ALGAIDA - NUM. 178 - OCTUBRE DE 1995 - PREU: 150 PTS.

M.

ES SAIG

EDITORIALP U l I I M I T A T I V E S C U L T U R A L S

Hi ha dues notícies de caire cultural, promogudes pel nostre Ajuntament, que vol-dríem comentar breument.

Primerament tenim que el Certamen Literari de Castellitx no es limita a mantenir-se,sinó que s'amplia amb una convocatòria nova destinada, sobretot, als joves amb ganesd'investigar sobre temes relacionats amb el nostre poble. Aplaudim la iniciativa jaque aquest pot ésser un camí per aconseguir uns treballs de recerca importants perconèixer millor la nostra història, la nostra cultura i el nostre entorn. Començaa ser considerable el nombre d'universitaris al nostre poble i esperam que aquestacrida sigui per a ells un al·licient i un estímul que els inciti a aprofundir en l'es-tudi de la seva especialitat, sempre relacionada amb Algaida. A més, és importantque el premi inclogui la publicació dels treballs guardonats.

L'altra iniciativa consisteix en promoure unes activitats -conferències, taulesrodones, col·loquis, setmana cultural, representacions teatrals...- al nou local delcarrer dels Cavallers. Sempre hem pensat que és relativament fàcil crear un espaifísic dedicat a actes culturals. El que és difícil és donar-li vida, trobar activitatssuggestives, no deixar que es converteixi en un santuari tancat on els ciutadans -ipensam en tots ells, no en un grup més o manco "selecte"- no hi tenguin accés. Orga-nitzar actuacions prou variades com per arribar a sectors amplis és complicat. Esintel·ligent haver començat amb una reunió dedicada al ciclisme, que a Algaida téun grup de seguidors considerable; és bo perquè això vol dir que no tot seran temes"elevats", pensats per a unes minories. De totes maneres, l'empresa no és senzilla,sobretot tenint en compte les limitacions de tot tipus que té un Ajuntament com elnostre. Tant de bo que les intencions arribin a bon port i que aquest programa cultu-ral que l'Ajuntament ha endegat aconsegueixi que el major nombre d'algaidins hi puguintrobar ingredients engrescadors.

Per la nostra banda, ens oferim a col·laborar en tot el que puguem perquè els resul-tats siguin positius i beneficiosos.

LA NOSTRA PORTADA Més que de portada, la fotografia que encapçala aquest númerod'ES SAIG hagués pogut servir per un "Sabeu on és?". Segurament vos hagués resultatfàcil localitzar aquest campanar d'espadanya que es troba a una de les possessionsmés emblemàtiques d'Algaida.

Bolletí de l'Obra Cultural d'Algaida Dirigeix: Delfí MuletRevista mensual D.L.P.M. 498/80 ^ fÇ Administra: Directiva de l'Obra CulturalDomicili: Rei, 1. Algaida. A]fAAffJ Mecanografien: Mireia Mulet i GuillemTel: 66 50 42 / 27 25 76 AflnajAíff Vanreü

Fax: 12 50 44 ^ VÏffl̂Imprimeix: Tirrena, S.A. Manacor J Col laboren: Pere Mulet, Joan Trobat, Joan

tel: 55 52 12 Mulet, Biel Bibiloni, Biel Sasatre, MiquelPiolet, Xesc Oliver, Víctor Andreu, Víctor

ES SAIG només es responsabilitza de Mulet, Miquel Serra, Antònia Ma Mulet,l'Editorial Catalina Martorell, Jaume Jaume, Miquel

Molleta.

calaix de sastreCALA PETITA, ET VOLEM VERGE!

La mar s'hi introdueix,finament, una cinquantenallarga de metres, dins la terra.El resultat d'aquestacoblament és: Cala Petita,una meravella per a lesemocions. És només a unquart d'hora de caminadadolça cap a gregal des de lesdarreres cases del port deManacor, però allà, a CalaPetita, res no destorba el plaerdel bany, el plaer de lacontemplació d'una natura enestat pur.

Res?! Fins ara. Perquè elsespeculadors de sempre latenen assetjada, a Cala Petita,amb una urbanització d'unsquants milers de places; me'ndigueren el nombre exacte,però ja no el record. Tant seval: la barbàrie. Que només lesinstitucions, en darrer terme,podran evitar.

Per això, 1'" Associaciód'Amics i Amigues de CalaPetita" i el GOB hi celebrarenjunta el passat 17 de setembre,provant de vèncer els bàrbarsamb sermons i cançons, sota ellema "Cala Petita, et volemverge!". Com que tots els allàreunits ja estam convençuts dela bondat d'aquesta intenció,reproduiré les encertades,poètiques i divertides paraulesque hi llegí, a la festa, JaumeComila i Capó en nom del'esmentada Associació, totesperant que vosaltres,amables lectors, també vosafegireu al clam:

"Avui s'ajunten a CalaPetita dues cosestradicionalment maltractadesen aquest petit País nostre.Avui, la malmenada cultura vea pregar pel quasi - destruït -territori. A bon Sant comanames formatge!

Som aquí perquè ja és benhora de dir a aquesta gent quevol més formatge que pa, queja n'hi ha prou, que aquestcreixement és insostenible.

No cal anar a l'atol.ló deMururoa a cinc mil pamsdavall terra, a la Mediterràniafeim explosions urbanístiques ala superfície; és igual si hi haun talaiot o "sa Cova des PatróPelat", a damunt hi podem ferun hotel o un club nàutictranquil.lament.

Aquí no fa falta que ensmatin o ens mutilin com aBosnia. Ho tenen tot de"noltros", els ho donam tot.Aquesta és la vertadera netejaètnica.

On és la nostra cultura?"Melone, ananas, vitamine,

wasser-melone, kucken,kucken..."

On són aquelles berenesamb el senallonet, calçonscurts i rodolades per lesmuntanyes d'arena? Trempo isíndria damunt ses penyes.Copinyes, pedres de SantaLlúcia, orelletes de mar...

...He vist passar una geneta,dos buscareis, un ull de bou,un ropit, un conill que grata,un escarabat, un puput, un

reguero de formigues...faig unclot a s'arena.

Mira ses trebolitxes. Miramumare, es corb marí que ve apescar. A la mar, com unmirall hi neda un esparrall, unfadrí, un tord i una donzella;un pedaç que s'amaga davalls'arena!

Canta canta aquestapenyora, tant si ets home comsi ets dona, de la natura quèn'hem de fer?

Cap pelat titina, sense capcabell, quan te'n donis compte,no tendra remei.

Escarabat bum-bum,escarabat bum-bum, el queprimer voldrà, tot hourbanitzarà.

Pit pelleric, cama cama deropit, cama cama d'arengada,torna-m'hi encimentada.

Ton pare no té nas, ta mareés xata, i d'urbanitzacionsMallorca esclata.

Madona es cul vos trona, il'aigua per beure ja no ésbona.

I tanmateix, tanmateix...note som amiga, cara de formiga,no t'ho seré mai, destrucciótotal.

Téntol!!!On és la riquesa?Què és la riquesa?Per a qui és la riquesa?Mallorca, qui t'havia vista i

qui te veu!Cala Petita, ens encens el

desig. Et volem verge!"

En Calaix i Desastre

á ES SAIG

M'HAN DIT QUE DIUEN

Enguany s'ha notat que tant les ametlles com les garroves han anat cares; hemtornat a veure gent amb els garrots que partien a collir-les. Això sí, en comptesd'anar-hi amb carros i bísties, hi anaven amb cotxes. És el que comentaven a unarotlada de cafè: si els preus es posassin bé, la gent tornaria a cuidar els arbres,fins i tot sense subvencions; i el mateix podríem dir dels xots i les ovelles.

Anà que., no ¿é. ¿-i vo¿ hi. he.u fax.at: ¿a cana de. ta gejii que. va a "toman. meJLle.-í>"no AOJ¿ e.¿¿ejL molí ale.gne., ¿oünetot la de.l¿ jove,¿. en canvi., quan veA.¿ un e.¿to¿ de.veAmadon¿, é.¿ den di.faA.eni: tot />ón sLÍalleJ> i. &siome¿>, I ¿4 que. eJ. vi., i. tôt eJt que.l' envolta, é.¿ una co¿a ale-gne. i. que. £a niune.; é.¿ com quan panlen "d'allò", que. ¿empne.jLa ni.une..

I es que darrerament a Algaida s'han introduït els fideus de vernar, que ja enssurten tan bons, o més, que a Binissalem. A una taulada d'aquestes, de fideus devermar, ens han contat que, com que la recepta parlava que els havien de fer ambuna "ovella besiva", va sortir el tema de la terminologia pastoril, amb paraulescom "besiva", "gabriela", "toïssa", "primalona", "follada" i altres, que per a lamajoria eren totalment desconegudes, pels joves sobretot, però també per als no tanjoves.

U me¿> de. ¿etejnüne. ha. tancat ¿a temponada d'e-òtiu de. conce/it-ò, que. ha e.¿tat L·LÒ-tant "den¿a", tant a ni.veJJ. d ' Algaida com de. flalto/ica. La cloenda deJ. Te¿>ti.ual deJ.Pla, a Cu/ta, en¿ han dit que. va e.¿tan molt üé., pejiò que. la gent d'Algaida que. hi.va a¿¿i.Atin no va fan. llong. Al concert de, la no ¿truà Banda a l' e.¿gl¿¿i.a hi. havi.amé¿ gent, no hi. ha du&te. que. " e.¿>tLna" miLò la mú¿i.ca de. Handa que. la cla¿¿i.ca. LIque. ¿eni-L·iem, a la ¿osvLida, é.¿ que. haurien de. canvijOM. una mica eJ, /le-pesiio/ii., ¿oIL·ietotla pe.ca que. toquen al fanal, de. "<LL¿"¡ comprenem que. é¿ una pe.ca que. té. pe^i a laHonda una ço ¿a e.¿pe.ci.al, pesi ¿>e.i oüw. d'un algaidJ,, pesió -/La molie.-í> ve.gade.¿ que. lainteA.p/i£Íen,. .

