Artres 2

Sumari Editorial La importància d’estos primers anys La rebel·lió de la música Com ser un ballaríi no morir en l’intent Música, per què? Pasqual Rubert “el ceguet” El Saxòfon. El més jove delsvent-fusta In memoriam:Vicente Piera Colomer Entrevista a Vicent Traver Calzada Projecte Mozart

Opinió: ...I L'hivern continua L’alumnat Repertori propi Guia d’audició Diccionari Websd’interes 20 Respostes Altres: Patologia del Músic (II) Cursos i dates d’interés

Revista del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de VicianaAny 0 ◊ No. 2 octubre 2006 exemplar gratuït

SUMARI

2

DirectoraAnna Mercé Vèrnia i [email protected]

Consell de RedaccióJosé Ramón Calpe i Saera(Regidor de Cultura i President del CME)F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME)F. Xavier Piquer i Garcia (Director de l’EMM)Paco Bodí i Martínez (Director de l’EMD)Imma Martínez i Carles (Secretària de l’EMM)Maite Gaspar i Giménez (Cap d’Estudis de l’EMD)

Han col·laborat en aquest númeroSara Escribano i MaenzaRosa Mª Folgado i CostaMar Garí i PalauAmèlia Gual i PiquerAngel Igual i PovedaNatàlia Lapuerta i CanósAnna Piquer i GarciaLina Puig i FabregatLaura Redón i LariosM. Carmen Santana i FariñaSven Valcárcel i MarsàIgnacio Zurano i Conches

Disseny i maquetacióPasku.com

Disseny logoBeatriz Redón i Larios

Normalització lingüisticaServei de normalització lingüisticaAjuntament de Burriana

AdministracióJosé Luís Azpitarte Sánchez [email protected]

Fotocomposició i impressióGráficas Alcalatén

Dipòsit legal CS-154-2006ISSN 1886-7294

Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quanconsta el contrari, i les opinions expressades corresponenals seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriamentamb les opinions manifestades a la Revista

2 Sumari

3 Editorial

4 La importància d’estosprimers anys

6 La rebel·lió de la música

8 Com ser un ballarí i no moriren l’intent

9 Música, per què?

12 El Saxòfon.El més jove dels vent-fusta

15 In memoriamVicente Piera Colomer

30 Cursos i dates d’interés

16 Entrevista aVicent Traver Calzada

18 Projecte Mozart

27 20 Respostes

28 AltresPatologia del Músic (II)

10 Pasqual Rubert “el ceguet”

20 L’alumnat

19 Opinió...I L'hivern continua

23 Guia d’audició

21 Repertori propi

25 Diccionari

26 Webs d’interes

3

Seguim immersos en canvis... no pot ser d’una altra forma, perquè hemde donar resposta a les necessitats que ens planteja el nostre entorn ireflectir-ho de manera efectiva en la vida del Centre. Alguns dels canvisproposats el passat curs s’han anat consolidant en els últims mesos amb èxiti altres comencen o començaran a materialitzar-se.

Apostem per un Centre d’ensenyaments artístics de qualitat, fomentantdes de la infància el coneixement i apreciació de la música, la dansa i lesarts plàstiques, sense oblidar-nos de la transmissió de valors a través d’elles,aplicant el model que més s’acoste a la realitat del medi sociocultural ones va a actuar per a desenvolupar un treball òptim.

Tota forma d’ensenyament és susceptible de ser criticada, això si, desdel coneixement teoricopràctic dels distints models i les pròpies experiències.

Quan quelcom es planteja fer uns estudis, cal pensar que el que desitjaés aprendre. Però la nostra societat és cada vegada més competitiva i elsconeixements cal demostrar-los. Hi ha dos maneres: amb la pràctica i ambels títols, la documentació que ens acredita com a posseïdors d’aquells.

Fins aquí tot és correcte, però cal advertir que de vegades cegats perla necessitat o conveniència d’aquest ‘preciat tresor’ (ens referim al títol)ens oblidem del que realment ens va portar un dia ací, el plaer que ensaporta la pràctica artística, siga en l’àmbit i disciplina que cadascú hajaescollit. Què preferim per nosaltres mateix o els nostres fills: que sigemcapaços de transmetre la nostra sensibilitat a través de l’art o una ‘notamolt bona’ en un exàmen? Queda clar que una cosa no té perquè impedirl’altra però en tot cas, valga dir, que si hem d’escollir, preferim la primera.

Així doncs creem que el que resulta veritablement convenient alhorad’encarar qualsevol tipus d’aprenentatge, i potser encara més si és de tipusartístic, és que el nostre principal objectiu siga la pròpia idea artística, laqual cosa, si tot va bé, a més ens facilitarà el camí per a l’obtenció d’aquellanhelat (quan així és) títol.

Per tot això creem en un model d’escola oberta a diferents interessosi altament participativa, on la comunicació entre els diferents elements quela formen siga fluïda i enriquidora. Una escola que permeta desenvolupar lesseves pròpies necessitats i on la suma de totes aquestes cree un marc comúon poder compartir, prendre i donar. També on la creativitat siga un delspilars, i on les diferents aportacions personals ‘individualitzades’ esdevinguenun pont entre tots els seus membres.

Un dels mecanismes que hem posat en marxa és la creació d’un jardíartístic que fusiona l’ensenyament musical amb la dansa. Es tracta desensibilitzar els més petits (de 0 a 7 anys) i posar al seu abast una formacióquan més completa millor. Cal aclarir que els resultats d’aquesta etapa noes manifesten sempre de manera imminent però també que, en bona mesura,el que l’infant està aprenent el prepara per a poder projectar i aprofitar enun futur tots aquests recursos.

I això no seria possible portar-ho a terme sense un professorat enpermanent formació, i que a més s’il·lusiona i implica en un projecte queany darrere any madura i evoluciona per a la consecució d’uns millorsresultats, adaptats en la mesura del possible a allò que ens demanda latambé canviant societat.

EDITORIAL

ED

ITO

RIA

L

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

4

Quan em van informar que al Centre Municipald’Estudis Rafel Martí de Viciana es realitzaria una novaactivitat dirigida a xiquetes i xiquets de 0 a 3 anys i elsseus familiars, em va semblar una estupenda iniciativa.Si bé en som molts (i cada vegada més) els que estemconvençuts de la importància d’estos primers anys enel desenvolupament personal, també és cert que araper ara encara hi ha pocs recursos�dirigits per a xiquetsd'estos trams d'edat o els seus pares, per això, són taninteressants� propostes com la de Primers sons / primersmoviments.

Els�primers anys de vida�constitueixen�una etapafonamental, ja que s’hi configuraran�les habilitatsbàsiques que possibilitaran una equilibrada relació ambl'entorn.�En�estes edats (de 0 a 3) és quan tenen llocels majors progressos evolutius de tota l'existència,d'ací la importància que les xiquetes i xiquets cresquenen estos primers anys envoltats d'estímuls adequats id'un bon entorn afectiu i educatiu que els ajude en elseu desenvolupament integral.

Els objectius de Primers sons / primers movimentssón, entre altres, proporcionar als menuts experiènciesmusicals (sobretot utilitzant la veu dels pares), ajudaren el desenvolupament del llenguatge i de formaespecial afavorir el vincle afectiu entre el xiquet i elsmembres de la seua família.

El fet que�l'activitat vaja dirigida als xiquets i elsseus familiars (pares i germans) de forma conjunta, jaen si, ajuda a afavorir el vincle afectiu entre ells, i açòens sembla especialment interessant, ja que en el campdel desenvolupament infantil considerem que per aproduir-se un� creixement emocionalment sa del xiquetés important que� s'establisca una inclinació “apego”segura, entenent per inclinació aquell vincle emocional

especial que es dóna entre el xiquet i el seu cuidadorprimari.

Establir vincles segurs en la primera infànciaproporciona salut física i emocional, aporta benestaral xiquet al llarg del seu desenvolupament i té importantsconseqüències en el seu funcionament posterior: en lesrelacions del xiquet amb els seus pares, amb els seusiguals, amics i germans, en les competències escolars,en el joc, en l'autoestima etc.

Un altre dels objectius de primers sons / primersmoviments que volem destacar és� que mitjançant lesact iv i tats que es real i tzen�s 'afavoreix e ldesenvolupament del llenguatge.

Està�clar que el llenguatge�és el mitjà decomunicació més important i és la base per a la restad'àrees del coneixement, especialment de la lectura ide l'escriptura (que ens permetran accedir a les altres).

La complexitat de l'adquisició del llenguatge sovintse'ns escapa, mentre que es tracta d'una habilitatquotidiana des dels primers dies de vida.

Per açò i perquè considerem que hi ha una importantrelació entre adquisició del llenguatge i els�elementsmusicals, ens semblen molt interessants les activitatsque pares i fills realitzen en primers sons... per aafavorir el llenguatge i previndre o minimitzar possiblesdificultats

En Primers sons es canta, i sabem que la veu d'unamare o d'un pare, amb el seu timbre tan personal i ambla seua capacitat de transmetre emocions directes, ésinsubstituïble. Cantant-los als xiquets exercitem la seuamemòria, augmentem el seu vocabulari, facilitem laseua capacitat de comprensió, els transmetem el nostreestat d'ànim i els fem gaudir.

Les habilitats musicals, en general,s'associen a un millor desenvolupamentdel llenguatge...

5

Les habilitats musicals, en general, s'associen a unmillor desenvolupament del llenguatge: increment dela memòria auditiva, millora de la discriminació auditiva,augment de la capacitat d'escolta, major vocabulari,millor comprensió.

Hi ha una sèrie d'exercicis que des del món de lalogopèdia sempre ens hem plantejat com a bàsics, tantrespecte a xiquets amb dificultats de llenguatge com�en xiquets� que es troben en procés d'adquisició d’este.Estos exercicis estan intrínsecament relacionats ambel món de la música.

Per exemple, juguem amb els xiquets que aprenguena descobrir el món sonor (cal aprendre a escoltar tantcom a parlar): fent-los escoltar sons del propi cos: mans,peus, boca, escoltant sons que es produeixen en el mónque li envolta: aigua del lavabo, caiguda d'objectes, uncotxe que passa, moure un pot ple de cigrons o pedres(soroll) i després moure un pot buit (silenci).�

Els ensenyem també que descobrisquen les qualitatssonores: intensitat, durada, to, timbre).

Els ensenyem� a emplaçar la font sonora (d'on ix elso?) i�realitzem exercicis de ritme (imitar seqüènciesrítmiques, diferenciar ritmes ràpids, lents...)

Hi ha una sèrie de mobilitzacions específiques delsòrgans que intervenen en la fonació a les quals enlogopèdia coneixem com�a praxis bucofonatòries. Ésuna espècie d'entrenament per a poder exercitar elsòrgans que�intervenen en el parla i millorar-la.

Així, juguem amb la llengua, amb les galtes, ambla musculatura dels llavis, amb l'expressió facial, pera previndre o corregir determinades dificultats delllenguatge .

Tots estos exercicis estan molt relacionats ambels�exercicis de cant, vocalització i audició de viola,etc. que es realitzen en Primers sons / Primersmoviments. Vos assegurem que ajuda a previndreposteriors dificultats o a millorar-les quan ja s'haninstaurat.

En definitiva, crec que ha estat una idea excel·lentposar en funcionament esta activitat, que a mésaconsegueix que pares i fills dediquen un temps a lasetmana per a estar junts realitzant una activitatconjunta, cosa que, en els temps que corren, on semblaque tots estem sempre massa ocupats, no és gensmenyspreable. L'única cosa que lamente és que lesmeues filles se'ls haja passat l'edat de poder inscriure's.Crec que�hauríem gaudit moltíssim.

Lina Puig FabregatPedagoga/Logopeda

Responsable del programa municipal d'atenció aldesenvolupament infantil de 0 a 3 anys (ADI).

programació BURRIANA

OCTUBRE

Dansa: DIUMENGE 1 a partir de les 17.30 hTeatre PayàLa cerillera

Música: DIUMENGE 1 a partir de les 19.00 hCaixa Rural San JosepD’Arlés a Jerez de la FronteraPedro Navarro (guitarra), Igor de Melo (percussionista)

DIUMENGE 15 a partir de les 19.00 hTeatre PayàConcert per l’Orquesta Jove Supramúsica

DILLUNS i DIMARTS 23 i 24 en horari escolarTeatre PayàUn dia en l’ópera

Exposicions: DIVENDRES 6 a les 20.00hCMC La MercéExposició fotogràfica de Joaquín Bosch

NOVEMBRE

Música: DIUMENGE 5 a les 19.00hCentre Social de la Caixa Rural“Al voltant de Mozart”per Mª José Martos (soprano) i Marisa Blanes (piano)

Exposicions: Fins al 19 de novembre.Exposició Fotogràfica de Joaquín BoschCMC La Mercé

Teatre: DIVENDRES 3 a les 22.30hTeatre Payá“El cel dins una estança” per Bambalina

DIUMENGE 5 a les 17.30hTeatre Payá“Nemo” per Les Bouffons

Reclam: DIMARTS 7Mercat ambulant“Freaks. Itinerant músico teatral” per GOG i MAGOC

DIVENDRES 10 a les 22.30hTeatre Payá“Locomotivo” per Manolo Alàntara

DESEMBRE

Música: DIUMENGE 3 a les 19.00hCentre Social de la Caixa Rural“Concert de flauta i piano”per Maria Bernat (flautista) i Marc Pia (pianista)

Exposicions: DIVENDRES 1

CMC La Mercé“Betlem” de Teresa Casinos

III Concurs fotogràfic “Tardor en el Clot”

Teatre: DIVENDRES 1 a les 22.30hTeatre Payá“Monólogos del rey de las pequeñas cosas”per Luis Piedrahita

DIUMENGE 3 a les 17.30hTeatre Payá.“El gat Zorbas i la gavina Afortunada”pel Centre Teatral Escalante

esta activitat, a més aconsegueix quepares i fills dediquen un temps a lasetmana per a estar junts realitzant unaactivitat conjunta...


