ANNEX 3: Fitxes de contextualització de les activitats › sgfp › llicencies › 200809 ›...

ANNEX 3: Fitxes de contextualització de les activitats

A continuació es presenten les vuit fitxes de contextualització, una per cada un dels professors i professores col·laboradors:

Número Fitxa de contextualització

Codi professor/a informant

Institut Codi/s Activitat/s realitzada/es

1 CF VIP IES 1 ACT 012 CF MAT IES 1 ACT 023 CF EXP IES 1 ACT034 AV EXP IES 2 ACT035 CF TEC IES 1 ACT 046 CF CAT IES 1 ACT 05, ACT06, ACT077 AVCAT IES 2 ACT05, ACT06, ACT078 CF EF IES 1 ACT08

FITXA DE CONTEXTUALITZACIÓ 1 A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 01]

Institut: IES1 Àrea: Educació Visual i Plàstica Data de l'aplicació: octubre 2008 (l'activitat va durar 5 sessions) Codi Informant: CF VIP

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Realitzar una il·lustració a partir de l'estímul d'un text literàri en l'àmbit de l'àrea de visual i plàstica. - Fomentar l'explicitació de les intencions creatives de l'alumnat a través d'un registre en el qual s'expressi el què, el com i el per què s'han efectuat unes determinades accions intencionals. 2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. L'activitat s'emmarca dins de la unitat didàctica "El llenguatge visual" en la qual la professora ja havia portat a terme diverses activitats de comprensió i interpretació d'il·lustracions, per exemple a partir de textos publicitaris. En aquest sentit s'ha adaptat l'activitat proposada per l'investigador (format 7)1 a l'estructura d'anàlisi en tres moments que empra habitualment la professora en les seves explicacions, d'aquí el model d'activitat definitiu.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. - comprensió lectora bàsica - coneixement del món - propis de l'àrea de plàstica: lectura d'imatges i estratègies per a crear-les amb una intenció comunicativa. 4. Materials de suport - La fitxa2 en la qual hi ha els textos i les instruccions d'anàlisi. 5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador L'activitat segueix aproximadament la proposta del format 7 proposat per l'investigador. - A partir de la lectura de dos textos literaris (un breu poema i una breu rondalla), els alumnes en trien un amb l'objectiu de fer-ne una il·lustració. Abans de començar-la, tanmateix, han de reflexionar sobre diferents aspectes del text i proposar una descripció de la possible il·lustració. - Amb l'ajut d'aquesta fitxa, inicien i realitzen la il·lustració. - Un cop acabada, la professora els proposa una breu fitxa en la qual expliquen la seva pròpia il·lustració a partir d'uns punts ben concrets.6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat En una altra sessió seria possible que amb les correccions i suggeriments del professorat, l'alumne creés un nou dibuix que tot i seguint la idea original, fos més eficaç a l'ajuntar tots els elements visuals que hi participen (colors, formes, textures, i la seva distribució i composició).

7. Avaluació

B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Que l'alumne prengui consciència que la creació plàstica equival a la literària, tant si l'acompanya com si la substitueix. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta.Crec que sí, de fet, seria l'ideal perquè obliga a llegir i comprendre i després a imaginar,

1 Veure annex 1.2 Veure annex 2.

organitzar i finalment explicar el procés.14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què?

15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura? Sí. 16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? Com sempre, la varietat de respostes o, el que és el mateix, la creativitat que tenen. 17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional. Potser he incidit més en l'anàlisi i també en l'explicació del procés.18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. Crec que és un bon tema per investigar i que la recerca està ben plantejada. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? Tant de lectura com de text com d'imatges és la precipitació i la falta d'interès d'alguns alumnes. 20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes.De fet, crec que el dibuix és una forma de coneixement perquè obliga a observar, a recordar i a imaginar. També crec que s'hauria de potenciar més el seu ús com una eina insubstituïble de comprensió en gairebé totes les matèries.

C. DIARI DE L'INVESTIGADOR:Impressions inicials20/12/2008Després d'haver llegit les activitats del grup B de l'exercici de visual i plàstica, he tingut una sèrie d'impressions que de mica en mica intentaré anar concretant. - Podem començar per la típica constatació d'horrors ortogràfics fora de mida: ricesa per riquesa. Alguna activitat sense cap coma. - La majoria han triat el text narratiu. Els pocs que han triat el poètic no l'han entès. De fet, potser estava massa descontextualitzat. Per exemple CFB06 és una alumna de perfil alt que no l'entén gens.- CFB01 D'aquest exercici m'ha interessat observar com l'autora ha centrat el missatge en l'efecte que té en els fills l'actitud dels pares. Es tracta d'una identificació molt interessant. - En línies generals, la segona fitxa, que era la que m'interessava més, està gairebé buida o esquemàtica. la part del COM és la més fluixeta. Només CFB02 ha fet una activitat exemplar que hauré d'ensenyar. - És curiós com al resum es denota la dificultat d'entendre la paraula restituir, es capta la idea però no el matís.- L'activitat preparatòria de la il·lustració no és excessivament treballada en molts casos, sovint no concorda amb la il·lustració que després es fa, tot i que això no deixa de ser normal en un procés creatiu. - A mesura que anava llegint, m'adono que la majoria d'alumnes creuen que els diners no fan la felicitat, en canvi, a l'activitat de la palatreca proclamen que es quedarien amb el sac de monedes d'or. Possiblement creguin que hi ha respostes de valors que han de seguir el valor de correcció del professorat. - Observo que la nota atorgada a les il·lustracions no s'adiu excessivament al nivell de l'explicitació escrita. Són coses que no van alhora. - Hi ha una relativa dificultat a entendre els enunciats. Per exemple, no tots posen tres paraules. D'altres confonen el resum dels fets amb la moralitat de la rondalla. Crec que ningú diu que es tracti d'una rondalla, la majoria empren la paraula conte. Pel que fa als resums, molts són trencats inacabats, només exposen el plantejament.- CFB15 canvia la idea il·lustració amb fitxa 2 prou interessant. Descripció il·lustracions molt poc

realista, més lligada a la moralitat CFB21 - Com a fet curiós, el símbol emprat pels diners és $.- He tingut la sort que un alumne s'hagi oblidat els apunts sobre el tema a la pila d'exercicis (CFB 17), són aquests:

Què: Dir el que està representatCom: Formes: Geomètriques, orgàniques

reals, fantàstiquesobertes, tancadesplanes, voluminoses

• Colors: saturats (purs) matisats (barreja) calids (groc), fred (blau) complementaris (oposats), pròxims

• Llum: suau, contrastada, absencia • Textura: visual (imitada), materia (afegida) • Composició: Com està organitzat xxx d'elements (molts, pocs) • Ordre: equilibri (simetria, centralitat) dinamisme (asimetria, descentralitat) contrast (de

clor, forma...) semblança

Perque: Els elements estan organitzats així per atreure o per convencer o per transmetre un determinat sentiment Descubreix-lo

Segon A CFA 03 interessant la seva explicació tot i que no lliga gaire amb el text inicial.

FITXA DE CONTEXTUALITZACIÓ 2

A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 02] Institut: IES1 Àrea: Matemàtiques Data de l'aplicació: 17 de novembre de 2008 Codi Informant: CF MAT

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Observar i descriure la diferència entre la qualitat i la quantitat del discurs matemàtic entre el discurs del professor, el d'un alumne expert i el dels altres alumnes en un context d'aula.- Observar la capacitat de reflexionar sobre la pròpia pràctica en aquells alumnes que hagin estat capaços de resoldre els problemes i el nivell d'abstracció d'aquest metallenguatge matemàtic. - Observar alguns factors (per exemple el càlcul) que afecten directament a la resolució de les operacions matemàtiques. - Descriure la capacitat de relació dels alumnes entre l'activitat matemàtica que desenvolupen i el seu context acadèmic i no acadèmic.2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. L'activitat que proposem se centra en dos processos bàsics: el càlcul del m.c.d. i i del m.c.m. Aquests processos ja han estat estudiats en algun curs anterior (1r d'ESO) i s'han treballat en les sessions anteriors, tant amb les explicacions de la professora, com amb l'ús del manual, com amb l'ajut d'un material creat per un company del centre. Es tracta, per tant, d'un repàs.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. Per resoldre satisfactòriament l'activitat, l''alumnat ha d'activar: - Capacitat de càlcul (bàsicament multiplicació i divisió de nombres enters) - La descomposició en factors primers- L'expressió dels nombres en factors primers expressats en potències- Els processos de càlcul del mcm i del mcd - La possible funcionalitat d'aquests càlculs 4. Materials de suport En aquest cas, l'alumne disposa únicament de la fitxa3 en la qual expressa els càlculs i les explicacions que se li demanen. S'ha emprat, a més a més, la càmera per enregistrar el discurs de la professora i el discurs de l'alumne expert.5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador En principi, aquest format és pròpiament matemàtic i no respon a cap dels que s'havien plantejat inicialment. De totes maneres, manté una relació directa amb la lectura ja que la capacitat d'explicitar un procés per part de l'alumnat és un senyal del seu nivell de comprensió d'aquest procés. En aquest sentit, l'activitat es va desenvolupar de la següent manera:

• 1. Explicació oral de la professora d’un concepte matemàtic: mínim comú múltiple i màxim comú divisor

• 2. Explicació oral del mateix concepte per part d’un alumne competent davant de la classe amb un exemple diferent.

• 3. Resolució d’activitats que impliquin la mobilització d’aquest concepte, similars a les que s’efectuen habitualment. [full 1]

• 4. Un cop resolts els exercicis, demanda d’explicació on han d’explicar per escrit el procés que han seguit per resoldre aquestes activitats. [full 2]

• 5. Demanda de la utilitat de conèixer aquest tipus d’operacions [full 2] 6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat Tenint en compte que aquesta activitat se situa en el centre d'una unitat didàctica, la continuació va ser la proposta i resolució d'uns quants problemes reals en els quals aquests càlculs eren l'eina bàsica de resolució.7. Avaluació Un cop realitzada l'activitat, l'investigador i la professora van consensuar els següents criteris per a

3 Veure annex 2.

l'avaluació de l'activitat:A) Correcció de la fitxa 1 (exercicis) en un color diferent per tal que jo vegi on són els errors. Nota, si cal.En aquesta mateixa fitxa, podríem marcar amb una C quan el problema es deu a un error de càlcul; amb una CC quan aquests errors de càlcul són realment greus [sé que s'haurien de concretar més aquests aspectes, però en podem parlar amb la professora]B) De la fitxa 2 m'interessa saber si la professora dóna l'explicació de l'exercici 3 com a Bona (B), Força bona (FB), Fluixa (F), Dolenta (D).Tenint en compte, el final del trimestre, s'han deixat uns quants dies per a la correcció, conscients, a més a més, que tenia una dificultat de matisos prou interessant.

