Analisi de casos PAC 2 UOC

PAC 2 ............................................................................................................................................ 1

ANNEX 1 APARTAT 1 INICI ............................................................................................................ 5

ANNEX 2 APARTAT 1 APORTACIONS .......................................................................................... 11

ANNEX 3 APARTAT 1 SINTESI ...................................................................................................... 21

ANNEX 4 APARTAT 2 INICI .......................................................................................................... 23



ANNEX 7 APARTAT 3 INICI .......................................................................................................... 32



PAC 2

APARTAT 1 DESCRIPCIO DEL CASa. Coneixer i analitzar la demanda : Ens situem fora de Catalunya, poblacio d’un nivell socio-economic-cultural mig-baix. El CEIP es public, laïc i pluralista, i consta de dos linies amb una ratio de 22 alumnes aprox. L’equip docent es antic al centre, tot i que cada any rep noves incorporacions. Ates que hi ha un alt nombre elebat d’alumnat amb nee tant lleus com greus, el Claustre queda incrementat per 4 MEE a joranda complerta. Des de l’EAP, acudeix una logopeda 4 dies per setmana, i l’asssessora 2 cops per setmana. Aquesta fa anys que treballa en el centre i la seva figura esta ben integrada tant en l’equip docent com directiu. Es viu com un agent de canvi i elabora conjuntament les intervencions amb la resta de professors. El funcionament del Claustre es molt cooperatiu, dinamic i compromes amb la tasca docent. El cas es referent a l’alumne X de 1er de Primaria, qui des de P-3 acudeix al centre, i a P-5 l’EAP ja va intervenir-hi. Enguay, el grup -classe on es troba tambe és força mogut, amb inquietuds per aprendre. Tant la mestra-tutora com la resta de professionals, observen que l’alumne X requereix antecio individualitzada per dificultatas de desatenció, comportament, amb els companys i en l’aprenentage lector-escriptor i lábstracció d’operacions matemàtiques. El seu ambit familiar es molt inestable: mare amb problemes de consum de toxics i vincle afectiu puntual i distant, el pare te la tutela, pero s’implica poc. Es la tieta qui assumeix aquesta tasca, pero es mostra desbordada davant la situacio. En les entrevistes entre escola i familia, es la tieta qui hi acudeix. El pare sempre s’ha excusat amb motiuls laborals. La demanda díntervenció de l’assessora sorgeix el 1er trimestre de curs, per part de la tutora i de léquip docent, amb l’objectiu de concretar les nee que requereix l’alumne X i com organitzar-se per dona-hi resposta. Primerament es revisen les proves d’exploracio neurocognitiva fetes per l’EAP a P-5, que van ser: MFF-20; Subtest Animales / Wisc-4; CSAT (Test d’Atencio Sostinguda per nens); i DIGITS/WISC4. En els resultats es te en compte el possibile esbiaix per l’actitud de l’alumne durant les proves: es queixa, sávorreix, inquietut motora, interacció espontànea i escassa. Els resultats obtinguts manifesten déficits en les funcions cognitives d’atenció selectiva i sostinguda i Memòria de Treball, i clars signes de conducta impulsiva.b.Prendre els primers acords conjuntament amb els professors que intervenen en el Cicle i l’actuacio que s’ha se seguir: l’Assessora es reuneix amb la mestra-tutora i la resta de professionals per valorar i analitzar la demanda. L’angoixa es general, ja que els problemes de comportament son cada vegada més accentuats, afectant negativament al grup-classe. La mestre tutora es veu desbordada per manca de recursos i estratègies, i li agradaria atendre’l individualitzadament però les necessitats tambe grupals no li ho permeten. Conjuntament es valora que la problemática sòcio-familiar de l’alumne es un factor de pes: manquen vincles afectius estables i patrons educatius adequats. Te un nivell psicomotriu normal; a nivell cognitiu dificultats en látenció sostinguda i selectiva. Nivell de llenguatge:

llenguatge egocèntric i fantasiós, estructuracio incorrectament de les frases. Nivell socio-afectiu: pega als companys; no respecta les normes ni ordres de la mestra; dificultats per gestionar les propies emocions i comportament. En resposta a aquesta valoracio es proposen orientacions i actuacions per a millorar la conducta i rendiment academic tant de l’alumne X com del grup, aixi com la millora de la practica docent: 1) atencio individualitzada fora de l’AO per lálumne X: 5 cops per setmana amb la MEE, i 2 sessions amb la logopeda per treballar léstructuració del llenguatge, látenció, percepció i memòria. 2) iniciar pla de treball amb la familia: informar-la de les nee detectades, proposar-li assessorament psicopedagogic per millorar dinamica familiar, valorar la implicacio de cada referent familiar. 3)disseny d’un pla d’actuació determinant objectius prioritaris. 4)introduir metodologies organitzatives i estratègiques (Tècnica de Coaching ) en alumne X com grup classe. 5)introduir activitats en el grup classe, per millorar atencio i convivencia. 6) informar al cicle dels acords presos.c.Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s´han dáconseguir : Des de la CAD, es concreten objectius prioritaris a 4 nivells, revisables trimestralment si no es demana revisar abans: 1)Equip docent: planificar i proposar estratègies i metodologies espeficiques que afavoreixin l’alumne X en les capacitats d’atencio, llenguatge i comportament; col.laborar i orientar els processos d’avaluació. 2)Familia: implicar-la i orientar-la en el Pla d’actuacio; afavorir els vincles afectius; millorar la interaccio familia-escola; incolure el treball en xarxa amb serveis externs. 3)Alumne: afavorir el desenvolupament socioafectiu; potenciar la gestio assertiva d’emocions i conductes; millorar la comunicacio i processos psicològics bàsics. 4) grup classe: promoure activitats ludico-educatives per millorar l’atencio; implicar l’alumnat en la millora da la convivencia. d.Elaborar un Pla dÁctuació: A partir dels objectius, es consensua el Pla dÁctuació pel present curs escolar: 1) ORIENTACIONS AL PROFESSORAT : 1a)Mesures per lálumne : -Reforç educatiu fora de lÁO; -Orientacions per látenció: evitar estímuls distractors, ubicacio estrategica a l’aula, activitats curtes i sequenciades; amb intervals de descans; exercicis de relaxació; reforc positiu; responsabilitzar-lo en tasques dinamiques dins l’aula -Orientacions pel llenguatge: adaptacio curricular de les activitats; habilitats comunicatives pragmàtiques: construccio d’un discrus ordenat, respectar torns de paraula;-Orientacions pel comportament: en la linea del Coaching, donar-li explicacions clares i senzilles sobre que i com ha de fer, evitar cridar-li l’atencio continuament; reforçament diferencial (premi/castig); activitats d’habilitats socials (compartir, donar les gràcies); fer-lo particep en activitats cooperatives. 1b- Mesures per l’alumnat: Orientacions per l’atencio: aplicar les esmentades anteriorment; -Orientacions pel comportament: el grup construeix normativa propia de convivencia visualitzable en suport paper; un responsable setmanal del seguiment; valoracio i relfexio grupal;2) ORIENTACINS A 2 MEE AULA ESPECÍFICA: es fa una Adaptacio Curricular No Significativa fins finalitzacio de Cicle, acordada tb amb la familia, on s’adapten i apliquen nous materials, metodologies i estratègies. Inclou activitats de: percepció i discriminació visual i auditiva(discriminació figura-fons, formar parelles ocultes); memòria i seqüènciació; disgrafia; llenguatge expressiu i espontani; lúdico-educatives (Bingo de paraules, Jocs de rol);3) ORIENTACIONS A MESTRE TUTORA: A mes de les estrategies i recursos proposats als professors, s’aplicaran pautes especifiques en àrees instrumentals. Seguira el Pla Individualitzat de lálumne. Assessora i tutora es coordinaran inicialment un cop per setmana per: seguiment de la intervencio; suport a la mestra tutora; valorar si cal millorar el Pla Individualitzat de l’alumne X i/o Pla d’Accio Tutorial. 4) ORIENTACIONS A FAMILIA: 4a)Primer contacte amb la familia: coneixer com perceben la situacio i la disposicio envers l’assessorament i generar canvis. 4b)-seguiment quinzenal familia-mestre tutor, i mensualment tb assistira l’asssessora:-Implicar la familia; millorar habits escolars, rutina i normes (premi/castig); -promoure estil educatiu que faciliti autogestio conductual i epsais d’expressio emocional; -positivitzar el vincle afectiu amb el pare.4c)Valoracio quinzenal des de la CAD i bimensualment amb la familia: valorar si el cas es social i requereix ser derivat a la comissio social. e / f.Participar segons el que s´hagi establert, en el desenvolupament del pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la tasca: La participació de lássessora és persistent i col.laborativa implicant tots els professionals; es ben rebuda en els pofessinals i familia, aportant-hi nous metodes i estrategies. Mediatitza l’assessorament individual i grupal a partir del Coaching; ofereix suport a la tutora adaptant materials i continguts i guiant la intervencio familia-escola. Enriqueix la practica docent de les MEE de l’Aula Espacifica proposant noves estrategies, situant-la com a agent referent del cas. Assessora la familia, i valora els canvis que aquesta es capac de generar. Ha mancat coordinacio amb Salut Mental per seguiment del tractament farmacològic de l’alumne X. Es valora adient incloure als Serveis Socials, presentant el cas a la

comissio social.g / h.Avaluar el procés de Treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats per a la continuïtat del procés: L’alumne X segueix amb conducta impulsiva, dificultats dátenció i d’autogestio emocional. Es seguira assessorant als professors, mestre tutora i mestra dÉE en la línea del Coaching. La famila ha estat poc participativa i ha generat pocs canvis: es valora el cas com cas social, presentant-lo a la comissio social per incloure els Serveis socials de la zona en el Pla d’Accio. A nivell de grup es creu convenient seguir treballant la convivencia: els alumnes s’han implicat i integrat la normativa, propiciant un ambient mes tranquil que els millora la capacitat d’atencio a l’aula.

APARTAT 2 ANALISIS DEL CASCRITERIS I ESTRATEGIES D’INTERVENCIO EN FASES: a)Coneixer i analitzar la demanda : Estrategia de detallar sistemicament els diversos factors rellevants del cas, discernint macrosistema/microsistema (societat/entorn directe de l’alume). Els antecedents del cas i les dades actuals s’utilitzen com a criteris per analitzar els nivells cognitius, de llenguatge i socio-afectiu de lálumne. Es valoren el resultats de les proves psicometriques considerant l’esbiaix degut a la conducta.b)Concretar els primers acords i una primera proposta d’actuacions a seguir : Estrategia de mediatitzar el proces amb criteris de col·laboració i construccio conjunta. Criteri de discernir des de la demanda inicial les diferents demandes que es desprenen del cas.c)Aclarir i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir : Estrategia d’implicar i treballar en equip els acords d’actuacio com a eina per potenciar el proces. S’interve en els diferents microsistemes propis del triangle educatiu familia-alumnat-escola, com a estrategia per incidir en cada un d’ells i en la seva interrelacio. Criteris de prioritzacio d’objectius i temporalitzacio de les fases d’intervencio. Estrategia d’incloure el treball en xarxa per potenciar el proces.d)Elaborar el Pla d’Actuació : Estrategia del treball col.laboratiu amb reunions de coordinacio i d’extrapolar la problematica inicialment focalitzada en l’alumne X al grup classe basada en criteris d’inclusio envers la diversitat. Aixi, s’extrapola la intervencio en 5 nivells. En tots ells s’aplica l’estrategia de planificar; prioritzar; organitzar; i temporalitzar el proces concretant els moments de revisio i avaluacio. Especific per nivells: equip docent: s’adapten materials i continguts, s’assessora amb criteris de Coaching i conductistes (reforc positiu); es reorganitza el grup classe acord el criteri ZDP (Zona Desenvolupament proxim); familia: estrategia d’implicar-la, oferir assessorament concretant pautes per la dinamica familiar i reforcant estils educatius favorables, valorar l’actitud inicial i la resposta envers el proces. S’utilitzen criteris socials per valorar el cas com a cas social; alumne: estrategies propies del Coaching potenciant la gestio assertiva d’emocions i conductes; Adaptacio curricular no significativa temporalitzada i que implica la familia, assignant la MEE estrategicament com a referent de l’aplicacio i seguiment. Mestre tutora: estrategia d’establir reunions de coordinacio com a eina per oferir suport i assessorament amb el que incidir transversalment en l’alumne X, grup classe i familia; grup classe: estrategia de millorar la convivencia com a factor de pes que repercutira en la millora del rendiment academica grupal. Estrategia d’estil educatiu democratic, potenciar la participacio dels alumnes en la construccio del propi proces d’aprenentatge.e)Participar en el Pla acordat i col·laborar en el desenvolupament de la feina: Estrategia de mediatitzar l’assessorament a traves de reunions de coordinacio per a potenciar el treball conjunt dels agents educatius.f)Avaluar el procés de treball i plantejar la continuïtat del procés : Estratègcament, amb cada agent educatiu s’estableixen diferents calendaris de coordinacio i avaluacio, adequant-ho a la tasca especifica que cada agent desenvolupa. S’organitza el treball en equip concensuant a la CAD models de registre i seguiment del proces. La continuitat es valora acord el criteri del triangle psicoeducatiu familia-alumnat-escola i tb criteris socials, incloent-hi estrategicament els Serveis Socials com a eina potenciadora del proces. REFERENTS TEORICS: a)EN RELACIO AL MODEL D’INTERVENCIO: Assessorament basat en látenció a la diversitat, des dún curriculum prescriptiu obert i flexible que respon a la concepció déscola inclusiva i model d’intervenció educatiu preventiu 1 , constructivista i congnitivista, situant l’educand/s com a motor clau del propi proces d’aprenentatge i potenciant canvis i aprenentatges significatius. Des del paradigma filosofic-cientific, es concep l’assesssor com a agent de reflexió en contraposició a l’assessor com a tècnic expert: l’assessora mediatitza formant part del conjunt d’agents educatius, te un rol orientador i cerca solucions conjunta i contextualitzadament.b)EN RELACIO AL CONTINGUT DE L’ASSESSORAMENT: El treball en equip es desenvolupa acord la Teoria Ecologica: es essencial la participacio activa de tots els agents educatius en totes les fases del proces, els quals s’interrelacionen

1 Bassedas 1988, Huguet 1993, Coll 1996, Monereo i Solé 1996 i Solé 1997

acord la Teoria de sistemes: es considera la obertura de cada microsistema on participa l’alumne X en relacio als altres microsistemes. Les estrategies d’intervencio es basen en una educació inclusiva que promou la igualtat dóportunitats i concep la diversitat com a eina per la inclusio, i en una Concepció Constructivista i congnitivista que parteix del triangle interactiu alumne-docent-continguts, entenent que es en i entre aquests tres punts que es desenvolupa el proces, essent necessari valorar-los individual i interactivament, p ex: s’aplica el criteri ZDP. Aixi, la interrelacio alumne-docent inclou factors que determinen la motivacio, autoconcepte, expectatives... S’adequen continguts i materials a les característiques del/s alumne/s per potenciar l’aprenentatge significatiu, transformant la informacio que s’ensenya (inputs) en coneixement (output) observable en canvis actitudinals i aptitudinals, intervenint aixi acord la Teoria del Processament de la Informació. Tb observem:Teoria Genètica Piaget: l’alumne construeix les seves estructures cognitives, essent fonamental la maduracio del discent, la interaccio en i amb el medi i els processos d’autorregulacio; Teoria Sociocultural de Vigotsky: l’aprenentatge com a interacció constant entre el context sociocultural i interpersonal, adaptant context i continguts a partir del criteri de la ZDP; Teoria de l’Aprenentatge Significatiu d’Ausubel: adaptacio del curriculum per que láprenentatge esdevingui funcional i significant.

