c^i;:..>e>i, :a:<:i oivM :eci «

\f

O_<nvs vn ^ VfWV4 •

;f*rtoKRte? jj>Qi.

^7zJruno^ o.vo7*ooisVp B<t ^sjrt3a

Al·l«l3*W>A»*y

dVSH^AINV NO^)^!<? VJI ¥ ^ %*J wl / \ i ? î lí X-/ %«*/ TiJ %/

FEBT CASRESASY 2(9Q)

SUMARIEditorial i' Suaari' 2Consells Locals de Joventud ipolitica »unicipal 3Oes derBalc6 de Ia Sala. , , , 5Sa Xerradeta íCasa de Ia ViIa 8Llei de protecci6 als ani*als , 9Trobada grups d'Espiai 9Bullit de Notícies ÌOQe»ografia 12£1 tesps 12Poenes'i 61oses 13Correu Obert 14Carrerany Esportiu 19Activitats de l'Associaci6, , 20

EQUIP DE SEOACUa

Sagí Fsrriol SâuzàJauae Ferriol FiolNa>iai Josep Ferriol NegrePere Fons PascualCatalina Mas SergasAntoni Has Negre.,'ausa Mestre Liompart,'oana Maria Qusralt

COL,LAeORA0QRS

Agrupaci6 Socialista de MariaPere Crespí i Saio»Oelsgaci6 d'Infor*aci6 del'Aj<jntaaent de MariaSor Francisca Negre*iquel Oliver RoigAntoni Lluc Mas NegreBartOieu Monjo SuredaQnofre Sureda Ribas

Edita;Assocucii- Cultural FENT CARRERANYFeaenies, 107519 Mar ia >ie Ia Salut

Is ipr ise ix;Apostoi y CivilizadorPetraN2 3eposit Legal; PM-457/!986

EditorialLASERIOSITAT èS ISDISPEBSABLE PER A LA BOBA

CONVIVÈNCIA.

LA MENTIDA , LA FALSEDAT, FILLES DE LA COVARDIA,

ENVERINES L1AIRE QUE HEM DE RESPIRAR.COVARD , EL QUI TIRA LA PEDRA I AMAGA LA MA. •

COVARD, QUI IMITA LES "FIRMES" DELS ALTRES I NO

HI POSA MAI LA SEVA. COVARD, QUI ACOTA EL CAP PER'

SO MIRAR-TE A LA CARA.LA CRfTICA CONSTRUCTIVA I EL DIÀLEG AJUDEN A

CAMINAR.CRITICAR PEL SIMPLE GUST DE CRITICAR, DESTRUIR

EL QUE ES FA 0 S'HA FET, SENSE TENIR ALTRES

CAMINS MES VIABLES, ALTRES ALTERNATIVES MILLORS,

NO PAREIX NORMAL NI LA MASERA MES INDICADA PER

AVANçAR. •fllNGU ES PERFECTE, NINGU HO SAP TOT. TOTS ENS

EQUIVOCAM ALGUNA VEGADA. ES DE SAVIS EQUIVOCAR-

SE.TOTS TENIN LA POSSIBILITAT DE RECONÈIXER L'ERROR.

TQTHOM POT INTENTAR FER VEURE A L'ALTRE LA

M A L I F E T A . .ES DE XIMPLES NO VOLER-HO RECONÈIXER I SEGUIR EL

CAMi MAL COMENçAT.LA SANA INTENCIo èS NECESSÀRIA TAST PEL QUI

A V I S A , ' C R I T I C A 0 CORREGES; COM FER L A V I S S A T

CRITICAT 0 CORREGIT.

++++++m++++*+++++H++++m++++++ La redacc i ) de Fent Car re rany ++ no es fa responsable de les +» opinions dels qui hi escriuen ++ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +

FEgT CARSBKAHY. 3(91)

^V jt MfirtA &to& #4consells locals de joventut i política municipal

%AV %fc** *&&*3* %El passat 26 ije març, vaig

assistir en representació del'àrea de cultura del nostreAjuntament a una jornada dasiuntel tema " Consells Locals deJoventut i Política Municipal",que va organitzar, a Carapos, elGovern Balear i l'Ajuntamentd'aquest poble,

EIs ponents d'aquestaJornada varen esser en TomeuBarceló i Rosselló, Presidentdel Consell de Joventut de lesIlles Balears a n'aquells»offlents, ara ja ha"cHaitit, enBernat Aguiló Siquier, vocal perMallorca de Ia Comissiórermanant del C,J,I,B i na1argalida Aguiló Bennassar,•egidora de Seveis Socials iIoventut de l'Ajuntament de Sa>obla,

La conclusió a què es va¡rribar al final així corc elreball fet pens que varen esserotalment positius i aplicables1 nostre poble, al menys entreIs joves de no més de 30 anysue són els que es podenntegrai' dins els consells3cals de joventut,

Una vegada situats pas aïp-vos compte de lesonclussions personals que enîig treure,

L'objectiu prioritari del)nsell Local de Joventut i perjposat d'aquesta jornada, és el? fostentar Ia participació;venil i l'accés dels joves al.sseny, col,laboracio i gesti6; Ia política juvenil, En|uest sentit l'instrument méslient és Ia promoció de Iaeació de consells locals deventut, Aquesta participació

dels joves és clar que tambés'ha d'extendre dins tots elssectors de Ia societat,

Les conclusions que es varentreure estan segurament dins elpensament de tots el que,volguent o no, en certa maneraformam part, en petita o mésgran escala, de l'estament, nosempre ben vist, de Ia política,

EIs tipus d'objectius desdel C,J,I,B són tres;

-Oe cara a Ia joventut noassociada, mitjançant el fomentd'associacions, montar ConsellsLocals de Joventut,assessorament als joves perpoder-se associar, etc,,,

-Ampliar els canalsd'informació que tenen elsjoves, sobre tot a nivell local,Per aixà és imprescindiblerecollir tota Ia informació quedasiunt Ia joventut editen elsorganismes i difundir-los,

-Oefensar els interessos deIa gent jove,

En relació a n'aquestsobjectius anomenats, va quedar

clar que és important que elsconsells locals de joventutserveixin de taula de debatentre les distintes associacionsjovenils d'un poble i al s>ateixtemps d'interlocutor entre elsjoves i just els joves ambl'Ajuntament, a nivell local, iorganismes superiors,

Oes del principi també quedaclar l'intent de formar unsquadres dirigents joves de caraal futur i donar-losresponsabilitats públiques decara als seus companys i almateix temps participar dins lesactivitats »unicipals, Lamanipulació que damunt aquestsintenten fer els partitspolítics, sempre ha duit malresultat i ha estat »otiu depolèmica i tensió a totaassociació, on hi ha gent que noté aquestes inquietudspolítiques ni va en segonesintencions,

Per altra part s'ha de dirque el reciclatge de Ia

#<toaGWFRNMLEAR rfVMwmr

DE LES UUS BALEAF)S

.*JLt'vW

WP &%

FEgT CARRERASY 4<92>

informació qus''surt damunt Iajoventut possibilita a n'aquestal'aprofitaaent de lessubvencions, • • descomptes,excursions subvencionades, etc

que es fan des dels1

organismes i que moites devegades, aquí a Maria tenim finsal moment un clar exemple,oassen sense que els joves esdonin coropte de lss aventatgesque de cara a alis hi ha hagut,

El funciona»ent que dinspolitica fwnicipal suposa unConsel) Local de Joventut had'estar incl'>s en al pressupostde l'Ajuntawent pei seu correctefuncionament i tenirpossibilitats de poder ferfeina,

Ja que entra dins pressupostwjni>:ioai, l'ajuntafltent ha defiscaiitzai' els doblersdastinats al Conseli Local,encara que aquest els ha derepartir de Ia millor 5>anerapossible després del diàlegentre els sterabres,

Es totalment negatiu que unajuntaraent crei el Conseil LocalJe Joventut, Aquests han desurgir de Ia iniciativa de lesdistintes associacions jovenils,ewpero sí ha de possibilitar laformaciö dels »ateixos a partirde l'entenií»ent de les entitatsi just d'aquestes,

El C,L.J ha de tenir unsetatuts propis fets pelsmateixos jOves, ha d'estar oberta tots els sectors locals i ha>je tens- una participacióparitària de totes lesassociacions -2ins e l l ,

:Jp C,L.J. és l'interlocutoriités valit entre un ajuntament iels joves 5; aquests hioai'ticipen i al raate:x tempscontrolen Ia política jovenil»unicioal.

