unaaM A I G 2 0 0 3

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA SANT IGNASI-SARRIÀ

Nomenaments

El passat 30 d’abril, el director general de la Fundació JesuïtesEducació, P. Francesc Xicoy, anunciava els propers nomenamentsdel Sr. Joan Bassas com a director general del Sant Ignasi-Sarrià idel Sr. Antoni Parellada com a director general del SEK.

El nomenament de Joan Bassas, actualment director general delSEK, antic alumne (1972) i també pare d’alumnes del Sant Ignasi,posarà punt final a la meva estada (1996-2003) en aquesta insti-tució. Quan la renovació de la direcció general és encertada la ins-titució hi surt guanyant sempre. Perquè la nova direcció, si ésintel·ligent com és el cas, valora i enforteix allò que hi ha d’encer-tat en la gestió precedent. Però una nova direcció té el valor afegit

d’una mirada inèdita, que l’ajuda a descobrir as-pectes que cal canviar, i d’un tarannà diferent,que ben sovint facilita els camins per fer-ho. Elsqui coneixeu el Joan Bassas sabeu que s’ha fetuna elecció encertada; els qui no el coneixeu ushaureu de refiar, per darrer cop, del que us dic:serà un excel·lent director. Vosaltres i ell seguireumillorant la ja molt notable realitat d’aquestamagnífica institució educativa.

Però l’impacte del comunicat de la Fundació Jesuï-tes Educació no queda esgotat, a Sant Ignasi, perl’anunci de la vinguda d’en Joan Bassas, sinó ques’amplia amb l’anunci del nomenament de l’AntoniParellada com a director general del SEK. Els quehem treballat a prop del Toni –jo mateix he tingutel goig de fer-ho continuadament– coincidim en

l’altíssima valoració que ens mereix com a professor, educador idirector. El fet de proposar-li la direcció d’ESO i després la deSecundària crec que ho diu tot respecte a la confiança dipositada enell per la direcció del Sant Ignasi-Sarrià. L’anunci de la seva prope-ra responsabilitat és una excel·lent notícia, per al SEK i per a laFundació, que presenta, però, la contrapartida de la seva marxa delSant Ignasi. Trobarem a faltar la seva intel·ligència en l’anàlisi, elseu rigor metodològic en l’actuació i, molt especialment, allò queessent el més important potser no és tan evident: la cordial proxi-mitat a tots els qui fan equip amb ell.

El comunicat de la Fundació evidencia, sense fer-ne esment, allòque hem dit tantes vegades i que per la via dels fets es va fentpalès: el treball de les escoles de la FJE no és simplement un tre-ball coordinat sinó que es tracta d’un autèntic treball en xarxa.

Des d’un dels nusos d’aquesta xarxa de formació us desitgem,Joan i Toni, tot el millor. La col·laboració de les respectives comu-nitats educatives no us mancarà.

El treball de les escoles

de la FJE no éssimplement un

treball coordinat sinóque es tracta

d’un autèntic treball en xarxa

ALFONS BANDA TARRADELLAS

325

¿CUÁNTOS AÑOS HACE QUE ESTÁS TRABAJANDO EN EL SANTIGNASI?

Hace trece años que estoy en el colegio.

¿POR QUÉ EN EL SANT IGNASI?

Vivo en Vilasar y conocía a Ventura Mari-né, quien me introdujo en el colegio.

¿CUÁLES HAN SIDO TUS ACTIVIDADES DURANTE ESTOS AÑOS?

Me incorporé al colegio como entrenadorade rítmica, y durante algunos años tam-bién fui profesora de Educación Física.

¿POR QUÉ DEJASTE DE SER PROFESORA DE GIMNASIA?

Hace unos años cambiaron la normativapara ser profesor de Educación Física. Yotengo el título de entrenadora nacional y,hoy en día, para ser profesor, es necesariola licenciatura en Magisterio.

¿CÓMO ESTÁ ESTRUCTURADA LA GIMNASIA RÍTMICA EN LAS ACTIVIDADES PARAESCOLARES?

Existen dos variantes, lo que nosotros lla-mamos escuela, es decir, la iniciación a laGimnasia Rítmica y la segunda variante esla llamada tecnificación, es una etapa deperfeccionamiento e incluso de competi-ción.

¿A QUÉ EDAD SE PUEDE EMPEZAR A PRACTICAR LA GIMNASIARÍTMICA?

La actividad la pueden iniciar las niñas apartir de 6 años.

¿CUÁNTAS HORAS PRACTICAN?

En lo que llamamos escuela son dos horassemanales y la tecnificación-competiciónson tres horas a tres horas y media sema-nales.

¿CUÁNTAS NIÑAS PRACTICAN GIMNASIA RÍTMICA EN LAESCUELA?

Este curso son 75 niñas desde 1º de E.P. a4º de ESO.

¿CUÁNTOS EQUIPOS DE COMPETICIÓN TIENE EL SANT IGNASISARRIÀ?

En este momento tenemos 6 equipos decompetición. Todos están formados poralumnas del Sant Ignasi, a excepción deuna niña que viene de los Escolapios.

¿CUÁNTAS MODALIDADES EXISTEN EN LA GIMNASIARÍTMICA?

Las modalidades son las siguientes: Cuer-da, pelota, aro, cinta, mazas y manoslibres.

¿SE PRACTICAN LAS DISTINTAS VARIEDADES?

Poco a poco se van introduciendo todas.Personalmente, soy partidaria de haceruna Gimnasia Rítmica muy participativa,y, a los distintos ejercicios, introducimosalgún tipo de baile para que las niñas dis-fruten más.

¿HACEN LOS EQUIPOS DE COMPETICIÓN ALGUNACONCENTRACIÓN O ENTRENAMIENTO ESPECIAL?

Hemos de tener en cuenta que nosotrosrealizamos nuestra actividad en un cole-gio y no en un club de gimnasia. Nuestrosequipos únicamente entrenan en periodoescolar lo que supone un handicap paraellas.

De todos modos, desde hace algunos años,organizamos un fin de semana de concen-tración para entrenar y conocernos mejor.Todo esto es posible a la gran ayuda quelos padres de estas niñas nos brindan.Este año la concentración ha sido en Cam-prodon.

AHORA HABLEMOS UN POCO DE TU OTRA ACTIVIDAD EN ELCOLEGIO, EL COMEDOR.¿CUÁNTOS COMEDORES TIENEN LOS ALUMNOS?

