97

ARTICLES DE CRÍTICA. Amb aquesta secció pretenem obrir un espai de crítica i debat que en-globi temes relacionats tant amb el món de l’Arqueologia com l’estudiantil. Així, aquests articlesno presentaran novetats o síntesis de coneixement substantiu, sinó reflexions entorn diversosaspectes actuals que ens afecten col·lectivament en qualsevol dels dos àmbits. Per tant, aques-tes reflexions van més enllà de la simple opinió personal, ja que hi ha un estudi previ de la pro-blemàtica i una meditació que els permet erigir-se en la categoria d’articles de crítica.

La defensa del patrimoni arqueològic: el cas d’una apropiació indeguda

Maria Bernabeu berna6@hotmail.com

Gerard Cantoni gerardcantoni@hotmail.com

Resum: Els debats a propòsit de la conservació de l’anomenat patrimoni arqueològic sónnombrosos i durant les darreres dècades han anat augmentant paral·lelament alcreixement quantitatiu de les intervencions arqueològiques i a una major cons-ciència social al respecte. Aquests debats moltes vegades han girat entorn d’in-teressos polítics, religiosos o econòmics en contraposició a la ciència en símateixa i la seva utilitat social. Aquí presentem un cas de paralització d’una in-tervenció arqueològica fruït d’uns interessos privats. Sense més, volem expres-sar la nostra opinió en defensa d’una arqueologia social que posi el patrimoniarqueològic al servei de tota i totes les societats mitjançant els coneixements his-tòrics que proporciona, precisament per evitar falsejaments històrics que portina identificacions passat-present sospitoses de ser més que simples teories.

AbstractThe discussion about the conservation of the called archaeological heritage isconsiderably important and since the last decades it has been growing parallelwith de quantitative ground of archaeological interventions and a major socialconscience about this. This discussion many times concerns political interests,religious or economic in contrast with the science itself and its social utility. Herewe present a case concerning an archaeological intervention stopped due to pri-vate interests. We want to express our opinion in defense of the social archaeo-logy that put the archaeological heritage serving all the society and all thesocieties by the historical knowledge that it gives, just to avoid historical distortionsthat brings past-present identifications suspects to be more than simple theories.

Paraules clau: Patrimoni arqueològic, apropiació, utilitat de la ciència, administració pública, lleis.Keywords: Public archaeology, Public administration, Science appropriation

Patrimoni Arquèologic

Plantejament inicial

No és cap novetat per a ningú quebona part dels coneixements queposseeix una societat sobre ella ma-teixa i sobre les altres són d’arrel his-tòrica, ja sigui per transmissió oral,per constància escrita o per coneixe-ments generats a partir de la pràcticaarqueològica, entre d’altres. Aquestsconeixements han estat objecte d’úsper motius tan diversos com formu-lar reivindicacions o legitimacionspolítiques, afermar identitats col·lec-tives o individuals, comprendre la re-alitat contemporània tot evitant lesaparences del moment o fins i tot in-tentar esbossar prediccions limitadessobre el futur.

Aquests coneixements doncs, juguenun paper cabdal dins de tota societatpels motius més diversos i no ésd’estranyar que amb l’explosió del’arqueologia al nostre país durant lesdarreres dècades la consciencia deprotegir l’anomenat patrimoni històrici arqueològic hagi anat en augment ihagi generat intensos debats a pro-pòsit del com i el per què d’aquestanecessitat. A voltes, aquests debatshan arribat a controvèrsies de nivellpolític important i s’hi han barrejat in-teressos científics, religiosos, econò-mics i socials a partir d’opcionsètiques o polítiques que moltes vega-des han enfrontat nombroses fal·là-cies als arguments de base racional.