Duit a Ia pràctica dins unpoble cow Maria, podria suposarun gran avanç ja quepossibilitaria activitats suefins el 3ioRiapt no s'han fet, osi s'han fet no ha estat de Iafflilior »anera, des del'organització de cursets,

espectacles, tant pelsespectadors coai pels executors,assessorament técnic per part deprofessionals, psicòlegs,metges, etc,,,,i afavoriractivitats de tot tipusMitjançant l'aportació per partde l'Ajuntaraent de tot elmaterial que es necessiti talço« tendes de campanya per poderfer excurssions, màquinesfotogràfiques i de pro-jecció,material espotiu, etc,,, quedestinades a l'esplai jovenilhan >j'esser els joves els que esreponsabilitzin d'ell en elmoment del seu ús i fins a Iatornada,

També les activitats arealitzar possibiliten Ia nodiscriminació de sexes ja que Iaparticipació d'al,lots id'al,lotes és gran i de cada dia«és,

Per acabar un punt moltimportant avui en dia ésl'Objecció de Consciència idamunt aquesta el C,J,I,B té unequip d'assessoranent per poder-la .fer i una total infora>acioque per diverses causespolítiques no són dades enclaretat a tots el joves en edadde fer el Servei Militar,

L'Ajuntament no ha depromoure l'objecció ' deconsciència, empero sí had'inforaar damunt Ia mateixa atots els joves que ho vulguin,per aixó es va solicitar total'informació al respecte i queper suposat està o • estarà enbreu, a Ia disposició de tots ales oficines municipals o alresponsable de Cultura del'Ajuntament,

Jaume Mestre,

FEgT CARRERAKY 5<93?

HES HEL HALCO »E U SALABa cal fer suposicions de què els

pactes municipals corren perill. Dintre del'Ajuntament reina un clima al mancoacceptable en el que no hi cabendesqualificacions ni intents de desvirtuarIa conducta de diàleg que es pretén.

En tot cas el que es presuposa, deuesser produït per disencions internes anivell de grup que sembla es decantin mesper fer oposició que per mantenir Ia líniaesmentada.

Com és obvi, no entr ni surt d'aquestsproblemes que ells mateixos es generen.Així donc, quedi clar que no hi ha motiusper involucrar altres- membres del grup degovern.

Que al batle Ii sobra poder és evidentí si és necessari o no, depèn de lesimplicacions que du ser minoria o majoria.

EIs principis que haurien de regir unabona democràcia interna fa sobrada totaaquesta prepotència, però malhauradament ien Ia pràctica aquest concepte poc resa.

No sembla massa aconsellable avant-posar per sistema ideologies a Ia pràcticad'unes maneres que poden ser mésconvenients.

Intentar actuar amb una ala baixa il'altra a dalt; això no comporta més queambigüitats. Es possible que certes irre-gularitats siguin censurables però senseesser conseqüència de conductes extranyes

i manipulades que aixequin falsostestimonis amb Ia intenció de destruirpositures que destorben.

La proposta de modificació de Ia co-missió de govern pot esser una mesuraautent,icament democràtica, però davant unalegislació que empara tan amplament elpoder de Ia batlia, Ii resta tota mena depossibilitats de prosperar i pocaconsideració mereix.

Són propostes fetes pels Independents,donar sovint periodicitat a unes reunionsinformatives per aclarir conceptes,salvar, caure en equívocs greus i servircom a base ferm de diàleg.

Crec que estan sobrades certesactuacions al davant d'uns resultats tansignificatius i davant unes experiènciestan evidents, Així es va fer constànciaals pactes que se subscriviren.

Aquestes són les meves acusacions coma regidor que els va rubricar. Per altrapart, trob que resta temps per demostrar-ho i implantar altres criteris.

Comencem per fer democràcia respectantIa línia, d'actuació de cada candidat com arepresentant de sectors més o menys consi-derables del poble. No ens detinguem enaquesta mena d'utopies duguent a terme elsinteressos d'una majoria.

ßartomeu Monjo Sureda.. ^»íïie nin««;«

KECOLZAKENT AL KETGE I AL FRACTICANT

El nostre grup vol expressar Ia sevadiscomformitat i rebuig total amb les in-formacions aparegudes al diari "EL DIA"el passat dissabte, dia 24 d'Abril, fentreferència al metge titular del poble, D,Jesús de Orbe de Rueda. *

Consideram que tant ell com el prac-ticant cumpleixen les seves obligacionsprofessionals i que no són culpables deles deficiències que pateix l'organitza-ció sanitària rural.

Per això volem expressar públicamentel nostre recolzament a Ia labor sanità-ria que han duit a terme dins el nostrepoble,

ISDEPENDESTS DE KARIA

Am

,.vtal.""**"'"9un

*una,n,es

-sA&A** <$A% 2^$F"^-*&>^

Mc*£*»•

& p*<2 .,rAS*m '*¿t

^

FEST CARRERAM 6(94)

XEWMOX:

Quedarem d'acord amb l'ama En Toni perfer aquesta :<erradeta el dia que anàrem avisitar el president Canyelles. Feiaestona que teníem ganes de saber cosesd'aquest home tan esportista i senzill.Ens veim al local de l'Associació i justdesprès d'haver posat en marxa el"cassette", amb no poques dificultats, Iideman que em conti coses de quan era petiti comença:

Jo ara te podria comptar que davantca nostra hi havia tres al.lotes i unmascle i moriren tots. Me'n record que jotenia dos anys quan va morir sa primera.Llavors morien tísics, tuberculosas. Erentres germanes, na Joana Maria, sa primera,Na Margalida, Na Maria i En Marti, germansde l'amo En Rafel des MoIi, tu l'hasd'haver conegut. Quedà en Rafel i son parei sa mare Ii deien: du-te'n un pa i unasobrassada i ves-te'n de Maria i notornis. En aquell temps morien com amosques per mor de sa malaltia aqueixa(devers l'any 13).

* A quin carrer vivíeu?- En es carrer Major, antes des carrer

nou, veuen un poc sa finestra de baix,veïnat, més amunt que en Joan Frau, justpart damunt,

* Quan vàreu néixer?- L'any 11, dia 2 d'Abril. He fet 77

anys.

* Què recardau de l'escola i de lesprimeres feines?

* Abans d'anar a l'escola Io prinerque vaig fer va ser anar a espedregar aSon Barrot de Sa Tanca. Me pareix,guanyant dues peces de quatre per tot Iodia. Són 20 cèntims. Tenia set anys, crec.

* I què fèieu els al,lots, en aqueststemps?

* I no vol dir que no n'hi haguésqualcun que anàs a costura, però jo no hivaig anar més que un any a escola, de 9anys fins a 10. Vaig anar un any amb somestre Huguet, un català. Va venir a CanNecto, No hi havia més que un mestre . Ivius! "que usted Io pase bien". En aquelltemps mos dava molt de bastó. I llavorsdesprés d'haver anar a s'escola, mon pareem va llogar a Can Corba, a baix d'Ariany,arab l'amo En Tomeu LLova de madò Fornera.I d'aquí manàvem ets indiots caminant capa ses coves d'Artà, a Son Cabila. I allàels vaig guardar un mes o un mes i mig, iel dissabte de Ia Mare de Déu vaig partira peu cap a Artà i vaig anar a un que Iideien l'amo en Xeix i anaven a mitges ambl'amo en Tomeu LLova. Me va acompanyarfins a Son Forteza, devers dos quilómetrosi em va dar es camí per tornar a CanCorba. Vaig menjar i vaig tornar partir apeu cap a Maria. Mon pare no va voler quehi tornàs perquè, llavors jo corria un pocses joies, i va trobar que m'havien fetuna' malifeta, fer-me venir a peu. Teniauns deu anys,

* Com eren les comunicacions entre elspobles devers l'any 21?