Funcionan tres comedores estructuradosde la siguiente forma: Un comedor, paralos alumnos de 1º de EP. Un segundo co-medor, para los alumnos de 2º, 3º y cuatrosecciones de 4º de EP. Y por último, untercer comedor, para dos secciones de 4º,5º, y 6º de EP.En el segundo turno están repartidos de lasiguiente forma: 1º y 2º de ESO. Y en elotro comedor, 3º, 4º y Bachillerato.

¿CUÁNTO PERSONAL TRABAJA EN LOS COMEDORES Y PATIOS,ADEMÁS DE PROFESORES Y PERSONAL DE COCINA?

En total 30 personas, una coordinadora, 4responsables y 25 monitores.

¿CÓMO ES VUESTRO TRABAJO?

Consiste en ayudar a los niños a comerbien. He de decir que es un trabajo bas-tante rutinario porque cada día se empie-za de cero.

¿CÓMO SON LOS ALUMNOS EN EL COMEDOR?

Hay de todo, los que comen en un momen-to, los que no les gusta nada y los quehablan tanto que no tienen tiempo decomer.

¿HAY ALGÚN ALUMNO CON RÉGIMEN ESPECIAL?

Hay alumnos diabéticos que deben contro-lar muy bien su alimentación. Tenemosalgunos alumnos con niveles altos decolesterol que también deben controlar sualimentación. Tenemos alumnos vegeta-rianos con una dieta especial y algúnalumno celíaco.

¿QUÉ TE GUSTA HACER FUERA DEL COLEGIO?

Me gusta mucho hacer ganchillo y manua-lidades y, sobre todo, preparar una buenamesa para una estupenda comida.

¿QUÉ ES LO QUE MÁS TE GUSTA HACER EN EL COLEGIO?

De entrenadora de Gimnasia Rítmica. Soyla coordinadora y conmigo trabajan 3 pro-fesoras, 1 de rítmica, 2 de artística y 1 dehip hop.Es una gran satisfacción para mí, cuandome doy cuenta que las niñas disfrutan yhacen bien los ejercicios que les enseña-mos.

Qui és Qui2

AVUI PARLEM AMB

Carmen OrtegaEntrenadora de Gimnasia Rítmica y responsable del comedor

PAZ MARISTANY

3

De ser pares, mai se n’acaba d’aprendre(Resum de la xerrada sobre “L’oci dels adolescents” durant la jornadade delegats, el passat dissabte 22 de març 2003)

Associació de pares

A quatre bandes

Intento contribuir acrear un ambiente deconfianza ycomprensión a mialrededor. Creo que lapaz empieza porrespetar al de al lado,así que cada día meesfuerzo en ello.

ELI FONT FUSET2n de BATX

Cada dia, per la pau,estimo, ajudo, consolo,no faig petites guerresal pati, comprenc elsaltres, estimo a qui noem cau bé, comparteixoel que he portat amb elsmeus companys, i quanalgú es baralla hi posopau.

MARTA PRATS4t d’EP

Els meus paresm’havien ensenyat a nobarallar-me; era lògic,però, francament, emrelliscava.

Per la televisió he vistque la guerra és uninfern. Ara crecconscientment que nom’he de barallar ambningú.

ALEX SOUCHEIRON6è d’EP

Perquè hi hagi pau en elnostre entorn procuro serfeliç amb els altres, noprovocar conflictes, Iacceptar els altres talcom són. Si tothom fes el possible perquè hihagués pau en el seuentorn, no hi hauriaguerres i la gent nopasaria tanta fam.

SERGI FABREGAT2n d’ESO

Què fas perquè hi hagi pau al teu entorn?

Després de sentir parlar l’Eduard Va-llory1, els pares i mares d’alumnes pre-sents a la sala ens vam sentir afortunatsde poder escoltar una persona que, amblucidesa i coneixement de causa, ensajudava a contemplar el tema de l’ocidels adolescents des d’una perspectivamolt més àmplia i entenedora. L’Eduard va gosar qüestionar el temamateix de la xerrada i va proposar queel que ens havíem de plantejar els paresno era només com viuen el temps lliure,sinó com viuen la vida els nostres ado-lescents, és a dir, quins són els valorsque els mouen. ¿Què hi ha darrere de lamanera que tenen els nois i noies deviure el temps lliure? Es van generar interrogants com: ¿Sesent vàlid el meu fill o la meva filla alfinal del dia? ¿Està satisfet/a del que fa?¿Com viu les demandes que els pares lifem? ¿Hi ha coherència entre les nos-tres demandes i els valors que li volemtransmetre? Per exemple: ¿són compati-bles la competitivitat excloent i la solida-ritat?, ¿ho són l’empatia amb el margi-nat i l’obsessió dels pares per l’èxit delsfills? ¿Es poden transmetre valors desde la contradicció inherent? A casa,¿què viu el meu fill/la meva filla? Ensqueixem que no són solidaris, que elsmanquen valors de convivència, però hiha una pressió social i familiar que faque interioritzin i visquin uns valors queels duen a tot el contrari i que potser nosón els que, en el fons, considerem de-sitjables.¿Què valoraré jo –sincerament- per con-cloure: “Estic content del meu fill/ de lameva filla”? Ells ho saben.I moltes vegades l’adolescent té la sen-sació que no podrà assumir una vidaadulta plena i responsable, que la sevageneració no podrà ser millor que ladels seus pares.

En intentar comprendre els nostres fills,potser ens ajudaria prendre consciènciaque els adolescents estan patint un dèfi-cit educatiu, que té entre els elementsclau:1)L’evolució de les estructures familiars ila disminució de la seva influència enl’educació: hem passat d’una vivènciade família basada en l’autoritat a unrelativisme moral en què no hi ha visiódel que està be o malament (i contra laqual l’adolescent es pugui rebel·lar).D’altra banda, la dedicació plena de laparella a la vida laboral fa que adoptemactituds de permissivitat i sobreprotec-ció (“la poca estona que estic amb elsfills no puc renyar-los contínuament”) igenera poc contacte, rebuig del conflictei pocs projectes vivencials compartits.2) Demanem a l’escola i als mestres queeduquin els nostres fills i també que elsformin perquè siguin els millors; peròno els donem l’eina bàsica per educar:l’autoritat moral. És un fet que el paressempre es posen de part del fill o la filladavant un enfrontament amb el mestre.Aquesta manca d’autoritat moral gene-ra, per tant, que l’escola ensenyi més ieduqui, en canvi, menys.3) Finalment, en l’era de la informacióels mitjans de comunicació de masseshan esdevingut l’agent educatiu ambuna influència més radical en la forma-ció de la personalitat dels nois i noies,marcant els seus gustos, els seus hàbitsde consum i, també, els seus valors devida.El problema del temps lliure dels ado-lescents no és, doncs, si consumeixendrogues o alcohol, l’ús que fan delsdiners de butxaca, els videojocs, la TV,internet o els xats; sinó els valors quehan adquirit a casa, a l’escola, amb elsamics i al carrer, que els duen a un ús detots aquests elements de consum per tal

