ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat...
Transcript of ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat...
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
1
ANAgraveLISI DIALECTOLOgraveGICA DrsquoUNS
PARLARS DEL SOLSONEgraveS
Juacutelia Sala Prat
2n de batxillerat A curs 2014-2015
Agravembit Llenguumles
Departament Llengua Catalana i Literatura
Tutor Eugeni Barniol Estany
Institut Francesc Ribalta
Solsona 17 drsquooctubre de 2014
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
2
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute 3
11 MOTIVACIOacute 4
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS 6
13 METODOLOGIA 8
131 Teoria 8
132 Entrevistes 8
133 Anagravelisi 10
2 TEORIA I PROCEDIMENT 11
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL CATALAgrave 12
22 ZONA GEOGRAgraveFICA 13
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute 14
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES 15
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al registre 15
242 Quumlestionari per a la conversa 17
243 Els informadors 17
244 Lrsquoenquestador 17
245 Entrevistes i transcripcions 18
3 SINOPSI DE RESULTATS 20
31 ISOGLOSSES 22
32 GRAgraveFICS 33
321 Apartats 34
322 Municipis 36
323 Gragravefics globals 38
324 Altres tipus de gragravefics 39
4 CONCLUSIONS 43
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute 50
6 AGRAIumlMENTS 54
ANNEX
DVDs amb les gravacions de les entrevistes
DVD amb el treball
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
3
1 INTRODUCCIOacute
Motivacioacute
Objectius i hipogravetesis
Metodologia
ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el
tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el
carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo
Navegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
4
1 INTRODUCCIOacute
11 MOTIVACIOacute
Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia
res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de
les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era
un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute
Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres
de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i
molt llarg a meacutes de costoacutes
Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la
meva motivacioacute personal i per logiacutestica
1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida
drsquoinformacioacute
2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva
famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc
usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons
mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills
van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat
lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit
a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic
3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure
alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)
del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava
el Solsonegraves de forma molt imprecisa
En un treball de la UOC1 vaig poder llegir
ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute
comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix
1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves
Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
5
drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del
Segrerdquo
La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta
isoglossa drsquouna forma meacutes precisa
4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un
quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de
Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella
hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu
treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria
tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada
2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de
la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
2
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute 3
11 MOTIVACIOacute 4
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS 6
13 METODOLOGIA 8
131 Teoria 8
132 Entrevistes 8
133 Anagravelisi 10
2 TEORIA I PROCEDIMENT 11
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL CATALAgrave 12
22 ZONA GEOGRAgraveFICA 13
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute 14
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES 15
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al registre 15
242 Quumlestionari per a la conversa 17
243 Els informadors 17
244 Lrsquoenquestador 17
245 Entrevistes i transcripcions 18
3 SINOPSI DE RESULTATS 20
31 ISOGLOSSES 22
32 GRAgraveFICS 33
321 Apartats 34
322 Municipis 36
323 Gragravefics globals 38
324 Altres tipus de gragravefics 39
4 CONCLUSIONS 43
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute 50
6 AGRAIumlMENTS 54
ANNEX
DVDs amb les gravacions de les entrevistes
DVD amb el treball
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
3
1 INTRODUCCIOacute
Motivacioacute
Objectius i hipogravetesis
Metodologia
ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el
tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el
carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo
Navegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
4
1 INTRODUCCIOacute
11 MOTIVACIOacute
Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia
res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de
les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era
un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute
Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres
de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i
molt llarg a meacutes de costoacutes
Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la
meva motivacioacute personal i per logiacutestica
1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida
drsquoinformacioacute
2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva
famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc
usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons
mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills
van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat
lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit
a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic
3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure
alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)
del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava
el Solsonegraves de forma molt imprecisa
En un treball de la UOC1 vaig poder llegir
ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute
comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix
1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves
Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
5
drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del
Segrerdquo
La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta
isoglossa drsquouna forma meacutes precisa
4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un
quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de
Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella
hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu
treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria
tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada
2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de
la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
3
1 INTRODUCCIOacute
Motivacioacute
Objectius i hipogravetesis
Metodologia
ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el
tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el
carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo
Navegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
4
1 INTRODUCCIOacute
11 MOTIVACIOacute
Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia
res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de
les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era
un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute
Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres
de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i
molt llarg a meacutes de costoacutes
Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la
meva motivacioacute personal i per logiacutestica
1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida
drsquoinformacioacute
2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva
famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc
usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons
mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills
van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat
lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit
a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic
3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure
alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)
del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava
el Solsonegraves de forma molt imprecisa
En un treball de la UOC1 vaig poder llegir
ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute
comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix
1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves
Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
5
drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del
Segrerdquo
La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta
isoglossa drsquouna forma meacutes precisa
4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un
quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de
Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella
hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu
treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria
tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada
2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de
la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
4
1 INTRODUCCIOacute
11 MOTIVACIOacute
Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia
res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de
les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era
un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute
Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres
de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i
molt llarg a meacutes de costoacutes
Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la
meva motivacioacute personal i per logiacutestica
1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida
drsquoinformacioacute
2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva
famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc
usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons
mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills
van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat
lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit
a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic
3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure
alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)
del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava
el Solsonegraves de forma molt imprecisa