* Eren en carro o a peu. D'Artà veníema peu. Per dins Montblanc hi havia unadrecera.

* El tren ja funcionava?* Si. He llegit en es diari aquests

dies que es tren fa cent anys que vapassar per Petra.

* I les comunicacions entre Maria iSineu per agafar el tren?

En aquest temps hi havia unadiligència, un tal l'amo En Damià desBous, un glosador, hi anava. Després, quanva morir, fent un clot negre net, son pared'En1 Bernat des Forn tenia un cavall ianava amb sa diligència, trot-trot,d'aquesta manera.

FElT CASRERABY 7(95)

t'AMO EN TONIREGALAT

* I amb Ciutat?- S'agaíava es tren a Sineu. Devers

l'any 21, un tal Pineda, va posar uncamió. Però poc temps, perquè després quiva posar camió fou en Batlet, son pare desBatlets i en Gurilla, son pare desGurilles, I es duien antipaties i feien unbàndol: demà qui vol anar a Palma, a duespessetes o deu reials i encara elconvidaven a dinar.

* Heu contat les dues primeres feines.Que més féreu?

- Vaig estar un any de porquer a SonAlcaines <tenia 13 anys) amb un cosí de mamare. Abans vaig estar a Son Fortunyd'Estellencs de traginer d'olives amb duessomeres, pes caminoi. Jo anava derrera,derrera, Hi vaig estar quatre o cincmesos, es temps de s'oliva. Després vaigpassar a Son Moixeta, de pastoret. Hi vaig

estar tres anys per mil pessetes. Havia deguanyar cent duros cada any però el tiojust me'n va pagar dos perquè vaig rompresa cuixa a un mul jove d'una pedrada. Vaigfotre sa saldada d'un any per aquestarompuda. Aquí vaig aprendre a colcar arabbicicleta, en sa nit. Tota sa nit Ii vaigdar, Llavors vaig fer passar ses ovellespes camí perquè tapassin ses ginyes de sabicicleta, perquè no se'n donassin comptede què l'havia agafada,

De Son Moixeta record que un dia emvaig topar amb es senyor, D. NicolauDameto, i em va demanar: "On vas? A Sineu,Quants anys tens? Devuit, jo ja som vell.Seràs vell", em va dir, "quan hagis girates número." I això em va quedar gravat. Esdia que cumplesqui es 81, si som viu,aniré a recordar-ho, mira que te dic.

Després vaig estar una any aMontblanch de baciver, devers l'any 29,

De Montblanch anàrem a guardar sesovelles a Biniatria, entre Sa Pobla iAlcúdia, devora sa fàbrica des Murterar.L'amo m'envià a sa muntanya a veure unafont. Bm va dir: "fes-la neta, Toni, i sid'aquí a 20 o 30 anys tornes, te'nrecordaràs d'això". També record aquestaanècdota. Per cert hi vaig anar un dia ino Ia vaig trobar.

•~v • ««•>?'*• •* i

I després vaig estar un altre any dcpastor a Son Cal6, S'any que era quinto.Qualque vegada venia amb bicicleta ialtres a peu. En aquest temps compràvembicicletes, Quan va entrar sa República joestava a Son Caló.

De Son Caló ja vaig estar per canostra fins que em vaig entregar en esservici l'any 32. El vaig fer al quarterd'Infanteria, a Ia Rambla. En vaig fer unpoc manco d'un any, Deu o dotze anysenrera en feien 3 anys, i arab sa guerran'hi va haver que en feren set anys. Ambsa guerra tot d'una m'agafaren i emllicenciaren es juny després d'haveracabada. Així mateix passà un temps entres'esclat i sa meva incorporació. Recordque vengueren 'avions des rotjos i tirarenpropaganda, Deien que mos n'anàssim cap asa muntanya, que deixàssim es pla, quevendrien a fer un desembarc aquí. A madòArianyera, mare des fuster Miquel PoblerIi trobaren papers d''aquests i me pens quel'arribaren a tancar,

(Continuarà al proper número)Magí Ferriol

FEIT CARSERASY 8(96)

Casa de Ia iIa'.Uriá

COMISSIó DE GOVERI DE DIA 8 D1ABRIL

S'agafaren els següents acords:1.- Aprovar l'acta de Ia sessió anterior<ll-3-&o)2.- Solicitar del PIa d'Obres i Serveisdel CIM les següents obres:

'a.- Asfaltat de varis camins.b.- Renovació de l'enllumenat públic,c.- Tancament de Ia paret del camp

d'esports.3.- Solicitar aal Conseller de Cultura delCIM: a.- Una subvenció de 1.909.000 ptsper a l'equipament de Ia Biblioteca, b.-Subvencions per a les peticions formuladesa l'Ajuntament per les diverses entitatsculturals del poble, c.- Una subvenció pera les despeses de professorat de l'Escolade Música, d.- Una subvenció de 165.993pts. per despeses de reparació d'enllume-nat del Camp d'Esports.4,- Concedir Ia llicència d'ubicació a IaPlaça des Pou d'una cabina de I1ONCE.5,- Aprovació de les següents despeses:- Carpinteria Quetglas <marcs, portes ipersines de l'escola de dalt.. 170,856 pts- Carpasa <feines al depòsit d'aigua de Iaplaça des Pou) 99.680 pts- Rafel Bonnin (feines i .bombilles del'enllumenat de Nadal) 329,657 pts

Així mateix s'acordà remetre Iafactura.de reparació de l'ordinador per unimport de 257.312 pts a GESA degut a queles grans oscil.lacions de tensió forenles causes de Ia rotura de l'ordinador.6.- Concedir les següents subvencions:

A l'Escola de Música per despeses deprofessorat 90. 000 pts

Al Club Ciclista M3 Salut pel IV TofeuMancomunitat del PIa 50.000 pts

Al Moto Club Cop de Gas, per Festa del'ensaïmada, Sant Antoni i Trial d'Hivern

75.000 pts7,- Requerir un informe a l'aparelladormunicipal i mantenir una reunió amb elsinteressats, referent a Ia sol.licitud dedeclaració d'interès social del Bar-Restaurant a ubicar a Ia carretera Petra-Santa Margalida.8.- Oferir a Ia Mancomunitat del PIa ellocal del carrer de Ses Corbates per a Iaubicació de Ia Policia -Rural.

9.- Sol.licitar a PAparellador Municipalque una vegada cada mes presenti uninforme de totes les obres que s'estiguinrealitzant en el municipi, i si s'estanexecutant d'acord amb Ia llicència,

Precs i Preguntes:El portaveu del PSOE, formula per

escrit el següent:1,- Poder disposar tots els dissabtes d'undepartament habilitat per a informar. Elprec és accedit.2.- Solicitar informació sobre les NornesSubsidiàries. Se Ii contesta que"l'equipredactar ja hauria d'haver presentat elsseus treballs,3.- Sobre l'import total del sopar oferita Ia 32 Edat i si s'ha rebut subvenció. SeIi contesta que l'iraport pagat perl'Ajuntament són 63.900 pts de lesporcelles i que no s'ha rebut capsubvenció.4.- Entrades i sortides de caràctereconòmic. Se Ii dóna una fotocòpia de lesmateixes.

PLE DEL DIA 15 D1ABRIL

S'agafaren els següents acords:1,- S'aprova, per unanimitat, l'actaanterior.2.- Es dóna fins el 30 de Setembre per aIa realització d'aceres i façanes ambllicència municipal gratuïta. Acabat elplaç l'Ajuntament farà un projecte per ala' realització de totes les aceres delpoble, posant contribucions especials alsafectats.3.- Informació dels acords de Ia Comissióde Govern del dia 8-4-88.4.- S'aprova Ia moció d'AP sol.licitantal Parlament l'aprovació del Projecte deconstrucció de l'Autovia Palma-Inca, ambels vots favorables d'AP i UM il'abstenció del PSOE i Independents.5.- S'aprova Ia proposta d'Alcaldia sobreabstenció de fumar en les sessions de1'Ajuntament.

