ARGOSFRAN EVA MOLINA ALBERT GABARNET · 2. Història de la pell en la moda 2.1. La Prehistòria...
44
1 ARGOSFRAN EVA MOLINA ALBERT GABARNET
Transcript of ARGOSFRAN EVA MOLINA ALBERT GABARNET · 2. Història de la pell en la moda 2.1. La Prehistòria...
1
ARGOSFRAN
EVA MOLINA
ALBERT GABARNET
2
‘’La moda no existeix només en els
vestits. La moda està en el cel, en el
carrer, la moda té a veure amb les
idees, la forma en què vivim, el què
està succeint.’’ – Coco Channel.
3
Índex
1. Introducció .......................................................pàg. 4 2. Història de la pell en la moda ..........................pàg. 5-28
2.1. La Prehistòria....................(pàg. 5-7) 2.2. Edat Antiga........................(pàg. 8-9) 2.3. Edat Mitjana.......................(pàg. 10-11) 2.4. Edat Moderna....................(pàg. 12-14) 2.5. Edat Contemporània.........(pàg. 14-28)
2.5.1. Anys 1910-1930.............(pàg. 14-16) 2.5.2. Anys 1930-1940.............(pàg. 16-17) 2.5.3. Anys 1940-1960.............(pàg. 17-20) 2.5.4. Anys 1960-1970.............(pàg. 20-21) 2.5.5. Anys 1970-1980.............(pàg. 21-23) 2.5.6. Anys 1980-1990.............(pàg. 23-25) 2.5.7. Anys 1990-2000.............(pàg. 25-27) 2.5.8. Anys 2000-2010.............(pàg. 27-28) 2.5.9. Anys 2010-fins ara..........(pàg. 29-30)
3. Entrevista ........................................................ pàg. 31-34 4. El patronatge ...................................................pàg. 35-38 5. D’un abric antic en fem un de nou per ArgosFran..... pàg. 39-41 6. Conclusió del treball de recerca ......................pàg. 42 7. Webgrafia,Bibliografia i font oral......................pàg. 43-44
4
1. Introducció
El meu treball de recerca consisteix en la confecció d’un abric, és a dir,
transformar un abric vell en un de nou. M’ interessa aquest tema pel fet que els
meus pares ArgosFran pelleters treballen en la confecció de la pell i sempre
m’ha cridat l’atenció.
El treball es divideix en quatre parts. La primera és un resum de la història de la
moda en la pell, des de que va aparèixer l’ ésser humà fins a avui dia. La
segona és una entrevista a un patronista (Albert Gabarnet), que m’ha donat
molta informació. La tercera és una breu història del patronatge, per donar pas
a la quarta part, que és l’ explicació de la transformació d’una vella jaqueta a
una nova i a la moda.
He escollit fer l’ elaboració d’una jaqueta per que és un treball molt artesanal i
la gent no aprecia suficient l’esforç que fa un pelleter al muntar una jaqueta.
Com a hipòtesis del meu treball voldria demostrar que tan ahir com avui dia, la
pelleteria continua sent un sector molt important en el sector tèxtil (dins del món
de la moda). Actualment, potser no és tan vigent la pelleteria, ja que no és a
l’abast de tothom, però tot i així segueix sent un sector molt important.
M’ agradaria concloure aquesta introducció dient que estic totalment en contra
de la caça furtiva d’animals i qualsevol tipus de caça per oci, o qualsevol
maltracta animal. Vull aclarir que aquest treball ho he fet únicament pel tema de
la moda i per l ‘esforç que fan i han fet tota la vida els pelleters, sastres,
patronistes etc. Gràcies a aquest treball, he pogut saber que la pelleteria està
molt regulada a Espanya.
5
2. Història de la pell en la moda
2.1. La Prehistòria (2.000.000 a.C.-3.000 a.C.)
La confecció de peces en pell sembla remuntar-se al 500 000 a.C. Diversos
tipus d’homes simiescs van descendir dels mateixos per a esdevenir-se en
caçadors d’animals, afegint així una nova dimensió en la seva dieta. Aquests
homínids eren diferents als altres tipus d’animals, ja que el seu cervell era mes
desenvolupat i els hi donava la capacitat de raonar i utilitzar les mans. Es van
tornar àgils i sensibles. Podien obrir crustacis, llavors etc.
Paleolític inferior: situat entre els anys 2.000.000 a.C. al 120.000 a.C. Pel que
fa a la indústria de la pell, sempre ha estat lligada a la pedra. S’utilitzava la
Pedra de Sílex, utilitzada per raspar la pell. Les pells no duraven gaire a causa
de la putrefacció.
Paleolític mitjà: es situa entre els anys 120.000 a.C al 30.000 a.C. L’ Home
Neardenthal domina aquest període i va aprendre a encendre i utilitzar el foc.
Va descobrir el fum com a mètode per a conservar les pells amb la tècnica del
curat per fumat.
Paleolític superior: entre els anys 30.000 a.C. al 15.000 a.C. L’ Homo Sapiens
destaca en aquest període per elaborar tot un seguit d’eines per a facilitar
algunes tasques. És caçador i recol·lector. Utilitzant les pells com a bosses per
emmagatzemar fruits, llavors i arrels, es va adonar de les propietats de les
resines i l’aigua que actuaven de tal manera que adobaven les pells. Dels
ossos, van fer les agulles, i dels tendons i fibres animals en van fer fils.
Neolític: quan va acabar la glaciació al 9.000 a.C., comença un període fins al
3.000 a.C. El pas de l’home a la vida sedentària, comporta l’aparició de poblats.
L’home modifica els seus hàbits de treballs i s’estableix en petites comunitats
propers als rius. Ja que també necessiten l’aigua per l’adobatge de les pells. La
vestimenta es converteix en un element d’estètica. Les habilitats es van anant
perfeccionant i van sorgir diferents tècniques de coloració per tenyir les pells.
Edat dels metalls: va comportar la transformació de les societats, incrementant
el comerç a llarg distància. Té tres etapes: edat del coure, bronze i ferro.
L’edat del coure dóna pas a la del bronze. Els utensilis per raspar les pells són
canviats per altres de bronze, més sofisticats (ús de conxes perforadores). Les
pells ja es tallen, es cusen i si posen botons.
El descobriment del bronze i del ferro van fer totes les eines rudimentàries fetes
de sílex,que van composar la base de la primera indústria de la pell.
6
Utensilis empleats en el curat i descarnat
L’ utensili més important és el rascador terminal. La pell ja estesa subjectada
amb espines gruixudes o amb ossos fins i acabats en punta, es rascava bé per
a eliminar tota el greix i carn. Després es tractava amb hum, es cobria amb
cendra d’ossos i s’ emmagatzemava en orificis profunds. Per a netejar i estovar
les pells, s’utilitzaven dos rascadors terminals. Primer un petit d’extrem
arrodonit i afilat que s’utilitzava per a eliminar tota matèria, la pell s’estovava
com un raspador lateral de vora de rom fins que es tornava tou i es podia
doblegar. Si el que es volia era cuir, la pell s’eliminava mitjançant alguna
substància. Un estudi diu que s’ha utilitzat orina, o mastegar la pell.
Raspador terminal. Font imatge:
http://image.slidesharecdn.com/ferramentas-131006054151-
phpapp02/95/herramientas-de-la-prehistoria-3-638.jpg?cb=1381038255
Rascadors laterals
Apareixia el procés de neteja i elimina el pel, i per una altra banda,
l’estovament. Per al primer, la pell s’ estenia sobre una superfície dura i el pel
es treia amb el raspador lateral; per a l’últim, la pell s’estenia sobre el terra,
amb el pel cap a sota, utilitzant un raspador terminal.
Els primers rascadors laterals no tenien mànec i tenien una longitud de 5-7 cm.
Més tard s’hi van incorporar.
Raspador lateral. Font imatge:
http://www.uciencia.uma.es/var/ezflow_site/storage/images/media/inventario/im
agen/raspador-doble2/47667-1-esl-ES/Raspador-doble.jpg
7
Agulles i punxons de os i pedra
Les pells de major mida es reservaven per a cobrir les tendes. Aquestes pells
eren de: cérvol, mamut, llop, guineu i ós. Les que utilitzaven per al vestuari eren
de guineu, llop o conill, perquè podien ser unides amb tendons de caribú i
agulles d’ ós. Per unir les pells s’utilitzaven en ocasions tires de pell. En aquest
cas no es precisaven agulles, sinó que es practicaven orificis amb el punxó. El
punxó de pedra de foc podia perforar la pell, després s’utilitzava un altre d’os
per obrir l’orifici fins que el tendó pogués passar. Els punxons de pedra no
aconseguien un orifici adequat.
Agulles d’ ós. Font imatge:
http://images4.wikia.nocookie.net/__cb20110127011814/photos/es/images/2/2b
/La_aguja_en_la_prehistoria.jpg
El burí
El burí es feia passar repetidament pel tros d’ós. També servia per traçar
osques en els ossos llargs que es pressionaven sobre les pells amb fins
decoratius.
