ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL DE ... · 9. recurs potestatiu de reposiciÓ...

1

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL DE MALLORCA

Identificació de la sessió

Núm.:16/2010 Caràcter: ordinària Data: 2 de desembre de 2010 Horari: 10.15 a 13.35 Lloc: sala de plens

Assistents:

Francesca Lluch Armengol Socias, presidenta Pedro Álvarez Chillida (PP) Rafael Àngel Bosch Sans (PP) Margarita Cabrer Gonzalez (PP) Juan Flaquer Riutort (PP) Jaume Font Barceló (PP) Maria José Frau Marí (PP) Carmen Garzón Pelegrín (PP) Bartomeu Martínez Oliver (PP) Clara del Moral Torres (PP) Antonia Maria Perelló Jorquera (PP) Andreu Prohens Vicens (PP) Maria Rosa Puig Oliver (PP) Damian Ripoll Gálvez (PP) Ana Maria Rodríguez Arbona (PP) Fernando Rubio Aguiló (PP) Catalina Sureda Fons (PP) Antoni Alemany Cladera (PSOE) Cosme Bonet Bonet (PSOE) Silvia Cano Juan (PSOE) Antònia Riera Riutort (PSOE) Cristina Moreno Mulet (PSOE) Antoni Nadal Urrea (PSOE) Josefina Ramis Rigo (PSOE) Miquel Ramon Matas (PSOE) Maria Pilar Sansó Fuster (PSOE) Joan Lladó Binimelis (Bloc per Mallorca) Joana Lluïsa Mascaró Melià (Bloc per Mallorca) Miquel Rosselló del Rosal (Bloc per Mallorca) Miquel Àngel Grimalt Vert (UM) Antoni Pascual Ribot (UM) Maria Vanrell Nicolau (UM) Excusa l’asistència l’Hble. Sra. Maria Lluïsa Dubon Pretus (PSOE)

2

També hi assistiren els Hbles. Srs. consellers executius: Jaume Garau Salas, Joan Font Massot, Isabel Maria Oliver Sagreras i Maria Magdalena Tugores Bautista.

Secretari general: Sr. Jeroni Miquel Mas Rigo. Interventora general: Sra. Elena Montejo Fuentes.

La Sra. Vanrell (UM) s’incorpora al punt 3r. La Sra. Cabrer (PP) surt en el punt 7è i torna al punt 8è. El Sr. Font (PP) i el Sr. Alemany (PSOE) surten en el punt 12è i tornen al punt 15è. El Sr. Martínez (PP) surt al punt 15è i torna al punt 17è. El Sr. Álvarez surt al punt 15è i torna al punt 16è. La Sra. Del Moral (PP) surt al punt 16è i torna al punt 17è. El Sr. Lladó (Bloc per Mallorca) surt al punt 17è i torna al punt 18è. A la interpel·lació surt el Sr. Font (PP), que torna al punt de precs i preguntes. La Sra. Perelló (PP) surt al punt primer del despatx extraordinari i torna als precs i preguntes.

Ordre del dia:

PRESIDÈNCIA

1. LECTURA I APROVACIÓ ACTES ANTERIORS (4-11-10 I 11-11-10).

2. DECLARACIONS INSTITUCIONALS.

3. DECRETS I RESOLUCIONS A DONAR COMPTE.

a) RELACIÓ DECRETS I RESOLUCIONS ADOPTATS DES DE LA DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA.

b) NOMENAMENT SECRETÀRIA SUPLENT CONSELL EXECUTIU.

4. DECRETS A RATIFICAR

a) DESIGNACIÓ DE REPRESENTANT DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA PÚBLICA SERVEIS DE MILLORA AGRÀRIA, S.A.

b) DESIGNACIÓ DELS VOCALS REPRESENTANTS DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA A LA JUNTA RECTORA DEL CONSELL BALEAR DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA.

c) NOMENAMENT DE CONSELLER GENERAL A “SA NOSTRA, CAIXA DE BALEARS”

d) NOMENAMENT DELS MEMBRES DE LA PONÈNCIA TÈCNICA D’ARTESANIA DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA.

DEPARTAMENT D’HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ

5. RECTIFICACIÓ DEL BÉ NÚM. 3 DE L’EPÍGRAF 1.4 DE L’INVENTARI DE BÉNS I DRETS DEL CONSELL DE MALLORCA.

3

6. PROPOSTA D’ACORD PER A L’ALTERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA, DESAFECTACIÓ DE L’IMMOBLE UBICAT AL CARRER CONVENT, 31 DEL MUNICIPI DE LLUCMAJOR. (**) 7. PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS DEL DEPARTAMENT D’HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA CORRESPONENT A LIQUIDACIONS PENDENTS DE DIVERSES OBRES ADJUDICADES, EXECUTADES I RECEPCIONADES EN EXERCICIS ANTERIORS.

DEPARTAMENT DE COOPERACIÓ LOCAL I INTERIOR

8. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ACORD ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA I LES ORGANITZACIONS SINDICALS EN MATÈRIA DE PERSONAL PER AL PERÍODE 2012-2014.

DEPARTAMENT DE CULTURA I PATRIMONI

9. RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ DEDUÏT PER LA SRA. PILAR MORELL COTONER, CONTRA L'ACORD DEL PLE DEL CONSELL INSULAR MALLORCA DE DIA 8 D'ABRIL DE 2010.

10. RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ DEDUÏT PER LA SR. JOSÉ MORELL COTONER, CONTRA L'ACORD DEL PLE DEL CONSELL INSULAR MALLORCA DE DIA 8 D'ABRIL DE 2010.

11. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE REGULACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN L’ÀMBIT DE COMPETÈNCIA DEL CONSELL DE MALLORCA.

12. PROPOSTA D’ACORD DE DECLARACIÓ DE BÉ D’INTERÈS CULTURAL, AMB LA CATEGORÍA DE CONJUNT HISTÒRIC, A FAVOR DE L NUCLI DE SINEU.

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL

13. PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE FEINA DE L’INSTITUT MALLORQUÍ D’AFERS SOCIALS. (*) 14. PROPOSTA DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EN L’EQUIP TÈCNIC DE VALORACIÓ PER A LA DECLARACIÓ DE LA SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

DEPARTAMENT D'ECONOMIA I TURISME

15. PROPOSTA D’ACORD PLENARI DE RATIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI URBANÍSTIC PER A LA MILLORA I L’EMBELLIMENT DE LA PLATJA DE PALMA. (**)

4

MOCIONS

16. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS BLOC PER MALLORCA REFERIDA A AXEMPCIÓ DE PAGAMENT I RECLAMACIÓ DE LES QUANTITATS DEVENGADES EN CONCEPTE DE CÀNON DIGITAL. 17. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA AL PLA DE RECONVERSIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA. 18. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA A ENDERROCAMENT DE L’ANTIC QUARTER DE CARABINERS DE LA COLÒNIA DE SANT JORDI. 19. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA A IMPLANTACIÒ DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA.

INTERPEL·LACIONS

20. INTEPEL·LACIÓ QUE FORMULA L’HBLE. SR. FERNANDO RUBIO A L’HBLE. SR. ANTONI ALEMANY SOBRE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2009.

DESPATX EXTRAORDINARI

PRECS I PREGUNTES

21. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (VALORACIÓ TASCA ASSOCIACIONS SUBVENCIONADES PER PROJECTES SERVEIS SOCIALS)

22. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (ENTITATS SENSE ÀNIM LUCRE SUBVENCIONADES)

23. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (ENTITATS PENDENTS DE PAGAMENT).

24. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (SUBVENCIÓ FUNDACIÓ HISPÀNIA)

25. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (ACTUACIONS SUBHASTA EMBARCACIÓ HISPANIA).

26. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (DRET DE RETRACTE EN RELACIÓ A “ENAJENACION” EMBARCACIÓ HISPANIA)

27. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (COMISSIÓ MIXTA AMB EL BISBAT DE MALLORCA).

5

28. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (PAGAMENTS GREMI EDITORS).

29. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (IRREGULARITATS PAGAMENTS SUBVENCIONS ESPAI MALLORCA).

30. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (SOLUCIÓ ESPAI MALLORCA A BARCELONA)

Desenvolupament de la sessió

PUNT 1. LECTURA I APROVACIÓ ACTES ANTERIORS (4-11-10 I 11-11-10).

El Sr. MAS (secretari general) fa un aclariment previ.

Explica que a l’acta del darrer Ple, de dia 11 de novembre de 2010, al punt relatiu al Pla especial per donar ajuts als ajuntaments, al NIF de l’Ajuntament de Bunyola no s’hi va posar un zero que corresponia, raó per la qual s’ha de rectificar.

S’aprova per unanimitat l’acta amb la correcció esmentada.

PUNT 2. DECLARACIONS INSTITUCIONALS.

No n’hi ha.

PUNT 3. DECRETS I RESOLUCIONS A DONAR COMPTE.

a) RELACIÓ DECRETS I RESOLUCIONS ADOPTATS DES DE LA DARRERA SESSIÓ PLENÀRIA.

DECRETS DE PRESIDÈNCIA

DEPARTAMENT DATA DECRET

TEMA COMENTARI DESTINATARI IMPORT

ASSESSORIA JURÍDICA

19/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT LA SALA CONT.ADMINISTRATIVA DEL TSJ ILLES BALEARS

ACTUACIONS PO 439/2010

ASSESSORIA JURÍDICA

22/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT EL JUTJAT CONT.ADMINISTRATIU NÚM.2 DE PALMA

ACTUACIONS PA 340/2009

BENESTAR SOCIAL

20/10/10 DECRET RESOLUCIÓ DISCREPÀNCIA

PLANTEJADA ENTRE IMAS I LA INTERVENCIÓ GENERAL CONCESSIÓ DIRECTA DE LES SUBVENCIONS NOMINATIVES A DISTINTES ENTITATS

6

COOPERACIÓ LOCAL I INTERIOR

11/10/10 RECTIFICACIÓ DECRET

DE DIA 16 DE SETEMBRE DE 2010 CERT. 6ENA. OBRA NÚM.36 CONDICIONAMENT ANTIGA ESCOLA PER ESCOLA DE MÚSICA

AJUNTAMENT DE VALLDEMOSSA


14/10/10 HABILITACIÓ SIGNATURA CONVENI DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL INSULAR DE MENORCA I CONSORCI INFORMATICA LOCAL DE MCA PER INFORMATITZACIÓ DEL JUTJAT PAU

CONSELLER EX. COOPERACIÓ LOCAL I INTERIOR


15/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA AJUNTAMENTS DE CAPDEPERA I MARRATXÍ

VEURE RELACIÓ


15/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA DISTINTS AJUNTAMENTS

VEURE RELACIÓ


15/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA XARXA AIGÜES PLUVIALS DEL CARRER ROSES I ZONA VILAROTJA

AJUNTAMENT DE CAPDEPERA

119783,52


15/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRES

SUBSTITUCIÓ XARXA AIGUA POTABLE, CLAVEGUERAM I DRENATGE ZONA DES BENESTAR

AJUNTAMENT DE MARRATXÍ 129523,21


19/10/10 INCLOURE NÓMINA DEL MES OCTUBRE EN CONCEPTE DE DIETES PER ASSISTÈNCIA A PLE I QUILOMETRATGE

VEURE RELACIÓ 18429,26


20/10/10 RESOLUCIÓ EXPEDIENT DISCIPLINARI F.O.M


21/10/10 CONVOCATÒRIA PROVEÏMENT LLOC TREBALL TRESORER-A DEL DEPARTAMENT DE PRESIDÈNCIA DEL CIM


18/10/10 APROVAR CERT. OBRA " CENTRE EDUCACIÓ PRIMARIA"

AJUNTAMENT DE SENCELLES

227023,17


18/10/10 APROVAR CERT.NOVENA OBRA " CENTRE EDUCACIÓ PRIMARIA"

AJUNTAMENT DE SENCELLES

191521,67



DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010 OBRA NÚM.37 DE RESTAURACIÓ PAVIMENTS, FASE II" PALMANYOLA

35889,43


22/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA " ADEQUACIÓ LOCAL MUNICIPAL PER ESCOLETA INFANTIL" I " MILLORA INFRASTRUCTURES"

AJUNTAMENT ESTALLENCS I BINISSALEM


22/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA " SANEJAMENT I RECOLLIDA PLUVIALS AV. JOAN CARLES I

AJUNTAMENT DE CAPDEPERA

185497,19


28/10/10 APROVAR EXPEDIENT NÚM.47 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS EN EL PRESSUPOST PROPI DE 2010 PER GENERACIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS

249781,13


27/10/10 RECONEIXEMENT OBLIGACIONS

CERT. OBRA: REURBANITZACIÓ CARRER BORJA MOLL, ESCOLES VELLES DE SES SALINES

AJUNTAMENT ANDRATX I SES SALINES

229153,45



CERT. OBRA: XARXA SEPARADA VILA ANDRATX I REURBANITZACIÓ CARRER BORJA MOLL, ESCOLES VELLES DE SES SALINES

AJUNTAMENT ANDRATX I SES SALINES


22/10/10 APROVAR CERTIFICACIONS OBRA

MILLORA INFRASTRUCTURES A DIVERSOS CARRERS NUCLÍ URBÀ

AJUNTAMENT DE BINISSALEM

44603,16

CULTURA I PATRIMONI


INTERESSOS DE DEMORA, CORRESPONENT EXECUCIÓ SENTÈNCIA DE LA SALA TERCERA DEL T. SUPREM DE 17 ABRIL DE 2008

J.B.E I M.O.B 248981,85

CULTURA I PATRIMONI


PER DUR A TERME EL PROJECTE DE SUBVENCIONAR EL SOU DELS CATALOGADORS DEL FONS DE LA BIBLIOTECA DIOCESANA DE MALLORCA

BISBAT DE MALLORCA 40000

7

CULTURA I PATRIMONI


EN CONCEPTE SUBVENCIÓ PER DUR A TERME DIVERSES ACTIVITATS PER FOMENTAR I MANTENIR VIVA LA CULTURA POPULAR

FEDERACIÓ DE MÚSICA I BALL MALLORQUÍ

39500

DEPARTAMENT DE PRESIDÈNCIA


DESPESES LLOGUER LOCAL SOCIALS ASS. CULTURAL DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS SON COTONER

6813,56


25/10/10 COMPENSACIÓ DEUTES

EN CONCEPTE APORTACIÓ SERPREISAL

AJUNTAMENT ALGAIDA 29551,51


28/10/10 APROVACIÓ EXPEDIENT NÚM.1 DE CANVI DE DESTINACIÓ PROJECTES EXERCICIS ANTERIORS

9505,86

ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT

27/10/10 AUTORITZACIÓ BESTRETA DEL 50% DE LA SUBVENCIÓ CONCEDIDA

FEDERACIÓ DE BOXA DE LES ILLES BALEARS

2500

ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT


PER DESPESES DE REALITZACIÓ DELS SEUS PROGRAMES

COMITÈ ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE

46412,57

HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INN


CORRESPONENT A LA VUITENA CERT. DEL PROJECTE CONSERVACIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DEL CIM ZONA 5

CONSTRUCCIONES Y PAVIMENTACIONES SIQUIER S.A

70947,02



CORRESPONENT A LA VUITENA CERT. DEL PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DEL CIM ZONA NÚM.1

COMASA 40559,2



CORRESPONENT OBRES EMERGÈNCIA COMASA 159291,59



CORRESPONENT OBRES EMERGÈNCIA RECONSTRUCCIÓ MUR A LA CARRETERA MA-2100

CONSTRUCCIONES LLULL SASTRE S.A

24834,74



CORRESPONENT A LA SETENA CERT. DEL PROJECTE AMPLIACIÓ DEL TERCER CARRIL DE LA VIA CINTURA MA-20

UTE: VOPSA I COPISA 1478665,32



CORRESPONENT A LA SISENA CERT. DEL PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DEL CIM ZONA 7. EXP. 19/09

ELSAMEX S.A 115561,73



CORRESPONENT A LA VUITENA CERT. DEL PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DEL CIM ZONA 8. EXP. 20/09

MELCHOR MASCARO S.A 78820,65


19/10/10 APROVACIÓ EXPEDIENT NÚM.1 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS EN EL PRESSUPOST AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA I TERRITORIAL DE MALLORCA

153400,72



CORRESPONENT A LA DESENA CERT. PROJECTE DE MILLORA DE LA CARRETERA MA-5020 LLUCMAJOR-PORRERES

UTE: AGLOMERADOS MALLORCA S.A I EXCAVACIONES HORTA S.A

408023,95



CORRESPONENT A LA QUARANTA-TRESENA CERT. PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-1, MA-20 I TRAM MA-19 EIX PONENT-LLEVANT

UTE: EIX PONENT-LLEVANT 479882,09



CORRESPONENT A LA QUARANTE-TRESENA CERT. PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-13 I TRAM MA-13A EIX CENTRAL

UTE: CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-13

332212,17

8



CORRESPONENT A LA QUARTA CERT. MODIFICAT NÚM.1 DEL PROJECTE REFORMAT DE CONDICIONAMENT DE LA CARRETERA MA-2130

COMSA S.A 228501,93



CORRESPONENT A LA TERCERA CERT. DEL MODIFICAT NÚM.1 DEL PROJECTE REFORMAT DE CONDICIONAMENT DE LA CARRETERA MA-2130.

