AIXÍ ÉS INICIA DUAL VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA, 1R ...

6

El BLOC II es basa en la reflexió lingüística a partir de

la paraula i les relacions gramaticals. S’hi caracteritzen

les distintes categories, se n’analitza l’estructura i la

formació, i se n’explica l’ús en textos diversos; a més, s’hi

estudien les agrupacions a què donen lloc des del punt

de vista sintàctic. L’aprenentatge de totes aquestes

qüestions permet aprofundir el desenvolupament de

les destreses lingüístiques necessàries per a conéixer

la llengua pròpia, i fer-la servir de manera

adequada en situacions variades, tant de la vida

quotidiana com de l’àmbit acadèmic.

Així, en la UNITAT 5 s’inicia l’anàlisi i l’estudi

de les paraules partint del substantiu i de

l’adjectiu; aquesta anàlisi es continua en la

UNITAT 6 amb els determinants i els pronoms,

i en la 7 amb el verb i les paraules invariables.

A partir de la UNITAT 8 s’enceta l’estudi de

les agrupacions de paraules, les funcions

sintàctiques i l’oració; s’analitzen les

classes d’oracions en la UNITAT 9 i s’acaba

en la UNITAT 10 amb l’oració composta.

Tot i que el pes de cada unitat

se centra en els continguts de

coneixement de la llengua,

aquests es completen amb

qüestions ortogràfiques

i estratègies per a

comprendre i analitzar textos,

que condueixen al comentari de text

i a la tasca final.

Coneixement de la llengua (I)Les paraules i les relacions gramaticalsBLOC II

Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals

5LA PARAULA. CLASSES DE PARAULES (I)

6CLASSES DE PARAULES (II)

7CLASSES DE PARAULES (III)

8L’ORACIÓ SIMPLE

CLASSES D’ORACIONS 910L’ORACIÓ COMPOSTA

Elaboració de treballs acadèmics

144 Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals Elaboració de treballs acadèmics 145

❚ Bibliografia: citacions bibliogràfiques.

No t’oblides de fer les referències bibliogràfiques de manera correcta.

A l’hora de fer la llista de les fonts d’informació que se citen en el treball o de la bibliografia consultada, cal seguir les convencions internacionals sobre la manera de fer aquesta mena de citacions: el cognom de l’autor s’escriu amb lletres majúscules i el nom, amb majúscula inicial, el títol d’un llibre, en cursiva, el títol d’un article, entre cometes.

Pel que fa a l’ordre, en primer lloc s’escriu el cognom i el nom de l’autor, després, el títol de l’obra, el lloc d'edició, l’editorial i l’any de publicació.

Tot seguit presentem la manera de fer les citacions bi-bliogràfiques.

Els llocs web se citen de la manera següent.

Els materials audiovisuals se citen d’aquesta manera.

Presentació escrita

La presentació del treball ha de ser acurada; cal vigilar l’ortografia i l’estil, que ha de ser clar, per a evitar la con-fusió i/o l’ambigüitat.

D’altra banda, s’han de destacar i diferenciar els enunciats principals dels secundaris mitjançant majúscules, subratllat, colors, etcètera, i respectar els marges de la pàgina.

Davall de cada fotografia, gràfic o dibuix ha d’haver-hi un peu explicatiu que indique el lloc d’on s’ha extret la imatge.

L’avaluació del treball

Una vegada hem acabat de redactar el text, cal avaluar el que hem escrit, modificar el que calga per a millorar-lo i adequar-lo a allò que volem comunicar, és a dir, cal que el revisem.

Pel que fa al contingut, has de comprovar l’adequació del text al grau de formalitat, a la funció a què respon, etc.; que la informació que s’hi dóna siga completa i reflectisca exactament el que vols dir; que les idees o els subtemes estiguen ben estructurats i cohesionats, i que el text siga clar i precís.

Des del punt de vista gramatical, hauràs de comprovar la correcció ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica del text. Una eina que et pot ajudar a solucionar alguns d’aquests problemes és el corrector ortogràfic.

Finalment, no oblides les convencions: has de revisar l’aplicació correcta de qüestions formals, com ara majús-cules i minúscules, format del document (informe, acta, conveni…), separació entre paràgrafs, etcètera.

La primera fase abans d’iniciar l’elaboració d’un treball acadèmic consisteix en l’obtenció de la informació neces-sària. I, com has vist en el Bloc I, en qualsevol recerca d’in-formació són fonamentals la planificació i l’organització: definir o contextualitzar el tema, identificar les idees clau i analitzar quin tipus d’informació necessites per al teu treball són requisits indispensables.

Redacció

Convé elaborar un esborrany en què es desenvolupen les idees; després es faran les correccions d’estil i de gramàtica.

Has de tenir en compte a qui va adreçat el treball i, con-següentment, triar la terminologia en funció dels destina-taris. Cal fer ús d’un vocabulari clar i emprar frases curtes. Cada paràgraf ha de desenvolupar una idea.

És recomanable revisar el treball les vegades que calga; cada lectura t’aportarà idees i suggeriments nous que mi-lloraran la redacció i completaran les idees exposades.

No oblides les citacions i les notes a peu de pàgina.

❚ Les citacions són la transcripció de frases d’altres autors que serveixen per a incloure el pensament d’un expert en la matèria. S’utilitzen per a ratificar el contingut del treball, contrastar idees, rebatre-les o ampliar arguments.

Les citacions curtes (fins a quatre línies) s’incorporen dins del text entre cometes; les més llargues s’escriuen en punt i a part i a un sol espai, o bé amb un cos de lletra més menut.

Les citacions han de ser concises, exactes i oportunes, i se n’ha de poder provar l’autenticitat, per la qual cosa cal indicar la pàgina del llibre i tota la informació biblio-

gràfica d’on s’ha extret el fragment que reproduïm. Aquesta informació es pot posar al final del treball, del capítol o bé a peu de pàgina.

❚ Les notes a peu de pàgina, com indica el nom, s’escriuen al final de la pàgina amb un cos de lletra més menut que el de la resta del text, i s’han de numerar. S’utilitzen, sobretot, per a indicar les referències bibliogràfiques de citacions o per a introduir comentaris a les afirmacions que exposa el text.

La redacció del treball consisteix a donar forma escrita a un conjunt de continguts, la qual cosa ha de servir per a comunicar la investigació que has fet, respectant les nor-mes de construcció d’un text: coherència, cohesió adequa-ció i correcció.

La suma d’aquests aspectes dóna com a resultat un text entenedor. Així, doncs, quan escrigues hauràs d’aconse-guir una redacció clara, ordenada, ben travada, concisa, sense elements innecessaris, que recarregarien el text i el farien artificiós.

També t’ajudarà a aconseguir una bona redacció evitar les repeticions innecessàries, tant d’idees com de paraules, que denoten pobresa del llenguatge i ambigüitats. Sovint les ambigüitats són el resultat d’una mala ordenació dels diversos elements que formen la frase, per la qual cosa has de donar preferència a l’ordre neutre (subjecte-verb-com-plements) enfront de la dislocació dels elements que la componen i has de mirar de fer servir adequadament els connectors.

Pots incorporar al teu treball imatges diverses, com ara fotografies, il·lustracions, gràfics, etcètera.

EstructuraEl treball acadèmic ha de constar de les parts següents:

❚ Portada: ha de contenir títol (breu i exacte), nom de l’autor o dels autors del treball, nom del professor/a, assignatura i data.

❚ Índex: taula de continguts en l’ordre en què es presenten en el treball, amb indicació de la pàgina on es localitza.

❚ Introducció: s’hi expliquen la temàtica, els objectius, la metodologia i l’estructura del treball. S’hi poden afegir altres elements considerats d’interés (com el comentari de les fonts d’informació emprades o els agraïments o el reconeixement a persones que hi han aportat opinions).

❚ Cos del treball: s’hi desenvolupa el contingut principal del treball, organitzat en apartats o seccions.

❚ Conclusions: són els resultats del treball. És recomanable que aquest acabe amb un apartat de resultats i/o con-clusions que en reculla els comentaris o els aspectes més rellevants i que done sentit i coherència al desenvolupa-ment de tot el treball.

Un treball acadèmic permet presentar els resultats d’una investigació mitjançant l’aportació de dades o punts de vista sobre un tema determinat. La seua realització fa possible el desenvolupament d’una sèrie de capaci-tats: d’anàlisi, de síntesi, crítica, de redacció i expressió, creativitat i originalitat, curiositat investigadora, de plantejar-se preguntes i cercar les respostes, d’assimilació i memorització d’un tema, entre altres.

Títols d’un llibre. Cognoms, Nom. Títol del llibre. Lloc d’edició: Editorial, data de publicació.

Vilaplana, Silvestre. Les cendres del cavaller. Alzira: Bromera, 2004.

Títols d’un article. Cognoms, Nom. «Títol de l’article», Títol de la publicació. Any, núm. de l’exemplar, pàgina/es.

Pérez Montaner, Jaume: «A propòsit d’uns versos del Llibre de me-ravelles», Saó (València), 1993, núm. 163, p. 35-37.

Llocs web. Cognoms, Nom. «Títol». Data de la darrera revisió o actualització. <URL> (Data de la consulta)

Boloix, Gabriel; MARÇAL, Heura. «Maria Mercè Marçal, Biogra-fia». 2003. <http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/index.ph> (21 d’agost de 2007)

Material audiovisual. Cognoms, Nom. Títol. Lloc: Editorial, any. [Tipus de material]

Villaronga, Agustí. Pa negre. Barcelona: Columna, 2010 [Film en DVD. Adaptació: Emili Teixidor]

Elaboració de treballs acadèmicsBLOC II Elaboració de treballs acadèmics BLOC II

Blog de la Biblioteca de la Universitat Jaume I.

276 Bloc V. Educació literària (II). L’humanisme i la literatura del segle xv Guia de lectura. Tirant lo Blanc 277

Tirant al nord d’Àfrica

33 Qui recull Plaerdemavida i qui recull Tirant quan nau-fraguen a les costes de Barbaria?

34 Qui és el rei Escariano?

35 Qui reclou qui al castell de Mont Túber?

36 Qui és Maradigna i quins sentiments té envers Tirant?

37 Quan Maradigna manifesta els seus sentiments a Ti-rant, què li contesta aquest?

38 De què convenç, Tirant, a Maradigna?

39 Quina evangelització fa Tirant en aquestes terres?

40 Quin ha estat el destí de Plaerdemavida?

41 On se’n va Carmesina quan pensa que Tirant és mort?

Tirant torna a l’Imperi grec

42 On fa escala Tirant abans de tornar a Constantinoble?

43 Què fa la Viuda Reposada en saber que Tirant torna?

44 Com és rebuda Plaerdemavida a Constantinoble?

45 Quines converses té Plaerdemavida amb la princesa?

46 Qui du Tirant al llit de la princesa? Què passa aquella nit?

47 Tirant entra triomfalment a Constantinoble. Què li atorga l’emperador per premiar els seus grans serveis?

48 Quina malaltia agafa Tirant? Quines conseqüències té?

49 A favor de qui fa testament? On mor?

Després de la mort de Tirant lo Blanc

50 Què li passa, a Carmesina, en assabentar-se’n? A favor de qui fa testament?

51 Què passa amb l’emperador?

52 Qui nomenen emperador?

53 On condueixen els cossos de Tirant i Carmesina?

54 Quan mor l’emperadriu, amb qui es casa Hipòlit?

Què saps de l’autor del Tirant?

Si hi ha informació que no coneixes sobre l’autor i l’obra, pots investigar per a respondre a les qüestions.

55 D’on era originària i on es va establir la família de l’autor del Tirant? A quina classe social pertanyia?

56 Quins càrrecs van tenir el seu avi i el seu pare?

57 De quin escriptor famós era cunyat?

58 A quins països va viatjar?

59 Indica quin conflicte va tenir i per què amb…

a) Joan de Montpalau b) Ausiàs March c) Gonçal d’Íxer

60 Qui és Martí Joan de Galba?

61 Com van retratar Martorell els seus enemics?

Més sobre el Tirant

62 Quin any es va imprimir i on?

63 Què és el Guy de Warwick? En què ha determinat el Tirant?

64 A qui dedica el llibre Joanot Martorell? De qui s’ha copiat la dedicatòria?

65 Comenta el text i explica’l amb les teues paraules.

L’essència de Tirant

Recordem l’essència del judici de Cervantes sobre el Tirant lo Blanc: «Es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros deste género carecen». Cervantes s’ha adonat que Joanot Martorell humanitzà la literatura cavalleresca que […] convertia els seus protagonistes en paradigmes de virtuts morals i de vigor físic, els feia viure en ten-sió constant i morir heroicament. Tirant és un home fort i valent, però que molts cops rep greus ferides, que necessita molt sovint l’ajut dels metges […]; i finalment, […] mor «al llit» d’una pulmonia corrent.

