APUNT~ ~OBRE LE~ FA~ANE~ D E LE~ BOTl G UE~ , DE TARREGA

261

Per Antoni Seres i Aguilar 017

DESCOBERTESIBONESINTENCIONS

D es pres d'un bon grapat d'anys de pas­sa r-hi mil i un a vegades pel da va nı ,

"pin yo fixo" i amb el cap s int o niı za nt a lıres

freqüencies , no fa mo lı va ig adonar-me que en un pilar dels porxos del carrer de l Carme enca ra s' hi pode n e nıreve ure les re s ı es d'un po li crom a ı re ı o l comercial. Tot i que pictori­came nı no es ırac ıi d'una peça de gran va lua, el seu tes timoni m'es uıil per argumentar I'e­vo luci6 es ı e ıi ca del comerç local, conjunta­menı amb altres e l e nı e nı s decoraıiu s que hi ha o hi hav ia esca mp ats arreu del muni cipi . Sense pretendre que el presenı treball sigui un es tudi de criteri ri gor6s. aq uest vol convidar el lector a donar una vo lta per les pl aees i carrers de Tarrega i copsar, amb ull s curi osos, els di s­ıinı s recursos es ıilfs ti cs emprats com a rec lam a les façanes de les boıi g u es de la ciutat.

Pi/ar alııIJ rr.ıın policroıııe; al tarrer del [arıııe

PROCES EVOLUTIU An ti ganıe nt , la necess it at i el des ig d'intercanvi de productes es feien palesos a les fires i als

nı erca t s. Era en aquestes periodiques concentracions on la ge nt ensenyava i veni a la seva nı e rcade ri a

i, alh ora, ve ia i podia comprar la de ls altres. Encara av ui a les principal s pl aces i carrers de la c iut a ı

bon nombre de ve'ın s i comarcans continuen operant de forma similar com ho feien avantpassa ı s nos­tres. Naturalme nı pero, ha pl og ut mo lı des d'aquell s dies en que I'espa i esceni c I'o mplien majo riı a ri a -

me nı cavall s i carruatges que carregats de cereals eren el cenıre d'un a, lI avors, soc i e ı a t agra ri a. 263

A poc a poc i a I'entorn de les primiti ves parades ambulant s un nou fenom en anaya prenent fo r­ma: els tall ers artesanals. 1 fou a partir d'aquests tallers quan el comerç inicia un a clara ıra n sfo rma­

ci6. Les transaccions comercials que fins al nıoment es rea lit zaven a peu de carrer s' introd u"ı"re n tam­be en una nova dimensi6: els espais tancats. Els artesans, que so lien agrupar-se per gremi s i carrers, dese nvolupaven les seves activitats sen se cuidar I'esteti ca dels seus centres. Pero la necess iı a ı de di -

264

fercnciar-se dels es ıablinı e nı s ve'ı' n s provodı qu e po rı cs cnfora s' hi ex hibi ss in p rod u c ı es anıb la in ­ı e n c i 6 dc rea lçar les seves crcacions. Prog ress i va ll1 e nı anag ra nı es i alıres sfnıbo l s cO ll1 ença rcn a f1 o­rir a Ics fa çanes fin s apropar-nos cap a una soc i e ı a ı indu s ıri a l cn qu c la co nıpc ı c n c i a eco no nıi ca se se rvf del s re ı o l s i apa radors conı a ein es de pro nıoc i 6 .

REESTR UCTU RAC IONS La l e nı a ca iguda de la insıiıuci 6 g re nıi a l dona pas a novcs f6 rnıul es nı c rca nıil s. Aixf. en el seg le

XiX, les ac ıi v iı a ı s indu s ıri a l s i de se rve is passa ren a prinı e ra Ifnia. Fruiı d'aixo. cn aqucs ı perfode so rgircn les ı e nd cs es pccialiı zades i, a nı es, nasque el concc pı e de bo ıi g a. la qual cosa descoll1ponguc I'cspai en dues zones: I'obrado r 0 re bo ıi ga i la bo ıi ga. Pcr ı a nı , a p a rıir d 'aqucs ı a raonada recs ıru c ıu ­

rac i6 s 'acce nıu a I 'o fe rı a del gc nere i, d ' a lıra banda. e l e nı c nı s co nı els ı a ul c ll s. pres ı a ı ges i v iırin c s as­so lircn una re nıarcada inıpo ı-ıa n c ia . Es piritu a lnı c nı , l'a pari ci6 dels aparadors prolongü la boı i ga Cin s al ca rrer. D'ença d'aques ı nı o nı e nı l'exposici6 dels o bj ec ı es ajuda a incrc nı c nıar ci ni ve ll de vc ndes.