B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Com a professora de Matemàtiques, que forma part de l'equip docent de 2n d'ESO, vaig ser informada de la proposta d'intervenció a l'IES1 per part del professor Joan Marc Ramos mitjançant una reunió rutinària d'equip docent. El professor va explicar el seu projecte i va demanar la nostra col·laboració. A més a més ens va fer entrega d'un document perfectament estructurat a fi d'informar-nos de l'objectiu principal de l'actuació, el protocol general d'actuació i diverses propostes d'activitat adreçades a les diferents matèries. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Quan vaig saber quin era l'objectiu de la recerca va cridar la meva atenció. Vaig pensar que seria interessant participar-hi, ja que com a profe de mates moltes vegades he dubtat de si els alumnes són capaços d'entendre el llenguatge matemàtic, i fins i tot el llenguatge col·loquial que apareix en l'enunciat d'un problema. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta.A mi m'ha fet reflexionar molt més del que m'esperava, per això només ja ha valgut la pena participar-hi. He entrat en el camí adequat per arribar a entendre fins a quin punt, quan el profe parla als seus alumnes tractant de transmetre algun coneixement, el nano a més d'escoltar aconsegueix assimilar i interioritzar el que se li està dient. És realment capaç de reproduir el que acaba d'aprendre? La manera com el profe es dirigeix als alumnes en el moment d'introduir un nou concepte és la més adequada? Hauríem de donar la possibilitat als alumnes de anar descobrint i expressant amb les seves paraules allò que els hi posem a l'abast per a més tard poder nosaltres puntualitzar al respecte? Aquestes són només algunes de les preguntes que m'he plantejat. 14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? Bé, suprimint el fet de ser gravada en vídeo, crec que sí. No de manera massa habitual però si de tant en tant. De fet en determinades ocasions és un dels alumnes de la classe el encarregat d'explicar a la resta un determinat concepte. La situació es dóna a petició del profe o fins i tot de manera espontània. 15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura? Com he respost a la pregunta anterior, crec que només en algunes ocasions. 16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? A mesura que es desenvolupava l'activitat anava reflexionant i plantejant-me moltes preguntes a prop de la meva tasca docent. Vaig implicar-me més del que pensava en un primer moment. Els alumnes també van contribuir positivament i tot va fluir sense problemes. Fins i tot alguns alumnes, quan els sorprenia alguna pregunta plantejada a l'activitat van dir-ho, evidenciant que no sabien per a que servia el concepte explicat. 17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional. Sens dubte. Crec que ha quedat reflectit per les meves respostes anteriors. 18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. La manera com va exposar el que pretenia fer amb aquest projecte va cridar la meva atenció. El fet de saber transmetre que per a ell era important i s'ho creia va ser decisiu a l'hora de dicidir-me a participar-hi.

Després, concretar l'activitat que portaríem a terme va ser molt senzill. Sempre ha tingut total disponibilitat, hem estat en contacte al centre o via mail. Ha sigut molt disponible i organitzat, no m'ha fet perdre el temps perquè sabia el que volia. En fi, ha estat un plaer tractar d'ajudar-lo, si es pot dir així. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? En aquest cas, més que llegir, els alumnes m'havien d'escoltar i després, a l'activitat escrita, llegir atentament els enunciats per poder respondre adequadament al que se'ls demanava. Moltes vegades, la falta d'atenció, d'interès, de motivació... afegides al fet d'escoltar parlar d'alguna cosa que els hi queda molt lluny del seu enteniment poden ser causa del problemes que hores d'ara ens trobem a les aules. 20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes.

C. DIARI DE L'INVESTIGADOR

Dilluns 17 de novembre.

Grup 2n B (8.30)

He quedat amb la professora de matemàtiques per portar a terme la sessió pactada. Vinc amb tot l'equipament, càmera, trípode, activitats.

Serà una mica difícil que la imatge surti bé perquè la inclinació del sol provoca que la pissarra no es vegi (potser hagués hagut de provar de posar la càmera a l'altra banda). De totes maneres, m'interessa sobretot el so.

L'activitat consisteix en una explicació de la professora, després una repetició de l'explicació per part d'una de les alumnes que entenen el procés. Finalment, hi ha una exercitació escrita per part dels alumnes4 i una explicació del procés.

La sessió és molt tranquil·la ja sigui per la hora, ja sigui per la càmera. El grup sembla que habitualment funciona.La professora fa una explicació extensa d'un concepte que ja s'havia treballat a primer i que ja s'ha exercitat diverses vegades a classe, per la qual cosa és un repàs del repàs. Els alumnes l'escolten i fins l'acompanyen en alguns moments (com si l'ajudessin). Sembla que hi ha cert bon rotllo.

L'explicació de l'alumna és molt més breu. Amb prou feines acompanya l'explicació amb paraules, realitza les operacions (s'equivoca, segurament pels nervis) i resol el problema. La professora acompanya el discurs de l'alumna (l'ajuda a construir que es diu ara).

Quan comença l'activitat, els alumnes es disposen en forma d'examen, per la qual cosa no hi ha gaire interferència, tot i que es comenten quatre coses.Els alumnes demanen un full per portar a terme les operacions. Alguns fan servir la part del darrere de la fitxa.La professora explica alumne per alumne l'enunciat de la pregunta 3, remarcant que són tres passos (potser no ho hagués hagut de marcar tant a la fitxa, però vaja, ja està fet).Pel que fa a les preguntes de les utilitats, en algun moment se li escapa en veu alta la relació que manté amb les fraccions, fet que segurament repercutirà amb les fitxes. No sé si hi ha una traïció de l'inconscient.

Aprofito per fer un cop d'ull a la unitat 1 del llibre de Santillana que es fa servir habitualment a classe i que es dedica als nombres enters. Tot i que la unitat didàctica comença per un text presumptament il·lustrador d'alguna cosa, no destaca pel seu caràcter aplicat. Tota la unitat segueix la lògica de la matèria, fins les ajudes, simplement remarquen els principals errors de càlcul. La majoria d'activitats són mecàniques i descontextualitzades. Al final del tot de la unitat, en l'ampliació d'exercicis i en últim lloc, hi

4 Veure annex 2.

ha quatre o cinc problemes pràctics d'aplicació dels conceptes treballats a la vida real. Parlo de memòria però crec que eren els exercicis 146 i següents de la unitat. Encara no s'han treballat a classe. La professora em comenta que aquests exercicis no s'han treballat perquè això es fa a primer d'ESO i ara cal encarar el tema de les fraccions. De totes maneres, li pregunto si ho sabrien fer i em diu que sí, si els ho expliqués.

A l'enquesta final, els faré definir múltiple i divisor.

Grup 2n A (12 a 13)

Per la llista d'aula ja es veia que la dinàmica del grup no seria tan activa. Hi ha tres o quatre repetidors que jo havia tingut l'any passat, i un o dos alumnes amb ben poques ganes de fer res. Només començar la sessió, s'ensumava les poques ganes que tenien els alumnes de seguir el fil de la classe. Tenint en compte que no ha passat res d'extraordinari i que la classe ha funcionat acceptablement, en aquests moments sempre penso en els gurus de la didàctica quan parlen de motivació i grans canvis: aquest laisser passer la vie d'alguns grups no l'ha resolt cap dels documents pedagògics que he llegit, el problema és que molts cops ni tan sols es tenen en compte.

He situat la càmera a l'altra banda a veure si podem gravar una mica de pissarra. Diria que tampoc ens n'hem sortit, però vaja, com a mínim els actors no queden a contrallum. L'explicació s'ha assemblat força a l'anterior tot i que molts alumnes no estaven gaire concentrats. Tot i que jo els mirava, no semblava que això els amoïnés gaire.Al llarg de l'explicació, penso en les paraules de l'amic Joan: l'alumne ha de veure la construcció del coneixement a la pissarra: no podem abusar del Powerpoint o de coses fetes, cal fer servir guix i pissarra.L'explicació del company ha estat també força sintètica, i no crec que hagi estat per la càmera. Aprofitant qualsevol ocasió per fer-se notar, l'explicació de l'alumne acaba amb un aplaudiment.En l'enregistrament, es percebrà que l'energia que dedica la professora a la gestió de l'aula és molt més elevada que en el grup anterior. Evidentment, això afecta notablement la construcció de coneixement.

Curiosament, per això, en el moment que comença l'activitat escrita, s'experimenta la força dels exàmens. Tots gairebé callats fan el que poden. La professora m'explica "aquest grup només està tranquil si té molta feina", exactament el que em passava a mi l'any passat. Són grups on només s'hi val tenir-los ocupats amb feines que puguin fer, on no s'accepta gairebé res més (un altre repte per als didactes).

He mantingut la càmera mentre feien l'exercici, per curiositat. La professora ha passat les fitxes i quan acaben la primera, se la mira, la comenta i dóna la segona fitxa. Em comenten que no entenen les preguntes 4 i 5, segurament per un tema de redacció. És possible que estiguin mal redactades tot i que el més probable és que continguin accions que no identifiquen. Alguns alumnes mostren el seu desconcert per haver de deixar aquestes preguntes en blanc.

Quedem amb la professora que li enviaré per escrit el que necessitaria:a) Nota de l'activitat prèvia que es va fer la setmana passada.b) Correcció de la fitxa 1 (exercicis) en un color diferent per tal que jo vegi on són els errors. Nota, si cal.En aquesta mateixa fitxa, podríem marcar amb una C quan el problema es deu a un error de càlcul; amb una CC quan aquests errors de càlcul són realment greus [sé que s'haurien de concretar més aquests aspectes, però en podem parlar amb la professora]c) De la fitxa 2 m'interessa saber si la professora dóna l'explicació de l'exercici 3 com a Bona (B), Força bona (FB), Fluixa (F), Dolenta (D).

Crec que amb això en tindré prou per anar fent un perfil d'aquest alumnat.

L'experiència d'avui ha estat realment magnífica. No és normal que algú es presti a una activitat com aquesta, que m'ha ensenyat més coses que la majoria de lectures que m'he empassat en els darrers anys.