Martí de Riquer

Historia de la literatura catalana, Ariel / Planeta

Tirant a Anglaterra

Tirant lo Blanc comença amb les aventures del cavaller Guillem de Varoic, de qui s’explica la retirada del món des-prés d’un viatge a Jerusalem.

1 Per què aquest cavaller es retira del món?

2 Què disposa abans de partir? Que fa amb els seus béns?

3 Quin objecte que conté les armes del comtat dóna Guillem de Varoic a la comtessa?

4 Què fa creure quan torna de la peregrinació? I on va?

5 On es replega el jove rei d’Anglaterra, després de nou derrotes, quan el rei moro de Canària envaeix l’illa d’Anglaterra?

6 El rei té una visió i la Mare de Déu li diu que delegue la responsabilitat de la guerra en el primer home de bar-ba blanca que veja. Qui és el primer home d’aquestes característiques que veu? Què fa al castell?

7 Què implica el fet que el comte ermità accepte la pro-posta per a la marxa de la guerra? Com acaba aquesta?

8 Com es dóna a conéixer el rei ermità a la comtessa?

9 Què decideix fer aquest rei després de tot? On va?

10 Per quin motiu i com apareix el personatge de Tirant a Anglaterra?

11 Com es troben Tirant i Guillem de Varoic?

12 Què explica l’ermità a Tirant? Què aprén el nostre jove personatge?

13 Què promet Tirant a l’ermità abans de partir?

14 Quan tornen a veure’s? Què expliquen al cavaller ermi-tà? Qui li ho explica a manera de salt enrere?

Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes

Tirant i els seus es dirigeixen a Nantes, on són rebuts pel duc de Bretanya. S’hi presenten dos cavallers de la cort del rei de França que els conten que el soldà d’Alcaire, amb l’ajut dels genovesos, vol apoderar-se de l’illa de Rodes.

15 Qui acompanya Tirant quan va a socórrer l’illa?

16 Com caracteritzaries l’infant Felip, cinqué fill del rei de França?

17 Qui és la infanta Ricomana? Com la caracteritzaries?

18 Quin paper fa Tirant en les relacions entre l’infant Fe-lip i la infanta Ricomana?

19 Després que Tirant salva l’illa de Rodes, què passa amb la relació de l’infant Felip i la infanta Ricomana?

Tirant a l’Imperi grec

El rei de Sicília rep una carta de l’emperador en què li de-mana l’ajut de Tirant perquè el soldà i el Gran Turc s’han apoderat una gran part de l’Imperi.

20 Com reacciona Tirant?

21 Què fa l’emperador quan Tirant arriba a Constantino-ble? Quin càrrec li dóna?

22 Què passa a Tirant quan veu Carmesina? De quina manera mostra que ella és l’objecte del seu amor?

23 Qui és Estefania? De qui s’enamora?

24 Qui és Plaerdemavida? Quin paper fa en les relacions de Tirant i Carmesina?

25 La Viuda Reposada s’enamora de Tirant. Com veu ella els amors de Tirant i Carmesina?

26 Tirant demana a l’emperador la mà d’una donzella per a Diafebus. De quina persona es tracta?

27 Quina és la resposta de l’emperador? Quin ducat con-cedeix l’emperador a la parella?

28 Com i per què Tirant es trenca una cama?

29 De quin cavaller s’enamora l’emperadriu? És corres-post, aquest amor?

30 Qui és Lauseta? Quina relació té amb Tirant i Carmesina?

31 Què fa veure la Viuda a Tirant respecte de Carmesina i Lauseta? Com ho fa?

32 Com s’assabenta Tirant que la història de Lauseta i Carmesina és una trampa? Qui i com li ho explica?

Tirant lo Blanc constitueix —juntament amb Curial e Güelfa— un dels grans cims de la narrativa catalana medie-val. Per llegir-la, pots triar una edició amb el text «actualitzat», la qual cosa et permetrà entendre’l millor. La guia que t’oferim t’ajudarà a fer atenció sobre aspectes rellevants de l’obra i a comprendre-la amb més profunditat.

Escena de batalla, miniatura de l’obra Estatuts de l’orde de l’Esperit Sant (segle xiv).

Eixida cap a Terra Santa de cavallers d’occident (segle xiv).

Guia de lectura. Tirant lo BlancBLOC V Guia de lectura. Tirant lo Blanc BLOC V

APUNTS BÀSICS

COMENTARI DE TEXT I TASCA FINAL

PROCESSOS I ESTRATÈGIES

ÍNDEX DE CONTINGUTS1 La novel·la cavalleresca

2 Models literaris del Curial i del Tirant

3 Curial e Güelfa

4 Tirant lo Blanc

19

8. L'oració simple 107106 Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals

APUNTS BÀSICS



1. Enunciat i oracióLes classes de paraules que has estudiat s’organitzen en diferents grups, que poden ser sintagmes o constituir un enunciat. Com ja hem vist en la Unitat 2, un enunciat és una paraula o un grup de paraules ordenades amb sentit complet.

Recorda que els enunciats poden ser no oracionals o frases (no tenen un verb: Quina llàstima!), i oracionals (inclouen, almenys, una forma verbal: On estàs?).

2. Concepte d’oracióA l’hora d’establir el concepte d’oració, cal fer atenció a diferents plans.

❚ Des del punt de vista semàntic, l’oració constitueix per si mateixa una unitat de sentit: Clàudia llig una hora cada dia.

❚ Des del punt de vista prosòdic, l’oració és una unitat amb una entonació concreta (enunciativa, interrogativa, exclamativa…) i està compresa entre dues pauses, que es marquen en l’escriptura mitjançant una coma, un punt, un punt i coma, una interrogació, una exclamació…

Mireia vindrà demà. Vindrà demà? Això em fa molt feliç!

L’entonació d’una oració es relaciona directament amb la intenció de l’emissor i, doncs, amb les modalitats oracionals, que estudiaràs en la Unitat 9.

Tot i que les dues afirmacions anteriors també són vàlides per a les frases, és la defi-nició següent la que marca la diferència entre aquestes i les oracions.

❚ Des del punt de vista gramatical, l’oració és una unitat sintàctica formada per dos constituents bàsics: el sintagma nominal (SN) subjecte i el sintagma verbal (SV) predicat. Es tracta de dos sintagmes que se situen en el mateix nivell d’importància en la configuració de l’oració.

O SN (Subjecte) SV (Predicat)

El meu amic Enric juga a futbol totes les vesprades al poliesportiu. SN SV

No obstant això, hi ha oracions que manquen de subjecte: són les oracions imper-sonals, que estudiaràs també en la Unitat 9.

2.1. La concordança en l’oració Entre el SN subjecte i el SV predicat d’una oració ha d’haver-hi concordança, és a dir, aquests constituents han de coincidir en persona i nombre:

Aquesta notícia em sorprén. Aquestes notícies em sorprenen.

Tanmateix, de vegades, aquesta concordança no s’esdevé:

❚ Quan hi ha més d’un subjecte en singular, el verb va en plural:

Joan i Lluís han aprovat tots els exàmens.

❚ Amb els noms col·lectius, normalment el verb va en singular:

La gent diu que no està contenta.

❚ Amb els noms introduïts per elements quantificadors, el verb va en plural, enca-ra que el quantificador siga singular:

La majoria de les persones s’automediquen. El 30 % dels habitants estan en l’atur.

ÍNDEX DE CONTINGUTS1 Enunciat i oració

2 Concepte d’oració

3 El sintagma

4 El sintagma nominal

5 El subjecte

6 El sintagma verbal predicat

7 Els complements del predicat

L’oració simple 3. El sintagma

Un sintagma és un mot o un grup de mots organitzats al voltant d’un nucli amb una funció sintàctica dins de l’oració.

En l’oració, els diferents sintagmes es disposen de dues maneres:

❚ Un sintagma està al mateix nivell que un altre: El xiquet juga. SN SV

❚ Un sintagma està inclòs en un altre, al qual queda supeditat: L’home del carrer. S Prep SN 4. El sintagma nominalEl sintagma nominal pot ser constituït bé per un substantiu (o un pronom), bé per un grup de mots que tenen com a nucli un substantiu (o un pronom). Observa-ho:

Maria Ella Aquells La carpeta de Maria Un dels nostres SN SN SN SN SN

El nucli del sintagma nominal pot anar acompanyat dels elements següents:

❚ Determinants (D): articles (el cotxe), demostratius (aquell dia), possessius (el meu llibre)…

❚ Quantificadors (Quant): indefinits (alguna xica), numerals (dues llibretes; la tercera porta) i quantitatius (quants dies).

Tant els determinants com els quantificadors solen precedir el nucli.

❚ Complements del nom (CN), que acostumen a anar darrere del nucli. Poden fer aquesta funció les construccions següents.

Construccions Exemples

Sintagma adjectival La botiga més gran.

Sintagma preposicional El pot de vidre.

Sintagma nominal en aposició Alfons el Vell.

Proposició subordinada de relatiu La camisa que és de mànega curta.

Els determinants, els quantificadors i els complements del nom són optatius.

ANÀLISI SINTÀCTICA

El tenista de Xàbia, David Ferrer, guanyà tres partits molt importants. D (Art) N (Subst) CN (S Prep) Ap (SN) Quant (Num) N (Subst) CN (S Adj) (SN) (SN)

4.1. Funcions del sintagma nominalCom constituent bàsic de l’oració, el SN compleix la funció de subjecte. Però, a més, pot fer unes altres funcions, tant en l’interior del subjecte com en el predicat.

❚ Complement del nom (aposició): La mar Mediterrània.

❚ Atribut (en oracions atributives): Alacant és la millor terreta del món.

❚ Complement directe (en oracions predicatives): El conte té nou pàgines.

❚ Precedit d’una preposició, el SN es converteix en un S Prep, que pot fer les funcions de complement del nom, complement indirecte, complement de règim verbal, complement circumstancial i complement agent.

Segons la categoria gramatical del mot que fa de nucli, un sintagma pot ser de diverses classes.

Sintagma nominal (SN)

El nucli és un substantiu o un pronom: M’agraden les pomes dolces.

Sintagma verbal (SV)

El nucli és un verb: Tinc un cotxe molt gran.

Sintagma adjectival (S Adj)

El nucli és un adjectiu: Tinc un cotxe molt gran.

Sintagma adverbial (S Adv)

El nucli és un adverbi: Corre molt.

Sintagma preposicional (S Prep)

Va introduït per una preposició, que l’enllaça amb l’element que complementa, i conté un sintagma nominal: Els llibres d’aquella xica.

Classes de sintagmes 8

8. L'oració simple 109

ACTIVITATSOració, sintagma, subjecte i predicat

108 Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals

5. El subjecte

El subjecte (S) és el constituent de l’oració en què el nucli concorda en persona i nombre amb el nucli del predicat.

Generalment la funció de subjecte la fa un SN. Ara bé, també poden fer de subjecte:

❚ Un infinitiu: Córrer és important.

❚ Un adjectiu nominalitzat: El roig m’encanta.

❚ Una oració: Qui no vulga pols que no vaja a l’era.

Generalment substituirem el subjecte per un pronom fort: El pilotaire juga tots els caps de setmana. g Ell juga tots els caps de setmana.

Quan el subjecte és indeterminat (i, per tant, no porta article), el nucli es pot substituir pel pronom en, per bé que no és possible substituir els determinants que l’acompanyen: Vindran moltes xiquetes demà. g En vindran moltes demà.

5.1. Posició del subjecteL’ordre gramatical més habitual en l’oració és el que presenta el subjecte abans del verb, i el predicat, després: Els transeünts travessaven el carrer apressats. Però, de ve gades, aquest ordre pot canviar, i el verb precedeix el subjecte:

❚ Quan el verb és intransitiu i el nucli del subjecte no du article: Han arribat un fum de creueristes a València.

❚ En les oracions passives reflexes, amb determinant o sense en el subjecte: S’han cantat (les) albades fins a la matinada.

En aquests casos la substitució pronominal del subjecte s’ha de fer amb el pro-nom feble en: N’han arribat un fum; Se n’han cantat fins a la matinada.