Aspecte d’un buró. Font imatge:
http://www.españaescultura.es/export/sites/cultura/multimedia/galerias/obras_e
xcelencia/muburiles_museo_altamira.jpg_1306973099.jpg
8
2.2 Edat Antiga (3.000 a.C.-476 d.C.)
Després de l’última glacera, van haver una sèrie de descobriments i invencions
en zones més protegides. Moltes civilitzacions i cultures van aparèixer en la vall
del Nil i dels rius Tigris i Èufrates. Grups grans de població van començar a
establir-se en llocs determinats, van aprendre a filar les fibres, fabricar teixits i
elaborar objectes de fang. La gent va començar a construir cases de maó i van
aprendre a fondre el coure i el bronze per a fabricar armes. Vans er capaços de
fertilitzar la terra utilitzant les aigües del Nil, Tigris i Èufrates. Va aparèixer
l’home camperol, constructor, treballador de metalls, sastre, comerciant, artista
i filòsof. Aquest desenvolupament no hagués sigut possible sense la capacitat
de controlar les forces naturals gracies al treball dels utensilis més sofisticats
obtinguts mitjançant l’ajuda dels burins.
Passat un temps, van inventar l’arada tirada per bous, i el carro de rodes i
afegint les tècniques d’adobar, descarnat de pells i cuirs. En l’Egipte i Israel
d’aquella època es va desenvolupar una indústria que incloïa el treball de pells i
cuirs.
Els hebreus eren molt famosos per l’art del brodat, habilitat que havien après
en Egipte. També fabricaven cobertes per als seus tabernacles a base de pells
d’ovella i teixó, molt bé cosides entre sí. Posseïen coneixements sobre tints.
Els egipcis van ser els primers en confeccionar peces de vestir de qualitat. Les
dones de les famílies riques, s’ocupaven del negoci. Sabien com preparar pells
i cuirs, treballar el llí, rastellar o cardar la llana, i com filar o teixir.
Junt amb les fronteres egípcies es trobaven molts països, on tots ells
comerciaven entre sí. Capes i abrics de pell o cuir d’Egipte, van ser
intercanviats per altres articles. El historiador grec Heròdot, parla de la
campanya establerta pel rei de Persia, del seu exèrcit contra els grecs. I el
historiador ens descriu les indumentàries militars de distints països que hi havia
en l’exèrcit.
Per exemple els etíops, la seva única indumentària eren coles d’ ovella al
voltant de la cintura. Altres tribus, utilitzaven pells de lleó i lleopard, les urpes de
davant es lligaven en l’espatlla esquerra passant pel pit. Els guerrers tenien
escuts fets amb cuir de bou. Els àrabs i els libis, els primers utilitzaven cintos
brodats de pell fina sobre abrics solts mentre que els últims, utilitzaven mantes
de pell adobada de cabra i túniques de pell.
Es interessant observar que el cosit de les pells per a obtenir capes s’ assimila
al cosit utilitzat per els primitius i que avui dia encara s’utilitza en les làmines de
pell procedents de China i Mongòlia. El punt enreixat.
Comerç mediterrani
9
El creixement de civilitzacions: grecs, romans, jueus i fenicis. En el comerç de
les pells, els grecs van ser famosos per una forma distinta. Van ser coneguts
per els seus treballs de patchwork, en peces encoixinades, jaquetes i articles
de tot tipus de confeccionats amb els retalls de pells.
Roma va començar sent una ciutat estat i va arribar a ser un gran imperi. Va
rebre a canvi les tècniques d’altres països tot i que el caràcter de les seves
millores va ser molt marcat.
La indumentària grega i romana era molt semblar. Entre els articles més
populars podem dir la toga dropejada, la túnica, la clàmide (una capa curta) i
altres caps més llargues.
Els plebeus van produir peces de vestir folrades amb pells de cabra per a la
seva classe i altres peces de pell, més luxoses i còmodes. Els esclaus
acostumaven a adquirir clàmides de segona mà procedents d’ altres classes.
Una peça generalitzada en tots els estrats de la societat era una capa sense
forma, pesada i llarga, normalment folrada de pell.
En els primers anys de l’ Imperi romà, existia una organització comercial molt
desenvolupada. En aquella època es contava ja amb una corporació de
pelleters.
10
2.3 Edat Mitjana (476-1492)
L’ Imperi romà va començar a afeblir-se durant aquest període i els seus
exèrcits van ser incapaços de protegir Gran Bretanya, per que la mateixa
Roma era atacada per els vàndals.
En aquella època va començar el comerç de pells entre els anglosaxons de
Gran Bretanya i els països escandinaus. El comerç abastava tan les peces de
vestir com les pells sense retallar. Els vestits o capes de pell dels anglosaxons
eren bastant bastos i la tècnica que utilitzaven era poc sofisticada i ineficaç. Al
segle IX, Gran Bretanya va ser atacada per els víkings. Es van establir en
aquest país tot i així introduint importants elements escandinaus.
Quan els anglosaxons es van aposentar en Gran Bretanya, posseïen
únicament nocions molt elementals sobre les transformacions de les pells en
peces de vestir. Sabien filar el llí i confeccionar teixits amb ell. També sabien
sobre colorants i confeccionar algunes peces de llana. La seda, el llí i la llana,
formava part del vestuari anglosaxó ric. S’utilitzaven molts tipus de camises,
túniques i mants. En quant a les peces per cobrir el cap, eren de pell, amb el
pel cap a fora, i de forma cònica.
Les dones utilitzaven vestits i mants llargs i onejants, però amb poca forma. No
eren precisament elegants. En el cap, les dones utilitzaven caputxes; i a
vegades augmentaven la seva elegància mitjançant l’ús de mocadors. La major
part dels vestits i capes havien de estar fets amb algun tipus de llana basta o
bé pell de llúdriga.
Els teixits fabricats oferien una gran varietat de colors. L’art de l’ adobat estava
bastant avançat perquè la pell era un material molt utilitzat, no només en la
fabricació de peces de vestir, sinó què també amb altres fins. Es sabia adobar
ja tot tipus de pell: de bestiar boví, cabres, porcs, ovelles i cavalls. El tractat de
les pells va començar a ser més popular quan la reialesa saxona i clergues van
introduir adorns de pell en la seva indumentària d’ hivern.
Encara que els saxons disposaven de pells de diversos tipus, van ser els
normands els que van fer un ús molt ampli d’aquestes. Les túniques, mants etc.
Utilitzat per els nobles normands eren de pell. Els peregrins portaven una
vestimenta molt voluminosa de pell, mentre que els pastors i altres treballadors
rurals utilitzaven pells d’ ovella amb el pel cap a fora. En aquella època va
augmentar el consum de seda, que també s’utilitzava per a decorar l’ església.
Era quasi sempre utilitzat per la reialesa i classes més privilegiades. L’ art del
vestit va conèixer un nou auge gràcies als teixidors flamencs que tenien una
gran pràctica en la confecció de teixits de llana i que van arribar amb l’exèrcit
normand.
11
Les capes o mants normands estaven folrats amb les pells més costoses. A
més a més de la seva bellesa estètica, eren molt càlids i còmodes d’utilitzar.
Les capes amb caputxa dels ciutadans més humils estaven folrats amb pells
més senzilles. El rei Enric II va ser representat portant una de les capes amb
caputxa i folrada de pell. Amb una seda de gran qualitat, tenyida de color
escarlata intens, i folrada amb una pell que produeix un gran contrast. Altres
materials utilitzats per els nobles eren els llins de gran qualitat, tenyits en colors
brillants i brodats amb plata i or.
Enric II d’Anglaterra amb la capa mencionada anteriorment.
Font imatge:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/King_Henry_II_from
_NPG.jpg/245px-King_Henry_II_from_NPG.jpg
Els vestits de les dones van millorar, van aparèixer unes mànigues més
voluminoses en els vestits. Les butxaques podien estar en l’abric. Els vestits del
clergat durant el regnat d’ Enric II, s’havien decretat lleis que deien que els
vestits dels eclesiàstics havien de ser d’ un mateix color i les sabates senzilles.
La indumentària eclesiàstica dels clergues més poderosos apareixia adornada
amb detalls de valor i folrada amb pells costoses. Els peregrins utilitzaven una
túnica curta, on les mànigues eren amplies i soltes; portaven una capa amplia
amb vorells de pell. Els peus anaven nuus.
En aquesta època hi va haver una expansió general del comerç (també el de
les pells). Poc a poc es va anar expandint fins a la classe mitjana. Això va
implicar una demanda de pell. Es va començar la importació de pells de l’
Europa Septentrional i central, subministrades per la Lliga Hanseàtica (Lübeck i
Hamburg).
El descobriment d’Amèrica va suposar una font d’ingressos per a Espanya però
també el coneixement d’una sèrie de nous recursos. Altres països com França,
Anglaterra i Holanda es van apuntar també a aquesta cursa per conquerir nous
territoris. Els seus esforços es van centrar més a l’Amèrica del Nord on els
bastos territoris de Canadà oferien una gran abundància d’animals dels quals
es van començar a explotar les seves pells.
12
2.4 Edat Moderna (1492-1789)
Durant el període d’esplendor dels gremis, els seus membres s’ajudaven entre
si pera protegir als clients d’una confecció defectuosa, materials de mala
qualitat o qualsevol tipus d’estafa. Dins dels gremis, el treball estava realitzat
per el mestre artesà, els jornalers i els aprenents. En la època de Isabel I, va
començar una major especialització en els gremis. Si observem alguns gravats
dels segles XVI i XVII, s’observa el grau d’especialització.
Font imatge: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/236x/ec/96/c4/ec96c4d85e1818315263d6c6b29417c5.jpg
En alguns casos s’observa la venda dels articles i en altres apareixen estades i
equip empleat per al descarnat, adobat i secat de les pells; aquestes colgaven
en fileres a prop dels sostres de les habitacions grans. Aquests artesans
encara es coneixien amb el nom de Pellejeros, furrier en anglès.
