any: 10número: 107setembre de 2006

INFORMATIUCOMERÇ

Una einaper planificar el futur del sector

3INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200603

La millor companyia per al futur és la teva.Una gran companyia és la que arriba al futur abans que les altres. A Endesa estem posant en marxa el futurde més de 22 milions de clients a 15 països d'arreu del món. Som la primera multinacional elèctrica espanyolai continuem creixent per generar progrés i benestar. Per això estem segurs que, amb la teva companyia, arribaremal futur abans que ningú.

SS UU MM AA RR II

6 Arriba l’hora del nou PTSEC

12 Rebaixes, un model poc satisfactori

14 Formació, una mancançaperenne

26 S’ha publicat

27 Galeria: Mas Ca l’Esteve, de Ribes de Freser

Consell Editorial:Director:Cap de redacció:Redacció:Fotografies i il·lustracions:Correcció:Supervisió lingüística:Realització:Direcció comercial:Disseny i impressió:Publicitat:Dipòsit legal:

Narcís Bosch, Joan Josep Sardà, Rafel Castells, Santiago Pagès i Josep AlegretJosep-Francesc VallsPelayo CorellaSira Abenoza, Maribel Tejada, Judit Permanyer, Núria Valls. Paco García i Daniel H. AgostiniFrancesc X. NavarroServei Lingüístic de la Cambra de BarcelonaMedia Europa, S.L. Tel. 932 848 911 / Fax 932 848 192 a/e: informatiu@cambrescat.es / Sardenya 542-544, 1er 4a. BarcelonaHortènsia Fernández Gràficas94Gecap S.L. Ricard Piqué Tel. 93 459 33 30B-10841/96

Edició: Col·laboració:

Difusió controlada per:

La imminent aprovació del nou PTSEC significa l’ordenació definitiva del mapacomercial català per als propers anys, com a desplegament de la Llei d’equipamentscomercials del desembre. El nou equip de la Conselleria d’Economia no ha volgutesperar gaire i ha promulgat el Pla perquè s’apliqui com abans millor i així el sectortingui un marc tranquil en què desenvolupar-se. Els supermercats són els que pre-senten més capacitat de creixement, amb uns 135.000 m2; i els hipermercats podranfer-ho uns 23.000 m2, repartits en 8.300 a l’àmbit metropolità, 8.400 a les comar-ques de Girona, i prop de 7.000 a les comarques centrals.La filosofia del text legal es fonamenta en l’equilibri entre els diversos formats comer-cials; la satisfacció de les necessitats de compra dels consumidors allà on visquin; lapotenciació dels nous pols d’atracció comercial al servei de l’apropament als clients;la generalització de la llicència autonòmica també per als establiments d’electro-domèstics, de lleure i cultura, d’esports i d’equipaments de la persona superiors als1.000 m2; i la definició de la trama urbana consolidada com l’espai on s’han de crearels pols comercials per abastir la població.Aquests criteris són els que regeixen en el Pla territorial, a partir dels quals s’ha esta-blert la capacitat de creixement de cada format comercial en el global establert de400.000 m2.

EL NOU PTSEC, A PUNT

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2006 05INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 200604CC AA RR TT EE SS AA LL DD II RR EE CC TT OO RR

URBANISME COMERCIAL?

NN OO TT ÍÍ CC II AA

LA BOTIGA D’ESPORTS MÉS GRAN D’EUROPA S’INAUGURA AQUEST MES A MADRID

Noms i cognoms Empresa

Adreça

Població Codi postal Telèfon

Fax Adreça electrònica

BU

TL

LE

TA D

E S

UB

SC

RIP

CIÓ

Si voleu subscriure-us gratuïtament a l’Informatiu Comerç, envieu-nos les vostres dades

per fax: 932 848 192/ tel. 932 848 911 / a/e: informatiu@cambrescat.es

Les dades registrades en aquest formulari són confidencials. Teniu dret a sol·licitar que us consultin, per actualitzar-les o eliminar-les.També teniu dret a negar-vos a rebre més ofertes per correu o altres mitjans; si és així, poseu una creu a la casella següent

Podeu fer arribar els vostres escrits a:Informatiu Comerç. C. Sardenya, 542-544, 1r 4a. 08024 Barcelona. a/e: informatiu@cambrescat.es

En el número d’aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de llegir unreportatge sobre la necessitat d’articular polítiques conjuntesentre l’anomenat urbanisme comercial i l’urbanisme pelat. Bé,la veritat és que aquest desig és interessant però de vegades empregunto si els responsables en la matèria actuen en conse-qüència, ja que de vegades sembla que ho facin tot a l’inrevés.O ells, o els promotors o...El que vull dir és que són nombrosos els exemples de com nos’haurien de fer les coses: cada cop hi ha més dispersió en elshabitatges, cada cop resulta més complicat articular una ofertacomercial compacta i urbana i la que hi ha, ho té complicat, noens enganyem. Des d’aquí m’agradaria fer una crida per con-vertir en fets palpables aquesta teoria que, pel que es veu, tanclara va quedar en les jornades celebrades abans de l’estiu.

JJooaann CCaasstteellllss

Barcelona

TURISTESEls faré una reflexió que no és meva; és de la meva filla. L’altredia, mentre dinava comentàvem en família que cada dia hi hamés turistes a Barcelona. I qui diu a Barcelona, diu a qualsevolaltra ciutat de costa de tot el país. I és curiós, perquè la majo-ria d’aquests turistes no saben català ni castellà, tret dels quevénen de l’Amèrica Llatina o de la resta de l’Estat. I jo em pre-gunto: com compren? Per mitjà del llenguatge internacionalque són els signes? Crec sincerament que si l’economia del país s’encamina impa-rable a una economia de serveis, en què el turisme tira delcarro, hauríem d’aplicar-nos i actuar en conseqüència. És a dir,hauríem de fer tots els possibles per donar el millor servei pos-sible i fer que tots els que entren als nostres establiments ensurtin contents pel tracte i l’assessorament rebut. Vaja, que comdiria un anglès: we must learn english. Diu la meva filla, i jo lacrec, que el nivell d’aquest país, pel que fa a l’anglès, és ridícul.

JJoosseepp MMaass

Barcelona

A P U N T S

El passat 26 de juliol el renovat Ple del Consell General deCambres de Catalunya va escollir el president i els 5 mem-bres del Comitè Executiu de l’entitat. El Ple, format per untotal de 26 membres, ha escollit per unanimitat la candi-datura de l’actual president de la Cambra de Comerç de

Barcelona, Miquel Valls, per ocupar la Presidència delConsell. D’aquesta manera el Comitè Executiu queda inte-grat per les persones següents: President: Miquel Valls, president de la Cambra deComerç de Barcelona Vicepresident: Domènec Espadalé, president de laCambra de Comerç de Girona.Tresorer: Antoni Maria Brunet, president de la Cambra deComerç de Sabadell.Vocals: Joan Simó, president de la Cambra de Comerç deLleida; Albert Abelló, president de la Cambra de Comerçde Tarragona, i Sylvia Falip, presidenta de la Cambra deComerç de Tàrrega. Durant la presentació de la seva candidatura, Valls va des-tacar el paper del Consell de Cambres com “a instrumentque ha de permetre que les cambres catalanes desenvolupinun major nombre d’accions en favor de les empreses”. Enaquest sentit, Miquel Valls va assegurar que “defensar elsempresaris és defensar el progrés i que, per fer-ho, cal unmarc polític estable”. D’altra banda i pel que fa als serveis a les empreses, el noupresident del Consell de Cambres va reclamar la posada enmarxa de la finestreta única, un instrument que ha estatinsistentment reclamat per totes les cambres catalanes.El desenvolupament del nou Estatut va tenir, igualment,un protagonisme rellevant en el discurs del nou president.Així, Valls va assenyalar que “les cambres han de participaren tots els àmbits de rellevància, especialment en el desen-volupament de l’Acord estratègic per a la competitivitat,aprofitant el desenvolupament del nou Estatut”. El conse-ller d’Economia, Antoni Castells, que va ser present en eldinar posterior al Ple constitutiu, va coincidir a destacar laimportància de les cambres en la posada en marxa del nouEstatut. Així mateix, Castells va destacar la funció de lescambres com a interlocutores del Govern en matèriaeconòmica. Un paper que el nou president ha asseguratque cal potenciar tant amb la Generalitat com amb lesaltres administracions, i assolir així un millor posiciona-ment d’aquestes.

CONSTITUÏTEL NOU PLE DEL CONSELL DE CAMBRES DE CATALUNYA

El director de Comerç i Turisme, Oriol Balaguer, i el directorgeneral de Comerç, Francisco Povedano, acompanyen elsmembres del Ple el dia de la proclamació de Miquel Valls coma nou president

La Comunitat de Madrid té fama de sermolt liberal pel que fa al model comer-cial: molta llibertat d’horaris i molts cen-tres comercials ocupen bona part de lespoblacions de la Comunitat. Possible-ment per això la marca d’esports france-sa Decathlon es va animar a construir a

San Sebastián de los Reyes la que serà, afinal d’aquest mes, en què s’inaugurarà,l’establiment comercial dedicat a lavenda de material esportiu més grand’Europa. Expliquen les cròniques delsdiaris madrilenys que no és estrany queaixí sigui si tenim present que aquest

macroestabliment tindrà 10.600 m2 ique, per la seva gran amplitud, els clientspodran provar allà mateix des dels patinsa les bicicletes i que, fins i tot, hi hauràun simulador de golf i diverses pistespoliesportives.

De fet, aquest PTSEC, sigla que signi-fica Pla teritorial sectorial d’equipa-ments comercials, manté i reforça lafilosofia de la darrera Llei d’equipa-ments comercials que el Parlament vaaprovar el desembre de l’any passat.Aquell text legislatiu marcava uneslínies que ara queden ben delimitades. Ino és una metàfora o una simple mane-ra de parlar. Literalment, aquestPTSEC recull quins són els límits terri-torials on es podran establir les granssuperfícies, tret d’algunes excepcionscom després veurem.Recordem, però, que el PTSEC nomésafecta aquells establiments comercialsque ja sigui pel sector a què pertanyeno per la seva dimensió necessiten unallicència comercial. I això per què?Doncs, tal com es pot llegir en elDecret, “a fi d’assolir un nivell d’equi-pament comercial equilibrat entre lesdiferents formes de distribució i satisferles necessitats de compra de les perso-nes consumidores”. Els responsables del Govern català haninsistit reiteradament que la filosofia ésaquesta: potenciar nous pols d’atracciócomercial per tot el Principat i evitarque qualsevol consumidor hagi de des-plaçar-se innecessàriament a l’hora de

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200606 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006 07ARRIBA L’HORA DEL NOU

Ara sí. Definitivament, després de 2 pròrrogues i un llarg procés d’exposició pública, i després

que el Govern analitzatés les esmenes proposades, la Generalitat és a punt d’aprovar el nou

PTSEC 2006-2009. Aquesta serà l’eina que servirà per ordenar el mapa comercial català els

propers anys.