d’evadir-se o de viure situacions de riscque els permetin superar la seva inse-guretat.La proposta implícita de l’Eduard Va-llory és tan difícil com engrescadora:revisar la coherència en les nostresvides i en el model que transmetem iser còmplices dels nostres fills en el seuprojecte de felicitat, no en la nostraidea de felicitat, tot reforçant positiva-ment els quatre eixos bàsics de la sevapersona:Autonomia (capacitat de controlar lapròpia vida)Solidaritat (capacitat d’empatia activa)Responsabilitat (capacitat de respondreals reptes assumits)Compromís (capacitat de vincular-seactivament a uns ideals).Bona feina!

1. President de la Fundació Escolta Josep Caroli membre de la Comissió per al Debat sobre elsValors de la Generalitat. Treballa com a cap delGabinet del Conseller d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació.

Des de fa dos cursos a 4t d'ESO s'està impartint el crèdit anual “Llegim elnostre entorn”. Aquest és un crèdit interdisciplinari que treballa alhoracinc àrees del currículum educatiu de l'ESO: Ciències Socials, Ciències dela Naturalesa, Llengua Catalana, Llengua Castellana i Llengua Anglesa.

“Llegim el nostre entorn” està plantejat com un viatge arreu del món en elqual els alumnes, agrupats en grups de dos o tres, han d'aprofundir en unpaís escollit per ells mateixos. Aquesta assignatura s’imparteix en lamateixa franja horària que els crèdits anuals del darrer curs de l’ESO i s’o-fereix a un nombre limitat d’alumnes.

Els primers dies de classe, els alumnes han de fer la tria del país que volen estudiar,tractant que cap equip no repeteixi països de la mateixes àrees geogràfiques planteja-des (Europa, Amèrica Llatina, Amèrica del Nord, Àsia, Oceania, Extrem Orient i Àfri-ca). Al llarg del curs, per tant, cada grup ha de treballar diferents aspectes del seu país(historia, geografia, cultura, medi ambient, etc.) sense oblidar-se d'agafar Catalunyacom a punt de referència.

També és un dels nostres objectius que els estudiants puguin investigar aspectes delpaís escollit tenint en compte les aficions i gustos personals, com la música, elsesports, la gastronomia, el turisme, etc.

La temporalització i organització d'aquest crèdit són força diferents d’aquelles a lesquals els alumnes estan acostumats. En aquest curs, per exemple, el dimecres noméstreballem l'àrea de les Ciències de la Naturalesa en Llengua Castellana, mentre que eldijous, en canvi, només es treballa l'àrea de les Ciències Socials i la llengua emprada ésla catalana. El divendres és un dia força diferent, perquè cada quinze dies realitzemdinàmiques en anglès relacionades amb la cultura i societat d'un país dels que estemestudiant. Així, doncs, aquesta matèria disposa de tres hores setmanals i segons el diade la setmana es realitzen només activitats específiques d’una determinada àrea i llen-gua.

Aquest crèdit té assignada una aula de treball determinada, tot i que puntualment rea-litzem sessions a la biblioteca ( per consultar material bibliogràfic i/o utilitzar els ordi-nadors: Internet, CD enciclopèdics, etc.), laboratori de l'escola (aquest curs estemelaborant un herbari), etc. Estan també programades diferents visites al llarg del curs,i hi ha la possibilitat que diferents professors de Secundària imparteixin puntualmentalguna sessió específica de la seva àrea-disciplina. Sobre aquesta darrera opció, al pri-

mer trimestre d’aquest curs els alumnes que cursaven “Llegim el nostre entorn”,els quals demostraven estar especialment qualificats per al Dibuix Artístic, vantenir una experiència força enriquidora: se’ls va proposar dedicar una hora set-manal d’aquesta matèria a realitzar un projecte artístic en grup, aprofitant lainfraestructura de l’aula de Dibuix Artístic, així com la col·laboració de la pro-

fessora que imparteix aquesta assignatura.

Donat que els continguts d’aquest crèdit són bàsicament procedimentals i actitu-dinals, es valora que l’alumne demostri responsabilitat, maduresa i continuïtat

en totes les activitats que se li proposin a classe. Amés a més, periòdicament se li demana que refle-xioni sobre la seva actitud i aprofitament del crè-dit, així com sobre la seva capacitat per treballaren equip. El sistema d'avaluació, per tant, con-templa la reiterada observació dels aprenentat-ges dels alumnes a través dels diversos exercicisindividuals/grupals, exposicions individuals/gru-pals, proves objectives, treballs individuals/gru-pals, sortides, etc., que es puguin realitzar alllarg del curs.

En conclusió, podríem dir que “Llegim el nos-tre entorn” és una proposta interdisciplinar ipersonalitzada que s’ofereix a 4t d’ESO, en laqual es tenen molt en compte els interessos i

motivacions de cada alumne.

El nostreprojecte

4

Llegim el nostre entorn

MER NÚÑEZ MIR

Aviat celebrarem la Pentecosta, lavinguda de l’Esperit a la primeracomunitat cristiana de Jerusalem, i atotes les altres comunitats des de lla-vors. Baptisme i Confirmació són dosSagraments de l’Església pels qualsse’ns dóna l’Esperit. Són sagramentssobretot d’infants i joves, els nostres.

Què volem dir quan parlem de l’Esperit?Esperit és una paraula misteriosa,vital, inagafable, lliure. Quan unapersona es dóna als altres generosa-ment, o és creativa en tots els seusaspectes possibles, o afronta les difi-cultats de la vida amb elegància i fer-mesa, diem d’ella que “té esperit”,que té “força interior”, que té algunacosa bella dintre seu. Ens admira,ens sorprèn, ens encisa.

En la tradició judeocristiana, sovintes parla de l’Esperit, amb majúscula.Se l’nomena de moltes maneres:Esperit de Déu, Esperit del Senyor,Esperit Sant, Esperit de nostre Sen-yor Jesucrist, Esperit de Vida, Esperitde Veritat, o simplement l’Esperit.Sempre en relació amb Déu.