APARTAT 3: PROPOSTES DE MILLORAa) Coneixer i analitzar la demanda : podriem millorar la descripcio del context detallant aspectes com: organitzacio del centre (cicles, comissions pedagogiques, CAD), com s’inclou la diversitat en PEC, composicio de l’equip docent equip, frequencia de reunions de claustre, relacio families-escola (antecedent/actual), relacio serveis externs-escola (CDIAP, CSMIJ, SSAP), i tipus de coordinacio entre assessora-serveis externs. Podriem millorar la resposta a la demanda inicial de la tutora i equip docent: -tenir en compte les nee de l’alumne X en etapes anteriors, en la recollida d’informacio actual, fer una avaluació inicial de lálumne, entrevista amb la tutora, entrevista amb la família, valoració psicoeducativa de lálumne amb consentiment previ de la família, observació del grup classe i posterior anàlisi de les dades (Modul 3); analitzar dades a traves de realitzar diferents proves estandarditzades i de la observacio directa, basant-se no sols en el nivell de competència curricular, sinó també en estil personal dáprenentatge , concreció d´habilitats especifiques, avaluació de relacions interpersonals, concreció de les àrees d’interès, manera dínteractuar en el seu entorn i conformació de láutoconcepte (Mòdul 6). Cal tb tenir en compte totes les situacions intentades i que han fracassat perquè no es tornin a donar. Cal ser creatiu. No es pot caure en el parany de duu a terme actuacions errònies. ( Mòdul 9). La demanda díntervenció ha de ser coneguda, defensada i assumida per léquip directiu. Aquest ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció que comporta implicacions a tot el centre. (Mòdul 3).b.Prendre els primers acords conjuntament amb els professors que intervenen en el Cicle i l’actuacio que s’ha se seguir: envers l’angoixa de tutora i equip docent, l’assessora reconduira els seus companys cap a actuacions positives i promoure possibles canvis (Mòdul 5). Per a concretar la demanda es important: aclarir i concretar al màxim el treball que s´ha de portar a terme, delimitar les responsabilitats de cadascú; lássessor ha de respondre en un termini de temps curt per tal que la seva resposta siga eficaç; el treball ha de quedar per escrit perquè pugui ser revisat i també com a constància de les tasques efectuades (Mòdul 3).c)Aclair i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir: Es podria millorar partint de reflexions i treballs ja iniciats, tenint molt clars els objectius que es pretenen aconseguir (Mòdul 3). Tb determinar si la programació que es segueix a láula es ládequada per respondre a les nee de lálumne X, si la metodologia emprada dona resposta al seu ritme de treball, interessos i capacitats; si el sistema d’avaluació es el mes apropiat, si sésta fent un us adequat de totes les estratègies que es tenen a lábast (organització déspais, recursos materials i personals) (Mòdul 1-2ª part).d)Elaborar el Pla d’actuacio: Millorar conjuntament un Pla dÁcció Tutorial adequant-lo a látenció dels alumnes amb nee o amb dificultats d’aprenentatge, avaluació, orientació i mesures extraordinàries per a látenció a la diversitat (Mòdul 4). Valorar en l’alumne X el fet que estigui amb els companys de la seva edat i com a secundari el nivell de coneixements, incidint sobre les activitats i no tant sobre els conceptes i els procediments (mòdul 5).Prioritzar els continguts referents als hàbits escolars, però evitant desvincular la seva programació de la programació col·lectiva (mòdul 5). Proposar activitats que potenciin que els alumnes treballin de manera cooperativa, on docent i companys esdevinguin instruments intermediaris del proces d’aprenentatge, establint-hi una relacio activa i transformadora, i facilitant l’aprenentatge de signes socials i culturals (ex: jocs de rol).

e-f) participar en el pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la feina: Encara que lássessora participa activament en totes les fases de la intervenció cal evitar que es delegui en aquesta tota la responsabilitat de les decisions, ja que podria ser contraproduent i no sájustaria a la realitat. Lássessora ha de situar-se en el mateix nivell que la resta de docents (Mòdul 3), sempre, però, sota un rol assessor de la resta d’agents educatius.g-h)Avaluar el proces de treball i plantejar la continuitat del proces: Es farà una valoració final dels resultats obtinguts dácord amb els objectius inicialment fixats i també del procés seguit durant lássessorament (Mòdul 3). També caldria planificar estratègies d’avaluació continua per tal de que pugui tenir lloc la presa de decisions i les propostes de millora també durant la fase d’intervenció i no només en finalitzar aquesta.REFERENTS TEORICS EN RELACIÓ AL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURAEls referents teòrics més significatius en relació al contingut de l’assignatura han quedat reflexats, però com referent teòric alternatiu podríem mencionar el model d’intervenció pedagògic de caràcter preventiu, ja que qualsevol intervenció relacionada amb látenció a la diversitat i el funcionament del centre, fa servir una sèrie d’eines que ajuden a prevenir dificultats futures i a dotar al sistema educatiu dels recursos necessaris pera donar resposta educativa a qualsevol tipus d’alumnat (Mòdul 6).

ANNEX 1 APARTAT 1 INICI

APARTAT 1: DESCRIPCIÓ DEL CAS

a.Descripció del context:

Ens trobem en un Centre dÉducació Infantil i Primària situat a una zona de montanya on la major activitat económica és la industria i sobretot la caceria i la recollida dóliva.El Centre és l´únic del poble i per tant en aquest están escolaritzats tots els infants de la zona.La majoria dels pares i mares treballen tota la jornada i això fa que el servei dácollida pel matí i tarda sempre estigui molt sol.licitat.La majoria dels infants es queden al menjador escolar, sobretot a l´hora de recollir les olives ( de Novembre a Febrer ).El nivell sòcio-econòmic-cultural de la zona és baix-mig. La llengua parlada a la zona és el castellà, ja que ens situem fora de Catalunya.El Centre consta de 2 línees amb una ràtio de 22 alumnes aproximadament. El Claustre de Mestres és força estable, i la plantilla queda incrementada per 3 educadores que están 2 a lÉtapa dÍnfantil i láltra a lÉtapa de Primària per atendre de manera prioritària a 2 alumnes que presenten necessitats educatives especials greus i permanents.En aquest Claustre hi ha 1 logopeda 4 dies per setmana i 1 Mestra dÉE a jornada complerta per atendre a 12 alumnes amb nee.S´ha de dir que es caracteritza per ser un Claustre molt dinàmic i està inmers en les Noves Tecnologies (TIC ) dutes a terme des de Infantil fins a Primària.Sempre es rep 1 dia per setmana Formació Permanent i en aquest curs escolar s´ha posat en marxa el Treball per Competències Bàsiques ( sobretot es dóna molta importància a lÁprendre a Aprendre, que és la competencia clau per a treballar la resta de competències) i s´ha posat en marxa el Projecte dúna Aula de Recursos i Experiències ( enfocada a treballar la Competència Matemàtica i Social i Natural ).A més a més el Centre rep 2 dies per setmana a una Orientadora de Zona i a una Logopeda del Servei de lÉAP ( EOE).En el Centre lÁMPA funciona de manera molt estable i participa i dóna idees de totes les activitats que es realitzen a léscola per a celebrar les diverses festivitats( Dia de la Pau, Dia de

la No-Violència, Dia del Llibre, …).Totes aquestes festivitats es celebren a léscola amb el previ plantejament de diferents unitats didàctiques pels diferents Cicles Educatius.El Centre té molt present en el seu Projecte Educatiu de Centre( PCC) i això queda reflexat en el Projecte Curricular com atendre la diversitat de lálumnat (emplaçaments,recursos,metodologies,estratègies i Plans Individualitzats ) i la integritat de tots aquests elements.Tot el professorat treballa amb coordinació i en lássessorament que va rebent des de les sessions dels equips de Cicle.En el Centre es troba concretament l´ alumne X que cursa 1er. de Primària i que presenta unes nee derivades dels seus trets de diversitat.El grup -classe on es troba aquest alumne és força mogut ,amb inquietuds per aprendre i amb un assoliment acceptable dels aprenentatges.

La mestra tutora és molt conscient de les dificultats i dèficit que presenta lálumne X e intenta treballar de manera el més individualitzada possible adequant els continguts conceptuals i procedimentals en les àrees instrumentals.Tant la mestra-tutora com la resta de professionals que intervenen amb lálumne observen una desatenció a láula, moviments esterioripats,un neguit de no estar-se quiet,i unes dificultats dássoliment dels aprenentages pel que fa al procés lector-escriptor i lábstracció de les operacions matemàtiques.Pel que fa a l´àmbit familiar s´ha de dir que lálumne X viu amb el pare ja que la mare va renunciar a la seva cura ja que aquesta és drogadicta i està malalta des de fa temps.El pare passa molt poc temps amb el seu fill i és la seva tieta qui séncarrega déll. Encara que aquesta hi posa molta voluntat sángoixa molt davant de les dificultats del seu nebot, ja que tampoc no té gaire recursos.

b.Conèixer i analitzar la demanda:

Per part de la tutora i la preocupació de tot lÉquip Docent ja en el 1er. trimestre de curs es solicita la intervenció per part de lÓrientadora , ja que es sospita que lálumne X presenta immaduresa generalitzada i problemes de conducta disruptiva a láula i als diferents emplaçaments de léscola.En 1er. lloc es revisen les proves realitzades al darrer trimestre de curs dÉducació Infantil 5 anys que són les següents:Proves dÉxploració neurocognitiva que se li van realitzar a lálumne X:MFF-20:Centil Impulsivitat : 50-55 ( en aquí es troba en la mitjana)

Centil Ineficiència : 99 ( ineficaç )Subtest Animales /Wisc-4:PD total: 22 PT Total : 3Atenció selective alterada.CSAT ( Test dÁtenció Sostinguda per a nens )Encerts: percentil 15-20.Normal baixa.Errors: percentil 95-100Molt altaAtenció sostinguda molt alterada.Sóbserva molta impulsivitat.DÍGITS/WISC 4PT Total: 5 Alterat.Sèrie maxima obtinguda en ordre directe: 3

Sèrie máxima obtinguda en ordre inversa: 3No sóbserva diferencia entre DD i DI (entre la directa i la inversa )S´ha de dir que durant la passació de les diferents proves es mostrava X poc col.laborador.També cal destacar que es queixa per la dificultat dállò que ha de realizar, sávorreix. Fuig de látenció. Presenta alhora una inquietut motora .Sémporta les mans a la cara.La seva interacció espontànea és escassa.Es distreu amb folta facilitat amb qualsevol estímul que té al seu voltant.Els resultats obtinguts en lávaluació posen de manifest uns déficits en totes les seves funcions cognitives evaluades:

-atenció selectiva-atenció sostinguda-memòria de Treball-control de la impulsivitatSóbserva que existeixen clars signes de desatenció e impulsivitat.

c.Prendre els primers acords conjuntament amb la mestra-tutora i resta de professionals que intervenen en el Cicle:

Posteriorment a les proves revisades lÓrientadora es reuneix amb la mestra-tutora i la resta de professionals per valorar i analitzar la demanda realitzada.La mestra-tutora es mostra molt angoixada ja que el comportament de lálumne X cada vegada és més accentuat i afecta al funcionament del grup-classe.Es veu desbordada per la manca de recursos i estratègies per a que lálumne X evolucioni.Li agradaria treballar de manera més individualitzada però té present que ha dátendre a la resta que també li requereixen dedicació.Després dánalitzar la demanda, i donats als resultats que es van obtenir en les diverses proves, i les diverses observacions es proposa un conjunt dórientacions i actuacions per a millorar la conducta de lálumne i el seu rendiment pedagògic per a tots els professionals que hi intervenen en el procés instruccional.Lálumne presenta una problemática sòcio-familiar que està afectant de manera negativa al desenvolupament integral, degut a la manca de models i patrons educatius clars i concrets.*A nivell del seu aspecte del desenvolupament evolutiu es destaca:-lálumne no presenta problemes de desenvolupament psicomotriu.-en quant al nivell de desenvolupament cognitiu es destaca:1.poseeix un nivell cognitiu adequat a la seva edat.2.presenta dificultats en látenció sostinguda i selectiva.És incapaç de concentrar-se en la realització de les tasques; no atèn a les ordres que se li donen i ha de seguir;està de manera contínua movent-se.-en quant a nivell de llenguatge es destaca:1-el seu vocabulari és adequat a la seva edat cronòlica.2-no presenta problemas dárticulació ni a nivell expressiu ni comprensiu.3-té un llenguatge egocèntric i fantasiós.

