N° 181 ARIANY Setentrre - Octubre l .992.

Que. A/iianu éd GA poble, de. ASA {igueA de. mono ningú ho pana en duòtz, penà ^igueAc/e mono can oqueAteA tampoc /¡e n havien vÍAÍeA mai; AÍ VOA hi fixou, hi ria una fica,que Aun± ¿e. Aa [idia., caia que eA nomraJ., penò ¿lavonceA n'Ai fa vuit RÈA (encana que.no e/L vegin totea) atte Auìden de. ¿a p/iunzna figa, aaueAt fei ÓA una coAa fona delloc., Ja <pj£ nonraJirent AeA ¿LgueA Aunten de. ¿a fulìa i no d'una altna figo.' AfyjsAfexemplan. na eAtat collit a una figue.na d'Anianu.

—2" £/ iemp& paAta i » » •

* £/ poMat dia JO e/e ¿etenérie.enA va e/còca ./ 'orno en $<xtn fluliàTlibot ÍBasibesiJ, esta catai i tenia,ó*? anuA..

DeAcanAÍ en pau.

* £JL portat ¿ia II d'octubne.em va deixou J.'ano en noteuflleAL·ie. 'Riíat (¿e. Sa (jaboneta),esta caiai i tenia ¿O anyA.

DeAcanAÍ en pau.

NOTA: Les persones que * £/ ixtAAot dia 12 de. sterrine.*l J_ .!_«. 1 ' f /íestiguin interessades en que es ^ ^erTcaAati en Canne, faep

publiqui qualque fotografia en fl/^^a fia¿> ¿^ Sant $oan; one

na Banharia¿'Atiiany.

aquest apartat, l'han de ferarribar a la redacció de larevista.

(jenavant Kiutont

Cnhonabona.

fiKIMI

Keuiíía Locai Independent.

P£aca de. fa Cneu. nQ 207529 fruany.leJtè^ : 56 12 87.D.L:W2Ü7-1971.fynjfl de fìedaccÀó:Çdkii&t fianhe/ta f^ytne^Jaume. Ja&e/ineA. f&ßot.Catatína Poní JaíÀA.foan fla¿we¿ JuêÀà.Flciagaiùda Ja&emeA. RMot.7aneu. Bouça 7/vynizna,lapnjaùxlA/xíòial y CùuHizadcyi. Peina,Nota:La /teiÙAta no ¿'Jdenti£ica ar&e£¿ di^e/uentò e^cyüÍA que. eneMa OfXJAejyLÙn, aque¿>t¿ exfyie^-¿en únicanent t'opinió deÂA¿euA auij&u.

ÂtUÏS?1Pluviòmetre

SETEMBREDia 15Dia 16 ..Dia 23 . .Dia 27 ..Total . .OCTUBREDia 3 ...Dia 4 ...Dia 5 ...Dia 8 ...Dia 9 ...Dia 10. . .Dia 13...Dia 14...Dia 15...Dia 19...Dia 21 ...Total . . .

..91

..31

..20 1

.._2_1

..34 1

. 5 1.

.18 1.

. 5 1.

. 2 1.

. 6 1.

. 7 1.

. 2 1.

. 3 1.

.10 1.

. A 1.

. 4 1.

.64 1.

* £/ poMot dia /4 d'octubne.en/i va deixan. r ria. flawne. ¡ugoneAfteAtne. CRoigJ, tenia 68actualment e/deia, a Anta.

DeAcan/iL en pau.

anyA,

* £/ poMot dia II d'odubne^vanen fen la fnimesta Comunión'Antònia ßestgoA SocieACatalina BesigoA Socie/L.

na

"Sa Nostra" obsequiaa la Premsa ForanaLa Caixa d'Estalvis de les

Balears "Sa Nostra", ha obsequiata l'Associació de la PremsaForana de Mallorca amb els 20toms del diccionari "EspasaCalpe", els quals han passat aintegrar la biblioteca de la seude l'Associació a Sant Joan.

SA NOSTRACAIXA DE BALEARS

Els Cossiers (II) »3-

A la passada Fulletavérem una mica l'origen isignificat dels Cossiers.Ara que ja tenim aclaritsaquells conceptes podremveure un poc que són elsCossiers a Mallorca i,sobre tot, en el poblesque encara els conserven.

Avui per avui elsCossiers surten a cincpobles de l'illa: Algaida,Montuïri, Pollença,Manacor i Alaró. Es potdir que totes aquestescolles tenen unescaracterístiques pròpiestan en els seus balls comen el seu vestir; peròsempre hi ha un lligamcomú que fa que tots elsCossiers reuneixin unasèrie de components queels unifica i elsidentifica com a tais, perexemple els elementsfemenins en el vestit, elnúmero de balladors,presència d la Dama, etc.

Pel que fa a les dadeshistòriques la primeradocumentada està reflexadaa un llibre titolat:"Història de Sóller" delque és autor Mn. Rullan iMir. Allà s'explica que el1544 els Cossiersselleries sortien a laprocessó del Corpus. Detota manera aquesta datasols serveix dereferència, ja que esticben segur que en anys moltmés anteriors els Cossiersde Mallorca jaacompanyaven el Santíssima la processó.

Si bé era normal queels balls es fecin pel ¿f"Corpus als darrers segleshan sortit el dia de lafesta patronal. Tots elsCossiers surten a fer lesseves ballades a l'entornd'una festa religiosa dela qual no s'ha dedeslligar jamai i que solcoincidir, com dic, amb lafesta del patró o patrona.

Així a Algaida surtenper . l'ofici de Sant Jaume(25 de Juliol) a Montuïriel dia de Sant Bartomeu(24 d'Agost) a Manacor notenen una da*a concreta isolen sortir dins elcontexte de la Fira deMaig, a Pollença el dia dela Mare de Déu dels Àngels(2 d'Agost) i a Alaró eldia del patró Sant Roc (1Cd'Agost).

Així i tot existeix elcostum (Algaida, Montuïri)de fer ballades el dia dela víspera de la Festa.Recorren tot el pobleacompanyats del dimoni,que per cert, té un papermolt important ja que ve aésser en definitiva el queels obri el pas, fa llocperquè puguin ballar imanté l'ordre a força dellanderades que maneja benrabent contra els quebadoquen o empipen.

S'ha de dir que aAlgaida per tradició elsCossiers també ballen eldia de Sant Honorat (16 de

&

Gener) i a Montuïri el diade l'Assumpció (15d'Agost).

Els balls també variende poble a poble, peròtots mantenen l'anomenat"L'Oferta" que tal vegadasia el més representatiude tots, i que és l'únicque només es pot ballar al'interior de l'església ique s'executa a 1'ofertoride la missa.

En els pobles on encaraes mantenen sónconsiderats els senyors dela festa.

La gent els estima icomprèn el significat deguardar aquest tresor tanantic que encara conserveni que els identifica com apoble i comunitat.

Vet aquí els trets mésimportants d'un ball pagàque ha arribat fins alsnostres dies"cristianitzat" i formantpart del devenir festiu deMallorca.

Francesc Vallcaneras.

ELS COSSIERS D'ALARÓ.

— El Pare Jaume Tugores, home complaentOltre els testimonis veritables i afectuosos que

la seva mort, dolçament acceptada, motivarà vullaportar coralment el meu, mitjançant fetscoralmentcomprovables.

De les relacions personals i freqüents, durant lameva estança a Ariany seria fàcil concretar imagnificar gests convergents amb el concepte qued'ell se té; per això consider més adient solsmanifestar la col·laboració amb la Parròquia,almenys, durant quasi dues dècades.

Sempre amablement acollí lo que li vaig suggeriro demanar, sobretot cal destacar:

Eh les anades a Ariany tocava mare a la Rectoria,10 mateix feia amb els seus familiars i coneguts isempre resplandent d'afecte e interès per tots.

Participà en les celebracions més destacades, iquan degut a les circumstàncies no podia, feiaarribar la seva adhesió; record que en laconmemoració dels 250 anys de la iniciació de laconstrucció de la nau central del temple, malgrat no11 fou possible participar-hi, pel seu compteaconseguí la següent Benedicció:

"Beatísimo Padre:Mateo Amorós, Pbro., Párroco y Feligreses de

Ariany (Mallorca) con motivo de los 250 anos de vidareligiosa de la comunidad cristiana de dichaParroquia humildemente suplican de vuestra Santidaduna especial Bendición Apostólica cono prenda degracias celestiales".

Eh el 25 aniversari de la mort de Mn. MartíTruyols escrigué un adequat i carinyós article en el"Heraldo de Cristo".

Per indicació seva, la Junta Provincial de laT.O.F., que ell presidia, endemés de celebrar en elseu benvolgut poble la segona Jornada deFraternitat, fou el 20 d'abril de 1969, col·laborà enmil ptes. per les obres del Local Parroquial,donatiu a les hores considerable.

Quan era a Ariany en tot es podia confiar en ell,tant és així que a l'any 1971 celebrà l'Eucaristia ises Beneïdes de Sant Antoni.

Si prou significatives són les expresionsprecedents, mereix destacar, més que més, l'estima iaportació al Full Parroquial amb les següentscol·laboracions :

El sermó glosât a l'Eucaristia de Pasqua de 1970:Si de Déu heu escoltat

la Paraula proclamada,no volgueu tenir tancadal'ànima a qui ha parlat...

Bons paisans arianyers,vos deman en aquest diaque la vostra vida siade cristians vertaders...

Santes festes, les d'enSuany,bones Paseos, sempre en Déu,és així el desig meu,Rector i amics d'Ariany.

En 1972 en motiu de la Primera Comunió del seunebot Jaume Dalmau Tugores li dedicà una poesia, vetaquí una estrofa:

A l'altar, per entre els ciriss'han besat ramells de llirisi nards de fina blancor,exhalant íntima essènciahan fet honor, reverència,a la suprema excel·lència, del Sagrament de l'Amor...

En els 50 anys de la mort de Mn. Miquel Costa iLlobera (1972) la fulla parroquial ens alegrava ambun article seu referent a l'altíssim poeta:

"... jo no sé si l'esperit artístic d'en Costa iLlobera va romandre mai embadalit devant elpintoresc paissatge del nostre poble; peròm'atrévese a pensar que les misses també hi haurienestat altament propícies... ¿Vos imaginau, perexemple, el compositor... aturat dins la placeta dedevant la nostra església parroquial, aturat, sí,però agradosament sorprès i atordit, alçant iallargant la seva mirada penetrativa cap alscorpulents i vistosos pins, o vers les variadesvistes panoràmiques que des de la susdita plaça-lloc privilegiat- es destrien tan i tan bé?"

Acaba amb unes consideracions:a) Talment com ho va fer en Costa, duguem i

cuidem dins el nostre cor la flor fina i perfumadade l'agraïment...

b) Mirem de viure el nostre cristianisme amb laintensitat espiritual de Mn. Costa i Llobera. N'ésun exemple lluminós...

c) Sapiguem llegir dins les marevelles de lanaturalesa les petjades, els atributs, delCreador...

Tal volta la seva aportació més destacable sóncinc articles titulats "Ariany, Franciscà iMissioner".

Eh el primer destaca la trascendencia franciscanaa la localitat a través dels anys, i la incidènciadins l'Ordre! iniciada pel P. Joan Baptista Mestreque durant el seu mandat de Provincial es construí(l'any 1663) "L'Escalera grandiosa i artística delConvent de Sant Francesc de Ciutat".

Don Francesc Torrens, Pvre.; en els seus "ApuntesHistóricos de Ariany", 1915, diu d'ell: "Docto en laCátedra, elocuente en el pulpito, ejemplar en elclaustro, expedito en los negocios, logró el P.Mestre un nombre y un aprecio general... En 1674 fueuno de los testigos que declararon en el procesoformado por los jueces apostólicos para labeatificación de la V. Sor Catalina Tomás".

Suggeresc que s'hauria d'intentar donar aconèixer més aquest prelar franciscà ja que enl'aspecte intelectual és l'erudit més significatiu

de la història arianyera.Com expresió del franciscanisme local aportà el

fet que el 2 de maig de 1909 el P. Arnau Rigo posavael cordó i l'escapulari a 45 arianyers i a 149arianyeres.

En la peregrinació dels terciaris a Lluc, l'any1911, sols d'Ariany, n'hi anaren més de cent, tots apeu o en carros i carretons.

En el segon article: Centenari important. Esrefereix a la instal·lació de l'arribada de lesmonges a la localitat.

"Dia 20 de juliol de l'any 1873, els capellans(ant> creu alçada), les autoritats civilsarribaren fins a la cova de Son Bachs. Allàesperaven la Mare General de les Franciscanes, laqual venia acoipanyada de les dues mongesfundadores: Sor Coleta Adrover i Sor Lucia Ramis.

£/ fane, faune lugonsA, f,.P.D.En la tercera col·laboració descriu la benedicció

de la nova capella presidida pel Rnd. D. AntoniMaria Massanet (Visitador' de la Congregació i, méstard Bisbe de Segorb); concreta les diferentsdonacions, sobretot imatges per la capella.

La quarta entrega, consisteix en el sermó que fa,

—5—el 22 de juliol de 1973, amb motiu del centenari dela fundació de les Franciscanes a la localitat.

És un himne de gratitut per l'estança i la feinadifícil de mesurar, de les monges durant la primeracentúria:

"Bé valia la pena, dir-los de tot cor:benvolgudes i distingides benefactores d'Ariany i

entre nosaltres molts i

Sor

Déu faci que pogueu seguirmolts d'anys! així sia".