6

En els darrers anys�corre com un rumor d'aiguafresca la idea que l'educació musical i instrumentalpotser, i tan sols potser, no s'ha impartit —almenys alnostre Regne d'Espanya— d'una manera pedagògica o,almenys, fructíferament educativa.És curiós, parar-setan sols a pensar com en el país de la pinta, la marraixa,la «farda» de llunars, la banda del poble, la falla i lagaita; amb tant d'«art» comencem ara a aguaitartímidament al balcó europeu del progrés educacionali de la música com a mitjà creatiu, dinàmic, lúdic iprofessional.

Si u tira la vista arrere i mira amb les ulleres deprop, veurà una educació musical estricta, encabotadaa ensenyar uns objectius merament acumulatius ambuna intenció claríssima: fer grans intèrprets i executantsen el menor temps possible. Que quede clar: l'esperitcreatiu no es fa. Naix, no? Ací no es busca personatgesque es preocupen per fer noves obres, o ques’embadalisquen escoltant el Rèquiem, o que simplementels nasca engronxar-se al so d'una melodia. Ací s'estudiasolfeig i instrument. I quan el pobre pupil desgraciat jaestà prou enfornat per a engrossir les files d'una bandao orquestra, l'encaixen en el 20é faristol a passar fullsi a tocar els divissi.

En fi, hem viscut en un segle tal vegada fosc isinistre en què la creativitat, el moviment, la llibertateducacional i el voler ser una altra cosa que no fórainstrumentista era una cosa molt mal vista i en certamanera perseguit per molts personatges amb aires decacics del món musical. Però heus ací que ara pareixque les coses canvien de torna.

Els abans detractors de la modernització de lapedagogia musical pareix que ara són els protectors deles noves corrents educacionals. Per açò no hem dedeixar de mirar amb un cert recel i preocupació elxicotet camí que s'està obrint en la jungla musical delnostre país. Si bé és cert, s'hauria de trencar una llançaper tots eixos quixots de la música que se'ls va prendreper bojos al creure en una educació musical més progre

i efectiva.

Segons el pedagog Pascual Pastor: «El xiquet és,s'ha dit, un univers de cent llenguatges. Sovint, a l'eixirde l'escola se’n queda només amb un. La música, abansde constituir-se en una disciplina que cal ensenyar, ésuna dimensió de l'expressió humana. Perquè la músicano esta fora de l'home. Està en l'home. És l'homel'element material de la música, el so, així coml'ordenament formal dels seus paràmetres són virtualmenta l'abast de tot ser humà.

La qüestió que ens plantegem és: podem concebreel creixement evolutiu de la capacitat d'expressió sonoradel xiquet alineada a l'aprenentatge de la música? Ésa dir, podem projectar dins d'un procés educatiu unitaril'estimulació sensoperceptiva i motorexpressiva delsprimers anys del xiquet com un antecedent i, més avantcom un curs paral·lel a l'educació musical? O dit encarad'una altra manera: podem plantejar-nos l'adquisiciód'un llenguatge musical de la mateixa manera queadquirim el llenguatge verbal, des de l'exercici quotidià,parlant-lo?

“Així entès, l'aprenentatge gramatical i la sintaxide la música, com una disciplina, seria llavors unaferramenta funcional al servei de l'educació de l'expressióamb els sons”. Tenint en compte que este fragment esva gestar a mitjans 1982, i el que segueix a continuacióés un poc més antic, hem de reflexionar que eixe camíque creiem estar desbrossant des de fa relativamentpoc de temps, ja es va començar a marcar anys arrere,quan a Europa el desenvolupament educatiu musicalestava ja en plena ebullició.

Però clar, a Espanya era en certa manera absurdper a uns, obvi per als altres, voler importar elementstan radicals com la pantonalitat, els carillons intratonalso els tubs sonors. Per açò, és excitant veure com algunsorganismes, centres docents i col·legues de professióestan prenent des de fa uns anys una nova concepciósobre la pedagogia musical, realitzant una exhaustivaautocrítica sobre el seu treball i la seua docència.

7

Però serà açò alguna cosa efímera que en pocs anysquedarà com un eco tardà o, esta actitud s'aniràsolidificant amb el temps i donarà forma a un sistemaeducatiu eficaç i autorregulable? En fi, siga el que siga,esperem que siga bo per als nostres alumnes i que elsfaça millor personetes del que havien de ser. Finalment,una visió un tant àcida i arriscada, però realment té laseua raó de ser:

decàleg per a educadors

1. El primer pas pràctic en qualsevol reforma educativaés fer-lo.

2. En educació, els fracassos són més importants queels èxits. No hi ha res tan depriment com una històriad'èxit.

3. Ensenyem a tall del perill.

4. Ja no hi ha mestres. Només hi ha una comunitatd'aprenents.

5. No desenvolupem una filosofia de l'educació per alsaltres. Desenvolupem-ne una per a nosaltresmateixos. Potser algú desitjarà compartir-la ambtu.

6. Per al xiquet de cinc anys l'art és vida i la vida ésart. Per al de sis anys la vida és vida i l'art és art.El primer any d'escola és un fita en la història delxiquet: un trauma.

7. L'antic enfocament: El mestre té informació, l'alumneté el cap buit. L'objectiu del mestre: introduirinformació en el cap buit de l'alumne. Observacions:al començar, el mestre és un imbècil. Al finall'alumne és un imbècil.

8. Al contrari, una classe hauria de ser una hora demil descobriments. Però el primer pas és que elmestre i l'alumne han de descobrir-se recíprocament.Per que deu ser que els únics que mai s'examinenper a ingressar en els seus propis cursos són elsmestres?

10. Ensenyar sempre de manera provisional. Ningú téel mètode absolut.

Murray SchaferEl Rinoceront en l'aula. Ed. Ricordi.

Sven Varcárcel i MarsàProfessor de Violí

programació CASTELLÓ

AUDITORI

OCTUBRE

Música: DIJOUS 5 a les 19.00hOrquesta Internacional de PragaObres de Mozart, Schubert, Vivald, Ravel i Dvorak

DIVENDRES 6 A LES 22.30hAchtung Babies. Tribute show U2

DISABTE 7 a les 20.00hLa caja negra

DIVENDRES 13 a les 23.00hChambao

DIMARTS 17 a les 20.00hVicenta Segarra, mezzosoprano. Alfonso Alverto, tenor.Antonio Verchili, baríton. Gloria D’Amato, piano.Cançons napolitanes i àries i duos d’òpera i sarsuela

DIJOUS 19 a les 20.00hAndrei Gavrilov“Nocturns” de Chopini “Sonata n. 8” de Prokofiev

DIVENDRES 20 a les 23.00hKirk Lightsey & Jesper Lundgaard (Jazz)A les 00.00hLucho Aguilar Trio (Jazz).

DIMECRES 25 a les 20.00hPinchas Zukerman, violí i viola. Marc Neikrug: piano.Bach, Schumann, Mendelssohn, Shostakovich.

NOVEMBRE

DIVENDRES 3 a les 20.00hPhilharmonia orchestraMikhail Pletnev: piano. Charles Dutoit: Deirector.Sibelius, Grieg, Berlioz

DIMECRES 8 a les 20.00hOrquesta del Palau de les Arts “Reina Sofia” de València.Zubin Metha: DirectorBeethoven

DILLUNS 13 a les 20.00hMichals Kontaxakis: guitarra (guanyador del XXXIXCertamen Internacional de Guitarra “Francisco Tarrega”de Benicàssim.

DIMARTS 14 a les 20.00hConcert homenatge al baríton Manuel Ausensi

DIVENDRES 17 a les 23.00hChristian McBride Band (Jazz)A les 00.00hDonato Marot Trio (Jazz).

DILLUNS 20 a les 20.00hChambre Orchestra of EuropeMaria Joao Pires: piano. Emmanuel Krivine: directorWeber, Beethoven, Brahms.

DESEMBRE

DISSABTE 2 a les 20.00hKremerata Bàltica. Gidon Kremer: director artísticoBeethoven, Schumann, Tchaikovsky, Shostakovich.

DIMARTS 12 a les 20.00hMoonwinds, octet de ventJoan enric Lluna: director artísticSalieri, Mozart, Martí i Soler.

En fi, hem viscut en un segle tal vegadafosc i sinistre en què la creativitat, elmoviment, la llibertat educacional i elvoler ser una altra cosa que no fórainstrumentista era una cosa molt malvista...


8

Quants de nosaltres hem somniat ser no un ballarí, sinó el ballarímés bo, poder ballar les peces que tantes vegades hem vist representades,ja siga en vídeo o en algun teatre per les millors figures de la dansa.Però tots no hem tingut la sort de complir eixe somni. Normalmente esdiu que no estàs en el moment oportú ni al lloc adequat. Moltes vegadesles oportunitats passen pel nostre costat sense a penes adonar-nos-eno parar-los atenció.

Més fàcil pot ser amb l'ajuda d'un professor, una amistat o un centre,que s'interesse com a guia per a obrir portes i facilitar-nos el camí osimplement marcar-nos unes pautes. No hi ha una fórmula ni una varetamàgica que puga resoldre el problema. Cada persona és diferent i tambého són les seues circumstàncies. El que sí que puc és facilitar algunsuggeriment interessant, gràcies a la meua experiencia, primer com aalumna i ara com a professora i directora del Conservatori ProfessionalMunicipal de Dansa de Riba-roja de Túria.

Primer ens plantejarem si la formació que estem rebent és lacorrecta. Per a saber-ho, el millor és pendre classes en cursets o provesamb diferents professionals en distints centres o acadèmies. D'estaforma podrem recollir les seues valoracions objectives sobre nosaltresi saber el nivell que tenim respecte a la resta d'alumnes, això ensaprofitarà per a conéixer i saber les possibilitats que tenim.

Triar el centre més propici per a continuar i finalitzar els estudisde dansa seria el següent pas, abans de manifestar una mala formacióque puga ser perjudicial fins i tot per a la salut, ja que podria tindreconseqüències físicament greus, i això retardaria el nostre aprenentatge.

Una vegada encaminats, el treball concerneix l'alumne i el mestre.És un intercanvi de motivació, d'il·lusió, de dedicació sense límit… derespecte, de complicitat. És a dir, la preparació deu ser al màxim, enclasse i fora d'ella.

El centre també té les seues responsabilitats en esta preparació.Ha de ser obert, que impulse l'intercanvi amb altres escoles sense porsni generar competències, que promoga l'assistència a cursets amb unsaltres professionals, i ha d’assolir que els alumnes amb una vastapreparació es presenten a concursos i audicions, on puguen mesurar elseu talent.

Açò sens dubte ens obrirà portes a la realitat que anhelem, i ensoferirà un ventall d'oportunitats entre les quals escollir. Però no podemoblidar las renúncies que açò comporta: moltes vegades deixar la família,els amics, els estudis, la ciutat… i, com no, dedicar el nostre temps aassolir eixe somni, que pot derivar en un final de fracassos i frustracionssi no estem ben preparats psicològicament i no tenim el suport de lanostra gent.

Per a ser un bon ballarí i no morir en l'intent, ens ajudarà que lesnostres pretensions siguen realitzables, no impossibles; ser humil,company dels nostres companys; ser perseverants, cabuts, insistir i notirar la tovalla a la primera de canvi; no tindre plessa, a cada u li arribael seu moment, açò és, no precipitar-se per a que tot vaja per on had’anar.

Un artista no ha de donar-se per vençut, ja que l'art és molt subjectiui sobre gustos no hi ha res escrit. El no ja el tens, has de de buscar elsí. I com digué Makarova en la serie Ballarina, val la pena tant desacrifici? La resposta és SÍ.

Rosa Mª Folgado Costa

Directora del Conservatori Professional Municipal de Dansa

Riba-roja de Túria, 31 d'agost de 2006

com ser

un

ballarí

i no

morir en

l'intent

Carm

en M

. An

drés

Mig

uel P

ique

r

9


DIVENDRES 15 a les 23.00hDavid Kikoski Trio (Jazz)A les 00.00hAlfredo Sanz Trio (Jazz)

DISSABTE 16 a les 20.00hOrquesta de ValènciaChristoph Berner: piano. Walter Weller: DirectorMozart, Beethoven.

DIMARTS 19 a les 20.00h.Sandra Minguez i Manuela Muñoz: soprano. JavierBovea: tenor. Salvador Peris: baríton. José M.Giordano: piano.Àries i duos de sarsuela i òpera.

DIVENDRES 22 a les 20.00hOrquesta Sinfònica de CastellóJosé Franch Ballester: clarinet.Salvador S. López. DirectorTurina, Copland, Albèniz.

DIJOUS 21 a les 20.00hStravaganza Köln. Bach

DIMECRES 27 a les 21.00hLes petits Chantteurs de Saint Marc(Los chicos del coro).

He parlat potser amb molts tecnicismes, però elque de veritat ens interessa és saber què estem regalantals nostres fills i filles quan decidim que estudien música.Cal pensar que l’escola de música no és una guarderia,un lloc on poder-los deixar quan eixen de l’escola i aixíels adults tenim un temps lliure per nosaltres. És moltmés que tot això.

I si a la música li afegim el factor moviment corporal,ja tenim el desenvolupament complet (cos i ment).

Les últimes conclusions a què han arribat metgesi músics que combinen el moviment del cos amb lamúsica ha estat que aquesta activitat retarda o controlal’Alzheimer.

Anna Vèrnia i CarrascoProfessora de Trompeta

BIBLIOGRAFIA

Hernández González, Eduardo. La música y el desarrollocerebral infantil [en línea] <http://www.psicologia-online.com/infantil/musica.shtml> [consulta: 24 de juliol de2006]

Sergeant, Justine. La música, el cerebro y Ravel [en línea].Elementos nº 35, vol. 6, julio-septiembre, 1999<http://www.elementos.buap.mx/num35/htm/35.htm>[consulta: 24 juliol de 2006]

La importància de la música en l’intel·lecte.Benefici per a altres camps cognitius.

Ja des de Pitàgores es creïa en el vincle de la Músicaamb la medicina, el seu poder màgic i curatiu. Si lamedicina purificava el cos, la música purificava l’ànima.