COMSA S.A 225524,77


19/10/10 APROVACIÓ INICIAL PROJECTE DE TRAÇAT DEL DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA MA-30 ENTRE SON FERRIOL I CARRETERA INCA

11972696,33


25/10/10 COMPENSACIÓ DEUTES

EN CONCEPTE APORTACIÓ AL SERPREISAL


20319,68



DERIVADA DE LA RETRIBUCIÓ VARIABLE CORRESPONENT AL TERCER TRIMESTRE DE 2010

ENTITAT CONCESSIONARIA DEL DESDOBLAMENT MA-15. EXP 01/04



CORRESPONENT A LA QUARANTA-QUATRENA CERT. PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-13


324184,65



CORRESPONENT A LA QUARANTA-QUATRENA CERT. PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL, MA-1, MA-20 I TRAM MA-19




DATA 19 OCTUBRE 2010, APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE DE TRAÇAT DESDOBLAMENT CARRETERA MA-30



CORRESPENT A LA QURANTA-CINQUENA CERT.PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-1, MA-20




CORRESPONENT A LA CINQUENA CERT. MODIFICAT NÚM.1 DEL PROJECTE REFORMAT DE CONDICIONAMENT DE LA CARRETERA MA-2130.

COMSA S.A 288368,48



CORRESPONENT A LA NOVENA CERT. PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DEL CIM ZONA 8. EXP. 20/09

MELCHOR MASCARO S.A 139449,92



CORRESPONENT A LA ONZENA CERTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA DE LA CARRETERA MA-5020

UTE: AGLOMERADOS MALLORCA S.A I EXACAVACIONES HORTA S.A

416794,31



CORRESPONENT A LA QUARANTA-CINQUENA CERT. DEL PROJECTE DE CONSERVACIÓ INTEGRAL MA-13 EIX CENTRAL


32799,87



CORRESPONENT A LA TERCERA CERT. PROJECTE DE MILLORA DE LA INTERSECCIÓ A LA MA-1110. CAMI DELS REIS

DRAGADOS, FCC, MELCHOR MASCARO I LLABRES FELIU

392425,84

MEDI AMBIENT 21/10/10 HABILITACIÓ EXPRESSA

PER SIGNATURA DEL CONVENI ENTRE EL CIM I AJUNTAMENT DE SON SERVERA, PROPIETARI DEL MOLÍ DE SANG

MARIA MAGDALENA TUGORES BAUTISTA

MEDI AMBIENT 25/10/10 HABILITACIÓ EXPRESSA

SIGNATURA CONVENI ENTRE EL CIM I LA FUNDACIÓ MAPFRE PER EL DESENVOLUPAMENT DE LA CAMPANYA " AHORRA ENERGIA I CUÈNTALO"

MARIA MAGDALENA TUGORES BAUTISTA

PRESIDÈNCIA 11/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT JUTJAT INSTRUCCIÓ NÚM.5 DE PALMA

PA 2367/2010

9

PRESIDÈNCIA 11/10/10 COMPAREIXENÇA JUTJAT INSTRUCCIÓ NÚM.11 DE PALMA PA 1723/2010 PRESIDÈNCIA 21/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT EL JUTJAT

CONT.ADMINISTRATIU DEGÀ DE PALMA ACTUACIONS PO 875/09

PRESIDÈNCIA 20/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT EL JUTJAT CONT.ADMINISTRATIU NÚM.3 DE PALMA


PRESIDÈNCIA 21/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT LA SALA CONT.ADMINISTRATIVA DEL TSJ ILLES BALEARS


PRESIDÈNCIA 22/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT LA SALA CONT.ADMINISTRATIVA DEL TSJ ILLES BALEARS


PRESIDÈNCIA 26/07/10 DEIXAR SENSE EFECTE

DECRET DE PRESIDÈNCIA DE 11 OCTUBRE DE 2010

PRESIDÈNCIA 27/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT EL JUTJAT CONT.ADMINISTRATIU NÚM.2 DE PALMA


PRESIDÈNCIA 28/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT EL JUTJAT CONT.ADMINISTRATIU NÚM. 2 DE PALMA

ACTUACIONS PA 147/2010

PRESIDÈNCIA 28/10/10 INTERPOSICIÓ RECURS APEL.LACIÓ

DAVANT EL JUTJAT CONT.ADMINISTRATIU NÚM.1 DE PALMA CONTRA SENTÈNCIA NÚM. 404/2010

PROC.ORDINARI 98/2007

PRESIDÈNCIA 27/10/10 SOL.LICITUD AUTORITZACIÓ JUDICIAL

DEMOLICIÓ PER OBRES IL.LEGALS JM.S.C

PRESIDÈNCIA 29/10/10 COMPAREIXENÇA DAVANT LA SALA CONT.ADMINSTRATIVA DEL TSJ ILLES BALEARS


SERVEIS GENERALS


DESPESA DERIVADA DEL CONTRACTE RELATIU AL SUBMINISTRAMENT DE VEHICLES PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

AUTOVENTA MANACOR SL 99770,95

SERVEIS GENERALS


OBRA REHABILITACIÓ FAÇANES I COBERTES LLAR JOVENTUT

PASTOR S.A 202460,99

TERRITORI 20/10/10 DESESTIMAR RECURS ALÇADA CONTRA LA RESOLUCIÓ DE LA CONS. EXECUTIVA DE TERRITORI DE 28 DE MAIG DE 2010

AYCO GRUPO INMOBILIARIO S.A

TERRITORI 16/10/10 RECONEIXEMENT OBLIGACIONS

DERIVADA EXPEDIENT EXPROPIACIÓ FORÇOSA PER OCUPACIÓ URGENT OBRA: VARIANT DE LLUBÍ, CARRETERA PM-344

TRESORER DEL CIM 410511

RESOLUCIONS CONSELLERS

DEPARTAMENT DATA DECRET

TEMA COMENTARI DESTINATARI IMPORT


31/05/10 APROVAR CONVENI DE COL.LABORACIÓ

CONVENI AMB AJUNT. SA POBLA PER A DUR A TERME INICIATIVES DE CONCILIACIÓ DE LA VIDA PROFESSIONAL I LABORAL I ATENCIÓ A PERSONES AMB PROBLEMÀTIQUES SOCIALS O PSÍQUIQUES.

AJUNT. SA POBLA 20160



CONVNEI AMB AJUNT. SA POBLA PEL DESENVOLUPAMENT TEMPORAL DE L'OFIM ITINERANT.

AJUNT. SA POBLA 0



CONVENI AMB ASSOC. PASTORAL PENITENCIÀRIA PLE QUAL S'ESTABLEIXEN LES CONDICIONS DE LA SUBVENCIÓ ATORGADA PER DUR A TERME LE PROJECTE "PIS D'ACOLLIDA. PROJECTE PER LA PREPARACIÓ I REINSERCIÓ DE PRESOS A LA LLIBERTAT".

ASSOC. PASTORAL PENITENCIÀRIA

26230

10



CONVENI AMB LA MANCOMUNITAT DE TRAMUNTANA PER DUR A TERME INICIATIVES ADREÇADAES A USUARIS AMB PERFIL DE BAIXA OCUPABILITAT.

MANCOMUNITAT DE TRAMUNTANA

23230



CONVENI AMB LA MANCOMUNITAT DE TRAMUTANA PEL DESENVOLUPAMENT D'UN PROJECTE DE SUPORT PSICOSOCIAL INDIVIDUAL-FAMILIAR.

MANCOMUNITAT DE TRAMUNTANA

30000



CONVENI AMB AJUNT. INCA PER DUR A TERME INICIATIVES ADREÇADES A USUARIS AMB PERFIL DE BAIXA OCUPALITAT, ENMARCAT DEINS EL PLA DE SERVEIS SOCIALS 2009-2011.

AJUNT. INCA 23230



CONVENI AMB AJUNT. CAPDEPERA PER DUR A TERME INICIATIVES ADREÇADES A USUARIS AMB PERFIL DE BAIXA OCUPALITAT, ENMARCAT DEINS EL PLA DE SERVEIS SOCIALS 2009-2011.

AJUNT. CAPDEPERA 23230



CONVENI AMB AJUNT. ALARÓ PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. ALARÓ 0



CONVENI AMB AJUNT. ANDRATX PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. ANDRATX 0



CONVENI AMB AJUNT. BANYALBUFAR PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. BANYALBUFAR 0



CONVENI AMB AJUNT. BÚGER PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT BÚGER 0



CONVENI AMB AJUNT. CAMPOS PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. CAMPOS 0



CONVENI AMB AJUNT. CAPDEPERA PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. CAPDEPERA 0



CONVENI AMB AJUNT. CONSELL PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. CONSELL 0

11



CONVENI AMB AJUNT. ESTELLENCS PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. ESTELLENCS 0



CONVENI AMB AJUNT. FORNALUTX PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. FORNALUTX 0



CONVENI AMB AJUNT. MANCOR DE LA VALL PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. MANCOR DE LA VALL

0



CONVENI AMB AJUNT. PORRERES PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. PORRERES 0



CONVENI AMB AJUNT. PUIGPUNYENT PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. PUIGPUNYENT 0



CONVENI AMB AJUNT. SANT LLORENÇ DES CARDASSAR PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

0



CONVENI AMB AJUNT. SANTA MARIA DEL CAMÍ PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. SANTA MARIA DEL CAMÍ

0



CONVENI AMB AJUNT. SES SALINES PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. SES SALINES 0



CONVENI AMB AJUNT. SÒLLER PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. SÒLLER 0



CONVENI AMB AJUNT. VALLDEMOSSA PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. VALLDEMOSSA 0

12



CONVENI AMB L'AJUNT. BINISSALEM PER MANTENIMENT HABITATGE TUTELAT DE PERSONES MAJORS DINS EL PLA DE SERVEIS SOCIALS 2009-2011.

AJUNT. BINISAALEM 15734



CONVENI AMB AJUNT. ANDRATX PER INICITIVES ADREÇADES A USUARIS AMB PERFIL DE BAIXA OCUPABILITAT DINS EL PLA DE SERVEIS SOCIALS 2009-2011.

AJUNT. ANDRATX 23230



CONVENI AMB AJUNT. FELANITX PER INICITIVES ADREÇADES A USUARIS AMB PERFIL DE BAIXA OCUPABILITAT DINS EL PLA DE SERVEIS SOCIAL 2009-2011.

AJUNT FELANITX 23230



CONVENI AMB EMPRESA EXPLOTACIONS TURÍSTIQUES PER AL A REALITZACIÓ DE FORMACIÓ PRÀCTICA.

EXPLOTACIONS TURÍSTIQUES

0



CONVENI AMB AJUNT. ARTÀ PER EXECUCIÓ DE MESURES NECESSÀRIES PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. ARTÀ 0



CONVENI AMB MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA PER LES AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PEROSNES AN SITUACIÓ DE GREU I URGENT NECESSITAT PER 2010.

MANCOMUITAT PLA DE MALLORCA

15548



CONVENI AMB AJUNT. ARTÀ PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT ARTÀ 4133



CONVENI AMB AJUNT. CONSELL PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. CONSELL 1702



CONVENI AMB AJUNT. ANDRATX PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. ANDRATX 5901



CONVENI AMB AJUNT. CAPDEPRA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.




CONVENI AMB AJUNT. CALVIÀ PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. CALVIÀ 28421

13



CONVENI AMB AJUNT. POLLENÇA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. POLLENÇA 9842



CONVENI AMB AJUNT. ESTELLENCS PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. ESTELLENCS 174



CONVENI AMB AJUNT. SELVA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. SELVA 1745



CONVENI AMB AJUNT. MANACOR PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. MANACOR 23494



CONVENI AMB AJUNT. BÚGER PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. BÚGER 471



CONVENI AMB AJUNT. CAMPANET PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. CAMPANET 1450



CONVENI AMB AJUNT. ALARÓ PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. ALARÓ 2844



CONVENI AMB AJUNT. SA POBLA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT SA POBLA 7038



CONVENI AMB AJUNT. MANCOR DE LA VALL PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. MANCOR DE LA VALL

552



CONVENI AMB AJUNT. LLOSETA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. LLOSETA 3400

14



CONVENI AMB AJUNT. CAMPOS PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. CAMPOS 4465



CONVENI AMB AJUNT. SANTANYÍ PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. SANTANYÍ 5470



CONVENI AMB AJUNT. BUNYOLA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. BUNYOLA 3321



CONVENI AMB AJUNT. SON SERVERA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. SON SERVERA 7021



CONVENI AMB AJUNT. ALARÓ PER MANTENIMENT HABITATGES TUTELATS DE PERSONES MAJORS DINS EL PLA DE SERVEIS SOCIALS 2009-2011.

AJUNT. ALARÓ 28982



CONVENI AMB AJUNT. FORNALUTX PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. FORNALUTX 385



CONVENI AMB FEDERACIÓ D'ENTITATS I SERVEIS DE SALUT MENTAL DE MALLORCA PER LA SUBVENCIÓ PER DUR A TERME EL PROJECTE "SUPORT SOCIOLABORAL PER A PERSONES AMB PROBLEMES DE SALUT MENTAL DE MALLORCA"

FEDERACIÓ ENTITATS I SERVEIS DE SALUT MENTAL DE MALLORCA

161000



CONVENI AMB AJUNT. ESCORCA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. ESCORCA 105



CONVENI AMB AJUNT. MURO PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. MURO 3806



CONVENI AMB AJUNT. FELANITX PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. FELANITX 10215

15



CONVENI AMB AJUNT. BANYALBUFAR PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. BANYALBUFAR 223



CONVENI AMB AJUNT. LLUCMAJOR PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. LLUCMAJOR 17972



CONVENI AMB AJUNT. DEIÀ PER EXECUCIÓ DE LES MESURES NECESSÀRIES PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. DEIÀ 0



CONVENI AMB AJUNT. SANTA MARIA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. SANTA MARIA 3123



CONVENI AMB AJUNT. SANTA MARGALIDA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

SANTA MARGALIDA 5827



CONVENI AMB AJUNT. VALLDEMOSSA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. VALLDEMOSSA 1027



CONVENI AMB AJUNT. PORRERES PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. PORRERES 2397



CONVENI AMB AJUNT. SANT LLORENÇ DES CARDASSAR PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.


4250



CONVENI AMB AJUNT. ALCÚDIA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT ALCÚDIA 9773



CONVENI AMB AJUNT. INCA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. INCA 17786

16



CONVENI AMB MANCOMUNITAT DES RAIGUER PER DUR A TERME UN TALLER DE CAPACITACIÓ EN CONEIXEMENTS I HABILITATS.

MANCOMUNITAT DES RAIGUER

16800



CONVENI AMB AJUNT. DE CAPDEPERA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.




CONVENI MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA PER LA DOTACIÓ D'EINES INFORMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DESL SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

0



CONVENI AMB L'AJUNT. ARTÀ PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. ARTÀ 15000



CONVENI AMB L'AJUNT. SANT LLORENÇ DES CARADASSAR PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.


15000



CONVENI AMB MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

50000



CONVENI AMB AJUNT. SÒLLER PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. SÒLLER 7148



CONVENI AMB AJUNT. PALMA PER CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU IURGENT NECESSITAT.

AJUNT. PALMA 52272



CONVENI AMB AJUNT. SANTANYÍ PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. SANTANYÍ 10000



COVNENI AMB AJUNT. CAMPOS PER AL DESENCOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. CAMPOS 15000



CONVENI AMB AJUNT. SA POBLA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIAPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. SA POBLA 15000



CONVENI AMB AJUNT. PORRERES PER AL DESENVOUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. PORRERES 15000

17



CONVENI AMB AJUNT. SA POBLA PER A LA DOTACIÓ D'EINES INFORMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

AJUNT. SA POBLA 0



CONVENI AMB AJUNT. POLLENÇA PER A LA DOTACIÓ D'EINES INFORMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

AJUNT. POLLENÇA 0



CONVENI AMB AJUNT. POLLENÇA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA

AJUNT. POLLENÇA 15000



CONVENI AMB AJUNT. SONS SERVERA PER A LA DOTACIÓ D'EINES INFORMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

AJUNT SON SERVERA 0



CONVENI AMB AJUNT. SA POBLA PER EXECUCIÓ DE LES MESURES NECESSÀRIES PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. SA POBLA 0



CONVENI AMB AJUNT. BINISSALEM PER EXECUCIÓ DE LES MESURES NECESSÀRIES PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. BINISSALEM 0



CONVENI AMB AJUNT. SANTA MARGALIDA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. SANTA MARGALIDA 0



CONVENI AMB AJUNT. SANTA MARGALIDA PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. SANTA MARGALIDA 10000



CONVENI AMB AJUNT. ESPORLES PER LA CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU I URGENT NECESSITAT 2010.

AJUNT. ESPORLES 2853


13/10/10 APROVAR EXPEDIENT

CONTRACTACIÓ

CONVENI AMB MANCOMUNITAT DES RAIGUER PER DUR A TERME EL PROJECTE DE SUPORT PSICOSOCIAL INDIVIDUAL- FAMILIAR EMMARCAT DINS EL PLA DE SERVESI SOCIALS DELS MUNICIPIS QUE COMPOSEN LA MANCOMUNITAT DES RAIGUER.

MANCOMUNITAT DES RAIGUER

30000



CONVENI AMB AJUNT. ESPORLES PER EXECUCIÓ DE LES MESURES NECESSÀRIES PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. ESPORLES 0

18



CONVENI AMB AJUNT. LLOSETA PER EXECUCIÓ DE LES MESURES NECESSÀRIES PER L'APLICACIÓ DE LA LLEI DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

AJUNT. LLOSETA 0



CONVENI AMB ASSOC. JOVENT SEGLE XXI PER LA QUE ESTABLEIXEN CONDICIONS DE LA SUBVENCIÓ PER DUR A TERME EL PROJECTE "UN POBLE A CIUTAT".

