Alegoria Sobre La Mort
20
Alegoria sobre la mort Hem escollit treballar en l’alegoria sobre la mort en l’art ja que personalment ens sembla un tema molt interessant, tenint en compte que al llarg de tota la història ha sigut una incògnita per a l’ésser humà. S’han elaborat milers d’especulacions sobre el que hi ha o no hi ha, o sobre el que pot esdevenir un cop has mort, per això volem conèixer una mica la visió que té la resta de la gent sobre el tema, i en especial, la provinent de l’esfera artística, on sempre s’ha tingut una concepció especial de la filosofia de vida i de mort. Segons els contextos històrics i socials, els infinits artistes que engloben aquest immens món artístic, han experimentat i reflectit la mort de manera diferent a les seves obres i això ha influït directament en la nostra cultura creant o modificant patrons, que han marcat i seguiran marcant el pensament de les persones al pas del temps. Definició de l’alegoria en l’art Alegoria prové dels termes grecs álei que significa “d’una altre manera” i agoréno que significa “parlar”. És un recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura, és a dir, una transformació d’un context abstracte en una representació figurativa amb 1
Transcript of Alegoria Sobre La Mort
Almiddotlegoria sobre la mort
Hem escollit treballar en lrsquoalmiddotlegoria sobre la mort en lrsquoart ja que personalment ens
sembla un tema molt interessant tenint en compte que al llarg de tota la histograveria ha sigut
una incogravegnita per a lrsquoeacutesser humagrave
Srsquohan elaborat milers drsquoespeculacions sobre el que hi ha o no hi ha o sobre el que pot
esdevenir un cop has mort per aixograve volem conegraveixer una mica la visioacute que teacute la resta de
la gent sobre el tema i en especial la provinent de lrsquoesfera artiacutestica on sempre srsquoha
tingut una concepcioacute especial de la filosofia de vida i de mort Segons els contextos
histograverics i socials els infinits artistes que engloben aquest immens moacuten artiacutestic han
experimentat i reflectit la mort de manera diferent a les seves obres i aixograve ha influiumlt
directament en la nostra cultura creant o modificant patrons que han marcat i seguiran
marcant el pensament de les persones al pas del temps
Definicioacute de lrsquoalmiddotlegoria en lrsquoart
Almiddotlegoria proveacute dels termes grecs aacutelei que significa ldquodrsquouna altre manerardquo i agoreacuteno que
significa ldquoparlarrdquo Eacutes un recurs literari consistent en una metagravefora continuada En un
text se substitueix un referent pel seu equivalent metafograveric i tots els termes lligats al
referent tenen una metagravefora equivalent de manera que es genera un text amb diversos
nivells de lectura eacutes a dir una transformacioacute drsquoun context abstracte en una
representacioacute figurativa amb significacions pregraveviament donades per a cadascun dels
motius pictograverics
La interpretacioacute almiddotlegograverica dels poetes eacutes una pragravectica molt antiga Els grecs llegien
almiddotlegogravericament a Homer i els antics filogravesofs estoics entenien la religioacute en termes de
fenogravemens naturals Durant lrsquoEdat Mitjana el sentit de lrsquoalmiddotlegoria es dividiacute en
lrsquoalmiddotlegoria in verbio el significat dels textos i lrsquoalmiddotlegoria in factis on entitats i
persones srsquointerpretaven com figures drsquoaltres fets entitats o persones Aquest va ser el
cas de la interpretacioacute dels textos sagrats La histograveria era escrita per la magrave drsquoun Deacuteu i
lrsquohome havia de treure-li el vel per veure veritablement el que aquest havia escrit
1
Breu contextualitzacioacute del tema almiddotlegograveric
Lrsquoorigen de la representacioacute de la mort en la Histograveria de lrsquoArt igual que en altres arts
com la literatura o la muacutesica lrsquohem de buscar en lrsquoegravepoca medieval Va ser una egravepoca de
guerres epidegravemies i mort on lrsquoesperanccedila de vida no era gaire elevada Per tots aquests
factors els artistes de lrsquoegravepoca van comenccedilar a representar la mort en imatge cosa que no
srsquohavia fet mai abans Va haver-hi una obsessioacute generalitzada sobre aquest tema
Entre els segles XIV i XV els artistes van comenccedilar a ilmiddotlustrar representacions de la
mort a partir de la narracioacute dels tres vius i els tres morts1 o la ldquoDansa de la mortrdquo2
Al representar-hi tots els estrats socials era una manera de fer veure que la mort era
igual per tothom tant si era un noble de la Cort com si era un camperol
Aquesta llegenda i la representacioacute de la ldquoDansa de la mortrdquo van ser suficients per
terroritzar la ment de lrsquohome medieval creant una nocioacute genegraverica de la mort
Una altra figura important drsquoorigen biacuteblic eacutes el genet de lrsquoApocalipsi conegut com la
Mort Aquest personatge solia aparegraveixer molt prim perograve musculat amb el pit seminu
portant una espasa o trident i muntant un cavall normalment negre
Les almiddotlegories dins de la Histograveria de lrsquoart hi han estat presents pragravecticament des de
sempre perograve meacutes remarcadament des de lrsquoegravepoca neoclagravessica Dins drsquoaquest moviment hi
predominava la necessitat de poder mostrar als espectadors diferents temes sempre
regits per les lleis de la raoacute i lrsquoequitat drsquouna manera meacutes entenedora i didagravectica agafant
les obres de lrsquoAntiguitat com a referent
1 Diu la llegenda que hi havia tres homes amb les seves riques vestimentes que es trobaven amb tres homes morts en descomposicioacute i els hi deien - Vosaltres sou el que eacuterem i nosaltres som el que sereu
2 La ldquoDansa de la mortrdquo va ser una altra drsquoaquestes representacions on apareixien esquelets (la mort) que es barrejaven entre els vius de tota mena de classes socials i interactuaven per tal de que la persona viva aneacutes cap a la mort No hi havia un personatge que dirigiacutes el ball simplement hi havia un rei un pagegraves un clergue o qualsevol persona viva ballant amb el seu homogravenim en descomposicioacute amb el cadagravever que arribaria a ser amb la seva progravepia mort
