RAMON CASAS I CARBÓ

BIOGRÀFIA

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del

modernisme català. Va ser el millor pintor de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.

Amb tan sols 15 anys va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per conrear amb el mateix èxit el paisatge i el

retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el

retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.

Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una

família de la burgesia catalana.Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a

l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que

havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja. L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la

qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps, un detall del claustre de

Sant Benet de Bages.Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París,

acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del

pintor Carolus-Duran,[2] pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugène Carrière, Maurice Lobre i Puis de

Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions

d'art i al consum del tabac.

Dedicà un temps a viatjar per tota la península, influint sobre Tom Roberts. Fruit del viatge, a Granada, el pintor va descobrir un gran

interès pel tipisme andalús i va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat vestit de flamenc, que

més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Així, el mes de gener de 1884 va enviar a la Sala Parés un dibuix titulat

Cursa de braus, amb el que començava un seguit d'obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de

nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.

Durant la seva estada a Madrid estudià els clàssics del Museu del Prado. El 1890 tornà a París amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i

Ignacio Zuloaga per a viure al barri de Montmartre. En aquesta època pintà obres com Plein Air i Bal du Moulin de la Galette entre

d'altres obres , en les quals es noten influències de Toulouse-Lautrec, Steinlen i Forain.

El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats

(1897-1903), on se suposa que conegué el seu futur mecenes William Deering i al seu fill Charles Deering. De mica en mica es

va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.

El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pèl & Ploma i que amb posterioritat

fou substituïda per Forma. La premsa li serví la seva vessant de dibuixant i per compaginar amb el cartellisme. És especialment

destacable la seva col·lecció de vora els dos centenars de retrats al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albéniz.

IMATGES

''Desnudos femeninos''

● 685 × 567

● 500 × 407

''Flores deshojadas''

''Cartell de Codorniu''● 400 × 258● Ramón Casas fue prototipo de los cartelistas españoles del final del

XIX; trabajó influído por Toulouse-Lautrec, desarrolló un lenguaje sencillo, llamativo, sumamente eficaz desde el punto de vista de la comunicación

WEBGRAFIA

● WEB DE LA BIOGRÀFIA

● WEB DE LES IMATGES

CONTRAPORTADA

Catalina Victoria Ballester

E. Plàstica i Visual

2012-2013

RAMON CASAS I CARBÓ