ASSOC. JOVENT SEGLE XXI 25462



CONVENI AMB AJUNT. DE MANACOR PER LA DOTACIÓ D'EINES INFROMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

AJUNT. MANACOR 0



CONVENI AMB AJUNT. MARRATXÍ PER LA CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU I URGENET NCESSITAT 2010.

AJUNT. MARRATXÍ 18551



CONVENI AMB AJUNT. BINISSALEM PER LA CONCESSIÓ AJUDES A FAMÍLIES AMB MANORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU I URGENT NECESSITAT 2010.

AJUNT. BINISSALEM 3941



CONVENI AMB AJUNT. ANDRATX PER DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALSDE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. ANDRATX 15000



CONVENI AMB AJUNT. ALCÚDIA PER LA DESENVOLUPAMENT DEL SPLAN MUNISIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. ALCÚDIA 15000



CONVENI AMB AJUNT. MURO PER LA DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. MURO 10000



CONVENI AMB AJUNT. MURO PER A LA DOTACIÓ D'EINES INFORMÀTIQUES PER LA GESTIÓ DELS SERVEIS COMUNITARIS BÀSICS.

AJUNT. MURO 0



CONVENI AMB AJUNT. PUIGPUNYENT PER LA CONCESSIÓ D'AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITUACIÓ DE GREU I URGENT NECESSITAT 2010.

AJUNT. PUIGPUNYENT 841



CONVENI AMB AJUNT. SES SALINES PER LA CONCESSIÓ D'AJUDES A FAMÍLIES AMB MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL I A PERSONES EN SITAUCIÓ DE GREU I URGENT NECESSITAT 2010.

AJUNT. SES SALINES 2366

19



CONVENI AMB AJUNT. SES SALINES PER LA DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNICIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. SES SALINESQ 15000



CONVENI AMB AJUNT. FELANITX PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PLANS MUNCIPALS DE SERVEIS SOCIALS EN EL MARC ACTUAL DE CRISI ECONÒMICA.

AJUNT. FELANITX. 10000



CONVENI AMB CONSELLERIA D'AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ PER DUR A TERME PROGRAMES D'ACOLLIMENT I INTEGRACIÓ DE LAPBLACIÓ IMMIGRADA 2010.

CONS. AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ

0



CONVENI AMB CONSELLERIA D'AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ PER DESEMVOLUPAR "APLICACIÓ DE COMPETÈNCIA PARENTAL" INCLÒS EN ELS PROGRAMES ÀMBIT INFÀNCIA MALTRACTADA 2010.

CONS. AFER SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ

0



CONCVENI AMB ASPANOB PER EL PROJECTE "PROGRAMA DE MANTENIMENT DE LES RESIDÈNCIES DE L'ENTITAT".

ASPANOB 40000



CONVENI AMB UIB PER REALITZACIÓ DE CRUSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL DEL PROGRAMA ERGON.

UIB 0



CONVENI AMB COLONYA, CAIXA DE POLLENÇA PER LA PROMOCIÓ D'INSTRUMENTS FINANCERS DE CAIRE PREFERENT DESTINATS A FACILITAR LA GESTIÓ I SOSTENIMENT D'ENTITATS NO LUCRATIVES A M'ÀMBIT SOCIALS DE MALLORCA.

COLONYA, CAIXA DE POLLENÇA

0



CONVENI AMB ABDEM PER DUR A TERME EL PROJECTE "NEUROREHABILITACIÓ DOMICILIARIA A PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA D'ORIGEN NEUROLÒGIC EN SITUACIÓ DE GRAN DEPENDÈNCIA"

ABDEM 69600



CONVENI AMB AJUNT. PALMA PER ATENCIÓ I SEGUIMENT DE LES PERSONES ADULTES INCAPACITADES JUDICIALMENT O EN PROCÉS D'INCAPACITACIÓ 2010.

AJUNT. PALMA 30000



CONVENI AMB CONSELLERIA DE SALUT I CONSUM PER L'ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES.

CONSELLERIA DE SALUT I CONSUM

0



ADEENDA AL CONVENI AMB CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA PER AL FINANÇAMENT DEL TRANSPORT D'ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIAL A CENTRES D'EDUCACIÓ ESPECIAL.

CONS. EDUCACIÓ I CULTURA

0



CONVENI AMB CONSELLERIA D'AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ PER GESTIONAR DIVERSOS CENTRES RESIDENCIALS I CENTRES DE DIA.

CON. AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ

0

20



CONVENI AMB SOIB PER EXECUCIÓ DE PROGRAMES D'INSERCIÓ SOCIOLABORAL DE LA RMI.

SOIB 0



ANNEX CONVENI AMB CONSELL DE MALLORCA EN MATÈRIA D'INSERCIÓ DE COL·LECTIU DE DISCAPACITATS PER L'EXPLÑOTCIÓ BAR-RESTARURANT UBICAT A L'EDIFICI DE LA LLAR DE JOVENTUT.

CONSELL DE MALLORCA 0



MODIFICACIÓ CONVENI AMB CONSELLRIA AFERS SOCIALS PROGRAMES ACOLLIMENT POBLACIÓ IMMIGRANT 2010.

CONS. AFERS SOCIALS 0



CONVENI AMB CAIB I AJUNT. PALMA CESSIÓ APLICACIÓ INFORMÀTICA DE GESTIÓ DE RRHH I NÒMINA DE LA CAIB.

CAIB I AJUNT PALMA 0



MODIFICACIÓ CONVENI AMB AJUNT. MANACOR PER LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI AL CARRER LEPANT DE MANACOR PER DESTINAR-LO A USOS EDUCATIUS I AFERS SOCIALS.

AJUNT. MANACOR 675000



NOMINATIVA COORDINADORA COORDINADORA 0



NOMINATIVA ATENEU ALCARI. ATENEU ALCARI 0



NOMINATIVA CARITAS CARITAS 0



NOMINATIVA INTRESS INTRESS 0



NOMINATIVA ALAS ALAS 0



NOMINATIVA ASPAS ASPAS 0



NOMINATIVA COORDINADORA COORDINADORA 0



NOMINATIVA AFAM AFAM 0



NOMINATIVA GIRA-SOL GIRA-SOL 0



NOMINATIVA METGES DEL MON METGES DEL MON 0


21/10/10 NOMENAMENT FUNCIONARI

CARRERA

RESOLUCIO NOMENAMENT I/O PRESA POSSESSIO AL LLOC DE TREBALL (OCUPACIO PROVISIONAL)

PMR 0

21


20/10/10 REINCORPORACIÓ LLOC DE TREBALL

RESOLUCIO NOMENAMENT I/O PRESA POSSESSIO AL LLOC DE TREBALL (OCUPACIO DEFINITIVA)

MRDS 0


30/09/10 ALTRES RESOLUCIO NOMENAMENT I/O PRESA POSSESSIO AL LLOC DE TREBALL (OCUPACIO DEFINITIVA- RESOLUCIO ADMINISTRATIVA O EXECUCIO DE SENTENCIA))

MSM 0


08/11/10 NOMENAMENT FUNCIONARI INTERÍ

RESOLUCIO NOMENAMENT I/O PRESA POSSESSIO AL LLOC DE TREBALL (OCUPACIO TEMPORAL PERSONAL NO PERMANENT)

EMB 0




MGS 0




MMCB 0




MMPM 0




VRV 0




FCC 0




PCP 0




MDAMM 0




MTRG 0




FME 0




MIAB 0




RMFM 0




MCP 0




ERC 0




MDMS 0

22


20/10/10 CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL

CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (EXCEDENCIA PER LA CURA DE FILLS)

NDP 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (JUBILACIO FORÇOSA PER COMPLIMENT DE L'EDAT REGLAMENTARIA)

AFM 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (JUBILACIO ANTICIPADA PER CAUSES LEGAMENTE ESTABLERTES)

JQF 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (SEPARACIO SERVEI)

FPM 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (DESTI EC CCAA/ALTRES ALDMINISTARACIONS)

IBS 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (COMISSIO SERVEIS EN CCAA/ALTRES ADMINISTRACIONS)

JRF 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (FINALITZACIO COMISSIO SERVEIS O ENCOMANA DE FUNCIONS)

SRV 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL (ANUL·LACIO NOMENAMENT O CONTRCTE PER RESOLUCIO ADMIVA O EXECUCIO)

MMVM 0


03/11/10 FINALITZACIÓ INTERINITAT

CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL MAMM 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL MCP 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL MIAB 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL JGA 0



CESSAMENT LLOC TREBALL JGA 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL FCC 0



CESSAMENT EN LLOC DE TREBALL ASP 0


28/10/10 ALTRES CESSAMENT I PRESSA DE POSSESSIO AL LLOC DE TREBALL EFECTUALTS PER LA MATEIXA AUTORITAT (OBTENCIO DE LLOC EN COMISSIO DE SERVEIS / ENCOMANA DE FUNCIONS)

FACG 0


28/10/10 ALTRES COMISSIO DE SERVIS FACG 0

23


15/10/10 ALTRES COMISSIO SERVEIS JRF 0


03/11/10 RECONEIXEMENT DE TRIENNI

RECONEIXEMENT TRIENNI JFF 0



RECONEIXEMENT TRIENNI CLE 0



RECONEIXEMENT TRIENNI MAAS 0



RECONEIXEMENT TRIENNI GMM 0



RECONEIXEMENT TRIENNI ACQ 0



RECONEIXEMENT TRIENNI CRR 0



RECONEIXEMENT TRIENNI IMC 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JAAT 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JAAR 0



RECONEIXEMENT TRIENNI CTA 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JCLLC 0



RECONEIXEMENT TRIENNI DPC 0



RECONEIXEMENT TRIENNI MYBR 0



RECONEIXEMENT TRIENNI DRF 0



RECONEIXEMENT TRINNI MAGS 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JPTLL 0

24



RECONEIXEMENT TRIENNI ESS 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JFCLL 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JMHT 0



RECONEIXEMENT TRIENNI JLSP 0



RECONEIXEMENT TRIENNI MBM 0



RECONEIXEMENT TRIENNI KACA 0



RECONEIXEMENT TRIENNI RHR 0



RECONEIXEMENT TRIENNI TRO 0



RECONEIXEMENT TRIENNI ACI 0


28/10/10 EFECTES PER JUBILACIÓ

RESOLUCIO DE JUBILACIO AFM 0


21/10/10 EFECTES PER JUBILACIÓ

RESOLUCIO DE JUBIILACIO JQF 0


12/11/10 DESDOTACIÓ DE PLACES

DESDOTACIO PARCIAL PLACES PER A LA COBERTURA DE CREDITS DE LA BORSA DE VINCUALCIO 20.3.1 (VRV REF 135/2010)

ALTRES 0


05/10/10 DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

PLACES

DOTACIO PLAÇA PER PRORROGA DE CONTRACTE FUNCIONARI INTERI PER ACUMULACIO TASUES DPT HISDENDA, OOPP I INNOVACIO VRF/FEB REF 124/2010)

ALTRES 19071,63



PLACES

DOTACIO PLAÇA PEL NOMENAMENT D'UN FUNCIONARI INTERI AL DPT HISENDA, OOPP I INNOVACIO (VRF/FEB REF 038/2010)

ALTRES 11296,23



PLACES

DOTACIO PLAÇA NOMENAMENT FUNCIONARI INTERI PER ACUMULACIO TASQUES DPT PRESIDENCIA (VRF/FEB REF 132/2010)

ALTRES 0


08/11/10 ABONAR COMPLEMENT DE

PRODUCTIVITAT O GRATIFICACIÓ

CONCESSIO COMPLEMENTS DE PRODUCTIVITAT

FCQ 2192,5


11/11/10 AUTORITZAR I DISPOSAR UNA

DESPESA

AUTORITZAR, DISPOSAR, RECONEIXER I LIQUIDAR OBLIGACIO DESPESA DE LA RELACIO FACTURES Q/2010/2383

ALTRES 10845,9

25


09/11/10 COMISSIÓ DE SERVEIS

PROCESS PER COBERTURA TEMPORAL MITJANÇANT SISTEMA COMISSIO DE SERVEIS VOLUNTARIA LLOC CAP UNITAT MUSEO KREKOVIC SERVEIS GENERAL DEL CULTURA , XARXA DE MUSEUS DE DI ULTURA DPT CULTURA I PATRIMONI

ALTRES 0


28/10/10 RECONEIXER OBLIGACIÓ

RECONEIXEMENT OBLIGACIO CORRESPONENT COBNTRACTACIO MENOR PROJECTE TECNIC FOMENT DESENVOLUPAMENT LOCAL I CREACIO EMPRESES ECONOMIA SOCIAL

UNIO COOPERATIVES TREBALL

20843,73


15/10/10 CERTIFICACIÓ OBRA

A) POS ANY 2008 SEG(2NA PART) OBRA 52-CERTF 9NA I DARRERA, QUE CORRESPON A LA 9NA CERTIF SEGONS NUMERACIO AJUNTAMENT B) POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 23-CERTF 1RA , QUE CORRESPON A LA 9NA CERTIF SEGONS NUMERACIO AJUNTAMENT

AJUNTAMENT MARRATXI 0



POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 7-CERTF 3RA , QUE CORRESPON A LA 4TA CERTIF SEGONS NUMERACIO AJUNTAMENT

AJUNTAMENT CAPDEPERA 0



CONVENI DE FINANÇAMENT ANY 2010 CO1 (1RA PART) OBRA 18- CERTIF 2NA I DARRERA, QUE CORRESPONA A LA 11NA CERTIFICACIO SEGONS LA NUMERACIO L'AJUNTAMENT

AJUNTAMENT SENCELLES 0



POS ANY 2008 SEG (2NA PART) OBRA 73 CERTIF 1RA U YBUCAM QQUE CORRESPON A LA 1RA CERTIF SEGONS LA NUMERACIO DE L'AJUNTAMENT

AJUNTAMENT SON SERVERA

0



A) POS ANY 2009 TER (3RA PART) OBRA 9- FACTURA 1RA I UNICA B) POS ANU 2010 MAP (1RA PART) OBRA 12 FACTURA 1RA I UNICA

AJUNTAMENT CAMPOS 0



POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 9- CERTIF 3RA I DARRERA

AJUNTAMENT BUGER 0



POS ANY 2010 (1RA PART) OBRA 8 - CERTIF 4TA I CARRERA

AJUNTAMENT BINISSALEM 0



POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 8 - CERTIF 2NA, QUE CORRESPON A LA 3RA CERTIFICACIÓ SEGONS NUMERACIO AJUNTAMENT




POS ANY 2010 (1RA PART) OBRA 8 CERTIF 1RA QUE CORRESPON A LA 2NA CERTIF SEGONA NUMERACIO AJUNTAMENT




POS ANY 2009 TER (3RA PART) OBRA 4 - CERTIF 1RA I UNICA




A) POS ANY 2008 SEG (SEGONA PART) OBRA 9 CERTIF 1RA I UNICA B) POS ANY 2009 SEG (SEGONA PART) OBRA 5 - CERTIF 1RA

AJUNTAMENT BUNYOLA 0

26



POS 2008 SEG (SEG PART) OBRA 6- CERTIF 2NA

AJUNTAMENT BANYALBUFAR

0



POS ANY 2008 SEG (2NA PART) OBRA 6 - CERTIF 3RA I DARRERA

AJUNTAMENT BANYALBUFAR

0



POS ANY 2009 MAP (1RA PART) OBRA 6 - CERTIF 9NA I DARRERA

AJUNTAMENT DEIA 0



POS ANY 2008 SEG (2NA PART) OBRA 26 - CERTIF 2NA I DARRERA

AJUNTAMENT ESTALLENCS 0



POS 2008 MAP (1RA PART) OBRA 11 - CERTIF 2NA I DARRERA




POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 19- CERTIF 1RA




POS ANY 2009 MAP (1RA PART) OBRA 7 - CERTIF 3RA I DARRERA




POS ANY 2008 SEG (2NA PART) OBRA 3 - CERTIF 5NA

AJUNTAMENT ALGAIDA 0



A) POS ANY 2008 SEG (2NA PART) OBRA 3 - CERTIF 6NA I DARRERA B) POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 2 - CWERTIF 1RA








POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 2 - CERTIF 3RA








POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 2 - CERTIF 4TA




POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 10 - CERTIF 3RA I DARRERA

AJUNTAMENT ARIANY 0




AJUNTAMENT MANCOR DE LA VALL

0



POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 26 - CERTIF 3RA

AJUNTAMENT LLUBI 0



RECONEIXEMENT OBLIGACIO CORRESONPONET AL CONVENI DE COL·LABORACIO AMB CILMA

CONSORCI D'INFORMATICA LOCAL DE MALLORCA

66750

27



DESPESA

AUTORITZAR, DISPOSAR, RECONEIXER I LIQUIDAR OBLIGACIO DESPESA RELACIO FACTURES Q/2010/2135

VARIS 1696,3



RECONEIXEMENT OBLIGACIO CORRESPONENT A CONTRACTACIO MENOR SERVEIS ORGAN ITZACIO I IMPARTICIO SESSIONS FORMATIVES SOBRE TREBALL AUTONOM, UNA ALTERNATIVA LOCAL EN TEMPS DE CRISIS ALS MUNICIPIS DE MALLORCA

