pla, senseometre ni criticar. Perquè al dir-li quelcom al xiquet, l’allunyem de la seuaidea primigènia, li robem ingenuïtat, per a intimar i acovardir-lo amb la raó.Esta li porta a la inseguretat en els seus arguments i esta fa que es desplacela imaginació i la ingenuïtat, fins a arribar a perdre-la .

Preocupa el dany que està fent en els nostres fills els mitjans decomunicació i la societat en general, perquè els estan arrabassant un pocde la ingenuïtat infantil. Es van acostumant a un ambient bèl·lic, agressiu,competitiu, estressant, fins al punt que forma part de la seua vida, de laseua informació, mesclant-ho amb la seua imaginació.

Hem d’ajudar als nostres fills a descarregar les tensions, que com apropaganda innecessària, creixent en el seu interior, i ajudar-los que afloreen cada moment la veritat, la ingenuïtat i per descomptat un dels dons mésmeravellosos que tenen, que és la imaginació en estat pur.

EDITORIAL

ED

ITO

RIA

L

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

4

al capdavall Lluís voldrà ser músic o ballarí. Ell triaràamb total llibertat el que vulga però almenys son parei jo li haurem donat l’oportunitat d’acostar-se al mónde la música i la dansa.

El nostre món està tan tecnologitzat que acceptemsense més que els xiquets no juguen al carrer. El méspreocupant és que la majoria dels videojocs delsordinadors i les videoconsoles estan concebuts per ajugadors individuals.

Els nostres fills necessiten participar en activitatscol·lectives semblants als quasi inexistents jocs decarrer tradicionals que solien anar acompanyats decançons. Tots els xiquets necessiten sentir-se bé dinsdel seu cos per a superar situacions de vergonya ireforçar la seua autoestima, han de poder expressarles seues emocions a través de la dramatització delscontes que els permeten desenvolupar els rols delspersonatges i moure’s al ritme de la música, la qual elspermetrà adquirir una consciència més clara de la

Amb aquest text vull manifestar el meu reconeixementa la tasca del professorat de música i dansa del CentreMunicipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana.

El primer dia que vaig dur Lluís, el meu fill, a laclasse de música i la mestra el va rebre a la porta del’aula amb els altres xiquets, em van vindre al cap moltsrecords d’anys enrere… Quan hi van entrar i la porta esva tancar em vaig contindre les llàgrimes i se’m va ferun nus a la gola. Els rols havien canviat: era jo com amare qui portava ara el meu fill al “jardí artístic”.Recorde com fa uns anys, a l’institut Kodaly d’Algemesí,eixes classes eren per a nosaltres de “música i expressiócorporal”. Jo mateixa, professora de dansa,m’encarregava de treballar el moviment mentre queDiego impartia l’expressió musical.

Per sort per a tots, fa temps que els grans pedagogsmusicals (Dalcroze, el primer, però també Willems, Orffo Kodaly, entre altres) s’adonaren de la importànciade viure la música a través de tots els sentits, d’implicarel cos en el procés d’entendre-la i crear-la. No enshauria d’estranyar, perquè tots els aprenentatgesutilitzen el cos: amb el cos sentim, explorem, coneixem,reflexionem i entenem. És el nostre primer instrumentde percussió i de melodia perquè amb ell explorem elsritmes, acompanyem les cançons i també les cantem.Sense el cos no podríem interpretar amb un instrumenti bé que ho saben els músics que es passen anys i anysperfeccionant la seua tècnica per tal de dominar-laamb relaxació corporal, i eviten així les tensions quedificulten que la música fluïsca amb naturalitat. De fet,percep que els meus antics alumnes són ara personesamb una sensibilitat especial. És cert que molts no s’handedicat professionalment a la música o a la dansa, peròsé cert que la vessant artística està molt present en lesseues vides.

Em sent molt afortunada d’oferir al meu fill unaexperiència que combina la música i la dansa. No sé si

5

temporalitat, un concepte per cert que capten per larelació que manté amb l’espai i que la música ajuda aentendre per la seua característica fonamental detranscórrer en el temps. Els xiquets necessiten ballarlliurement, expressar la seua personalitat i seguir unscodis per a desenvolupar l’atenció, l’escolta i la relacióamb els altres. Sé el que dic perquè com a docent totaixò ho he experimentat a l’aula i, per sort, sempre hepogut compaginar la música i la dansa. Res de nou,perquè la civilització grega ja mantenia juntes les tresarts: música, dansa i poesia. Només estem tornant alsorígens.

La música és un llenguatge que s’hauria d’aprendreseguint les mateixes passes que el llenguatge matern.Al començament, quan som menuts, rebem estímulsdel món extern que, a la vegada, desencadenen respostesdel nostre cos. També passa a l’inrevés, els estímulsinterns desencadenen respostes del nostre entorn i delsque ens envolten. Aquesta és la primera manera quetenim de comunicar-nos. Després, sempre des del’observació, imitem les maneres de parlar dels altres,creem connexions i relacions entre les paraules i elsobjectes o les accions, i tot el que anem coneixent vaprenent significat. A poc a poc adquirim el llenguatgedes de la pràctica perquè necessitem comunicar-nos.La lectura i l’escriptura vénen després, quan som capaçosd’entendre’ns amb el llenguatge oral.

Per què, aleshores, ens hem obsessionat duranttant de temps per aprendre el llenguatge musical desdel solfeig? Per què sol preocupar-nos tant el vessantmés tècnic de l’aprenentatge de la música? No seriamillor que imitàrem les estratègies didàctiques que handemostrat de sobres la seua eficàcia?

No són pocs els xiquets que han abandonat unsestudis considerats creatius perquè precisament eixevessant creatiu mai no hi arribava. Sembla que allò quepodia fer emergir la tècnica s’havia encarregat d’extingir-ho.

Per això estic tranquil·la, sé que el meu fill viuràla música i la dansa a través de tots els sentits, comptaràamb un espai per expressar les seues emocions idesenvoluparà la creativitat al costat dels seus companys.És clar que m’agradaria que, al seu ritme, ell progresseper aquestes sendes fins a l’aprenentatge de la lecturai l’escriptura musical. Això confirmaria que entre totshem sabut contagiar-li les ganesd’aprendre: només així ho gaudirà deveres. Com diu Daniel Pennac, “el verbllegir, com el verb estimar, no admetl’imperatiu”.

programació CASTELLÓ

AUDITORI CASTELLÓ

MAIG

DIVENDRES 11, a les 20.00hQuartet Janácek

DIMECRES 23, a les 20.00hGrigory Solokov, piano

DIVENDRES 25, al les 23.00hJazz a CastellóGarrison Fewell & Peter King Con the FrankHarrison Trio

DIMARTS 29, a les 20.00hLondon Symphony OrchestraLang Lang, pianoDaniel Harding, piano

JUNY

DIMECRES 6, a les 20.00hLa Petite BandeSigiswald Kuijken, director

DIVENDRES 8, a les 23.00hJazz a CastellóEliane Elias, piano i veu

DISSABTE 9, a les 22.30hCoti

DIVENDRES 15, a les 20.00hRaina Kabaivanska, soprano

DISSABTE 16, a les 20.00hAlmalafa ComboDISSABTE 16 a les 22.30hRoger Hodgson: la veu llegendària de Supertramp

DIJOUS 21, a les 20.00hORQUESTRA Simfònica del Conservatori Superiorde Música “Salvador Seguí”Carlos Amat, director

DIVENDRES 22, a les 22.30hFrancisco

DIUMENGE 24, a les 20.00hLos Straitjackets + Pontani Sisters & George Kaiser

DIMECRES 27, a les 20.00hORQUESTRA DE PARÍSDavid Grimal, violíChristophe Eschenbach, directorElena Llopis Bueno

Professora de música i dansai mare d’alumne de Jardí Artístic

... fa temps que els grans pedagogs musicals (Dalcroze,

el primer, però també Willems, Orff o Kodaly, entre

altres) s’adonaren de la importància de viure la música

a través de tots els sentits, d’implicar el cos en el

procés d’entendre-la i crear-la...

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

6

1. Consideracions generals

Ja al 1975 la UNESCO definia la formació permanentdel professorat com un “procés dirigit a la revisió irenovació de coneixements, actituds i habilitatsprèviament adquirides, com a conseqüència dels canvisi avanços de la tecnologia i de les ciències”.

Avui dia és àmpliament acceptada per tots elssectors educatius la importància de la formació delprofessorat, i el seu desenvolupament professional. Elseu objectiu fonamental és incidir en la pràctica diàriade l'aula, millorant els processos d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, la qualitat del sistema.

Aquesta idea va arrelar a Espanya en els anysvuitanta, durant els quals els moviments de renovaciópedagògica van aconseguir estendre la idea que sensela formació permanent cap reforma aconseguiria lesmillores que es pretenia implantar en el sistema. Laformació havia de ser la via per a l’adaptació delprofessorat als nous reptes i maneres d’organitzacióque la democràcia estava generat en el nostre país.

Paral·lelament, en els darrers anys han aparegut,propiciats per universitats i altres organismes, diversosestudis i publicacions sobre la funció docent;especialment sobre la formació del professorat. Aixòés un reflex de la importància que està adquirint, enl’àmbit socioeconòmic, l’educació en general i l'interèscap a la figura del professor, fins a ara quasi marginal,entre els investigadors.

2. Els principis de la formació permanent

L’administració educativa ha atorgat en els últimsanys un nou paper a la funció docent. En el Llibre Blancdel MEC podem llegir: "El sistema educatiu requereixun professor amb un alt grau de capacitat d'actuaciói de reflexió sobre la seua pràctica, d'adaptabilitat ales situacions conflictives i canviants de l'aula i delcontext social". La contínua revisió dels valors socials,al costat de l'avanç del coneixement —i en particularles TIC—, fan que calga formar el professorat pel canvii per al canvi (Imbernón, 1994). Alguns dels principisque han de regir aquesta formació són els següents:

- La formació ha de considerar la multiplicitat delsrols associats al paper del professorat.

A més de posseir un coneixement disciplinaractualitzat i una competència didàctica adequada,el professor ha de ser un transmissor de principisètics i valors democràtics, en un entorn multiculturali multiracial que requereix esforços continusd’integració. La formació, més que mostrar-li comes fan les coses, ha d’ajudar-lo a diagnosticar elsobstacles i dificultats, i oferir models de solució.Per a això ha de ser pedagog, dissenyador,intel·lectual, experimentador, pràctic reflexiu,investigador, artesà... (Tom, 1985)

- La formació ha de tindre en compte la diversitatde la formació inicial i els diferents grausd'experiència del professorat.

Un principi fonamental de la formació ha deser el de fugir d’un model igualitarista, realitzata través d’itineraris rígids i jerarquitzats. Els

individus són diferents a l’hora de percebre iprocessar la informació, per la qual resultaabsolutament necessari considerar i respectar ladiversitat del conjunt del professorat. Diversitatquant a: formació prèvia, experiència, motivaciói interès pel propi desenvolupament professional.

3. Els Centres de Formació Permanent

Aquests canvis en la concepció social de l’educaciói de la importància de la formació quant a la millorade la seua qualitat, han tingut un reflex explícit enl’articulat de les reguladores de l’educació mésimportants lleis en el nostre país a partir de la LOGSE.El pas següent ha estat la creació, per les Administracionseducatives, de centres específics, dotats amb personali recursos propis. Aquests centres, estesos per tot l'Estatamb diferents denominacions, són els encarregats dedissenyar i desenvolupar els diferents plans de formació.

En la Comunitat Valenciana, els primers Centresde Professors (CEP) es van crear al 1985. Al 1990 laxarxa de centres s’amplia i al 1993 es publica el Decret42/93 de creació dels CEP, adaptant-los a la nova Lleid'Educació (LOGSE). Al 1997 es va publicar el Decret23/1997, pel qual es regula la creació, estructura ifuncionament dels Centres de Formació, Innovació iRecursos Educatius (CEFIRE) en substitució dels CEP.

Els models formatius dels CEFIRE, en la mesura queconstitueixen el marc administratiu i d’actuació de lesdiferents assessories, suposen la plasmació real delsprincipis de formació exposats anteriorment. No existeixun model superior a la resta o simplement millor, mésaviat al contrari, el seu principal tret compartit és lacomplementarietat.