La pretensió d’aquest article consis-teix en aportar la nostra modesta

opinió sobre què és el patrimoni ar-queològic, com l’hem de conservar iper què cal fer-ho, en altres parau-les, quina és la seva utilitat. Tanma-teix, amb l’objectiu de no presentarun nou redactat que ompli pàginesen abstracte, hem volgut emmarcarla nostra argumentació en un casprou conegut i que aixecà una con-siderable polseguera política. Això,pensem que ens ha de permetreexemplificar diverses concepcionsenfrontades sobre el patrimoni ar-queològic, mostrar la indefinició del’administració i les lleis –alhoramostra d’una encara verda opiniópública sobre la temàtica- i expres-sar allò que creiem que cal fer ambel patrimoni arqueològic per tal quetingui un ús vertaderament social iningú pugui apropiar-se’n mitjançantmanipulacions diverses al serveid’interessos polítics o personals pocclars.

L’exemple que tractarem serà la pro-blemàtica gestada a Catalunya arrelde les intervencions efectuades ennecròpolis jueves de cronologia me-dieval i les exigències d’una part del’actual comunitat jueva de no actuarsobre aquests jaciments de cap ma-nera i de reenterrar els individus jaexhumats al cementiri jueu de Coll-serola sense realitzar prèviament elsestudis antropològics pertinents quemarca el protocol. Així doncs, si béparlarem de la necròpolis jueva deMontjuïc, el cas més interessantserà el concernent a la necròpolis deRoquetes (Tàrrega), ja que serà la

98

Articles de Crítica

Patrimoni Arquèologic

que enfrontarà uns interessos parti-culars amb els de la ciència arqueo-lògica.

Per últim, volem fer constar que l’e-lecció d’aquest cas no té res a veureamb el fet que la comunitat jueva enconcret fos una de les parts implica-des sinó que pensem que ha estatun dels casos que més implicacionspolítiques ha tingut i que ha reflectitmés clarament les mancances de lanostra administració respecte a laprotecció de la tasca social dels ar-queòlegs i les arqueòlogues que tre-ballen en l’estudi i la conservació defragments tan importants del patri-moni històric i arqueològic. Ser jueu,cristià, musulmà o targarenc a se-ques no constitueix per nosaltrescap diferència a l’hora d’afrontar lanecessitat d’intervenció sobre jaci-ments d’aquesta rellevància.

El cas de les necrópolis juevesmedievals a Catalunya

La necròpolis jueva de Montjuïc(Barcelona) serà el primer dels jaci-ments on es produí la intervenciód’una part de la comunitat jueva deCatalunya en relació a les obres quel’afectaven. Aquest jaciment abastaun marc cronològic oscil·lant entre elsegle IX i XIV i en tenim referènciesescrites força primerenques. Ja l’any1898, s’hi construïren unes bateriesde defensa costanera que arrasarenbona part de la necròpolis. Entre elsanys 1945 i 2001 els treballs ar-

queològics varen permetre docu-mentar més de 700 tombes quevaren posar de manifest la seva granextensió física i cronològica. No obs-tant, gran part del jaciment va restarsota un antic club de tir al vol finsl’any 1996, moment en què s’aban-donà. L’any 2001 l’Ajuntament deBarcelona enderrocà les instal·la-cions per tal d’iniciar un projecte dereforma per tal de construir-hi unjardí i un mirador. Les obres comen-çaren al gener i en ser conegudesper la Comunitat Israeliana de Bar-celona, s’endegà una campanya enfavor de la paralització dels treballstot demanant formalment al Serveid’Arqueologia de Catalunya que lanecròpolis es declarés Bé Culturald’Interès Nacional (BCIN) en la ca-tegoria de Lloc Històric, és a dir, ques’hi apliqués la màxima protecciópossible i que per tant el projecte del’Ajuntament de Barcelona quedéscancel·lat. En aquest cas, la posiciópolítica favorable de la Generalitatde Catalunya, així com la del Serveid’Arqueologia, donat que es tractavade protegir un jaciment excepcional,van comportar la paralització de lesobres i la declaració de BCIN mal-grat les queixes de l’Ajuntament deBarcelona.