Segons investigacions neurobiològiques, la músicapot produir importants canvis en l’organisme: accelerao retarda les principal funcions orgàniques (ritmecerebral, circulació, respiració, digestió i metabolisme),incrementa o disminueix el to i energia muscular,modifica el sistema immunitari, altera l’activitat neuronalen les zones del cervell implicades en l’emoció iincrementa la resistència per al treball i activitats d’altrendiment.

Intel·lectualment la música desenvolupa la capacitatd’atenció i afavoreix la imaginació i capacitat creadora.Estimula la capacitat de concentració i la memòria acurt i a llarg termini, el sentit de l’ordre i l’anàlisi.Manté en actiu les neurones cerebrals, cosa que facilital’aprenentatge, exercita la intel·ligència i afavoreixl’ús de diferents raonaments.

El Dr. Richard Franckowiat, de l’Institut deNeurologia de Londres, va comprovar en les seuesinvestigacions que els hemisferis del cervell estan mésdesenvolupats en els músics. També va descobrir queel lòbul temporal en l’escorça cerebral és més pronunciaten els músics. Aquesta zona està relacionada amb elsprocessos del llenguatge.

En el Journal Nature del 23 d’abril de 1998 apareixun article que fa referència a investigacions de laUniversitat de Münster (Alemanya) en les qualsdescobreixen que les lliçons de música en la infantesaengrandeixen el cervell.

La música pot desenvolupar, en els més xicotets,àrees cognitives, socials, emocionals, afectives, motrius,del llenguatge o capacitat de lectura i escriptura.Requereix operacions mentals. En la seua pràctica estanla vista, audició, motricitat i processos cognitius iemocionals relacionats en la interpretació i apreciació.L’estudi neurocognitiu de les funcions musicals ensajuda a entendre com s’organitza el cervell en aquestesoperacions.

Aquest art ens facilita l’aprenentatge de les mate-màtiques i els idiomes; açò es manifesta millor si comencenl’aprenentatge dels sons sobre els tres anys, o abans i tot.Cantar o tocar algun instrument possibilita l’autorelació,augmenta l’autoestima i contribueix a la integració social.També mitjançant l’educació musical afavorim la sensibilitatestètica. Susan Langer considera que la música és l’artque millor pot expressar els sentiments.


Cantar o tocar algun instrumentposs ib i l i ta l ’autore lac ió,augmenta l ’autoest ima icontribueix a la integració social.

HISTÒRIA EN 3D

10

musical –interpreta también piano, guitarra, mandolina,laúd y saxofón-, se notan en él grandes progresosconseguidos desde la última visita que nos hizo”; altrescrítics, com el seu mentor José María Zugazaga, nopoden evitar transmetre l’afecte i l’admiració cap almúsic: “Ante ellos, un concertista joven, casi un niño,que sólo cuenta dieciocho años. El muchacho, con unleve bozo oscuro sobre el labio superior, lleva gafasoscuras para ocultar las cuencas de sus ojos, vacías porla explosión de una bomba. El joven Pascual Rubert dioel dia anterior un concierto de acordeón, de guitarray de mandolina, concierto donde hubo fuego, pasión,ternura y delicadeza, todo al mismo tiempo. Hubieraquerido tocar el piano, pero no había ninguno en laAgrupación”.

Resulta paradoxal pensar que una persona capaçd’haver merescut crítiques tan emotives, una personalitata la qual se li ha dedicat la nostra escola municipal demúsica, haja estat rellegada a l’oblit més cru. Sipreguntàrem a qualsevol alumne del Centre Municipalde Cultura La Mercé o de l’Escola de Música PasqualRubert qui era, o a què es dedicava, o què havia fetPascual Rubert, amb tota probabilitat o bé alçaria elsmuscles o bé diria que no ho sap.

Pascual Rubert Ramos va nàixer al nostre poble,Borriana, el dia quinze de gener de 1935. Quan teniaquatre anys, l’any 1939, jugant en casa dels seus avis,a les Alqueries de Santa Bàrbara, va trobar un artefacteexplosiu que li va esclatar i el va deixar privat del sentitde la vista. La gent començà a referir-s’hi afectuosamentcom Pasqualet el ceguet. Començà a estudiar bandúrriaquan tenia huit anys amb el mestre i compositor JoséMallén, cec també com Pascual i vinculat a l’OrganitzacióNacional de Cecs, qui el va iniciar tant en la músicacom en el braille. Als tretze anys es va incorporar a unarondalla com a bandúrria primera. Per mitjà de JoséMaría Zugazaga es traslladà a viure al Colegio Nacionalde Ciegos de Chamartín i es va inscriure en el RealConservatorio de Música y Declamación, on estudiàpiano i acordió, a més de dominar la guitarra, lamandolina, el llaüt, la bandúrria i d’iniciar-se en elsaxòfon. Aquesta és la seua època més activa, tant pelque fa a les actuacions públiques com pel que respectaa la composició musical. Entre 1954 i 1955 constal’entrada en el Registro General de la PropiedadIntelectual de Madrid de diverses obres seues: ¿Por qué

Una nit plujosa de Santa Cecília algú que encarano havia complit els díhuit anys, captivat per l’influxsentimental i emotiu de la pluja, va composar una peçamusical que va titular “Noche romántica”. En lacomposició s’escoltava la remor del vent xiulant entreles fulles dels arbres, fins que el vent s’atura; continuabufant, dolçament, mansament, i retornen els compasosinicials. Un exemplar manuscrit d’esta obra va serpresentat per José María Zugazaga, un escriptor i altfuncionari de la Dirección General de Prensa del règimdel general Franco, en el Registro General de laPropiedad Intelectual de Madrid el dia 28 d’abril de1954, dins d’un recull titulat Cuaderno Musical nº 1,en nom del seu autor, Pascual Rubert Ramos.

La composició, que l’any 1954 obtindria el tercerpremi en el I Concurs de Composicions originals per aacordió, havia estat estrenada, juntament amb altrespeces de l’autor, en Radio Castilla de Burgos el dia 4de maig de 1953, estrena de la qual la premsa del’epoca se’n va fer ressò amb crítiques contundents:

“Pascual Rubert, joven castellonense que cursacon notable brillantez estudios de piano, acordeón yotras disciplinas en el Colegio de la OrganizaciónNacional de Ciegos en Chamartín (Madrid), ha actuadorecientemente en Burgos, donde ha conquistado grandeséxitos. En la emisora local Radio Castilla interpretó,con su acordeón, un concierto a base de obras deBrahms, Monti, José Mallén y otros autores, y al final“Levando anclas”, la marcha de la Marinanorteamericana con unas variaciones suyas, de grandificultad técnica. Además, Rubert estrenó un valscompuesto últimamente por él, titulado “¿Por qué novivir?”, muestra de sus grandes posibilidades y de sutemperamento de artista”.

Trobaríem si els buscàrem més qualificatius delmateix tenor en els articles dedicats a Pascual Rubertper la premsa i pels crítics. Alguns fan referència a lesseues habilitats musicals des d’un punt de vista mésobjectiu: “domina el piano, compone también inspiradaspartituras”, “consagrado por entero a su vocación

11

no vivir? (vals/bolero), Triste recuerdo (vals), Nocheromántica (vals), Vana esperanza (fox moderato), Unpaseo por Madrid (pequeña mazurca), A nuestradespedida, Ansias de ser. Acabà els estudis i se’n tornàal seu poble, on començà a dedicar-se a la docència.Per les seues classes particulars de música van passarmolts jóvens, als quals i a les quals ell ensenyava acantar, a tocar tant la guitarra com el piano i l’acordiói a assaborir la música dels clàssics publicats per laDeutsche Grammophon. A poquet a poquet sa casa vaanar convertint-se en un centre de reunió on es parlavade música, de literatura, de cinema i, també, de política,sobretot de política local. Durant gairebé dues dècadesdiverses generacions de jóvens van tindre la fortuna derespirar l’aroma de la seua saviesa dosificada a miquetesal llarg de les seues classes. Pascual els ajudà a créixercom a persones, i no ho degué fer malament perquèquasi totes les persones més notables del nostre poblevan ser deixebles seus. Entre les seues iniciativespersonals cal recordar que a principis de la dècada delssetanta creà una coral de vint-i-quatre veus que assajàperiòdicament durant alguns anys, sense oblidar la seuareivindicació constant d’una Casa de Cultura per alnostre poble que poguera acollir concerts, conferències,teatre i exposicions.

Pascual Rubert Ramos va morir jove, als quaranta-huit anys. Potser van ser les limitacions que la seuadeficiència visual imposava al seu esperit enorme iinquiet, potser les cartes que tan devotament li llegiaperiòdicament la seua germana no transmetien allò queell volia escoltar, potser alguna miserable depressióse’l va anar menjant a poc a poc. El fet és que Pascualva decidir anar-se’n i ho va fer. Vint-i-tres anys desprésja és hora de començar a recordar-lo.

Mar Garí i PalauProfessora IES Jaume I Burriana


DIJOUS 28 a les 20.00hOrquesta Sinfònica del MediterraniSchola Cantarum d’AlgemesíJosé V. Ramón Segarra: Director

EXPOSICIONS

Del 26 d’ocutbre al 12 de decembreVicent Cortina. Dibuix, pintura i talla.

Del 21 de decembre al 2 de febrer.Amat Bellés. Mostra antològica

TEATRE PRINCIPAL

DIMECRES 4 d’octubreGrup de teatre del Maset de Frater. “Insomio”

DIJOUS 5 d’octubre.Magüi Mira, “Una noche con Molly Bloom”

DISSABTE 14 d’octubre.Rosa M. Sardà. “Wit” de Margaret Edson.

MUSEU DE BELLES ARTS

Del 28 de setembre al 29 d’octubreChimo Serrano. Fotografies.

Del 4 d’octubre al 12 de novembreEduardo Rosales. Aquarel·les i dibuixos.

Del 14 de decembre al 21 de gener.Etnològia. Instruments ceràmics sonors

ESPAI D’ART CONTEMPORANI

Del 20 d’octubre al 21 de gener.Autores varies Cyberfem.Feminismes en l’escenari electrònic.

Del 20 al 24 de novembreA. Miralda-A.Rios. Tramussos i cacahuetspel Centre Teatral Escalante

OCTUBRE

DIMARTS 17 a les 20.15h. Sala IturbiESTIL CONCERTANTJuan Luis Martínez, director;Alexander Herold, director d'escenaCicle d'Òpera Clàsica i Barroca (I)

DIMECRES 18 - 20.15h Sala Iturbi - 20.30h Sala RodrigoANDREA LUCCHESINI, pianoRobert Schumann: Papillons, Carnestoltes; FryderykChopin: 24 Preludis

programació VALÈNCIA

PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA

HISTÒRIA EN 3D

12

troballes d’embocadures de doble llengüetade canya a més de representacions

iconogràfiques que ens confirmen que jaexistien a l’Egipte, però els avantpassatsmés directes de l’oboè són per un costatl’aulos dels grecs, que va donar lloc ala tibia romana, i per altre costat alzamr egipci.

El fagot és considerat el mésmodern dels instruments de llengüetadoble, i es tracta d’un tublleugerament cònic que constitueixel baix dels instruments de vent-fusta. La forma del fagot sorgeixd’un estrany instrument ideat afinals del s. XVI, però només al s.XVIII aparegué el verdader fagot,denominat en francès dulcian odoulcine.

El clarinet, instrument dellengüeta simple i tub cilíndric, va ser

inventat cap al 1700 pel constructoralemany de flautes Johann Chistoph

Denner, de Nuremberg. Procedia d’unaantiga família d’instruments anomenada

els chalumeau, utilitzats en la primerameitat del s. XVIII. La llengüeta del clarinet

es col·loca directament en l’embocadurasubjectada per l’abraçadora.

I finalment tenim el saxòfon, el més jove delsvent-fusta, ja que va ser inventat entre 1840 i 1846

per Antoine-Josep Sax, clarinetista belga nascut el 6de novembre de 1814 a Dinant, apodat Adolphe i conegutamb este nom per ser l’inventor del saxòfon, ell li dónanom a l’instrument: sax del seu propi cognom i phonedel grec, que significa «so». S’assembla al clarinet enel broquet i la llengüeta simple, però amb diferènciesnotòries: el clarinet es construeix inicialment amb fustai el saxòfon amb coure, a més a més el clarinet és untub cilíndric i el saxòfon cònic. Sembla que podria haver-hi una errada en el que s’està dient, ja que hemcomençat explicant que: «La família d’instruments devent fusta està formada per tots aquells instrumentsque en el seu origen es construïen amb este material».No és cap error, però sí que podríem dir que no éscompleta la informació. El saxòfon des del seu origenva ser construït de coure i no mai de fusta, però el sode l’instrument el produeix la vibració que el vent, alpassar pel broquet, produeix en la canya, per la qual

La família d’instruments de vent fusta està formadaper tots aquells instruments que en el seu origen esconstruïen amb este material.

La flauta té els seus orígens en la més remotaantiguitat, i se’n troben exemplars en jaciments datats10.000 anys abans de la nostra era. En aquells momentsera un instrument molt simple: un tub cilíndric de canya,os o altres materials amb un forat tallat en un delsextrems que feia de bisell, i una certa quantitat deforats oberts que permetien variar l’altura dels sons enfer passar l’aire pel tub. Les troballes d’aquell momentmanquen d’embocadures, per la qual cosa és difícildeterminar amb certesa la família a què pertanyen. Detota manera s’han trobat instruments ben conservatscorresponents a uns 200 anys abans de la nostra era.

L’oboè, instrument de llengüeta doble, també ésantiquíssim. Es diu que uns 2000 anys a. de C., hi ha

Adolphe Sax

El saxòfon és no només un instrument, sinó una granfamília, alguns membres de la qual són desconeguts.Este instrument és considerat modern perquè va serinventat al s. XIX, fa relativament poc de temps sicomparem amb altres instruments de vent-fusta comés la flauta, que ja existeix des de la més remotaantiguitat. El saxòfon, igual que tots els instruments,

ha patit una evolució ràpida atesos els avançosque ja existien en el moment de la seua

invenció.

13

cosa és, igual que la flauta, l’oboè, el fagot i el clarinet,un instrument de la família de vent-fusta.

