Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011

ANÀLISI DE TRES NUS EN EL BOSC

1. Classificació de l’obra

a. Títol: Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral)

b. Autor: Sunyer i de Miró, Joaquim (1874 – 1956)

c. Cronologia: 1913 - 1915

d. Escola o país: mediterranisme

e. Estil: noucentisme

2. Tema: en un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres, suaus

ondulacions del terreny, matolls i prats, tres dones nues gaudeixen d’un

moment idíl·lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa manera, d’introducció al

quadre

3. Descripció

Elements de suport: tela

Elements tècnics: oli

Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011

4. Elements formals i compositius

a. Forma: tancada a partir de la l’ús de la línia en les figures. En les formes, molt

definides gràcies a les pinzellades acurades, hi ha una harmonia

aconseguida a partir de la rodonesa de les dones que simulen les formes

de la natura.

b. Composició: oberta i unitària (sense relació entre els elements ja que la

composició està segmentada per franges verticals que donen

verticalitat a la composició).

c. Perspectiva: geomètrica i descendent (sense perspectiva aèria) cosa que

genera una sensació de pla.

d. Línia d’horitzó: no n’hi ha. Punt de vista alt.

e. Simetria: aconseguida per la similitud entre les formes de les dones i l’orografia

i el fet que el braços estableixen línies paral·leles amb les branques

dels arbres (tronc de l’arbre central – braç de la dona de la dreta).

f. Geometria: certa geometrització de les figures i del paisatge a la manera de

Cézanne i corbes estudiades que insereixen les figures femenines en

l’orografia del terreny mediterrani.

g. Llum: irreal i pròpia, ja que no hi ha una llum externa, són els mateixos

objectes que s’autoiluminen a partir de les tonalitats.

h. Cromatisme: monocromatisme produït l’austera i apagada gamma de colors:

tons verds, ocres i marrons (a la manera de Cézane).

5. Antecedents i influències posteriors

En un inici, el pintor va començar amb un estil proper al postimpressionisme.

Més tard, després de les seves estades a París, Munic i Itàlia, la seva pintura va

definir-se en el nou moviment: noucentisme, que recollia els valors del

classicisme (equilibri, harmonia...), els quals es reflectien en l’ideal platònic de

bellesa allunyat del caràcter modernista. Dins d’aquest noucentisme barrejat amb

el classicisme sorgeix el mediterranisme (que agafava el mediterrani com a

paradís perdut), amb Joaquim Torres Garcia com a principal exponent.

Sunyer va ser un artista clau dins aquest moviment, creant pintures de

notable personalitat i connotacions mediterrànies. Finalment, es va tornar a

apropar als seus orígens, allunyant-se del noucentisme.

Tots els nus en el bosc de Sunyer van ser vistos pel noucentisme català com

l’expressió del catalanisme més pur, fins a tal punt, que Joan Maragall va elogiar-

ne un, el Pastoral.

Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011

En les obres de Sunyer, per tant,

trobem influències de Cézanne i

Renoir pel que fa al cromatisme

(sobrietat i austeritat dels tons), a la

tècnica (corbes i volums) i al tema

(móns idíl·lics, nuesa...). Aquest fet

es veu clarament en els Banyistes de

Cézanne.Trobem altres referents com

Praxítel·les, Rubens o Manet, pel que

fa a la representació de cada una de

les figures femenines.

El mediterranisme creat per Sunyer, caracteritzat per una composició

simplificada, unes estructures clares i la utilització de colors nítids, sobris i

transparents, va acabar fent escola a Catalunya.

6. Relacions amb obres similars de l’autor

Tres nus en el bosc és la

continuació de la línia temàtica

encetada per l’artista a partir de

Pastoral (1910-11). Aquesta fou la

primera amb aquesta temàtica i

mostra una dona nua que es confon

amb el paisatge i que és envoltada

d’ovelles, un paisatge frondós, unes

muntanyes i un gos. Es convertí en

símbol del noucentisme català i fou

elogiada per Joan Maragall amb aquestes paraules:

«Em va semblar trobar-me en un encreuament de les nostres muntanyes, d’aquests turons tan característics de la nostra terra catalana, aspra i suau al mateix temps, simplement eixarreïda, com la nostra ànima […] I com sempre que tenim una sensació així de forta d’un paisatge, que sentim de seguida la misteriosa afinitat de la nostra naturalesa amb la de la terra i comencem a estimar-la amb voluntat creadora…»

El Paisatge amb tres nus s’inclou dintre d’aquests nus de Sunyer que recreen

la comunió entre la dona i la natura des d’un punt de vista innocent i artificiós,

que simbolitzaven la dona catalana i la Catalunya eterna.