No obstant, l’acord entre el Serveid’Arqueologia i aquesta comunitat is-raeliana tan sols es degué a que l’a-plicació de la protecció anavadirigida a preservar el jaciment enrelació a les construccions que espretenien edificar al mateix lloc. Els

99

Estrat Crític

afectats i amb la possibilitat d’estu-diar sense cap mena de pressió lesrestes trobades. El museu de Tà-rrega, per la seva banda, s’enca-rregà d’un altre dels sectors deljaciment amb el suport de la Direc-ció General del Patrimoni Cultural,iniciant les excavacions el dia 19 defebrer, sota la direcció d’Anna Colet.En aquest moment la ComunitatJueva de Catalunya, representadapels arquitectes Dominique Tomasovi David Stoleru, se n’assabentà ini-ciant una sèrie de maniobres queculminarien el mes de juny exercintuna pressió directa sobre els ar-queòlegs i sobre l’Administració pertal d’evitar a tota costa que s’estu-diessin científicament els cossos ex-humats i exigint la seva immediatareinhumació al cementiri jueu deCollserola, amb el suport oficial del’Estat Espanyol, del Parlament Eu-ropeu a Brussel·les, de la Comissióde drets humans del Departamentd’Estat dels EUA, el Consolat d’EUAa Barcelona, etc.

Paral·lelament, un total de 158 indi-vidus es varen portar al laboratori dela Unitat d’Antropologia de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, onvaren ser estudiats i degudamentdocumentats, segons afirma la Capde Secció del Servei d’Arqueologia iPaleontologia, Gemma Hernàndez,qui va ordenar l’estudi antropològicseguint els protocols d’actuació ha-bituals a tots els jaciments arqueolò-gics. D’altra banda un equipd’antropòlegs treballaven sobre el te-

motius de cada part eren substan-cialment diferents: Mentre que elservei d’arqueologia pretenia evitarla destrucció del jaciment amb la lò-gica que un jaciment arqueològicd’aquesta magnitud pot aportar, lacomunitat israeliana tan sols cercavala seguretat que aquells cossos noserien mai moguts d’aquell indretper motius religiosos. Si bé enaquest cas no esclataren les dife-rències, quedà establert un prece-dent confós que atorgà a aquestgrup la confiança de poder interve-nir en qualsevol altra necròpolisjueva.

El cas més conflictiu, però, el trobema la ciutat de Tàrrega, a l’Urgell. Dinsel mateix municipi i arrel de l’inici deles obres de construcció d’un com-plex urbanístic, a principis de l’any2007, es detectaren les restes ar-queològiques de la necròpolis juevade Roquetes. El jaciment arqueolò-gic, amb una cronologia entre els se-gles XIV i XV, comptava amb un totalaproximat de 300 individus inhumatsen aquest moment. La determinacióque, efectivament es tractava d’unanecròpoli jueva –tal i com ja havia in-dicat J.X. Muntané en la seva re-cerca documental1 - , es va prendregràcies a la troballa d’un anell ambinscripcions hebrees, dos cossosamb sudari i la seva posició.

L’empresa d’arqueologia Arqueo-ciència va iniciar els treballs d’exca-vació el dia 16 de febrer, haventestat contractada pels propietaris

Patrimoni Arquèologic

100

Articles de Crítica

Cultura de la Generalitat de Cata-lunya s’encarregués personalmentde fer el Servei d’Arqueologia i Pale-ontologia acceptés l’exigència del re-torn dels cossos a la comunitat pera la seva reinhumació. El dia 30 dejuny del 2007 es va fer efectiva i ofi-cial l’entrega de les restes, que foreninhumades al cementiri jueu de Coll-serola.

Es tracta, doncs, d’un cas força mésgreu que il·lustra una concepció molterrònia, al nostre parer, de què és elpatrimoni arqueològic, per a què ser-veix i en conseqüència, de qui és.Les pressions polítiques efectuadesper aquest col·lectiu fins a altes ins-tàncies polítiques són d’un clar ar-gumentari religiós segons el quall’exhumació d’aquells cossos com-portava una manca de respecte a ladiversitat cultural ja que els individusallí enterrats eren de confessió ju-daica i havien escollit ésser enterratsen aquell indret per sempre més, lavulneració d’aquesta voluntat cons-titueix doncs, segons aquest col·lec-tiu, un sacrilegi i una profanació.