APTES-AUTONOMES DE BALEARS

4163,04



DESPESA

AUTORITZAR, DISPOSAR, RECONEIXER I LIUIDAR OBLIGACIO DESPESA DE LA RELACIO RACTURES Q/2010/2113

VARIS 7485,54


21/10/10 ALTRES RESOLUCIO RELATIVA A LA BAIXA PER ADJUDICACIO OBRA ESCOLETA 0 A 3 ANYS DE L'AJUNTAMENT SOLLER OBRA 19 CONVENI ADMINISTRATIVU (1RA PART)

AJUNTAMENT SOLLER 0


19/10/10 ALTRES APROVACIO CONVENI COL·LABORACIO ENTRE CIM, CONSELL MENORCA I CILMA PER SUPORT INFORMATITZACIO JUTJATS DE PAU MALLORCA

ALTRES 0


27/10/10 ALTRES AUTORITZACI MODIFICACIO PROJECTE ACTUACIONS PREVISTAES AL MUNICIPI MANCOR DE LA VALL REFERIT A OBRES ADEQUACIO I MILLORA VIALS PUBLICS MANCOMUNITAT RAIGUER

ALTRES 0


12/11/10 BORSA INTERINS LLISTAT PROVISIONAL ADMESOS I EXCLOSOS CONVOCATORIA PER BORSA DELINETAN PROCEDIMENT EXTRAORDINARI CONCURS MERITS AMB CARACTER INTERINITAT

ALTRES 0


31/10/10 CONTRACTACIÓ PERSONAL

LABORAL

CONTRACTACI9O PERSONAL LABORAL MITJANÇANT CONTRCTE LAORAL TEMPORAL INTERINITAT PER COBERTURA LLOC TREBALL VACANT

ALTRES 0


09/11/10 ABONAR HORES EXTRAORDINÀRIES

HORES EXTRAORDINARIES PERSONAL ADSCRIT AL CIM 0








10/11/10 DESESTIMAR SOL·LICITUD

DESESTIMACIO SOL·LICITU REINGRES ALLL 0


10/11/10 RECTIFICAR RESOLUCIÓ

RECTIFICACIO EN PART RESOLUCIO D'INCLUSIO NOMINA INDEMNITZACIONS PER RAO DE SERVEI

TOP 0



DESPESA

INCLUSIO NOMINA AJUDES PER PROTESIS

PERSONAL ADSCRIT AL CIM 1965




28








10/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA PER ESCOLARITAT GGB 0


10/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA PER ESCOLARITAT MMGS 0


15/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA ESCOLARITAT MLPM 0


15/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA PER ESCOLARITAT VRV 0


15/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA ESCOLARITAT MMCB 0



RELACIO FACTURES 45/13000/20101015 SA NOSTRA RENTING SOCIEDAD UNIPERSONAL SA

8466,34



DESPESA

RELACIO FACTURES 45/13000/20101025 PERSONES FISIQUES O JURIDIQUES

5302,97



DESPESA


4164,19



RELACIO FACTURES 45/13000/20101026 CHUBB PARSI SL 931,87



RELACIO FACTURES 45/13000/20101014 SA NOSTRA DE RENTING SOCIEDAD UNIPERSONAL SA

2236,5



RELACIO FACTURES 54/92060/20101006 GRUPO MGO SA 33253



RELACIO FACTURES 54/92060/20101014 GRUPO MGO SA 5555,22


20/10/10 ALTRES RELACIO FACTURES 92060/20101019 (ADJUDICAR, DISPOSAR I RECONEIXER OBLIGACIONS DERIVADES RELACION FACTURES)

SOLRED SA 32,36


15/10/10 JUSTIFICACIÓ BESTRETA CAIXA

FIXA

JUSTIFICACIO BESTRETA CAIXA FIXA ALTRES 74,02



DESPESA

RELACIO FACTURES 45/13000/20101008 PERSONES FISIQUES I JURIDIQUES

6875,51

29



RELACIO FACTURES 45/13000/20101013 SA NOSTRA DE RENTING SA 13172,28



DESPESA


8197,47



DESPESA

RELACIO FACTURES 54/92060/20101103 FEDERACIO D'ATLETISME DE LES ILLES BALEARS

900



RELACIO DE RACTURES 45/13000/20101103

BARESA DE TALLERES FERNANDEZ MARCOS SL

10030




ABONAMENT PPREMI JUBILACIO EAA 2292,03


18/10/10 CONCESSIÓ LLICÈNCIA

CONCESSIO LLICENCIA PER LACTANCIA ALMJ 0



CONCESSIO LLICENCIA PER LACTANCIA LLNP 0



CONCESSIO LLICENCIA PER PATERNITAT

ALMJ 0



CONCESSIO LLICENCIA PER NAIXEMENT

MAGB 0




APE 0




ACHB 0


04/11/10 REDUCCIÓ JORNADA LABORAL

REDUCCIO JORNADA MCP 0



REDUCCIO JORNADA APE 0



REDUCCIO JORNADA MRDS 0



REDUCCIO JORNADA PCP 0



REDUCCIO JORNADA AITQ 0



REDUCCIO JORNADA JJLA 0

30



REDUCCIO JORNADA BPE 0



REDUCCIO JORNADA ARCHB 0


28/10/10 ALTRES MODIFICACIO REDUCCIO JORNADA GOM 0


29/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA ESCOLARITAT APE 0


18/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA ESCOLARITAT MAGB 0


25/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXPEDIENT AJUDA ESCOLARITAT ACHB 0






HORES EXTRAORDINARIES PERSONAL ADSCRIT A LA CORPORACIO

0




0




0




0




0




0




0


10/11/10 ABONAMENTS BEQUES PER

ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MMD 360,53



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JMMB 282,26



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JBPF 695,8

31



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MFG 112,9



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS AMHC 564,53



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JRC 254,03



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JST 112,91



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MMMG 655,51



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MMMG 254,92



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS ASP 150,08



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MJER 281,42



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MPA 93,8



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS LLQJ 56,28



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MARC 261,42



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JMML 422,12



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JOM 98,79



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS LLQJ 112,56



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS FACB 506,55



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS FRP 534,69



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS AJS 327,75

32



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JCG 475,61



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MJRM 286,96



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MJRM 338,71



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JJP 597,46



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS GPH 141,13



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MGS 395,38



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS FBRC 320,26



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS ALA 329,3



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MCSM 524,4



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MVJ 262,2



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS LVA 564,53



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS RRG 863,02



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS CMG 471,96



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS CMG 564,53



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS FCM 655,51



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JCV 102,06



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MSFR 112,9

33



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JABT 97,84



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MBLL 225,81



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JAMP 97,84



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS GPP 313,27



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS BMS 561,86



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JFD 281,24



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS AGG 395,17



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MCER 112,56



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS MCER 175,81



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS DAV 375,22



ESTUDIS

ABONAMENT BECA PER ESTUDIS JJCH 195,09


11/11/10 ALTRES CONCESSIO PRORROGA FINALITZACIO OBRA XARXA CLAVEGUERAM I AIGUA POTABLE FASES VI VIII

AJUNTAMENT DE BUNYOLA 0


11/11/10 ALTRES CONCESSIO PRORROGA FINALITZACIO OBRA XARXA CLAVEGUERAM I AIGUA POTABLE FASES VI VIII

AJUNTAMENT DE BUNYOLA 0



CONVENI FINANÇAMENT ANY 2010 CO1 (1RA PART) OBRA 6- CERTIF 6NA I DARRERA

AJUNTAMENT ESPORLES 0



POS ANY 2009 MAP (1RA PART) OBRA 9 - CERTIF 1RA I UNICA

AJUNTAMENT FELANITX 0



POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 20 -CERTIF 4TA I DARRERA

AJUNTAMENT MANACOR 0



POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 23 - CERTIF 2NA

AJUNTAMENT LLORET VISTALEGRE

0

34



POS ANY 2010 (1RA PART) OBRA 19 - CERTIF 2NA




POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 22- CERTIF 1RA

AJUNTAMENT D'INCA 0




AJUNTAMENT D'INCA 0




AJUNTAMENT LLOSETA 0


27/10/10 ALTRES AMPLIACIO TERMINI PER FINALITZAR OBRES PLA OBRES I SERVEIS ANY 2009 (PRIMERA , SEGONA I TERCERA PART)

ALTRES 0


27/10/10 ALTRES CONCESSIO PRORROGA FINALITZACIO OBRA REMODELACIO CARRER ESGLESIA I PART DE LA PLAÇA

AJUNTAMENT SANTA MARIA DEL CAMI

0




AJUNTAMENT DE SES SALINES

0



A) POS ANY 2009 TER (3RA PART) OBRA 2 - CERTIF 2NA I DARRERA B) POS ANY 2010 MAP (1RA PART) OBRA 5 - CERTIF 1RA

AJUNTAMENT ANDRATX 0




AJUNTAMENT MANCOR DE LA VALL

0



A) POS ANY 2008 SEG ( 2NA PART) OBRA 71 - CERTIF 1RA I UNICA B) POS ANY 2009 SEG (2NA PART) OBRA 33 - CERTIF 1RA I UNICA

AJUNTAMENTE SES SALINES

0




AJUNTAMENT SES SALINES 0




AJUNTAMENT SES SALINES 0


28/10/10 ALTRES INCLUSIO NOMINA DESPESES DERIVADES TRAMITACIO PRORROGA CONDUIR VEHICLES

BBP 76,22


28/10/10 ALTRES INCLUSIO NOMINA DESPESES DERIVADES TRAMITACIO PRORROGA CONCUIR VEHICLES

CLM 77



HMB 76,2



JLZG 81,7


28/10/10 ALTRES INCLUISIO NOMINA DESPESES DERIVADES TRAMITACIO PRORROGA CONDUIR VEHICLES

ATC 76,2

35


28/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES JGA 0


22/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES CSG 0


22/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES FJLCH 0


13/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES JPF 0


13/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES ERC 0


28/10/10 ALTRES ABONAMENT LIQUIDACIO VACANCES MDMS 0



RECTIFICACIO EN PART RESOLUCIO ABONAMENT BECA PER ESTUDIS

MMMG 0




JRCDO 0




MGC 0




CMG 0




PJJV 0



DESPESA

RELACIO FACTURES 54/92060/20101031 PREVISION BALEAR 1908,01


08/11/10 ENCOMANDA FUNCIONS

FINALITZACIO ENCOMANDA FUNCIONS MCS 0


28/10/10 ALTRES INCLUSIO NOMINA INDEMNITZACIONS PER RAO SERVEI

TOR 0


28/10/10 ALTRES INCLUSIO NOMINA INDEMNITZACIONS PER RAO SERVEI

CCP 0


20/10/10 DEIXAR SENSE EFECTE

DEIXAR SESNSE EFECTES AMPLIACIO JORNADA

JMPV 0



DEIXAR SENSE EFECTES AMPLIACIO JORNADA

JLSM 0

36



DEIXAR SENSE EFECTES AMPLIACIO JORNADA

GPP 0


22/10/10 ABONAMENT CURSOS

GRATIFICACIO PER REALITZACIO CURS MJRM 864



GRATIFICACIO PER REALITZACIO CURS BSG 90


13/10/10 AUTORITZACIÓ DESPLAÇAMENT

AUTORITZACIO DESPLAÇAMENT EN COMISSIO SERVEIS

GBB 0


02/11/10 CONCESSIÓ BESTRETA

CONCESSIO BESTRETA CCD 2642,28



CONCESSIO BESTRETA MLRD 1743,24



CONCESSIO BESTRETA PMRB 2407,78


20/10/10 PRORROGA INTERINITAT

PRORROGA PRESTACIO SERVEIS EN REGIM INTERINITAT PER EXCES O ACUMULACIO TASQUES

FCC 0


29/10/10 ALTRES PERLLONGAR SERVEI ACTIU PRL 0


27/10/10 ALTRES AUTORITZACIO PER LA REALITZACIO CURS SOBRE CONCEPTES D'IGUALTAT

ALTRES 0


03/11/10 ALTRES ALLIBERAMENT SINDICAL TOTAL JQN 0


21/10/10 ALTRES INCLUSIO EN NOMINA INDEMNITZACIONS PER RAO DEL SERVEI

GBB 0


28/10/10 ALTRES INCLUSIO A NOMINA DESPESES QUILOMETRATGE

JMR 52,45




CONCESSIO COMPLEMENT PRODUCTIVITAT

MAB 1170



DESPESA

AUTORITZACIO I DISPOSICIO SERVEI REVISIO ANUAL I REPARACIO DE LES AUTOESCALES PARCS INCA I CALVIA SERVEI BOMBERS PER PROCEDIMENT CONTRACTE MENOR

TALLERES SERCOIN SL 7294,39



DESPESA

AUTORITZACIO I DISPOSICIO SUBMINISTRAMENT 220 CASCS PER ACTUACIONS FORESTALS DEL SERVEI DE BOMBERS DE MALLORCA MITJANÇANT PROCEDIMENT DE CONTRACTE MENOR

MSA ESPAÑOLA SAU 21027,6


19/10/10 ALTRES RENUNCIA A REDUCCIO JORNADA PER CURA FILLS

GAMC 0

37



DESPESA

ABONAMENT INDEMNITZACIONS PER RAO SERVEI

VARIS 2215,07



CONCESSIO LLICENCIA PER ASSUNTES PROPIS

FCQ 0



DESPESA

AUTORITZACIO RETENCIONS SINDICALS PRACTICADES CORRESPONENTS AL MES OCTUBER 2010 I PROPOSTA DE PAGAMENT



28/10/10 ALTRES AJUDA MINUSVALIDESA JABT 0



FIXA

JUSTIFICACIO BESTRETA CAIXA FIXA DPT COOPERACIO LOCAL I INTERIOR

VARIS 0


22/10/10 DESESTIMAR SOL·LICITUD

SOL·LICITUD ABONAMENT PREMI JUBILACIO

CNB 0


21/10/10 ALTRES APROVACIO MODIFICACIONS TAULES SALARIALS PERSONAL CONTRACTAT SOTA MODALITAT SOIB- CCLL

ALTRES 0


13/10/10 ALTRES DEDUCCIO PROPORCIONAL RETRIBUCIONS PER ABSENCIA

FOM 0




AJUNTAMENT PETRA 0



DESPESA

AUTORITZACIO I DISPOSICIO SUBMINISTRAMENT CAIXA CANVI PARC BOMBERS INCA DEL SERVEI DE BOMBERS DE MALLORCA MITJANÇANT PROCEDIMENT CONTRACTE MENOR

BARESA DE TALLERES FERNANDEZ MARCOS SL

10030


21/10/10 ALTRES ADJUDICACIO CONVOCATORIA SUBVENCIONS PER ANY 2010 ADREÇÁDA A COORPORACIONS LOCAL MALLORCA PER FOMENT AGENDES 21 LOCALS

VARIS 0



DESPESA

AUTORITZACIO, DISPOSICIO I RECONEIXEMENT DESESA RELATIVA A L'INGRES QUOTES SEGURETAT SOCIAL AL PERIODE COTITZACIO DESEMBRE 2010

TRESORERIA GENERAL SEGURETAT SOCIAL

1090304,56


06/10/10 RETENCIONS DE NÒMINES

RETENCIONS JUDICIALS I ADMINISTRATIVES APLICADES AL PERSONAL DEL CIM DINS NOMINA SETEMBRE 2010



15/10/10 ALTRES RECLAMACION AL ESTADO DEL ABONO DE SALARIOS DE TRAMITACION

ALTRES 0


13/10/10 ALTRES DETERMINACIO DEDUCCIONS A APLICAR AL PERSONAL QUE HA EXERCIT EL DRET VAGA 29 SETEMBRE 2010



08/10/10 ALTRES RELACIO Q/2010/2105 CORRESPONEN A DESPESES DE PERSONAL SEGONS DOCUMENT PAGAMENT AGENCIA TRIBUTARIA DPT COOPERACIO LOCALO I INTERIOR

ALTRES 0

38


18/08/10 ALTRES RESOLUCIO SUSPENSIO TERMINI MAXIM LEGAL PER RESOLDRE EL PROCEDIMENT I NOTIFICAR RESOLUCIO DECLARACIO OFICI PER NUL·LITAT ACTES ADMINISTRATIUS

ALTRES 0


28/10/10 ALTRES RESOLUCIO MITJANÇANT LA QUAL ES DECLARA D'OFICI LA NUL·LITAT D'ACTES ADMINISTRATIUS

ALTRES 0



DESPESA


2068,3



DESPESA

RELACIO FACTURES 54/92060/20101108 AJUNTAMENT PALMA 170



DESPESA


1942,97



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES D'ÒRGANS DE GOVERN DE CULTURA/ CULTURA I PATRIMONI.

VIAJES MARTEL, SA 372,02



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL MUSEU KREKOVIC/ CULTURA I PATRIMONI.

AVALGO, SA 173,74



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE BIBLIOTEQUES, ARXIUS I MUSEUS/ CULTURA I PATRIMONI.

DIFERENTS TERCERS 6019,18



DESPESA


FONT OASIS, SL 59,49



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE PATRIMONI HISTÒRIC/ CULTURA I PATRIMONI.

DIFERENTS TERCERS 3850



DESPESA





DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE CULTURA/ CULTURA I PATRIMONI.


39



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS DE CULTURA I PATRIMONI/ CULTURA I PATRIMONI.

SISTEMAS DE OFICINA DE BALEARES, SA

269,19



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE PATRIMONI HISTORIC/ CULTURA I PATRIMONI.