En la darrera aportació ens recordaMargalida del Cor de Jesús Serra Pol:

"Sempre fou "la mestra" de les monges i durant 9anys (1930-36 i 1942-45) tingué el càrrec deSuperiora del Convent".

En la seva llarga permanència de més de 15 anys,tots els arinyers vislumbraren que era tot ella unareligiosa amarada de virtuts i d'amor a Déu i alsaltres.

"... dins l'esplet extraordinari de vocacionsfranciscanes que ha tingut el nostre poblet, hi haun nom que mereix ser escrit en lletres d'or: SorMargalida del Cor de Jesús! Sabia orientar, animar iconvèncer. Sabia dur cap a Déu".

La Fulleta d'agost de 1973 publicà un testamentprou interessant, perquè és un réflexe d'aquelltemps, fet el 12 d'octubre de 1766, "... escrit percert amb una lletra envitricollada i emprant unmallorquí ben distint del d'ara..." Con sempreaprofita l'ocasió per donar un ramell de bonsconsells: "Resulta fàcil observar-hi (en eltestament), per exemple, la fe en la vida eterna,l'esment en deixar arreglades d'hora les cosestemporals i espirituals, i l'amor a la pròpiaParròquia ¿Ens fa gens de nosa tenir-ho en compte?Crec que no".

Les relacions seguiren essent afectuoses, malgratque les 'visites a Ariany de cada dia eren menysassidues, degut a les nombroses ocupacions i a lamanca de salut, 'deixar de col·laborar en aquestapublicació. Últimament ja molt empès per la malaltiatingué l'atenció de col·laborar en el número 177 delgener-febrer d'aquest any amb un glosât titulat"Donar una mà".

Adéu, bon amic Jaume, enempraràs els mitjans celestialsseguir sembrant la bona llavormés evangèlic.

la seguretat quede comunicació perdel franciscanisme

Mateu Amorós, Pvre.

Cançons dedicades al meu cosí JaumeAcyje/dxA qjLoAßA íeA he. fei&A.

en motiu. ¿e. la nord. deJL neu codéfauni.

$oan Fnaníena.El Pare Tugores era,

un frare ben acabat,i llavors ben respectat,per tota Mallorca entera,perquè sa seva carrera,era de Pau i Bondat.

Per tot el món va predicar,amb fe de Déu vertadera,perquè sa seva quimera,era de moltes ànimes salvar.

Déu del Cel que és bondadós,un lloc li haurà estorjat,i en el Cel ja l'ha cridat,perquè el Cel és molt hermós.

Jaume en el Cel ara estaràs,con un clavell ben florit,perquè ets un frare distingit,i ara Déu ja t'ha elegit,i un àngel més tu seràs.

Te tene a sa memòria,'Jaume mai t"olvidaré,Déu vulgue que com tot arianyer,

I tots mos vegem a la Glòria.

-6-Recordant al pare Jaume Tugores Mestre, TOR.

El dia de Sant Francese ma mare me va dir "con esnota que el Pare Jaune està malalt, sempre me donavaels molts d'anys, mai s'oblidava".

Aquest comentari me va recordar l'amabilitat idelicadesa del frare de Ca'n Roig. Es caracteritzavaper l'amabilitat i el detall humà. Era tan amigablei festos!

El vaig imaginar con un ble que s'ananavaapagant. Ja mai el tomaria veure entrar pel portalde ca nostra, ni sentir la seva familiaritat entornde la taula.

Vaig comentar a ma mare que d'ell he après aacostar-me a la gent i m'agradaria tenir la sevasensibilitat.

Deu dies després, la nit del 14 d'Octubre, vamorir a Artà, on 40 anys abans havia començat elnoviciat com a frare franciscà.

El Pare Jaume va néixer a Ariany dia 7 de Març de1924, fill de Josep i Antònia.

Després d'haver estudiat el Batxiller al'Institut Ramon Llull de Palma, va obtenir el títolde Practicant en Medicina i Cirugía per laUniversitat de València, l'any 1946. Sis anysdesprés va decidir fer-se frare franciscà, amb elsquals va estudiar Filosofia i Teologia. L'any 1958fou ordenat sacerdot.

Com a frare i sacerdot va tenir moltesresponsabilitats: Professor de franciscanisme,

Vice-director i Administrador de la revista "Heraldode Cristo", Assistent regional i provincial de laTOF, Conciliari diocesà de les Conferències de St.Vicenç de Paül, Procurador Provincial de lesmissions TOR, Director del Departament d'Apostolat iMissions de la CONFER Nacional, AssistentEclesiàstic de la Secció Espanyola de l'Obra "Ayudaa la Iglesia Necesitada", etc.

En totes les feines sempre es va destacar perl'interês que hi va posar.

Des de el 87 residia al convent d'Artà, i el mesde Juliol passat li diagnosticaren un tumor cerebralque, gràcies a la seva fe, l'ha menat cap a la Casadel Pare. Com a bon franciscà, va voler sabre delmateix metge si el que tenia era greu, i una vegadaassebentat de la gravetat de la seva malaltia, se vaanar preparant, no per morir, si no per viure laseva mort con a darrera ofrena feta a Déu Pare.Aquests darrers mesos han estat tota una litúrgia depreparació i vivència de la seva trobada amb elSenyar.

Puc dir que tots els que hem tingut la sort devisitar-lo, durant la seva malaltia, hem après unalliçó viva de la força de la fe. Fe, que n'estic bensegur, l'ha empès cap a l'abraçada eterna amb Déu.Gràcies per tot, Pare Jaume.

Pere Ribot Mestre, T.O.R.

Cançons dedicades al meu cosí Jaume

AcfueAÍ aplec de. còncau. Lu.vaig. fen OMS! d'una vÍAÍta aJLmeu OOAÍ. faune. <gucn eatelaingAeAoezt a una clínica c/eMm.

tie. de. din gué. patteJiLomenteJL vaig. tonnati a vÍAÍtan. aAnta L peMunjJnent leA hivaig. IJLegin., aque/Aa. vÍAÍta vaeAAßA vaii dusA aboM de. de.que. eA monút, eli LUÍ vaeAcaltan i encana que cat)dificultat A, han va donan.J. enhonabana.

$oan Fnaníena.

Un divendres dematí,dia set d'agost era,que vengué en Joan Frontera,a sa clínica i no per discutir,era per veure es cosí,i sa teva salut que tal era.

Jaune me vaig alegrar,quan sa porta vaig obrir,i "en frente" te vaig distingir,i es teus braços se varen aixemplar.

Jo m'en vaig anar content,con tu ja pots suposar,en que molt no poguéssim xerrar,lo que si vaig reparar,que ben cuidat havies d'estar,perquè estaves en bona gent.

Amb un "cuidado" especial,llavonees ben acompanyat,amb dues senyores ja d'edat,i cada dia ben afeitat,amb una gran netedat,que això és lo més desitjat,quan un se troba un poc nial.

Si un bones relacions té,per tot sempre és agradat,i un frare com tu acertat,sempre per tot hi cau bé.

Supòs que bé et varen cuidar,perquè t'ho tens merescut,i si un abans sembra bon fruit,un dia el se pot menjar,i ara Déu te darà sa mà,perquè victòria puguis cantar,quan sa malaltia hagis vençut,i sab alegria i salut,tu et puguis tornar passejar.

Jaume sé que hem toca a mi,pregar per tu i fer rogatives,jo et faig aquestes poesies,perquè festim com a cosí,i pens que si ho faig així,unirem ses alegries.

Ara ja vaig a acabar,i en mans t'ho entregaré,i a n'es mateix temps t'ho llegiré,si tu no ho pots descifrar.

Aquesta és sa darrera,perquè més no vull seguir,però pensa que tens un bon cosí,que ho és en Joan Frontera.

Un poc de totCRISI PP-UM

Si haguéssim de destacar untema del qual Ariany n'es prota-gonista, sens cap dubte que pen-saríem tot d'una amb la crisiPP-UM que va quedar oberta el pa-ssat 9 de setembre amb la desti-tució de Maria Antònia Munar coma Consellera de Cultura ique segurament acabarà, <sino ha acabat ja a hores d'ara,amb el nomenament del nostre bat-le, com a Secretari General d'UMi com a vice-president del Con-sell Insular de Mallorca.

Entre aquests dos fets, hanpassat moltes coses i algunesd'elles un poc inexplicables.

No sabia, fins que li vaig ferl'entrevista que publicama n'aquest número, quins pensa-ments li passaven pel capa n'EN Toni, però vist desdedefora, jo diria que s'ha aficatdins un bon bullit, o li hanaficat, o s'ha trobat enmigi no ha sabut, de moment, comsortir-ne.

Tots coneixem a n'EN Toni. Elconsider una persona molt refle-va que pensa les coses un parellde vegades abans de dur-les aterme i que per altra part, sem-pre ho ha volgut tenir bé entothom, d'aquí el que finsfa poc temps fos independent i novolgués estar afiliat a cap par-tit.

Sempre havia sentit una debi-litat cap a n'En Cañellasi que s'afiliàs a UM, em va sor-prendre, però amb això de polí-tica, mai s'ha de dir la darreraparaula.

Actualment, és un dels respo-sables de que els pactes entrePP-UM es duguin a terme.

Sembla una traició a Maria An-tònia Munar, el que anàs el matía firmar el manifest d'En Cañe-llas i que després a la nit larecolzàs completament i tancasfiles entorn d'ella. Sembla allòde nedar i guardar la roba, oallò de servir a dos senyors,o —tenir-los ben posats i ésserconseqüents.

Particularment, m'hauria agra-dat més fos d'una altra manera;crec que ja està bé de que EnCañellas hagi de fer i desfer comi quan li convengui. UM, hauriad'agafar una personalitat pròpiai no anar sempre a remolc de loque vulgui l'Amo. L'UM, sembla ungrup de baties, arreplegats per

ajudar a aconseguir una majoriai després quedar a l'aguait de loque decidesqui En Cañellas i tam-bé crec que tal volta seria mi-llor per UM, deixar el PP i anara formar una autèntica força na-cionalista juntament amb CB, UIMi PSM. Potser així, es podria a-conseguir alguna cosa vàlida perMallorca i es podria començar apensar amb utopies, però....espe-rem aconteixements.

En el fons, l'únic queem sabria greu de tot això, seriaque En Toni en sortís mal parat.No s'ho mereix.

ARA FA 25 ANYS

Encara que sia en retràs, jaquè els fets varen ocórrer el11 de Juny de 1967, hem de sig-nificar que ha fet 25 anys, efe-

••7—

mèride a tenir en compte,que es va beneir la primera pedradel Local Parroquial.

Quan es produí aquest acontei-xement, pocs podiem preveure quea hores d'ara, aquella obra co-mençada amb il·lusió i amb unafinalitat de tenir un lloc detrobada per la joventud, haguésd'acabar com està acabant, amb lasala de teatre a punt de feraigua per tot, un bar tancat al'espera de futures determina-cions i unes sales infrautilit-zades per la 3a Edat, que talvolta hauria estat millor queda-ssin com havien estat sempre.

No sé qui té raó, ni si hi haculpables, lo que sí sé, és queés una pena que vint-i-cinc anysd'il·lusió hagin d'acabar així.

El mateix dia que es beneí la1- pedra del Local, tambées beneï el rellotge que actual-ment tenim al campanari de l'es-glésia.

Aquest rellotge, té unpoc d'història. Tot va començararrel de la instal·lació dels al-taveus, feta mitjançant una co-lecta al poble. Varen sobrar uns

Ô

BENDICIÓN SOLEMNE

D£L

RELOJ DEL CAMPANARIOY

PRIMCRA PieDRA

D€L

LOCAL SOCIAL PARROQUIAL

ÄRIÄNY -11 Junio 1967

fn matili c/e. L·L benecc.ió del nellotqe. del catrxtnají ¿ c/e la. pnimuwipedna del Local, &í vwien urp/iimui atyjeAÍA neconacctonií.

-8- Un poc de totdiners i es va determinar posarfil a l'agulla per un rellotgeal campanari.

D. Pere Julià, coneixia al re-llotger Fernandez i li proposà laidea, que acceptà inmediatamentde bon grau.

D. Joan Genovart, va pagar lesmotllures de pedra de lesesferes i així fou que dit i fet,el 11 de Juny de 1967, es va be-neir el rellotge, essent padrinsde l'aconteixenent, Madò Xisquetaaleshores la persona més velladel poble i un infant de PrimeraComunió, que a n'aquests moments,no record qui pogués ésser.

El 061

Abans de final d'any, el Insa-lud contarà amb aquest telèfon,per atendre les emergències sani-tàries.

Aquest servei, contarà les24 hores del dia, amb la presèn-cia d'un metge que en tot momentaconsellarà lo millor pelmalalt. De lo que es tracta, ésd'aconsellar les persones queatenen a un malalt o accidentat afi de que aquest no sia perjudi-cat. El metge, aconsellarà alsqui estiguin devora el malalt, loque poden o no poden fer i ende-més, s'encarregarà de coordinarel transport de malalts als hos-oitals.