4-no fa una estructura correcta de les frases,saltant dúna idea a láltre, això afecta a la comprensió del seu discurs.-en quant al seu desenvolupament socio-afectiu:1-presenta problemas de comportament en láula tals com: pega i molestar als companys;no respecta les normes dáula;no atèn a les ordres de la mestra.2-té escasses habilitats per autorregular les seves pròpies reaccions emocionals i els seus comportaments.

*Lálumne X rebrà 5 cops per setmana látenció individualitzada de la mestra DÉE i rebrà 2 sessions amb la logopeda per tal de treballar léstructuració del llenguatge i aspectes com látenció , percepció i memòria.Aquestes intervencions es duran a terme fora de lÁO.*sóferirà un assessorament envers la familia per a reconduir les dificultats que presenta lálumne i sóferiran pautes de treball per a millorar dins l´àmbit familiar.*síntroduiran metodologies tant organitzatives com estratègiques per tal de millorar les conductes de lálumne ( Tècnica de Coaching ).

d.Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s´han dáconseguir:Per tal de promoure unes actuacions des dels diversos àmbits, es donen unes orientacions per tal dánar-les treballant amb lálumne:

1-Orientacions al Professorat:

a-Mesures a adoptar amb lálumne:-Mesures de reforç educatiu fora de lÁO .-Orientacions per a millorar látenció: realització dáctivitats curtes que no requereixin concentració durant llargs períodes de temps; deixar períodes de descans entre tasca i tasca;al començar tasques que requereixin majors nivells de concentració es deu realizar un exercici previ de relaxació;recompensar a lálumne quan aconsegueixi mantener látenció en la realització de les tasques; asignar-li tasques de láula que requereixin moviment com esborrar la pissarra,repartir material,anar a buscar les safates de material,…

-Orientacions pel desenvolupament del llenguatge: ensenyar habilitats pragmàtiques del llenguatge:fer preguntes,respondre de forma ordenada les idees,respectar els torns de paraula dels altres,…

-Orientacions per a la millora dels comportaments en láula: no donar-li excessives ordres: no táixequis, no molestis, estigue´t quiet, .Se li ha déxplicar de manera clara i sencilla que ha de fer en cada momento, però sense agobiar-lo massa.Reforçament diferencial, recompensant les conductes adequades de lálumne i castigar les inadequades. Fer un desenvolupament de les conductes prosocials : compartir,donar les gràcies i ajudar als altres.

2- Orientacions a la Familia

a-Establir contactes periòdics amb el tutor amb lóbjectiu de :-conèixer activitats i jocs que es puguin realizar a casa.

-realitzar un seguiment dels progresos i dificultats de lálumneb- Crear hàbits de Treball a casa dedicant un temps específic del dia a la realització de tasques i activitats lúdiques.c-Orientacions pel desenvolupament socio-afectiu:-fomentar que el nen expressi els seus sentiments dialogant amb aquest.-propiciar que es relacioni amb nens i nenes de la seva edat i no només amb adults.-propiciar unes relacions afectives amb les figures paternes adequades que permetin a lálumne tenir uns referents clars.

d-Orientacions per a la millora del comportament:S´ha de propiciar un ambient familiar estable i estructurat ,per això és necessari:-establir unes normes de comportament a casa,per a que el nen sàpiga que pot fer i allò que no pot fer, ajudant-lo així a regular les seves conductes.-tots els membres de la familia deuen conèixer aquestes normes i posar-les en pràctica de la mateixa forma per a garantir la seva efectivitat.-establir un sistema de premis i càstigs que ajudin a regular les conductes del nen.Aquestes orientacions sániran revisant en la CAD de manera quinzenal (Comissió dÁtenció a la Diversitat) i pel que fa a l´àmbit familiar es duran a terme reunions bimensuals per a fer el seguiment de lálumne X, en relació als seus avenços, millores ,progressos, dificultats e interferències.Els objectius a treballar sániran consensuant en aquesta i es valoraran per a fer si fos necessari les modificacions oportunes en relació a lálumne.Aquest es durà a terme de la manera següent:*Amb la tutora i la resta déspecialistes: col.laborar en planificar estratègies i metodologies tant a nivell curricular com metodològic.Lélaboració dálgun material específic que li calgui a lálumne com a facilitador de láprenentage.Técnica de conducta que modifiqui el seu estat emocional.Establir una coordinació entre la mestra tutora i la mestra dÉE i logopeda.*Amb lálumne: desenvolupar les seves habilitats socials i personals per a millorar dins láula.Utilitzar diferents tipus dáctivitats de manera gradual pel que fa referencia a la complexitat.*Amb la Familia: donar estratègies i pautes per a fer un treball a casa que ajudi a lálumne a millorar des dúna visió integral.Verificar el control de la medicació de lálumne.En la CAD sánirà planificant i es revisarà sempre que sigui necessari les estratègies i metodologies emprades per afavorir el progrés de lálumne i la millora i el control de les sevesconductes disruptives i emocions.

e.Elaborar un Pla dÁctuació:A partir dáquests objectius esmentats i de les orientacions donades als diversos professionals i agents , es consensua el Pla dÁctuació a seguir pel curs escolar present:

*Es concreta el treball que han de duu a terme les 2 especialistes:

Amb la Mestra dÉE i AL es treballarà:a.Desenvolupament dáctivitats de percepció i discriminació visual.b.Desenvolupament dáctivitats de discriminació auditiva.c.Desenvolupament dáctivitats díntegració social I auditiva.d.Desenvolupament dáctivitats de memòria I seqüènciació.e.Desenvolupament dáctivitats de disgrafia.f.Desenvolupament dáctivitats lúdiques: -Bingo de paraules. -Arbres invertits. -Dictat telegràfic. -Dòmino de paraules. -Mural de paraules errònees. -Jocs de rol: això és per a desenvolupar la superació de légocentrisme aportant diverses visions.

Sélabora una Adaptació Curricular Individualitzada No Significativa, adaptant tota mena de materials i aplicant diverses metodologies i estratègies de treball.

*Es donen recursos i estratègies a la MTAmb la mestra-tutora i resta de professionals:Se li donen pautes per a que les apliqui dins de les diverses àrees instrumentals.Aquesta utilitza activitats concretes i curtes per a que lálumne X no es fatigui i es dispersi tant.Treballa les competències seguint el Pla Individualitzat de lálumne.

*Intervenció i assessorament en l´àmbit familiar:Amb la Familia: Se li marquen pautes concretes, es fa una seqüenciació dels hàbits personals i se li dóna la possibilitat de que a casa tingui alguna responsabilitat.Es fa un llistat de premis i càstigs i sobretot síncideix que aquests no siguin sempre a nivell material.

f.Participar segons el que s´hagi establert, en el desenvolupament del pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la tasca:

La participación de lÓrientadora és força present encara que només asisteixi 2 cops per setmana al Centre i tenint en compte que hi ha més alumnat al Centre que ha dátendre.Aquesta ha promogut la implicació de tots els membres implicats en el procés dÉ-A de lálumne X.Ha realitzat periòdicament les reunions amb els diversos professionals i en la CAD.Assessora al professorat en com reconduir les conductes a partir del COACHING de lálumne.Ha mancat un xic el traspàs dínformació amb el Servei de Salut ja que lálumne segueix un tractament farmacològic.Col.labora en assessorar ládaptació de materials per a treballar dins el grup-classe.

g.Avaluar el procés de Treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats per a la continuïtat del procés:

Es fan avaluacions trimestrals per tal dánar valorant els progressos de lálumne, on s´ha vist que lálumne malgrat les diferents estratègies i metodologies emprades encara segueix presentant moltes dificultats en relació al seu grau dímpulsivitat i la manca dátenció.

S´ha vist positiu seguir en la línea del Coaching que duu a terme la mestra DÉE com a referent de lálumne per treballar la seva conducta i el control i gestió de les seves emocions.

Es veu necessari mantenir la mateixa línea de treball i incidir molt en aconseguir una mínima estabilitat en l´àmbit familiar ja que requereix dúna ajuda important i que això repercutirà en lévolució de lálumne X.

ANNEX 2 APARTAT 1 APORTACIONS

VERD (SARAY) / MORAT I NEGRE (ANA ) / BLAU (EVA) / FUCSIA (ISABEL)

APARTAT 1 DESCRIPCIÓ: DEL CAS

a.Descripció del context:

Pel que fa al context territorial, ens trobem en un Centre dÉducació Infantil i Primària situat a una zona de muntanya on la major activitat económica és la industria i sobretot la caceria i la recollida dóliva.El Centre és l´únic del poble i per tant en aquest están escolaritzats tots els infants de la zona.La majoria dels pares i mares treballen tota la jornada i això fa que el servei dácollida pel matí i tarda sempre estigui molt sol.licitat.La majoria dels infants es queden al menjador escolar, sobretot a l´hora de recollir les olives ( de Novembre a Febrer ).El nivell sòcio-econòmic-cultural de la zona és baix-mig. La llengua parlada a la zona és el castellà, ja que ens situem fora de Catalunya.Pel que fa al context propi del centre, es caracteritza per ser un Centre public, laïc i pluralista , respectant les diverses creences,cultures i mostrant respecte vers la multiculturalitat.El Centre consta de 2 línees amb una ràtio de 22 alumnes aproximadament. El Claustre de Mestres és força estable, i la plantilla queda incrementada per 3 educadores que están 2 a lÉtapa dÍnfantil i láltra a lÉtapa de Primària per atendre de manera prioritària a 2 alumnes que presenten necessitats educatives especials greus i permanents.En aquest Claustre hi ha 1 logopeda 4 dies per setmana i 1 Mestra dÉE a jornada complerta per atendre a 12 alumnes amb nee. S´ha de dir que el Centre com que acull alumnes amb dèficit de sordesa, rep formació de llenguatge de signes per tal de poder utilizar un llenguatge bimodal i paraula complementada tant dins de lÁO com de lÁE.L’equip docent es antic al centre, tot i que cada curs hi ha nous mestres que s’incorporen. L’assessora fa anys que treballa en el centre, i la seva figura esta ben integrada tant en l’equip docent com de professors. Les intervencions s’elaboren conjuntament. Es viu la figura de l’assessora com la que permet donar lloc a un espai en que conjuntament prendre decisions i generar canvis i millores en la internvencio. Per tant, es com un agent de canvi, pero el canvi es arrel de la implicacio col.laborativa entre els professinals que intervenen en el cas.S´ha de dir que es caracteritza per ser un Claustre molt dinàmic i està inmers en les Noves Tecnologies (TIC ) dutes a terme des de Infantil fins a Primària.Sempre es rep 1 dia per setmana Formació Permanent i en aquest curs escolar s´ha posat en marxa el Treball per

Competències Bàsiques ( sobretot es dóna molta importància a lÁprendre a Aprendre, que és la competencia clau per a treballar la resta de competències) i s´ha posat en marxa el Projecte dúna Aula de Recursos i Experiències ( enfocada a treballar la Competència Matemàtica i Social i Natural ).Durant aquest curs tot el Claustre programa en Competències en lÉtapa de Primària i en Capacitats en lÉtapa dÍnfantil.Pel que fa a la relacio del Centre amb Serveis externs: el Centre rep 2 dies per setmana a una Orientadora de Zona i a una Logopeda del Servei de lÉAP ( EOE). Tambe fa reunions de coordinacio amb els serveis socials de la zona, anomenades comissions socials, des d’on es fa seguiment dels casos socials amb que s’interve des del centre. En el Centre lÁMPA funciona de manera molt estable i participa i dóna idees de totes les activitats que es realitzen a léscola per a celebrar les diverses festivitats( Dia de la Pau, Dia de la No-Violència, Dia del Llibre, …).Totes aquestes festivitats es celebren a léscola amb el previ plantejament de diferents unitats didàctiques pels diferents Cicles Educatius.El Centre té molt present en el seu Projecte Educatiu de Centre( PCC) i això queda reflexat en el Projecte Curricular com atendre la diversitat de lálumnat (emplaçaments,recursos,metodologies,estratègies i Plans Individualitzats ) i la integritat de tots aquests elements.Tot el professorat treballa amb coordinació i en lássessorament que va rebent des de les sessions dels equips de Cicle.En el Centre es troba concretament l´ alumne X que cursa 1er. de Primària i que presenta unes nee derivades dels seus trets de diversitat.El grup -classe on es troba aquest alumne és força mogut ,amb inquietuds per aprendre i amb un assoliment acceptable dels aprenentatges. Jo aquest paragraf tambe diria que pertany a la seguent fase, coneixer i analitzar la demanda. Per aixo l’he tornat a copiar mes avall.

La mestra tutora és molt conscient de les dificultats i dèficit que presenta lálumne X e intenta treballar de manera el més individualitzada possible adequant els continguts conceptuals i procedimentals en les àrees instrumentals.Tant la mestra-tutora com la resta de professionals que intervenen amb lálumne observen una desatenció a láula, moviments esterioripats,un neguit de no estar-se quiet,i unes dificultats dássoliment dels aprenentages pel que fa al procés lector-escriptor i lábstracció de les operacions matemàtiques.Pel que fa a l´àmbit familiar s´ha de dir que lálumne X viu amb el pare ja que la mare va renunciar a la seva cura ja que aquesta és drogadicta i està malalta des de fa temps.El pare passa molt poc temps amb el seu fill i és la seva tieta qui séncarrega déll. Encara que aquesta hi posa molta voluntat sángoixa molt davant de les dificultats del seu nebot, ja que tampoc no té gaire recursos. Aquest darrer paràgraf jo crec que no forma part de la fase Descripció del context. En la meva opinió són dades que formen part de la següent fase Conèixer i analitzar la demanda.

A2.Conèixer i analitzar la demanda:

En el Centre es troba concretament l´ alumne X que cursa 1er. de Primària i que presenta unes nee derivades dels seus trets de diversitat.L’alumne X va cursar pravulari de P-3 a P-5 a la mateixa escola, i en el darrer curs ja presentava simptomes de requerir nee. Enguay, el grup -classe on es troba aquest alumne és força mogut ,amb inquietuds per aprendre i amb un assoliment acceptable dels aprenentatges.