Observació inicial dels documents escritsA partir d'una primera lectura, em sembla susceptible de ser analitzat el següent:

- Per una banda, quan faci la transcripció, serà interessant observar la densitat del discurs del professor en relació amb la de l'alumnat. Se m'acut que hi ha moltíssima distància. (ZDP)- Es podria elaborar una graella típica amb els tres primers exercicis, a fi de valorar estadísticament el nivell d'eficiència matemàtica, i estimar els problemes de càlcul que s'han trobat.- Mantenint la dinàmica habitual, podem mostrar alguns exemples d'ortografia molt extrems: CFA17 o CFA24 (grup A)- Pel que fa a la pregunta 3, a primer cop d'ull s'observen poques bones explicacions. Es poden veure explicacions mecàniques, imprecises, algunes exemplificacions, però sembla que resulta necessari ensenyar a definir (CFB13)- Pel que fa a la pregunta 4, CFB01 usa certs tecnicismes.Hi ha moltes activitats en blanc o dient que la professora no ho ha explicat. CFA04 dóna una explicació prou satisfactòria.- Pel que fa a la pregunta 5, encara hi ha més desconeixement. per exemple CFB04 posa aquí el que aniria a la pregunta 4. Destacaríem els "errors" que demostren sobetot la impossibilitat de tenir una idea aproximada del que s'està fent [ CFB1, CFB16] CFB21en té una certa idea. Molta recurrència als diners com a justificació.

FITXA DE CONTEXTUALITZACIÓ 3 A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 03 A]

Institut: IES1 Àrea: Ciències Experimentals Data de l'aplicació: 15-16 de desembre Codi Informant: CF EXP

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Redactar un qüestionari a partir d'un text expositiu amb la finalitat d'elaborar un exercici d'avaluació - Respondre aquest qüestionari per observar la competència lectora i el nivell d'elaboració de les respostes.2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. En principi es tracta d'una activitat aïllada del desenvolupament normal de la matèria, tot i que s'ha buscat que la temàtica del text estigués relacionada amb els continguts que s'havien impartit en el primer trimestre. Finalment, el text va sorgir d'un dels manuals que s'empren a classe, amb la qual cosa això s'ha aconseguit. De totes maneres, es van esperar una quants dies respecte al control del tema perquè no influís excessivament en el qüestionari.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. - Continguts generals sobre els éssers vius, les cèl·lules, sistemes d'alimentació, unitats de temps...4. Materials de suport El text i la fitxa amb el qüestionari5

5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador. L'activitat segueix fil per randa el format 2 proposat per l'investigador6. Se n'ha fet una concreció escrita per a les professores que transcrivim a continuació:

1. Els alumnes han de rebre en primer lloc el full del text i llegir-lo individualment durant uns minuts 2. Un cop llegit, se'ls ha de passar el full amb l'activitat explicant-los que han d'elaborar els dos controls. Preferiblement, l'haurien de realitzar en el mateix full. 3. Quan aquesta activitat estigui acabada, se'ls ha de donar uns minuts per respondre al control, a les 10 preguntes, de manera individual. És preferible que responguin al darrera, però vaja, com us vagi millor.

6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat. Seria molt interessant fer un recull de les millors preguntes i plantejar-les a la classe per tal de cercar estratègies de resolució. En el cas d'un text d'aquest tipus, és possible que les respostes anessin més enllà del text i que, per tant, demanessin una ampliació.7. Avaluació Aquestes són les indicacions que s'han donat a les professores per a la correcció:

4. Si hi feu correccions, procureu fer-les amb un color diferent, per tal que jo les pugui distingir. 5. M'agradaria que simplement poséssiu una X a les preguntes que creieu que mai hauríeu formulat en un control d'aquest nivell a partir d'aquest text. Baseu-vos en el contingut, però si alguna pregunta està molt mal formulada podeu posar XX per tal que em quedi clar que es tracta de la forma. 6. Entendré que les preguntes no marcades serien possibles per a 2n d'ESO, ja sigui en un grup normal o en un grup de ritme lent. 7. Podeu corregir les respostes tal com ho faríeu normalment, sempre que m'expliqueu si valoreu bé /malament; bé/regular/malament; decimals... En tot cas, això m'ho podeu explicar quan passi a recollir les activitats. 8. Quan vingui, estaria bé que em comentéssiu si a l'aula ha passat alguna cosa extraordinària que pugui afectar els resultats (comentaris en veu alta, per exemple)

B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí, he estat molt ben informada.


12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? M'interessa avaluar si les activitats proposades a classe compleixen l'objectiu pel qual han estat dissenyades i, a més, trobar noves estratègies d'ensenyament per què l'aprenentatge per part dels alumnes sigui efectiu.13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta.Sí. En aquest cas, m'he adonat que les activitats de lectura i comprensió no són tan aprofitades pels alumnes com inicialment pensava. Si bé normalment proposo una lectura i a continuació unes preguntes, ja m'havia adonat que moltes vegades els alumnes contestaven amb les mateixes paraules del text, la qual cosa jo associava a la mandra de reformular la resposta amb paraules pròpies. Aquesta vegada, al ser una activitat més oberta, m'he adonat que el problema és que segurament no entenen el text, i la transcripció que jo associava a la mandra segurament és donada a la falta de comprensió.A mi m'ha servit de molt. M'he adonat que els alumnes quan llegeixen un text no l'entenen i per tant això em farà canviar la manera de fer algunes classes.14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? Si per aquesta activitat entenem totes les activitats de lectura i comprensió, sí és una activitat força habitual.Si per aquesta activitat entenem , que els alumnes confeccionin unes preguntes a partir d'un text, es podria considerar habitual encara que normalment fins ara no l'hagi treballat.15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura? No només crec que sigui operatiu, penso que a partir d'ara la realitzaré amb una certa regularitat.16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? M'ha sorprès moltíssim que la majoria dels alumnes no hagin estat capaços de contestar les preguntes que ells mateixos han formulat.17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional.Sí.Fins al moment de l'experiència quan llegíem un text a classe jo els explicava el text i els ajudava a respondre algunes preguntes.Després de l'experiència, quan llegim un text a classe, inicio un debat perquè els alumnes s'expliquin uns a altres el que han entès. He detectat que això fa que estiguin més atents a la lectura i que poc a poc alguns desenvolupin una major comprensió.En resum, intento ensenyar-los a entendre el que llegeixen, cosa que pensava que ja sabien fer, i per tant no ho treballava tant.18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador.A mi m'ha agradat molt participar en aquesta activitat, perquè m'ha ensenyat que moltes vegades és més important ensenyar als alumnes a aprendre que no pas el que estàs intentant ensenyar en si. De fet la comprensió lectora és bàsica i l'hem de fomentar des de totes les àrees.19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO?Penso que quan els alumnes llegeixen un text, llegeixen sense entendre.Crec que és una barreja de falta d'atenció i manca de costum, perquè si sense entendre ja se'n surten aleshores no s'esforcen per entendre.No estan acostumats a llegir i entendre alhora.20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes.Crec que si de bon principi els alumnes haguessin sabut que ells mateixos havien de contestar les preguntes, haurien fet menys preguntes i més fàcils.Durant la realització de la prova alguns alumnes es dirigien a la professora per demanar la resposta a les seves pròpies preguntes (no vaig contestar).

C. DIARI DE L'INVESTIGADOR 17 de desembre de 2008Com que no hem pogut parlar gaire amb la professora i tampoc calia massa explicacions perquè l'activitat era força clara, aquest apartat no serà gaire extens. Vull recordar la dificultat que vam tenir per trobar el

text (que finalment va venir de l'altre centre). Em consta que la professora i un company ho van estar buscant, però no se'n van sortir. Això de buscar textos és realment una tasca feixuga a base de bé. Avui he passat pel centre a recollir els treballs. La professora estava amb un alumne de treball de recerca al laboratori muntant una pràctica fora del seu horari lectiu. Com que és exalumne meu i de confiança, hem pogut parlar lliurement. M'ha explicat com va portar la classe, els va dir que formava part de la meva recerca, els va deixar deu minuts per llegir el text, els va fer formular les preguntes i, finalment, els va dir que les intentessin respondre. Gran sorpresa, molts no sabien respondre les preguntes que havia formulat. Jo ja m'ho temia, ara caldrà veure com han anat aquestes preguntes i a què fan referència. Crec que aquesta activitat em donarà molt de joc.

Impressions generals dels resultats- La professora em comenta que no ha pogut fer una avaluació tradicional i que ha hagut de deixar moltes coses per marcar perquè no acabava de veure com fer-ho.- Hi ha una anotació curiosa de la professora, per exemple a la 3a pregunta de CFB27 "el text no ho explica". Em pot resultar interessant a l'hora d'observar la literalitat de les preguntes. Hem de tenir en compte que l'alumne demana què significa "pluricel·lular".- No queda gaire clar a la qüestió del fàcil/difícil, ja que les mateixes preguntes apareixen als dos llocs- Un altre element a tenir en compte és l'extensió de la resposta i, possiblement, això afectarà als perfils de nivell.- Atenció als errors d'orientació temporal, molt reiterats.- Molts errors lingüístics, alguns de format molt bàsic i reiterat, signes d'interrogació, punt final d'oració...- Atenció al format de la pregunta amb buits de CFB02.- Algun alumne fa la mateixa pregunta de dues maneres diferents: CFB01.

FITXA DE CONTEXTUALITZACIÓ 4 A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 03B]

Institut: IES2 Àrea: CIÈNCIES EXPERIMENTALS Data de l'aplicació: Desembre 2008 Codi Informant: AV EXP

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat. - Redactar un qüestionari a partir d'un text expositiu amb la finalitat d'elaborar un exercici d'avaluació. - Respondre aquest qüestionari per observar la competència lectora i el nivell d'elaboració de les respostes.2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. En principi es tracta d'una activitat aïllada del desenvolupament normal de la matèria, tot i que s'ha buscat que la temàtica del text estigués relacionada amb els continguts que s'havien impartit en el primer trimestre. Finalment, el text va sorgir d'un dels manuals que s'empren a classe, amb la qual cosa això s'ha aconseguit. De totes maneres, es van esperar una quants dies respecte al control del tema perquè no influís excessivament en el qüestionari.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. - Continguts generals sobre els éssers vius, les cèl·lules, sistemes d'alimentació, unitats de temps...4. Materials de suport El text i la fitxa amb el qüestionari7.5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador. L'activitat segueix fil per randa el format 2 proposat per l'investigador8. Se n'ha fet una concreció escrita per a les professores que transcrivim a continuació:

1. Els alumnes han de rebre en primer lloc el full del text i llegir-lo individualment durant uns minuts. 2. Un cop llegit, se'ls ha de passar el full amb l'activitat explicant-los que han d'elaborar els dos controls. Preferiblement, l'haurien de realitzar en el mateix full. 3. Quan aquesta activitat estigui acabada, se'ls ha de donar uns minuts per respondre al control, a les 10 preguntes, de manera individual. És preferible que responguin al darrera, però vaja, com us vagi millor.

