Número 1 - 2019

DANIEL ALTIMIRAS, vicepresident d’Eurecat

“Qualsevol empresa pot innovar, amb independència de la dimensióo de la trajectòria que tingui”

P. 14

10 ANYS DEL MÀSTER DE GESTIÓ ADMINISTRATIVADE LA UAO CEU

P. 15

NOVA CONVOCATÒRIADE LES PROVES D’ACCÉSA LA PROFESSIÓ

Sembla que fos ahir quan vam començar a gestar un nou repte: la possibilitat d’accedir a la professió de gestor administratiu des de la universitat. I just aquest any celebrem el desè aniversari del màster de Gestió Administrativa que organitzem a través de l’ISGAC amb la Universitat Abat Oliba CEU. Va ser el primer d’Espanya i, avui dia, ja s’imparteix en tres facultats catalanes i molts més centres de fora de Catalunya. Cada any, més de cinquanta estudi-ants opten per formar-se en un entorn universitari que els doni accés directe a l títol de gestor ad-ministratiu o, el que és el mateix, que els atorgui l’oportunitat de formar part d’una professió recone-guda per la societat i d’emprendre un negoci (esta-blint la seva gestoria).

Fa algunes setmanes es van convocar les tradicio-nals proves d’accés 2019 per a aquelles persones que volen accedir a la professió fent un únic examen. Aquesta serà l’onzena vegada que tindran lloc a Ca-talunya, una qüestió que, al seu dia, també va ser impulsada des del Col·legi.

Aquestes són algunes de les fites que fan que la nostra professió avanci, la qual cosa és molt positiva per a tots els que en formem part. Perquè avançar i no quedar-se enrere són els trets diferencials que han permès que els gestors administratius hàgim sobreviscut durant tants anys fins a convertir-nos en figures imprescindibles per als ciutadans i per a les administracions.

Com podreu veure en aquest número de la revis-ta, la relació amb les administracions és una part important de la nostra feina; pensem que hem de col·laborar per aconseguir processos més àgils que repercuteixin en serveis que siguin nous i millors per als nostres clients.

No hem d’oblidar mai que els nostres clients —ciuta-dans o empreses— són els que confien en nosaltres i en el nostre assessorament com a experts.

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia VillarGlòria Castells

REDACCCIÓAinhoa Santos

FOTOGRAFIESBit ComunicaciónMiquel Taverna

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

REVISIÓ LINGÜÍSTICAdâctilos

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.  

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

DELEGACIONS 11Activitats destacadesa Girona i Lleida

SUMARI

ENTREVISTA OPINIÓ03 06Daniel Altimiras, vicepresident d’Eurecat

ACTUALITAT COL·LEGIAL

10è aniversari del màster de Gestió Administrativa UAO CEU

Proves d’accés 2019

Trobada amb la delegada del Govern

MITJANS 23Els GA als mitjans

Nova campanya de vehicles

Èxit de la nova appdel Col·legi

L’obligació de revelar a Hisenda les planificacions fiscals

LOPD: garantia dels drets digitals i laborals

10

22

LOPD

ELS NOSTRES GESTORS

DIVERSOS

12

Gestoria Bonilla

A&P ASSOCIATS

13GESCO

Entrevista a Joan Pinyol sobre l’A9 Escriptures

SERVEIS

14Reunió amb la Subdelegació del Govern de Barcelona

Formacions amb valor afegit

2

EL

GE

ST

OR

EDITORIAL

Daniel Altimiras és vicepresident d’Eurecat, una fundació privada sense ànim de lucre que impulsa la recerca i el desenvolupament per materialitzar les millores tecnològiques de les pimes i les grans empreses catalanes. Aquesta entitat té la voluntat d’esdevenir una referència estatal en matèria d’innovació. Daniel Altimiras compagina el càrrec a Eurecat amb la presidència de l’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius (Ascamm), com també la feina de director comercial de Dicomol, una empresa de disseny i construcció de motlles. En l’entrevista, que va tenir lloc al centre d’Eurecat de Cerdanyola del Vallès, Altimiras va deixar constància de la implicació i el gran compromís que té amb l’entitat i amb la innovació tecnològica a Catalunya.

Com va néixer Eurecat?

Eurecat va néixer l’any 2015, arran de la fusió dels diferents centres tecnològics de referència que hi havia a Catalunya fins aleshores (Ascamm, Barcelona Digital, Barcelona Media, Cetemmsa i CTM). El procés de constitució de la nova organització va requerir un esforç important de tots els actors implicats, però el resultat ens confirma que ha valgut la pena. Abans, cada entitat se centrava molt en el seu camp d’especialització. Ara, la integració de tots els centres és global, és a dir, compartim estructura organitzativa i infraestructura tecnològica. Amb la voluntat de compartir coneixements, també fomentem la mobilitat del per-sonal entre els diferents centres. Amb tot, l’objectiu és aprofitar al màxim els recursos disponibles, intercanviar idees, compartir diferents punts de vista i impulsar el talent per crear sinergies que responen a les noves necessitats.

Tot i que la trajectòria d’Eurecat és curta, hem esdevingut el segon centre tecnològic a Espanya. En conjunt, tenim més de 650 treballadors i 11 centres, distribuïts arreu del territori català.

“Avui dia, la innovació és imprescindible

per evitar l’estancament”

A. Santos 3

EL

GE

ST

OR

DANIEL ALTIMIRASVicepresident d’Eurecat,

Centre Tecnològicde Catalunya

ENTREVISTA

Quin és l’objectiu principal d’Eurecat?

A Eurecat treballem per facilitar a les empreses l’accés a la tecnologia. Posem al seu servei les nostres instal·lacions i els nostres professionals altament experts en cada camp de coneixement, per impulsar la recerca i el desenvolupament i poder incorporar millores tecnològiques que es poden traduir en la creació de nous productes, processos o serveis o la millora dels existents. Fem el que les empreses no poden fer per si mateixes, sigui per manca d’infraestructures, de finançament o de personal especialitzat. Avui dia, la innovació és imprescindible per evitar l’estancament, i per això volem que les empreses ens percebin com un referent a l’hora d’ajudar-les a créixer.

Un dels altres grans objectius d’Eurecat és fomentar la formació. Arran de tots els projectes de recerca i desenvolupament que hem impulsat, s’ha creat un gros de coneixement que volem posar a disposició de les empreses per avançar conjuntament.

Què és la innovació?

La innovació és el resultat final d’un procés de recerca i desenvolupament. En les empreses, aquest camí s’inicia quan es detecta un problema, una necessitat o una oportunitat i es comença a investigar com cal resoldre’l. Eurecat es dedica a facilitar i vehicular solucions a aquestes necessitats que puguin sorgir.

En general, la innovació es percep com una cosa llunyana a la ciutadania.

I, en molts casos, les empreses tenen la sensació que la innovació no s’hi ajusta, però, sense saber-ho, també innoven cada dia! Per sort, la mentalitat està evolucionant i les empreses cada vegada s’obren més a la innovació i a compartir els seus avenços tecnològics amb el món.

Quins projectes d’Eurecat apropen la innovació a la societat?

Hem desenvolupat molts projectes que milloren la qualitat de vida de les persones. Disposem de diversos equips que investiguen els teixits intel·ligents: hem creat una samarreta que pot captar les constants vitals de qui la porta i, per tant, pot detectar alguns problemes de salut, com ara una pujada de la temperatura o una arrítmia, i un mallot autocalefactable perquè els ciclistes puguin aguantar temperatures de fins a –10 °C. També duem a terme recerca sobre salut i nutrició: vam fer un estudi

per saber com la cúrcuma pot alleujar el mal de genoll i liderem el programa Preventomics, una iniciativa europea per investigar la prevenció de l’aparició de malalties relacionades amb la nutrició per mitjà de la personalització de la dieta i dels hàbits de vida.