5.2. Elisió del subjecteDe vegades, el subjecte no figura en l’oració de manera explícita: Xarra massa. En aquests casos, es parla de subjecte el·líptic o omés, i el podem substituir pel pronom fort que concorde en nombre i persona amb el verb:

Mengem poc. g (Nosaltres) Sempre camina pel parc. g (Ell, ella)

6. El sintagma verbal predicat Com hem indicat, el predicat és un dels constituents bàsics de l’oració.

Fa la funció de predicat (P) un sintagma verbal el nucli del qual és un verb.

En el predicat, el verb pot figurar sol (Jaume va córrer) o acompanyat per comple-ments, que en completen el significat (Jaume va córrer la marató de València).

Segons el verb que actue com a nucli, es distingeixen dues classes de predicat:

❚ Predicat nominal. El nucli és un verb copulatiu. Són copulatius els verbs ser, estar, semblar i paréixer, perquè semànticament no afigen informació al predi-cat: la seua funció és actuar com a nexe o còpula entre el subjecte de l’oració i l’atribut: L’home era feliç.

❚ Predicat verbal. El nucli és un verb predicatiu (tots els que no són copulatius). Els verbs predicatius tenen un contingut semàntic concret i poden anar acompanyats per diferents tipus de complements: Els xiquets mengen entrepans en l’esbarjo.

Els verbs predicatius poden ser transitius (necessiten un complement directe per a completar-ne la significació: Vicent obrí la porta) o intransitius (no poden dur un complement directe: Miquel va al cine).

Els verbs ser i estar expressen estats diferents, encara que, de vegades, per influència del castellà, s’utilitzen de manera incorrecta. Els usos principals són els següents.

S’empra el verb ser:

❚ Per a indicar localització del subjecte: Sóc a classe; Miquel és al gimnàs; Demà serem a València.

❚ Per a expressar qualitats permanents: Manel és ros.

❚ Per a expressar qualitats transitòries en subjectes inanimats: L’institut és tancat.

S’empra el verb estar:

❚ Si la localització del subjecte té una durada limitada (Estaré en l’institut fins a les tres de la vesprada) o aquest és un ésser inanimat i va explícit el propòsit pel qual està en aquell lloc (La moto està fora perquè fan obres).

❚ Si hi ha indicació del temps de la qualitat (L’institut estarà tancat a la tarda) o un agent que la manté (L’aigua està freda a la nevera).

❚ Per a expressar qualitats transitòries en subjectes animats: Joan està content.

Usos de ser i estar

1. Classifica els enunciats següents, segons que siguen oracions o frases.

a) Escolta! e) Quin berenar més bo!

b) Ànim, valent! f) Reina, t’apartes?

c) Vés. g) All o ceba?

d) És bo. h) Ves per on!

2. Indica el nucli de cada sintagma subratllat i digues de quina classe de mot es tracta.

a) Els xiquets més alts.

b) Joan i Maria corren molt malament.

c) Marc és expert en anatomia.

d) Hi anava molt sovint.

e) L’afecten bastant greument.

f) L’equilibri del planeta.

g) Del planeta.

3. De quina classe és cada sintagma de l’activitat 2?

4. Localitza en el text següent sintagmes dels diferents tipus que has estudiat en la unitat.

Dies de maig13-V-1993

Llance les paraules a l’aire i després les arreplegue en les blanques xarxes de la pàgina. En constate, decebut, la manca d’adherències. Sempre ha estat així. Des del principi.

***20-V-1993

Hi ha qui mata mosques a canonades i, simètricament, hi ha qui pretén caçar els elefants amb matamosques.

Enric Sòria

La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, Proa

5. Localitza els sintagmes nominals de les oracions.

a) Albert és una persona de gran vàlua professional.

b) La doctora Isabel s’ha comprat un abric verd fosc.

c) Han caigut molles de pa per terra.

d) Totes les posts de fusta s’han acabat aquest matí.

e) Els lloros d’Amèrica del Sud són de molts colors.

f) Quan tornava, ja no la vaig voler cridar.

g) Entesos així, els articles de la llei són inacceptables.

h) Pau i el germà vindran a les huit en punt.

i) Els joves metges americans volen viatjar a Europa.

6. Analitza els sintagmes de l’activitat 5 d’acord amb l’exemple que et proposem.

7. Indica quins sintagmes nominals de la activitat 5 fan la funció de subjecte en l’oració.

8. Hi ha cap oració que presente el subjecte elidit o omés? En cas afirmatiu, substitueixlo pel pronom corresponent.

9. Buscahi els subjectes postposats i fesne la substitució pronominal.

10. Llig el text següent i separa el subjecte i el predicat de les oracions subratllades.

I quin mareig!A la caravel·la es posà de seguida de manifest qui estava acos-tumat a la mar i qui era la primera vegada que pujava a un vaixell. Tot i que era estiu i que la mar estava tranquil·la, quan encara es besllumava al fons l’horitzó de la costa valenciana, alguns hòmens començaren a sentir-se malament a causa del moviment del vaixell. S’agafaven als extrems de la nau i per-bocaven miserablement. Alguns d’ells deien que no ho podien resistir i demanaven que els tornassen a terra o els llançassen per la borda, que aquella sensació era pitjor que la mort.

Em vaig sorprendre de comprovar com homes cepats es com-portaven com dones espantadisses i cridaneres. No va ser l’única vegada que ho vaig veure al llarg d’aquell viatge. Els mariners més experts s’apiadaren d’ells i, entre riures i facècies, els donaren aigua amb gingebre i menta per tancar el cos. Poques hores més tard, la majoria ja havien millorat. Tot i això, alguns d’ells passaren tota la nit a l’exterior del vaixell perquè deien que si hi entraven tornaven a sentir-se testavirats.

Silvestre Vilaplana

Les cendres del cavaller, Bromera

11. Analitza la composició del sintagma nominal subjecte de cada oració de l’activitat anterior seguint el model de l’activitat 6.

12. Subratlla en cada oració el nucli del predicat i explica com concorda amb el nucli del subjecte.

13. Classifica les oracions de l’activitat 10 segons presenten un predicat nominal o verbal.

Predicat nominal Predicat verbal

ANÀLISI SINTÀCTICA

Uns antics carros de fusta negra. N (Subst) CN (Adj) (Prep) (SN) D (Indef) CN (Adj) N (Subst) CN (S Prep) (SN)

Gravat acolorit de Theodor de Bry (segle xvi).

AIXÍ ÉS INICIA DUAL VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA, 1R BATXILLERAT

❚❚ Bloc I. Comunicació oral i escrita. El discurs

❚❚ Bloc II. Coneixement de la llengua (I). Les paraules i les relacions gramaticals

❚❚ Bloc III. Coneixement de la llengua (II). Les varietats de la llengua

❚❚ Bloc IV. Educació literària (I). Els textos literaris. La litera-tura en l’edat mitjana

❚❚ Bloc V. Educació literària (II). L’humanisme i la literatura del segle xv

❚❚ Bloc VI. Educació literària (III). La literatura des del segle xvi fins al modernisme

❚❚ Annexos

Els continguts del projecte INICIA DUAL de Valencià: Llengua i Literatura de 1r Batxillerat s’ofereixen tant en for-mat imprés —aquest llibre que tens a les mans— com en format digital —en el llibre digital associat INICIA DUAL—. Les indicacions d’aquestes dues pàgines et facilitaran l’ús combinat d'ambdós suports i la màxima explotació dels recursos.

El projecte s’estructura en sis blocs seguits d’un conjunt d’Annexos:

Els BLOCSCada bloc es presenta en una doble pàgina en què s’ex-pliquen els continguts de les unitats que el componen i es defineixen els criteris amb què es mesurarà el teu procés d’aprenentatge.

Els tres primers blocs es tanquen amb propostes per a re-gular la producció de textos propis de la vida acadèmica: l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la informació; l’elaboració de treballs acadèmics i l’exposició oral a partir de presentacions.

En els blocs d’Educació literària, s’emprén l’anàlisi d’obres completes especialment significatives de cada període a tra-vés de Guies de lectura.

Les UNITATS DIDÀCTIQUESLes 24 unitats didàctiques que componen els blocs respo-nen sempre a una mateixa estructura:

❚❚ La pàgina d’obertura, que inclou l’índex dels continguts.

❚❚ L’exposició dels continguts de Comunicació oral i Co-municació escrita (Unitats 1-4: la comunicació i el text), Coneixement de la llengua (Unitats 5-9: les paraules i les relacions gramaticals; Unitats 10-12: les varietats de la llengua) i Educació literària (Unitats 13-24: l’estudi crono-lògic dels principals moviments, autors i obres de la nostra literatura des de l’edat mitjana fins al Modernisme).

❚❚ En les Unitats 1-12, l’exposició dels continguts es combina amb pàgines d’ACTIVITATS , de COMPRENSIÓ I ANÀ-LISI DE TEXTOS i d’ORTOGRAFIA ; en les Uni-tats 13-24, l’explicació s’alterna amb seccions específiques d’ANÀLISI DE TEXTOS , que ofereixen una antolo-gia completa dels textos més significatius del moviment, autor o obra estudiats. Aquesta secció inclou propostes de treball concretes a partir d’activitats que aprofundeixen l’anàlisi (de contingut, formal i de relació amb el context) i la interpretació de textos literaris.

El Bloc V se centra en l’estudi de la producció literària de

les acaballes del segle xiv i del segle xv, segle d’or

de la nostra literatura. Aquest estudi s’aborda a través

de la lectura, la comprensió, l’anàlisi i la interpretació

de fragments i obres completes significatius d’aquest

període. D’aquesta manera, es pot conéixer amb més

profunditat l’aportació d’aquesta producció literària a la

nostra cultura i a altres, i valorar-la com a font de plaer i

de coneixement d’altres mons i d’altres temps.

A la fi del segle xiv, sorgeix la figura de Bernat Metge

(Unitat 17), un autor que s’acosta a la idea actual

d’escriptor i l’obra del qual Lo somni és la primera

manifestació de prosa humanística a la península ibèrica.

Durant el segle xv, la literatura catalana medieval arriba

al seu moment de màxima esplendor; en la poesia (Unitat

18) destaquen Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March;

en novel·la (Unitat 19), Tirant lo Blanc i Curial e

Güelfa renoven profundament el gènere.

L’Espill, de Jaume Roig, presenta un

panorama variadíssim de la vida

quotidiana a la València del segle xv

(Unitat 20), i la seua misogínia va

trobar una resposta en el Vita

Christi, d’Isabel de Villena.

Finalment, Joan Roís

de Corella és

l’últim gran

autor de la

literatura

catalana

medieval.

Educació literària (II)L’humanisme i la literatura del segle xvBLOC V 17

19

18

20

L’HUMANISME

LA POESIA DEL SEGLE XV

LA NOVEL·LA DEL SEGLE XV

LA LITERATURA A VALÈNCIA (SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV)

Guia de lectura. Tirant lo BlancBloc V. Educació literària (II). L’humanisme i la literatura del segle xv Bloc V. Educació literària (II). L’humanisme i la literatura del segle xv

APUNTS BÀSICS





3 Curial e Güelfa

4 Tirant lo Blanc

19

19. La novel·la del segle xv 251250 Bloc V. Educació literària (II). L'humanisme i la literatura del segle xv

APUNTS BÀSICS



1. La novel·la cavalleresca El crític literari Martí de Riquer proposa diferenciar les novel·les cavalleresques, com el Tirant i el Curial, de les que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos, que s’estima més anomenar «llibres de cavalleries». És d’aquestes darreres, i no de les novel·les cavalleresques, que Cervantes en fa burla en el Quixot.

Així, en la primera part d’aquest llibre, quan Alonso Quijano retorna malferit a casa després de la primera eixida, els seus familiars demanen al barber i al capellà que li cremen els llibres de la biblioteca, perquè, segons ells, li han assecat el cervell. El capellà i el barber comencen a triar els llibres que han d’anar a la foguera, i en salven uns quants, entre els quals hi ha Tirant lo Blanc. Aleshores, Miguel de Cer-vantes posa en boca del capellà un elogi d’aquesta novel·la que constitueix un dels testimonis més coneguts de la fama de què va gaudir l’obra:

«—¡Válame Dios —dijo el cura dando una gran voz—, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleison de Montalbán, valeroso caba-llero, y su hermano Tomás de Montalbán y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipóli-to, su escudero. Dígoos verdad, señor compa-dre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que to-dos los demás libros de este género carecen».