6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat. Seria molt interessant fer un recull de les millors preguntes i plantejar-les a la classe per tal de cercar estratègies de resolució. En el cas d'un text d'aquest tipus, és possible que les respostes anessin més enllà del text i que, per tant, demanessin una ampliació.7. Avaluació. Aquestes són les indicacions que s'han donat a les professores per a la correcció:

4. Si hi feu correccions, procureu fer-les amb un color diferent, per tal que jo les pugui distingir. 5. M'agradaria que simplement poséssiu una X a les preguntes que creieu que mai hauríeu formulat en un control d'aquest nivell a partir d'aquest text. Baseu-vos en el contingut, però si alguna pregunta està molt mal formulada podeu posar XX per tal que em quedi clar que es tracta de la forma. 6. Entendré que les preguntes no marcades serien possibles per a 2n d'ESO, ja sigui en un grup normal o en un grup de ritme lent. 7. Podeu corregir les respostes tal com ho faríeu normalment, sempre que m'expliqueu si valoreu bé /malament; bé/regular/malament; decimals... En tot cas, això m'ho podeu explicar quan passi a recollir les activitats. 8. Quan vingui, estaria bé que em comentéssiu si a l'aula ha passat alguna cosa extraordinària que pugui afectar els resultats (comentaris en veu alta, per exemple).

B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí


12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Saber si els alumnes són capaços d’entendre i relacionar conceptes a partir d’un text relacionat amb continguts explicats anteriorment.13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta.Hauria de servir per a conèixer si els alumnes són capaços de relacionar els continguts explicats a classe amb la informació que tenen al seu abast: diaris, revistes, televisió, Internet…saber si el seu aprenentatge és significatiu.14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? Crec que no, personalment no faig aquest tipus d’activitat per manca de temps. Requereix gairebé una hora de classe passar el qüestionari i crec que seria necessari una altra hora per valorar amb els alumnes les seves preguntes i respostes.15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura? Tal i com està organitzat el currículum crec que no. Com a fet puntual no li trobo justificació, hauria d’anar acompanyat d’altres activitats i fer-ne el seguiment. Hauria de ser un procés continuat al llarg del curs per valorar si l’alumne millora en aquest aspecte.16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? Que un alumne hagi buscat les respostes a les seves preguntes en el llibre de text.Força preguntes eren frases literals del text. Si busco alguna raó per aquest fet podria ser que fos més fàcil formular les preguntes, o bé que no estiguessin segurs, que dubtessin d’haver entès del tot el text.17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional.La veritat és que no ha representat cap canvi, segueixo fent les classes com abans.18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. No entenc per on va la pregunta, no sé si es refereix al professor en aquesta activitat concreta o bé en general. En aquesta activitat concreta en Joan Marc ha dedicat molt de temps a parlar de l’activitat, a comentar-me tots els aspectes i ha resolt tots els meus dubtes, millor impossible!! Fa bastants anys que conec en Joan Marc i sé que és una persona compromesa amb la seva feina i que treballa amb il·lusió i rigor.19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? Els desconec, potser falta d’atenció i concentració. En general tenen un vocabulari pobre que dificulta la comprensió de determinats textos.20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes. C. DIARI DE L'INVESTIGADOR

DIARI DE LA PROFESSORATranscric el full que m'ha passar la professora, on va anotar allò que anava passant a l'aula mentre aplicava l'activitat.Abans, em reitera que li ha costat molt avaluar l'activitat.També em diu que ha valorat malament moltes preguntes que, després, un cop vistes les respostes, es podrien considerar "lògiques". Entenem que segurament es tracta d'un tema de formulació.També he de dir que va anotar el temps que trigava cada alumne/a a elaborar les preguntes i les respostes.INCIDÈNCIES 2N B1. Lectura- Què és nodrir? Alex Martínez- Es llegeixen els peus de les fotos? Alex Pelegrí- 7 minuts lectura (als 3 minuts alguns havien acabat)- Hi ha una ordre de lectura? Jose Dionisio- Tindrem el text per fer les preguntes? Marina Arjona 2. Fer preguntesDono el full sense fer cap comentari, no podem fer preguntes. 10 minuts- És sobre el text? Jose Dionisio- No s'haurà de respondre les preguntes? Antonio Torres, Àlex Martínez

- Les faltes d'ortografia compten? Àlex Pelegrí3. Contestar preguntes - Què vol dir nodrir? Àlex Pelegrí- Si no sabem les preguntes? Àlex Martínez- Àlex Pelegrí agafa el llibre de text: la resposta no surt Correcció preguntesB: preguntes possiblesR:R1: preguntes mal formuladesR2: preguntes no rellevantsM: preguntes sense sentit, no les preguntaria mai no hi ha informació al text2n C1. preguntes- Ho tornaré a llegir (Andrés)- S'ha de contestar? (Mireia)2. Respostes- Amb el text? Dani - Puc subratllar el text? Andrés- Té que ser resposta llarga? (Mireia)


A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 04] Institut: IES1Àrea: Tecnologia Data de l'aplicació: 13, 16 i 17 de desembre de 2008 Codi Informant: CF TEC

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat. L'objectiu principal de l'activitat és, en paraules de la professora: "Adonar-se de la influència del màrqueting en els consumidors i aprendre a valorar críticament si el producte que ens venen respon a una necessitat o en crea una de nova".2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. Aquesta activitat se situa dins de la unitat didàctica dedicada a l'empresa, concretament a la temàtica "Departament comercial i màrqueting". Els alumnes ja han estudiat, amb l'ajut del manual, tota aquesta temàtica, i ara l'amplien amb aquesta pràctica proposada per la professora. El fet de fer la pràctica un cop i reproduir-la amb dos anuncis és una deferència envers la investigació.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. Continguts referits al departament comercial Continguts d'interpretació d'imatges i d'eslògans Tot aquells sabers comuns referits a la publicitat que els bombardeja constantment.4. Materials de suport La professora disposa d'una fitxa que fem servir en la primera de les pràctiques. Hem creat conjuntament una segona fitxa (adaptació de la primera) per a l'activitat de la recerca9.Calen també els anuncis que es treballaran, que s'han seleccionat de diverses revistes dirigides a adolescents, possiblement una mica més grans, però de ben segur conegudes per aquests nois.5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador. Com que es tracta d'una activitat proposada per la pròpia professora, no s'adapta concretament a cap dels formats. Seria la interpretació d'un material publicitari (barreja d'imatge i de text) guiada per un qüestionari. Com en molts d'altres exercicis, ens interessa veure en quins detalls es fixen i com els interpreten. Fins on són capaços d'explicitar implícits.A més a més, hem decidit que l'activitat es faci per parelles per fomentar la interacció entre els alumnes.6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat.Una possibilitat seria realitzar la mateixa activitat o una altra semblant però amb anuncis de la tele. Els alumnes també podrien elaborar ells mateixos un anunci, com si fossin treballadors de l'equip de màrqueting. Una altra opció si el nivell de la classe ho permet: realitzar un petit estudi de carrer. 7. Avaluació. La primera activitat forma part del treball de classe i s'avalua a la llibreta.Tenint en compte la dificultat d'avaluar d'una manera quantitativa l'activitat, es farà una avaluació qualitativa (MB, B, R, M). La professora establirà aquesta valoració en funció del nivell de raonament i d'argumentació que hi ha al darrere. Un dels exercicis als quals es pararà més atenció serà l'últim "Escriu una frase que sintetitzi el missatge que el publicista vol fer arribar als destinataris de l'anunci." B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Encara que l'investigador es centra en les llengües crec que la recerca és important per a totes les àrees. També m'interessa perquè va destinat a la millora de l'aprenentatge de TOTS els alumnes i no solament als que tenen dificultats. Començo a estar realment preocupada per el nivell i la possibilitat de millorar el rendiment dels alumnes sense dificultats d'aprenentatge. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta. No ho sé. Espero que sí, per això hi participo.14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva

9 Veure annex 2.

àrea? Per què? No. És un tipus d'activitat que realitzo un cop al mes aproximadament. 15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura?Sí.16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? Alguns alumnes no han portat cap anunci tot i que és un tema a priori interessant. En canvi, durant l'activitat tothom s'ha esforçat. Fins i tot els alumnes que gairebé no saben llegir. Un altre aspecte és que alguns alumnes pensaven que primer es posa un producte a la venda i després s'elabora l'anunci. En força casos no hi ha hagut consens a l'hora de decidir si un producte serveix per "cobrir una necessitat" o el comprem per que ens"han creat la necessitat". Hi ha consums massa interioritzats. Em sorprèn que es confonguin amb anuncis de la televisió.17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional. En la meva activitat professional no. Però aquest tipus d'activitat representa un desgast d'energia extra. No podria realitzar aquest tipus d'activitats cada dia. I menys si he de considerar el cas que els alumnes no portin el material. 18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. És d'agrair la seva habilitat per passar desapercebut mentre realitzàvem l'activitat. També el sentit de l'humor a l'hora d'escriure el diari de l'investigador. La lectura del diari de l'investigador és més aclaridora de com ha funcionat l'activitat que el qüestionari. Estic totalment d'acord amb l'anàlisi de resultats. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? Comprensió. Esforç. Imaginació?20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes. És realment difícil avaluar activitats d'aquest tipus. Potser seria millor avaluar aquesta activitat oralment.


10 de desembre de 2008 Tot i que farem l'activitat amb els grups A i B, només podré assistir com a observador al grup B per allò dels compromisos previs.Primera meitat del grup B.Ens trobem al laboratori de tecnologia, un espai desconegut per als professors de llengua, i els alumnes estan en desdoblament, és a dir, que hi ha 11 alumnes (dels quals marxa una noia als pocs minuts). Els alumnes se situen per parelles. El primer problema apareix quan la professora demana els anuncis que s'havien d'analitzar. Només un alumne ha portat una revista. La demanda estava anotada a l'agenda, però no ha sorgit efecte. Això em recorda les limitacions de l'escola activa quan reclama la participació d'agents externs a la voluntat del professorat. Si ens refiem que portaran el material, que buscaran informació... i no ho fan, et desorganitzen tota la sessió. Això obliga a la capacitat de reacció del professorat, és a dir, tenir anuncis d'emergència, però malauradament aquesta tècnica de supervivència serveix per acomodar encara més l'alumnat, conscient que sempre algú li salvarà la situació. Una altra gerra d'aigua per a la didàctica activa. La sessió es desenvolupa prou tranquil·lament, els alumnes col·laboren entre ells i comencen a fer l'activitat. La professora els recorda aspectes de la classe anterior, quan es treballava el departament comercial i la seva implicació en el màrqueting (em passa una còpia del llibre de text). Els alumnes segueixen el qüestionari que ha facilitat la professora per descobrir el pla de màrqueting de l'empresa. Analitzen dos anuncis cada grup a la llibreta. La professora compta uns deu minuts per anunci i ho comunica als alumnes.