Eurecat també ha estat el punt de partida de la creació de set noves empreses de base tecnològica, ja que hi ha col·laborat en la fase inicial per permetre’n un correcte desen-volupament. N’és un exemple Neos, un referent mundial que produeix peces fetes amb plàstic bioassumible per incorporar al crani després d’una intervenció quirúrgica. També hem col·laborat a crear WatEner, una empresa que es dedica a millorar integralment i de manera intel·ligent la gestió i l’ope-ració de les xarxes d’aigua potable per mitjà de les TIC i aportant beneficis en els àmbits social, ambiental i de qualitat del servei.

I pel que fa al medi ambient, un tema que cada dia preocupa més la ciutadania?

A Eurecat també participem en pro-jectes relacionats amb la sostenibilitat mediambiental. N’és un exemple el desenvolupament d’unes tintes d’im-pressora que contenen captadors solars d’energia fotovoltaica, o la recerca en el camp dels biopolímers i materials no con-taminants que poden ajudar a minimitzar la taca ambiental causada pel plàstic.

“A EURECAT

TREBALLEM PER

FACILITAR A LES

EMPRESES L’ACCÉS

A LA TECNOLOGIA”4

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

Catalunya té un teixit empresarial important format per pimes. La inno-vació és per a tota mena d’empreses o només per a les més grans?

És per a tot tipus d’empreses, però les més petites topen amb més impe-diments. A vegades, el creixement de les empreses està limitat perquè costa sumar esforços i pensar en el futur. Com que el mercat demana competitivitat, les pimes centren els esforços a adaptar processos i ajustar preus per ser l’opció més atractiva, i deixen de banda la innovació. El paper d’Eurecat en aquests casos és fonamental, ja que permet a les empreses introduir millores tecno-lògiques reduint riscos i sense ne-cessitat d’augmentar la despesa en infraestructura.

Segons l’Idescat, l’any 2016 la indús-tria i els serveis van centrar la despesa en la innovació tecnològica, mentre que en sectors com l’agricultura o la construcció va ser poc significativa. Tots els sectors poden beneficiar-se de la innovació tecnològica?

Sí, però en alguns sectors l’entrada d’elements innovadors és més difícil. A Eurecat treballem de manera trans-versal en molts sectors diferents: des de l’energia i els recursos fins a les finances i les assegurances, incloent-hi les indústries creatives i culturals, la formació, el turisme o la consultoria, per exemple. Segons la

nostra experiència, tots els sectors poden innovar.

El Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2017, elaborat per ACCIÓ, apunta que les empreses de menys de cinc anys concentren una acti-vitat innovadora més gran. Què frena les empreses de creació antiga a l’hora d’innovar?

En general, les empreses centren els esforços a complir les expectatives dels clients, que cada vegada són més exigents per l’entrada de nova competència de mercats interna-cionals. Això fa que es perdi l’opor-tunitat d’innovar i, per tant, de trobar un aspecte diferencial que posicioni l’empresa davant la competència. L’aspiració d’Eurecat és impulsar la innovació en les empreses, amb inde-pendència de les dimensions i de la trajectòria.

Què s’espera en el futur? Ciència-ficció feta realitat?

Jo no soc capaç de preveure què ens oferirà el futur. El que sí que sabem és que la prioritat d’Eurecat és posar la innovació tecnològica a l’abast de les empreses i les organitzacions. Amb aquest objectiu, hem establert un “radar” per identificar i anticipar quines són les tecnologies d’avantguarda que poden contribuir a generar nous productes i serveis i a ajudar, també, a optimitzar processos de fabricació.

Dins d’aquesta tasca de vigilància tecnològica contínua, anualment fem públiques les grans tendències que marcaran la pauta en els àmbits digital, industrial i biotecnològic.

Gràcies a aquesta obra de vigilància tecnològica hem detectat que el sec-tor de la fabricació industrial conti-nuarà essent cada cop més automatit-zat, connectat i intel·ligent, o que en l’àmbit digital serà clau la combinació de la intel·ligència artificial, l’analítica de dades i els objectes intel·ligents.

D’altra banda, els wearables, l’analíti-ca de dades, la intel·ligència artificial i la visió per computador guanyaran pes en el terreny de la salut, de manera que cada vegada veurem més dispo-sitius mèdics i aplicacions millors per diagnosticar pacients, monitoritzar-los i practicar la telemedicina.

Encara que pugui semblar ciència-ficció, ja és una realitat.

“LA INNOVACIÓ

TECNOLÒGICA

ÉS PER A

TOT TIPUS

D’EMPRESES”

5

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

L’OBLIGACIÓ IMMINENT DE REVELAR A HISENDA LES PLANIFICACIONS FISCALS PER PARTDELS ASSESSORS

DR. LUIS M. ALONSO GONZÁLEZ

Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la UB. Membre de la CEFIT

El 25 de maig passat es va aprovar una norma europea d’una transcendència incalculable. Es tracta de la Directiva 2018/822, que imposa l’obligació de revelar a l’Administració els anomenats mecanismes transfronterers de planificació fiscal agressiva. Aquesta obligació de comunicació afecta, en primera instància, els assessors fiscals i altres professionals, i també els contribuents.

Espanya, com la resta dels països membres de la Unió Europea (UE), ha de transposar al seu ordenament el mandat comunitari durant el 2019, de manera que l’any que ve —el 31 d’agost de 2020— ja sigui exigible en relació amb l’exercici anterior, és a dir, el 2019. Aquí comença a sorgir una clara retroactivitat en la norma que es complica davant l’evidència que en aquest moment s’ignora quins són els perfils concrets de l’obligació a què ens referim i que ja s’hauria d’estar respectant.

L’origen d’aquest canvi transcendental en la manera d’entendre les relacions tributàries i el paper dels intermediaris fiscals pot situar-se en l’acció 12 BEPS (sigla que correspon al projecte sobre l’erosió de les bases imposables i el trasllat de beneficis), un pla elaborat en el si de l’OCDE i que s’ha estès per tot el món a una velocitat i una determinació impossibles de preveure. En aquest context, la UE ha assumit una tasca de plena col·laboració i impuls del projecte BEPS i, en el cas concret que comentem, en destaca l’interès particular d’implementar les noves regles que regiran l’actuació dels intermediaris fiscals a partir d’ara. L’OCDE i la UE assumeixen que en les pràctiques de planificació agressiva que tants diners aparten de les arques de les hisendes públiques té un paper essencial el planificador, el professional que, amb uns coneixements experts, dissenya el pla d’estalvi o bé d’evasió fiscal. La Directiva 2018/822, a més, propicia com a part essencial, l’intercanvi automàtic d’aquesta informació tributària entre estats.

Enumerem ara els aspectes bàsics de la Directiva que cal recollir en la futura norma espanyola:

— Revelació dels mecanismes transfronterers a les autoritats fiscals espanyoles, que els intercanviarà auto-màticament amb els altres estats membres.

El caràcter transfronterer del mecanisme és donat, principalment, per dades referides als seus participants (per exemple, algun d’ells és un no resident; presència d’un establiment permanent, etc.), però és evident la vocació d’estendre al màxim el concepte. La informació concreta que és objecte de revelació és extensa, ja que comprèn la identificació completa del mecanisme transfronterer i tots els seus elements essencials.