Tot el que és noble, just, vertader,autèntic, respectable, pur, amable,bell… està inspirat per l’Esperit. Totavida ha estat creada per ell. Sense ellno ni ha res digne d’elogi. És ell “quirenova la faç de la terra”, qui “fanoves totes les coses”, és el “segell deDéu”, és el “bes de Déu” a la humani-tat que pateix, és la inspiració creati-va i fidel, és el sentit. S’ha de “néixeren l’Esperit” per ésser fills i filles deDéu. Hi ha un naixement que ens fa“fills dels homes”, però n’hi ha unaltre que ens fa “fills de Déu”.

Quan Jesús va morir a la Creu, es diuque “inclinà el cap i va lliurar l’Espe-rit”, ens el va donar, ens el va deixara nosaltres. Un cristià dels primerssegles escrivia que, quan un dels sol-dats li traspassà el costat amb un copde llança, va sortir d’ell el seu Espe-rit, que va inundar tota la terra, comel perfum d’un flascó d’essències quees trenca i inunda tota l’habitació.

Viure en l’Esperit és tan importantque un dels consells de Pau als cris-tians és de “no extingir l’Esperit”, “no

sufocar l’Esperit”. Ens quedaríem ales fosques.

Sense l’EsperitL’any 1986, en la IV Assemblea delConsell Ecumènic de les Esglésies,que es va celebrar a Uppsala (Suè-cia), el patriarca Ignasi IV d’Antio-quia va dirigir unes paraules als pre-sents sobre el que suposava una vidaeclesial sense l’Esperit i amb l’Espe-rit. Després d’afirmar que “l’EsperitSant és, personalment, la Novetat enacció en el nostre món, la presènciade Déu amb nosaltres en el nostrecor”, afegí:

“Però, sense ell, Déu queda lluny,Crist roman en el passat, l’Evangeliés lletra morta, l’Església és puraorganització, l’autoritat és tirania, lamissió és propaganda, la litúrgia ésun simple record, i la vida cristianaés una moral d’esclaus”.

Aquesta és freqüentment la visió queens transmeten els mitjans de comu-nicació: una visió sense Esperit. Devegades és també la imatge que no-saltres, cristians, transmetem. Quansents parlar de l’Església o de laEucaristia a alguns cristians és com siparlessin d’una pura empresa hu-mana, sense el carisma creatiu nil’esdeveniment renovador de l’Espe-rit.

Amb l’EsperitL’autor segueix presentant l’altrapossibilitat:

“Però en l’Esperit, el món és allibe-rat, l’home lluita contra l’egoisme icontra la insolidaritat, Crist ressusci-tat és aquí entre nosaltres, l’Evangeliés una força que dóna vida, l’Esglésiasignifica la comunió i l’atenció prin-cipalment als més pobres, l’autoritatés un servei i un ajut a totes les persones, la missió és una contínuaPentecosta amb la irrupció de l’Espe-rit en tota la comunitat, la litúrgia ésmemorial present de la vida de Jesúsi anticipació del misteri de Déu, il’acció humana és divinitzada”.

Com es veu, estem en una altra reali-tat, en un altre llenguatge. La presèn-

5

L’esperit IGNASI VILA, S.J.

NecrològiquesExpressem el nostre condol per la mort de: Sr. Zazurca, pare de Mercè Zazurca, presidenta de l’AMPA.Sra. Vidal, mare de M. del Mar Llistosella. Sr. Ramon Sánchez Rodríguez, pare de Antonio, Jesús iJosé Luis Sánchez.

cia de l’Esperit canvia la vida, dónauns ulls nous, “els ulls de la fe”. És elmillor do que tenim. És la millor cosaque li pot esdevenir a algú.

“Veniu, Esperit Sant”Per això no és estrany que la peticióconstant de l’Església sigui que “vin-gui l’Esperit”. L’Església clama: “Ve-niu Esperit Sant”. “Veni, Sancte Spi-ritus” repeteix una de les cançonsmés conegudes de Taizé, recollint unantic himne medieval. A l’Església ial món es necessiten homes i donesd’Esperit més que homes i dones deplanificació, persones atretes i capti-vades per l’Esperit més que personesorganitzatives.

Gràcies a Déu, hi ha gent que es dei-xa portar per l’Esperit. De sant Igna-si es deia “que seguia en tot l’Esperit,que mai se li avançava”.

Pastoral

L’objectiu del programa d’orientació professional que desenvolu-pem al Batxillerat és ajudar els alumnes a plantejar-se el seufutur acadèmic i professional a partir dels següents elements:

• la informació sobre el ventall de possibilitats que se’ls obren• les aptituds i preferències personals• els valors que haurien d’orientar la seva decisió• la constatació que el món que es trobaran exigeix una adapta-

ció professional constant, cosa que els demanarà una actitudpermanent d’autoformació i renovació.

El programa es desenvolupa al llarg dels dos cursos i té unes activitats específiquesa cada curs.

A 1r de Batxillerat informem els alumnes sobre les universitats i els diferents estudisque ofereixen, els cicles formatius de grau superior, i altres estudis. També els aju-dem a iniciar un procés de reflexió sobre les intuïcions que, a poc a poc, van perfi-lant. De la mateixa manera participen en una jornada en què exalumnes de primerscursos de carrera exposen les seves impressions i experiències sobre el pas de l’es-cola als estudis superiors. Enguany han col·laborat en aquest jornada un total de 49exalumnes, als quals agraïm molt el seu esforç. A més a més, van visitar el Saló del’Ensenyament que se celebra cada any al mes de març. I, per fi, hem desenvolupatalguna sessió de tutoria a l’aula d’informàtica on els alumnes han consultat les websrelacionats amb l’orientació professional (els enllaços de les quals es poden trobar ala web del Sant Ignasi)

D’altra banda, les activitats s’intensifiquen especialment a 2n de Batxillerat. Enaquest curs, al marge de la informació i el seguiment sobre l’examen de Selectivitat ila preinscripció universitària, el alumnes participen en tot un seguit d’activitats:

• sessions de tutoria destinades a proporcionar-los criteris de reflexió i decisió.• entrevistes individuals amb el tutor

• jornada d’orientació professional organitzada pels pares delegats i l’es-cola que té com a objectiu endinsar els alumnes en el món laboral a

través de l’experiència de diferents especialistes. Ha estat realmentun èxit i els alumnes ho han valorat molt positivament; és una

sort poder comptar amb els pares per organitzar una jornadacom aquesta.

