1. Diferncies prosdiques entre el catal de Barcelona i el de GironaArticle cientfic
Esther Lopez Galceran
Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
2n Lomee
Seminari IV
Diferncies prosdiques entre el catal de Barcelona i el de Girona
Esther Lopez Galceran
Universitat Ramon Llull
Resum
Segons la dialectologia catalana, no es troben diferncies prosdiques dins el catal central. Desprs de fer lestudi de la prosdia de Barcelona i Girona podem observar que no presenten diferncies significatives a les frases afirmatives i exclamatives. Daltre banda, durant la producci de frases interrogatives, el parlants de Girona tendeixen a seguir un part ascendent, a diferncia dels de Barcelona, que es decanten cap a un patr descendent. Tant mateixhem pogut observar que, durant la producci de frases afirmatives, els gironins solen encapalar la frase amb la partcula que, per no de forma neutre, sin de forma confirmatria, reforant aix, la seva afirmaci.
Lentonacii en concret lentonaci dialectal s un dels aspectes de la lingstica menys estudiats.
Shan realitzat diferents estudis, gaireb tots, del catal central.
Des del punt de vista histric, els actuals dialectes del catal es poden dividir en dos blocs
horitzontals: un daquests blocs el formaran els anomenats dialectes constitutius, que corresponen, de manera general, a levoluci del llat parlat a lrea que ocupen actualment : catal septentrional, catal central i catal nord- occidental.
El catal central sestn , a grans trets per les conques dels rius Fluvi, Ter (a les comarques gironines), Tordera, Bess, Llobregat, Cardener, Anoia i Foix (comarques barcelonines) i Gaia, Francol i els seus tributaris (comarques tarragonines)
El catal central s el dialecte parlat per un nombre ms elevat
de persones. A la seva rea geogrfica hi viu ms del 80 % de la poblaci total del principat.
82558255Lestudi que presentem, forma part duna recerca en la qual, sha estudiat la prosdia duna part del catal central, en aquest cas el parlar Giron i Barcelon. Lobjectiu principal s trobar diferncies prosdiques pel que fa a la unitat meldica, fixant-nos si segueixen un part ascendent o b descendent.
Mtode
El nostre estudi forma part dun mtode no experimental, en el qual es va procedir a examinar dos grups. El primer grup corresponent 5nens de Girona, i el segon grup pertany a 5 nens procedents de Barcelona.
Per tal que els subjectes destudis tinguessin adquirit el sistema prosdic de la zona en qesti, es varem seguir els segents criteris delecci:
s del catal com a llengua vehicular.
Haver nascut i viscut fins ara a la localitat en qesti.
Parla de la generaci infantil, concretament el letapa dels 7 anys, ja que es considera que ja han assolit els aspectes suprasegmentals de la parla.
Material
Intentar descriure lentonaci duna llengua a partir dun corpus de parla espontnia presenta un inconvenient important, i s que no sempre queda garantida lobtenci dels patrons meldics desitjats per linvestigador. Per molt variada que sigui la mostra inclosa en el cos del treball, sovint les converses no dirigides no contenen situacions prou variades, per a lexpressi de diferents matisos. Per tal devitar aquest problema, hem emparat una tcnica que consisteix en presentar al subjecte destudi, una srie de situacions pragmtiques, pensats per induir-lo a pronunciar un determinat enunciat.
Per exemple, a la primera vinyeta, es busca que el subjecte produeixi lenunciat interrogatiu Qui sc?, per tal de dur a terme lactivitat,es presenta com un joc. El nen ha de posar-se en la situaci de la nena que tapa els ulls al pare i produir la pregunta que li realitzaria. En el cas de les oracions exclamatives, vam seguir el mateix procediment amb la vinyeta de lesquerra. Daltre banda, per induir les frases afirmatives, vam recorre a una seqncia temporal. El subjecte havia de respondre a la pregunta de lexaminador: Qu hi veus en aquestes imatges?.
Un cop realitzades les activitats podrem dir que, el procediment inductiu garanteix un moderat grau despontanetat i alhora un cert control de linvestigador sobre els resultats que es pretenen obtenir.
Anlisis
Durant la realitzaci de les activitats esmentades, es va a procedir a realitzar un registre de so.
Per tal de poder analitzar les diferents corbes dentonaci, varem fer s del programa informtic Speech Analyzer amb el qual vam poder extreure les grfiques corresponents.
No existeixen regles explcites que ens marquin per on hem defectuar la separaci entre una unitat i una altre.
Segons Navarra Toms (1994) la unitat meldica es pot dividir en tres parts:
La branca inicial, formada per totes les sllabes fins el primer accent fort.
El cos, de la unitat, constitut per la sllaba forta inicial ms totes les altres sllabes fins a la sl3laba anterior al ltim accent fort(inclosa). Al llarg del cos entonatiu, el to gaire b experimenta modificacions
importants, de manera que es mant laltura tonal arribada a la primer sllaba accentuada.
La branca final, integrada per lltima sllaba forta i les segents sllabes, si hi son. Aquesta part s normalment mes breu i ms significativa de la unitat meldica. En totes les
llenges presenta formes diferents en funci de la naturalesa sintctica de la unitat en que es trobi.
Per tal danalitzar la mostra vam fixar-nos en la ultima branca, ja que s la que determina el patr que segueix la corba, ja sigui ascendent o descendent. A continuaci podem veure uns exemples:

Patr Descendent Patr Ascendent

Resultats
Tipus de FraseTipus de patrGironBarcelonFrases InterrogativesAscendent60%20%Descendent40%80%Frases exclamativesAscendent60%60%Descendent40%40%Frases AfirmativesAscendent40%20%Descendent60%80%
17217-2528En aquesta grfica podem comprovar que la mostra de Girona tendeix a seguir un patr entonatiu ascendent, a diferncia de la poblaci de Barcelona que es decanta cap a un patr descendent.
Tres de cada cinc nens gironins, varem seguir un patr ascendent. Daltra banda 4 de cada cinc nens Barcelonins van seguir un patr descendents.

lefttopEn aquest cas la grfica ens mostra un percentatge igualat tant en la mostra de Girona, com en la de Barcelona.
En ambds casos tres de cada cinc nens han seguit un patr descendent, i noms dos de cada cinc, varen decantar-se cap a un patr entonatiu ascendent.
lefttopEn el cas de les oracions afirmatives trobem que tant la mostra de Girona com la de Barcelona, tendeixen a seguir un patr descendent. Tot i aquest aquesta coincidncia, trobem un increment daquest patr en la mostra de Barcelona ja que quatre de cada cinc nens seguien un patr descendent, i en el cas de Girona tres de cada cinc nens.

Durant la realitzaci de lanlisi de les unitats meldiques de la mostra analitzada, ens vam adonar que una gran part de la poblaci gironina, encapalava les frases afirmatives amb la partcula que fent-ne un s confirmatori, reforant aix la seva frase.
En lactivitat de producci induda concretament, la seqncia fonolgica; davant la pregunta de lexaminador qu hi veus en aquestes imatges? quatre de cada cinc nens gironins varen encapalar la seva resposta amb la partcula que. Daltre banda, a la poblaci barcelonina, no hi varem trobar presncia daquest tret, ja que cap nen va fer s de dita partcula.
Discussi
Un cop analitzades les grfiques podem destacar que durant la realitzaci de frases interrogatives veiem diferncies significatives pel que fa als subjecte de Girona i de Barcelona. Dites diferncies es reflexen en la corba meldica ja que, un alt percentatge de la mostra gironina segueix un patr ascendent a diferncia de la barcelonina, que tendeix cap al patr descendent. Pel que fa a les oracions afirmatives i exclamatives, no hi veiem diferncies significatives, ja que en tots dos casos els percentatges ms elevats en ambosgrup, es decanten cap a un patr descendent.
Cal destacar tamb, la peculiaritat en la que ens trobem durant lexecuci de frases afirmatives per part de la poblaci gironina. Aquests tendeixen a encapalar certes frases afirmatives amb la partcula que de forma confirmatria. Podrem atribuir-ho a un tret sintctic de la zona.
Bibliografia
Generalitat de Catalunya. Coneguem el nostres parlars. (1985)Barcelona.
Prieto,P. Entonaci: models, teoria, mtodes. (2002) Barcelona: Ariel.
Martnez, E. El sonido en la comunicacin humana.(1996) Barcelona: Octaedro.
GIL, J. Los sonidos del lenguaje. (1990): Madrid.
Martnez E. (1998): Anlisis espectrogrfico de los sonidos del habla. (1998)Barcelona: Ariel
Fernandez , A. M. As se habla. Nociones fundamentales de fontica general y espaola.(2005) Barcelona: Horsori.
Martnez,E. Los dialectos catalanes y su prosodia Universitat de Barcelona. Barcelona. Espaa.
Prieto,P. Notes sobre lentonaci dialectal del catal: Frases interrogatives absolutes. Universitat Autnoma de Barcelona.
Fernndez,A.M. Lestudi de lentonaci dialectal catalana en el marc AMPER. Universitat de Barcelona.
Annexos
Patronsfrases interrogatives Qui sc?
Grfiques en percentatges

Grfiques numriques
Patronsfrases Exclamatives Quina pudor!
Grfiques en percentatges

Grfiques numriques
Patronsfrases AfirmativesPresentaci
Grfiques en percentatges

Grfiques numriques
Quadre resum de resultats
Tipus de FraseTipus de patrGironBarcelonFrases InterrogativesAscendent60%20%Descendent40%80%Frases exclamativesAscendent60%60%Descendent40%40%Frases AfirmativesAscendent40%20%Descendent60%80%
Grfica de la utilitzaci de la partcula que