Del tema de política local ara ja toca parlar-ne un poc, després d'un estiu bentranquil. Bé, ens han comentat que l'estiu ha estat tranquil només aparentment: dinsqualque partit hi ha hagut discusions bastant acalorades. I és que sempre hi ha temesmés o manco conflictius, i quan hi intervenen persones i interessos particulars,els punts de vista poden ésser molt diferents. Dels que més hem sentit parlar hanestat de 1'escoleta i del bar de la tercera edat, però també n'hi ha hagut d'altres,com pot ser el bar del camp de futbol...

DeÂ. que. no hem ¿eniH. pasilai gaL·ie. ha e¿>tat de. le.¿ No/ime.¿ SuHj>idiàsLLeJ!>, Un d&i.aque. e-¿tava tot a punt, i. que. e.n un pane.ll de, me.¿o¿ e.¿taA¿en ¿te.¿te.¿ i. envi.ade.¿., .no ¿é a on. en canvi., un altne., que. havi.a sentit panlan.-ne. al¿ noAtne¿> poUJLicò amfLeJL nou psie¿>ident, Solevi, comentava que. an.a tenen una Hona excusa pesi tenisi-le.¿ atu-n.ade.¿ un pane.ll d'anys mé.¿: Pla UisLe-cton de. CastAei&ijZA, Pla 7eju¿itoni.al deJ. Pla de.FlaULonca, NoAme.-f> SuJLt>idi.anÍ£.¿... Si. fan¿ ana no teni.en cap ejecuta, i. /a quinze. any¿que. nodolen, imaginau-vo¿ ana que. teñen I'ejecuta que. no le¿> poden -f-e^n ¿en¿e. tenÍA.e.n compte. eJ-¿ altsie.¿ plan¿,

En sentírem un que demanava a una tertulia, d'aquestes d'estiu que solen durarmolt, sobretot si és darrera un pa amb oli i han begut un poc de vi..., idò demanavaa veure per què a les planes de "L'Ajuntament informa" mai no surten aquests temes"conflictius", que són els que la gent més comenta, i els que més interessen.

IS SAIG 5

A/ia mate-hc, a funata de. ¿eJLem&Jie., ¿'ka pallai d'untò o<L·ie.A a Ca¿teJtLUbt, un.gent¿À, mott c.o¿to¿e¿>! ¿e.gu.namejni ¿e.'' n¿ dinà que., deJ. Çouesin, de. Cutiana o d'atià on ¿¿.gui.,eju OAAJJUuian. . , . tanta de. nùJLionA. La gani e.¿ demana: quanta en. costana at poíte.?I ia nje.-f.onma que. ò'ha de. -f^n., é-ò pnÀ.onitcLnÀa damunt aíL·ie.6 ne.ce.¿¿H.at¿? lam&Â. hem¿efi¿¿t pan-tan, d'una n£,-fLonma " to taf de. Sa P taça, ¿n panÂ,an.à t'Ajuntament a te.¿ ptane.¿de. ta njívíáta? O deù-xanà que. cada un fu. d¿gu-i ta ¿e.va, ¿en¿e. ¿a&esi-ne. n.e¿>? I aque¿>t¿¿on eA¿ teme.¿ que. mé¿ intejie.¿¿en aí poUbe., no ko duíL·Leu,

Però uàja, també hi ha altres temes interessant?, com és l'Algaida, que enguanyha partit " a tope", o la malaltia dels conills i la prohibició de matar tords finsal nouembre, o el Madrid i el Barca... El que ens han dit és que ja han vist esclata-sangs mallorquins per plaça, i això vol dir que aviat podrem fer foc i torrar qualqueblava o esclata-sang, amb un botifarró i un tros de ventresca. Que ja tornam a sera l'època de matances.

UN SORD

Aquesta descomunal alfabeguera d'enJaume Abrines va proporcionar abundantverdor i perfum als nostres cossiers

"SEPVLCRVM SANCTI HONORATI". Efecti- durant les Festes de Sant Jaume. Elsvament, es tracta del sepulcre del nostre cossiers volen agrair-li la seva col.la-Patró Sant Honorat. Si el voleu veure, boració en forma de rams d'alfabeguerahaureu d anar fins a Tolosa. Uns amics amb una fragància que escamparen perque hi anaren ens el van retrot-ar. tot el poble.

PLUVIÒMETRE

Aquest mes de setembre ha plogut bastant a Mallorca, però a Algaida no ha fet llarg.Hi ha hagut moltes plogudes, però de poca consideració i bastant irregulars. Segonsles dades de l'apotecari Gabriel Martorell, s'han recollit 48'3 litres.

ES SAIG

L'AJUNTAMENT D'ALGAIDA

informaRESTAURACIÓ ESGLÉSIA DECASTELLITX

El passat mes de setembre, a la sessióPlenària de dia 28, s'aprovà el Projecte de lasegona fase de Restauració de l'antiga Parrò-quia de Castellitx. El cost de realització d'a-questa part del projecte ascendeix a 5 milionsde pessetes i està finançat pels Fons Europeusdel Programa 5B. En aquesta fase es restau-rarà el paviment de l'església i la zona delpresbiteri entre altres coses.

Per l'any 1996 l'Ajuntament ha dema-nat pressupost per a la restauració del retaulede Castellitx. El cost de la restauració segonsels tècnics puja, aproximadament, a 3 milionsde passeies. El finançament de la restauraciócorrerà a càrrec de l'Ajuntament, que es com-promet en el proper any a dedecar-hi unapartica pressupostària, i de la Parròquia d'Al-gaida.

OPOSICIONS A L'ESCOLETAMUNICIPAL

Durant el passat mes de setembre ten-gueren lloc les proves per cobrir les placesd'Educadora i d'Auxiliar d'Educadora a l'Es-coleta Municipal. Com a resultat d'aquestesproves, Maria Arbona Roca ha obtingut laplaça d'Educadora i Sebastiana Sastre Coll lad'Auxiliar.

REFORMA DE SA PLAÇA i DE LACASA DE LA VILA

L'Ajuntament d'Algaida exposarà alpúblic els Projectes de Reforma de la Plaçad'Algaida i de la Casa de la Vila. Els périodesd'exposició s'anunciaran oportunament.

SUBVENCIONS DEL CONSELL

El Consell Insular de Mallorca haconcedit a l'Ajuntament d'Algaida una subven-ció per valor de 625.000 pessetes per la do-tació d'un equip audio-visual per l'Auditori del'Edifici dels Cavallers i una altra de 450.000per la publicació del llibre que recollirà lesobres premiades al Certamen Literari deCastellitx de pròxima edició.

CERTAMEN LITERARI DE CAS-TELLITX

Com a novetat en el Certamen Literaride Castellitx hem d'avançar que es convocaràper primera vegada un premi d'Investigaciósobre temes que facin referència, en tots elsàmbits, al Municipi d'Algaida. El premi a mésd'obtenir la Rosa d'Or de la Pau, tendra unadotació econòmica. Les bases que regularan totel Certamen es publicaran aquest mes d'oc-tubre.

ES SAIG

ESCOLA DE MÚSICA

El passat 15 de setembre va començaroficialment el curs escolar 1995/96 de l'Esco-la Municipal de Música d'Algaida. Per aquestmotiu, el dissabte 23 de setembre, va tenir llocun Concert Pedagògic a càrrec del quartet declarinets Bellver. El concert està enmarcat dinsel cicle Per què no música clàssica? que ofertala Fundació "La Caixa" i es realitzà a l'Au-ditori de l'Edifici dels Cavallers.

Com a novetats d'aquest nou curs hemde destacar l'ampliació de les ofertes d'estudiamb l'assignatura de Cant Coral, l'oferimentsistematitzat del curs d'Iniciació al LlenguatgeMusical orientat als més petits (nins i nines apartir de 6 anys) i el curs d'Iniciació d'Instru-ment. També, en un altre sentit, enguanys'adquirirà un altre piano ja que l'elevat nom-bre d'alumnes matriculats a aquesta assignaturaaixí ho fa necessari per un bon desenvolupa-ment de les classes.

Per altra banda hem de comentar queenguany el número d'alumnes matriculats haaugmentat considerablement respecte d'altresanys, acostant-se al centenar.

Titoieta Ràdio que enregistrarà els actes i elsretransmetrà, en diferit, dins la seva programa-ció.

ANUNCIS

Exposició Pública Padró Urbana1995. Imposts Béns Immobles d'Urbana(contribucions).Exposició al Públic a les Oficines Municipalsde la Casa de la Vila de I'l al 15 d'octubre.Pagament voluntari del 16 d'octubre al 16 dedesembre a la Caixa de Pensions "La Caixa".

*4.*

Pagament dels Imposts Municipals enperidode executiu.

A partir del 4 d'octubre l'horari de cobramentde l'Impost Municipal en període executiu seràel primer i tercer dimecres de cada mes, de9'30 a l'30 hores, a les Oficines Municipalsde la Casa de la Vila i el darrer dissabte decada mes en el Local Municipal de Pina.