“LA DIRECTIVA 2018/822

OBLIGA ELS ASSESSORS

FISCALS I CONTRIBUENTS A

REVELAR A L’ADMINISTRACIÓ

ELS ANOMENATS MECANISMES

TRANSFRONTERERS DE PLANI-

FICACIÓ FISCAL AGRESSIVA”

6

EL

GE

ST

OR

— Determinació dels subjectes sobre els quals recau l’obligació d’informar.

En principi, l’obligació de revelar recau sobre aquelles persones físiques o jurídiques o ens sense personalitat jurídica que actuïn com a intermediaris fiscals, concepte que desenvolupa àmpliament la Directiva. Però es pot estendre a altres persones que prestin una determinada col·laboració en la planificació. A més, a fi d’evitar una col·lisió frontal amb aquelles professions que tenen reconegut el secret professional, es disposa, en aquests casos, que l’obligació recaigui directament sobre el contribuent beneficiari del mecanisme.

— Terminis per a la revelació i l’intercanvi posterior de la informació.

Els terminis de comunicació seran reduïts i començaran a comptar des del moment en què l’intermediari posi a disposició del contribuent el mecanisme corresponent. La Directiva fixa un termini de trenta dies. Trimestral-ment, aquesta informació serà objecte d’intercanvi automàtic entre les autoritats fiscals espanyoles i les de la resta dels països de la UE.

— Identificació de la planificació fiscal agressiva.

La Directiva identifica els casos potencials de plani-ficació agressiva per mitjà d’una sèrie de trets distintius. Certament, el detall que recull en el seu annex és tan important que permet abastar en el concepte una multiplicitat impensable d’operacions que impliquin algun avantatge fiscal. Cal destacar que, entre aquests trets distintius, figuren les operacions amb clàusules de confidencialitat adreçades a preservar el secret del disseny fiscal i les que vinculen l’import dels honoraris professionals al benefici fiscal que es pretén amb la planificació.

En qualsevol cas, no hi ha límits quantitatius ni llindars mí-nims, de manera que, en principi, fins i tot la planificació més insignificant es pot englobar en l’obligació d’informar.

— Règim sancionador per al cas d’incompliment a escala nacional.

La Directiva encarrega als estats membres que esta-bleixin un règim sancionador eficaç, proporcionat i dissuasiu. Caldrà veure si a Espanya se segueix la tendència actual d’imposar sancions molt dures davant els incom-pliments d’obligacions d’informació fiscal.

Internament, convé assenyalar dues dades:

— Amb data final de 8 de gener de 2019 ha complert el tràmit de consulta pública un document sobre la transposició al dret espanyol de la Directiva 2018/822 preparat per la Direcció General de Tributs. S’hi avancen els perfils de la futura norma espanyola, però no va més enllà del que s’exposa aquí. No obstant això, entre les opcions que s’hi escolen subtilment hi ha la possibilitat d’estendre l’obligació d’informació a les operacions internes.

— El BOE de 7 de desembre de 2018 va sotmetre a infor-mació pública el projecte de norma 16202 Sistemes de gestió tributària, amb la intenció de dotar les empreses d’un estàndard d’ajuda de compliment normatiu per prevenir i gestionar els riscos tributaris. El sector de l’assessoria fiscal s’està mobilitzant i espera amb gran expectació que aquesta norma ISO es doni a conèixer.

Hem intentat comprimir en poques línies unes quantes dades, totes extraordinàriament rellevants, que permeten avançar que l’any 2019 viurem canvis històrics en el desenvolupament de les professions que, en un sentit ampli, cal agrupar entorn de la idea de la intermediació fiscal. I no només això. La novetat de la qual es proporciona informació, indubtablement, ha de comportar una transformació radical en les relacions entre Hisenda i els ciutadans; almenys a Espanya, on les polítiques de compliment cooperatiu han de ser desenvolupades aviat i a fons, atès el retard significatiu que arrosseguem respecte de la majoria dels països.

Volem dir que no seria equitatiu que aquest esforç de transparència que s’imposarà a contribuents i assessors no es veiés correspost amb manifestacions de les nostres autoritats fiscals adreçades a minorar la insuportable inseguretat jurídica que es viu en l’àmbit de les rela-cions tributàries. No es pot ajornar més la posada en funcionament de polítiques de cooperació ambicioses que permetin desenvolupar aquestes relacions en un clima de menys conflicte i controvèrsia. En aquest clima d’apropament entre Hisenda i els contribuents és on han de trobar un encaix les iniciatives de compliment tributari, tenint en compte com a referència, si es vol, el compliment penal, que ja és ben conegut. En resum, les empreses podrien bescanviar transparència i informació a canvi que l’assumpció de patrons de control estandarditzats els faci guanyar l’estabilitat que l’activitat econòmica demana per al seu progrés.

“LA DIRECTIVAENCARREGA ALSESTATS MEMBRESQUE ESTABLEIXIN UN RÈGIM SANCIONADOR EFICAÇ, PROPORCIONATI DISSUASIU”

“LA NOVETATHA DE COMPORTARUNA TRANSFORMACIÓ RADICAL EN LESRELACIONSENTRE HISENDAI ELS CIUTADANS”

7

EL

GE

ST

OR

OPINIÓ

JOSÉ HURTADO

Advocat i assessor de la Comissió Laboral del COGAC

La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, executa el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, sobre la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i incorpora normativament la jurisprudència europea més recent (cal recordar, per exemple, el cas Barbulescu).

A continuació comentem les novetats laborals principals, recollides en el títol X, rúbrica “Garantia dels drets digitals”.

En primer lloc, a l’empara de l’article 87, es recull el dret a la intimitat i l’ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral i es preveu la possibilitat que les empreses puguin controlar l’ús dels dispositius digitals que hagin posat a disposició dels treballadors per desenvolupar les seves funcions professionals, només a l’efecte de controlar el compliment de les obligacions laborals i de garantir la integritat d’aquests dispositius.

Això sí, com a política d’ús, les empreses han d’establir els criteris d’utilització dels dispositius digitals (com ara la determinació dels períodes en què els dispositius es poden fer servir per a fins privats) amb la participació dels representants dels treballadors. En tot cas, els treballadors han d’estar informats dels criteris d’utilització (sobretot, si se’n permet o no l’ús privat) i dels mitjans de control emprats.

En segon lloc, l’article 88 —inspirat en el precedent fran-cès— recull com a novetat principal el dret a la desconne-xió digital en l’àmbit laboral. Amb aquest canvi, els treba-lladors tenen dret a la desconnexió digital per garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances, com també de la seva intimitat personal i familiar.

És important destacar que les empreses, amb la prèvia audiència dels representants dels treballadors, han d’ela-borar una política interna adreçada als treballadors, in-cloent-hi els que ocupen llocs directius, en la qual cal que defineixin les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques.

LOPD: GARANTIADELS DRETSDIGITALSI LABORALS

“LES EMPRESES HAN

D’ESTABLIR ELS CRITERIS

D’UTILITZACIÓ DELS

DISPOSITIUS DIGITALS

CONJUNTAMENT AMB

ELS REPRESENTANTS

DELS TREBALLADORS” 

8

EL

GE

ST

OR

Concretament, es preserva el dret a la desconnexió digital dels teletreballadors.

En tercer lloc, es dediquen els articles 89 i 90 a configurar el dret a la intimitat davant l’ús de dispositius de video-vigilància i d’enregistrament del so al lloc de treball i de geolocalització en l’àmbit laboral.

En aquest sentit, es preveu que les empreses puguin controlar el compliment de les obligacions laborals dels treballadors mitjançant l’ús dels dispositius esmentats. Per fer-ho, les empreses han d’informar —amb caràcter previ i d’una manera expressa, clara i concisa— els treballadors i, si escau, els seus representants, d’aquesta mesura. A més, cal respectar el dret a la intimitat dels treballadors, de manera que la utilització d’aquests dispositius s’ha de fer sempre d’una manera proporcionada i tenint en compte el principi d’intervenció mínima.

