/flni UOREflÇ DE/ CRROA//ARGENER DE 1988 * N° 135

LA BATLESA .

L'equip entre-vistador de larevista ens pre-senta, aquestmes, la primeradama de SantLlorenç, des delpunt de vistad'empressària,de dona i debatlesa.

, (Pag. 22)

EL MESTRETORRANDELL

En el 25è ani-versari de lamort d'AntoniTorrandell vo-lem retre-li ho-menatge publi-cant una breubiografia, en vis-ta que les insti-tucions políti-ques i musicalsno han consi-derat oportú elfer-n'hi cap.

(Pag. 4)

RELLOTGEDE PASTOR

L'enginyer Ra-fel Soler ens en-via els plans iles instruccionsper construir unrellotge de solportàtil, cone-gut com a "Re-llotge de pastor"

(Pag. 1*)

VUITS I NOUS

Foravila s'estàconvertint en unfemer de ferra-malla.En el reportat-

'ge s'inclouen di-verses fotogra-fies de cotxes,motos, rentado-res, cuines, ma-talassos... quesembla que iahan passat aformar part delpaisatge lloren-cf.

(Pag. 10)

Editorial FLOR DE CARD -2-

FESTA

Sant Llorenç no ha estat mai un poblemassa donat a fer bulla. De fet, la participa-ció de la gent a les passades festes dels Reisi Sant Antoni ha estat més aviat escassa. Talvegada en aquest fet s'hi podrien trobar res-tes de les influències franquistes, que quasibéles van prohibir, i ja se sap que la cultura iles festes tenen una nota comú: la llibertat.

Hem entrat dins una època de canvis, deqüestinament dels valors admesos. Les festesd'abans tal vegada no puguin agradar de lamateixa manera i per ventura es tractariad'intentar adaptar-les a les noves situacions.

Les festes són, abans que res, una trobadaamb els altres per intercanviar experiències,aprendre coses noves i passar uns momentsdivertits compartint el millor de cada un.Però avui les festes ens fugen de les mans,ha arribat la tècnica, la ràdio, la televisió, elvídeo, el cinema... que han aportat noves for-mes de diversió més individualitzades. Totsestam pendents de la pantalla, passius, qui-ets, callats... On és l'espontaneitat, la creati-vitat i la comunicació?

Ens fa falta redescubrir el valor humà dela festa, de l'alegria de compartir. Hem derecordar que podem passar moments divertitsi, sobretot, moments divertits fets per nosal-tres mateixos i no per altra gent.

Creim que les institucions, si volen conser-var les festes, caldrà que facin un esforç demanera que la gent se senti motivada i am--bientada per participar-hi. D'això dependràl'èxit i la qualitat de les festes.

L'església, de fet, no ha col·laborat massaen festes clarament religioses com són elsReis i Sant Antoni. Per què no aprofita a-questa oportunitat per relacionar-se amb lagent, en lloc de posar-se a la defensiva, re-closa en la seva voluntària clausura? És de temer que no li esperi un futur gaire conforta-ble i, per si de cas, seria aconsellable anar-se'n fent a la idea.

La frisança, la pressa i el dinamisme s'hanconvertit en els tòpics dels nostàlgics ac-tuals, com a raons donades per la poca parti-cipació de la gent, però no per això sónmenys reals. Esperem que a les festes vi-nents, la Rúa i el Ball de Fresses, hi hagi unamajor participació i poguem treure de la nos-tra mentalitat aquell refrany mallorquí quediu que "val més riure que fer riure".

Art

Tal com ho anunciàvem a l'anterior revis-ta, en Guillem Nadal ha exposat la seva obraa la galeria Dau al Set, amb un més que con-siderable èxit de públic i venda. Vegem elque d'ell comenten alguns crítics de la Ciu-tat Comtal:

"Per ventura des de les Illes ens arribi, através del nou expressionisme, la regeneraciódel plaer pictòric. Guillem Nadal pinta a SonServera les essències de la cultura mediterrà-nia. Hereu de l ' informalisme i de l'abstrac-ció, ofereix paisatges marítims en calma iagitats per la tramuntana, camins de terraendins marcats per estaques, restes de nau-fragis i vestigis de civilitzacions perdudes,matèries en nova i eterna germinació. La se-va pintura té la virtut del gest i la sabiduríade les transparències. Es una mirada jove ireflexiva que rebutja l'habitual i aprofundeixen les essències. Les seves clares referènciesa l'entorn en el qual viu no són recolzamentsper fer-se entendre, sinó descobriments delque és necessari a l'home com a intèrpretdel cosmos. Recomanam la visita".

Josep Maria Cadena"El Periódico" 16.1.88

"La proposta de Guillem Nadal de fer unarecreació tan personal del paisatge illenc,dóna a l'exposició una certa unitat, una cohe-rència que justifica la presència de tot un re-pertori objectual, que en cap moment apareixcom un acte gratui't, sinó com a part d'untot que cal evocar. Les àmfores, els fòssils,les branques, les siluetes de peixos deixen deser elements anecdòtics i arriben a confor-mar tota una història més sentida que pensa-da, més viscuda que estudiada.

El compromís de Guillem Nadal no elveiem tant en la seva càrrega testimonial oen la lectura simbòlica dels seus signes, sinómés aviat en la valentia del seu llenguatgeplàstic, en la força del seu missatge pròpia-ment expressiu".

Anna Guasch"Diari de Barcelona"26.1.88

Guillem Nadal serà un dels que representa-ran a la galeria Dau al Set a l'edició d'en-guany d'ARCO, a la qual hi concorreran 166galeries de 16 paisos diferents.

DELS FQflERS FLOR DE CARD -3-

DELS FONERS (IV)

A l'arribada de la filla de la matinada, ladels rossencs dits, començàrem a preparar laimpedimenta per avançar cap a l'interior del'illa gran de les rocoses Gymnèsies.

Que blau i garrii es veia el Mare Nostrumd'ençà que per damunt ell només el podiencreuar les naus amb estendards romans! Perprimera vegada aquella nit Neptú havia po-gut dormir en pau perquè nosaltres vetllàvemel seu somni.

Avançàrem cap a ponent trobant en el nos-tre pas "tumulus" (talaiots) i dintre d'ells,retgirats i molt esglaiats, els indígenes, i joem demanava què havia estat d'aquells fo-ners que l'any 311 i a les ordres d'Amiïcar,fi l l de Giscó, havien arribat a Sicília i, quanel combat es tornà dramàtic, aquells mil fo-ners el varen resoldre derrotant a Gela? Onsou volsaltres, braus foners? Què queda d'a-quells "homines feros atque silvestres"? Ésque les vostres fones fetes de "Malascranis"s'han rompudes? I què ha estat del que Ovidiens va cantar que tan gran era la vostra po-tència de braç que al disparar els "baleos" deplom aquests es posaven incandescents du-rant la seva trajectòria? I què em direu delque jo sé de vosaltres, que tirau pedres mésgrosses que els altres pobles, com si empràs-siu catapultes, ferint, quan atacau un recinteamuradat, els qui darrera les defenses i acamp obert perforau els escuts i cuirasses?

Vosaltres que féis voltejar les lleugeres fo-nes balears tres vegades damunt el cap abansd'alliberar els "baleos", que surten com sifossin llamps tirats per la má de Júpiter, iesqueixant el poderós Eolo van allà on vosal-tres posau l'ull, perquè no sortiu a lluitar?És que ja no us recordau que posau el menjardels vostres fills damunt un arbre i fins queno el tomeu a cops de fona no mengen, i queper això els vostres amics us admiren i elsvostres enemics us tenen por? On sou brausfoners, o és que el vostre déu "Baal" us hagirat l'esquena?

Però que no us recorda que aquí va quedaren "Balio", company d'Hèrcules, quan navega-ven cercant en "Geryon" i tanta va ésserl'hermosura d'aquesta terra i el seu blau marque agafant una dolça ninfa de la mà la tra-fué de l'aigua i ja per sempre va quedar aviure, riure i folgar amb ella a aquesta pre-ciosa i encantadora illa gran de les Gymnè-sies?

Foners, vosaltres sou els hereus! Què noho veis?

Jo us prec una resposta, aquesta es féu es-

perar arribant una lleugera ploralla, un sospiri un llament que esqueixà el meu cor donantun fort batec.

Vaig alçar els ulls cap a ponent, veientallà lluny damunt un pujol un blanc corsermontât per Hércules, que duia en els seusbraços el cos de "Balio" mort pel dolor i lapena de veure la seva estimada illa perduda isense defenses.

Em vaig tapar la cara amb el roig mantelli assegut sota un pi sense dir res i escoltantel soroll del mar vaig plorar pels foners.

Traducció lliure d'Alfred F. Arnau

Flor de CardBolletí-revista del Card, Centre Cultural desant Llorenç des Cardassar."Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 135. Gener de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, GuillemPont, Guillem Quina, Antònia Servera, Gui-llem Soler i Miquel Sureda

COL·LABORENGuillem MesquidaJosep Cortès

Alfred F. Arnau

Nieves LópezGuillem Pont

Alumne de 5èJaume Calmés

Ramon RossellóRafel SolerLlorenç ArtiguesXesc UmbertSimonet/UmbertMaria Galmés

Biel Florit

Talaiot PortadaArtEspipellades 9Vuits i nous 10Crònica Informal 16Batec 24Foners 3Talaiots 18Torrandell 4Entorn de la Vellesa 6Sant Llorenç, ahir 28Escola 8Narració 12Esports 27Història 13Rellotge de sol 14Còmic- 17El temps 21Entrevista 22Demografia 25Si lleu... 26Català 27

EL MESTRE ÏÏMDELL FLOR DE CARD -4-

Et dia. 15 á<L gene* HÁ va compLüi <¿JL25è an¿veA¿aJi¿ de. ta. mont deJt me¿&ie. Jon-iand¿tt. fto*, de. Casid, amb aquesta bwub¿otjia¿¿a, vot i&frie. homenatge, at gianmú¿¿c mattoiquÁ., ja. que. te¿ ¿n¿t¿tu.c¿on&pot¿t¿queA ¿ muÁ¿catb ¿tte.nque¿ no kanc.oyu>¿d<Lfiat opotáú ¿eJL-n'n¿ cap.

Antoni Torrandell i Jaume va néixer a In-ca el 17 d'agost de 1881. El seu pare tambéera músic: organista de l'església de SantaMaria la Maior i professor de piano i solfeig.Molts dels seus alumnes destacaren en elmón de la música.

Aixf Antoni Torrandell visqué des de petitl'ambient musical a ca-seva, el qual, junta-ment amb les seves grans qualitats, el duguécap a una carrera brillant. El seu primer mes-tre va ésser son pare, continuant posterior-ment amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres,a Ciutat, amb Josep Tragó -mestre de Fallai Turina- i Pere Fontanilla, a Madrid, i Ri-card Vinyes i Charles Tournemire a París.

Una vegada acabat els seus estudis en elconservatori de Madrid -on obtingué el pri-mer premi de piano-, va començar la sevacarrera com a pianista. Torna a Mallorca i alllarg de 1904 apareix com a solista a diver-sos llocs de l'illa al temps que veuen la llumles seves primeres composicions: "Nocturn" i"Allegro de concert".

El 1905 se'n va a París, que aleshores ésla capital de l'art i, al temps que perfeccio-na els seus estudis, col·labora i es relacionaamb els grans músics de l'època, adquirintaixí una formació completa i sòlida, la qualmés envant es veurà reflectida en les sevesobres.

El 1906, aprofitant un viatge a Mallorca,es casa amb Maria Beltran i Suau. El matrimoni se'n torna a París, on comença una intensavida social. El nom del pianista comença a"sonar" i són nombrosos els comentaris perio-dístics elogiant els èxits del músic mallorquí.

Al mateix temps s'editen les seves obres"Romances sens paroles", "Barcarala", "En-chantements mystérieux", "Allegro de con-cert", "Berceuse", "Rondó", "Illusion", "Décep-tion", "Chimère"...

Amb l'arribada de la Primera Guerra Mun-dial el músic deixa París i retorna a Mallor-ca, continuant la seva labor com a concertis-ta i interpretant composicions pròpies i d'al-tres autors. Segueix conponent.