^v ^^P ^^*

ELS DIVENDRES ALGAIDINS

Amb el títol de Divendres Algaidins:Històries i Coses d'Algaida, l'Ajuntamentd'Algaida ha organitzat un cicle de conferèn-cies i taules rodones sobre temes d'àmbit localque des d'aquest mes d'octubre es perllongaràfins al mes de juliol de l'any que ve. La pri-mera de les conferències té per títol: Algaida.Aproximacions als seus orígens i desenvolupa-ment. Segles XIII i XIV. i correrà a càrrec deGabriel Bibiloni Trobat. Tendra lloc divendresdia 13 d'octubre, a les 21'30 hores a l'Audito-ri de l'Edifici dels Cavallers. El mateix dia espresentaran la resta d'actes que conformenaquest cicle de conferències.

Els Divendres Algaidins compta amb ladirecció tècnica de Pere Fullana i hi col·labora

Cadagua.Durant el mes d'octubre, els dimarts 3 i 17, de9'00 a 13 hores, s'atendrà al públic a lesOficines Municipals de la Casa de la Vila pera qualsevol aclarimet en relació als rebuts(reclamacions, pagament de rebuts, etc.) i,també, en relació al Subministrament d'aigua iSanejament que s'efectua al Municipi d'Algai-da. '

»*• *** »•*

Escola d'Adults.Fins al mes de desembre continua el períodede matrícula a l'Escola d'Adults que organitzala Macomunitat Pla de Mallorca. Tots elsinteressats es poden matricular a les OficinesMunicipals de la Casa de la Vila, els dilluns iels dimecres de 19 a 21 hores. Si hi ha sufici-ent gent apuntada, les classes començaran lasegona setmana d'octubre.

8_ ES SAIG

L'ESPLAI INFORM AEstimats amics:L'Esplai Burot d'Algaida es torna

posar en marxa un altre any amb més il·lusió iganes de treballar amb els al.lots del poble.

Després de la colònia d'estiu quevàrem organitzar el mes de juliol aBinicanella, on vàrem fer un recorregut pelmón de la mitologia grega, el qual va esser unèxit de participació i organització, hemdecidit continuar amb la nostra tasca, unatasca desinteressada per part dels monitors,que volem realitzar unes activitats educativesi d'animació d'acord ambla metodologia activa del'Esplai.

Com ja éstradicional, durant aquestnou curs 95/96 esrealitzaran unes activitatscada dissabte al local deCa Ses Monges, amb elsal·lots de 6 anys fins a 13.Per a les inscripcions,podeu venir el properdissabte dia 7 d'octubre,de les quatre a les sis del'horabaixa, a l'esmentatlocal de Ca Ses Monges.La quota anual és de sismil pessetes. Heu de duruna fotocòpia de lacartilla de la seguretatsocial i una foto carnet.

Però, a més a més,es duran a terme unesactivitats puntuals amb elsal·lots més grans delnostre poble (a partir de13 anys), com poden serexcursions, acampades oaltres activitats de cara aconèixer un poc més elnostre poble, i estimar-locom l'estimam nosaltres.

Pel dia de la Firad'Algaida, com cada any,

instal·larem una paradeta per recaptar fonseconòmics, ja que anam fluixos de doblers.Posarem en venda una nova remesa decamisetes de l'Esplai, a més de les habitualscoques i begudes. La gran novetat d'enguanyés que l'horabaixa organitzarem una granGinkana cultural i d'habilitat en bicicleta pelscarrers d'Algaida amb els al·lots de 13 fins a16 anys. Hi haurà grans premis per als que hofacin millor.

ELS MONITORS

ES SAIG

ACTIVITATS AL MOLÍ DEN XINAS'hi tenen prevists els següents TALLERS INTENSIUS:

Dates

20 i 21octubre

24 i 25novembre

26 i 27gener

23 i 24febrer

22 i 23març

24 i 25maig

Taller

"Del Fonograma al Pictograma"o el Joc de donar forma alLlenguatge del So.

"Del Fonograma al Pictograma"o el Joc de donar forma alLlenguatge del So.

"Del Gest al Pictograma" o elJoc de donar forma alLlenguatge del Cos.

"Del Gest al Pictograma" o elJoc de donar forma alLlenguatge del Cos.

"De la forma a la forma (X)" o elJoc de donar forma alLlenguatge de les Imatges.Video-Art.

Koans o el Joc de la finalitatsense fi. La Forma senseforma.

Referents

Meravellar-se... d'en Ramon Llull:"Llibre de Meravelles".El paisatge per a meravellar-se! Elinarticulat

Crit

Meravellar-se... d'en Ramon Llull:"Llibre de Meravelles".La Música. La paraula i articulació.

Treballs d'Expressió Corporal,integrant el So.

Treballs d'Expressió Corporal,integrant la Música.

Metodologies i tècniques de percepciósensorial.

L'horari dels Tallers serà: els divendres,de les 17 a les 22 h (inclou temps de "sopar"), iels dissabtes, de les 10 a les 16 h. (inclou tempsde "dinar").

El preu és de 12.500 PTA per Taller;inclou: despeses de materials i mantenimentsdels Tallers, i també Dinar i Sopar (Bar Marfil).Per als assistents als Seminaris d'octubre ajuny, el preu serà de 6.000 PTA per Taller.

Composició del grup: un mínim de 6persones i un màxim de 8.

D'altra banda, dia 6 d'octubre i a les20 h, s'inauguren al Molí dues exposicionscol·lectives:

EL RETRAT COM A SIGNE ICONICi PETJADES

V«3

10 ES SAIG

Ses EscolesJust començada la tardor, tenim també en marxa el nou Curs Escolar.

Des de fa anys, quasi un quinquenni, ambl'aplicació de la Reforma Educativa, elssuccessius cursos escolars presentan, anydarrera any, importants novetats, tant pel quefa referència a l'estructura de l'organitzaciódels centres, com també al procés educatiude l'alumnat.

Totes aquestes innovacions, com és natural,també s'apliquen al nostre centre, fent quecada curs escolar sigui, en més o menys grau,diferent de l'anterior, encara que immers dinsun procés global i coherent.

Com aspectes més destacats del cursescolar just ara començat, destacam:

—L'Educació Infantil i tota la Primàriaqueda ja englobada dins la Reforma itotalment estructurada en Cicles.

EQUIP DIRECTIU

Director: Gabriel Vich MirallesCap d'Estudis: Joan M on serrat SastreSecretària: Maria Magdalena

Palmer Amengua!

COMISSIÓ ECONÒMICA

Director: Gabriel Vich MirallesSecretària: Maria Magdalena

Palmer AmengualVocal: Miquela Danti Sansó

—S'ha de continuar treballant enl'elaboració dels Projectes Lingüístic iEducatiu del Centre.

—Motivat per l'èxit i la participació delPrograma d'Obertura de Centres en horari nolectiu que es va dur a terme el curs passat,conjuntament amb l'AMPA del Col·legi il'Ajuntament, pensam tornar a participar-hidurant el present curs escolar.

—És també objectiu fonamental mantenir i,si és possible, reforçar les relacions delCol·legi amb altres Institucions del poble.

Pel que fa referència a l'estructuraorganizativa del Centre, cal destacar quecomptam amb els següents Òrgans:

CONSELL ESCOLAR

President: Gabriel Vich MirallesCap d Estudis: Joan Monserrat SastreRepresentants dels pares i mares:

Antònia Ramis OliverCatalina Llompart JuanMiquela Danti SansóBartomeu Gomila Bibiloni

Representant de l'Ajuntament:Jaume Jaume Oliver

Representant de l'alumnat:Margalida Maya Oliver

Secretària: Maria MagdalenaPalmer Amengual

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Està integrada per: el Director, el Cap d'Estudis, els Coordinadors i Coordinadores deCicle i el Psicopedagog del Centre, Ferran Ribot Bonet.

[S SAIG 11

La distribució de TUTORIESper Etapes i Cicles ha quedat estructurada de la següentforma:

EDUCACIÓ INFANTIL

3 anys: Aina Maria Vidal Adrover4 anys: Helena Garau Amengua!

(Coordinadora)5 anys: Franciscà Barceló Tomàs

CICLE SUPERIOR D'EGB

Nivell 7è: Franc Jaume Vich(Coordinador)

Nivell 8è A : Andreu Gelabert GaríNivell 8è B : Miquel Munar Capellà

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PRIMER CICLENivell Ir: Franciscà Capellà MuletNivell 2n: Esperança Vaquer Vidal

(Coordinadora)

SEGON CICLENivell Ir: Juana Balaguer (ï a Inics

(Coordinadora)Nivell 2n: Joan Monserrat Sastre

TERCER CICLE

Nivell Ir: Maria Magd. Palmer AmengualNivell 2n: Carme Bermejo BarradoCoordinador: Bernat Morey Colomar

(Professor d'Educació Física)

Ja per acabar volem agrair, una vegada més, el suport i la col·laboració de totes aquellesInstitucions i Entitats del nostre poble que, d'una manera o altra, contribueixen amb nosaltresen l'intent d'aconseguir una Escola més oberta, més arrelada al nostre entorn, i així, entre tots,poder dur a terme d'una forma satisfactòria la difícil i delicada tasca de la formació del nostreAlumnat.

L'Equip Directiu

12 ES SAIG

VALENT MIRO BROSSA: tres JOANSNomés dues paraules —i un poema de Joan

Brossa— per deixar clar que a Algaida hi ha unhome VALENT.

Un dels vespres agradables d'aquest estiu fouel del 17 d'agost a la Fundació Miró. Foul'estrena absoluta del concert "Mon cher Miró"de Joan Valent. Els trons, quatre gotes, la cordadel violí..., res no hi va destorbar, tot semblavapart de la simfonia. Perquè si una cosa definí lamúsica de l'illustre algaidí fou la naturalitat, lamanca d'artifíciositat, tal com passa amb l'obrade Miró mateix; i és ben clar que això no vol dirmanca d'elaboració, ni manca de cervell. Tant lamúsica de Valent com l'obra de Miró tenen moltde cap..., però amb una gran humanitat isensibilitat: tot plegat, molt europeu, molt català.