DISSENY MALLORCA SL, 696



DESPESA





DESPESA


LLIBRES COLOM, SL 89,1



DESPESA


SISTEMAS DE OFICINA DE BALEARES, SA

2997,11



DESPESA





DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DELS REBUTS INCLOSOS A LA RELACIÓ Q/2010/2116

AJUNTAMENT DE PALMA 147,55



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DELS REBUTS INCLOSOS A LA RELACIÓ Q/2010/2117

AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR

694,36



DESPESA





DESPESA


CUCORBA, AC 1000



DESPESA


PORTAL FORÀ DINAMITZACIÓ CULTURA, SL

8977,44

40



DESPESA


DISEÑO, COMUNICACIÓN Y PUBLICIDAD TRES SL

920,4



DESPESA


VIAJES MARTEL, SA 273,34



DESPESA


ASSOCIACIÓ FUNDICIÓ DADA GUGU

340



DESPESA


TÉCNICOS DEL MONTAJE DE BALEARES, SL

572,6



DESPESA


NOVA AREA, SA 568,99



DESPESA


PILES, EDITORIAL DE MÚSICA, SA

2437,5



DESPESA


VICENTE LUIS TERRASA DIAZ

2999,36



DESPESA





DESPESA





DESPESA


CA'S MÚSIC, SC 3000

41



DESPESA





DESPESA


TÉ A TRES, SC 600



DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA/ CULTURA I PATRIMONI.

OBRA CULTURAL BALEAR 1380



DESPESA





DESPESA


ROIG CLADERA, SL 1022,58



RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE CULTURA/CULTURA I PATRIMONI.

TRES SERVEIS CULTURALS, SL

1416



RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE CULTURA/CULTURA I PATRIMONI.




RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS DE CULTURA/CULTURA I PATRIMONI.

INTERNACIONAL BALEAR COURIER, SL

130,39







RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE BIBLIOTEQUES, ARXIUS I MUSEUS/CULTURA I PATRIMONI.

TOMÀS VIBOT RAILAKARI 268,92



RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL MUSEU KREKOVIC/CULTURA I PATRIMONI.

GOMARIZ JARDINERS, S.L. 696,2




VICENTE LUIS TERRASA DIAZ

1162,3

42








TOMÀS VIBOT RAILAKARI 268,92




ASSOCIACIÓ ARTISTICO CULTURA SCHOLA CANTORUM DE MALLORCA

2400



RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓ D'UNA OBLIGACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA DEL CIRCUIT DE MÚSICA TRADICIONAL.

SANTUARI DE LLUC 228,72



RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓ DE LES OBLIGACIONS DE LA CONVOCATÒRIA DEL CIRCUIT DE MÚSICA TRADICIONAL.









AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA

274,2




AJUNTAMENT D'ALARÓ 548,4




AJUNTAMENT D'ALARÓ 548,4



FIXA

JUSTIFICACIÓ DE LA BESTRETA DE CAIXA FIXA




DESPESA

AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL SERVEI DE CULTURA/CULTURA I PATRIMONI.

CAN JANER, GALERIA D'ART SL

944


13/10/10 APROVAR COMPTES DESPESES ADO

APROVAR UNA DESPESA DEL CIRCUIT DE MÚSICA TRADICIONAL PER A LES ENTITATS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL.




APROVAR LA DESPESA DE LA CONVOCATÒRIA DE CIRCUIT DE MÚSICA TRADICIONAL PEL QUE FA A LES ENTITATS ASSOCIATIVES O ORGANITZATIVES.



13/10/10 APROVAR EXPEDIENT DE SUBVENCIONS

APROVA L'EXPEDIENT RELATIU A LA CONCESSIÓ D'UNA SUBVENCIÓ PER TAL DE COL·LABORAR EN LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA BALEAR

MISIONEROS DE LOS SAGRADOS CORAZONES EN PALMA

8670

43


11/10/10 ADJUDICACIÓ EXPEDIENT DE

CONTRACTACIÓ

ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DE SERVEIS PER A L'ORGANITZACIÓ DE LA DESFILADA DEL CARRO TRIOMFAL DE LA BEATA 2010

TRES SERVEIS CULTURALS, SL

30000



RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓ DE LES OBLIGACIONS PER TAL DE DUR A TERME LES ACTIVITATS DE L'ASSOCIACIÓ

ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU MARÍTIM DE MALLORCA

11497,72



RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓ DE LES OBLIGACIONS ECONÒMIQUES EN CONCEPTE DE REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS DEL SEU PROJECTE CULTURAL.

ASSOCIACIÓ MUSEU BALEAR DE CIÈNCIES NATURALS DE SÓLLER

12000



DESPESA

AUTORITZAR ABONAMENT DE DESPESES PER TAL D'ASSISITR A LES JORNADES "EL FUTURS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA"

AGR 259,71



AUTORITZAR DESPLAÇAMENTS PER ASSISTIR AL "VCONGRESO NACIONAL DE BIBLIOTECAS PÚBLICAS"

CML 0


05/11/10 ASSISTÈNCIA TÈCNICA MUNICIPAL

ASSISTÈNCIA PER CONSTITUIR UNA BORSA DE TREBALL PER A SUBSTITUCIONS DE L'AJUDANT DE BIBLIOTECA.

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

0


22/10/10 APROVACIÓ INICI EXP.

CONTRACTACIÓ

APROVACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DESTINAT A LA CREACIÓ I LA REDACCIÓ DE DOS "PROJECTE CAPELLA 2010"




CONTRACTACIÓ

APROVAR LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI D'ORGANITZACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "VIRENQUE-SIMÓ"



28/10/10 ALTRES ORDRE D'EXECUCIÓ I MULTA COERCITIVA EN RELACIÓ A LA INTERVENCIÓ FETA EN SA TORRE NOVA DE SA ROCA FESA A SANTANYÍ.

DIFERENTS TERCERS 0


28/10/10 ALTRES ORDRE D'EXECUCIÓ I SEGONA MULTA COERCITVIA EN RELACIÓ A LA INTERVENCIÓ FETA EN LA FORTELESA DE PORTO PETRO.

DIFERENTS TERCERS 0


28/10/10 MODIFICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ

CORRECCIÓ D'ERRADA MATERIAL A LA RESOLUCIÓ SIGNADA PEL CONSELLER DE CULTURA I PATRIMONI DE DATA 8 D'OCTUBRE DE 2010

DIFERENTS TERCERS 0



CONTRACTACIÓ

APROVAR L'EXPEDIENT RELATIU A LA CONCESSIÓ D'UNA SUBVENCIÓ PER TAL DE DONAR SUPORT A LA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS CULTURALS.

ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

16000



MODIFICACIÓ DE L'AUTORITZACIÓ, DISPOSICIÓ I RECONEIXEMENT DE LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LA RELACIÓ DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL CENTRE CULTURAL LA MISERICÒRDIA/CULTURA I PATRIMONI

FONT OASIS, SL 59,49



FIXA

JUSTIFICACIÓ DE LA BESTRETA DE CAIXA FIXA.


44



CORRECCIÓ D'ERRADA MATERIAL A LA RESOLUCIÓ ADOPTADA PEL CONSELLER DE CULTURA I PATRIMONI DE DATA 27 DE SETEMBRE DE 2010

DIFERENTS TERCERS 0




ATORGAMENT D'UN COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT PER ESTAR EN POSSESSIÓ DEL NIVELL E DE CATALÀ.

ACC 34,33



CONTRACTACIÓ

APROVACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ PER L'ADQUISICIÓ DE CD I DVD

DIFERENTS TERCERS 0




ATORGAMENT D'UN COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT PER ESTAR EN POSSESSIÓ DEL NIVELL E DE CATALÀ

MLMA 34,23





MRM 34,33





MSP 34,33





MGA 68,66




ATORGAMENT D'UN COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT PER ACTIVITATS DE DEDICACIÓ EXTRAORDINÀRIA.

MSB 450





GTA 771,93





DFS 160,8





CAC 1002




ATORGAMENT D'UN COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT PER ACTIVITATS DE DEDICACIÓ EXTRAORDINÀRIA I D'ESPECIAL RENDIMENT.

ASD 2435,12




ATORGAMENT D'UN COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT PER ACTIVITATS D'INTERÈS I INICIATIVA.

AHP 391,77





EGM 339,72



CORRECCIÓ D'ERRADA A LA RESOLUCIÓ DEL CONSELLER DE CULTURA I PATRIMONI DE DIA 20 DE MAIG DE 2010

DIFERENTS TERCERS 0



AUTORITZAR EL DESPLAÇAMENT PER TAL D'ASSISTIR AL "V CONGRESO NACIONAL DE BIBLIOTECAS PÚBLICAS"

JJM 0




MMG 0

45




GMM 0



AUTORITZAR EL DESPLAÇAMENT PER TAL D'ASSISTIR AL "IV JORNADES D'AQUEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS"

HIG 0


03/09/10 AUTORITZACIÓ ASSISTÈNCIA

CURSOS

AUTORITZAR LA REALITZACIÓ DEL CUR PER TAL D'ASSISTIR AL "CURS DE VALORACIONS URBANÍSTIQUES"

MLMA 0



AUTORITZAR EL DESPLAÇAMENT PER TAL D'ASSISTIR A LES JORNADES "ELS FUTURS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA "

AGR 0



CURSOS

AUTORITZAR L'ASSITÈNCIA A CURSOS "REHABILITACIÓ I SOSTENIBILITAT. EL FUTUR ÉS POSSIBLE"

MFCP 0



DESPESA

AUTORITZAR L'ABONAMENT DE DESPESES EN CONCEPTE DE DESPLAÇAMENTS

MFG 642,99



AUTORITZAR L'ABONAMENT DE DESPESES EN CONCEPTE DE MATRÍCULA

MFCP 420



AUTORITZAR L'ABONAMENT DE DESPESES EN CONCEPTE DE MATRÍCULA

MLMA 450


06/10/10 REQUERIMENT SUBSANACIÓ

ERRADES

REITERAR ORDRE DE REPARACIÓ D'UN TRAM DE TANCAMENT D'UN DELS BASTIONS DE LA MURADA RENAIXENTISTA D'ALCÚDIA

AJUNTAMENT D'ALCÚDIA 0



CONTRACTACIÓ

INICI DE L'EXPEDEINT DE CONTRACTACIÓ PER DUR A TERME LES OBRES EN EL CASTELL D'ALARÓ. FASE 1

DIFERENTS TERCERS 0


08/10/10 AUTORITZACIÓ OBRES PATRIMONI

HISTÒRIC

AUTORITZAR D'URGÈNCIA EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA I ADEQUACIÓ DEL FORO DE POLLENTIA A ALACÚDIA.

DIFERENTS TERCERS 0

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT


AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR RELACIÓ Q/2010/2066

TALLER DE RESTAURACIÓ DE MOLINS

227



RECONÈIXER OBLIGACIÓ DERIVADA DE SUBVENCIÓ PROGRAMA MALLORCA ÉS NATURAL 2009

ANTONIO JOVER ARISTONDO

791,4



RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVOR PROGRAMA PEL FOMENT DE LA CAÇA I PRESERVACIÓ DE LA NATURA 2009

SOCIETAT DE CAÇADORS "LA CONEJERA" DE LLORET

1240



RECTIFICACIÓ INCLUSIÓ EN LA NÒMINA DE DESPESES DE QUILOMETRATGE PERSONAL MEDIA AMBIENT

PERSONAL MEDI AMBIENT 0




REFUGI SON AMER 2071,94









46



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR ENDESA ENERGIA XXI S.L.U

ENDESA ENERGÍA XXI S.L.U 1781,35



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR FCOMO 2003, S.L.

FCOMO 2003, S.L. 407,89




FCOMO 2003, S.L. 154,4



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR ELECTRICA SOLLERENSE, S.A.

ELECTRICA SOLLERENSE S.A.

877,54



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR PEDRO BARCELÓ BUSQUETS

PEDRO BARCELÓ BUSQUETS

83,12



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR BUGADERIA LA VALL

BUGADERIA LA VALL S.A. 692,25



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR MALLORQUINA DE SERVICIOS Y MEDIO AMBIENTE

MALLORQUINA DE SERVICIOS Y MEDIO AMBIENTE

111,27



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR MAGDALENA LLABRÉS PONS

MAGDALENA LLABRÉS PONS

1939,48




REFUGI MULETA 291,35



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR REPSOL BUTANO, S.A.

REPSOL BUTANO S.A. 115,71



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR MAGDALENA LLABRÉS PONS

MAGDALENA LLABRÉS PONS

3074







AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR PEDRO BARCELÓ BUSQUETS


83,12





16,99








REFUGI TOSSALS VERDS 571,11




FCOMO 2003, S.L. 831,67




FCOMO 2003, S.L. 273,98





16,99



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR PEDRO BARCELO BUSQUETS


83,12





16,99



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR ENDESA ENERGIA XXI, S.L.U.




AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR PEDRO BARCELO BUSQUETS


83,12

47







AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR COMERCIAL RAFAEL RIBAS, S.L.

COMERCIAL RAFAEL RIBAS, S.L.

462,27




REFUGI CAN BOI 2564,31



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR REPSOL BUTANO, S.A.




AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE REPSOL BUTANO, S.A.




AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE S.H.A.T. BALEAR, S.L.

S.H.A.T. BALEAR, S.L. 138,66



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE RELACIÓ Q/2010/1916

REFUGI MULETA 2251,65



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE RELACIÓ Q/2010/1940

REFUGI PONT ROMÀ 1737,21



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE PEDRO BARCELÓ BUSQUETS


83,12



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE GRUPO MIGUEL CIFRE, S.A.

GRUPO MIGUEL CIFRE S.A. 192,95



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE FCOMO, S.L.

FCOMO, S.L 554,55



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE MALLORQUINA DE SERVICIOS Y MEDI AMBIENTE, S.L.


16,99



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE ENDESA ENERGÍA XXI S.L.U




AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE EMPRESA MUNICIPAL DE SERVEIS 2002, S.L.U

EMPRESA MUNICIPAL DE SERVEIS 2002 S.L.U.

696,07


28/09/10 ALTRES JUSTIFICACIÓ DE BESTRETA DE CAIXA FIXA. RELACIÓ CONTABLE NÚM. J/2010/132

RELACIÓ CONTABLE J/2010/132

2034,31



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE REPSOL BUTANO, S.A.




AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS A FAVOR DE GUILLERMO COLL POL

GUILLERMO COLL POL 1327,5


30/09/10 ALTRES JUSTIFICACIÓ DE BESTRETA CAIXA FIXA. RELACIÓ CONTABLE NÚM. J/2010/165

RELACIÓ CONTABLE J/2010/165

126,5


13/10/10 ABONAR SUBVENCIÓ

RECONÈIXER OBLIGACIÓ DERIVADA DE SUBVENCIÓ CONCEDIDA A FAVOR DE ASSOCIACIÓ CLUB JUVENIL ALFABIA

ASSOCIACIÓ CLUB JUVENIL ALFABIA

664,47


05/10/10 ABONAR SUBVENCIÓ

RECONEIXER OBLIAGCIÓ DERIVADA DE LA SUBVENCIÓ CONCEDIDA A FAVOR DE GRUP EXCURSIONISTA DE MALLORCA

GRUP EXCURSIONISTA D EMALLORCA

2291,6

48



RECONÈIXER OBLIGACIÓ DE DESPESA DERIVADA DE SUBVENCIÓ CONCEDIDA A FAVOR DE SOCIETAT DE CAÇADORS MUNTAYA DE SELVA

SOCIETAT DE CAÇADORS MUNTANYA DE SELVA

1432,6



RECONÈIXER OBLIGACIÓ DESPESA DERIVADA SUBVENCIÓ CONSEDIDA

SOCIETAT CAÇADORS FEDERATS D'ALARÓ

1740




SOCIETAT DE CAÇADORS "ES VELAR"

1300




SOCIETAT DE CAÇADORS "LA BECADA" DE MURO

722,48




SOCIETAT DE CAÇADORS "LA VEDA" DE SA POBLA

3000




SOCIETAT DE CAÇADORS DE COSTITX

5895




CLUB ESPAÑOL DEL CA RATER MALLORQUÍ

1300




SOCIETAT DE CAÇADORS MUNTANYA DE SELVA

6835,18




ASSOCIACIÓ SOCIAL I TERAPEUTICA (AUGE)

3875



RECONÈIXER OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA 276/10. 8A. MENSUALITAT FUNDACIÓ NATURA PARC

FUNDACIÓ NATURA PARC 11783,04



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVOR DE HILARIO ROMERA SIMON

HILARIO ROMERA SIMON 308,97



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVOR DE SERVICIOS ALCUDIA S.A.

SERVICIOS ALCUDIA S.A. 816,36



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVOR RELACIÓ Q/2010/2123

PROGRAMA ACT. MILLORA MEDI AMBIENT

255,08


11/10/10 DEDUCCIÓ RETRIBUCIONS

DEDUCCIÓ PROPORCIONAL DE RETRIBUCIONS AL PERSONAL

PEROSNAL DEP. MEDI AMBIENT

0


11/10/10 ABONAR DESPESES QUILOMETRATGE

INCLUSIÓ NÒMINA DESPESES QUILOMETRATGE

PEROSNAL DEP. MEDI AMBIENT

0


05/10/10 ALTRES AJUDA PER ESCOLARITAT BERNAT COLOMAR CAPLLONCH

0


05/10/10 FINALITZACIÓ CONTRACTE

LABORAL

FINALITZACIÓ CONTRACTES DE TREBALL

PERSONAL MEDI AMBIENT 0

49


05/10/10 PRÓRROGA CONTRACTE

LABORAL

PRÒRROGUES CONTRACTES PEROSNAL DEP. MEDI AMBIENT

0



RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVOR DE CATALINA RIERA MONJO

CATALINA RIERA MONJO 372,95



RECTIFICACIÓ DE L'AUTORITZACIÓ D'AJUDICACIÓ I DISPOSICIÓ DE DESPESA

FEBRER, S.A. 15600



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ.