Crec que és un número que hemde tenir sempre a mà ja que nosabem mai a lo que ens podem veu-re abocats i els primers momentsd'un accident, poden ésser vitalspel futur de la vida de l'acci-dentat i és molt important tenirel consell d'una persona autorit-zada com seran els metges del 061

FRA JAUME TUGORES T.O.R

Dia 14 d'Octubre, ens deixà ungran entusiasta i al mateix tempscol·laborador esporàdic d'aquestaFulleta; m'estic referint a FraJaume Tugores T.O.R.

A altres apartats d'aquestnúmero, es detalla un poc la sevaintensa vida i fets, jo des d'a-quí, únicament vull expressarl'agraïment cap a ell, per l'es-tima en que ens va tenir i recor-daré sempre, la darrera vegada

que em visità i parlàrem decol·laboracions seves per la re-vista i concretament, un estudidamunt tots els franciscans aria-nyers al llarg de la història,tema que ell coneixia perfecta-ment i que segurament haurà dei-xat embastat dins qualque calaix,però per desgràcia no podrà sor-tir a llum.

Gràcies pels vostres ànims ique aquella mà que demanàveu per"Sa Fulleta" a la vostra col·la-boració del passat número deGener-Febrer del 92, ens arribiara, mitjançant les vostres pre-gàries des de les Altures.

S'ESBART DE S'AUBERG A PALMA

El passat 17 d'Octubre, vatenir lloc a Palma, la Processódel Carro Trionfai de la Beata.Enmig d'una àmplia mostrade carrosses i comparses, més de70, hi desfilà el grup de ballarianyer, "S'Esbart de S'Auberg"que va oferir als ciutadans, unamostra del seu repertori al llargde tot el recorregut, essent moltaplaudits en tot moment.

VERGONYA DE LA S.D. ARIANY

El diumenge 11 d'octubre, laS.D.Ariany, jugava a Maria de la

Salut i tot transcorria amb nor-malitat, entrades fortes a parti anàvem empatats 1-1, fins quèa un moment donat, l'àrbitre delpartit, Sr. Alexandre Pino, vaxiular un penalti en contra nos-tra. A partir d'aquest moment,allò va ésser Corea, ja què vahaver-hi agressions a l'àrbitreper part de jugadors de l'Arianyi posterior invasió de ca»p peraficionats del nostre poble, ambel resultat de 5 expulsats i sus-pensió del partit.

Con a arianyer, soci de laS.D.Ariany i gran aficionat alfutbol, sent una autèntica ver-gonya. No hi ha cap fet, ni tansols la senyalització d'un penal-ti inexistent, què justifiqui laviolència. Des del monent que hiha agressió, es perd tota raó po-ssible.

Cal prendre determinacions; unesportista que és capaç d'agradira un altre, no ha de poder sor-tir mai més a un terreny de joc.Abans que esportistes, hem d'es-ser persones i dubt de què elnivell del nostre equip actual,a n'aquest aspecte, no sia ac-tualment, bastant baix.

Hem estat uns quants anys,guanyant el premi a l'esportivi-tat, com equip més net deMallorca, però anàvem fluixos deresultats. L'any passat, javàrem millorar els resultats peròen canvi, l'esportivitat ja vapassar a un segon terme i enguanynomés duim dos partits i ja veisla que hem armada.

Jo dic, preferesc mals resul-tats i sortir sempre amb so capalt con fins l'any passat, a bonsresultats, a canvi d'escàndols itargetes constants.

Val la pena reflexionar; hisom a temps!

ARIANY DE CADA DIA MÉS BUIT

Dia 21 d'Octubre, l'InformatiuBalear, va donar un reportatgedamunt cases deshabitades deMallorca amb la sorpresa per no-saltres arianyers, de què Ariany,és el poble capdevanter a n'a-quest aspecte, ja que el 30 %

Un poc de tot -9-

de les cases d'Ariany, estanbuides.

No és que sia una conclusiómolt agradable que diguem, peròIs la crua realitat. Els pobleses van envellint i els joves hande sortir a fora per trobar feinaabandonant el poble.

lo fotut del cas, és quèsi no canvien molt les coses,té difícil sol·lució.

ARA FA 50 ANYS

El passat 30 d'Agost, també vafer 50 anys, que es beneiren elstres finestrals que hi ha a l'es-glésia i aixi consta a uns apuntshistòrics de D. Toni Rubi:

El dia 30 de Agosto de mil no-vecientos cuarenta y dos, fiestade la Titular y Patrona Ntra.Sra. de Atocha, fueron bendecidosantes de la misa Mayor dos gran-des ventanales, colocados en laparte superior de los brazos delcrucero de la Parroquia, repre-sentando a la Sagrada Familia ensu casa de Nazaret el del ladodel Evangelio y el misterio dela Asunción del Señor, eldel lado de la Epístola y además,otro de menor tamaño representan-do a Ntra. Sra. de Atocha, colo-cado sobre el portal mayor, conuna inscripción alusiva al do-nante.

Ventanal de. la. Sainada FanULia.

POLICIA MANCOMUNADASembla esser, que lo de l? Po-

licia Mancomunada, va vent enpopa. Després de la reunió debaties de la Mancomunitat amb EnFrancesc Gilet, conseller adjunta la presidència, aquest va indi-car que hi ha acord entre totsels punts del conveni entre laMancomunitat i el Govern.El pròxim, és portar aquest con-veni al Consell de Govern per ala seva aprovació.

El Govern aportarà 40 milionsels propers k anys de la següentmanera: Enguany, 2 milions, 17l'any 1993, 10 el 94 i 10 el 95.Per la seva part, els ajuntamentshauran d'aportar 4 milions cadaany pel manteniment del servei.

La seu, estarà ubicada a Sineuconsiderat el cor del Pla i cons-tarà en principi de 12 policies,2 cabos i 1 sargent i es preveuque començarà a funcionar elFebrer del 93.

Biel Tovell.SOL·LUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL.-1) 19082) 19103) 19114) 19275) D. Martí Truyols

LLETRES CREUADES.-

HORITZONTALS.- A) R. B) Rar.C) Peter. D) Manacor. E) Mare.Onic. F) Regalim. G) Tabac.H) Rar. I) T.

VERTICALS.- 1) M. 2) Mar. 3) Pa-ret. 4) Renegar. 5) Rata. Abat.61 Recular. 7) RÒnic. 8) Rim.?) C.

'.LETRES BARREJADES.-

\lentanaJ c/e. l'Auimpciò e/e/ Senyon. A R I J U L E

-1.0- Els pous públics d'Ariany.

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTSGOVERN BALEAR

En aquest article tractarem un poc damunt elspous públics d'Ariany, que tanta importànciatengueren en es seu temps, encara que avui ja nos'usin per sa funció per sa qual es varen fer.

Dins es terme d'Ariany hem pogut constatars'existència de 5 pous públics i són etssegüents: es Pou Bo, es Pou Jurà, es Pou desCanyar o de sa Figuera, es Pou d'ets Iguals i esPou Pomer; tots aquests pous es deien pous degreixina, es pous de greixina es diferenciend'ets pous de vena perquè es de greixina sa venaque du s'aigo és més petita que sa vena d'etsaltres.

Es que han tingut una funció més important ique actualment estan en més bon estat són es PouBo i es Pou Jurà.

Aquests dos pous segurament per sa proximitaten es nucli urbà d'Ariany i ja que ses cases notenien cisterna, foren es que cumpliren sa funciómés important; com a cosa curiosa s'ha de dir queun entreteniment d'ets al·lots d'aquell temps eraanar en es pous a caçar es gorrions que hi haviadins es forats de sa paret d'es pou, tots dosestan situats a sa sortida d'Ariany en direcciócap a Petra. Es primer que trobam és es Rou Bo,aquest pou era es que tenia s'aigo més bona perbeure, era una aigua molt fina, segons fontsorals consultades, d'aquí segurament li ve es nomde Pou Bo, aquest pou té forma ovalada i té escoll en forma rectangular, aquest coll estàrematat a sa part superior amb 4 arcades, una acada costat des rectangle, de cada arcada hipenjava una corrióla amb es corresponent poal, aun costat des coll, no fa gaire temps que hihauria una pica de pedra, però un dia vadesaparèixer de sa nit a n'es dia sense que ningúen sàpiga res.

Ses mides de sa boca des pou són, sa partample fa 2'20 metres i s'estreta 1*50 metres, sesquatre arcades varien entre 1'07 i ]'20 metresd'altaría i entre 1*18 i 1*28 metres d'amplària,s'altura total d'es coll és de 2'25 metres, sallargària fa 2'70 metres i s'amplària 2'10metres.

Aquest pou és es més vistós des de es punt devista estètic i monumental, és una llàstima queestigui un poc descuidat.

Es mètode per anar a cercar s'aigo d'aquestpou .-era amb ses someres que les posaven ets"arganels" (indumentària que servia per portarses gerres) i les posaven dues gerres a cadapart.

¿4 Pau Bo.

Sa pica que hi havia aferrada a n'es pou eraper abeurar ses bísties.

Quan s'aigo s'estrenyia feien un "bando" queno anassin a cercar aigo amb botes a n'es pou Bo,ja que s'aigo que es trasportava amb ses botesera per regar o per rentar i com que s'aigo d'espou Bo era molt bona per beure s'aconsellava quees regàs i rentas de s'aigo d'es Pou Jurà.

Si seguim sa carretera cap a Petra a uns 400metres des Pou Bo trobarem es Bou Jucà.

Aquest pou pareix que és es que ha estat mésmal tractat per sa història i alguns fenòmensvandàlics.

Per començar, aquest pou està davall unaporxada de 9 metres de llargària per uns 7*50metres d'amplària, aquesta porxada està tancadaper sa part de darrera i pes costats fins a sameitat, a sa part de davant aguanten es porxotres columnes.

Es pou està situat més o manco enmig d'esporxo, sa forma d'es pou és rectangular i sesmides són 2'80 metres de llargària per 1*25d' ampiar ia, es coll són dues filades de marés.

Fa uns quans anys que tota sa part frontal ies laterals des porxo esteia envoltat de piquesper rentar o abeurar ses bísties, actualment de10 o 11 piques que hi havia només en queden dues,ses altres les han robades, també es conserva unapica més petita que està aferrada a n'es coll despou; ses mides de ses piques que hi ha són 1*42

Els pous públics d'Ariany -11-

Piques

PORXO

i— — ii

PORXOI^ PORXO

PICA MES PETITA

D«cCOLUMWÇ3

65

9 ^qve A&WAWTÉVPofUfo

L

AcfjjeAÍ. eu. eJ. rau flunà i un g/tàfjic. <yj&. &u moat/to, can éA 1 'intSALOU deA ponxo.

metres de llargària per 0*64 metres d'ampiaríamés o manco. És una llàstima que això no s'haguéscuidat un poc abans ja que es vandalisme haacabat amb ses piques d'es pou Jurà i s'única quehi havia a nes pou Bo.

Darrerament una ventada ha fet malbé sesteulades, cosa que si no s'arreglen aviat serà safi de sa pcrxada.

Mos han contat que sa gent anava a fer bugadaa nes Pou Jurà i estenien sa roba o sa llana desmatalassos per damunt uns rcmagués que hi havia.S'aigo d'aquest pou era de menys qualitat que sade s'altre, cosa que feia que aquesta aigo nos'empràs per beure ses persones.

Per treura s'aigo hi havia una corrióla ambuna corda que tenia un poal a cada cap, i mentresen buidaven un s'altre s'unplia.

un altre acte que en certa manera tanbépodríem considerar de vandalisme i que tothomrecorda és que damunt ses tres columnes de davantes porxo hi havia una jàssara de nord de més de 9metres de llarga i s'ajuntament de Petra la s'enva dur per fer una gran taula que encara avui hiha a la Sala de Petra, aquesta biga la varensustituir per una de ciment, sens dubte aquestacte demostra una vegada més lo que era Arianyper Petra.

Aquest pou i es seu porxo han estat molt detemps posada de gitanos que venien amb sos seuscarros i romanien llargues temporades a n'es pouJurà, aquests gitanos feien sa vida allà i en dedia montaven com un circ per sa plaça d'Ariany isegurament d'altres pobles, ballaven i feien loque sabien fer.

Fins no fa gaire tenps quan un al·lot no feiabonda li deien que vendrien es gitanos des PouJurà i el sen durien.

Aquets gitanos feien servir ses piques com a

bresols per posar-hi ets al·lots petits i ens hanassegurat que hi havia gitanes que fins i tottenien s'al·lot davall sa porxada, o sia, queaquesta porxada feia al mateix tenps de sala departs.

Ens han contat que una vegada varen venir unscatalans i romanien allà, aquesta gent feia unsSants Crits de fang (les feien en es mateix pou)i llavonces les venien per ses cases a pessetacada un, però com que eren de fang sense coure escap de poc temps s'esmicaren tots, i sa gent quen'havia comprat se va quedar sense, però escatalans ja se n'havien anat.

Amb això hem acabat lo referent a n'aquestsdos pous, dets altres que ens queden en pogutrecollir menys informació ja que esteienallunyats des poble i sa seva importància iactivitat no era tan gran con sa des Pou Bo i esJurà, però així i tot aquí hi ha 4 pincellades an'ets altres tres pous.

Es RM des Canyar, aquest pou erta situat auns 50 metres des torrent de Son Huguet, està asa vorera d'un camí que baixa de ses cases de SonHuguet fins a n'es torrent.

En aquest pou s'el coneix per dos noms, s'elconeix com a pou des Canyar perquè hi havia unpetit canyar just a devora (actualment ja no hiés), tanbé s'el coneix con a pou de Sa Figueraperquè devora es pou encara ara hi ha unafiguera.