Al meu veure d'espectador Joan Valent captauna de les essències de Miró: la constància. Maidefalliment, ni rauxa disbauxada (follia). Devorael món de la raó mostren també tot un món desentiments, però sempre clars, nítids, i tambécom els colors, contrastats: delicadesa/fermesa,natura tranquil.la/bullici humà, un gran lligamamb la terra però també una gran humanitat.

Una altra característica de Miró i Valent, quecom les altres els agermana a Brossa, és elcivisme. Són més èpics que lírics. No tractennomés de la persona amb els seus sentimentsindividuals, sinó de la persona en el món amb lesaltres persones, dins el poble: la vida (el quotidiàfet pintura, fet música, fet poema). En el cas de"Mon Cher Miró" les veus, entre d'altres, deRaimon i de Blai Bonet ("es sap i es sent que lacasa del ésser ja! humà viu el seu misteri al'interior del cap") mostren aquest civisme. Aixíqueda ben reflectida la relació de Miró amb elspoetes; no debades el primer dibuix publicat deMiró apareix a la revista Arc Voltaic d'un altreJoan: Salvat-Papasseit. No debades Joan Brossadedica a Miró mitja dotzena de poemes. LaSextina a Joan Miró, en el seu vuitanta-cinquèaniversari (març de 1978) descriu clarament lapintura de Miró, i bastant —quasi vint anysabans— la música de Valent:

El somni toca i mira ple de vida,i sorgeix l'home d'un conjunt de ratlles;els braços fan de banyes; a les taquesel sol obre el perfil de tots de signes,i un nocturn nou, passat a foc i a flames,esmenta el carnaval d'avui i de sempre.

La vida expressa els seus desigs de sempre.Els elements avancen, donen vidai resten brasa de les seves flames.Entre estels lineals de quatre ratllesles formes es confonen amb els signes,talment una harmonia emesa amb taques.

(Aquí l'element aigua són les taques.Espai i aire van units, com sempre.La terra en aquests quadres són els signes—més que tenebres, claredat i vida.El foc esmola l'ungla de les ratllessi dels punts de color sorgeixen flames.)

Miró camina intacte entre les flames.Una arrel regalima i peten taques,nassos i trompes escarneixen ratlles,i els ulls miren els ulls, miralls de sempre.Voltat de galls, Miró pinta la vidai viu els quadres, hortolà de signes.

La llum i el so, els percebem als signes.La llibertat és vista i emet flames.Puja pels peus la força de la vida;canta i més canta el blau d'un fons de taquesi broten fulles del cos humà, sempreenllà del pensament teixit a ratlles.

Deixem el sol a terra sense ratlles.La lluna ve de lluny i parla amb signes,però els seus raigs no es perden perquè sempres'acosten a l'origen quatre flamesamb cresta o barretina. Així les taquesno ens priven que tornem de mort a vida.

Miró dóna la vida amb punts i ratlles;l'alè surt de les taques i dels signes,i amor i flames restaran per sempre.

Antoni Artigues, estiu 1995

ES SAIG 13

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA D'ALGAIDA

•s°~cüQ.03O

fflo

<zwm<b

14. ES SAIG

FOTO ANTIGAAquesta foto és de l'any 1932, al pati de Ca Ses Monges de Pina.

Escenificaren una comèdia que es deia "La Santa Pagesa". Hi apareixen,d'esquerra a dreta: Antònia de Son Bonet, Juanita Gorreu, Antònia de Son Moll,Catalina Palometa, Rosa Xiscos, Magdalena Perulla, Rosa d'es Forn, AngelaRaiona, Margalida Escolana, Catalina de Cas Rector, Catalina Caloña i MagdalenaMorada. Petits: Margalida de Son Corró, Bel Seguina, (desconeguda), MargalidaCabrer, Antònia de Son Ribes, Petra Quefe, Franciscà Valentina (+), MariaXimbona (+), Maria de Son Bou, Maria Teulera, Franciscà Quefe i una altradesconeguda.

(Foto cedida per na Rosa d'es Forn)

ES SAIG Ji

SABEU ON ES?El fumerai que ens mostra la

fotografia d'avui, tenim per ben cert queés únic al nostre poble; per això l'hemtriat. Com podeu observar, està una micadeteriorat pel pas dels anys, però és molthermós i mereixeria ésser restaurat,encara que només fos per la sevaoriginalitat.

El diccionari ens defineix laparaula fumerai com: "un conducteper on s'eleva i surt el fum d'una cuina,forn, fàbrica, etc. / Forma especiald'embolicar-se el mocador pel cap elshortolans de València, de manera quesembli un fumerai de casa." /Fumeralada: multitud de fumerais.

Refranyer: "La bugada deNadal s'eixuga en lo fumerai". Relatiu almal temps que hi sol fer."Donar fum en lloc de donar llum".Donar mal exemple el qui hauria dedonar-ne de bo.

Cançó:Damunt es fumerai d'en Banyas'està a recer des torrentemperò en tocar-hi es venttreu es foc de sa foganya! !

Pista: Es troba situat, aquest fumerai, a les dependències annexes d'una possessió algaidinaque confronta amb un altre municipi veïnat. Dins les seves terres hi ha uns topònims prou curiosos; perexemple: Ses Llargues-llargues (sementer de), Ses Llargues curtes, el comellar d'Infern, etc. Fa unsanys la gent amiga atribuí a l'hereva de la possessió un títol nobiliari; un marquesat, més concretament,que ella ben ufanosa, no sabem si encara llueix.

Solució del mes passat; La pedra de la fotografia està situada al frontis de Can Gori Colom,que és el topònim antic; també conegut com Can Gori Quefe, del carrer Ramon Llull, núm. 31 de Pina.

M. F.

16. £S SAIO

EL CINEMA A ALGAIDAJoan Mulet

L'any 1932 sorgeix unainiciativa per construir iexplotar un teatre o local per aespectacles públics, amb lainstai, lació d'un "cinesonoro"; a més, s'hi podrienfer qualsevol classed'espectacles, exceptuant elsde caire polític.

Aquesta iniciativa, ques'havia de dur a termemitjançant accions de 100pessetes (en podeu veure elprospecte), no va tenir èxit, jaque el local que es vaconstruir, el Teatre Principal,l'any següent es va fer deforma particular amb tresaccionistes-propietaris, ambun 33% cada un: GabrielMulet Mulet, FrancescMontblanch Sastre i GabrielOliver Pujol. Es va construirdurant els anys 1933-34 i elmestre d'obres fou l'algaidíGuillem Servera.

No sabem la data exacta dela inauguració, però va ser unafesta popular i el discursinaugural va ser a càrrec d'enPere Capellà, que va exposarla idea que el local havia deservir a tot el poble, sensedistincions d'idees ni declasses socials; possiblementaixò era el que pretenien elspromotors de l'any 1932 quanes dirigien als algaidins parlantd'una obra "pro arte yprogreso".

El "cine sonoro" que s'hi vainstal·lar tenia inicialment coma "mecànic-maquinista" al

Article emmarcat dins elconveni de normalitzaciólingüística

GOVERN BALEARConselleria de Cultura,Educació i Esports.

^co-propietari Gabriel Oliver, ien aquell moment manejavenla màquina els dos germansJoan i Antoni Oliver "Torres"i en Tomeu Munar "des'estació". Posteriormentdesfilaren com a maquinistesel germà d'en Gabriel, enRafel Oliver "des forn", enJoan Oliver "Garrover", enJoan Vanrell "Bondat" ifinalment en Toni Ramon"Eivissenc".

Els primers anys sembla queforen els tres co-propietarisels qui gestionaven elfuncionament del teatre-cine,bàsicament amb sessions decine els dissabtes i diumengesi festius, però també s'hirepresentaren obres de teatre(el 17 de gener del 42 esrepresentà "Les coves deGaldent" o "La vida d'enDurí") amb els imprescindiblessainets. Dels tres propietaris,sembla que l'empresaripròpiament era Don GabrielMulet i a la seva mort (1943),després de pocs mesos, va

agafar el cine un tal AlfonsoLacai, que sembla que eral'empresari del cine Modernde Ciutat i que va durar pocmés d'un any. Cap a l'any1945 el nou empresari foul'algaidí Gabriel Janer"Ramona", que durant sis oset anys va gestionar elPrincipal, i molta de gentencara recorda que, a més delcine, va organitzartemporades de sarsuela ambprimeres figures com MarcosRedondo o Francesc Bosch, amés de representar-hi obres deteatre. Aquesta època vaacabar cap a l'any 1950, quanhi hagué canvis enl'empresariat i la propietat.

A la mort de D. GabrielMulet la seva part passà amans del seu germà Salvador,però la situació era la mateixa.En canvi, l'any 1950 enGabriel Oliver va decidiranar-se'n d'Algaida i vavendre la seva part als doscosins de Can Fullana, MiquelBibiloni Martorell i MiquelBibiloni Sastre, que agafarenla gestió del local com aempresaris; aviat es quedà totsol en Bibiloni Sastre, ja queel seu cosí es decantà més pelseu cafè i l'hostaleria. Lagestió fou semblant, amb laincorporació de sessions entresetmana, els dijousgeneralment, a més delsdissabtes i diumenges. Vacontinuar amb les obres deteatre, arriscant-se a dur, per

ES SAIG II

A LOS

exemple, una obra d'èxitnacional com va ser "Lamuralla", que aquí fou unfracas: hi havia tan poca gentque ni es va fer larepresentació. Encanvi, les obres dela companyia"Artis" eren toteselles un èxitassegurat, la gentcomanava lesentrades uns diesabans per por deno poder-hi entrar.La majoria de lesobres de T'Artis"

Ciutat D. Rafel Salas vacomprar la part de MiquelBibiloni Sastre (un 16%) i fouell qui va gestionar el Teatre

Principal fins a la sevadesaparició cap a l'any 1970.Les sessions eren els dijous,dissabtes i diumenges,

passaren perAlgaida, a mésd'altres.