D’una banda estan els projectes de formació encentres que permeten combinar de forma equilibradala reflexió teòrica dels equips dels centres i la seuaplasmació en l’aula; un dels seus objectius és promoureel treball en equip i millorar el nivell de cooperació; jaque, encara que poden comptar amb assessorament, eldesenvolupament i coordinació dels projectes ésresponsabilitat del centre. Quant a les temàtiques,abasten diferents necessitats del sistema educatiu: PEC,PCC, o la investigació i innovació educativa, en àmbitscom TIC... D’altra banda estan els seminaris i grupsde treball amb gran arrelament a la ComunitatValenciana.

L’autonomia és el seu tret fonamental, tant per al’elecció de l’objecte de treball com per als aspectesorganitzatius. Tanmateix també poden comptar, si hodesitgen, amb assessorament del CEFIRE. Constitueixen,sens dubte, un marc fonamental per a la reflexió sobrediversos aspectes de l'educació, la investigació,l’experimentació i, finalment, l’elaboració de materials.

Finalment estan els cursos d’actualització científicai didàctica. Es tracta d’una formació que respon a unanecessitat o interès de caire individual i es realitza foradel centre. Potencien l’acció conjunta entre elprofessorat de diferents centres i, sobretot, afavoreixenla relació entre els especialistes d’àrees com la música.La seua convocatòria parteix del CEFIRE, després d’unadetecció prèvia de necessitats i segons un ordre de

7

programació VALÈNCIA

PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA

MAIG

DIVENDRES 4, a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, directorENSEMS 2007COR DE LA GENERALITAT VALENCIANA

DIUMENGE 6, a les 19.00hSala IturbiCONCIERTO ITALIANORinaldo Alesandrini, directorCicle d’Òpera Clàssica i Barroca

DIMARTS 8, a les 20.15hSala RodrigoCONCERTO ITALIANORinaldo Alesandrini, directorBarroc italià

DIJOUS 10, a les 20.15hSala RodrigoHILARY HAHN, violíNATALIE ZHU, piano

DIMECRES 16, a les 20.15hSala RodrigoQUARTET TAKACSStephen Hough, piano

DISSABTE 19, a les 19.00hSala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAJosep Pons, directorConcert amb motiu de la celebració de l’America’sCup

DILLUNS 21, a les 20.15hSala IturbiORQUESTRA DEL FESTIVAL DE BUDAPESTIvan Fischer, directorGidon Kremer, violí

DIVENDRES 25, a les 19.30hSala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, directorRadu Lupu, piano

DILLUNS 28, a les 20.15hSala RodrigoJULIA FISCHER, violíYAKOV KREIZBERG, piano

prioritats en funció dels recursos. Tot i que sovint s’hanbasat en la transmissió unidireccional de coneixements,en els darrers anys el seu disseny ha evolucionat cap aun model actiu i participatiu, que considere la diversitatd’interessos i de nivells de coneixement, i l’aplicabilitata l’aula. Quant als continguts, poden ser molt diversos:desenvolupament curricular, valors..., però tenenespecial interès els aspectes disciplinars als quals fanreferència els currículums valencians i, per descomptat,les didàctiques específiques de les àrees.

4. La formació des de les Assessories de Música

Al principi, en els CEP no es va incloure la figurad’assessor musical. Potser encara pesava la visió de lamúsica com un àrea d’importància relativa. Peròprompte, com a resposta a la iniciativa dels professorsi professores que van promoure la normalització musicalen l’escola pública, es desenvolupà des del Servei deFormació del Professorat el programa “Música a l’escola”,per al qual es va crear i va formar una xarxa de monitorsper totes les comarques valencianes, aprofitant, peraltra banda, el nostre ric context musical. Aquestprograma va tindre una gran incidència en l’educaciómusical de les primeres etapes de l’escolaritat, i va serpioner en el conjunt de l'Estat i un referent per a altrescomunitats autònomes.

Amb la implantació progressiva de la LOGSE, anyrere any, seguia el procés de normalització de l’educaciómusical i s’anaven incorporant nous especialistes,necessitats de completar la seua formació inicial. Pera això es van crear les diferents assessories de música,cosa que va suposar un pas més en el procés denormalització musical i de dignificació de l’àrea en elsistema.

L’àmbit geogràfic de l'Assessoria de Música deCastelló és provincial, i així ho ha estat des de la seuacreació. Situada en el CEFIRE de la capital, a més deles comarques de la pròpia zona cobreix les de l’extensióde Sogorb i les del CEFIRE de Vinaròs. Es tracta, pertant, d’una assessoria de zona, amb una extensiógeogràfica molt àmplia. Lògicament, la distància, delscentres entre si i d’aquests en relació amb el CEFIRE,serà un element que caldrà tindre en compte a l’horade confeccionar els plans de formació: descentralitzantles accions formatives, promovent grups de treball, etc.

D’altra banda, l’àmbit d’actuació tecnicopedagògicté una certa complexitat, ja que abasta, a més de totesles etapes de l’ensenyament obligatori —educacióinfantil, primària, secundària i batxillerat— elsensenyaments especials dels conservatoris de música,dansa i art dramàtic. S’ha d’atendre, per tant, una granquantitat de professorat, amb una formació inicial moltdispar i, en la seua gran majoria, novella; ja que laseua incorporació al sistema educatiu ha tingut lloc enels darrers anys, coincidint amb la implantacióprogressiva de la música a tots els nivells.

José Luis Liarte VázquezAssessoria de Música

CEFIRE de Castelló

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

8

L’article fa unes pin-

zelladetes sobre el pa-

per del joc, la seua

consideració i la seua

i m p o r t à n c i a e n

l’educació i en el des-

envolupament del xi-

quet. Ressalta el paper

del joc com a recurs

per a l’educació en valors i com a recurs

didàctic, sense oblidar el seu paper en

el creixement del xiquet i la seua adap-

tació a la societat. Considera el joc com

una eina que el professor ha de valorar

i utilitzar en la pràctica educativa.

Joc, xiquet i educació

Pensar en la infància i en xiquets ens fa pensar enjocs; al cap i a la fi els xiquets passen hores i horesparticipant i gaudint-ne. Aquests mateixos xiquetscomencen a rebre els seus primers aprenentatges entrejocs i entren a formar part d’un sistema educatiu queels formarà en coneixements i com a persones. Així, idurant un llarg període de les seues vides, l’educaciói el joc seran part molt important en el seudesenvolupament, en les seues relacions, en la seuaformació com a persona i en el seu dia a dia.

Com hem dit, l’educació els formarà enconeixements i com a persones, però no hem de oblidarel paper del joc. El joc els formarà la persona, serà unmitjà de relació amb els altres xiquets i també amb elsadults. A més, el joc aporta entusiasme, és unamotivació, un incentiu, un recurs que podem i devemutilitzar en la seua educació. Així, hem de valorar eljoc tenint en compte el seu paper dins de l’educació idefinir-lo en totes les seues dimensions.

Què és el joc?

Tots sabem el que és el joc i tots hem participat deljoc; de fet si l’haguérem de definir coincidiríem adefinir-lo com una activitat gratuïta i sense cap finalitataparent. Una activitat lliure i espontània que realitzempel plaer i la satisfacció que suposa participar-hi. Detota manera, no podem resumir el joc en això. Com jahem apuntat, la seua importància en la vida quotidianadel xiquet i la seua utilització en l’àmbit educatiu ensfa buscar una definició molt més elaborada del joc, ide tot el que podem trobar-hi.

El joc té un caràcter universal, existeix en totes lescultures, i el seu estudi ens porta a una visió de lahistòria de la infància. Si el joc és la manifestació dela infància i la infància marca la vida adulta, podríemdir que l’home del demà és el xiquet que ara juga.Afirmaríem que el joc, com que té una gran importànciaen el desenvolupament del xiquet, està present en lamaduració de l’home adult.

Què ens diu la història?

Si busquem en la història, ja des dels clàssics, el joces considerat com l’essència de la infància, i rep a mésuna important consideració dins de l’educació. Platóressalta la importància del joc dins de la instrucció i lasocialització. El procés d’educació grec suposava laconducció dels xiquets cap als valors i principisconsiderats per la llei com a rectes. Així, transmetienels valors culturals a través de les regles dels jocs. Elsjocs en grup eren, en l’antiga Grècia, un exercici dedisciplina que garantia un bon comportament.

Per la seua part, Quintilià (retòric i pedagoghispanoromà) proposa evitar el tedi en l’estudi i, pertant, aconsella que el procés educatiu es desenvolupecom “una cosa de joc”. A més, fa importants referènciesa la motivació, la incentivació i el reforçament educatiu.

Podríem fer tot un viatge per la història i veure comel joc, encara que no sempre, ha tingut una importantconsideració dins de l’educació i les propostes sobre lapràctica educativa. Durant segles filòsofs i pedagogsdedicats a l’estudi de la infància han donat al joc unpaper dins de la pràctica educativa. Un paper facilitadorde la motivació dins de l’escola, facilitador de lesrelacions amb els altres i en el mestre i facilitador del’aprenentatge. Per tot això, podem considerar el joccom un mitjà de motivació, incentivació i aprenentatge.Com un recurs utilitzat dins de l’educació, un importantrecurs didàctic.

Joc i educació

El joc és un mitjà de relació amb els altres i tambého és dins de l’àmbit educatiu. Des del primer dia elxiquet supera les distàncies que hi ha entre ell i el grup,entre ell i l’entorn, entre ell i el professor. Proposarun joc fa que el xiquet adopte una actitud positiva iparticipativa cap a l’activitat. Dir “hui jugarem a......”és la millor manera d’aconseguir que el xiquet participeen la classe.

9

programació VALÈNCIA

De la mateixa manera que permet establir aquestesrelacions, el joc realitza una adaptació social. En lesprimeres edats el joc suposa establir relacions amb mésxiquets i aprendre a compartir amb ells l’espai i elsmaterials. També, a través del joc, comença a aprendrepetites escales de normes que ha de respectar (mantenirl’ordre o el torn en un joc). Aprèn el respecte cap alsaltres, el respecte als materials i aprèn a compartir enuna edat molt difícil per a ell.

Posar en pràctica un joc suposa iniciar una activitatamb un fi social i realitzar una educació en actituds ivalors que aniran madurant segons l’edat del xiquet.Així, podríem considerar el joc com un recurs en laeducació transversal dels valors, una eina per a l’atencióa la diversitat i la integració.

Però el joc, a més del seu paper en l’educació devalors, és un recurs didàctic que permet establir relacionssignificatives entre els aprenentatges. El joc és utilitzatpel professor com un mitjà per organitzar contingutsen ell. Així, el professor organitza els continguts iobjectius de l’assignatura i per tal d’aconseguir eixosobjectius desenvolupa un joc que facilitaràl’aprenentatge dels continguts.

En resum, el joc dins de l’aula és una eina per alsprofessionals:

Recurs facilitador de les relacions entre xiquets iprofessor.Recurs per a la incentivació i la motivació.Recurs facilitador del procés de socialització.Recurs en l’educació de valors i actituds.Recurs didàctic per a l’aprenentatge de continguts.

Així, es necessari valorar el joc per el seu paper enl’educació, però també hem de valorar-lo per tot allòque aporta al xiquet.

El joc afavoreix el creixement i desenvolupamentdel xiquet en totes les seues dimensions a nivellmotor, cognitiu, afectiu i social.

-és un mitjà del xiquet per entendre el món adult.És un mitjà de relació i intercanvi entre el xiquet il’entorn. És una forma d’explorar la realitat.

-afavoreix l’adaptació social del xiquet, ja que promouel coneixement d’habilitats socials, comunicativesi d’adaptació a les normes (socialització).

-a través dels jocs populars i tradicionals, afavoreixla transmissió i l’adquisició del bagatge cultural dequè formen part.

-com un fi en sí mateix, aporta entusiasme,espontaneïtat, divertiment, espais i moments per agaudir... per a riure.

I bé, després de tot això, a què juguem hui?