1.1. Característiques de la novel·la cavallerescaEn el seu elogi, Cervantes remarca dues qualitats del Tirant: la capacitat d’entretenir i la versemblança de l’argument i dels personatges.

La novel·la cavalleresca no conté elements meravellosos i increïbles ni herois extraordinaris i sobrehumans, i l’acció se situa en geografies conegudes i en un temps pròxim al dels seus autors.

En efecte, Joanot Martorell planteja la seua novel·la dins dels límits de la versem-blança: el marc geogràfic en què transcorren les accions és conegut i identifica-ble, i els herois es mantenen dins d’uns límits estrictament humans. Tirant no té una força sobrenatural, i guanya les batalles perquè prèviament les ha planificades i perquè para paranys als enemics. Pateix accidents banals i mor d’una pulmonia, després d’haver-se refredat mentre passejava a la vora d’un riu.

Aquesta versemblança i aquest ambient de normalitat de la novel·la es veuen refor-çats per l’humor i la ironia amb què Joanot Martorell tracta moltes escenes i molts personatges.

Totes aquestes característiques es poden atribuir també, en part, a l’altra gran novel·la de la literatura catalana medieval, Curial e Güelfa.



3 Curial e Güelfa

4 Tirant lo Blanc

Portada de Tirant lo Blanc (1511).

La novel·la del segle xv 2. Models literaris del Curial i del Tirant

Amb voluntat de versemblança, tant el Curial com el Tirant tenen com a models literaris les cròniques històriques.

Les dues novel·les són la prova de la manera com la tradició historiogràfica cata-lana va arribar a generar una narrativa ben ambiciosa.

El Curial és el que hui en diríem una novel·la històrica, perquè situa l’acció al final del segle xiii, als dies del rei Pere el Gran. La figura d’aquest rei, que és un dels personatges importants de la novel·la, és la prolongació del personatge que va configurar Bernat Desclot en la seua Crònica. L’estil d’aquesta també va influir en el del Curial: totes dues obres destaquen per la sobrietat i per la tendència a la simplicitat.

El Tirant, d’altra banda, té un dels models literaris més importants en la Crònica de Ramon Muntaner. Les aventures de Tirant a Constantinoble recorden l’expedició dels almogàvers a l’Orient narrada per Muntaner, i el mateix Tirant presenta sem-blances amb Roger de Flor, el capità dels almogàvers: tots dos personatges són cridats per l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per alliberar l’imperi cristià de l’amenaça dels turcs, i tots dos moren a la mateixa ciutat, Adrianòpolis.

3. Curial e Güelfa

3.1. Autoria i títol de l’obraProbablement escrita entre el 1435 i el 1462, la novel·la que actualment co neixem amb el títol de Curial e Güelfa va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals a la Biblioteca Nacional de Madrid a la fi del segle xix.

En aquest únic manuscrit que ens ha arribat de la novel·la, no s’hi fa constar ni el títol de l’obra ni el nom de l’autor. El títol, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perquè la novel·la narra la vida d’un cavaller, Curial, i les relacions amb la seua dama, Güelfa.

3.2. Estructura argumental

Curial e Güelfa està dividit en tres llibres, cada un encapçalat per una introducció que anuncia de què tractarà. El primer està dedicat a l’amor; el segon, a les armes; i el tercer, a la ciència i a la saviesa.

Llibre primer

El llibre primer narra la joventut de Curial, cavaller pobre, educat a la cort del marqués de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, viuda jove, germana del marqués. Güelfa protegeix el cavaller i fa que reba una educació acurada.

Però a causa de la intervenció d’uns calumniadors, Curial ha d’allunyar-se de la seua protectora. L’heroi marxa a Àustria, on intervé en un combat per a alliberar una duquessa d’una acusació falsa d’adulteri. Com a vencedor, s’ofereix a Curial la mà de Laquesis, germana de la duquessa; malgrat l’atracció que sent per la jove, Curial rebutja l’oferta i retorna a Montferrat.

Conquesta de Mallorca (detall).

Les cròniques de Desclot i de Muntaner

La dama del llac i la reina Ginebra. Miniatura medieval (segle xii).

Recorda que la Crònica de Bernat Desclot narra bàsicament les gestes de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I, que presenta com un heroi cavalleresc, i que la Crònica de Ramon Muntaner comprén des del temps de Jaume I fins a la coronació d’Alfons el Benigne. La part més brillant d’aquesta crònica és el relat de l’expedició dels almogàvers a l’Imperi bizantí, al comen çament del segle xiv.

19

260 Bloc V. Educació literària (II). L'humanisme i la literatura del segle xv 19. La novel·la del segle xv 261

Després d’haver fet açò, la Viuda deixà Tirant en la cambra, se n’anà a palau, trobà la princesa que era al llit i li digué:

—Alceu-vos, senyora, que el senyor emperador m’ha manat dir-vos que els metges han ordenat que no dormiu tant, ja que dormir després de dinar i en temps de calor pot portar moltes malalties.

Quan la princesa s’alçà, es vestí una gonella de brocat, però anava tota descordada, sense cap roba als pits i amb els cabells escampats per les espatles. Aleshores li digué la Viuda:

—Els metges creuen convenient que baixeu a l’hort per veure la verdor. Allí farem jocs perquè us passe la son. Tinc unes vestidures de la festa del Corpus que representen el vostre hortolà. Plaerde-mavida, a qui agraden molt aquests jocs, se les posarà i us animarà amb les seues acostumades xerrameques.

Aleshores la princesa, la Viuda i les dues donzelles davallaren a l’hort mentre Tirant estava constantment mirant l’espill. Llavors veié venir la princesa i asseure’s prop d’una séquia. La Viuda havia previst bé tot el que li faria falta i també se les enginyà perquè l’hortolà no fos a l’hort. Llavors la Viuda ajudà a vestir-se Plaerde-mavida amb la careta de l’hortolà i amb les robes d’aquell. Després la donzella entrà per la porta de l’hort.

Quan Tirant el veié entrar, veritablement pensà que es tractava del moro hortolà, ja que portava al coll una aixada i havia començat a cavar. A l’instant, s’acostà a la princesa, s’assegué al seu costat, li agafà les mans i començà a besar-li-les. A continuació li posà

Naixement de sant Joan Baptista, de Ghirlandaio. Fresc de l’església de Santa Maria Novella (Florència, segle xv).

La Viuda, amb la seua malícia, tenia preparat tot el que necessitava per a cometre un crim tan gran com mai no s’havia vist. I doncs, en veure Tirant, amb cara molt afable i gest graciós per poder-lo enamorar, li digué:

—No m’estranya que vulgueu conquistar el món, perquè a mi em teniu captivada i açò és el que em fa parlar. Veig que amb els ulls oberts voluntàriament voleu ofegar-vos en una bassa d’oli i vós, com a home adolorit que ha perdut el seu senderi, com si no trobàsseu qui us empare ni us tinga pietat. Jo us vull traure dels llimbs on us trobeu i per això, senyor Tirant, podreu comprovar el que us vaig dir si aneu a les dues tocades al lloc que us indicaré.

Tirant acceptà la proposta i la Viuda partí cap a una casa que es trobava a les espatles de l’hort, en què vivia una dona molt an-ciana amb qui ella s’havia concertat. Allí féu emparamentar un llit d’acord amb el que Tirant es mereixia. En arribar l’hora, la rabiosa Viuda anà per Tirant i, després d’haver-li pres jurament, el va dis-fressar, perquè no fos reconegut i anaren a la cambra de la vella. Allí hi havia una petita finestra que donava a l’hort, però que estava tan alta que sols s’hi podia mirar amb una escala. La Viuda agafà dos espills grans: l’un el posà a la finestra i l’altre el col·locà de manera que reflectia el que es veia al superior. Per explicar-ho millor: si un home té una ferida a les espatles, com se la podrà veure? Agafant dos espills i posant-ne un a la paret i l’altre enfront del primer de manera que el puga veure. Aleshores la nafra es reflecteix en el primer espill i d’aquest a l’altre.

Jardí a l’interior d’un palau. Manuscrit il·luminat del segle xv.

L’engany de la Viuda Reposada

1nigromància: art d’endevinar el futur invocant els morts.

2fat: destí prefixat, ineludible.

3iniquitat: maldat, manca de justícia.

les mans sobre els pits i li tocà les mamelles mentre li feia requestes d’amor. A tot açò, la princesa feia grans rialles. Després l’hortolà s’acostà tant que li posà les mans sota les faldes, mentre totes reien a causa de les raons que deia Plaerdemavida. La Viuda, en aquells moments, es girava de cara a Tirant, torcia les mans i escopia a terra mostrant sentir un gran fàstic i dolor pel que feia la princesa. Penseu com es devia sentir el mesquí de Tirant que el dia anterior estava tan content d’haver aconseguit tan alta senyora com a es-posada i ara havia vist amb els seus ulls la causa del seu dol i del seu dolor! Pensant per a si mateix que els espills representaven malament el que havia vist, els trencà per veure si al seu interior hi havia alguna cosa feta per art de nigromància1, però no hi trobà res del que buscava. Llavors volgué pujar a la finestra per veure quina fi tindrien aquells afers, però com que no hi havia escala, no tingué més remei que agafar el banc de davant del llit, col·locar-lo verti-calment i, amb una corda que tallà de la cortina, la passà per la

TEXTOS MEDIEVALSTirant lo Blanc (III)TEXTOS MEDIEVALS Tirant lo Blanc (III)

biga de manera que pogué pujar-hi. Llavors veié com el negre hor-tolà s’emportava de la mà la princesa cap a una cambra que hi havia en l’hort on es guardaven els estris i dormia l’hortolà.

Plaerdemavida entrà a la cambra amb la princesa i estigueren una estona rebolicant en una caixa que contenia les robes del moro. Mentrestant la Viuda i la donzella de Montblanc passejaven per davant de la cambra i al cap de poc isqueren Carmesina i la seua donzella. En veure-les la Viuda s’acostà a la donzella, li donà un drap del cap i li digué que, per continuar el joc, li’l posés davall les faldes de Carmesina. La donzella, tal com la Viuda l’havia ensinistra-da, s’agenollà davant de sa altesa i li posà el drap davall les faldes.

D’aquesta manera la ignorància de la princesa donà lloc a la malícia de la Viuda.

Havent vist Tirant un cas tan nefandíssim, caigué en grans pensa-ments i amb veu miserable i plena de dolor començà a lamentar-se d’aquesta manera:

—Oh fortuna, enemiga de tots aquells que desitgen viure hones-tament! Per què has permés que els meus ulls hagen vist una cosa que mai no podria haver-se pensat que fos possible? Però a la con-dició femenina no hi ha res que siga impossible tractant-se del mal! Oh fortuna! En què t’he ofés que en les batalles em fas vencedor i en els afers de l’amor sóc l’home amb més mal fat2 que mai haja nascut? Just ara que m’havies lligat amb un matrimoni que sols me-resc pels meus afanys has permés que haja estat deshonrat per un home de la més vil condició i enemic de la nostra santa fe catòlica. Oh senyora princesa, quanta iniquitat3 hi ha en la teua ànima que després d’haver-me lligat m’has agreujat sense temor de Déu ni de ton pare, ni tampoc de mi, que sóc el teu marit, a qui més li toca l’interés. Mai no hauria cregut que una donzella tan jove tingués tan poca vergonya i tant d’atreviment per a cometre un crim tan abominable. Ai de mi, trist desventurat, que de manera tan vil he estat rebutjat per la meua senyora!

Llavors entrà la Viuda Reposada, la qual s’havia aturat a la porta escoltant les lamentacions de Tirant i digué per a si:

—Per fi s’han esdevingut les coses que jo havia iniciat.

Joanot Martorell

Tirant lo Blanc, Tres i Quatre (adaptació)

Anàlisi de textos

27. El capítol s’inicia amb un parlament que la Viuda Repo-sada adreça a Tirant. Quins sentiments hi expressa?

28. L’espill ja s’ha fet servir en un altre passatge de la novel·la. Indica en quin.

29. Quines diferències hi ha en l’ús que es fa de l’espill en aquella escena i en aquesta?

30. Enumera totes les accions que du a terme la Viuda Re-posada per enganyar Tirant.

31. Resumeix els motius pels quals Tirant considera en la seua lamentació que «sóc l’home amb més mal fat que mai haja nascut».