Era normal fer unprograma de mà detotes les pel·lículesi en podeu veureun del mes d'abrilde 1958 en què"Miquel BibiloniSastre, aldespedirse comoempresario delTeatro Principal deAlgaida tiene elgusto de anunciardos extraordinariose inigualablesprogramas de cineque dejaránperenne y gratorecuerdo". Lespel·lícules eren"Coraza Negra" i"Quo Vadis" ("lamejor película detodos lostiempos"). Aquestadespedida eramotivada perquél'empresari dediversos cines de

ALGAIDENSESPRO-ARTE Y PROGRESO

En Algaida y bajo la denominación de T63»tr3»l S. jflL.se constituye una Sociedad, que tendrá por objeto la construcción y ex-plotación de un local para espectáculos públicos, bajo las condiciones si-guientes:

1." El capital será de 60.000 pesetas, constituido por acciones de100 pesetas.

2." La Sociedad pondrá solamente, de momento, en circulaciónacciones por valor de 50.000 pesetas quedando las restantes en cartera yno pudiendo ser puestas en circulación sin el voto de las dos terceras par-tes de los accionistas.

3." Descando dar d la Sociedad un carácter eminentemente po-pular, no se permitirá que ningún accionista tenga más.de 20 acciones. Encaso de que no se cubriera totalmente, la emisión, el resto se repartirá aprorrateo entre los que las deseen voluntariamente.

4." La Sociedad se regirá por una Junta Administrativa com-puesta por cinco individuos elegidos en Junta General de accionistas y deentre los mismos. Los cargos de dicha Junta Administrativa serán g ra tu i -tos y se renovarán anualmente.

5.° La Junta Administrativa tendrá facultades para indicar si hade explotar directamente el negocio o si ha de arrendarse.

b.° Una vez construido el local, se instalará un Cine sonoro; pu-diendo verificarse, en dicho local, cualquier clase de espectáculos, excep-tuándose los de carácter politico.

NOTA: Afin de que los iniciadores, déla idea, puedan versi es-ta es bien acogida, se suplica a los simpatizantes, acudana inscribirse provisionalmente en las listas, abiertas alefecto en el domicilio de Don Francisco Mombianch Sas-tre, calle Tanqueta o en el de Don Guillermo Verger Fe-rriol, médico, hasta día 31 de diciembre de 1932.

18. ES SAIG

canviant les pel·lícules doscops per setmana: el dijousdues i els caps de setmanadues diferents. Com quetambé era l'empresari del cinede Montimi, aprofitava lesmateixes pel·lícules als dospobles; el canvi es feia durantel descans, inicialment enbicicleta, després en mobylettei més tard en vespa, amb elsperills i anècdotes que aquestsistema comportava. Tots elsque passam dels quarantaanys, quan vérem "Cinema

Paradiso", vàrem reviureaquells anys del cined'Algaida. Perquè, perexemple, el ball del "baiao" dela pel·lícula "Ana" a Algaidaes va repetir, un dissabtevespre, tres vegades: estornava enrera el moment delball i es repetia entre xiulets iaplaudiments cada vegada.

La proximitat de Palma oLlucmajor, la competència dela televisió, el desig de méscomoditats (a l'hivern el teatreera molt fred, les dones solien servir

Miguel Bibiloni

Sastre

al despedirse como Empresario delTEATRO PRINCIPAL DE ALGAIDA,tiene el gusto de anunciar dos extraor-dinarios e inigualables programas decine que dejarán perenne y grato re-cuerdo:

Próximos días 4, 6 y 7 Abril /f $ ¿

NEGRA(en technicolor)

De complemento:

MI ENEMIGOJEL DOCTORDías 10,11,12,13 y 14 do Abril

La mejor película de todos los tiemposVd. habrá leído la prensa de estos días y observado lo qne se dloe de esta grandlos« pellcul«

En Algaida, gracias i los desvelos de MIGUELBIBILONI SASTRE en sus deseos de obsequiar asus amigos en su despedida como Empresariodel Teatro Principal, se proyectará a continuaciónde Palma. Después está comprometida durantetoda la temporada por lo que no será posibleverla de nuevo en Algaida.

Aproveche esta singular ocasión dever lo mejor conseguilo en cine hastala fecha y no se pierda ninguno deestos programas.NOTA. Los dias 7 y H habrá funciónpor la tarde. Dada la lirga duraciónde la película QUO VAD1S (3 horas) serecomienda la máxima puntualidad.

endur-se el maridet, i a l'estiuera calent), tot això va fer quela gent deixas d'anar al cine ihaguessin de tancar del tot.

El Teatre Principal, a més delocal per a cine i teatre osarsuela, va servir en qualqueocasió per fer-hi sessions decirc (al sostre hi havia una telaverda, de vellut, que tenia treso quatre esqueixos o forats,que havien servit perpenxar-hi els trapezis de lestíteres). En moltes ocasions va

per fer-hi ballsd'"aferrat":l'orquestrina sesituava damuntl'escenari, les cadireses posaven formantun cercle i al migquedava la pista deball. Les cadiress'ompliengeneralment de públicfemení: les mésjovenetesacompanyades de lesseves mares opadrines o tiesesperant que lesdemanassin per ballar,i també matrimonisque disfrutavenballant; les parellessense casar solienanar acompanyadesde "qualcú".

També va servir elTeatre Principal,durant molts d'anys,de local per refresc denoces i, més tard, perfer-hi dinars de noces.Al principi, els anys40 i part dels 50,després del casamentes feia un "refresc" alteatre: xocolata i

ES SAIG li

pasta de "quarto" o unaensaimada i un tassonet demistela. Dins una palanganaposaven cinc o sis tassonets itots els assistents anavenbevent, un darrera l'altre, fentun parell de rodades. Aquestera el sistema que s'usava atots els refrigeris o "refrescs"que es feien, tant a la Rectoriacom a la Casa de la Vila.Després s'introduí el dinar denoces, amb l'arròs brut i elrostit, i la majoria decasaments d'Algaida, delsanys 50 fins al 1966, acabarenamb dinar al Teatre.

La història del cinema aAlgaida ha de tenir en comptetambé el local de "Ca naMena", que després serviriad'acadèmia. Damunt el"bodegón" de Ca na Mena,

des de l'any 1944 fins al1949-50, es feren projeccionsde cine, només de cine. Esdigué cine Kursal iNovedades. Un tal "Pruna",procedent de la zona d'Inca(ell era de Campanet), vagestionar aquella sala durantcinc o sis anys. Avui és difícilimaginar que a Algaidapoguessin arribar a funcionardurant uns anys dues sales decine, amb sessions de dijous ide cap de setmana. En"Pruna" va tancar devers l'any1949 i el local desapareguécom a sala d'espectacles.

Per acabar, no podemoblidar que, quan va tancar elPrincipal, es varen intentarorganitzar sessions de cine decara al públic infantil, alTeatre Parroquial. Recordemque l'Església construí

aquesta sala, amb lacol·laboració del poble: elTeatre d'Acció Catòlica. Fou,en general, un local destinat arepresentacions teatrals decaire religiós o costumista,durant molts anys amb actorsexclusivament masculins.També servia per fer-hi festesde fi de curs de ca ses mongesi actes relacionats ambl'església d'aquella època. Percert, que va ser molt comentat-i criticat- que quanl'Ajuntament va recuperaraquest local -construït ambdoblers del poble- ho fespagant un grapat de milions.Però aquesta ja és una altrapel·lícula.

Joan Mulet

CREACIÓSóc POLAC i vull PROTESTAR!No hi ha dret!Ja està bé de confondre'ns amb els

catalans.PROU. NO SOM CATALANS, collons.SOMISEREMPOLACS!Quins pebrots que tenen els espanyols;

sempre quan volen ofendre, diuen:--POLACS!Per favor, canvieu el mot POLAC per un

altre qualsevol, com per exemple:-CHÉVERE.Gràcies.

VATZHINSKY

20. ES SAIG

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES

<¿ 'ffPnwziiï

ES SAIG 21

contes de matinada

En travessar el bosc tenia por, sa mare li deia:-VIGILA, ULL! ET POT VIOLAR...

Un dia, en passar pel bosc, es varen trobar CARA a CARA.

Efectivament, el perill existia. ERA UN ÉSSER INSACIABLE; enpoques paraules: un MANÍAC, amb una fal·lera que tenyia devermell el seu cap.

AJUT, AJUT, AJUT!, cridà el Llop en veure la Caputxeta...y ^^ VAT

22. ES SAIG

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACentre Coordinador

Biblioteca Municipal d'Algaida

Ser soci de la Biblioteca Donació de Llibres

La Biblioteca Municipal d'Algaida, comtotes les que integren la Xarxa de Bibliotequesdel Consell Insular de Mallorca, ofereix, bàsica-ment, dos serveis al públic: El primer és elservei de consulta dins sala. Aquest consisteixque tothom pot anar a la Biblioteca a consultar,llegir, fullejar qualssevol dels volums del fonsque estan a disposició dels usuaris. L'altreservei bàsic que ofereix és el de préstec a domi-cili. Per a poder-ne fer ús és necessari ser soci-lector de la Biblioteca. Els socis-lectors tenen eldret de poder dur-se'n fins un màxim de tresllibres, CD o vídeos a ca seva per quinze dies amés de poder rebre informacions a domicili.Per fer-se soci-lector només són necessàriesdues fotografies per complimentar el carnet i lafitxa de lector. Tots els serveis que ofereix laBiblioteca Municipal són gratuïts.