Aquest pou és més petit que ets altres dos isa seva forma és corpi etament rodona i fa O'78metres de diàmetre, es coll és quadrat i nomésestà obert per sa part de davant, sa part d'esfront i es costats s'aixequen fins a una altàriade 2'40 metres i segurament devia acabar amb essòtil tapat (avui ja no hi ha sa peça que feia desòtil).

-12- Els pous públics d'Ariany

£4 fou deA Canyon o de. ML Figuena.

D'aquest pou encara que fos públic no s'enpodia dur aigo tothom, hi havia finques dins SonHuguet que a damunt s'acta ja posaven "aquestafinca té dret a anar a cercar aigo a nés Pou desCanyar", a n'aquest pou tampoc hi podien anar acercar aigo amb botes ja que n'hi havia poca ihavia de bastar per tots.

Un altre pou és es Bou dets Iguals, aquest pouestà situat a sa vorera d'es camí que va a SonGuillot, antigament tenia un coll i hi havia unacasateta amb unes piques per fer-hi bugada,actualment ja no hi ha res, només uns "bordais"de figuera.

Es nom de Pou dets Iguals ve perquè tota sagent que en aquell temps habitava per Son Gener iper Son Guillot havien d'ésser iguals en so feres pou, tots hi havien d'aportar sa mateixa feinai tots també tenien ets mateixos drets damunt espou.

Ja per acabar ja només ens queda parlar desR» forner, aquest pou està, o millor dit estavadins Son Bats, ja que actualment ens han dit quequan feren sa carretera nova que va a Sineul'espenyaren ja que esteia al costat de samateixa; aquest pou era públic i ens han dit quehan sentit contar que quan el Rei en Jaume estavaal Palau de Sineu i s'en anava a Sa Devesa quanpassava per aquí s'aturava a abeurar es cavalls anes Pou Pomer i també feia una altre aturada anes Pou d'ets Iguals.

Fins aquí sa informació que hem pogut trobardamunt es pous, volem agrair sa col·laboració deses persones que hem anat a visitar perquè enscontassin coseïa que sabien damunt aquest tema.

També volem donar ses gràcies a n'en FrancescVallcaneras per s'aportació més científica,històrica i culta que ha fet en aquest treball,aportant s'article "El Pou Jurà d'Ariany, unateoria sobre el seu nom", que es publica acontinuació.

Catalina Pont,Jaume Taberner.

El pou Jurà d'Ariany, una teoria sobre el seu nom

Moltes vegades hi ha coses enel poble on vivim que pel simplefet de que sempre les hem vistesi conegudes no reparam en el seuvalor, significat o història.

Tota la vida han estat allà iens arriba a parèixer tan normali corrent que es produeix aquestafalta d'atenció cap a elles. AAriany podem parlar de duescastes d'edificacions que elspassa això; una són la magníficasèrie de molins que l'envolten,dels quals ja s'en va publicar unestudi en el seu moment enaquesta Fulleta, i l'altre sónels pous; concretament els dosmés coneguts: el pou Bo i el pouJurà,

kMAPA PARCIAL DEL TERME D'ARIANY ON FIGUREN

ELS POUS BO I JURA

-13-

Situats a la vora del poble i a curta distancia un de l'altre, cap el camí de Petra, desde tempsimemoriais aquestes dues venes naturals han suministrat aigua als arianyers.

Probablement el seu ús ja era conegut en èpoques antigues, quan Ariany era una petita alqueria dels morosl'aigua dels dos pous ja devia ésser explotada i utilitzada.

La tradició popular arianyera també conta històries i vivències sobre ells. S'afirma que el pou Bo portaaquest nom perquè la seva aigua és més bona per beure, mentre que la del pou Jurà era utilitzadafonamentalment per regar. Avui en dia la canalització de les aigües i les modernes tècniques de regadiu hanfet que els dos pous restin un poc oblidats i sense utilitzar con abans: Es el pagament que devem als tempsmoderns.

Però el tema que volem tractar referent a ells és curiós ferm, ja que s'ha estudiat molt poc: l'origendels seus noms.

Pel que fa al pou Bo no hi pot haver dubtes de que va ésser la gent del poble qui li va posar el nan; lesseves aigües eren molt fines i els habitants d'Ariany el preferien a l'hora de beure-la.

El cas més interessant és el del pou Jurà. La gent l'anomena "Jurà" sense aturar-se a pensar que vol direxactament aquesta paraula. "Jurà", en aquest cas no té res a veure amb l'acte d'un jurament ni amb el verbjurar; es tracta d'una deformació d'una altre paraula antiquíssima i avui en dia no utilitzada: JUSSÀ.

I què vol dir JUSSÀ? idò JUSSÀ vol dir que jeu. I efectivament és així. Si recordau l'entorn dels dospous veureu que n'hi ha un situat més amunt segons fa la devallada del turó on està situat el poble, i unaltre (el Jurà) que JEU una mica més avall, que té el JAS cana avall.

POU JURA

GRÀFIC ESQUEMÀTIC DE LA SITUACIÓ DELS DOS POUS, EL BO I EL JURA.

A Catalunya trobam un cas molt semblant. Si mirauel mapa veureu que hi ha dues comarques catalanesque s'anomenen 'Tallars"; però una, que pega bé deple als Pirineus es diu 'Tallars Sobirà" i l'altreque s'estén als seus peus més cap a les planes delSud és anomenat "Pallars Jussà". El motiu d'això ésexactament el mateix que el que afecta als dos pousnostres; una comarca està situada amb més elevacióque l'altre. Una comarca està en lloc "sobirà" osuperior, i l'altre en lloc "jussà" o més baix.

Aquesta opinió nostra ve ben avalada per D. JoanCoronines, catedràtic investigador de la històriadel nostre idioma. A un llibre seu titolat'Toponímia Antiga de les Illes Balears" trobareuaixò que transcrivim:

" JURA: N'hi ha un altre que es diu Pou de Jurà(Lloret) i un altre Pou Juà (Porreres). Sembla quasievident que tots tres han de resultar d'una formaúnica: el d'Ariany es troba uns 400 metres en líniarecta aigües avall del Pou Bo, per tant és el poud'avall o sigui pou JUSSÀ..."

El pas dels segles ha fet que la gent queantigament deia "jussà" a poc a poc i a força degeneracions de dir-ho va transformar la paraula en"jurà". I així ha arribat fins a nosaltres.

No deixa d'ésser interessant poder entrar dinsles foscúries de la història i poder esbrinar un fettan curiós pel que fa a aquest antiquíssim topònimdel nostre poble.

Francesc Vallcaneras.

PALLARS SOBIRÀ

PALLARS JUSSÀ

SITUACIÓ EN EL MAPA DECATALUNYA DE LES COMAR-QUES PALLARESSAS.

»14»

Després de tot el trui d'a-quests dos mesos a ran de la des-titució de Maria Antònia Munarcom a Consellera de Cultura, pernosaltres els arianyers, la per-sona a entrevistar era el nostrebatle, ja que també està aficati de bo, dins tot aquest embolic.

He de confessar, que he acla-rit molts de dubtes, ja que úni-cament tenia informació de lo quesurt als diaris i realment, esta-va equivocat en qualque tema moltpuntual.

Després de parlar amb En Toni,seguesc pensant que segueix afi-cat, involuntàriament, dins unbon embolic, però lo millor detot. és veure que té unes ideesben clares i sap en tot moment10 que ha de fer i si no ho sap,ho consulta abans de prendre de-terminacions. Canina a pas fort isegur i estic per dir que a horesd'ara, ell és la persona fortadins UM i que gracies a ell, elpacte PP-UM, no se n'ha anat anorris.

Però passen a l'entrevistai 'esper que tots aquells que an'aquests moments pogueu tenirdubtes, alnanco servesqui aques-ta entrevista, per aclarir--los.

- Toni, quxe en pots dir enquatre paraules damunt tot aquesttrui que vos duis armat deversla coalició PP-UM ?

Lo primer de tot, que és unjoc polític i que com a tal s'had'entendre. A n'es President d'esGovern, a un moment donat11 va parèixer oportú fer un can-vi a n'es front de sa Conselleriade Cultura, cosa que legalmentpot fer quan a ell li senbli,no obstant, aquest cessanent imés, motivat per ses formes enque es va fer, ha creat tota unasituació de mini-crisi entre sacoalició PP-UM, perquè ja quequasi tots es firmants d'es mani-fest afirmen sa seva voluntat deque es pactes que se varen subs-cMTfrr-afllS tft- 'inifStits ní esrompin per poder arribar a la fi

Entrevista a... Antoni Pasqual Ribot

flìcuiìa Attìnia, flkmn. i Antoni. Taícual, TneAÍft&da i SecnetwiLCenemi, neApecLivanent, tt'Urdó fllaUon^ùìa..

de sa legislatura, també is cert,que qualcun d'aquests firmants,s'opossen totalment a que aquestfet, pugui representar undebilitament d'UM a n'es «oientde perdre representativitat sapresidenta d'es nateix.

- Si n'haguessis de donar unaraó per aquest cessaient fulmi-nant de Na Maria Antònia Munar,quina en donaries?

A n'aquest cas, crec que sesraons les ha de donar es Prési-dent ja que crec que is s'únicque les pot tenir.

- Que hi ha de cert anb aques-tes enquestes que certifiquen quedins sa intenció de vot de s'e-lectorat mallorquí hi ha unincrement de vot cap a UH i undescens cap a n'es PP ? Creusque aquesta infornaciò també po-gués afectar un poc s'ànim d'EnCañelles a s'hora de prendre sadeterminació?

No sé si pot esser una raó,però cap sa possibilitat de quetambé es tengués en compte.Però com he dit abans, pertocariaa n'es President de sa Comunitataclarir-ho.

- En tot aquest trui, qui:reus que hi surt perdent més?

Jo crec que tothom. Hi surtenperdent es partits polítics, sesinstitucions i també s'electoratque va votar aquesta coalició ique de cap de ses maneres vol quehi hagi lios ni bregues.

- Per lo que a tu respecte, a• i ne va xocar saber que es•mati firmaves es famós manifestd'En CaRelles i després es vespreet podien veure juntament amb NaMaria Antònia Munar. Quines raonstenies per actuar d'aquesta ma-nera?

Jo pens que una persona mai had'actuar covardanent i ha de de-mostrar cara d'es seus fets i ac-tuacions. Jo vaig firmar un mani-fest amb es qual estava d'acordi encara ara hi estic i per altrabanda, era menbre de s'ejecutivad'un partit polític a n'es quals'havia obert una crisi, per lotant, em pertocava lluitar per sasupervivència d'aquest partit.

- Però tu quan firmaves es ma-nifest, no sabies que allò impli-cava sa destitució de Na Mari?

Entrevista a... Antoni Pasqual Ribot -15-

Antònia Munar com a Consellera deCultura?

Es manifest, no tenia capclàusula que digués que s'haviade destituir a Na Maria Antònia,però no obstant, se m'havia comu-nicat sa decisió d'es President

de fer es canvi de sa Conselleriade Cultura.

- I com et va caure aquestcanvi?

Com a militant d'UM, malament,ara bé, entenia que era competèn-cia exclusiva d'Es President esque ho pogués fer.

- A Na Maria Antònia Munar,con li va caure es saber que esseu hone de confiança firmas esnanifest?

Supòs que li va caure cona tots es que el vàrem firmar,però Na Maria Antònia, és benconscient de què es manifest nodeia res en contra seva.

- No creus que a n'es fons haestat una naia jugada d'En Ca-pelles?

Jo diria que és un planteja,•ent que tal volta va ésserequivocat en ses fernes, perquèen política tanbé es conetenequivocacions.

- Què vols dir amb això, quesi ho hagués de fer ara no hofaria?

O probablenent ho faria d'unaaltra forma.

»Saps que nolta gent et consi-dera actualnent es cervell grisd'UM i que si no fos per tu, po-ssiblenent UM hauria pogut desa-parèixer?

Jo no em consider es cervell.Som un membre més d'es que estanfent feina per reforçar aquestpartit i donar-li sa credibilitatsuficient perquè s'electorat deMallorca hi pugui confiar.

•- Saps també que és molta sagent que pensa de UM com a ungrup de gent en més o manco poderperò que va de cul darrera EnCañelles?

Només et dic que som gent queno anam darrera ningú i que úni-cament feim feina p'es partit.

- Idò com expliques es fetde què alguns menbres d'UM cona Pere J.Morey, Francesc Sales oGuillem Vidal, per posar exemplesles faltin cames per anar a par-lar a n'En Cañelles damunt esvostres assumptes?

Preferesc no fer comentaris an'aquest tema perquè pens que sagent es lliure de fer lo quecregui convenient i a n'es nateixtemps donar compte de ses sevesactuacions.

- Si però, aquests nenbressegueixen dins sa disciplina d'UMno creus que haurien de renunciara n'es càrrec que con a inte-grants d'UM varen conseguir a sespassades eleccions i passar a sadisciplina d'es PP?

Això'és una qüestió que les hohauries de demanar a ells.

- Què hi ha de veritat danunts'elecció teva per vice-presidentd'es Consell Insular de Mallorca?

És una petició d'es neu partitd'un d'es càrrecs que li perto-quen en sos pactes.

— No s'ha plantejat nai UM pre-sentar-se a ses eleccions sepa-rats d'es PP?