CONSTRUCCIÓ D'ACERESRECORDAU QUE, SEGONS ACORD DE

L1AJUNTAMENT, TENIU FINS EL 30 DE SETEMBREPER 'A FER-LES. PASSAT EL PLAc, ES FARÀ UNPROJECTE PER A CONSTRUIR-LES TOTES, PAGANTCONTRIBUCIONS ESPECIALS

FEST CARRERASY 9(97)

LM di; proterahrate animalsA Ia Comunitat Autòno-

ma de Catalunya es vaaprovar una llei sobre Iaprotecció dels animals<llei 3/1988, 4-3-88, BOEnum. 75, 28-3-88).

La incorporació d'Es-panya a Ia C.E.E, i Iafirma dels Convenis deWashington, Berna i Bonnfan necessària una adap-tació de Ia normativavigent existent en matèriade Ia protecció de Iafauna.

Mancava una normativaclara per mantenir' iprotegir les poblacionsd'animals, regular Ia sevavenda, tràfic i el seumanteniment en cautivitat.

EIs continguts delstítols d'aquesta Llei sónels següentsrTítol primer: Disposicionsgenerals,

DeIs animals

Fauna autòc-

Fauna no au-

Deles

Ia disse-espècies

Títol segon:de companyia.Títol tercer:tonaTítol quart:tóctonaTítol cinquè:cació deprotegides.Títol sisè: De l'ús de lesarts prohïbides per Iacaptura dels animals.Títol setè: De les agrupa-cions zoològiques d'ani-mals de Ia fauna salvatge.Títol vuitè: De les àreesde protecció de Ia faunasalvatge.Títol novè: DeIs establi-ments de venda d'animals.Títol desè: De les associ-acions de protecció i de-fensa dels animals.Títol onzè: Inspecció ivigilància.

Títol dotzè: De lesinfraccions i sancions.A5EXEI: Animalsdomèsticsde companya.AFEXE II; Espècies prote-gides de Ia fauna salvatgeautòctona.

Esperem que aquestaLlei es generalitzi a Ianostra Comunitat Autònomai que tots nosaltrescol.laborem en el seucompliment,

Pere Crespí i Salom

TROBADA GRUPS D'ESPLAIFesta Major. Porreres 24 d'Abril.

Breument vos explicaria que és ungrup d'Esplai: està format per uns joves( que és diuen monitors ) que durant eltemps lliure és dediquen a educar i 'aformar els nins. Aquesta educació Iatransmeten a través de jocs, cançons,excursions, acampades, etc.

A Maria, al llarg de mig any, ungrup de joves hem tengut Ia sortd'assistir al curset de monitors que hatengut lloc a diferents punts deMallorca. Aleshores ens trobam fentfeina per poder organitzar un vertadergrup d'Esplai.

'El diumenge passat dia 24 tenguéll.oc a Porreres Ia diada (trobada) delsgrups d'Esplai de Mallorca. EIs dife-rents grups i organitzadors ens convida-ren a participar als diferents actes.

L'assistència fou nombrosa. Hi par-ticiparen uns miï al.lots. amb els seus

respectius grups, El companyerisme, Iadiversió, el joc / juntament amb elsal.lots, varen esser els vertadersportagonistes.

Grup D'Esplai "Es Rebrot"

*0*syy"|Jj. PtRBEMS 2« D'ABRI1 19 8

íflajor

PEBT CARRERASY lQ<98)

BHLLTT de noHeicsVISITA AL PRESIDEST CANYELLES

El passat divendres, dia 22d'abril, Ia Junta Directiva de IaTercera Edat i l'Ajuntament visitaren alpresident de Ia C.A. Sr. GabrielCanyelles, al Consolat de Mar. Lavisita, de cortesia, transcorregué moltcordialment, aprofitant el president dei.a -Tercera Edat per exposar-li lesdeficiències que té l'edifici que ocupeni altres necessitats (menjador i cuina),El Sr. Canyelles prometé traspassar lesseves peticions a Ia Conselleria deSanitat, que és Ia que tramita aquestesobres, remarcant que és un delsobjectius del seu govern el que tots elpobles tenguin el seu Casal de IaTercera Edat, dotant-lo de menjador, ique Ia següent passa seran les petitesresidències.

JJ . •eX^^OCXOCAX7n^

RECITAL PER A LA TERCERA EDATEl passat dimecres, dia 27 d'abril,

unes 60 persones de Ia Tercera Edat delnostre poble, assistiren a un recitald'òpera a Ia ciutat d'Inca, al teatreprincipal, La protagonista- era Iasoprano Teresa Verdera acompanyada alpiano per Joana Peftalver. Entre altrespogueren assaborir "Amor", "Clair deLune", "La nifta sola" etc. A Ia majoriaels va encantar. El transport corria acàrrec de Ia Conselleria de Cultura.

INFQRMATIUS DE TV2 ES CATALÀSembla que això de Ia normalitzaci

de Ia nostra llengua, de cada dia est,pitjor: pareixia que els nostre;Estatuts d'Autonomia i Lleis d>Normalització Lingüística <de Ie:Comunitats Autònomes de parla catalana)donaven preferència a Ia llengua de Iiterra. I ara se'ns despenja l'AudiènciiNacional amb una ressolució que oblig¿als informatius de TV2 a emetre'lssimultàniament en castellà -o usaniambdues llengües amb Ia mateix*proporció. Ïío s'hi emeten totalment eicastellà els de TVl? 0 és que tambés'obligarà a TVl a emetre simultaniamen1en català?

No eus agraden gens aquests agraviscomparatius.

6oboXCRESTAlG

El proper dia 21 de Maig hi ha unatrobada d'Associacions de Ia TerceraEdat de Ia Comarca d' Inca a Crestaig deSa Pobla. Es calcula que hi haurà milsde persones. EIs autocars i les begudesseran gratuïtes. Cada Associacióaportarà algun programa cultural del seupoble. El menjar serà de pa-taleca. Vosdesitjam que us ho passeu molt bé.

MES CDSESEl passat dia 30 d'Abril hi haurà

hagut Assemblea General de Ia TerceraEdat per a informar de tot el que ha fetIa nova Junta Directiva des de quecomençà.

També ens han informat que tenenprogramada una excursió a les coves deMa-nàcor. Ja saben on dinareu, però nosaben el dia. Per tant al tanto elsinteressats

FEST CASRERASY 11<100)

BHLLTT de nofìeicsFEDERACIÓ BALEAR DE MITJANS DECOMUNICACIÓ LOCALS

El passat dimarts dia 26 es vaconstituir Ia gestora de dita federació.Varen esser elegits: Radio Felanitx,Radio Porreres, Radio Murta de Montuiri,Radio call vermell de Campos i RADIOKARIA.

PQLICIA RURAL KABCQMUgADAEl batle ens ha comunicat que el

dos de maig a les 7 de l'horabaixa hauràtingut lloc a Maria, una reunió dels 13pobles que formen Ia Mancomunitat delPIa de Mallorca. El motiu d'aquestareunió és Ia creació de Ia Policia RuralMancomunada, Maria ofereix Ia seud'aquesta Policia. Es segur que hi hauràaltres oferiments. EIs interessats enpresentar-se per policies ruralsmancomunats ho poden comunicar a1' Ajuntament.

PISTADES IKDEPEKDENTISTESA moltes parts del nostre poble, i

arreu de moltes altres bandes de l'illa,hi ha senyals dels lluitadors del sprai.La veritat és que Ia cosa queda bastantïletja. Malgrat que Ia filosofia de lesseves reivindicacions són semblants ales de Ia nostra revista, no n'estamd'acord amb Ia manera de fer-les, Creimque els seus autors haurien de pensar enusar mitjans més nets per a realitzarles protestes i, les autoritats, ennetejar les pintades,

SAIITAT A LA PART FQRASAEl sistema sanitari que "patim" a

•la part forana, no és precisament d'allòmillor. Les conseqüències les patim tantels pacients com els professionals de Iasanitat. I no creim de cap manera queels culpables siguin aquests. Per aixòno se'ls pot atacar calumniosament,imputant-los uns fets falsos, com elsaparescuts el passat dissabte, dia 24-,al diari "El dia", per part de 18"obscures" persones <que parlaven en nomde tot el poble), anau a saber ambquines "obscures" intencions.