Premsa periòdica

El Ministeri de Cultura remet a la Bi-blioteca Municipal d'Algaida un total de 64publicacions periòdiques culturals sobre diversesmatèries, donant així un suport a Empreses iInstitucions sense finalitat de lucre. Seguida-ment us feim una selecció d'aquests títols:

Croquis, Bitzoc, Àlbum, Lletra de Canvi, Ritmo,Arquitectura Viva, A & V Monografias deArquitectura y vivienda, Hora de Poesia, Serrad'Or, Gaia, Escena, Revista de Arqueólo già,L'Avenç, Primer Acto, El Europeo, PrimerasNoticias de Literatura Infantil y Juvenil, Rockde Lux, Dirigido, Delibros, Leer, Ajoblanco,Quimera, El Urogallo, Scherzo, Revista deOccidente.

Durant el passat mes de setembre PacoIraola ha fet donació a la biblioteca Municipald'Algaida d'un lot de llibres de temàtica diver-sa. Des d'aquí volem agrair-li aquesta contribu-ció ja que permetrà posar a l'abast dels lectorstota una sèrie de llibres, alguns exhaurits, quesón d'especial interès per al nostre Fons Bi-bliogràfic.

Volums ingressats. Setembre

Durant el mes de setembre s'incorpora-ren al Fons de la Biblioteca un total de 64volums. A continuació llistam alguns dels títols.

Guimerà, Àngel. Teatre Selecte: Mar i Cel, Lareina jove... Selecte, 1949.

Oliver, M.A./Catany, A. Les illes: Mallorca,Menorca, Eivissa, Formetera i Cabrera.Jaimes Libros, 1978.

Forcei, B. Les illes encantades. Ed.62, 1984.Atienza, J.G. La mística solar de los Templarios.

Martínez Roca, 1983.Rivière, M. La moda. ¿Comunicación o inco-

municación?Villalonga, L. Andrea Víctrix. Destino, 1974.Ensenyat, X. L'amagatall de Guipur. Mascaró

Pasarius, 1976.Català, V. Solitud. Selecta, 1959.Tomàs, G. Corbs afamegats. Ed. 62, 1972.Mus, A. Les denuncies. La Magrana, 1976.March, J.F. L'hereu de la Corona. Mascaró Pasa-

rius, 1976.

Consell InsularVi de Mallorca

ES SAIG

IV

23

F a l c o n e r

W-

pot

vew\^e\Ã,

VOMKctí

vcvíKctt

voMKeít

Independência

UUu*.

24 ES S A I G

•£e* 9toa0teâ, ptcutteâ,

bolets (II)El mes passat vaig començar el primer d'una sèrie d'escrits dedicats als bolets. El

primer va esser una introducció per descriure la seva morfologia, comentar d'una manerasenzilla la seva reproducció, i explicar el lloc que ocupen els bolets, els fongs, a l'evoluciói a la història natural.

Aquest mes i el següent estarà dedicat a fer una descripció d'alguns dels bolets méscorrents i coneguts dels nostros boscos i garrigues.

Començarem per alguns bolets que per les qualitats culinàries són molt apreciats.Com veureu alguns no són molt coneguts a Algaida, però a altres indrets de l'illa són moltconsiderats.

Picornell (Cantharellus cibarius). Rossinyol a Catalunya; cama seca a Menorca i altresindrets de Mallorca. Més abundant als alzinars de muntanya. És primerenc i és dels primersbolets que es poden trobar.

Es caracteritza per tenir un capell en forma d'embut, convexe, amb el marge ondulat,sinuós, de color groc o ataronjat. El seu peu és del mateix color i no sempre és central.

És un comestible excel·lent, es pot assecar i guardar molt de temps ja que la sevacarn és imputrescible i no és atacat per larves de dípters. A Algaida és difícil de trobar i pocconegut.

Picornell blanc (Hydnian repandum). A Catalunya es diuen llengües de bou. És un boletcomestible, de qualitat inferior a l'anterior, que es fa, tot sol o en grups, en boscos deconíferes.

El seu capell és irregular (4-12 cm), primer convex i després pla, a vegades deprimit,de color groc pàl·lid o bru taronja, amb el marge gruixut, involut i ondulat. L'himeni ésblanc i fràgil. La carn és densa, compacta de color blanc, de sabor suau i olor de fruita.

Xampinyó silvestre del gènere Agaricus. Camperol a Catalunya. Aquest gènere inclou elsxampinyons silvestres i els cultivats.

En general són bolets carnosos, de color blanc, presenten anell i no tenen volva. Unade les espècies més importants és Agaricus campestris, és bo de conèixer perquè té leslàmines de color rosa.

És un comestible molt apreciat.

Cogoma (Russula delica). Pebràs a Catalunya. Es caracteritza principalment per l'absènciade làtex. Té un capell gran de 6 a 15 cm, blanc, a vegades amb taques de color ocre. El seupeu és molt robust i curt. És un bolet molt corrent als alzinars.

La seva carn desprèn, primer una olor suau de fruita i després una altra, mésdesegradable, de peix; té un sabor suau i una mica picant a les làmines.

La cogoma és comestible, sobretot els exemplars més joves.

ES SAIG 25.

Picornell (Cantarellus cibarius) foto cedida per Antoni Trobat Pericas.

Gírgola de card (Pleurotus eryngii). És un bolet que no es troba a Algaida, a Mallorcanomés es troba a la serra de Tramuntana i al terme de Santa Margalida, però per la sevaqualitat com a comestible és convenient dar-lo a conèixer ja que és un dels bolets mésapreciats.

La gírgola de card és un bolet que només es fa damunt les arrels del card Eryngiumcampestre. Presenta un capell de 5-10 cm, de color terrós; les seves làmines sónblanquinoses; el seu peu és curt, excèntric, encara que a vegades és central. No té anell nivolva. La seva carn és grossa, blanca; té un sabor dolç i olor agradable.

És un comestible excel·lent i a Castella és un dels bolets més cercats.

Esclata-sang (Lactarius sanguifluus). Pebràs a Eivissa i València; rovelló a Catalunya.Aquests són els bolets més populars, recercats, comercialitzats i consumits als PaïsosCatalans. Té el làtex de color vinós. La seva carn té un gust suau, olor agradable, el seucolor vermellós és deu al làtex del bolet.

El seu capell fa de 6 a 15 cm, és de color roig-taronja, amb taques de color verd, ésaplanat. El seu peu és curt, del mateix color que el capell, sovint presenta petites taques decolor més vermellós. Les làmines són, també, del mateix color que el capell. Les sevesespores són de color crema.

És un bolet típicament mediterrani, viu sempre a pinedes, acompanyat sovintd'espècies del gènere Lactarius que tenen el làtex blanc.

Gírgola d'estepa (Trícholoma terreum). Fredolic a Catalunya. És un bolet de capell gris,finament fibrós i esquamulós, i carn, peu i làmines blancs. La seva carn té una olor suau,sabor dolçot, amarg després d'haver madurat. És un bolet molt fràgil. Les seves espores sónblanques.

És un bolet d'aparició tardana, se'l pot trobar fins poc abans de Nadal. Són molt bonscomestibles i més els exemplars més joves.

Aquest bolet és molt fàcil de confondre amb el Trícholoma tigrínum. Aquest bolet éstòxic i es diferencia de l'anterior per les seves làmines que són de color blanc grogenc, elcapell està cobert de paques grises amb escates i el seu peu és mes curt i ventrut.

El mes que ve seguirem amb la descripció d'altres bolets comestibles i d'alguns quesón tòxics.

Jaume Jaume i Oliver

26. ES SAIG

PINAELS NOSTRES PATRONS. SANT COSME I SANT DAMIÀ

Sant Cosme i Sant Damià / són los Sants Metges de Pina, / curaren una fadrina / ma-lalta de festejar. Amb aquesta glosa tan popular, que tots els pineros coneixen, s'o-bria l'exposició fotogràfica "Sa Font de Pina" a càrrec de Pere Oliver i Bernat Ser-vera al local municipal de Can Lluís. La d'enguany és la segona, continuació de laprimera que feren l'any passat els mateixos autors amb el tema de "Ses Moles".

És a dir, després d'uns anys de sequera de caire cultural a Pina, és de destacari d'agrair que es donin aquestes manifestacions damunt lo nostro, el nostre patrimoni,aquest acostar-lo als més joves, que normalment el desconeixen, i als no tan joves,ja que d'aquesta manera ens refresquen la memòria i veim que tenim coses que a vegadesno apreciam i que segueixen estant a Pina i que val la pena conservar-les i dedicar-los un poc més d'atenció; les coses noves moltes vegades són necessàries, emperò noens hem d'oblidar del que hi ha, amb l'excusa que ja no s'empren o que no són produc-tives, que han quedat arraconades. Aquestes excuses no valen, hem de sebre veure elvalor sentimental que tenen per a tots els pineros, són patrimoni del poble, de tots,és el que ens fa expressar amb orgull que a Pina tenim una Font, que es pot dir queés l'únic racó comú, comunal, és l'única comuna del poble, i per tant, com que l'esti-mam, val la pena dedicar-li un poc més d'atenció.

Volem donar l'enhorabona a en Pere i en Bernat per la seva feina, tant per divul-gar els nostres racons, les coses bones que tenim amagades, com la cura que han ten-gut en la presentació tan escrita com fotogràfica, que creim que té un bon nivellartístic i tècnic. Hi havia, a més, els aparells que s'empraven per traginar l'aiguai per aprofitar-la: gerres, botilles, poals, -botes, covos de roba, posts de rentar,sabó de rajoleta, midó, blavet, robes, embuts,... que acompanyaven l'exposició.