Adolphe Sax va nàixer en una família vinculada almón musical. Son pare, Charles-Joseph, era fabricantd’instruments, circumstància que afavorí i facilità aAdolphe seguir amb la professió de son pare. Des de laseua infantesa va ser iniciat en l’ofici a més de cursarestudis de clarinet al conservatori de Brussel·les. Peresta raó les seues primeres fabricacions foren clarinetsde marfil i flautes que va mostrar en l’ExposicióInternacional de Brussel·les l’any 1830.

Sax tenia una idea que l’obsessionava: construir uninstrument de vent amb timbre aproximat al delsinstruments de corda però dotat de més potència, forçai intensitat.

Es trasllada a Paris i crea el seu propi taller, modestal seu inici però ràpidament transformat en una granfàbrica amb una plantilla de vora 200 treballadors i unafabricació que rondava els 20.000 instruments entre elsanys 1843 i 1860. Engrandeix i perfecciona famíliesinstrumentals tant de metall com de fusta, i registra26 patents durant els 10 primers anys d’instal·lar-se aParís. Entre les patents trobem saxhorns, saxotubes,saxotrombes, un fagot i un clarinet baix de metall al1851.

El saxòfon va ser patentat l’any 1846 i avui en diala família d’este instrument la formen 7 membres, iamb una organització molt diferent a la que Sax vadonar inicialment. En aquell moment la família delsaxòfon es dividia en dos grans famílies de vuit membrescadascuna. Una d’elles afinada en do i fa, destinada al’orquestra simfònica (mai utilitzats) i l’altra afinadaen mib i sib, destinada a les bandes militars. Amb el

programació VALÈNCIA

DIVENDRES 20 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, directorMaría Rubio, Trompa.

DIUMENGE 22 a les 19.00h. Sala IturbiCONCERT D'ASTRÉEEmmanuelle Haïm, directorCicle d'Òpera Clàssica i Barroca (II)

DIMARTS 24 a les 18.15h. Sala IturbiÁNGELES BLANCAS GULÍN, sopranoGIOVANNI AULETTA, piano

DIVENDRES 27 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, directorAnton Bruckner Simfona nº 8 en do menor, A 117

NOVEMBRE

DIVENDRES 3 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, directorSantiago Cantó, viola

DIUMENGE 11 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DEL TEATRE MARIINSKI DE SANTPETERSBURGValery Gergiev, directorAlexander Bouzlov, violoncel

DIMARTS 7 ales 20.30h. Sala RodrigoGARY HOFFMAN, violoncelJEAN PHILIPPE COLLARD, piano

DIVENDRES 10 a les 19.30h. Sala IturbiORFEÒ NAVARRO REVERTER I ORQUESTRA DEVALÈNCIAYaron Traub, directorAinhoa Arteta, soprano; Katherine Wyn Rogers,mezzosoprano; Christoph Strehl, tenor; Alan Titus,baix-bariton

DISSABTE 11 a les 18.00h. Sala IturbiCORO I SOLISTES DEL TREATRE MARIINSKI DE SANTPETERSBURGValery Gergiev, director

DIMARTS 14 a les 20.15h. Sala IturbiORQUESTRA DEL TEATRE DE LA MONEDA DEBRUSSEL.LESKazushi Ono, director

DIVENDRES 17 a les 19.30h. Sala IturbiESCOLANIA DE NTRA. SRA. DEL RECORD.ORQUESTRA I COR DE RTVEAdrian Leaper, directorEwa Podles, mezzosoprano

DIVENDRES 24 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALENCIALibor Pesek, directorTrio Parnasus

HISTÒRIA EN 3D

14

temps les dos famílies es varen reduir a una, i va quedarla que coneixem actualment, formada per 7 membresafinats alternativament en mib i sib.

Inicialment este instrument constava de 18 clausi la seua extensió cromàtica estava compresa entre elsi natural i el re natural agut. Des de la seua invenciófins a avui s’ha buscat ampliar el seu registre, millorarl’afinació, el mecanisme, l’emissió, etc. Les gransmarques continuen avui en dia treballant i aconseguintmillores que tot instrumentista agraeix.

El saxòfon és conegut per tots, però no així tota laseua família. Començant pel més menut, trobem elsopranino, afinat en mib. És el més agut, i la seuatessitura mitjana és la del clarinet requinto. Gaudeixen general de les mateixes possibilitats. És poc utilitzat,sols en ensembles de saxòfons, i mostra grans dificultatspel que fa a l’afinació i l’emissió. Es caracteritza pertindre un so més aviat penetrant.

Seguidament trobem el saxòfon soprano, afinat ensib i amb la mateixa tessitura mitjana que el clarinet.En el seu registre greu mostra un so misteriós i intens,en el mitjà un de delicat i en l’agut un de vellutat. Estracta d’un instrument àgil i perfectament combinableamb els de la seua família, i és el membre més destacabledel quartet de saxòfons format per soprano, alt, tenori baríton.

L’alt, afinat en mib, és l’instrument més utilitzatde la família, encara que avui en dia en l’àmbit de lamúsica contemporània ha perdut la seua supremacia,ja que s’escriu molta música per a qualsevol instrumentd’esta família. El seu registre greu sona intens i sonor,el mitjà expressiu, dolç i delicat, i l’agut penetrant. Escaracteritza per ser àgil i virtuós i en el repertori clàssicés el que més s’utilitza com a solista. Es fusiona ambaltres instruments com trompes, clarinets, fagots, etc.Aporta al grup força i vigor.

El tenor afinat en sib sona a l’uníson amb el clarinetbaix. En el registre greu el seu so és ple, patètic i sonor,al registre mitjà expressiu, i a l’agut pot resultar

nostàlgic. Tradicionalment ha sigut, amb el saxo alt, elmés conegut i utilitzat. En les bandes de músicadesenvolupen un paper melòdic i contrapuntísticimportant; a més a més gaudeixen d’un repertoriinteressant com a solistes i han sigut i continuen sentmolt utilitzats tant en el jazz com en la música lleugerai actual. Resulten ser instruments molt versàtils i ambmoltes possibilitats per a produir efectes, i han mostratla capacitat d’adaptar-se i fusionar-se amb agrupacionsmolt diferents.

El saxo baríton és el més greu del quartet desaxòfons, i desenvolupa un paper important enl’agrupació. Afinat en mib com l’alt, sona una octavamés greu que este. Malgrat les seues dimensions, resultaun instrument de còmode maneig, veloç, expressiu id’unes possibilitats dinàmiques gens comunes en eixatessitura en l’orquestra.

El saxo baix afinat en sib té la mateix forma queel baríton, però de majors dimensions. És pesant i pocutilitzat, i el seu so resulta agradable, ple i redó. Ésutilitzat en l’ensemble de saxòfons i per reforçar elsbaixos en les bandes militars.

Per finalitzar amb la família dels saxofons ens quedael contrabaix. Afinat en mib, sona una octava més greuque el baríton. És molt poc utilitzat, de fet no deuenexistir més d’una desena a tot el món. La gran majoriasón peces de museu i algun exemplar utilitzat en músicacontemporània per grans concertistes especialitzats eneste estil musical com és Daniel Kientzy. Atesa la seuagrandària no va subjectat al coll amb la corretja comtots els anomenats fins ara, sinó que es manté dretmitjançant un suport.

Tots reunits cobreixen una extensió sensiblementigual a la de l’orquestra: no està gens malament, eh?

BIBLIOGRAFIA

CHAUTEMPS, Jean-Louis; KIENTZY, Daniel; LONDEIX,Jean-Marie. El saxofón. Barcelona: Labor, 1990

DE CANDÉ, Roland. Nuevo diccionario de la música.Barcelona: Ma non tropo, 2002

NAVARRO, Joaquín. Los grandes compositores.Pamplona: Salvat, 1991

PERRIN, Marcel. Le saxophone. Son historie, satechnique el son utilisation dans l’orquestre. París:Editions Fischbacher, 1955

LONDEIX, Jean-Marie. 125 ans de musique poursaxophone. París: A. Leduc, 1971

Imma Martínez i Carles Professora de Saxófon

S a x t e n i a u n a i d e a q u el’obsessionava: construir un instrumentde vent amb timbre aproximat al delsinstruments de corda però dotat de méspotència, força i intensitat.

15

programació VALÈNCIAIN MEMORIAM

(Valencia 1923-Burriana 1995)

Siendo muy joven y a pesar de la oposición de sufamilia, Vicente cursó estudios de danza en la Academiadel maestro Antonio Carbonell (a quien yo conocípersonalmente). El maestro Carbonell me habló sobrelas dotes artísticas de Vicente y manifestaba con orgullohaber sido su profesor.

Vicente empezó a trabajar en salas de fiestas deValencia. Unos años más tarde se presento a un castingen Madrid, para viajar a Buenos Aires. Entre variosaspirantes fue elegido para formar pareja con PepitaLucientes, firmando un contrato por seis meses. Ladisolución de la pareja en Bolivia la motivó el regresode Pepita a España.

En la ciudad de La Paz, fundó una academia siendoprofesor y cosechando muchos éxitos. Más tarde viajóa Ecuador y fundó otra, obteniendo los mismos éxitosque la anterior, permaneciendo en este último paíssiete años. Contratado por unos sacerdotes españoles,como profesor de un colegio, viajó a Colombia, contratodonde no había nada lucrativo. Ante este fracaso, fundóotra academia obteniendo gran acogida por la comunidady la prensa que siempre lo apoyó con elogios; artículosde prensa que conservó hasta su muerte.

Años después conoció a unos señores ecuatorianosdueños del Circo Egred Hermanos, con quienes firmóun contrato como coreógrafo en esta compañía viajandopor toda Iberoamérica durante seis años.

Añoró siempre su patria, y decidió abandonarlotodo por su querida España, regresando en 1970. Desdeentonces residió en Burriana, en la finca Masquemadoque al igual que sus hermanos heredó de sus bisabuelos.Allá en la masia comenzó una vida de reposo, paracompensar así muchos años de trabajo.

Un buen día, yo acompañé a Vicente a una fiestadonde conocimos a Vicentina Calbed, socia del CírculoMedina, quien lo convenció de que le diera unas clases,terminando así un merecido descanso. En 1981 siendoConcejal de Cultura Juanita Tejedo, lo contrató paraque prestará sus servicios en la Casa de Cultura, dondepermaneció hasta 1989, fecha en la cual adquirió sujubilación. Formó allí varios profesores destacándoseEstefanía Tejedo, quien lo reemplazó.

Sus últimos cinco años de vida estuvo delicado desalud. Falleció el 21 de febrero de 1995, en Burriana,terruño de su adorada España.

Mario Restrepo RestrepoColombia 2006

DISSABTE 25 a les 19.30h.GIL SHAHAM, violíORLI SHAHAM, piano

DIUMENGE 26 a les 19.30h. Sala RodrigoGIL SHAHAM, violíORLI SHAHAM, piano

DIMARTS 28 les 20.15h. Sala IturbiORQUESTRA DE CAMBRA DE BASLILEADavid Stern, directorMatthias Goerne, baríton

DESEMBRE

DIVENDRES 1 a les 19.30h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAWalter Weller, directorDoris Adam, piano; Bàrbara Moser, piano

DISSABTE 2 a les 19.00h. Sala IturbiPHILHARMONIA DE PRAGAJiri Belohlavek, directorMartina Zadro, soprano/Fiodiligi; Jana Stefácková,mezzosoprano/Dorabella; RadkaSehnoutková,soprano/DesPina; Pavel Cernoch,tenor/Fernando; Roman Janál, baríton/Guglielmo;Dail Mor, baix/El senyor Alfonso

DIUMENGE 3 a les 19.30h. Sala RodrigoEMERSON STRING QUARTETIntegral dels Quartets de corda de Beethoven (I)

DIVENDRES 15 a les 19.00h. Sala IturbiORQUESTRA DE VALÈNCIAWalter Weller, directorChristoph Berner, piano

DIUMENGE 17 a les 19.00 Sala IturbiTHE SIXTEEN. THE SYMPHONY OF HARMONY ANDINVENTIONHarry Christophers, directorGillian Keith, soprano; Robin Blaze, contratenor;Tom Randle, tenor; Christopher Purves, baj

DIJOUS 21 a les 20.15h. Sala RodrigoESCOLANIA DE NTRA. SRA. DELS DESEMPARATS.ORQUESTRA DE VALÈNCIAYaron Traub, pianoLawrence Foster, director

DISSABTE 7 d'octubre - 11.30 horesORQUESTRA INTERNACIONAL DE PRAGAVladimir Havlíek, director

DISSABTE 11 de novembre - 19.30 horesCARÀCTER MEDITERRANI. Imatges per a un concert.Direcció escènica: JAUME POLICARPO.

programació TORRENT

AUDITORI

ENTREVISTA A

16

convent de la Mercè. Va funcionar durant un any, i esva inaugurar amb una exposició d'artesania (cobertors),xarrades i conferències.

El segon intent (sempre associat a l'acadèmia), va seral col·legi Vilallonga, però no va arribar a inaugurar-se.

El tercer intent va ser en un local de la Junta LocalFallera (antic taller de taüts de Conejero). El regidorera el Sr. Palomero, i jo vaig arribar a redactar unelaboradíssim estatut que vaig entregar a l'Ajuntament,però mai més se’n va saber...

M'interessaria que recalcares que l'acadèmia d'art sempreva tindre aspiracions de ser una cosa més àmplia; galeriad'art municipal, escola de música, escola de dansa,centre de conferències... és a dir, eixe centre de culturaque demanàvem.

Com era aqueix primer local de l'acadèmia de pintura?

El local el vam haver d’arreglar, pel seu estat d'abandó.Van quedar disponibles 6x12 metres. No em desagradavaencara que tot estava desmanegat en un primer moment,però crec que és important començar així, perquè sabia

Quan va començar la primera acadèmia de dibuix ion estava situada?

Les gestions es van realitzar a l'octubre de 1972, i esva aconseguir un local per a muntar activitats artístiques,acadèmia d'art, exposicions etc. Estava situat a l'antici mig afonat edifici de l'Auxili Social, al carrer Jesús.De tota manera, amb bona voluntat i molt d’esforç enun mes va estar en condicions.