VTATGE D'ESTUDISDia 30 de març arribaren els

alumnes de Ia nostra escola del viatgeque realitzaren a terres d'Astúries iCantàbria. A més de molts de regals imolt bon temps, dugueren del viatgemolta de son. Ens han contat que n'hihagué que dormiren dos dies seguits. Quèpassa! Que no us deixaven dormir perallà?

^zT^:

US RELLOTGE DE SOL CASOLÀ: FES-TE1H UKAmb aquest títol aparegué un

article en el número passat, faltant-liIa part gràfica. Era intenció nostraincloure dins Ia revista una fotocòpiaper a qui el volgués muntar. No foupossible, però incloem Ia citadafotocòpia a aquest número perquè uspogueu fer el citat rellotge de sol.

CONTINUA LA VAGA DELS EKSEKYAKTSDurant els dies 14, 19, 20, '26, 27

i 28 d'abril, llevat de qualqueexcepció, els mestres de Maria hanrealitzat Ia vaga que els sindicatsSTEI-UGT-CCOO-ANPE tenen convocada anivell nacional, En el moment de tancarIa revista no hi havia fressa d«solució. Recordau que els ensenyantsd'EGB, BUP, FP i Universitaris demanendes de ja fa més de deu anysl'homologació econòmica amb Ia resta defuncionaris no ensenyants, una solucióals probleraes de Ia responsabilitatcivil, els interins, Ia jornada laboral,entre altres,

ECQNQMIA.El grup d'economia de Ia parròquiainforma que durant l'any 87 . esrecaudaren 1.189,865 pts. i es gastaren1,049.664 pts.Quedaren en caixa a 31 de dessembre del87 140.201 pts.

PKBT CARSESAHY 12(101)

DEMOGRAF/AJA I , 'HAW PKT*

Bn Mlquel Bergas Ferriol i IaMargalida Sabater Bergas. Bscasaren dia 23 d'Abril.

Bn Francesc Josep Ribas Hiquel iIa Gabriela Pastor Carbonell, esdigueren que sí el dia 16 d'Abril.

Que el vostre aaor no acabi nai.

EJSJAt_BEJJiAT_Joana feria Cifre Crespí, a

l'edat de 92 anys, dia 7 d'abril.Vivia al carrer Major, 41

Apolònia Pastor Perelló, als 76anys, dia 24 d'abril. El seudomicili era Ses Corbates, 4

Que descansin en pau.

BE^fIIGUTSDia 22 D 'Abr i l va néixer Na

Martina Perelló Bonnín.És f i l l a d 'EnPere PerellóBonnín Gual.

Llul l i de Na Maria

Que tot siga enhorabona.

D u r a n t el mescaigueren 24 '5 l i t r e s .

Les temperatures , m o l t suausduran t tot el mes, a r r i b a n t aessei' bastant ca lentes , Peròtafflbé c o i n c i d i n t aab les plugesel temps també ha r e f r e s c a t , La»àxiaa , 22i C Ia regis t rare»dia Ì3 d ' a b r i l i Ia m í n i m a , 92C 1 els dies 6, 7 i 8

A b r i l , cada gota val per» u i , Hi ha hagut d 'esperar âf i n a l d 'aquest mes perquèa r r i b a s s i n les desit jadespluges, 59 l i t res per «etrequadrat han plogut duran taquest »es segons aquestad i s t r i b u c i ó : dies 4, S i , 6 , Ì6I 1 1 dia 9, 3 I 1 1 dia 25, 2 I 1 ,dia 26, 14 1, i dia 27 24 1,

XCARTA AL PQBLE.

Es indignant llegir enalguns periòdics articlesque expressen una tcrtaldesinformació, i sobretot, denoten ganes de fas-tidiar a Ia gent.Més concretament 02 vull' k

referir a l'article pu-blicat en el "EL DIA" dedata 23 d'abril del 80,Aquest raedi d'informació,amb grans titulars, criti-cava dos professionals deMaria de Ia Salut.

POP'1T1PS'L W v i / l ' u O«íGíoses

FEgT CARRRRAflY13<102?

CORREU OBERT

El que molesta no és so-lament el fet de dubtar deIa seva professionalitat,sinò Ia forma que tenenalgunes persones de jugaramb Ia dignitat de Iagent. Quan qualcCr creu queuna altra persona, actuamalament, el menys que potfer és informar-se i lla-vors exposar unes crí-tiques d'acord a uns fets.Però mai s'ha d'ocultar Iaseva identitat,perque en-demés d'estar desi"n-formats, estan suplantant

identitats. Dic això per-què, quan he intentataveriguar qui ho havia es-crit, ha resultat que es-tava firmat per una seriede persones que empren unnombre de carnet de iden-titat que no correspon alnom de Ia persona enqüestió.

Davant aquest fet calcriticar les persones queescrigueren l'article i eldiari que ho va p'jblicar,per no compro ar eldocument DNI de totes les

persones,El meu recolçament per

aquests professionals quetenen en les seves mans ien Ia seva consciència Iasalut de tot un poble.

Paquita Romera.

FOBSE CAVALL D1AHIMA FESIDA

PAGÈS,no pugis damunt aquest cavall,no veus que té l'ànima ferida,no veus que va cap a Ia mort,Ii sangueja Ia ferida.

JA no menja dins prats verds,sols camina per camins desolats,no veu amb els seus ulls a Ia llumdel dia,escolta'l plorar dins el vent,pobre cavall d'ànima feridaï.

DEIXA1L que vaja tot sol,no veus que acaba Ia vida.

PREST, cavall ,arribarà de Ia tomba a tu Ia pau,i sonaran les campanes del bestiàfse' n'anirà el sol cap el seu cau,i caura Ia fosca damunt el dia.

TEK'N aniràs, i mos deixaràs,passarà Ia tardor ,l'hivern,seguint nosaltres les teves passes;ploraré, i tu pagès ploraràs,abans de passar a l'oblitel seu record.

J. Ferriol i Fiol.

FEBT CARRESABY 14(103)

AL RECTOR DE KARlA,

Amic Pere; Una »olestosagrip no e» deixà participar(»'havien convidat) en el debatque el passat Divendres Sant vatenir lloc al local da FENTCARRERANY i que va esserretresrcès par RADID NARIA, He deconfessar que aquell dia entrobava un poc febros i que elmeu receptor de ràdio no acabavade sintonitzar siassa bé; és peraixò que si el que vaig a dirparteix d'una roala entesa, esticdisposat a rectificar sense capproblema,

Ara »'agradaria, una vegadafet aquest aclariment, exposarels meus punts de vista sobreaquest debat;

!- No parlaré de totsaquells punts, Ia majoria, quees digueren i que compartesctptalwent,

2- vull felicitar Ia valen-tia i l'honradesa d'un dels par-ticipants (que no vaig conèixerdegut a les deficiències de Iameva recepció) que es va atrevira criticar tots aquells indi-vidus que, declarant-se ateus,contraris als capellans, o béque només diuen pestes del'Església, no tenen capprejudici en «udar-se com ungarballó, casar-se a l'aUar

CORREU OBERTmajor i dur,e.ls fills a batiar ia conbregar com si res, Un fortaplaudinent a aquest valent,

3- VuIl, ara, referir-»e aun participant que oblidant-seque allò era un debat, repetiauna i altra vegada; "s'ha dedir", "això és història",actuant co» si d'un aíting estractàs, No és que parlàsmalament,-perquè tot allò que vadir s6n veritats cont un tewple,però si se Ii podria aplicar béallò de "una veritat a mitges ésinjusta", I desgraciadament totallò no era «és que «itjaveritat,

N'explicaré, En un nomentdonat, aquest covidat va fer elsegüent cowentari; "En aquestpoble tots en coneixen un quantsque a pesar d'anar a coRbregarcada dia explotaven miserable-ment els seus »issatges", Davantaixò que és totalsient cert, joafegiria l'altre »itja veritatper tal que fos completa; "Tambéen coneixe» uns quants d'aquestsque no hi van »ai a combregar ique es declaren d'esquerres, quetambé en saben d'explotar alsseus operaris", Aquest nateixcontertulià nontents després,n'amollà una altre de veritat aMitges. Digué; *S'ha de dir,perquè és història,- que aMallorca el bisbe i les beatestenien per costu» assistir alsafussellafflents dels republicansi celebrar aquests assessinats",També és cert això que digué,però ta»bé és cert que tornavaesser una altre veritat amitges, perquÈ també es podriadir i taabé és història queigualment ho celebraven i enfeien burla, tant a La HoIa coaa Montjuïc, i a tants d'altresllocs d'afusellament, aquellessenyores del puny estret i elmocador verwell al coll, quanels raorts eran de l'altrebàndol. . •