FERRETERIA PRADOS, C.B. 150,34



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ

SA DRAGONERA 76,18



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ

DISTRIBUIDORA ALIMENTARIA MALLORQUINA

31,3


29/10/10 RENÚNCIA I ANUL.LACIÓ

RENUNCIA CONTRACTE LABORAL DAMIÀ GONZÁLEZ RODRÍGUEZ

0



RECONEIXEMENT DE TEMPS DE SERVEIS A EFECTES DE CÒMPUT TRIENIS

BERNAT COLOMAR CAPLLONCH

0




PEDRO SOLIS SIMON 0




MAGDALENA CAMPOMAR CIFRE

0




MARGALIDA GUARDIOLA FIOL

0




MARIA MERCEDES COMAS BARRIGON

0




ANTONI RIBOT POL 0




JOSEP MARTÍNEZ MARTÍ 0



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIÓ A FAVRO RELACIÓ Q/2010/2141

GESTIÓ RESIDUS CONSELL DE MALLORCA

1087,1



RECTIFICACIÓ APROVACIÓ PROJECTE "TURISME SOSTENIBLE" I SOL3LICITUD SUBVENCIÓ

TURISME SOSTENIBLE 442518,18



APROVACIÓ CONVENI ENTRE CIM I OANA I BARBARA COLOM BRUNET SINIA SA FONT DE SA CALA

JOANA I BARBARA COLOM BRUNET

0



INCLUSIÓ EN NÒMINA DE DESPESES DE QUILOMETRATGE

A.O.V. 72,04




M.P.R. 48,03



INCLUSIÓN EN NÒMINA DE DESPESES DE QUILOMETRATGE

I.G.G 24,04


06/10/10 APROVAR FACTURES ADO

ADO DE LA RELACIO DE FACTURES AMB CODI Q/2010/2081 RELATIVES A DESPESES DE RELACIONS CIUTADANES

PERSONES FISIQUES O JURIDIQUES QUE S' HI INDIQUEN

3554



APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES Q/2010/1572 52,01

50



APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES ES BLANQUER S.L 53,5









APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES Q/2010/1651 2850



APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES M.L.V.F 2257,6






APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES Q/2010/1438 3828



APROVACIÓ COMPTES DE DESPESES FOTO LEVANTE 1829














26/07/10 INICIAR EXPEDIENT INICI DE L'EXPEDIENT RELATIU A LA SIGNATURA D'UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA UIB

UIB 0


15/07/10 ORDENAR EL PAGAMENT DE

FACTURES

ABONAMENT DE FACTURES INCLOSES RELACIO Q/2010/1412

EMERGENCIES SETMIL S.L 45854,2



CONTRACTACIÓ

APROVACIO DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIO RELATIU AL CONCERT EL MALLORCA POP 2010

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE RADIOFUSION S.L

60000


28/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ DE FIANÇA EXP. RCD 467/2008

DESTRE PROJECTES I OBRES

1981,81



A.M.C 568,26



L.M.D 1414,84



M.S..S 576,01



E.T.P 426,19



ELECNOR S.A 5351,98



GENERAL DE SERVICIOS ITV, S.A

298,98



J.A.R.S 3915,18


30/07/10 ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DE

CONTRACTES

ADJUDICACIO PROVISIONAL DEL CONTRACTE RELATIU AL SERVEI PER A L'ORGANITZACIÓ DEL CONCERT 40 MALLORCA POP 2010

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE RADIOFUSION S.L

60000

51



CONTRACTACIÓ

APROVACIO DE LA CONTRACTACIO DEL PROGRAMA D'ACTIVITATS MUSICALS ANOMENAT "LES NITS DE RAIXA"

IRU GESTIO I PRODUCCIO SL

21237,64



PROPOSTA D'APROVACIÓ, AUTORITZACIÓ I DISPOSICIÓ DE LA QUOTA ORDINÀRIA ANUAL QUE S' APORTA A LA FEDERACIÓ D'ENTITATS LOCALS DE LES ILLES BALEARS

FELIB 7480,16



ADO DE LA RELACIO DE FACTURES AMB CODI Q/2010/2130 RELATIVES A DESPESES DE RELACIONS CITURADANES / PRESIDENCIA


7077,64



ADO DE LA RELACIO DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL CENTRE SOCIOCULTURAL D' INCA / PRESIDENCIA


372,45



RECONEIXEMENT D' OBLIGACIO DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE PERSONES MAJORS / PRESIDENCIA

MINSER SERVICIOS GENERALES OUTSOURCING, S.L

4626,72


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ FIANÇA EXP. RCD 203/2008 CONSTRUCCIONES PERLOP S.L

15683,98


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIO FIANÇA EXP. 404/2008 PROMOCIONES HISPANO MALLORQUINAS S.L

1451


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIO FIANÇA EXP. RCD 114/2010 A.B.P 2187,8


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIO FIANÇA EXP. 90/2010 A.S.M 968,63


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIO FIANÇA EXP. RCD 82/2010 A.R.A 139,48


27/07/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIO FIANÇA EXP. RCD 654/2009 E.H.V.G 1508



ADO DE LA RELACIO DE FACTURES AMB CODI Q/2010/2152 RELATIVES A DESPESES DE RELACIONS CIUTADANES / PRESIDENCIA


7350,1



RECONEIXEMENT D' OBLIGACIO DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE RELACIONS CIUTADANES / PRESIDENCIA

NOGUERA SERVEIS GRAFICS, S. L

8196,28




INICIATIVES DE CIUTAT , S.L 2313,36



ADO DE LA RELACIO DE REBUTS AMB CODI Q/2010/2085 RELATIUS A TRIBUTS DE L' AJUNTAMENT D' INCA, DESPESES DEL CENTRE SOCIOCUTURAL D' INCA / PRESIDENCIA

AJUNTAMENT D' INCA 2553,23




AULES DE TERCERA EDAT DE MONTI-SION

16260

52



RECONEIXEMENT D' OBLIGACIO DE LA RELACIO DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE PERSONES MAJORS / PRESIDENCIA

INICIATIVES DE CIUTAT , S.L 2313,36



RECONEIXEMENT D' OBLIGACIO DE LA RELACIO DE FACTURES RELATIVES A DESPESES DE PERSONES MAJORS / PRESIDENCIA

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

18000



ADO DE LA RELACIO DE FACTURES AMB CODI Q/2010/2176 RELATIVES A DESPESES DE TRIBUTS DE L' AJUNTAMENT D' INCA, DESPESES DEL CENTRE SOCIOCUTURAL D' INCA / PRESIDENCIA

AJUNTAMENT D' INCA 596,06



ADO DE LA RELACIO DE FACTURES AMB CODI Q/2010/2221 RELATIVES A DESPESES DE RELACIONS CIUTADANES / PRESIDENCIA


4028



INCLUSIO EN NOMINA DE DESPESES DE QUILOMETRATGE

D.P.M. P. 118,15




M.M.G. 47,55




A.F.J. 54,27




J.M.S. 56,19




D.M.D 282,89



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN LA RELACIÓ Q/2010/2294 REFERENTS A DESPESES DE DISSENY DE PUBLICITAT

MARGEN DIGITAL, SL 960,47



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100014902 REFERENT A LA RECEPCIÓ DE NOTICIES DE L'AGENCIA EFE MESOS DE SETEMBRE I OCTUBRE DE 2010

AGENCIA EFE, SA 1771,58



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100014903 REFERENTA L'ADQUISICIÓ DE 100 EXEMPLARS DE QUADERNS DE GADESO, OCTUBRE DE 2010

FUNDACIÓ GADESO, SL 454,54



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100014904 REFERENT A L'EMISSIÓ DE 4 PROGRAMES SOBRE LA SERRA DE TRAMUNTANA A LA CADENA COPE MALLORCA MES DE SETEMBTRE 2010

RADIO POPULAR, SA 1132,8



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN LA RELACIÓ Q/2010/2275 REFERENT A DESPESES DE DISSENY DE PUBLICITAT

EDICIONS DE FUSTA, SL 345

53



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÉIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN LA RELACIÓ Q/2010/2273 REFERENTS A DESPESES DE DISSENY DE PUBLICITAT

DI 7, SL 3962,16



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LES FACTURA INCLOSA EN LA RELACIÓ Q/2010/2244 REFERENT A DESPESES CORRENTS

DI 7, SL 2945,46



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER L'OBLIGACIO DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN LA RELACIÓ Q/2010/2276 REFERENT A DESPESES DE DISSENY DE PUBLICITAT

DI 7, SL 2111,14



APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PRODUCCIÓ D'UN AUDIOVISUAL SOBRE JOAN ALCOVER I LA SERRA DE TRAMUNTANA

LA PERIFÈRICA PRODUCCIONS, SL

12095



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013725 REFERENT A L'ADQUISICIÓ DE 100 EXEMPLARS DE QUADERNS DE GADESO DE SETEMBRE 2010

FUNDACIÓ GADESO 454,54



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013726 REFERENT AL SERVEI D'ASSESSORAMENT I GESTIÓ D'IMATGE CORPORATIVA INSTITUCIONAL, MES DE SETENBRE DE 2010

BORISGRAFIC, SL 1759,19



RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ DERIVADA DE LA FACTURA INCLOSA EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013727 REFERENT A L'EMISSIÓ DE 5 PROGRAMES SOBRE LA SERRA DE TRAMUNTANA A RADIO DIARIO, SETEMBRE 2010

RADIODIFUSIÓN DE INCA, SL

2006



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN LA RELACIÓ Q/2010/2121 REFERENTS A DESPESES DE DISSENY DE PUBLICITAT

DI 7, SL 2275,92



APROVAR, AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN LA RELACIÓ Q/2010/2122 REFERENTS A DESPESES CORRENTS

DI 7, SL 477,9



RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013570 REFERENTS A DESPESES DE PUBLICITAT DE LA PARTIDA D'ESPORT ESCOLAR

DI 7, SL Y MEDIA PLANNING GROUP, SA, UTE

8758,78

54



RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013575 REFERENTS A DESPESES DE PUBLICITAT DE LA PARTIDA DE MEDI AMBIENT I NATURA


18700,4



RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013647 REFERENTS A DESPESES DE PUBLICITAT DE LA PARTIDA DEL SERVEI DE JOVENTUT


6496,5



RECONÈIXER LES OBLIGACIONS DERIVADES DE LES FACTURES INCLOSES EN EL RO NÚM. D'APUNT PREVI 920100013648 REFERENTS A DESPESES DE PUBLICITAT DE LA PARTIDA DELS SERVEIS TRANSFERITS TERRITORI


8623,91



APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE DISSENY D'UNA CAMPANYA PUBLICITÀRIA DEL CONSELL DE MALLORCA SOBRE ELS REFUGIS PROPIS O QUE GESTIONA

DI 7, SL 12543,4



APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DEL SERVEI REFERENT A LA PRODUCCIÓ D'UNA NOVA CAMPANYA REFERENT A LA SERRA DE TRAMUNTANA I LA SEVA CANDIDATURA A PATRIMONI MUNDIAL

DI 7, SL 11929,8

DEPARTAMENT DE TERRITORI


CURSOS

AUTORITZACIÓ REALITZACIÓ CURS DE FORMACIÓ.

J.J.P. 495



CURSOS


J.A.G.S. 585



CURSOS


M.V.B. 495



CURSOS


M.G.D.T.L.S. 495



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/1898 DEL SERVEI D'URBANISME.

VARIS, INTERVENCIÓ GENERAL

446,63



TASQUES D'AMPLIACIÓ DE L'INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PER LA MODIFICACIÓ NÚM. 2 DEL PLA TTAL. INSULAR DE MALLORCA.

GAAT, S.L., INTERVENCIÓ GRAL.

4060


06/10/10 CONCESSIÓ CÈDULES

HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005522/2010-002711/2010. VARIS 0


06/10/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT. NÚM. EXP 12/10.

HOTEL PLAYA DEL MORO, S.A.

0

55





1480,23


07/10/10 ALTRES QUALIFICACIÓ I INFORME DE L'ACTIVITAT. NÚM. EXP.: 12/10.

AJ. D'ALGAIDA 0



PER DONAR SUPORT PER L'EXECUCIÓ DELS TREBALLS CARTOGRÀFICS I D'ANÀLISI A TRAVÉS DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA PER LA D.I. ORDENACIÓ TERRITORI.

G.A.G., INTERVENCIÓ GRAL. 3190



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. G.B.P. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. P.P.P.P. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. J.A.C.C. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. T.C.B. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. A.C.C. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. M.S.M. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. A.C.L. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE. H.F. 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005566/2010-005589/2010. VARIS 0


07/10/10 DENEGACIÓ CÈDULES

HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002582/2010-EXPCED. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005590/2010-005625/2010. VARIS 0


08/10/10 AUTORITZACIÓ OBRES LITORAL

NÚM. EXP.: AL-2010/102. VARIS 0






HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005626/2010-005652/2010. VARIS 0



NÚM. EXP.: 000232/2008-HLSR DE SÒL RUSTIC.

F.LL.P. 0



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2120 Ò.G. DE TERRITORI.


1467,65


13/10/10 EMETRE INFORME SÒL RÚSTIC

NÚM. EXP.: 000202/2009-HLSR. A.S.C. 0



NÚM. EXP.: 000220/2009-HLSR. CORPORACIÓN COERNER 2004, S.L.

0



NÚM. EXP.: 000021/2010-HLSR. E.M.P. 0



NÚM. EXP.: 000004/2010-HLSR. A.S.F. 0

56



NÚM. EXP.: 000138/2007-HLSR. L.M. 0



NÚM. EXP.: 000126/2010-HLSR. M.W. 0


13/10/10 INCOMPETÈNCIA DECLARAR INCOMPETÈNCIA DEL CIM PER EMISSIÓ INFORME PREVI I VINCULANT PREVIST ART. 36 LLEI 697 DE SÒL RUSTIC.

B.U. 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005653/2010-005704/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005705/2010-005724/2010. VARIS 0






HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005725/2010-005735/2010. VARIS 0


18/10/10 ALTRES DECLARACIÓ INTERÉS GENERAL, NÚM. EXP.: 000170/2009-XIG.

AJ. DE SES SALINES 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005736/2010-005744/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005745/2010-005762/2010. VARIS 0


19/10/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT. NÚM. EXP.: 25/10.

FERRERIA AMADOR I FILL, S.L.

0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005763/2010-005784/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005785/2010-005880/2010. VARIS 0


21/10/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT. NÚM. EXP.: 24/10.

WALLESSCH AGROINVEST, S.L.

0



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2175 DEL SERVEI D'ACTIVITATS CLASSIFICADES.

VARIS 243,92



ASSESSORIA TÈCNICA I GUIATGE DEL PROGRAMA DE VISITA ICOMOS-MISSIÓ D'AVALUACIÓ UNESCO.

R.V.R., INTERVENCIÓ GRAL. 472



CONTRACTACIÓ

ADJUDICACIÓ CONTRACTE MENOR PEL DISSENY I IMPRESSIÓ DE MATERIAL EXPOSITIU PER AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ SON AMER.

DCP3 5681,7



CORRECCIÓ ERROR MATERIAL EN LA RESOLUCIÓ DICTADA EL 16 DE SETEMBRE DE 2010 DINS L'EXP. 000102/2009-XIG.

M.M.D. 0



R.P.C. 0



C.S. 0



CONSTRUCCIONES VALLESPIR HUGUET, S.L.

0



NÚM. EXP.: 000070/2010-HLSR. P.C. 0



NÚM. EXP.: 000265/2008-HLSR. A.B.J. 0

57



NÚM. EXP.: 000102/2010-HLSR. R.CH. 0


22/10/10 ALTRES DECLARACIÓ INTERÉS GENERAL, NÚM. EXP.: 000065/2010-HLSR.

J.M.L. 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005881/2010-005884/2010. VARIS 0


22/10/10 ANUL.LACIÓ RESOLUCIÓ

RESOLUCIÓ D'ANUL·LACIÓ DE L'ANTERIOR DE 7/10/10 DE BAIXA PER FINALITZACIÓ CONTRACTE DIA 31/10710.

J.A.C.C. 0



NÚM. EXP.: AL-2010/116. APEAM 0



NÚM. EXP.: AL-2010/054. ZURBANO 12, S.A. 0






HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005885/2010. VARIS 0



LABORAL

PRÒRROGA CONTRACTE EN RÈGIM LABORAL.

C.M.S. 0



LABORAL

PRÒRROGA CONTRACTE EN RÈGIM LABORAL.

A.M.M.B. 0



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2219 ORDENACIÓ TERRITORI.

GRUPO EMPRESAS ROIG, S.A., INTERVENCIÓ GRAL.

345,6



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2223, ORDENACIÓ TERRITORI.

R.W.T., INTERVENCIÓ GRAL. 365,78



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2220, ENTORNS DE RAIXA.


1033,17



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2224, Ò.G. DE TERRITORI.