La primera qüestió espinosa, però,radica en el dret que aquesta comu-nitat jueva actual s’ha atorgat sobreles necròpolis hebrees medievals: ésun dret basat en una relació passat-present per la qual el poble jueu éstan sols un i que és característica-ment diferenciat de la resta de po-bles amb qui ha conviscut de formatranshistòrica i transgeogràfica. Lasegona, tot i que menys delicada no

rreny per tal d’aconseguir el màximd’informació. No cal dir que, des dela Direcció General del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació,es va exigir discreció i es varen ome-tre tota mena de responsabilitats pelque fa a aquestes investigacions.

Finalment, amb l’Acuerdo de coope-ración del Estado Español con la Fe-deración de Comunidades israelitasde España aprovat per la Ley 25 /1992, de 10 de noviembre; B.O.E de12 de noviembre per una banda, iamb el punt 26.2 de l’article 26 delDECRET 78 / 2002, de 5 de març,del Reglament de protecció del pa-trimoni arqueològic i paleontològic,que diu literalment: Quan, com aconseqüència d’una intervenció ar-queològica o paleontològica, es des-cobreixin béns de caràcter singular,el/la conseller/a de Cultura pot acor-dar-ne provisionalment el dipòsit im-mediat en el museu que elscorrespongui a fi de garantir-ne laconservació i la custòdia i molt pro-bablement, també, aprofitant l’ambi-güitat del punt 32.1 de l’Article 32,del capítol 2 del mateix decret: Eltrasllat de les restes arqueològiqueso paleontològiques del seu empla-çament original es pot acordar quanno sigui possible la seva conserva-ció in situ al descobert o amb rebli-ment temporal i, per lescaracterístiques i valor de les resteso per altres circumstàncies, es con-sideri més adient el trasllat que el re-bliment indefinit , la comunitat juevaaconseguí que el propi conseller de

Patrimoni Arquèologic

101

Estrat Crític

Patrimoni Arquèologic

menys polèmica, es basa en l’afir-mació d’aquest col·lectiu que es re-fereix a l’absència de necessitatcientífica d’excavar aquestes necrò-polis doncs els documents escrits japroporcionen tota la informació ne-cessària per tal de conèixer com vi-vien els habitants jueus de laTàrrega medieval. Així doncs, tenimun argumentari tancat i rodó pel qualla ciència arqueològica no té abso-lutament res a dir ni fer a propòsitd’aquestes necròpolis. No obstant,creiem poder rebatre els argumentsusats en base a consideracionsmenys tancades en dogmes i basa-des en el paper que hi juga la nostraciència:

En primer lloc cal, doncs, parlar d’a-questa relació passat-present queestableix una comunitat concretaque ja directament en el seu fonsporta implícit el missatge messiànicdel poble jueu. No és aquí el lloc perdiscutir sobre teologies, però és obvique la ciència no entén de dogmes iper tant, el simple fet de pertànyer auna mateixa religió a la que pertan-yia un individu decés fa 700 anysens sembla un error anacrònic moltmés que considerable. No és tansols la distància temporal el que difi-culta aquesta relació passat-presentsinó que haurem de recordar el tristdestí que hagueren de patir els se-fardites durant la baixa edat mitjana:pogroms, conversions forçoses, ex-pulsions... Som davant de dues co-munitats jueves completamentdiferents, sorgides en espais i temps

diferents i que, molt probablement,presentessin moltes més diferènciesde les que s’acostuma a admetre.Tot plegat ens porta a dubtar de l’u-nicitat incontestable del poble jueu:és ben conegut que durant el procésde propagació del cristianisme, el ju-daisme trobà també un terreny abo-nat per abastar indrets on mai hihavia tingut presència. Simplementvolem deixar constància que l’exis-tència del poble jueu actual es basaen el fet de compartir una fe deter-minada i no en un origen ètnic comúben determinat.