Acabada la guerra torna a París, però elParís del 18 ¡a no ofereix l'aire de festa ipassió popular que tenia en el 14, sinó el

d'una ciutat desolada i prou diferent. És a-quest París el que inspira Torrandell la "Mar-xa heroica", obra que escriu per homenajarels amics desapareguts en la catàstrofe.

El 1920 neix el seu-primer fill, esdeveni-ment que li inspira "Nativité", obra ^ per aviolí, violoncel i piano. Un any més tardneix - el segon, i el compositor sent la neces-sitat d'escrivir-li una nova obra: "Berceuse",per a sopra, violoncel i piano, amb lletra delpoeta George Blauchard.

Quan encara durava la festa per aquestsnaixements comparegué la desgràcia, ja quea l'edat de 30 mesos va morir el seu primerfil l . És aquesta una data clau en la vida del'artista i que es deixarà sentir a les vinentscomposicions, amarades de pena i tri stesa.És també quan comença a treballar en el"Rèquiem" que acabarà més tard a Mallorca.

Malgrat aquesta desgràcia la seva carreramusical segueix aclaparant èxits a París i pelmarç de 1924 neix el seu tercer fill , per alqual composa "sommeil paisible", partitura pera violí, violoncel i piano.

Durant el 1934, ja a Mallorca, organitzaun cicle de concerts amb el violinista Philip-pe Aghazarian, solista dels concerts de La-moureux, que són acollits novament amb ungran èxit de públic i crítica.

FLOR DE CARD -5-

L'any 1935 es convoca una reunió promogu-da pel llavors director de "El Dia" NicolauBrondo, amb el fi d'organitzar un Conservato-ri regional. En aquesta reunió s'hi trobavaTorrandell, el qual, juntament amb els altresassistents, decidiren per unanimitat proposarcom a'director Mn. Thomas, en cas que l'es-mentat Conservatori s'arribàs a formar.Però, per motius polítics, el nomenat fou Ni-colau Brondo i Torrandell fou informat queels sabia greu no poder comptar amb la sevavaluosa col·laboració, per no haver-se autorit-zat la creació d'una càtedra digna de la sevacategoria artística, ja que no hi havia alum-nes necessitats d'ensenyaments superiors.

El propi Manuel de Falla, amic de Torran-dell, li escriuria una carta llamentant la sevaexclussió del Conservatori: "Es absolutamenteincomprensible tratándose de un maestro yartista de méritos excepcionales, como sonlos de usted, y cuya colaboración hubiera de-bido reclamarse desde el primer momento pa-ra beneficio y honra del mismo Conservato-rio".

Durant la Guerra Civil espanyola i la Sego-na Guerra Mundial, el músic viu a una petitacasa del puig de santa Magdalena "Es Res-quell", on, poc a poc, anava component. D'a-llà sortiren obres com "Son Batle", "NocheBurlesca" i fragments del "Rèquiem".

És l'any 1959 quan es dóna a conèixer el'"Rèquiem". La partitura guanya el primer iúnic premi Ciutat de Palma de música, com-posició que no s'estrenaria realment fins

vint-i-cinc anys després, el 29 de setembrede 1984, a l'Auditòrium, amb orquestra i corsNacionals d'Espanya dirigits per Odón Alonso.L'estrena motivà que es parlas llargament so-bre la vida i figura de Torrandell. Tomàs Ma£ço, gerent de l'orquestra, declarava que eTRèquiem és una de les partitures importantsdel segle XX espanyol, dins del seu gènere.

L'any 1963, el 14 de gener, "L'Schola Can-torum" del seminari interpretava en el salóde la casa de Torrandell l'himne al Beat Ra-mon Llull. Fou com un adéu musical. L'ende-mà el músic moria.

Quant a la seva obra Joan Moll diu que"La producció del mestre Torrandell du el se-gell de l'obra ben feta, que combina l'ex-pressivitat profunda amb l'academicisme for-mal; que mira cap al passat i no cap al fu-tur, en el sentit que es manté feel a uns pos-tulats estètics heretats de la tradició i rebut-ja els corrents renovadors que feren tronto-llar tot l'edifici de la música occidental iobriren nous camins a la creació musical; queprefereix la consolidació del patrimoni rebuta l'experimentació de noves tècniques. Aixòno és un judici de valor, sinó la constataciód'un fet. La nostra obligació és donar a co-nèixer la seva obra. El públic, receptor delseu missatge, serà el qui la jutjarà i, arribatel cas, li donarà perennitat".

*

Nieves López(Extret de "Tres músics mallorquins",

de J. Company, P. Estelrich i J. Moll)

Zona CosteraSegons afirma el Diari de Mallorca de dia

30 de gener en Sebastià Riera "Teco" i COTES.A., amb el consentiment del propietari deSa Punta de n'Amer, han fet una proposta al 'Ajuntament llorencf: ells urbanitzaran unes14 quarterades a la zona compresa entre elpinar, l'avinguda dels fassers i la carreterade Cala Millor i, com a contrapartida, cedi-ran la resta del pinar a l'Ajuntament.

Com que el tema ha sortit de l'àmbit mu-nicipal pel fet que el Parlament la declarasZona Protegida, sembla que els urbanitzadorscerquen el recolzament de la Corporació llo-rencina per fer canviar l'acord de protecció.

Segons el meu veure hi ha tres coses benclares:

1.- Per unanimitat el Parlament de lesIlles Balears la va declarar Espai Naturald'Especial Interès el 17 de juliol de 1985.

2.- El 15 de desembre de 1986 tots els par-tits polítics, associacions d'hotelers i comer-ciants, GOB i revistes locals de Sant Llorençi Son Servera enviaren una carta a JeroniSaiz instant-lo a que agilitzàs l'acondiciona-ment de Sa Punta en els termes que assenya-la la Llei de Protecció.

3.- Pel maig de 1987 els tres partits queintegren la majoria municipal signaren el pro-grama ecològic del GOB, referit a la zonadel Llevant, i ho feren constar en el pactede govern. •

Per la qual cosa cal que els tres partitsque governen s'atenguin al que signaren ique, si algun particular vol fer negocis d'a-quest tipus, que es dirigeixi al Parlament, pe-rò que de cap manera pretengui involucrar-hil 'Ajuntament llorencí.

3osep Cortès

Jubilats FLOR DE CARD -6-

A L'ENTORN DE LA VELLESA-Bases per a un programa d'acció- (i VI)

2 - Un possible programa. Proposta

A - INTRODUCCIÓ

Sintetitzant les pagines anteriors que, d'al-tra banda, ja són si'ntesi d'altres treballs, espot assenyalar:

- La vellesa no és una malaltia ni el prò-leg de la mort sinó que és una època vitalcom una altra, amb les seves caractéristiquesparticulars. De la mateixa manera que ho sónla infantesa o la joventut.

- Tenen particular importància els aspec-tes físics, però no sols en aquesta etapa; pergaudir d'una bona vellesa no hi ha com haverviscut una bona joventut, sana i cuidada a ni-vell d'hàbits i costums.

Els aspectes fi'sics no es poden tractar deforma aillada car, si són necessaris determi-nats controls samitaris periòdics, encara hoés més que la persona d'edat se senti útil iamb una vida plena de sentit.

- Un aspecte fonamental, que ho amaratot, és el pes social, la consideració i el llocque deixa la societat a les persones d'edat.

Per això, tota tasca a l'entorn de la velle-sa implicarà voluntat, força i enginy, puix estracta de trencar mites i condicionamentsfortament arrelats i des d'antic.

- Però, com també s'ha assenyalat, lesmodificacions, els canvis són possibles, mal-grat no puguin assolir la condició de radicalsi totals. Més bé, es tracta d'anar fent a poca poc sense esperar miracles que puguin por-tar a futurs desencants.

B - ETAPES

Potser l'aplicació del programa comportatres etapes:1.- Informativa i d'ambientació.2.- Presa de decisions.3.- Programació i resolució de les decisions

preses.Per obvi, es pot deixar d'esmentar que

això que es presenta com una proposta deprograma no porta inherents afanys d'exclussi-vitat, ni d'exhaustivitat ni de segellat. Preténésser un simple camí' obert amb possibilitatsd'aplicació a un lloc concret.

Una consideració fonamental és la necessi-tat de que s'estableixi un debat públic iobert, superador de partidismes i interessosparticulars. S'haurà, idò, de cercar, fomentari cuidar la participació de grups i entitats

ciutadanes. En el nostre cas concret: Asso-ciació de la Tercera Edat, Regiduria de Ser-veis Socials, caps o representants dels diver-sos partits polítics, representants de totes lesentitats ciutadanes i altre públic.

1.- Etapa d'informació/conscienciació.

Es concreta a l'entorn d'una tanda de xer-rades-col.loqui setmanals on es podrien trac-tar els següents temes:"La vellesa avui, aspectes fi'sics""Aspectes psicosocials de la vellesa""Camins de longevitat""La dieta bàsica: necessitat i control""Molèsties físiques, exploració i control""L'entorn; possibles modificacions"... i d'altres temes que anassin sorgint en larealització de les assenyalades.

2.- Presa de decisions

Es tracta de que persones informades -pot-ser seria adient establir un míhim d'assistèn-cia a les xerrades- constitueixin una mena deJunta de Gestió -que podria ésser la mateixadirectiva de l'Associació amb les incorpora-cions que es considerassin adequades- capaçde prendre decisions a l'entorn dels següentstemes:

a) Participació ciutadana de les personesd'edat. On, com i amb quines condicions(afecta l'objectiu n? 3 dels estatuts).

b) Camins de dinamització de la vida ordi-nària (objectiu ^).

c) Serveis de caire assistencial: creació,manteniment, control i financiació (objectius1 i 2).

d) Altres aspectes a considerar.Es tracta de que la Junta elabori una

mena de pla general d'acció, consensuat i sot-mès a l'aprovació de la majoria, seguint unprocés semblant al dels plans d'ordenació ter_ritorial.

3.- Programa d'acció

Preses les decisions i consensuat el projec-te, sols resta la programació que contempliaccions i calendari de realització.

A NIVELL D'EXEMPLE

El que segueix és un simple exemple enbase a la suposició d'una determinada i con-

FLOR DE CARD -7-

creta "presa de decisions".Així, anem a suposar que s'ha realitzat les

pertinents xerrades i que l'ambient s'ha en-grescat una mica; és a dir, els diumenges,després de missa, se'n parla a les rotlades del'Associació i en algun altre indret. Xerradesorganitzades conjuntament per l'Associació ila Regiduría de Serveis Socials, sota el patro-cini de l'Ajuntament i on hi han intervingutles figures més representatives, en cada tema.

D'entre totes les persones que havien asis-tit, almanco, a quatre de les sis xerrades, escrea una comissió de gestió de deu membrespresidida pel batic, i actuant de secretari elpresident de l'Associació.

Al cap d'un més, i després d'una taringade reunions fan exposició pública de la se-güent presa de decisions, que es plasma gràfi-cament i s'exposa en el saló d'actes de lacasa rectoral, obrint-se un période prudenciald'al.legacions que es recolliran a la mateixasala.

Les decisions preses són les següents:

a) De cara a la participació ciutadana:

Es considera que la participació dels vellsen la gestió de les entitats ciutadanes és fo-namental, no solament com a prova d'inte-gració sinó com a vehicle de comunicació en-tre la Tercera Edat i les entitats i també al'inversa.

* S'acorda, per tant, la realització de ges-tions amb les associacions esportives, escola,església i associacions culturals perquè inclo-guin una persona d'edat en els seus òrgans dedecisió. Si es pot fer estatutàriament s'hi fai si no, amb un acord de bona voluntat.

* D'altra banda, el Consistori, mitjançantcontracte, cedeix el control i l'acurat de leszones verdes i instal·lacions a la Terceraedat. Tema òbviament pendent de decisió.

b) De cara a la dinamització de la vida ha-bitual:

* Es mantenen les actuals excursions men-suals i bauxes; en cas de necessitat el Consis-tori aportarà monitors especialitzats perquè,prèvia programació, resolguin dubtes i desen-volupin el rol de guies.