2
Les almiddotlegories eren com una mena de joc com una endevinalla plasmada en una imatge
que a traveacutes dels siacutembols que srsquohi representaven tenien un significat o un altre
Referent al tema escollit lrsquoalmiddotlegoria sobre la mort srsquoha fet servir en una infinitat
drsquoobres Com ha passat a la histograveria de la literatura era un dels temes principals a
mostrar igual que el tema de lrsquoamor i la bellesa
Aixiacute doncs la mort sempre ha estat present en la histograveria de lrsquoart i els trets almiddotlegograverics
meacutes representatius soacuten la presegravencia drsquouna calavera la foscor una dalla o cucs en siacutembol
de descomposicioacute dels eacutessers
3
Anagravelisi comparatiu de lrsquoobra
Comenccedilarem explicant lrsquoobra que hem escollit com a representativa del tema almiddotlegograveric
de la mort ldquoEl triomf de la mortrdquo
El triomf de la mort eacutes una de les obres meacutes conegudes del pintor flamenc Pieter
Brueghel ldquoel Viejordquo Eacutes un oli sobre taula de 117 cm drsquoaltura per 162 cm drsquoamplitud
pintat cap a lrsquoany 1562 Pertany a lrsquoEscola flamenca del segle XVI i avui en dia el
podem trobar al Museo del Prado de Madrid
Descripcioacute
Parat davant drsquoun dels quadres meacutes reconeguts de Brueghel lrsquoespectador no trigaragrave molt
en adonar-se que el que el pintor ha plasmat eacutes un paisatge panoragravemic de la mort No eacutes
necessari fixar-se gaire sinoacute que simplement en una primera aproximacioacute general podragrave
extreure els elements que ajuden a determinar aquesta idea els colors foscos lrsquoabsegravencia
drsquoun espai on poder descansar la vista del context de lrsquohorror les siluetes fugint Tot
aixograve en el seu conjunt produeix la impressioacute de que el lloc ha estat o estagrave essent arrasat
ldquoEl triomf de la mortrdquo mostra una situacioacute en proceacutes i aixograve clarament ho determinen les
siluetes dels subjectes en accioacute com el que estagrave a punt de desembeinar la seva espasa o
el que de genolls estagrave resant per la seva vida o aquell que estagrave caient per voluntat
progravepia o beacute els cossos que per les seves postures sembla que estan corrent en un intent
per salvar les seves vides Soacuten situacions que determinen una accioacute degut a que els fets
encara srsquoestan desenvolupant en el temps A la llunyania a lrsquoangle superior esquerre del
quadre la terra ja ha sigut devastada el cel ja srsquoha enfosquit el fum avanccedila sobre el poc
que queda drsquoun dia clar Aquesta absegravencia de matisos de colors soacuten els que donen la
pauta de que el que ja ha succeiumlt en els turons allunyats succeiragrave immediatament en el
que queda de la part inferior esquerre del quadre La inclusioacute drsquoaquesta situacioacute en el
marc del quadre produeix un efecte de continuacioacute i anticipacioacute el que veiem a la
llunyania eacutes el que resultaragrave ldquoaquiacute i arardquo perograve a la vegada tambeacute pot ser entegraves com una
contraposicioacute entre un fet donat i resolt lrsquoavanccedil de quelcom demolidor i lrsquoespai que
encara no ha sigut violentat per complet
Tot aquest ordre eacutes tan simegravetric que la divisioacute de les accions es doacutena en ordre de dalt
cap a vall i drsquoesquerra a dreta
4
A la vegada lrsquoespai en el que es desenvolupen els fets reforccedila la primera idea de ldquovista
panoragravemica de la mortrdquo la costa estagrave desprotegida la presegravencia de siluetes del que
podrien ser vaixells de combat estan enfonsant-se al mar els camins es troben plens
drsquoesquelets que van avanccedilant del costat dret lrsquouacutenica escapatograveria eacutes un tuacutenel que no
sabrem cap a on condueix del costat esquerre els esquelets semblen controlar-ho tot des
drsquoun vaixell un drsquoells avanccedila a cavall i lrsquoaltre carrega un cos sense vida El quadre no
deixa un espai lliure cap a on esvair-se fins a tal punt que lrsquohoritzoacute cada cop es fa meacutes
petit a la pintura la mida del cel comparada amb les extensions de terra difereix lo
suficient com per poder reafirmar la idea de que no hi ha escapatograveria ni pels subjectes
que estan essent viacutectimes ni per lrsquoespectador que es troba davant drsquoells Tot aixograve duu
cap al pensament de que existeix la intencioacute de fer-lo partiacutecip de la sensacioacute de
desemparament i de irreversibilitat
No existeix en aquesta pintura cap lloc que no estigui corromput per la violegravencia Hi ha
una doble representacioacute de lrsquoaccioacute per una banda aquells esquelets que avancen
implacables per la terra generant un espai de saturacioacute i per lrsquoaltre la inactivitat de les
viacutectimes en el quadre no existeix un espai de combat Aquesta absegravencia eacutes evidenciada
per lrsquoaparicioacute a lrsquoangle inferior dret drsquouna taula amb cartes i copes un joc de taula al
terra que refereix a un temps de lleure un joglar que ara srsquoestagrave amagant a sota de la
taula perograve que en algun moment ha estat participant en els jocs i entreteniments Tots
aquests indicis donen la pauta de que els successos srsquohan desenvolupat de manera ragravepida
i sense anticipacioacute un efecte sorpresa que no pot generar cap altre sentiment que no
sigui el de pagravenic i desesperacioacute
El quadre pot dividir-se horitzontalment separant dos agravembits que es complementen i es
continuen La part superior drsquoaquest tall horitzontal pertany a la reproduccioacute drsquoun lloc
devastat i desolat absent de subjectes amb vida on no existeixen ni les restes del que
podia haver sigut un poble habitat per camperols o famiacutelies Nomeacutes a la llunyania es veu
el que podria haver sigut una casa perograve que ara no entra en un ambient recognoscible
queden nomeacutes cossos inanimats la silueta drsquoun home penjat cossos embolicats en
mortalles no existeix cap resta de quelcom natural que produeixi almenys un sentiment