• jornades de portes obertes que realitzen les diferents uni-versitats i centres d’estudis.• el gabinet d’orientació del col·legi ofereix la possibilitat

de realitzar un test d’orientació professional i d’aptitudsals alumnes que així ho desitgin.

El moment de l’elecció d’uns estudis és molt importanten el procés de maduració dels alumnes ja que per a ellsesdevé una decisió difícil. Però ells han d’assumir el riscd’una decisió lliure i responsable perquè això els fa créi-xer. D’altra banda, pares i escola hem d’estar a prop

d’ells, acompanyant-los quan ens necessitin.

6 Finestra oberta

L’orientacióprofessional

al BatxilleratEDUARD ROVIRA

7CentreSant Jaume

Tortosa, 33 Badalona

Número de compte corrent:BBVA • Fundació Carles Blanch

0182 4162 25 0200014239

Sant JordiEstrella

Hi havia una vegada un poble on vivia undrac. Cada dia menjava herba, però quan l’her-ba es va acabar, es menjava les noies. Un diali va tocar a la princesa i quan estava davantdel drac ella va cridar: Socorrs, socorrs el dracse’m vol menjar. Corrent va arribar sant Jor-di en un cavall i va clavar la llança al cordel drac, i de la sang en va sortir una rosa quesant Jordi va regalar a la princesa.

El gos i la gataJordi Sanahuja Dalua (12 anys)

Hi havia una vegada un gos que es deiaRocky. Era un gos simpàtic i petit. El quemés li agradava era menjar pollastre.Vivia en un poble. Era un gos abando-nat. Un dia va veure una gateta que esta-va prenent el sol a la finestra d’una casamolt gran. El gos s’hi va apropar i li vadir molt educadament:—Bon dia, gateta! Què fas?—Prenent el sol. És que fa tan bon diaque fins i tot es per prendre un bany.—Ei, conec un lloc al bosc que t’agradaràmolt. Si vols venir amb mi te l’ensenyaré.Què dius, gateta? Vols venir amb mi ono? li pregunta el gos.—Bé, si insisteixes aniré amb tu. Però espe-ro que m’agradi. Si no m’agrada ja noacceptaré cap més proposta teva, ni voldrétornar amb tu. Tots dos es van posar en camí. Vancaminar una bona estona i per fi vanarribar.—Bé, ja hi som- diu el gos-. Què et sem-bla, gateta?—Renoi, que bonic! Un llac!, m’ agrada-ria prendre un bany! —Si vols ens podem banyar junts, no etsembla?- diu el gos. —Sí, m’agradaria prendre un bany.M’has caigut bé. Serem molt bons amics-respon la gateta.—Gateta, t’agradaria viure amb mi? - diuel gos. —És que tinc amo -diu la gateta. —Gateta, si vols podem viure tu, jo i elteu amo.—Sí, bona idea, ara mateix hi anem!—Vinga, ja som a casa meva.—Tinc una mica de por-va dir el gos. —No, home, no tinguis por.Tots dos van entrar i en aquell momentl’amo els veu i diu:—Renoi! Gateta, tens un amic? Si volsens el podem quedar!—Entesos!!!—Visca, podràs viure amb nosaltres.I van ser molt feliços per sempre.

La niña y su hermanaSava (8 anys)

Había una vez una niña que se llamaba Ma-ría. Era una niña muy presumida. Tenía 6años y tenía una hermana que se llamabaMarta que le cuidaba muy bien y era muyresponsable cuidando a su hermana. Un díafueron a pasear y al cine. Se lo pasaron muybien y vinieron muy contentas y le pidieron quelo repitiera, y su madre les dijo que no era sumadre verdadera, pero las niñas le dijeron quele querían como a una madre de verdad. Yconoció a un chico muy guapo y se enamora-ron los dos. Se casaron y vivieron felices. Colo-rín colorado este cuento se ha acabado..

Recull de contes Sant Jordi 2003

Les colònies escolars són estades fora de l’escola en les quals es treballen continguts concrets dela programació. El treball es desenvolupa en un àmbit diferent al de l’escola, normalment enplena natura, àmbit que ofereix la possibilitat d’estudiar el medi.

Al llarg de tota l’educació primària es distribueixen els temes a tractar a colònies. Així s’intenten estudiar àrees ben diferents: granja, mar, oficis…

Compartir amb els altres companys, rebre l’ajuda dels amics, promoure activitats lúdiques enequip són, entre altres, objectius primordials de les colònies escolars.

No podem oblidar la importància que té l’adquisició dels hàbits de neteja, d’organitzaciópersonal, d’autonomia. En definitiva és aprendre a fer-se gran: aprendre a ser persona.

de Colònies

Els alumnes de 2n d’EPa la Marinada

Els alumnes de 3r d’EPal Xaloc

Els alumnes de 6è d’EPRuta Bergadà

Els alumnes de Primària ens en anem

Què hem fet?

Les activitats dels de 1r d’EP• Visita a Hostaleria

Les activitats dels de 2n d’EP• Visita al barri de Sarrià• Ruta Gaudí

Les activitats dels de 3r d’EP• Colònies al Xaloc

Les activitats dels de 4t d’EP• Anada a Montserrat-Visita al

museu i escolania.

Les activitats dels de 5è d’EP• Sortida a l’Espluga de

Francolí- Font Major

Les activitats dels de 6è d’EP• Ruta pel Berguedà

10 Primària

El Castell del Papiol ANNA 1r d’EP

5è d’EP

Si jo fos modernista CRISTINA OTEIZA

Sortida a l’Espluga de Francolí- Cova de la font Major

JOAN FABREGAS

2n d’EP

Dimecres vam anar amb la classe del Raül ales cases de l’Espluga de Francolí. Allí vamveure les restes prehistòriques, les armesque utilitzaven al paleolític.

Vam aprendre moltíssim. Després vam veurecom es feia foc a l’edat de l‘homo habilis,homo erectus i homo sapiens.

També vam tirar amb un arc com el de l’ho-mo sapiens contra un senglar, vam veurepintures rupestres i fins i tot ens vam fer unacabana.

Ruta pel BerguedàALUMNES

Quan vam anar de colònies vam estar a laSala i als camps de Vila-rasa. Durant la tardadel primer dia vam visitar els jardins Artiagai el museu del transport situat a la Pobla deLillet i Castellar de N’Hug. Vam passar la nita la casa Solà. Al matí de l’endemà vam anara visitar la presa de la Baells. Vam dinar alrestaurant Sarria Parlava (Cercs). Tot eraboníssim. A la tarda vam anar a les runes deCercs i després al seu museu.