Comentem els típics problemes de temps presents a cada matèria a l'hora d'acabar el temari. Aquesta pràctica havia estat portada a terme durant diversos cursos per la professora al nivell de 4t d'ESO. Enguany, i fruit de la reorganització del currículum, ha passat a 2n d'ESO, amb la qual cosa no sabem exactament el resultat que tindrà. Quan es feia a quart, es podia portar a terme tranquil·lament en una hora, però a 2n sembla que costarà una mica acabar-la, sobretot la part del diàleg final. Segons la professora, la inversió d'una hora de desdoblament ja és força elevada, tenint en compte la dotació horària

de la matèria. Penso que per als anuncis de l'activitat d'avaluació seria interessant emprar anuncis destinats a adolescents, ja que observem que en alguns casos no tenen clar com funciona el producte anunciat, ja que els destinataris són clarament adults. Observem una altra vegada la diferència de ritmes de classe. Una acaben ràpidament i d'altres van més a poc a poc. (una altra de les dificultats de la realitat, allò dels diferents ritmes d'aprenentatge) L'observació de la interacció que es dóna entre les parelles m'anima a proposar que l'activitat següent es faci també per parelles. Pot ser que em costi una mica més establir els perfils, però també és veritat que l'activitat serà molt més productiva per a l'alumnat. L'activitat de síntesi funciona força bé, tot i que a mesura que avança el temps i s'acosta el timbre (toca esbarjo) la discussió es frena molt més ràpidament. Un dels aspectes més interessants de l'activitat és valorar si cal comprar-se productes com els que s'anuncien. Crec que aquesta qüestió lliga de ple amb un enfocament competencial ja que genera aquell conflicte cognitiu que es demana. Una altra cosa és com el rebin els alumnes.Quan acaba la sessió me'n vaig al quiosc a comprar revistes, assessorat pel quiosquer i per un alumne de 2n de batxillerat. Compro una revista en la qual descobreixo l'epígraf "No recomanada per menors de 18 anys", una de les més venudes entre les adolescents.

11 de desembre de 2008 2a meitat del grup B Són 12 persones i ja es detecta una dinàmica una mica més lenta. Tornen a faltar anuncis, tot i que aquest cop 2 o 3 alumnes han respost a la demanda. La professora els completa amb els que ella portava. Com que el començament ha anat més ràpid, dóna tres anuncis a cada grup. Em comenta que al grup A van portar-ne molts més i fins i tot alguns alumnes van triar els que els interessaven. Hi ha un parell d'alumnes més pendents de jugar que no pas de l'activitat. Es tracta d'un joc nou (segons descobreixo després) en el qual els alumnes dibuixen un puntet o una ratlleta a la pissarra i cada cop que el professor passa per davant d'ella, els alumnes fan PIIIP. Aquí voldria veure els de la resolució de conflictes. Sembla que el joc no prospera tot i la insistència amb què una alumna intenta provocar un dels seus companys (la posició d'observador em fa comprendre tot això, el que és curiós és que els alumnes ni tan sols es vegin cohibits per la presència d'un estrany a l'aula: potser ja hem superat la paradoxa de l'observador)En aquest cas el temps se'ns tira a sobre molt més que el primer dia, el fet que siguin tres anuncis i que alguns alumnes siguin realment lents ho accentua. Finalment, acabem deu minuts tard, amb la conseqüent enfadamenta de l'alumnat.

Amb la professora comentem que potser amb menys dosi i més discussió la cosa aniria millor, però no se sap mai. També ens adonem que això d'una hora de classe ve a ser una marató, els alumnes comencen lents, tranquils, conscients que si corren massa els donaran més feina. A mesura que s'acosta la meta, són capaços d'accelerar molt el ritme. No sé si això convé gaire als nostres propòsits...

16 de desembre Impressions inicials extretes d'una primera lectura de les activitats definitives del curs 2n A:

- Destaca per sobre de tot la simplicitat i la brevetat de les respostes. Tot i que l'espai disponible era prou ampli, la majoria tendeixen a ser supersintètics. Es podria analitzar si escriuen frases, sintagmes o simplement paraules. Sorprèn que alguns alumnes fins i tot aprofiten la línia de la pregunta per respondre. - Aquesta simplicitat es detecta a la majoria d'activitats, em puc mirar amb més atenció la de característiques del producte, per exemple. - Pel que fa als elements significatius, a banda de la qualitat, serà interessant observar-ne la quantitat ja que la majoria no passen d'una. - L'activitat mostra que sí s'activen els coneixements previs: per exemple en els llocs de venda dels mòbils....(?). Això impedeix/bloqueja, no sé com dir-ho la lectura i interpretació dels detalls (ni els matisos dels preservatius, ni el destinatari dels mòbils...) - A l'última activitat, en la qual es demana una frase sintètica, resulta especialment interessant observar si

és pròpia o l'han agafat literalment de l'anunci. - Hi ha una idea subjacent de pregunta tancada malgrat que algunes no ho són realment. Sembla com si intuïtivament ho volguessin reduir tot a idees tancades.

Gener de 2009 En el moment en què la professora em passa els resultats avaluats, em remarca la dificultat que li ha suposat establir uns criteris per a l'avaluació d'aquest material. Em diu que els alumnes han tingut molts problemes per entendre la idea de la pregunta "Quina idea amagada hi ha darrera de cada un d'aquests elements de l'anunci?" Em va costar molt arribar a una redacció definitiva, fet que corrobora la importància del metallenguatge en aquest tipus d'activitats.

Anàlisi dels resultats:Impressions inicials - El primer element que torno a constatar és la tendència a la brevetat en les respostes. Tot i que es deixa un espai no gaire excessiu, la majoria de les respostes ni tan sols l'ocupen. Es podria dir que en moltes ocasions ni tan sols formulen oracions. - Sembla clar que no analitzaré totes les qüestions. - Semblen interessants les preguntes a i b. En la definició del producte, observo a primer cop de vista com la brevetat impedeix matisar allò que s'està anunciant. Els matisos que es perden segurament són importants i mostren una capacitat de reflexió molt baixa. - D'altra banda, les preguntes f i h m'interessen especialment ja que van dirigides als signes del missatge i a la seva comprensió i interpretació. De fet, la textualització de la comprensió és baixíssima, amb la qual cosa és possible que els missatges impregnin els lectors sense que se n'adonin. Tant a nivell de quantitat com de qualitat, les respostes són ínfimes. Molt poca interpretació ja que hi ha un bon nombre d'alumnes que deixen gairebé buida la pregunta h. És curiós com alguns comenten la versió televisiva de l'anunci de preservatius, enlloc de centrar-se en l'activitat que es proposa. - L'última pregunta (la segona h) ens condueix al que podríem considerar idea principal. Alguns opten per triar frases explícites als anuncis, d'altres per frases implícites, però molts fan versions lliures.

FITXA DE CONTEXTUALITZACIÓ 6 A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 05A, 06A, 07A]

Institut: IES CF Àrea: Llengua catalana Data de l'aplicació: diverses dates al llarg del primer trimestre Codi Informant: CFCAT

0. Aclariment A diferència de les altres intervencions, en l'àrea de llengua catalana s'han posat en pràctica tres activitats relacionades pel gènere textual que representaven: la rondalla tradicional. Per tant, han estat tres intervencions que, a més a més, s'han posat en pràctica seguint el model que va presentar l'investigador. Atès que aquesta és la nostra àrea de referència, volíem tenir resultats dels dos centres que fossin comparables. ACT 05: [Per què el cel és tan lluny?] 1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Observar els diferents moments del procés de lectura de manera atenta a partir de la interrupció de la lectura i de la textualització de les hipòtesis. - Promoure en l'alumnat la necessitat de predir i d'inferir per tal de poder gaudir d'un text narratiu. - Avaluar la capacitat de l'alumnat a l'hora d'establir interpretacions d'un text literari. 2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. Aquesta és la primera activitat de la seqüència, per la qual cosa va precedida d'una breu explicació sobre el que s'està fent. De fet, està pensada com una activitat de contextualització i d'avaluació inicial. 3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. En aquesta activitat el lector ha d'activar el seu intertext lector, ja que només a través de la seva experiència com a lector pot formular hipòtesis socialment acceptables. 4. Materials de suport Text literari: "Per què el cel és tan lluny" i la fitxa del registre de lectura.10 5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador. La fitxa es correspon al FORMAT 1: "El registre de lectura”11

6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat 7. Avaluació Aquesta activitat està pensada per portar a terme una avaluació inicial amb caràcter formatiu de tots els moments del procés de lectura. Permet fer veure als alumnes on són les seves mancances i permet al professor fixar-se en aquelles fases que provoquen més dificultats. ACT 06: La palatreca 1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Observar si la lectura en veu alta d'un text narratiu pot ajudar a la seva comprensió quan ja s'ha llegit de forma individual i silenciosa. - Avaluar el nivell de comprensió de diversos elements d'un text narratiu a partir d'un qüestionari, sobretot pel que fa a la capacitat de relacionar els fets, elaborar inferències i implicar els coneixements previs de l'alumnat. - Observar la capacitat de l'alumnat de revisar la correcció d'un text. - Potenciar la definició de paraules de forma contextualitzada. - Emprar el suport TIC per a la resolució de qüestionaris. 2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. Tot i que podria funcionar independentment, aquesta activitat queda més ben emmarcada després del registre de lectura. 3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. L'alumnat ha d'activar bàsicament el seu intertext lector. En aquest qüestionari també se li exigeix que activi coneixements referits al sistema lingüístic i de tipus


històric. 4. Materials de suport Text del conte, qüestionari amb suport informàtic12. Tot i que es podria fer en una aula normal, el suport en el Google docs ens ha de permetre observar si els alumnes modifiquen la seva resposta després d'escoltar el text en veu alta. 5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador Respon al Format 5 proposat per l'investigador13. 6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat Permet una discussió oral i una reflexió sobre les intertextualitats. 7. Avaluació En cas que fos necessari, aquesta activitat podria emprar-se per avaluar la competència lectora de l'alumnat. ACT 07: Els tres pèls del dimoni 1. Objectiu/s i justificació de l'activitat - Observar com l'alumnat elabora un resum d'un text narratiu a partir del seu record oral i sense el suport del text escrit . - Analitzar la capacitat de l'alumnat per establir relacions entre un text present i els que té desats al seu intertext. - Potenciar la definició de paraules de forma contextualitzada. 2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. Com l'activitat 06, podria actuar de forma independent, però queda més ben emmarcada després del registre de lectura. 3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. En aquest cas, l'alumnat ha d'activar el seu intertext lector i, sobretot, la seva experiència al voltant del que és l'estructura de la narració, ja que és justament aquesta la que li permetrà entendre el que és fonamental del text. 4. Materials de suport El text del conte per al professorat i la fitxa per a l'alumnat14. 5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador. L'activitat respon fil per randa al format 6 proposat per l'investigador15. 6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat.Aquesta activitat permet múltiples continuacions centrades en la reflexió sobre l'estructura d'un text narratiu, les tècniques de resum, l'elaboració de supressions i generalitzacions... 7. AvaluacióAquesta activitat també permet avaluar el nivell de competència lectora de l'alumnat. De totes maneres, caldria una base d'orientació de l'avaluació que facilités que els resultats fossin més objectius. B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Entendre com funcionen els mecanismes de comprensió lectora d’un bon lector. Sobretot m’ha semblat interessant l’activitat titulada “Per què el cel és tan lluny?”. Era la primera vegada que treballava un text d’aquesta manera, lluny de les típiques preguntes de comprensió lectora que hi ha en els diferents manuals. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta. Espero que sí. Si sabem com actua un lector competent, podrem ajudar als altres a ser-ho. També penso que a mi m’ha servit per qüestionar-me la manera com treballar la comprensió lectora. Als alumnes, també els hauria d’haver servit per reflexionar sobre el seu procés lector. 14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? 12 Veure annex 2.13 Veure annex 1.14 Veure annex 2.15 Veure annex 1.