de tranquilmiddotlitat
A mida que anem desplaccedilant la vista cap a la part inferior del tall horitzontal que ja hem
esmentat la situacioacute canvia La vida va cobrant un matiacutes meacutes recognoscible apareix
5
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Breu contextualitzacioacute del tema almiddotlegograveric
Lrsquoorigen de la representacioacute de la mort en la Histograveria de lrsquoArt igual que en altres arts
com la literatura o la muacutesica lrsquohem de buscar en lrsquoegravepoca medieval Va ser una egravepoca de
guerres epidegravemies i mort on lrsquoesperanccedila de vida no era gaire elevada Per tots aquests
factors els artistes de lrsquoegravepoca van comenccedilar a representar la mort en imatge cosa que no
srsquohavia fet mai abans Va haver-hi una obsessioacute generalitzada sobre aquest tema
Entre els segles XIV i XV els artistes van comenccedilar a ilmiddotlustrar representacions de la
mort a partir de la narracioacute dels tres vius i els tres morts1 o la ldquoDansa de la mortrdquo2
Al representar-hi tots els estrats socials era una manera de fer veure que la mort era
igual per tothom tant si era un noble de la Cort com si era un camperol
Aquesta llegenda i la representacioacute de la ldquoDansa de la mortrdquo van ser suficients per
terroritzar la ment de lrsquohome medieval creant una nocioacute genegraverica de la mort
Una altra figura important drsquoorigen biacuteblic eacutes el genet de lrsquoApocalipsi conegut com la
Mort Aquest personatge solia aparegraveixer molt prim perograve musculat amb el pit seminu
portant una espasa o trident i muntant un cavall normalment negre
Les almiddotlegories dins de la Histograveria de lrsquoart hi han estat presents pragravecticament des de
sempre perograve meacutes remarcadament des de lrsquoegravepoca neoclagravessica Dins drsquoaquest moviment hi
predominava la necessitat de poder mostrar als espectadors diferents temes sempre
regits per les lleis de la raoacute i lrsquoequitat drsquouna manera meacutes entenedora i didagravectica agafant
les obres de lrsquoAntiguitat com a referent
1 Diu la llegenda que hi havia tres homes amb les seves riques vestimentes que es trobaven amb tres homes morts en descomposicioacute i els hi deien - Vosaltres sou el que eacuterem i nosaltres som el que sereu
2 La ldquoDansa de la mortrdquo va ser una altra drsquoaquestes representacions on apareixien esquelets (la mort) que es barrejaven entre els vius de tota mena de classes socials i interactuaven per tal de que la persona viva aneacutes cap a la mort No hi havia un personatge que dirigiacutes el ball simplement hi havia un rei un pagegraves un clergue o qualsevol persona viva ballant amb el seu homogravenim en descomposicioacute amb el cadagravever que arribaria a ser amb la seva progravepia mort
2
Les almiddotlegories eren com una mena de joc com una endevinalla plasmada en una imatge
que a traveacutes dels siacutembols que srsquohi representaven tenien un significat o un altre
Referent al tema escollit lrsquoalmiddotlegoria sobre la mort srsquoha fet servir en una infinitat
drsquoobres Com ha passat a la histograveria de la literatura era un dels temes principals a
mostrar igual que el tema de lrsquoamor i la bellesa
Aixiacute doncs la mort sempre ha estat present en la histograveria de lrsquoart i els trets almiddotlegograverics
meacutes representatius soacuten la presegravencia drsquouna calavera la foscor una dalla o cucs en siacutembol
de descomposicioacute dels eacutessers
3
Anagravelisi comparatiu de lrsquoobra
Comenccedilarem explicant lrsquoobra que hem escollit com a representativa del tema almiddotlegograveric
de la mort ldquoEl triomf de la mortrdquo
El triomf de la mort eacutes una de les obres meacutes conegudes del pintor flamenc Pieter
Brueghel ldquoel Viejordquo Eacutes un oli sobre taula de 117 cm drsquoaltura per 162 cm drsquoamplitud
pintat cap a lrsquoany 1562 Pertany a lrsquoEscola flamenca del segle XVI i avui en dia el
podem trobar al Museo del Prado de Madrid
Descripcioacute
Parat davant drsquoun dels quadres meacutes reconeguts de Brueghel lrsquoespectador no trigaragrave molt
en adonar-se que el que el pintor ha plasmat eacutes un paisatge panoragravemic de la mort No eacutes
necessari fixar-se gaire sinoacute que simplement en una primera aproximacioacute general podragrave
extreure els elements que ajuden a determinar aquesta idea els colors foscos lrsquoabsegravencia
drsquoun espai on poder descansar la vista del context de lrsquohorror les siluetes fugint Tot
aixograve en el seu conjunt produeix la impressioacute de que el lloc ha estat o estagrave essent arrasat
ldquoEl triomf de la mortrdquo mostra una situacioacute en proceacutes i aixograve clarament ho determinen les
siluetes dels subjectes en accioacute com el que estagrave a punt de desembeinar la seva espasa o
el que de genolls estagrave resant per la seva vida o aquell que estagrave caient per voluntat
progravepia o beacute els cossos que per les seves postures sembla que estan corrent en un intent
per salvar les seves vides Soacuten situacions que determinen una accioacute degut a que els fets
encara srsquoestan desenvolupant en el temps A la llunyania a lrsquoangle superior esquerre del
quadre la terra ja ha sigut devastada el cel ja srsquoha enfosquit el fum avanccedila sobre el poc
que queda drsquoun dia clar Aquesta absegravencia de matisos de colors soacuten els que donen la
pauta de que el que ja ha succeiumlt en els turons allunyats succeiragrave immediatament en el
que queda de la part inferior esquerre del quadre La inclusioacute drsquoaquesta situacioacute en el
marc del quadre produeix un efecte de continuacioacute i anticipacioacute el que veiem a la
llunyania eacutes el que resultaragrave ldquoaquiacute i arardquo perograve a la vegada tambeacute pot ser entegraves com una
contraposicioacute entre un fet donat i resolt lrsquoavanccedil de quelcom demolidor i lrsquoespai que
encara no ha sigut violentat per complet
Tot aquest ordre eacutes tan simegravetric que la divisioacute de les accions es doacutena en ordre de dalt