* Es proposa crear tallers d'artesania ambuna doble finalitat:- realització de peces per a exposicions periò-

diques i intercanvis amb altres associacions.- mestratge per a la gent interessada en a-

prendre tècniques en desús:obra de paumabrodats a màcordapaners de canyacordat de cadires

* D'acord amb l'Ajuntament es proposa lacreació de premis anyals, que es lliuraran enel transcurs de les festes patronals per a:- Flors, plantes i fruites (amb exposició)- Ornaments de façanes- Corrals- Racons"" •••

* Es proposa la creació del "Contador decontes", persones de la Tercera Edat que, undia a la setmana, aniran a la biblioteca i al-tres racons de la vila per contar un o doscontes. En principi, i per tal d'aconseguir l'a-dient ambientació, es requerirà la presènciade professionals del teatre.

* Es convocarà una "proposta d'idees",oberta a totes les entitats de la vila que pos-sibilitin la participació dels vells. En cadacas concret s'hauran d'acordar les pertinentscondicions.

c) De cara a la creació de serveis assisten-cials.

* Es descarta la idea de residència/hotelcar, entre altres coses, suposa unes despesesde realització i, sobretot, de mantenimentque, de cap manera, es poden rentabilitzar.També hi ha motivacions de caire psicològic ieducatiu. Es proposa que tota la vila en si' si-gui la residència, i l'habilitació de quatrecambres en el primer pis del local social del'Associació, per a casos d'extrema necessi-tat.

* Es gestiona l'aprofitament de préstecssubvencionats per a la rehabilitació de viven-des -banys, cuines...-, l'Ajuntament aporta elcórrer la paperassa i les possibles sobresub-vencions.

* Es posa en funcionament el servei demenjador de l'Associació amb la intenció d'o-ferir: - Preu .econòmic

- Dieta equilibrada (i estudiada)- Relacions (per superar allò que, comsom tptsol, menjaré qualsevol cosa).

* Creació d'un servei d'assessorament gra-tuit (a nivell laboral, contributiu...) amb unaperiodicitat que determinaran les necessitatsreals.

FLOR DE CARD -8-

* Creació d'un servei metge periòdic a ni-vell de xequeig general que passaria a engros-sar l'historial del metge de capçalera. Ambla finalitat de descobrir possibles nous proble-mes i decantar manies.

d) altres aspectes:

* Es proposa la creació de sis "centres dereunió". Racons preparats -a nivell de frescaa l'estiu i recer a l'hivern-, intentant adaptarels "habituals" peatonitzant, si cal, determina-des zones.

4

e) Nota:

Es deixen de banda els serveis actualmenten funcionament, frui t d'acord amb Inserso,etc.

Tampoc no es contempla una dinamitzaciócultural específica, car és necessari que s'in-tegri dins la dinamització cultural general dela vila.

Aquestes idees, com s'ha dit abans, es gra-fien i s'exposen perquè siguin objecte de de-bat i modificacions, tant en sentit de reta-llar, com d'augmentar com de modificar. Unavegada es tingués clar el que es necessita idesitja, solament restaria:- realitzar un calendari d'accions- cercar les persones idònies per a cada tasca

Guillem Pont

L ' EscolaA una de les sortides que habitualment fe-

ÍTT1 vàrem girar visita a una de les fàbriquesdel nostre poble. Ens va rebre el simpàticPep Bauzà Domenge, el qual entrevistàremuna vegada visitat el taller:

-Quin any se va fundar aquest taller?-L'any 1984-Quantes persones hi fan feina?-Tres hornos i nou dones.-Qui és es director o sa directora?-En Pep Bauzà Domenge-Quin tipus de prendes fabriquen?-Només de nina. Des de sa talla 1 fins a

sa lit.-Quants de dies a sa setmana funciona?-De dilluns a divendres.-Se ven només a Mallorca o també a sa Pe-

ninsula?-A totes ses "Galerías Preciados" d'Espa-

nya i també s'exporta a Aràbia.-Quantes màquines tenen?-Deu. Totes elèctriques.-D'on ve sa matèria prima?-De Barcelona.

Donam les gràcies a en Pep per les facili-tats que ens va donar perquè tots els al·lotspoguessin veure aquesta indústria local.

Un al·lot de 5è curs

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Esßjpellades FLOR DE CARD -9-

\

3o no sé si son manies o si és talment com ho cont, però en es ple,quan en Falera se queixa de qualque cosa, de front o de eoa d'ull emfa s'efecte que no em lleva sa vista de damunt.Per ventura se pensa que som s'unic que Pescolt... o a lo millor li in-teressa que en parli damunt sa revista... o que m'apunti an es seupartit! Anau-ho a sebre!Jo, per si de cas, també procur no perdre'l de vista, no fos cosa...

"'XxEncara que sigui amb un mes de retràs, recordam an es lectors de Flor ^j/„ "'\vde Card que si volen enquadernar ses revistes de l'any passat noltrosmos ne podem cuidar. I si els en manca qualcuna crec que també en tro-barem d'aperduades per qualque racó.

"¿s-V,//,,}I ja posats a recordar coses, a darreries de febrer, com cada any peraquest temps, celebrarem amb un sopar el 16è aniversari de Flor deCard, que se diu aviat!Tots es que s'hi vulguin afegir que ho diguin, que allà on n 'hi mengendos n'hi mengen tres i com més serem més riurem.

Tanta sort que es dia de Sant Antoni va ploure i podrem donar sa culpaan en Xesc, que si arriba a fer bon dia i se presenten tres carrosses -unad'elles de fora poble- s'escàndol hagués pogut esser de pinyol vermell!Pareix que per Sa Rua hauran après sa lliçó i s'hi han posat un poc mésd'hora per veure si la cosa-surt millor, que si no...

No hi ha dubte que l'any 1992 serà històric.I no perquè entrem definitivament en es Mercat Comú, ni perquè fa-ci 500 anys que descobrirem Amèrica, ni per ses Olimpiades, ni pers'Exposició Internacional de Sevilla, ni p'es cinc segles de s'unitat desa pàtria...Lo realment important és que farà 100 anys que es llorencins decidi-rem tirar p'es nostro compte i separar-mos de Manacor.Sa comissió de festes ia pot començar a elaborar es'programa, quesupòs que tirarem s'Ajuntament per sa finestra! En sentit figurat,naturalment.

Com que de Cala Morlanda a sa Costa d'es Pins encara queda un tros-set sense ciment i això no se pot consentir de cap manera, en SebastiàTeco i COTE S.A. han proposat a s'Ajuntament que els deixi urbanitzardevers 14 quarterades de no-res a canvi de ginyar l'amo de Sa Coma deque cedeixi la resta de Sa Punta an es poble llorencf.És a dir, a canvi d'ells fer un negoci de lo més rodó -com és urbanitzarlo milloret de Sa Coma- s'Ajuntament s'haurà de fer càrrec d'es mante-niment de Sa Punta, quan avui per avui és tasca que correspon única-ment a sa Comunitat Autònoma.An aquesta f igura econòmica n'hi ha que li diven "es negoci de na peixfrit", i no crec que vagin massa errats!

I s'han acabat ses rialles.A s'hora de dur aquesta revista a s'impremta -30-1-88- a Sant Llorenç hi havia 28 ca-sos comprovats d'hepatitis, i de cada dia se n'hi van afegint més.Es regidor de Sanitat -en espera de s'informe d'es tècnics- creu que possiblement s'epi-dèmia hagi partit de s'aigo: o es pous no estaven prou controlats p'es propietaris o esprofessionals de sa medicina, o hi ha hagut filtracions de ses aigos brutes. ,Tant si és una cosa com s'altra passa d'hora de posar-hi remei: si hi ha responsablesque se demanin responsabilitats i que se doni sa màxima pressa a ses canalitzacions,que si avui ha estat ictericia demà pot ésser còlera o t ifus i llavonses vendran ses llà-grimes, quan ja no hi hagi remei.

3osep Cortès

VUITS I NOUS. FLOP DE CARD -10-

%. ^.ypj/"""

<5*5

... i cartes que no lliguen.Talment com succeeix en el tutio en el truc, a la vida quotidia-na també hi ha cartes que no lli-guen de cap manera, per moltesvoltes que les donem. Cada cosaen el seu lloc i un lloc per a ca-da cosa, diu l'acudit i la raó livessa pardamunt el cap. I quanno feim cas de la sentència-massa sovint, per lo vist- l'es-tètica en sol sortir perjudicada.

A les fotografies, totes ellesde racons de foravila que envol-ten Sant Llorenç -i se'n podrienfer molti'ssimes més, podeu es-tar segurs-, hi veim una partidad'aquestes coses que no lliguen,que desentonen, que no es tro-ben en el seu lloc i, per tant,que fan mal a la vista.

Perquè ja em direu què hipinta un cotxe rovellat davallun garrover, un ametler o da-munt un turó! O d'on treu capque per tancar una paret de pe-dra seca s'utilitzi la porta d'un"sis-cents"! O que s'bandoni unmatalàs mig cremat a la vorerad'una camada! O que s'acabiuna paret de pedra amb tres oquatre rentadores velles i duescuines! .

En el descàrrec dels responsa-bles, emperò, val a dir que quanels hi dugueren encara no esta-va muntat el servei de recollidade ferro vell i que a vegades esfeia difícil desfer-se d'aquestesdeixalles tecnològiques de la vi-da moderna. Encara ara, quanes tracta d'objectes tan volumi-nosos com un cotxe, molta gentno sap com ho ha de fer per lle-var-se'l de damunt. Potser l'A-juntament, mitjançant la comis-sió d'Agricultura, hi podria diruna paraula...

El que seria desitjable de to-tes totes és que amb l'esforçd'uns i altres -particulars i insti-tucions- protegíssim el camp llo-rencf i no el féssim servir de fe-mer, que entre trastos espa-nytats, propagandes, torres me-tàl·liques d'electricitat i quarte-rades sense conrar, a l'instant

FLOR DE CARD -11-

anar a fer una volta per foravi-la, en Hoc d'espaiar la vista il'esperit únicament servirà perconfirmar que si el camp encarano és mort ben aviat ho serà.

Em podríeu argumentar, iamb tota la raó del món, quetot això no són més que elucu-bracions d'un desenfeinat que només s'atraca per foravila quanno té res que fer, i que si fosl'amo d'una guarda d'ovelles po-saria el que fos perquè no sortis-sin del bocf. I és ver, però aca-bar tres metres de paret o po-sar dos troncs d'ullastre unitsamb quatre tatxes per fer unesbarreres tampoc no és cosa del'altre món i sé cert que qualse-vol ho sap fer.

Encara que, mirat des d'un al-tre punt de vista, per ventura sialgun artista de renom s'avin-gués a pos'ar-hi una firma la co-sa prendria d'una altramanera... Ja se sap que avui endia, amb un marquetin adequat iquatre anuncis pels diaris la co-sa més inverosímil pren una vo-lada que ningú no s'ho haguéspensat... A lo millor pintats decolorins i amb una perspectivaadequada fins i tot en podrfemfer negoci!

Sigui així com sigui tal comestan no pareix que acabi d'es-ser lo seu i seria convenient feralguna cosa en un sentit o l'al-tre per solucionar l'endemesa,que els vuits i els nous en eltruc només serveixen per acomptar els punts i seria llasti-mós que el nivell de la nostraestimació per ia terra llorencinaes comptas amb la quantitat deferramalla amb què l'adornam.

Josep Cortès

ìCèa^JR-

• . , , - • •

»amacio FLOR DE CARD -12-

Daume Calmés

Dia de sant Sebastià. A la capital mal lorquina l luu unsol esplendorós, plàcid, quasi sense núvols i, els pocsque hi ha, no semblen dur cap presagi de mal temps. Se-gons l'indicador de l 'hora i la temperatura que tene mésa l'abast, estam a 20 graus. M'estic assegut en un bancde la Plaça d'Espanya.