Tot objectiu de partit políticha d'ésser presentar-se tot sol aunes eleccions, ja que és s'únicamanera de saber sa confiança quemereix a s'electorat.

- I com així, si pensau aixòes va fer sa coalició PP-UM?

Perquè a n'aquells momentsets orgues d'es partits varen

pensar que podia esser una bonasol·lució i lo cert, és aue s'e-lectorat a n'aquells nonents hova recolzar.

- No heu estudiat nai per partd'UH juntar-vos als denés partitsnacionalistes de Mallorca compoden ésser UIM, PSM, o CB icrear d'aquesta forna un partitnés fort?

Sí, a UM, estudian totes sespossibilitats, però crein que loque hen de fer, és obrir ses nos-tres portes a tots es que pensen

con noltros i estan disposats afer feina anb es nostre projecte.

- I digueu en poques paraulesquin és es vostre projecte?

Son un partit de centre,nacionalista, molt respetuós enlo que és s'ordenació d'es terri-tori i sa cultura perquè pensamque aquestes dues qaestiins sónfonaaentals p«} benestar de fu-

ccrdiruja. a la. pàg*. ¿egüení...

-16-tures generacions.

- Si presentali això tan guapo,com és que sa gent s'estima mésvotar a partits nacionals com aPP o PSOE ?

Jo pens que aquí hem viscutde ses vaques grasses i aquestesvaques, s'estan amagrint;pens que es mallorquins s'anirandonant compte de que qui millorpot representar es seus intere-ssos, són precisament partits ma-llorquins, sense lligaments ambNadrid. Ja comença a esser hora,de que sigueu nosaltes mateixosqui decidisquem lo que volen persa nostra terra.

- Creus qiA dins UN hi ha gent

Com vos heu pogut donarcompte, després del primerpartit jugat contra el Lloretpareixia que s'equip s'haviade menjar sa categoria i aixíhagués pogut esser si nohagués estat per la greutonteria que es va cometre eldia que es va jugar a Maria dela Salut, és una vertaderallàstima que per no sebreperdre un partit, pràcticamentes pot dir que s'ha perdut salliga, pareix impossible queels que es varen passar fossines nostres jugadors i no elsde Maria de la Salut, ja queés una cosa que aniria mésd'acord amb la realitat, jaque sempre han tengut sa famad'ésser bruts i pegadors; hemsap molt de greu haver de dirtot això però és que es sarealitat i esperem a que notorni a passar, ara l'únic quepodem fer és tenir paciència iesperar que es recuperin eslessionats i que es nousfitxatges responguin a sesexpectatives que s'han aixecatentorn a ells, ja que s'equipno és tan dolent com moltsvolen veure, i el que sap mésgreu de tot això és que hihaurà gent al poble que sen'alegrarà de que ses coses

capacitada per dur a terme aquestprojecte?

A DM hi ha molta gent capacitadai fora d'DM hi ha molta gentque pensa com noltros que quandeixi de només pensar, per comen-çar a fer feina per sa nostra te-rra, tendra ses portes d'UH ober-tes de pinte en ample.

- Creus que s'electorat passa-rà factura a n'En Cañelles pertots aquests aconteixements quehan passat darrerament?

Lo que ha de fer s'electorat,és recolzar a qui millor el potrepresentar.

- I ja per acabar, tenssa consciència tranquila?

Esportsara vagin malament, i és unavertadera llàstima que a unpoble tan petit n'hi hagitants que vulguin que sescoses vagin malament, josempre he dit que sis'ajuntaven tots es jugadorsd'Ariany se podria fer unequip molt bo, per lo tant sitota sa gent es concienciasque és lo únic que tenim en espoble, tal vegada sa gent

Totalment, perquè he actuatsegons lo que em deia sa mevaconciencia.

I fins aquí ses paraules d'EnToni. Com heu pogut comprovar,té ses idees molt clares i aixçés una cosa a tenir molt en comp-te avui en dia dins es món a n'esqual ell es mou. Sa gent quel'enrevolta comença a ésser cons-cient de que es troba davantuna persona sencera i no »'extra-nyarà gens es dia no molt llunyà.en que sentirem dir d'ell que haarribat a un lloc de categoria.Si arriba aquest dia, segurque no serà per paga de favors,sino perqué s'ho haurà guanyat

>en tots es »creixements.

Biel Tovell.

voldria que tot anàs bé;esperem que ses coses d'aquíendavant vagin millor perquèamb s'esforç de tots encarapodrem posar s'equip en eslloc que li pertoca, només caltenir un poc de paciència ique es jugadors calmin un poces seus nervis, ja que crecque lo que sobre dins sacaseta són es nervis, i tambéles demanaria a tots que perfavor no ho deixin per ara jaque hem d'aconseguir tirar capendavant, gràcies i espers'ajud de tots.

Passant a un altre tema, hesentit rumors, tal vegadasense fundament, quepossiblement prest podremveure il·luminada sa pista quehi ha just devora sa piscina,ja que prest se durà sacorrent al poliesportiu,esperem que així sigui i quetambé arribin es llums nousque tanta falta fan al camp defutbol, ja que entrenar-hi ésuna vertadera odissea.

Aquesta vegada serà méscurta de lo normal però és quehi ha pocs temes per tocar,esperem que es proper númerosigui més profitós per tots.

Tomeu Bauçà Frontera.

La descoberta d'Amèrica --17-

Fa anys fullejant uns dels XXIV volums del'extensa Història Universal escrita per JoanBaptista Weiss vaig llegir la sorprenent notícia:"untre els 40 mariners (de la Nau Santa Maria) hifiguraven un anglès, un irlandès, dos portuguesosi un mallorquí. A la nau Santa Maria no hi haviacap home de Palos; en canvi a la Pinta tots erend'allí, abundaven els parents, amics o veinantsdels Pinzones. El mateix s'esdevenia pel que fa ala Niña". D'on seria aquest mariner mallorquí?Donaria molt per saber-ho. Els mallorquinsd'abans de la descoberta d'Amèrica foren famososcom a mariners i com a editors de cartes denavegació. Realment és una sorpresa gran saberque a l'arribada a Amèrica un mallorquí figurasen la nau de Cristòfol Colon La Santa Maria.

Unes pinzellades sobre aquest viatge dedescoberta. Partiren el 3 d'agost del 1492 undivendres. Tots havien confessat i combregat ambun frare franciscà enconanant-se a la DivinaProvidència. Iniciaven un viatge trist imisteriós. Solcarien per primera vegada el marAtlàntic "Mare Tenebrosum" (Mar de la Fosca) queen deien els antics. En el Dietari de Colon esconsigna que durant la llarga travesía tenguerenbonança. Citaré les paraules del descobridor delContinent americà: 'Tas mañanas eran frescas,cono una primavera de Andalucía, de suerte quesólo se echaba de menos el canto de losruiseñores."

El viatge durà poc més de dos mesos: del 3d'agost al 1.2 d'octubre del 1492. Unes retxessobre l'alimentació. Portaven vitualles pernavegar durant tot un any; carn fumada, bescuit,arròs, xítxeros, arengades, cebes, vi, vinagre,oli i sal. Quan s'embarcaren els marinerscobraren per endavant la soldada de quatre mesos,i aquesta era tan alta com en els vaixells de lamarina reial de guerra. Seixanta sis dies de mari cel solcant la mar desconeguda i misteriosa,enyorant tot allò que havien deixat i amb moltsdies de por i de temença... Finalment a l'onzed'octubre ja era ben clar que es trobaven benprop de terra; durant la nit es varen veure llumsdes de la nau capitana; el divendres 12d'octubre, devers les dues de la matinada, resonàel senyal convingut des de La Pinta: una canonadai el crit de Rodrigo Sánchez de Triana, Tierra,Tierra! A trenc d'alba es destrià una illa planai bella, Guanahani, poblada d'arbres verds. Aaquesta illa l'almirall Colon li posà el nom de"San Salvador" després d'haver pregat, cantat elTe Deum i plantat el senyal de la Santa Creu. Ambl'espasa alçada i l'estendard prengué solemnementpossessió de l'illa en nom de les Majestatscatòliques.

Havien passat el mar misteriós atlàntic conuna gran corema de patiments, esperances i desd'ara començarien totes les ambigüitats,

l'evangelització, la fam d'or, les guerresgénocides, les veus profètiques denunciant elsmaltractes als indis. Moltes pàgines de glòria ide misèria embolcallant aquesta descoberta iconquesta.

Vull acabar aquesta modesta aportació alscinc-cents anys de la descoberta recordant unaparaula mallorquina blat de les índies. Una bellaparaula per dir el que els castellans diuen"maiz" i els catalans blat de moro. Precisamentels idígens que Colom conegué arrel del desembarcfa poc esmentat es nodrien bàsicament d'aquestcereal. Blat de les índies, bella paraula deressonàncies misterioses i segurament ambconvivència amb la realitat americana.

f Julià, Monjo de Montserrat, 12 d'octubre de 1992.

Llorenç Julià, Monjo de Montserrat.

• Plenari

El passat dia 11 de setembre de 1992, va tenirlloc la sessió ordinària amb l'assistència detots els regidors a l'objecte d'estudiar iresoldre els punts de l'ordre del dia.

El primer punt va ésser estudiar laconvocatòria duita a terme pel Consell Insular deMallorca sobre el Pla Insular d'Obres i Serveisper a 1993 i es va acordar sol·licitar la inclusióde l'obra de "PAVIMENTACIÓ ASFÀLTICA DELS CARRERSD'ARIANY", amb el següent presupost:

-Ajuntament: 2.035.978 ptes.-Consell: 11.537.208 ptes.Total Obra: 13.573.186 ptes.

I En el segon punt es va acordar l'aprovació deil'inventari de Bens de l'Ajuntament.

En el terctr punt es tractà de la revisió delcontracte de serveis de l'Ajuntament amb

i l'arquitecte Sr. Esteve Llull.En el quart punt es va estudiar l'escrit

trasmès per la Conselleria d'Agricultura i Pescasobre els camins de la marineta que es varenasfaltar i que tenien unes deficiències i se vaacordar demanar a la Conselleria que repari lesdeficiències denunciades.

En el cinquè punt es va informar dels Decretsdictats per la Batlia des de la darrera sessióplenària.

Dins el capítol d'urgència es va acordàsol·licitar a la Direcció Provincial del Ministerid'Educació i Ciència la construcció d'una novaaula per a l'Educació Preescolar.

Eh el torn obert de paraules el regidor Sr.Joan Font va demanar sobre el projectad'instal·lació elèctrica del ppliesportiu i elsubministrament d'aigua a les finques rústiques iel Sr. Batle va informar sobre la situació en quees troben aquestes dues obres.

»18-

Aquest article és lacontinuació del que es vaconençar en el numero passatdamunt una biografia de D. MartíTruyols.SÍNTESIS DE UNA BIOGRAFIA II

CAPITOLO VICuidadoso en extreao de laCasa de Dios.

Los primeros años quesiguieron a la ordenación de DonMartín, parecía como que no lospasara a su gusto en nuestravilla de Ariany, pues supe,después de su muerte, de algunaspersonas que nuestro Ecónomoquería marcharse de este lugar.Luego de haber terminado sucarrera eclesiástica un joven delpueblo de Petra... de la obra deDon Martín se expresó con estaspalabras: "ESTE HOMBRE FUE SINDUDA UN HÉROE"....Don Martín ya se había abiertocamino, dura había sido sutarea... ahora Don Martín está yano sólo resignado a sobrellevarla dura carga... luchará contraviento y marea para llevar a cabola magna empresa...Verdaderamente el celo de la Casadel Señor le devora: trabajanoche y día... siempre y en todosu mirada fija en su dueño delSagrario, único en quien depositalas ofrendas de sus pesares,tribulaciones y angustias, puesal principio mal entienden suobra sus mismos familiares... (su. padre que estaba de colono en SonGuineu dijo a un jornalero: "pormás hacienda que yo deje a mihijo, éste, después de na muertese ha de ver sumido en lamiseria". No vivió ni murió comoun miserable, pero el y susbienes fueron para los demás).

Sí, Don Martín no tenía nadasuyo, pero Dios le multiplicó susriquezas de tal manera quedurante su largo ministerio que,duró unos 36 años, nunca cesó ensu obra empezada.

Si bien encontró algún tantode incomprensión... siempre contócon la fe de sus feligreses queciegamente seguían sus pisadas entodo cuanto su Vicario lespropusiera...

D. Martí Truyols, 50 anys de la seva mort

Seni dubte. Aerue. lo. nò. de. D. (butti, ona no iendtiuan una eAgJLéAia. ion.

""' sacrificio le parecía -abar. * unos 90 carrospresididos por Don Martín iban abuscar marés).

sufrir loscriticando

siempre quebeneficio y

de la casa dedecir en unavivía para su

mayor llamadatanto entusiasmo

insignificante,redundara enembellecimientoDios. Podemospalabra, queIglesia.

La campanaAtocha, que conél adquirió...

El majestuoso órgano... DonMartín no sabía cono expresar sugozo al ver esta preciosa joyaque sería en adelante el adorno yla alegría del templo del Señar.

(No sería fácil concretar todolo que hizo y consiguió para ladignificación del templo y delculto. Su generosidad personal ymaterial motivó que losfeligreses le ayudaran al son desus posibilidades)... .pudo comenzar las obras...,porque si pedía sacrificio, élera el primero en sacrificarse,si pedía limosna, él era elprimero que vaciaba su bolsa, sipedía generosidad, desinterés yabnegación, él era el primeroque, siempre y en todo dabaejemplo a todos.