P O R T A D A

A més de nombroses excepcions a la norma general i de lesdisposicions addicionals, el text és una mostra del llenguat-ge legislatiu, que mai no s’ha caracteritzat precisament peruna prosa amena i dinàmica. Així, el millor que podem ferés un resum dels aspectes més importants:1. La vigència del PTSEC és indefinida.2. El Govern, però, està obligat a revisar-lo cada 4 anys. Siles circumstàncies ho aconsellen, la revisió es pot avançar enel temps.3. Els objectius del PTSEC són:a) Potenciar determinats centres o subcentres comarcals.b) Potenciar centres o polaritats comercials per corregirdesequilibris tot al llarg i ample del Principat.c) Corregir dèficits de dotació comercial per evitar l’excés demobilitat a l’hora de fer la compra, amb un objectiu últim:no carregar ni saturar la xarxa viària per aquesta raó. d) Establir criteris i quantificar les reserves de sòl per a l’e-quipament comercial en el marc del planejament urbanísticpresent i futur.e) Avaluar quina és l’oferta comercial per sectors i desglos-sada per comarques o qualsevol altre àmbit territorial sobreel qual es vulgui actuar i planificar en un futur.f ) Avaluar de manera més clara i concisa quina és la despe-sa comercialitzable del conjunt de la població tenint presentel component territorial.g) Establir, d’aquesta manera, quins són els dèficits i elssuperàvits pel que fa als equipaments comercials en cadaàmbit territorial per poder definir millor amb vista al futurles estratègies d’actuació en matèria d’ordenació comercial.4. El PTSEC ha de tenir present els aspectes següents a l’ho-ra de ser redactat:a) L’evolució dels hàbits de compra i de consum de la pobla-ció.b) L’evolució, en la composició de l’oferta comercial, de lesdiverses menes d’establiments. c) L’evolució de la concentració empresarial en el sector dela distribució comercial. d) L’impacte produït per la implantació de grans establi-ments comercials en el comerç intraurbà, especialmentsobre els centres històrics tradicionals, per evitar específica-ment el fenomen de la desertització comercial.5. A qui afecta? a) Els grans establiments comercials en totes les sevesvariants (hipermercat, gran magatzem, etc.).b) Els establiments mitjans d’alimentació, entenent com atals tots aquells que inclouen en la seva oferta “productes de

compra quotidiana, com són els productes d’alimentació,així com productes de neteja i drogueria”. c) Els establiments de 1.000 m2 o més dedicats essencial-ment a la venda d’aparells electrodomèstics i electrònica deconsum, d’articles i complements esportius, d’equipamentde la persona i els dedicats a la venda d’articles de lleure icultura. 6. Per a l’ordenació comercial s’estableixen àmbits territo-rials en funció de la tipologia de l’establiment, com perexemple:a) En el cas de supermercats, municipis de més de 2.000habitants o capitals de comarca. b) Per als hipermercats i superfícies especialitzades com lesanteriors explicitades, l’àmbit d’anàlisi serà la comarca.c) En el cas de grans magatzems i centres comercials, elDecret remet al Pla territorial general de Catalunya, excep-te en l’àrea metropolitana, on l’àmbit serà la comarca. 7. El PTSEC recull algunes i importants excepcions a l’ho-ra de permetre la localització d’establiments més enllà de latrama urbana, com els de bricolatge, motor, mobles, jardi-neria i material de construcció, i també els centres comer-cials situats a les estacions marítimes, els aeroports o les esta-cions del tren d’alta velocitat. De la mateixa manera, alsports esportius, complint una sèrie de requisits, es podràafegir al seu dimensionament una superfície de 6.000 m2.També preveu una excepció de fins a 30.000 m2 a PortAventura, que hauran d’estar localitzats “en les finques mésproperes a la trama urbana consolidada” i en un format de“recinte comercial”. Pel que fa a algunes poblacions fronte-reres, aquestes també tindran un tracte específic que per-metrà ampliar la seva oferta comercial en 5.000 m2, com enel cas de la Jonquera, i el mateix tracte, però d’una maneraconjunta, rebran les poblacions de Les i Bossòst, al BaixAran.8. Què és la trama urbana consolidada (TUC)? Com diu elDecret: “les àrees on, d’acord amb el planejament urbanís-tic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuï-tat dels edificis residencials plurifamiliars i les tramescomercials inserides amb els usos comercials”. O dit mésclar, l’espai on necessàriament s’ha d’establir qualsevol esta-bliment, excepte els dedicats a motor, jardineria, etc. 9. Quantes poblacions tenen TUC? Un total de 75: totes lescapitals de comarca, els municipis de més de 25.000 habi-tants i altres localitats per motius turístics.

LES CLAUS DEL NOU PTSEC

PTSEC

fer les compres quotidianes. I així, comqueda recollit en una de les disposi-cions addicionals, “les capitals decomarca que no disposin de cap mitjàestabliment comercial en format super-mercat dins el seu terme municipal,podran autoritzar un establiment d’a-questa categoria tenint en compte quela seva superfície de venda no superi els800 m2”. De fet, el PTSEC, segons el Govern,busca evitar concentrar un excés d’ofer-ta en determinades àrees i també preve-nir el desequilibri entre els diversos for-mats. Per això, a més d’ordenar les mit-janes superfícies d’alimentació i elshipermercats, grans magatzems i cen-tres comercials, aquest Pla incorporauna novetat respecte de l’anterior: araels establiments dedicats a la venda d’e-lectrodomèstics, de lleure i cultura,d’esports i d’equipament de la personasuperiors a 1.000 m2 també restaran

subjectes a limitacions d’obertura enfunció de l’oferta existent. És a dir,podran obrir allà on, segons el Pla, esdetecti una manca d’oferta. O dit d’unaaltra manera, com els hipermercats,grans magatzems i centres comercials,aquests establiments necessitarantambé la llicència autonòmica precepti-va per poder obrir.

Les trames urbanes consoli-dadesL’altra novetat, com avançàvem al prin-cipi, és la trama urbana consolidada(TUC). S’entén per trama urbana con-solidada aquella que delimita l’àreaurbana on es podran establir aquestessuperfícies. Fora d’aquesta, no hi hauràaquesta possibilitat, per evitar crearpols comercials que promoguin precisa-ment allò que es vol evitar: desplaça-ments innecessaris i disseminació delspols comercials més enllà de la trama

urbana. Així doncs, preval la sostenibi-litat per sobre d’altres aspectes com lallibertat d’implantació; aspecte quealguns operadors han criticat àmplia-ment. El Pla, amb tot, preveu que en determi-nats casos es pugui reformar aquestaTUC atenent a circumstàncies excep-cionals. Quines serien aquestes?Bàsicament l’elaboració de projectesurbanístics que alterin la situació actuali que en les noves zones habitades esdetecti un dèficit quant a oferta comer-cial. Així, els planejaments urbanístics nouspodran fer reserva dintre dels usoscomercials, per a un establiment decom a màxim 1.000 m2 i, en cas d’ha-ver-hi un supermercat, aquest nopodria mai superar els 800 m2. De lamateixa manera, el text del Decret delnou PTSEC assenyala que “en aquestssectors incorporats a la nova delimita-

08 INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2006 09INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006

ció de la TUC no es podran atorgarllicències comercials per a implanta-cions que la requereixin fins que lesobres d’urbanització dels sectors es tro-bin executades”. Vistes les 2 grans novetats, vegem elsgrans números del Pla: en total seranprop de 400.000 m2, deixant de banda

les excepcions que preveu el PTSEC, deles quals parlarem ara. Com ja va passaren l’anterior Pla, el canal que preveu uncreixement més gran és el supermercat,amb 135.253 m2. L’hipermercat dispo-sarà de 23.667 m2, dels quals 8.360 m2

seran per a l’àmbit metropolità, 8.486m2 per a les comarques gironines, i per

a les centrals, 6.821 m2.Però el Pla també inclou els gransmagatzems (20.520 m2 a l’àrea delCamp de Tarragona), els centres comer-cials, i les superfícies especialitzadesamb més de 1.000 m2 en equipamentde la persona, electrodomèstics, esportsi lleure i cultura (a les pàgines 8 i 9 s’in-

CCÀÀLLCCUULL DDEE DDIIMMEENNSSIIOONNAAMMEENNTT

No cal dir que un dels aspectes mésinteressants del PTSEC és saber on espoden establir els diversos operadors.Deixant de banda els sectors que que-den fora de la normativa general, comsón els centres comercials establerts ales estacions marítimes, del tren d’altavelocitat o dels establiments dedicats ala jardineria, el motor, la construcció oel bricolatge, la resta estan especificatsper comarques, llevat de Barcelona, onper la seva dimensió, Generalitat iAjuntament van establir una comissióparitària en la qual van discutir a partel potencial de creixement de la CiutatComtal.

SSUUPPEERRMMEERRCCAATTSS II HHIIPPEERRMMEERRCCAATTSS

EEnn mm22 SSuuppeerrmmeerrccaattss HHiippeerrmmeerrccaattssÀÀmmbbiitt mmeettrrooppoolliittàà 8800..117744 88..336600Alt Penedès 1.589 0Baix Llobregat 11.503 0Barcelonès 23.969 0Garraf 521 0Maresme 18.562 0Vallès Occidental 11.340 0Vallès Oriental 12.689 8.360

ÀÀmmbbiitt:: ccoommaarrqquueess ggiirroonniinneess 1100..334455 88..448866Alt Empordà 1.927 0Baix Empordà 0 0Garrotxa 0 0Gironès 2.182 0Pla de l’Estany 848 0Ripollès 0 0Selva 5.388 8.486

ÀÀmmbbiitt:: CCaammpp ddee TTaarrrraaggoonnaa 77..772266 00Alt Camp 0 0Baix Camp 2.436 0Baix Penedès 512 0Conca de Barberà 1.245 0Priorat 0 0Tarragonès 3.533 0

ÀÀmmbbiitt:: TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree 22..332244 00Baix Ebre 696 0Montsià 1.627 0Ribera d’Ebre 0 0Terra Alta 0 0

ÀÀmmbbiitt:: PPoonneenntt 22..889977 00Garrigues 0 0Noguera 606 0Pla d’Urgell 0 0Segarra 0 0Segrià 1.532 0Urgell 759 0

ÀÀmmbbiitt:: ccoommaarrqquueess cceennttrraallss 1111..668877 66..882211Anoia 2.039 3.477Bages 5.709 0Berguedà 668 0Osona 3.271 3.343Solsonès 0 0

ÀÀmmbbiitt:: AAlltt PPiirriinneeuu ii AArraann 00 00Alt Urgell 0 0Alta Ribagorça 0 0Cerdanya 0 0Pallars Jussà 0 0Pallars Sobirà 0 0Val d’Aran 0 0