Una de les pells més habitualment utilitzades en els segles XVI i XV era la del
esquirol. S’utilitzava en grans quantitats. A mitjans del segle XV, les pells de
marta, xai, castor i marta cebellina van ser els materials favorits de la noblesa.
Les pells d’esquirol van ser utilitzades per els membres dels gremis artesans o
comerciants. En el segle XVI, la pell d’esquirol va desaparèixer quasi per
complet. Les cases reials europees gastaven enormes sumes de diners per
aconseguir unes peces de vestir a la moda i, amb el pas del temps, noves pells
van entrar a formar part de la indumentària especial. Per exemple els vestits de
vellut que es folraven amb pell de lleopard, xai, persa, linx, visó, gat i guineu. A
més a més van començar a utilitzar-ne parts diferents de l’animal: els caps de
martes cebellines, orelles de guineu, urpes de xai... Es difícil precisar quan va
tenir lloc la decadència de la pell d’esquirol, però el seu preu era ja assequible
13
a les classes menys acomodades i per això la reialesa va començar a
decantar-se per pells sempre mes rares (i burgesia també).
Degut al canvi de les modes, els gremis van disposar regles definides per a l’ús
de pells. Alguns exemples eren mesures instaurades per a aconseguir una
certa uniformitat en cada peça de vestir. El més important era mantenir una
constant amplitud, dons encara no es coneixien les tècniques de clavetejat o
grapat de les pells per aconseguir un ampli uniforme. Per a la confecció del
folre d’un vestit o mant, els Pellejeros utilitzaven les parts de menor qualitat de
la pell. Pel que fa als rivets, els dignataris que utilitzaven vestits especials per a
posar en manifest el seu rang o estatus social, disposaven d’amplituds ben
definides.
Però el motiu dels resultats tan pobres es devia a la falta d’ un instrumental
sofisticat i una bona tecnologia. Algunes vegades, en l’ermini es practicaven
petits talls per inserir cues d’ermini de punta negra, per fer ressaltar més les
tries de les pells.
A mesura que anem viatjant per aquest període, el paper dels Pellejeros
comerciants va començar a canviar, degut a raons econòmiques. Els més rics
van començar a buscar fonts més profitoses. Desitjaven pujar esglaons en
l’escala social i separar-se de les tècniques pràctiques dels Pellejeros. Aquests
últims van formar un grup més empobrit que sobrevivia amb dificultats.
La Hudson’s Bay Company va ser una de les organitzacions més importants de
mantenir viu el comerç de les pells en general i les arts del pelleter en
particular.
Font imatge: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/236x/c8/78/4a/c8784ab4e2717482e649fc4f3a454c18.jpg
La Companyia va ser establida desprès de que diversos francesos havien dut a
terme exploracions perilloses en les grans zones forestals del nord de Canadà.
La Companyia va començar a negociar amb els indis Cree, que vivien en
aquelles zones, dedicant-se a la caça amb trampes dels animals requerits i
proporcionant una col·lecció de pells molt valuosa. Entre aquestes pells es
trobava la de castor, molt apreciada en Gran Bretanya. Aquesta pell va ser la
causant d’una gran igualació de classes en la societat. Els barrets de castor de
millor qualitat eren utilitzats per la reialesa i gent influent, mentre que el mateix
tipus de barret, però més petit, va ser utilitzat per la classe mitjana. A mesura
14
que passava el temps van començar a fer-se de llana o de pell de conill, amb
un recobriment de pel de castor. El barret de castor va canviar de forma per a
donar lloc al tricorn en el segle XVIII i el barret de copa al XIX.
Durant aquest període, els tallers de pelleteria fabricaven altres molts articles
com: estoles, esclavines i maniguets. Com la moda decretava l’ús de mànigues
llargues i més amplies, els maniguets havien de ser sempre més amplis, fins a
arribar a un punt ridícul. Les dones ocultaven en ells tot tipus de tresors. Els
homes van deixar d’utilitzar-los. I llavors, les dones també.
2.5 Edat Contemporània (1789- fins ara)
La Revolució Francesa va comportar l’ inici d’uns canvis que es van anar
succeint durant tot el segle XIX. En el Mediterrani la situació del sector era
impressionant.
El comerç de les pells va entrar en una fase d’esplendor. El augment del nivell
de vida, va permetre a altres grups de la societat un major augment de la
capacitat adquisitiva de bens i serveis. Tant Gran Bretanya com els Estats
Units van tenir una gran importància en les modes que van regir aquest camp.
En Gran Bretanya, els adobers i tenyidors havien descobert noves tècniques de
tractar la pell de foca.
D’Amèrica van arribar les influències de sectors més plebeus de la societat. En
els Estats Units, les cases i apartaments amb calefacció exigien un tipus de
vestuari lleuger per a dins de casa i unes peces d’abric per a l’exterior.
L’augment de l’activitat a l’aire lliure també exigia aquest tipus d’indumentària.
Van arribar grans quantitats de pell de xai, amb preus i qualitats per a tots els
gustos. Aquests xais rebien noms diversos com: astracan, persa, indi, etc. I
arribaven de llocs com Àsia Central, Persia, India i Nambia.
2.5.1. 1910 a 1930
Fins a la data, la major part de les pells eren cosides a mà, però molt aviat les
màquines de cosir a pedal van ser utilitzades amb normalitat. En aquesta
època, coincidint amb la I Guerra Mundial, el comerç de pells en Gran
Bretanya va passar per molts canvis. Van començar a aparèixer grans firmes
com la Wagners en Londres. Proporcionaven un treball a bon preu, duta terme
per treballadors semi-qualificats . Van aparèixer altres firmes com: Revillon
Frères de Piccadilly, Paul Havine, etc.
Coco Chanel va ser una de les modistes més importants de la història i una de
les més innovadores durant la Primera Guerra Mundial.
15
Coco Chanel. Font imatge:
http://www.fashiongonerogue.com/wp-content/uploads/2015/02/coco-chanel-
fashion-designer-1930s-black-dress.jpg
Dibuix de models de roba del 1930 de Coco Chanel.
Font imatge: http://world4.eu/wp-content/uploads/2013/08/coco-chanel-
costume-0033-288x400.jpg
El comerç d’accessoris estava limitat únicament a una època de l’any, es
dedicava a la fabricació de colls i punys de conill per a ser acoblats en abrics
de pany.
El treball era molt variat, produïen barrets militars (pell d’ ós), combinant pells
blancs de conill amb altres tenyits de negre per a imitar la guineu platejada.
Altres articles fabricats eren els maniguets, tangos (mant de mofeta), estoles,
bufandes, corbates, etc.
El comerç d’abrics, utilitzava pell de foca, xai, xinxilla persa, mofeta i pell de
conill tenyida, de gran qualitat. Aquesta última era adobada i tenyida per una
firma francesa, Chapal, i denominada amb aquest nom.
16
Actriu amb una estola de xinxilla. Font imatge: https://s-
media-cache-
ak0.pinimg.com/236x/41/2e/bd/412ebd435e08dd905853af7211d1ba55.jpg
2.5.2. 1930 a 1940
Al cap de dos anys de la crisis de Wall Street, el comerç d’articles de pell
s’havia tornat a recuperar i començava una època d’esplendor. Van aparèixer
les capes de guineu platejades d’una sola pell. Es van afegir ribets de pell de
teixó a les corbates de guineu que tenien adorns de coll o imitació.
De nou s’estaven produint canvis. Els artesans privats es van convertir en
fabricants. Els comerciants de pells es van unir als pelleters. Firmes poderoses
i en expansió, com Bardiger, van fabricar folres per a abrics en velló d’esquirol.
Es van desenvolupar nous sistemes per a reparar les pells malmeses o
trencades. Les guineus tornaven a ser utilitzades senceres, altres pells van
començar a utilitzar-ne amb talls d ’allarg, com per exemple l’ opòssum americà
i australià, la marmota i l’ ós rentador. Duran aquesta època es van portar a cap
noves operacions en el preparat i tenyit de les pells. La pell de topo va ser
tenyida en un bonic color blau. Algunes pells de conill van ser esquilades per a
simular a les de topo i van rebre el nom de ‘’topo elèctric’’. Van aparèixer una
varietat infinita de pells amb una gran experimentació en el camp del tenyit i
estergit. No obstant això, aquesta varietat de materials no tenien contrapartida
en una varietat d’estils. Els abrics eren llargs i tipus saco, amb poc vol, deixant
al descobert turmells i en ocasions fins a sota del genoll, amb coll encoixinat i
espatlles sense forma. En aquesta època no hi havia control ni regularitat en la
caça d’ animals per a la pelleteria i per tant, utilitzaven pells d’ animals
salvatges.
17
Abric de pell de lleopard (actualment prohibit). Font imatge:
http://timerime.com/upload/resized/162011/1849218/resized_image2_a3e9665a
83012dd2c0e3183dd59b4864.jpg
Exemple d’ abric. Font imatge:
https://bbfashionester.files.wordpress.com/2008/05/bb43.jpg
Van aparèixer dissenyadors com Elsa Schiaparelli, Marcel Rochas, Nina Ricci
etc.
2.5.3. 1940 a 1960
Aquest període va suposar un màxim en l’activitat pelletera, només
interrompuda per la terrible II Guerra Mundial. El comerç de pells es va
mantenir en peu , però com la major part de treballadors va tenir que unir-se al
exèrcit o bé a dedicar-se al treball relacionat amb la guerra. Al final d’aquesta
dècada, la moda havia experimentat molts canvis. Els abrics s’havien acurtat,
els vols eren majors, una varietat de colls.