El Rei en Jaume, com sempre, encolomat fins a lacorona. El petit quiosc de veces i "palomitas". Algunmat r imoni alemany. I vells, la Plaça d'Espanya, cornquasi totes les places i parcs de pertot, és plena devells, de gent que espera. 3o també esper, no se què.Mentre ho pens, llegesc, tranquil . Per què no ho hauriad'estar? És cert que amb tot l 'enrenou d'una ciutat ésdifi 'cil concentrar-se. 1 què si no hi ha si lenci? El Reien 3aume, com el rei del meu l l ibre , en Lear, no crecque ho notin massa. Avui el meu ànim no està freturés,no té pressa de res, no passa pena de res. Assaboresc lalectura, em recreí en ella, la retenc al paladar abansd'empassar-me-la, talment si m'haguessin donat a tastarun bon vi... I Shakespeare ho és, un bon vi. .

Adesiara m'a tur per mirar el cel,- la gent, o bé qual-sevol cosa.

"Treis-li un ull". Pobre Gloucester, fermat , no ho potimpedir. El pit jor, emperò, és que els seus enemicsprest li treuran l 'altre.

Torn aixecar el cap. Suara passa apressat un capellàpobre i vell. Només el veig d'esquena, només tenetemps de f ixar-me en les seves negres sabates, tambévelles i trepitjades pel pas del temps, com l'home queles calca¡ com la seva sotana i la seva boina, com elsseus llargs i desordenais cabells, pintats de blanc pelque, al mateix temps, l i t rep i t java el cos' i les Diätes.3a l 'he perdut de vista.

El temps. "Es temps no passa", diu la meva padrina,"som noltros que passam". Aixf que val més preocupar -se del temps cíclic, és a dir, del temps que cada any,uns més i altres no tan puntual, retrobam en l'aire, elsarbres i les muntanyes; de l'altre, del que no torna, iaes preocuparà ell de nosaltres. Si em permeteu, deixaréde banda la primavera, estació, aquesta, sobre la qualem sembla que tot ja s'ha escrit (de les altres imagmque també, però vaja).

*****És curiós: sempre havia odiat l 'estiu. Encara més: o-

diant-lo a ell, em creia odiar també el seu gran protago-nista, el sol, el déu més gran de tots quants hi ha en a-quest món (f ins i tot crec. que, paradoxalment, els cecs

• també s 'avindrien amb això que acab de dir). El sol d'a-vui, corn veureu, m'al l ibera en part d'aquest odi, al-menys del que sentia envers- ell. Sempre em dic que nocal esperar res de ningú; llavors si un dia en donen qual-que cosa, l'alegria que tendras serà molt més gran queno si esperassis constantment dels altres. Acàs no agrai-rfem mes un tassó d'aigua al desert que un botella dexampany que ens duen mentre, còmodes i calentets mi-ram el programa de Cap d 'Any per la televisió? Tresterçob del mateix passa amb el temps (d 'ara endavantnomés parlaré del que torna).

Quina gràcia té que f a c i calor a l 'estiu? Quina quefaci f red a l 'h ivern? Qui .no agraeix una p lu j a d'agost?I, i... i ara ve on jo volia anar. Quin plaer, dels no ano-menats passionals o efímers, és comparable arnb un so!que, t ímid però arnb totes les beves forces, i r romp enun cel hivernenc? Què més es pot desi t jar que un hivernoúdic que no et besa els ossos? 1 el dia del sant màrt ird'enguany, els ciutadans no posseïts per l 'a fany consu-mista, certament no podien demanar res més, especial-ment els vells, que podien d i s f r u t a r d 'un cl ima dòcil afrec de pell sense que els atacas la dolencia de torn.

A la tardor només esmentaré, ia que crec que parlard'una tardor mediterrània és com parlar d 'un moix iuna rata que viuen junts. Estim, això si', l ' ideal d'unatardor universal que s'endevina tènuament en el groc deles f u l l e s orfes que, de tant arnuntegar-se, uns encarre-gats les grenen corn si fossin papers bruts.

*****La meva ment seguia embadalida amb el bell pensa-

ment hivernal que he intentat transmetre-us en el f rag-ment anterior, quan el l l ibre em tornà a f u g i r de lesmans en sentir parlar els dos homes que estaven asse-guts ben darrera meu. Tots dos, vaig veure de reü l l , du-ien uns vaqueros una mica tacats de fang a l ' a l tu ra delturmel l .

-¿Qué pasa? ¿No es bonito ser pobre? Si el dinero esla perdición del hombre. ¿Acaso no es bonito poder verel cielo todos los días?

-¡Qué dices! Con dinero puedes comprar coches, pi-sos, viajar. . .

-¡Venga hombre! ¿Para qué quiero yo el dinero si yatengo salud y suerte?

Seguiren aixi', cada un convençut amb el que deia...La veritat, crec jo, és que no volien convèncer l 'a l t rede res; sinó comunicar-se (quasi res!) i aquells dos ho-mes i tant que es comunicaven: es comunicaven amb elcor.

-Si', tu hablas asf, pero si tu supieras mi historia...-Pero qué historia, hombre. No >eres ciego, ni manco,

mira lo bien que estás comparado con muchos.*****

Res més vulgar que treure una conclusió de la con-versa transcrita literalment (per això no l'he traduida),que dir quin tenia raó, o que insistir en ella. Allò que siconclouré serà aquest escrit, fet a rel d'haver vist unaaltra vegada com la vida, malgrat tot, encara batega,d'haver vist com la vida és viva. No cal dir que en Wi-lliam s'Iiavia adormit, s'havia adormit quan es disposavaa narrar com treien l 'al tre ull al pobre Gloucester. Pot-ser, com diuen alguns, no sigui tan desmesurat l 'optimis-me de Salvat, aquell que diu que

"Resno és mesquf perquè la -cançó canta en cada bri de

JOIERIA FEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

História FLOR DE CARD -13-

NOTICIARI SEXUAL (I)

Aquests anys passats vaig publicar algunsarticles i fullets dedicats a mostrar alguns as-pectes de la sexualitat dels nostres avantpas-sats, cßm és ara: "L'homosexualitat a Mallor-ca a l'edat mitjana" i "El sexe i la Inquisicióde Mallorca". El present noticiari o cronicoés un complement dels meus anteriors tre-balls.

1247, juny.- El rei En Jaume ordena queper reverència dels frares predicadors de laCiutat de Mallorca, les males dones o pûtescantoneres no puguin estar per les parets icantonades del convent i voltant, és a dir,des de davall la murada de l'Almudaina i laRiera fins la murada de l'Almudaina i l'esglé-sia de Santa Eulàlia. (AHN Clero, carp. 80 n?18; carp. 81 n9 6)

1312.- Segons l'historiador Bover aquestany Berenguer Mosquerolés "Embarazo anamonja. de. Santa MoAgaAÍta y ¿í auAe.ntó ypon compo*tuna pagó al Re.al F-úco 50 LL-bna¿>". "En 13S1, dea Ì2 de. agosto, quema-ron a Vavid Say do, judio, pò fi habeA cono-cido coAnalme-nte. a una monja de. SantaCiana, la cual pade.ció ¿uplicio capitale.1 midmo día". (J.M.Bover "Misceláneas" IIpàg. 44)

£^0 f \

Vibuix.o¿ que. apoAeAxe.n a un UUbne. deÂ.¿>e.Qli Xl/, cobeAta doAAeAa inteAion, con-¿eAvat a -d'A-tx/ca Hi&tònic de, la Ciutat de.BaA.ceA.ona. Patrimonial, VaAia 30 b)

Ramon Rosselló

1357, 4 gener.- Des del Bisbat es mana aArnau Obrador, rector de Bellver (Sant Llo-renç) no tengui a casa seva, situada vora l'es-glésia, la dona Saura, muller de cert homeque habita a Campanet. (ADM Litterarum f.49v)

1390.- Es publiquen uns capítols. El primerfa referència als maleficis", furts i altrescrims perpetrats per homes bordellers i vaga-bunds; és estatui't elegir cada any quatre pro-homs en les parròquies de Ciutat i quatre encada una de les parròquies de la part foranaperquè investiguin la condició, vida i costumsi estament de les persones i de què viven. Elsegon capítol diu que tot aquell que tendradona o amiga en el bordell hagi de portar enel capirò una cogulleta de drap groc de 3pams de llarg i 4 dits d'ample, i el capirò ha-gi de ser d'altre color; els quals no podranportar armes. (ARM AH 419 f. 69-99v)

1397, 8 gener.- La Procuració Reial rep 10lliures de composició de Bartomeu Torraba-dal, mercader, acusat que juntament ambd'altres "havia ne.gat o ¿et negat JonanTofiAe.badal, inane. ¿e.u, peA tal com eAadeJtat de, cnim de. sodomita". (ARM RP3.819 f. 153)

,1401.- La dona Caterina, vulgarment ano-menada la Gallega, oriünda de Sant Yaguo deGalícia, dona pecadora, disposa el seu testa-ment. (ARM prot. Pere Ribalta R-25 f. 76)

1402, 14 novembre.- La Procuració Reialrep 5 lliures del batle de Ciutat, per la mei-tat de 10 lliures que va admetre a composi-ció Jucef Abrafim, jueu, "de.lat que. eAa e.n-tnat e.n ca&a de. una tantna cativa peAjauAa ab eJULa ¿i IÁ.'y volgué* donoA".

Més, 11 lliures i 5 sous de Pere, batiat, 'captiu de Bartomeu Coll del Pla de Ciutat(Sant Jordi) "deÂat que. volia ¿otiçoA unadona de. la Pobla de. Huyaltfu>".

1403, 28 abril,- El governador va admetrea composició de 500 florins Antoni Umbert"deJlat que. ¿ofiçadame,nt votia coAnalme.ntcone.x.eA una &ua comaAa vídua, mulleA d'e.nMathe,u Comeó, notoAÍ de. Ma££oi.qae4".(ARMRP 3.824 f. 138)

1412.- El saig de Llucmajor va desflorar safillastra d'onze anys d'edat. (ARM RP 3.508f. 76)

1420, 25 gener.- La Procuració Reial rep37 lliures i 10 sous d'Antoni Cardell de Lluc-major, "delat que. coAnalme.nt havia conagu-da la dona CateAÍna, mulleA d'e.n BeAnatMut oncle. ¿e,u quondam, apA¿¿ que.'I áJUtoncle. &e.u {.ou mo/ut".(ARM RP 3831 f.166)

Col laborado FLOR DE CARD -It-

UN RELLOTGE DE SOL CASOLA:FES-TE'N UN!

Dins els rellotges de sol n'hi ha uns que nosón gaire coneguts i que se'n diuen "de pas-tor". Aquest nom, segons he sentit a dir, vede que, un temps, s'usaven entre els pastorsdel Pirineu en formes molt rudimentàries.

Doncs bé, d'una manera molt senzilla s'ex-posa com poder construir-ne un amb l'ajutdels dibuixos adjunts.

Es comença per cercar un pot buit d'unabeguda refrescant (per exemple "coca-cola" ocervesa), que té forma cilíndrica amb «na ba-se plana i una altra lleugerament còncava ienfonyada. Per la base plana hi sol haver unaretxillera que deixa la llengueta de qual s'o-bri. Per la base còncava, i just enmig, es faun foradi' per a passar-hi un fil de ferro dedos o tres milíhnetres de gruixa fins a la retxi-

ili

llera de l'altra base, de tal manera que a-quest fil vagi per l'eix del cilindre, havent-loabans passat pel centre del disc retallat deldibuix adjunt; fet això es dobleguen els dosextrems immobilitzant el fil, deixant l'extremde la base plana amb forma d'anella damuntel disc, el qual s'aferra a la base, reforçat,millor, amb una cartolina interposada per morde la retxillera.

Tot seguit es retalla l'àbac de les hores deldibuix i s'aferra al cilindre del pot, amb la ba-se plana a la part de damunt, i amb el caire,de l'anomenat àbac a 8 mm. del caire del pot(per tal de que s'aferri lliurant la mica debombat del pot). Per aferrar l'àbac és precísfer coincidir les dates del disc, tal com la fi-gura indica, de manera que el "desembre" del

if

(j) - 39" 30' N

T E M P S

A n y M C M L X X X V I I I A -

V E R

FLOR DE CARD -15-

disc coincideixi amb la part on les corbes s'es-trenyen més.