Bibliografia

JIMENEZ, Rosario y ESCUDERO, Isabel. Jugar y aprender:Educación Infantil y Primaria. Madrid: UNED, 1994.

MOOR, Paul. El juego en educación.Barcelona: Herder, 1981.

Olga Martínez i LópezProfessora de l’EMD

PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA

JUNY

DIVENDRES 1, a les 19.30hSala IturbiORCHESTRE DES CHAMPS-ELYSÉESRené Jacobs, directorCicle d’Òpera Clàssica i Barroca (VII)

DISSABTE 2, a les 19.30hSala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYacov Kreizberg, directorJulia Foster, violí

DIMARTS 5, a les 20.15hSala RodrigoCHRISTIAN TETZLAFF/ ANTJE WEITHAAS, violíCicle de Cambra i Solistes Internacionals

DIVENDRES 15, a les 19.30hSala IturbiORQUESTRA DE VALENCIAYaron Traub, directorNicolaj Znaider, violí; Melanie Dinner, soprano;Steve Davislim, tenor; Iris Vermillion, mezzosoprano;Ralf Lukas, baixCOR DE LA GENERALITAT VALENCIANA

programació TORRENT

MAIG

DIJOUS 3, a les 10.00h. i 11.30hRELATOS IMPREVISTOSSpanish Brass Luurs Metalls + Fernando Palacios(Audicions escolars)

DIVENDRES 4, a les 11.30hRELATOS IMPREVISTOSSpanish Brass Luurs Metalls + Fernando Palacios(Audicions escolars)

DISSABTE 5, a les 10.00h. i 11.30hRELATOS IMPREVISTOSSpanish Brass Luurs Metalls + Fernando Palacios(Concert familiar)

TEATRE

DIJOUS 17, a les 20.15h

THE SCHOLARSCicle música antiga i barroca

DISSABTE 19, a les 22.30hELS JOGLARS

DIUMENGE 20, a les 22.30hELS JOGLARS

HISTÒRIA EN 3D

10

un broquet que constava de set elements, per la ciutatde Basilea.

Al Barroc, el músic que tocava la part alta es deiaclarino, i el que tocava la part baixa, de la primera al’octava nota de la sèrie natural, principale. La paraulaclarino va ser utilitzada durant els s. XVII i XVIII a Itàliai Alemanya; en principi aprofitava per designar unatrompeteta natural adaptada al registre agut i després,a poc a poc, es va anar aplicant a qualsevol part escritaen aquest registre per trompeta d’orquestra. Fins i toten obres de Bach i Haendel les parts de clarinos’interpretaven en trompeta en re, malgrat quel’instrument apareix per primer cop en la partitura deOrfeo, de Monteverdi (1607). Al s. XX, les parts declarino les toquen trompetes de vàlvules (piccolo sib-lade quatre pistons). Als anys 60 torna a utilitzar-se latrompeta natural en re.

Al s. XVIII es van posar de moda els tubs de couredoblegats que s’inserien dins del tub principal peraugmentar la longitud, i vares corredores. Tenien broquetpla i estret; l’art de tocar el clarí va desaparèixer alfinal del s. XVIII.

La trompeta barroca és més fàcil de tocar quel’actual, ja que aquesta ofereix més resistència, per laqual cosa obliga l’intèrpret a un estil diferent de tocar.No pot posar-se amb seguretat en grans massesorquestrals o de veus, si s’exagera la bufada sonaràbrusc en el registre greu i cridaner en l’agut.

Construcció

Les trompetes es feien de làmines fines d’argento una altra classe de metall que s’enrotllava formanttubs. Tenia cinc peces de tub, tres rectes amb dosarcs corbats per ajuntar-los. Per segellar les juntess’utilitzava cera d’abella que impedia que l’airese n’isquera. Les diferents parts del tub i la campanaes mantenien separades per un tros de fusta; uncordell de llana les mantenia unides. El tub feiauns 224 cm de llarg i uns 12 mm de diàmetre.

Les trompetes de Bach

Cap a final del s. XVII i principi del s. XVIIIs’acostumava a assignar a la trompeta passatges moltaguts i florits, frases que avui i tot es considerend’important dificultat. El 1884 un trompetista berlinés,Julius Kosleck, presentà un instrument que moltspensaven que era una reconstrucció de la trompeta del’època de Bach; era un instrument recte com un cornde posta però amb pistons; el seu diapasó era la. Elbroquet secret de l’inventor, tenia forma d’embut com

La trompeta natural

Fou l’instrument per al qual escrigueren Monteverdi,Lully, Purcell, Bach o Haendel. Només podia emetre elsharmònics naturals del so fonamental, que veniadeterminat per la longitud del tub. Solia estar en re ido ( de vegades en fa en l’Alemanya del s. XVIII). Desonoritat clara i penetrant, el seu esplendor va des de1600 al voltant del 1750.

Els trompetistes hagueren de practicar la manerad’afinar els parcials (l’escala de l’època no eratemperada), cosa que s’anomenà “correcció labial”,per la qual cosa els que formaren part de l’orquestrabarroca van haver d’estudiar molt les emissions i lapràctica de tocar piano per igualar el nivell dels altresinstruments.

Un element molt important per tots els instrumentsde metall és el broquet. El broquet tenia com a normaser una copa hemisfèrica amb una gola xicoteta i lesvores esmolades més amples i planes que les d’avui,per a que fos més fàcil tocar sense que l’aire s’escaparaamb els llavis tens. Les primeres que s’utilitzaren forenadaptacions del tub. Al 1578 Jacob Steiger va fabricar

Three Nürnberg Trumpets

11

la del corn i no de tassa com la resta de les trompetes.Kosleck fou convidat a Anglaterra per formar part d’unconcert dedicat a Bach, el trompetista anglés WalterMorrow li va copiar aquest instrument i amb algunesmodificacions el presentà com trompeta en la, en elFestival de Leeds de 1886.

La trompeta en la, de Bach, ha estat reemplaçadageneralment per un instrument més curt en re, presentatper primera vegada per l’empresa de Brussel·les C.Mahillon i Cia., i encara s’utilitza. A la tercera dècadadel s. XX, un dissenyador alemany, Werner Menke,presentà el que segons ell era una reproducció exactade les trompetes de l’època de Bach però amb dospistons afegits, amb l’objecte que es poguera afinar altemperament igual tots els harmònics. Nogensmenys,aquest instrument no ofereix els avantatges delsinstruments més curts (trompeta en re, la), en quèl’execució és més fàcil. Fins fa poc s’han utilitzattrompetes idèntiques a les de Bach per tocar fanfàrries,perquè les consideren més efectives que els modelscorbats. També es diuen trompetes triomfals.

Fabricants

Un dels constructors més famosos fou JohannWilhelm Haas, de Nuremberg. Anton Schnitzer (s. XVI)també d’aquesta ciutat bavaresa, fou el primer membred’una gran dinastia, considerat com el millor fabricantdel seu temps.

En aquesta ciutat va treballar Leonard Ehe una deles seues trompetes, en re bemoll, de 78 cm. es conservaa Brussel·les. Uns altres instruments seus estan alsmuseus de Leipzig i Eisenach.

Johann Carl Kodisch, fou un artesà important; undels seus instruments, una trompeta en re de 76 cmfabricada el 1693, pertany al museu belga. Els seusaeròfons es poden veure als museus de Londres, Munic,Basilea, Berna, Salzburg i Michigan.

Jacob Streiger, de Basilea, te exemplars dels seusinstruments en el Historisches Museum.

La trompeta de fabricació anglesa més antigaconservada és d’Augustino Dudley (1651), però l’artesàque tingué més prestigi fou William Bull, que va treballardes de 1676 fins al 1707.

programació BURRIANA

Trumpet, Johann Friedrich Schwabe, Leipzig, 1753

MAIG

DIMECRES 2 i DIJOUS 3, horari matinalAudicions escolars per la Banda Jove del’Agrupació Filharmònica Borrianenca

DIVENDRES 4, 22 h i dia 6, 18.00hTeatre Payà“Rock on” a càrrec de l’Institut Llombai.Dirigit per Mª Fernández i Anabel Alcalá

DIUMENGE 6, 18.30hCMC La MercéInauguració d’exposicions�:Premi de Pintura RàpidaDia Internacional de la Dona

DIVENDRES 11, des de les 10.30hSaló d’actes del CEAM“El cardenal del canvi: Homentage a VicenteEnrique i Tarancón”Jornada coordinada per Paul Preston i amb lacol·laboració de la Fundació Cañada-Blanch

JUNY

DIVENDRES 1, 19.30hCMC La MercéInauguració de l’exposició “Rotos” del ceramistaborrianenc Joan Llácer

DISSABTE 9, 19.00hTeatre PayàConcert dels socis de l’Agrupació FilharmònicaBorrianenca

DIMARTS 12 i DIMECRES 13, horari matinalTeatre PayàTeatre escolar patrocinat per Caja Madrid ambl’obra “No eres una lagartija” del grup Fantasíaen Negro

Johann Werner treballà a la Cort de Dresde ifabricà una trompa de caça amb tubs de recanvi per altrompetista Anton Joseph Hampel (1705-71). Werneraplicà cap al 1780 el mateix sistema que Streiger i diguéa l’instrument "Inven-tionstrompete", que com latrompeta Demi-lune no va tindre un lloc estable en lesformacions instrumentals, i va desaparèixer al s. XIX.

Trompeta de Vares

Apareix en diversos moments del Renaixement,principalment a Anglaterra, però mai van tindre massaimportància. Tinctoris al 1484 menciona l’existènciad’una trompeta de corredores, autèntic avantpassatdel trombó de vares. Al principi no se li dóna forma deU sinó de S. Es tracta de una prolongació del broqueten l’anterior del primer tub i sobre tota la longitud. Elbroquet quedava fix i la resta de l’instrument s’allunyavai tornava. Aquesta trompeta fou adoptada per l’altamúsica ja que tenia les set posicions, i es convertia encromàtica amb les sèries d’harmònics.

Nombroses representacions renaixentistes ensmostren a aquest instrument amb la bombarda i laviola. També es va incloure en composicions religiosesfins que va ser prohibida per l’Església.

A partir del s. XVI, la famosa tècnica del clarinocreada especialment a Alemanya, amb l’ús lliure delsharmònics fins al 16è i 18è, va fer possible tocarfanfàrries, melodies i tonades de ball diatòniques escritesper a trompeta i harmonitzades per dues o més partsde trompetes greus amb timbals, que proporcionava unbaix de tònica i dominant. El primer exemplar d’aquestatrompeta es remunta cap a la meitat del s. XVII; tot elcos de la trompeta es rellisca cap avant i cap arreresobre un tub senzill que porta el broquet. Es creu queaquest és l’instrument utilitzat per Bach anomenattromba da tirasi. A França es va utilitzar una varietatamb una vara més llarga, que s’accionava cap avantcom si fos un trombó de vares. Aquests instruments noforen incorporats a l’orquestra definitivament perquèeren més difícils de tocar que les altres trompetes depistons.

En els dies de Bach, les bandes de les ciutats tenienentre altres funcions la de tocar des de les torres deles esglésies a determinades hores del dia; incloïen lestrompetes de vares (com la que utilitzava Bach, trombada tirasi), ja que la part per a soprano de les coralscorrespon a aquella part de la sèrie harmònica de latrompeta natural on els "claros" són més notables, ialeshores aquesta no podia tocar-les.

Entre els concerts barrocs més importants per atrompeta cal destacar els dels compositors Stradella,Torelli, Albinoni, Vivaldi, Telemann, Händel, Fasch,Tartini, Purcell i Reiche.

També es van compondre obres per a grups de 2 a24 trompetes naturals i timbals, els autors dels qualssón entre altres Johann Michael Gottmann, BartholomausRiedl, Daniel Georg Speer, Jan Dismas Zelenka, HeinrichIgnaz Franz Biber, Johann Heinrich Schmelzer y CarlPhilip Emmanuel Bach. Aquestes obres tambés’anomenen aufzügeo fanfares processionals.

HISTÒRIA EN 3D

12

Bibliografia:

BAINE, Anthony. Historia de los instrumentos musicales.Madrid: Taurus,1988.