La mestra tutora és molt conscient de les dificultats i dèficit que presenta lálumne X e intenta treballar de manera el més individualitzada possible adequant els continguts conceptuals i procedimentals en les àrees instrumentals.Tant la mestra-tutora com la resta de professionals que intervenen amb lálumne observen una desatenció a láula, moviments esterioripats,un neguit de no estar-se quiet,i unes dificultats dássoliment dels aprenentages pel que fa al procés lector-escriptor i lábstracció de les operacions matemàtiques.

Pel que fa a l´àmbit familiar s´ha de dir que lálumne X viu amb el pare ja que la mare va renunciar a la seva cura ja que aquesta és drogadicta i està malalta des de fa temps.El pare passa molt poc temps amb el seu fill i és la seva tieta qui séncarrega déll. Encara que aquesta hi posa molta voluntat sángoixa molt davant de les dificultats del seu nebot, ja que tampoc no té gaire recursos.

(Aquest paragraf no se perque esta en negreta i subratllat?? I jo sense voler he canviat el color i no hi ha manera de posar-ho igual que abans ... ) A banda dels aspectes formals del paragraf, despres daquest hi afegiria:

En la majoria de les entrevistes tingudes entre escola i familia, ha estat la tieta qui hi acudeix. El pare sempre s’ha excusat amb motiuls laborals, que esta molt ocupat.

Per part de la tutora i la preocupació de tot lÉquip Docent ja en el 1er. trimestre de curs es solicita la intervenció per part de lÓrientadora , ja que es sospita que lálumne X presenta immaduresa generalitzada i problemes de conducta disruptiva a láula i als diferents emplaçaments de léscola. Aquest paràgraf jo el posaria així:

La demanda díntervenció sorgeix per part de la tutora i de léquip docent que intervé en el procés de dénsenyament-aprenentatge de lálumne amb lóbjectiu de conèixer quines son les necessitats educatives que presenta lálumne i com s’ha d’organitzar el centre per a donar resposta a aquestes necessitats.

En 1er. lloc es revisen les proves realitzades al darrer trimestre de curs dÉducació Infantil 5 anys que són les següents:Proves dÉxploració neurocognitiva que se li van realitzar a lálumne X:MFF-20:Centil Impulsivitat : 50-55 ( en aquí es troba en la mitjana)

Centil Ineficiència : 99 ( ineficaç )Subtest Animales /Wisc-4:PD total: 22 PT Total : 3Atenció selective alterada.CSAT ( Test dÁtenció Sostinguda per a nens )Encerts: percentil 15-20.Normal baixa.Errors: percentil 95-100Molt altaAtenció sostinguda molt alterada.Sóbserva molta impulsivitat.DÍGITS/WISC 4PT Total: 5 Alterat.

Sèrie maxima obtinguda en ordre directe: 3Sèrie máxima obtinguda en ordre inversa: 3No sóbserva diferencia entre DD i DI (entre la directa i la inversa )S´ha de dir que durant la passació de les diferents proves es mostrava X poc col.laborador.També cal destacar que es queixa per la dificultat dállò que ha de realizar, sávorreix. Fuig de látenció. Presenta alhora una inquietut motora .Sémporta les mans a la cara.La seva interacció espontànea és escassa.Es distreu amb folta facilitat amb qualsevol estímul que té al seu voltant.Els resultats obtinguts en lávaluació posen de manifest uns déficits en totes les seves funcions cognitives evaluades:-atenció selectiva-atenció sostinguda-memòria de Treball-control de la impulsivitatSóbserva que existeixen clars signes de desatenció e impulsivitat.

b.Prendre els primers acords conjuntament amb la mestra-tutora i resta de professionals que intervenen en el Cicle:

Posteriorment a les proves revisades lÓrientadora es reuneix amb la mestra-tutora i la resta de professionals per valorar i analitzar la demanda realitzada.La mestra-tutora es mostra molt angoixada ja que el comportament de lálumne X cada vegada és més accentuat i afecta al funcionament del grup-classe.Es veu desbordada per la manca de recursos i estratègies per a que lálumne X evolucioni.Li agradaria treballar de manera més individualitzada però té present que ha dátendre a la resta que també li requereixen dedicació.Després dánalitzar la demanda, i donats als resultats que es van obtenir en les diverses proves, i les diverses observacions es proposa un conjunt dórientacions i actuacions per a millorar la conducta de lálumne i el seu rendiment pedagògic per a tots els professionals que hi intervenen en el procés instruccional. Jo aquest paragraf el posaria mes endavant, per diferenciar el moment en que es defineix la situacio que genera demanda, de les orientacions que dona l’assessora. Per aixo, l’he copiat de nou mes avall. Es valora que lálumne presenta una problemática sòcio-familiar que està afectant de manera negativa al desenvolupament integral, degut a la manca de models i patrons educatius clars i concrets.*A nivell del seu aspecte del desenvolupament evolutiu es destaca:-lálumne no presenta problemes de desenvolupament psicomotriu.-en quant al nivell de desenvolupament cognitiu es destaca:1.poseeix un nivell cognitiu adequat a la seva edat.2.presenta dificultats en látenció sostinguda i selectiva.És incapaç de concentrar-se en la realització de les tasques; no atèn a les ordres que se li donen i ha de seguir;està de manera contínua movent-se.-en quant a nivell de llenguatge es destaca:1-el seu vocabulari és adequat a la seva edat cronòlica.2-no presenta problemas dárticulació ni a nivell expressiu ni comprensiu.3-té un llenguatge egocèntric i fantasiós.

4-no fa una estructura correcta de les frases,saltant dúna idea a láltre, això afecta a la comprensió del seu discurs.-en quant al seu desenvolupament socio-afectiu:1-presenta problemes de comportament en láula tals com: pega i molestar als companys;no respecta les normes dáula;no atèn a les ordres de la mestra.2-té escasses habilitats per autorregular les seves pròpies reaccions emocionals i els seus comportaments.

Després dánalitzar la demanda, i donats als resultats que es van obtenir en les diverses proves, i les diverses observacions es proposa un conjunt dórientacions i actuacions per a millorar la conducta de lálumne i el seu rendiment pedagògic per a tots els professionals que hi intervenen en el procés instruccional.*Lálumne X rebrà 5 cops per setmana látenció individualitzada de la mestra DÉE i rebrà 2 sessions amb la logopeda per tal de treballar léstructuració del llenguatge i aspectes com látenció , percepció i memòria.Aquestes intervencions es duran a terme fora de lÁO.*síniciara un pla de treball amb la familia: S’informarà a la família sobre les necessitats educatives que presenta x, s’oferirà un assessorament envers la familia per a reconduir les dificultats que presenta lálumne i sóferiran pautes de treball per a millorar dins l´àmbit familiar, en les que es valora positiu la implicacio de tots els referents adults directes de l’alumne X. *S’acordarà dissenyar un pla d’actuació determinant quin son els objectius prioritaris a treballar.*síntroduiran metodologies tant organitzatives com estratègiques per tal de millorar les conductes de lálumne ( Tècnica de Coaching ).* s’introduiran activitats dirigides a tot el grup classe, dissenyades tant per millorar l’atencio i com per incidir en les normes que faciliten la convivencia i bon comportament a classe. *S’informarà al cicle dels acords presos.

c.Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s´han dáconseguir:

En aquesta fase crec que s’han barrejat objectius amb estratègies d’intervenció que formarien part del Pla d’Actuació. Per a mi els objectius serien els que indico a continuació, la resta que se n’extreu d’aquest apartat ho entenc com a Pla d’Actuació.

Posteriorment, des de la CAD es presenten aquestes propostes, i se’n extreuen els seguents objectius a assolir i consequentment el Pla d’actuacio. Els objectius s’enmarquen en quatre nivells:

1. Pel que fa a l’equip docent:

- Orientar el professorat que treballa amb l’alumne per tal que tingui les estratègies i recursos necessaris per afavorir la millora psicoeducativa de l’alumne; principalment atenció, llenguatge i comportament.

- Col.laborar en la planificació d’estratègies metodològiques.- Col.laborar i orientar els processos d’avaluació.

2. Pel que fa a la familia: - Implicar i orientar la familia per tal de complementar i potenciar la intervenció

psicopedagógica que té lloc al centre educatiu amb les actuacions de l’entrorn familiar. - Afavorir el contacte i interacció amb la familia per part del centre educatiu i del propi

alumne. - Afavorir el treball amb xarxa amb serveis externs que tb intervenen amb el cas, si

s’escau.

3. Pel que fa a l’alumne: - Afavorir el desenvolupament socioafectiu pel que fa a expressió i relació. - Disminuir les conductes disruptives a favor de l’autocontrol.- Millorar els processos psicològics bàsics relacionats amb el llenguatge i l’atenció. - Mantenir látenció en períodes de temps progressivament més llargs.

4. Pel que fa al grup classe: - Promoure activitats ludico-educatives que facilitin la millora de l’atencio. - Potenciar la implicacio de l’alumnat en la millora da la convivencia que es viu a classe

en el dia a dia.

Aquests objectius sániran revisant des de la CAD de manera trimestral, exceptuant sempre que sigui necessari fer-ho abans per qualsevol dificultat que pugui sorgir.

d.Elaborar un Pla dÁctuació:

A partir dáquests objectius esmentats i de les orientacions donades als diversos professionals i agents , es consensua el Pla dÁctuació a seguir pel curs escolar present:

1-Orientacions al Professorat:

a-Mesures a adoptar amb lálumne:

-Temporalització -Concreció d’objectius curriculars prioritaris a treballar-Mesures de reforç educatiu fora de lÁO .-Orientacions per a millorar látenció: evitar estímuls que dispersen la seva atenció, ubicació en l’aula pròxima a la dels professors, realització dáctivitats curtes i sequenciades que no requereixin concentració durant llargs períodes de temps; deixar períodes de descans entre tasca i tasca;al començar tasques que requereixin majors nivells de concentració es deu realizar un exercici previ de relaxació;recompensar a lálumne quan aconsegueixi mantener látenció en la realització de les tasques; asignar-li tasques de láula que requereixin moviment com esborrar la pissarra,repartir material,anar a buscar les safates de material,…

-Orientacions pel desenvolupament del llenguatge: adaptar la dificultat de les activitats a les seves capacitats, ensenyar habilitats pragmàtiques del llenguatge:fer preguntes,respondre de forma ordenada les idees,respectar els torns de paraula dels altres,…

-Orientacions per a la millora dels comportaments en láula: en la linea estrategica del Coaching, es proposa no donar-li excessives ordres: no táixequis, no molestis, estigue´t quiet, .Se li ha déxplicar de manera clara i sencilla que ha de fer en cada moment, però sense agobiar-lo massa.Reforçament diferencial, recompensant les conductes adequades de lálumne i castigar les inadequades. Fer un desenvolupament de les conductes prosocials : compartir,donar les gràcies i ajudar als altres, desenvolupar un programa d’habilitats socials, reforç positiu, assignar responsabilitats a l’aula, potenciar la seva participació en activitats grupals i cooperatives.

b- mesures a adpotar amb l’alumnat:

- Orientacions per millorar l’atencio: seguirien la linia de les esmentades anteriorment, pero aplicades a nivell de grup.

- orientacions per millorar la convivencia i fomentar el bon comportament entre el grup: implicar els alumnes en la contruccio d’una normativa, facilitant que la sentin propia; incloure un sistema de valoracio en que ells tb siguin particeps; setmanalment sera un alumne qui tindra unes tasques especifiques pel seguiment de l’activitat; incloure moments de relfexio i valoracio grupal sobre com s’esta seguint la normativa; crear algun suport paper on quedi recollit aquest proces i facilit la comprensio visual del seguiment;

2- Orientacins per als 2 especialistes en láula específica:

a.Desenvolupament dáctivitats de percepció i discriminació visual.b.Desenvolupament dáctivitats de discriminació auditiva.c.Desenvolupament dáctivitats díntegració social I auditiva.d.Desenvolupament dáctivitats de memòria I seqüènciació.e.Desenvolupament dáctivitats de disgrafia.f.Desenvolupament dáctivitats lúdiques: -Bingo de paraules. -Arbres invertits. -Dictat telegràfic. -Dòmino de paraules. -Mural de paraules errònees. -Jocs de rol: això és per a desenvolupar la superació de légocentrisme aportant diverses visions.

g.Desenvolupament dáctivitats de llenguatge expressiu i espontani.

h. Desenvolupament dáctivitats per a potenciar látenció: Cerca de diferències i semblances, blocs lògics, descobriment dábsurds en frases i imatges, dominos grafics, laberints, trencaclosques, sopa de lletres, discriminació figura-fons, formar parelles ocultes, etc.

Sélabora una Adaptació Curricular Individualitzada No Significativa, adaptant tota mena de materials i aplicant diverses metodologies i estratègies de treball.Aquesta Adaptació sélabora amb una durada a la finalització del Cicle amb lácord i aprovació de tots els professionals i acord amb la familia.

3- Orientacions a la Mestre Tutora: recursos i estrategies Amb la mestra-tutora i resta de professionals:Se li donen pautes per a que les apliqui dins de les diverses àrees instrumentals.Aquesta utilitza activitats concretes i curtes per a que lálumne X no es fatigui i es dispersi tant.Treballa les competències seguint el Pla Individualitzat de lálumne. Jo aquest paragraf crec que ja ha esta expressat anteriorment. Per comptes d’aixo, hi posaria:

A mes de les estrategies i recursos que s’han proposat a la resta de professors, s’estableix amb la tutora treballar amb pautes per a que les apliqui dins de les diverses àrees instrumentals, en les que a mes de utilitzar activitats concretes i curtes per a que lálumne X no es fatigui i es dispersi tant, tb aplicara tecniques propies del Coaching per a reconduir problemes conductuals. Treballara les competències seguint el Pla Individualitzat de lálumne i s’establiran reunions de coordinacio entre assessora i tutora inicialment un cop per setmana. Les finalitats seran: fer un seguiment del proces d’ensenyament - aprenentatge tant de l’alumne com del grup classe; donar suport i orientacio a la tasca educativa de la mestre tutora; valorar els canvis i millores que puguin fer-se tant en el Pla Individualitzat de l’alumne com en el Pla d’Accio Tutorial per al grup classe.

