Aprenentage i condició física
69
Transcript of Aprenentage i condició física
És qüestió d’anatomia?
FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.
Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...
Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al
sistema motor
Doncs en què pensa?
Potser pensa en el moviment?
Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta
Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora
Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda
Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu
És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en
moviments corporals
Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer
I saber això per a què carai ens servirà?
Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les
informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics
Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals
ALTRES
DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)
INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)
Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?
LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat
establim una base motriu amplia
ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA
Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITATASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT
LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el
perill de sobrepassar els límits.
(Mandel 1984)
LA CONDICIÓ FÍSICA
RESISTÈNCIA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA
FATIGA. Weineck (1992)
CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓEn funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica.
A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidaciódels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energias’obté sense la presencia d’oxigen.
ANAERÒBICAANAERÒBICA AERÒBICA AERÒBICA
ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA
0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores
Potència PotènciaPotènciaCapacitat Capacitat Capacitat Endurance
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00 0:35:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.PALAFRUGELL20/06/2005 09:04 p.mCarreras
09:04:54 p.m20/06/2005
0:37:45.0
0:00:00 - 0:37:45 (0:37:45.0)
Equipo Polar
139 / 160 80 - 160
80 - 160 80 - 160
1 25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 0:00:00 RC: 72 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios
GENERAL I
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:51:00 0:56:00 1:01:00 1:06:00 1:11:00 1:16:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2
F.C.PALAFRUGELLMétode intermitentFUTBOL
Marc Velasco
08:25:54 p.m08/08/2005
5:35:10.0 Equipo Polar
80 - 160
80 - 160
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 1:15:40 RC: 90 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios
GENERAL II
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:26:00 0:31:00 0:36:00 0:41:00 0:46:00 0:51:00 0:56:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.PALAFRUGELLIntervàlic intesiuFUTBOL
Xavier Girò
08:38:30 p.m22/08/2005
1:36:30.0
0:00:00 - 1:36:30 (1:36:30.0)
Equipo Polar
139 / 228 80 - 160
80 - 160 80 - 160
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 0:56:05 RC: 108 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios
DIRIGIT
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.PALAFRUGELLConservacióFUTBOL
Treball MPPF
09:17:27 p.m17/02/2005
0:31:50.0
0:00:00 - 0:31:50 (0:31:50.0)
Equipo Polar
130 / 159 120 - 180
80 - 240 30 - 240
1 25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
Tiempo: 0:00:00 RC: 87 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm
ESPECÍFIC
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIAASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA
DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA
( Zaichkowsky 1980)
LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts)
(Diem 1978)
CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA
QUALITAT PSICOFÍSICA.
EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A
L’ADOLESCÈNCIA.
FORÇA FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA
NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT
MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES
(TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC).
Grosser i Muller (1989)
CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ
SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓSEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ
•ISOMÈTRICA
•ISOTÒNICA: CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA,
SEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADASEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADA
•MÀXIMA
•RESISTÈNCIA
•VELOCITAT
CONTRACCIONS ISOTÒNIQUESCONTRACCIONS ISOTÒNIQUES
LA FIBRA MUSCULAR ES CONTRAU I MODIFICA LA SEVA LONGITUD
CONCÈNTRICA EXCÈNTRICALA LONGITUD DEL MÚSCUL
DIMINUEIXLA LONGITUD DEL MÚSCUL
AUGMENTA
CONTRACCIONS ISOMÈTRIQUESCONTRACCIONS ISOMÈTRIQUES
EL MÚSCUL ES CONTRAU, PERÒ NO HI HA MODIFICACIÓ DE LA SEVA LONGITUD
FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇAFORÇA
ESTRUCTURALS
NERVIOSOS
ESTIRAMENT
HIPERTROFIA
FIBRES RÀPIDES
RECLUTAMENT
COORDINACIÓ
SINCRONITZACIÓ
REFLEX MIOTÀTIC
ELASTICITAT
HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES
-“Sprints curts”
-Càrregues pesades per tal de provocar tensions màximes.
-La pliometría intensa (tanques...)
-La electroestimulació (activar fibres ràpides).
COORD. INTRAMUSCULAR
COORD. INTERMUSCULAR
RECLUTAMENT
-Càrregues altes.
-Exercicis explosius.
-Velocitat execució alta sense o amb càrrega.
-Isometria màxima+ ex. explosiu
SINCRONITZACIÓ
-Pliometria
-Càrregues lleugeres que imitin al màxim possible els gestos que es produeixen en una especialitat concreta.
AGONISTES I ANTAGONISTES
REFLEX MIOTÀTIC
Quan un múscul és estès bruscament, els receptors nerviosos que es troben en el múscul (fusos) s’estimulen,
provocant una contracció per reacció de defensa.
ELASTICITAT
-Pliometria - 6-8rep del 30-35%1RM
ENTRENAMENT DE LA FORÇAENTRENAMENT DE LA FORÇA
MÀXIMA
EXPLOSIVA
RESISTÈNCIA
Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals....
Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics
Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega
QUÈQUICOM
Transferència de vibracions mecàniques al sistema
musculotendinós.
Faciliten l’acció muscular provocada pel reflex tònic vibratori.