CO RR ENTS ARTiSTl CS Se nıpre que un nou cs ıa b liııı e nı ve u la lIunı ho nı inı c nıa adeq uar-Io a Ics ıendcncie s esıi l f~ıique~

dc l nı o nı e nl. Anıb aqu cs ı p l a nı eja nı e nı el bo ıi g u e r s ens de nı os ıre n la scva adapıaci6 als cri ı cri s de nı odcrniıaı que la soc i e taı nıarca. Es a nıb la pe rs pec ıi va delıenıps qu an podell1 e ıiqu c ı a r anıb preei ­si6 cls loca ls co nı e rc ial s cn func i6 de ls canons qu e hi son rep rcsc nı a ı s. Co rrcnt s co nı el nıodcrnisl11e .

ci c la ss i c i s nı e i ci rac i o n a li s nı e han e nriquiı a nıb el scu ı arannü la inı a t ge dc la ciutal. G uiaı s per ı cc ni cs i nı es ıral s a n o ninı s, nı a t e ri als co nı ferro. fusta. vidrc i nı ü rbre s han co nıribu"ıı

a cnriquir I ' a rı es ı c ıi c dc Ics boti gues. Av ui en di a cnea ra es consc rve n anti cs coıııe rç os que realeen anıb la seva prescncia ci patrinıoni a rı fs ıi c.

TANCAMENTS I APARADORS

(""rrN"" ('(/1"111('

Les porı cs han ac tu a ı se ıııpre co nı a front era e nıre boıigucs i ca rı·c rs. Els co nıc rços , pero , sub ıil ­

nı c nt han nıulıip l i ca t les poss ibiliıat s dels t a n canıents i n'han esp rc nıut el nı ~ı x inı de suc. Di vc rsos ıi ­

pus dc porıicon s abaıibles . corrcdi ssos i nı ob il s foren els pr inı e rs s i s ı c nı es de ı a n ca ııı e nt de fusıa . Pos ı c ri o rnı e nt , les rcixes nıct a l · li qu es t a nıbe s' intro du"ırcn cn aq u es ı ca nıp .

Obc rı cs Ics po rı es de I ' es ıablinı c nı

de bal a bal. cls aparadors ac luen co nı

a CX po s iı o r s dels produc ı es quc cs po­dcn c onıpra r a I ' inı c ri o r . Les bo ıi g ıı es

dc qu cv iıırcs han cs laı dcs dc sc nıprc un dcls c o l · l c c ıiu s p unı c r s a I'hora dc sc rvir-sc dels aparadors com a rcc urs. TOI i qu c a Türrc ga no en qu cdcn cxc ınplc s . cls "co lııı ados" o ıııpli c n cls aparadors dc gü nı a gonı c arrcg aı s d'o­rcrı c~ anıb c ı proposil d ' a ıre urc c ı mü­x iııı dc c li enı s . A nıb I ' aj uı de punı s dc Ilulll i rc ı o l s cls nı os ırado r s aug nı c nı c n

c ı ~C ll rc ııd inı c nl.

IÜ:TOLS A p a rıir d'un a ac urada desc ripci6.

cn c ı Ili brc /-'o (' oıı e\ de !J ()/i g ıı ('s de PO!IIW. Jauııı c Gual analil za Ics so lu ­c i o ıı s per a re ı o l ar i dcco rar els s upo rı s

puh li c iı ari s. La p rcs cn ı class ifi caei6 parı c i x d ' aqu cs ı cs ıudi : ara bc. cslü adapıada a excmplcs quc cns s6n fami ­I iars.

Pintura sobre mur

FLORS f)~ o ~N1ES

( 'Illi / '1 .)(/11111 \ lıl/cI

A prinıcr cop d'ull sc nıbl a c ı m c ı od c mcs s iınpl c pcr anunciar I ' cx i sıc n c ia d'un co ııı crç . Pinıad a

sc n ~c un s upo rı pre\' i. acos lunı a a info rnı a r sobrc c ı no nı dc la bo ıi ga ifo c ı p rodu c ı c . t~ i ııı po rı a nı d C~ lac ar l'ad equaci6 de Ics Il e ırcs a les re du"ı"d cs dinı c n s i o n s d'es pai.