És sota aquest prisma que volemafirmar, i partint de la desconeixençaque aquesta comunitat tenia de l’e-xistència i l’emplaçament de la polè-mica necròpolis, que aquesta estrobava en desús social anterior-ment a l’excavació i que per tant per-tanyia a una societat concreta delpassat que ja no existeix o que, si esvol, ha canviat el suficient per a tor-nar-se irreconeixible i, en definitiva,una nova societat. Volem fer notar,després d’haver explicat això, el nos-tre malestar per l’ús d’aquesta in-adequada identificaciótranshistòrica: no sabem amb quinsobjectius es duu a terme, però sensdubte podem recordar altres mani-pulacions històriques basades enels mateixos termes que perseguiensimplement la construcció d’una re-alitat a la mida per tal de legitimar in-teressos contemporanis. És el casde la dictadura franquista quan feiaaprendre a tots els nens i nenes la

102

Articles de Crítica

llista de los reyes godos per tal deconnectar-los en línia directa ambels regnes cristians peninsulars pos-teriors, amb el caràcter unitari, sa-grat i transhistòric d’Espanya i en laseva catolicitat perenne que prove-nia ja d’aquests reis. A ningú se li es-capa que es tracta d’un vinclecompletament anacrònic basat en elcatolicisme d’aquests reis quan l’es-glésia hispànica fou durant l’altaedat mitjana de tot menys ortodoxaamb els dictats romans i el procéshistòric viscut per les societats ibèri-ques des del moment fins a l’actua-litat no s’ha caracteritzatprecisament pel seu unitarisme, laseva linealitat ni res semblant. Ara totaixò ho sabem, però és gràcies a lainvestigació històrica rigorosa i noper afirmacions basades en altresarguments que poden variar segonsqui vulgui.

Arribats a aquest punt volem recor-dar el paper cabdal que va prenentcada dia més l’arqueologia enaquesta investigació històrica de laqual parlem. Sense menysprear niun segon la valuosa informació de laque ens forneixen els texts històrics,cal recordar que generalmentaquests, i sobretot a l’edat mitjana,són elaborats des d’instàncies moltconcretes, gairebé sempre lligadesal poder polític de torn i també gai-rebé sempre amb interessos al da-rrera. En aquestes circumstàncies,opinem que la informació que podenaportar els texts escrits a propòsit deles vides de la comunitat sefardita de

Tàrrega, de la seva alimentació,nombre, càrrega física, organitzaciósocial... no seran mai ni exhaustivesni completament fiables. Amb elstexts difícilment podrem saber quinaedat tenien els difunts, quants d’ellspodrien haver mort en el pogromque es documenta i, a resultes, qui-nes diferències i semblances pre-sentaven amb la comunitat cristianaamb qui convivien. No podem afir-mar que els texts ens forneixen totala informació sobre aquesta societatni podem obviar que és l’arqueologiaqui ha de resoldre la majoria de lesqüestions que els texts deixen pen-dents.

En aquesta mateixa línia volem re-marcar que si el que es vol és recu-perar la memòria d’aquells i aquellesque són allí enterrats, el que cal ferés excavar les necròpolis, estudiar-les a fons i publicar-ne els resultats atots els nivells per tal que tots i totesrecuperem una part important de lahistòria, una història que pertany atota la societat doncs, per remotaque sigui, explica qüestions força im-portants sobre la composició socialactual ja que, com és obvi, aquestescomunitats hebrees no vivien soles.Creiem que si el poble jueu vol rei-vindicar-se hauria d’exigir precisa-ment el contrari del que aquest grupconcret exigia: pensem que hauriad’exigir un tractament científic acu-rat per tal de reconstruir una històriaque fins ara no ha estat absent deprejudicis i ocultacions.

Patrimoni Arquèologic

103

Estrat Crític

idea que allò que produeix l’arqueo-logia té un propietari i aquest ésaquell que pot demostrar una gene-alogia real o inventada, anacrònicao no, que el lligui amb la temàtica enqüestió. El Servei d’Arqueologia harebut un cop força dur en els seusprocediments que, si bé poden rebrecrítiques, són més que correctes da-vant de situacions com aquestes i haquedat àmpliament desautoritzat pera sobreposar-se als interessos pri-vats que amenacin la correcta con-servació, estudi i difusió delpatrimoni arqueològic. No és doncs,un panorama gaire encoratjador.