(El Señor Obispo concedió quelos domingos se pudiera trabajarmedia jornada... Después de lacelebración de la misa una

... a veces tenía quesarcasmos de quienessu obra venían a decirle estas, oequivalentes palabras: " nocreemos que pueda cubrir de laobra que ha empezado".

Si bien han pasado algunosaños después de su muerte, elnombre del pasado ecónomo aún nose ha borrado de la mente de losfieles, y su nombre va corriendode boca en boca y hablan de élcon un cariño filial...... respeto y compostura queríaen todos los actos de cultoprocesiones, conducción decadáveres... (fue él quien inicióla Cofraria dels Fanals con lafinalidad de acompañar losdifuntos hasta el cementerio,consiguiendo una esplendorosailuminación y súplicas para eleterno descanso del fallecido yaque durante el trayecto se rezabael Rosario.

CAPITULO Vil"

Don Hartón catequista.

Los niños son flores muydelicadas y el sacerdote debe serel jardinero que ha de estar a sucuidado (su dedicación fueintensa y ejemplar)... vivía para

ellos, no sabía que hacer parabuscarles gustos y cosas pararegalarles. Cuantas veces no vio,por ejemplo, jugando a bolas enmedio de la calle y se hacía comouno de nosotros, y como despedidanos dejaba en el suelo unas bolascomo bombones de chocolate...

Todo era bullicio de alegríaen las fiestas catequísticas denuestra villa y en ellas, rodeadode sus niñitos, era en donde másgozaba Don Martín.

(Organizaba muchas fiestas conlos niños y para ellos. Para másenaltecerlas y tuvieran másrepercusión entre todos losfeligreses organizó una bandainfantil compuesta de seiscometas y seis tambores)

CAPITULO VIIISiempre para todos.

(Todo el capítulo es un cantode admiración para las atencionesde D. Martín a todas laspersonas, pero sobre todo a losmenos dotados; entre los cualescabe destacar a un feligrés queatraído por la bondad del Ecónomocuidaba de dar el viento alórgano. El autor de la biografía,D. Pedro Julia, extrañado de noverle por la iglesia le preguntóla causa de no haber asistido mása la parroquia: "Con la muerte deaquel buen hombre lo perdí todo;enseguida asomaron unaslágrimas...)

Cómo se arreglaba D. Martínpara captar su simpatía: una solacosa y esta basta, le amaba.Gozábase viéndolo disfrutar...Durante el año, por ejemplocuando el Ecónomo pagaba lacantidad mensual a los cantores ytambién a él, éste siemprerecibía el montón de monedas de0'25 ptas

CAPITULO IXObras «ateríales.

Quien hiciera 40 años que nohubiera visitado la Iglesia deAriany, sin duda que no conoceríanada absolutamente de la antiguacapiliita incapaz por completo decobijar a sus habitantes que ibancreciendo de día en día...

Engrandeció aquella pequeñacapiliita, con soberbio crucero

con cúpula para remate; capaz laparte añadida de dar cabida a unnúmero dos veces mayor que el quecabían en la antigua capilla. Dosgigantes vidrieras... (las cualesfueron realizadas por M. Dietrichy su coste fue de 10.000 ptas.)

Además del engrandeci-miento de la iglesia con el nuevocrucero le da realce sin igual lamagnífica torre del campanario enla que colocó cuatro campanas, lamayor de las cuales, denominadaAtocha tiene el peso de 700

kilogramos; junto a la torreestaba colocado un reloj degrande esfera y sobre él unagrande bujía eléctrica..., juntoal campanario edificó una escuelade la doctrina cristiana,denominada comúnmente con elnombre de sindicato; engrandecióla casa Vicaría y la aderezó paraque estuviera dispuesta paraalbergar, cómodamente a variaspersonas...

Pero en lo que más dejótraslucir su buen gusto fue enuna plazuela... (adecentóla, yademás la rodeó de una barandillay sembró pinos y una sabina quesigue adornando la plaza)

CAPITULO XSantificando a sus feligre -ses.

(Al parecer le resultaba fácil

-19-la predicación y era escuchadocon interés. En general comentabael Evangelio dominical, perosiempre en función de lascircunstancias sobre todo "nodejaba que costumbre mala algunase fuera introduciendo en elpueblo sino que nucho tiempoantes de oir ruido ya estabapreparado para descubrirlas entiempo oportuno...")

... no dejaba mes alguno enque las Hijas de María notuvieran su día de retiroacostumbrado...

Para ello se serviría D.Martín de buenos predicadores alos que trataba con todabenevolencia de modo que tuvierandeseos de volver... (lospredicadores más destacados tantodel clero secular como delregular en más de una ocasiónejercieron dicho apostolado :~iAriany)

Fundó unas cuarenta Horas paralas madres cristianas...procuraba también que cada dosaños, por lo menos celebrarandías de ejercicios espirituales.

Bien sabía D. Martín, que decaldear bien los hogarescristianos, correría entre elpueblo una savia vital que seríael fermento que fermentaría lasnuevas familias...

Mateo Amorós.

£>/:<-,

^^&^m^•^Ws^'T^:'l *>*•?. - : <,- :.

A*.

VMaCON¿

THEIY0Ö?

-20» D. Marc Antoni Cotoner i Sureda,un neAum ¿el tneball <¿ue.

n'fintaua. liubl /Ugamona va {.en dominí iot ióne^enení aJL mvtau&íat d'Aniany, can ella em vacomentan 64 un -tneíaU <jue. no e&-tà tancat i -ae/iúzmali. iniejieAAord. q/ue continuai, ¿a aue això éauna pni/nena poMa pen una futuna nixtònia delnotine poble..

No s'ha pogut ccmprovar la seva data denaixament, el que si sabem és que va ésserCoronel del Regiment de "Dragones".

A l'any 1700 es trobava a Mallorca ostentantel càrrec de "Verguer de la Universidad Y Reino"assistint el 17 de novembre del mateix any alPalau del Virrei, juntament amb les altresautoritats, als funerals celebrats per la mortdel Rei D. Carles II.

L'any 1706 va ésser elegit Jurat en Cap,suprema magistratura del Regne en el GovernMunicipal, es trobava ocupant aquest càrrec quanel 25 de setembre d'aquest any, es presentà a labahía de Palma l'esquadra Anglo-Holandesa de 40vaixells apoiant les pretensions de l'Arxiducd'Austria con a Rei d'Espanya. Don Marc Antoniera partidari de que s'emprengués la defensa,donant suport al Virrei Compte d'Alcúdia iexposant-se a greus riscs per contenir larevolució que va surgir a la ciutat en favor del'Arxiduc, no va poder contenir-la retirant-se alfort de Sant Carles a on va ressistir.

Amb reial despatx de 3 d'agost de 1717 la S.M.li va concedir el títol de Marqués d'Ariany,fent-lo recaure damunt una caballería que teniaen el poble d'aquest non heredada de la seva mareDonya Magdalena Sureda.

El 5 d'agost de 1718 el Comandant General deMallorca, Marquès de Casafuerte, va arribar a laciutat de Palma duguent una Reial Carta del 12'd'agost de 1717 en la que s'establia la novaplanta del govern del Regne de Mallorca. En lamateixa quedaven patents els nomenaments de lespersones que haurien d'exercir el govern polítici econòmic de la ciutat. En primer terme figuravaD. Marc Antoni Cotoner, nombrat regidor del'Ajuntament.

Endemés d'exercir durant la seva vida con aregidor degà, de servir activament a l'Exèrcit,l'any 1724 va ocupar el Servei d'Alferes Majordel Regne de Mallorca, lo que li va permetreestar en un lloc destacat en la solemne ceremoniad'aixecar pendons en nom de Lluis I, recentmentproclamat Rei d'Espanya.

L'any 1747, en la proclamació del Rei f erranVI con a monarca d'aquesta ciutat, el marquèsd'Ariany encara ocupava els seus càrrecs però laseva salut el va impedir assistir als actesd'aixecaments de pendons.

Va estar casat dues vegades, la primera ambDonya Bàrbara Nuñiz de Sant Joan, O iint, Verí iBurgues-Zaforteza, ja viuda de Don Pere Damato i

Español, Marquès de Bellpuig.En segones núpcies es va casar amb Donya

Teresa Llupià i Gelabert amb la qual varen tenirun fill mascle qui més tard heredaría el títoldel seu pare.

D. Marc Antoni Cotoner i Sureda va morir dia 5d'abril de 1749; va ésser enterrat amb gran pompaa l'Església de Sant Jaume, concretament a lacapella de Sant Gaietà, així con ell haviadispost.FRANCÈS GAIETÀ COTONER I LLUPIÀ va néixer l'any1734 i fou el segon Marquès d'Ariany. Vaparticipar l'any 1759 en la proclamació de CarlesIII com a Rei d'Espanya.

Es va casar amb Donya Maria Despuig i remet oamb la qual va tenir dos fills, va morir a Madridl'any 1802.

ANTONI COTONER I DESPUIG, fill de l'anterior,tercer Marquès d'Ariany i va morir l'any 1821sense descendència.

Aquest és l'es-cut de la famíliaCotoner.

A l'escut d'A-riany també hisurt el cotoner.

DADES RELATIVES A LA PARTICIPACIÓPOLÍTICA DE D. MARC ANTONI COTONER ISUREDA, MARQUES D'ARIAMT.

L'actuació política del Marquès d'Ariany lapodem estructurar en tres grans moments:

a) La seva participació a les campanyesmilitars en favor de Carles II.

b) El seu paper a la guerra de Succesió.c) El nou reglament per el govern del Regne de

Mallorca i el seu càrrec con a Regidor Major del'Ajuntament una vegada finalitzada la guerra deSuccessió.

Marc Antoni Cotoner i Sureda va ésser Coroneldel Regiment de "Dragones" i primer Marquèsd'Ariany.

Va servir en unes quantes ocasions al ReiCarles II arribant al punt de sufragar a costaseu una companyia de cent homes anb la qual valluitar a Milà.

Va actuar con a soldat en la Companyiad'Infanteria espanyola del "Maestre Campo delTercio Viejo de la mar de Nápoles", trobant-sepresent en el lloc i tona del Canal deMontferrato.

primer Marques d'ArianyEl seu paper a la Guerra de Successió.

El Gran i General Consell el 13 de novembre de1700 fa publica la mort de Carles II, aixòprovoca una sèrie d'altercats entre els habitantsde Mallorca que es divideixen en dos bans segonsels interessos econòmics i polítics:

1.- Felip d'Anjou: al seu favor es posen lanoblesa i la burgesia representats per: elsBerga, Salvador Ballester, Antoni Puigdorfila, elMarquès d'Ariany, el de Canpofranco i el Conptede Montenegro.

Pretenien rebre d'aquest monarca eldesenvolupament de les activitats mercantils.

2.- Arxiduc Carles: esteia apoiat per lanoblesa terratenent capitane!jada per Joan AntoniBoixador (Comte de Tavella) i els marquesos deVerger, Vilafranca i Palmer. Defensaven així elsseus llocs induint en ells els seus anticsprivilegis i jurisdiccions.

El poble defensa la causa de l'Arxiduc, ja queen ell veuen la possibilitat de conservar lestradicions polítiques i la revisió de les nalescondicions de la vida en el camp.

A finals de 1706 Mallorca s'uneix a la causade l'aspirant alemany, és en aquest mateix anyquan Marc Antoni Cotoner s'adhereix a la defensadels Borbons i es anomenat Jurat en Cap,defensant amb la seva persona i bens els drets altrono del Rei Felip V, amb aquest càrrec passa aconvertir-se amb cap del Magisteri de Palma i almateix temps representant de la seva noblesa.

Va tenir com a principal opositor en la Guerrade Successió a D. Joan Antoni Boixador, Compte deZavellà que va agafar el comandament del grupdefensor de la causa de l'Arxiduc. Aquest darrerpersonatge va gaudir del favor popular gràeies alilustre i antic primogènit de Pax que tenia aMallorca. Va reunir al seu costat homes com el

Marquès de la Torre, els Zaforteza, Descallar iels que foren de València.

Tot això va dificultar la posibilitat dedefensar Palma, que a la seva vegada va aparèixerel 20 de setembre rodejada per una esquadraanglesa de 40 vaixells al comandament del GeneralLach, en ella hi havia el Compte de Zavellà queen aquests moments acudia a la cita en calidad devirrei nombrat per el pretendent D. Carles, elqual li otorgava ple poder per fer-se amb lestres Illes.

El compte a la seva arribada, envia cartes alvirrei, Compte d'Alcúdia i al Jurat en Cap MarcAntoni Cotoner obligant-lo a sotmeter-se, encaraque tant un com l'altre es disponien adefensar-se coneguent les poques forces de quedisponien.

El Marquès d'Ariany va enviar al seu germàMiquel Cotoner i Jeroni Puigdorfila, cavallers deMalta, aní) la contestació de no doblegar-se al'enemic.

' -21-

El poble, davant això s'amotina i crida afavor de Carles d'Austria, però el Jurat en capcanana reprimir-los, en aquesta lluita morGabriel Berga i Santa Cilia, cavaller deSantiago, en mans dels revoltosos capitanetjatsper Salvador Truyols.