265

266

Pintura sobre fu sta Ge n e ralnı e nı la dinı e n s i 6

de la fu s ıa le les maıe i xes aeo­tacio ns que el dinıe ll i se rve ix per a donar a co ne ixe r I'e­x i s ı eııe i a d'un a ı e nda .

Lletres amb relleu sobrc fusta Grüc ies al rell eu ressa lta la

ti pogra fi a del retol.

EI cos tridimensional EI retol des taca del nıur

perquc va se parat del se u eos tri d il11 e n s i o ıı a l .

( '(/rrt'f .\ 1ı1/1 1 1d( I{!, 1/

('U(rfr dd ('0/"111('

ClIrrl'l \10101"

Vidrc pintat A part ir dc l desc nvo lupamcnt dcls mostradors. c ı vidre pintat es un a tcc ni ca mes quc s'u tiliua

co m LI poss ibilitat de suport .

Retol vcrtica l Els retols dc bandera amplien cn un a altra dimensiô el radi dc rec lam de la boti ga. Les possi bi li­

tat s de suport i composiciô. a I'igual que en cls ant eri ors es til s. poden se r infinit cs . Les fotografics cn sôn exc nıpl es representatiu s.

CcIl.,.N""'ClırI//{' 1'/11\'11 il/ıı)ıır

ICONOGRAFIES La info rnı ac i ô publicit ari a se so l valer de dos tipus de reg istres: el vi sual i ci ve rbal, que en la

majori a de ls casos s' interelacionen i es donen suport nıutu . Pero en co nıpt ades cxcepc ions han arr i­bat signes visuals fin s als nos tres di es que de forma s inıpl e i direc ta s' hag in institucionalit za t. Els exe nıpl es iconografics mcs popul ars s6n: les barres po li c ro nıc s de les barberi es i de ls tall crs nıcca ­nics, les creus dc les fa rnüıc i es i les ulleres dels centres optics.

267

Ca,.r('r Al.!,odl'n

TESTll\10NIS D' ALTRES TEl\1PS

En una al ıra branca, la publicitat es nodreix exc lu s i va ınent del reg istre verba l. En aquest grup les possibilitaıs grafiques s6n variades. L'elecci6 del tipus de lletra i diınensi6 s6n suınınaınent inı ­

portanı. per a especificar els ni vells de significa­ci6.

/' {aça Ifal"/

Gracies als retrats podeın recuperar del bagul diferents ınostres de coınerços locals ja esborrats del ınapa. Les in ·tant ani es s6n obe rtes a ınultipl es interpretacions, essent per daınunt de tot tcstiıno­ni s d'al tres t eınps.

APUNTS DE CALAIX ltres aspectes ın es recents de l'evo luei 6 coınercial a la ciutat crec ıncs oportCı abordar-los en un

alt re estudi. Aquesta rer!exi6 rau en el feı que, a partir de la clceada clels setanta diversos ractors co­ınencen a renovar l'esperit bo ti guer cap a unes al ıres esreres. A ıall d 'exe ınplc : la Iran s rorınaci6 del ea rrerd Santa Anna en una zona de via nan ts i els ınoderns va lors es tcti cs de dissen y.

DISC RECIO Van convidar-lo a pensar i digue que no vo li a donar ın o l es ti es, que ja pensaria a casa. (Pcre

Calders)

BIBLIOGRAFIA

MULET, M. Josc: Fa{"(II les dı' hıııigııes de Palıııa. Ajunıanıenı de Palnıa , 1986.

268 CASTELLS. Ranı on M.: Boıigııer.ı , 1870-19-10. Col·legi d 'a rquiıecıe~ de Girona. 198,.

SEGARRA i MALLA. Jmep M : Hi.ıı ö rio de Tcırrega aıııh (' Is .11'11.1 COS IllIl/l i Imdiciolı .l. o luııı~ 1 i II. i\lu ,cu COlllarcal de Tiırrega . 1984. 1987.

VIDEOGRAF IA

POMES. Leopoldo: La ciııfof 1,1'1111 de Barceloııa. Alıer ego. 1991.

('anrI' SlIl/lli \1I1111

269

('arrer del Carmt