Nés endavant, ei va se»blarsentir-li afiraar que una sèrie

de capellans es dedicaven «recollir diners per Ul decomprar avions, No sé si ho vaigentendre molt bé, però supòs quees devia referir als capellansde Ia zona franquista, perquè al'altra zona en quedaren benpocs, sense »orir al frontprecisament, que en poguessinrecollir de diners,

I parlant dels avions enca-ra en digué una altra d'aquestesveritats a mitges,.Es cert queaquí a Mallorca, els italiansdugueren uns avions "Fiat", peròtambé és cert que a més dels"Fiats" italians, ta»béconeguére» uns "Martin Bo»bers"txecs que seabraren de pànic alsmallorquins cada vegada queaparegueren,

Això, és Ia història; unahistòria, que no ha d'esser fetade veritats a »itges i que seràtal com els joves l'aprendran al'escola,

I parlant d'històries,Pere, vos vull contar unaanècdota que crec que aquí seriaben oportuna, No fa gaire, en elcasino un amic meu e» digué totconveçut; "nosaltres no hoveurem, però els nostres fillssí, La història dirà que enFranco va esser el »illorgovernant d'Éspanya", Vús que Iiheuríeu contestat?, Supòs que

FEBT CASRERAHY 15(104)

CORREU OBERT»és o »anca allò que jo Ii vaigentintar; "si l'haguessisd'escriure tu, seguranent, però

H

4- El darrer punt al qualem vull referir, ¿s quan es vaparlar de l'ostentació de Iariquesa de l'església, VuIl dira ne'n Bíel que a mi tampoc n'a-grada tot aquest exhibicionis»ede luxe de 1'esglesia,

També estic amb ell quan esva queixar de Ia repulsa que elPapa donà a l'Ernesto Cardenal,allà a Nicaragua, Però també»'hauria agradat que haguésaprofitat aquella ocasió, peralabar l'actuació dels dosgermns Cardenal i de Ia majorpart de l'església de Nicaraguaper aconseguir Ia pau en aquellazona, M'hagués agradat tambésentir Ia sevs veu recordant Iafigura del bisbe de El Salvador,assassinat per l'extrema dretaperquè no volgué callar davantde l'injustícia, M'haguésagradat també que se n'haguésrecordat d'aquells missionersevangelistes barbaraisent|,assassinats per Ia Contra,,,,

He de dir que no e» sembla«assa elegant Ia crítica que seIi pugui fer al Papa perquèviatgi en avions luxosos, quanIa majoria de nosaltres enspassajam amunt i avall ambcotxes que valen milions,

I per acabar una altracosa, Va sortir el personatgedel bisbe 6uerra Campos, Encaraque no és sant de Ia mevadevoció, vull recordar quel'església a més d'ell, també ésun Padre Llanos, allà al Pozodel Tio Raimundo, també és unHelder Càmara, al 8rasil, unBoff, un Jaume Santandreu, unTomeu Bennàssar, un Hospital deNit, un Caritas, Sabeu que ésCàritas?, Jo si que ho sé, unpoc, Vaig viure una vintenad'anys per Sa Calatrava, i allàpel meu megoci, no passava undia que no hi entràs gentdemanant oer Càritas, perquè

allà sí que els acollien,Aquella gent no em de»anava

per anar a cal 6atle, que taabéviu per allà, ni per ca'nLloveta, que és una casa desenyors, ni pel PSQE, ni per SaNostra, ni aanco per AP,Demanaven per anar a Càrjtas, ICàritas és església, no?,

1 acab: m'hagués agradat«olt participar en aquest debat,Pere, però desgraciadament no vapoder ésser,

Esper que hàgiu passat unesbones festes i que el Crístressucitat vos il,lumini per albé del nostre poble, Unaabraçada,

Miquel Qliver Roig,

SR, REGlDOR OE CULTURA:

Tenc que dir-li que el fetque vaig a denunciar, em vadeixar tan estorat que d'entradai .com deia aquell, "no me Iopuedo creer", Tenc que seguirdiguent que he duit a terme,pens, una investigaci* ambprofunditat, xerrant ambdiferents persones, nins imajors, tots ells pens personesautoritzades del cas,

Per tot això pens tenir unacomposici6 de lloc bastantcorrecte i m'han aclarit un temaque em causa una profundavergonya del fet,

A Ia biblioteca municipal h:havia una al,lota que feia lesfuncions de bibliotecària,aquesta nina era Antònia Obrador"Sa f i l l a de Antoni Fiquetperquè tots ens entenguem", Somtestimoni que era eficient ambIa seva feina, que per certvostè mateix em va dir a jopersonalment que era una ninaeficient i responsable, Antònia,un moment determinat, Ii.comunica al Sr, Magí Ferriol,"Mestre d'Escola, Regidor deCultura de l'Ajuntament, futurBatle del poble i membredestacadíssim de l'equip deredacci6 de Ia revista Fent

Carrerany" que quan estava a Iabiblioteca fent Ia seva feina,hi havia un parell de jovenetsque anaven a fer burradesmolestant a Ia gent que allàanava, Que per favor Ii posàsrefteí o no els deixaria entrar aIa biblioteca,

Q sigui un problema decridar a l'ordre un parell dejoves que molestaven a un serveipúblic i que indiscutiblementles autoritats tenien queintervenir, "pens que unaxerrada amb els seus pares fouestat suficient", EL NOSTRERE6IDOR OE CULTURA EL QUE FA ESDIR A ANTONIA OBRADOR Ql* NOTORNI A LA BIBLIOTECA, marginantd'aquesta manera tant sangrantcom injusta ì una nina que feiaIa seva feina i per Io quall'Ajuntaaent o sigui el poble IiPAGAVA 5,000 pts AL NES que aaquesta família Ii eren centcavalls de força per lesespecials circumstàncies que elsha tocat viure,

Lo curi6s és que uns diesdesprés ja hi havia una altrabibliotecària, Ia cual COBRA10,000 pts AL MES "Iagratificació ha augmentat un100X" i segueixen lescasualitats, una personarelacionada amb el Sr, Regidorde Cultura per diverses ivariades qüestions,

Es aquesta Ia nova manera defer les coses al nostre poble?

• S:guent un servei municipal,el canvi de bibliotecari es vadiscutir a Ia comissii> degovern? Amb quins terminis?

Solament el fet en sí i Iaforma de far les coses en>produeix una profunda vergonya.

Esperem que una justareflexií de Ia persona opersones que tan injustament hanobrat rectifiquin Ia sevapostura,

Maria de Ia Salut, 16d'abril de 1988,

Antoni Lluc Mas Negre,

FEST CARRERASY 16(105)

CORREUOBERTCARTA AL BA7LE

El senyor batle ens ha fatarribar aquesta carta i ensautoritza Ia seva publicació,per a què Ia gent conegui el feti opini damunt ell,

"En Joan Torelló i Mas i EnSebastià Qarder Negre,

EXPOSEN;que estan »olests per Ia

interrupció del bon viure, propii d'altres vilatans, dels diesno laborables, degut a lesconstants sessions i successionsde renous ispertinents que hi haal pobie des de l'arribada del'actual rector,

Consideren que a l'hora dellegir el diari el diumengedematí; dematí que altres emprenen dormir, estudiar, i en el mésampli repertori de lesactivitats humanes, resultamolestos, empipador, emprenyós,distractor i irritador elxivarri que surt pels altaveussituats en el campanar del'església del nostre poble,

Creuen que hi ha un abúsclar per part de l'autoritateclesiàstica, consentida pelpoder civil, en quant viola elsdrets constitucionals referentsa les llibertats bàsiques de Iapersona, incloent-hi Iallibertat de religió,