Quan es detecti la comissió flagrant d’un acte il·lícit dels treballadors, s’entendrà complert el deure d’informar sobre la videovigilància en el cas que hi hagi almenys un dispositiu informatiu en un lloc prou visible.

L’enregistrament de sons en l’àmbit laboral queda limitat a supòsits molt concrets i excepcionals, com ara el risc per a la seguretat de les instal·lacions, dels béns i de les persones.

Es prohibeix instal·lar dispositius d’enregistrament de so o videovigilància en llocs destinats al descans o a l’es-bargiment dels treballadors, com ara vestuaris, lavabos, menjadors i llocs anàlegs.

D’altra banda, l’article 90 estableix per primera vegada a Espanya el dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l’àmbit laboral i permet l’ús d’aquests sistemes per exercir les funcions de control dels treballadors, dins dels límits legalment previstos. Cal informar prèviament els representants dels treballadors i els mateixos treballadors sobre l’existència i les caracte-rístiques d’aquests dispositius. Fixem-nos que, a part d’aquesta obligació d’informació prèvia, que ja era prevista jurisprudencialment, la nova norma no aclareix quins han de ser aquests “límits legalment previstos” en els quals ha de basar-se aquest dret.

Finalment, en la rúbrica pomposa “Drets digitals en la negociació col·lectiva”, la llei corresponent preveu en l’article 91 que els convenis col·lectius puguin establir garanties addicionals als drets relacionats anteriorment, una previsió que sembla innecessària perquè es desprèn ja de la normativa laboral bàsica.

Al costat d’aquest elenc de drets principals, la nova llei també recull dues regulacions importants específiques. D’una banda, en els casos d’operacions societàries o transmissions de negoci o de branca d’activitat es consideren lícits el tractament i la transmissió de dades de treballadors, fins i tot amb caràcter previ a l’operació, sempre que siguin necessaris per al bon objectiu de l’operació i puguin garantir la continuïtat en la prestació dels serveis. De l’altra, preveu regular els sistemes d’informació de denúncies internes (whistleblowing), en permetre accedir al personal amb funcions de gestió i control de recursos humans a la informació continguda en aquest sistema, tan sols quan la informació obtinguda pugui implicar un il·lícit laboral i pugui suposar l’aplicació de mesures disciplinàries.

Pel que fa a la tècnica normativa, aquest conjunt de drets s’incorpora a la legislació laboral mitjançant un nou article 20 bis, que s’afegeix al text de la Llei de l’Estatut dels treballadors amb el títol “Drets dels treballadors a la intimitat en relació amb l’entorn digital i a la desconnexió”, i, pel que fa als empleats públics, mitjançant una nova lletra —j) bis—, que s’afegeix a l’article 14 de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

En resum, per a una bona part de la doctrina laboralista la nova normativa aporta poc a l’actual marc laboral, ja que és l’ocupador qui continua determinant l’abast i el contingut dels drets digitals dels treballadors, els quals es limiten a tenir en exclusiva el dret a ser informats individualment, sense que la decisió empresarial pugui ser condicionada pels mecanismes de representació a l’empresa.

“ELS TREBALLADORS

TENEN DRET A LA

DESCONNEXIÓ DIGITAL

PER GARANTIR EL RESPECTE

DEL SEU TEMPS DE DESCANS,

PERMISOS I VACANCES”

“LES EMPRESES PODEN

CONTROLAR ELS TREBALLADORS

PER MITJÀ DE DISPOSITIUS DE

VIDEOVIGILÀNCIA I D’ENREGIS-

TRAMENT DEL SO AL LLOC DE

TREBALL I DE GEOLOCALITZACIÓ

EN L’ÀMBIT LABORAL”

OPINIÓ

9

EL

GE

ST

OR

10

EL

GE

ST

OR

Què us facilita?Un servei integral en matèria de protecció de dades i marques amb condicions especials, tant si l’implemen-teu a la vostra gestoria com si el feu extensiu als vostres clients.

SERVEI LOPD

Garanteix un tractament correcte i rigorós de les dades personals, de manera que permet consolidar la imatge professional.

Evita les elevades sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Impedeix possibles fugues de dades.

Estableix pautes i procediments que ajudaran directa-ment l’empresa a protegir el seu actiu més valuós: els clients.

SERVEI WEB – LLEI LSSICE

Evita que el web sigui una porta oberta a possibles denúncies per incompliment de la LSSICE i la LOPD.

Genera confiança entre usuaris i consumidors.

A l’hora d’informar degudament d’aquest tema en el web, demostra transparència i ajuda els usuaris a entendre els productes i serveis.

SERVEI DE MARQUES I NOMS COMERCIALS

Converteix la marca en un actiu intangible: sovint, la marca que protegeix un producte o servei es converteix en l’actiu més important de l’empresa; si no es registra com cal, pot arriscar-se a perdre-la i pot ser registrada per una altra persona.

Dona la possibilitat d’atorgar llicències d’ús de marca (com en el cas de les franquícies).

Ofereix l’oportunitat de cobrar regalies als que utilitzin la marca i a cedir-la als que cregueu convenient.

Què és aquest servei del Col·legi?És un servei que ofereix assessorament personalitzat per complir la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE) i la política en matèria de marques i noms comercials.

Compleix de manera fàcil i amb totes les garanties la LOPD.

Per a tu i per als teus clients, assessorament personalitzat en protecció de dades i marques

ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIADE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES

SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

SERVEIS

ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIADE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES

LLEIDA

GIRONAEl passat 8 de gener l’Agència Tributària (AEAT) va organitzar una conferència sobre les declaracions informatives i les modificacions normatives. La sessió es va desenvolupar a les dependències de la Delegació provincial de l’AEAT a Girona a càrrec dels experts Joan Robleda Cabezas, cap d’Informació de l’AEAT a Girona; Ricard Tetas Picó, i Josep M. Rigau, ambdós responsables dels Serveis Telemàtics de l’AEAT a Girona. A la reunió, hi van assistir més d’una cinquantena de persones.

A mitjans de febrer va tenir lloc una jornada formativa a càrrec de José M. Tocornal Ruiz, cap de la Unitat d’Inspecció de l’AEAT de Girona, sobre la tributació en l’IVA de les operacions intracomunitàries. Hi va haver una gran afluència d’assistents, molt interessats en l’anàlisi general de les disposicions reguladores de l’IVA que va fer el ponent.

El 25 de febrer es va dur a terme una jornada formativa sobre el model 720, dirigida per Jorge Pérez García, advocat, assessor fiscal i professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona. Durant la formació, es va lliurar als assistents un exemplar gratuït del llibre La impugnación del modelo 720 (tras el Dictamen de la Comisión Europea), escrit per Luis Manuel Alonso González, catedràtic de Dret Financer i Tributari i membre de la Comissió Fiscal del COGAC.

Al gener, els gestors administratius col·legiats i el personal de les seves gestories van poder assistir a una reunió infor-mativa sobre les novetats de les declaracions informatives i tributàries de l’any 2019. La sessió, feta a la seu de l’AEAT de Lleida, va estar dirigida per Meritxell Calvet, delegada de l’AEAT a Girona, i per Arturo Fernández, cap de la Depen-dència de Gestió Tributària a Lleida.