Vam passar la nit a la casa de camp Vila-rasa. L’endemà vam visitar la Colònia Vidal. .

Ens ho vam passar d’allò més bé jugant,aprenent i fent moltíssimes fotos. En eltemps de joc vam trobar uns ossos de vacamolt interessants.

Sortida a MontserratALUMNES

Els alumnes de 4t d’EP vam realitzaruna visita al monestir de Montserrat,vam visitar el museu i ens van ensen-yar a mirar un quadre.

6è d’EP 4t d’EP

11ESO

CARLOS CUYÀS I ELENA BATLLE

Sortida al Canal Olímpic

2n d’ESO

Després dels exàmens d'avaluació, tot el curs de 2n ESO vamanar al Canal Olímpic. Va ser una sortida lúdica i divertida. Tení-em tot el dia organitzat. Dues de les activitats eren canoa i tiramb arc. També teníem hores lliures, de descans, en les qualspodes fer altres activitats com llogar cars, bicicletes o jugar ambpilotes, monopatins, etc.Estàvem organitzats en grups per fer les activitats. La canoa con-sistia en, per parelles, anar recorrent el canal fins a la meitat iamb el tir amb arc aprenies a agafar i llençar correctament unafletxa amb l'arc.En acabar les activitats organitzades vam dinar tots plegats i,més tard, vam marxar cap al col·legi amb l'autocar. Va ser unasortida molt entretinguda i, en general, va agradar a la gent.

CÉSAR FRIOL

Montserrat 20033r d’ESO

Plaza de Sarrià, 4:30 de la madrugada del sábado 22 de Marzo.Un montón de caras dormidas, entre ellas la mía, se arremolinanalrededor de Jóse Montobbio S.I. El grupo era de 29 personas,18 de 3º de ESO, y algunos antiguos alumnos y padres de familia.Nos disponíamos a peregrinar andando a Montserrat. Dos horasy media después, en la primera parada, se empezaba a notar elcansancio. Al llegar a Martorell, 2ª parada a descansar y desayu-nar. Al fin, después de “interminables” kilómetros de autovía, lle-gamos a Esparreguera. La travesía del pueblo se me hizo eterna.Después de comer volvimos a emprender nuestra peregrinación,hasta un pueblo, al pie de Montserrat, llamado Collbató. Aquí seunieron a nosotros tres padres de familia con algunos de sushijos pequeños para hacer juntos la última etapa, una subidafuerte de dos horas. Al final, tras once horas largas de camino,apareció el Monasterio de Montserrat. En ese momento era lapersona más feliz del mundo. Pese a lo mucho que me costó, creoque fue una experiencia muy positiva y estoy seguro de que elaño que viene repetiré. La vuelta a Barcelona fue en coche, confamiliares, que nos habían venido a buscar. Así acababa “Mont-serrat 2003”, la peregrinación nº 20 desde que, en 1984, Jóse laorganizara por 1ª vez.

LAURA CAMBRA

La interculturalidad

4t d’ESO

La última semana del trimestre, los estudiantes de4º de ESO analizamos el tema de la interculturali-dad dentro del crédito de síntesis.Algunos de los objetivos formativos fueron promo-cionar la idea que la diversidad es positiva, estimu-lar actitudes de tolerancia y solidaridad, relacionarla discriminación cultural con la marginación eco-nómica, deshacer el esteriotipo negativo acerca dela nueva inmigración...La razón por la cual se ha escogido este tema esporque vivimos en un momento histórico y social enel que la inmigración nos afecta directamente, y esonos empuja a reflexionar y actuar con solidaridad,respeto y empatía. Con el fin de ampliar nuestrosconocimientos acerca de la población inmigrada ennuestro país, sobre todo en Cataluña, cantidad devoluntarios y profesores nos ofrecieron su tiempo ysus ganas. Ayudaron a la concienciación y a lasupresión de prejuicios y rumores acerca del tema,proporcionando la información necesaria para quepudiéramos formar una opinión propia y actuar deacuerdo con nuestras convicciones.Entendemos que se ha trabajado mucho en la pre-paración y organización del crédito y agradecemosesa dedicación.

CARLOS PÉREZ I MARINA LLENAS

Sortida a Terol

3r d’ESO

L’estada de tres díes a Terol que vàrem realitzar elsdies 2, 3 i 4 d’abril va resultar molt divertida, tot ique el bon temps no ens va acompanyar.Durant el trajecte d’anada vàrem visitar Alcanyís,un poble que destaca per tenir dues grans obresarquitectòniques: la fortalesa i l’església.Al capvespre vàrem arribar a l’hostal on ens hostat-jàrem. Contra els nostres pronòstics, el viatge no esva fer pesat.L’endemà al matí vàrem visitar el parc temàtic deDinòpolis, basat en l’evolució dels dinosaures.Vàrem poder observar les restes fossilitzades d’a-quests grans animals. El mateix dia a la tardavàrem visitar Terol, on ens varen explicar i mostrarl’art i les característiques d’aquesta ciutat.Creiem que no oblidarem mai aquest viatge, perquèens va proporcionar vivències inesborrables.

La semana del dos de abril, los alumnos del 1º curso del Bachillerato Artístico yHumanístico fuimos a Madrid. Con este viaje se pretendía realizar una primeratoma de contacto con aquello estudiado en clase, que tratándose de arte, resul-taba prometedor.Salimos del aeropuerto a las 8:00 h. de la mañana, hecho que nos permitióaprovechar el día al máximo. Una vez allí, y habiéndonos hospedado en lashabitaciones del hotel, visitamos el Museo del Prado, donde tuvimos la oportu-nidad de admirar cuadros de Goya, Vermeer y otros, como por ejemplo “LasMeninas” o la “Maja Desnuda”. Al acabar, tuvimos tiempo para visitar en laBiblioteca Nacional la exposición de “Leonardo da Vinci y la música”.El segundo día lo iniciamos con un buen desayuno y con la visita al MuseoThyssen-Bornemisza. Allí vimos cuadros de Van Gogh, Degas, Hofmann,Kokoschka y Vlaminck, entre otros. Por la tarde realizamos una visita guiadapor el Madrid de los Austrias. Durante el recorrido y tiempo que nos sobró,pudimos apreciar el ambiente de las calles, pasando por la Plaza Mayor, la Pla-za España, el Paseo del Prado, Gran Vía…y sin olvidarnos de monumentos tancaracterísticos como la puerta de Alcalá.El último día nos desplazamos al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía,donde con la ayuda de una guía vimos esculturas de Calder y Julio González, ycuadros de Juan Gris, Dalí y Picasso, como por ejemplo el “Guernica”. El tiem-po se nos pasó volando visitando el museo y sus alrededores, y enseguida nostuvimos que marchar. Esta salida ha sido especial, ya que hemos convivido en un ambiente muy agra-dable que no sólo nos ha permitido conocer esta fantástica ciudad sino tambiénllevarnos un buen recuerdo del grupo.