No. Com ja he dit abans era la primera vegada que treballava un text d’aquesta manera. El motiu principal és per manca de formació del professorat i per la manera com estan plantejades les activitats en els diferents manuals. Per exemple, aquest és el primer curs que sento a parlar de l’intertext lector gràcies a aquestes activitats i el màster. 15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura?Sí. Operatiu i a més enriquidor per l'alumnat. Cal fer pensar als alumnes.16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? El fet d’haver plantejat una activitat nova va fer que tots els alumnes estiguessin més atents. Quan explicava el conte m’escoltaven tots amb els ulls ben oberts. En canvi, amb les lectures habituals això no passa. També em va sorprendre quan dies més tard, alguns alumnes em van preguntar si no faríem més activitats d’aquests tipus, ja sigui lectura de contes o d’anar a l’aula d’informàtica. Amb aquests comentaris vaig constatar que els havia agradat. 17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional.Com ja he dit abans, m'ha permès veure que es pot treballar la comprensió d'una altra manera. M'ha millorat com a professor. 18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. Potser les lectures s’haguessin pogut combinar. És a dir, que no tot haguessin estat contes. O potser també s’hagués pogut buscar un conte dels considerats per adults per veure fins a quin punt eren capaços d’entendre’l. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? Crec que ens falta més formació als professors per poder-los orientar a l’hora d’escollir les seves lectures i per poder-los motivar a l’hora d’incentivar-los a llegir. Cal conèixer bé als alumnes i conèixer també un bon corpus de llibres. D’aquesta manera seria més fàcil trobar un llibre adequat per a cada alumne. També caldria reflexionar sobre l’obligatorietat de la lectura. A ningú li agraden les obligacions. I finalment, potser un dels principals problemes que tenen els alumnes és la manca de comprensió d’allò que estan llegint. Aquest fet els pot allunyar de la lectura. Per tant, cal formar bons lectors des de ben petits. 20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes. C. DIARI DE L'INVESTIGADOR 1 de desembre de 2008

A les 8.30 he tingut el grup ... Una mica mogut, tot i que era primera hora. Els alumnes han fet l'activitat amb força diligència, exceptuant-ne un parell que no han llegit el text, tot i això han intentat resoldre el qüestionari.Hi ha hagut una certa interacció i diversos ritmes, tot i que algunes activitats els han costat molt. Cal constatar que hi havia tres repetidors que m'havien sentit explicar el conte el curs passat i que, per tant, alguna cosa els sonava. Curiosament recordaven el conte, tot i que, evidentment, no els detalls.També m'han preguntat pel concepte "sexista".

A les 9.30, l'altre grup només el conformaven 8 persones. Més o menys interessades i amb una bona dinàmica. Han resolt tot el tema de vocabulari amb l'ajut dels diccionaris virtuals. No m'hi he oposat perquè en el fons era l'explicitació de la competència digital. Alguns buscaven els mots amb el Google, d'altres feien servir eines més fines. Curiosament, alguns han tingut problemes i tot per saber el significat llegint la definició.

Com que en els dos casos han acabat deu minuts abans i ja havia decidit no llegir-los el conte, s'han posat al fotolog aquest, realment tenen una passió per mostrar-se, deixar-se missatges i comentar la jugada. S'ha de reconèixer que escriuen moltes hores al dia, el problema és saber com escriuen.He constatat la gran rapidesa de link que tenen. Aquest recurs els té completament atrapats.Hem comentat la jugada amb en Jordi en acabat.

15 de desembre de 2008

Pregunta per a l'enquesta: usos informàtics dels companys

Repetició de l'activitat sense incidents. No gaire motivació (és l'última setmana del trimestre i comencen vacances). Alguns ordinadors no han funcionat gaire bé.Només tinc 8 i 7 alumnes. Paleso la mandra a l'hora de respondre, sobretot quan s'ha de justificar. A veure si resultarà que gran part del problema rau simplement en la mandra...

Anàlisi dels resultats: Primeres impressions Proposta d'anàlisi inicial (13 de gener) Els tres pèls del dimoni Hi ha una sèrie d'elements d'aquesta activitat que poden ser analitzats d'una manera més o menys objectiva a través d'unes graelles o similar. Fins i tot es poden analitzar la majoria d'exercicis per extreure alguna generalització més significativa. Per exemple:

• número de línies que ocupa el resum. Se'n demanaven 20 i molts d'ells excedeixen força l'espai sol·licitat. • número de paràgrafs • número de punts. [CFA22, típic noi de sufi, usa només 1 o 2 punts, però les comes van al seu lloc) • Número de tòpics

• Un element analitzable per si sol és el final, ja que conté una ironia força interessant que no és reflectida per tots els alumnes

• Alguns alumnes el deixen penjat (AVC 04) • D'altres prescindeixen d'aquest últim viatge del rei i d'altres tampoc ho acaben d'entendre.

• No sé si seria interessant també fixar-se en el principi • Un aspecte molt interessant és observar si es segueix la indicació de fer el resum en tres parts i es té clar on se situen P/N/D. Alguns alumnes ho indiquen i d'altres no. Això va molt relacionat amb l'estructura en PARÀGRAFS.AVB02?, AVB15 és un dels millors en aquest aspecte. Cada part s'hauria de correspondre, com a mínim, amb un paràgraf.

En d'altres casos, s'abusa dels paràgrafs, fins al punt que pot semblar un esquema (CFB21). • Capacitat de síntesi (Buscar el nom de l'estratègia). La situació dels tres pobles es presta molt a analitzar aquesta síntesi, que alguns no fan.AVB08 i CFA27 bons de síntesi, tot i que està en un sol paràgraf; AVB17 molt fluix, AVC07, poca capacitat de síntesi. • Introducció de detalls secundaris. AVC28.

• Tema dels esquemes, només 3 o 4 alumnes opten per un esquema, la majoria molt rudimentaris. AVB31 en fa un d'interessant, també AVC04. • Un altre element interessant seria observar si han fet inferències i valoracions personals, sobretot de caire moral (bons i dolents), per exemple AVB03 diu que el rei era molt dolent (caldria mirar si aquesta afirmació es fa al conte o simplement es mostra).• Anàlisi dels errors o pèrdua d'informació vital (AVB03), massa detalls (CFA17).

Correcció:

• Atenció als pronoms personals de CD i CI. • Polisíndeton. • haver de/tenir que (estudi estadístic???). • Observació dels articuladors temporals, en la majoria de casos correctes. • Observació de les conjuncions “i” i “però”. • Presència del NO VULL APRENDRE, exercicis en blanc.

Activitat 2 tòpics

També es presta a un treball quantitatiu i a un altre qualitatiu, observant el tipus de tòpics que es detecten i la seva validesa (i capacitat de relació i/o generalització). AVC04 explica alguns fets. AVC25 confon tòpic amb inversemblança. Està bé veure que ningú relaciona el barquer amb Caront, només hi ha una alumna que ho fa dins del resum (AVC25). Activitat 3, relacionada amb el vocabulari Cal observar la tendència desmesurada a la brevetat, s'opta de forma gairebé general per la sinonímia. Se'n podrien cercar exemples de tota mena. No sé si cal valorar els encerts, però vaja... AVB04 seria un exemple de bones definicions. Relació lèxica en el concepte “desventurats”, alguns ho intenten relacionar amb “aventura”(AVb18) i només un amb “ventura” (AVB08). Confusió entre “esclau” i criat” CFB26. Cal valorar la possibilitat que la poca densitat de les activitats 2 i 3 sigui deguda al cansament de l'activitat 1. En tot cas, aquesta tesi corroboraria la poca capacitat de concentració i d'esforç. Proposta d'anàlisi activitat 3, La palatreca Com en el cas de l'activitat anterior, hi ha una sèrie d'activitats que es poden analitzar d'una manera quantitativa, per fer-nos una idea global de com han anat, i unes altres en les quals ens haurem de basar en una orientació qualitativa. Val a dir que un dels primers objectius d'aquesta activitat, que era la lectura en veu alta per part del professor, es va mostrar com gens efectiva per millorar els exercicis. Un cop els alumnes havien llegit el conte i realitzat les activitats, no van modificar res del que havien escrit. L'aplicació del Google docs m'ho va certificar. No sé fins a quin punt es podrà tenir en compte el fet que el qüestionari es fes sobre suport informàtic. Alguns alumnes van fer servir el corrector, d'altres van intentar fer servir el diccionari per resoldre els problemes de lèxic, fet que ens ha de fer relativitzar tots els resultats relatius a aquestes circumstàncies. En línies generals, torno a destacar la brevetat de les respostes, la tendència a la síntesi/mandra. No sé fins a quin punt estan acostumats a elaborar coneixement. També cal tenir en compte si hi ha frases ben formades, mal formades, inconnexes, amb errors de construcció, sintagmes... Faré una breu descripció per preguntes, ja que així m'és més fàcil d'organitzar.

1. Quin és el principal problema de l'home vell quan comença la història? Valoració Resposta: En principi es tracta d'una pregunta amb una resposta literal, fet que provoca que, en línies generals surti força bé. CFB06, CFB27. Alguns mostren dubtes pel concepte “principi” ja que es pensen que es tracta del moment on comença la història de l'or. Sobre literalitat, estaria bé observar els que “copien” i els que “parafrasegen” Potser en aquesta paràfrasi apareguin traces d'interpretació, tot i que això no és gaire significatiu en aquesta activitat.

