(continuacin articulaci temporomandibular).T relacions diirectes amb estructures vasculonervioses.Darrere del condil trobarem la sortida dun parell craneal que s el nervi fascial que innervar la musculatura mmica.Larticulaci temporomandibular t una particularitat presncia dun fibrocartlag en linterior de lart. Es colloca entre la cavitat glenoidal del temporal i el cndil de la mandbula. Aix permet que la mandbula tingui una major grau del moviment del que li correspondria si shagues darticular nicament amb la superfcie articular temporal (noms podria fer el moviment dextensi i flexi).A part dext i flexi, pot fer protuci (desplaament de la amndbula cap entavant) o retraci o retropulsi(Retornada de la mandbula). Tamb hi ha un petit moviment de rotaci dels cndils de la mandbula (permet els moviments de lateralitzaci de la mandbula).Aquesta estructura articular (discs articular amb cavitat articular)> tambe entre la clavcula i lestern, o al genoll. Funci de llibertat de moviments que morfolgicament no els tindriem.Amb els anys, els discs articular pot presentar degeneraci. (bruxisme= freguen la mandbula amb les dents superiors)Luxaci mandibularCom s una articulaci sinovial estar recoberta duna capsula articular i tindr uns lligaments intrnsecs propis de la capsula (engruiximents de la prpia capsula).--> Lligament lateral. (lligament instrnsec)Lligaments extrnsecs: ens ajduan a estabilitzar. Lligament estilomandibular (apof. Estiloides fins a langle de la mandibula) i el lligament esfenomandibular (cos esfenoides fins a la cara interna de langle de la mandbula).Moviments:-Extensi i flexi tenen lloc al voltant de leix axial o horitzontal, i en pla sagital.-Desplaament anterior o desplaament de protrusi i retrusi tenen lloc al voltant de leix..?-Moviments de lateralitzaci combinen la flexi amb la protusi i lextensi amb la retrusi. Moviments de diducci.Msculs:Mastegadors (actuen sobre lATM) Mscul temporal, masseter, terigoidal lateral i lintern.El temporal i masseter els veiem en superfcie mentre que els altres 2 estan collocats per dintre de la mandbula.El temporal s un mscul que aixeca la mandbula (ascens de la mandbula)Masseter (ascens de la mandbula). Les fibres + anteiror sn molt obliqes, per tant ajuda a la protusi, pero no s el principal msculMscul terigoidal medial, ascendeix la mandbula i tamb t un component de protusi Terigoidal lateral: principal mscul que fa protrusi sn fibres molt horitzontal.Quan obrim la boca, per gravetat no utilitzem aquests msculs. Si necessitem obrir una mica ms del normal, utilitzarem els suprahioidals i els infrahioidals que quan es contrauen ajudaran a baixar la mandbula (procs ms passiu que no pas actiu).INNERVACI: Innervats pel ramas del nervio trigemino (VPC). QUE ES dedica a la masticaci i a recollir la sensiblitat de la caraMSCULS FASCIALS: Superficial als msculs mastegadors tenim una srie de capes musculars molt primes situades justament en el teixit subcutani de la cara. Sn musculs mmics (de lexpressi fascial). Innervats pel nervi fascial (VIIPC).Sn musculs molt primets, situats en 2-3 capes. Qui t una parlisis del nervi fascial es caracteritzen perqu sn persones que no poden expressar sentiments.*MSCUL OCCIPITOFRONTAL: VENTRE MUSCULAR posterior, anterior i zona tendinosa central (aponeurosis epicraneal).*Msculs auriculars: Superior, Anterior i posterior. Ens ajuda a moure el pavell auricular.*Msculs orbiculars dels ulls: porci + gran globalment al voltant de la fossa orbitria (porci orbitria) i una altre mes petita repsonsable del tancament de la parpella (porci parpebral).*Musculs orbiculars dels llavis*Mscul procer: Ens ajuda a arrugar la lnea mitja entre les celles*Depressor DE LANGLE DE LA CELLA*Mscul corrugador de la cella: profund a lorbitari. *Mscul nasal: porci depressora del nas (tira el nas cap a baix) i la porci dilatadora de lala del nas.