Xal de visó dels anys 50. Font imatge.
https://img0.etsystatic.com/140/0/6045541/il_570xN.1001366158_2vdn.jpg
18
La guerra va portar la moda militar, amb grans espatlles quadrades, amb una
varietat de xarreteres i plecs en la part superior de la mànigues (els abrics
d’aviadors). Les mànigues s’havien fet més amplies, amb els punys tipus
cocktail. També va sorgir l’abric negre dels nazis. Com la guerra continuava, la
importació de pells va arribar a un punt de l’estancament .
Moda militar. Font imatge:
http://1.bp.blogspot.com/-FUb-
RfGQR1w/UaJWD4CMeRI/AAAAAAAABMM/f1eM3BNj6n0/s1600/Diesel+Suit.j
pg
La moda estava basada en el <<New Look>> de Dior. Els renglans es van fer
molt populars. Les tècniques d’allargament es van desenvolupar encara més i
s’aplicaven a una varietat major de pells.
Christian Dior. Font imatge:
http://4.bp.blogspot.com/_kNo1dXol7a4/S2bygVhOT4I/AAAAAAAABEU/sJR9T
GXr-rI/s400/the+new+look+-christian+dior2+-glamourdaze.jpg
Amb la mort del gran Dior (1957), va aparèixer el seu successor Yves St
Laurent. Es va fer famós per la coneguda línia trapezi, que tenia l’aspecte d’un
sac. Els abrics eren solts, recollits mitjançant un cinturó, amb dos o tres plecs
en l’espatlla.
19
Yves Saint Lauren. Font imatge:
https://arterrizacomopuedas.files.wordpress.com/2012/11/yves-saint-laurent-
retrato.jpg
Línia trapezi. Font imatge:
http://1.bp.blogspot.com/-9lcnkmpCC9k/TiNYZeTQ-
4I/AAAAAAAAChQ/OgQadUyZusk/s1600/trapeze+dress.jpg
El negoci de la pelleteria continuava com sempre però desprès de la façana de
la moda convencional, s’amagava un gran moviment, la revolució dels joves.
Els beatniks i altres grups joves van començar a fer valdre els seus drets. Van
crear un tipus d’uniforme que va influir en dissenyadors com Mary Quant que
va obri una tenda tipus basar (1955) en King’s Road. L’ uniforme típic consistia
en mitges llargues i negres, faldilles molt cenyides, abrics de tela grossa,
pintallavis d’un to clar i cabell llarg i desgrenyat. La moda mundial estava
canviant per a poder captar els esquemes variables de la joventut. Van portar
un gran desenvolupament en la industria del reformat que va començar a
utilitzar els antics abrics de les àvies i les tietes. Aquesta tendència es va
estendre per tota Europa.
Mary Quant. Font imatge:
http://blogs.antena3.com/clipping/2015/01/30/00517/31.jpg
20
Va ser també aquella època quan es va sentir els primers rumors dels activistes
anti-peces de pell, per les <<espècies en perill>> . No obstant això, la industria
pelletera estava més preocupada per l’aparició de les pells sintètiques.
Marlon Brando va ser un actor mundialment conegut. És va fer conèixer sobre
aquesta època. La caçadora motera que avui dia coneguem, es va fer famosa
per aquest actor en la pel·lícula ‘’Salvaje’’ al 1954. Aquest tipus de caçadora
se’n diu ‘’Perfecto’’, per que Irving i Jack Schott (creadors de la caçadora), ho
van posar com la marca de purs cubans.
Marlon Brando. Font imatge:
http://mildedales.com/wp-content/uploads/2015/06/Marlon-Brando-Perfecto.jpg
Elvis Presley va ser altra icona dels 50-60. Va contribuir a un canvi d’ estètica
revolucionari que comportaria la revolució juvenil dels 60. Una de les coses
més importants d’ Elvis va ser que va trencar amb tot, utilitzant el Rock ‘n’ Roll
com una tribu urbana, amb lletres senzilles però molt atrevides, suor,
moviments luxuriosos etc.
Elvis Presley. Font imatge:
https://vestuarioescenico.files.wordpress.com/2013/01/elvis-stitches.jpg
2.5.4. 1960 a 1970
En aquesta època la moda volia demostrar que una peça de vestir pot dir molt
d’una persona.
El que més destaca dels 60 són els Hippies. El més important de tot era ser
liberal. Volien relacionar-se el màxim amb la naturalesa, per això portaven els
cabells llargs homes i dones, i els homes la barba molt llarga, amb el fi d’ imitar
l’estil afroamericà. Aquest fet, ho feien com a símbol de la seva rebel·lia davant
la societat.
21
Utilitzaven robes amb colors brillants i destenyides de països com India, Nepal i
Amèrica Central, pantalons tipus ‘’cama d’elefant’’, camises molt llargues i
faldilles llargues com les dels gitanos de la República Txeca, portaven símbols
com flors (Flower Power) o dibuixos, i també portaven texans normals,
acampanats. Molts van tornar a la mentalitat d’abans, de confeccionar-ne la
seva pròpia roba per tal de no seguir la cultura consumista. El grup musical The
Beatles va començar a utilitzar camises d’estil Nehru, i els hippies feien el
mateix. Els colors de la seva roba eren psicodèlics, de ‘’batik’’, que era un
mètode per a fer patrons en la tela, s’utilitzava per a tenyir teixits i consisteix en
utilitzar capes de cera sobre les parts que no es volia tenyir. Els hippies volien
eliminar els gèneres en la moda, per això es vestien tant homes com dones
d’una manera molt similar. La Guerra del Vietnam va influenciar en la moda
d’aquesta època, homes i dones portaven robes militars , amb jaquetes i
etiquetes d’identificació, per tal de mostrar que estaven en contra de la guerra.
The Beatles va ser una gran influència en el moviment hippie, ja que tenien una
mentalitat progressista i liberal. Van introduir el cabell llarg i les botes Beatle.
The Beatles. Font imatge:
https://elmovimientohippie.files.wordpress.com/2013/10/tb2.jpg?w=300&h=225
Exemple de vestimenta Hippie. Font imatge:
https://elmovimientohippie.files.wordpress.com/2013/10/hjhhhhhh.jpg?w=300&h
=225
2.5.5. 1970 a 1980
Els anys 70 seran recordats sempre no només per haver significat una dècada
plena de canvis polítics i socials, sinó que a més a més estan molt marcats per
la cultura i sobretot per la moda i la estètica. Les dones van començar la seva
alliberació, aquestes passen en un principi per looks i propostes més
22
arriscades. Les dones ja no es pentinaven i maquillaven de la mateixa manera,
junt als canvis en la moda van arribar looks de maquillatge més arriscats.
Algunes de les muses d’aquesta època van ser Bianca Jagger, Farrah Fawcett,
Patti Smith...Van inspirar a milions de dones a seguir els trends de la dècada.
Les plataformes, minifaldilles amb botes fins als genolls, mànigues
acampanades etc. Eren tendència en aquesta època.
Exemple de mini falda. Font imatge:
http://static.elle.exp.mx/wp-content/uploads/2016/08/21225927/3.combo_.jpg
Exemple de com era la vestimenta. Font imatge:
http://static.elle.exp.mx/wp-content/uploads/2016/08/21225932/5.platforms.jpg
David Bowie, va trencar les barreres de les peces de robes entallades, portava
tacons i molta purpurina...Ell va voler revolucionar la idea de la moda, i canviar
radicalment les idees percebudes de l’ època. El trencament dels estereotips, i
gràcies al feminisme i l’ igualtat de gènere, es podia veure looks andrògens. Un
look androgen es pot definir com un equilibri i igualtat entre les facetes
masculines i femenines.
David Bowie. Font imatge: http://static.elle.exp.mx/wp-
content/uploads/2016/08/21225934/6.ziggystardust.jpg
23
Els abrics de shearling ( ‘’borreguito’’) o de pell, destacaven entre les persones
millor posicionades. La peça de roba més icònica dels 70 podem dir que es els
pantalons acampanats, que van marcar tota una generació. S’ utilitzava també
la pellissa, abric rústic fet d’una pell de cabra o d’ ovella.
Pellissa. Font imatge:
https://staticcdn05.chicfy.com/new_files/productos2/2015-09-
18/2587134/detalle/mpro2587134_1_fotoarticulo.jpg?7
Es pot veure el tipus de vestimenta. Font imatge:
http://static.elle.exp.mx/wp-content/uploads/2016/08/21225943/9.flaredjeans.jpg
Aquesta època va ser el símbol de la sensualitat i el talent.
Els estampats psicodèlics, els pantalons de campana, minifaldilles,
plataformes... Eren bàsics en la moda dels 70.
2.5.6. 1980 a 1990
Els 80 va ser una època de noves robes, nova música i nous balls. Va ser el
temps el que el món estava una mica terroritzat pel fet del mur de Berlín que
dividia Alemanya. En aquesta època sorgeix que la moda és un símbol d’
expressió.
En quant a Espanya, es parla de la famosa ‘’movida madrileña’’. En els primers
anys de la Transició de la Espanya postfranquista, es va iniciar un moviment
contracultural. Aquest moviment no només va constar per les sortides
24
nocturnes dels joves, sinó més bé per un interès en les cultures alternatives. L’
interès va ser germinat per el boom turístic (quan en els 60 i 70 van arribar
turistes de tota Europa, desprès de la caiguda de la dictadura i el canvi de
règim). Aquesta ‘’movida’’ va ser gràcies al canvi i a la liberalització cultural i
ideològica. Així doncs, la moda es transforma tota de plenitud de colors,
caçadores bombers, plenitud d’ estampats, ombreres, pantalons de cuir...