En aquella època, quins altres actes culturals hi havia?

Entre altres coses estava la Setmana d’Art. Tenia unpressupost de 150.000 pessetes, i compareixien elsprohoms de la ciutat i la cultura, es lliuraven premisculturals, de pintura, etc.

Hi havia una galeria municipal on exposar pintura?

No, no hi havia una galeria municipal, s'exposava en laSetmana d’Art. El local era llogat, i el que es va pretendreen un moment donat va ser dedicar este pressupost amuntar una galeria municipal pròpia. Tindríem la despesafeta per a sempre i podríem oferir exposicions mensuals.Encara que açò mai va succeir.

El primer intent de crear una galeria d'art va ser al

Un taller d'arts plàstiques no es construeix en dos dies, i el que ens ocupa hui no n’és unaexcepció. Va caldre molt de temps i l’esforç de moltes persones, que allà pels anys setanta vanintentar amb gran tenacitat, valentia, moltes idees, molts talents, i sense cap pesseta tiraravant un ideal, un somni i molts maldecaps. Eren els capdavanters de la cultura borrianencaque es reunien, parlaven de projectes culturals i sempre topaven amb el mateix: els diners,fóra de l'organisme que fóra.

Una d'aquestes persones va ser Vicent Traver. Pintor, gravador i escultor, conegut dins i forade la província de Castelló. Ell va ser professor de dibuix i modelatge allà pels anys setanta ivuitanta, i per les seues classes han passat multitud d'alumnes amb més o menys inquietud,però amb el bon fer del mestre que es deixava l'ànima en cada treball que feien els joves. Vicentva treballar fent classes d'art en diverses ubicacions i en condicions extremes, sense contractede cap classe, fins a la inauguració de l'actual Casa de Cultura, l'any 1991, aules que va projectarperò en les quals mai impartiria classes per dedicar-se plenament al seu ofici d'artista.

17

ENTREVISTA A

que açò a la llarga crearia una necessitat que obligarial'Ajuntament a ampliar l'acadèmia. Vam trobar unacaixa plena d'escaioles procedent de l'antiga aula dedibuix de l'ABC, i val més això que res. Al novembre de1972 ens van col·locar una pica per a modelatge;mentrestant el fuster Ismael estava fent-me elspressupostos per a fabricar 12 cavallets de pintor,taulers i tamborets.

És en esta època quan ens anuncien que es construiriala Casa de Cultura, però ni se sabia com, ni quan, ni enquines condicions.

Quan es comença a impartir classes?

Les classes van començar el dia 11 de gener de 1973.Va visitar l'acadèmia el regidor de Cultura; les condicionsno eren les idònies ni de llums, humitats... i jo muntant-ho tot a soles. Però la il·lusió i la visió positiva de lescoses podia amb els aspectes negatius.

L'acadèmia funcionava perfectament. El nombred'alumnes creixis i excedia el que pensàvem al principi,ja no cabíem tots.

En acabar el mes, ja eren trenta alumnes els que veniendiàriament de 6 a 9 de la vesprada. Per descomptat, atot açò, jo sense veure un duro ni tindre contracte.

Què teníeu pensat per a la nova Casa de Cultura?

Després d'alguns anys ja es tenia clar que seria en elvell convent de la Mercè. Es tractava de veure què espodia fer amb este edifici aparentment en ruïnes.

Al maig de 1979 teníem molts projectes per a crear unCentre Cultural, que tant de temps havíem perseguit.La Casa de Cultura era una vella aspiració de moltagent que fèiem el que podíem culturalment parlant. Esfeien activitats diverses com la revista Mar i Hort, salonsde fotografia, etc., i va haver-hi diversos intentsd'organitzar un cor, un taller de teatre, etc. La senyoraJuana Tejedo, regidora d'UCD, té el mèrit d'haver unittotes eixes aspiracions i haver-les canalitzades en elprojecte d'una Casa de Cultura que englobaria unconservatori de música, escola d'art, biblioteca, escolade dansa, cor, banda municipal, cineclub, grup deteatre, museu, etc. En fi, tot el que ara, més o menys,tracta de desenvolupar l'actual CMC. Les primeresreunions en què van començar a tractar de la possibilitatd'una Casa de Cultura es van fer curiosament en macasa, i van acudir la senyora Juana Tejedo, PascualRubert, Jose Ramón Calpe, Sol Almela, Manolo Bodí, elSr. Antolín i Norberto Mesado. Pràcticament allí es vatraçar l'esquema que actualment funciona.

Va funcionar de forma normalitzada l'acadèmia depintura o va tindre els seus alts i baixos?

Els alts i baixos de l'Acadèmia sempre eren deguts a unpressupost irrisori i a una falta de compromís autènticper les autoritats. Vam recórrer distints locals. Desprésde l'Auxili Social al carrer Jesús, l'acadèmia es va ampliaramb altres activitats com ara música , dansa, etc. Esteprimitiu Centre Cultural es va traslladar diverses vegadesde local: l'Hospital de Pobres de Sant Blai, el vell col·legiVilallonga, el convent de la Mercè abans de la seuarestauració... Sempre en locals en estat precari, sempreamb escassetat d'espai i de pressupost i sempre amb lamira posada en una cosa en què finalment fracàssarem:

que cresquera fins a convertir-se en un Centre d'Arts iOficis reconegut oficialment.

A partir de l'època de regidoria de Juana Tejedo, l'embrióde la Casa de Cultura (ara CMC), va englobar tambél'acadèmia d'art i galeria municipal, sent Teresa Godosla seua primera directora. Va començar a regularitzar-se la contractació de professors, i es va lluitar perobtindre una certa oficialitat, especialment elconservatori de música. Vaig deixar l'acadèmia d'art jaben canalitzada per a dedicar-me exclusivament a lameua pintura.

Tanta il·lusió i tanta lluita per aconseguir una escolad'art de prestigi van valdre la pena?

En general crec que sí, però l'objectiu que jo emproposava no es va aconseguir mai. M'horroritza quel'acadèmia d'art acabe sent un lloc on anar a passarl'estona, sense cap ambició artística seriosa.

Vicent em va contar una infinitat de detalls quepodrien omplir més d'un llibre, però l'espai disponibleen estes pàgines de la revista no és suficient ni adequatper a això. Entre pregunta i pregunta, Vicent, granconversador i observador, em parlava dels projectesque té entre mans, entre els quals destaca el gran muralde la província, per a la Diputació de Castelló. La xarradaderivava des de les preguntes de l'entrevista a aspectesformals i tècnics del gran mural, des d'on els retratsdels il·lustres personatges castellonencs ens miravenentre grises i blancs de pinzellades sobre el llenç.

Amèlia Gual i PiquerProfessora del Taller d'Arts Plástiques

Borriana, setembre 2006

PROJECTE MOZART

18

Després d’uns mesos de distància tot es veuamb més tranquil·litat, perquè el lector que estigallegint estes línies i haja participat d’alguna maneraen l’espectacle m’entendrà perfectament (vestuari,perruques, horaris, llargues esperes...).

L’espectacle “Mozart, el petit gran geni” va serun treball en equip, un gran equip de més de sis-centes persones que et miraven totes elles amb unsomriure: hi havia que ho feia pels nervis d’eixir aun escenari tan gran per primera vegada; hi havienmirades de complicitat entre companys, pel treballrealitzat en equip durant tants mesos; somriuresper part dels xiquets que estaven vestits de Mozarto Nannerl; professors transportant una carrossa depunta a punta de l’escenari com si acabaren decomprar-se un cotxe d’alta gama, i així munts degent i gent desconeguda que ens recompensava lafaena feta.

I ara ve la pregunta del milió! Què farem elproper any? Repetir l’any de... podria resultar massarutinari, canviar la línia de treball és córrer un altrerisc; el millor que podreu fer és esperar el propersnúmeros de la revista, on rebreu la informació dela nova cursa per a este proper curs.

Ja per acomiadar-me em permet el luxe de dir-vos que particularment em quede amb eixossomriures, i deixe allò de posar-li nota per a la gentque entén d’estes coses.

Natàlia Lapuerta i CanósProfessora de Flauta Travessera

19

amb el líquid que bonament hagen pogut col·locar perací per a acompanyar el piscolabis.

Total, que quan dutxat i canviat ixes del camerino,ja estàs col·locadet en una altura pertinent en elpenjarobes, i tu tan feliç i sense assabentar-te, etllances amb el somriure congelat a la caça del cacauet,perquè de canapès ja no en queden, i a intentar quealgú et passe un culet de la copa que no ha ingerit,saludes la família emocionada per com de bé diuenque ho has fet i eixa nit tardaràs a agarrar el son perallò de les emocions.

Però ja t'ho dirien, no et preocupes que no passaràmolt de temps perquè recopiles informació de lesdiferents opinions i sàpigues el lloc en el qual t'hancol·locat en el penjarobes.

No és més que una reflexió, l'hivern continua…

“…I l'hivern continua» va ser una reflexió que vaigfer fa una dècada, i per algun motiu ara la vida me laposa escrita sobre la taula i jo vos la brinde per aentretindre-vos una estona. Ara, després del transcursd'estos anys, m'adone que l'escalfament de la terra estàcontribuint que eixe cru hivern se suavitze cada vegadamés. Hem hagut de patir un període de sequera quesembla que serà irreversible. La terra es calfa, elshumans seguim sense complir els acords de Kyoto isembla que malgrat tot, l'economia europea prospera,a pesar fins i tot de totes les regularitzacions d'estrangersque estem permetent al nostre país, del matrimonihomosexual, de l'acceptació social d'un bon nombre denoves creences religioses i de la difusió del Reiki coma tècnica de sanació per imposició de mans. Semblaque la barreja de cultures i races permet una milloracceptació social de la dansa i els seus executants, elsballarins. No sé, potser estos graus de més ens estiguenfacilitant l'entrada en eixes respectables empreses queabans eren de difícil accés...”

Per això eixa necessitat social que és ballar s'està“administratitzant” i “burocratitzant” a la carrera i jaquasi estem a la mateixa altura que qualsevol altretreball universitari i … tot davall el poder d'eixos grausde més que han suavitzat aquell cru hivern...

M'estic construint un dic, per si puja el mar, aixíestaré fora de perill… o això crec.

Me’n vaig a berenar.

Paco Bodí i MartínezProfessor de Dansa Clàssica

Quantes vegades ens arribem a plantejar açò de ladansa? Dic açò com a ofici, com forma de vida, com elque és per a nosaltres. Si no és prou difícil poder arribara un determinat nivell tècnic i artístic per a treballar,damunt, després, t'enfrontes a la pitjor revàlida (peròno l'última): trobar treball. Perquè estos no és queabunden en cap camp, però fills meus!, en este semblaque els rifen com a bitllets de loteria primitiva, peròla diferència econòmica és substancial.

Després, una vegada que sembla que vas fent,resulta que has d'enfrontar-te a saltar la tanca per apoder sobrepassar, sense derrocar-ne cap, tots elsobstacles que s’aniran col·locant, de vegadesestratègicament i sense previ avís, davant dels teusnassos, i com no, algunes vegades també amb el públicdavant. Açò t'obliga a armar-te d'energia i saltar comsi d'un altre pas de dansa es tractara i a dissimular comsi no passara res, i això suposant que els teus principist'ho permeten, perquè hi ha persones que el «per acíno passe» els obri les portes de la indústria de la fustao l'agricultura (encara més buscada i cotitzada en estostemps) i passen a ocupar una altra professió —com no,molt més dignificada, potser? Els ballarins estem sotmesosa un examen continu. En qualsevol moment hi ha algúdiposat a traure'ns punta a qualsevol lloc del nostrecos, a qualsevol forma de treball, i entre nosaltresmateixos no ens permetrem, moltes vegades, eixir delscànons establits per una determinada sèrie de senyorsque han passat, i segueixen passant, als llibres d'històriacom a grans creadors i innovadors de tècniquesrevolucionàries.

No només estem exposats a eixe examen durant elnostre treball, sinó també durant l'entrenament diari;és fins i tot quan opinem, una cosa tan simple i tanconstitucional com i el dret a opinar, senyors! Pot, i defet ho arriba a ser, una part d'eixe examen que fem pera passar la inacabable oposició de la dansa.

Hi ha vegades que veig ballarins en espectacles ino puc deixar de pensar en la quantitat de vida quehan invertit per a poder executar el que en eixosmoments fan. Execució que després nosaltrestransformem o situem en una escala de valors al halldel teatre i podem posar-la pels núvols, o enfonsar-laen la misèria. I açò ens costa aproximadament dos otres minuts. Bé, n’hi ha de ben entrenats que ho fanen un temps rècord, però en general és el que la majoriatardem a contestar quan amb el canapè en la mà i elsomriure congelat de saludar a tot el qual se't creua,algú s'acosta i et pregunta: «Què t'ha semblat?». I acícomença tot. Tu amolles el discurs, penges a l'alturaque et sembla l'espectacle en el penjarobes i acabeseixe canapè que tenies ja greixós entre els dits i comno, si tens sort i la mà llarga, igual te’l pots engolir

OPINIÓ

L’ALUMNAT

20

La Dansa clàssica o ballet és un estil dancístic. Lamúsica que acompanya al ballet, sembla compostaespecialment per a ser interpretada a través delmoviment.

Sincerament, la dansa no és una cosa que es pugaexplicar amb paraules; per a entendre-la cal ballar-la.Es diu que la dansa és cos/ment/sentiment; tot açò ésmolt important, és molt necessari perquè la dansa sigapossible. Cal tindre una bona tècnica i concentració,però sobretot ha d'haver-hi un gran sentiment per apoder transmetre a través dels moviments tot el quevolem expressar.

La carrera d'un ballarí és molt difícil, comportamoltes hores de preparació. Un ballarí ha de conèixerperfectament el cos humà, desenvolupar adequadamentels músculs, tindre una bona resistència i força i, a més,tot açò ho ha de conservar sempre.