Aquí podeu veure dues fotos de l'exposició: a una es veuen les piques de pedra derentar amb la capella de volta de canó de la Font. I a l'altra la pica on es carrega-va l'aigua que s'emprava per beure les persones, per dur a les cisternes els anyssecs, juntament amb l'empedrat que hi ha per tots els voltants.

ES SAIG 27Com sempre, l'acte central de la Festa fou la missa en honor dels Patrons, molt

concorreguda; a la sortida hi hagué l'homenatge als nostres majors. També hi haguétorrada a benefici de les obres de la parròquia, amb l'actuació del conjunt "Fènix".Diversos partits de futbol, dels quals destacarem el de fadrins contra casats, queacabà amb victòria bastant grossa dels casats. També exhibició de tenis i ball debot.

Enguany va venir a la Festa un equip de Televisió Espanyola i el vespre, a l'Infor-matiu Balear, donaren unes imatges.

El qui no va poder estar entre nosaltres va ser l'únic capellà que tenim nascuta Pina, en Pep Gelabert "Eivissenc", que els darrers anys feia el sermó. Enguany estrobava a la clínica i des d'aquí li desitjam que es millori i que aviat pugui estaraltre pic entre noltros. Ànim, Pep.

Q U E E S P I N A ?

XESC OLIVER

Pina és un poble petitenrevoltat de verdor,de gent sana i bondadosai viu unida amb amor.

Per jo és un paradís,un jardí de meravellesa on es sol és més forti es vespre sempre hi ha estrelles.

Té una Font d'aigo claraque sempre li ha donat vida,i encara que velletaa refrescar-te convida.

Davant ca nostra sa creu Per això quan venc un diaun lledoner la abriga, el meu cor s'umpl d'il.lusiella atura tot es mal som fang de la seva terra,i sa vida és tranquil·la, fruit de la seva llavor.

Pertot arreu hi ha flors,tot brilla de netedat.Que hermós és venir aquíi recordar lo passat!

I ara li han posata s'altra entrada de Pinaun mirador esplendorósque tota sa vall domina.

MARIA JORDÀ

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Antònia Colommorir dia 2 de80 anys.

Salvà. Vasetembre als

Antoni Oliver Coll. Morí Catalina Roca Verdera. Ensdia 12 de setembre a l'edat deixà dia 25 de setembrede 85 anys. als 83 anys.

Margalida Oliver Trobat. Mo-rí dia 20 de setembre. Tenia94 anys.

NAIXEMENT

Joan Moragues Amengual, fill de Pedro iMaria Franciscà. Nasqué dia 1 de setembre.

28. ES SAIG

ESPORTSFUTBOL

L'equip de Primera Regio-nal no podia començar mésbé el campionat, guanyantels primers partits. Malgratla derrota al tercer partitdins S'Horta, el C. E. Al-gaida figura a les primeresposicions a la taula classi-ficatòria després de laquarta jornada.Algaida-Cas Concos 4-0Pla de Na tesa-Algaida 1-4S'Horta-Algaida 4-0Algaida-Sant Jordi 3-0

L'equip d'en Joan Reynésfa bon joc i treu bons resul-tats, i això fa que l'afici-s'animi i que siguin bastantsels seguidors que es despla-cen amb l'equip quan jugafora d'Es Porrassar, aixícom també és nombrosa lagent que l'anima dins elseu camp

Els partits que es dispu-taran dins Es Porrassaraquest mes d'octubre són:Dia 8: Algaida-Verge deLluc a les 15'45.Dia 22: Algaida-Montaura ales 15'30.

Futbol base

Diferents dates tenenels equips inferiors percomençar les respectivescompeticions, però mica amica tots començaran leslligues de debò. De moment,entrenaments i iferentspartits amistosos per posar-se a punt i organitzar latemporada.

Juvenils:Els primers que obrin foc

són els juvenils d'en JesúsPascual, mister, ex-jugadorde l'Algaida i que té laresponsabilitat de prepararels més grandets.

A partir del 1er. d'octu-bre els juvenils poden de-mostrar les seves ganes

i sebres dins la lliga. Plan- U.Algaida-Llimona Cafè 3-1ter n'hi ha i voluntat no San Diego-V.Algaida 1-1en falta. Ànim. Santa Ponça-V.Algaida 0-1

Cadets :Els cadets, de la mà

del jugador del primer equipMateu Capellà no comencenla lliga fins al gener,però abans jugaran la CopaPresident i ja entrarana competir aquest mes d'oc-tubre .

Infantils jEls infantils de 2§ re-

gional grup B començaranel 21 d'aquest mes. Tambécompten amb una plantillacompleta i els mister Gui-llem Fiol espera treure unbon profit de tots ells.

Benjamins :L'equip de benjamins el

patrocina el CIM, com altresanys, però estructurats dinsla Federació Balear. Tambédu a terme la pretemporadade la mà d'en Bernat Sitjari en Pere Mindona, amb unamica de retard per mor delservei militar, però a puntper començar la competició.

Futbol?:Dirigits p'en Miquel Ser-

rano també entrenen i juguenpartits amistosos esperantl'inici de la competició.

Veterans:L'equip de Veterans d'Al-

gaida-Autoescola Levante,com dèiem al darrer Saig,s'ha potenciat, ja no és eldels darrers anys que casicomptava els partits perderrotes; enguany es famés futbol, són més joves elsque normalment surten ipareix que la temporadaes presenta des d'un cairemés competitiu.

Resultats del mes desetembre :V.Algaida-Rnt. Clik 7-0F. Bauzà-V.Algaida 4-2

BICICLETES

Dins la Programació Cul-tural i divulgativa queorganitza l'Ajuntament,el passat divendres 22 desetembre al local del carrerdels Cavallers es duguéa terme una xerrada-col. lo-qui dels millors ciclistesdel nostre poble: ens refe-rim a n'Andreu Trobat i engabriel Mas, amb la partici-pació també de mestre Llo-renç "Godó" que aportà laseva experiència com a mas-satgista .

Reunió animada, dirigidapel periodista d'ÚltimaHora Tomàs Montserrat, onles anècdotes i explicacionsdels contertulians ens acos-taren més al que era l'altacompetició dels anys 50 i60 i compararen tot el queha introduït dins el mónprofessional la nova tecno-logia en comparació ambel rudimentari món en medisi recursos que eren aquellstemps gloriosos dels nostrespaisans.

Aprofitem per felicitarels nostres estimats perso-natges que han fet histò-ria al nostre poble aixícom els actes que fan possi-ble reviure i recordar tempsgloriosos.

ESCACS

El Club d'Escacs d'Algai-da prepara el campionat in-dividual de Mallorca quees durà a terme els mesosde novembre i desembre.

També dia 21 d'aquest mesd'octubre es faran unessimultànies a nivell localcommemorant els primersquinze anys d'existènciadel Club que obre una nova

etapa amb el nou local d'usossocials.

Nova etapa d'aquest Clubque esperam que sigui decontinuïtat i de progrésde tota la gent interesadai que disfruta els seusmoments d'oci amb aquestentreteniment.

Per a tots els interessatsque hi vulguin prendre part,el club ha organitzat uncurset d'iniciació al jocdel tauler que es durà aterme els dissabtes horabai-xa al carrer dels Cavallers.Encara que està pensat pera la gent jove, tots hiestau ben convidats.

VOLEIBOL

Aquest és el mes en què lesjugadores i jugadors delC.V.Algaida i C.P.Pare Poues preparen per enfrontarla temporada.

ES SAIGEls equips inscrits en

aquest moment són:Cadet femení unificatInfantil femení unificatInfantil femení de PromocióAleví infantil de PromocióBenjamí mixt de Promoció

Cada dilluns, dimecres idivendres de 16 a 18 horesels diferents equips comença-ran a escalfar motors peraventurar-se dins una lligaque promet ser molt dura iemocionant i que s'iniciaràla primera setmana de no-vembre .

Allà on es preveu unalliga molt dura és en lacategoria infantil on hihaurà molts d'equips i moltpotents com poden ser elssegon i tercer de l'anypassat (Alaró i Sa Pobla)que presenten les mateixesjugadores que la lliga ante-rior i es oreparen fort

21per desbancar l'equip algai-dí de la primera posició.

Eleccions :Durant el mes de novembre

es té previst fer l'assem-blea del C.U.Algaida i s'hande celebrar per nomenartots els càrrecs; convé quetots els interessats haformar part de la nova juntaho comuniquin a l'actual afi de poder procedir a lesvotacions el dia de l'assem-blea.

La junta actual esperala vostra participació.

JOAN TROBAT

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURAL

Com cada any, inauguram el nou curs eí dia de Sa Fira amb l'Assemblea General.Des d'aquí voldríem fer una crida a la participació activa de tots els socis de lanostra delegació; és per això que no sols vos convocam a l'Assemblea, sinó que voldríeml'aportació d'idees diferents i això només es podrà aconseguir amb la incorporacióde cares noves a la Junta Directiva.

En aquests darrers deu anys els components de la Junta (a petició unànime de l'As-semblea) hem estat gairebé els mateixos; per tant, es fa urgent un canvi, es fa neces-sària la col·laboració d'aquells que tingueu ganes de portar endavant els projectesde la nostra Delegació. Vine a l'Assemblea i apunta't.

Activitats del mes d'octubre

-ASSEMBLEA GENERAL de socis: Dissabte dia 14, dia de Sa Fira, a les 20'30 al localsocial, carrer del Bisbe, 4.

A continuació, sopar i actuació del grup AL-MAYURQA, que ens farà un recital decançons mallorquines.