Viaje de Bachillerato

a MadridCLARA BATLLE

1° de Batx.

Salvem lo Delta!!Lo riu és vida!!

NATALIA MENDOZA

1° de Batx.

Miércoles 2 de Abril. 8.15 de la ma-ñana.

–Oye, que me han dicho que la previ-sión es de lluvias…

–Es que mira que tenemos mala suer-te, encima que vamos al Delta, ¡llu-via!

–¡Y encima los autocares se retrasan!

-Bueno ya llegarán…oye, cuandovayamos en canoa, los profes al agua,eh?!

Estos y otros comentarios eran losque se oían en el grupo del Bachille-rato Natural que partíamos hacia elDelta del Ebro. Finalmente, llegaronlos autocares y, después de un largoviaje, llegamos a nuestro destino…que, ante nuestra desilusión, no fuenuestro hostal sino una escuelamedioambiental. Allá conocimos a losque durante esos días serían nuestrosguías, que enseguida nos llevaron auna playa, antigua desembocaduradel Ebro, que recorrimos azotadospor un fuerte viento que nos hacíapensar en tormentas de arena desér-ticas y que provocó más de un inci-dente cómico: Libretas y gorras quevolaban y giraban, siendo persegui-das por sus respectivos dueños…

Después de sobrevivir al paseo, nospermitieron ir a descansar a nuestrohostal, en un pueblecillo llamadol’Ampolla, en el que pasamos la no-che siendo controlados en todo mo-mento por nuestros profesores.

Nos esperaba un duro día. Sólo salirdel hostal encontramos unas furgone-tas cargadas de bicis que fueron

nuestro pasaporte para sufrir unavez más los efectos del viento fuertísi-mo y que dificultaba la marcha. Porsuerte el terreno era plano, así que el“único” esfuerzo que debíamos hacerera mantener nuestras bicis vertica-les, pues cada golpe de viento noshacía tambalear bruscamente de unlado a otro, y abundaron las caídas.Unos cuantos insensatos llevábamospantalones cortos…no os recomiendola experiencia.

Tras unos cuantos golpes más deviento, acompañados de agua, puesrecorrimos el Delta en un barco hastael mar, pudimos volver a nuestropueblo, donde pasamos una grannoche en uno de sus pocos bares:Acabamos bailando todos encima deunos bancos, con el dueño del barintentando imitar una luz de discote-ca con una linterna…

El último día vivimos la que para mífue la experiencia más divertida: Iren canoa desde Deltebre hasta elmar. Al principio era un caos, íbamostodos de orilla a orilla chocando con-tra los juncos, pero al final consegui-mos controlar las embarcaciones yllegar hasta el final sin grandes inci-dentes: En contra de lo previsto, na-die volcó (los profes no subieron).

Llegamos a Barcelona muy cansadospero contentos de haber compartidotodas estas experiencias (ya se sabeque las dificultades unen) y buenosratos, conociendo a la vez este ecosis-tema tan particular que es el Delta.

Batxilleratpren laparaula

12

13Estudisprofessionals

Consulta contra la guerra

Els dies 27 i 28 de març es va cele-brar a les nostres instal·lacions laconsulta popular contra la guerraconvocada per la plataforma “Atu-rem la guerra”. La veritat és que vaser un èxit pel que fa a participació,iniciativa, seriositat, ordre i civisme.I, per tant, una molt bona experièn-cia educativa. A tall d’exemple, els resultats: 606vots (206 a les urnes del Batxillerat i400 a les del sector de Cicles Forma-tius).Enhorabona a tots.

…i el 23 d’abril, la rosa de Sant Jordi

Els alumnes dels cicles d’Empresa, amb els de Gestió Comercial al capdavant,han col·laborat en una jornada festiva i cultural amb les “seves” roses. Quasidues mil roses (de fet, mil nou-centes). I més de dos mil euros per a la ComissióSocial de l’escola.Una festa de la qual, d’una manera o altra, tothom participa. Els més menuts,apropant-se a les taules o comprant roses. Els de la Secundària, fent-se pro-pers arreu durant el matí. I els dels Cicles desenvolupant un projecte que elsserveix de pràctica per al seu futur professional.El temps va acompanyar i la rosa va lluir.

Jornada de la Solidaritat

El dia 9 d’abril vàrem celebrar la tradicional jornada deconvivència/solidaritat/recaptació per donar suport alsprojectes socials de l’escola. Esmorzar de pastissos ixocolata, competicions esportives matí i tarda. I dinar“solidari” al Restaurant Pedagògic Loiola. Tot plegat, unclima molt positiu i més de 1.000 euros de recaptació.Gràcies a tots els qui ho vàreu fer possible.

Altres activitatsEls dies 21 i 26 de març i 1 d’abril, elsestudiants de l’Àrea d’Empresa i Audio-visual, acompanyats pels seus profes-sors d’anglès han anat al cinema a veurerespectivament About Smith, Chicago iBowling for Columbine.

El passat divendres 4 d’abril, els profes-sors Alfonso Reyes i Susanna Farréassisteixen al 4rt Seminari sobre orí-gens i antecedents del cinema al Mu-seu de Cinema de Girona-FundacióTomàs Mallol. En aquesta edició eltema era: “Imatge i viatge. La configu-ració de l’imaginari turístic”.