4 - Orientacions a la Familia

A1- L’assessora i mestre tutora inicien un primer contacte amb la familia, amb que coneixer com es viu i com percep la situacio des de l’ambit familiar, i la disposicio que tenen envers rebre assessorament des de l’escola per a generar canvis. Valorar els diferents posicionaments entre els diferents referents adults del cas. A2-Establir contactes de seguiment periòdics setmanal ( potser millor no?? Cada dia ho trobo massa seguit , com ho veieu? ) (setmanal millor que no cada dia o inclus cada 15 dies)(jo tb crec que quinzenal esta be).amb el tutor, en les que un cop al mes hi assistira tambe l’asssessora, amb lóbjectiu de :-Promoure la participació de la familia en el procés dénsenyament –aprenentatge del seu fill.-conèixer activitats i jocs que es puguin realizar a casa.-realitzar un seguiment dels progresos i dificultats de lálumne-Evitar conductes desfavorables com la sobreprotecció o el rebuig.-Valorar la resposta de la familia envers el Pla d’Accio que se’s proposa i amb que se’ls acompanya.b- Crear hàbits de Treball a casa dedicant un temps específic del dia a la realització de tasques i activitats lúdiques.c-Orientacions pel desenvolupament socio-afectiu:-fomentar que el nen expressi els seus sentiments dialogant amb aquest.-propiciar que es relacioni amb nens i nenes de la seva edat i no només amb adults.-propiciar unes relacions afectives amb les figures paternes adequades que permetin a lálumne tenir uns referents clars.

d-Orientacions per a la millora del comportament:

S´ha de propiciar un ambient familiar estable i estructurat ,per això és necessari:

-establir unes normes de comportament a casa,per a que el nen sàpiga que pot fer i allò que no pot fer, ajudant-lo així a regular les seves conductes.-tots els membres de la familia deuen conèixer aquestes normes i posar-les en pràctica de la mateixa forma per a garantir la seva efectivitat.-establir un sistema de premis i càstigs que ajudin a regular les conductes del nen.Aquestes orientacions sániran revisant en la CAD de manera quinzenal (Comissió dÁtenció a la Diversitat) i pel que fa a l´àmbit familiar es duran a terme reunions bimensuals per a fer el seguiment de lálumne X, en relació als seus avenços, millores ,progressos, dificultats e interferències.e- Valorar si tot i la intervencio iniciada des de l’escola, el cas segueix presentant indicadors de risc que pruguin promoure la derivacio del cas als serveis socials de la zona. -Fer un recull de les intervencions seguides, extreure’n els indicadors socials que se’n puguin derivar, i valorar amb la resta de professors la possiblitat de presentar el cas a la comissio social, derivant aixi la demanda a serveis socials per treballar el cas conjuntament.

Aquest seguent paragraf ressaltat en blau el posaria dintre de l’apartat d’orientacions als professorat. De fet, l’he copiat alli. Que us sembla?*Així mateix es concreta el treball que han de dur a terme les 2 especialistes en láula específica:

a.Desenvolupament dáctivitats de percepció i discriminació visual.b.Desenvolupament dáctivitats de discriminació auditiva.c.Desenvolupament dáctivitats díntegració social I auditiva.d.Desenvolupament dáctivitats de memòria I seqüènciació.e.Desenvolupament dáctivitats de disgrafia.f.Desenvolupament dáctivitats lúdiques: -Bingo de paraules. -Arbres invertits. -Dictat telegràfic. -Dòmino de paraules. -Mural de paraules errònees. -Jocs de rol: això és per a desenvolupar la superació de légocentrisme aportant diverses visions.

g.Desenvolupament dáctivitats de llenguatge expressiu i espontani.

Sélabora una Adaptació Curricular Individualitzada No Significativa, adaptant tota mena de materials i aplicant diverses metodologies i estratègies de treball.Aquesta Adaptació sélabora amb una durada a la finalització del Cicle amb lácord i aprovació de tots els professionals i acord amb la familia.

*Es donen recursos i estratègies a la MTAmb la mestra-tutora i resta de professionals:Se li donen pautes per a que les apliqui dins de les diverses àrees instrumentals.Aquesta utilitza activitats concretes i curtes per a que lálumne X no es fatigui i es dispersi tant.Treballa les competències seguint el Pla Individualitzat de lálumne.

*Intervenció i assessorament en l´àmbit familiar:Amb la Familia: Se li marquen pautes concretes, es fa una seqüenciació dels hàbits personals i se li dóna la possibilitat de que a casa tingui alguna responsabilitat.Es fa un llistat de premis i càstigs i sobretot síncideix que aquests no siguin sempre a nivell material.

Aquesta fase si que l’ampliaria amb totes les estratègies que s’han indicat en la fase anterior i que, en la meva opinió, són intervencions i no objectius. Jestic d’acord, i tb crec que aixo ja ha estat expressat anteriorment.

e / f.Participar segons el que s´hagi establert, en el desenvolupament del pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la tasca:

La participación de lÓrientadora és força present encara que només asisteixi 2 cops per setmana al Centre i tenint en compte que hi ha més alumnat al Centre que ha dátendre.Aquesta ha promogut la implicació de tots els membres implicats en el procés dÉ-A de lálumne X.Ha realitzat periòdicament (jo aixo no ho posaria, pq les coodrinacions que fa no son periodiques, sino setmanals , mensuals i trimestrals) les reunions amb els diversos professionals, en la CAD i tambe amb la familia. L’assessora aporta canvis i noves estrategies tant en la practica dels docents, com a la mestre tutora i a l’ambit familiar de l’alumne X. En aquests tres ambits la seva figura com a mediatizadora del proces ha estat ben rebuda: assessora al professorat en com reconduir les conductes a partir del COACHING de lálumne i aporta estrategies per millorar la dinamica grupal; dona suport a la tutora tant amb estretegies per al grup col.laborant en assessorar ládaptació de materials per a treballar dins el grup-classe, com per a l’alumne X, tambe guiant el seguiment que la tutora fa amb la familia. Aporta noves estrategies a les professionals de l’Aula Especifica, que enriqueixen la practica docent. Assessora tb a la familia, a la vegada que valora els canvis que aquesta es capac de generar arrel del Pla d’Accio.

Ha mancat un xic el traspàs dínformació amb el Servei de Salut ja que lálumne segueix un tractament farmacològic. L’assessora i tutora valoren plantejar a la resta de professors plantejar la situacio de l’alumne X com a cas social, i valorar conjuntament presentar-lo a la comissio social. g / h.Avaluar el procés de Treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats per a la continuïtat del procés:

Es fan avaluacions trimestrals per tal dánar valorant els progressos de lálumne, on s´ha vist que lálumne malgrat les diferents estratègies i metodologies emprades encara segueix presentant moltes dificultats en relació al seu grau dímpulsivitat i la manca dátenció.

S´ha vist positiu seguir en la línea del Coaching que es du a terme amb els professors, mestre tutora i la mestra DÉE com a referent de lálumne per treballar la seva conducta i el control i gestió de les seves emocions.

Es valora que a nivell de grup si que hi ha hagut una millora en la convivencia, els alumnes s’han motivat i implicat en la construccio i seguiment de les normes. Aixo ha facilitat un

ambient mes tranquil que ha facilitat el bon funcionament de les activitats per millorar l’atencio. Es creu convenient seguir treballant aquests asepctes.

El treball amb la familia ha generat pocs canvis, pel que es veu necessari mantenir la mateixa línea de treball i incidir molt en aconseguir una mínima estabilitat en l´àmbit familiar ja que requereix dúna ajuda important i que això repercutirà en lévolució de lálumne X. Per aquest motiu es valora el cas com a cas social, presentant-lo a la comissio social per tat d’incloure els Serveis socials de la zona en el Pla d’Accio.

ANNEX 3 APARTAT 1 SINTESI

APARTAT 1 DESCRIPCIO DEL CASa. Coneixer i analitzar la demanda : Ens situem fora de Catalunya, poblacio d’un nivell socio-economic-cultural mig-baix. El CEIP es public, laïc i pluralista, i consta de dos linies amb una ratio de 22 alumnes aprox. L’equip docent es antic al centre, tot i que cada any rep noves incorporacions. Ates que hi ha un alt nombre elebat d’alumnat amb nee tant lleus com greus, el Claustre queda incrementat per 4 MEE a joranda complerta. Des de l’EAP, acudeix una logopeda 4 dies per setmana, i l’asssessora 2 cops per setmana. Aquesta fa anys que treballa en el centre i la seva figura esta ben integrada tant en l’equip docent com directiu. Es viu com un agent de canvi i elabora conjuntament les intervencions amb la resta de professors. El funcionament del Claustre es molt cooperatiu, dinamic i compromes amb la tasca docent. El cas es referent a l’alumne X de 1er de Primaria, qui des de P-3 acudeix al centre, i a P-5 l’EAP ja va intervenir-hi. Enguay, el grup -classe on es troba tambe és força mogut, amb inquietuds per aprendre. Tant la mestra-tutora com la resta de professionals, observen que l’alumne X requereix antecio individualitzada per dificultatas de desatenció, comportament, amb els companys i en l’aprenentage lector-escriptor i lábstracció d’operacions matemàtiques. El seu ambit familiar es molt inestable: mare amb problemes de consum de toxics i vincle afectiu puntual i distant, el pare te la tutela, pero s’implica poc. Es la tieta qui assumeix aquesta tasca, pero es mostra desbordada davant la situacio. En les entrevistes entre escola i familia, es la tieta qui hi acudeix. El pare sempre s’ha excusat amb motiuls laborals. La demanda díntervenció de l’assessora sorgeix el 1er trimestre de curs, per part de la tutora i de léquip docent, amb l’objectiu de concretar les nee que requereix l’alumne X i com organitzar-se per dona-hi resposta. Primerament es revisen les proves d’exploracio neurocognitiva fetes per l’EAP a P-5, que van ser: MFF-20; Subtest Animales / Wisc-4; CSAT (Test d’Atencio Sostinguda per nens); i DIGITS/WISC4. En els resultats es te en compte el possibile esbiaix per l’actitud de l’alumne durant les proves: es queixa, sávorreix, inquietut motora, interacció espontànea i escassa. Els resultats obtinguts manifesten déficits en les funcions cognitives d’atenció selectiva i sostinguda i Memòria de Treball, i clars signes de conducta impulsiva.b.Prendre els primers acords conjuntament amb els professors que intervenen en el Cicle i l’actuacio que s’ha se seguir: l’Assessora es reuneix amb la mestra-tutora i la resta de professionals per valorar i analitzar la demanda. L’angoixa es general, ja que els problemes de comportament son cada vegada més accentuats, afectant negativament al grup-classe. La mestre tutora es veu desbordada per manca de recursos i estratègies, i li agradaria atendre’l individualitzadament però les necessitats tambe grupals no li ho permeten. Conjuntament es valora que la problemática sòcio-familiar de l’alumne es un factor de pes: manquen vincles afectius estables i patrons educatius adequats. Te un nivell psicomotriu normal; a nivell cognitiu dificultats en látenció sostinguda i selectiva. Nivell de llenguatge: llenguatge egocèntric i fantasiós, estructuracio incorrectament de les frases. Nivell socio-afectiu: pega als companys; no respecta les normes ni ordres de la mestra; dificultats per gestionar les propies emocions i comportament. En resposta a aquesta valoracio es proposen orientacions i actuacions per a millorar la conducta i rendiment academic tant de l’alumne X com del grup, aixi com la millora de la practica docent: 1) atencio individualitzada fora de l’AO per lálumne X: 5 cops per setmana amb la MEE, i 2 sessions amb la logopeda per treballar léstructuració del llenguatge, látenció, percepció i memòria. 2) iniciar pla de treball amb la familia: informar-la de les nee detectades, proposar-li assessorament psicopedagogic per millorar dinamica familiar, valorar la implicacio de cada referent familiar. 3)disseny d’un pla d’actuació determinant objectius prioritaris. 4)introduir metodologies organitzatives i estratègiques (Tècnica de Coaching ) en alumne X com grup classe. 5)introduir activitats en el