En la vida d'un ballarí, des de molt prompte had'estar la disciplina, perquè sinó no s'arribarà gens lluny.La seua vida és treball, treball i més treball. Es necessitauna capacitat mental i psíquica molt forta. La clau ésla capacitat de concentració i dedicació a la dansa. Caldedicar-hi moltes hores d'esforç si vols arribar a ser ungran ballarí, i encara així de vegades no pots arribar aser-ho, és molt difícil, per a assolir-lo has de lliurar lavida a la dansa.

La vida d'un ballarí comença sobre els 7 anys, encaraque sincerament no hi ha una edat fixa per a començara ballar, i des d'ací comença una llarga carrera, plenade dificultats, d'obstacles, però que es compensa quanaconsegueixes el teu somni, que és entrar en una bonacompanyia o escola i convertir-te en primera ballarina,en una extraordinària ballarina, però això sí: açò tansols s'aconsegueix amb anys d'esforç, treball, il·lusió,i sobretot amor a la dansa. I la vida d'un ballarí acabaquan ell sent que ja s'ha acabat, que ja arribat l'horade retirar-se d'un escenari, que està en la plenitud dela seua maduresa, i crec que este és un dels momentsmés difícils d'un ballarí, perquè ha de deixar de fer elque més l’ha omplit durant gran part de sa vida, peròque d'una manera o d'una altra, u no deixa mai de serun ballarí.

A mi sincerament m'agradaria arribar a ser una granballarina, encara que sé que serà molt difícil i molt dur.Però bo, l'esperança és l'última cosa que es perd. Ladansa m'encanta i li dedicaré sempre que puga tota ladedicació possible. Fa 8 anys que faig ballet i cadavegada m'agrada més. Espere poder seguir ballant moltsanys més.

Sara Escribano i MaenzaAlumna de GM de l’EMD

Representant d’alumnes dedansa al consell escolar

A partir d’aquest número de la revista, el Centrevol oferir partitures amb els següents objectius:

- Contribuir a la formació d’un repertori propi dela comunitat educativa a què pertanyem.

- Incentivar la creació musical tant dels professorscom dels alumnes.

- Crear un fons de partitures de caràcter lliure igratuït tant per al centre com per als seusintegrants.

- Divulgar públicament aquells treballs creatiusque es consideren oportuns.

- Contribuir al repertori docent de l’alumnat ambobres inèdites i adequades a cada nivell.

Si esteu interessats a participar, podeu contactaramb la direcció de la revista..

F. Xavier Piquer i Garcia (Vila-real, 1970). Directorde l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert.

Tot creador comença sota la influència de models,d’altres creadors admirats. Per a Xavier Piquer eixosmodels van ser Stravinsky, Lutowslaski i Ligeti entrealtres. Aquests, i posteriorment altres més actuals,l’han fascinat per les seues propostes artístiques, pelcaràcter innovador de la seua música i pel llenguatgemodern que instaura en el seu context artístic una novasensibilitat.

En les seues obres subjauen recursos tonals, encaraque la seua consciència musical sempre té un punt demira en un tipus de llenguatge diferent de la tonalitat(tradicionalment entesa).

Piquer utilitza recursos en les seues obres plenamentavantguardistes com l'aleatorietat. D'aquesta classed’expressió musical pretén extraure atmosferesd’inestabilitat i ambients carregats de tensió. Aquestllenguatge persegueix també l’objectiu de desencotillarl'intèrpret, molt obligat a seguir les partitures d’unaforma estricta en la música tonal, i dóna així una certallibertat d’expressió a l'intèrpret que resulta enriquidora.

També veu en el minimalisme un mitjà per aconnectar en major grau el públic amb el llenguatgemusical. La contínua repetició de cèl·lules melòdiqueso rítmiques fa que l’oient desenvolupe un criteri mésíntim respecte de la música. Es produeix certa activitatintrospectiva en l’espectador. Eliminar la indiferènciai provocar la integració en major grau de l’oient sónels objectius de la utilització d’aquesta tendència. Es

crea un procés d’aproximació al missatge del’obra.Aquest interès per la postura del receptor del’obra i per impressionar-lo fa que en les seues obreshi haja elements teatrals que ajuden a transmetre elcontingut semàntic de la peça. Algunes obres, peraquesta teatralitat, estan concebudes per a la seuainterpretació en un lloc concret i hi ha una planificaciód’accions.

La instrumentació és sempre un tant innovadora iatrevida. No respon a les agrupacions clàssiquescambrístiques sinó que utilitza combinacionsinstrumentals inusuals. El seu repertori abasta desd’agrupacions reduïdes i grups de cambra fins a granorquestra, amb presència o sense de la veu.

El procés creatiu està organitzat premeditadament,hi ha un camí prefixat abans de començar la composició,del qual va allunyant-se d’acord amb les necessitatsmusicals de transmissió del missatge. La instrumentacióes concep una vegada acabada l’obra i revisada. Lautilització d’instruments de forma esporàdica es deu ala necessitat tímbrica i colorista que va necessitant laidea musical.

La diversitat de llenguatges que es barregen en eldiscurs respon també a la necessitat d’obtindre unsdeterminats resultats, i que no s’obtindrien emmarcant-se en un de concret. Aquesta barreja de propostesmusicals és la consecució de la cerca d’un llenguatgepropi. En resum, veiem un compositor compromés ambel seu temps, en procés de desbrossar el camí que elconduïsca a trobar un llenguatge que s'ajuste a les seuesnecessitats expressives.

Manuel Roig AbadProfessor de Fagot

Cançó plorosa

Obra molt simplista per a piano sol creada com ahomenatge al compositor francés Erik Satie. La reiteraciódels diferents elements, tant melòdics comd’acompanyament la situen dins un minimalisme untant particular. El concepte harmònic troba en l’intervalde segona major un centre d’interés i reflexió atesa laseua naturalesa dissonant. Així i tot, en opinió de l’autor,la sonoritat no pot ser considerada «dura», i aconsegueixd’alguna manera acomodar l’oïda a aquesta «lleugerai constant tensió».

L’obra es presenta en el seu format original per apiano sol, però a la web del centre s’ha reversionat perdiferents instruments amb acompanyament de pianoamb fins pedagògics. També és possible des d’internetdescarregar l’acompanyament en format d’àudio perpoder-la interpretar mitjançant un reproductor.

21

REPERTORI PROPI

REPERTORI PROPI

22

La música la podeu escoltar i descarregar enla web del Centre: www.cmeviciana.org

23

GUIA D’AUDICIÓ

L’autor

Dmitri Dmitrievitx Xostakòvitx (en rus: DmitriDmitrievitx Xostakòvitx ) (Sant Petersburg, 25 desetembre de 1906 – 9 d'agost de 1975) compositor rusque va viure durant el període soviètic. Va tenir relacionsdifícils amb el règim, que va denunciar públicament laseua música el 1936 i el 1948. Tanmateix, en públic esva mostrar lleial, i va a arribar a prendre el carnet delPCUS al 1960 i a ser membre del Sòviet Suprem. Desque es va morir, la seua actitud davant de la vida a laURSS ha sigut tema de polèmica tant política commusical, i s’ha discutit fins a quin punt hauria sigut undissident clandestí.

Després d'un període avantguardista inicial,Xostakòvitx es va adherir al romanticisme musical, enla línia de Mahler. En canvi, va fer algunes incursionsen el terreny de l'atonalitat. La seua música sol inclourecontrastos aguts i elements grotescs. Les obres mésimportants són els seus cicles de quinze simfonies iquinze quartets de corda; a més, va compondre diversesòperes, sis concerts per a instrument solista i orquestra,i música de cine.

L’obra

Les Danses per a nines van ser publicades l’any1965, però el període d’escriptura va abastar al voltantde 10 anys. La col·lecció està integrada per set diferentspeces per a piano sol de característiques semblants:una curta durada (entre totes representen uns onzeminuts de música), un llenguatge clar i directe, i ungrau moderat de dificultat tècnica que les fan aptesper a estudiants. Posteriorment van ser orquestradesi incloses totes pel mateix autor en obres que reuneixenles peces que ell considerava de caràcter més lleuger.

Les peces són (entre parèntesi es mostren lescorresponents versions orquestrals):

Lyrical Waltz (Ballet Suite n.3: Waltz)

Gavotte (Ballet Suite n.3: Gavotte)

Romance (Ballet Suite n.1: Romance)

Polka (Ballet Suite n.1: Dance)

Waltz - Scherzo (Ballet Suite n.1: Scherzo; Waltz)

Hurdy - Gurdy (Ballet Suite n.1: Polka II)

Dance (Suite n.2 for Jazz Orchestra: Dance II)

La peça

Aquesta és una breu i senzilla peça musical quepren el nom d’un antic instrument ja en desús, la violade roda o samfoina (hurdy-gurdy en anglès)1. El mésdestacable és la simplicitat i escassa quantitat derecursos utilitzats. El ritme és àgil i constant. L’obrareposa sobre dos acords (I-V7) que sense cap canvi sesegueixen fins a la codetta. Aquesta està construïda apartir de diferents elements que conflueixen per conferir-li el caràcter necessari: l’únic acord diferent de totala peça (IV), un canvi de velocitat (‘més lent’),l’aturament del ritme de l’acompanyament i una certarelaxació melòdica. És precisament aquesta, la melodia,la que a pesar de descansar sempre sobre les notes del’acord de tònica (do-mi-sol) mostra més diferènciesentre les frases: en la primera la repetició de notes, enla segona les notes breus separades entre elles, en latercera l’elevació del seu registre i el caràcter lligat isuau i en la quarta de nou les notes repetides i ràpides.

1 La viola de roda és un instrument de corda frotada mitjançant una roda defusta que és a la vegada accionada per una maneta. Les notes es canvienaccionant unes tecles amb la mà esquerra (vegeu il·lustració).

F. Xavier Piquer i GarciaDirector de l’EMM

BibliografiaWikipedia [En línia]<http://www.wikipedia.org> [Consulta: 4 setembre2006]

GUIA D’AUDICIÓ

24

La música la podeu escoltar i descarregar en la web del Centre: www.cmeviciana.org

25

DICCIONARI

DICCIONARI MÚSICA-DANSA-ARTAllemande: Del francés “Allemande”, (fer pegar voltesal company amb els braços entrellaçats). En compàs binari i simple de 4/4, començant generalment amb anacrusad'una corxera o semicorxera. Temps mes bé lent i majestuós.D'ascendència alemanya o germànica, certa dansa barroca.Dansa medieval molt antiga, quelcom melancòlica, (la méssentimental de tota La Cort), lenta i fluent sobretot en elsbraços, on les parelles romanen unides de les mans al llargde totes les voltes i evolucions de la dansa.Body Art: Activitat en què l'artista utilitza el seu propicos com a mitjà d'expressió.Bolero: Dansa espanyola a tres per quatre, de movimentviu. Aquesta dansa caiguda en desús, ha subsistit en un certnobre de partitures clàssiques.BoUrré: El seu significat és un feix de xicotets trossosde llenya. De ritme binari escrites en un compàs de 2/2 o4/4. Comença amb una negra en anacrusa en el quart tempsi el seu moviment és sincopat. El seu origen és incert; d'origenfrancés, data de la Gàl·lia històrica, sorgint d'algun festivalgal; dansa de pobletans, rústica, talonejada; de Biscaia, enhonor a una núvia, no agraciada. Forma part d'una famíliade tres danses (la gavota, el bourrée i els rigodons), dansasaludable, ràpida i plena d'energia, és la més tosca i vigorosaentre les danses antigues. Es va utilitzar en la suite barrocai en els ballets i òperes franceses dels segles XVII I XVIII.Courante: dansa antiga esdevinguda un dels movimentstradicionals de la suite instrumental. La francesa de ritmebinari i moviment viu, la italiana de ritme ternari i unmoviment ràpid en corxeres.Escorç: Forma de representar un objecte o una figura enperspectiva, de manera que arriba a ressaltar la terceradimensió.Earthwork (Land art): Tècnica encunyada a finals de ladècada de 1960 per a designar el procediment artístic enquè , en compte de considerar el paisatge com a lloc queconfigura l'entorn d'una obra artística, és el mateix paisatgeel que passa a convertir-se en l'obra d'art. Circula normalmentper la impossibilitat d'exposar-se en els museus per fotografiao vídeo.Gallarda: dansa de cort del Renaixement, a 3 temps enun moviment animat. Seguia gairebé sempre la Pavana.Gavota: dansa francesa coneguda des de la fi del s. XVI,i sens dubte originària de la regió de Gap, d’on deriva el seunom. De ritme binari (2/2) i de moviment moderat, mésaviat viu. Està formada per dues seccions. En la SUITEinstrumental el seu lloc normal és després de la SARABANDA.Giga: antiga dansa, probablement originària de GranBretanya, on estava molt estesa durant l’època elisabetiana,abans de passar a França. Segons Grove seria més aviatd’origen italià. Ritme binari o ternari però sempre en tresetso en notes amb punt.Loure: Escrita en un 6/4 mes bé lent. Coneguda com unade les formes menors. De port orgullós i arrogant, solemnede passos majestuosos. Coneguda com la giga espanyola,però més lenta que esta. No la reemplaça, sinó que laprecedix quan s'utilitza dins d'una suite.Minuet: dansa noble i graciosa a tres temps, l’origen dela qual seria el BRANSLE de Poitou (segons Rameau). En laSUITE instrumental del s. XVIII, es troba el minuetimmediatament abans de la GIGA final.PaSpies: del francés “passe-pied”. Consta de 2 o 4 partsde 8 o 16 compassos cada una, en un compàs prou ràpid de3/4, començant amb anacrusa d'una corxera en l'últim migtemps. Després dels Rigodons, és la més lleugera de lesantigues danses de la cort, però posseint un lleugeresa designificat més profund aproximant-se a l'alegria més sòlidapròpia de la Gallarda.