Caçadora de cuir bomber amb ombreres. Font
imatge:
https://img0.etsystatic.com/138/1/11019126/il_570xN.1008071434_t57m.jpg
Un de les icones del pop i influents dels 80 és Michael Jackson ( amb Thriller),
va fer que quasi tota una generació volgués vestir amb ell. La seva tendència
era anar amb un barret clàssic, pantalons pegats i caçadores de cuir tant
negres com vermelles.
Michael Jackson. Font imatge:
http://static2.modaellos.com/wp-content/uploads/2009/03/jackson_thriller-3.jpg
També és pot dir què és l’ època del culte al cos i per això neixen les peces de
roba aeròbica, amb tela molt elàstica.
La moda dels 80 va tenir un gran auge en la roba cara i accessoris de moda. El
color de la roba havia de ser molt brillant i viu. Les dones expressaven una
imatge de la riquesa i l’ èxit mitjançant la bijuteria brillant.
La creació de la MTV va revolucionar la moda, la industria de la música i inclòs
la forma en que es veia la televisió. La MTV (Music Television) és una cadena
de televisió dels EEUU, que ha donat molta fama i èxit als artistes al
25
promocionar les seves cançons. Avui en dia ja no és un canal de música, sinó
un canal de RealityShows etc.
La roba utilitzada en aquests anys representava a les persones que estaven
tractant de trobar-se a sí mateixos. Buscaven la manera d’expressar la seva
creativitat. La nova estrella del pop Madonna va demostrar ser molt influent en
la moda femenina. També sorgeixen els texans trencats i recuperen una mica
l’estil rock.
Madonna als 80. Font imatge:
http://www.harpersbazaar.es/var/harpers/storage/images/cultura/ocio/que-
pasaria-si-se-pusiera-de-moda-hablar-como-lo-haciamos-en-los-anos-
80/2770612-1-esl-ES/que-pasaria-si-se-pusiera-de-moda-hablar-como-lo-
haciamos-en-los-anos-80_gallery_a.jpg
Una gran peça de roba dels 80 va ser les muscleres. Altra peça, les mini
faldilles, les malles elàstiques, escalfadors, accessoris (collars i polseres), i
tops de gran tamany.
Exemple de roba elàstica. Font imatge:
http://www.blogodisea.com/wp-content/uploads/2009/03/flans-moda-80.jpg
2.5.7. 1990 a 2000
Aquesta moda dels 90 no va ser caracteritzada per un estil específic, les
persones, en canvi, volien mostrar la seva individualitat i la seva manera única
de pensar a través de la roba. Si sumen també les tendències musicals de
cadascú. Els 90 dona pas a una època de comoditat i simplicitat, tot el contrari
de la moda dels 80. Es així que el prét-a-porter dona rellevància per a la dona.
El prét-a-porter (traduït literalment, llest per a emportar), va ser una tendència
que és basava en el trencament de l’ alta costura, per poder portar una moda
26
més informal. Bàsicament, són dissenys que no són ni fets a mida ni únics i en
varies talles.
La moda d’aquesta època eren els pantalons de cintura baixa i escots
prominents. Jaquetes eren curtes fins al maluc, per poder lluir un piercing o
tatuatges. Però no obstant això, la moda d’ aquesta època va estar influïda per
grups musicals. En primer lloc l’estil Grunge,que és un estil musical derivat del
rock. Kurt Cobain, del grup ‘’Nirvana’’ va ser el major influent d’ aquest estil,
amb pantalons desgastats i camises de quadres. En segon lloc, el rap. Que el
seu estil era amb pantalons molt grans i camisetes grans també. I portaven
gorres o viseres.
Kurt Cobain. Font imatge: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/236x/c2/d0/4f/c2d04f5527de1b4448246cae86e20e29.jpg
Rapers dels 90. Font imatge: https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/736x/f4/51/b3/f451b3b14abfbff8b2d2e34462ae23d4.jpg
Als primers anys d’aquesta etapa es porta la moda neohippie, poc preocupada
per l’aspecte físic. El look de les passarel·les són models extremadament
primes. A mitjans dels 90, tornen els colors dels 70 i es comencen a utilitzar
modes ètniques amb piercings i henna. Ressaltaven les sabates de taló
d’agulla, bruses i americanes grans, texans de tall alt i pantalons tipus pirata.
Els vestits eren curts.
27
Exemple de com vestien. Font imatge:
http://visteatumoda.files.wordpress.com/2012/07/90210qv2.jpg
El Minimal Chic, es un estil net i sofisticat. S’ inunda en múltiples combinacions:
falda estreta per sota dels genolls, abrics rectes, jersei de punt amb pantalons
clàssics...
El Minimal Chic. Font imatge:
http://3.bp.blogspot.com/_Oly4qx4mncM/TJ2cNtXWafI/AAAAAAAAAik/KPB86-
3Uvbc/s640/minimal.jpg
2.5.8. 2000 a 2010
El 2000, ja que en la moda no va traure moltes innovacions, en la tecnologia si
ho va fer. Es va crear les rets socials (Facebook, Myspace i Youtube), i per tant
al 2007 s’inicia el boom de les rets socials. La moda d’aquesta època (ja
esmentat abans) no va traure innovacions, sinó que va anar agafant modes
d’altres èpoques i millorant-les. La dona d’ aquesta època és una dona molt
moderna, independent i femenina. A principis d’aquesta etapa, es va posar molt
de moda els pantalons de tir baix tant en homes com dones i tops molt curts.
28
Rihanna (cantant). Font imatge: http://www.lamoda.co.uk/wp/wp-
content/uploads/2016/02/RIHANNA-2005-STYLE-LAMODA.jpg
També els vestits curts i camisetes molt escotades, els shorts, minifaldilles,
botes vaqueres, botes, sabates de plataforma... entre la joventut femenina, va
ser un gran auge. Entre els homes va ressorgir una moda dels 90, que van ser
els pantalons molt amplis (típics de cantants de rap i hip hop americans).
En aquesta època van començar uns nous estils que abans no existien com el
Reaggeton (influenciat a la manera de vestir pel rap i hip hop americans), la
moda gòtica (que va ser adoptada per emos), el look Gansgsta i punk (que van
mesclar elements del Heavy Metal i d’altres).
En quant a la moda gòtica, als emos va ser un gènere musical derivat del
harcore punk. Però també és una tribu urbana que es basa en l’ ús de roba
obscura i sentiments ambigus de sofriment.
Pel que fa al look Gangsta i punk, utilitzaven polos i camisetes amb logotips de
bandes musicals. Tokio Hotel va ser un grup musical de pop-rock que va
influenciar a molts joves d’aquesta època.
Emo. Font imatge:
https://userscontent2.emaze.com/images/b7c20a15-6f59-493d-bc9c-
ffebf75aedef/eb4d89bf1e11b083cd556d665332438e.jpg
Als 90 parlem de la moda de les models amb anorèxia. Ja que les
‘’supermodels’’ de l’ època consideraven molt estètic estar molt primes i
restringint la seva alimentació tant, que a vegades arribaven al punt de la mort.
29
2.5.9. 2010 fins ara
L’ època del 2010 fins avui dia ha reciclat gairebé tot de èpoques pasades (50,
70, 80 i 90). Molts dissenyadors de tendes van replicar tendes de robes
vintage. En quant als colors de l’ època, es portaven sobretot el colors neon
com el magenta, groc, blau, lila, rosa, verd i el negre.
El denim és present a l’actualitat tant en faldilles, pantalons, jaquetes,
camises... És una de les textures més de moda i d’estil casual. Els homes
utilitzen camisetes o camises d’escot en forma de V i els pantalons blancs o
negres(més elegants) són tendència. En canvi les dones, retornen una mica als
60 amb un maquillatge natural, la roba fresca i res extravagant. L ‘estil vintage
en les dones és força vigent avui dia. En canvi els homes busquen una identitat
en la moda, sent més arriscats i atrevits.
Exemple de la vestimenta del Home. Font imatge:
http://hombrechic.com/wp-content/uploads/2010/09/estilo-moda-hombre-2011-
mik-cire.jpg
El streetstyle del 2016 (és a dir, l’ estil que porta la gent del carrer), és difícil de
descriure’l ja que avui dia cada persona realment vesteix com vol, però hi ha
una sèrie de modes que estan molt vigents. Les jaquetes o dessuadores
oversized, és a dir, unes talles més grans que la que usa la persona en qüestió,
caçadores de borrego, jaquetes de cuir o peces de roba de cuir, les jaquetes
amb caputxes cridaneres (amb pel de colors), peces dels 90 (pantalons estil
MOM, és a dir molt alts de cintura i no cenyits, camiseta bàsica i un collar d’estil
chocker), pantalons ‘’pitillos’’, pantalons desgastats...
30
Exemple de la vestimenta. Font imatge: http://cdn3-
www.thefashionspot.com/assets/uploads/gallery/mens-fashion-week-2016-
street-style-womens/london-m-str-rf16-9498.jpg
31
3. Entrevista:
Per poder obtenir molta més informació sobre la pelleteria i el patronatge, he
entrevistat a un patronista, Albert Gabarnet Raventòs. Ell ha viatjat molt, i pot
comparar els patrons d’aquí amb d’altres països.
1.- Com han evolucionat els dissenys des de que vas començar fins ara?