2. Defineix amb tres adjectius cada personatge: • l'home vell és... • l'esposa és... • el noble és...

Valoració Resposta: Alguns alumnes els buscaven al text. Molts van dubtar entre 1 o 3 adjectius (ambiguïtat de la pregunta). Hi ha certs col·loquialismes (cotorra). Problemes per escriure adjectius com “ingènu/a” Alguns ho van preguntar, però d'altres opten per les paràfrasis(no té paciència-CFB21). En aquest sentit, a nivell lèxic dóna moltes pistes.

En línies generals solen ser força significatius i encertats. De tota manera, és un microespai que permet observar el nivell de correcció i de varietat d'aquests adjectius.

3. A quina època històrica situaries la història? Digues quines pistes et dóna el text per defensar la idea que es tracta d'aquesta època?

Valoració Resposta: En aquesta pregunta, com en d'altres que seguiran, l'element més significatiu es troba en l'elaboració de la justificació, és a dir, en les inferències contextuals que fa l'alumne a partir de l'activació dels seus coneixements previs. (CFB01) La majoria opten per l'edat mitjana (època mitjana, en diu algun), tot i que les justificacions resulten superficials i fins i tot falses (pel nom del noble) Per què l'or en aquella època era important (AVB01), d'altres ho fan millor (AVB08) Podríem elaborar un mapa conceptual de les explicitacions, que també seria divertit.

4. Quina és la principal virtut de l'home gran? Fes la llista de les accions que mostren aquesta virtut.

Valoració Resposta: Més o menys se'n posa una, tot i que alguns en fan una suma. AVB01 força bé. Alguns ho deixen en blanc.

5. Coneixes d'altres herois literaris que tinguin aquesta mateixa virtut? Quins? Valoració Resposta: Aquesta pregunta ha quedat en la majoria de casos en blanc. Potser hi ha hagut una confusió entre “herois/personatges”, però és evident que no hi ha el costum de fer aquestes reflexions ni, segurament, un intertext excessivament ric. Seria interessant un breu acostament estadísic. Alguns dels que citen: Robin Hood, els dos porquets (CFB04), Oliver Twist, Troya (CFB26)

6. Quin és el principal problema de l'esposa del protagonista? Fes la llista de les accions que mostren aquest problema.

Valoració Resposta: Tornem a tenir el tema de la quantitat d'especificacions. Això és transcendental als textos literaris ja que treballen amb la densificació.

7. Quin missatge ens intenta transmetre la història? Valoració Resposta: Aquesta pregunta resulta molt interessant tot i que costarà una miqueta analitzar-la. La majoria s'ajunten a una moralitat lògica. De totes maneres, sembla que aquesta pregunta sí que està prevista en les seves expectatives del que ha de ser l'activitat.

8. Creus que el conte conté uns comportaments sexistes? En cas afirmatiu, especifica quins. Valoració Resposta: Hi ha poques respostes i potser la pregunta era forçada i tendenciosa. En tot cas, es podran veure algunes respostes, en si interessants.

9. Què faries tu si et trobessis una olla plena de monedes d'or en un parc públic? Valoració Resposta: la resposta té poc interès. Ambició lògica i general.

10. Per què l'home vell fa creure a la seva esposa quan sent l'udol que el dimoni s'emporta el nostre senyor?

Valoració Resposta: Aquesta pregunta és força interessant ja que treballa sobre una inferència textual. De fet, és de les preguntes que mostren nivell AVB20. També es podrà analitzar la concreció de la cosa (CFB27) La veritat és que sovint els costa argumentar, explicar un relació d'aquestes raonadament. Curiosament, els contes són plens d'aquesta mena d'inferències, justament el gaudi rau aquí (una miqueta com la història del barquer del conte dels tres pèls del dimoni)

11. Quin significat et sembla que té el títol del conte? Valoració Resposta: A l'IES CF ho han buscat al diccionari, per la qual cosa, la pregunta no resulta especialment significativa.

12. Rellegeix l'últim paràgraf del conte. Creus que hi manca alguna coma? En cas afirmatiu, entre quines paraules? Valoració Resposta: Diverses teories, podrem fer un petit buidatge estadístic

13. Rellegeix el primer paràgraf de la pàgina 32. Quina errada ortogràfica hi ha? Valoració Resposta: La majoria no troben l'error, tot i que alguns proposen correccions errònies de paraules ben escrites. AVB06 i AVB07 han trobat l'errada.

14. Explica amb les teves paraules el significat que aquests mots i expressions subratllats tenen en el text:

• i es va quedar rumiant una bona estona: • • El bosc era propietat d'un noble conegut per la seva cobdícia i avarícia: • • La seva dona voletejava com un borinot desesperada per marxar immediatament.

• • La seva dona estava exultant d'alegria: • • La notícia (...) va arribar a oïment del seu avariciós senyor. • • El senyor va arrufar les celles i va mirar el vell de reüll, que sospirava i cabotejava amb tristesa:.

Valoració Resposta: Com que alguns van fer servir el diccionari virtual, segurament no ens serà molt útil. De totes maneres, valdrà la pena observar el cabotejar, per ex. Es manté la tendència a la sinonímia.


A. FITXA DE L'ACTIVITATS [ACT 05B, 06B, 07B] Institut: IES AV Àrea: Llengua catalana Data de l'aplicació: primer trimestre curs 2008-2009, diverses dates Codi Informant: AV CAT

0. Aclariment A diferència de les altres intervencions, en l'àrea de llengua catalana s'han posat en pràctica tres activitats relacionades pel gènere textual que representaven: la rondalla tradicional. Per tant, han estat tres intervencions que, a més a més, s'han posat en pràctica seguint el model que va presentar l'investigador. Atès que aquesta és la nostra àrea de referència, volíem tenir resultats dels dos centres que fossin comparables.

Com que es tracta de les mateixes activitats que s'han descrit a l'altre institut, remetem a la Fitxa de contextualització 6 per trobar-ne el detall.

B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA 11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Sí, a la reunió d'equip docent de 2n el professor ja ens va explicar en què consistia la recerca. Després va venir al centre per fer una explicació més detallada de les activitats. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? La valoració de la competència lectora i les diferents conclusions/valoracions del professor de la recerca. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta. Sí, serveix entre altres coses per ensenyar al docent què cal fer per millorar les tècniques de resum.14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? Sí que és habitual que a les classes de català es facin lectures i activitats de comprensió lectora. Fins i tot als exàmens sempre incloc una lectura i qüestions. 15. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura?

16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? M'ha sorprès que encara que siguin adolescents i ja han deixat la infantesa, s'emocionen amb alguns contes (sobretot amb Per què el cel és tan lluny?) També la gran quantitat d'interpretacions diferents que fa l'alumnat a partir d'un mateix plantejament, alguns d'ells molt originals.

17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional. Pel que fa a la lectura en veu alta, vaig observar que si el professor o un company llegeix, la majoria d'alumnes entenen el que se'ls diu. Això ho vaig confirmar quan vaig posar un mateix examen a dos grups (2n C i 2n D). A 2n C vaig llegir l'examen i vaig especificar alguns aspectes en dues preguntes on demanava diverses tasques. Gairebé tota la classe va contestar de forma completa les dues qüestions. A 2n D, en canvi, no vaig llegir l'examen i encara que a l'examen venia especificat el que es demanava, només un 40% d'alumnes va contestar correctament. La resta, no va tenir en compte la segona part de l'enunciat. D'ara endavant penso que és bo que insistim en la necessitat d'una lectura atenta i entenedora.18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. El professor en tot moment ha explicat detalladament i ordenada totes les activitats, no només a mi sinó també a l'alumnat. A més, és molt accessible i això s'ha notat amb els alumnes que volien saber, delerosos, quan era la pròxima activitat amb el Joan Marc. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? De vegades no disposem a casa del material necessari (llibres adequats per la seva edat, per

exemple, o també revistes amb temàtica atractiva), que els pares no llegeixen i llavors ells tampoc agafen el costum del plaer de la lectura. També cal dir que tenen al seu abast internet i moltes activitats d'oci que els allunyen de la lectura. 20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes.


Primera activitat de català , grup 2n C10.30 del matí (14 de novembre)Condueixo jo la classe amb força ordre, tot i que la professora m'adverteix de dues o tres perles.Els explico què faig al centre, que havia estat professor i que m'interessa que facin l'activitat amb el màxim d'interès. M'escolten força. M'ha agradat trobar-me davant d'alumnes, la feina és dura però crec que és la meva.Els sorprenen força els primers passos de l'activitat encara que els adverteixi que és impossible encertar-la de cap de les maneres. Alguns ho deixen en blanc.Una alumna està una mica angoixada per això de deixar espais en blanc ja que la dinàmica escolar explica que això és dolent (intenta omplir-ho amb posterioritat)Una altra alumna es sorprèn que hi hagi d'haver relació entre la il·lustració i el títol.Com sempre, quan llegeixo el conte hi ha una certa expectació i més silenci del que sol ser habitual en les classes que jo portava.No llegeixo això de la noia pluja per no embolicar la cosa.Al final, els explico una mica la idea de tot plegat sense gaire èxit. Aprofito el conte l'Origen de la Nit per tal que no s'angoixin.Accepten que torni la setmana vinent. El problema principal és avisar-los per tal d'estalviar-se portar el llibre.Hi ha una noia que m'ha preguntat: llegiràs tot el conte? Caldria saber quina era la seva por, si em passaria massa estona llegint o feia molt de temps que ningú li llegia cap història.La sessió ha durat una mica més de mitja hora.He observat que en fer els dos últims blocs junts, l'últim se n'ha ressentit. Procuraré posar-hi més èmfasi a la segona aplicació

12.00 Grup 2n BEntro a classe després del pati. Són 32, però s'asseuen i accepten perfectament que realitzem l'activitat. Els explico més o menys el mateix que a l'altre grup. Escriuen tots amb certa dedicació al llarg de tota la sessió. Observo que hi ha algunes noies a qui els manca espai. Un parell de nois estan molt interessats a verbalitzar les seves observacions, els intento reconduir i ho accepten bé. Com tenia previst, poso especial èmfasi en el cinquè bloc, fet que fa que la majoria d'alumnes escriguin coses, ja veurem amb quin resultat.Alguna verbalització d'algun company és possible que hagi ajudat a comprendre el camí a seguir. La importància dels companys a l'aprenentatge és crucial.Al final de la sessió un noi em pregunta si el que fem serveix per alguna cosa. Li pregunto jo a ell i ràpidament diu que sí, ho explica a tota la classe, dóna la interpretació del text referida a fets propers a ell mateix. Algun altre company participa. Els explico la necessitat de fer-se preguntes quan un llegeix, de plantejar-se la possibilitat que no ho sabem tot. Potser massa ràpid, tot plegat.