DDIIMMEENNSSIIOONNAAMMEENNTT SSUUPPEERRFFÍÍCCIIEESS EESSPPEECCIIAALLIITTZZAADDEESS

EEqquuiipp.. LLlleeuurree iiEEnn mm22 ppeerrssoonnaa eelleeccttrrooddoommèèssttiiccss CCuullttuurraa EEssppoorrttssÀmbit metropolità 2.319 13.928 8.213 4.271Alt Penedès 0 1.612 0 0Baix Llobregat 2.319 3.330 1.452 0Barcelonès 0 0 2.005 0Garraf 0 0 0 0Maresme 0 4.091 1.429 0Vallès Occidental 0 1.894 2.878 2.175Vallès Oriental 0 3.000 1.274 2.097

ÀÀmmbbiitt:: ccoommaarrqquueess ggiirroonniinneess 22..339988 44..666644 00 33..335544Alt Empordà 1.061 0 0 0Baix Empordà 0 2.074 0 1.577Garrotxa 0 0 0 0Gironès 0 0 0 0Pla de l’Estany 0 0 0 0Ripollès 0 0 0 0Selva 1.338 2.589 0 1.778

ÀÀmmbbiitt:: CCaammpp ddee TTaarrrraaggoonnaa 00 55..770033 00 00Alt Camp 0 0 0 0Baix Camp 0 2.812 0 0Baix Penedès 0 1.016 0 0Conca de Barberà 0 0 0 0Priorat 0 0 0 0Tarragonès 0 1.874 0 0

ÀÀmmbbiitt:: TTeerrrreess ddee ll’’EEbbrree 00 00 00 00Baix Ebre 0 0 0 0Montsià 0 0 0 0Ribera d’Ebre 0 0 0 0Terra Alta 0 0 0 0

ÀÀmmbbiitt:: PPoonneenntt 00 33..000000 00 11..558866Garrigues 0 0 0 0Noguera 0 0 0 0Pla d’Urgell 0 0 0 0Segarra 0 0 0 0Segrià 0 3.000 0 1.586Urgell 0 0 0 0

ÀÀmmbbiitt:: ccoommaarrqquueess cceennttrraallss 00 44..770000 00 11..332299Anoia 0 1.861 0 0Bages 0 2.839 0 0Berguedà 0 0 0 0Osona 0 0 0 1.329Solsonès 0 0 0 0

ÀÀmmbbiitt:: AAlltt PPiirriinneeuu ii AArraann 00 00 00 00Alt Urgell 0 0 0 0Alta Ribagorça 0 0 0 0Cerdanya 0 0 0 0Pallars Jussà 0 0 0 0Pallars Sobirà 0 0 0 0Val d’Aran 0 0 0 0

GGRRAANNSS MMAAGGAATTZZEEMMSS II CCEENNTTRREESS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

EEnn mm22 GGrraann mmaaggaattzzeemm CCeennttrree ccoommeerrcciiaallÀmbit metropolità 0 13.032Alt Penedès -- --Baix Llobregat --Barcelonès --(1)Garraf --Maresme --(1) 13.032Vallès Occidental --Vallès Oriental --Comarques gironines 0 25.262Camp de Tarragona 20.520 15.129Terres de l’Ebre 0 0(1)Ponent 0 16.912Comarques centrals 0 18.665(1)Alt Pirineu i Aran 0 0(1) Àmbit amb previsions de creixement mitjançant POEC

DDIIMMEENNSSIIOONNAAMMEENNTT DDEE LLAA CCIIUUTTAATT DDEE BBAARRCCEELLOONNAAGGrraannss SSuuppeerrffíícciiee

EEnn mm22 SSuuppeerrmmeerrccaatt eessttaabblliimmeennttss ccoommeerrcciiaallss eessppeecciiaalliittzzaaddaaBarcelona 20.000 41.433 25.000

P O R T A D A

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200610 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006 11N O T Í C I E S

La Cambra de Comerç de Tarragona va signar el darrer 26 de juliol un conveni decol·laboració dotat de 6.000 EUR per impulsar actuacions que ajudin a millorar lacompetitivitat del teixit comercial i empresarial de Cunit, el poble de la CostaDaurada situat al Sud-est del Baix Penedès.Per assolir aquests objectius, la Cambra proporcionarà assessorament per mitjà delPla de dinamització del teixit comercial de Cunit. Així mateix, el conveni també hade servir per organitzar actes diversos, com per exemple: taules rodones, conferències,seminaris i campanyes d’informació i promoció, tots pensats per ajudar els comer-ciants a ser més competitius.

CUNIT ES DINAMITZA

La Cambra de Comerç de Girona ja haobert la vint-i-setena convocatòria de lesDistincions a Establiments Antics quepremia els aniversaris importants: 50, 75,100, 125 i 150; i també l’antiguitat de lesempreses de més de 50 anys que no haginrebut la distinció pels aniversaris esmen-tats. Com ja és tradició, les distincions eslliuraran durant les Fires de Girona. Les empreses antigues que s’hi vulguinpresentar ho han de fer abans del 30 desetembre. El premi consisteix en unaescultura al·legòrica elaborada amb acer ipedra de Girona que vol significar l’arre-lament i consolidació de l’empresa en eldecurs del temps i un diploma acredita-tiu de l’antiguitat demostrada.Les Distincions a Establiments Antics de

la Cambra de Comerç de Girona, con-vocades ara per vint-i-setena vegada,constitueixen un guardó valorat per lesempreses gironines pel fet que represen-ta el reconeixement públic als qui, mit-jançant el treball continuat de genera-cions successives, aconsegueixen que laseva empresa es mantingui viva malgratel pas del temps. Des de la instauració d’aquests premis, laCambra ha distingit més de mig milerd’empreses, la més antiga de les quals ésde l’any 1700, i més de 200 han superatels 100 anys d’existència.Any rere any, acudeixen a la convocatò-ria d’aquest premi de la Cambra unatrentena d’empresaris, els quals, d’acordamb les bases de les distincions, han d’a-

portar proves fefaents de la seva antigui-tat i un resum de la vida de l’empresa.Aquells que no disposin de documenta-ció pròpia amb referència a la seva acti-vitat mercantil –factures, contractes,comandes, llibres de comptes, perga-mins– poden acudir als arxius històricsd’ajuntaments i consells comarcals percercar informació als antics censos decontribucions.Les persones interessades a participar enaquesta nova convocatòria de lesDistincions a Establiments Antics, s’hand’adreçar a la Cambra, on rebran tot l’as-sessorament i ajut que necessitin dels ser-veis tècnics de la institució per obtenir ladocumentació necessària amb la finalitatde justificar l’antiguitat de l’empresa.

RECONEIXEMENT ALS ESTABLIMENTS ANTICS DE GIRONA

A la foto (d’esquerra a dreta), Ferran Milà,president de la Comissió de ComerçInterior de la Cambra; Joan Escardó, regi-dor de Promoció Econòmica, i AlbertGarcía, president de l’Associació deComerciants i Empresaris de Cunit

dica per comarques els metres quadratsprevistos per a cada canal per als pro-pers 4 anys).

Excepcions a la normaAra bé, deixant de banda la previsió demetres quadrats, el nou PTSEC preveuuna sèrie d’excepcions que val la penarecordar. La primera fa referència a lavenda d’automòbils, embarcacions ialtres vehicles, de maquinària, de mate-rials per a la construcció i articles desanejament i de centres de jardineria,juntament amb les gasolineres. La segona, la implantació i ampliaciód’establiments exclusivament de ferre-teria i bricolatge, “sempre que la dota-ció dels establiments comercials delmateix sector amb superfícies de vendasuperiors a 1.000 m2 no sobrepassi larelació de 50 m2 de superfície de vendaper 1.000 habitants de l’àrea d’influèn-cia de l’establiment projectat”.

Un tractament similar, tot i que enaquest cas seran 80 m2 de superfície devenda per cada 1.000 habitants, regiràen el cas de la implantació i ampliaciód’establiments exclusivament de mobi-liari, parament i tèxtil de la llar.El Decret estableix igualment algunaexcepció en els casos de noves galeriescomercials, sempre que aquestes nosuperin els 5.000 m2 i dels supermercatsque s’emplacin dins els mercats munici-pals. Pel que fa a les implantacions comer-cials situades a les estacions que hand’acollir el tren d’alta velocitat, podran

tenir una superfície de venda de com amàxim 5.000 m2. En qualsevol cas, lacomposició de l’oferta comercial noméspodrà consistir en establiments comer-cials amb una superfície de venda nosuperior a 1.000 m2, amb un condicio-nant: que s’adeqüin “a les necessitatspròpies dels viatgers”.Per als aeroports regeix un sistema sem-blant: podran crear-se 1.000 m2 a lesampliacions dels aeroports “d’interèsgeneral”, i a les zones d’accés restringitals passatgers 5.000 m2 més. I igual quea les estacions de tren, l’oferta hauràd’adequar-se “a les necessitats pròpiesdels viatgers”.En el cas dels ports esportius, “en ins-tal·lacions construïdes mitjançant elsistema de concessió administrativa iatorgades mitjançant concurs públic”,s’hi podrà afegir “una superfície comer-cial de 6.000 m2 de superfície de venda,que podria acollir un únic establimentcomercial de venda de material espor-tiu, amb un màxim de 4.000 m2 desuperfície de venda, sempre que l’ofertacomercial tingui, essencialment, relacióamb activitats nàutiques”. La resta,han de ser establiments inferiors als1.000 m2.La Llei d’equipaments comercialstambé preveia una excepció per a lesciutats frontereres. Ara el nou PTSEChi dóna forma. Així, la Jonquera dispo-sarà de 5.000 m2 addicionals, dels qualsnomés 2.000 m2 podran dedicar-se al

sector alimentari. La resta d’establi-ments hauran de tenir, necessàriament,una dimensió inferior a 1.000 m2. Aquest mateix tracte és el que reben elsmunicipis de Les i Bossòst a la Vald’Aran. El Decret diu literalment queper a aquestes 2 poblacions “no espodrà materialitzar en un mateix pro-jecte ni en un mateix municipi més del50 % del dimensionament establert peral conjunt dels 2 municipis”.Pel que fa als centres recreatius turístics,o sia Port Aventura, el PTSEC estableixque no s’hi podrà sobrepassar la xifra de30.000 m2, que s’hauran “de localitzaren les finques més properes a la tramaurbana consolidada” i en un format de“recinte comercial”. En definitiva, aquest Pla estableix leslínies generals de com i on s’esdevin-dran les implantacions dels establi-ments comercials de més dimensióentre el 2006 i 2009 a Catalunya, amb

uns marges interpretatius que, enalguns casos, de ben segur, abonaran lapolèmica els propers anys. I per acabar,un últim apunt. Al marge dels 400.000m2 de creixement, l’actual PTSEC noimpedeix que els municipis amb POECaprovats abans de l’entrada en vigor dela Llei d’equipaments del desembrepassat, executin les actuacions comer-cials corresponents al marge del quedigui aquest nou Pla.