-EXPOSICIÓ: PETIT HOMENATGE AL CINEMA. Mostra de programes de mà dels cines Prin-cipal i Kursal d'Algaida i d'altres cinemes de Mallorca procedents de col·leccionsparticulars.

Inauguració: dissabte dia 14 a les 10'00 hores.

EXCURSIONS:A NA BLANCA (Formentor). Dia 8 d'octubre. Sortida a les 8'45 de PlaçaAL PUIG GIURÒ (Lluc). Dia 5 de novembre. Sortida a la mateixa hora i lloc.Apuntau-vos a Jerònia Cañellas. Tfon. 66.52.49.Vos anunciam l'excursió del novembre ja que pel proper SAIG no tendrem temps de

fer-ho. Fixau-vos que és dia 5.

JO. ES SAIG

(Ve de la darrera pàgina)Anam a veure madò Jerònia i, en

efecte, encara recorda quan venien l'arròs a 7peces, el sucre a 3 reals el quilo i l'oli d'olivaa 16 peces el litre, que vendrien a ser unapesseta i mitja d'ara.

—Recordau qualque producte que causassensació o expectació quan va sortir almercat?

Uff! és difícil contestar això, però recordmolt bé la sensació que va causar una ofertapromocional d'unes pastilles de xocolata;després d'adquirir el xocolata, el client tenial'oportunitat de destapar una casella d'untauler amb premis, els regals més bons erenpoals de plàstic i olles de porcellana.

—Quin ha estat el secret de lasupervivència de Can Rapinya, quanmoltes altres botigues han tancat?

Canviar i posar-se al dia, però sense oblidarl'esperit de dedicació i atenció al client quecaracteritza la clàssica botiga. Nopreocupar-se gaire del que fan els altres ivendre allò que demana la gent, encara queno doni massa guanys. A Can Rapinya, encaravenem carbur, rajoleta, gas-oil, corda depita..., productes que difícilment es podentrobar a altres botigues d'Algaida.

—Ara per ara, la competència és ferotge(hipermercats, grans superfíciesespecialitzades). Quin alicient té comprara ca vostra?

(Contesta na Margalida). Crec que l'atenciópersonal al client és primordial; davant elclient, sempre s'ha d'actuar amb franquesa,amb la mà damunt el cor. Per esser un bonbotiguer, com per fer qualsevol feina, sit'agrada allò que fas, la gent ho nota. Lacompetència és bona perquè no et deixaadormir, t'obliga a provar de ser un bonprofessional.

—Durant el dia, per la botiga arriba apassar molta gent. És també un Hocd'intercanvi d'opinió entre els clients?

Can Rapinya, en certa manera, és també unpunt de trobada, on la gent demana noves

sobre el que passa a la vila. Un succés o lasalut d'un veïnat troba, sempre, ressò dins labotiga; a vegades, fins i tot, la gent et contales seves preocupacions.

—Qui ve més a comprar, els homes o lesdones?

De sempre, han vengut més les dones, peròdarrerament també vénen els homes; sobretoten el cas de matrimonis joves, els homessaben comprar molt bé.

—Can Rapinya forma part de lesbotigues COBADE. Què és exactamentaixò?

COBADE és la sigla de la CooperativaBalear de Detallistes, que a nivell de l'EstatEspanyol forma part d'UDACO. LaCooperativa agrupa a Mallorca uns 400 socisi associats; això ens permet fer compresgrosses i ofertar quinzenalment tota una sèriede productes amb uns preus molt atractius.COBADE també comercialitza una gama deproductes de molt bona qualitat: torró,conserves, detergents...Can Rapinya fou undels primers socis d'aquesta cooperativa, araja fa més de 30 anys.

—Quin ha estat el plantejament de lareforma feta a la botiga, ara fa un parellde mesos?

La nostra intenció era aconseguir més espaiper fer més còmoda la compra als clients. Elsproductes estan més ben col·locats i exposats.Ara bé, hem volgut mantenir les estructuresantigues, com són: els arcs, les bigues defusta...També hem conservat algunes pecesdel mobiliari antic de la botiga. Tot això perconservar el caràcter, que no hem volgutcanviar pel d'un supermercat.

—Es pot veure l'evolució del poble através de les vendes de la botiga?

Amb la manera de comprar es veuperfectament l'evolució de la societat. Elcarbur, per exemple, un producte que abansveníem molt, ara gairebé no té sortida. Ambles rentadores automàtiques, començàrem adespatxar els nous detergents que la gent

ǤL*

cuo.

cd1/5

1C3S3•4—1

OIOOo*oC'55cn<uã)CO

JecJ5.eo'5Edemanava, però, curiosament,g'_i go«ug g-ca

g•C

o

•Sb

1«-S

í «

« §

-o *8

TÍ

«uBP g-R

ì

sCOCUM

"

fl ïV

.§>•t— *

OJDU-ac/f

1-ïVi

Wx''3«c-o-êtn

13«•a<UDT31'53•0

3^5'CU3CT

heua.rv

§E?1

despreciais,Ôc«lt/31«3-*-»lT

3«cr

co0s espontània, simpàt

-0*¿"

cCU00

ja à

ed O"O

"S «

_c •*-»

•̂

c*^

C

O

"Õ

gS

ceu

VÌ

*i

*<L> C

SU0

0C

OW

H

CO

*

i-»

cO eO

JO "0

•C

Oi s

Í *

cu i-

o rt

«

Kc «

2 «li

81

c •*-*

«•s

l*E

2S ã- .2

" u

•õ

co—

-> CU

5 ë«

45oí

T3

1 ã

.-•§V

Î U

*s . ...

3 Íst

3

0-

1(2

ni

u c

O. C

O|ot/5

_,ra**>

u,

^ § ,̂j

o

§Z^

C<u

í §

T3 •-

«3 cd

>

Ü. —

<w

CO CO

-^

U

1 «<U

á ë

0 0

S £

2

co. «

¡'ion•*̂

c

C

~

il

1 c

3

•—ts Sco

cr

0"OcOQ.

<a&CUTDed

.21ed-*— »Oo.

_cd

"03s•*— »

cd.SP-—0J3

JScd(UcoO

.

0OCU-aCU

'1J3 ScucuÜOc«

Jai

cdcT'2cdcuIaI0Zcuco4-»cuoo0£

edc«O0cd3-o"ícdtícdO

.

.2cd

JeoC/5

CU

00

•4— '

0)̂

PERE SALAS

2cu

•no.cdcd

^cucd

1331SCU

"cd-4—

t

O-4— t

BIEL SASTRE

cd C

§1

cd cO

fe ¡

en 5

C/3

Ccu

g

-3

ÜO

g'>

CU

03

> 'u

00 &

'^.!§ áeu ̂3

CX

cr eu

« «

•s a^'o

> -0

ravenets deCU•aM•4—

*

cOcdca

"cucr

« co

e

^|

S

*•§

-a> fe

"Î

C«

^^CU O

co "0

ex o

•

EM

ISSOR

A M

UN

ICIPA

L D

'AL

GA

IDA

l

ÖCOS/^

C-O*

^

m m^

-d'OS ^^ ^^^

tócot

^

1 w

^^

^^^^i

20

/ .̂a

.cd-o• i—

HV

cdOJO^^*v<T

3cdIH• 1-H

fejdcd(D^H

X)

3,1̂0OT3

^Ñh

1«

*****Q

&g

^***

«M

^

* -8 SS

^S

^3

0- "tS

«cr.

K S

0 S ̂

j>:

r-. -T^*

^^4

*̂

O

^

^J ^

è s ̂«

.S

Q^

.§

•$

5

^ -1

"C> a" .2

S £

S

Q

"72 S

^^

5§

£

Sa

^ 1

s: &

^

g~̂^^

•ii•i•••i••••••

HW

32. ES SAIG

'•••UNA XERRADETA AMBen NOFRE i na MARGALIDA

de CAN RAPINYA3 unces de cafè1/2 kg de llenties1 lliura de pebre bo1 almud d'olivessucrearròs i fideus

Aquesta és la llista de la compra de larevista ES SAIG per al mes d'octubre.Preparam la senalleta i ens disposam per anara Can Rapinya ; enguany se celebra el75è aniversari de l'obertura de la botiga.Darrera del taulell ens despatxen en Nofre ina Margalida

Bon dia!...

—Quan va obrir les portes la botiga?(Contesta en Nofre). La botiga va obrir

l'any 1920, ara fa 75 anys; llavors estavasituada al carrer des Colomer, núm. 13,davant de l'actual emplaçament. El fundadorfou el meu padrí Nofre Vanrell Amengual;després, quan ell esva jubilar, agafarenles riendes delnegoci mon pare imumare. Deversl'any 1975, quanmon pare es varetirar, vàremcontinuar amb labotiga jo i la mevadona, na Margalida.Es pot dir que somla tercera generacióde botiguers.

—Quins eren elsproductes que esvenien en aquelltemps?

Quan va obrir el meu padrí, només veniencoses de primera necessitat: sucre, arròs, oli,fideus, sabó fluix..., productes imprescindiblesper a totes les cases, que només en venien a"granel". El padrí també duia negocid'ametlles i garroves, que la gent li duia avendre. També anava a fer volta per lespossessions de fora vila, on intercanviavamercaderies per ous i aviram. Després, ambaquests animals, anava a fer plaça a la Portade Ciutat, allà on ara li diuen Ses Avingudes.

—Per cert, recordau el preu de qualqueproducte d'aquell temps?

La veritat és que no ho recordam molt bé,però sabem, per exemple, que els diumengesa la botiga, hi veníem ensaïmades; llavorscostaven 1 pesseta i ara, en valen 100.Mumare (afegeix en Nofre) segur que encarase'n recorda de qualque preu.

(segueix a la pàgina 30)