S'acaba la construcció posant la busca delrellotge, també amb un fil de ferro enganxata l'eix, davall l'anella i amb la forma i dimen-sions que s'aprecien en el dibuix.

I ja estam en condicions de poder fer lalectura. Per això cal suspendre el pot per l'a-nella, millor fermant-li un cordonet, i posantla busca damunt la data del disc (on es podenveure els mesos ordinaris i paquets de dies decinc en cinc, i també els mesos zodiacals ambel signe corresponent) i, tot seguit, fer girarel rellotge fins que l'ombra de la busca siguivertical; la punta de l'ombra de la busca dona-rà l'hora llegida a les corbes de l'àbac.

I tot d'una és precís fer una aclaració: esllegeix així l'hora de "temps vertader", quequasi mai és el mateix del "temps mitjà" delsnostres rellotges de polsera; no es tracta d'undefecte d'aquest rellotge, el mateix succeeixa qualsevol rellotge de sol; però no és un in-convenient per a conèixer l'hora d'aquesttemps que ens interessa: si corregim l'horallegida amb els minuts que, per cada datamarca el disc, tendrem el mateix temps delsrellotges de polsera.

I just mancadir que si el pots'omple d'arenao gra el pes aug-menta i s'acon-segueix una mi-llor compensa-ció del petitdesequilibri pro-vocat per la bus-ca a la verticali-tat de l'eix.

Sant Joannovembre de 1987Raíel Soler Gayà

Aspecte del rellotge uncop acabat.

ELS RELLOTGES DE SOL

La gent sempre ha necessitat sebre l'hora, i els rellotges desol són els aparells més antics de mesurar el temps. Es basenen Ja posició del sol en e J cel per a registrar el transcurs deles hores.

El més antic és el "gnomon", que no és altra cosa que unpal clavat verticalment en terra. A l'època de Thutmosis III,el segle XV a.C« es va construir a Egipte el més antic que esconeix i es basa en tres trossos de fusta clavats adequada-ment. Posteriorment es feren famosos el del romà Berosus, se-miesfèric i que es va construir als voltants del 290 a.G., el deKew Gardens, a Londres, que és horitzontal i molt semblant alque hi ha en el Parc de la Mar, el de Canterbury, de butxacai construït amb or i argent, el del Queen's College, de Cam-bridge, de començaments del segle XVHl i qué també és un re-llotge de lluna, i el de Hans Tocher, que porta una petita brúi-xola per ajudar a orientar-lo-convenientment.

En el quadre "Els ambaixadors", pintat per Hans Holbein elJove l'any 1533, es destrien dos rellotges de sol portàtils, unde polièdric i un altre "de pastor", molt semblant al que usconvidam a construir en aquestes mateixes pagines.

Agafant com a base els dos estels de darrera del "Carro" o"Ossa Maior" també es poden construir "rellotges nocturns",com el que va fer Amerigo Leonae Fany i 589 amb superposi-cions de discs de llautó.

Crònica Informal FLOR DE CARD -16-

Com que l'acudit assegura que a cada anynou li correspon una vida nova i en vista deque a la part del món que ens ha tocat viureel solen començar pel gener, encara que peraltres bandes més poc cristianes no tothomhi estigui d'acord i campi pel seu propi vent-i aixf els va i ja se n'avendran!-, m'haviafet el propòsit de donar un caire diferent isensiblement més seriós a la crònica del ple,per allò de que els canvis sempre entreteneni per mirar de convèncer els meus lectors del'extraordinari domini de la ploma que'posse-esc, gràcies a Déu, maldament m'estigui lleigel dir-ho. Però després d'haver assistit a laprimera sessió del 88, que s'estrevengué eldia 12 de gener, sant Nazari, patró del quexerren de cap de nas, per més senyes i ambperdó, vaig pensar, prudentment, que conve-nia més deixar-se anar d'històries i virgueriesi continuar amb el caire encollonador habi-tual, que sinó m'exposava a qualque patinadaliteràrio-poli'tica de la qual amb prou feinesconseguiria refer-me'n, tan i tan sull el vaigtrobar. Si no hi afic una mica de literaturacasolana que toqui la vena de l'humor -emvaig dir- això serà més mal de pair que unaolla de mongetes darrera un almud de cara-gols!

I mirau si és ver el que us dic que abansde començar la sessió en Miquel Falera, por-taveu d'AP, del POP i d 'UM -que encara quehi hagi tants de partits només són quatre re-gidors, i basten bé, per part meva- ja va ad-vertir que feien comptes abstendre's a totesles votacions del dia, per fer pública la sevaqueixa davant la manera com actuava i actual'equip de govern. Va argumentar la seva pro-testa dient que a les negociacions i poste-riors acords referents a la il·luminació delcamp de futbol, l'adquisició dels vehicles dela policia municipal i la compra de Ca SesMonges no hi havien estat presents els grupsque ell representava, cosa que de cap maneraconsiderava correcta..

- I jo em pensava que les decisions les to-cava prendre l'equip de govern...

- I jo també! Però la qüestió és que ho va-ren fer tenir de ver i passaren completamentdel ball i dels sonadors, de manera que totesles votacions acabaren amb sis vots a favor-n'Antoni Cuc no hi era- i quatre absten-cions, sense cap casta de discussió ni empe-rò. Fins que arribaren als precs i preguntesno tornarin dir ase ni bèstia.

Mentrestant el ple anava fent la seva via,com el sol, que no s'empatxa de canvis d'ho-ra ni d'altres coverbos i els punts de l'orde

del dia s'aprovaven com qui va fent corda.A un d'ells es va donar forma oficial a unanoticia que tothom ja sabia: la compra de CaSes Monges. En pagarem 30 milions de pesse-tes, distribuïts de la manera que segueix: 11milions en el moment de signar l'escriptura,7 milions set-centes mil d'aquf a un any, 6milions tres-centes mil d'aqui a dos i la resta-5 milions- d'aquí a tres, o sigui, pel febrerde 1991. Les despeses de compra-venda tam-bé aniran a càrrec de l'Ajuntament.

També hi havia dos apartats que feien re-ferència a dues urbanitzacions de la zona cos-tanera. En el primer acordaren donar la llumverda als 800 apartaments que volen fer en-tre la depuradora i el safari i que en Buscova autoritzar el darrer dia que feia de batle,sempre i quan construeixin un poliesportiuper a l'escola de Sa Coma.i unes dependèn-cies per a la policia municipal'. En el segones va aprovar inicialment el polígon 48, queés el que arriba fins al camp de futbol delBadia, a Cala Millor.

I podeu creure i pensar que en dos bulls javaren ésser als precs i preguntes, el punt mésesperat per n'Antoni Cuc quan estava a l'opo-sició i que li va reportar una bona partida d'a-plaudiments per part del públic assistent. Finsi tot a vegades l'acusaren d'utilitzar-lo perfer "política", donant, naturalment, a l'expres-sió, el caire més pejoratiu que sabien. Comhan canviat les coses! Avui els precs i pregun-tes només serveixen per aclarir quatre dadesaue la majoria del poble ja coneix: que si nos'ha inclòs un tema perquè no estava en elpressupost, que si s'estan redactant les Nor-mes, que si s'està estudiant el mantenimentde les zones verdes, que com marxa lo del'abocador dels fems, què si han fet passesper canalitzar les aigües... en una paraula...en fi... i ja està dit tot! En Falera va inten-tar punyir un poc sobre fins on poden arribarels pagaments sense consignació pressupostà-ria i li respongueren que fa un parell d'anysels havien vist arribar fins als 40 milions depessetes... I és que saps que fa de mal xerraramb un historial d'aquests!

La qüestió és que en mitja hora llarga ha-gueren enllestit un ple que la legislatura pas-sada hagués durat un parell d'hores, la qualcosa sempre és d'agrair, sobretot ara que fanun cicle d'en Marlon Brando que, és ben se-gur, té' més seguidors que el ple ordinari del'Ajuntament llorencí.

Josep Cortès

El còmic FLOR DE CARD -17-

Col·laboració FLOR DE CARD -18-

Af

TMJUOTS

L'estudi del present mes l'hemfet damunt el talalot que nosaltresanomenam "del Camp Gran". Peròabans de conversar d'ell farem unaintroducció a la problemàtica delstalaiots.

Per excel·lència creim que és lapeça reina de la nostra prehistò-ria, ja que d'ells es desenvolupatota una forma de vida i la ben ano-menada Cultura Talaiòtica.

Els primers manifests escritsque ens parlen de talaiots els tro-bant a les cròniques romanes de ANNEOFLORO quan descriu la conquesta deMallorca per QUNTO CECILIO MÉTELO (El Balearic). Enel passatge que descriu el primer combat, diu queels balearles, quan veren el desastre i la mortandatque els produïen les fletxes i els espolons de lesnaus romanes varen fugir i es refugiaren dintre els"tumuli" (Tumuli significa elevació del terreny,però també caramull de pedres o terres, fins i totde caràcter funerari). Està clar que en els ulls delromà els talaiots no fossin més que això, caramullsde pedres, i per una part és molt lògic que els bale-arles es fessin forts dintre els talaiots, ja queallà hi havia les seves coses i la família.

Damunt els talaiots primer es va dir que forentombes o llocs funeraris, però avui en dia s'ha po-gut comprovar, gràcies a les excavacions, que no hovaren ésser, ja que els aixovars que mostren sempre

N

Po fitai d' acc¿6 au ta.Lou.ot doJL Camp Gian

RPRsón de caràcter i ús domèstic i que els ossos tro-bats dintre corresponen a animals de consum alimenti-ci, com serien cabres, conills, etc. i les cendrescorresponen als restes dels esmentats animals o partdels sòtils cremats per incendis provocats. Alesho-res aquesta possibilitat de lloc d'enterrament quedafora de tota lògica, si bé Guillem Rosselló ens diuque hi cap la possibilitat de que algun talaiot deportal baix i passadís llarg hagi pogut servir delloc d'enterrament, mentres que els de portal alt ipassadís curt han estat només vivendes. El talaiottambé pot haver tengut vàries funcions segons lesdistintes èpoques en què l'home hi hagi passat. Calrecordar que talaiot ve de "talaia" i que molts depoblats que hi ha a Mallorca formen part de la sevadefensa i fortificació, eseent peça clau a les seves

Referent a l'arqui-tectura per lo generaltots es manifesten dela mateixa forma itècnica: els mursconsten de treselements: parament ex-terior, contrafort in-terior i replè; perl'exterior s'emprenblocs col·locats ensec formant una lleu-gera inclinació queels dóna l'aspecte detronc de con en elstalaiots circulars ide piràmide truncadaen els quadrats. Elsaparells de construc-ció canvien bé siguinen el pla o a la mun-tanya.

Tant en elsquadrats com en -elscirculars hi ha molt

FLOR DE CARD -19-

VztaLt di ¿a. columna a^ntfiat ¿ doJi pcu>¿a-d¿& doJL ta.tau.ot.

poques diferencies externes refernts a 1'aparell;les fileres en el pla són de pedres calisses i are-noses molt fàcils de treballar, i a la muntanya elsaparells exteriors són més rudes i irregulars.

Tots els talaiots tenen una reduïda cambra a laqual s'hi arriba per un petit passadís a través delmur. Generalment l'accés és recte i està format perblocs col.locals en filarades a manera de brancalsque sostenen unes llindes de proporcions pocs co-muns a l'exterior del talaiot i més reduïdes a l'in-

terior. Naturalment hi ha excepcions que ja citareni descriurem a propers estudis.