32. La Viuda Reposada prepara una escena en què res no és el que sembla i on únicament ella controla tots els plans de la realitat i de la ficció. Comenta el que sap i el que creu en aquest episodi cada un dels personat-ges següents.

a) Tirant b) Carmesina c) Plaerdemavida

33. Tirant no observa l’escena directament, sinó per mitjà d’un joc d’espills. Quin significat metafòric poden tenir els espills en aquest episodi?

34. Comenta la complexa relació entre realitat, ficció i apa-rença que s’estableix en aquest capítol.

Així és INICIA DUAL 7


Les consonants oclusives ORTOGRAFIAAPUNTS BÀSICS La novel·la del segle xv

1 Enunciat i oració. Un enunciat és una paraula o un grup de paraules ordenades amb sentit complet. Els enunciats poden ser no oracionals o frases, quan no tenen verb (Quina llàstima!), i oracions, quan hi ha, almenys, una forma verbal (Calla!).

2 Concepte d’oració. L’oració és un segment de comunicació que té una unitat de sentit; és una unitat prosòdica, amb una entonació delimitada per dues pauses; i és una unitat sintàctica en què el nucli és un verb en forma personal.

L’oració está formada per dos constituents bàsics, el SN subjecte i el SV predicat, entre els nuclis dels quals s’estableix una concordança de persona i nombre.

3 El sintagma. Un sintagma és una paraula o un grup de paraules que s’organitzen al voltant d’un nucli. Segons la categoria gramatical del nucli, un sintagma pot ser nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional.

4 El sintagma nominal. Pot ser constituït per un substantiu (o pronom) o per un grup de mots que tenen com a nucli un substantiu (o pronom). Pot incloure:

z Determinants (Son pare).

z Quantificadors (Quatre taronges).

z Complements del nom. Poden fer aquesta funció un S Adj (El cotxe més mo-dern), un S Prep (Un full de paper), un SN en aposició (Alexandre el Gran), i una proposició subordinada de relatiu (El portàtil que vull).

El sintagma nominal fa la funció de subjecte, però també pot acomplir altres funcions, tant en l’interior del subjecte com en el predicat de l’oració.

5 El subjecte. És el constituent bàsic de l’oració el nucli del qual concorda en perso-na i nombre amb el nucli del predicat. A més del sintagma nominal, aquesta funció la poden fer un infinitiu (Està prohibit cridar), un adjectiu (El dolç fa càries) o una oració (Qui necessite ajuda n’ha de demanar).

El subjecte pot ser explícit, o no, en l’oració, i, habitualment, precedeix el predicat, tot i que de vegades aquest ordre canvia.

6 El sintagma verbal predicat. El SV és un grup de paraules que tenen com a nucli un verb. Fa la funció de predicat, que és un dels constituents bàsics de l’oració.

Segons el tipus de verb, el predicat pot ser nominal (amb un verb copulatiu com a nucli) o verbal (amb un verb predicatiu com a nucli).

7 Els complements del predicat. El verb pot anar acompanyat de complements:

z El complement directe (CD) completa el significat del verb i és imprescindible amb els verbs transitius. Fa aquesta funció un SN, i no sol anar introduït per cap preposició, llevat d’algun cas excepcional; es pot reemplaçar pels pronoms febles el, la, els, les, en i ho: Avisa el metge. g Avisa’l.

z El complement indirecte (CI) generalment està format per un SN introduït per les preposicions a o per a; es pot reemplaçar pels pronoms febles em, ens (1a perso-na), et, us (2a persona) i li, els (3a persona): La mare ha comprat una tauleta digital al seu nebot. g La mare li ha comprat una tauleta digital.

z L’atribut (At) acompanya els verbs copulatius (ser, estar, paréixer, semblar) i es refereix al nucli del subjecte. Poden fer aquesta funció un SN, un S Adj i un S Prep. Es commuta pels pronoms febles ho o el, la, els, les: És molt tranquil. g Ho és.

z El complement predicatiu (C Pred) fa referència al verb no copulatiu i, a més, al nucli del subjecte o del CD. Fa aquesta funció un SN, un adjectiu o participi, una Prep + un SN, i es pot substituïr pel pronom hi: Aina sembla inquieta. g Aina hi sembla.

z El complement circumstancial (CC) és un complement optatiu del predicat. Fa aquesta funció un S Adv (Plou molt sovint), un S Prep (Parlaràs de tot això?), un SN (Treballa molts dies) o una proposició subordinada (Menjaràs ous quan sigues gran!).

z El complement de règim verbal (CRV) el forma un SN introduït per una preposició exigida pel verb (Pensa en tu) o una proposició subordinada (Confie que acabes).

z El complement agent (C Ag) és un sintagma preposicional introduït per la preposició per que figura en les oracions passives: El fluid és empés per l’èmbol.

APUNTS BÀSICS L’oració simple

Els sons de les consonants oclusives són fàcilment distingibles quan estan al començament de síl·laba, de manera que es poden diferenciar clarament les sordes (p, t i c) i les sonores corresponents (b, d i g):

pes / bes capell / cabell trama / drama dita / dida cas / gas saca / saga

Tanmateix, al final de síl·laba es pot plantejar un problema ortogràfic, perquè les sonores i les sordes no es distingeixen: es pronuncien igual la b de dissabte i la p de òptim; la t de set i la d de ràpid; la c de moc i la g de sang.

Per a la utilització d’aquestes sèries gràfiques en aquesta posició final no hi ha unes regles clares, però podem fer servir aquestes consideracions:

z Si una paraula conté una oclusiva sorda al començament de síl·laba, aquesta grafia es manté en altres paraules de la mateixa família léxica al final de sílaba:

arrapada g arrap sorteig g sort trucar g truc

z Si una paraula conté una oclusiva sonora al començament de síl·laba, en paraules de la mateixa família, haurem de dubtar, perquè el mot pot acabar amb aquesta mateixa grafia sonora o en la sorda corresponent:

arabisme g àrab saber g sap

verdura g verd saludable g salut

groga g groc fastigós g fàstic

No hem de dubtar en els mots acabats en -etud, -itud (quietud, solitud) i en els acabats en -leg, -gog (antropòleg, pedagog…), que sempre s’escriuen amb la sonora corresponent. Tampoc no hem de dubtar en els participis masculins, que acaben sempre amb t (pelat, polit, batut).

Activitats

1. Fes un derivat que acabe en -etud o -itud dels mots que et donem a continuació.

a) esclau d) alt g) lax

b) sol e) ample h) símil

c) pulcre f) quiet i) ple

2. Escriu les paraules de què provenen les següents.

a) llampec i) cabota q) recordar

b) sortós j) emmalaltir r) miopia

c) clàssica k) adobar s) sordera

d) profunditat l) joguet t) tapar

e) sanguinari m) apocar u) fangós

f) allargar n) inquietar v) pitet

g) oxidar o) trucar w) santoral

h) abrigar p) equipar x) lloba

3. Escolta les oracions i esbrina la consonant oclusi-va que falta en els mots.

a) Ells llençols estaven bru s.

b) Aquell terreny estava ple de bru s.

c) Has de calcular el cu d’aquell nombre.

d) Hem llegit El manifest gro .

e) De vegades costa d’entendre l’estil de vida dels àra s.

4. Escriu paraules de la mateixa família lèxica que les que has completat en la activitat 3.

5. Completa els buits del text següent amb les conso-nants que hi falten.

JúliaAl ca de mol de tem s de tot, assegu davant els ulls negres i la pell perfecta de la Júlia, em vaig preguntar en quin moment exac e se m’havia comença a esquer-dar la vida. La pregunta em va agafar desprevingu i de seguida se’m va acu ir pensar què deu estar pensant ella. La vaig mirar dissimuladament: estava concentrada en la carta perquè encara vacil·lava que si file que si entreco . Am un co d’ull al meu voltant en vaig tenir prou per adonar-me que la decoració d’aquell restaurant era espe-cialment abominable. En quin moment es van espa lar les coses? Potser tot va començar aquell diven res plujós de tardor de feia mol s anys, uan supera a ja la meva desorientació civil, després de dinar, algú va tru ar a la porta i el pare, que mai no ho feia, va anar a o rir. Com si hagués estat esperant el tru . Després ho vam reconstruir entre tots: havia estat parlant amb no sabíem qui, a eu dre , a la graonada. Es veu que ens havia dit, o havia dit a les pare s, que sortia un moment, i ja no el vam veure mai més.

Jaume Cabré

L’ombra de l’eunuc, Proa

A l’hora de decidir entre les grafies c / q, quan representen el so [k] al començament de síl·laba, recorda que hem d’escriure q davant dels diftongs creixents, i c en els altres casos: quatre, quota, cullera, cosa, cuina.

Les grafies c / q

340 Annexos Tècniques de treball 341

6.2. Estructura dels textos impresos

Les parts dels textos impresos segueixen una seqüència que garanteix una presentació clara i un accés ràpid i sense confusions als continguts.

Els treballs o textos corresponents a un àmbit acadèmic acostumen a tenir les parts següents.

❚ Portadella. Full que precedeix la portada del llibre i on sols hi ha el títol del treball i, de vegades, el nom de l’autor/a o autors.

❚ Portada. Pàgina inicial de l’escrit en què fi gura el títol i subtítol (si en té), l’autoria, l’editorial (si s’ha publicat) i la ciutat on s’ha editat.

❚ Pròleg. Text inicial que presenta l’autor o explica el contingut de l’obra.

❚ Cos. El treball escrit. Pot estar dividit en parts (capítols, apartats, epígrafs…).

❚ Apèndix. Part constituïda per notes, documentació complementària, etc. que pretén il·lustrar o aclarir alguns aspectes referits al text principal, al cos.

❚ Annexos. Part complementària del cos del treball, ja que inclou il·lustracions, gràfi ques, taules, mapes…, que, en alguns casos, no estan elaborats pel mateix autor del treball.

❚ Bibliografi a. La relació ordenada de les dades bibliogràfi ques de les obres con-sultades per l’autor per a fer l’obra.

❚ Índexs.

» Índex general. Referencia, seguint la numeració de les pàgines, les distintes parts del treball. Pot aparéixer ací o al fi nal de l’obra.

» Índex alfabètic. Recull els noms propis referits al treball (índex onomàstic) o els temes tractats (índex analític).

» Índex cronològic. Seqüenciació cronològica de fet i successos.

6. Presentació de textos impresosEl format que es dóna a un text imprés (informe, treball d’investigació, llibre…) pot predisposar el lector al rebuig o a l’acceptació. Per això, cal una redacció acura-da, una organització atractiva de tots els elements (text, imatges, gràfi cs, etc.) i un selecció encertada dels diversos recursos tipogràfi cs.

6.1. Els processadors de textosEls diversos proces sadors de textos permeten, a més de poder seleccionar la font o família tipogràfi ca, dissenyar la pàgina i distribuir els diversos elements gràfi cs i textuals: la caixa, l’estil de lletra, la partició de paraules a fi nal de línia (no recomanable) i la divisió dels apartats (amb lletres, nombres o uns altres símbols).

Caixa

La caixa del text és l’espai rectangular de la pàgina, envoltat pels marges laterals, inferior i superior, que es destina a conte-nir el text, les imatges, els gràfi cs, etc.

Si s’han d’enquadernar els fulls, el marge lateral que queda a l’interior ha de ser lleu-gerament superior.

Fora de la caixa poden situar-se elements com els encapçalaments, els peus de pà-gina o la numeració de pàgines.

Paràgraf

Un text ha de tenir defi nit un estil determinat per als paràgrafs pel que fa a:

❚ la sagnia: l’espai que es deixa a principi de línia quan comença el paràgraf.

❚ l’alineació: la disposició de les línies de paràgraf en relació amb la caixa (a la dre-ta, a l’esquerra, centrada o justifi cada).

❚ l’interlineat: la distància que hi ha entre línies.

Estils de lletra

Els més usats habitualment són:

Presentació de textos impresosPresentació de textos impresosTÈCNIQUES DE TREBALL TÈCNIQUES DE TREBALL

Activitats

20. El professor us facilitarà un full amb un text. Reescriu aquest text amb un processador de textos i dóna-li l’aspecte que més s’adeqüe al contingut del text, a la seua fi nalitat i als destinataris. Compartiu i comenteu les propostes.

Activitats

21. Indica en quines parts s’estructura aquest llibre i el de qualsevol altra matè-ria del curs. Tenen les mateixes parts? Les parts coincidents apareixen en una mateixa seqüència?

Compte amb les fons

Hi ha moltíssimes famílies tipogràfi -ques que pots incorporar al teu ordina-dor i que pot obtenir per catàlegs en format CD o DVD o per Internet.