DAHLGVIST, Reine. The keyed trumpet and Its GreastestVirtuosos, Anton Widinger. Nashville: The Brass Press,1975.

DE CANDÉ, Roland. Historia universal de la Música,Tomo1. Madrid: Aguilar, 1981.

GROUT, Jay Donald y PALISCA, Claude V. Historia de laMúsica Occidental, 1. Madrid: Alianza Música, 1988.

GROUT, Jay Donald y PALISCA, Claude V. Historia de laMúsica Occidental, 2. Madrid: Alianza Música, 2001.

MENDE, Emile y MATHEZ, Jean Pierre. Arbregénéraloguique illustré des cuivres europées despuisle début du Moye Age. Suisse: BIM, cop. 1978

MENHE, Werner. History of the Trumpet of Bach andHändel. Nashville: The Brass Press, 1985.

MICHEL, Ulrich. Atlas de Música,1 i . Madrid: Alianza,1999.

MILA, Massimo. Breve Historia de la Música. Barcelona:Península, 1998

Webs consultades:

http://www.trompetista.freeservers.com/[Consulta: 23-6-06]

http://www.elatril.com/orquesta/Instrumentos/Trompeta.htm[Consulta: 23-6-06]

http://www.formaantiqva.com/articulos/artver.php?artID=17[Consulta: 23-6-06]

http://www.ismaelrosariomusica.com/trompeta.htm[Consulta: 23-6-06]

Anna M. Vèrnia i CarrascoProfessora i Cap de Departament

Vent metall i percussió

A Espanya tenimc o m p o s i c i o n s p e rtrompeta i orgue en lescol·leccions de Martí iColl, que ens mostrenl’ambient de les esglésiesdel barroc hispànic.

Entre els motius dela decadència de lainterpretació del clarinoestà la desaparició denombroses corts que seguía la Revolució Francesa,i que mantenien músicsfixos, i la dominació restrictiva de les confraries detrompetes, que en prohibiren qualsevol ús popular. Ambel ràpid augment dels membres de l’orquestra , unintèrpret de clarinoo bufava massa o quasi no se’l sentia.

Imatges de The Pressler Gallery

13

HISTÒRIA EN 3D

Dora Angela Duncan, adoptà el nom d'Isadora perles seues reminiscències clàssiques. Coneguda com aIsadora Duncan, naix el 27 de maig de 1878 a SanFrancisco, Califòrnia (Estats Units). Son pare, JosephCharles Duncan, fou arrestat al poc temps d'haver nascutla xiqueta, per planejar, aparentment, el robatori d'unbanc.

Sa mare, Dora Grays, va sol·licitar el divorci mentreson pare era sotmès a un llarg plet judicial de quèfinalment va ser absolt. Malgrat això, la mare d'Isadorava insistir amb el divorci. La xiqueta es va refugiar enl'educació clàssica que li donava sa mare, i passava lesvesprades imaginant formes del seu cos, escoltantmúsica de Schubert, Mozart i Schumann. A l'edat de 5anys va dir a sa mare que seria ballarina i revolucionaria,i ho va ser. Més tard, als 10 anys, deixà l'escola perquès'avorria i li pareixia una presó. Des d'eixe moment esdedicà per complet al que ell deia la seua llibertat i laseua ànima: la dansa.

Mentre, sa mare lluitava per mantenir la famíliadonant classes de piano, i s'encarregà personalment del'educació de la seua filla. Li va ensenyar la culturaclàssica grega, el gust per la música clàssica, el paganismei un concepte molt avançat i innovador de la feminitat.Tots aquestos elements anaven configurant l'esperitllibertari d'Isadora.

Podia haver sigut pianista, pintora o poeta, peròen la dansa ajuntà tot això. En el seu art es veia lanecessitat obsessiva de trobar-se a ella mateixa pel buitque li deixà l'absència de son pare. De molt menudaera una xiqueta solitària que imaginava i creava elsseus propis moviments. Als 6 anys creava jugant ambl'aigua de la mar amb les mans i els peus.

Quan arribà a l'adolescència, una bibliotecària vadecidir introduir Isadora en les lletres i la filosofia, iaixí John Keats, Walt Whitman i Friedrich Nietzscheajudaren a formar el caràcter indomable i somiador dela ballarina. Amb la família es traslladà a Chicago, onestudia dansa clàssica. Després, al perdre-ho tot en unincendi quan Isadora tenia 17 anys, la família es traslladaa Nova York, on la jove coneixeria més tard, als 19anys, el dramaturg Agustin Daly, qui li donaria unaoportunitat en la seua companyia de teatre i li obririales portes per a presentar-se en diversos escenaris.

HISTÒRIA EN 3D

A l'edat de 21 anys, Isadora i família decidiren anara provar sort a Londres. La ballarina tenia un estil propi,diferent i autònom, que va tindre un gran èxit en elvell continent, on les avantguardes en totes les artsestaven florint, especialment a París. En aquesta èpocaIsadora va entrar a estudiar art al British Museum, ontrobà la inspiració per a la seua dansa, estudiant elsmoviments de les danses gregues representats en gerresde l'època clàssica, que evoquen els movimentsi les vestimentes de les gregues antigues, ambtúniques i descalses. Basant-se en aquestainvestigació, Isadora organitza un ball querepresenta a Londres i altres ciutats europees.

Isadora ballava música que no havia sigutcomposta per a eixe propòsit (com Schuberto Chopin), i continuava influïda i basant lescoreografies en pintures de Boticcelli, temesclàssics com les representacions de dansesgregues, les escultures de Rodin i Bourdelle.Isadora va crear i posar de moda un nou estil,i va aportar a la dansa l'esperit plàstic delspersonatges citats, amb el seu esperit lliurei agossarat que trencava amb el formalisme

del clàssic. Es trobem davant els inicis de la dansamoderna.

L'èxit obtingut a Anglaterra li va obrir les portesdels principals teatres europeus, malgrat que els críticsno suportaven les seues formes, provocatives per al'època. Ballaba sense maquillar, amb el cabell solt iamb una imatge que ressemblava a les greguesrepresentades en les gerres, però admetien que era unart original i apassionat. Recorregué França, Itàlia iGrècia. Les seues idees varen influir en la companyiade Sergei Diaghiliev. En 1902 comprà a Atenes la colinade Kopanos per establir-hi un temple de la dansa,projecte que no va concloure per qüestions econòmiques.

La seua vida bohèmia no era cap secret, i mentrefundava escoles de dansa a França, Alemanya i Russia,on va tindre alumnes com Mary Wigham i Martha Graham,que més tard serien ballarines molt importants, la seuavida amorosa era turmentosa, fugaç i molt variada. Erapartidària de l'amor lliure i va tindre un gran nombred'amants. Isadora era atea, bisexual, socialista irevolucionària.

La capacitat d'innovació artística d'aquesta artistava ser extraordinària, així com dolorosa la seua vida.La Nimfa, a més de bellesa, posseïa un poder de seduccióque la mantenia envoltada d'amics, entre els quals estrobaven nombrosos intel·lectuals, pintors i poetes, aixícom administradors que desitjaven conèixer-la. Lacaptivació que exercia entre els que la rodejavendeterminà que la lligaren amorosament amb múltiplespretendents, i va sorgir el mite que Isadora ocasionavala desgràcia a les persones que amava.

Aquesta dona transgressora va ser mare de dos fillsfora del seu matrimoni. La filla la tingué amb l'escenògraf

14

15

HISTÒRIA EN 3D

anglès Edward Gordon Craig, i el segon fill amb elmilionari Paris Singer. Al 1912, el poeta rus 17 anysmenor que ella, també bohemi i bisexual Sergey Yesenin,conquistà el cor d'Isadora i van contrauen matrimoni.Al 1913 li arribà una tragèdia: els seus dos fills, Desiréi Patrik (de 7 i 2 anys respectivament) varen ser víctimesd'un accident automobilístic, i van resultar ofegats alriu Sena. Vuit mesos més tard, tingué un altre fill, queli va morir als braços 20 minuts després de nàixer.Durant molt temps Isadora va estar apartada delsescenaris perquè la pena la doblegà i la va sumir enuna profunda depressió. Intentà suïcidar-se en diversesocasions. Però aquesta situació no seria per a sempre.

Viatjà molt, acompanyada pel seu home, mostrantel seu ball natural i la seua adoració per la bellesahumana. Tornà amb ell als Estats Units, on varen ser

Bibliografia:

DUNCAN, Isadora. Mi vida. Madrid: Debate, 1993

http://www.isadoraduncan.org/[Consulta: 25 octubre 2006]

http://es.wikipedia.org/wiki/Isadora_Duncan[Consulta: 25 octubre 2006]

Paco Bodí i MartínezDirector de l'EMD

Mentre conduïa un esportiu, la bufanda es vaembolicar amb una de les llantes del cotxe i l'estrangulà.Curiosament, des de la mort dels seus fills, ofegats enun cotxe, només pujava en descapotables per temorque li passara el mateix. El seu cos està soterrat alcementiri Père Lachaise de París.

La seua influència com a ballarina genial, artistainnovadora i lliure de lligams, critica de la cultura il'art, revolucionària i defensora dels drets de la dona,l'han convertida en una de les persones més destacadesdel s. XX. Un any desprès de la seua mort, i com laNimfa es va prometre a ella mateixa, es publicà la seuaautobiografia, La meva vida. També apareix l'obrapòstuma L’art de la dansa, escrita per Duncan durantel seu refugi a Niça, amb el desig de proporcionar undocument gràfic al món de les seues ensenyances.

rebutjats per la por a la Rússia roja. Varen seracusats de boltxevics i la premsa va ser massa agressivaamb ells. Isadora tornà a Europa i va prendre la decisióde no xafar més el país en què va nàixer. Yesenin haviacomençat a presentar trastorns mentals i depressionsmolt serioses, pel que la vida de la parella es tornà molinestable. Al 1925 ell va decidir abandonar Isadora itornar a l'antiga Unió Soviètica, on se suïcidà.

Isadora s'establí doncs a Niça, a la Riviera francesai continuà amb la persistent dedicació a la dansa. El 14de setembre de 1927 un accident li va arravatar la vida.

ENTREVISTA A

16

Al territori espanyol no abunden les companyies de dansa, si ho comparem amb altres països com Alemanya,Holanda, França, etc. Ananda Dansa és una companyia valenciana que des de fa 25 anys està treballant per totarreu. És una companyia de dansa-teatre que utilitza la dansa contemporània com a llenguatge expressiu. I ésque Ananda Dansa ha aconseguit amb el transcurs dels anys crear una marca, una forma de crear que la fairrepetible i inconfusible als seus espectacles.

D’ella destaca el seu llenguatge coreogràfic, amb una tècnica orgànica i pura, sense deixar-se arrossegarper les modes de la dansa; un vocabulari basat en els desequilibris, en les suspensions, en la tècnica release...en moltes hores d’investigar amb els ballarins buscant un estil propi i al mateix temps proper als espectadors,sense artificis.

El que verdaderament diferencia Ananda Dansa d’altres companyies és el seu èmfasi a comunicar, és a dir,aconseguir que els seus espectacles arriben al públic com alguna cosa més que belles imatges i fermosos cossosdansant; que transmeten idees, sentiments, conceptes... Però també és una companyia compromesa socialment,i els seus espectacles denuncien i sensibilitzen.

A les característiques pròpies de la companyia cal sumar el compromís ètic en la creació, la intel·lectualitzaciódels temes presents en els seus espectacles i la força de les imatges que generen. Tot açò gràcies a la tascaescenogràfica d’Edison Valls, a la música de Pep Llopis, a l’equip de creació i al treball que es realitza amb elsballarins. Són un total de 14 persones les que conformen actualment l’equip.

A l’octubre de 2006 s’inicià la temporada en què Ananda Dansa va complir 25 anys de vida, de camíprofessional. Això significa que durant els darrers 25 anys ha aconseguit sobreviure com a empresa de creaciód’espectacles, especialitzant-se en la modalitat de dansa-teatre. En aquest transcórrer, ha creat 19 espectacles,dels quals s’han fet 2.090 funcions, S’han realitzat gires per 15 països (Alemanya, Àustria, Bèlgica, el Brasil, elCanadà, Colòmbia, Espanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal i Veneçuela).Ha rebut 56 premis i nominacions per 11 dels seus espectacles, i destaquen dos premis Max al Millor Espectacle,el Premi de la Crítica Valenciana 2001, el de la Cartellera Levante 2003, el de la Cartellera Turia 2005, el PremiImportant Diari Levante 2007 i Premi Nacional de Dansa 2006.

