ANNA FRANK

Institut Carles Vallbona

Dpt. Orientació

L’Anna Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main, Alemanya. Era la segona filla d'Otto Heinrich Frank i d'Edith Holländer. Va tenir una germana, la Margot, que va néixer el 16 febrer de 1926. El seu nom de naixement era Annelies Marie, però per la seva família i els seus amics era simplement "Anna". El seu pare li deia de vegades "Annelein" ("petita Anna").

Els membres de la família Frank eren jueus alemanys.

Quan va arribar al poder Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família va marxar de Frankfurt (Alemanya) a Amsterdam (Holanda) amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis.

La Margot destacava en aritmètica i l’Anna va descobrir les seves aptituds per la lectura i per l'escriptura. Les dues germanes tenien dues personalitats ben diferents: la Margot era estudiosa, mentre que l’Anna era expressiva, enèrgica i extravertida.

Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus es van intensificar i la seva família es va amagar, el juliol de 1942, en una cambra secreta a la part del darrere de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, l’Anna tenia uns 13 anys. Van passar dos anys en aquest refugi, fins que el grup va ser traït i deportat als camps d'extermini nazis.

Per al seu tretzè aniversari, a l’Anna li van regalar un diari. En ell va relatar la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al primer d'agost de 1944. Ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya.

En alguns passatges del diari, l’Anna explica detalls sobre l'opressió dels nazis. Per exemple, va explicar que els jueus estaven obligats a portar en públic una estrella groga; i que els nazis van prohibir que els jueus neerlandesos poguessin entrar a les sales de cinema a veure pel·lícules.

Victor Kugler, Johannes Kleiman, Miep Gies i Bep Voskuijl eren els únics empleats que sabien on s'amagava la família Frank. Els van ajudar durant tot el temps que van estar amagats. Eren l'únic contacte amb el món exterior i els mantenien informats del desenvolupament de la guerra i dels esdeveniments polítics. A més cobrien totes les seves necessitats (aliments, roba, higiene…) i es preocupaven de la seva seguretat.

Tots eren conscients que s'exposaven a la pena de mort si eren agafats per amagar jueus.

L’Anna passava el temps llegint, estudiant i escrivint en el seu diari. Quan escrivia, feia una descripció dels esdeveniments en el seu ordre cronològic, parlava dels seus sentiments, de la seva por per viure amagada, de les seves creences, de les seves ambicions, entre les quals hi havia la de ser escriptora, i dels temes que pensava que no podia compartir amb ningú.

El matí del 4 d'agost de 1944 l'amagatall va ser envaït pels serveis de seguretat de la policia alemanya (Grüne Polizei) per indicació d'un informador que mai no ha estat identificat.

Els ocupants de l'amagatall van ser transportats al Quarter general de la Gestapo on van ser interrogats i detinguts tota la nit. El 7 d'agost els vuit presoners jueus van ser transportats al camp de concentració de Westerbork. Com que havien estat capturats en un amagatall van ser considerats criminals.

El 3 de setembre, el grup va ser deportat cap al camp d'extermini d'Auschwitz. Hi van arribar la nit del 5 al 6 de setembre de 1944, després d'un viatge de tres dies. Després van ser separats segons el seu sexe, de manera que les dones i els homes no es van tornar a veure mai més. Totes les nenes i els nens de menys de quinze anys van ser enviats directament a les cambres de gas, on van morir. Com que l’Anna tenia quinze anys i tres mesos, no va anar directament a la mort.

El 28 d'octubre, van seleccionar dones per deportar-les a Bergen-Belsen. L’Anna i la Margot Frank, i vuit mil dones més van ser enviades a la nova destinació, mentre que Edith Frank es va quedar a Auschwitz.

En el camp d'extermini de Bergen-Belsen el nombre de presoners augmentava, i l'índex de mortalitat, a causa de nombroses malalties, es va incrementar ràpidament. La Margot i l’Anna estaven malaltes.

Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, l’Anna va morir del tifus al camp de Bergen-Belsen. Tenia 15 anys. Quan va acabar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, va tornar a Amsterdam i va descobrir que el diari de l’Anna no havia desaparegut i va decidir publicar-lo.