Pelayo Corella

El nou PTSEC preveual voltant de400.000 m2 d’espaicomercial fins al2009, tot i que hi hanombroses excep-cions que, de bensegur, elevaranaquesta xifra

D’acord amb el Pla,els grans establi-ments només espodran situar a lestrames urbanes con-solidades, en munici-pis de més de25.000 habitants,capitals de comarcao municipis turístics

P O R T A D A

MMOOLLTTEESS AALL··LLEEGGAACCIIOONNSS

Un Pla com aquest no deixa indife-rent ningú, entre altres coses pel quehi ha en joc. Per això mateix fins a176 entitats van presentar nombro-sos esmenes al projecte. De les quals,segons la Secretaria de Comerç iTurisme, el 31 % feien referència aaspectes metodològics, el 37 % ajurídics, el 28 % per redefinir les tra-mes urbanes consolidades i el 3 % aaspectes territorials.

13INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200612 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006

UN MODEL POC SATISFACTORIAixí ho manifesta una bona part de les associacions de comerciants: el model de rebaixes

vigent és retrògrad i no s’adiu amb les necessitats actuals dels comerciants. Els portaveus

demanen endarrerir l’inici de les rebaixes, tant d’estiu com d’hivern, com a mínim un parell

de setmanes, i així reduir el període a un total de 3 mesos.

“Estem suportant períodes legals derebaixes que estan obsolets i no s’ade-qüen a la realitat. No té cap sentitcomençar les rebaixes tan d’hora. S’hand’escurçar”, així de clar ho manifestaJosep Filbà, secretari general de la Unióde Botiguers de Mataró. Segons aquestaagrupació de comerciants, a més, elmodel vigent pot estar generant un efec-te inflacionari. “Caldria fer-ne un estudien profunditat, però tenim gairebé lacertesa que és així i ens agradaria que elGovern ho analitzés”, demana Filbà. Defet, segons el secretari de la Unió és benlògic, la Llei prohibeix comprar gènereexpressament per a les rebaixes i elscomerciants posen rebaixats els articlessobrants de temporada. Hi ha articlescom els banyadors o els pantalons curts

que no es comencen a comprar fins aljuliol, amb la calor, i llavors ja comencen

les rebaixes; per tant, “el comerciant, perno perdre-hi diners, ha de marcar unpreu elevat perquè sap que nomésvendrà per rebaixes i el marge no estàcontrolat”. El president de Comerç Figueres, JordiRotllan, és de la mateixa opinió: “Lesrebaixes duren massa temps i, o bé estreu roba d’altres temporades i altresfabricants o no s’aguanten; a més, mete-orològicament no tenen sentit: quancomença la calor o el fred ja comencenles rebaixes”. La Fundació Comerç Ciutadà (FCC) vafer un manifest en què insistia sobre lanecessitat de reformar urgentment lanormativa reguladora de les rebaixes peradequar a la realitat actual les dates decomençament dels 2 períodes anuals derebaixes (hivern i estiu), com també ladurada, excessiva segons el parer majori-tari del sector. Per aquesta raó va proposar la reformade la normativa reguladora de les rebai-xes estacionals, vigent de fa massa anys,segons la Fundació, a fi d’escurçar elperíode de rebaixes i endarrerir-ne l’ini-ci. Per la seva part, l’FCC també va ferreferència a la hipòtesi inflacionària deles rebaixes. El president de la Fundació,Josep Collbatallé, va alertar que “el fetque l’inici de les rebaixes coincideixiamb el de les temporades d’estiu i d’hi-vern podria atemptar contra les bonespràctiques comercials i alhora contribuira la creació d’un plus inflacionari”.També veu clar que l’“excessiu” temps derebaixes obliga a apujar els preus. Peraixò van plantejar a l’exconseller deComerç, Turisme i Consum, JosepHuguet, la necessitat d’estudiar-ho i dereplantejar el model. Ara, però, la pro-

R E B A I X E S

EELL PPEESS CCRREEIIXXEENNTT DDEE LLEESS RREEBBAAIIXXEESS

Segons un estudi de la consultoraTNS, queda demostrat que la majoriadels consumidors esperen a comprarquan comença el període de rebaixes.Així, aquests dies que haurien de ser-vir per donar sortida al que no s’havenut, passen a ser gairebé el centre dela temporada: ja suposa el 40 % delvolum de mercat i el 35 % de la fac-turació.

posta està aturada i els comerciants espregunten si l’Estatut donarà més lliber-tat reguladora en aquest sentit aCatalunya.Tenen la sensació que les rebaixes noméssón negoci per als grans operadors, i que“els nostres pares es van equivocar enintentar seguir el camí de les grans cade-nes”, comenta Rotllan, perquè al comerçurbà no els van bé, perquè no són rendi-bles. Per això proposen d’escurçar-les.“L’ideal seria que les d’estiu comencessinl’1 d’agost i acabessin el dia 31 i les d’hi-vern tinguessin lloc durant el mes defebrer”, demana Filbà, conscient queserà molt difícil reduir-les de cop a lameitat. Per això, la majoria d’associa-cions es conformarien, ara per ara, quecomencessin 15 dies més tard en les2 campanyes. La realitat comercial ha canviat, comen-ta Josep Filbà. “Abans es venia durant els2 mesos que duraven les rebaixes perquèno hi havia productes bé de preu duranttot l’any i era l’única opció per aconse-guir articles barats. Ara, en canvi, hi haproductes a bon preu sempre i les rebai-xes només són interessants pels articlescars”.

Sense sorpresesLes rebaixes d’aquest estiu han transcor-regut sense sorpreses, seguint la tònicadels últims anys. “Darrerament són molt

fàcils de preveure, fa anys es veniadurant els 2 mesos, però ara tenen uncurs molt diferent: el primer dissabte hiha unes aglomeracions considerables, elsegon cap de setmana és més normal idesprés l’afluència es dilueix i hi ha unaatonia generalitzada, unes vendessomortes”, assenyala Josep Filbà deMataró. Tanmateix, també apunta queel primer dissabte d’aquesta campanyavan detectar unes aglomeracions de gentcom no les havien vistes mai. El president de Comerç Terrassa Centrei de la FCC, Josep Collbatallé, coinci-deix a assenyalar que les rebaixes d’a-quest estiu, com les darreres, van funcio-nar durant els primers 15 dies, tambéuna mica per sobre, i que després lesvendes van decaure. D’altres es resisteixen a fer declaracionsperquè consideren que no té cap sentit.Jordi Rotllan, president de ComerçFigueres, diu que “és ridícul parlar de sihan anat millor o pitjor”, perquè consi-dera que no se sap, ja que no se n’hapogut fer la comprovació i, a més, nocreu que la gent digui la veritat. Ambtot, afirma que cada cop les rebaixes es“moren” abans i que les segones i terce-res rebaixes s’avancen per activar les ven-des. “Això és una demostració que lesrebaixes són massa llargues”, asseguraRotllan, que també està convençut queaquest model és inflacionari i que no

està d’acord amb la creença que les granscadenes ajudin a fer abaixar els preus.

Petits consel lsDes de la Fundació Comerç Ciutadà,tenint en compte el funcionament de lesrebaixes dels darrers anys, s’aconsella alsconsumidors evitar les aglomeracionsprevisibles del primer cap de setmanaper poder garantir l’atenció més òptimai un tracte personalitzat.D’altra banda, FCC també recorda atots els ciutadans que, com a consumi-dors, tenen el dret i el deure d’exigirconèixer el preu ordinari i el preu rebai-xat, i que és aconsellable demanar i guar-dar els tiquets de compra i els resguardsde pagament amb targeta, ja que aques-tes són les garanties per a la reclamació,tant en períodes de rebaixes com enaltres moments. I cal dir que no tot és tan negre comsembla i que també s’hi pot donar unaltre enfocament. A part de les bonesperspectives de vendes, el període derebaixes també representa per al comerçdels centres urbans un bon moment peral manteniment de l’animació al carrer il’agitació i vitalitat característica delscentres de les ciutats catalanes. Així hocreu l’FCC.

Sira Abenoza

I precisament en un sector com elcomercial, en què domina la forta com-petència entre els operadors, una de lesmillors eines –si no la millor– és formar

adequadament els treballadors, perquèaquests, per mitjà de noves tècniques id’un millor i més profund coneixementdel sector en el qual treballen, aconse-

gueixin millorar el servei als consumi-dors i, de retruc, els resultats de l’empre-sa. Ara bé, una cosa és la teoria i una altra

15INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200614 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006

F O R M A C I Ó

ben diferent la pràctica. Encara avuimoltes persones, especialment els mésjoves, veuen el comerç com una entradafàcil al món laboral que els permetràtreure uns diners mentre estudien, totesperant de fer el salt al que ells consi-deren que ha de ser el seu lloc de treballideal. Tal com recull un informe recentde l’Observatori de la formació per alsector del comerç al detall elaborat perla Cambra de Barcelona i que es va ferpúblic coincidint amb el lliurament dediplomes del Curs d’assessors tècnicscomercials (ATC), sembla com si tot-hom pogués treballar en el món delcomerç. I no es tracta d’aixecar barreres, i menysen moments en què hi ha un gran nom-bre de vacants, sinó d’intentar prestigiaruna professió que no ocupa un llocespecialment privilegiat en l’escalafólaboral. És clar que per fer-ho caldriaacarar molts aspectes que avui no ensocupen, com racionalitzar uns horarisque facilitin la vida familiar i, per quèno dir-ho, apujar uns salaris que, enalguns casos, no conviden a romandredurant molt de temps en el mateix llocde feina.

UUNNAA NNOOVVAA PPRROOMMOOCCIIÓÓ DD’’AATTCC

Coincidint amb la presentació d’aquest estudi, la Llotja de Mar va ser l’escena-ri per al lliurament de diplomes del passat Curs d’assessors tècnics comercials(ATC), la cinquena edició des que es va encetar la nova etapa, i el nou directorgeneral de Comerç va voler ser-hi present. Francisco Povedano va recordar alspresents la importància d’un sector que ocupa 315.000 persones i que suposa alvoltant del 12-13 % del PIB català. Un sector, a més, que ha vist com s’ha transformat en molt poc temps amb laconsolidació de cadenes que han guanyat dimensió i han iniciat processos d’ex-pansió nacionals i internacionals i que reclamen personal amb uns coneixe-ments que van molt més enllà de saber atendre la clientela. Ara, tan importantcom aquest aspecte és l’organització, la logística, la promoció o la gestió racio-nal dels recursos disponibles. Per tot això, Povedano va reconèixer que el Govern català ha creat unaSubdirecció General de Comerç, la qual s’ocuparà dels temes formatius. Enaquesta mateixa línia, va recordar als presents que s’està donant suport a unanova carrera universitària de gestió del comerç de la Universitat Autònoma deBarcelona, que ajudarà a enllestir un panorama, el de l’oferta formativa, “queencara no està tancat”. Pel que fa al curs que patrocinen les cambres catalanes,Povedano va destacar que aquest ja està “consolidat” i “amb una filosofia prò-pia” que l’ha convertit en un referent en el panorama català.