Finalment, els porto a fer reflexionar sobre el paper de les dones en aquest conte. Els demano si coneixen alguna altra dona culpable. Ningú cita Eva, tot i que quan jo ho esmento molts coneixen els fets. Alguns acusen el text de masclista. òbviament si no som capaços de veure els implícits dels textos, difícilment els podrem aprofitar i ens afectaran completament.Quan acaba la sessió, parlo de nou amb la professora. Està especialment interessada a observar què han escrit alguns alumnes que habitualment no fan res a classe. D'alguns gairebé ni se'n coneix la lletra. tots ells han escrit alguna cosa.Em comenta que ha observat l'alumnat mentre jo llegia la història, es veu que tots m'escoltaven, fins i tot els que sempre es mouen, estaven concentrats. Seguim corroborant el paper central de la història i dels contes, de la oralitat... és una línia didàctica que cal controlar.Al final parlo amb la professora de llengua castellana. Em comenta que vol col·laborar però que no sap exactament com. Quedem que podríem parlar alguna cosa de textos argumentatius, de causalitat... M'ho

he de rumiar. Si aconseguís aquesta activitat, crec que la cosa em quedaria força rodona.

Segona i tercera activitat: 21 de novembre de 2008Amb la professora vam decidir que ens repartiríem els grups i faríem cadascú una de les activitats. La causa és bàsicament informàtica, ja que no podem disposar d'un ordinador per a cada alumne en classes completes. Jo m'he encarregat de l'activitat 3 i m'he dirigit a l'aula d'informàtica. Sense gaire dificultat he obert tota la infrastructura.He començat explicant l'activitat als alumnes i els he explicat que podien treballar en parelles (a causa del número d'ordinadors). Al primer grup tots han treballat per parelles (excepte un ni que ha treballat sol ja que el seu company ha decidit no fer l'activitat). Al segon grup hi ha hagut de tot. La majoria de parelles han comentat força què podien posar a les preguntes. He hagut d'aclarir la pregunta dels tres adjectius per personatge i refer l'ordre correcte a la 5 i la 6, que en el darrer canvi s'havien embolicat.Els dos grups han treballat de forma normal: han llegit el conte en veu baixa i, després, han portat a terme les activitats. Contràriament al que suposava, la lectura en veu alta no ha aportat gran cosa, ja sigui perquè s'acostava el final de la classe, ja sigui perquè coneixien el final, no s'han entusiasmat gaire. El conte era, també, menys original. Quedava molt poc temps després de la lectura en veu alta i no han fet gaire millores, només alguns alumnes (pocs) han acabat la feina que no havien pogut acabar.He preguntat a diversos alumnes si recordaven que els haguessin llegit contes en veu alta. Dels que he preguntat, cap recorda que els n'expliquessin els seus pares i cap recorda que se'n llegissin a l'escola, més enllà del parvulari.Una alumna m'ha explicat que a l'escola només llegien la lectura de cada tema, en veu alta, seguint el sistema clàssic de llegir un darrere de l'altre.D'altra banda, en el primer grup (el c) han llegit en veu alta dos alumnes de forma voluntària. Han anat intercanviant paràgrafs de forma espontània. Tot i que un llegia millor que l'altre, no ho han fet pas malament del tot. Els dos m'han confessat que mai havien llegit tanta estona en veu alta (estem parlant d'un conte de 4 planes a mitges)Pel que he observat, en podré extreure indicis de comprensió, però pocs de reescriptura. Llàstima de google docs!!

28 de novembre de 2008 - A diversos alumnes els llegien contes a Primària. En molts casos era algú que venia de fora. A un noi l'enviaven a llegir a la classe dels petits. Mecanografia He de posar a l'enquesta final com s'organitzaven aquestes activitats de lectura de contes (periodicitat, qui les feia, curs...)Una noia m'explica que quan llegeix en veu alta entén millor el que llegeix. La veritat és que tots han col·laborat força bé, avui.No hi ha, en general, gaires diferències constatables. ELs alumnes que han fet l'activitat de comprensió lectora ja no la milloren amb la comprensió oral.

D. ANÀLISI DELS RESULTATS Primeres impressions

Podeu llegir aquestes impressions al diari de l'activitat de la fitxa de contextualització 6.


A. FITXA DE L'ACTIVITAT [ACT 08] Institut:IES CF Àrea: Educació Física Data de l'aplicació: març 2009 Codi Informant: CF EF

1. Objectiu/s i justificació de l'activitat a) Mostrar el nivell de comprensió d'un discurs audiovisual de caire divulgatiu a través d'un resum escrit. b) Saber definir alguns conceptes específics relacionats amb la matèria.2. Articulació amb d'altres activitats que l'han precedit. Al primer trimestre s'havia treballat l'escalfament de manera específica. La nutrició no es treballa fins al tercer trimestre. De totes maneres, les activitats de prendre apunts no solen ser habituals en l'àrea. Es va aprofitar un dia de mal temps per portar-la a terme.3. Continguts previs que ha d'activar l'alumnat. L'alumnat ha d'activar, sobretot, els coneixements que té respecte a l'àrea d'educació física, el món de l'esport, la vida saludable... El contingut dels vídeos no és gaire complexe, de manera que amb una atenció mitjana s'haurien de poder captar les idees fonamentals.4. Materials de suport a) L'activitat es portarà a terme a partir dels vídeos, "El Consell de les Estrelles" emès a TV3 durant l'any 2007. Es tracta de 13 minireportatges de 5 minuts de durada. b) Una fitxa elaborada per la professora com a suport dels escrits dels alumnes16.5. Descripció de l'activitat, tenint en compte els formats proposats per l'investigador L'activitat consisteix en els següents passos, seguint el format 4 proposat per l'investigador17: a) breu presentació oral de l'activitat per part de la professora. b) Visionat del primer vídeo "Abans de començar, hem d'escalfar".c) realització d'un resum de les idees més importants en un espai aproximat de 10- 12 minuts. d) Visionat del segon vídeo "Menjar bé per estar en forma"e) realització d'un segon resum. [els alumnes poden prendre nota al llarg de les imatges]f) Breu activitat de definició de vocabulari específic relacionat amb els dos vídeos.6. Possibles ampliacions o continuacions de l'activitat.

7. Avaluació i anàlisi de la professora: 1) Al primer vídeo, la majoria només apunta 3 idees, potser perquè no surten gaires frases escrites a sota o bé, perquè és un tema que hem treballat i ja donen coses com per sabudes. També pot ser que sigui massa informació donada de manera molt ràpida. Es queden bàsicament amb la idea d'evitar lesions, escalfar més a l'hivern perquè fa més fred i que mai ha de cansar.2) El segon vídeo té moltes més frases escrites a sota i molts les han copiades, crec que per això i perquè potser la informació és més senzilla i clara, que la majoria apunta 5 o 6 idees. Les més dites són: No saltar-se cap àpat, evitar greixos, beure abans de tenir set, beure 2 l. diaris d'aigua, menjar 2h abans de banyar-se a la platja pels talls de digestió i menjar fruita per esmorzar o berenar. Puntuació: he fet una escala i les puntuacions van així: 2-4 idees totals: M (Malament) 4-6 : R (Regular) 6-8 : B (Bé) 8-10 : B+ 10-12 : MB (Molt bé La majoria es situa a la franja del Bé (6-8)


B. VALORACIÓ DE L'EXPERIÈNCIA

11. Trobes que se t'ha informat correctament de la recerca que s'està portant a terme? Si. Es va explicar en una reunió d’equip docent i desprès hi he parlat personalment. 12. Què és el que més t'interessa d'aquesta recerca? Poder facilitar dades que ajudin a detectar possibles problemes d’aprenentatge i trobar eines per resoldre'ls. 13. Et sembla que aquest tipus de recerca serveix per a alguna cosa? Justifica la teva resposta. Ho he comentat en l’apartat anterior una mica, però penso que és interessant saber quines eines o estratègies fan servir els alumnes que entenem per “bons” o avantatjats i així reforçar-les i aplicar-ne de més per afavorir un aprenentatge més òptim. 14. Et sembla que l'activitat que s'ha portat a terme es podria considerar habitual a les classes de la teva àrea? Per què? No, no ho fem cada dia, però tampoc surt massa d’un model de classe que podem fer servir especialment per repassar, incidir en temes d’una manera més específica o fins i tot començar un nou tema. 5. Creus que aquest format d'activitat és operatiu a la teva assignatura? Sí, com ja he dit, altres vegades fem servir aquest tipus d’activitat per explicar nous temes, comentar-los i reflexionar-los o nous conceptes, ja que l’educació física també és una matèria molt visual. 16. Quines de les coses que han succeït al llarg del procés t'han sorprès? Que han extret “poques” idees en general de totes les que es comentaven al vídeo, potser perquè són explicacions massa ràpides i a vegades massa tècniques, també és possible que algunes idees les passin per alt. També el fet que han extret menys idees del tema treballat (l’escalfament) que del que hem de treballar (alimentació), potser perquè ja les donen per sabudes. 17. Valora si l'experiència duta a terme a l'aula ha representat o no algun canvi en la teva activitat professional. Sí, per fer-ho de tant en tant, sobre tot per explicar i comentar temes més teòrics com els valors, el menjar… que després es puguin comentar i reflexionar a classe, o per detectar si han entès o no un concepte. 18. Fes una crítica, a poder ser constructiva, del professor investigador. Ens ha costat trobar-nos, doncs al fer jo mitja jornada no és tan fàcil coincidir i a vegades ens hem comunicat a través de notes o missatges per saber exactament què fer i com fer-ho. Però al recollir l’activitat hem pogut comentar molts d’aquests aspectes. 19. Quins creus que són els principals problemes de lectura de l'alumnat de 2n d'ESO? Penso que són ganduls per llegir perquè estan acostumats a molta informació visual, la tele, l’ordinador, els videojocs… i això ha provocat una sobre estimulació visual i auditiva des de nens que al trobar-se amb el blanc i negre del paper escrit, es converteix per a ells en monotonia, desconnecten amb facilitat, no els interessa, no els estimula… cansa massa. Vivim en la cultura del mínim esforç, “perquè llegir un llibre si puc veure la peli?”… 20. Anota, si escau, d'altres observacions que creguis oportunes. Penso també que molts dèficits d’aprenentatge venen des de primària, ja que els van fent passar de curs moltes vegades sense realment haver assolit els coneixements que corresponen i això es va acumulant fins un punt en que ja no s’aguanta. Molts nois i noies estan suspesos des de tercer de primària i a la ESO ja no són capaços de seguir el ritme i moltes vegades desconnecten, s’enfonsen i “passen” per no patir.

ANNEX 3: Fitxes de contextualització de les activitats › sgfp › llicencies › 200809 ›...

Documents

Transcript of ANNEX 3: Fitxes de contextualització de les activitats › sgfp › llicencies › 200809 ›...