Les grandes baigneuses, Cézane (1900-08)

Pastoral, Sunyer (1910-11)

Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011

7. Diferències amb altres solucions coetànies

El noucentisme coincideix en temps amb les Primeres Avantguardes: el

cubisme, moviment que pretenia representar la tridimensionalitat en un pla

bidimensional; el fauvisme, moviment on el color és l’element essencial i es

prescindeix de llum i de profunditat; el futurisme, moviment d’exaltació de la

modernitat enfront el passat, amb el mateixos principis de simultaneïtat del

cubisme però aplicats al moviment; i l’expressionisme, moviment basat en la

espontaneïtat i l’emoció enfront la racionalitat de les formes

8. Funció i significat de l’obra

La funció de l’obra era presentar-la al públic i a la crítica perquè la jutgessin i,

possiblement, l’adquirissin. Però, indirectament, també respon a una altra funció:

la defensa dels valors de la pàtria catalana, mitjançant l’exaltació del paisatge i el

tipus de fèmines autòctones, d’acord amb els pressupòsits noucentistes, tot i que

el propi Sunyer no s’incloïa en aquest, ja que no es volia posar etiquetes. Per

tant, l’obra també respon a la voluntat de l’autor per a la recerca d’un estil propi.

Pel que fa al significat, els tres nus femenins representen tres actituds diferents:

la de l’esquerra, més púdica en tapar-se amb les mans el pit i el sexe (Venus

púdica de Praxítel·les), la de la dreta, recolzada a l’arbre, més exhibicionista

(Venus de Rubens o Tizià) i la del mig, més contemplativa (Manet).

Aquestes figures opulentes, homenatge de les qualitats plàstiques del cos

femení, alhora, s’uneixen amb el paisatge, com si dona i paisatge fossin

expressions de la natura. El que aconsegueix és crear un vincle entre dona

catalana i paisatge mediterrani (gràcies, en part, a les fesomies autòctones),

expressant així el fort lligam que té amb Catalunya i, alhora, la seva visió

idealitzada d’aquesta Catalunya i Mediterrània.

Venus de Medici, Praxítel·les

Olympia, Manet (1863) Venus i Adonis, Rubens (1630)

Víctor Rodríguez Malras I.E.S. Lluch i Rafecas: 2 BATX-B 23/09/2011

Apart d’això, l’escena és irrellevant i quotidiana aportant la idea que la felicitat

es troba en les petites coses, idea que es veu reforçada amb el cos signe de

intranscendència.

9. Context històric i artístic

Aquesta obra s’entén en el context de dos fets històrics:

La creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), una federació de les

quatre províncies catalanes (resultat d’un catalanisme polític consolidat) i que

tenia com a objectiu potenciar i normalitzar la llengua i la cultura catalanes i

convertir Catalunya en un país modern. El seu primer president fou Enric Prat

de la Riba.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va dividir la societat catalana

segons si la persona era partidària a la Triple Entesa, als imperis centrals o

neutral.

A més d’aquest context històric, l’obra respon a un context artístic que gira al

voltant del noucentisme. Aquest moviment, vinculat amb el catalanisme polític i

difós de del diari La Veu de Catalunya fou l’estil cultural de la Mancomunitat.

Ideat per Eugeni d’Ors el 1906 i d’àmbit exclusivament català, volia tornar a les

pautes estètiques de la cultura clàssica, del Renaixement i del Neoclàssic, en

contra del Modernisme, amb l’objectiu polític de construir una pàtria catalana.

Característiques i pautes del noucentisme:

- Racionalitat, equilibri, mesura, harmonia, proporció i claredat.

- La cultura clàssica com a sinònim de cultura mediterrània, amb l’objectiu de

tornar a enganxar Catalunya amb la seva tradició cultural. Per això, rebutja els

models estètics centreuropeus (gòtic) vigents en el modernisme.

- L’ideal noucentista reflexa la moral i els idearis de la burgesia, la base social del

moviment, fonamentats en la raó i l’intel·lecte.

- Els valors primordials es relacionen amb la idea de contenció i ordre: família,

maternitat, treball, educació, cultura…

- L’ espai urbà com a símbol de la capacitat ordenadora de l’ ésser humà, per

contraposició a la natura desfermada i salvatge del ruralisme romàntic i

modernista.

- El paisatge noucentista que presenten moltes obres pictòriques es sempre vist

des del vessant de la civilització: l’hort, el jardí...