Entrevista realitzada el 8 de febrer de 2007 a Rosángeles Valls, directora de la companyia

Ananda Dansa, per Paco Bodí, director de l'EMD i exballarí de la companyia.

17

ENTREVISTA A

Paco Bodí: Ens podries parlar de la convivència personaldels components de la companyia?

Rosángeles Valls: Passem molt de temps junts, quasimés que amb la mateixa família, i les bonesrelacions són molt importants per ajudar atransmetre el bon rotllo a l’escenari. Abans esparlava dels ballarins de clàssic, que es tenienmoltes manies, que es gastaven bromes de malgust entre ells... Ara, com que ja no existeix elBallet Clàssic Nacional, no es poden posar punxesa les sabatilles de punta perquè no se’n gasten. Elballarí de contemporani requereix una maduresapersonal que no tenia el de clàssic abans, per sergeneralment més jove. En definitiva les relacionspersonals influeixen molt a l’hora de transmetredamunt d’un escenari i també les moltesexperiències que anem adquirint durant el transcursde la vida.

PB: Realitzeu algun projecte paral·lel al pròpiamentartístic?

RV: Tenim un projecte pedagògic a través del’Ajuntament de Paterna i la seua Escola Municipalde Dansa, la dirigim des de la companyia. A l’escolatreballen dues professores de dansa que han sigutdurant molt de temps ballarines de la companyia,i ara son bones pedagogues. Fem mostres públiquesdel treball de classe d’una forma austera quant avestuari, però amb el segell artístic d’Ananda,encara que siga amb els alumnes. Treballem en elteatre (Antonio Ferrandis), amb uns tècnics iinfraestructura tècnica (so i llum etc.), munteml’espectacle com si fóra un espectacle professional,i alhora ensenyem a l’alumnat el funcionamentd’un esdeveniment com aquest. Es tracta d’unaescola no reglada i que no te res a veure ambaquesta classe d’escoles. Cobreixen l’espai necessariperquè els alumnes aprenguen dansa i puguemgaudir en un futur d’espectadors qualificats. Sialgun alumne vol ser professional, fantàstic, peròel que pretenem a l’escola és que els alumnes sesenten partícips i que coneguen a fons la professió,encara que no tinguen cap títol acreditatiu si noel volen.

PB: Que ha suposat per a la companyia rebre un premitan important com el Premi Nacional de Dansa2006?

RV: El Premi Nacional de Dansa ha suposat per a lacompanyia literalment una passada, perquè nol’esperàvem ni de bon tros, no estem en el circuitque sol ocórrer, ni ho imaginàvem. El reconeixementdel públic, la companyia ja el té, però ara treballemmés i es nota. Alma, el darrer espectacle de lacompanyia, l’estan comprant molt i en part es deual Premi Nacional. També ha arribat el moment,amb el premi, de rebre un respecte generalitzat,sense ser necessari estar demostrant contínuament

de què eres capaç. A voltes hi ha companyies jovesque s’han posat de moda i han passat per davantde tu, en el que tu consideres el que hauria de serun treball artístic de qualitat, amb una direccióclara. Durant molt de temps ha sigut l’únicacompanyia a València, ara ja n’hi ha moltes més;som un grup nombrós que ens fem escoltar-nos iaçò no te preu en una ciutat que ha sigut un desertdurant molt de temps.

PB: Començaries de nou un altre projecte artístic decompanyia en aquests moments amb el que sapsara?

RV: Començar seria difícil, però amb el que sé ara,seria molt més fàcil. Quan veig els companys quetreballen sense conèixer massa el món, em recordena mi abans, que treballàvem amb poca edat peròamb molt d’entusiasme i ganes. Amb el tempst’adones que dur una companyia és una altra cosa.El projecte artístic no és l’únic, cal saber molt degestió. La gestió és el que realment dona suportal projecte artístic, cal controlar-la molt perquèun projecte artístic estiga com cal.

PB: D’on partiu per a la creació d’un espectacle?

RV: Sempre partim del mateix, de les idees. Partimd’una idea que desprès anem madurant,investiguem, documentem i construïm un guió

ENTREVISTA A

18

uns anys i els d’ara?

RV: En general, ara la gent va més a la seua, no enscontem les nostres coses com abans, a la millorinflueix la diferència d’edat, però a voltes recordeque entre els ballarins contàvem i compartíem mésdel que ocorre ara. Tècnicament, vosaltres elsballarins d’abans, estàveu igual de preparats queels d’ara; la diferència que trobe es deu al canvigeneracional i a la manera de viure d’ara, mésindividualista. Sí que és veritat que ens manca lacèl·lula d’inserció professional del CentreCoreogràfic, de la qual abans ens abastíem lescompanyies. Era una bona pedrera de ballarinsacabant la seua formació; ara hem de contractara ballarins de fora en les companyies valencianes.A les companyies necessitem gent formada, i unballarí necessita temps per a la seua formacióprofessional. Per això vos anime a treballar enl’educació com ho esteu fent.

PB: Enhorabona a tu i a tots els components d’AnandaDansa per la gran labor duta a terme i moltesgràcies per col·laborar en la nostra revista.

escrit. Edison Valls (codirector de la companyia)i jo sempre construïm un guió que aprofita comuna pauta, encara que al principi tot apunta queel guió serà inamovible. Desprès, li llevem lesparaules i el traslladem al llenguatge corporal dela dansa, sempre utilitzant tots els recursos quetenim al nostre abast, com la música, lainterpretació, el mim, etc. Després en la salad’assajos són els ballarins els que manen. Nooblidem que el ballarí de dansa contemporània ésun artista en ell mateix, són talents que van nodrintel guió i nosaltres utilitzem tot el que ells ens vandonant. A partir d’ací anem reconstruint aquellahistòria que teníem al guió. La meua feina és lade reconduir tot el treball que realitzen els ballarins.Realment és a la sala d’assajos on naix l’espectacle.Un camí s’alça el teló és quan ha arribat la maduresad’aquest espectacle i jo m’encarregue de donartot el que necessiten els ballarins durant la creacióartística.

PB: Què és necessari per poder consolidar unacompanyia de dansa?

RV: Quelcom especial i imprescindible és crear unamarca. Quan una companyia és igual a una altra ia una altra... No és pot arribar, perquè si hi haexcés d’oferta... És la realitat, l’oferta és superiora la demanda i la competència és molt forta, moltescompanyies no poden realitzar el nombre mínimde representacions necessàries per a podersobreviure. A voltes les modes fan que el treballartístic de les companyies vaja en una mateixadirecció i tots facen el mateix sense conservar unaidentitat pròpia. Encara que l’espectacle estigaben fet, que no ho pose en dubte, moltes voltesl’elecció d’un programador per quedar-se unespectacle o un altre no depén del preu delproducte, sinó de la seua identitat.

PB: Quines ajudes econòmiques rebeu?

RV: En aquests moments tenim un conveni decol·laboració bianual amb Teatres de la GeneralitatValenciana per ajuda a la gira. També tenim unaajuda del Ministeri de Cultura, i en una menorquantitat ens ajuden un nombre reduït decoproductors.

PB: Què es necessita per subsistir i fer-se un espai enel mercat?

RV: Per a subsistir es imprescindible el repertori,nosaltres sempre tenim tres o quatre espectaclesen repertori, per a poder diversificar l’oferta i nocompetir amb nosaltres mateixos. En esta oferta,cobrim dues línies: una el que serien espectaclesper a tots els públics i una altra el que serienespectacles per adults. Utilitzem sempre que ensés possible la mateixa distribució de ballarins perque l’equip siga el més estable possible.

PB: Quina diferència trobes entre els ballarins de fa

19

REPERTORI PROPI

Música: Laura Redón i LariosProfessora de piano

escola municipal de música “pasqual rubert”

col·lecció: repertori propi (rp·3)

REPERTORI PROPI

20

DANSA

OBJECTIUS:

- Tornar a la calma al final de la classe de dansa clàssica.

- Emplaçar el cos i prendre consciència interna decadascú.

- Estirar utilitzant el màxim d’amplitud articular i unavelocitat moderada per a donar temps que els músculsarriben a la seua màxima extensió.

- Desenvolupar l’expressió artística.

- Practicar el que més tard es realitzarà a l’escenari.

- Agrair d’una forma respectuosa i artística al professori pianista acompanyant la classe.

Coreografia: Paco Bodí i MartínezProfessor de dansa clàssica. Director de l’EMD

Il·lustracions: Tomàs Sendra i MutProfessor d’arts plàstiques

MÚSICA

Quan vaig veure per primera vegada una classe dedansa, com a músic, em va sorprendre molt, a bandade la memòria, elegància de moviments i disciplinafísica i mental que arriba a tindre un ballarí, el respecteque tenen al professor i al pianista que acompanyamusicalment la classe.

Al finalitzar una classe hi ha un exercici específic,que és aquest que treballarem, en el qual els ballarinsestiren el cos, donen gràcies al mestre i al pianista ambuna inclinació de cap i s’acomiaden tots junts fins alproper dia.

L’objectiu d’aquest exercici és treballar l’estiramenti la reverència al final de la classe.

La raó per la qual he triat un compàs de sis per vuitper a acompanyar aquest exercici, ha sigut perquè, enmoviments amplis, redons, d’estirament amb un tempolent, veig més apropiat un compàs binari de subdivisióternària ja que aporta un efecte de balanceig.

: passatge instrumental

21

GUIA D’AUDICIÓ

Es va formar l’any 1993, quan un grup d’amics va establir contactea l’institut Benlliure de València. La seua música és una barreja derock, ska, hardcore i reggae amb melodies tradicionals en què destacala dolçaina. El 1994 enregistraren la seua primera maqueta amb la qualvan participar a la fase final del III Tirant de Rock, del que van resultarguanyadors. Com a premi el grup participà amb tres cançons en el CDcompartit Tirant de Rock. El novembre del mateix any i amb els propismitjans, enregistren una segona maqueta, La nostra hora, a la queseguiria una tercera maqueta, publicada l’any 1995 amb el títol deRecuperant el somni. Durant els anys posteriors, la banda participa endiversos festivals i concursos que ajuden a consolidar la seua música.

El primer disc arriba el 1997 amb el nom de La revolta del’ànima(compost per cinc peces i autogestionat per la pròpia banda),dins del segell revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Després,vingué Obrint pas(2000), el primer disc amb la discogràfica Propagandapel Fet. La consolidació del grup vingué amb Terra(2003), un treballon proven sort amb nous estils, com la cúmbia; posteriormentenregistraren La flama(2004), amb el qual es projectaren a altrespaïsos. El seu darrer treball és un disc en directe, En moviment(2005),enregistrat al concert que tingué lloc a València amb motiu del d’abrilenhomenatge a l’Ovidi Montllor. Aquest darrer treball també es va publicaren format DVD.

L’any 2006 portaren acap la gira Interna-cionalista Tour 2006, queels dugué pel nordd’Espanya, països de totEuropa i alguns païsosd’Amèrica del Sud.

Actualment el grupestà preparant el que seràel seu sisè disc, Benvingutal paradís, previst per ala primavera de 2007.

Brama al cel, brama a la vida. Paisatgeamazigh de la Cabília.

Plora el tren, plora el viatge als pobles crematsdel Kurdistan.

Obre escletxes des de punts de mira. Pedresi morts a Palestina.

Crida el desert, crida la calma sota les tendesdel Sàhara.

Derrota cultures, derrota persones. Màgiaarrasada de l'Amazones.

Sense terra sembren el somni. Sense terraseguen la fam.

Omplen els mars llàgrimes i rostres. Mares iàvies a Buenos Aires.

Pres federal, pres del sistema. Pres perl'espera: Abu-Jamal.

Camina i no descansa la veu dels sense terra.Camina i no descansa la veu del nostre món.