Si incorpores moltes d’aquestes fonts a l’ordinador, veuràs que funciona més lentament, perquè consumeix recursos del sistema i manté ocupat, en part, el processador.

A més, pots trobar-te la sorpresa de fer un document amb un tipus de lletra tan especial que no tinguen tots els ordi-nadors. Aquest altre ordinador, quan intenta obrir el teu document, adequa totes les fonts tipogràfi ques originals del document a les que té disponibles, de manera que poden ocórrer canvis importants en la tipografi a d’alguns textos.

Les fonts tipogràfi ques i la grandària de lletra s’han de triar en funció del tipus de text, la fi nalitat, els destinataris…

En tot cas, no és convenient que un mateix text tinga gran variació tipogrà-fi ca, perquè això desvia l’atenció del lector.

ArialTimesZapfChancery✺❁❐▼❆❉■

Comic SansHelveticaCourier

��

En els processadors de textos, si et situes damunt de qualsevol dels botons de les barres d’eines, un missatge emergent t’informarà de la funció que tenen.

Processador de textos. A més dels pro-ductes comercials, hi ha un ventall ben complet de programari lliure.

Rodona La més emprada. La resta d’estils aporten una càrrega conceptual i distintiva.

Cursiva S’empra per a distingir els títols dels llibres, de publicacions periòdi-ques, d’obres teatrals, de CD de música… També, per a les acotacions teatrals, els textos citats, els mots no adaptats a la nostra llengua…

Negreta Molt útil per a fer destacar els títols d’apartats d’un escrit i per a destacar expressions i conceptes.

VERSALETA La trobem en els noms dels personatges teatrals o cinematogràfi cs, per a referir els cognoms en les referències bibliogràfi ques i per a indicar les xifres romanes dels segles.

PASCUAL, Vicent

El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe peral sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana, 2006.

Índex general.

2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

BLOC I. Comunicació oral i escrita El discurs 8-61

1. La comunicació 10-21

1. La comunicació 10 2. El llenguatge i les llengües 12 3. Els actes de parla 12 4. Les funcions del llenguatge 14 5. El signe 16 Apunts bàsics. La comunicación 18 Ortografia. Sons i grafies. Els dígrafs 19 Comprensió i anàlisi de textos. El comentari de textos 20 Comentari de text. Tasca final 21

2. El text i les propietats textuals 22-31

1. El text 22 2. La coherència 22 3. La cohesió 24 4. L’adequació 26 Apunts bàsics. El text i les propietats textuals 28 Ortografia. El sistema consonàntic 29 Comprensió i anàlisi de textos. Lectura del text 30 Comentari de text. Tasca final 31

3. Formes d’organització textual 32-47

1. Formes d’organització textual 32 2. La narració 34 3. La descripció 36 4. L’exposició 38 5. L’argumentació 42 Apunts bàsics. Formes d’organització textual 44 Ortografia. Les vocals e i o obertes 45 Comprensió i anàlisi de textos. Localització del text 46 Comentari de text. Tasca final 47

4. Textos orals i escrits. Textos periodístics 48-59

1. Oralitat i escriptura 48 2. Els gèneres periodístics 50 Apunts bàsics. Textos orals i escrits. Textos periodístics 56 Ortografia. La síl·laba, el diftong i el hiat 57 Comprensió i anàlisi de textos. Idees principals d’un text. El subratllat 58 Comentari de text. Tasca final 59

Obtenció, tractament i avaluació d’informació 60-61

BLOC II. Coneixement de la llengua (I) Les paraules i les relacions gramaticals 62-145

5. La paraula. Classes de paraules (I) 66-75

1. La paraula 64 2. Estructura i classificació de les paraules 64 3. La creació lèxica 64 4. El substantiu 68 5. L’adjectiu 70 Apunts bàsics. La paraula. Classes de paraules (I) 72 Ortografia. Normes generals d’accentuació 73 Comprensió i anàlisi de textos. El tema d’un text 74 Comentari de text. Tasca final 75

6. Classes de paraules (II) 76-87

1. Els determinants 76 2. Els pronoms 80 Apunts bàsics. Classes de paraules (II) 84 Ortografia. La dièresi 85 Comprensió i anàlisi de textos. El resum 86 Comentari de text. Tasca final 87

Índex analític.

Índex analític

Índex analític 133

Aafluents, 52Àfrica climes i biogeografia, 93 relleu i aigües, 92aigua, 32, 41aigua dolça, 48aiguamoll, 113aigua salada, 48aigües subterrànies, 53, 57albufera, 36altiplà, 34altitud, 71, 110Amèrica Central i del Sud climes i biogeografia, 89 relleu i aigües, 88América del Norte relleu i aigües, 86 climes i biogeografia, 87 amplitud tèrmica, 68anemòmetre, 66, 70Antàrtida, 95anticicló, 70aqüífers, 53, 57, 108àrea marina protegida, 116 arxipèlag, 36Àsia climes i biogeografia, 91 relleu i aigües, 90astre, 10atmosfera, 11, 64, 75atol, 94

Bbbadia, 36baixamar, 50baixa pressió, 70biodiversitat, 89, 94, 103, 117biogeografia, 82, 112, 117bombes volcàniques, 38borrasca, 70bosc, 82, 85, 91bosc mediterrani, 116

Ccabdal, 52cala, 36

camell, 66càmera magmàtica, 38cangur, 94canó, 32cap, 36capa d’ozó, 65 cartografia, 6, 16cercle polar antàrtic, 14 cercle polar àrtic, 14cicle de l’aigua, 48, 49cim, 34cinturó d’asteroides, 11 clima, 66, 75, 82climes càlids, 72, 75 equatorial, 72, 89, 93 monsònic, 72, 91 tropical, 72, 89 desèrtics, 75 freds, 72, 75, 87 de muntanya, 72, 110 polar, 72, 95 temperats, 72, 75 xinés, 72 continental, 72 mediterrani, 72, 110 oceànic, 72, 110climatologia, 66climograma, 68coala, 94condensació, 49congost, 33con volcànic, 38contaminació, 113continentalitat, 71continents, 30coordenades geogràfiques, 14corrents càlides, 50, 85, 87corrents fredes, 50, 85, 89corrents marines, 50, 57, 71costa, 36, 54conca, 52coves, 33cràter, 38curs d’un riu, 52 curs alt, 52 curs baix, 52 curs mitjà, 52

Ddelta, 36depressió, 34, 35desforestació, 113desertificació, 113desert, 72, 94 càlid, 72 continental, 72 costaner, 72 gelat, 72dia, 12dorsals oceàniques, 37, 41dromedari, 66dunes, 32

Eeix terrestre, 12endèmic, 82 epicentre, 40 equador, 14, 72equinocci de tardor, 13 de primavera, 13erosió, 52, 113erupció, 38escala, 18 gràfica, 18 numèrica, 18 escalfament global, 64, 75escorça, 28, 29, 41escull de coral, 94EspanyaEspaña aigües continentals i mars, 108 vessants hidrogràfiques atlàntica, 109 cantàbrica, 109 mediterrània, 109 climes de muntanya, 110, 117 mediterrani d’interior, 110 semiàrid, 110 oceànic, 110, 117 subtropical, 110, 117 paisatges naturals, 112 regions bioclimàtiques

Portadella.

Portada.

Índex cronològic.

Segles xiii-xviCRONOLOGIA HISTORICOLITERÀRIA

356 Annexos

Fets històrics La nostra literatura

s. xiii

1213 Batalla de Muret. Pèrdua dels drets catalans a Occitània. Hi mor Pere I el Catòlic

1213-1276 Jaume I el Conqueridor

1229 Conquesta de Mallorca1232-1245 Conquesta del

Regne de València

Darreries del xii, Forum IudicumDarreries del xii, Homilies d’OrganyàVides de Sants RosellonesesLiteratura provençal (segles xii i xiii)Ramon Llull (1232/33-1315 /16)Arnau de Vilanova (1238-1311)Cròniques

s. xiv

1337-1453 Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra

1348 Pesta negra1378-1417 Gran Cisma d’Occident

(Roma-Avinyó)1385 Independència de

Portugal1385 Benet XIII, papa d’Avinyó

1327-1409 Francesc Eiximenis1340-1413 Bernat Metge1350-1419 Sant Vicent Ferrer1352-1419 Antoni Canals1350 / 55-1 423 Anselm Turmeda

Noves rimades Matèria de Bretanya Lírica medieval, Jordi de Sant Jordi Teatre medieval: Misteri d’Elx Bernat Metge (Lo somni, 1399)

s. xv

1412 Compromís de Casp1442 Conquesta de Nàpols1453 Caiguda de Constantinoble en poder dels turcs, finalització de l’Imperi

bizantí i començament de l’edat moderna1453-1458 Papat d’Alfons de Borja (Calixt III), de Xàtiva1462-1472 Guerra civil a Catalunya (la Biga i la Busca)1469 Ferran d’Aragó es casa amb Isabel de Castella1492 Cristòfor Colom arriba a Amèrica1492-1503 Papat d’Alexandre VI

1397-1459 Ausiàs March1400-1478 Jaume Roig (Espill o Llibre de les dones,

1460?)1430-1490 Isabel de Villena (Vita Christi, 1497)1433?-1497 Joan Roís de Corella1435-1462 Curial e Güelfa1490 Impressió del Tirant lo Blanc a València,

de Joanot Martorell

s. xvi

1519 Primera Germania a València1521 Primera Germania a Mallorca1545-1563 Concili de Trento1571 Batalla de Lepanto1588 Fracàs de l’Armada Invencible

Literatura renaixentista1450?-1516? Jaume Gassull1505-1567 Pere Serafí1518-1583 Joan de Timoneda1524-1525 La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia1538 Primera part de la història de València, de Pere

Antoni Beuter1561 El cortesano, de Lluís del Milà

Annexo I LEVA 1BACH_2015.indd 340-341 14/08/15 13:07


L’enigma del corLa humanitat s’enamora com a resultat d’una atracció o impuls se-xual. D’aquesta pulsió naixen les parelles i amb elles unes relacions que duren molt de temps i d’altres que s’acaben tot just començar. El motiu d’aquesta diferència temporal es deu, entre d’altres fac-tors, al grau de connexió, compatibilitat i compromís que es dóna a les relacions.

L’amor de parella és una barreja de sentiments, emocions, expec-tatives, il·lusions, màgia, etc. És un sentiment complex, de difícil comprensió i de més complicada definició. De fet, si es busca el sig-nificat d’aquesta veu, el diccionari de la llengua catalana en dóna una explicació tan insípida com curta: inclinació o afecció profunda envers una persona. En aquest sentit, al llarg de la història s’han elaborat infinitat de teories amb l’objectiu de respondre els perquès de la humanitat entorn de l’amor. Segons el psicòleg i filòsof An-toni Bolinches, «les teories són intents benintencionats d’explicar aquest complex entramat de sensacions i sentiments que s’associen al món de la parella estable».

Una de les teories més ben estructurades i que més difusió ha tingut és la «Teoria triangular de l’amor», de Robert Sternberg, segons la qual el bon funcionament de la parella es basa en el compliment de tres conceptes: la intimitat —entesa com la comunicació, el diàleg i la confiança en la parella—, la passió o connexió sexual i el compro-mís o capacitat d’implicació en la relació. Segons aquesta teoria, una combinació equilibrada dels tres elements, dóna pas a una relació estable. Bolinches, autor d’El arte de enamorar, afirma que la teoria triangular és un dels intents més sòlids que s’han fet des de la psi-cologia per explicar l’amor, però «crec que el model de Sternberg és més útil per entendre la fase inicial d’una relació amorosa».

Bolinches, especialista en el tractament de conflictes de parella, afir-ma que, per a mantenir una relació estable, són necessaris quatre factors: un bon acoblament sexual, uns caràcters compatibles, una escala de valors semblant i un projecte de vida convergent, és a dir, el que Sternberg anomena intimitat i compromís: «Durant la convi-vència la relació va experimentant una erosió. Jo assimile la parella a una taula que ha de suportar el pes de la convivència i en aquest sentit és millor que la taula es recolze en quatre potes que en tres».