En la fortelesa de Sant Carles, Cotoner seguiadefensant, amb 70 francesos feels, mentres que elvirrei es retirava dels seu forti donant perperdudes les seves esperances.

Contra el Jurat en Cap i el virrei també hihavia alguns clèrics enemics del prelat FrayAntoni de la Portilla.

Molt prest Marc Antoni Cotoner es va quedartotsol, ja que el virrei va enviar al Comte deMontenegro i al Marquès de Bellpuig del partitdel Rei Felip a demanar capitulació al Comte deZavellà, quedant a l'acord d'entregar lafortalesa de Sant Carles, defensada per Cotoner,el qual va ésser fet presoner en una embarcacióa Roses.

Arrel d'aquest fet la seva família va ésserdesterrada i se li confiscaren tots els seusbens, igualment al Bisbe de Portilla, al Regentde l'Audiència i nou principals cavallers.

Una vegada a la Península D. Marc Antoni vaseguir la campanya en favor del Rei Felip V, comajudant del Duc de Noailles, i com a capità de¡cavalls coraces es va batir a la batallad'Almança.

El monarca, com a premi als seus serveis el vanombrar Marquès d'Ariany el 3 d'agost de 1717,damunt el senyoriu i poble d'aquest nom que en1431 el Rei Alfons d'Aragó havia concedit con ajurisdicció civil i criminal als seusavantpassats.

REFERÈNCIES DELS BEUS MATERIALS DED. MARC AUTOMI COTONER I SDREDA,MARQUES D«ARIANY.

Una de les primeres possessions materials quepodem atribuir amb seguretat a D. Marc AntoniCotoner i Sureda és la Cavalleria d'Ariany,d'aquests dominis en tenim notícia a través deDonya Maria Teresa Cotoner i Despuig, Marquesad'Ariany la que capbrevà el dia 16 de juny de1828 manifestant que tenia 2224 corteradesd'extensió situades en el terme de Petra i esdividien en quatre distrits:

1.- Compren el lloc d'Ariany i les possessionsde Lacova, Son Ciurana, Casa Nova, el Pujol, SonGuibert, Son Guineu, Calderitx i Son Rullan.

2.- Son Ferrer, Sa Coma, Son Sígala, Termenor,El Vinyet, Rafal, Rafal del Canonge i Son PereVadell.

3,- Abarca el predi de Son Doblons.4.- Gallicani.A l'estudi d'aquesta Cavalleria trobam que

aquesta va ésser cedida per primera vegada al'any 1430 per el Rei Alfons d'Aragó.

Antònia Rubí Alzamora.

-22» Escola

£Zd rrÉA peiUiA. de. l'e/ícata /e/w han. £e¿ cuuiiioA. aque/d. díhuíx. aròtoÍA e/i Aewi nana..

Passatemps -23-

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant. B)Poc freqüent. C) En anglès, Pere.D) Ciutat mallorquina. E) Donaque ha parit, respecte del fillsque té. Que és sol en el seu gè-nere. F) Extracte de regalèssia.G) Planta, de la qual, les fullesassecades i preparades, són em-prades per fumar. H) El mateix deB. 1) Consonant.

VERTICALS.- 1) Consonant.2) Massa d'aigua salada que co-breix una gran part de lasuperfície de la terra. 3)Obra alçada fins a certa altaríaper a tancar un espai de terreny.4) Deixar de reconèixer coi a seu5) Mamífer rosegador de la famí-lia dels inúrids. President d'unmonestir, on exerceix per privi-legi pontifici autoritat espiri-tual. 6) Caminar cap enrera. 7)Tot sol. 8) Vers. 9) Consonant.

REFRANYER

Ses errades d'es metge,les paga es malalt.

- Ses coses per força, no agradena Déu.

- Sa pensa tocar amb un dit en elcel i amb so braç no hi arriba.

- Vent de ponent, fa fugir totasa gent.

- Val més ésser cosí de samadona que germà de l'amo.

- Vermei i ponent, senyal de vent- casau-vos i vos diran vós.- Quan tenim blat, no tenim sac

i quan tenim sac, no tenim blat

Nata: tnabaneu ABA AaLucLau a 2a página núm&no <?.TEST CULTURAL PENSAMENTS

1) Si, com supôs, estareu atentsal sermó que el nostre rectorva fer per la festa de la Pa-trona, tendreu bo de fer con-testar a n'aquest qüestionarija que tot anirà a damunt i-dees o fets expressats a ditsermó.Per començar, sabries dir aquin any es va posar la pri-mera pedra per ampliar l'es-glésia a l'estat actual?

- 1900- 1908- 1936- 1717

2) A quin any es beneí el creueri el presbiteri de l'església?

- 1910- 1902- 1938- 1919

3) Després de l'obra d'ampliacióde l'església, duita a teméCOM tots sabeu per D. MartíTruyols, també es va construirel campanar. Sabeu a quin anyes va beneir?

- 1911- 1940- 1905- 1925

4) Sabries dir a quin any es vamontar l'orgue que està al cori que ara précisaient D. Nadal-vol tornar posar en funciona-ment?.

- 1910- 1915- 1927- 1960

5) Sabries dir qui fou el primerrector que va tenir laParròquia d'Ariany?

- D. Miquel Gual- D. Martí Truyols- D. Toni Rubi- D. Mateu Amorós

Si vols fer feliçqualcú a qui estimes molt....dis-li avui, sies boen vida, germà, en vida....Si desitges donar una florno esperis a que es morinenvia-les avui amb amoren vida, germà, en vida....Si desitges dir t'esti«a la gent de ca tevau l'amic d'aprop o llunyà3n vida, germà, en vida....no esperis a que es morila gent per estimar-lai fer-li sentir el teu afecteen vida, germà, en vida....Tu seràs molt venturóssi aprens a fer feliçosa tots aquells que coneixesen vida, germà, en vida....Mai visitis panteós,ni oiplis tombes de flors,omple d'amor corsen vida, germà, en vida

Anataria Rabatte.

^¿-

(¿ETRES BARREJADES

A n'aquesta ocasió, crec que hotendreu bo de fer, ja que de loque es tracta, es de trobar els10 llinatges «és freqüents aAriany. A veure si t'animes itrobes el teu entre ells!

F E A R I B O T D AE D K L D ' A R D E R

R B A U . Z A L N O SR C U S V A D I G LE X K O U S L M P JR C N C V I N E O UM E S T R E C S A LG A B N A E N L O I

P A R O L A F D E A

A R I F S V J U L E

B i e l T o v e l l

-24- Ariany temps enrera

4 ¿ 3 k f ¿ l i'ito"^

/«í /í it ' ? !? t'ï 2(

¿, 2Z Ö 2/f ¿f ZC c'?

13

#1 j C• I -)•)1 1¿ 7"

_~> ii3*"*V '•/ te 4 / U <n .¿ /< / |£

/.- Pianga! ida ÏÏeAtne Bouça (Rovada)2.- Magdalena flìeAtne Ribot (BanneneA)3'- Son nangalLda.¡t. - ÏÏangfduJa. C&WVOAC/ Fennen, (de Ca S'eûcolh)5« - Son. Antònia6,- FnancLíca ÏÏeatne flle^tne (ColíeiaJJ. - flanexulida. ñefftne. Ribot (BanneneAj8. - IAOD&I Çenovand Çual (Petit)9.- Catalina flat (¿e*. Pujalei)10. - t^angalida. ßateca ßau<ft fßaucaj//.- Catalina %aan fìe&tne (de ASA tfocvuj12. - líamela RiJbot Bauçà (l^oMoneta)I J.- ßajJxtna %¿>i Monnact> CRubina)ib.- (binqaliaa Higo (BanneneA)I1).- Antonia Bouça flotcaná (Regalada}/6. - ftangaliJa Bouça (jenovand ÎÇuapaJ/7. - Magdalena Calderrteu. Font (Xi^tietaJiS. - Fnancuica fteAÍne. Fant (PallaJIe). - Rangálida fíoMonet $ulia (BnancaJ

20.- Maciana Mannell flla/icanó (de Can Petit)21.- FnancÍAca Saline. Socio* (fiulaj22.- ironia. P\iiot Fnantena (fllonjo)2J. - (Magdalena Donc/en Caldenteu (Cabne.no)Á,- Antonia fteatne Lladó (de LOA Fennen.)2e). - Catalina Bauçà Salan (ConbaJ26.- Otilia Ribot BnÍAola (Fonaítena)27.- Pianga!ida Çenovand Banceló (de Son C'uinana)28. - Magdalena HoAAelló RamÍA (Futcteneta)2y. - Banbana Ribot Riena (Fnau)30.- flenònia Vaniteli /bucano (Petit)3/•- Bànbana Fnantena Ribot (Roaueía)32. - fìangalida Riena Dcmenge. (Uevunina)33'- Apolcnia fìaùró Riena (de S'AubengJft,- Isabel. PonA (de Sa Canova)35- - fìania fle&tne (flìolinenaj36. - F nanei Çenavand (de Sa Plaça)3?.- FnancÍAca ÇuAtà flaimó (Canpte)38. - flaçc/a/ena fllantmón Çelobent (PoblenaJ39- - Catalina nanti Ribot (de Can ÇenóJ40.- Antònia fíaupl Ribot (Botona)bl.- iïagdaJ.ena jumara Sojuó (Jeca)4?.- l·nanc.ÍAca Font Bauçà (LlebneJ^3'- Bànbana (jenovandStuama (jÇjanniguenajVf.- Fnancifica SanAÓ Sotamà (leca)K- ?f/6. - Rangálida ^enovand Caldentey (Nadal)

-25-

C E N T R E D ' A T E N C I Ó

C-ada poble de Mallorca és el nostre centre d'atenció. En el Consell Insular de

Mallorca centram el nostre esforç en les necessitats socials de cada poble.

Per això, a través dels Centres Comarcals d'Acció Social, es posa a disposició dels

ajuntaments el suport financer i tècnic que necessiten. Assessorant i canalitzant les

demandes que els professionals dels ajuntaments formulin, coordinant i articulant a

nivell comarcal els programes d'atenció social que es vagin creant.

Per reforçar el desenvolupament dels serveis socials en els municipis de l'illa.

Perquè són el nostre centre d'atenció.

S E R V E I D ' A C C I Ó S O C I A L

C/ Palau Reial, 'i • 07001 Palma

Centre Comarcal d'Incac/ Antoni Rubi, 1, 2n.07300 IncaTel. 8802 16

Centra Comarcal d« Manacorc/Baix Riera, 17, 2n.07500 ManacorTel. 554781

Centre Comarcal de Palmac/ General Riera, 111.071 10 PalmaTel. 75 65 43

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

-26-

.La macropresó de Mallorca: una hipoteca pel futur

La possible construcció d'una macropresó a Mallorca s'afegeix a la ja llarga llista d'amenaces queafecten el desenvolupament de l'Illa. Des de Madrid se segueix obstinant en voler planificar el nostre futursense comptar amb nosaltres. Ara toca fer macropresons, prop de 20, idò a fer macropresons! Les condicionsgeogràfiques (som una illa, no una estepa semidesèrtica!), territorials, ambientals, econòmiques, socials,etc., semblen que no tenen massa interès.

La polfica d'infraestructures penitenciàries no es pot basar en la imposició de models centralitzats.Demà, quan el mal estigui fet, els funcionaris de torn diran que les macropresons varen esser unaequivocació (ara ja ho diven els jutges, els sindicats i els especialistes), però avui diuen que sóninqüestionables, i sembla que oposar-s'hi ja és un bon començament qx>sar-se a l'interès general.

Segons Emilio Gaston (Justícia d'Aragó) les macropresons incompleixen la legislació penitenciària, noredueixen el desarrelament dels reclusos, i dificulten la reinserció. El congrés sobre alternatives alsistema penitenciari actual, celebrat enguany a Madrid i patrocinat per la Fundació Encuentro i el Ministerid'Assumptes Socials, va qualificar les macropresons de "brutals" i va reivindicar solucions méshumanitzades. Podríem esmentar també les posicions manifestades pel jutge de vigilància Penitenciària BamonVillar: "les macropresons sols són rendibles econòmicament però van en detriment del tractamentpenitenciari", o les posicions d'oposició dels sindicats UGT i CCOO.

Però si les macropresons possiblement són elles mateixes un projecte contradictori amb els objectiusfixats per la Llei General Penitenciària de 1979 (que fixava en 350 el número màxim d'interns, d'acord ambles recomanacions del Consell d'Europa), a una illa de les dimesions de Mallorca arriben a assolir caràcterde vertader despropòsit. Mallorca no necessita de cap manera una macropresó, a no ésser que la vulguincon\rertir en una colònia penitenciària.

La iuplantació d'aquests centres ha aixecat en algunes Comunitats Autònomes una àmplia oposició delGovern Autònom. Aquest és el cas d'Aragó on la Diputació General ha recordat al Ministeri de Justícia quetot i no tenir competències penitenciàries, si que les té en Urbanisme, i que no admetrà la imposició de lamacropresó en el municipi de Zuera (Saragossa).

El ministre de Justícia, el 9 d'abril de 1992, va presentar als mitjans de comunicació la maquetad'aquests macrocentres que han de substituir els actuals a partir de 1996, Les presons noves estanplanificades com a ciutats independents. Inclouen un torre de control de 70 metres d'altura, i es divideixenen 14 mòduls, cada un d'ells amb capacitat per a 68 interns. La població reclusa s'acostarà així al milenarde persones, tot i que la pràctica habitual fa preveure un procés de massificació que pot dur fins i tot adoblar aquesta xifra. Tenguem en compte que els criteris de rendibilitat són la filosofia inspiradorad'aquest nou model. La superfície edificada -l'afectada més o menys directament és molt superior- potarribar als 500.000 m2.