*Msculs cigomtics: Menor (a dalt) i major (a baix). Origen en el pmul.*Mscul elevador del llavi superior: Al costat del cigomtic menor que baixa des de langle orbitari intern passa per langle del nas i arriba fins al llavi superior (dilata la fossa nasal)*Muscul orbicular dels llavis*si aixequem el pla del cigomatic mahor i menor ens trobarem amb el mscul buccinador, que ens fa propiament el relleu de la galta. Al xiular el contraiem.*Depressors de la boca: Just en langle lateral dels llavis tenim el depressor de langle de la boca (signe de tristeta) i medialment tenim el depressor del llavi (baixa tot el llavi) *Mscul mentioniano (linea mitja).^Mscul risorio: sorigina en lange de la boca pero van cap enfora.Greix bichat: Conducte de la glndula carotida. Travessa el buccinador.MUSCULATURA DEL COLLRegi anterior: Es situen en 2 subregions: la suprahioidal i la infrahioidal. En (1) el mscul + superficial s el digstric, desprs el milohioidal, genihioidal. Els (2) estan organitzats en dos plans, el pla superficial constituir per msculs llargs, lesternotiroidal i el homohioidal, mentre el mscul esternohioidal, profundament tenimLespai o rombe de la traqueotomia a la part superior queda delimitat pels dos musculs esternohioidals i conforma anem baixant es deixa veure lesternotiroidal. En la lnea mitja tindrem la zona de la laringe en la part superior, desprs la glndula tiroide i la trquia cervical inferior.Lateralment trobem el muscul esternomascloidal que es delimita la regi esternocleidomastoideaRegi lateral : Zona supraclavilar i suprahomoclavicular, on trobarem el plexe cervical.Regi posterior: trobem superficialment el mscul trapeci. Desprs musculs prevertebrals, profunds. Els escalens (nervi que baixa per davant de lescale anterior nervi frnic) Entre lescale anterior i mig ens hi trobem lespai interescalnic per on hi passa el plexe braquial, i larteria subclavia (la vena subclavia no passa per aqu, sino per davant de lescal anterior)SISTEMATITZAR EL PLEXE NERVIS CERVICALLa innervaci daquesta regi cervical depen dels nervis raquidians cervicals que globament formen el plexe nervis cervical. Est format per les branques anteriors dels nervis cervicals , des de C1-C4.A partir de C5 ja comensem a formar el plexe braquial, que s el que ens donar a travs de les seves braqnues ens donar la innervaci de lespatlla, ombro i extremitat superior.El plexe cervical esta situat profundament i les veiem surtit just pel marges laterals dels mscul llarg del coll i per davant dels musculs escalens i elevador de lescpula. (regi anterolteral profunda situat per fora del muscul llarg del coll i pr davant del..)Nansa de latlas, nansa de laxis i nansa de C3-C4 (3a) a partir daquesyes nanses tindrem una srie de branques motores i sensitives.Les branques motores de les nanses cosntitueixen el plexe cervical profund mentre que les sensitives conssitueixen el plexe cervical superficial o sensitiu. Com que esta profund queda recobert per la fascia profunda (?).Msculs innervats per BRANQUES MOTORES colaterals QUE SURTEN DLE PLEXE CERVICAL:-M. Lateral del cap, Mr. Instertransversos, m. Recte anterior del cap, m. Llarg del cap, llarg del coll, escale anterior i medi, elevador de la escapula, m. Romboides i el nervi frnic (es una branca mixte que sorigina dleplexe cervical, fonamentalment a aprtir de C4 per que rep tambe fibres corresponents de C3 i del C5. Aquest nervi frnic agafa un trajecte profund i se situa entre el pericardi i la pleura (entre el cor i el pulm).Quan arriba a la regi dels bronquis aquest nervi passa per davant del pedicle bronquial (mentre q el nervi vaga passa per darrere). Va baixant i arriba fins al diafragma el qual innerva. El plexe cervical superficial: Nervi occipital menor (C2) exclusivament sensitiu , N auricular major (C2-C3), passa per darrere de lorella , nervi transvers del coll (C2-C3) i el nervi supraclavicular (C3-C4) son les + inferior.(punto de erb??)