grup classe, per millorar atencio i convivencia. 6) informar al cicle dels acords presos.c.Aclarir i reformular conjuntament el problema i els objectius que s´han dáconseguir : Des de la CAD, es concreten objectius prioritaris a 4 nivells, revisables trimestralment si no es demana revisar abans: 1)Equip docent: planificar i proposar estratègies i metodologies espeficiques que afavoreixin l’alumne X en les capacitats d’atencio, llenguatge i comportament; col.laborar i orientar els processos d’avaluació. 2)Familia: implicar-la i orientar-la en el Pla d’actuacio; afavorir els vincles afectius; millorar la interaccio familia-escola; incolure el treball en xarxa amb serveis externs. 3)Alumne: afavorir el desenvolupament socioafectiu; potenciar la gestio assertiva d’emocions i conductes; millorar la comunicacio i processos psicològics bàsics. 4) grup classe: promoure activitats ludico-educatives per millorar l’atencio; implicar l’alumnat en la millora da la convivencia. d.Elaborar un Pla dÁctuació: A partir dels objectius, es consensua el Pla dÁctuació pel present curs escolar: 1) ORIENTACIONS AL PROFESSORAT : 1a)Mesures per lálumne : -Reforç educatiu fora de lÁO; -Orientacions per látenció: evitar estímuls distractors, ubicacio estrategica a l’aula, activitats curtes i sequenciades; amb intervals de descans; exercicis de relaxació; reforc positiu; responsabilitzar-lo en tasques dinamiques dins l’aula -Orientacions pel llenguatge: adaptacio curricular de les activitats; habilitats comunicatives pragmàtiques: construccio d’un discrus ordenat, respectar torns de paraula;-Orientacions pel comportament: en la linea del Coaching, donar-li explicacions clares i senzilles sobre que i com ha de fer, evitar cridar-li l’atencio continuament; reforçament diferencial (premi/castig); activitats d’habilitats socials (compartir, donar les gràcies); fer-lo particep en activitats cooperatives. 1b- Mesures per l’alumnat: Orientacions per l’atencio: aplicar les esmentades anteriorment; -Orientacions pel comportament: el grup construeix normativa propia de convivencia visualitzable en suport paper; un responsable setmanal del seguiment; valoracio i relfexio grupal;2) ORIENTACINS A 2 MEE AULA ESPECÍFICA: es fa una Adaptacio Curricular No Significativa fins finalitzacio de Cicle, acordada tb amb la familia, on s’adapten i apliquen nous materials, metodologies i estratègies. Inclou activitats de: percepció i discriminació visual i auditiva(discriminació figura-fons, formar parelles ocultes); memòria i seqüènciació; disgrafia; llenguatge expressiu i espontani; lúdico-educatives (Bingo de paraules, Jocs de rol);3) ORIENTACIONS A MESTRE TUTORA: A mes de les estrategies i recursos proposats als professors, s’aplicaran pautes especifiques en àrees instrumentals. Seguira el Pla Individualitzat de lálumne. Assessora i tutora es coordinaran inicialment un cop per setmana per: seguiment de la intervencio; suport a la mestra tutora; valorar si cal millorar el Pla Individualitzat de l’alumne X i/o Pla d’Accio Tutorial. 4) ORIENTACIONS A FAMILIA: 4a)Primer contacte amb la familia: coneixer com perceben la situacio i la disposicio envers l’assessorament i generar canvis. 4b)-seguiment quinzenal familia-mestre tutor, i mensualment tb assistira l’asssessora:-Implicar la familia; millorar habits escolars, rutina i normes (premi/castig); -promoure estil educatiu que faciliti autogestio conductual i epsais d’expressio emocional; -positivitzar el vincle afectiu amb el pare.4c)Valoracio quinzenal des de la CAD i bimensualment amb la familia: valorar si el cas es social i requereix ser derivat a la comissio social. e / f.Participar segons el que s´hagi establert, en el desenvolupament del pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la tasca: La participació de lássessora és persistent i col.laborativa implicant tots els professionals; es ben rebuda en els pofessinals i familia, aportant-hi nous metodes i estrategies. Mediatitza l’assessorament individual i grupal a partir del Coaching; ofereix suport a la tutora adaptant materials i continguts i guiant la intervencio familia-escola. Enriqueix la practica docent de les MEE de l’Aula Espacifica proposant noves estrategies, situant-la com a agent referent del cas. Assessora la familia, i valora els canvis que aquesta es capac de generar. Ha mancat coordinacio amb Salut Mental per seguiment del tractament farmacològic de l’alumne X. Es valora adient incloure als Serveis Socials, presentant el cas a la comissio social.g / h.Avaluar el procés de Treball seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats per a la continuïtat del procés: L’alumne X segueix amb conducta impulsiva, dificultats dátenció i d’autogestio emocional. Es seguira assessorant als professors, mestre tutora i mestra dÉE en la línea del Coaching. La famila ha estat poc participativa i ha generat pocs canvis: es valora el cas com cas social, presentant-lo a la comissio social per incloure els Serveis socials de la zona en el Pla d’Accio. A nivell de grup es creu convenient seguir treballant la convivencia: els alumnes s’han implicat i integrat la normativa, propiciant un ambient mes tranquil que els millora la capacitat d’atencio a l’aula.


APARTAT 2: ANÀLISI DEL CAS

Criteris i estratègies d’intervenció psicopedagògica

A continuació es detallen les principals estratègies i criteris emprats per la psicopedagoga, estructurant la informació en funció de les fases desenvolupades en el cas:

-Descripció del context: Es detalla i analitza exhaustivament el context per tal d’ubicar el cas i detectar els aspectes que poden incidir en la situació.

-Conèixer i analitzar la demanda: S’analitza la demanda partint de les actuacions ja realitzades, concretament les proves d’exploració neurocognitiva.

-Concretar els primers acords i una primera proposta d’actuacions a seguir: Basant-se en el principi de col·laboració, la psicopedagoga, la mestra-tutora i la resta de professionals valoren la demanda inicial.

-Aclarir i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir: Aquesta fase també es duu a terme a partir del principi de col·laboració i de treball en equip per donar rellevància al treball conjunt de tots els professionals. Alhora la estratègia d’intervenció es basa en el triangle socioeducatiu família-alumnat-escola. D’aquesta manera es presenten objectius vinculats al treball a l’aula, el treball per part de la família i la intervenció amb l’alumne en qüestió.

-Elaborar el Pla d’Actuació: El Pla d’Actuació, com s’extreu també de la fase anterior a través de l’establiment dels objectius, es basa en la estratègia d’innovació psicoeducativa basada en el principi de col·laboració que considera el treball comú dels diferents agents educatius pel desenvolupament integral de l’alumne. Per aquest motiu les estratègies d’intervenció es poden subdividir en tres nivell: equip docent, família i alumne.

Pel que fa a l’equip docent: Orientació a l’equip docent i col·laboració en la planificació.

Pel que fa a la família: Orientació a la família per marcar pautes en el entorn de la llar de l’alumne i afavorir la interacció família i centre educatiu.

Pel que fa a l’alumne: Estratègies per afavorir el desenvolupament socioafectiu pel que fa a expressió i relació; Disminuir les conductes disruptives a favor de l’autocontrol; Millorar els processos psicològics bàsics relacionats amb el llenguatge i l’atenció.

-Participar en el Pla acordat i col·laborar en el desenvolupament de la feina: Com a estratègia es vol potenciar principalment el treball conjunt dels agents educatius. Pel que fa a la intervenció amb l’alumne s’opta per intervenir a partir del coaching.

-Avaluar el procés de treball i plantejar la continuïtat del procés: L’estratègia de valoració es concreta amb una avaluació trimestral tot i que la mestra d’educació especial, per la seva tasca com a responsable del coach, realitzarà una avaluació continua que permetrà la millora del procés. Pel que fa a la continuïtat del procés es continua apostant pel treball a través del triangle psicoeducatiu familia-alumnat-escola.

Referents teòrics en relació al model d’intervenció

Els referents teòrics pel que fa al model d’intervenció sorgeixen del paradigma filosòfic-científic. En ell s’observa una concepció del professional com a agent reflexió en contraposició a la concepció del professional com a tècnic expert. Així, es considera que l’orientadora a de formar part del conjunt d’agents educatius, i tot i tenir un rol orientador, les solucions es cercaran de manera conjunta i contextualitzada, com succeeix en el cas que ens ocupa.

Des d’un altre nivell es pot afirmar que el model d’intervenció és educatiu preventiu (Bassedas 1988, Huguet 1993, Coll 1996, Monereo i Solé 1996 i Solé 1997), concretant-se en el model educacional constructivista.

Referents teòrics en relació al contingut de l’assessorament

Els referents teòrics en relació al contingut de l’assessorament es centren principalment en la Teoria Ecològica per donar especial rellevància a establir un model d’intervenció on intervinguin tots els agents educatius, per tant tots els microsistemes d’on participa l’alumne: grup-classe, família, companys/es... respectivament. De la mateixa manera també contempla les relacions que s’estableixen o s’haurien d’establir entre ells a partir de la Teoria de Sistemes.

Centrant-nos en les estratègies d’intervenció que planifiquen en el Pla d’Actuació cal destacar que, com ja s’ha esmentat aquestes es basen en la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i Aprenentatge en el context Escolar.

La concepció constructivista parteix d’un triangle interactiu amb tres punts clau: l’alumne/a, el docent i els continguts. És al voltant d’ells i entre ells on tenen lloc els diversos fenòmens que participen de les practiques educatives i processos d’ensenyament-aprenentatge. Cal conèixer doncs i valorar de manera individual les característiques de cadascun dels tres elements però alhora valorar-los i analitzar-los de manera interactiva. Per una banda l’alumne presenta unes característiques pròpies que el docent ha de conèixer i respectar assumint però que hi ha unes expectatives, representacions i atribucions que el docent fa de l’alumne però que també és produeix el procés invers: alumne/a-docent. Aquests aspectes influeixen clarament en la motivació, l’autoconcepte i l’autoestima de l’alumne i en molts casos determinen el seu rendiment a l’escola. Pel que fa a aquest rendiment entès com aprenentatge, és tasca del docent promoure l’activitat mental constructiva, adaptar les practiques educatives a les característiques dels alumnes, afavorir processos d’ajust, potenciar l’aprenentatge significatiu i l’atribució de sentit. Molts d’aquests processos es donen dins la Zona de Desenvolupament Pròxim on cal destacar que l’aprenentatge no només es dóna amb el docent com a mitjancer sinó també amb la interacció entre els propis alumnes i on també influeix la pròpia organització escolar, és el que anomenem mecanismes d’influència educativa.

Aquesta descripció fonamenta les estratègies planificades en el cas, i per tant podem afirmar que tenen com a referents teòrics diverses teories, principalment la Teoria Genètica de Piaget, la Teoria Sociocultural iniciada per Vigotsky, Teoria de l’Aprenentatge Significatiu amb Ausubel com a precursor i la teoria del Processament de la Informació.


APARTAT 2: ANÀLISI DEL CAS

Aportacions Color Verd (Ana)

Aportacions Color Fúcsia (Isabel)

Aportacions Color Blau (Eva)

Criteris i estratègies d’intervenció psicopedagògica

A continuació es detallen les principals estratègies i criteris emprats per la psicopedagoga, estructurant la informació en funció de les fases desenvolupades en el cas:

-Descripció del context: Es detalla i analitza exhaustivament el context (escolar, familiar i social) per tal d’ubicar el cas i detectar els aspectes diversos que poden incidir en la situació. Es un detall del macrosistema al microsistema: des de la població i característiques socioeconòmiques i culturals de la zona, fins al centre (organització, personal, dinàmica de treball), característiques del grup classe on es troba l’alumne X i factors determinants en la situació de l’alumne X.

-Conèixer i analitzar la demanda: S’analitza i s’estudia la demanda partint de les actuacions ja realitzades, concretament les proves d’exploració neurocognitiva i les informacions prèvies recollides per la tutora i els diversos agents educatius sobre el desenvolupament cognitiu, nivell de llenguatge i desenvolupament socio-afectiu de l’alumne. Es valoren els resultats de les proves tenint en compte l’esbiaix degut a la conducta de l’alumne durant la realització de totes les proves.

-Concretar els primers acords i una primera proposta d’actuacions a seguir: Basant-se en el principi de col·laboració, la psicopedagoga, la mestra-tutora i la resta de professionals valoren la demanda inicial des de la CAD. La psicopedagoga discerneix les diferents demandes que es desprenen de la suposada inicial: no nomes cal intervenir amb l’alumne X, sinó també amb professionals i grup classe.

-Aclarir i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir: Aquesta fase també es duu a terme a partir del principi de col·laboració i de treball en equip molt coordinat per donar rellevància al treball conjunt de tots els professionals. Alhora la estratègia d’intervenció es basa en el triangle socioeducatiu família-alumnat-escola. D’aquesta manera es presenten objectius vinculats al treball a l’aula, el treball per part de la família , la intervenció amb l’alumne en qüestió i que repercutirà en el treball realitzat a nivell de grup-classe. Es prioritzen objectius i es temporalitza la intervenció, concretant data de revisió dels objectius. La intervenció amb la família inclou el treball en xarxa, com un agent socialitzador mes i una prova més del treball col·laboratiu que es desenvolupa.

-Elaborar el Pla d’Actuació: El Pla d’Actuació, com s’extreu també de la fase anterior a través de l’establiment dels objectius, es basa en la estratègia d’innovació psicoeducativa basada en el principi de col·laboració que considera el treball comú dels diferents agents educatius pel desenvolupament integral de l’alumne. Per aquest motiu les estratègies d’intervenció es poden subdividir tres cinc nivells: equip docent, família i alumne, grup classe i mestre tutora.

4. Pel que fa a l’equip docent: Orientació a l’equip docent i col·laboració en la planificació i en la confecció de materials específics per a desenvolupar activitats d´E-A adequades al nivell instruccional de l´alumne. Es proposen estratègies a partir dels criteris del Coaching, per aplicar individualment amb l’alumne X com amb el grup classe. Estratègies provinents del conductisme, com el reforç positiu. La problemàtica inicialment focalitzada amb l’alumne X s’extrapola al grup classe, utilitzant criteris d’inclusió envers la diversitat.

5. Pel que fa a la família: Orientació a la família oferint-li estratègies per marcar pautes en el entorn de la llar de l’alumne i afavorir i millorar la interacció família i centre educatiu. Es prioritzen les orientacions bàsiques inicialment a assolir. S’utilitzen criteris de valoració de risc social per valorar si es tracta d’un cas social. S’estructuren les fases d’intervenció considerant la durada aproximada de cada fase acord els períodes d’avaluació i revisió.

6. Pel que fa a l’alumne: Estratègies pròpies del Coaching per afavorir el desenvolupament socioafectiu pel que fa a expressió, comunicació i relació; Disminuir les conductes disruptives a favor de l’autocontrol; Millorar els processos psicològics bàsics relacionats amb el llenguatge, l’atenció, la memòria i el pensament. Es recullen en una adaptació curricular no significativa, que implica la família en el seguiment educatiu, on s’hi concreten activitats especifiques que enriqueixen la practica professional, amb durada determinada fins finalitzar el Cicle.

7. Pel que fa a la mestre tutora: es temporalitza la intervenció acordant dates de seguiment i revisió del procés. Estratègia de donar suport a la tutora per reforçar el seu posicionament i tasca individual, grupal i de mediatizar amb la família.

8. Pel que fa a l’alumnat: estratègia de millorar la convivència com a factor de pes que repercutirà en la millora de l’antenció a l’aula i rendiment acadèmic. Estratègia d’estil educatiu democràtic: prioritza la participació i implicació de l’alumnat en la construcció del propi procés d’aprenentatge.

-Participar en el Pla acordat i col·laborar en el desenvolupament de la feina: Com a estratègia es vol potenciar principalment el treball conjunt dels agents educatius. L’assessora mediatitza a traves de reunions de coordinació i seguiment amb els diferents agents educatius implicats en el procés (CAD, mestre-tutora, mestre d’EE, família, comissió social) Pel que fa a la intervenció amb l’alumne s’opta per intervenir a partir del coaching, sent la mestra D´EE la l’agent referent.