cap a vall i drsquoesquerra a dreta
4
A la vegada lrsquoespai en el que es desenvolupen els fets reforccedila la primera idea de ldquovista
panoragravemica de la mortrdquo la costa estagrave desprotegida la presegravencia de siluetes del que
podrien ser vaixells de combat estan enfonsant-se al mar els camins es troben plens
drsquoesquelets que van avanccedilant del costat dret lrsquouacutenica escapatograveria eacutes un tuacutenel que no
sabrem cap a on condueix del costat esquerre els esquelets semblen controlar-ho tot des
drsquoun vaixell un drsquoells avanccedila a cavall i lrsquoaltre carrega un cos sense vida El quadre no
deixa un espai lliure cap a on esvair-se fins a tal punt que lrsquohoritzoacute cada cop es fa meacutes
petit a la pintura la mida del cel comparada amb les extensions de terra difereix lo
suficient com per poder reafirmar la idea de que no hi ha escapatograveria ni pels subjectes
que estan essent viacutectimes ni per lrsquoespectador que es troba davant drsquoells Tot aixograve duu
cap al pensament de que existeix la intencioacute de fer-lo partiacutecip de la sensacioacute de
desemparament i de irreversibilitat
No existeix en aquesta pintura cap lloc que no estigui corromput per la violegravencia Hi ha
una doble representacioacute de lrsquoaccioacute per una banda aquells esquelets que avancen
implacables per la terra generant un espai de saturacioacute i per lrsquoaltre la inactivitat de les
viacutectimes en el quadre no existeix un espai de combat Aquesta absegravencia eacutes evidenciada
per lrsquoaparicioacute a lrsquoangle inferior dret drsquouna taula amb cartes i copes un joc de taula al
terra que refereix a un temps de lleure un joglar que ara srsquoestagrave amagant a sota de la
taula perograve que en algun moment ha estat participant en els jocs i entreteniments Tots
aquests indicis donen la pauta de que els successos srsquohan desenvolupat de manera ragravepida
i sense anticipacioacute un efecte sorpresa que no pot generar cap altre sentiment que no
sigui el de pagravenic i desesperacioacute
El quadre pot dividir-se horitzontalment separant dos agravembits que es complementen i es
continuen La part superior drsquoaquest tall horitzontal pertany a la reproduccioacute drsquoun lloc
devastat i desolat absent de subjectes amb vida on no existeixen ni les restes del que
podia haver sigut un poble habitat per camperols o famiacutelies Nomeacutes a la llunyania es veu
el que podria haver sigut una casa perograve que ara no entra en un ambient recognoscible
queden nomeacutes cossos inanimats la silueta drsquoun home penjat cossos embolicats en
mortalles no existeix cap resta de quelcom natural que produeixi almenys un sentiment
de tranquilmiddotlitat
A mida que anem desplaccedilant la vista cap a la part inferior del tall horitzontal que ja hem
esmentat la situacioacute canvia La vida va cobrant un matiacutes meacutes recognoscible apareix
5
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Les almiddotlegories eren com una mena de joc com una endevinalla plasmada en una imatge
que a traveacutes dels siacutembols que srsquohi representaven tenien un significat o un altre
Referent al tema escollit lrsquoalmiddotlegoria sobre la mort srsquoha fet servir en una infinitat
drsquoobres Com ha passat a la histograveria de la literatura era un dels temes principals a
mostrar igual que el tema de lrsquoamor i la bellesa
Aixiacute doncs la mort sempre ha estat present en la histograveria de lrsquoart i els trets almiddotlegograverics
meacutes representatius soacuten la presegravencia drsquouna calavera la foscor una dalla o cucs en siacutembol
de descomposicioacute dels eacutessers
3
Anagravelisi comparatiu de lrsquoobra
Comenccedilarem explicant lrsquoobra que hem escollit com a representativa del tema almiddotlegograveric
de la mort ldquoEl triomf de la mortrdquo
El triomf de la mort eacutes una de les obres meacutes conegudes del pintor flamenc Pieter
Brueghel ldquoel Viejordquo Eacutes un oli sobre taula de 117 cm drsquoaltura per 162 cm drsquoamplitud
pintat cap a lrsquoany 1562 Pertany a lrsquoEscola flamenca del segle XVI i avui en dia el
podem trobar al Museo del Prado de Madrid
Descripcioacute
Parat davant drsquoun dels quadres meacutes reconeguts de Brueghel lrsquoespectador no trigaragrave molt
en adonar-se que el que el pintor ha plasmat eacutes un paisatge panoragravemic de la mort No eacutes
necessari fixar-se gaire sinoacute que simplement en una primera aproximacioacute general podragrave
extreure els elements que ajuden a determinar aquesta idea els colors foscos lrsquoabsegravencia
drsquoun espai on poder descansar la vista del context de lrsquohorror les siluetes fugint Tot
aixograve en el seu conjunt produeix la impressioacute de que el lloc ha estat o estagrave essent arrasat
ldquoEl triomf de la mortrdquo mostra una situacioacute en proceacutes i aixograve clarament ho determinen les
siluetes dels subjectes en accioacute com el que estagrave a punt de desembeinar la seva espasa o
el que de genolls estagrave resant per la seva vida o aquell que estagrave caient per voluntat
progravepia o beacute els cossos que per les seves postures sembla que estan corrent en un intent
per salvar les seves vides Soacuten situacions que determinen una accioacute degut a que els fets
encara srsquoestan desenvolupant en el temps A la llunyania a lrsquoangle superior esquerre del
quadre la terra ja ha sigut devastada el cel ja srsquoha enfosquit el fum avanccedila sobre el poc
que queda drsquoun dia clar Aquesta absegravencia de matisos de colors soacuten els que donen la
pauta de que el que ja ha succeiumlt en els turons allunyats succeiragrave immediatament en el
que queda de la part inferior esquerre del quadre La inclusioacute drsquoaquesta situacioacute en el
marc del quadre produeix un efecte de continuacioacute i anticipacioacute el que veiem a la
llunyania eacutes el que resultaragrave ldquoaquiacute i arardquo perograve a la vegada tambeacute pot ser entegraves com una
contraposicioacute entre un fet donat i resolt lrsquoavanccedil de quelcom demolidor i lrsquoespai que