Gemma Barau Tomàs rep de mans del director general de Comerç el diploma acreditatiu del Curs d’ATC

UNA MANCANÇA

Un dels grans mals que afecten el món comercial és la dificultat creixent per trobar mà d’o-

bra mínimament qualificada. En molts casos es converteix en un veritable maldecap per als

empresaris. Aquest problema provoca una alta rotació, i aquesta, que la formació difícil-

ment es pugui introduir en moltes empreses.

PPEERR QQUUÈÈ HHEEMM DDEEFFOORRMMAARR??

Qualsevol acte té una finalitat. I elde la formació, pel que es desprèn del’estudi, és clarament millorar el ren-diment dels treballadors, almenysaixí ho reconeixen tots els enques-tats. El 93 % també van assenyalarque la formació serveix igualmentper aconseguir els objectius de l’em-presa i el 82 % per afavorir el climalaboral. Però curiosament més del 50% de les empreses no consideren quela formació estigui orientada a oferirun pla de carrera al treballador. Així,tornem al principi: la manca d’in-centius, les condicions laborals pocavantatjoses i la manca de perspecti-ves no ajuden a frenar l’alta rotaciólaboral.

Acompanyant els graduats (a la primera fila, d’esquerra a dreta): Narcís Bosch,director del Consell de Cambres; Maria Segarra, directora de Comerç, Turisme iServeis de la Cambra de Barcelona; Xavier Carbonell, director gerent de la Cambrabarcelonina; Francisco Povedano, director general de Comerç, i Teresa Bigordà,directora de Formació de la Cambra de Barcelona

PERENNE

16 INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2006 17INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006

La consolidació de les línies aèries anomenades de baix cost,com Easy Jet, Ryan Air o Vueling, ha afavorit aquesta tendèn-cia imparable. De fet, les agències ho tenen complicat si no es“reinventen”. Això es desprèn d’una enquesta de MediaPlanning realitzada per l’agència virtual Lasminute, on s’asse-nyala que les primeres han perdut el 21 % de clients entre elsinternautes espanyols. És curiós, però una de les barreres que tradicionalment s’im-puten al comerç en línia és la desconfiança de molts consumi-dors a donar els dígits de la seva targeta de crèdit en un web.Aquest temor s’esfuma pel que fa a l’hora de viatjar. De fet, el50 % dels internautes que s’animen a comprar per primeravegada, ho fan en matèries relacionades amb el turisme, nor-malment amb la compra d’un bitllet d’avió. I això que aques-

ta compra sol superar de llarg la de llibres, CD o entrades pera un espectacle de teatre, un musical o el cinema. Tot i això, les xifres del comerç electrònic són encara diminu-tes si es compara amb el gran dinamisme del consum que hi haa Espanya. Això sí, el creixement que s’hi està produint són de2 dígits: per posar un exemple, el 2005 el comerç electrònic vafacturar a tot l’Estat més de 2.100 MEUR, amb un incrementdel 16 % respecte del 2004. I enguany la xifra també serà sen-siblement superior. Així, es calcula que de moment poc més de la quarta part delsinternautes espanyols, uns 4 milions, s’animen a comprar perla Xarxa i que, quan ho fan, solen decidir-se per bitllets d’avió(31,7 %), entrades per a espectacles (17,7 %), llibres (14,4 %),electrodomèstics (12,2 %) i reserves d’hotel (11,1 %).

Els mesos d’estiu solen afavorir els viatges. Ja se sap, la gent vol canviar d’aires encara que

només sigui uns dies. I avui anar de viatges és com fer bricolatge. El famós lema anglès que

de manera tan desastrosa s’aplicava Mr. Bean, “Do it yourself” (fes-ho tu mateix), està de

moda. Ara molts compren per Internet.

L’ESTIU CERTIFICA LA SALUT DE LA VENDA PER INTERNET

F O R M A C I Ó

Les pimes no formenPerò, com dèiem, ara ens toca centrar-nos en un aspecte igualment important:la formació. I per fer-ho, tornem a l’es-tudi elaborat per la Cambra deBarcelona. De totes les empresesenquestades, només el 15,5 % reconei-xien fer o donar cursos de formació alsseus treballadors. D’aquest petit percen-tatge, només el 8,4 % són pimes. És adir que el percentatge de petites empre-ses és realment molt baix, quasi insigni-ficant. Pel que fa als treballadors afortu-nats que sí reben formació, el 10 %rebia un màxim de 10 hores; el 41 %,entre 10 i 20 hores; el 28 %, entre 20 i50 hores, i l’altre 21 %, més de 50hores. No és estrany, doncs, que davant d’a-quest panorama una de les conclusionsde l’estudi sigui que moltes empreses

tenen dificultats creixents a l’hora d’a-daptar-se als canvis, sobretot entre lespimes. Canvis que es reflecteixen en l’a-

parició de noves fórmules comercials,que plantegen una nova i forta com-petència, i unes innovacions tecnològi-

ques que, si són conegudes, poden supo-sar un estalvi considerable de temps,diners, a més d’afavorir una modernitza-ció del negoci que repercuteixi, en lamajoria dels casos, en una millora tambéen la facturació.Per tot això, Alfonso Cebrián, director icoordinador de l’estudi, va assenyalarque, necessàriament, el futur passa per“incrementar i millorar els mecanismesde sensibilització i formació cap a la for-mació del sector”. I va a afegir que cal“fer plans d’acollida”. És a dir, quan escontracti un treballador, aquest ha deconèixer com és l’empresa, quina és laseva filosofia i com funciona. Cebrián, que va reconèixer que encaraavui “no hi ha cultura de formació”,entre altres coses perquè “encara prevalla cultura del botiguer” i això, va insistir,“és un error, ja que hauríem d’estar par-lant d’empreses”. Però Cebrián va afegir2 coses més: la primera, que el factorhumà de l’empresa s’ha de treballar iaquest treball passa en bona mesura perla necessitat d’ensenyar i d’adaptar lesaptituds del treballador a les necessitatsde l’empresa. I la segona, un raonamentque venia a ser aquest: si els grans grupsde distribució fan formació, deu ser per-què aquesta és rendible. Ergo, si ho fanels grans i aquesta formació és un valorafegit, els petits haurien d’intentar fer elmateix en la mesura de les seves possibi-litats.

P. C.

En relació amb aquest tema, el nou president del’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya(ABC), Rafael Puga, va fer al final de l’estiu unes declaracionsque, polèmiques al marge, vénen a incidir en el tema de laformació. Puga anava més lluny i afirmava que la formacióno és només necessària per als treballadors, també hauria deser un requisit inexcusable per a qualsevol emprenedor quevolgués obrir un negoci.

Així, el president de l’ABC va assenyalar que “s’hauria deconsensuar un mínim de formació, que podria arribar a serfins i tot universitària”, segons recollia El Periódico deCatalunya, atès que l’actual formació professional “no dónaconeixements per ser un empresari”. En definitiva, Puga con-sidera que per obrir un establiment comercial s’hauria detenir un mínim de coneixements en màrqueting, economia iparlar l’idioma del país.

LL’’AABBCC DDEEMMAANNAA UUNN MMÍÍNNIIMM DDEE FFOORRMMAACCIIÓÓ PPEERR PPOODDEERROOBBRRIIRR UUNN NNEEGGOOCCII

EELL FFUUTTUURR HHAAUURRIIAA DDEE SSEERR......

L’estudi de la Cambra recull una sèrie de reptes amb vista al futur. Els més signi-ficatius són els següents:- Potenciar l’orientació i la visió empresarial com un factor estratègic per profes-sionalitzar el comerç.- Idear campanyes de comunicació i sensibilització amb un objectiu clar: presti-giar les professions del sector comercial.- Apropar la formació continuada als treballadors dintre de les empreses.- Establir fórmules específiques per afavorir l’accés, sobretot de les petites empre-ses, a la formació.- Redefinir l’oferta formativa i adaptar-la a la realitat del sector.- Garantir els recursos necessaris per a la promoció professional de la competiti-vitat de les empreses.

EELL PPRROOBBLLEEMMAA DDEELL LLLLIIUURRAAMMEENNTTComprar un bitllet d’avió no representa cap problemalogístic per a ningú. Ben al contrari, significa un estalvi depaper i de personal per a l’empresa expenedora. Però, evi-dentment, no tot el comerç electrònic és així. Normalment,comerciar significa intercanviar diners per una mercaderiai el lliurament de les mercaderies sí que pot significar enalguns casos un problema. Rita Lázaro Sevilla, geògrafa per la Universitat Autònomade Madrid, ho diu més clar: “Hi ha certs productes i ser-veis que són extremament susceptibles d’una distribu-ció electrònica, com els serveis financers, la música o elsprogrames informàtics, però quan es tracta de mercade-ries físiques que exigeixen un transport per ser distribuï-des, sorgeixen els problemes logístics”.Julio García, un dels responsables de mobilitat del’Ajuntament de Barcelona, va incidir precisament enaquest punt en el recent Fòrum d’Urbanisme Comercial(vegeu Informatiu de juliol-agost), en assenyalar que “elproblema del comerç electrònic és que la destinació ésqualsevol a qualsevol hora” i que el lliurament de la merca-deria comprada a la destinació generarà en el futur “un greuproblema de congestió en el trànsit si no s’ordena”, fruit delgran creixement d’aquest canal de venda.

La manca de forma-ció és un problemareal que no es potobviar si es vol gau-dir d’una ofertacomercial forta, con-solidada i competiti-va

Molts passatgers que han passat aquest estiu pels aeroports cata-lans van comprar, de ben segur, els seus bitllets per Internet

C O M E R Ç E L E C T R Ò N I C

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200618 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006 19SOLUCIONSA LA MANCA DE MÀ D’OBRAEls problemes de manca de mà d’obra en el món del comerç ja han esdevingut eterns.

Cadascú intenta adoptar alguna mesura per fer-hi front. En aquest cas, l’Agrupació de

Comerciants El Centre ha activat una borsa de treball virtual per al sector del comerç que

donarà servei a tots els seus associats i els ajudarà a trobar treballadors.