Bàrbara Munar

www.social.cat (adaptació)

Guia per al comentariAproximació al text

1 Escolta i llig el text L’enigma del cor.

2 Localitza l’emissor del fragment. De qui es tracta?

3 Qui en són els receptors?

4 A través de quin mitjà s’ha transmés el text?

5 Quines funcions del llenguatge hi predominen?

6 Amb quina finalitat creus que s’ha escrit el text?

Anàlisi del contingut

7 Subratlla les idees principals del text i resumeix-lo breument amb les teues paraules.

8 Quin és el tema d’aquest fragment?

9 Explica quina relació manté el títol del repor-tatge amb el tema. Es tracta d’un títol temàtic, parcialment temàtic o remàtic? Indica per què.

Anàlisi formal

10 Analitza l’estructura del text:

a) Quina estructura interna presenta? Quines parts temàtiques hi distingiries?

b) I quina estructura externa? Explica com està organitzada la informació.

11 Localitza els elements que donen cohesió al text.

12 Hi reconeixes cap tipus de dixi? De quin tipus és.

13 Fixa’t ara en les categories gramaticals: n’hi pre-domina alguna?

14 Quines formes verbals s’hi fan servir principal-ment? Explica què aporta aquest ús al text.

15 Identifica en el fragment alguna veu distinta a la de l’emissor. Com es reconeix?

Tipologia textual

16 A quin àmbit pertany el text?

17 Quina tipologia textual hi predomina? Identifica-hi les característiques pròpies d’aquest tipus de text.

Valoració del text

18 Penses que el fragment tracta un tema actual? T’ha aportat informació que no coneixies?


COMENTARI DE TEXTCOMPRENSIÓ I ANÀLISI DE TEXTOS Caracterització lingüística

En la Unitat 7 hem començat l’anàlisi formal d’un text atenent-ne l’estructura. En aquesta unitat farem atenció a la caracterització lingüística (aspectes morfolò-gics, sintàctics, lèxics, que hi donen cohesió i l’adeqüen al context comunicactiu).

Cohesió

D’una banda, ens haurem de fixar en els mecanismes que doten de cohesió el text, estudiats en la Unitat 2. En el reportatge que t’oferim pots observar els següents:

❚ Repeticions de mots com països, xiquets, estudi, càstig corporal, lleis..., relacio-nats, tots, amb el tema del text.

❚ Substitucions per sinònims (xiquets / menors; Estats / països; maltractament / vio-lència; vedat / prohibit) i per expressions equivalents (maltractament / càstig cor-poral), i anàfores (després d’ella [Suècia]; aquells [països] que ho [càstig corporal]...

❚ Elipsi: Només 43 [països] ho tenen...; destaca el [dret] que estableix...

❚ Connectors, que enllacen els paràgrafs del text: No obstant açò i malgrat que (contraargumentatius), a més (additiu), així, per exemple (exemplificadors).

A aquests mecanismes, cal afegir-hi la dixi, que posa en relació el text amb la situa-ció comunicativa: En aquests països encara (temporal) és legal...

Qüestions gramaticals

En la caracterització lingüística del text cal fer també atenció a l’ús que l’emissor fa de les classes de paraules (si hi predomina cap categoria, quin ús s’hi fa dels verbs…): en aquest fragment es fan servir exclusivament verbs en tercera persona del singular del present d’indicatiu, ús propi d’un text informatiu no narratiu.

Tipologia textual

Per a establir la tipologia del text que es comenta, has de tenir en compte els criteris estudiats en la Unitat 3 i partir de la identificació dels trets propis del tipus de text de què es tracta: en aquest cas, és un text periodístic, en concret, un reportatge.

Tasca final

Escriu un text en què defenses o critiques el punt de vista de

la autora del reportatge, de manera raonada i lògica, amb

arguments personals.

Amants, de Magnus Zeller.

Entre els drets que tenen els xiquets de tot el món destaca el que estableix que no han de ser víctimes de maltractaments i que els Estats han de protegir-los. No obstant açò, i malgrat que pràcticament tots els països han ratificat la Convenció dels Drets dels Xiquets, tan sols uns pocs han desenvolupat lleis en contra de la violència contra els menors.

Suècia va ser, en 1979, el primer país del món a prohibir qualsevol tipus de càstig corporal als xiquets. Després d’ella van co-mençar els altres, encara que el seu desen-volupament està sent molt lent: en 2014 tan sols 43 països han desenvolupat aques-ta classe de lleis, sis d’ells en l’últim any.

Així s’observa en un estudi dut a terme per la Iniciativa Global per Acabar amb els Càstigs Corporals a Xiquets, que ha observat com aquestes pràctiques estan mal vistes en 194 països, però només són il·legals en 43.

Països en els quals és il·legal

Els últims països que s’han unit al «club» dels que tenen prohibits aquests tracta-ments als menors han sigut Estònia, San Marino, l’Argentina, Bolívia, Malta i el Brasil. A ells se’ls sumen els 37 que ja ho contemplaven, entre els quals destaquen l’Estat espanyol, Veneçuela, Israel, Aleman-ya, Nova Zelanda o Grècia, entre d’altres.

No obstant açò, en la majoria del món l’assumpte no és clar i, malgrat que els

països en els quals és completament legal són cada vegada menys, la veritat és que molts encara se situen en un terme mitjà: prohibit en alguns casos, permés en uns al-tres.

L’estudi mostra els països en els quals el càstig corporal està prohibit a casa; aquells que ho tenen vetat en les escoles i els que ho impedeixen en altres llocs de cura de menors. A més, també contempla un altre assumpte: el seu reflex en el sistema penal del país depenent de si es condemna com un crim o com una mesura disciplinària.

Així, cada lloc té la seua pròpia circumstàn-cia. Austràlia, per exemple, no té aquestes pràctiques prohibides a casa, però sí les con-templa com un crim en el seu sistema penal i, pel que fa als maltractaments en col·legis o altres llocs, depén de cadascun dels seus territoris; igual que passa als Estats Units.

www.laveupv.com (adaptació)

En aquests països encara és legal pegar els xiquets

Només 43 ho tenen totalment prohibit

Recorda de la Unitat 2 que els meca-nismes principals de cohesió són els següents:

❚ Recurrències.

❚ Substitucions (per sinònims, hiperò-nims, expressions equivalents, anàfora, catàfora).

❚ Elipsi.

❚ Connectors.

❚ Dixi (temporal, espacial, personal).

Mecanismes de cohesió


Segles xiii-xviCRONOLOGIA HISTORICOLITERÀRIA Segles xiii-xvi CRONOLOGIA HISTORICOLITERÀRIA

Cronologia historicoliterària 357356 Annexos

Fets històrics La nostra literatura

s. xiii

1213 Batalla de Muret. Pèrdua dels drets catalans a Occitània. Hi mor Pere I el Catòlic

1213-1276 Jaume I el Conqueridor

1229 Conquesta de Mallorca1232-1245 Conquesta del

Regne de València

Darreries del xii, Forum IudicumDarreries del xii, Homilies d’OrganyàVides de Sants RosellonesesLiteratura provençal (segles xii i xiii)Ramon Llull (1232/33-1315 /16)Arnau de Vilanova (1238-1311)Cròniques

s. xiv

1337-1453 Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra

1348 Pesta negra1378-1417 Gran Cisma d’Occident

(Roma-Avinyó)1385 Independència de

Portugal1385 Benet XIII, papa d’Avinyó

1327-1409 Francesc Eiximenis1340-1413 Bernat Metge1350-1419 Sant Vicent Ferrer1352-1419 Antoni Canals1350 / 55-1 423 Anselm Turmeda

Noves rimades Matèria de Bretanya Lírica medieval, Jordi de Sant Jordi Teatre medieval: Misteri d’Elx Bernat Metge (Lo somni, 1399)

s. xv

1412 Compromís de Casp1442 Conquesta de Nàpols1453 Caiguda de Constantinoble en poder dels turcs, finalització de l’Imperi

bizantí i començament de l’edat moderna1453-1458 Papat d’Alfons de Borja (Calixt III), de Xàtiva1462-1472 Guerra civil a Catalunya (la Biga i la Busca)1469 Ferran d’Aragó es casa amb Isabel de Castella1492 Cristòfor Colom arriba a Amèrica1492-1503 Papat d’Alexandre VI

1397-1459 Ausiàs March1400-1478 Jaume Roig (Espill o Llibre de les dones,

1460?)1430-1490 Isabel de Villena (Vita Christi, 1497)1433?-1497 Joan Roís de Corella1435-1462 Curial e Güelfa1490 Impressió del Tirant lo Blanc a València,

de Joanot Martorell

s. xvi

1519 Primera Germania a València1521 Primera Germania a Mallorca1545-1563 Concili de Trento1571 Batalla de Lepanto1588 Fracàs de l’Armada Invencible

Literatura renaixentista1450?-1516? Jaume Gassull1505-1567 Pere Serafí1518-1583 Joan de Timoneda1524-1525 La vesita, de Joan Ferrandis d’Herèdia1538 Primera part de la història de València, de Pere

Antoni Beuter1561 El cortesano, de Lluís del Milà

Literatura universal Cultura i societat

1250 Apogeu del Mester de clerecía. Gonzalo de Berceo

1221-1284 Alfons X el Savi1225-1274 Sant Tomàs d’Aquino

Art romànicInici de l’art gòtic1252 Robert Sorbon funda a París

la universitat de la Sorbona1298 Catedral de Barcelona (art gòtic)

Heretgia càtara

1265-1321 Dante Alighieri, la Divina Comèdia

1282-1348 Don Juan Manuel1295 / 96-1351 /53 Juan Ruiz,

Arcipreste de Hita1304-1374 Francesco Petrarca1313-1375 Giovanni Boccaccio1348 Decameró, de Boccaccio

1300 Creació de l’Estudi General de Lleida1350 Fundació de la Universitat de Perpinyà1380 Introducció de l’humanisme en la

cancelleria1393 El consistori de Barcelona inicia

els Jocs Florals

1398-1458 Marqués de Santillana1398-1470 Arcipreste de Talavera1411-1456 Juan de Mena1440-1479 Jorge Manrique1466-1536 Erasme de Rotterdam1469-1529 Juan del Encina1499 Publicació de La Celestina

Inici del Renaixement1377-1446 Brunelleschi1429 Traducció del Decameró, de Boccaccio1440 Aparició del primer llibre imprés1450 Fundació de la Universitat de Barcelona Llotja de València,

Llotja de Palma i Torres de Serrans a València (art gòtic)1452-1519 Leonardo da Vinci1475-1564 Miquel Àngel Buonarroti1478 Fundació de la Inquisició espanyola1494 Fundació de la Universitat de València

RenaixementLiteratura mística i ascèticaBarroc1490-1553 François Rabelais1503-1536 Garcilaso de la Vega1515-1582 Santa Teresa de Jesús1533-1592 Michel de Montaigne1542-1591 San Juan de la Cruz1547-1616 Miguel de Cervantes1554 Vida del Lazarillo de Tormes1562-1635 Lope de Vega1564-1616 William Shakespeare1580-1645 Quevedo

1473-1543 Nicolau Copèrnic (formulació de la teoria heliocèntrica)1522 Primera circumnavegació del món (Magalhães i Elcano). Queda provada l’esfericitat de la Terra1525 Inici del manierisme1541-1614 El Greco

Annexo III LEVA 1BACH_2015.indd 356-357 14/08/15 12:56

Galeria d’icones

Totes les unitats del llibre es tanquen amb una doble pàgina que té una finalitat de repàs i síntesi:

❚❚ En els APUNTS BÀSICS trobaràs les millors eines (re-sum escrit, àudio, activitats) per a repassar els continguts, que et facilitaran el control del teu procés d’aprenentatge.

❚❚ La realització del COMENTARI DE TEXT i de la TASCA FINAL individual o en grup) et permetrà aplicar tots els aprenentatges i integrar-los en el seu context de pro-ducció.

Els blocs i les unitats didàctiques es completen amb un conjunt d’apèndixs en què se sistematitzen continguts de tècniques de treball, mètrica i recursos estilístics, guies de lectura i s’inclou una cronologia historicoliterària.

Els CONTINGUTS EN FORMAT DIGITAL

Els continguts digitals d’INICIA DUAL Valencià: Llengua i Literatura, 1r Batxillerat figuren referenciats en el llibre imprés, perquè en qualsevol mo-ment sàpies quan has d’anar —o pots— al llibre digital.

❚ En la pàgina d’obertura de cada unitat, el botó d’inici indica que hi ha un contingut associat per a presentar la unitat, habitualment un àudio o un vídeo acompanyats de qüestions que et permetran saber fins on arriba el teu coneixement sobre el que estudiaràs.