Sense ànims d'interferir nid'intervenir en Ia »issióevangelitzadora que pugui tenirel rector coi a pastor dels seusfidels, es pot fer Ia nateixalabor sense restringir per a resels drets dels vilatans,

I per tot aixóDEfIANEN;La intervenci6 de l'excel-

lentíssii» senyor batle en aquestafer, per tal de restituir elsdrets que ampara Ia Constitucióa tots els vilatans,

La qual cosa esperantobtenir,

Waria de Ia Salut, 9d'Abril de 1988,

11,1» Senyor Miquel Torelló,batle de Maria de Ia Salut,"

CARTA AL SECRETARi

En sembla, secretari, quefila molt prim, vist el sentitque vostè dóna al seu escrit delpassat f»es de març,

L'escrit de l'agrupaciósocialista del mes de febrer encap moment volia dir alsecretari de l'Ajuntament el queté que fer, Si nombràvem unainstitució, "Ia secretaria del'Ajuntament" era com a fontqualificada i vist si«iple»entdes de fora una institucióautoritzada i deiw -autoritzadaco» a sinònim de respectuositat,perquè no tinguem cap dubte alrespecte,

Î res més, Bartomeu,Per altra part, una persona

que escriu "sense cap ànint depolititzar, ni molt menyspolemitzar i sense entrar ambaltres consideracions que nosiguin justament tècniques", Ensembla surt de botador quanqüestiones el funcionament de Ianostra agrupació,

Per a Ia teva informaciól'agrupació socialista de Mariade Ia Salut, té els seuslegítims representants <3ls qualstenen les seves legítiroesatribucions, el seu funciona;

mant, desenvolupament iorganització és qüestió delsseus ftilitants i no tolerat Iaintromissió de cap secretari,agraint ni deixant d'agrair,

Quan signam agrupaciósocialista per a nosaltres hi vabastant »és que un nom, Si a tuno et va bé, paciència,

Després d'aquesta aclaracióens posam a Ia teva disposició iremarcar públicament que demoment et donam l'enhorabona perIa teva neutralitat en eldesenvolupament de les tasquesal nostre Ajuntament,

Maria de Ia Salut, 19d'abril de 1988,

Agrupació Socialista Maria,

CORREU QBERTRemetent-nos a 2a carta

d'en Joan Mas, publicada elpassat mes de febrer i acceptantel seu contingut amb Ia sèried'aclariments que fa com adesmentit als conceptesvertitsen Ia pàgina d'infor»aciómunicipal, volem restituir-litant profesionalment compersonalment el que mereix,

Ens sap greu haver feritamb aquest fet Ia sensibilitatde l'interessat,

El que. va aparèixer fou Iatranscripció del que es tractà auna cowissió de govern anteriorcom a mesura per remodelar Iafeina i actuació de tot elfuncionariat i sotmetre-la albon ordre i efectivitat, Tot elque passà fou donar resposta aanterior modes d'administraciódonades a sembrar l'apatia en elcompliment d'unes funcions,

Al devant d'aqueixa deixó,hem entès que era necessariestablir un ordre per a quècadascú assumís més aconsciència les sevesresponsabilitats,

No volem qüestionar mésmatitzant aquests conceptes,Sensdubte que hi ha maneres mésadequades per tractar aquests

EEK_SABSEBASL -17(106)

CORREU OBERTproblemes i que qualsevolrequeriment o citaci6 hauria deresoldre's per Ia via del diàlegabans que recórrer a d'altresprocediments,

Recordar que ei boncompliment del càrrec es dónaexercitant-lo amb serietat,dignitat i competència,

Creim que el poble enténtambé tot el que passa i que peraix>J el primer en reconèixer iperdonar qualsevol equívoc perfalla humana i que encorrespondència se Ii deuagrair,

Bartomeu Monjo Sureda,'AL DIRECTOR DE LA REVISTA "FENTQARRERANY"

Estimats amics; Des de LaPaí, Eolivia, vull fer-vosarribar Ia neva sincerasalutació a "través de Iarevista, saludar a tots els meusgermans del poble on vaig néixeri al que m'uneix un vertederamor de pertenència encara queme'n vaig anar de Maria fa «ésde 49 anys,

Sent molt el no poderescriure en Mallorquí l'originalde Ia carta, emperò el fetd'haver viscut tants d'anys forade Mallorca fa que no hagitengut oportunitat de cultivarni l'expresió ns l'ortografia deIa nostra llengua materna,

Donada aquesta justifica-ció, vull dir-vos que vosagraesc de veritatl'envio de Iarevista del nostre poble, Per ¡mor del meu nebot Toni, vaigconèixer un dels primers númerosde FENT CARRERANY i degut al «euinterés per Ia seva lectura, esva comprometre a pagar-me Iasubscripció i sense dubtavoltros vos encarregau deerwiarme-la, El que sent, és queno m'arribin tots els números,seguraaent deu esser un fall delcorreu,

No vull acabar aquestacomunicaió sense felicitar als

iniciadors, propulsors i conti-nuadors d'aquest interessantmitjà de comunicació per als queens interesaffl pel progrés cultu-ral, el millorament en tots elaspectes del nostre poble i lesbones relacions entre els seushabitants,

Una de les meves aprecia-cions, entre altres, de Iarevista és el sentit pluralistaque se Ii ha dat des d'unprincipi, M'agrada veure que

ningú està excluit de poder-semanifestar a través d'ella, tantinstitucions com particulars,

Vos reiter les mevessalutacions i contau sempre ambel record i Ia meva oració alSenyor per Ie benestar i Iafelicitat de tots,

La que estiaa de veres alseu poble,

Sor Franciscà Negre,

hi

FEgT CARSERAHY 18(107)

^CLQ\V~YöL_^J

JesMcrfsf as Ae carn í os. Uue 24. 35-48El Crist, Ia humani-

'tat, Déu, l'home, el sol,Ia creació, ressucita cadadia,' cada minut i cadasegon, Si no fos aixi, esperdria una baula de Ia Mcadena de Ia vida i mai estornaria afegir, La mortJa seria protagonista i Iaterra tornaria esser coà-tica i desolada; les tene-bres cobririen l'oceà.

Abusant un poc de Iaimaginació i gratant dinsles arrels dels primerscristians, ben bé podemdir que Jesucrist ressuci-ta sempre. Realment, comdiuen els evangelis, podem'veure i palpar el Cristressucitat, és de carn 1os. Tothom qui vulgui, potreconèixer avui el cos deJesús, desaparegut dinsalguna fossa comú de lesafores de Jerusalem. èsdifícil i fàcil. Es fàcilperquè està a l'abast detothom, és TOTHOM, Es fadifícil perquè ens encenenaltres llums per deslum-brar-nos i desviar-nos del'autèntica, sublim i sen-zilla veritat. EIs tem-ples, com a sinagogues,anyorades pels supremssacerdots, els ropatgessagrats com a signes depoder i tapaderes de mal-dats; una gran quantitatd'imatges de tot tamanyper alimentar Ia fesenzilla i humil dels quino poden pensar més, etc.Tot aquest muntatge desvial'autèntica veritat: elfill de l'home, l'home, Iahumanitat.

Reconèixer aquesta ve-ritat suposa acceptar els

drets humans. D'aquí esdeduirà que a tpt cristiàse Ii dirà revolucionari,inconformista, etc. Si nose Ii pot aplicar aquestnom és que de cristiànomés en té Ia roba, Iacreueta que du pel coll oIa mitra del cap.

5o hi ha cap signeextern que distingueixi uncristià, només l'estimar iIa lluita a favor delsdrets de l'única família,Ia humanitat,

Forçant un poc més Ia

imaginació i Ia fe, deimque aquest cos-creació-Crist el simbolitzam ambpa dins els que deim àgap0 Eucaristia. I per ex-pressar que aquest cos noés mort, sinó que té vida1 moviment, hi posam vicom si fos Ia sang quecorre per les venesd'aquest cos universal,

Jesucrist no és de capreligió ni de cap partitni de cap raça, Jesucristés . Ia humanitat querespira, lluita i avança.