Coincidint amb la renovació de la sevapàgina web, l’Agrupació de ComerciantsEl Centre ha posat en funcionament unaborsa de treball per al sector del comerçque donarà servei a tots els seus associats.La iniciativa ha estat possible gràcies alconveni signat amb el portal català defeina <www.infofeina.com>, pàgina desd’on també es podrà consultar la borsa. L’acord respon a l’objectiu comú de trobarel màxim nombre de canals possibles perdifondre les ofertes de treball delscomerços i ser un referent per als possiblescandidats que s’hi vulguin dedicar profes-sionalment, així ho va manifestar el presi-dent d’El Centre, Josep Maria Noguer.“Des d’ara, l’associat podrà publicar laseva oferta de feina al nou web d’ElCentre tot seguint unes instruccions moltsenzilles, i aquesta oferta també sortiràpublicada a l’instant al portal <infofei-na.com>”. El responsable d’atenció alclient d’Infofeina, Jordi Fabrés, asseguraque “la suma d’esforços significa mésbenefici i més facilitats per a l’usuari quecerca o bé ofereix ocupació per Internet”. L’agrupació de comerciants ja disposavad’una borsa de treball en la qual quedavenrecollides les ofertes dels associats, però nocomptava amb els mecanismes de difusióadients perquè fos efectiva. “Havíem d’i-dear un instrument que impulsés unaborsa més àgil, que no fos tan dependentde l’entitat. I el fet de tenir projectada lasubstitució de l’antic web de l’associacióper una pàgina més dinàmica i funcionalens ha facilitat molt el procés”, explica elpresident d’El Centre. Amb tot, JosepMaria Noguer admet la necessitat d’altresaccions que sobrepassen els límits d’actua-

ció de l’Agrupació, com ara la formaciódels futurs dependents. Josep MariaNoguer assenyala que aproximadament el20 % dels establiments associats tenenproblemes de manca de personal i que, engeneral, els empresaris del sector informenque la majoria dels candidats que es tro-ben no tenen prou qualificació. Es tracta d’un problema estès arreu delpaís des de fa anys i que de moment no haestat resolt d’una manera completa i efec-tiva. Cada associació o col·lectiu intentatrobar mesures pal·liatives, però el proble-ma és d’abast global i molt probablement,per ser resolt, exigiria mesures conjuntesde l’Administració i el sector. Pel que fa l’associació de comerciants giro-nina El Centre, la seva iniciativa ha anatvinculada a la renovació del portald’Internet. La pàgina <www.elcentre.org>es va posar en funcionament l’any 2002.Ara, amb el nou disseny, l’agrupació hadotat la pàgina d’una gràfica més atractivai amb funcions orientades a una consultamés pràctica. Entre les novetats, a més dela borsa de treball, s’ha incorporat la peti-ció en línia de la targeta de client, la recer-ca de comerços per tipus d’activitat i perzona, i la informació dels guanyadors delssortejos amb l’objectiu de garantir alsclients la transparència en l’adjudicaciódels premis. El lloc web també ha milloratel component interactiu per conduir l’u-suari d’una manera ràpida i fàcil. El llocpermet accedir a tots els serveis de l’agru-pació, a les notícies i a les campanyespublicitàries, a les activitats habituals i ales extraordinàries, com ara la cursa delcarrer Nou. Fins al mes de juny el webhavia rebut 15.000 visites.

“Arribar a tenir relacions de fidelitatamb els clients és una de les claus perpoder generar beneficis a llarg termi-ni. Això ho sabem tots. I també sabemque aquestes relacions de fidelitat vanmés enllà d'una targeta, i que nomésles tens quan el client et recomana alsseus amics, quan et compra encaraque siguis una mica més car que el veíi quan et veu com un amic. La fideli-tat, doncs, va més enllà de les bases dedades i dels costos de mantenimentdels clients. Per això, si vol clientsfidels, comporti’s com una persona,no com una empresa”. Són algunes deles reflexions interessants que el pro-fessor Tony Cram fa en el seu llibre Elsclients que compten (Prentice Hall). El que fa el professor Cram no és resmés que donar cos al sentit comú irecordar que l’últim esglaó de la cade-na de vendes és determinant per alclient. I que un somriure o una expli-cació convincent del venedor sobre elproducte que té a les mans cada vega-da tenen més poder que el preu en ladecisió de compra. Sortosament, desde fa uns quants anys, d'això ja ensom conscients i el canvi que hi hahagut a casa nostra en el sector comer-cial ha estat molt important. Ja tenimben clar que el client és el millorambaixador de la nostra marca i que elservei que donem és tan importantcom la imatge que ens afanyem amostrar per altres mitjans. En defini-tiva, som en mans del servei quedonem. De totes maneres, encara queda camíper córrer. Una anàlisi de la multina-cional suïssa de la qualitat i certifica-ció del servei, SGS, referida al comerç,explicava que havien trobat a Cata-lunya molts casos en què “el venedor

despatxa bé, però «no sap vendre», ésa dir, que el seu índex de vendes ésmolt baix. Mentre dura la interaccióamb el client, per exemple, no intentatancar la venda i això ve donat permanca de formació. En definitiva,atén bé, però al client li resulta unamica fred”. Probablement, el repte de la formaciósigui el principal que té plantejat elsector, després del problema més glo-bal que suposa la dificultat de trobarpersonal a la hora de fitxar. “Les

empreses que més inverteixen en for-mació són les que tenen el personalmés fidel”, diu Muntsa Vilalta, direc-tora de Comertia. Parla de “formacióde veritat” i també de la necessitat queels incentius –per exemple la retribu-ció variable– no acabin en el venedor,sinó que el back office també en puguigraudir. “A Mango fins i tot elsinformàtics ja en tenen”. El motiu ésben senzill d'entendre: el suport ésmolt més gran en tots els ordres i elvenedor se sent més motivat. Però no és fàcil d'arribar a aquest puntde motivació. Hi ha molts entrebancsque fan que ara com ara el camí nosigui planer, perquè “moltes vegadesno n’hi ha prou amb la retribució; la

gent es planteja de manera progressi-va més coses, com la conciliació de lavida laboral i familiar, la carrera pro-fessional...”, continua. Per cert, enaquest apartat de la carrera, l'expansióde moltes empreses la deixa més clara,ja que hi ha un camí ben traçat des devenedor a encarregat, o a cap de boti-ga i més amunt en el Departament deVendes. Una altra base de motivació del per-sonal existent a primera línia –i clauper al bon servei posterior al client–rau en el seu sentiment de vinculacióamb l'empresa. I tampoc es fàcil d'ob-tenir. “És difícil de marcar una fronte-ra, però jo, en termes generals, laposaria al voltant dels 23 anys”, diuVilalta. “Els més joves tenen uns altresvalors i veuen aquesta feina noméscom una etapa de pas, la qual cosafa que a aquestes edats la rotació siguialtíssima. A més a més, acostumen aser persones que en entrar et plante-gen 3 aspectes cabdals amb poca flexi-bilitat: horari, proximitat al domicili isou, que evidentment no són fàcils depoder satisfer... En canvi, el perfil dela gent amb sentit més arrelat del vin-cle ja no és tan jove. De fet, avui ja esva per aquest camí en els fitxatges,sempre, és clar, que no siguin botiguesde productes per a públic estricta-ment juvenil”. Formació i vinculació, heus aquí els 2factors claus per donar un bon servei.De què serveix invertir molts diners afer atractiva la botiga en la decoració iels aparadors, o cuidar el producte ifer promocions publicitàries, si al cap-davall fallem en l’últim pas, el servei?

Jordi Goula

T R I B U N A

DONEM PROU SERVEI DE QUALITAT?

I N I C I A T I V E S C O M E R C I A L S

“Un somrure o unaexplicació convin-cent del venedortenen més poderque el preu en ladecisió de compra”

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200621INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 200620

Comertia va néixer amb la voluntat decrear una línia d’expansió per a l’empre-sa familiar del comerç de mida mitjana–marques amb un mínim de 3 punts devenda–, facilitar la negociació conjunta

a favor dels interessos d’aquest tipus d’a-gents en el sector, fer de representant enles relacions institucionals i generarestudis i publicacions que ajudessin elsassociats en la presa de decisions per alseu creixement.

Aquesta base d’informació que Comer-tia ha anat elaborant en els seus 4 anysd’existència se centra a disposar delsestudis d’interès publicats i, sobretot, adesenvolupar estudis i informes a partirde la seva font primària: les empresesassociades a Comertia.Del conjunt d’estudis que configuren labase d’informació de Comertia en elsdiversos àmbits de gestió, en destaquen:el SIC (Sistema d’informació Comer-tia), el Termòmetre en línia i l’Observa-tori de centres comercials.El SIC és un sistema que es basa en l’a-gregació anual de dades de gestió.Aquesta suma és el que permet, d’unabanda, conèixer la situació empresarialdel perfil dels associats de Comertia, ialhora es tracta també d’una base per ala presa de decisions individuals.L’objectiu final del SIC és, per tant, dis-posar de la fotografia del moment de lesempreses associades a Comertia en l’es-cenari comercial, com també de la sevaevolució en vendes i altres dades de ges-tió, com per exemple: la distribució de lainversió, la distribució de la despesa o

ràtios de fidelització/rotació de personala les empreses, etc.Pel que fa als resultats d’enguany, enconjunt les dades del Sistema d’informa-ció Comertia (SIC-2006) reflecteixenun increment de vendes anual de mésdel 8 % respecte del mateix període del’any anterior i en superfície constant, és

a dir, mesurades en la mateixa superfíciede venda. D’això es pot deduir un man-teniment de la demanda interna en elconjunt de les “marques Comertia” i, engeneral, del comerç especialitzat.Pel que fa a l’evolució de contractació depersonal i d’obertura de nous establi-ments, el SIC del 2006 ha donat com aresultat del conjunt dels associats aComertia, que actualment són 39empreses, un total de més de 100 ober-tures de nous establiments i el 5 %d’augment de persones contractades res-pecte del volum de l’any 2005 –xifra queva arribar al voltant de les 10.000 perso-nes contractades pel conjunt de socis deComertia.

L’evolució de les inversionsPel que fa a les inversions, el SIC ha fetpalès que el màrqueting continua sentuna inversió de primer ordre per a lesempreses Comertia, que apliquen cons-tanment les tècniques del màrqueting:posicionament producte/marca, diferen-ciació marca i producte, definició delconcepte de negoci, preocupació i curadel punt de venda, i accions de fidelitza-ció del consumidor, etc. Per aquestmotiu, el nivell d’inversió en investiga-ció de mercats s’ha mantingut respectede la inversió total. En termes de comunicació, la major partdel finançament es destina al màrque-ting relacional (51 %), seguit a moltadistància per la publicitat (22 %) enmitjans de premsa, ràdio, revistes i tele-

visió, i de la comunicació al punt devenda (16 %). Per últim, el percentatge d’inversió eninnovació i tecnologia es pot dir que ésforça elevat. Durant l’any 2006 s’hadoblat la xifra d’inversió de l’any 2005.Innovació i tecnologia, juntament ambla inversió en noves obertures, són clara-ment les partides pressupostàries méselevades. Això s’explica per la necessitatque empreses com les associades aComertia tenen de disposar de sistemesi processos innovadors capaços de millo-rar constantment la seva productivitat.