encara no ha sigut violentat per complet
Tot aquest ordre eacutes tan simegravetric que la divisioacute de les accions es doacutena en ordre de dalt
cap a vall i drsquoesquerra a dreta
4
A la vegada lrsquoespai en el que es desenvolupen els fets reforccedila la primera idea de ldquovista
panoragravemica de la mortrdquo la costa estagrave desprotegida la presegravencia de siluetes del que
podrien ser vaixells de combat estan enfonsant-se al mar els camins es troben plens
drsquoesquelets que van avanccedilant del costat dret lrsquouacutenica escapatograveria eacutes un tuacutenel que no
sabrem cap a on condueix del costat esquerre els esquelets semblen controlar-ho tot des
drsquoun vaixell un drsquoells avanccedila a cavall i lrsquoaltre carrega un cos sense vida El quadre no
deixa un espai lliure cap a on esvair-se fins a tal punt que lrsquohoritzoacute cada cop es fa meacutes
petit a la pintura la mida del cel comparada amb les extensions de terra difereix lo
suficient com per poder reafirmar la idea de que no hi ha escapatograveria ni pels subjectes
que estan essent viacutectimes ni per lrsquoespectador que es troba davant drsquoells Tot aixograve duu
cap al pensament de que existeix la intencioacute de fer-lo partiacutecip de la sensacioacute de
desemparament i de irreversibilitat
No existeix en aquesta pintura cap lloc que no estigui corromput per la violegravencia Hi ha
una doble representacioacute de lrsquoaccioacute per una banda aquells esquelets que avancen
implacables per la terra generant un espai de saturacioacute i per lrsquoaltre la inactivitat de les
viacutectimes en el quadre no existeix un espai de combat Aquesta absegravencia eacutes evidenciada
per lrsquoaparicioacute a lrsquoangle inferior dret drsquouna taula amb cartes i copes un joc de taula al
terra que refereix a un temps de lleure un joglar que ara srsquoestagrave amagant a sota de la
taula perograve que en algun moment ha estat participant en els jocs i entreteniments Tots
aquests indicis donen la pauta de que els successos srsquohan desenvolupat de manera ragravepida
i sense anticipacioacute un efecte sorpresa que no pot generar cap altre sentiment que no
sigui el de pagravenic i desesperacioacute
El quadre pot dividir-se horitzontalment separant dos agravembits que es complementen i es
continuen La part superior drsquoaquest tall horitzontal pertany a la reproduccioacute drsquoun lloc
devastat i desolat absent de subjectes amb vida on no existeixen ni les restes del que
podia haver sigut un poble habitat per camperols o famiacutelies Nomeacutes a la llunyania es veu
el que podria haver sigut una casa perograve que ara no entra en un ambient recognoscible
queden nomeacutes cossos inanimats la silueta drsquoun home penjat cossos embolicats en
mortalles no existeix cap resta de quelcom natural que produeixi almenys un sentiment
de tranquilmiddotlitat
A mida que anem desplaccedilant la vista cap a la part inferior del tall horitzontal que ja hem
esmentat la situacioacute canvia La vida va cobrant un matiacutes meacutes recognoscible apareix
5
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Anagravelisi comparatiu de lrsquoobra
Comenccedilarem explicant lrsquoobra que hem escollit com a representativa del tema almiddotlegograveric
de la mort ldquoEl triomf de la mortrdquo
El triomf de la mort eacutes una de les obres meacutes conegudes del pintor flamenc Pieter
Brueghel ldquoel Viejordquo Eacutes un oli sobre taula de 117 cm drsquoaltura per 162 cm drsquoamplitud
pintat cap a lrsquoany 1562 Pertany a lrsquoEscola flamenca del segle XVI i avui en dia el
podem trobar al Museo del Prado de Madrid
Descripcioacute
Parat davant drsquoun dels quadres meacutes reconeguts de Brueghel lrsquoespectador no trigaragrave molt
en adonar-se que el que el pintor ha plasmat eacutes un paisatge panoragravemic de la mort No eacutes
necessari fixar-se gaire sinoacute que simplement en una primera aproximacioacute general podragrave
extreure els elements que ajuden a determinar aquesta idea els colors foscos lrsquoabsegravencia
drsquoun espai on poder descansar la vista del context de lrsquohorror les siluetes fugint Tot
aixograve en el seu conjunt produeix la impressioacute de que el lloc ha estat o estagrave essent arrasat
ldquoEl triomf de la mortrdquo mostra una situacioacute en proceacutes i aixograve clarament ho determinen les
siluetes dels subjectes en accioacute com el que estagrave a punt de desembeinar la seva espasa o
el que de genolls estagrave resant per la seva vida o aquell que estagrave caient per voluntat
progravepia o beacute els cossos que per les seves postures sembla que estan corrent en un intent
per salvar les seves vides Soacuten situacions que determinen una accioacute degut a que els fets
encara srsquoestan desenvolupant en el temps A la llunyania a lrsquoangle superior esquerre del
quadre la terra ja ha sigut devastada el cel ja srsquoha enfosquit el fum avanccedila sobre el poc
que queda drsquoun dia clar Aquesta absegravencia de matisos de colors soacuten els que donen la
pauta de que el que ja ha succeiumlt en els turons allunyats succeiragrave immediatament en el
que queda de la part inferior esquerre del quadre La inclusioacute drsquoaquesta situacioacute en el
marc del quadre produeix un efecte de continuacioacute i anticipacioacute el que veiem a la
llunyania eacutes el que resultaragrave ldquoaquiacute i arardquo perograve a la vegada tambeacute pot ser entegraves com una
contraposicioacute entre un fet donat i resolt lrsquoavanccedil de quelcom demolidor i lrsquoespai que
encara no ha sigut violentat per complet
Tot aquest ordre eacutes tan simegravetric que la divisioacute de les accions es doacutena en ordre de dalt
cap a vall i drsquoesquerra a dreta
4
A la vegada lrsquoespai en el que es desenvolupen els fets reforccedila la primera idea de ldquovista
panoragravemica de la mortrdquo la costa estagrave desprotegida la presegravencia de siluetes del que
podrien ser vaixells de combat estan enfonsant-se al mar els camins es troben plens