-Avaluar el procés de treball i plantejar la continuïtat del procés: L’estratègia de valoració es concreta amb una avaluació trimestral tot i que la mestra d’educació especial, per la seva tasca com a responsable del coach, realitzarà una avaluació continua que permetrà la millora del procés que recollirà a partir d’un registre elaborat i consensuat prèviament a la CAD. Les reunions de coordinació serviran com a eina per l’avaluació del procés. L’avaluació inclou criteris socials (indicadors de risc social) per valorar si es tracta d’un cas social o no. Pel que fa a la continuïtat del procés es continua apostant pel treball a través del triangle psicoeducatiu familia-alumnat-escola, en que s’inclouen els Serveis socials com a estratègia per reforçar el potencial educatiu d’aquest triangle a traves del treball en xarxa.

Referents teòrics en relació al model d’intervenció

Totes les actuacions es basen en l’atenció a la diversitat, des d’un currículum prescriptiu obert i flexible que dona respostes des de la concepció d’escola inclusiva i de la concepció constructivista de l’aprenentatge.

Els referents teòrics pel que fa al model d’intervenció sorgeixen del paradigma filosòfic-científic. En ell s’observa una concepció del professional com a agent reflexió en contraposició a la concepció del professional com a tècnic expert. Així, es considera que l’orientadora a de formar part del conjunt d’agents educatius, i tot i tenir un rol orientador, les solucions es cercaran de manera conjunta i contextualitzada, com succeeix en el cas

que ens ocupa.

Des d’un altre nivell es pot afirmar que el model d’intervenció és educatiu preventiu (Bassedas 1988, Huguet 1993, Coll 1996, Monereo i Solé 1996 i Solé 1997), concretant-se en el model educacional constructivista, on l’alumne és el motor clau del seu propi aprenentatge. També s’actua acord un model cognitivista, ates que es pretenen canvis i aprenentatges significatius.

Referents teòrics en relació al contingut de l’assessorament

Els referents teòrics en relació al contingut de l’assessorament es centren principalment en la Teoria Ecològica per donar especial rellevància a establir un model d’intervenció on intervinguin tots els agents educatius, per tant tots els microsistemes d’on participa l’alumne: grup-classe, família, companys/es... respectivament. De la mateixa manera també contempla les relacions que s’estableixen o s’haurien d’establir entre ells a partir de la Teoria de Sistemes

Centrant-nos en les estratègies d’intervenció que planifiquen en el Pla d’Actuació cal destacar que, com ja s’ha esmentat aquestes es basen en la Concepció Constructivista i congnitivista de l’Ensenyament i Aprenentatge en el context Escolar.

La concepció constructivista parteix d’un triangle interactiu amb tres punts clau: l’alumne/a, el docent i els continguts. És al voltant d’ells i entre ells on tenen lloc els diversos fenòmens que participen de les practiques educatives i processos d’ensenyament-aprenentatge. Cal conèixer doncs i valorar de manera individual les característiques de cadascun dels tres elements però alhora valorar-los i analitzar-los de manera interactiva. Per una banda l’alumne presenta unes característiques pròpies que el docent ha de conèixer i respectar assumint però que hi ha unes expectatives, representacions i atribucions que el docent fa de l’alumne però que també és produeix el procés invers: alumne/a-docent. Aquests aspectes influeixen clarament en la motivació, l’autoconcepte i l’autoestima de l’alumne i en molts casos determinen el seu rendiment a l’escola. Pel que fa a aquest rendiment entès com aprenentatge, és tasca del docent promoure l’activitat mental constructiva, adaptar les practiques educatives a les característiques dels alumnes, afavorir processos d’ajust, potenciar l’aprenentatge significatiu i l’atribució de sentit. Molts d’aquests processos es donen dins la

Zona de Desenvolupament Pròxim on cal destacar que l’aprenentatge no només es dóna amb el docent com a mitjancer sinó també amb la interacció entre els propis alumnes i on també influeix la pròpia organització escolar, és el que anomenem mecanismes d’influència educativa. Aquesta organització escolar també influirà de manera satisfactòria ja que els agents que la configuren en el cas que es detalla està en plena formació i oberta a entendre les particularitats de cada discent respectant les seves diferències i dificultats posant a l’abast mesures, estratègies i metodologies adequades per adonar la millor resposta educativa tal i com es reflexa en el seus documents.

Aquesta descripció fonamenta les estratègies planificades en el cas, i per tant podem afirmar que tenen com a referents teòrics diverses teories, principalment la Teoria Genètica de Piaget ( on l’alumne per anar construint les seves estructures cognitives , és fonamental tenir present la maduració del discent,la interacció amb el medi que es produeix i les seves relacions i els processos d’autoregulació ), la Teoria Sociocultural iniciada per Vigotsky ( aprenentatge com a interacció constant entre el context sociocultural i interpersonal. Les adaptacions es desenvolupen a partir de l’estudi de la ZDP de l’alumne, Teoria de l’Aprenentatge Significatiu amb Ausubel com a precursor (adaptacions délements curriculars per a que láprenentatge siga funcional i significant per a lálumne) i la teoria del Processament de la Informació.

- També podríem destacar léducació inclusiva que promou la igualtat dóportunitats per a tots els alumnes per tal de desenvolupar al màxim les capacitats dáquests i la seva inclusió en la comunitat.


APARTAT 2 ANALISIS DEL CAS

CRITERIS I ESTRATEGIES D’INTERVENCIO EN FASES: a)Coneixer i analitzar la demanda : Estrategia de detallar sistemicament els diversos factors rellevants del cas, discernint macrosistema/microsistema (societat/entorn directe de l’alume). Els antecedents del cas i les dades actuals s’utilitzen com a criteris per analitzar els nivells cognitius, de llenguatge i socio-afectiu de lálumne. Es valoren el resultats de les proves psicometriques considerant l’esbiaix degut a la conducta.b)Concretar els primers acords i una primera proposta d’actuacions a seguir : Estrategia de mediatitzar el proces amb criteris de col·laboració i construccio conjunta. Criteri de discernir des de la demanda inicial les diferents demandes que es desprenen del cas.c)Aclarir i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir : Estrategia d’implicar i treballar en equip els acords d’actuacio com a eina per potenciar el proces. S’interve en els diferents microsistemes propis del triangle educatiu familia-alumnat-escola, com a estrategia per incidir en cada un d’ells i en la seva interrelacio. Criteris de prioritzacio d’objectius i temporalitzacio de les fases d’intervencio. Estrategia d’incloure el treball en xarxa per potenciar el

proces.d)Elaborar el Pla d’Actuació : Estrategia del treball col.laboratiu amb reunions de coordinacio i d’extrapolar la problematica inicialment focalitzada en l’alumne X al grup classe basada en criteris d’inclusio envers la diversitat. Aixi, s’extrapola la intervencio en 5 nivells. En tots ells s’aplica l’estrategia de planificar; prioritzar; organitzar; i temporalitzar el proces concretant els moments de revisio i avaluacio. Especific per nivells: equip docent: s’adapten materials i continguts, s’assessora amb criteris de Coaching i conductistes (reforc positiu); es reorganitza el grup classe acord el criteri ZDP (Zona Desenvolupament proxim); familia: estrategia d’implicar-la, oferir assessorament concretant pautes per la dinamica familiar i reforcant estils educatius favorables, valorar l’actitud inicial i la resposta envers el proces. S’utilitzen criteris socials per valorar el cas com a cas social; alumne: estrategies propies del Coaching potenciant la gestio assertiva d’emocions i conductes; Adaptacio curricular no significativa temporalitzada i que implica la familia, assignant la MEE estrategicament com a referent de l’aplicacio i seguiment. Mestre tutora: estrategia d’establir reunions de coordinacio com a eina per oferir suport i assessorament amb el que incidir transversalment en l’alumne X, grup classe i familia; grup classe: estrategia de millorar la convivencia com a factor de pes que repercutira en la millora del rendiment academica grupal. Estrategia d’estil educatiu democratic, potenciar la participacio dels alumnes en la construccio del propi proces d’aprenentatge.e)Participar en el Pla acordat i col·laborar en el desenvolupament de la feina: Estrategia de mediatitzar l’assessorament a traves de reunions de coordinacio per a potenciar el treball conjunt dels agents educatius.f)Avaluar el procés de treball i plantejar la continuïtat del procés : Estratègcament, amb cada agent educatiu s’estableixen diferents calendaris de coordinacio i avaluacio, adequant-ho a la tasca especifica que cada agent desenvolupa. S’organitza el treball en equip concensuant a la CAD models de registre i seguiment del proces. La continuitat es valora acord el criteri del triangle psicoeducatiu familia-alumnat-escola i tb criteris socials, incloent-hi estrategicament els Serveis Socials com a eina potenciadora del proces.

REFERENTS TEORICS: a)EN RELACIO AL MODEL D’INTERVENCIO: Assessorament basat en látenció a la diversitat, des dún curriculum prescriptiu obert i flexible que respon a la concepció déscola inclusiva i model d’intervenció educatiu preventiu2, constructivista i congnitivista, situant l’educand/s com a motor clau del propi proces d’aprenentatge i potenciant canvis i aprenentatges significatius. Des del paradigma filosofic-cientific, es concep l’assesssor com a agent de reflexió en contraposició a l’assessor com a tècnic expert: l’assessora mediatitza formant part del conjunt d’agents educatius, te un rol orientador i cerca solucions conjunta i contextualitzadament.b)EN RELACIO AL CONTINGUT DE L’ASSESSORAMENT: El treball en equip es desenvolupa acord la Teoria Ecologica: es essencial la participacio activa de tots els agents educatius en totes les fases del proces, els quals s’interrelacionen acord la Teoria de sistemes: es considera la obertura de cada microsistema on participa l’alumne X en relacio als altres microsistemes. Les estrategies d’intervencio es basen en una educació inclusiva que promou la igualtat dóportunitats i concep la diversitat com a eina per la inclusio, i en una Concepció Constructivista i congnitivista que parteix del triangle interactiu alumne-docent-continguts, entenent que es en i entre aquests tres punts que es desenvolupa el proces, essent necessari valorar-los individual i interactivament, p ex: s’aplica el criteri

2 Bassedas 1988, Huguet 1993, Coll 1996, Monereo i Solé 1996 i Solé 1997

ZDP. Aixi, la interrelacio alumne-docent inclou factors que determinen la motivacio, autoconcepte, expectatives... S’adequen continguts i materials a les característiques del/s alumne/s per potenciar l’aprenentatge significatiu, transformant la informacio que s’ensenya (inputs) en coneixement (output) observable en canvis actitudinals i aptitudinals, intervenint aixi acord la Teoria del Processament de la Informació. Tb observem:Teoria Genètica Piaget: l’alumne construeix les seves estructures cognitives, essent fonamental la maduracio del discent, la interaccio en i amb el medi i els processos d’autorregulacio; Teoria Sociocultural de Vigotsky: l’aprenentatge com a interacció constant entre el context sociocultural i interpersonal, adaptant context i continguts a partir del criteri de la ZDP; Teoria de l’Aprenentatge Significatiu d’Ausubel: adaptacio del curriculum per que láprenentatge esdevingui funcional i significant.


APARTAT 3: PROPOSTES DE MILLORA

Isabel Machí (Color Fúcsia)

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT

Tot i que la descripció del context es força completa podem destacar la manca dínformació sobre les etapes educatives que consta el centre o la manca dínformació sobre la diversitat de lálumnat que acudeix al centre (lingüística, cultural, ritme dáprenentatge, etc.), clima general del centre, organització del centre (per cicles, comissions pedagògiques, comissió dátenció a la diversitat) i visió que es té sobre látenció a la diversitat en el PEC i com léquip docent esta format per a afrontar-la, freqüència en la que es convoca el claustre, trajectòria del centre...

CONEIXER I ANALITZAR LA DEMANDA

- Manca dínformació sobre el grup classe i de lálumne x en concret en cursos anteriors. Es demanarà informació de lálumne sobre les necessitats de létapa anterior.

- A partir de la demanda díntervenció que sorgeix per part de la tutora i de l’equip docent, es deuria d´haver fet un seguit dáctuacions per a la recollida dínformació: avaluació inicial de lálumne, entrevista amb la tutora, entrevista amb la família, valoració psicoeducativa de lálumne amb consentiment previ de la família, observació del grup classe i posterior anàlisi de les dades. (Mòdul 3).

- Per a detectar les necessitats educatives que presenta lálumne s´han de realitzar diferents proves estandarditzades, basant-se no sols en el nivell de competència curricular, sinó també en altres aspectes fonamentals , com son, léstil personal dáprenentatge , la concreció d´habilitats especifiques i lávaluació de relacions interpersonals, la concreció de les àrees d’interès, la manera dínteractuar en el seu entorn i la conformació de láutoconcepte, i no solos a través de proves estandarditzades, sinó a través de lóbservació directa (Mòdul 6)

- Cal conèixer totes les situacions intentades i que han fracassat perquè no es tornin a donar. Cal ser creatiu. ( Mòdul 9).

- La demanda díntervenció ha de ser coneguda, defensada i assumida per léquip directiu. Aquest ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció que comporte implicacions a tot el centre. (Mòdul 3).

CONCRETAR ELS PRIMERS ACORDS I UNA PRIMERA PROPOSTA D’ACTUACIÓ A SEGUIR.

- Com els problemes de comportament de lálumne son cada vegada més accentuats i afecten negativament al grup classe i els docents es senten angoixats per la situació, lássessora séncarregarà de contenir les angoixes dels seus companys, reconduint-les cap a actuacions positives i promoure possibles canvis (Mòdul 5).

- Per a concretar la demanda es important: aclarir i concretar al màxim el treball que s´ha de portar a terme, delimitar les responsabilitats de cadascú; lássessor ha de respondre en un termini de temps curt per tal que la seva desposta siga eficaç; el treball ha de quedar per escrit perquè pugui ser revisat i també com a constància de les tasques efectuades (Mòdul 3).