La cambra és l'element més interessant del tala-iot. En els circulars adopta la mateixa forma i éssempre molt petita si es compara amb les propor-cions de la massa del monument. Les mides solenésser de 4 a 8 metres. Els qui tenen columnacentral la cambra es redueix a un estret passadísd'una ampiaría reduïda entorn d'ella. El sòtil pa-reix que està format per aproximació de filaradesfins a tancar formant una.bóveda o cúpula, però jaque l'estat de conservació de tots els talaiots é'smolt dolent no ens permet sebre si realment es vaseguir aquest sistema. Ara bé, hi ha altres cassos,com el de Capocorp adossat a la murada que té laplanta inferior coberta per troncs d'ullastres quesuporten el pes del sòtil. Un cas semblant el podemtrobar avui en dia a les barraques de roter. Un al-tre cas és el del talaiot de S'Hospitalet, -que téun recinte quadrat amb una cambra de forma oval de4 metres de diàmetre al voltant d'una columna detipus mediterrani, és a dir, de base menor que elcapitell; el coronament de la.columna el forma unapeça grossa on s'hi recolzen quatre lloses radials,les quals a la vegada descansen damunt el mur exte-rior. L'altre i últim sistema seria de falsa bóve-da, el qual de moment no s'ha pogut estudiar a captalaiot. Cal dir que Amorós, quan va excavar el dela Marina de sa Punta (Son Garrió) va trobar en elseu interior una sèrie de peces trapezoidais de ba-scs corbes que possiblement formaren part de la cú-pula del monument. La distinta Curvatura en bisellde la part grossa de les peces fa pensar que super-posades de major a menor diàmetre, a partir del ni-vell superior del mur del talaiot donarien en a-quest cas acabament en forma de cúpula. Avui és unexemple clar d'aquest sistema les barraques de for-ma circular i escalonades de Menorca que tenen lacoberta en falsa cúpula.

Dels talaiots de planta quadrada hi ha diversesvariants de les quals en parlarem a l'estudi delproper mes. De tota la problemàtica de la cultura

-6

FLOR DE CARD -20-

talaiòtica també en seguirem parlant a propers estu-dis.

ES CMff> GRAN

TALAIOT

H.G.I.H. 29-A-12

I.M.P.P. inèdit

INV 04

INI 01

Situació: El present monument es troba a 1 qm.aproximadament, cap al ponent, de Llucamar, i a lamateixa distància i situació aproximada del'Caste-Ilot de Sa Blanquera, just vora un torrent.

Accés: Sortint de Sant Llorenç pel camí de Cali-cant i a 2 qm. aproximadament, a mà esquerra, hi hauna caseta just vora la carretera d'on parteix unacamada que ens duu a un hortet. Allà mateix, traves-sant una zona conrada hi trobarem el present monu-ment, mig amagat sota unes mates.

Descripció: Talaiot de planta circular amb cam-bra igualment circular i amb el passadís en bos es-tat. Les mides del passadís són: l'I m, d'alt per 1m. d'ample, amb una llargària de 3'2 m. Està tapatper quatre blocs, dos dels quals formen el llindarexterior i interior respectivament, gué a la vegadasón més grossos que els mitjans.

Damunt aquestes lloses que serveixen de cobertaal passadís hi ha moltes pedres que segurament for-maven part del replè del talaiot.

L'aparell del parament tant interior com exte-rior està format per grans blocs irregulars col·lo-cats en posició horitzontal i amb tendència a ladisposició en filera. Els blocs més regulars, la ma-jor part treballats, foren.utilitzats per a la cons-•trucció del passadís que dóna accés a la cambra.Els murs tenen una ampiarla aproximada de 2'7 m a3'3 m i el diàmetre del talaiot és d'uns 11 m apro-ximadament. El parament extern té una altarla del'8 m i l'intern de l'6 m, més o manco, ja que l'interior està ple de terra i escombraries i només haestat possible cañar la zona del portal.

La cambra de forma circular té un diàmetre apro-ximat de 6'5 m i conserva part de la columna cen-tral, reduïda a només dos tampors. Tomat al devorahi trobàrem part df'un bloc que possiblement formaspart de la columna.

A una època indeterminada però sense cap dubteno contemporània al talaiot, es va construir un murper acondicionar la cambra i utilitzar-la talvegada per guardar bèstia.

Malgrat la seva destrucció, el que resta estroba en bos estat de conservació.

Troballes: Va comparèixer ceràmica indígena tala-

iòtica molt trossejada, amb algun fragment d'ollesmolt grosses, pròpies de lloc d'habitat testimonide totes les fases del période talaiòtic. També estrobà un bon grapat d'ossos d'animals, algunsd'ells cremats, una mola petita i un fragment d'unaaltra més grossa, juntament amb una lluneta de pe-dra incompleta i, als seus voltants, un "baleo" opedra de foner.

Bibliografia:Lluc Anneo Floro Ball. Bal. I-43Guerrero, Víctor M. Los núcleos arqueológicos de

Calvià.Rosselló Bordoy, G. La Cultura Talaiótica en Mallor-

ca.Borràs Rexach, C. Los honderos baleares. Història

de Mallorca coordinada per Mascaró Passarius.Amorós Luís, R. La Edad de Bronce en MallorcaMascaró Passarius, J. Corpus de Toponímia

El meu agraïment personal i també en nom del Pa-tronat del Museu Arqueològic Municipal a totes aque-lles persones que desinteressadament ajudaren en laneteja del talaiot. També al seu propietari que vapermetre el treball i molt especialment a don JordiPont, que com a gran caminador incansable que és ihome molt preocupat per l'arqueologia local va loca-litzar el monument del present estudi.

Cal dir que aquest talaiot no estava registrat.Aleshores creix molt la seva importància en ésserun monument inèdit. Gràcies a tots.

Textes: Alfred F. ArnauFotografies: Llorenç Febrer

. kJwMU.tf iv>*y ^ ^ >Aí l W// W'>x'

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

FLOR DE CARD -21-

El tempsD¿se>> k *•£

per XESC UMBERT

•f-H

W.

W1/'IIGelada-

Ve^t¿e Ponent

8

////

IVir K

iõ-es- 17

/

l ' 20

l o -17- 23

/oW

W26

^l/CuJ-cfe 6VfW 3ofc.

5°/7C 29

BoiYd

/ / /(/e'tif^ ya/o¿g/o¿j^fc.6"I«? '

\

7 Ba-iy™ esTotrfítç\C s— -v. 9

^ ¿/¿7/

^mm&.

i •' > 'Vedete Ponent 3oK*Ti r 15

Vfnf PQVO -^vit ^oio-•LI*

ÖoiroL V

, 18

r' f s

21

/

ii-ir 2 if

IOIS 27

V15' 30

Boira,

/ f i

13IS

9n\* ¿A SaUv

$%%vrjz?r9°|g° 10

<!•z-r 16

7°2o 22

n ^^_ 25

fj^ãSr'//// /•5°17' 28

v*

/

C 1C

-~V--V~,

V

RESUM DEL 87

Poc o molt ha plogut 94 dies

Hem tengut unes 10 gelades de re-glament

He comptat devers 14 boires

Va nevar dia 14 de gener i dia 20de febrer, però poca cosa

Tene apuntades 21 tronades, peròpot ésser que de nit me n'hagi pas-sada qualcuna, que es vespres josol dormir ben arreu

'De tramuntana va bufar 18 dies; demigjorn cap; de llevant 9; de po-nent 26; de gregal 17; de mestral10; de llebeig 12 i de xaloc 8.Es dia que va fer més vent va és-ser es 10 de gener, que es mestralarribà an es 85 qm/h

Es dia més fred de s'any va ésserdia 21 de febrer, amb -loEs més calorós, sense dubte dia 15d'agost, que arribàrem an es 39 as'ombra

Durant el 87 hem recollit 611 li-tres per m2 a Sant Llorenç. A SaFontpella (140 m damunt es nivellde la mar), 687

Poc o molt ha granissat de 4 a 6vegades

Entrevista FLOR DE CARD -22-

Aquesta vegada xerrarem amb una dona empressà-ria, que a la vegada és la primera dama de Sant Llo-renç: Catalina Pascual Pascual, na Tomassa.

-Què vos ha aportat l'any 87?-L'any 87 per noltros ha estat un any molt, molt

però molt bo, així com l'any 85 va esser un desas-tre: se va cremar sa casa, mos va aplegar sa torren-tada, vàrem tenir accidents de cotxos, opera-cions— bé tantes coses dolentes que ja no me'n re_cord! Però després ses coses canviaren i, entreelles, l'any 87 ha estat d'es millors de tots jaque hem aconseguit lo que feia tantissims d'anysque desitjàvem..-.

-Si te pareix bé començarem xerrant primer deses "gaseoses", o sigui, d'es teu negoci. Llavonsesja xerrarem amb sa batlesa. Conta-mos un poc com vaésser es començament de s'empresa.

-Bé, s'empresa de ses "3 Jotas" va començar a In-ca. La varen posar en marxa tres socis, un que no-mia Jaume, un Joan i un altre Nofre Jaume, i clar,tres jotes! amb una fórmula duita de Palma. Ho và-rem compondre tot però com que ells no ho podien te-nir en nom seu la vàrem posar an es meu nom, encaraque jo només fos una brodadora. Llavonses vàrem mun-tar una sucursal a Sant Llorenç -allà on ara és

Ca'n Neula- i jo en principi no hi tenia part,però, com que no anava gaire bé, vaig agafar ses ri-endes i la cosa va tornar funcionar. Quan vàrem pen-sar d'ampliar mos mudàrem aquí.

-I quins eren o són es productes que fabricau?-Pinya, "gaseosa", taronjada, llimonada i sifón.-Com a curiositat, ¿sa "gaseosa" només és de Ma-

llorca?-"Gaseosa" n'hi ha pertot, lo que passa és que

tenen uns altres noms i uns altres gusts. N'hi hade més dolces, amb més o manco gas, etc. i llavon-ses les diuen tònica, Casera, Seven-up... que sónes grups més diferenciats, per dir-ho de qualque ma-nera.

-Com fels sa distribució? Fins on arribau?-Bé, noltros no mos volem moure més de 10 o 15

qm. d'aquí. Arribam fins a Capdepera, però si vol-guéssim podríem anar pertot.

-I prop de Sant Llorenç, no hi ha altra fàbricaper Artà o Son Servera?

-A Artà n'hi ha una i a Son. Servera també n'hihavia;[una altra, però va desaparèixer, igual que aManacor. Sa majoria de ses fàbriques petites varenhaver de tancar.

-I sa fórmula per fer es productes -no és que etvolguem prendre es negoci-, però ¿és una cosa enca-ra tan gelosa com abans?

-Abans ho teníem com a una cosa sagrada, peròara ja no té tanta importància. Ja no és lo que era.

-Es sa mateixa pertot?-En teoria sí, però llavonses cada fabricant li

dóna es gust que vol. Com a anècdota te diré que và-rem comprar una fàbrica a Capdepera i es propietarimos va dir que havíem de fer sa seva pinya perquèera sa millor, i noltros a Capdepera repartíem saseva i aquí sa nostra. Però llavors sa gent d'allàva començar a demanar sa nostra, lo que vol dir quesi és bona o dolenta depèn d'es fabricant.

-I a ca-vostra beveu aigua?-No, aigua no. Noltros bevem vi i pinya, que mos

agrada moltíssim a tots.-I xerrant de s'escola ¿vénen al·lots a visitar

sa fàbrica?-Sí, i no mos molesten, perquè només és un dia i

no destorben. Fins i tot n'han vengut de Palma que,com que eren a ses Sitges, han aprofitat per venir.

-Deixant anar un poc ses begudes, ara xerraremde sa persona. I de cuinera, què tal?

-Jo crec que dec ésser com moltes: faig es men-jar per sa família, però com que es temps semprem'és curt no pas gaire gust de fer-lo. Si tenguésmés temps crec que m'agradaria.

-I d'ençà que ets batlesa, tens més obligacions?-No. Jo com a batlesa lo que se di ven obliga-

cions no en tene cap, però això sí, si es meu homova a un sopar jo l'acompany. Petites coses així síque les faig.

FLOR DE CARD -23-

-I com una opinió més ara que Ca Ses Monges ésd'es poble ¿què creus que s'hi hauria de fer?

-Bé, jo ja vaig dir an es meu homo que allà hicaben moltes de Acoses i que ho han de compondrebé. Una de ses segures és passar-hi sa guarderia ilo que m'agradaria molt -i a lo millor se f ara-seria un lloc per poder preparar ses comèdies quefeim per ses festes. També hi podria anar sa bandade música i fins i tot fer-hi un lloc verd. A lallarga per ventura se podria convertir enresidència o lo que sigui...