La innovació és el requisit bàsic percompetir i créixer en un mercat globalit-zat, i les empreses associades a Comertiasón totes companyies en plena estratègiad’expansió i creixement. Actualment Comertia agrupa 39 empre-ses, que sumen al voltant de 10.000empleats i 2.000 establiments comer-cials situats als principals centres urbansi comercials de Catalunya i Espanya,amb un total de 60 marques comercialsreconegudes i una facturació de més de600 MEUR anuals.

Des de l’inici, ara fa 4 anys, un dels objectius principals de Comertia, l’Associació Catalana de

l’Empresa Familiar del Comerç, ha estat l’elaboració d’una base de dades i d’estudis que aju-

din les seves empreses a prendre decisions. Una base amb estudis d’interès ja publicats i

informes propis elaborats a partir de les dades dels associats.

El SIC és un sistemad’informació quepermet conèixer lasituació empresarialdels associats deComertia i serveixde base per a lapresa de decisionsindividuals

El percentatge d’inversió en innova-ció i tecnologia del’any 2006, junta-ment amb la inversióen noves obertures,són les partidespressupostàries més elevades

FFRREEDD OO CCAALLOORR??

Una altra de les eines utilitzades perestudiar la situació del comerç és elTermòmetre en línia. Es tracta d’unpas endavant en la recollida dedades d’evolució de vendes trimes-trals, atès que és un sistema que per-met que els socis responguin per laintranet un qüestionari que generaautomàticament un resultat agregati, per tant, pot oferir informació entemps real. Les variables que inclouaquest termòmetre són: evolució devendes, distribució de vendessegons situació en ciutat o centrecomercial, evolució de tiquet mitjà imillors localitzacions. Així, elsresultats del termòmetre mostren latendència del comportament delconsumidor en tots els sectorsd’una manera genèrica. I permetdeterminar, per exemple, si es venmés però amb menor volum –perun augment del nombre de tiquetsde compra, acompanyat d’una dis-minució en la despesa per persona–,quines són les zones que estanguanyant o perdent poder d’atrac-ció comercial, etc.

UUNNAA UULLLLAADDAA AALLSS CCEENNTTRREESS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

A banda de buscar les millors localitzacions als centres urbans de les ciutats, mol-tes marques comercials en vies d’expansió també busquen locals en centrescomercials per abastar aquest altre tipus de demanda. L’Observatori de centrescomercials és una eina pensada per ajudar aquestes ensenyes que consideren elcentre comercial com una oportunitat de creixement. La informació que es deri-va de l’Observatori té dos vessants. D’una banda, fa un estudi exhaustiu del nom-bre i situació dels centres comercials a Espanya. De l’altra, elabora un estudi qua-litatiu de cadascun dels centres: públic al qual va dirigit, mix d’oferta comercial,posicionament, etc.

EESSTTAADDÍÍSSTTIIQQUUEESS

Comunicació, juntament amb innovació i tecnologia, són les 2 partides que han tingut aug-ments progressius els darrers 3 anys.

TOTAL INVERSIONS

22% CCeennttrreess ccoommeerrcciiaallss

78% CCaarrrreerr

Les empreses de Comertia fan la majoria de les seves vendes, gairebé 4 de cada 5, als cen-tres comercials urbans (78 %).

Noves obertures

Formació

Investigació de mercats

Innovació i tecnologia

Comunicació

0 1 2 3 4 5 6 7 8

2003 2004 2005

C O M E R T I A

GESTIONAR LA INFORMACIÓ EN BENEFICI PROPI

23INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200622 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006

N O T Í C I E S

Just abans de l’estiu l’ANGED, la patronal de les grans super-fícies, va celebrar a Madrid la seva assemblea anual. Allà es vanpresentar les xifres de facturació de l’any anterior. Van ser valo-rades positivament, però en el to de Juan Manuel de Mingo, elpresident de la patronal, es desprenia un cert malestar per l’ex-

cés de regulació de les comunitats autònomes. De Mingo vaarribar a dir que la unitat de mercat perilla si continuen proli-ferant 17 legislacions diferents, diverses i contradictòries entresi.

L’ANGED CLAMA CONTRA LA FRAGMENTACIÓ DEL MERCAT...

Ja hem parlat en reiterades ocasions aquests darrers anys sobreuna reforma que, pels vents que bufen des d’Europa, i mésconcretament des de Brussel·les i la Comissió, sembla immi-nent: la liberalització de les farmàcies. Per l’especial servei quepresten aquests establiments, la polèmica sempre ha acompa-nyat el que ha de ser el seu marc regulador, però tot i que eltema és més complicat del que sembla i mereix més espai (quededicarem en propers números), fem ara un breu apunt de lasituació actual. A final de juny la Comissió va instar el Govern de José LuisRodríguez Zapatero perquè reformés les normes d’adjudicaciói establiment de les farmàcies. De moment hi ha una normabàsica estatal, però les comunitats autònomes són les que tenenla darrera paraula i poden adaptar-la segons el parer del Governautonòmic. En el seu moment, Navarra es va avançar i va apro-var una norma que preveia la possibilitat d’obrir més farmàcies,cosa que va ser un canvi que no va satisfer a tothom: a uns permassa agosarat; a d’altres per poc atrevit. Pel que fa a Catalunya, de moment la Llei estableix que hi hagiuna farmàcia cada 4.000 habitants a les zones urbanes i cada2.500 a les zones rurals. A més d’altres consideracions, comuna distància mínima entre cada punt de venda.

S’ACOSTA LA LIBERALITZACIÓ DE LES FARMÀCIES

Però aquesta no ha estat l’única críticaque ha rebut el model comercial existenta Espanya. A final de juliol el BBVA pre-sentava un informe elaborat pel seuServei d’Estudis amb una conclusióclara: la regulació excessiva del model

català constreny la competitivitat delsector i facilita uns marges més elevatsque repercuteixen negativament en lainflació i la creació d’ocupació. Per al BBVA no és casualitat que, mentreel comerç minorista a Catalunya va créi-

xer menys del 2 % entre 2000 i 2004, ala resta d’Espanya augmentés més deldoble, concretament el 4 %. I el mateixes pot dir de l’ocupació i de la facturacióen el sector: aquesta va créixer molt mésa la resta de l’Estat.

... MENTRE QUE EL BBVA CRITICA L’EXCÉS DE REGULACIÓ EN EL CAS CATALÀ

Els comerços i establiments de restaura-ció de Ca n’Anglada tindran a partird’ara la possibilitat d’obtenir un diag-nòstic sobre la seva situació. L’Ajunta-ment de Terrassa i la Cambra de Comerçde la ciutat, en el marc del Pla de barrisque impulsa l’Ajuntament de la ciutat,han signat un conveni per desenvoluparun servei d’assessorament i diagnosi perals comerços de restauració del barri. En la signatura, Marià Galí, president dela Cambra, i Pere Navarro, alcalde deTerrassa, van explicar que un dels objec-tius principals del conveni és desplegar elprograma d’assessorament que laCambra promou perquè els empresarisdel sector comerç i restauració puguinaplicar mesures que millorin la gestió deles seves empreses en tots els seus àmbitsi, d’aquesta manera, optimitzar la rendi-bilitat de l’establiment. Les empreses han

de fer front a nous reptes per garantir elseu futur en un mercat que cada vegada

és més competitiu i per això han de bus-car la màxima optimització.

DIAGNÒSTICS PER ALS RESTAURADORS DE CA N’ANGLADA

El jurat de la segona edició dels PremisANCECO, per al foment de les centralsde compres i serveis (CCS), ja ha emèsun veredicte. Els guanyadors d’enguany,pel caràcter innovador dels seus projectesempresarials i el seu interès en els seussectors respectius, han estat: BigMat,Central de Negocis de Flequers iPastissers, Lidercom i Sanifarma. Els premis de l’associació, dividits en 2

categories, van destinats a institucions ientitats públiques o privades que hagindonat suport a la creació, al desenvolu-pament o a la consolidació de centrals decompres en qualsevol àmbit o sector. Els representants del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç; de laGeneralitat de Catalunya, l’Ajuntamentde Barcelona, la Cambra de Comerç deBarcelona i “la Caixa”, juntament ambels moderadors del Congrés i el ComitèExecutiu de l’ANCECO, que han cons-tituït el jurat, han atorgat el PremiANCECO, per la seva trajectòria, a laCCS BigMat i a la Central de NegocisFlequers i Pastissers. BigMat és la central del sector de la cons-trucció que més s’ha desenvolupat elsdarrers anys en el segment multiproduc-te. Actualment compta amb 110 asso-

ciats i el 2005 va assolir una factura de440 MEUR. Central de Negocis de Flequers iPastissers és la primera CCS del sector.El 2005 va facturar 12.800 MEUR i té140 associats. El Premi ANCECO a la capacitat inno-vadora ha estat atorgat, d’una banda, aLidercom, CCS de distribució d’electro-domèstics que agrupa Idea, MasterCadena, Milar i Tien21, empreses que esvan aliar en resposta a altres organitza-cions de venda d’electrodomèsticsd’Europa; i d’altra banda a Sanifarma,central que agrupa 70 farmàcies navarre-ses que abasten el 75 % de la poblaciód’aquesta Comunitat i que busquen ladiferenciació mitjançant la prestació deserveis interns i externs als associats.

JA HI HA GUANYADORS DE LA SEGONA EDICIÓ DELS PREMIS ANCECO

Pere Navarro i Marià Galí, en el moment de la signatura del conveni

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 200624 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2006 25ELS COMPTES

DEL GEGANT VERD

Tot i el temps que ha passat des de laseva aparició, aquestes xifres, expressa-des en euros, sembla que no fan honor

a la veritable dimensió que suposaaconseguir aquest volum de vendes. Ésprobable que molts lectors la valorinmés si la convertim en aquella antigamoneda que suposen les pessetes: 2,6bilions! I això pel que fa a la facturació,perquè si analitzem el benefici del grup,l’exercici passat va ser de 653 MEUR.És a dir, més de 100.000 MPTA.És indubtable que aquest èxit ve donat,en part, pel gran coneixement que es téde l’ensenya El Corte Inglés, però

també a una aposta decidida que, ambel temps, sembla imparable i querecentment ha pres un nou impuls: la

diversificació i l’aposta per nous for-mats comercials i nous segmentscomercials. Indubtablement, la matriu original delgrup, els grans magatzems, suposenbona part d’aquesta facturació (al vol-tant del 60 %) i a molta distància sesitua Hipercor, l’ensenya d’hipermercat(amb el 20 %). Però any rere any, ViajesEl Corte Inglés, els establiments ano-menats de conveniència, com la novacadena de moda juvenil Sfera o els esta-bliments Supercor guanyen pes en elgrup.Per aprofundir en aquest camí, abansque acabi l’any, el grup inaugurarà elprimer establiment especialitzat en bri-colatge a Alcalá de Henares (Madrid),anomenada Bricor, amb un objectiu nogens fàcil: esgarrapar quota de mercat algegant francès Leroy Merlin, que ambla compra de l’ensenya Aki controlabona part del mercat espanyol.L’altra aposta que es va consolidant ambel temps és la internacional: els primerspassos es van dirigir a Portugal, on jacompta amb 2 centres i properaments’inaugurarà un tercer a prop de Lisboa.Ara, el pas següent, i així ho ha reconegutel mateix Isidoro Álvarez, és el repte italià.