La dansa constava habitualment de 10 figures, al començarels ballarins es trobaven enfrontats amb les mans unides.Pavana: Derivat del llatí “titot”, “paó”. De ritme moltlent i estructura simple de compàs 4/4 o 2/2. Es va donaraproximadament des de 1530 a 1676. Es pot buscar en lavida formal i austera de la cort en l'Espanya de la Inquisició.Part integrant del cerimonial en les esglésies d'Espanya enles grans ocasions. Dansa de dignitat cerimoniosa, esplendori greu orgull; àmplia, solemne, majestuosa, a més d'unombriu humor religiós; acompanyada sovint d'un cant amboboés, mentre els tambors accentuaven el ritme.Polonesa: Dansa nacional de Polònia. Data de començamentdel segle XVII. En les sevves diverses formes conserva sempreel tres per quatre i el seu moviment moderat. Algunshistoriador li atribueixen un origen popular,d’altres un origenaristocràtic i purament instrumental.Ready made: Nom donat per Marcel Duchamp a unobjecte fabricat en sèrie per la indústria i que un artistaselecciona i exposa com a objecte artístic. El primer readymade va ser roda de bicicleta (1913).Relleu: Escultura no exempta, llaurada en un bloc vertical.Les aparegudes en primer acabe es llauren en embalumcomplet.Sarabanda: Diferents conjectures, del persa “ser bend”(cant) o “sarband” (cinta per al tocat d'una dama), del moro“sarabanda” (soroll), de l'espanyol “sarau” (entretenimenti dansa). D'estructura simple amb aire lent en compàs ternaride 3/4, dividida en dos parts, la 1a generalment de 8 i la2a de 12 compassos de longitud; acaba comunament en el2n temps de l'últim compàs. Mencionada per primera vegadaa Amèrica Central en un poema de Fernando Guzmán. Popularen les colònies espanyoles. Prohibida a Espanya per la seuaobscenitat, però més tard es va convertir en un movimenttradicional de les suites barroques. Introduïda en la cortfrancesa en el segle XVI. De gravetat, orgull, solemnitat iausteritat religiosa i processional.Suite: secció de peces instrumentals de la mateixa tonalitat,però de caràcter i ritme diferents. Els principals elementsde la suite són generalment d’origen coreogràfic.Talla: Denominació que reben les escultures realitzadesen fusta principalment o pedra.XaCona: D'origen espanyol molt antic. Etimologia confosa,de “Chacon” (cognom), o d'origen persa (escacs). En compàsde 3/4. D'origen espanyol molt antic. Dansa lenta, solemne,teatral, exòtica, molt pareguda a la sarabanda. Adoptadapels francesos els que les transformen en dansa social,convertint-se en la dansa final d'un ball. Els ballarins formavendos files, els cavallers a un costat i les dames a l'altre. Primerballaven tots durant 8 compassos, després una parella o grupxicotet realitzaven figures diferents entre les dos files.Repetint-se la seqüència descrita fins que totes les parelleshagueren realitzat figures individualment acabant tots juntssempre amb la figura d'obertura.

Bibliografía Música:DE CANDÉ, Roland. Diccionari de la música. Barcelona: Ed.62, 2003

Bibliografía art:VVAA. Atlas Sopena del arte y los estilos: cómo conocerlos.Barcelona: Ramón Sopena, 1990.JULIAN GONZÁLEZ, Inmaculada. Lo mejor del arte del s XX.Madrid: Información e Historia 16, 1998.BACH, Elisenda. El mundo del arte: autores, movimientos yestilos. Barcelona: Océano, 2000.

El personatge amagat del diccionari anterior fou: Rafel Martíde Viciana. De qui es tracta esta vegada?.

WEBS D’INTERÉS

26

Cursos a Espanya de música i ball [En línia]

En esta pàgina pots trobar molts cursets i fins i totmatricular-te on line. També pots assabentar-te dediferents màsters.

http://cursos.ideasapiens.com/curso/cursos_de_musica_y_baile.html [Consulta: 24 juliol 2006]

Conservatori virtual [En línia]

Lloc interessant per a la formació professional. Cursetsi tallers amb professorat especialista.

http://www.conservatoriovirtual.com[Consulta: 24 juliol 2006]

Goldberg: El portal de la música antigua. [En Línia]

Pàgina sobre música antiga i barroca, amb agenda deconcerts, articles o informació sobre les novetats enCD's.

http://goldbergweb.com [Consulta: 29 maig 2006]

O.J's Trumpet page [En Línia]

Articles, entrevistes, biografies d'intérprets i novetatsrelacionades amb el món de la trompeta

http://abel.hive.no/trompet/index.html[Consulta: 7 d’agost 2006]

Directoris música clàssica [En Línia]

A través d’esta pàgina pots veure informació sobrecompositors, discogràfiques, revistes, teatres, òpera,Sarsuela i música clàssica en general.

http://www.elalmanaque.com/musica/clasica/directorio.htm [Consulta: 7 d'agost 2006]

Presències de Música [En Línia]

Amb recursos interessants per aprendre música jugant,cursos, investigacions relacionades amb la música,

temes d’història o educació musical.

http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/juegos/kjuego.html [Consulta: 9 juny 2006]

XTEC [En Línia]

Lloc on et pots informar sobre formació del professorat,serveis educatius i enllaços d'interés pedagògic ieducatius.

http://www.xtec.es [Consulta: 7 d’agost 2006]

Xarxa científica. Ciència, Tecnologia i pensament.[En línia]

Pàgina dedicada a la comunicació i divulgació detreballs d’investigació, projectes d’innovació, reflexionsi assajos en clau de “ciència, tecnologia i pensament”

http://www.redcientifica.com/doc/doc200209150301.html [Consulta: 24 juliol 2006]

27

20 RESPOSTES

Què destaques del teu caràcter?Disciplinat, sociable i positiu.

Què et fa més feliç?Fer el que m’agrada en el moment que cal.

Hi ha alguna cosa que et desagrada especialment?La falsedat, la manca de sinceritat.

Tens algún hobbie?Llegir i fer una mica d’esport.De tant en tant m’agrada practicar ioga.

Un llibre...“Ventanas de Manhatan”, d’Antonio Muñoz Molina;és el que ara llig.

Un paisatge...El trenc d’alba des de la costa sud-est de Tenerife.

Una música...Seria difícil per a mi triar-ne una com a mésimportant o més especial.Podria dir... J. S. Bach, Passió segons SantMateu.

Per què vas triar ser músic?En realitat no ho vaig triar. Vaig començar jovefent una cosa que m’agradava i continue fent elmateix.

Què és per a tu el millor d’aquesta professió?Poder transmetre sentiments mitjançant elllenguatge de la música.

Quan vaig a un concert...Espere senzillament gaudir del moment.

Quan faig un concert...Desitge que al públic arribe tot alló que vulltransmetre mitjançant la interpretació.

Un compositor...W. A. Mozart.

Un director...De molts directors he aprés... C. Hogwood, W.Weller, K. Sanderling, entre altres.

Un concert o espectacle que recordes...Auditori Nacional de Madrid, orquestraConcergebouw d’Amsterdam amb Sir G. Solti,interpretant el concert per a orquestra de Bartók.I el primer espectacle que vaig veure del Cirquedu Soleil: Alegria.

Estàs content de la teua trajectòria?Sí.

Què esperes del teu futur professional?Espere simplement seguir fent música ambmotivació i il·lusió.

T’agradaria semblar-te a algú?No, sempre he aprés i aprendré de tots i de totel que m’ajude tant humanament comprofessionalment, però no vull deixar de ser jomateix.

Quines virtuts valores més dels altres?Saber escoltar, respecte als altres i sinceritat.

I dels teus amics?La fidelitat; passa el temps però estan al teucostat.

Un lema...No sóc filòsof ni pensador... el meu lema seriaafegir-li a la vida cada dia una xicoteta dosid’optimisme.

M. Carmen Santana i FariñaProfessora de Trompa

Nascut a Manises (Horta) al 1968, inicia els seusestudis musicals en la seua ciutat natal, i els continuaal Conservatori Superior de Música de València, on obtéel Premi d'Honor Fi de Carrera. Posteriorment treballaamb Alain Marion, R. Guiot i B. Kuijken.Entre 1991 i 1993 àmplia els seus estudis deflauta al Rotterdams Conservatoriumd’Holanda amb Jacques Zoon, on obté el UMDiploma (Diploma solista) amb les màximesqualificacions.

Ha sigut guardonat en diversos concursos,i ha obtingut el Primer Premi del concursde la Societat Bach de Madrid al 1989 i elPrimer Premi de la fase solista del ConcursNacional de Joventuts Musicals al 1993.

Des de 1988 ha format part de lesorquestres Filharmònica de Gran Canària,Simfònica de Balears, Ciutat de Granada,Simfònica de Barcelona i Nacional deCatalunya i Orquestra de València, en quèactualment n’és flauta solista. Ha col·laborattambé amb l'Orquestra de Cadaqués,Simfònica de Tenerife i Simfònica de Galícia.

Al camp de la música de cambra caldestacar les seues diverses actuacions ambels grups Manon, Cambra XX, Trio Trencadís

i Taima-Granada en rellevants festivals de diferentsciutats espanyoles.

Ben sovint és convidat a impartir cursos deperfeccionament com els realitzats a Sta.Cruz de Tenerife, Saragossa, Santanyí,Barcelona, Jove Orquestra de la ComunitatValenciana (JORVAL), Jove Orquestrad’Euskadi (EGO), Jove Orquestra de Múrcia,Jove Orquestra Nacional de Catalunya(JONC) i Jove Orquestra Nacional d'Espanya(JONDE).

Exerceix també la seua tascapedagògica a l’Escola Superior de Músicade Catalunya i a l’Acadèmia Aulameda deValència.

Ha actuat com a solista amb lesorquestres Camerata Sa Nostra, PabloSarasate de Pamplona, Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya, iOrquestra de València, davall la direccióde Martin Haselbock, Oleg Gaetani, JosepPons, Lawrence Foster i Heinz Wallberg.

Ocasionalment i per a un determinatrepertori, utilitza la seua flauta Moritz deprincipis del passat segle, construïda enfusta de banús.

ALTRES

28

És vosté músic? Quantes horesdedica cada dia a la pràctica del'instrument? Quants dies a la set-mana? Realitza pauses durant eltemps d'assaig? Cada quant de temps?Quina duració tenen? Practica algunaclasse de gimnàstica o activitat es-portiva? Amb quina freqüència?Realitza exercicis de calfamentprevi, i de tornada a la calma?

Si plantejàrem esta mateixa bateria de preguntesa un atleta o un esportista d'elit, probablement no sesorprendrien gens ni miqueta, perquè saben que sónels elements que determinen la programació dels seusentrenaments. El músic, en canvi, no sol concebre laseua ocupació com una activitat física, per la qual cosano acostuma a fer-se estes preguntes a l'hora de planificarels seus assajos. Pel mateix motiu, tampoc es plantejasi el seu cos necessitarà o no alguna atenció especiala l'hora de posar-se a practicar.

Estos dos punts (la planificació dels assajos i larealització d'exercicis previs a l'exercitació) són els dospilars bàsics sobre els quals assenta la prevenció delmal que hui ens ocupa.

Definició

La Síndrome de Sobrecàrrega és una patologia quees caracteritza pel dolor localitzat i persistent alsmúsculs afectats, i pot (el dolor) irradiar tant proximal(cap a la línia mitjana del cos) com distalment (cap alsextrems). La major incidència s'observa en els flautistes,violoncelistes i clarinetistes, i la seua localitzaciódependrà en gran part de l'instrument: mentre que enels intrumentistes de corda la digitació sobre el pal faque la mà esquerra siga la més afectada, en els pianistesés la dreta la que, al portar generalment la part mésimportant de la composició, pateix esta afecció méssovint. En els instrumentistes de vent el més habitualés que el problema es presente en el costat sobre elqual recolzen l'instrument (quasi sempre el polze de lamà dreta).

En els seus primers estadis, el dolor apareixerà deforma local i només en els moments de pràctica del'instrument. Però si no identifiquem a temps el problemai li posem remei de forma prematura (això de “japassarà” no sol ser efectiu), pot derivar cap a un quadremés complex en el que s'associen dolors en múltipleslocalitzacions, debilitat i pèrdua del control i l'agilitatde moviments al tocar l'instrument. En fases avançadesel dolor pot arribar a tal grau que interferisca fins i toten la realització de les activitats de la vida diària.

Etiologia (causa)

La causa d'esta síndrome és la sol·licitació excessivai repetitiva d'un determinat grup muscular. Si pensemen la quantitat de vegades que s'ha de contraure la

musculatura de la monyica d'un violinista per a fer unrefilet, o l'esforç realitzat pels músculs de muscle i colld'un bateria d'un grup de rock, entendrem que en elcol·lectiu de músics són moltes les vegades en què esrepetix el mateix gest durant diversos compassos i agrans velocitats.

La càrrega de treball dels distints grups muscularsdepén d'una gran quantitat de factors, com la classed'instrument (pel seu pes i pel seu transport), la posturaadoptada per a tocar, l'estil musical, la varietat en elrepertori, factors psíquics i sociolaborals, o la falta depreparació física. Pareix que està més en relació ambla intensitat dels assajos que amb l'excés de dedicació.

Tractament

Lògicament, si el problema de base és una sobre-càrrega, la primera cosa que cal fer és disminuir l'activitato fins i tot suprimir-la totalment, depenent de la gravetatdel cas. El més comú és que s'haja de reduir la duració,la intensitat i el nombre de dies de pràctica o assaigdurant una temporada més o menys llarga, cosa quepermetrà a l'organisme posar en marxa els mecanismesreparadors encaminats a la curació, sense els efectesnocius de la inactivitat total (atròfia muscular, pèrduade coordinació i de flexibilitat).

Una vegada passat el període de repòs, la tornadaa l'activitat haurà de ser gradual i progressiva. En casde caure en la temptació d'intentar començar amb elmateix repertori o el mateix nivell d'exigència anteriora la lesió, estaríem abocats a una recaiguda segura. Aeste respecte, en la taula I es mostra la pauta proposadapel Dr. Michel Charness per a la tornada als assajosdesprés de descansos superiors a tres mesos.

Taula 1.

Pauta d'assajos després de descansossuperiors a tres mesos (Dr. Charness)

Efectuar exercicis de fàcil execució el primer dia,augmentant progressivament un o dos minuts perdia en tres sessions dividides

El marge pot anar augmentant-se ràpidament de2 a 3 minuts diaris.