❚ La icona de descàrrega al costat dels epígrafs marca l’existència de continguts digitals bé de caràcter general associat a l’epígraf (documents i activitats de reforç i d’ampliació) o bé associats a un contingut concret. Aquests últims estan assenyalats en el text imprés en color cian, com si es tractara d’un hiperenllaç.

❚ A més dels anteriors, en les pàgines del teu llibre trobaràs una sèrie d’ico-nes que remeten a continguts multimèdia concrets vinculats a determinats apartats: àudio, vídeo, podcast, galeria d’imatges… Atén especialment el que marca les activitats interactives (totes les del projecte) i el dossier, on podràs arxivar tots els treballs que faces.

APUNTS BÀSICS





3 Curial e Güelfa

4 Tirant lo Blanc

19

250 Bloc V. Educació literària (II). L'humanisme i la literatura del segle xv

APUNTS BÀSICS



1. La novel·la cavalleresca El crític literari Martí de Riquer proposa diferenciar les novel·les cavalleresques, com el Tirant i el Curial, de les que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos, que s’estima més anomenar «llibres de cavalleries». És d’aquestes darreres, i no de les novel·les cavalleresques, que Cervantes en fa burla en el Quixot.

Així, en la primera part d’aquest llibre, quan Alonso Quijano retorna malferit a casa després de la primera eixida, els seus familiars demanen al barber i al capellà que li cremen els llibres de la biblioteca, perquè, segons ells, li han assecat el cervell. El capellà i el barber comencen a triar els llibres que han d’anar a la foguera, i en salven uns quants, entre els quals hi ha Tirant lo Blanc. Aleshores, Miguel de Cer-vantes posa en boca del capellà un elogi d’aquesta novel·la que constitueix un dels testimonis més coneguts de la fama de què va gaudir l’obra:

«—¡Válame Dios —dijo el cura dando una gran voz—, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleison de Montalbán, valeroso caba-llero, y su hermano Tomás de Montalbán y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipóli-to, su escudero. Dígoos verdad, señor compa-dre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que to-dos los demás libros de este género carecen».

1.1. Característiques de la novel·la cavallerescaEn el seu elogi, Cervantes remarca dues qualitats del Tirant: la capacitat d’entretenir i la versemblança de l’argument i dels personatges.

La novel·la cavalleresca no conté elements meravellosos i increïbles ni herois extraordinaris i sobrehumans, i l’acció se situa en geografies conegudes i en un temps pròxim al dels seus autors.

En efecte, Joanot Martorell planteja la seua novel·la dins dels límits de la versem-blança: el marc geogràfic en què transcorren les accions és conegut i identifica-ble, i els herois es mantenen dins d’uns límits estrictament humans. Tirant no té una força sobrenatural, i guanya les batalles perquè prèviament les ha planificades i perquè para paranys als enemics. Pateix accidents banals i mor d’una pulmonia, després d’haver-se refredat mentre passejava a la vora d’un riu.

Aquesta versemblança i aquest ambient de normalitat de la novel·la es veuen refor-çats per l’humor i la ironia amb què Joanot Martorell tracta moltes escenes i molts personatges.

Totes aquestes característiques es poden atribuir també, en part, a l’altra gran novel·la de la literatura catalana medieval, Curial e Güelfa.



3 Curial e Güelfa

4 Tirant lo Blanc

Portada de Tirant lo Blanc (1511).

La novel·la del segle xv19

Inici Descàrrega Àudio Vídeo Galeria d’imatges

Podcast Activitats interactives

Dossier

mapa conceptual La novel·la del segle xv

Hiperenllaç a continguts digitals:

informació digital sobre La novel·la cavalleresca

Els ANNEXOS

Vídeo Joanot i Tirant, lletres i

batalles i activitats de diagnòstic

Tirant lo Blanc COMENTARI DE TEXTAPUNTS BÀSICS La novel·la del segle xv

1 La novel·la cavalleresca. Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels «llibres de cavalleries», que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

La novel·la cavalleresca presenta les característiques següents:

z No conté elements meravellosos ni increïbles.

z Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d’uns límits humans.

z El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.

z L’acció se situa en un temps pròxim al de l’autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres dues grans novel·les del segle xv: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.

2 Models literaris del Curial i del Tirant. El Curial presenta influència de la Crònica de Bernat Desclot: el rei Pere el Gran, important en la novel·la, és la prolongació del personatge que va configurar Desclot en la seua obra; el Tirant, d’altra banda, té un dels models literaris més importants en la Crònica de Ramon Muntaner.

3 Curial e Güelfa. És una obra escrita entre el 1435 i el 1462, d’autor desconegut i amb un títol que es deu al crític Milà i Fontanals, descobridor de l’únic manuscrit que ens ha arribat de la novel·la. Narra l’ascensió social d’un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i de l’amor.

La novel·la s’estructura en tres llibres:

z El llibre primer, dedicat a l’amor, narra la joventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa, de la qual s’ha de separar.

z El llibre segon, dedicat a les armes, se centra en el torneig de Melú.

z El llibre tercer, dedicat a la ciència i a la saviesa, narra les aventures de Curial, que es converteix en capità en defensa de la cristiandat i es casa amb Güelfa.

Curial e Güelfa combina tradicions literàries molt diverses, i l’ambientació rea-lista i amorosa amb l’erudició i les al·legories mitològiques. A més d’una novel·la cavalleresca, el Curial és també una novel·la sentimental.

4 Tirant lo Blanc. Va ser escrita entre el 1460 i el 1465 per Joanot Martorell.

Joanot Martorell va nàixer probablement a València, entre el 1405 i el 1411, al si d’una família noble que va anar perdent poder econòmic i influència progressiva-ment. Cap al final de la seua vida, l’autor estava completament arruïnat. Va morir el 1465, solter i sense descendència.

Tirant lo Blanc es pot dividir en cinc parts, corresponents als espais per on es mou el protagonista.

z Primera part. Transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per assistir a les festes del casament del rei d’Anglaterra.

z Segona part. L’acció es trasllada a Sicília i a Rodes.

z Tercera part. Transcorre a l’Imperi grec, on Tirant acudeix per defensar-lo de la invasió dels turcs. Els combats es barregen amb les intrigues cortesanes i amb els amors de Tirant i els seus amics. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina.

z Quarta part. L’acció es trasllada al nord d’Àfrica, que Tirant aconsegueix conque-rir, i on converteix milers d’infidels a la religió cristiana.

z Cinquena part. Tirant torna a Constantinoble i derrota definitivament els turcs. L’emperador li dóna la filla com a muller i el nomena cèsar i hereu de l’Imperi, però Tirant emmalalteix i mor.

A diferència del Curial, l’acció del Tirant és contemporània a l’època de Martorell. Algunes aventures del protagonista es basen en fets reals i molts dels episodis cava-llerescos que es relaten són el resultat de l’observació de la vida real del segle xv.

Tirant lo Blanc ha estat qualificada com a novel·la total: és una obra que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca, en què Martorell combina aspectes molt diversos, tant pels continguts com pel to que hi utilitza i els models literaris que hi incorpora.

Tirant lo Blanc

El soldà havia organitzat la seua gent de la manera següent: en primer lloc col·locà els qui portaven llances i pavesos. Després venien els ballesters i els arquers; a continuació anaven els cris-tians que havien pres sou del Gran Turc amb els cavalls molt ben encoberts i amb grans penatxos; darrere de tots anaven els turcs amb més de quatre-centes bombardes. Es feien el compte que, amb les bombardes, podrien matar més de set-cents homes. Quan tot estigué a punt, el rei d’Egipte manà dir a Tirant que el mataria o l’empresonaria aquell dia i que, una vegada hagués pres la ciutat de Constantinoble, faria fer una imatge d’or en record de tan memorable batalla i manaria posar-la sobre la porta de la ciutat. També li féu saber que prompte li faria tastar l’amargor de la seua llança. Tirant li respongué que s’alegrava molt que li la fes tastar, perquè ell portava tant de sucre que no en sentiria amargor, sinó que més aviat aquell dia la seua dolorosa sang mora seria escampada.

Tirant tornà a amonestar la seua gent, els féu allunyar-se del temor i convertí el seu ànim en esperança de victòria. Llavors els turcs dispararen una bombarda que passà massa alta i no tocà ningú. Tirant duia lligada al braç una petita atxa amb un cordó alt de seda i una petita bandera a la mà. Amb aquesta féu un senyal i el duc de Pera, que comandava el cap de l’ala, voltà tota la seua gent fins al centre, on hi havia les banderes, de manera que ordenada-ment es col·locaren en cercle amb les espatles envers els enemics. Seguidament Tirant féu un altre senyal i el duc de Sinòpoli girà en el mateix ordre, de manera que estaven de cara a la muntanya on era Diafebus i presentaven igualment l’espatla als enemics. Una vegada tots col·locats, es posaren a córrer a galop tirat, sempre en un magnífic ordre.

Quan els turcs els veieren anar d’aquesta manera, es posaren a cridar:

—Ja fugen, ja fugen!

Aleshores els de peu llançaren els pavesos i els altres, les llan-ces i les ballestes per tal de poder córrer darrere dels enemics cristians. Els de cavall, qui més podia córrer més es pensava que guanyava, i els qui portaven els cavalls encoberts llançaren les cobertes per anar més lleugers. Tirant, de tant en tant, es girava i veia venir tota la gent desbaratada. Però no es preocupava més que de seguir corrents i en ordre, encara que els moros, que te-nien bons cavalls, fins i tot aplegaven a pegar-los amb les llances pels costats. L’emperador, que des de les torres veia venir la gent fugint, es pensava que la batalla s’havia perdut. Aquella nit les donzelles no s’havien despullat, sinó que havien estat fent pre-gàries amb gran devoció en què suplicaven al vencedor de totes les batalles i a la seua sacratíssima Mare que donàs la victòria als cristians.

Però una vegada Tirant veié que la gent de peu s’havia quedat endarrerida i havien passat el lloc on era Diafebus, alçà la bandera que portava i tothom s’aturà. Cada esquadra s’apartà de l’altra i se n’allunyà un tir de pedra. Els turcs, en veure’ls aturar-se, es detin-gueren molt decebuts. Aleshores, Tirant ordenà al duc de Pera que atacàs primer. Quan el capità va veure que els enemics reforçaren la seua gent, féu que hi prengués part el marqués de Sant Jordi. Després ho féu el duc de Sinòpoli. I entre tots feren una mortaldat tan gran que era cosa d’admiració.

Joanot Martorell

Tirant lo Blanc, Tres i Quatre (adaptació)

La batalla contra els turcsGuia per al comentariAnàlisi del contingut

1 Llig el fragment de Tirant lo Blanc i explica l’estratagema que utilitza el protagonista contra els turcs.

2 A més dels turcs, qui més va ser enganyat per aquest estratagema?

3 Explica breument com va preparar el soldà les seues tropes.

4 En quins termes el rei d’Egipte va desafiar Tirant? Què li va respondre aquest?

5 En quants destacaments estava dividit l’exèrcit que comandava Tirant?

6 Comenta les qualitats que demostra el protago-nista com a guerrer en aquest text.

7 Indica quin és el tema del fragment.

8 Resumeix el contingut del text La batalla contra els turcs en unes deu línies.

Anàlisi formal

9 Quin narrador utilitza Martorell en aquest text? Raona la resposta.

10 Explica si aquest és un narrador imparcial.

11 Localitza les paraules del text que formen part del camp semàntic de la guerra. Indica quines es poden incloure en el grup d’armes defensives i quines, en les ofensives.

12 Indica les parts bàsiques del text.

Contextualització

13 A quina part de l’estructura de Tirant lo Blanc pot pertànyer aquest fragment? Justifica la resposta.

14 Resumeix la diferenciació que va establir Martí de Riquer entre «novel·les cavalleresques» i «llibres de cavalleries», i explica per què el Tirant és una novel·la cavalleresca. Justifica la resposta amb referències al text del Tirant que es reprodueix.

19. La novel·la del segle xv 263

Tasca final

Torna a llegir el text en què Tirant declara el seu amor a Carmesina

i La batalla contra els turcs. A continuació, redacta un text des-

crivint i comentant la personalitat de Tirant. Justifica les teues

observacions amb referències concretes a aquests dos textos.

COMENTARI DE TEXTAPUNTS BÀSICS La novel·la del segle xv

Hiperenllaç a continguts digitals:

La cavalleria i els cavallers

AIXÍ ÉS INICIA DUAL VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA, 1R ...

Documents

Transcript of AIXÍ ÉS INICIA DUAL VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA, 1R ...