drsquoesquelets que van avanccedilant del costat dret lrsquouacutenica escapatograveria eacutes un tuacutenel que no
sabrem cap a on condueix del costat esquerre els esquelets semblen controlar-ho tot des
drsquoun vaixell un drsquoells avanccedila a cavall i lrsquoaltre carrega un cos sense vida El quadre no
deixa un espai lliure cap a on esvair-se fins a tal punt que lrsquohoritzoacute cada cop es fa meacutes
petit a la pintura la mida del cel comparada amb les extensions de terra difereix lo
suficient com per poder reafirmar la idea de que no hi ha escapatograveria ni pels subjectes
que estan essent viacutectimes ni per lrsquoespectador que es troba davant drsquoells Tot aixograve duu
cap al pensament de que existeix la intencioacute de fer-lo partiacutecip de la sensacioacute de
desemparament i de irreversibilitat
No existeix en aquesta pintura cap lloc que no estigui corromput per la violegravencia Hi ha
una doble representacioacute de lrsquoaccioacute per una banda aquells esquelets que avancen
implacables per la terra generant un espai de saturacioacute i per lrsquoaltre la inactivitat de les
viacutectimes en el quadre no existeix un espai de combat Aquesta absegravencia eacutes evidenciada
per lrsquoaparicioacute a lrsquoangle inferior dret drsquouna taula amb cartes i copes un joc de taula al
terra que refereix a un temps de lleure un joglar que ara srsquoestagrave amagant a sota de la
taula perograve que en algun moment ha estat participant en els jocs i entreteniments Tots
aquests indicis donen la pauta de que els successos srsquohan desenvolupat de manera ragravepida
i sense anticipacioacute un efecte sorpresa que no pot generar cap altre sentiment que no
sigui el de pagravenic i desesperacioacute
El quadre pot dividir-se horitzontalment separant dos agravembits que es complementen i es
continuen La part superior drsquoaquest tall horitzontal pertany a la reproduccioacute drsquoun lloc
devastat i desolat absent de subjectes amb vida on no existeixen ni les restes del que
podia haver sigut un poble habitat per camperols o famiacutelies Nomeacutes a la llunyania es veu
el que podria haver sigut una casa perograve que ara no entra en un ambient recognoscible
queden nomeacutes cossos inanimats la silueta drsquoun home penjat cossos embolicats en
mortalles no existeix cap resta de quelcom natural que produeixi almenys un sentiment
de tranquilmiddotlitat
A mida que anem desplaccedilant la vista cap a la part inferior del tall horitzontal que ja hem
esmentat la situacioacute canvia La vida va cobrant un matiacutes meacutes recognoscible apareix
5
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
A la vegada lrsquoespai en el que es desenvolupen els fets reforccedila la primera idea de ldquovista
panoragravemica de la mortrdquo la costa estagrave desprotegida la presegravencia de siluetes del que
podrien ser vaixells de combat estan enfonsant-se al mar els camins es troben plens
drsquoesquelets que van avanccedilant del costat dret lrsquouacutenica escapatograveria eacutes un tuacutenel que no
sabrem cap a on condueix del costat esquerre els esquelets semblen controlar-ho tot des
drsquoun vaixell un drsquoells avanccedila a cavall i lrsquoaltre carrega un cos sense vida El quadre no
deixa un espai lliure cap a on esvair-se fins a tal punt que lrsquohoritzoacute cada cop es fa meacutes
petit a la pintura la mida del cel comparada amb les extensions de terra difereix lo
suficient com per poder reafirmar la idea de que no hi ha escapatograveria ni pels subjectes
que estan essent viacutectimes ni per lrsquoespectador que es troba davant drsquoells Tot aixograve duu
cap al pensament de que existeix la intencioacute de fer-lo partiacutecip de la sensacioacute de
desemparament i de irreversibilitat
No existeix en aquesta pintura cap lloc que no estigui corromput per la violegravencia Hi ha
una doble representacioacute de lrsquoaccioacute per una banda aquells esquelets que avancen
implacables per la terra generant un espai de saturacioacute i per lrsquoaltre la inactivitat de les
viacutectimes en el quadre no existeix un espai de combat Aquesta absegravencia eacutes evidenciada
per lrsquoaparicioacute a lrsquoangle inferior dret drsquouna taula amb cartes i copes un joc de taula al
terra que refereix a un temps de lleure un joglar que ara srsquoestagrave amagant a sota de la
taula perograve que en algun moment ha estat participant en els jocs i entreteniments Tots
aquests indicis donen la pauta de que els successos srsquohan desenvolupat de manera ragravepida
i sense anticipacioacute un efecte sorpresa que no pot generar cap altre sentiment que no
sigui el de pagravenic i desesperacioacute
El quadre pot dividir-se horitzontalment separant dos agravembits que es complementen i es
continuen La part superior drsquoaquest tall horitzontal pertany a la reproduccioacute drsquoun lloc
devastat i desolat absent de subjectes amb vida on no existeixen ni les restes del que
podia haver sigut un poble habitat per camperols o famiacutelies Nomeacutes a la llunyania es veu
el que podria haver sigut una casa perograve que ara no entra en un ambient recognoscible
queden nomeacutes cossos inanimats la silueta drsquoun home penjat cossos embolicats en
mortalles no existeix cap resta de quelcom natural que produeixi almenys un sentiment
de tranquilmiddotlitat
A mida que anem desplaccedilant la vista cap a la part inferior del tall horitzontal que ja hem
esmentat la situacioacute canvia La vida va cobrant un matiacutes meacutes recognoscible apareix
5
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
enfront lrsquoespectador un agravembit amb vida encara amenaccedilada una amenaccedila que si mirem la
part superior a mode de comparacioacute es torna meacutes tangible Srsquoaferma en aquesta part
del quadre una concepcioacute pessimista de la vida El fet que no existeixi cap escapatograveria i
que a la vegada no existeixi quasi ninguacute que pugui salvar-se dels successos porta amb siacute
mateix la idea de que existeix una condemna i que la possibilitat de continuar vivint eacutes
remota i fins i tot possiblement nulmiddotla