Les branques posteriors dels nervis cervicals han anat als msculs propis de la regi nucal.De vegada C4 hi ha una branca que comunica amb el plexe braquial.VASCULARITZACI DEL CAP I DEL COLLARTERIAL:-Branques de laa. Subclvia-Branques de laa. Cartida.Arteria cartida com. En el costat esquerre, larteria carotida comu esquerre neix de larteria aorta, pero en el costat dret larteria cartida no sorigina directament de l0aorta sino dun tronc previ que sanomena braquioceflic, que desprs donara la subclavia dreta i la carotida comuna dreta.Un cop larteria carotida comuna neix de la regio aortica, segueix un trajecte ascendent al costat traquea, fins que arriba al amrge superior del cartilag tiroides on tindrem la divisi en 2 vasos (1)arteria carotida externa queda + anterior i (2) arteria carotida interna que queda en situaci dorsal.A partir del marge superior del cartilag hioides la carotida interna seguira un trajecte ascendent formant porpiament part del paquet vascular del coll. Si estem a la regio cefalica, vena yugular interna i el nervi vaga arteria caroitda interna compon el paquet (per sobre de la mandibula= si estem en la regio cervical el paquet el cosntitueix larteria cartida comu, la vena yugular interna i el nervi vago.La carotida interna pujara formant part del vasquet bascular dle coll sense donar branques fins a la regio propiament cranial, per tan totes le sbranques desto son de la caroitda externa la responsable de lirrigacio de la paret muscular i regio cefalica es responsabilitat de la carotida externa.En el cas de la regio cervical, tindrem branques de larteria subclavia.Larteria subclavia les principals branques son larteria toracica interna (profunda als cartilags costals) i que es continuaraamb lateria epigstrica superior quan arriba a la regi del diafragma. Altra branca: arteria vertebral puja a travs dels forats transversos de les vertebres cervicals (les 6 primeres; no passa x lapofisis transversa de lultima). I quan arriba a la base del crani entra a la cavitat craneal a trvas del froat occipital o magnum. Altra branca: arteria tirocervical, es una arteria que dona les seves branques terminals (arteria cervical ascendent, transversa, tirodal inferior). ltima branca: arteria supraescapular: petita branca que passa x davant del muscul anterior escale i q sanira cap a la regio del muscul supraespinos.Del sistema carotidi: la carotida externa donara irrigacio al crani, arteria lingual, fascial (es distribuira x langle mandivular i x teixit sueprficial de la cara) i altres arteries que cap a la regio arteria faringea, arteria occipital. Tirodal superior.Les branques termnals de larteria carotida externa es distirbuira en la caraa lateral del crani i en la regio mandivular profunda (parafaringea) la temporal superficial i la arteria maxilar (passa profundament a la amndivula, t 12 branques)Irrigacio crani; arteria vertebral i toracica interna.VENES: La principal vena de la regio cefalica i cervical es la vena yugular interna que neix a nivell del foramen yugular de la base del crani , trajecte descendent x la regio profunda del coll format part del paque vascular acompanyant a inicial per la a. Carotida interna i dspres la comuna.Suneix amb la vena subclavia x foamr la vena braquioceflica (a nivell toracic) i les 2 venes braquicefalica formara la vena cava superior.(arteria braquicefalica nomes en el costat dret). La vena yugular interna va rebent vasos dels quals destquem la vena fascial, la vena tirodal, la vena retromandibular.Les yugulars externes son mes petites, creuen el muscul esternocleidomastoidal x la cara lateral. Tenim tambe la vena yugular anterior q baixa x la linia mitja. Van a desembocar a la zona dunio entre la yugular i la subclavia.FASCIES DEL COLL

Fascia profunda*fASCIA cervical superficial (lamina o fulla superficial: envolta el muscul ESM i trapeci)*Fascia cervical mitja o pretraquial o visceral (fulla) engloba la traquea, glandula tiroides i lesofag i te una especialitzacio x cobrir els musculs infrahioidals que es una especialitzacio de la lamina mitja, altra especialitzacio es la vaina carotidea o fascia vascular que recubreix el paquet vascular del coll, q hi participa tan la lamina prevertebral com les pretraquial. Els suprahioideos queden coberts x una especialitzaci de la superficial.*Fascia cervical profunda o prevertebral. (fulla): cobreix tan els musculs rectes del coll com els musculs escalens i el muscul elevador de lescapula. Per darrere conrex els musculs dela nuca.La FASCUA SUPERFICIAL seria el teiixt subcutani que engloba el muscul platisma.

http://www.patatabrava.com/apuntes/medicina-UAB/anatomia_humana__generalitats_i_aparell_locomotor-a1562.htm