CARLSON WAGONLIT ESPAÑA, SLU, INTERVENCIÓ GENERAL

717,59



HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002761/2010. VARIS 0


25/10/10 DENEGACIÓ DOCUMENT

EQUIVALENT

NÚM. EXP.: 001756/2010. VARIS 0






HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002930/2010. VARIS 0


26/10/10 DENEGACIÓ AUTORITZACIÓ

OBRES

REVOCACIÓ DENEGACIÓ OBRES LITORAL. NÚM. EXP.: AL-2009/177.

VARIS 0


26/10/10 DENEGACIÓ DOCUMENT

EQUIVALENT

NÚM. EXP.: 002737/2010. A.M.M.P. 0



FIXA

JUSTIFICACIÓ BESTRETA CAIXA FIXA DEL DEPARTAMENT DEL TERRITORI J/2010/176.

INTERVENCIÓ GRAL. 1711,27

58



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005886/2010. VARIS 0



CORRECCIÓ D'ERROR MATERIAL, NÚM. EXP.: AL-2010/054.

VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005887/2010-005905/02010. VARIS 0


27/10/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT, NÚM. EXP.: 32/10.

AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA

0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005907/2010-005943/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002645/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005944/2010-005990/2010. VARIS 0





904,91






RELACIÓ FACTURES NÚM. Q/2010/2261 DEL TALLER D'OCUPACIÓ "ENTORNS DE RAIXA".


422,62



NÚM. EXP.: 000096/2010-HLSR. T.F.F. 0



NÚM. EXP.: 000033/2010-HLSR. J.A.M. 0



NÚM. EXP.: 000331/2009-HLSR. J.G.LL. 0



NÚM. EXP.: 000005/2009-HLSR. M.P.M. 0



NÚM. EXP.: 000094/2010-HLSR. M.L-P. S. 0



NÚM. EXP.: 000206/2009-HLSR. J.C.F. 0



NÚM. EXP.: 000092/2009-HLSR. VARIS 0



NÚM. EXP.: 000073/2010-HLSR. VARIS 0



NÚM. EXP.: 000302/2009-HLSR. ESFERA ONE, S.L. 0


14/10/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT, EXP. 14/10.

GOETHE, S.A. 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 005991/2010-006015/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 006016/2010-006074/2010. VARIS 0



HABITABILITAT

NÚM. CÈD.: 006075/2010-006096/2010. VARIS 0

59


05/11/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT, EXP.: 41/10.

AJ. DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

0




AMPLIACIÓ DELS CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA CATALANA.

E.R.C. 34,33


08/11/10 ALTRES DICTAMEN INTEGRAT DE L'ACTIVITAT, EXP.: 53/10.

HOTEL SANT JORDI, S.A. 0



RELACIÓ FACTURES NÚM. Q72010/2368 DEL TALLER D'OCUPACIÓ "ENTORNS DE RAIXA".


4151,61


















PER DUR A TERME LA DOCÈNCIA COM A PROFESSOR A LES JORNADES "JARDINERIA SOSTENIBLE" DUITES A TERME A RAIXA ELS DIES 13 I 20 D'OCTUBRE.

S.F., INTERVENCIÓ GRAL. 400



AUTORITZACIÓ DE DESPLAÇAMENT EN COMISSIÓ DE SERVEIS PER ASSISTIR AL "TALLER SOBRE PAGAMENT PER SERVEIS AMBIENTALS A CATALUNYA".

J.M.G.G. 0



RELACIÓ DE FACTURES NÚM. Q/2010/2301.


992,65



HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002872/2010. VARIS 0


02/11/10 EXPEDICIÓ DOCUMENT

EQUIVALENT

NÚM. EXP.: 003056/2010. B.LL.S. 0


02/11/10 EXPEDICIÓ DOCUMENT

EQUIVALENT

NÚM. EXP.: 002981/2010. A.P.F. 0



HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 002822/2010. VARIS 0



FIXA

JUSTIFICACIÓ BESTRETA CAIXA FIXA DEL DEP. TERRITORI J/2010/181.

INTERVENCIÓ GRAL. 2676,17



COMISSIÓ DE SERVEIS PER ASSISTIR AL SEMINARI INTERNACIONAL "PAISAJE Y DESARROLLO ECONÓMICO".

J.M.S., FUNCIÓ PÚBLICA 0



HABITABILITAT

NÚM. EXP.: 003060/2010. VARIS 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE PERSONAL LABORAL.

C.M.S. 0



LABORAL

FI PERÍODE CONTRACTE PERSONAL LABORAL.

A.M.M.B. 0

60



ELABORACIÓ DELS MATERIALS DE DIFUSIÓ I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE CA'N WEYLER"ESPAI DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE MALLORCA"

FUNDACIÓ BARCELONA MEDIA UPF

13924



ERROR MATERIAL DE L'IMPORT A LA RESOLUCIÓ DE DIA 30/07/2010.

VARIS 149,87



DESPLAÇAMENTS ÒRGANS DE GOVERN (BRUSEL·LES, VIENA I MENORCA)

DIRECTTRAVEL, SL 1001,01



DESPLAÇAMENT DE LA FUNCIONÀRIA J.M.M.L. A BRUSEL·LES COM A SUPORT A ÒRGANS DE GOVERN.

DIRECTTRAVEL, SL 226,98



LLIBRE RECEPTARI DE LA XXVI MOSTRA DE CUINA.

ARTES GRÁFICAS DE BALEARES, S.L.U.

1999,92



MATERIAL D'OFICINA DEPARTAMENT D'ECONOMIA I TURISME.

VARIS 334,45



- MATERIAL D'OFICINA PER LES OIT'S (PLAÇA DE LA REINA I AEROPORT). - LECTURES FOTOCOPIADORES OIT'S (PLAÇA DE LA REINA I AEROPORT).

VARIS 505,94



II ANUALITAT PUBLICACIÓ REVISTA GASTRONOMICA I VI DE MALLORCA (GENER-OCTUBRE 2010)

ORIEL COMUNICACIÓN, S.L. 5800



MUNTATGE CATERING NIT DEL TAST DEL VI.

IRU GESTIÓ I PRODUCCIÓ, S.L.

2999,56



INSTAL·LACIÓ ENVELAT ITINERANT A 8 FIRES MUNICIPALS, ORGANITZACIÓ I COORDINACIÓ DE L'ESPAI I MATERIAL, PERSONAL ATENCIÓ I PROMOCIÓ.

LA MODERNA ORGANIZACIÓN Y DIRECCIÓN DE ACONTECIMIENTOS, S.L.

7611




POSSESSIÓ D'UN NIVELL DE CATALÀ SUPERIOR EN 1 GRAU A L'EXIGIT A LA VIGENT RLT PER AL LLOC DE TREBALL QUE OCUPA.

V.G.G. 34,33



GUIA TURÍSTICA I RESTAURANTS D'ALCUDIA.

GRÀFIQUES GELABERT, S.L. 600,62


01/10/10 CONTRACTE MENOR

ELABORACIÓ DELS MATERIALS DE DIFUSIÓ I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE CAN WEYLER - ESPAI DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE MALLORCA.

FUNDACIÓ BARCELONA MEDIA. UNIVERSITAT POMPEU FABRA

13924


30/09/10 INCLUSIÓ NÒMINA PER DIETES

DIETES PER DESPLAÇAMENT FORA DEL TERRITORI ESPANYOL AMB PERNOCTACIÓ FORA DEL LLOC DE RESIDENCIA HABITUAL.

J.M.M.L. 293,74



ERROR MATERIAL DE L'IMPORT DE LA RESOLUCIÓ DE DATA 16/04/2010.

V.L.T.D. 20880

61


29/09/10 APROVAR PROJECTE

APROVACIÓ PROJECTE D'INVERSIÓ EN IMMOBILITZAT IMMATERIAL: PROMOCIÓ DELS PRODUCTES AGROALIMENTARIS DE MALLORCA I ES DESIGNA LA SEVA DIRECTORA.

DIRECCIÓ INSULAR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

51179,04



ERROR MATERIAL IMPORT RESOLUCIÓ DE DATA 16/04/2010.

CLAVE PUBLICIDAD, S.A. 20486,76



- AMPLIACIÓ PERIODE DE GARANTIA IMPRESSORA CANON (30/09/2010 - 29/09/2011). - DESPLAÇAMENT ÒRGANS DE GOVERN I D.I. PROMOCIÓ ECONÒMICA A BERLIN. - ALLOTJAMENT ÒRGANS DE GOVERN I D.I. PROMOCIÓ ECONÒMICA A BERLIN.

VARIS 3200,15

DEPARTAMENT D'ESPORTS,JOVENTUT I IGUALTAT



A.M.M. 83,32




A.N.G. 76,29




N.B.A 26,89




G.G.N. 102,05




J.M.L. 40,82




M.R.J. 102,54




A.M.M. 111,09




A.M.M. 210,69




A.M.M. 138,87




A.M.M. 131,2




A.M.M. 118,75




A.M.M. 111,09




A.M.M. 63,21

62




F.B.Q. 689,92




N.V.M. 55,23




ATORGAMENT COMPLEMENT PRODUCTIVITAT.

C.A.P. 34,33





A.S.P. 34,33





M.A.L.V. 68,67


04/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ GARANTIA CONTRACTE EL·LABORACIÓ ESTUDI ALTERNATIVAS GESTIÓ INSTAL·LACIONS ESPORTIVES SANT FERRAN

PERFORMANCE INNOVACIÓN DEPORTIVA, S.L

2550


04/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ GARANTIA CONTRACTE SUBMINISTRAMENT TROFEUS I DISTINCIONS ESPORTS.

M.S.G. 1949,6



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR "ACTIVACIÓ DEL MUSEU DE L'ESPORT DE MALLORCA"

SOLUCIONES DE NEGOCIO Y TECNOLOGIAS, SL

21237,64


08/10/10 ALTRES DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DE LA PRESIDENTA DEL CONSELL DE LA DONA EN LA DIR. INSULAR D'IGUALTAT.

DEPARTAMENT AFECTAT 0



AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS DERIVADES RELACIÓ FACTURES DESPESES DEPT. ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT ANY 2010

NOGUERA SERVEIS GRÀFICS, SL

3344,28




RESTAURANT CARRERAS MASCARÓ, S.L.

6741




DEPARTAMENT AFECTAT 484,57




R.M.C.O. 52,94




DEPARTAMENT AFECTAT 1118,77




VARIS 2021,88

63




VARIS 4143,65




VARIS 1696,52



RECONEIXEMENT OBLIGACIONS DERIVADES RELACIÓ FACTURES RELATIVES DESPESES DEL DEPT. ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT ANY 2010.

HORA NOVA, SA 708




ASSOC. DE VEÏNATS DEL CAMP REDÓ

7770




M.Z.B.C. 280




HORA NOVA, SA 708




CENTRE D'ESTUDIS DE L'ESPLAI

12500




INTRESS 8657,4




ASSOC. DE VEÏNATS DEL CAMP REDÓ

3875




UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

9995,3




A.M.V.F. 2240




M.Z.B.C 840




G.J.T.M. 4106,4

64




OIKUMENE. ACCIÓ CIUTADANA PER LA PAU I L'EQUITAT

3500




100 EMOCIONS, SL 7375




B.C.F. 590




J.M.L.M. 9313,2




BIG AL'S MALLORCA SPORT 3000




M.S.G. 797,74




COMITÉ COMARCAL D'ESPORT ESCOLAR DE MANACOR

13039,4




NOVAFAD ESPORT, SL 41319,58




SERVICIOS SOCIOSANITARIOS GENERALES, SLU

3063,42




PROJECTES ESPORTIUS BALEARS, SL

15965,36




FEIM ESPORT, SL 7079,66




FEDERACIÓ BALEAR DE NATACIÓ

17994

65




ASSOC. BALEAR D'ESPECIALISTES EN MEDICINA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA DE L'ESPORT (A.B.E.M.E.)

9021,39




FEDERACIÓN ESTATAL DE ESCUELAS DE PREVENCIÓN DE SIDA

6000




MATCH SO&IL·LUMINACIÓ, SL

5310




M.Z.B.C 2940



AUTORITZAR, DESPOSAR I RECONÈIXER OBLIGACIONS DERIVADES RELACIÓ FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL DEPT. ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT, ANY 2010.

VARIS 2092,21




VIAJES URBIS, SA 113,26




VARIS 277,54




VARIS 5711,47




SOC. EST. CORREOS Y TELÉGRAFOS, SA

332,68




VIAJES URBIS, SA 113,26



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR TALLER CURS BÀSIC DE CÒMIC DE LA DIR. INSULAR D'IGUALTAT.

GLOBAL EVENTOS PALMA, SL

10080



MODIFICACIÓ DE RECONEIXEMENT OBLIGACIONS DERIVADES FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL DEPT. ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT

INTRESS 5481,08

66



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR PE A LES I JORNADES ESPORTIVES A LA NATURA PER A JOVES 2010.

FUNDACIÓ ESPLAI DE LES ILLES

17998,74



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR SERVEI ORGANITZACIÓ JORNADA INAUGURAL PROGRAMA JOCS ESPORTIUS ESCOLARS TEMPORADA 2010/2011.

PROJECTES ESPORTIUS BALEARS, SL

19438,92



RECONÈIXER OBLIGACIONS DERIVADES RELACIÓ FACTURES RELATIVES A DESPESES DE COMISSIÓ D'ESPORTS, ANY 2010.

MEGA, MANAGEMENT DE EVENTOS, GRUPOS Y ASIMILADOS, SL

5999,12



RECONÈIXER OBLIGACIONS DERIVADES RELACIÓ FACTURES RELATIVES A DESPESES DEL POLIESPORTIU SANT FERRAN, ANY 2010.

ALMACENES RULLAN, S.A. 132,23



RECONEIXEMENT I LIQUIDACIÓ OBLIGACIÓ PER A L'ACTIVITAT DE VELA DEL PROGRAMA DE L'ESPORT PER A EDAT ESCOLAR.

FEDERACIÓ BALEAR DE VELA

7350



RECONEIXER OBLIGACIÓ I PROPOSAR ORDENAMENT PAGAMENT SUBV. PER A L'ACTIVITAT TIR AMB ARC PROGRAMA DE L'ESPORT PER EDAT ESCOLAR.

FEDERACIÓ BALEAR DE TIR AMB ARC

3150



RECONEIXER OBLIGACIÓ I ORDENAR PAGAMENT SUBV. PER A PROGRAMES, ACTIVITATS, ACTUACIONS, ESVENIMENTS I COMPETICIONS ESPORTIVES.

FEDERACIÓ DE FUTBOL DE LES ILLES BALEARS

10500



RECONEIXER OBLIGACIÓ I ORDENACIÓ PAGAMENT SUBV. EN MÀTERIA D'ESPORTS PER A PROGRAMES, ACTIVITATS, ACTUACIONS, ESDEVENIMENTS I COMPETICIONS ESPORTIVES.

CLUB ATLETISME AMISTAT 3000


27/10/10 HABILITATS GESTIÓ FONS

CESSAMENT I NOMENAMENT D'HABILITAT DE CAIXA FIXA DEL DEPT. ESPORTS, JOVENTUT I IGUALTAT.

L.A.M.B. 0


27/10/10 ALTRES APROVACIÓ NORMES SELECCIÓ DE GRUPS O SOLISTES PER A PARTICIPAR EN EL CIRCUIT DE MÚSICA JOVE 2011.

DEPARTAMENT AFECTAT 0



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR PEL SUBMINISTRAMENT DE SAMARRETES PELS PARTICIPANTS DEL PROGRAMA JOCS ESPORTIUS ESCOLARS.

PUBLIGRAF, SL 21238,82



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR PEL TRANSPORT DE RECURSOS MATERIALS DESTINATS AL DESENVOLUPAMENT DELS PROGRAMES ESPORTIUS.

BALEARS ART I LLAR, SL 14160



APROVACIÓ CONTRACTE MENOR TALLER EXPERIMENTACIÓ TEXTIL, DE LA DIR. INS. IGUALTAT.

C.P 18000

67


27/09/10 ADMISSIÓ SOL·LICITUDS

PROPOSTA D'ADMISSIÓ DEL CONSELL DE PARTICIPACIÓ DE LES DONES PER FORMAR PART COM A MEMBRE DE PLE DRET DEL CONSELL DE LA DONA.

CONSELL DE PARTICIPACIÓ DE LES DONES DE LES ILLES BALEARS

0


27/09/10 ADMISSIÓ SOL·LICITUDS

PROPOSTA D'ADMISSIÓ DEL CONSELL DE DONES I PER A LA IGUALTAT DE PALMA PER FORMAR PART COM A MEMBRE DE PLE DRET DEL CONSELL DE LA DONA.

CONSELL DE DONES I PER LA IGUALTAT DE PALMA

0



RESOLUCIÓ CONCESSIÓ SUBV. ALS EFECTES DEL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA L'ESPORT PER A L'EDAT ESCOLAR I APROVACIÓ DEL CONVENI.

FEDERACIÓ DE BOXA DE LES ILLES BALEARS

5000

DEPARTAMENT D'HISENDA,OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ


RELACÍÓ FACTURES REFERÈNCIA:95/92022-92023/20100606,DESPESES SERVEI DE NETEJA DE FEBRER I MARÇ DELS EDIFICIS DEL LLAR DE LA JOVENTUT I LLAR INFÀNCIA,EXERCICI 2010.