En un treball de la UOC1 vaig poder llegir
ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute
comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix
1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves
Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
5
drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del
Segrerdquo
La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta
isoglossa drsquouna forma meacutes precisa
4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un
quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de
Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella
hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu
treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria
tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada
2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de
la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
5
drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del
Segrerdquo
La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta
isoglossa drsquouna forma meacutes precisa
4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un
quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de
Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella
hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu
treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria
tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada
2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de
la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
6
12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les
meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents
paragravemetres
- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia
que travessa el Solsonegraves
- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la
presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves
Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues
hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades
Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la
comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves
Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el
central Font VENY Joan i MASSANELL Mar
Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i
algueregraves Universitat Oberta de Catalunya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
7
A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent
ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics
catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no
pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recercardquo
Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria
ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes
baixardquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
8
13 METODOLOGIA
En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la
redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word
La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant
131 Teoria
Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest
treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable
132 Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts
Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a
persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents
- majors de 65 anys com meacutes edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat
si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una
major influegravencia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicacioacute
Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent
que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de
la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
9
lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar
una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu
Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i
imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la
seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat
Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que
permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes
Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps
relativament llarg
Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per
tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute
innecessagraveria o inadequada i sorolls
Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns
criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes
transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat
sense la necessitat de saber res drsquoaquest
Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute
5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment a la pagravegina 17
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
10
133 Anagravelisi
Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les
diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una
taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot
plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses
Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics
estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lrsquoestudi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
11
2 TEORIA I PROCEDIMENT
Caracteriacutestiques dialectals
Zona geogragravefica
El Solsonegraves una excepcioacute
Elaboracioacute de les entrevistes
ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()
srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu
portu micagundeacutesrdquo
Clariana de Cardener
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
12
2 TEORIA I PROCEDIMENT
21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL
CATALAgrave
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc
occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i
el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transicioacute on la parla teacute algunes
caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes
o tambeacute pot haver-hi subdialectes que
concretin drsquoalguna manera les propietats
drsquoaquella agraverea
El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte
central que teacute algunes caracteriacutestiques del
dialecte nord-occidental per aixograve es pot
considerar un subdialecte de transicioacute entre
aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave
Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6
A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental
extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques
del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8
que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats
diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests
quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9
6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala
7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4
9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
13
22 ZONA GEOGRAgraveFICA
El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el
Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se
nrsquoinclouran dos meacutes10
En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els
actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins
llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves
per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsonegraves
Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca
Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute
de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de
Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques
ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que
no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip
Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes
industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter
bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com
familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el
Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip
10
Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11
Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
14
23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute
Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes
realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat
informacioacute sobre aquest punt
En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes
perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit
dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la
frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria
Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de
precisarrdquo
Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes
la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de
la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb
altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del
Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el
catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la
necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria
Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo
12
BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
15
24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES
Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de
fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents
241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al
registre
Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per
poder comparar els resultats
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents
temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute
verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri
vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic
Megravetodes per a lrsquoenquesta
Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13
a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes
un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada
b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute
c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona
entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que
lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets
13
Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
16
d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en
pugui dir la paraula corresponent
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat
per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de
traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els
casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la
paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el
megravetode indirecte (d) en quaranta-nou
Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en
lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta
Pauta per al registre
Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant
lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la
transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)
Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-
occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per
lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les
caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudagravetors
Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute
Figura 317
Exemple de la pauta per al registre
14
Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15
Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16
Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17
Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
17
242 Quumlestionari per a la conversa18
Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genuiumlnes
243 Els informadors
Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la
parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els
canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent
gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix
treball (pagravegina 7)
Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila
equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un
grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors
Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que
coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la
confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador
La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi
ha el dia que es va fer lrsquoentrevista
244 Lrsquoenquestador
La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes
indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute
acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador
18
Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
18
Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que
condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat
Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a
motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per
part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista
245 Entrevistes i transcripcions
Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es
comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes
Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens
permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament
en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)
Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista
amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la
primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari
Transcripcioacute
La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts
a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la
gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute
srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics
b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que
lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat
eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20
Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
19
entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball
1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo
comprareacute ldquocumprareacuterdquo
2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions
preposicions adjectius demostratius i pronoms
b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen
mare ldquomarardquo ldquomarerdquo
era ldquoerardquo ldquoererdquo
escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo
3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula
vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo
metge ldquometjardquo ldquometgerdquo
4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran
igualment encara que no les pronunciiumln
5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona
meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo
cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
20
3 SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Gragravefics
ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai
avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo
Sant Llorenccedil de Morunys
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
21
3 SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de
forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o
del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta
taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un
estudi a fons
En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan
demanat als entrevistats
Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc
entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants
per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental
- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae
agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava
- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto
- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-
occidental)
Les paraules soacuten pera i conegraveixer
- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es
pronuncia (dialecte nord-occidental)
Les paraules soacuten caixa i faixa
En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit
paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic
consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat
21
Vegeu DVD TREBALL
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
22
31 ISOGLOSSES
Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens
permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica
estudiada
Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que
diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes
srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i
morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22
Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes
importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica
morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no
srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents
1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la
mantenen (catalagrave occidental)
Per exemple homes o hogravemens
2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes
(catalagrave occidental)
Per exemple em et es ens us o me te se nos vos
3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental
Per exemple mirall o espill
Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a
continuacioacute
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes
occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves
Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se
suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja
que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver
analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
23
occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea
occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la
segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave
exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar
en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en
un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a
causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball
VOCALISME AgraveTON
1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents
del solsoniacute
VERMELLA tarda migdia llebre febre
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ ] (subdialecte
solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes
paraules anteriors La resta les mateixes
paraules les han pronunciades [ə]
(dialecte central) No hi ha cap cas que
pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)
VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a
lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en
quegrave el segon entrevistat ha pronunciat
tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta
tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental que pronunciaria [ε]
BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts
entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo
23
Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38
Figura 4
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
24
2 Distincioacute o no de ou agravetones
LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)
VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solsoniacute)
VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de
la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que
estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van
dir ldquomoixonsrdquo
Figura 5 Figura 6
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
25
3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones
VERDA llengua per sobre de la liacutenia
verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la liacutenia van
pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua
significa que van dir aquestes dues
opcions
VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute
les mateixes caracteriacutestiques que
lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es
pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia
ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa
els qui han dit aquestes dues opcions
En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules
segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no
hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat
Figura 7
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
26
VOCALISME TOgraveNIC
4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]
LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes
nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)
VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)
BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar
moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van
pronunciar moss[έ]n (dialecte central)
VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)
TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)
Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica
perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una
isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)
Figura 8 Figura 9
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
27
5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o
[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens
referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que
ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc
6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen
VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la
liacutenia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i
dialecte central) i a lrsquoexterior van
pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-
occidental i central)
VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts
de quatre la liacutenia verd fosc separa per
lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts
de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solsoniacute) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd
clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions
BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt
(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors
Figura 10
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
28
CONSONANTISME
7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]
VERMELLA llentilles A la dreta de la
liacutenia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra
de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte
nord-occidental)
BLAVA cella els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave
encerclat de color blau clar ens ho va
dir drsquoaquestes dues maneres
Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller
vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)
Figura 11
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
29
8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu
VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la
liacutenia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a
i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la
resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a
i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte
central)
9 Reforccedilament o no reforccedilament
drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo
BLAVA cor els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants)
VERMELLA mar els entrevistats
encerclats de color vermell van fer
aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les
tres variants)
10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots
Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost
Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)
Figura 12
Figura 13
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
30
MORFOLOGIA
11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]
BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia
blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental) la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solsoniacute i dialecte central)
12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es
pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien
igual
Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]
(dialecte nord-occidental) Tota la resta
van pronunciar-ho igual
Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la
ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)
Figura 14
Figura 15
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
31
FEIX DrsquoISOGLOSSES
A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el
catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves
Totes les isoglosses drsquoaquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors per tant srsquoenumeraragrave
segons lrsquoapartat del qual srsquohan
extret
TARONJA Consonantisme (8)
paraules caixa i faixa
VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)
paraula esmorzar
LILA Morfologia (11) paraula (jo)
canto
BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules
(ella) mirava i vespre
VERMELL Vocalisme togravenic (4)
paraula pera
VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)
paraula conegraveixer
Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les
caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la
neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava
vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve
les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si
srsquoafegissin altres paraules
Figura 16
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
32
Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i
totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no
eacutes prou comprensible
Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses
corresponents a les dues caracteriacutestiques principals
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la
neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud
seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou
agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre
Figura 17 Isoglosses finals
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
33
32 GRAgraveFICS
Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar
fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi
Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames
Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions
Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en
una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge
Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat24
En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada
paraula que seran abreviades de la manera seguumlent
C dialecte central S subdialecte solsoniacute
N dialecte nord-occidental A altres
Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors
com C-N C-S N-S entre altres
Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent
les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central
Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que
srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques
treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit
En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna
forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total
24
Font Viquipegravedia
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
34
C 32
S-C 36
S 13
N-S 14
N 1
A 4
C 8
S-C 18
S 33
N-S 22
N 4
N-C 3
N-S-C 9
A 3
321 Apartats
En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total
Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)
VOCALISME AgraveTON (27 paraules)
Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha
un tant per cent forccedila considerable de catalagrave
central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El
subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute
moltes caracteriacutestiques compartides amb el
central i el nord-occidental Les exclusives del
solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques
que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta
amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial
de paraula sona [əԝ]
VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)
Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es
constata que hi ha una disminucioacute important del
percentatge de catalagrave central i augmenta el del
nord-occidental Hi ha un gran nombre de
caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure
que hi apareixen dues noves opcions
- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la
qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9
Figura 18 Gragravefic de sectors
Figura 19 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
35
C 5
S-C 17
S 12
N-S 17 N
5 N-C 4
N-S-C 40
A 0
C 7
S-C 30
S 23
N-S 8
N 2
N-C 7
N-S-C 19
A 4
CONSONANTISME (23 paraules)
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
paraules que soacuten comunes en el central el nord-
occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot
observar que tenen un percentatge similar amb un
lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar
quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte
solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que
representen aquest 12
MORFOLOGIA (7 paraules)
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
baix del dialecte central i el nord-occidental i en
canvi augmenten les que soacuten comunes de tots
Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les
paraules faci anessin i jo menjareacute
Figura 20 Gragravefic de sectors
Figura 21 Gragravefic de sectors
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
36
322 Municipis
Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una
segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules
No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes
secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors
Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en
lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45
Figures de la 22 a la 27
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
37
Figures de la 28 a la 35
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
38
Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara
Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals
Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants
323 Gragravefics globals
En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden
prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules
El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals
obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb
una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les
setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic
comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes
tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria
un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)
Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer
gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)
srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars
(S C i N) (figura 37)
Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant
de solsoniacute respecte als altres dos amb una major
presegravencia del dialecte central respecte al nord-
occidental
Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es
valoren dues opcions nord-occidental i central
El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que
el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave
central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot
considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
39
Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van
sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar
324 Altres tipus de gragravefics
Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia
dels dos dialectes en cada municipi
Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin
municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute
Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat
El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat
Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes
central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament
drsquoun 20
Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un
municipi ha superat el 50
Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
40
Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferegravencia
En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i
esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran
Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65
Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes
completament central o nord-occidental
Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i
que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules
cent o mil
Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi
ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un
dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic
totalment fiable
Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
41
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre
municipis
En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que
agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen
aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que
srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues
meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la
relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta
que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner
Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
42
En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma
canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes
ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla
completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona
Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute
municipal dels dendrogrames presenta una particioacute
molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves
Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules
Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
43
4 CONCLUSIONS
ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi
dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo
ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo
Odegraven
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
44
4 CONCLUSIONS
Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi
dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves
possibilitats siacute que srsquoha acomplert
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades
que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)
Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest
aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un
entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila
despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun
municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan
sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes
entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les
quumlestions
En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia
utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan
parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora
drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les
entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he
hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns
casos no srsquoha aconseguit
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb
un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc
representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
45
srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes
influenciades pel catalagrave estagravendard
Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han
facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de
gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual
pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic
sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar
cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses
i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines
que ens proporciona aquest programa
Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves
la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets
- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute
lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa
lleng[Oslash]a
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en
paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al
subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten
- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-
valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la
paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
46
- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de
dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila
uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes
liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos
dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall
dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo
ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que
he investigat queden uniformitzats
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una
sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte
Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal
i la frontera comarcal al Solsonegraves27
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit
Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
47
En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals
La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa
drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que
segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)
Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa
dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del
Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve
tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les
hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la
hipogravetesi
Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton
com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-
occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el
vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del
solsoniacute
Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les
paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un
percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-
occidental
Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades
nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics
Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la
predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem
28
Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29
Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
48
comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis
distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal
Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les
figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per
tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts
Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos
dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un
subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes
caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute
amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals
Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30
Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve
de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha
30
Vegeu annex pagravegina 89
Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
49
acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava
tractar tots els seus exemples
Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes
de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat
avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva
parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em
sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir
viu el seu testimoni
Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos
es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de
legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin
xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca
Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la
llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo
ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora
la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
50
5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014
- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal
- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD
- httpdcvbiecatnet
- httpdlcieccat
- httpwwwdiccionaricat
- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_
catalana_28Modul_229pdf
- httpwwwgoogleesimghphl=ca
Altres consultes
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23
drsquoagost de 2013]
- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]
- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-
nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]
- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm
[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]
- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de
gener i 5 drsquooctubre de 2014]
- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_
mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
51
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014
- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves
Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque
torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt
- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al
Solsonegraves Regioacute 7 (2014)
lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-
son268125html gt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves El punt avui (2014)
lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_
medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt
- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute
al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)
lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen
raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt
CARTOGRAFIA
- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de
Catalunya) 5a edicioacute gener 2008
- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana
Barcelona
- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana
- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
52
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984
Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de
Catalunya
- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide
S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9
- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra
drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes
XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de
lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute
- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute
- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions
ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la
Universitat de Lleida
- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina
Consell Comarcal de lrsquoUrgell
- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona
Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de
Montserrat
- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu
- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa
de Manresa
REVISTES EN FORMAT PAPER
- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona
1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves
- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per
Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
53
FONTS ORALS
Els entrevistats
Agravengel Olleacute Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme Itoacute Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Soleacute
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mariagrave Pujantell
Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Llorenccedil Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots
Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014
54
6 AGRAIumlMENTS
Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles
persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball
Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat
de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet
tirar endavant
A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat
suport i consells per arribar a la meta final
Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats
No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com
avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute
Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix
Moltes gragravecies a tots