Es evident que no estam parlant d'una actuació secundària, d'unes petites obres d'infraestructura, estamparlant de la construcció d'una nova'població de prop de 2000 habitants (reclusos i funcionaris).

Les conseqüències econòmiques no són negligibles. Si, per exemple, s'ubicas en el Pla de Buc a SantaMaria del Camí, es dificultaria la viabilitat de la Denominació d'Origen Binissalem, ja que les 50 Ha..construïdes serien el nucli del vinyet -ja molt afectat per les obres de l'autopista-. Els esforços que handuit al reconeixament d'un producte de qualitat i amb futur quedarien esvaïts. El Consell Regulador de laDenominació d'Origen, el 3 d'agost de 1992, deixava clara la seva oposició, fent constar la granconcentració de vinyes inscrites en el Registre del Consell que es dóna en aquest punt, i les sevescaracterístiques edafològiques òptimes pel conreu de raün de vinificació, fonament de la gran qualitat delsvins de la comarca.

Però si en lloc d'ubicar-se a Buc es fes a un altre indret les conseqüències no serien menys greus. Lazona entre Raiguer i Pla que comunica la nova autopista Ciutat-Consell, és una comarca que els darrers anysha patit la crisi industrial general del Raiguer i la crisi agrària que ha afectat els productestradicionals (ametla, garrova, cereals, ramaderia ovina...). Sols l'existència d'una qualitat de vidaacceptable, unes bones condicions ambientals, les seves bones comunicacions, i una petita empresa ,és omenys activa han permès unes certes alternatives de futur. La macropresó, en aquestes condicions,hipotecaria les possibilitats de desenvolupament de la zona, amb conseqüències serioses de destrucció delteixit social i desarticulació econòmica.

Un altre tena són les conseqüències d'índole social, demogràfica i cultural. Les petites comunitatsrurals no són el medi més adequat per tal d'assegurar la integració social del reclús o la seva família.Basta fer un repàs a l'àrea per constatar la seva estructuració a partir de petits nuclis, a vegades de pocshabitants, però amb segles de vivència comuna (Santa Eugènia, Ses Coves, Ses Alqueries, Biniali, Sencelles,Consell, Alaró, Santa Maria, Pòrtol, Sa Cabaneta, Marratxinet...). Es el futur d'aquests pobles el queestaria en joc.

-27-

Així, idò, no es pot dir no la volem a ca nostra la volem a cal veïnat. El problema de la construcció dela macropresó té un abast comarcal, i en el nostre cas afecta tot l'espai insular.

Fins ara no s'ha precisat quina serà la seva futura ubicació, però els treballs d'estudi de la impresaNacional d'Enginyeria (TNTTEC) per encàrrec de la Secretaria General d'Assumptes Penitenciaris han extès lapreocupació.

INITEC va desembarcar a Mallorca con si es tractàs de la Guayana Francesa del cèlebre Papilló. Elscriteris eren tan sols físics: geologia, topografia, distància a Palma, valor dels terrenys, comunicacions... Res més. Per res es va considerar la realitat social, econòmica, humana o terrritorial. Nò en coneixemel resultat de l'estudi, però no pot esser gens rigorós.

La resolució del tema penitenciari a Mallorca s'ha d'efectuar a partir de la seva realitat territorial,de l'existència de l'actual presó a Palma, i de l'estudi de la seva adequació o reconversió. Perquè tan solsPalma té capacitat per donar una sortida no traumàtica a la ubicació de la presó, descartant ja d'entradaqualsevol plantejament de macropresó.

Es curiós que quan es qüestiona la possibilitat de construir un hospital a Inca per restriccionspressupostàries, quan no s'estan construint els polidesportius compromesos pel Ministeri d'Educació iCiència, quan s'està deixant els pobles amb unes escoles precàries, quan es neguen les inversions estatalsmés necessàries, l'Estat Espanyol emprengui l'operació de la macropresó. lha operació que a Mallorca no liconvé gens ni mica.

Mateu Morro i Marce.Batle de Santa Maria del Camí.

Contra la macropresó de MallorcaDavant les informacions i notícies que s'han fet públiques sobre la ubicació d'un nou centre penitenciari

a l'Illa de Mallorca, amb les caraterístique d'una macropresó, que segons el model exposat el 9 d'abril de1992 pel Ministre de Justícia Tomàs de la Quadra Salcedo estaria dissenyat pràcticament com a una ciutatindependent, dominada per una torre de control de 70 metres d'altura, dividida en 14 mòduls amb unacapacitat total acostada als 1000 reclusos, i amb una superfície construïda d'unes 50 Ha, consideram com amolt negativa la construcció a Mallorca d'aquest centre, a qualsevol que sigui el punt que es faci.

La seva ubicació a la nostra comarca tendría uns forts efectes desarticuladors sobre l'economia agrària,en afectar de forma molt important la zona del vinyet, i reduir de manera considerable la superfície devinya integrada dins la Denominació d'Origen "Binissalem", precisament ara quan s'ha aconseguit la sevaconcessió, després de molts d'anys d'esforços. D'aquesta manera un sector agrícola amb possibilitats -elvitícola- es veuria greument afectat.

El reconeixament d'aquesta comarca vitícola de part de la Comunitat Europea, i tots els esforços duits aterme per a la seva consolidació, ara serien desaprofitats.

Els pobles de la nostra comarca no estan en condicions de suportar els impactes socials (demogràfics, deconvivència, seguretat ciutadana, etc.) que es produirien, transformant d'una manera negativa el teixitsocial i la qualitat de vida aconseguida als pobles.

Les conseqüències de caràcter econòmic repercutiran sobre una zona que no ha estat beneficiadadirectament pel negoci turístic, i que amb la crisi industrial, comercial i agrària, té plantejadesdificultats importants.

No es tracta tan sols del conjunt de petits propietaris expropiats -molts dels quals tenen en aquestesterres la font principal d'ingressos-, sinó de les conseqüències generals sobre el conjunt de l'economia:pèrdua de valor dels terrenys, desactivació comercial, etc. Sens dubte la Macropresó no crearà cap casta deriquesa per a la gent de la nostra comarca i de Mallorca en general, en tot cas la destruirà.

Volem constatar també la manca d'infraestructures i de recursos que pateixen els pobles de Mallorca,producte de les insuficiències de la inversió pública i que fan inpossible l'absorció d'un impacte tantraumàtic: la inexistència d'un abastiment d'aigua potable garantit; a vegades de xarxa de clavegueram; dedepuradora; les males condicions de les carreteres, camins i vies públiques; la insuficiència de vigilànciapolicial, etc.

També hem de considerar els impactes medioambientals que provocaria aquest macroassentament urbà a lanostra ruralia (a una zona ja prou castigada per l'autopista). El territori i el paissatge constitueix el bémés preciat de la nostra illa, i, sense dubte, el recurs bàsic per al nostre futur. La macropresósacrificaria irreversiblement el paisatge, l'entorn i el medi natural.

Per últim aquesta casta de macropresons massificades, obeeix tan sols a criteris d'estalvi econòmic, norespon a cap de les necessitats existents a Mallorca, i es contradiu amb els objectius de la reinserciósocial establerts a la Llei General Penitenciària.

Agost de 1992Coordinadora Local de Santa Maria del Camí contra la Macropresó de Mallorca.

SA PmiA OfcLLUM- Can anan hnancina?- ya ho veuA, me. pnepanava peji

anan a n'eA funenal.- No, ¿ab ja potA fen via,

penque. Alno rao annibanoA a tempA.- Fotne! i encana no he Aem.it

tocan. leA 7 a n'&í compartan/- CA que AÍ hoA d'eApenan que

eA camparían toqui leí 7, ne.nanei* que eítoA hen Aenvida.1 r ™ /• • -9- J. ana pen que duuA auaor

- 0 no t 'hoA temuda de que eAnellotge no camina? i

- una alt ne. vegada! A'altnedia. ¿a e/dava atunat.

- Deu tonnan veJLL...- lampoc. no fa tant de tempi

que el vanen poAOJi..., el poAonenA 'altne dia..

- S'alt ne dia? deu eAAen depagèA, penque ja fa 2$ anuA queelpoAanen.

- Can que encana deu anan amt>conda, i uon Nadal, no deu havenagafat eA tnanc. pen fen-locaminan.

- Idò que. el poAÍn pen anan enpilei!

- De. pándala! Lo que. han defen éA donan-li conda!

- lìeA vaig, a ¿en-me Aa clenxaque AÍno no anndbané a tempA aconAolan.

- $a hi AenoA a tempA ja! enAO deAoavell que hi ha...

- 5i, te dic... a n'eA dannenvanen eítan una hona!

- fen paga tothom A'aixeca an'eA mateix tempA i venguéAempenteA, i pen fen eA deu nealíjuAÍA a A 'hona de Auntin paneixque fan_oli.

Aa nao,- lenA totallavonceA Ae queden empandalatí adefona xennant a A endnet creapontal i fan un puta emboç queaualque veoada acabaña a tocA can

II í II 1 AiAa ponfeAAon de Manta.No imponta xennan de

"ponfeAAonA11 nen haven-hi tocA,baita xennan de l'Anianu.

- L 'Anianu, i què él això?f ti r di t // /

- CA futboliíteA , o no hoAopí lo que va poAAon en AOAnoAtnoA a l·lania?

- No, no ho Aé jo! i que vapoAAon?

- Fotne que va poMan! que"A 'anbii" ICA va fen una put oda i

el ventanen.- $eAÚA que eÍA de. dana!, amb

poqueA panauleA t'entenen. DetoteA maneneA "A'anbit" éAAagnat.

- SapA AL leA ventaAAÍn rrÉApicA AÍ aninien viuA en AO fenAunan eA "pitó".

- feno i què va fen?- fei, deixeu anan! tanmateix

tu no m'entenA i no aclanin&nneA.

- fleam, ¿ab fu que et A tanenteca, i ana què poAAa amb AObatle que cada dia el veuen penAa televiiió i pen CA dianÍA?

- O no te n hoA altenada detot eA menden que A 'ha. amai pendevenA eA ComeU?

- fleAUi! aqueita gent Aempnela té annoda, i ona què han fet?

f r a u '- Cn LaneJiJLaA que. Ae cneu quetot (Callonca éA Aeu i pot fen loque vol. Anà què te paneix? AacoAtitxena li feia. "cuAigoieA11 ila. A'na llevada d'enmig..

- 1 què no éA molt amiga d'enT • j o ^*lonL aqueAta/ penque AempneAunten juntA pen AeA fatai!

- Amiga?, AÓn deA mateixpantit! No i a n'en Toni li haanat bé, penque l'han fet CAAecnetani d'aqueAt pantit.

- DeuA eAÍan ben contenta quepuji tant?

- Aixi pen lo "menoA1' xennananun poc méA de noltnoA i Aobnanque Anianu exiíteix.

- Si, peno de cada dia hi haméA coAeA buideA.

- Calla! que A1 InformatiuBalean ho va din que énem eApoble que hi havia méA coAeAbuideA defíallonca.

??/<K

- CA que nanéA A 'en monen i noen neixen.

- Si, no éA can aquell tempAque a cada 3 COASA hipoAan un meAtne.

- SODA quineA llocadeA que hiÍ

. / *i rii

podien

no teníem neA ÏÏÉAhavia!

- I can queque fen...

- CA que no tot éA tenin-loA,llavonceA leA hoA de. mantenin, noéí can anteA que a n'eA ^ anuA ja.leA enviaven a auandan poncA o a// • // / • A 'cuui OÀiveA. ftna Aon AenyonA,neixen, leí engneixeA, leA doneA

eAÍudiA, i no te doneA conte i ja.te n'han embanoAAada una, anteAalmanco feien feina pen tú /5 ó20 anuí, penò ana...

\/ * / / / / / / / /- vaya un noi-ío que m raíamollat, quan li omolleA no hi haqui t'atuni.

- fen cent, i quan amollananABA aiooA?

- 1 jo que Aé, ana nanéA foltaque ení hagin aixecat CA cannenAL ana no leA duguin, penque toteítà ben atunat.

- De neA t'eApantií! penqueavui en dia. hi ha molta pocafonmalitat.

- Anà tnencané Aa convenia, ideA Local què ha eítat?

- No ho Aé! , A'altne dia hivaig. Aentin rrÚAÍca, i AeAvidnieneA eAtaven tapadeA delletnenoA.

poAoven'hi

"ductnina"?- lab Aenà

anan-hi nÉA- Si anan d'aqueita manxa no¡

ha d'eAAen que. et faciícatequÍAta, AL no éA aixi no Aé

han de donan Aa

vena que no podnéa fen eA vaniat!

ei tempi canvia

tempA conn!, i

AL AL entnanài.- le dic que

molt!- Lo que eA

noltnoA dueA aqui còtonnejant moA.ha paMot i AÍ no feim via noannibanem a coníolan.

l encana no han iocat Aamitja!

- No t'he dit que eA nellotgeeAtà atunat!, eA que me paneixque no m'eAcolteí!

- Bé, bé, eApenem i hi aninemjuntei.