P. C.

Ja fa temps que els resultats anuals que presenta El Corte Inglés superen les previsions més

optimistes. A final del mes passat Isidoro Álvarez, el president del grup, va anunciar en la

junta d’accionistes que el 2005 la facturació va arribar a la no gens menyspreable xifra de

15.855 MEUR.

Una llar catalana qualsevol té una despe-sa mitjana de 1.951 EUR en productesenvasats de gran consum, 82 EUR persobre de la mitjana a Espanya, que sesitua en 1.869 EUR. Aquesta és una deles conclusions principals que s’extreuend’un estudi de la consultora TNSWorldpanel sobre la geografia del con-sum a Espanya. Però no l’única. De fet, tot i que pugui semblar una con-tradicció, aquesta despesa superior no ésincompatible amb l’especial cura queposen les famílies catalanes a l’hora decomprar, ja que es miren molt el preu

del que compren. Així, tot i que els cata-lans valoren abans que el preu altres fac-tors, com ara que l’establiment estiguiben cuidat, net i endreçat i que l’atenciódel personal sigui la idònia, en realitat el27 % dels catalans declara que el preu ésel factor més important a l’hora de fer lacompra, mentre que en el conjuntd’Espanya aquest percentatge és 6 puntsinferior. D’aquesta manera, TNS asse-nyala que el consumidor català, “racio-nal i planificat”, no compra coses“només perquè les veu als prestatges opublicitats en anuncis”, ben al contrari,

“s’esforça per seguir un estricte pressu-post a fi de no gastar més diners del queté pensat”.L’estudi, a més, indica que durant l’any elconsumidor català fa una mitjana de 78visites als lineals i que la majoria d’aques-tes visites són en dissabte (23 % davantdel 21 % a Espanya). Per últim, l’estudiposa de manifest que el consumidorcatalà escull més que en altres punts del’Estat el canal de proximitat, en el quals’inclouen supermercats, botigues de grandescompte, mercats, canals especialistes iestabliments d’alimentació.

LA PRESÈNCIA DELS IMMIGRANTS JA REPERCUTEIXEN L’ECONOMIA I EL CONSUMCom hem vist, l’estudi de TNS posa de manifest el dinamismedel consum a Catalunya, però aquest no seria el mateix si,d’una tacada, eliminéssim el cada cop més important nombred’immigrants que viuen al nostre país. Segons Caixa deCatalunya, els immigrants generen ja la meitat del creixementdel consum familiar. La darrera dècada la població espanyola va augmentar en mésde 4 milions de persones. Això significa que milers de novesllars es van constituir i, evidentment, aquestes tenen unesnecessitats de consum que ningú no pot obviar. D’aquests 4milions d’habitants, es calcula que prop del 80 % ha vingut defora, i això reforça la idea que sense aquesta arribada massiva del’estranger, el consum hauria crescut moltíssim menys. De fet,cal tenir present que, tal com recorda l’estudi de CaixaCatalunya, la majoria dels immigrants arribats a Espanya hofan en edat de treballar i que la seva taxa d’ocupació és sensi-blement superior a la mitjana dels espanyols (76 % davant del55 %). I això què suposa? Que si un treballa, té diners per gas-tar. En definitiva, que el consum creix i que l’economia es dina-mitza i el país s’enriqueix.

Dues de les clausque ajuden a expli-car aquests resultatssón l’alta rendibilitat,la més gran delpanorama comercialespanyol, i la fortadiversificació inicia-da els darrers anys

EL CONSUMIDOR CATALÀ ÉS EL QUE TÉ UNA DESPESA MÉS ELEVADA

LLAA VVEERRIITTAABBLLEEDDIIMMEENNSSIIÓÓComentar els resultats d’una empre-sa sempre és farragós, per la quanti-tat de números que s’han de tenirpresent: facturació, benefici brut onet, rendibilitat, flux de caixa, inver-sions, deute i tot un llarg etcètera.Per això, per facilitar aquesta tasca,ens quedem amb el magnífic resumque es podia llegir en una columnad’opinió en el diari Expansión: “Elgrup factura 15.800 MEUR, guanya650 MEUR, té més de 100.000 tre-balladors, pels seus establiments pas-sen 600 milions de visitants l’any, laseva targeta està en 1 de cada 3 llarsespanyoles, ofereix 3,5 milions d’ar-ticles, manté relacions comercialsamb 30.200 empreses i inverteix3 MEUR al dia”. A tot això podríemafegir, per concloure, el que afirmavaEl Economista, i és que aquest grupté “uns ingressos diaris de 51MEUR”.

E L C O R T E I N G L É S

27

Quan en Joan i la Georgina vancomençar a vendre els seus iogurts per lavall de Ribes, els de la Danone es vanespantar. En poc temps, els resultats devendes els havien baixat en picat i noentenien res. El motiu era ben compren-sible: després de provar els iogurts iflams casolans de Ca l’Esteve, la gent jano en volia saber res, dels industrials. Els de la multinacional, que no hosabien, van decidir fer la prospecció demercat. I a les botigues es van trobaramb els iogurts de la vall de Ribes. I pro-bablement els van tastar. I, seguramentencara més espantats, devien decidir d’a-nar a visitar aquesta “competència peri-llosa”.

Hauria estat divertit veure la cara de sor-presa que devien fer en arribar a Cal’Esteve, la masia on va néixer JoanCorcoll. Una masia de Batet –un grupde cases a la vora de Ribes de Freser– onels seus pares ja havien viscut de criarvaques. Allà s’haurien trobat en Joan i laGeorgina. Una parella que es dedica al’elaboració de iogurts i flams fets amb lallet de les seves pròpies vaques i que elsdistribueixen només per la vall de Ribesperquè no tenen cap intenció de créixer–sí, sortosament encara queda gent queno té cap intenció de fer créixer el nego-ci. La seva intenció no és fer-se rics, sinósimplement viure. I això de ben segur

hauria tranquil·litzat molt els de la mul-tinacional francesa, que probablements’imaginaven un negoci del tot diferent. En Joan va heretar la forma de vida de laseva família. I amb la Georgina, la sevadona, van continuar cuidant les vaques ivenent-ne la llet. Però la llet els darrerstemps havia començat a perdre valor iaixò els sabia molt greu. Per això vandecidir donar-hi una nova sortida: elsiogurts i els flams. Prova que provaràs, de la manera tradi-cional, amb una olla al foc i força llet,van anar fent experiments per arribar ala recepta perfecta. Consultant amics iveïns, regalant iogurts i flams als restau-radors del poble, van anar perfeccionantla fórmula fins que tothom els va dir: arasí. Llavors van comprar la maquinària i,utilitzant exactament la mateixa recepta,van començar a fabricar iogurts i flamsper a la comarca. D’això ja fa 14 anys.Són 14 anys en què, després de cuidarels camps per pasturar les vaques, treure-les i munyir-les, de la llet en fan produc-tes lactis. I s’ho fan tot ells. Per això novolen créixer. Perquè si pretenguessinestendre els seus productes per totCatalunya, no donarien l’abast i llavorshaurien de contractar més gent, i com-prar més maquinària, “i no tenim capganes de passar per tots aquests malde-caps”.Ara vénen a la majoria de restaurants dela vall de Núria i també a particulars,tant iogurts i flams com llet. De vegadesels arriba gent de fora amb la tapa deliogurt preguntant-los: sou vosaltres elsqui feu aquests iogurts casolans? Ja ho sabeu: iogurts de la vall de Núria.A Batet, al costat de Ribes de Freser. I ara perdoneu-me: un flam m’espera.

Sira Abenoza

26 INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2006

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2006

GG AA LL EE RR II AA DD EE CC OO MM EE RR CC II AA NN TT SS

QUINA LLET!L’era de l’hedonisme s’ha acabat.Almenys és el que es desprèn d’una“macroenquesta” a 21.000 persones delWall Street Journal Europe i la consultoraGFK sobre els hàbits de compra delseuropeus en roba i calçat. Aquesta despesa, que voreja la no gensmenyspreable xifra de 355.000 MEURcada any, està motivada per raons essen-cialment pràctiques. El 83 % delsenquestats assegura que si decideix anar-se’n de botigues per comprar vestits i

calçats, ho fa simplement “perquè honecessita”. Res de frivolitat, estatus ocaprici. En el moment de gratar-se labutxaca, els europeus ens hem tornatmolt pragmàtics. I els espanyols, els que més. De tots elseuropeus, som els que menys importàn-cia atribuïm a la roba de marca. Les eti-quetes dels dissenyadors només represen-ten el motiu principal de la compra peral 21 % dels consumidors, el percentatgemés baix de tot Europa.

Com pot ser? Una explicació possible ésla que proporcionen els analistes d’ACNielsen. “Els espanyols, juntament ambels britànics, són els que creuen que lesmarques dels grans dissenyadors estansobrevalorades en termes de preu. Aixòve donat, en bona mesura, per l’èxit deles marques de luxe popular, com araZara, Mango, Marks&Spencer, que elspermeten accedir a roba de dissenyactual sense gastar-se una fortuna”, asse-guren.

S ’ H A P U B L I C A T

ELS ESPANYOLS IGNOREN L’ETIQUETA

Quan vagi al supermercat, recordi: busqui, compari i vigiliamb les còpies... La venda a la manta ha arribat al centrecomercial. Només cal fer una volta entre les prestatgeries delsestabliments principals per descobrir que les falsificacions nosón només cosa dels xinesos. Després d’invertir importantsquantitats de diners en recerca i desenvolupament de nousproductes, els líders de la indústria alimentària pateixen elplagi cada dia.[...] Però si hi hagut una marca que ha patit com cap altra lescòpies de tercers, aquesta és Coca-Cola. A la companyia nord-americana, solen dir que es tracta de l’ensenya més copiada delmón. Centenars de begudes de cola han proclamat ser tan

autèntiques com l’original. Afri-Kola, Candy-Cola, Coke-Ola, Cola-Coke, Cold-Cola, imés recentment Meka-Cola, que es ven com a alternativa algegant als països àrabs, són només alguns exemples de les mar-ques que han sorgit al rebuf de l’original. Per evitar aquestespoli de fake colas (el terme que utilitza la companyia per refe-rir-se a les falses coles), Coca-Cola va arribar a contractar laconeguda Agència de Detectius Pinkerton perquè investigues-sin als bars, demanessin la beguda i prenguessin mostres perpoder analitzar-les químicament, tot demostrant així les possi-bles falsificacions.

PIRATERIA AL SUPERMERCAT

FITXA:Mas Ca l’Esteve, 8Batet17534 Ribes de Freser