Bé, respecte a l'evolució del disseny, he de dir que en el nostre sector no ha passat res diferent al que ha succeït en el món de la moda en general. Si ens remuntem a dècades més llunyanes podem afirmar que, per exemple, les dels 30 's, 40' s i 50 's van ser d'una creativitat i bon gust insuperables.
A partir, més o menys, de la segona meitat dels anys 60’s es podria afirmar que la moda, de mica en mica es va anar "socialitzant" o sigui, que cada vegada començava a ser mes habitual veure a mes sectors de la població vestint de forma mes moderna , en el món de la pelleteria per exemple les classes no molt adinerades, gent treballadora bàsicament resident en ciutats, tenien desig de peces de pell, en aquests casos era habitual utilitzar pells més econòmiques i de lo que nosaltres denominem “retallaria” (*) per cobrir la demanda d'aquest tipus de públic.
Els 70 's van ser uns anys de gran demanda de peces de pell, s'utilitzaven molts tipus de materials i de molt diferents procedències, els estils en general anaven bastant d'acord amb la resta de la moda. En aquest punt cal dir que, exceptuant els estils clàssics, és a dir, el tipus de peça que utilitza el públic que vol alguna cosa "que li duri per sempre" en els 70’ s, hi va haver alguns trets característics que sense cap tipus de dubte van marcar època, tals com: colls solapa molt grans, peces entallades, sovint creuades, maxi abrics etc, etc ...
Els 80 's, van ser anys d'excessos, en tots els sentits, els dissenys en pelleteria no van ser l'excepció, les ganes de trencar amb els anys anteriors van portar als creadors de tendències a realitzar dissenys, jo m'atreviria a dir, que fins i tot una mica contra natura, per exemple, centrant-nos en la moda femenina, es va imposar la moda trapezoïdal, però en forma invertida, és a dir, esquenes, extraordinàriament amples
amb enormes muscleres farcides de buata i línies que s'anaven estrenyent a mesura que anaven baixant cap a les cames .
Els 80 's, a la meva manera d'entendre el disseny en general, i la moda femenina en particular, van ser uns anys totalment prescindibles. A favor seu, però, he de dir que en aquesta dècada es va començar a treballar, sense por, les pells tenyides a qualsevol color, cosa impensable fins aleshores. En aquest aspecte es va crear una tendència, que per sort perdura, i, val a dir que avui en dia amb més força fins i tot.
Afortunadament, a partir de les dècades dels 90 's, la moda es va anar decantant per una diversitat d'estils i de barreges entre ells que han conferit un
32
plus de llibertat molt important a cada individu a l'hora de triar el seu vestuari, o si volem utilitzar una expressió més adequada al tema que estem tractant: "un look poc subjecte a tendències excessivament definides"
(*) La retallaria es un producte fet a base de les restes (retalls) que van sobrant de les pells que s’utilitzen per fer els abrics. Aquests retalls es van cosint els uns amb els altres (el que ara s'anomena patchwork) fins a aconseguir una peça prou gran com per poder fer un abric o una jaqueta amb ella. A aquests rectangles se'ls denomina "Body", expressió anglesa que significa cos. És interessant referir-se a l'antiquíssima professió artesanal dels pobles que es dediquen a la confecció d'aquests "Bodys". Bàsicament estan ubicats al nord de Grècia (Kastoria) i molt mes antiga encara a la província xinesa de Hebei on se sap que 2000 anys abans de Crist ja es treballava la pell en totes les seves facetes.
2.- Com han evolucionat els complements de la pell amb la moda tèxtil?
Moltíssim. Pràcticament des de sempre, el complement es limitava a incorporar colls i / o punys d'una altra pell a una peça d'una pell determinada, per exemple:
Un abric de visó amb coll i punys de guineu (renard en l'argot de la moda).
Avui en dia els complements que s'utilitzen poden ser de moltíssims materials: pells d'un altre tipus, cuir, plàstic,llana, microfibra, polièster, metalls, etc, etc ... i, a més es poden intercalar, barrejar i complementar amb absoluta llibertat i imaginació.
Adjunto foto d'una peça on podem trobar-hi fins a quatre materials diferents: Llana, visó, cuir i plàstic metal·litzat
Font: Fotografia feta per Albert Gabarnet Raventòs.
3.- Els grans dissenyadors introdueixen complements de la pell en els seus dissenys?
Si, cada vegada més, però amb algunes excepcions. Em refereixo als dissenyadors que s'han apuntat a la "moda" de criminalitzar l'ús industrial de pell natural, (optant per la mal anomenada "pell ecològica", obtinguda a base de residus fòssils en absolut reciclables. Però aquest és un tema al qual
33
podríem dedicar una entrevista monogràfica per fer pedagogia i desmuntar moltíssimes afirmacions tendencioses i totalment manipulades
4.- Has col·laborat amb algun dissenyador important?
Per mi totes les col·laboracions al llarg de la meva carrera són importants i la meva col·laboració amb ArgosFran sempre ha estat excepcional.
5.-Va lligada la moda tèxtil amb la pell d’alguna manera?
Sí, és clar, encara que la manufactura, l'ofici, no té gaire, o gens, a veure, l'un amb l'altre, les tendències són les mateixes per a ambdós sectors. A mes, cada cop es mes habitual que en una presentació. A més cada vegada és més habitual veure en les desfilades de moda com comparteixen passarel·la el món del tèxtil i el món de la pell. L'última edició del Barcelona 080 més una bona mostra.
6.- En la pelleteria també passa com en la moda tèxtil que torna el que ja havia estat de moda?
Sí, és clar. Tot i que és una obvietat dir-ho, la moda és cíclica. De tota manera potser, i això és una opinió molt personal, això pot ser degut al fet que ja gairebé tot està inventat
7.- Barcelona ha anat a la par de la moda d’Europa occidental o a anat diferent?
Ha anat, mes o menys a l'una, però amb moltíssim menys atreviment que a Itàlia, per posar un exemple paradigmàtic. Però això ha passat en moltes mes coses i en molts mes sectors.
8.- És molt diferent el patronatge tèxtil al de la pell?
Sí, completament. La base inicial és la mateixa, és a dir, (i simplificant molt) un patró per a l'esquena, un per als davanters, un altre per les mànigues i un altre per al coll.
A la pelleteria, en un principi també és així, però a continuació el desenvolupament del patró s'ha d'adaptar a les característiques específiques de cada tipus de pell i no tan sols això, si per exemple el disseny contempla un treball en horitzontal (molt de moda actualment) cadascuna de les peces que veurem en la peça acabada requereix una peça específica. Adjunto fotos.
Font
34
imatge:Fotografia feta per Albert Gabarnet Raventòs.
9.-És la pell un producte reciclable? Què duració té una peça?
Totalment, al 100%
La durada d'una peça de pell pot ser de moltíssim anys, i mes si en el seu moment la matèria primera va ser ben tractada i ben adobada. A partir d'aquí, a més, les peces de pell són susceptibles de ser transformades i actualitzades en més d'una ocasió. El treball de transformació de peces de pell dóna feina a molts professionals, artesans pelleters, i és una font d'ingressos gens menyspreable per als comerços que ofereixen aquest servei als seus clients
10.- Com han evolucionat els colors i tints de les pells?
En els últims anys moltíssim però, com vaig dir en una resposta anterior, això es va produir de manera notòria a partir de la dècada dels 80 's. Adjunto fotos de tenyits;
També és important destacar el gran canvi observat en les tècniques d'adobament i en els resultats obtinguts amb això. Per exemple, avui en dia les pells no pesen, s'ha aconseguit una lleugeresa impensable fa no tant de temps, els cuirs són molt més suaus i elàstics, desprenen una olor agradable.
I una cosa molt, molt important. Les adoberies estan subjectes a uns protocols molt estrictes en la utilització dels productes químics indispensables per dur a terme el seu treball i en el reciclatge i depuració dels seus residus.
Font imatges: Fotografies fetes per Albert Gabarnet Raventós.
35
4. El patronatge
Per introduir la història del patronatge, s’ha de saber exactament el que és un
patró. ‘’El patró és una plantilla bidimensional, feta de paper, cartró, teixit,
plàstic, etc. Amb unes mesures determinades, que representa una part
concreta del cos i permet construir una peça tridimensional’’. Font:
http://www.esdi.es/content/pdf/articulo-web.pdf
A la Prehistòria va començar a treballar amb un tipus de motlle a partir del qual
es pogués crear una peça de roba; i el fet de que egipcis, asiris i babilonis van
vestir túniques amb mànigues, assenyala cap aquesta direcció. Per a construir
les mànigues d’una peça de roba, fa falta un tipus de plantilla.
Pel que fa a les mànigues, aquestes van aparèixer en diferents cultures per
influència de perses, turcs i pobles caucàsics. La indumentària especialment
dels perses, van portar una gran quantitat d’innovacions a l’hora de vestir.
Utilitzaven patrons, per que les seves peces de vestir eren més complexes i
tenien unes estructures difícils per a aquella època, i per això necessitaven l’ ús
d’algun patró o plantilla
Vestimenta persa. Font imatge:
https://lh5.ggpht.com/_YJkdNi7eyns/TJDfNdELIlI/AAAAAAAARjU/QvcCkHOk_l
U/s512/persa_1.jpg
No podem verificar la seva existència, ja que no tenim cap patró. En canvi, en
les cultures gregues i romanes, l’ús de plantilles o patrons era inexistent. La
seva roba es basava en l’embolcall de teles sobre el cos. Però, hi ha un llibre,
‘’The Complete Costume History’’, d’ Auguste Racinet, que presenta làmines on
apareixen dibuixades les formes geomètriques de les peces d’aquestes
cultures. Albert Charles Auguste Racinet, d’origen francès, es dedicava a ser
observador de disfresses, il·lustrador, pintor i autor.