Diversos estudis el consideren un mètode superior a l’entrenament
clàssic a l’hora de millorar la força, la flexibilitat i la recuperació muscular.
L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA HA DE COMENÇAR A PLANIFICAR-SE A PARTIR DE:
7 anys, entre els 7 i 8 anys existeix una fase sensible on els estímuls de força ràpida i força resistència poden tenir un important efecte positiu en el nen (Borzi, 1986; Nadori, 1997; Hanh, 1998; Cerani, 1990)
Empènyer, còrrer, traccionar, trepar... Moviments naturals
Evitar grans càrregues per perill de malformacions, pèrdua de capacitat elàstica i risc de lesions. (estructures musculars i osteoarticulars molt
plàstiques i dèbils)
Fins als 13 anys, la força no té un gran desenvolupament, no hi ha diferències entre sexes, i les seves millores es produeixen gràcies a factors nervisos (coordinació intramuscular) i al creixement fisiològic.
NO FORÇA MÀXIMA
Jocs de força i lluita, i circuits per estacions.
Càrrega el propi pes corporal (treball ideal multillançaments i multisalts)
Entre els 14 i els 16 anys hi ha un fort increment de la força degut a l’augment de la massa musculars, de la velocitat de contracció, i de la
millora de la coordinació intramuscular
Transports, lastrats, traccions... Increment de les càrregues a partir del volum i no de la intensitat.
A partir dels 17-19 anys comencem el treball amb peses!
ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇAASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA
L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA
(Fleishman,1964; Rarick, 1980)
LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS
(Mandel, 1984; Paritzcova 1973)
ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT
RISC DE LESIONS PER FRACTURES
LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL
DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA
MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS DE LA FORÇA EN DE LA FORÇA EN
EL FUTBOLEL FUTBOL
FORÇA DE DESPLAÇAMENT
DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I
DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES)
FORÇA DE SALT
UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA
MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT
FORÇA DE COLPEIG
COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000
ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES
LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS...
FORÇA DE LLUITA
OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA,
ENTRADES, CÀRREGUES...)
FLEXIBILITATFLEXIBILITAT
CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM
D’UNA ARTICULACIÓ
NO CONFONDRE AMB:
-ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat.
-STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura
poc flexible).
Amplitud de moviment
(ADM)
DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITATDETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT
MECÀNICSMECÀNICS
ELASTICITAT (elastina)
RIGIDESA (colagen)
NEUROFISIOLÓGICSNEUROFISIOLÓGICS
ESTIMULACIÓ NERVIOSA
RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS
EXTERNSEXTERNSSEXE, EDAT, HORA DEL
DIA, TEMPERATURA
RIGIDESARIGIDESA
Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa
ELASTICITATELASTICITAT
Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs
sense modificació estructural o funcional
En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen, que aporta la
rigidesa, i l’elastina, que ens dóna la capacitat d’elongació
ESTIMULACIÓESTIMULACIÓ NERVIOSANERVIOSA
L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía
gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular.
RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARSNEUROMUSCULARS
El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic
L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul
MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENTSOBRE EL COMPONENT MUSCULAR
•Estàtic passiu
•Passiu assistit
•Bob Anderson
•FNP
•3-S Holt
•En tensió activaSOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS
•Dinàmics: Rebots
•Estàtics passius i assistitsNO AMB NENS
NO AMB NENS
Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular
i generar efecte de relaxació muscular
Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més
importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. (Beualieu(1981), Madding et al.
(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997)
ESTÀTIC PASSIUESTÀTIC PASSIU
PASSIU- ASSISTITPASSIU- ASSISTIT
Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.
Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del
múscul.
Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa
d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.
ANDERSONANDERSON
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)PROPIOCEPTIVA (PNF)
20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ +
REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR
MÈTODES DINÀMICSMÈTODES DINÀMICS
REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS
MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR:
A L’INICI DE L’ESCALFAMENT
CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç
-Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU ¿?.
-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?)
AL FINAL DE L’ESCALFAMENT
ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions
explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al
rendiment.
És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann,
Klee,1992; Henning y col. 1994)
Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt
elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i
coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius.
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT
Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003)
PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS
A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. (Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)
QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT?
CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)?
L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR?
HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?)
QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?
VELOCITATVELOCITAT
LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE
DE REACCIÓ
GESTUAL
CÍCLICA
CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS
CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN
FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB
L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
ANTICIPACIÓ
COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET
GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL
Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)
APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
RECOMANACIONS I EXEMPLES RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE PRÀCTICS DEL TREBALL DE
VELOCITATVELOCITAT
S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT
NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA
EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ
El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats
SEIRUL·LO
La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment. Le Boulch
Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor. Fetz
Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic.
Afavoreixen l’eficiència del moviment.
Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn.
Apropen l’acció real a la desitjada
Estimulen la creativitat.
Potencien la individualitat.
Nosaltres ens trobem en una determinada situació de
moviment, i per tal de modificar aquesta situació necessitem el reequilibri
Ens trobem en equilibri quan la línia de gravetat cau dins de la base de sustentació
“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes
jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender
que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho
nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay
que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable
realmente de fútbol.” J. Guardiola