-Ja que has anomenat es teatre, sabem que a tu ian es teu homo vos agrada molt fer teatre. ¿Feiscomptes continuar fent-ne?

-Sí, ja en tenim una altra de moguda: per sesfestes de Sant Llorenç hem de fer en Joaquín.

-¿Per què no mos xerres un poc de tu i es teu ho-mo?' ¿Com és es nostro batle dins sa família?

-Jo tene por d'alabar-lo massa perquè un de s'al-tre estam molt contents. Mai no hem tengut cap dis-cussió ni res de res. A més, quan ell està amb safamília és feliç, se duu molt bé amb sos fills iels sap tractar com a pare i com a amic. Jo no heestat mai gelosa i quan era jove i ja festejava amb

» Ü*- w

ell solíem anar p'es carrer Major i cada al·lotaque veia s'aturava a fer-li cas. N'hi havia qualcu-na que em va dir que ella no ho consentiria, peròjo estava ben contenta de que fos així. I encaraara hi estic!

-I a voltros que heu viscut tants d'anys amb unail·lusió i ara ja la teniu, ¿què vos cau millorviure d'il.lusions i conseguir-les?

-Noltros ara estam molt més contents i a més,amb s'unió que hem fet aquesta vegada tot marxatant i tant bé que lo que més m'agrada és que totsmos avenguem a fer lo millor p'es poble.

-I d'això que en diven "amics de barret o amicsde veres", ¿has conegut que ses teves amistats ha-gin augmentat p'es fet de ser batlesa? '

-No, realment no, p'es fet de ser batlesa, no.Jo no he conegut ningú que ara me faci més cas.

-¿Vos demanau parer amb so teu homo d'es negocii de s'Ajuntament?

-Jo sempre n'hi he demanat i ell també me'n dema-na, fins i tot quan vénen aquí a xerrar o discutirqualque tema m'agrada escoltar "i llavonses opinar.

-Se diu que es polítics són molt bons actors ique interpreten es seu paper ¿Què hi dius tu?

-Jo d'ets altres no ho sé, però es meu homo ésbo per fer d'actor damunt s'escenari, ara a sa polí-tica diria que és lo únic que li manca.

-Bé, s'ha de dir tot. Tenim un batle molt ele-gant. ¿Quin d'es dos compra sa roba?

'-Sempre la s'ha triada ell i U agrada dur ameri-cana i corbata. No va de jersés ni altres coses.

-Ho dèiem perquè sabem que en Suàrez té un asses-sor que li aconsella lo que s'ha de posar, però javeim que es teu homo no l'ha de menester. Bé, jafora d'es tema de s'entrevista, voltros soleu col-laborar amb so coro i altres coses. ¿Què vos agrada-ria que se comencés en es poble?

-A mi lo que me faria més il·lusió seria tornaralçar ses festes, que pareix que van a "menos". Tor-nar-les fer sorgir, amb aquelles dones amb "peine-ta" que sortien per sa Setmana Santa, que ses auto-ritats tornassin a ses processons i hi hauria méspompa. També m'agradaria que sa gent jove s'animas,o sa major, que jo sempre estic disposta a col·labo-rar per tot això.

-I ara aprofitant que ha arribat es batle li de-manarem qualque coseta. Sa teva dona mos ha xerratmolt bé de tu, i tu d'ella què mos dius?

-Jo sempre aconsell an ets hornos que han d'escol-tar ses dones, que moltes vegades cavilen més quenoltros.

-I de sa família?-Jo amb sa família som feliç. Es lo que més m'a-

grada perquè m'entenc molt amb sos fills.Estam contents d'haver comprovat que tot va com

una seda. Que segueixi així per molts d'anys!Alna Simonet i Rafel uWbert

Batec FLOR DE CARD -24-

lle-

DIMONIADA

Com ja ve essent costumd'ençà que el manacorf Patro-nat de Sant Antoni ho va iniciarl'any 1984, el diumenge abansde Sant Antoni va tenir lloc la"Dimoniada 88", enguany orga- •nitzada per l 'Ajuntament de SonServera de la mà d'en Toni Ca-ma.

En representació de Sant Llo-renç, a més de les autoritats, hiassistiren la banda de música iuna vintena grossa de dimonis,la maioria dels quals nascuts deles mans d'en Jaume Figuera,que sembla que s'ha proposatanar sempre davant en el ràn-quin insular de criatures infernals, quevat d'en Pere Pujol no crec que li guany ningú

L'organització, que sembla que fou moltencertada, va convidar els intregrants de lescomparses a un dinar en- un restaurant delPort de Manacor.

SA COMA

Fidels a l'esperit i la lletra del programade normalització lingüística, l 'Ajuntament llo-renci' ha decidit retolar els carrers de Sa Co-ma amb noms de plantes autòctones.

Una iniciativa que aplaudim i per la qualdonam la nostra més cordial enhorabona a laCorporació llorencina..

ELS REIS

Guiats per un estel de bengales i una fu-marassa de no dir, el dia 5 de gener arriba-ren els Reis d'Orient per dur juguetes als al-lots i nines llorencins que havien fet bonda-gairebé tots, segons diven-.

El repartiment va tenir lloc a la plaça, jaque objeccions de darrera hora impediren quees fes casa per casa, i va sortir acceptable-ment bé.

XEREMIERS

El dissabte de Sant Sebastià varen sortiral carrer per primera vegada els gegants xe-remiers de Ciutat.

Reflectim aquest fet en el batec perquèels vestits varen ésser confeccionais pel sas-

tre llorenci' Bartomeu Massanet, en Tomeu deSes Sitgetes, el qual va haver de menester 14m2 de roba per fer-los els ' calçons i 9 m2més per als jacs. Les faixes feien més de 5metres de llarg cada una, el que dóna unaidea de les mides d'aquests dos subjectes: 3'5metres cada un.

Els gegants foren construi'ts per l'escultorMateu Forteza, que va sebre de les bonesarts del nostre sastre mitjançant na Bel Cer-dà, dels Sis Som, i sembla que ja tenen empa-raulada la construcció d'una partida més.

Enhorabona a tots dos per lo bé que va-ren quedar.

SANT ANTONI

Les festes de sant Antoni d'enguany sem-bla que han estat les més magres dels dar-rers anys, si ho jutjam per l'animació dels fo-guerons i per les carrosses i bèstia que^cudi"a les beneïdes.

Una dotzena mal comptada de fogueronsque acabaren ben prest la corda i tres o qua-tre carrosses foren tot el que va resultard'unes festes que antany es comptaven entreles més animades de totes.

Ni les institucions -l 'Ajuntament i l'Esglé-sia- nMa gent del carrer, amb la seva parti-cipació, contribuïren a engrescar la festa, iaixò que el carrer Major estava ben atapei't.Per altres anys crec que s'haurà de fer un al-tre plantejament si volen que continuï'.

BANDA DE MÚSICA

Per al dia 7 de febrer la nostra Banda deMúsica té programat un concert amb el segü-

FLOR DE CARD -25-

ent programa:Por el triunfo ^marxa espanyola-, Juegos ma-labares -dansa mora-, Rojales -simfonia-, Ka-tiuska -sel.leccio- i Blasones de Espanya -pas-doble-.

Es convida tot el poble a escoltar-lo.

CONCERTS TURÍSTICS

Dins el programa de concerts que coordinael Foment del Turisme de Mallorca, el passatmes de gener se n'organitzaren quatre a lazona costanera del terme de Sant Llorenç.

El primer a l'hotel Said, a càrrec del gui-tarrista Antonio Sánchez Picadizo, al qual,dissortadament, no vaig poder assistir.

El segon, a l'hotel Castell de Mar, pel pro-fessor Hans Thürwächter, un pianista ale-many que va entusiasmar els assistents. Inter-pretà obres de Mozart, Beethoven, Skriabin iSchumann i fou llargament aplaudit.

En el tercer el grup Tafelmusik ens oferfuna selecció de musica barroca, amb obresde Bach, Stanley, Nebra i Iribarren al saló del'hotel Platja Cala Millor. Per cert que el fetde que alguns hotels no disposin d'una sala ai-liada i amb unes m mimes condicions de suen-

W, JP

ei fa que els concerts no resultin tarí lluïtscom tocaria. Els renous de la gent que tres-ca, les portes i les cafeteres, entre d'altres,no són els més indicats per garantir un mí-nim d'atenció als intèrprets.

A l'hora de dur aquesta revista a la im-premta encara no havia tengut lloc el quartconcert, a l'hotel Platja del Moro i a càrrecdel "Quartet Bentley".

JUBILATS

A mitjan gener va tenir lloc l'assembleageneral ordinària de l'Associació, de Jubilats,que cada any es duu a terme a fi de renovarla meitat de la Junta Directiva, tal com asse-nyalen els estatuts.

Hi acudiren 133 votants i resultaren ele-gits en Miquel Sureda, en Bartomeu Morey,na Rosa Torres, n'Antoni Alemany i n'AndreuBauçà.

L'actual Junta Directiva,- a més dels es-mentats, està també integrada per BartomeuNadal, Bernat Miquel, Maria Riera, JeroniGenovart i Llúcia Sureda.

Josep Cortès

DemografiaNAIXAMENTS

En Joan Calmés Santandreu neix a SantLlorenç el dia 28 de desembre. És fi l l d'enLlorenç i na Petra. Salut!

El mateix dia i a Cala Millor neix n'Addà-ia Maria Mayol Sáez, filla d'en Francesc i naMaria Lluisa. Enhorabona!

Na Maria del Mar Jaume Sureda, filla d'enMiquel i n'Antònia, neix a Sant Llorenç eldia 13 de gener. Salut!

En Mateu Massanet Calmés, f i l l d'enMateo i n'Antònia, neix a Sant Llorenç el diade Sant Antoni. Salut!

NOCES

En Máximo Isidro García García i na Yo-landa Blazquez García es casen a Sant Llo-renç el dia 9 de gener. Enhorabona!

Maria Calmés

C/} J < u 0 > u Q < o p u. t/ï

1— < D UJ 05 (J z UJ

LO H o s in uJ QZ H UJ J J UJ

Q < O, o in

t> (U i_ _o Ü4

-M C tO (/) (LI

TD j^ 0 O -o y) <L> 1/) < U Z 0 J J < 05 r H OJ o: u O

-..u "o <D L. c D c nj 4

-1 y) OJ •4-> O +-> CL

-.

J J < Oi

0 cu J < D U >

r- I í~4 t) i— fO í ^

(fi o E E c>

-¿Que mo-Arremoli

.— c¿ < j D cu < U O > UJ O UJ

UJ

J < < Oi

O u. < Z < j — i

c¿ Di

< 0 < NH

1—1

1—1

J U H < Dí O S d Q

< -J J <

ENDEVIN

Oa UJ D CX O a LO < _)

UJ c¿

• '3 i_ (5 u o u c Ifl UJ

05 o: < z < < cu J

J < Z u < z

H < r-) Z o 05 <

< H <

¡Via

ria

GaJ

mé.

«t

»

i :

i H

c/

i1

r-

1 1

70

XD

H

C/i

73

1 1

'

1i

i (si

a§•

ii

S

-n

Zr1

i

i i

i t/i

Z

t/>

z '^ .

E u

,aS

I Z

IS

I 5

0 t

/i1

1 1

t/i

» 2

Z"

50 l

H"T

" l

í""1

—

1i

Si

r-.

i .. r

r i

I 50

Z

i's í

•>3

r>:+

.û(/

) >

a3

rnD

>D

3(~

)^ —

53

OS

D2-

o S

""

o o-

5 3

- H

D >

oo

m H

r o

50

rn

< s

^3

^:1

Z

-<

>H

>z

>?

ao

Hrn

u)O

S-

gc

o z

» >

x ja

n s

o ?

a S3

?o

nTI

R-

'S

«"

DC

SJ

an

oZ

on

Sm

OH

?a

O

3 o.