La delegació de Lleida va connectar per videoconfe- rència amb una formació d’estrangeria que s’impartia a Barcelona, a la seu col·legial. La jornada va tractar de novetats en matèria d’estudiants i investigadors intro-duïdes pel Reial decret llei 11/2018. Va presentar la sessió Marc Giménez, ponent de la Comissió d’Estrangeria i Nacionalitat, i va impartir la ponència Carles Martín, cap del Negociat d’Informació de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona.

Els Serveis Territorials de Lleida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació van acollir una sessió informativa per donar a conèixer les novetats de la DUN 2019. La jornada es va centrar en els nous aspectes de l’aplicació de captura de la DUN, a repassar els conceptes bàsics, els cromos digitals i les novetats pel que fa a ajuts.

José M. Tocornal Ruiz durant la jornada formativa sobre tributació en l’IVA de les operacions intracomunitàries.

Meritxell Calvet, delegada de l’AEAT a Girona, i Arturo Fernández, cap de la Dependència de Gestió Tributària a Lleida.

11

EL

GE

ST

OR

DELEGACIONS

Ligori Aguilera és gestor administratiu col·legiat des de fa alguns mesos, però disposa de gairebé vint anys de trajectòria professional en l’àmbit de la gestió i l’assessoria. La seva carrera sempre ha estat vinculada a la del seu pare, perit mercantil, amb qui va començar a treballar al despatx familiar l’any 2000 mentre compaginava la feina amb els estudis de Relacions Laborals. Més tard s’hi va incorporar la seva dona, Jackelinne Moreno, especialista en el terreny d’estrangeria i nacionalitats, que avui dia organitza l’oficina i capta nous clients.

Amb la voluntat d’ampliar el ventall de serveis disponibles del negoci, Ligori Aguilera va cursar el màster de Gestió Administrativa per poder accedir a la professió i a la col·legiació. Valora positivament la seva aposta, sobretot pel que fa a la formació que ofereix el COGAC. Afirma que pot fer cursos d’actualització i sessions formatives a Girona, sense la necessitat de desplaçar-se a la seu, a Barcelona.

També destaca el valor afegit que atorguen a la professió el marxandatge i el suport publicitari disponible per a les gestories, i assenyala que “gràcies a aquest suport, la figura del gestor administratiu té un reconeixement de la societat que altres professions relacionades amb el mateix àmbit no tenen”.

Els anys d’experiència li han servit per conèixer a fons els clients i saber quines necessitats tenen. Afirma que “els particulars demanen preus ajustats i rapidesa a l’hora d’executar els tràmits, mentre que les empreses, les pimes i els professionals autònoms exigeixen confiança i que tractis el seu negoci com si fos teu”.

Davant l’agilitat i l’automatització dels tràmits que faciliten Internet i les noves tecnologies, afirma que “el futur de la professió inclou l’assessorament especialitzat, fruit dels coneixements i l’experiència dels gestors administratius”.

A&P ASSOCIATS

Nou gestor

C/ Santa Eugènia, 160 17006 Girona

Cristina Bonilla va començar la carrera professional en gestió administrativa sota el guiatge del seu progenitor, ara fa prop de trenta anys. “Em vaig resistir a seguir els passos del meu pare, però actualment estic molt satisfeta de la decisió que vaig prendre”, explica. Després de llicen-ciar-se en dret, va fer les proves d’accés a la professió a Madrid i es va col·legiar el 2001.

Segons aquesta gestora, la professió ha canviat al llarg d’aquests anys, però no pas tant com s’esperava. Pensa que els gestors administratius han de reivindicar i fer valer la seva feina perquè la societat valori positivament la tasca que fan. “No som presentadors de documents”, assenyala. “Hem ad-quirit uns coneixements i tenim una experiència que ens dona un valor afegit a l’hora d’assessorar el client.”

A diferència del seu pare, que pensava que els gestors admi-nistratius són una espècie en perill d’extinció, Cristina Bonilla afirma que la professió té molt futur. “Per molt que l’Admi-nistració avanci i que la tecnologia i Internet permetin fer alguns tràmits en línia, la feina del gestor administratiu va més enllà i es fa gairebé imprescindible a l’hora de satisfer necessitats determinades”, subratlla. Així i tot, indica que “els gestors ens hem d’adaptar als canvis i a la transformació”.

La gestora agraeix el suport que rep del Col·legi: “sem-pre puc comptar amb l’ajuda dels treballadors de la seu col·legial de Lleida; donen un molt bon servei d’atenció al col·legiat”. També destaca els programes, les eines i els serveis que el COGAC posa a l’abast dels gestors per faci-litar l’activitat professional.

Gestora veterana

GESTORIA BONILLA

C/ Bisbe Ruano, 13 25006 LLeida

12

EL

GE

ST

OR

ELS NOSTRES GESTORS

JOAN PINYOL

Gestor administratiu de Barcelona

“LA PLATAFORMA A9 ESCRIPTURES PERMET GUANYAR EN EFICÀCIA, VELOCITAT I RENDIBILITAT”

Ja fa més de set anys que el Col·legi de Gestors de Cata-lunya, juntament amb GESCO (Gestores 1880, SAU), van crear la plataforma d’escriptures A9. Aquesta eina permet fer inscripcions al Registre de la Propietat, així com pagar i presentar l’impost del model 600 a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Durant aquests anys d’història, la plata-forma A9 Escriptures ha permès tramitar més de 170.000 expedients. La gestoria Arnal, fundada el 1971, va ser una de les primeres que va confiar en aquesta plataforma i que va apostar-hi. Joan Pinyol, soci d’aquesta gestoria, ens compartirà la seva experiència.

Com va començar a utilitzar la plataforma A9 Escriptures?El nostre despatx va ser-ne un dels impulsors en el seu mo-ment, aprofitant també la bona predisposició del Col·legi de Gestors i de Gesco per impulsar la creació i l’ús de les noves tecnologies en la nostra feina. Vam entendre que intentar tramitar documents en general —i, sobretot, notarials— sen-se paper era un objectiu que s’ajustava a les exigències del mercat i dels clients. I aquest va ser l’inici per desenvolupar la plataforma i, després, començar a treballar-hi. Gesco, que tenia experiència en el desenvolupament de la plataforma A9 de vehicles, ho va fer extensiu, amb èxit, a documents, tot i que era un procés més complex. Aquest en va ser l’ori-gen i vam aconseguir plasmar la idea a Catalunya d’una ma-nera molt potent.

En l’àmbit territorial, inicialment la plataforma només permetia tramitar a Catalunya. Com van gestar-se aquests inicis?Sí, l’origen i la implementació inicial de la plataforma Escrip-tures va ser Catalunya, atès que vam aconseguir un conveni amb l’ATC i el Col·legi de Registradors de Catalunya; per tant, a l’origen —i essencialment des que va començar la plataforma— es va fer servir a Catalunya.

A partir de l’any 2018, l’A9 Escriptures permet presentar tràmits a tots els registres d’Espanya. Ha significat un canvi competitiu per a les gestories?Sí, i ara comencem a estendre la tramitació telemàtica a la resta del territori. Tot i l’excel·lent predisposició del Col·le-gi de Registradors a l’hora d’implementar amb rapidesa l’ús de la plataforma, hi ha la dificultat afegida que, a vegades, cada registrador, encara que tingui instruccions genèriques del seu col·legi territorial, pot prendre decisions individuals, la qual cosa ens ocasiona dificultats a l’hora d’obrir el camí.

Així doncs, ara fem la mateixa tasca que vam dur a terme a Catalunya a l’inici. És evident que ho fem més de pressa, per-què han passat més de set anys i els professionals ja estem més adaptats i predisposats a les noves tecnologies.