Camina i no descansa i sembra l'esperança .I avança, avança, que la por no descansa.

Camina la impotència, camina la il·lusió,rumb a la terra, rumb al mar. Caminaesperança, camina sense por, en tots elspassos dels meus anys. Camina la impotència,camina la il·lusió, terra endins, mar enllà.Camina esperança, camina sense por. Caminal'esperança.

Crema el cel, crema la vida. Àfrica: guerra,fam i SIDA.

Moren infants, moren amb tu. Rio, Bagdad,Johannesburg.

Tomba nacions, mil formes de viure. Presonsde pobles, presons de somriures.

Combat poders, vertaders culpables. Toquio,Brussel·les, Washington, Moscú.

ComponentsXavier Sarrià; Guitarra i veus (Barcelona 1977)

Josep Pitarch; Baix (València 1977)Miquel Girones; Dolçaina, percussions i veu (València 1979)

Marc Guardiola; Bateria (València 1977)Miquel Ramos; Veus i teclat (València 1979)Robert Fernandez; Guitarra (València 1979)

La cançó: Sense terra (del disc Terra)

Les pistes

- cada imatge correspon a una frase (estrofa) o pàrraf (tornada).

- la forma musical es desprén de la col·locació de les imatges.

- la cançó comença amb un discurs.

: discurs

GUIA D’AUDICIÓ

22

La m

úsic

a la

pod

eu e

scol

tar

i des

carr

egar

en

la w

eb d

el c

entr

e: w

ww

.cm

evic

iana

.org

Part

itur

a: F

. Xa

vier

Piq

uer

i Gar

cia

Prof

esso

r d’

anàl

isi m

usic

al.

Dir

ecto

r de

l’EM

M

23

L’ALUMNAT

Més d’una vegada una persona m’hacomentat que alguns músics creuen estar enpossessió d’un saber que no coneix la majoriade la gent, i que tracten amb la gent amb unacerta actitud de superiorat, dividint el món endos grups: els músics i la resta. En una pel·lículavaig sentir una frase que em va recordar a eixapersona: un director d’orquestra divorciat li deiaa la seua exdona: “Et penses casar amb eixe?Però si ni tan sols és músic!”.

No tractarem de donar suport a aquesta idea nimolt menys, però és cert que la música pot aportarmoltíssim a la vida d’una persona. Igual que moltesaltres aficions en la vida, la música es pot quedar enaixò, en una activitat d’oci, o també es pot convertiren una passió. I com tot l’art, en la majoria dels casostracta de ser alhora entreteniment i expressió. Devegades l’enteniment de la música fa necessària unapreparació que no es fàcil d’assolir, i moltes vegadesno resulta tan entretinguda com es podria esperar, peròels resultats d’aquesta, que també moltes vegadesresulta apassionant, permeten gaudir completamentd’un art molt interessant tant per al que l’entén coma afició com per al que l’entén com una passió.

Guillem Calpe i AlmelaRepresentant d’alumnes de l’EMM

Sense cap mena de preparació el plaer que potaportar la música és impressionant, però amb aquestacomença a entendre de forma diferent un món moltextens i capaç de donar molta felicitat i satisfaccions.Perquè ser músic no és tocar un instrument, ni cantar,ni és una professió ni una afició. Ser músic és una formade viure, i de músics n’hi ha de totes les maneres:obrers, advocats, metges, professors, futbolistes,cuiners... i estudiants de música, que treballem per apoder gaudir amb major plenitud de la màgia d’aquestart i per a poder-la compartir amb tot el món si éspossible.

XVIII SETMANA CULTURAL EN IMATGES

La princesa y el guisante

Metàl·ics

Estudi de Dansa Maria Carbonell

Carles Santos

Tallers d’arts plàstiques

AUDICIONS

24

Com anys anteriors, les audicions realitzades a lasala d’actes de la Caixa Rural de Burriana han estat totun èxit d’afluència, tant respecte de l’alumnat i elprofessorat com dels pares i mares.

Cal assenyalar que com a novetat hem realitzatuna audició exclusiva d’alumnat adult, de la qual estanplenament satisfets tots els que hi han participat, i perla qual cosa continuarem realitzant-la.

Des d’aquestes línies els animem a continuarajudant-nos a fer que les audicions siguen iguals omillors, tant pel que fa als participants com pel que faals espectadors.

A continuació els recordem les dates de les audicionsque s’han realitzat en febrer i març:

15 febrer: FAGOT (professor Antoni Beamud), CLARINET(professor Enrique Llobet) i PIANO (professora EstherVilar).

16 febrer: GUITARRA (professora Marta Cueco).

19 febrer: VIOLONCEL (professora Anna Pitarch), FLAUTATRAVESSERA (PROFESSORA Natàlia Lapuerta) iTROMPA (professora Mª Carmen Santana).

20 febrer: VIOLÍ (professor Juan Navarro) i PIANO(professora Fàtima Gavaldà).

22 febrer: COR i ORQUESTRA ELEMENTAL DE CORDA(professor Sven Valcárcel).

23 febrer: TROMBÓ-BOMBARDÍ-TUBA (professor JavierSales) i TROMPETA (professora Anna M. Vèrnia).

2 març: VIOLÍ (professor Sven Valcárcel), VIOLA(professora Anna Piquer), PIANO (professora LauraRedón) i MÚSICA DE CAMBRA (professora AnnaPitarch).

6 març: OBOÈ (professor Vicent Recatalà).

9 març: adults de llenguatge musical i de les especialitatsflauta, violí, guitarra, piano, violoncel, trompa,trompeta i saxòfon.

AUDICIONS DE L’EMM PASQUAL RUBERT

25

DICCIONARI

DICCIONARI MÚSICA-DANSA-ARTAlonso, Alicia. L’Havana, 1921Alicia Ernestina de la Caridad del Cofre Martínez Clot, PrimaBallerina Absoluta, professora, fundadora i directora de lacompanyia el Ballet d'Alicia Alonso(Ballet Nacional de Cuba)en1948. Una de les personalitats més rellevants en la història dela dansa i la figura cimera del ballet clàssic en iberoamèrica.

Baras, Sara. Cadis, 1971Sara Pereyra Baras, Ballarina, coreògrafa i directora de la seuacompanyia de ball flamenc. S'inicia als 8 anys en l'acadèmia desa mare, Concha Baras. Ha compartit escenari amb Camerón dela Isla, Merche Esmeralda, el Güito i Antonio Canales.

Boulanger, Nadia. París, 16 de setembre de 1887 - París, 22d'octubre de 1979Va ser una professora de música, directora d'orquestra i compositorafrancesa. Amb son pare, compositor, director d'orquestra iprofessor de cant, va començar a estudiar orgue i composició al'edat de nou anys.

Bèjart, Maurice. Marsella, 1927Referent i figura representativa de la dansa del segle XX. Ballaríde formació clàssica, i coreògraf i director de la seua pròpiacompanyia. Va treballar amb Roland Petit i descobrix amb elBallet Cullberg, l'expressivitat coreogràfica.

Cézanne, Paul. Aix en Provença, 1839 – 1906Estil: neoimpressionisme. La intensitat en els colors, unida al'aparent rigor de l'estructura compositiva, indiquen que, malgratla freqüent desesperació de l’artista mateix, havia sintetitzat elselements bàsics de representació i expressivitat de la pinturad'una manera molt personal.

Comelade, Pascal. Montpeller, 1955De petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud dela frontera. Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altratemporada a Barcelona, concretament a Gràcia on va entrar encontacte amb una certa bohèmia. És un dels músics catalans mésreconeguts internacionalment.

Courbet, Gustave. Ornans, 1819 – Suïssa,1877Estil: realisme francès. Sempre va rebutjar la idealització del'art, proclamant que només el realisme era genuïnamentdemocràtic, i que calia prendre com a models camperols itreballadors.

Delacroix, Eugène. Charenton-Saint-Maurice,1798 – París,1863Delacroix menyspreava la seua època, odiava el progrés i eraconservador en els seus gustos i actituds; considerat de maneraunànime l'encarnació del romanticisme.

Derain, André. Chatou, 1880 – Paris, 1954Estil: fauvisme. Entre les seues obres destaquen El pont delPecq(1909) i Reflexos sobre l'aigua(1905).

Duato, Nacho. València, 1957Director de la Companyia Nacional de Dansa (CND). Es va formaren la Rambert School (Londres), en la Mudra de Maurice Béjart(Brussel·les) i en l'Alvin Ailey American Danse Centre (Nova York).Ingressa en el Nederlands Dans Theater (NDT) romanent deu anysque li van marcar el seu fer artístic.

Enescu,George. Liveni, 1881- París, 1955Fou un gran compositor, violinista, pedagog, pianista i directorde orquestra, és considerat uns dels més importants músics deRomania i fundador de la música contemporània del seu país.

Gades, Antonio. Elda, 1936-Madrid, 2004Antonio Esteve Ródenas, figura mítica del ballet clàssic espanyoli flamenc. Va ser primer ballarí de la companyia de Pilar Lópezi del Ballet de la Scala de Milà. Va ser Director del Ballet Nacionald'Espanya en 1979.

Graham, Martha. Pittsburgh, 1894-Pennsylvania, 1991.Ballarina i coreògrafa nord-americana, una de les més gransinnovadores en la dansa moderna. Va crear un estil úniccaracterístic: contracció i relaxació, la caiguda al pis controlada,

els bots de l'home, i un desenvolupament d'imatges que van ambels moviments.

Montsalvatge, Xavier. Girona, 1912-Barcelona, 2002Va ser compositor de música simfònica i crític musical. Hom elconsidera una de les figures claus de la música hispànica de lasegona meitat del segle XX. Fou alumne de Millet, Pahissa iMorera. Compositor eclèctic influenciat pel grup del Sis.

Nolde, Emil, Emil Hansen. Nolde, 1867-Seebüll, 1956Estil : expressionisme. El color es converteix en el seu mitjàd'expressió i es dedica sobretot als paisatges i a les escenesd'interior amb figures humanes. Algunes obres: Març, El juerguista.

Uderzo, Albert. Fismes, 1927És un dibuixant de còmics francès. Va nàixer daltònic i amb dosdits de més. Dibuixà diversos episodis del personatge d'origenbritànic Capità Marvel Jr., encara que la seua sèrie més cèlebreés Astèrix, creada al 1959 amb el guionista René Goscinny.

Pedrell, Felip.Tortosa, 1841 – Barcelona, 1922Fou un compositor i musicòleg català.Pedrell establí els primerscontactes amb la musicologia a nivell internacional i fou elfundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a la restad'Espanya.

Petipa, Marius. Marsella, 1822-Sant Petersburg, 1910Ballarí, coreògraf, mestre i director. Va començar als 7 anys i vadebutar als 12 en el Teatre de la Monnaie de Brussel·les. Arribaal Teatre Real d'Espanya (1845) a estudiar Dansa Espanyola icrear algunes de les seues més representatives coreografies

Picó, Sol. Alcoi, 1967Actriu, ballarina i coreògrafa. Graduada en Dansa Espanyola iClàssica pel Conservatori Oscar Espla d'Alacant. Seguix els seusestudis en La Fabrica Espai de Dansa a Barcelona, en Li Menageriede Verre de Paris i Movement Research en Nova York. Cregacompanyia pròpia en 1993.

Salieri, Antonio. Legnago, actual Itàlia, 1750 - Viena, 1825Fou un compositor i pedagog italià. Encara que en el seu tempsva ser un dels compositors més benvolguts, en l'actualitat és mésconegut per la seva rivalitat amb W. A. Mozart.

Sempere, Santiago. ValènciaVa arribar a França als 14 anys i va entrar en el món de la dansaamb Wes Howard en el Centre Internacional Saint Aclapare. Vaguanyar el Premi Leonardo da Vinci del Ministeri d'AssumptesEstrangers Francés en les Trobades Coreogràfiques de Bagnolet,amb la peça “Diario de un desaparecido”.

Williams, John. Nova York, 1932És un dels compositors de bandes sonores més reconeguts de lahistòria del cinema. Sovint és considerat com l’artífex del retornde les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de lesseves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula deGeorge Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança(1977).