D

mo

m o

> H

> m

o ^

> O

m>

o "

3

c/i D

r z

H O

r n

;o i/>

z c

PO

n

3

, n

S

^-c

m

m-

cj >

r C

D »

z »

-<

rt

ì^fr

H

— H

>rT

3rc

Hm

ar>

O

S 3

n

a.

rt_

is3

HC

NS

^)O

-<m

D3

'o^

.C

ÍÍ

X *

r N

O >

33

H «

X C

H Ç

OC

/1

.

EN

DE

VIN

ALLA

Teñ

e e

s co

s to

t pess

igat

i ve

rda t

ene s

a v

en

tre

sca

;S

¡ S

-? f

^ «

w *

T3

• —

ü C

T |

||

>0 »

? c

1

' «

'n í ft § H

Tro

d

D t

uF

S <

/> P

I 1 •

r-

t* c

Ç-

s x^

5 m

n-

3 n

— ••

— —

53

0

ON ï. 0

r-n

•*

• O

\ f

t«

i u S

) I

^J—

"

B ?

-g P

|Ts 5

5 s y

— •-

r* g

X

* J

«•5 2

o I

L·

Igltn

ff•

t"

o»

hgd

T

—«-+

—i

•— f

s -•

2.

o H

- rf.

ÜL ••

1

1•.

w 5

^2

'.

Wl

O

C«) I

•

••

— - —

'?ÏÍ

lï2

Ef»

lfrS

Sï.

*?.í

íïí3

.5?

ove

nc

en t

em

ps

de p

oca

gre

sca

oS

To

rl^

^^

tu

Og

^î.

i so

m m

olt v

en a

rrib

at.

g>

'" A

' =;•

§•§•

Q. C

L r

»U

I:-S

·o··

Sc

r·p

p·-

i''

! „

™

0 r

c >

m

i/,D -

<

P-Í

3

§§

-i

c

o

<

•"

« f

S ^^m

^

í*"-

ili

Is5

38

í

cS

r-

oo

.o

^^

íL

1

ä c

í»

aS

Li

SR

sr

St

—r P í

w^

o^

O'S

jo

n·

, n .

™

8Ïí

UÍ-

l«Ïa

^ R

2 C

1 cT <

^5 ^

< -

«-Q

x"n

P^

:4.r4

·ci)

n>

ci>

fl·Q

)'-·

ÍO 1 •I — — • ™ successives • C/1

*— t q^ D D"

O_

Q.

fl\

_x

n^

•*

s—

K,

Qro

H C

/1

ÇO

rn

^

n /0en

m £

o>

> H L/>

N 00 ço~

_

A 0

q I-K

c

T

'?

?g 0

s. L.

Q. 2

x ',

ËJ

H8

?s

S3

3 5

Z

0 c' ^ H

r*

-3

~&

cn

3.

r-f

—.

j—33 .

Cl.

f"

C/1

_ fï

5T ',

n _

-io

3 cu r

3 o

i

!^!$

P-«£

.!S5s

:;j«"

ieI^

Mis

lÍiifif^

3^

D)3

3n

u-

°^

Q-

<1

>ä

3f

i>

;?

Kr

n

5 3

o-

c

i"

^_

pj

s'3

fï

0)

« •

n

A

« fi

>m

ja>

Tif

í;

j^

a1

— r

+"1

^^*

l '

í/i

-u

(0

»^J

1

.

O

"^

^"

• ^^

N^

fjf\

5o

S!f

rgfi

-S«

-ã|f

rs ,,3^

3§

ao

^5

: ^g

^c

^

c§

o 5

3 ñ

ro^S

S ï í '

* T3

^ ÍÜ

F n

<*

3c

Sï>

íc

:3

S·3

rJr*

o c

'era ^

nx»

§

Q. s

S S

T_

D

2. '

• g Í

? >

o

p^^^íl

a^í?

?*!"

*^

o*fa

Q&

$Z

Ã*3

Q?

°?

çZ

i:¿

<§*

«Í26

í8-S

Sí?

rsfí

c^

•* i

°*B

M 3

*

o íSsi3

sr ^

^«•g

°:^> Q

z*»

?1 *! a8 -;-

sr^e

'o.g

^S^s

^og

·ao

o.s

.o.

2 í

í^S

^5

3 f ^

A o

»'o

;« S

"2.

w- «

2.

P c

§ J

r '

rt S

S- °

- <

{ef^

tfÔ

gO

-S

?8

n)

CC

,-

fC

lr^

-/ij

^ ;i

TJ

CO

)A

u>

(»

(u

»i

? r

2. 'y

c

Q-

3«

2.8

nC/

i (A

1

3

ífi p— (ü C • i ë 2 0 53 D m n > JO o NJ

CTN 1

Esports FLOR DE CARD -27-

Col laborado

MONTUIRI l, CARDASSAR l (27.12.87)Inici de la segona volta del campionat, on

els llorencins es desplaçaven a ca un rivalque, desset partits abans, havien vençut ambtota claredat. Això era, però, en ple estiu;en el darrer diumenge de l'any, encara quepotser no fes massa fred, sf que hi havia, em-però, un vent bastant emprenyós, especial-ment per als 22 jugadors, que es veien ambprou feines per passar amb precisió una pilo-ta. Amb aquestes circumstàncies, eren els lo-cals qui abrien el marcador. Un 1 a O queestaria bastant de temps posat al marcadorfins que, in extremis, Mateu Rosselló esta-blia el resultat definit iu.

CARDASSAR 2, PETRA 2 (3.1.88)Partit endarrerit degut a la vaga d'àrbi-

tres el dia en què tocaven enfrontar-se a laprimera volta aquests dos equips.

El Petra, donaria no pocs mals-de-cap alsjugadors locals, anant sempre per davant enel marcador. El seu primer gol vendria coma conseqüència d'una greu errada de Semina-rio, una de les poquíssimes errades que hatengut al llarg del que duim de temporada a-quest jugador. Més tard, M. Rosselló, aprofi-tant un rebuig del porter visitant, introduïala pilota a les seves xarxes. El Petra,emperò, seguia atacant amb força i així" con-seguia I ' l a 2. Sortosament, cap a la fi delpartit, el Cardassar salvava un negatiu mit-jançant un xut impressionant de Nebot ambla cama esquerra que tocà el mateix ferroesquerre de la porteria visitant.

CARDASSAR 1, ESPANYA O (10.1.88)Partit bastant avorrit, el que ens oferiren

aquests dos conjunts. A destacar tan sols lesbones actuacions de Rosselló (Polit) en a-questes darreres confrontacions. En aquestcas concret contribuí decissivament en el golen fer una passada ràpida i perfecta on Nico-lau no tengué més que rematar-la.

SON SARDINA 1, CARDASSAR O (17.8.88)Partit que no passarà a la història. Domini

visitant però infructuós. Ressenyar que elsdiaris de Ciutat elogiaren especialment la la-bor de Nicolau en aquest partit.

Jaume Calmés

Paraules i dites en les que, els mallorquinsen general, usam l'article literari en lloc delsalat, en el llenguatge col·loquial.

Noms de relació amb l'església, la religiói el culte:El Papa, el Bisbe, el Pare Etern, l'església,el Bon Jesús, la Mare de Déu, el Messies, laVerge, la Puríssima, el Corpus, la Immacula-da, el cel, l ' infern, el purgatori, .el dimoni, laVera Creu, l'Hòstia, la Custòdia, el Pare, elFill, l'Esperit Sant, la Santíssima Trinitat, laConcepció, l'Ascensió, la cúria, la Sang, laglòria, la Missericòrdia, l'Oferta, l'anticrist,la Puresa, la Mercè, l'Encarnació, les Mis-sions, la Sapiència, la Porciúncula, sta. Mariala Major, sant Josep del Terme, el SagratCor, la Beata, el Beat Ramon Llull, la MareSuperiora, el Pare Prior, l'abat, el Pare Oli-ver, la Real (monestir), la Seu, la Pau deCastellitx, l'hospici, el nunci, etc.

Dignitats i relacionats. Tractaments:El Rei en Jaume, la Reina Sofia, l'Audiència,el Palau, la Sala, sa casa de la vila, el sr.Fullana, la sra. Gelabert, l'amo en Pere An-toni, el sen Miquel, etc.

Frases adverbials de manera i d'altres:A les bones, a les males, a la brava, a la bru-ta, a la puta, a la vinagreta, a les fosques, ala punyeta, a la fotrenca, a la força, perl'estil, a l'ampla, a la llarga, a la primeria, al'instant, a la fi, al cap i a la fi, l'endemà,el sendemà, tot l'any, a la dreta, a l'esquer-ra, a la "biotxa", a l'aire, etc.

Noms propis de llocs, nacions, estats oparts del món:L'Argentina, el Brasil, el Perú, l 'Uruguay, elParaguay, el Japó, la Xina, la Bonanova...

AltresEl món, la terra, la mar, la tió, la vida, lamort, l'inclusa, la mare, l'any qui ve, "l'as-sumpte", "la mala setmana", "la cosa" (lamenstruació)-, la una, les dues, les dotze imitja, l'any passat, la casa obsequia, l'any ti-rurit, donar les gràcies, l'amor de les tres ta-ronges, l'estudiant de la sopa, etc.

Gabriel Florit Ferrer

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -28-

DUES LECTURESD'UNA MATEIXA FOTOGRAFIA

No hi puc fer més. Cada vegada que la'mmir, dues idees s'entrellacen.

D'una banda, m'atreu el record d'infantesad'un Sant Llorenç amb menestrals, on artesa-nia i feina quotidiana eren gairebé sinònims.On el factor temps importava manco que eltreball ben acabat. Un Sant Llorenç, repre-sentat a la fotografia, fonamentalment permestre Pere Antoni i també p'en Mascaró.

Acerar relies, ferrar bísties o espolsarmosques mentre durava la ferrada comporta-va tota una determinada filosofia de vida,avui superada. (En aquesta afirmació hi sónabsents les connotacions valoratives).

D'altra banda, les lletres de la mateixa fo-tografia, em suggereixen tot un món de man-cances llorencines. I, sobretot, la impossibili-tat organitzativa de les persones que vivim a-questa terra.

Des de sempre, i encara ara, i des dediverses instàncies, s'ha fomentat l'individua-lisme i la competitivitat. Els mitjans de ,comunicació, l'escola, el bagatge cultural, lareligió... tot un complicat món d'interrela-cions han fet que els llorencihs d'ahir, i tam-bé els d'avui siguem d'una determinada mane-ra; amb defectes i virtuds.

Potser un dels defectes importants és laincapacitat de treballar per a fins i objectiuscomunitaris ("que els bombin", "mentre noarribin a lo meu...", "me'n fot" i moltes al-tres expresions semblants es poden sentir aqualsevol moment i en qualsevol lloc). (L'afir-

mació s'hauria de matisar i delimitar, però,en sfntesi, es pot donar per bona). El "jo" oel "noltros" -referint-se a grupets més o man-co réduits i més o manco compactes-, impor-ta més que no els "tots" i... així va la cosa.

La resultant, és prou clara i evident: unpoble amb poquíssims afiliats a una o altraassociació. No se n'escapen ni els clubs es-portius, ni els culturals, ni els partits polí-tics, ni...

El cooperativisme, avui per avui, és unasolució a molts de problemes. No és una fór-mula "passada" ni "arriscada" ni "nova". Ésuna solució provada i que funciona a moltsd'altres indrets; però aquí no. Va fracassarl'intent cooperativista que mostra la fotogra-fia, i també ha fracassat un recent intent.Molts som conscients de que el problema ésper falta "d'esperit cooperativista". Bé, te-nim un diagnòstic, però... i la teràpia?

El cooperativisme, organitzat i despert és,ara i aquí, una necessitat, tant a nivell agrí-cola (tal vegada els qui ballen més estrets),com a nivell de consum, com a nivell empres-sarial. Un camí que, pens, s'hauria de fomen-tar des d'instàncies públiques.

És clar que també hi ha un altre camí:acabar de matar l'agricultura, fomentar elshipermercats o grans companyies industrials.

Després del 92 vendran els planys.

(Fotografia de la "I EXPOSICIÓ DE FOTO-GRAFIES ANTIGUES")

Guillem Pont