És a dir, des de fa un any, aproximadament, hem començat a estendre la tramitació de l’A9 Escriptures als Registres de la Propietat de fora de Catalunya, gràcies a les conver-ses que s’han tingut amb el Colegio Nacional de Regis-tradores. Però la funcionalitat de pagar i presentar l’im-post des de la plataforma A9 Escriptures només és, de moment, a Catalunya.

Quin ús de la plataforma es fa al seu despatx?Els usuaris del despatx la fan servir cada dia en els procedi-ments habituals de feina. Des de l’inici hem estat apostant per tramitar amb la plataforma perquè les seves funciona-litats són molt bones i ens permet ser més eficients en el dia a dia.

Finalment, per què creu que l’A9 Escriptures pot beneficiar la feina que fan els gestors?Essencialment l’hem de recomanar perquè és un mitjà pel qual la prestació del servei s’ajusta a una realitat i a una demanda del mercat. És a dir, la tramitació documental tradicional en paper és una cosa que ja gairebé està fora de mercat. El fet de poder disposar d’una eina que permet una tramitació telemàtica “mínima” (que en el cas de l’A9 és propera a un màxim desitjable) és absolutament cabdal perquè el mercat percebi que la nostra professió i activitat s’ajusta a les seves demandes i necessitats. Això és molt evident en l’àmbit de la tramitació documental.

Quins són els beneficis? Hi ha beneficis pel que fa a l’eficàcia, la velocitat i la rendibilitat en el desenvolupament de la feina. Estem parlant d’evitar-nos desplaçaments, és a dir, temps i diners… de guanyar traçabilitat i control, d’aprofundir en la interconnectivitat amb clients i altres intervinents i, per tant, entenc que tot són avantatges. És pràcticament i absolutament necessari disposar d’una eina d’aquest estil. A partir d’aquí, no només crec que sigui una eina útil del present, sinó que ha de ser reforçada i desenvolupada en el futur perquè continuï donant als col·legiats les prestacions necessàries per poder mantenir l’activitat i la professió en els requeriments que demana el mercat.

13

EL

GE

ST

OR

GESCO

Aquest any 2019 se celebra el desè aniversari del màster de Gestió Administrativa de la Universitat Abat Oliba CEU i l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC), el primer programa d’estudis d’aquest tipus a Espanya. La creació del màster va suposar un abans i un després per als gestors administratius, ja que des d’aleshores es pot accedir a la professió per mitjà de la universitat. Enguany té lloc la desena edició del màster, amb un programa consolidat dins del panorama formatiu que ofereix els coneixements necessaris sobre dret, economia i empresa per esdevenir gestor administratiu.

Per celebrar-ho, el Col·legi i la UAO han organitzat una sèrie de ponències dirigides a l’alumnat i als col·legiats, així com un acte commemoratiu que tindrà lloc el dijous 9 de maig del 2019 a la Universitat Abat Oliba CEU.

Ponència sobre la fiscalitat de les start-ups a la UAO CEUEl 28 de febrer va tenir lloc a l’aula magna de la Universitat Abat Oliba CEU la primera activitat organitzada amb motiu del desè aniversari del màster de Gestió Administrativa. El soci de l’Àrea Fiscal de Rousaud Costas Duran, SLP, Iñaki Silva, va oferir una ponència sobre la fiscalitat de les start-ups. El ponent va estar acompanyat pel Dr. Marc Giménez Bachmann, director del màster i membre de la Comissió d’Estrangeria i Nacionalitats, que va presentar la sessió.

DEU ANYS DEL MÀSTER DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE LA UAO CEU

El ponent Iñaki Frías i Marc Giménez Bachmann durant la sessió.

Actes de celebració del 10è aniversari

Acte commemoratiu del 10è aniversari del Màster en Gestió Administrativa de la UAO CEU.

El dijous 9 de maig tenimuna cita imperdible: l’acte commemoratiu del 10èaniversari del Màster!

En el marc de l’aniversari s’han organitzat diverses ponències i jornades formatives.

14març

Sessió monogràfica sobre crowdfunding

28març

Cas d’èxit d’una ex-alumna:Del màster a la gestoria.

9abril

Jornada: Criteris per l’obtencióde l’incentiu “bonus”

25abril

Jornada: IRPF i impost de patrimoni. Exercici 2018

7maig

Flash Seguretat Social

9maig

Si voleu més informació sobre les activitats, podeu contactar amb nosaltres al correu formacogac@gestors.cat, o al telèfon 93 317 06 86.

28febrer

Tècniques de negociació

Jornada: La fiscalitat de les startups

14

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El 31 de gener de 2019 es va publicar al DOCG núm. 7800 la resolució JUS/111/2019, de 23 de gener, per la qual es convoquen les proves per obtenir el títol de gestor admi-nistratiu. Fins a l’1 d’abril de 2019, les persones interessades en aquesta convocatòria poden sol·licitar-ne l’admissió presencialment o per correu certificat a qualsevol de les seus i delegacions del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya i a qualsevol altra oficina o registre.

Els candidats han de ser titulats dels àmbits del dret, l’economia o les ciències polítiques, una formació mínima requerida per ser gestors administratius. L’any passat es van rebre 169 sol·licituds per fer les proves d’accés.

La prova consisteix en un examen teòric sobre diferents temes relacionats amb el dret laboral, civil o mercantil, entre d’altres, i en la resolució d’un cas pràctic basat en una situació real. El Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut de les proves, que es faran al setembre.

PROVES D’ACCÉS 2019

15

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

EL COL·LEGI DONA LA BENVINGUDAALS NOUS GESTORS ADMINISTRATIUSEl Col·legi va organitzar un acte de benvinguda als nous gestors administratius, procedents de les proves i dels màsters de Gestió Administrativa. Alfonso Lluzar, presi-dent del COGAC, va encapçalar la trobada i va felicitar-los pel gran pas que han fet en la seva carrera professional. A més, va destacar que “ser gestor administratiu i estar col·legiat permet accedir a serveis exclusius i avantatges que ajuden a ser més competitius, a obrir noves línies de negoci i a diferenciar-se d’altres professionals que es dediquen a l’assessorament i la gestió”. Lluzar també va fer un repàs d’algunes de les eines que el Col·legi posa a disposició dels gestors administratius per millorar la seva activitat professional: “la matriculació telemàtica de vehicles, la impressió dels permisos de circulació, de la fitxa tècnica i dels distintius ambientals, la plataforma Nacionalitats per presentar expedients de nacionalitats de residència o l’emissió de certificats digitals mitjançant la plataforma ARA”. El president va estar acompanyat per Carme Dalmau, secre-

tària del COGAC, que va destacar les ajudes que el Col·legi posa a disposició dels nous gestors administratius per im-pulsar els seus negocis, i per Marina Rocabruna, gerent de l’entitat, que va resoldre els dubtes plantejats durant l’acte.

També van participar-hi Juan Antonio Santos, vicepresident del Col·legi i president de la Mutualitat de Gestors Admi-nistratius, i Paloma Sánchez, directora financera i de desenvo-lupament de negoci de la Mutualitat. Tots dos van explicar el funcionament del sistema de previsió social per als gestors administratius, una opció que cobreix les necessitats de previsió i d’estalvi dels col·legiats.

L’acte va finalitzar amb un aperitiu en què els gestors van conèixer els seus nous companys de professió.

Alfonso Lluzar dona la benvinguda als nous gestors administratius.

L’acte va reunir una trentena de gestors.

Els estudiants es van informar sobre la professió a l’estand del Col·legi.

16

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi de Gestors Administratius va participar en la tretzena edició del Fòrum d’Ocupació i Postgraus de la Universitat de Barcelona. Els estudiants van poder visitar el nostre estand per descobrir les possibilitats que els ofereix la professió de gestor administratiu, la importància de distingir-se amb el símbol GA i l’oportunitat de convertir-se en professionals qualificats i especialitzats en l’assessorament i la gestió.

