Xarxes d’informàtica

Xarxes d’àrea local (LAN): és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per compartir recursos. Les persones que utilitzen les xarxes s’anomenen usuaris. Per crear una xarxa fa falta:

- Maquinari: Hub/switch, cables, adaptador de xarxa, mòdem...- Programari: protocols de comunicació, programes de correus electrònics, enviar arxius...

Avantatges:

- Et permet accedir als recursos i controlar aquest accés.

- Informació disponible actualitzada. - Compartir impressores.- Poder accedir a la xarxa i a internet

des de qualsevol ordinador.- Compartir BBDD ( bases de dades)

Xarxa segons el seu abast

- LAN: Local Area Network (foto) (definició) (exemple)

- MAN: Metropolitan Area Network- WAN: Wide Area Network

Segons la tipologia pot ser:

- En anell: La informació va d’ordinador a ordinador. És molt antiga. Es deia Token Ring. - En Bus: Els ordinadors es connectaven en un cable comú, per on passava la informació. - En estrella: És la d’avui en dia. Arriba la informació als ordinadors mitjançant un hub o

concentrador on es connecten totes les línies del terminal.- En arbre: A mida que la xarxa va creixent, es van afegint nous concentradors que agrupen les

xarxes en estrella. - En Cel·lular: És una topologia nova. És inal·làmbric. No és molt fiable perquè hi ha moltes

ones a l’ambient, poden xocar i poden tenir interferències.

Construcció i planificació d’una xarxa

Per construir una xarxa a part dels terminals i cables de connexió necessitaré que el cada terminal que vulguem connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li dona accés per tal de comunicar-se amb altres perifèrics. Quant la xarxa és més gran, és possible que necessiti un concentrador o hub per connectar més de dos aparells i si es tracta de més d’una zona de treball caldran switch i routers per segmentar el tràfic. També podré afegir seguretat amb un Firewall.

Els cables de connexió de xarxa

Per connectar dos perifèrics necessito un mitjà per on vagin les dades. Les característiques que hauré de valorar són:

- Material de construcció i fabricació.- Velocitat de transmissió assolible. (mesurada en bits per segon)- Fiabilitat davant el soroll (coses que no volem rebre) o el pirateig de senyal.

Coaxial: Es diu així perquè tot va envoltant l’eix del cable. És un cable de coure que pot enviar informació fins a 10 Mbps. És molt robust enfront interferències però l’atenuació (va disminuint) d’aquest cable fa que el límit de la xarxa pugui ser de 100 m i la modificació relativament complicada. És utilitzat per a les televisions. Gràcies a aquesta gran malla, no entra el soroll.

Els cables que l’acompanyen són el de forma de T i el BBC.

Fibra òptica: Cable construït amb dues capes de polímer de plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una estació a una altra. Donat al preu dels components i la dificultat en la manipulació d’aquestes xarxes només es donen per accedir a l’internet en diferents xarxes o en grans distàncies (com per exemple per connectar els controls del Port Aventura) . El límit de velocitat de transmissió és de Tbps (Terabits per segon).

Parell trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront el soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla. S’anomena Shielded Twisted Pair si porta pantalla, i si no, s’anomena Unshielded Twisted Pair. El connector amb el que acaba és el RJ45.

Cablatge estructurat: actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt abundants i ja planificades que van a parar un armari on es fan les connexions (rack).

Categories dels cables segons la qualitat del coure i l’apantallament:

Categoria 3: velocitat màxima de dades 10Mbps

Categoria 4: velocitat màxima de dades 16 Mbps

Categoria 5: velocitat màxima de dades 100 Mbps

Categoria 6 i 7 : capaç de superar els Gbps.

Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu crimpadora molt fàcil d’utilitzar.

WiFi: Mitjà sense fil, la informació viatja per ones. En aquest tipus de xarxes els elements es podran estendre de 3 maneres diferents:

- Bluetooth: de curt abast, poca velocitat i molt estàndard (també als mòbils). Utilitzada per descarregar fàcilment cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil).

- Infrarojos, amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per transmetre dades. Estàndard a altres tipus de dispositius (calculadora). Sensible als obstacles físics, molt directiu.

- WLAN: (Wireless LAN ) Tecnologia específica per ordinadors que pot assolir als 56 MBps. Abast fins a 100 m en espais tancats però despenen dels obstacles ( reixes metàl·liques sobretot) .

Hub:

Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment de xarxa i si no el correspon el rebutja, fent que hi hagi menys informació circulant que no és per aquest segment de xarxa.

Router o encaminador: Comunica la xarxa per una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa d’on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple si es tracta d’un correu o si són fitxers que venen de l’emule. També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i quins serveis podem utilitzar. També pot fer de hub o switch, però seria malbaratar les seves possibilitats. Alguns routers es configuren com a Firewall, que és un element de seguretat de la xarxa. El Firewall protegeix la xarxa de virus i hackers.

Aquesta funció també es pot fer a nivell de programari (software) que és el que ens proporciona el sistema operatiu per bloquejar algunes adreces o planes no segures.

Gateway:

Acces point: És el hub de les xarxes inal·làmbriques i a més permet passar de una xarxa de cable a un segment sense cable connectant-hi in o més PC sense haver d’instal·lar un cable.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir sense haver d’utilitzar cables.

Repetidor de senyal: Normalment una xarxa no excedeix a 200 m d’extrem a extrem, ja que el senyal arribaria degradat i es podria rebre bits erronis.

2.4 Configuració d’una xarxa

Té 5 capes:

1- La primera capa és física i s’encarrega dels detalls om el tipus de cable, el senyal de freqüència, etc.

2- LA segons capa s’encarrega d’enviar informació a companys del a nostra xarxa, és a dir, de la mateixa classe o sala.

3- La tercera capa s’encarrega d’enviar arxius a fora de la nostra LAN. (IP Internet Protocol)

4- La quarta capa rep les dades que utilitza l’usuari , les posa en ordre i assegura el seu enviament. Quan la informació arriba al seu destí, fa el mateix procés a l’inrevés per evitar la pèrdua de dades. (TCP Transport Control Protocol)

5- La cinquena capa representa el processament de dades que està fent un usuari (per exemple la capa que hi ha a darrere dels correus electrònics.

La informació va del nivell 5, baixa al 4 i així successivament, la enviem i entra pel nivell 1 i puja fins el 5. Però la informació ha pogut passar per diferents routers fins arribar al destí., i aquí, l’ordinador final els ordena.

Si es destrueix una part de la xarxa, la informació pot passar per altres llocs.