ACLARIR I REFORMULAR CONJUNTAMENT EL PROBLEMA I OBJECTIUS A ASSOLIR

- Cal partir de les reflexions i els treballs ja iniciats i tenir molt clars els objectius que es pretenen aconseguir (Mòdul 3).

- Determinar si la programació que es segueix a láula es ládequada per a donar resposta a les necessitats que presenta lálumne, si la metodologia emprada dona resposta al seu ritme de treball, interessos i capacitats; si el sistema d’avaluació es el mes apropiat, així com si sésta fent un us adequat de totes les estratègies que es tenen a lábast (organització déspais, recursos materials i personals (Mòdul 1-2ª part).

ELABORAR EL PLA DÁCTUACIÓ.

- Desenvolupar un adequat Pla dácció Tutorial, reflexionant col·lectivament sobre látenció dels alumnes amb nee o amb dificultats dáprenentatge, avaluació, orientació i mesures extraordinàries per a látenció a la diversitat (Mòdul 4).

- Valorar el fet déstar amb els companys de la seva edat i com a secundari el nivell de coneixements, incidint sobre les activitats i no tant sobre els conceptes i els procediments (mòdul 5).

- S´han de prioritzar els continguts referents als hàbits escolars, però evitant desvincular la seva programació de la programació col·lectiva (mòdul 5).

PARTICIPAR EN EL PLA ACORDAT I COL·LABORAR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA FEINA.

- Encara que lássessora participa activament en totes les fases de la intervenció cal evitar que es delegui en aquesta tota la responsabilitat de les decisions, ja que podria ser contraproduent i no sájustaria a la realitat. Lássessora ha de situar-se en el mateix nivell que la resta de docents (Mòdul 3).

AVALUAR EL PROCÉS DE TREBALL I PLANTEJAR LA CONTINUITAT DEL PROCÉS.

-Es farà una valoració final dels resultats obtinguts dácord amb els objectius inicialment fixats i també del procés seguit durant lássessorament (Mòdul 3).

REFERENTS TEORICS EN RELACIÓ AL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA.

Els referents teòrics més significatius en relació al contingut de l’assignatura han quedat reflectits, però com referent teòric alternatiu podríem mencionar el model d’intervenció pedagògic de caràcter preventiu, ja que qualsevol intervenció relacionada amb látenció a la diversitat i el funcionament del centre , fa servir una sèrie d’eines que ajuden a prevenir dificultats futures i a dotar al sistema educatiu dels recursos necessaris pera donar resposta educativa a qualsevol tipus d’alumnat (Mòdul 6).



Isabel Machí (Color Fúcsia)

Saray Martínez (Color verd)

Ana Casas ( Color vermell )

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT

Tot i que la descripció del context es força completa podem destacar la manca dínformació sobre les etapes educatives que consta el centre o la manca dínformació sobre la diversitat de lálumnat que acudeix al centre (lingüística, cultural, ritme dáprenentatge, etc.), clima general del centre, organització del centre (per cicles, comissions pedagògiques, comissió dátenció a la diversitat) i visió que es té sobre látenció a la diversitat en el PEC i com léquip docent esta format per a afrontar-la, freqüència en la que es convoca el claustre, trajectòria del centre...

Com a aspectes a descriure pel que fa al context també caldria contemplar quina és la vinculació de les famílies amb el centre educatiu, el paper de l’AMPA, així com la interrelació que es dóna amb altres serveis i programes com Serveis Socials, CEDIAP... i com la pròpia psicopedagoga en funció de la seva disponibilitat sórganitza i amb quina periodicitat amb aquests serveis.

CONEIXER I ANALITZAR LA DEMANDA

- Manca dínformació sobre el grup classe i de lálumne x en concret en cursos anteriors. Es demanarà informació de lálumne sobre les necessitats de létapa anterior.

- A partir de la demanda díntervenció que sorgeix per part de la tutora i de l’equip docent, es deuria d´haver fet un seguit dáctuacions per a la recollida dínformació: avaluació inicial de lálumne, entrevista amb la tutora, entrevista amb la família, valoració psicoeducativa de l

álumne amb consentiment previ de la família, observació del grup classe i posterior anàlisi de les dades. (Mòdul 3).

- Per a detectar les necessitats educatives que presenta lálumne s´han de realitzar diferents proves estandarditzades, basant-se no sols en el nivell de competència curricular, sinó també en altres aspectes fonamentals , com son, léstil personal dáprenentatge , la concreció d´habilitats especifiques i lávaluació de relacions interpersonals, la concreció de les àrees d’interès, la manera dínteractuar en el seu entorn i la conformació de láutoconcepte, i no solos a través de proves estandarditzades, sinó a través de lóbservació directa (Mòdul 6)

- Cal conèixer totes les situacions intentades i que han fracassat perquè no es tornin a donar. Cal ser creatiu. No es pot caure en el parany de duu a terme actuacions errònies. ( Mòdul 9).

- La demanda díntervenció ha de ser coneguda, defensada i assumida per léquip directiu. Aquest ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció que comporte implicacions a tot el centre. (Mòdul 3).

CONCRETAR ELS PRIMERS ACORDS I UNA PRIMERA PROPOSTA D’ACTUACIÓ A SEGUIR.

- Com els problemes de comportament de lálumne son cada vegada més accentuats i afecten negativament al grup classe i els docents es senten angoixats per la situació, lássessora séncarregarà de contenir les angoixes dels seus companys, reconduint-les cap a actuacions positives i promoure possibles canvis (Mòdul 5).

- Per a concretar la demanda es important: aclarir i concretar al màxim el treball que s´ha de portar a terme, delimitar les responsabilitats de cadascú; lássessor ha de respondre en un termini de temps curt per tal que la seva desposta siga eficaç; el treball ha de quedar per escrit perquè pugui ser revisat i també com a constància de les tasques efectuades (Mòdul 3).

ACLARIR I REFORMULAR CONJUNTAMENT EL PROBLEMA I OBJECTIUS A ASSOLIR

- Cal partir de les reflexions i els treballs ja iniciats i tenir molt clars els objectius que es pretenen aconseguir (Mòdul 3).

- Determinar si la programació que es segueix a láula es ládequada per a donar resposta a les necessitats que presenta lálumne, si la metodologia emprada dona resposta al seu ritme de treball, interessos i capacitats; si el sistema d’avaluació es el mes apropiat, així com si sésta fent un us adequat de totes les estratègies que es tenen a lábast (organització déspais, recursos materials i personals (Mòdul 1-2ª part).

ELABORAR EL PLA DÁCTUACIÓ.

- Desenvolupar un adequat Pla dácció Tutorial, reflexionant col·lectivament sobre látenció dels alumnes amb nee o amb dificultats dáprenentatge, avaluació, orientació i mesures extraordinàries per a látenció a la diversitat (Mòdul 4).

- Valorar el fet déstar amb els companys de la seva edat i com a secundari el nivell de coneixements, incidint sobre les activitats i no tant sobre els conceptes i els procediments (mòdul 5).

- S´han de prioritzar els continguts referents als hàbits escolars, però evitant desvincular la seva programació de la programació col·lectiva (mòdul 5).

- Com a proposta de millora dins el Pla d’Actuació considero que es podria establir un programa d’activitats basades en el treball cooperatiu. El fet que els alumnes treballin de manera cooperativa permet a aquests treballar en un context on no només el docent, sinó especialment els seus companys esdevenen instruments intermediaris en el procés d’aprenentatge, establint així una relació activa i transformadora. Alhora el treball cooperatiu posa en joc el funcionament de signes socials i culturals que també formen part del fet educatiu. S´han de potenciar molt els jocs de rol.

PARTICIPAR EN EL PLA ACORDAT I COL·LABORAR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA FEINA.

- Encara que lássessora participa activament en totes les fases de la intervenció cal evitar que es delegui en aquesta tota la responsabilitat de les decisions, ja que podria ser contraproduent i no sájustaria a la realitat. Lássessora ha de situar-se en el mateix nivell que la resta de docents (Mòdul 3), sempre, però, sota un rol assessor de la resta d’agents educatius.

AVALUAR EL PROCÉS DE TREBALL I PLANTEJAR LA CONTINUITAT DEL PROCÉS.

-Es farà una valoració final dels resultats obtinguts dácord amb els objectius inicialment fixats i també del procés seguit durant lássessorament (Mòdul 3). També caldria planificar estratègies d’avaluació continua per tal de que pugui tenir lloc la presa de decisions i les propostes de millora també durant la fase d’intervenció i no només en finalitzar aquesta.

REFERENTS TEORICS EN RELACIÓ AL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA.

Els referents teòrics més significatius en relació al contingut de l’assignatura han quedat reflectits, però com referent teòric alternatiu podríem mencionar el model d’intervenció pedagògic de caràcter preventiu, ja que qualsevol intervenció relacionada amb látenció a la diversitat i el funcionament del centre , fa servir una sèrie d’eines que ajuden a prevenir dificultats futures i a dotar al sistema educatiu dels recursos necessaris pera donar resposta educativa a qualsevol tipus d’alumnat (Mòdul 6).



a)coneixer i analitzar la demanda: podriem millorar la descripcio del context detallant aspectes com: organitzacio del centre (cicles, comissions pedagogiques, CAD), com s’inclou la diversitat en PEC, composicio de l’equip docent equip, frequencia de reunions de claustre, relacio families-escola (antecedent/actual), relacio serveis externs-escola (CDIAP, CSMIJ, SSAP), i tipus de coordinacio entre assessora-serveis externs. Podriem millorar la resposta a la demanda inicial de la tutora i equip docent: -tenir en compte les nee de l’alumne X en etapes anteriors, en la recollida d’informacio actual, fer una avaluació inicial de lálumne, entrevista amb la tutora, entrevista amb la família, valoració psicoeducativa de lálumne amb consentiment previ de la família, observació del grup classe i posterior anàlisi de les dades

(Modul 3); analitzar dades a traves de realitzar diferents proves estandarditzades i de la observacio directa, basant-se no sols en el nivell de competència curricular, sinó també en estil personal dáprenentatge , concreció d´habilitats especifiques, avaluació de relacions interpersonals, concreció de les àrees d’interès, manera dínteractuar en el seu entorn i conformació de láutoconcepte (Mòdul 6). Cal tb tenir en compte totes les situacions intentades i que han fracassat perquè no es tornin a donar. Cal ser creatiu. No es pot caure en el parany de duu a terme actuacions errònies. ( Mòdul 9). La demanda díntervenció ha de ser coneguda, defensada i assumida per léquip directiu. Aquest ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció que comporta implicacions a tot el centre. (Mòdul 3).

b.Prendre els primers acords conjuntament amb els professors que intervenen en el Cicle i l’actuacio que s’ha se seguir: envers l’angoixa de tutora i equip docent, l’assessora reconduira els seus companys cap a actuacions positives i promoure possibles canvis (Mòdul 5). Per a concretar la demanda es important: aclarir i concretar al màxim el treball que s´ha de portar a terme, delimitar les responsabilitats de cadascú; lássessor ha de respondre en un termini de temps curt per tal que la seva resposta siga eficaç; el treball ha de quedar per escrit perquè pugui ser revisat i també com a constància de les tasques efectuades (Mòdul 3).

c)Aclair i reformular conjuntament el problema i objectius a assolir: Es podria millorar partint de reflexions i treballs ja iniciats, tenint molt clars els objectius que es pretenen aconseguir (Mòdul 3). Tb determinar si la programació que es segueix a láula es ládequada per respondre a les nee de lálumne X, si la metodologia emprada dona resposta al seu ritme de treball, interessos i capacitats; si el sistema d’avaluació es el mes apropiat, si sésta fent un us adequat de totes les estratègies que es tenen a lábast (organització déspais, recursos materials i personals) (Mòdul 1-2ª part).

d)Elaborar el Pla d’actuacio: Millorar conjuntament un Pla dÁcció Tutorial adequant-lo a látenció dels alumnes amb nee o amb dificultats d’aprenentatge, avaluació, orientació i mesures extraordinàries per a látenció a la diversitat (Mòdul 4). Valorar en l’alumne X el fet que estigui amb els companys de la seva edat i com a secundari el nivell de coneixements, incidint sobre les activitats i no tant sobre els conceptes i els procediments (mòdul 5).Prioritzar els continguts referents als hàbits escolars, però evitant desvincular la seva programació de la programació col·lectiva (mòdul 5). Proposar activitats que potenciin que els alumnes treballin de manera cooperativa, on docent i companys esdevinguin instruments intermediaris del proces d’aprenentatge, establint-hi una relacio activa i transformadora, i facilitant l’aprenentatge de signes socials i culturals (ex: jocs de rol).

e-f) participar en el pla acordat i col.laborar en el desenvolupament de la feina: Encara que lássessora participa activament en totes les fases de la intervenció cal evitar que es delegui en aquesta tota la responsabilitat de les decisions, ja que podria ser contraproduent i no sájustaria a la realitat. Lássessora ha de situar-se en el mateix nivell que la resta de docents (Mòdul 3), sempre, però, sota un rol assessor de la resta d’agents educatius.

g-h)Avaluar el proces de treball i plantejar la continuitat del proces: Es farà una valoració final dels resultats obtinguts dácord amb els objectius inicialment fixats i també del procés seguit durant lássessorament (Mòdul 3). També caldria planificar estratègies d’avaluació continua per tal de que pugui tenir lloc la presa de decisions i les propostes de millora també durant la fase d’intervenció i no només en finalitzar aquesta.

REFERENTS TEORICS EN RELACIÓ AL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA

Els referents teòrics més significatius en relació al contingut de l’assignatura han quedat reflexats, però com referent teòric alternatiu podríem mencionar el model d’intervenció pedagògic de caràcter preventiu, ja que qualsevol intervenció relacionada amb látenció a la

diversitat i el funcionament del centre, fa servir una sèrie d’eines que ajuden a prevenir dificultats futures i a dotar al sistema educatiu dels recursos necessaris pera donar resposta educativa a qualsevol tipus d’alumnat (Mòdul 6).

Analisi de casos PAC 2 UOC

Documents

Transcript of Analisi de casos PAC 2 UOC