En canvi, a l’ Edat Mitjana era més comú l’ ús del patró per que les peces de
roba començaven a rebel·lar el cos de la persona. La construcció d’una peça
de roba era ja més complexa, ja que es tallava el teixit per peces. Podem dir
que l’ ús de corses van fer innegable ´’ ús de plantilles durant Edat Mitjana,
Renaixement i Barroc.
Van aparèixer dues tasques desprès de que s’ utilitzés més fragments a l’ hora
de formar peces de roba: crear i unir.
Avui dia, ho podem verificar amb el llibre de Juan de Álcega (1580): ‘’Libro de
36
geometría, práctica y traca’’. Juan de Álcega, la seva data de naixement i mort
desconeguda, va ser un sastre d’origen basc, probablement d’Hondarribia. Va
difondre el ‘’Libro de la geometría, práctica i traca’’, tot el que saben sobre ell,
ho sabem gràcies a aquest llibre.
Gravat de la portada del
llibre de la geometria, pràctica i traca.
Es divideix en tres apartats:
1.Les cartes. Hernán Gutiérrez i Juan López de Burgette, sastres de la princesa
de Portugal i del Duc d’Alba, podem saber que són culturalment inferiors a Juan
de Álcega, ja que no saben ni llegir ni escriure. Però aquests sabien com
reconèixer la utilitat del llibre tan en la pràctica com l’exercici. Els dos sastres
van verificar que l’objectiu del llibre es que els aprenents millorin les seves
tècniques i l’ofici en general.
2.El pròleg. En aquesta part expressa la dificultat que va tenir que afrontar amb
el consell real per a la edició del llibre. També informa del contingut i està dividit
en tres parts: la primera explica com reduir els draps d’una mida gran a un de
petit. En la segona hi ha diferents patrons de vestits tan de dona com d’home,
seguint la geometria. I finalment en la tercera ofereix una taula amb mesures
dels draps i sedes.
Juan de Álcega utilitza un sistema de representació gràfic per a la creació de
patrons: davant del nom de la peça de roba, assenyala el número de vares de
teixit que fa falta i l’amplada (les vares de teixit és una unitat de mesura lineal
realitzada de ferro o fusta, recta, i assenyala que hi ha diferents llargs).
Gravat del tractat de sastrería Geometria i traça, per
Esteve Libreros, 1617.
37
Font imatge:
https://content.wdl.org/7333/thumbnail/1403114060/616x510.jpg
Van haver dos mètodes per a crear patrons en la primeria del segle XIX:
l’escala proporcional i la medició directa.
L’escala proporcional es basava en que a partir d’una mesura crítica, es podia
obtenir totes les demés (tenien el concepte de que tots els cossos tenien una
forma estàndard). I en canvi la mesura directa, prenien mesures d’una persona
i es construïa la peça a partir d’ aquesta. El sastre mesurava amb una cinta
llarga de paper. Durant aquesta època, molts sastres van crear molts mètodes
per mesurar, però només un invent va fer el progressar el patronatge, la cinta
de mesurar, creada al 1818 (creador anònim). Aquest invent va revolucionar la
sastreria, ja que podien prendre mesures de manera molt ràpida. Van
començar a editar tractats en els quals no s’oferia el patró a mida real sinó
diagrames a escala reduïda. Al 1850, es van fer els patrons retallats que eren
plantilles retallades que es subjectaven amb una pinça. Aquest fet va comportar
una ruptura tecnològica i econòmica de tot el passat.
La creació de la màquina de cosir al 1790 (creador Thomas Saint), la qual es
va millorar. Llavors va començar un terror a la confecció mecanitzada. Els
sastres no volien saber els beneficis que comportava aquest fet. Les dones que
estaven a casa van beneficiar-se ja que li va permetre la construcció de peces
de roba en molt menys temps i estimulant formes.
Durant les guerres mundials del s. XX, les companyies de patrons van tindre
que reduir la quantitat de peces que podien oferir al públic. I llavors, van
dedicar-se a centrar els seus esforços a desenvolupar i millorar les instruccions
de les peces, ja que volien que les dones fabriquessin la seva roba. La
publicació de patrons de roba militar, va motivar a les dones a cosir i
confeccionar la roba per a la guerra. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, va
sorgir el consumisme i va brotar un nou look per a la dona (ara ja utilitzava roba
més femenina, roba per a tot tipus d’oci...). Les empreses de patronatge van
veure una oportunitat de crear nous patrons. I també es van adaptar a l’aparició
de noves peces de vestir, els teixits elàstics. Finalment, el mercat de la moda
que coneixem avui dia, va començar a posar-se en marxa.
38
Als anys 80 hi van haver dues grans explosions: la primera l’arribada a Europa
dels dissenys elaborats per japonesos (patrons totalment diferents i nous). La
segona, va ser el començament de la tecnologia de computadors. Per tenir
menys costos, temps, impulsar la productivitat i digitalitzar patrons, van utilitzar
aplicacions informàtiques per a la manufactura de les seves peces. A partir
d’aquest fet les companyies de patrons van començar a tenir problemes, ja que
la quantitat de mares que treballaven va incrementar i per tant no estaven a
casa cosint roba i confeccionant. Malgrat els esforços i les iniciatives, la majoria
de les empreses van tancar, o van tenir que reduir. Però va romandre intacte la
metodologia que totes elles van contribuir a desenvolupar els patrons.
Font imatge:
https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja
&uact=8&ved=0ahUKEwiI7ML39aXQAhXC2xoKHcptB8AQjRwIBw&url=http%3
A%2F%2Fes.slideshare.net%2FWilfreda%2Fmoda-patrones-base-35-
pag&bvm=bv.138493631,d.d2s&psig=AFQjCNGoaxqV0sziJQ6it4g8Ff0vyqOQX
Q&ust=1479132978945406
39
5. D’un abric antic en fem un de nou per ArgosFran
Per posar a prova el meu treball, he decidit fer una transformació d’un abric vell
de fa 15 o 20 anys en un de nou, és a dir, posar-lo a la moda d’avui dia. A
vegades és un abric que es va comprar fa molts anys,o pocs, però també pot
ser l’herència de la seva mare o àvia i el tenen guardat a l’armari perquè és un
record molt apreciat però no es pot utilitzar per estar passat de moda. Tot i que
hi ha molta polèmica amb les pells, és una forma de reciclar i,de pas tornar a
posar-te una peça oblidada a l’armari amb molt valor sentimental.
És complexa com transformar un abric a un d’altre en la pelleteria, ja que és un
dels pocs oficis que són majoritàriament artesanals, no s’ utilitza cap tipus de
màquina enrevessada. Amb el pas del temps no ha canviat gaire la manera de
fer-ho, menys alguns petits avantatges, com la màquina de cosir a motor, el
compressor i la pistola d’ aire comprimit per grapar.
Al ser un procés completament artesanal i les peces són de molt prestigi, no és
permet cap mena d’ error en l’ abric o qualsevol peça, per això és un
procediment lent perquè s’han de tenir en compte moltes coses. Encara que les
eines no han canviat gaire, no passa el mateix amb les noves idees de
transformació i neteja dels models,avui dia, es podria dir amb seguritat que
quasi totes les peces es poden millorar i modernitzar i posar-les a la moda.
N’ hi ha quantitat de formes
diferents de transformar una peça
antiga en una de nova: d’ un abric
llarg a dues jaquetes curtes, d’un
abric amb les pells en vertical
canviar-lo en pell treballada en
horitzontal (molt actual), combinar
amb un altre tipus de pell al coll i
als punys: Astracan/ Visó, etc..
També es pot canviar el pel
seguint un procés de rasurat i queda semblant al vellut o un “despinzado” que
solament se li treu el pel més llarg, o triant un tipus de gavardina fer un ‘’doble
faç’’ i així es pot portar pel dret i a l’inrevés. Es poden fer moltes combinacions
amb el pel i la forma del model.
40
La pell necessita unes cures especials a casa, no difícils d’aconseguir, però,
que si no es compleixen es farà mal bé. Una peça de pell no es pot guardar en
un armari tancat sempre, sinó que de tant en tant s’ha de treure per ventilar un
dia sencer i, no se li pot posar cap bossa de plàstic ,sempre de tela. Si es
segueixen aquestes indicacions segurament el dit de que ‘’LA PELL ÈS PER A
TOTA LA VIDA’’ es complirà. A part de les cures a casa s’ha de invertir una
mica en el seu manteniment i portar-los a un centre especialitzat. Es comença
per la neteja.
Hi ha un procediment, que, segons la peça es pot fer que s’anomena : ”Procés
ligth” , es tracta d’un alleugeriment i neteja de l’abric. Amb el pas del temps el
pel va absorbint la humitat de l’ambient i secant el greix del cuir endurint-lo i
fent que pesi més. Es submergeix la peça en uns productes químics dintre
d’una màquina,desprès s’eixuga sense treure’l. Dona molts bons resultats i la
peça no s’ha de desmuntar. Si en té molta pols es pot repetir fins a tres
vegades. També n’hi ha centres de pelleteria que tenen uns habitacles
especials per guardar els abrics en les èpoques de més calor, mantenint
sempre la mateixa temperatura .