A la vegada a la part inferior del tall horitzontal podem veure que la pintura es talla
novament de forma vertical separant les imatges per acumulacioacute de fets i subjectes Del
costat esquerre els espais estan meacutes lliures de persones i situacions el caos disminueix
perograve no degut a aquesta disminucioacute lrsquoaccioacute deixa drsquoeacutesser tragravegica subjectes que cauen
indefensos a lrsquoaigua o siluetes cadavegraveriques cobertes per un vestit blanc pujats a un
vaixell que semblaria amagar el desenllaccedil dels fets En aquest punt eacutes on veiem que
existeix una contraposicioacute on lrsquoaccioacute tant que mentre que les viacutectimes soacuten sorpreses per
lrsquoatac els victimaris semblen tenir un deure indiscutiblement es pot assegurar que els
cavalls soacuten el siacutembol de la mort unida a una concepcioacute de predestinacioacute un esquelet a
cavall porta amb siacute mateix un exegravercit un rei es carregat per un esquelet un altre cos
que per la seva postura sembla estar inanimat tambeacute es traslladat drsquoaquest costat del
quadre la vida no ha deixat cap rastre Un detall curioacutes que forma part del que estem
analitzant eacutes la imatge drsquoun gos que srsquoapropa a un cadagravever per olorar-lo aixograve genera
dues coses per un costat la desmitificacioacute de la monumentalitat de la mort i per lrsquoaltre
banda el detall de la quotidianitat determinada per la simple presegravencia drsquoun gos
Ara beacute del costat dret observem que la saturacioacute de la imatge eacutes significativa els colors
varien fruiumlt de lrsquoacumulacioacute de imatges de subjectes que semblen haver estat en un dia
festiu Aquiacute es barregen homes morts i vius que fugen espantats no obstant aixograve hi ha
dos situacions que es desenvolupen en aquest costat de la pintura que soacuten cridaners Per
un cantoacute la visioacute es va apropant cap a un grup de gent que fuig aterrada de la mort per
un tuacutenel que semblaria estar construiumlt Aixograve genera una incogravegnita quegrave representa
aquesta fugida cap a un lloc tan tancat Semblaria que els esquelets que lrsquoenvolten estan
esperant a que la fugida es finalitzi Per lrsquoaltre cantoacute si unim en un tall diagonal la part
superior dreta amb la part inferior esquerra els fets es presenten per contrast una jove
llegeix uns papers mentre un noi toca el llauumlt i darrera drsquoells un cadagravever toca el violiacute
6
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
La pregunta que busca una resposta seria quegrave representa aquesta abstraccioacute enfront tot
el que estagrave succeint Sembla que no formin part de la mateixa situacioacute A aquestes
alccedilades de lrsquoanagravelisi podem arriscar-nos a fer algunes conclusions Soacuten dues les liacutenies
que es poden emprar per llegir aquest quadre Per una banda estagrave la lectura catogravelica des
de lrsquoapocalipsi degut a que moltes de les imatges drsquoaquest quadre representen paisatges
que el simbolitzen com per exemple el cadagravever que porta darrere ell un segravequit
drsquoesquelets (VI-8)3 o amb lrsquoaparicioacute dels subjectes dels diferents estaments socials (VI
15 XIX 1-18)4 el mateix amb les imatges de foc de vaixells enfonsats i de la nit que
avanccedila i finalment amb el nuacutemero drsquoesquelets que venen a lrsquoatac (IV 16) Aquestes
apreciacions soacuten vagravelides i recognoscibles en el quadre en una primera lectura des de
lrsquoapocalipsi en quant existeix una coreferegravencia evident No obstant hi ha un element en
aquest quadre que no ens deixa aplicar per complet aquesta lectura apocaliacuteptica i aquest
element eacutes la parella que estagrave estirada plagravecidament a lrsquoangle inferior dret aquest detall
ens remet a la situacioacute que teacute a veure amb el context de la contrareforma Peter Brueghel
eacutes un pintor flamenc dels Paiumlsos Baixos i lrsquoegravepoca de creacioacute5 drsquoaquesta obra en
particular coincideix amb la transformacioacute del catolicisme la reforma protestant de
Luter i Calvino Llavors eacutes a dins drsquoaquest context de conflicte on hem drsquoinserir aquesta
pintura El calvinisme eacutes ldquouna branca del protestantisme fundada sobre els
ensenyaments del reformista francegraves Jean Chauvin (1509-1564) Va donar la primera
3 Mire y he aquiacute un caballo amarillo y el que montabaTeniacutea por nombre Muerte y el Hades le seguiacuteaY le fue dada potestad sobre la cuarta parte de la tierraPara matar con la espada con hombresCon mortandad y con las fuerzas de la tierra
4 rdquoEls reis de la terra amb els seus ministres els generals els rics i poderosos i tota la gent aixiacute esclaus com homes lliures van anar a amagar-se a les cavernes entre roques i turons Vinguin a devorar carn de reis i de generals i de valents vinguin a devorar al soldat al seu cavall a homes lliures i esclaus a petits i gransrdquo
5 En un principi no podem ignorar la influegravencia que exerceix el Bosco en Peter Brueghel nrsquohi ha prou amb comparar un quadre del Bosco com pot ser ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo amb un quadre del pintor flamenc com ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo per veure que la influegravencia eacutes significativa A la vegada tambeacute ldquoLa poderosa personalitat de Peter Brueghel retorna el naturalisme flamenc iniciat pel Bosco Per aixograve es dedica a pintar escenes quotidianes de camperols No obstant li atreien temes transcendents aixograve es veu en quadres com ldquoEl triomf de la mortrdquo on trobem de forma apocaliacuteptica la mort sense respectar edat sexe o condicioacute socialrdquo (Historia del arte universal Renacimiento 6 Espasa Calpe Espanya 1996)
7
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
justificacioacute del protestantisme El calvinisme eacutes assenyalat pel seu dogma de la
predestinacioacute la creenccedila de que Deacuteu ha destinat irremissiblement algunes agravenimes per a
la salvacioacute i altres a la condemna eterna Des drsquoaquest punt de vista el que seria una