Si el músic pot tocar de 15 a 30 minuts sensesímptomes, és un signe favorable. En cas contrari,és necessari reduir de nou l'activitat

Es recomana que els músics que s'han vist afectatsen alguna ocasió per la síndrome de sobrecàrregaefectuen com a mínim un descans de 5 minutscada 25 minuts d'assaig.

29

ALTRES

Prevenció

Per a poder realitzar els esforços que implica elgest musical sense provocar un desorde en el seuorganisme, el músic ha de tindre una bona condiciófísica, no sols pel que fa a agilitat i coordinació, sinótambé en la resistència a la fatiga i l'elasticitat delsteixits. Per a aconseguir-ho és important la realitzaciód'alguna classe d'esport o activitat física que compenseels desequilibris provocats per la pràctica instrumental.En este sentit són recomanables esports com la natació,caminar, córrer; o activitats com la dansa, els balls desaló, el senderisme o els passejos amb bici (amb elmanillar alt per a evitar una posició forçada en lacolumna vertebral). La pràctica de gimnàstica de man-teniment, tai-txi o ioga també és recomanable.

Al contrari, la pràctica del ciclisme de competició,l'aeròbic a ritme fort o esports en què les mans rebenimpactes importants (basquetbol, handbol, arts mar-cials,...), com que suposen càrregues excessives per ales articulacions, estàn contraindicats.

A l'hora de triar esport és important tindre encompte la postura en què es toca l'instrument, per aintentar compensar la tendència postural a què indueixla pràctica amb este. Així, al clarinetista, que toca ambels braços cap avant i amb tendència a arredonirl'esquena (açò s'anomena cifosi dorsal) li estaria parti-cularment contraindicat el ciclisme de competició,mentres que el rem (amb banc mòbil), com que s’hitreballa de manera important sobre la musculatura quelluita contra la cifosi, seria especialment recomanable.

Tant abans de realitzar estes activitats com abansd'iniciar la pràctica instrumental és aconsellable larealització d'exercicis de calfament previ. No es tractanomés de començar amb escales i exercicis senzills,sinó també de fer estirades i exercicis que preparen alsmúsculs i les articulacions. En les figures 1 i 2 es mostrenles estirades dels músculs trapezi i angular que, situatsal coll, són dos dels músculs que, com que han detreballar de manera estàtica i contínua, són més sus-ceptibles de patir la síndrome de sobrecàrrega. Lesfigures 3, 4 i 5 presenten exercicis per a mantindre elto correcte en la musculatura dels llavis, tan importanten els instruments de vent. També és interessant realitzarestirades de la musculatura de l'avantbraç, encara queexplicarem la manera de realitzar-los en pròxims articles,quan parlem de les tendinitis.

Una altra de les pautes que cal dur a terme per aprevindre la síndrome de sobrecàrrega és la introducciód'intervals de descans: igual que l'atleta necessitacombinar els exercicis enèrgics amb altres més suausper a recuperar la funció muscular i poder continuaramb l'entrenament, el músic necessita pauses en quècanviar de posicions, moure's i realitzar estirades. Aixíaconseguix no sols disminuir la càrrega física, sinó tambéla psíquica. El recomanable és parar 10 minuts cada 50de treball.

D'altra banda, és de vital importància que, en casd'haver d'introduir algun canvi en el temps d'assaig, elmètode d'estudi, la tècnica, la cadira, el tipus derepertori, o qualsevol altre aspecte relacionat ambl'activitat musical, este siga incorporat progressivament.

Figura 1.- Estirada de Trapezi Dret: (1) Inclinar el capcap a l'esquerra, mentres que la mà esquerra (2) passaper damunt del cap cap a l'orella dreta i ajuda (amb elseu pes, sense fer força cap avall). (3) L'estirada es potfer més intens si mirem d'allargar el braç dret cap al sòl.Mantindre la posició 15 segons i tornar lentament a lapostura dreçada. Realitzar 5 repeticions cap a cadacostat.

Figura 2.- Estirada d'Angular Dret: (1) Inclinar i rotar elcap cap a l'esquerra, dirigint la mirada cap al talóesquerre. La mà esquerra (2) passa per damunt del capcap a la coroneta i ajuda (amb el seu pes, sense fer forçacap avall). (3) L'estirada es pot fer més intens si miremd'allargar el braç dret cap al sòl. Mantindre la posició 15segons i tornar lentament a la postura dreçada. Realitzar5 repeticions cap a cada costat.

Figura 3.- Tonificació de l'orbicular dels llavis: Aproximarles comissures labials, com per a fer una besada (sensefer força amb les dents). Mantindre la contracció 5 segonsi relaxar altres tants. Repetir 5 vegades.

Figura 4.- Alçar les comissures labials com es fa per asomriure. Mantindre la contracció 5 segons i relaxardurant altres tants. Fer 5 repeticions.

Figura 5.- Tòrcer la boca cap a un costat. Mantindre 5segons i relaxar altres tants. Fer 5 repeticions cap a cadacostat.

Figura 3

Figura 4

Figura 5

Figura 1

Figura 2

Finalment, si a pesar d'haver posat en marxatotes estes mesures, continua tenint dolors muscu-lars persistents que augmenten després de la pràc-tica amb l'instrument, no dubte a anar al seufisioterapeuta de confiança el més prompte possible,perquè com déiem anteriorment, el “ja passarà”no sol ser eficaç.

Ignacio Zurano i ConchesFisioterapeuta

CURSOS I DATES D’INTERÉS

30

La improvisació de les cadències de Mozart

Data: 12 a 15 d'octubre del 2006Lloc: ValènciaMatèries i Professors: improvisació (Molina)Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> /<[email protected]>

Curs de formació en musicoteràpia

Data: Curs acadèmic 2006-2007Lloc: Albacete, Granada, Madrid i TenerifeMatèries i Professors: MusicoteràpiaInformació: Escola de Musicoteràpia de Madrid / Tels..913.592.156 i 699.801.785 / <www.musitando.org> /<secretaria@musitando. org>

Formació musical en el mètode Jaques-Dalcroze

Data: Un cap de setmana mensual, d'octubre del 2006a maig del 2007Lloc: BarcelonaCondicions: Reconegut per la Generalitat. Nivell 1: 102hores, segon nivell: 114 horesMatèries i Professors: pedagogia musical, mètodeDalcroze: llenguatge musical, improvisació, tècnica delmovimentInformació: Institut Joan Llongueres / Sèneca 22 / 08006Barcelona / Tel. 932.171.894 / Fax 934.161.448 /<www.joanllongueres. com>

Cursos a distància Didàctica de l'Àrea de l'EducacióMusical

Data: Gener-març del 2007Lloc: A distànciaCondicions: 120 hores cada u. En tràmits d'homologacióMatèries i Professors: pedagogia: didàctica i innovacióen els processos d'ensenyança-aprenentatge (BautistaVallejo: gener i febrer), la música i la seua evolució(Carchenilla González: febrer i març), unitatsdidàctiques: disseny, desenvolupament i avaluació(Sánchez Rivas: febrer i març)Informació: PRODIDAC / Apartat de Correus 40 / 41510Mairena de Turó / Sevilla / Tel. 955.942.045 /<www.prodidac. org>

Beethoven i la interpretació de les seues obrespianístiques: noves perspec

Data: 30 de setembre i 1 d’octubre del 2006

Lloc: ValènciaMatèries i Professors: piano (Chiantore)Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> /<cursos@musikeon. net>

Curs d'especialització pianísticaData: 1 d'octubre del 2006 a 23 de juny del 2007Lloc: ValènciaCondicions: pianistes ja titulatsMatèries i Professors: piano (Chiantore), classesmagistrals (Bashkirov, Rattalino, Heidsieck, Colom)Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007València / Tel.: 963.107.159 / <www.musikeon. net>/ <cursos@musikeon. net>

Curs anual de Tècnica i interpretació pianística

Data: Octubre del 2006 juny del 2007Lloc: ValènciaCondicions: Reconegut com a curs de formació delprofessorat, 60 horesMatèries i Professors: piano (Chiantore, Nieto, Gómez,Chiantore, Heidsieck, Colom)Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> /<cursos@musikeon. net>

Trobada internacional de Piano Ciutat deMajadahonda

Data: 23 a 28 d'octubre del 2006Lloc: Majadahonda, MadridMatèries i Professors: piano (Colom, Moneta, Spiri,Sukarlan)Informació: Associació Juan Crisóstomo Arriaga / Apartat243 / 28220 Majadahonda / Madrid / Tel. 639.185.703/ Fax 916.333.693 / <orquestajcarriaga@yahoo. es>

Curs de decoració i policromat en betlems ifigures de relleuDirigit a qualsevol persona que tinga inquietud perdecorar-se el seu propi naixement, figures nadalenquesi al mateix temps aprendre tècniques diferents ,diferenciar materials i saber la seua utilitat. Edat mínima15 anys.21, 28, d'octubre, 4, 11, 18, 25 novembre, 2, 16 desembreDissabtes de 10.00 a 13.00 hLloc: Centre Municipal de Cultura La MercèPreu: 70 Euroswww.cmeviciana.org

CEFIRE CASTELLÓ http://intercentres.cult.gva.es

ECOLOGIA I EDUCACIÓ. BASES PER AL DISSENY d'UN NOU PAISATGE SONOR

L’ORQUESTRA ESCOLAR: METODOLOGIA I REPERTORI

ESCENES CORALS: UNA PROPOSTA DE RECURSOS VOCALS PER A l'AULA

LA BANDA SONORA A ESCENA. COMPRENSIÓ I RECURSOS PER A l'AULA

02/10/2006 07/10/2006

02/10/2006 26/10/2006

16/10/2006 02/11/2006

17/10/2006 08/11/2006

TITOL INICI FINAL

31

CURSOS I DATES D’INTERÉS

XARRADAEl joc i el joguet: xarrada dirigida a familiars dexiquets de 0 a 3 anysLes experiències adquirides durant la primera infànciamitjançant el joc permeten a les xiquetes i xiquets undesenvolupament evolutiu més adequat i una estabilitatemocional més gran.El joc i el joguet són especialment idonis per a impulsarl'aprenentatge primerenc i afavorir l'aparició d'estratègiesd'aprenentatge en els més menuts.Amb el joc, els xiquets aprenen hàbits, normes, regles,aprenen a solucionar problemes, desenvolupen habilitatssocials, augmenten les seues capacitats sensorials imotòriques, la seua capacitat d’expressió i comprensióverbal... en definitiva, els xiquets aprenen i esdesenvolupen jugant.És molt important a l’hora de triar una joguina que estasiga segura i que s'adeqüe a l'edat de la xiqueta o xiquet.Atesa la importància del joc a estes edats, hemconsiderat convenient organitzar una xarrada dirigidaa familiars de xiquets menuts (de 0 a 3) que tindrà llocel dia 9 de desembre (poc abans d’escriure la carta aSes Majestats els Reis Mags), al Centre Cultural LaMercè.Esperem que siga del vostre interès, i que participeuen esta activitat.Es difondrà i ampliarà la informació durant el pròximmes de desembre.Esperem comptar amb la vostra assistència.

Natalia Gil Sales .Encargada de la Oficina Municipal

de Información al Consumidor ( OMIC)

Lina Puig Fabregat.Técnica Municipal responsable del programa ADI (Atenció

al Desenvolupament Infantil de 0 a 3 anys)

XVI Concurs de guitarra per a joves I.E.S. FrancesTàrrega (Vila-real)Termini d’inscripció 17 de novembre.Més informació als tls. 964520695 o 964531184Composició - Ciutat de Sabiñánigo (4)Data: Ins. fins a 15 d'octubre del 2006Lloc: Sabiñánigo, OscaCondicions: Obra per a quartet corda : 2 violins, violai violoncelPremis: 3.000 eurosInformació: Ajuntament de Sabiñánigo / Àrea de Cultura/ Pza. d'Espanya 2 / 22600 Sabiñánigo / Osca / Tel.974.484.250

Composició - Concurs Joaquim Maideu i Puig (6)Data: Ins. fins a 14 d'octubre del 2006Lloc: Vic, BarcelonaCondicions: Obra per a piano i un mínim de dosinstruments monòdics,� per a ser interpretada peralumnes de grau mitjàPremis: 1.500, 750 eurosInformació: Escola de Música de Vic / Torres i Bages 6/ 08500 Vic / Barcelona / Tel. i Fax 938.862.971 /<www.emvic. net>

DIES FESTIUS

- 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana

-12 d’octubre, Dia de la Hispanitat

-13 d’octubre, Consell Municipal

- 1 de novembre, Festa de Tots Sants

- 6 de desembre, Dia de la Constitució

- 7 de desembre, Conselleria de Cultura, Educació i Esport

- 8 de desembre, la Immaculada Concepció

- 3 de febrer, Sant Blai

- 16 de març, Consell Municipal

- 17 de març, Falles

- 19 de març, Sant Josep

- 30 d’abril, Consell Municipal

- 1 de maig, Festa del Treball

- Últim dia de classe: 28 de juny

PERÍODES DE VACANCES

- Vacances de Nadal: des del 23 de desembre de2006 al 7 de gener de 2007, tots dos inclusivament.

- Vacances de Pasqua: des del dijous 5 al dilluns16 d’abril de 2007, tots dos inclusivament.

AVALUACIONS

1ª : 18 de desembre

2ª : 29 de març

3ª : 25 de juny

ÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

URRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSP

ÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADA

SA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

ÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

URRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSP

ÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADA

SA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

ÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

URRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSP

ÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADA

SA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

ÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

URRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTSPLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

ÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

SA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

SIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANS

RIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTUR

SEDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

ÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

SA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

MÚSIC

ADAN

SA

ARTS PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MCULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

C

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTU

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCA

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UEDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

AR

PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚS

DANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTU

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS P

LÀSTIQ

UES

EDUCA

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADAN

SA

ARTS PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADAN

SA

AR

PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

NA

MÚSIC

ADANSA

ARTS PLÀSTIQ

UES

EDUCACIÓ

CULTURA

BURRIA

N

Artres 2

Documents

Transcript of Artres 2