Però primer de tot és conèixer a la clienta, que expliqui el que desitja i, que
mostri la peça en qüestió.
L’abric que s’ ha de transformar és de visó Dark amb les peces en vertical, amb
molt de vol, grans espatlles, grans cises i molt pesat. Un model típic dels 80-90
en bon estat (les peces,amb el pas del temps i encara que estiguin ben
cuidades ,el pel absorbeix l’ humitat de l’ambient i va ressecant el greix del cuir
que es va encartonant i pesa més).
Primer es posa l’abric o jaqueta al maniquí i es revisa el pel: si està brillant o li
fa falta una neteja en sec, si degut al frec hi ha zones que han perdut el pel, si
el pel està en condicions...I queda una altre part per mirar,que és l’interior de la
peça,o sigui, el cuir.
Seguidament es procedeix a inspeccionar la peça per dintre, només es descus
una mica el folre, es mira si el cuir està en bones condicions. Es mulla una mica
amb aigua i s’ estira per veure si aguanta i no es trenca. De vegades,si no està
ben cuidat, el cuir es seca tant que, simplement amb un petit estirament es
trencarà. Si fetes totes les comprovacions la peça està en bon estat, la clienta
ha tingut sort perquè és podrà transformar en una peça actual.
Per norma general sempre, la peça nova s’aconsella que sigui un model una
mica més petit que l’antic, per exemple: si és un abric (un tres quarts), per
reduir el cost de pell nova, en aquest cas no va fer falta perquè era un model
molt ample...
Quan la clienta diu el model que ella vol, provant- se les glasillas (peça de
proba feta de tela igual que el model que es farà desprès en pell), llavors es
mira si es possible de fer el canvi.
41
En aquest cas, l’ abric en qüestió és de la mateixa pell perquè és molt ample i
la clienta ha decidit que no vol cap procés al pel però, en canvi voldria un model
completament diferent al seu, amb les peces en horitzontals, de tall recte,
màniga tres quarts i coll a caixa (sense coll).
S’ inicia a prendre les mides de la clienta: contorn de pit, alt de pit, esquena,
espatlla, llarg de màniga, alguna possible particularitat de la persona en
qüestió...,és a dir, és una peça a mida i s’ha de tenir tot en compte.
Seguidament, s’ha de desmuntar la peça, es retira el folre, les fornitures,
deixant-la en les peces originals. S’ agafa el patró de la mida que més s’acosta
a les seves i es combina les peces per acoblar al nou patró (s’ha de descosir i
retallar també les peces per acoblar i tornar a cosir donant-li la forma que ara
es desitja i, de pas, els trossos que estan espatllats pel frec ). En aquest cas,
l’abric tenia el davanter dret molt desgastat, cosa molt habitual degut a portar
bossa.
Quan està plantejat, es planteja a encaixar les peces amb el nou patró i una
altre vegada s’ha de descosir, retallar i cosir per donar-li la nova forma. Una
vegada fet es marca el patró en el tauler per peces. Per poder continuar al
clavament de les peces, primer s’ha de mullar la pell amb aigua calenta i ,si
està molt seca, se li afegeix una mica de greix especial per a pelleteria (a
vegades el cuir si no ha estat ben cuidat perd la flexibilitat i es trenca al estirar).
Una vegada mullades les pells, es porten al tauler.
Aquest és un dels pocs procediments que s’han modernitzat amb el pas del
temps: el clavat de la pell per donar-li forma es feia amb claus clavats a mà en
un tauler senzill i és assecava al sol i, avui dia, s’utilitza un compressor amb
una pistola de grapes en un tauler de doble cara.
Es porta les peces al tauler de clavar i assecar: però primer s’ estira la pell amb
les pinces, amb el cuir a la vista, es clava la pell amb la pistola de grapes
donant-li la forma per arribar a la figura del patró, primer la espatlla, desprès els
dos davanters, les mànigues i per últim el coll.
Quan ja està fet s’ha de donar la volta al tauler de forma que les peces queden
a l’interior, on hi ha unes bombetes de infrarojos i uns ventiladors per moure
l’aire calent i que no es pugui cremar. El temps no pot superar els 90 minuts
perquè el greix del cuir no es ressequi i quedi dur. Desprès se li treu les grapes
amb una eina especial per al ús i, es marca el patró amb guix en el cuir i es
retalla amb la fulla.
Una vegada retallat passa al tauler d’ encintat on se li posen les fornitures
necessàries, molt més lleugeres que las antigues, que feien que semblés una
armadura (avui dia les pells son molt lleugeres i les peces molt més
suportables). Desprès de encintar-lo es torna al tauler de clavat però ara les
42
peces es posen cap a munt, amb el pel a la vista i es tracta de mullar el pel
amb aigua o amb un líquid especial amb perfum i el posem a assecar deu o
quinze minuts. Aquest procés es per donar-li volum al pel perquè desprès de
clavar-ho ha quedat aixafat.
Quan està sec ja el podem muntar i posar-lo al maniquí per emprovar. De
vegades s’ha de fer un petit retoc i quan està solucionat es porta a folrar i ja
està llest per emportar.
Així és com es fa una transformació .
6. Conclusió del treball
Pel que fa referència a la conclusió del meu treball de recerca, puc dir que tenia
una idea molt equivocada del que vol dir la moda de la pell. Gràcies a l’
entrevista amb el patronista Albert Gabarnet y taller de pelleteria ArgosFran
he pogut saber que la pell es pot reciclar i pot durar tota una vida, és a dir, que
és totalment ecològica. I també que a Espanya, la pelleteria està molt bé
regulada. He pogut aprendre moltíssimes
noves coses sobre la història de la moda que jo no sabia, i gràcies a això he
pogut saber la mentalitat de la gent a cada època i el que pensaven de la pell i
la manera de vestir. Pel que fa a la història
del patronatge, m’ ha semblat impressionant el fet de com creaven abans els
patrons i com ha evolucionat la indústria dels patrons i com ha deixat de ser tan
important avui dia a causa de la tecnologia. Em sembla
fascinant com es fa la transformació d’ un abric vell a un de nou i a la moda, ja
que és un treball totalment artesanal i gairebé s’utilitzen els mateixos mètodes
que fa centenars d’ anys. Desprès d’
aquesta recerca, he après que la pell no és només pèl, sinó que té altres
significats com la bellesa, ja que en quasi totes les èpoques és considerat de
molt prestigi portar un abric de pell. Per això la pell també és sinònim de luxe i
sofisticació, perquè era considerat de bon gust i refinament. En un altre àmbit,
també podem veure el fetitxisme amb les pells i el cuir, però aquesta secció no
és el que he volgut recercar en el meu treball.
Personalment, per a mi és un tema delicat (el tema de la pell) ja que jo no estic
a favor de cap tipus de maltracta animal o caça etc., però un fet és veritat, que
la pell animal és molt més ecològica i no fa mal al medi ambient i dura molts
anys, en canvi, les teles sintètiques són molt contaminants ja que utilitzen
elements químics i duren molt poc temps, ja que estan programades perquè és
malgastin i tornis a comprar (podem veure el consumisme).
43
Avui dia, la pell és un tema una mica tabú, perquè és considera immoral portar
una pell d’animal a sobre, però també s’ ha de mirar l’ altre cara de la qüestió i
és el que he volgut ensenyar en aquest treball i és l’ esforç dels pelleters al fer
una simple jaqueta, tot el costós procés fet a mà i també l’ importància de la
pell durant tota la història fins a avui dia, ja que si mai s’ hagués utilitzat la pell
com a abric al principi de la història, ni s’ haguessin perfeccionat els utensilis
per fer una jaqueta o manta, possiblement l’ ésser humà no hagués
sobreviscut.
7. Webgrafia, bibliografia i font oral
Font bibliogràfica: moltes fonts d’ aquest treball ,sobretot de la història de la
moda en la pell, és d’ apunts del meu pare quan estudiava i d’ un llibre amb
fotocopies sobre la història de la pell.
Webgrafia:
http://e-
ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/3750/3910/html/22_los_aos_sesenta
_la_generacin_yey.htm
https://www.youtube.com/watch?v=mwiT_-DNI0U
http://es.slideshare.net/xcnorma/moda-70
http://peleteriagroenlandia.com/guino-a-los-anos-70/
http://lapellielcurtit.blogspot.com.es/
http://disonancias-zapata.blogspot.com.es/2013/08/la-moda-en-los-anos-90.html
http://www.esdi.es/content/pdf/articulo-web.pdf
http://xn--archivoespaoldearte-53b.revistas.csic.es/index.php/aea/article/viewFile/403/401
https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Alcega
http://svcantilloc.blogspot.com.es/2011/02/historia-de-la-cinta-metrica.html
https://es.wikipedia.org/wiki/MTV
https://prezi.com/g5fpbleqs2q-/historia-del-denim/
44
http://modaellos.com/moda-de-ayer-la-moda-de-los-anos-80/
https://es.wikipedia.org/wiki/Movida_madrile%C3%B1a
http://alo.co/content/que-demonios-es-pret-porter
http://lamodadelasmujeres.blogspot.com.es/p/anos-90.html
https://prezi.com/tejgl2mgrjos/moda-2000-2010/
http://disonancias-zapata.blogspot.com.es/2011/01/moda-decada-2000-2010.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Emo
http://www.glamour.es/moda/streetstyle
https://prezi.com/hqyzzffnnwkg/la-piel-y-la-industria-de-la-moda/
Font oral: Experiència viscuda dels meus pares (la transformació de la jaqueta).