predestinacioacute fortuiumlta pot tenir a veure amb aquesta situacioacute peculiar i cridanera que
trobem al quadre un gran nombre de gent que fuig mor o es mata mentre que en
contrast dos joves estan gaudint drsquoun moment de lleure junts sense adonar-se del que
estagrave succeint al seu voltant Caldria preguntar-se per quegrave semblaria que soacuten immunes
enfront lrsquoamenaccedila de la mort mentre que de manera simegravetrica del costat oposat el rei
no se salva
En conclusioacute en tota lrsquoextensioacute del quadre no deixen de succeir situacions
antagograveniques A la vegada el mateix succeeix quan volem aproximar-nos a postures
ideologravegiques que responen a tots aquests signes junts arribem a una doble lectura per
un costat la catogravelica i la seva descripcioacute drsquoapocalipsis i per lrsquoaltra banda la de
contrareforma i els preceptes calvinistes
Tot aixograve suggereix que el quadre podria estar inspirat pel empitjorament del clima
poliacutetic drsquoabans de la guerra dels 80 anys Eacutes inevitable pensar tambeacute en la pesta negra
que va sacsejar lrsquoEuropa del segle XIV i recorda tambeacute el tema medieval de les danses
de la mort
8
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Brueghel i el Bosco
Segons els estudis meacutes antics lrsquoart de Brueghel es deriva del Bosco La sensacioacute de
llunyania eacutes un fenomen central de lrsquoart de Brueghel el qual ja estagrave pregraveviament format
en la diabogravelica i fantasmagograverica visioacute cogravesmica del Bosco Brueghel representa la
successioacute de vicis a traveacutes de les ldquoquimeres de la fantasiardquo allotjades en un moacuten irreal i
desproveiumldes drsquoharmonia Als quadres del Bosco podem trobar una realitat sagnant perograve
no inventada Lrsquoinfern drsquoaquest eacutes una realitat religiosa sensible i al ser transportada a
aquest moacuten conserva totes les prerrogatives de lo real Els ldquovicisrdquo de Brueghel en canvi
soacuten almiddotlegories inventades per aixograve la seva aplicacioacute al moacuten quotidiagrave nomeacutes teacute un valor
heuriacutestic que consisteix en saber apreciar la visioacute de les coses tenint en compte les
categories de lo estrany lo grotesc i lo fantagravestic
Eacutes possible seguir molt concretament aquest proceacutes de secularitzacioacute en alguns motius
com per exemple en el del cos amputat que en les visions de lrsquoinfern del Bosco
expressa el patiment dels condemnat i a les representacions dels ldquovicisrdquo de Brueghel
recorda almiddotlegogravericament les monstruoses quimeres de la fantasia despreacutes ve a
representar el descobriment quotidiagrave de les deformacions per conduir finalment a la
observacioacute de que en el moacuten es poden veure contiacutenuament eacutessers amputats quan es mira
des drsquoun altre pla de visioacute
Per aixograve Brueghel va poder transformar corresponentment una part dels quadres del
Bosco Les figures de Brueghel no soacuten eacutessers aparents amb tots els mitjans srsquoaccentua
el seu realisme i la seva comprensioacute agafant alguns cops un cert aire de mort i de buit
La forma de representacioacute arcaica del Bosco eacutes utilitzada com vehicle per provocar la
vivegravencia de la llunyania
Brueghel va comenccedilar dibuixant temes del Bosco El que no se sap exactament eacutes quins
aspectes ha adquirit drsquoaquest eacutes a dir lrsquoexperiegravencia del moacuten llunyagrave Al cas del Bosco la
vivegravencia de la llunyania es mou simplement a la perifegraveria de lo diabogravelic Correspon al
patiment de lrsquoinfern i Brueghel ho colmiddotloca al centre de la mirada i la converteix en una
mena de ldquohipogravetesi heuriacutesticardquo sensible en virtut de la qual les coses del moacuten quotidiagrave es
miren amb un fred desinteregraves
9
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
En el cas del quadre del ldquoTriomf de la mortrdquo lrsquoobra recorda al Bosco pel caire satiacuteric i
moralitzant per lrsquoamplitud del quadre i per les muacuteltiples escenes pintades amb tan
detall Les hordes drsquoesquelets accentuen moltiacutessim la sensacioacute drsquohorror i es demostra
la clara influegravencia del Bosco com per exemple al ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo pintat cent anys
abans
10
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Annex drsquoimatges
11
ldquoTriomf de la mortrdquo Peter Brueghel
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
12
ldquoLes temptacions de Sant Antonirdquo Hieronymus Bosch
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
13
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo
ldquoLa caiguda dels agravengels rebelsrdquo Peter Brueghel
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
14
ldquoEl jardiacute de les deliacuteciesrdquo
ldquoJardiacute de les deliacuteciesrdquo Hieronymus Bosch
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
Bibliografia
Alcolea Blanch Santiago Museo del Prado Barcelona Ediciones Poliacutegrafa SA 1991
Sedlmayr Hans Eacutepocas y Obras artiacutesticas Madrid Ediciones Rialp SA 1965
Grupo Planeta Nova Enciclopegravedia Temagravetica Planeta Volum nordm 9 ndash Art Barcelona Editorial Planeta SA 1989
Visualart Barcelona Ediciones Vicens Vives SA 2004
Librairie Larousse Gran Larousse Catalagrave Volum nordm 1(A-ballestrinca) Barcelona Edicions 62 SA amb Editorial Planeta SA 1990
Accessos Web
Museo Nacional del Prado El triunfo de la muerte httpwwwmuseodelpradoesindexphpid=100amptx_obras[uid]=440ampno_cache=1
El triunfo de la muerte (Informacioacute) httpwwwcossionetactividadespinacotecap_01_02brueghelhtm
httpprsperowordpresscom20110614el-triunfo-de-la-muerte-de-pieter-brueghel
httpeswikipediaorgwikiEl_triunfo_de_la_muerte
ArteHistoria ndash Los Genios de la pintura El triunfo de la muerte httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros690htm
La Muerte y sus atributoshttpwwwsuite101netcontentla-muerte-y-sus-atributos-a39381
ArteHistoria ndash Calvinismo httpwwwartehistoriajcyleshistoriacontextos1857htm
Teologiacom ndash Protestantismo httpwwwteologiacomesindexphpProtestantismo
15