Bibliografía Música:DE CANDÉ, Roland Nuevo diccionario de la música(II.Compositores)Barcelona: Robinbook, 2002Bibliografía Dansa:www.danzaballet.com [Consulta: 14 febrer 2007]www.balletnacional.mcu.es [Consulta: 15 febrer 2007]www.bejart.ch [Consulta: 15 febrer 2007]www.cndanza.mcu.es [Consulta: 19 febrer 2007]www.deflamenco.com [Consulta: 20 febrer 2007]www.esflamenco.com [Consulta: 20 febrer 2007]www.sarabaras.com [Consulta: 14 febrer 2007]Bibliografía Art:www.artehistoria.com [Consulta: 12 febrer 2007]www.ciber-arte.com [Consulta: 19 febrer 2007]

En el darrer diccionari s’havia d’esbrinar un músic i el seuinstrument, que fou: Abel Mus, violí. En aquest números’amaga un personatge i la seua professió. Qui és?

WEBS D’INTERÉS

26

EducaGuía

Llistat interessant de webs

http://www.educaguia.com/listados.asp?MOD=M6[Consulta:24 gener 2007]

Composers and Editors

En alemany i anglés Pots gaudir del so i les partituresd’un gran nombre de compositors.

http://icking-music-archive.org/ByComposer.php[Consulta:24 gener 2007]

Mutopia

En aquesta web es troben unes 800 peces dediferents compositors, que podràs baixar i imprimirper poder-les gaudir.

http://www.mutopiaproject.org/[Consulta:24 gener 2007]

Todo Tango

Tot sobre el tango, músics, història, enllaços...

http://www.todotango.com/spanish/main.html[Consulta:24 gener 2007]

ARTEHISTORIA REVISTA DIGITAL

Podràs gaudir de temes d’actualitat o conèixer unpoc més la Història de l’Art. També et posa al teuabast uns enllaços de gran utilitat

http://www.artehistoria.com/[Consulta:14 febrer 2007]

Image & Art

Projecte d’intercanvi i enriquiment tant per alprofessional de l’art o el disseny com per a

l’internauta especialitzat.

http://www.imageandart.com/[Consulta:14 febrer 2007]

Ananda DansaCompanyia de dansa contemporània valenciana,pots trobar tota la informació referent alsespectacles de la companyia, premis, gires iprojectes.http://www.anandadansa.com[Consulta:19 febrer 2007]

Sol PicóBallarina valenciana afincada a Catalunya, pots

trobar tota la informació referent als espectaclesde la companyia, premis, gires i projectes.

http://www.solpico.com[Consulta:19 febrer 2007]

27

20 RESPOSTES

Quines diferències i semblances destaqueu del vostrecaràcter?Saber que som cinc persones individuals i que estem juntsal voltant de 200 dies a l’any fa que les diferències nosiguen importants i les semblances ens acosten més, si éspossible.

Què vos fa més feliços?Tocar junts.

Hi ha alguna cosa que vos desagrade especialment?Les esperes als aeroports i les duanes americanes.

Compartiu algun hobby?Sí, la gastronomia.

Un llibre...La rebel·lió dels animals, de George Orwell.

Un paisatge...La serra Calderona.

Una música......

Per què decidíreu treballar junts?Tot va començar a la JONDE, quan estàvem tots junts coma estudiants. Després va ser una qüestió de ganes decontinuar amb una aventura que finalment ha sigut possible,viure de la música de cambra.

Què és per a vosaltres el millor d’aquesta professió?La llibertat.

Quan aneu a un concert...Arribar l’abans possible.

Quan doneu un concert...El públic.

Un compositor?Frank Zappa.

Un director?No cal. Però, si se n’ha de parlar d’algun, Josep Pons.

Un concert o espectacle que recordeu...N’hi ha més d’un, però potser el que férem al Tokyo OperaHall.

Esteu contents de la vostra trajectòria?Sí, el fet de poder haver deixat les nostres feines perdedicar-nos en exclusiva a la música de cambra és unacosa molt especial, i viure només de fer concerts és moltinteressant.

Què espereu del vostre futur professional?Poder continuar i seguir fent nous espectacles.

Com a grup, heu sigut “diferents” en la manera d’acostarla música de cambra al públic. Partiu d’una idea pròpiao vos heu inspirat en algú?Més aviat pròpia, ja que el món dels quintets de metallés molt diferent del que nosaltres fem, el fet de fer músicaoriginal per a quintet de metalls i defensar aquesta músicacom a part important de la nostra manera de veure lamúsica no és gens fàcil.

Anomeneu cadascú una virtut que valoreu dels altres.La convivència.

Fora del treball, sou amics?Açò és molt important per a poder fer música, l’amistatés una de les coses importants per a nosaltres.

Teniu un lema com a grupEl treball.

En 1989 cinc músics espanyols van crear un projectemusical eclèctic i innovador, que han anat desenvolupantal llarg dels anys en diversos camps: la interpretació,la pedagogia i la creació musical. El repertori és undels aspectes més cuidats de les seues actuacions,juntament amb la posada en escena. Actualmentrealitzen gires per tot el món, cursos dirigits a la músicade cambra i enregistraments de discos.

Col·laboren habitualment amb artistes de prestigiinternacional com Christian Lindberg, Carles Santos,Ole E. Antonsen o Kenny Wheeler. Spanish Brass LuurMetalls també aposta pel desenvolupament i la creacióde noves músiques, i treballa tant amb compositors dereconegut prestigi com amb joves de gran projecció.

En 1996 obtenen el primer premi del 6è ConcursInternacional per a Quintets de Metall “Vila de Narbona”(França), considerat el de major prestigi per a aquestaformació.

Spanish Brass Luur Metalls ha participat enimportants esdeveniments com el Festival de Musiquede Radio France (França), Festival Internacional deMúsica y Danza de Granada (Espanya), Bonner Herbst(Alemanya), Muzyka Statym Krakowie (Polònia), NewYork Brass Conference (EUA), Festival Internacional deMúsica de Santander (Espanya), Lucerne Festival (Suïssa),Great American Brass Band Festival (EUA), FestivalInternacional de Música Contemporània d'Alacant, ChejuSummer Festival (Corea), Schleswig-Holstein MusikFestival (Alemanya), Auditori Nacional de Madrid, Palaude la Música de Barcelona, Quinzena Musical de SantSebastià; Wartburg Festival in Eisenach (Alemanya),Festival de Kalavrita (Grècia), Merano Brass Festival iFilharmònica de Trento (Itàlia), Auditori de Barcelona,Festival d'Hivern de Brasil, Festival Internacional de lesArts de Puerto Rico, entre altres.

Els components de SBLM han impartit classes al'Orquestra de Joves d'Andalusia (OJA), Jove OrquestraSimfònica de Catalunya (JOSC), Jove Orquestra Nacionald'Espanya (JONDE), Orquestra de Joves de la Regió deMúrcia, Orquestra de Joves de la Comunitat de Madrid,Academy of Performing Arts (Hong Kong), University ofGeorgia, Eastman School (EUA), The Showa School forPerforming Arts (Japó), Lieksa Brass Week (Finlàndia),Epsival (França), Orquestra de Joves de Veneçuela o laJove Orquestra de València (JORVAL), etc.

M. Carmen Santana i FariñaProfessora de trompa

COMPONENTSCarlos Benetó Grau.- Trompeta

Juanjo Serna Salvador.- TrompetaManuel Pérez Ortega.- Trompa

Indalecio Bonet Manrique.- TrombóSergio Finca Quirós.- Tuba

OPINIÓ

28

Fa uns anys, si algun xiquet tenia la idea d’estudiardansa, es trobava amb un grapat d’inconvenients difícilsde resoldre. A voltes tan difícils que desistien de la ideatan ràpidament com els era possible per no afrontartot el que els queia damunt quant amb el somriure dela il·lusió d’haver trobat la seua afició, comunicavenals pares “jo vull estudiar dansa”, i la cara del pare esconvertia en la màscara grega de la tristor. Aquells méseducats eren capaços de contindre la descàrregad’adrenalina i simplement els deien: “això no es per atu criatura”. A uns altres se’ls escapava un calbotacompanyat d’una paraula malsonant.

Si eren adolescents, si tenien l’afició molt forta ino podien resistir-ho, acabaven ocultant-ho i practicantdansa en secret no només dels progenitors, sinó que avegades també dels amics i companys del col·legis. Avoltes intentaven ocultar que alguna vegada ho havienfet. L’estudiant de dansa s’enfronta a la solitud delballarí, un xiquet per cada deu xiquetes en el millordels casos.

Avui, les coses per sort ja no són iguals. En la nostraescola podem trobar quatre alumnes que cursen elsestudis reglats de dansa, a part d’un altre grapatd’alumnes que estudien balls de saló. He volgut acostar-me a ells i preguntar-los com se senten tenint lapossibilitat d’estudiar allò que els agrada, que és ladansa.

Luís David Quinchi Granja,15 anys. Començaa estudiar a l’Institut Superior de Dansa de Quito,a l’Equador, a l’edat de 7 anys. En la classe eren15 xiquetes i 1 xiquet al seu nivell. Va arribar a lanostra escola al gener de 2006, ara fa poc mes d’unany. Estudia en el Nivell Mitjà de dansa clàssica icontinua treballant a l’aula amb la mateixa il·lusiódel primer dia. Va començar les classes perquè vaveure una atractiva publicitat a la televisiód’Equador i amb sa mare van decidir provar. AraDavid està en un moment difícil, ha de compaginarels estudis obligatoris i l’educació artística i noqueden moltes hores per gaudir dels amics, peròper a ell l’esforç val la pena. Li agradaria o ensomniaser professional de gran, i ho diu amb aquestesmateixes paraules. Quan ho diu es desprèn del’expressió un to que denota que sap el gran esforçque ha de fer per aconseguir-ho; sap que no ésgens fàcil.

Rubén González Jiménez,9 anys. Comença al’Escola Municipal de Dansa de Burriana a l’edatde 3 anys per problemes de psicomotricitat. Avuicursa 2n de Grau Elemental i la dansa es una vàlvulad’escapament per a ell. La capacitat d’entrega ésadmirable, treballador com ell a soles, aconsegueixamb molta paciència coordinar els difícils movimentsque requereix la dansa. Per a ell, la dansa és unaforma d’expressió imprescindible i que forma partdel seu vocabulari. Què és el que més t’agrada delque estudies a l’escola? Rubén s’afanya a respondreque l’assignatura que més li agrada és elConeixement del Medi, però si li donem a triarentre l’ensenyament obligatori i artístic, la respostaés molt clara: l’elecció és la dansa clàssica. Estàmolt content de fer dansa, per a ell és la seua vida.

Óscar García Laarbi,10 anys. Comença l’estudia l’EMD a l’edat de 8 anys; també estudia percussió,piano i cant. És una persona a qui no li fa por res,

i li agrada conèixer diferents formes d’expressionsartístiques. Té clar el que vol i els comentarisdesencertats d’alguns envejosos no el detindran,encara que no li agrada sentir-los. El que més liagrada de tot el que estudia també és la dansaclàssica. Pensa que és feliç per poder estudiar elque realment li agrada, i té paraules d’agraïmentper als pares, que al cap i a la fi són els que tenentota la responsabilitat de decisió per a deixar-losprendre aquest camí.

Sergio Simó Prats,10 anys. Comença l’estudide dansa a l’Acadèmia Lupe de Benicarló. Des dexicotet ha participat en espectacles de doma decavalls amb la seua família, i gràcies a això, sentd’una forma especial els ritmes dels diferents palosde flamenc. Batejat artísticament per uns gitanoscom Riberita per viure a la Ribera de Cabanes, jaha participat en alguns espectacles al costat deprofessionals de la dansa. Treballador i competitiu,encara que li agrada la festa moltíssim. Té clar queserà ballarí i la seua família ja està sumantquilòmetres al comptador familiar, que segur elspegarà unes quantes voltes en un futur. Sergioanima des d’ací tots els xics que els agrade ballara fer-ho, encara que siga per provar. Ell se sentmolt orgullós de poder estudiar el que li agrada.Aquestes són unes realitats que no tenim gens lluny,

els podria estar passant a qualsevol dels nostres fills,als nostres companys de curs, i seria fantàstic queprenguérem tots la decisió de donar suport a les personesque d’alguna manera tenen la valentia i la capacitatde comunicar el que realment els agrada i de ferartísticament el que desitgen, sense que per expressarles seues necessitats artístiques es troben amb unobstacle com ens passava a nosaltres abans. Seriafantàstic que “abans”, fóra “ja fa molt de temps”, unsomni que a voltes em costa veure que ja es una realitat.