Pere Fons

FEST CARRRRAWy

orreronv tsportiuia<io8)

12 CAKPIONAT ESCQLAR D1ESCACS »ARIADE LA SALUT,

EIs propers dias 7 i 14 de»aig, el Club d'Escacs té orgânitzatuna Canpionat Escolar d'Escacs pelsal,lots de fiaria que es celebrarà elsdies esaantats a Ia Llar de IaTercera Edat,

Col,labora l'Ajuntaaent deMaria i els que vulguin jugar i nos'hagin inscrit, tenen teaps fins eldissabte dia 7 abans de l'inici deltorneig a les 16 hores, La inscripciópels socis és gratuïta i els no socishan d'abonar Ia petita quantitat de50 ptes,

Aatb l'organització d'a.questcaapionat una vegada »és el Clubd'Escacs dina una »ostra de Ia sevappeocupació par Ia foraació de Iacantera a»b realisse i coherència,

Les categories són lessegüents;1- Iniciació;2- Benjaain;3- Alevín;4- Infantils;

TRIAL INDOOR «ARIA DE LA SALUT,

El passat dia !0 d'abril es vacelebrar una prova de trial Indoorpuntuable pel Caapionat ús Balears aIa Plaça des Pou aab una granassitència de públic i exit

Nacuts els anys 81-82,1 " " " 79-80,

" " 77-78," 74-75-76, En Jauae Roig, guanyador de Ia prova

La prova va esser guanyada peren Jauie Roig espatat a punts aab er¡6uille* retásales, espero aab unnúaero »és gros de "zeras', el que Iiva donar el priser lloc de Iaclassificació,

Las zones que els eenbres delNoto-Club COP DE 6AS prepararen elcircuït, varen esser vuit, totestenien Ia seva dificultat i el públic

.va seguir Ia prova a cada una d'ellesafflb molt d'interés i espectació,

CaI destacar que el guanyadorJuame Roig corre en fitxa de COP DESAS, que s'ha fet càrrec del pagasentde Ia »ateixa i així disposa d'uncorredor propi, cas que taabé ss donaasp en Pep Vuste i en JauiseMontserrat,

En definitiva un altre -èxit deCOP DE 6AS,

La classificació final va esserIa següent;1- Jaure Roig (CDP DE 6AS) i9 punts,2- 6uilles «ataaales (Beta) 19 " ,3- Pep Yuste (COP DE 6AS) 32 " ,4- Ju I i I Panadés {f!ontesa) 36 " ,5- Toaàs Pizà (Montesa) 41 " ,6- J , M o n t s e r r a t (CQP DE 6AS)49 " ,

Jau»e Mestre,

jï*-.efctado'desmieiiiu loua.. iaoqueias*expresadab ^n una ^ AP^t*ai*fmunPOi U^~J

'l> M QiM ,

íEàfimiamaüeíeïníéííïco ^Pa fdvordel médico y el ATSsoloafieÉiílelosmartesgJas 'iguaSas' <sJr

-. -~ ' ~ono¿de*''" ' ''-if ' ' ' r o ( - ',**'"*-.'•'' 'es'" ^

do d médico de cabecera y De La carta er -stión, MA HORAen rf "« ¡mportanria «I que 1^1- • an-.

Un tal Jauae Bergas i un ex-regidor del PSOE varen dur Ia jafa*osa carta al sindicat UST, i desd'aquest sindicat es ya retetre a Iapressa, Fins aquí i si Ia cartahagués estat verídica, el fet dereivindicar qualque cosa, seria una»añera d'intentar »ülorar Iasituaci4,

Peru Ia cosa certa i indignantés que Ia citada carta és una gran»entida, una falsificació i una

suplantaci6 de Ia id*ntitat d'unespersones que ni havien donat el seuconsentiroent ni l'havien signat,

Una falsetat de cap a peus aon, sense cap escrúpol, qualcú( Iaidentitat del qual ens convendría atot el poble destapar, s'ha atrevit anosenar-se portaveu de tots, asbl'anic propisit de Ia sevasatisfacció personal, Des d'aquesteslínies -i per bé del poble, és precísque --' - -" '

e'rradicades d'una vegada i per asesipre ja que aquesta vegada Ia farsaa Ia nostra gent ha estat descoberta,¿Peró qui ens assegura que no hi haaltres cartes sesblants, que van dedespatx en despatx, de íes quals elsseus signants no en coneixen ni elseu contingut ni les sevesintencions?

. Espere» que als desconeguts, de»oaent. autors de tal delicte, els

Wï

<^fWW'1*^-' ' n 0 J'

I^ K^Axn U-t^O^ 44 d^wxAA d<M auA^tÍQ p r ffi^

L£T£ vS » -^- * r^—r^ rtto Cu®10 Ax ^ttiL^*v^O aw UA. ca^t*. vwA^icv<; e<^vuvviwo rt&if |nf^ -' : .. _,

vJ ^VOJNXX. XAo^v-aA. oJ ^v\íAJ.-oa O.C gK-LOAMX-cX <uOt<^ A^4f^lf ^"<Art(*i

UA* g^v< *A. <^ <wvO"uAA 9*voi T^^vyw<^u evU €AA. fc i /^trt>' fi(pJy^A^4AJU*. A? >v. ft<vv^KC^Lxi T<x^Xo CU aL¿¿. ecAvi¿ ¿(< fa%filu^ /faj^AAf

v^rc5^jj , «A eü ^vvv^Kco^ct« c^^^lf^Jf^, $MAO*tti* C&tfah$W CCA^V<XWM>V^A .VV>^ ^VUV^ TA^VSajCw^ ^kATU^J fkíflM u>..n."

aquestes acti tuds fossin se rve ix i de l l i c 4 AntoniMasNegre

«*o foM

»w W^„«• W^-

ò^ ,v^^AA,oi cxv c,— .,--, ¿.^«a .A-y^x..,, f . f^JL·^^'í'l·f.ílt '*-W<. UWpW frwU ^.a^> a> e 'A ^'U^, L ^ Wk* Ct^l f I ü

\ A^n^^c^o h*ti^<> Î" ^ ***> r^ 1* /ÍAiW faW* 4tVff.l.91 ^>*a^M*" r*T• ' o . 0 . . , D kJ.V... , i' ^- ==' ^^<W i*fr .

è-s. eM» ^.fevuA-o,

^M^ytW*>.Cw**.4*Jt**rJHiM. &>$J&*H0u*t4' - f^v*<V^t . ./ d

Fotocòpia de Ia car ta

FEST CARSERAKY 20a09?

HTERCID: Excursio' a Cabrera.

Comunicam a tots els interessats enanar a CABREEA d'excursió que s'hauriend'apuntar abans del dia 30 de Maig per asaber el nombre d'ells i fer les.reserves pertinents.

EIs interessatses poden posar-se encontacte amb Ia direcció de Fen'tCarrerany o al telèfon 525214.

Excursio a Bon Rny. Bonang.

El passat diumenge, dia 10 d'Abril,festivitat de l'Àngel, anàrem de Panca-ritat a peu fins a l'ermita de Bonany.

No fórem molts, degut a vàries coin-cidències, però els qui hi anàrem ens hopassàrem d'allò millor i no aconseguíremacabar-nos els rubiols.

Be tornada improvisàrem Ia ruta ianàrem per camins desconeguts, haventd'anar "camp a travès" improvisant "unnou carrerany".

Dia 8 al MassaneHa.La propera excursió es durà a terme,

si Déu ha voi, el segon diumenge deMaig, dia 0, donat que el primerdiumenge ès Is fira de Sineu.

Tenim pensat arribar fins a dalt delPuig d'í Massanella, el segon en altitudde Mallorca, (i340 m. >

L'itjnerari i l'horari aproximatsera ei seffuent:

ITINERARI:

portell d'Es Guix i Coma Freda, possessió deComa Freda, Es CoIl de sa Línia, Es Puig de Mas-sanella, Sa Font de s'Avenc, Es CoU de sa Línia,possessió de Coma Freda,. porteU d'Es Guix iCíT"» Freda.

HORARI APROXIMAT:

portell

Es CoU de sa Línia

Es Piúg de MassaneUa

Sa Font de s'Avenc

Es CoIl de sa Línia

• portell

Total 3 h. 55 m.

50 m.

20 m.

30 m.

35 m.

40 m.