L’objectiu d’aquest fòrum és facilitar la inserció laboral als estudiants per mitjà del contacte directe amb empreses i institucions gràcies a la zona d’estands. També es van or-ganitzar tallers i ponències per proporcionar als alumnes eines per trobar feina, preparar un currículum i fer una en-trevista de treball.

XIII FÒRUM D’OCUPACIÓ UB

El director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, Xavier Bernadí, va rebre el Col·legi de Gestors a la reunió anual que tenen totes dues corporacions per coordinar les proves d’accés a la professió. En aquesta trobada es va parlar de la convocatòria que tindrà lloc per onzè any consecutiu a Catalunya.

Del Col·legi van assistir-hi Alfonso Lluzar, president del Consell; Marc Giménez Bachmann, secretari; Marina Rocabruna, gerent; Susana Pàmies, assessora legal, i Marc Escolà, secretari acadèmic de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC). Com a acompanyants de Xavier Bernadí van presenciar la reunió Carla Francitorra, cap del Servei de Corpora-cions Públiques i Coordinació, i Elena Gómez, secretària.

TROBADA AMB LA DIRECCIÓGENERAL D’INDÚSTRIA

La trobada es va fer a la seu de la Direcció General d’Indústria, a Barcelona.

REUNIÓ DE COORDINACIÓAMB EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

La reunió va tenir lloc a la seu de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques.

El Col·legi de Gestors s’ha reunit amb la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Aquesta tro- bada ha servit perquè totes dues en-titats trobin punts en comú per col·la- borar i donar un servei millor a les empreses.

Maria Matilde Villarroya, directora general d’Indústria, i Jordi Carbonell, subdirector general de Política In-dustrial, van rebre a la seu de l’Ad-ministració el president del Col·legi, Alfonso Lluzar; la vocal cinquena, Concha Forteza, i la gerent, Marina Rocabruna.

De la reunió han sorgit, també, altres punts de contacte amb diferents depar-taments de la Direcció General, amb els quals es continuaran explorant vies conjuntes.

17

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

TROBADA A LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYADesprés de la reunió prèvia que va tenir lloc el setembre de 2018, diversos represen-tants del Col·legi i de Gesco van concertar una nova trobada amb la subdelegada del Govern, Montserrat García. També hi va assistir Elena Nieto, cap de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona. L’objectiu era avançar en les vies de col·laboració sobre un tema que afecta totes dues entitats, com ara els tràmits relacionats amb nacio-nalitats i estrangeria.

El president del COGAC, Alfonso Lluzar, va anar a la reunió acompanyat per Marc Giménez Bachmann, ponent de la Comissió de Nacionalitat i Estrangeria; Marina Roca-bruna, gerent de l’entitat, i Susana Pàmies, cap del Departament Jurídic. De Gesco hi van assistir Ada Giménez, directora general, i Daniel Ariñez, membre de l’equip de desenvolupament.

Aquesta Administració i el Col·legi, com a òrgan representatiu dels gestors admi-nistratius de Catalunya, treballen en les maneres de millorar la tramitació d’a-questes gestions. La Subdelegació del Govern i el Col·legi col·laboren en temes d’estrangeria i nacionalitats.

Teresa Cunillera, delegada del Govern a Catalunya, amb els representants del COGAC.

La delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, ha rebut alguns representants del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya a la seu de la Delegació del Govern a Barcelona. Un dels objectius del Col·legi i dels membres de la seva junta de govern és mantenir una bona relació amb les institucions públiques per posicionar els gestors com a inter-mediaris de referència entre els ciutadans i l’Administració.

Del COGAC hi han assistit el president, Alfonso Lluzar; el president delegat a Lleida, Venanci Blanch; el vicepresident, Juan Antonio Santos; la secretària, Carme Dalmau; el vicesecretari, Marc Giménez Bachmann; el vocal, Pau Garcia, i la gerent, Marina Rocabruna.

REUNIÓ AMB LA DELEGADADEL GOVERN

18

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Alfonso Lluzar, president del Col·legi, i Montse Cardona, presidenta de l’Associació Catalana de Treball amb Suport (ACTAS), van signar un acord de col·laboració per a la inserció laboral de persones amb discapacitat. L’entitat ACTAS, fundada el 1995, promou el treball amb suport, una metodologia que facilita la incorporació al món ordinari de persones amb limitacions signifi-catives de caràcter físic, psíquic o sensorial, gràcies a l’acompanyament adaptat a les necessitats de cada treballador.

Del COGAC van presenciar l’acte Jaume Vilanova, presi-dent de la delegació de Girona; Sònia Villar, vocal pri-merade la Junta de Govern; Marina Rocabruna, gerent, i Susana Pàmies, cap del Departament Jurídic. Pel que fa a ACTAS, hi van assistir Sílvia Gascón, representant de la Junta de la zona del Vallès; Nati Gordo, representant de la Junta de Barcelona, i Marc Puigmartí, represen-tant de la Junta de la Catalunya Central.

NOU CONVENI AMB L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE TREBALL AMB SUPORT

La reunió va permetre fer un seguiment del conveni vigent entre totes dues entitats.

Els representants d’ACTAS i del Col·legi que van assistir a la reunió.

19

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El COGAC posa a disposició dels col·legiats una gran ofer-ta formativa destinada a aconseguir que els gestors admi-nistratius actualitzin regularment els seus coneixements i puguin adaptar-se a totes les novetats. Només durant l’any 2018 es van impartir un total de 446 hores de formació.

A banda de les formacions habituals de reciclatge continuat, puntualment també s’imparteixen jornades formatives enfo-cades a ampliar la perspectiva sobre un tema o un camp de coneixement. En els darrers mesos, s’han organitzat tres jornades d’aquest tipus:

Sessió informativa sobre les Notificacions electròniques de l’ATCL’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va organitzar una sessió informativa conjuntament amb el COGAC per pre-sentar als col·legiats el sistema d’accés a les notificacions electròniques de l’ATC. Àngels Sandalinas, cap del Ser-vei d’Organització de l’ATC, i Cèlia Alsina, responsable de procediment de l’ATC, van ser les encarregades d’impartir la formació.

Els gestors que van assistir a la jornada van estar atents a totes les qüestions que s’hi van plantejar i van poder re-soldre els dubtes sobre el marc normatiu de la notificació electrònica i la implementació de les notificacions electrò-niques en l’àmbit de l’ATC.

Novetats fiscals, model 720 i les planificacions tributàries Més de cinquanta col·legiats van assistir a la formació sobre novetats fiscals que van impartir Luis Alonso, Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió Econòmica, Financera, Compta-ble i Tributària del COGAC, Jorge Pérez, advocat i profes-sor de Dret Financer i Tributari de la UB, Gonzalo Morales, economista i professor de Dret Financer i Tributari de la UB, i Jaume Menéndez, economista i vicepresident de la Comis-sió Fiscal de Foment del Treball Nacional.

Els ponents van fer un repàs a les últimes novetats fiscals de final d’any en IRPF, IVA i altres impostos i van tractar la qüestió del model 720 i la nova obligació d’informar a hisenda sobre les planificacions tributaries dels contribu-ents que concerneix als assessors fiscals.

Novetats laborals i Seguretat SocialL’1 de març es va celebrar una jornada d’àmbit laboral dins el cicle de conferències Gestalent. La jubilació i la comptabilitat amb una activitat remunerada, l’última jurisprudència i normativa relativa als falsos autònoms i el futur del registre de la jornada laboral, van ser els tres temes tractats durant la sessió.