Una darrera reflexió:

Després de tota la crítica formuladaal cas que ens ha ocupat les pàgi-nes anteriors, no podem tancaraquest article sense una reflexió enpositiu a propòsit del que anome-nem patrimoni arqueològic.

El patrimoni arqueològic consisteixen aquells vestigis materials de so-cietats passades que han estat re-cuperats i estudiats per la ciènciaarqueològica per tal d’extraure’n co-neixements que aportin llum sobreels processos de canvi social de lessocietats humanes. Són aquests co-neixements útils per aplicar als pro-cessos de canvi de les nostrespròpies societats els que atorguenimportància a l’estudi i conservaciódel patrimoni arqueològic, i en diempatrimoni no perquè constitueixi un

Per últim, també cal apuntar algunaqüestió referent a l’administració pú-blica: si bé el Servei d’Arqueologia esva mantenir fidel als seus procedi-ments en tot moment, fou la pressiódirecta del conseller Huguet qui de-cidí el destí de les restes i la paralit-zació de l’excavació, tal com hemvist abans. En aquest punt ens de-manem si l’actuació del conseller noha estat un deliberat forçament de lallei referent al patrimoni arqueològicusat els poders especials que se liatorguen. Sembla que aquests po-ders expressats en els articles quehem citat més amunt siguin mésaviat per tal de prendre decisions im-portants de cara a jaciments excep-cionals en vista a la sevaconservació, difusió i estudi, peròl’ambigüitat del redactat ha permèsuna opció completament diferent.Així doncs, veient que l’honorableconseller va cedir a la pressió polí-tica rebuda ens demanem per quèno escolta en altres ocasions les de-mandes legítimes d’altres col·lectiuscom molt bé pot ser el d’arqueòlegsi arqueòlogues quan demanen queno es tanqui el museu d’arqueologiade Catalunya.

La conclusió d’aquests esdeveni-ments resulta senzilla: ha quedatgravat un precedent pel qual el pa-trimoni arqueològic, que és de ca-ràcter completament públic, pot serobjecte d’una apropiació moral perpart d’un grup amb arguments, simés no, poc científics. A més a més,tot plegat suposa un avenç en la

Patrimoni Arquèologic

104

Articles de Crítica

Patrimoni Arquèologic

conjunt de monuments de propietatnacional, sinó perquè aporten un se-guit de coneixements de propietatsocial. Així, els jaciments arqueolò-gics deixen de ser realitats oblidadesi fora d’ús social per a reintegrar-sedins d’aquest en passar de cementi-ris o habitatges a museus, llibres oexposicions. El patrimoni arqueolò-gic no pot ser de ningú en concretperquè l’ús que ha de tenir tan solspot ser col·lectiu.

En aquest sentit, creiem completa-ment necessari l’estudi complert i ladifusió a tots els nivells de totes lesexcavacions de salvament, especial-ment aquelles d’especial rellevànciahistòrica com les necròpolis juevesmedievals. Aquests estudis esdeve-nen d’una importància cabdal decara a la socialització del coneixe-ment, una qüestió vital per tota so-cietat que vulgui caminar cap a unademocràcia real i participativa. Elsprejudicis basats en concepcions noracionals, falsejaments històrics omanipulacions identitàries compor-ten perills ja coneguts a casa nostra.

És doncs, l’hora d’ajustar millor leslleis i el funcionament de tota l’ar-queologia per tal d’evitar casos coml’esmentat on han pogut ser força-des, i així poder estudiar correcta-ment jaciments clau per acomprendre la història de societatscom aquelles que englobaven elshebreus a l’edat mitjana per tal depassar a esferes més abstractes deconeixement que, un cop readapta-

des, puguin ser oferides a tota la so-cietat mitjançant les escoles i els ins-tituts, els museus, les publicacionsdivulgatives, els jaciments musealit-zats i/o reconstruïts o internet, entred’altres. �

NOTES

1 J. X. Muntané i Santiveri: “Proposta d’u-bicació de fossar dels jueus de la vil·la deTàrrega a partir dels testimonis documen-tals continguts en els llibres d’estimes,(1501-1510)”, A: URRTX

105

Estrat Crític