Per tot el que significa, estic molt content de tindrepart de culpa del que està passat en aquests moments.A tots els alumnes, als que esteu en aquest article, alsque heu passat per les aules en algun moment de lavostra formació i als que esteu pensant a vindre un dia,a aquesta o a una altra escola de dansa, vos desitgemolta merda (com es diu al teatre). I recordeu que permolt dur que parega en els moments difícils, un dia vosn’adonareu, de la sort que tenim. A ballar!

Paco Bodí i MartínezDirector Escola Municipal de Dansa

29

ASSOCIACIONS CULTURALS

El Grup de Danses Tradicionals l’Arenilla elconstituïm uns 30 membres adults, 20 de la seccióinfantil-juvenil i 15 de l’escola d’aprenentatge. Estàformat per balladors i per músics, i la nostra músicainterpretada s’interpreta bé amb rondalla (corda,percussió i veu) o bé amb tabal i dolçaina.

El grup es va formar l’any 2000 a partir de lainiciativa dels alumnes del Centre d'Educació d’Adultsi, a aquells membres del taller de Dansa Tradicionals’han anat afegint més persones, totes vinculades perun interès comú: els balls i la música de les nostresterres.

Ens vam presentar a la societat borrianenca alfebrer de 2001, i�des d’aquell moment la nostratrajectòria ha estat molt extensa: organització dedansades al carrer, bureos,classes per a xiquets i adults,tallers de balls, Festival Internacional de Folklore,dansada de Sant Antoni, aplec de colles, mostreta defolklore infantil, nadales al carrer, exposicionsd’indumentària…

Hem portat el nostre espectaclea moltes localitats valencianes icol·laborat en mostres de vestimentacom les del Festival de l’AntigaCorona d’Aragó, i en l'elaboració delllibret de la Falla Chicharro de 2002,a més de participar en el festivalsi dansades.

Fora de terres valencianes hemanat a Santa Ana (Albacete) al Cantode los Mayos; a Serrastreta (Itàlia),al XX Festival dei Popoli; i a Vílnius (Lituània), al FestivalBàltic de Folk Internacional. Per a l’estiu d’enguanyanirem convidats al Folk Cantanhede, SetmanaInternacional de Folklore de Portugal.

La indumentària, en aquelles actuacions en què ésnecessària, correspon a la tradicional valenciana delsegle XVIII i varia segons l’època de l’any (estiu o hivern)i l’ocasió (faena, diari o mudar) que es represente,intentant reproduir el més fidelment possible tant lespeces com els teixits, ornaments, colors…

Pel que fa a la preservació del nostre patrimonicultural, volem destacar la recuperació de balls deBorriana com la jota i l’arenilla, i la restauració de ladansa dels captius de la processó de la Mercè, camp enel qual encara ens queda molta faena per fer.

L’activitat que portem està plena de diversió,alegria, interculturalitat, coneixement d’altrestradicions, recuperació del nostre patrimoni, estimapels costums, esperit de superació, creixement personali participació social.

El Grup de Danses l’Arenilla organitzem moltesactivitats al llarg de l’any, entre les qual destaquem:

- Festival Internacional

Va començar l’any 2002 amb la intenció depoder mostrar el folklore d’altres països, com sónles seues músiques, balls, vestits, tradicions icostums en general i poder enriquir-nos amb elcontacte amb altres cultures, establint llaços queen alguns dels casos van més enllà de la simpleamistat.

Pel festival ha passat gent de Portugal, França,Itàlia, Grècia, Romania, els Països Baixos, Bulgària,

Polònia, Macedònia, Hongria, Eslovàquia,de terres molt llunyanes com el Nepal il’Índia i més properes com Astúries,Castella-la Manxa, o més encara, comla Ribera del Xúquer.

El 2006, en la 5a edició del festival,hem portat sis grups i per primera voltaha vingut un grup valencià. Hem volgutconquerir el carrer, potenciant la dansadaparticipativa, canviant de lloc la jornadaescolar a la plaça Major i introduintactuacions dels grups per diverses placesde la ciutat i un taller de tambors

africans. Hem mantingut actuacions consolidadescom les que cada grup ha oferit al CMC La Mercèi a aquelles més social con les dels centres de la3a edat.

- Aplec de Colles

Enguany organitzem el I Aplec de Colles pelscarrers de la nostra ciutat, per a mostrar i acostaruna part més divertida i participativa del folklore,fugint d'indumentàries, coreografies i escenaris.Ací, grups de músics i balladors s’ajunten per apassar-s’ho bé tocant i ballant, comptant per a la1a edició amb la presència de colles valencianes,murcianes i manxegues.

ASSOCIACIONS CULTURALS

30

Amb açò volem donar continuïtat a la idea,que ja vam encetar amb les dansades participatives,de compartir amb tots la festa i la diversió que esgenera amb la nostra música i ball tradicional.

- Dansada de Sant Antoni

Aprofitant la tradicional cercavila delsanimalets, organitzem la dansada de Sant Antoni,a l’estil de les que es fan a altres comarquesvalencianes, en la qual tot aquell que s’hi vulgaafegir fa el recorregut des de la Mercè fins a laplaça Iturbi amb la música de dolçaina i tabaletper acabar al voltant de la foguera, perduda feiamolt de temps i recuperada per a les dansades.

- Mostreta de Folklore

Té lloc cada dos anys i hi participen seccionsalevins, infantils i juvenils de la nostra localitat ide Borriol, Castelló, Figueroles, Torreblanca, laVall d’Alba, Vilanova d’Alcolea i Vila-real. Constad’una desfilada pels carrers més cèntrics de laciutat i una posterior actuació de cada grup. Ésuna de les activitats on més gent participa i la queagrada més als menuts, ja que són ells elsprotagonistes.

- Classes de balls populars

Una de les finalitats del grup és l’ensenyamentdels balls populars i tradicionals valencians, tantper als més menuts com als no que ja no ho són.Les classes de la secció d’alevins, infantils i juvenilstenen lloc el dimarts i dijous de vesprada al TeatrePayà i les de la secció d’adults, tant en el nivellde principiants com en el d’aprofundiment, lesvesprades de dissabte al CMC La Mercè. Qualsevolpersona, independentment de l’edat, pot iniciar-se en la pràctica del ball i aprofitar tots els beneficisque genera.

- Nadales al carrer

Ací ens reunim per a cantar nadales tradicionalsvalencianes per distintes places i carrers de lanostra localitat i aprofitem per a anar a aquellescases que ens ho han demanat i sorprendre a mésd’un que no s’espera la visita. Per a molts, és unade les activitats més emotives.

- Dansades al carrer

Van ser una de les primeres activitatsorganitzades, en les quals tant els membres compersones vingudes d’altres grups, s’han�reunitperiòdicament a les places i carrers per a celebraresdeveniments relacionats amb el cicle de la natura:collita de la taronja, sarau de la matança, verema,

Un bureo és com es diu el fet d’aplegar-se, en elsmasos del Maestrat, la gent per tocar i ballar. Enacabar la matança, tots els que havien anat a ajudareren convidats a sopar pels amos del mas i enacabant treien els instruments i es posaven a tocari ballar.

Ara diem bureo quan quedem per a tocar i ballarsense més, simplement per a passar-ho bé desprésd'un soparet�o paiporta.

"A les comarques del nord del País Valencià s’enténper bureo, en general, les festes que s’organitzavenals masos, entre l’octubre i el març, per celebraresdeveniments especials, on s’aplegava la gent deles masos veïns per a sopar i, en acabant, ballar also dels instruments i cantadors que hi haguera. Elsmenys afeccionats al ball solien reunir-se a partper jugar a cartes o al xamelo (dominó).

Anàlogament, hui utilitzem la paraula bureo per aanomenar les festes que se solen organitzar entrela gent del folklore, per a sopar i ballar al so de larondalla, sense intervenció d’indumentàries niescenaris. En altres comarques valencianes elsdieun saraus, i els més puristes els han batejat coma neobureos.

Tanmateix, segons el diccionari de la RAE:bureo(Del fr. bureau).

1. m. Entretenimiento, diversión.

2. m. Junta formada por altos dignatarios palatinosy presidida por el mayordomo mayor que resolvíalos expedientes administrativos de la casa real yejercía jurisdicción sobre las personas sujetas alfuero de ella.

entrar en ~.1. loc. verb. ant. Juntarse para tratar de algo."

arribada de l’hivern... amb l'objectiu de gaudir delball, del temps, de la convivència amb els altres�iexpressar-ho com els hòmens i dones ho han fetdes de sempre, ballant i convidant els altres aballar,�a prendre part en la celebració.

- Taller de balls populars

Durant el mes de novembre de 2006 hemrealitzat un taller dels balls de la jota i l’arenillade Borriana, per tal de possibilitar que la gent pugaconèixer els balls de la seua localitat, amb lafinalitat de preservar i potenciar el patrimonicultural immaterial borrianenc. No es necessitenconeixements de ball previs i és una ocasió moltbona per a introduir-se en el ball i la músicatradicionals valencians.

Com pots observar, les nostres activitats en sónmoltes, divertides i variades. Pots passar-t’ho la marde bé tocant i ballant. Vine a conèixer-nos dissabtesde 4 a 6 al CMC La Mercè.

Carles Martí i VilarGrup de Danses Tradicionals l’Arenilla

www.arenilladeborriana.com

31

INFORMACIÓ I CURSOS D’INTERÉS

CEFIRE CASTELLÓEscenes musicals: L’orquestració a l’aula

Del 9 al 13 de juliol

Continguts:

- L’instrumental de l’aula de música- Les textures del sintetitzador- Proposta de repertori original.

Creativitat a l’aula de música

Del 15 d’octubre a 8 de novembre

Continguts:

- Banc de recursos del compositor

. timbres, sonoritats

. elements constitutius del llenguatge musical

. un context singular de creativitat musical: la improvisació

PROYECTO EDUCACIÓN MÚSICAProgramació i unitats didàctiquesConca, del 21 al 29 de juliol

Segovia, del 4 al 10 d’agost

Conservatoris, Educació, Secundaria i Educació� Primària(especialitat: Música).

Elaboració i Defensa

Programació Didàctica i Unitat Didàctica; Teoria bàsica,realització �model tipus exposició i defensa oral.

Informació :

Agén, local 20 – 45005 Toledo

Tel. 925 254 298

E-mail: educacionmusical@terra.es

ALUMNAT DEL CME RAFEL MARTÍ DE VICIANA

RESERVA

DIVENDRES 18 de maig:19.00h Sorteig públic de la lletra que determinarà

l’ordre de matriculació. Primera reunióinformativa sobre el procés dematriculació.

19.30h Segona reunió informativa sobre el procésde matriculació.

Del 21 al 31 de maig: entrega dels impresos dereserva de matrícula.

DIVENDRES 8 de juny: publicació de les cites performalitzar la matrícula.

MATRÍCULA

Jardí Artístic:del 19 al 22 de juny (segons cita)

Taller d’Arts Plàstiques:del 25 al 28 de juny (segons cita)

Escola Municipal de Dansa:del 29 de juny al 4 de juliol (segons cita)

Escola Municipal de Música:del 5 al 13 de juliol (segons cita)

ALUMNAT NOU

PREINSCRIPCIONS

De l’1 al 15 de juny: entrega dels impresos depreinscripció. L’ordre de matrícula seràdeterminat per la lletra triada per sorteig el 18de maig i no per l’ordre d’entrega de l’imprés.

13 de juny: publicació de vacants.

22 de juny: publicació de les cites per formalitzarla matrícula i llistes d’espera.

MATRÍCULA

Del 16 al 20 de juliol (segons cita)

CURSOS D’ESTIU 2007