Més de 50 professionals van assistir-hi atrets per la novetat dels temes i la qualitat dels ponents: Manuel Laraña, subdirector Provincial de Pensions de la Direcció Provincial de l’INSS, Sara Pose, magistrada de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Eduardo Rojo, catedràtic de Dret Laboral i Seguretat Social de la UAB. La jornada va ser presentada per Alfonso Lluzar, president del Col·legi, que va recordar el posicionament dels gestors administratius en l’assessorament laboral i per José Hurtado, advocat i assessor de la Comissió Laboral. Les ponències van ser conduïdes per Aurora Rodés, ponent de la Comissió Laboral, Tomàs Cabrera i Carme Dalmau, membres actius de la Comissió.

FORMACIONSAMB VALOR AFEGIT

Formació sobre novetats fiscals.

Els ponents durant la sessió formativa en matèria de laboral i Seguretat Social.

Sessió informativa sobre la notificació electrònica en l’àmbit de l’ATC.

20

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

8 de gener Comissió de Trànsit

10 de generComissió d’Estatuts

Comissió d’Estrangeria i Nacionalitats

Comissió Laboral

16 de generComissió de Comunicació

17 de generReunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, en què va participar el president del COGAC

Comissió de Dones i d’Igualtat de la Inter- col·legial, en què va participar el COGAC

22 de generPle del Consejo General a Madrid, en què va intervenir el president del COGAC

23 de generJunta de Govern

5 de febrerComissió de Trànsit

6 de febrerComissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

7 de febrerComissió de Formació

12 de febrerReunió amb la Direcció Provincial de Girona de la TGSS

13 de febrerReunió amb el subdirectorProvincial de Pensions de la Direcció Provincial de l’INSS

19 de febrerComissió Deontològica

20 de febrerJunta de Govern

21 de febrerReunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, en què va participar el president del COGAC

22 de febrerReunió amb la Subdelegació del Govern de Girona

25 de febrerReunió amb el Departament de Transports

26 de febrerPle del Consejo General a Madrid en què va intervenir el president del COGAC

AGENDA

Luis Manuel Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del COGAC, ha publicat el llibre La impugnación del modelo 720 (tras el Dictamen de la Comisión Europea). Aquest monogràfic analitza el model 720, la declaració informativa que materialitza l’obligació dels contribuents a informar Hisenda sobre els comptes, els béns i els drets que es posseeixen a l’estranger.

Tenint en compte les dures sancions a les quals s’enfronten aquells que incompleixen la norma i la creixent pressió contra el frau fiscal, el manual esdevé un instrument pràctic essencial per als gestors administratius que han de defensar els interessos dels seus clients, en la mesura que detalla els diversos arguments que cal oposar a l’aplicació de la norma, tant pel que fa a la comprovació com a les impugnacions.

MONOGRÀFICSOBRE EL MODEL 720

21

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

PRESÈNCIA DELS GESTORS ALS MITJANS

NOVA CAMPANYADE VEHICLES

El Col·legi treballa per posar en valor la gestió administrativa a través de campanyes publicitàries i per impulsar la pre-sència dels gestors a la premsa escrita i digital, a la ràdio i a la televisió. L’any 2018 es van comptabilitzar setanta-cinc col·laboracions dels gestors administratius i del COGAC als mitjans de comunicació i es van emprendre cinc campanyes publicitàries. Aquesta tasca de visibilització contribueix a fer que la societat conegui la professió dels gestors administra-tius i que la percebi com un sinònim de garantia de qualitat.

Enguany el Col·legi ja ha impulsat una nova campanya de publicitat i, des de principis d’any, la nostra figura ja ha tingut presència en alguns mitjans.

“Gestiona els teus tràmits de vehicles al moment, amb seguretat i per molt menys del que t’imagines.” Aquesta frase és el punt de partida de la campanya publicitària que el Col·legi ha dissenyat per continuar posicionant els gestors administratius com a experts en vehicles i per donar a conèixer totes les tasques que poden fer en aquest àmbit. En són alguns exemples els canvis de nom, les baixes i matriculacions, els recursos de sancions o la impressió de distintius ambientals.

La campanya se centra en la promoció del cercador de gestors administra-tius, que pretén que els usuaris que busquen l’assessorament d’un expert col·legiat en l’àmbit dels vehicles trobin fàcilment la gestoria que tenen més a prop. Com en les campanyes anteriors, aquest any l’animació, gràfica i propera, torna a ser l’eix creatiu.

La campanya es va començar a emetre a mitjans de febrer a les dues emissores de ràdio amb més audiència (RAC1 i Catalunya Ràdio), a la cadena de televisió 8TV —en horari de tarda i nit— i a lavanguardia.com.

Com és habitual, el Col·legi posa a disposició dels gestors administratius col·legiats, de manera totalment gratuïta, tres elements: fullets, pòsters i la plataforma d’e-mail marketing per fer campanyes personalitzades.

ELS COL·LABORADORS ALS MITJANS

Jordi Altayó, ponent de la Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària del Col·legi, va intervenir al programa

matinal El món a RAC1 per debatre sobre la decisió de l’Agència Tributària de reclamar la devolució de les deduccions

de l’IRPF que les famílies van fer a la quota de les fundacions de les escoles concertades a partir del 2015.

Pere Rodríguez, coautor del llibre Gestors administratius: història d’una professió viva i membre de la Comissió d’Estatuts,

va participar en el programa Espècies Protegides, de la Cadena SER Catalunya, per parlar sobre els autònoms.

Per la seva banda, Venanci Blanch, president delegat de Lleida i col·laborador habitual de l’emissora de ràdio UA1,

va intervenir en el programa Un dia +.

22

EL

GE

ST

OR

MITJANS

ÈXIT DE LA NOVA APLICACIÓ DEL COL·LEGIEl desembre passat, el Col-legi va estrenar una aplica-ció mòbil per als col·legiats que permet accedir a tots els serveis disponibles al web: formació, actualitat, esdeveniments, serveis o àrea privada, entre d’altres. Des que va entrar en fun-cionament, prop de 200 col·legiats han descarregat aquesta aplicació gratuïta, disponible per a dispositius mòbils Android i Apple. En aquestes plataformes es pot buscar amb el nom Gestorcat.

Amb un sol clic es pot accedir a les seccions més visitades del web del COGAC, com també a Gesco, Formacogac i ISGAC. A més, l’aplicació permet enviar notificacions perquè aquells que la tinguin instal·lada al seu dispositiu mòbil puguin estar al corrent dels assumptes més rellevants del Col·legi.

Preus exclusius en la teva quota37% de descompte sobre la

quota d’accés a tots els clubs

Accés a tots els clubsen horari complet

Pàdel inclòs

Centres de ioga inclosos*

Tovallola inclosa

Condicions especialsen la inscripció

És necessari acreditar-se aportant el carnet col·legial.

Per a més informació, consulta en:

dircorporate@dir.cat o al tel 931 932 130

Oferta vàlida fins al 31/08/19

*Excepte centres de Ioga no adherits a la modalitat.

COMENÇA AMB BON PEUI MILLOR FORMA

Ara, per ser col·legiat i empleat de gestoria del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyaet posem fàcil viure l’experiència DiR.Suma’t a l’éstil de vida saludable i gaudeix dels

AVANTATGES EXCLUSIUSQUE T’OFERIM EN ELS NOSTRES CLUBS

DiR, la referència del fitness a Barcelona des de 1979Ona Carbonell: Medallista olímpica

coga.indd 1 4/2/19 17:25

23

EL

GE

ST

OR

DIVERSOS