14 Paraescolaractivitats esportives, culturals i artístiques

EL

S N

OS

TR

ES

EQ

UIP

S Equips Benjamins de Futbol(4t d’ESO) Fases finals dels

Jocs escolars

Durant els mesos de maig i juny del 2003 se cele-bra la FASE FINAL dels Jocs, reservada als equipsmés ben classificats durant la temporada. Pen-dents de finalitzar la lliga classificatòria, avancemles possibilitats d'arribar a la final dels següentsequips de Sant Ignasi-Sarrià:• Bàsquet preinfantil i infantil masculins (1r i 2nESO)• Minibàsquet mixt prealeví (5è EP) • Futbol prealeví i aleví (5`i 6è EP), equips “A” i “B”• Futbol cadet (3r ESO)• Futbol benjamí (4t EP), equips “A” i “D”Pel que fa a l'activitat INDIVIDUAL (Gimnàstica-Atletisme-Natació), també molt intensa en aquestcalendari final, preveiem una actuació brillant delsnostres esportistes, tant en la competició territorial(Barcelona) com de Catalunya.

NatacióFestival Interclasses de 6è d’EP

La secció “E” va resultar guanyadora del trofeudesprés de sumar els punts aconseguits pels seusalumnes. Destaquem l'actuació de Pau Palencia (E), XaviDurá (E), Pol Soucheiron (A), Alejandra Farreras(E), Elena Sanfeliu (D) i Jùlia Van Der Voort (F) enCROL. Pel que fa a la BRAÇA, Jorge Torrecilla (C), AlbertVilà (F), Gerard Llovet (C), Cecília Martinez (C) ,Anna Agustí (D) i Paula Closa (D). En l'estil d'ESQUENA, Mireia Casas (E), CristinaCasanovas (A), Martina Rebull (B), Marcos Torchia(E), Albert Argenté (F) i Santiago Desvalls (E) La nostra escola tambè participà en el tradicional“Trofeu M. Pau Corominas”, celebrat a la piscinadel Betània-Patmos. Lluís Faraldo (4t D) va sernominat millor nedador de l'esmentada competició.

15Siguem creatius

Art nightSo close...and again so far away. I have pictured that afternoon once andagain so many times afterwards. Sometimes I just can’t distinguish betweenwhat’s real and what’s not. Sometimes I even wonder whether it was just adream because you, with your abscence, have taken away my perspective ofreality, gone since that day.

You weren’t able to take, though, what you didn’t know I had. Small pieces of apuzzle that were hiding somewhere in my soul and in the coming monthshave created this big picture that represents everything I had that pains me fornot having enjoyed it enough. But it was all so overwhelming that I neededtime to assume what was going on, and I didn’t want to stop and find my fee-lings then, I was just smoothly swimming through them then.

And I remember....I remember the sky, I remember being afraid of not listeningto you at some point because of being trapped by its beauty. But the truth isthat the more I thought about not thinking, just listening, the more distracted Iwas. So I decided to look at everything and let myself be part of that beauty,since you seemed so comfortable around it, or being part of it.

I remember the way I then discovered how the world can be perfect, and howlucky we are if we spend one of the moments when everything sets up for per-fection with a person we love, who is actually the piece that gives sense to itall.

Your voice caressing my ears...while the smells, the colours, the wind...were justwrapping me. And then I could realize what was going on.... You were a mani-festation of the moon! You were the human body that carried the force themoon represented. The moon, sky’s princess whose servants are the stars, andwho that night was living a celebration.

The wheat greeting the moon, and all the clouds and many tree leaves retiringwith the help of the wind to let her light through. I could even hear her whisper,remember? I told you, and you laughed. But it was true, so I looked up to thesky to show you....and I realised why there was a celebration. The moon had alover! Yes, the tall cypres that was whispering to her. Love poems that madethe moon shine even brighter, as if she were blushing.

Her giggling dropped magic dust onto the earth, that became a perfect placeto live in, a place that wrapped you and kept you. A place and a moment thatwill alwayd be in my heart, as you are.

(Inspired in A Cypres Against a Starry Sky, by Vimcent van Gogh)By: SPARKLE

IX Concurs de contes inarracions breus en anglèsorganitzat per CARENAAlicia Gatius (1r Batx) va guanyar el 2n premi de la categoria “Seniors”, amb el conte que mostrem a continuació

RELACIÓ DELS ALUMNESQUE VAN SER SELECCIONATSENTRE ELS 100 MILLORSTREBALLS PRESENTATSAL IX CONCURS DE CONTESI NARRACIONS BREUSEN ANGLÈS ORGANITZATPER CARENA

Laura Gorina Herráiz 1r d’ESOA Strange Winter

Silvia Lladó Arnau 1r de BatxPatrick

Alicia Gatius Rodríguez 1r de BatxArt Night

Marta Muñoz 1r d’ESOThe Legend of Kisvarda

Agnés Ros Martínez 1r d’ESOA New Life

Consell de redaccióJUAN MANUEL BATISTA, PAZ MARISTANY, NÚRIA MORERA, MERCÈ ZAZURCA, ALFONS BANDA, MARGARITA SABIDÓ, JUAN FCO. CASAS, BEATRIU FORÉS, VENTURA MARINÉ, MAE MASANA, XAVIER MENDOZA, CARME MUÑIZ, PEPA SAFONT, GERMAN CLAVERO.

Revista A UNASant Ignasi-Sarrià, Carrasco i Formiguera, 3208017 Barcelona

• Per a alumnes que han cursat educació infantilEl nens i nenes desenvolupen la sevacreativitat a partir de jocs i contes.

• Per a alumnes que han cursat 1r i 2n d’EPA partir d’un centre temàticsetmanal (els animals, el circ i elsindis) es desenvolupen totes lesactivitats (esportives, culturals iartístiques).

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Fins al 13 de junyPlaces limitades en cada grup.

S’efectuarà un descompte del 50% de l’activitat en inscriure el tercer germà.

LLOCS D’INSCRIPCIÓ

Secretaria-CaixaTel. 93 602 30 49

Horari: de 8:30 a 11:30 h. i de 13:00 a 14:00 h.

O bé a les tardes de 15:00 a 17:30 h.

Administració d’esportsTel. 93 602 30 41

Horari: de 16:00 a 21:00 h.

• Per a alumnes que han cursat 3r, 4t, 5è i 6è d’EP, ESO o BatxilleratActivitats esportivesOPCIONS:

PoliesportiuCampus de BàsquetCampus de FutbolCampus de Gimnàstica

Activitats culturals, artístiques i esportivesOPCIONS:

Anglès i esportInformàtica i esportPlàstica i esport

Sant Ignasi-SarriàCarrasco i Formiguera, 32

08017 BarcelonaTel. 93 602 30 00Fax 93 602 30 03

E-Mail: bustia@stignasi.eshttp: //www.stignasi.es

araescolar2003

Matrícula oberta

a les instal·lacionsdel sant ignasi del 25 de juny al 18 de juliol

estiu 2003