KLÜH LINAER ESPAÑA, S.L. 38965,29



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:95/20100803,DESPESES DEL SERVEI DE VIGILÀNCIA DELS EDIFICIS LLAR DE LA INFÀNCIA I LLAR DE LA JOVENTUT,EXERCICI 2010.

CIA. MEDITERRANEA DE VIGILANCIA,S.A (MEVISA)

3004,8



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:95/33128/20100801,DESPESES SERVEI DE VIGILÀNCIA DE L'EDIFICI DE LA MISERICÒRDIA, EXERCICI 2010.

CIA.MEDITERRANEA DE VIGILANCIA, S.A.(MEVISA)

23278,51



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:20100824,DESPESES DEL SERVEI ITV,EXERCICI 2010.

SENSE ESPECIFICAR 456,13



EXP.:03/09(MF2).ABONAMENT FACTURA DESENA CERTIFICACIÓ PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE SON SERVERA A LA VARIANT DE CAPDEPERA MA-4040 DEL PK 0,740 AL PK 10,100.

MATIAS ARROM BIBILONI, S.L.

4423,23



EXP.:20/10-M(MF2).ABONAMENT FACTURA ONZENA CERTIFICACIÓ PROJECTE MODIFICAT Nº 1 REFORÇ DEL FERM DE SON SERVERA A LA VARIANT DE CAPDEPERA.MA-4040 DEL PK 0,740 AL PK 10,100.


5783,82



EXP.:20/10-M(MF2).ABONAMENT FACTURA DOTZENA CERTIFICACIÓ PROJECTE MODIFICAT Nº 1 REFORÇ DEL FERM DE SON SERVERA A LA VARIANT DE CAPDEPERA.MA-4040 DEL PK 0,740 AL PK 10,100.


7114,9


27/09/10 ALTRES HABILITACIÓ PER CAIXA FIXA. JOAN CALAFELL ROSSELLÓ 0



EXP.:10M03290.CONTRACTE MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER A REALITZAR UNA AUDITORIA ECONÓMICA A L'ENTITAT CONCESSIONÀRIA MA-15 PALMA-MANACOR.

MOYÀ AUDITORIA BALEAR, SLP

6490

68


27/09/10 AUTORITZACIÓ OBRES

CARRETERES

EXP.:555/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13;POLÍGON 3;PARCEL·LA 22;TM.CONSELL.FER POU.

C.O.B. 0



CARRETERES

EXP.:552/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-10;PQ.63,160;TM.DEIÀ.REPARACIÓ DE MUR.

J.B.G. 0



CARRETERES

EXP.:557/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-2031;POLÍGON 6;PARCEL·LA 508;TM.MARRATXÍ.CONSTRUCCIÓ HABITATGE UNIFAMILIAR AMB PISCINA.

CANYPLANT, S.L. 0



CARRETERES

EXP.:561/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-15C;POLÍGON 4;PARCEL·LA 851;TM.MANACOR.TANCAMENT DE MARÈS I TANCA METÀLICA.

J.N.LL. 0



CARRETERES

EXP.:563/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3410;PQ.3,300 AL 3,400;TM.SANTA MARGALIDA.INSTAL·LACIÓ XARXA DE B.T.

F.E.F. 0



CARRETERES

EXP.:562/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13;PQ.19,500;TM.BINISSALEM.CONSTRUCCIÓ D'ALJUB.

F.V.M. 0



CARRETERES

EXP.:510/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4026 I MA-4023;TM.SON SERVERA.PROJECTE DESPLAÇAMENT LÍNIA SOTERRADA MT "PENYAL".

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SLU

0



CARRETERES

EXP.:541/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4026;POLÍGON 4;PARCEL·LES 737-738-739;TM.SON SERVERA.PROJECTE LÍNIA SOTERRADA DE BT S/REF AT/EM/FJP/PS 196.150.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SLU

0



CARRETERES

EXP.:591/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-11;POLÍGON 8;PARCEL·LA 108;FINCA CAN TOPA;TM.BUNYOLA. REPARACIÓ FAÇANA I CANVI DE CANAL.

A.M.C. 0



CARRETERES

EXP.:598/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-11;CAMÍ SA COSTA DEN LLORENÇ;TM.SÓLLER;REPASSAR TEULADA I CANVIAR CANAL.

M.L.L. 0



CARRETERES

EXP.:602/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-19;PQ.23,200 I MA-6020;PQ.0,000;TM.LLUCMAJOR.COL·LOCACIÓ PANCARTES 464 EDICIÓ FIRES DE LLUCMAJOR.

AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR.

0



CARRETERES

EXP.:584/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1041;PQ.14;POLÍGON 3;PARCEL·LA 74;TM.PUIGPUNYENT. CONDICIONAR ENTRADA.

AC.J.M. 0


13/10/10 EXPROPIACIÓ RECTIFICACIÓ ERRADES MATERIALS DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST PER MUTU ACORD FINCA 1 OBRA:MILLORA TRAVESSERA BANYALBUFAR.ADD.1. EXP.CM-52.

SENSE ESPECIFICAR 0

69


14/10/10 ALTRES CLAU:06.01.0-MT.APROVACIÓ ACTUALITZACIÓ ADDENDA D'ACTUALITZACIÓ DE PREUS PROJECTE MILLORA I CONDICIONAMENT MA-4032, DE MA-4040 A PORT VELL.



07/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:16/2009.INICI EXPEDIENT PRÒRROGA CONTRACTE SERVEI CUSTÒDIA I TRANSPORT CONSULTA DOCUMENTS DIPOSITATS PROCEDENTS DE L'ARCHIU GENERAL DEL CONSELL DE MALLORCA.

SENSE ESPECIFICAR 0


07/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:20/2010.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ SERVEI DE GERÈNCIA DEL PLA DE COMPETITIVITAT DE DESTINS TURÍSTICS DE PROJECCIÓ INTERNACIONAL "MALLORCA DIVERSA".

SENSE ESPECIFICAR 0



EXP.:09M04390(MF1).CONTRACTE MENOR SERVEI "CAMPANYA GEOLOGICOGEOTÈCNICA PER REDACTAR ESTUDI INFORMATIU DE LA VARIANT DE SENCELLES.

GEOLOGÍA DE MALLORCA, S.L.

3975,73



EXP.:10M03390.CONTRACTE MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA REDACTAR ESTUDI INUNDABILITAT DELS TORRENTS COA NEGRA, GROS I BÀRBARA ALS PUNTS INTERFERÈNCIA AMB VIA CONNECTORA.

ASESORÍA TÉCNICA Y PROYECTOS SXII SL (ATP)

10620



CARRETERES

EXP.:567/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3011,MA-15 I MA-5010;LLUCMAJOR-SON ORLANDIS;TM. LLUCMAJOR.LÍNIA AÈRIA A.T.

COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT DE LES ILLES BALEARS

0



CARRETERES

EXP.:568/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-5030,MA-5101 I MA-5111;BESSONS-LLUCMAJOR;TM.LLUCMAJOR. LÍNIA AÈRIA A.T.

COMISSIÓ BALEAR DE MEDI AMBIENT.

0



CARRETERES

EXP.:569/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-15,MA-3320,MA-3321 I MA-3323;ARTÀ-BESSONS;TM.ARÀ.LÍNIA AÈRIA A.T.


0



CARRETERES

EXP.:570/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-14;MA-4010;TM.FELANITX.LÍNIA AÈRIA A.T.


0



CARRETERES

EXP.:534/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1 EDAR;TM.ANDRATX.AMPLIACIÓ I MILLORA DE TRACTAMENT (10271/08).


0



CARRETERES

EXP.:586/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3331;POLÍGON 3;PARCEL·LA 84;TM.ARTÀ.CONDICIONAR TANCAMENT I ACCÉS.

MC.F.A. 0



CARRETERES

EXP.:596/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3501;PQ.2,600;POLÍGON 1;PARCEL·LA 15;TM.MURO.XARXA SOTERRADA DE B.T.

AJUNTAMENT DE MURO 0

70



CARRETERES

EXP.:595/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3130;BL.28;PARC.68;PK.1,980;TM.ALGAIDA.REHABILITAR PISTES AUTOESCOLA JA EXISTENTS AMB FORMIGÓ.

J.G.A. 0



CARRETERES

EXP.:604/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-12;PQ.1,600;TM.ARTÀ.TANCAMENT FINCA AMB PALS I REIXETA.

B.N.F. 0


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 13 OBRA:MILLORA I CONDICIONAMENT MA-1015 TRAM CALVIÀ-CAPDELLÀ.ADD.1.EXP.CM-55.TM-CAVIÀ.

INDIGAS, S.L. 304,97


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 99 OBRA:REFORMA INTEGRAL MA-3020 SANTA MARIA-SENCELLES.ADD.18.EXP.CM-49.TM.SENCELLES.

AJ.O.J. 984,29


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 145 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU.ADD.16.EXP.CM-40.TM.SINEU.

A.J.N. 742,6


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PPREU JUST FINCA 71 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU.ADD.15.EXP.CM-40.TM.SINEU.

J.G.V. 124,21


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEL PREU JUST FINCA 84.4 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU.ADD.13.EXP.CM-40.TM.SINEU.

M.E.T. 155,7


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 104 OBRA: CONDICIONAMENT I MILLORA TRAÇAT C-713.TRAM SA POBLA-ALCÚDIA.ADD.24.EXP.CM-34.TM.ALCÚDIA.

JA.G.C., P.G.C. I C.V.B. 1816,59


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA: CONDICIONAMENT I MILLORA MA-13.TRAM SA POBLA-ALCÚDIA.ADD.9.EXP.CM-34.TM.ALCÚDIA.

DESTILERIAS SANTA MARIA, S.L., A.P.R. I ALTRES

12046,74


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 346 I 347 OBRA: PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.99.EXP.CM-31.TM.ALGAIDA.

S.R.C. 873,49


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 10 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15.ADD.93.EXP.CM-31.TM.ALGAIDA.

J.S.J. 3360,48


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 137 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15.TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.91.EXP.CM-31.TM.ALGAIDA.

J.R. DR M.P.G.M. 17403,66

71


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 8 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15.ADD.41.EXP.CM-31.TM.PALMA.

M.G.S. 12449,5


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 32 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15.ADD.40.EXP.CM-31.TM.PALMA.

C.M.M. 5779,36


13/10/10 EXPROPIACIÓ ÁPROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 9 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.16.EXP.CM-31.TM.MONTUÏRI.

A.A.O. 500,35


13/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 108 OBRA:MILLORA TRAÇAT MA-3010 DE PÒRTOL A SANTA MARIA.ADD.45.EXP.C-87.TM.MARRATXÍ.

J.V.P. 935,99




ATORGAMENT COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT.

MC.P.B. 34,33





MªA.M.M. 34,33





MªD.P.V. 68,66


07/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 64 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.15.EXP.CM-31.TM.MONTUÏRI.

J.M.M. 4677,05


07/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 1.1 OBRA:VARIANT SUD D'ANDRATX.ADD.5.EXP.166.TM.ANDRATX.

MM.J.B. 7692,09


07/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 1 I 2 OBRA:ROTONDA DE CAMPOS.ADD.2.EXP.C-79.TM.CAMPOS.

J.E.B. 6463,39


18/10/10 APROVAR PLA SEGURETAT I

SALUT EN OBRES

EXP.:28/2009.APROVACIÓ ANNEX Nº 2 PLA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL OBRES PROJECTE MILLORA INTERSECCIÓ MA-1110 CAMÍ DELS REIS.ACCESSOS A PALMA-SON ESPASES CLAU 09-15.0-ML.

AZIMUT ENGINYERS, SLL 0



SALUT EN OBRES

EXP.:8/2010.APROVACIÓ PLA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL OBRES PROJECTE ORDENACIÓ MA-12 CAN PICAFORT CLAU:09-11.0-ML.

CONSTRUCCIONES Y PAVIMENTACIONES SIQUIER, S.A.

0

72



APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE REFORÇ FERM MA-2210 DEL PK 0,400 FINS AL PK 1,900 TRAVESSERA PORT DE POLLENÇA.CLAU:10-35.0-RF.




APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE LA MA-2022 DEL PK 1,900 FINS AL PK 4,750 TRAM CONSELL-ALARÓ CLAU:10-33.0-RF.




APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE LA MA-2220 DEL PK 65,000 FINS AL PK.66,760 ENTRADA ALCÚDIA.CLAU:10-36.0-RF.




APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE LA MA-10 DEL PK 7,000 FINS AL PK 13,000 I DEL PK 17,400 FINS AL PK 20,400 POLLENÇA-LLUC.-CLAU 10-34.0-RF.




APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE LA MA-2010 DEL PK 0,720 AL PK 1,140 I DE LA MA-2100 DEL PK 0,000 AL PK 0,780 TRAVESSERA DE BUNYOLA.CLAU:10-32.0-RF.



08/10/10 ALTRES APROVACIÓ DEL COMPTE JUSTIFICATIU PER ORDRE DE PAGAMENT A JUSTIFICAR.



18/10/10 CATALOGACIÓ VEHICLE HISTÒRIC

CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. G.F.F. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. J.C.R. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. P.CH.W. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. G.S.B. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. I.R.C. 0


11/10/10 DEVOLUCIÓ INGRESSOS

DEVOLUCIÓ TAXES. P.A.W. 117,03



CARRETERES

EXP.:463/2010B.PERMÍS CARRETERA:MA-3220;RESIDÈNCIA GENT GRAN;TM.SANT JOAN.CONSTRUCCIÓ VORAVIA EN EL COSTAT SUD I INSTAL·LACIÓ XARXA ELECTRICITAT, TELEFONIA ETC.

CONSORCI RECURSOS SOCIOSANITARIS

0

73



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:20100929,DESPESES DEL SERVEI ITV,EXERCICI 2010.

CARLSON WAGONLIT ESPAÑA, SL

91,09



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:73/33128/20100103,DESPESES SUBMINISTRAMENT I MATRICULACIÓ VEHICLE PEL DEPARTAMENT DE CULTURA.

DIBAUTO 2000 S.A. 11014,19



FACTURA 10630 DE DATA 30.03.10 OBRES CONDICIONAMENT DE LA SALA 3 DEL MUSEU KREKOVIC. EXERCICI 2010.

COMERCIAL E INSTALADORA BALEAR, S.A.U.

14460,89



CONTRACTACIÓ

ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI MANTENIMENT ANUAL SISTEMA DE TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA CASTELLÀ-CATALÀ-CASTELLÀ I ANGLÈS-CATALÀ-ANGLÈS.

INCYTA MULTILANGUAJE, S.L.

4724,78



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20100923,DESPESES SERVEI CARRETERES,EXERCICI 2010.




REBUT Nº 2004R03-2009-3 DE DATA 31.12.2009 ASSEGURANÇA DE VIDA I ACCIDENTS DE LA PRESIDÈNCIA,VICE-PRESIDÈNCIES,CONSELLERS EXECUTIUS,DIRECTORS INSULARS ETC. EXERCICI 2010.

SA NOSTRA COMPANYA DE SEGUROS DE VIDA, S.A.

6271,41



EXP.:CM 04/2010-I.CONTRACTE MENOR SERVEI PE "INCLOURE BANNERS INFORMATIUS DEL CONSELL EN LANDING PAGES DE LA XARXA DE HOTSPOTS I EN LA HOME DEL PORTAL WIFI.

TELCONET BALEAR, S.L. 4931,22



FACTURA Nº 134 DE DATA 2/02/2010 SERVEIS DE MANTENIMENT DE LA MICROINFORMÀTICA DEL CIM DEL 2 DE DESEMBRE DE 2009 A 1 DE GENER DE 2010.

UP7 BALEAR, S.L. 8903,59



EXP.:367.2/09.FACTURA Nº 1 DE DATA 29 DE MARÇ DE 2010 IMPLEMENTACIÓ EXTRANET ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA MUNICIPAL.

UTE MALLORCA ADMINISTRACIÓN ELECTRÓNICA

57333



REBUT Nº 20100101-0/1 DE DATA 18.01.2010 ASSEGURANÇA DE RESPONSABILITAT CIVIL DELS SERVEIS TÈCNICS DEL DPT. HISENDA, OO.PP. I INNOVACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA, EXERCICI 2010.

MUSAAT MUTUA DE SEGUROS A PRIMA FIJA

28023,6



CONTRACTE MENOR SERVEI MANTENIMENT PER AL CONTROL DE INSECTES I RATES A L'EDIFICI DE LA MISERICÒRDIA PER A L'ANY 2010.

WILL KILL, S.A. 1457,77



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20100803,DESPESES SERVEI GENERALS,EXERCICI 2010.

ENDESA ENERGIA XXI, S.L.U.

7521,67

74



EXP.:CM 02/2010-I.CONTRACTE MENOR SERVEI PER ELABORAR EL PLA DE FORMACIÓ DE LA DIRECCIÓ D'INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L'EINA D'AUTOAVALUACIÓ CAF I DE LES CARTES CIUTADANES.

WORKBENCH ASESORES, S.L.

4171,78


20/10/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ FIANÇA DEFINITIVA. ROLDAN OFICINES I DESPATXOS, S.A.

1090,23


18/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:33/2010(PLURIANUAL 2011-2014).INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ CONSERVACIÓ INTEGRAL XARXA CARRETERES DEL CONSELL DE MALLORCA EIX CENTRAL.

SENSE ESPECIFICAR 0


18/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:32/2010(PLURIANUAL 2011-2014).INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ CONSERVACIÓ INTEGRAL XARXA DE CARRETERES DEL CONSELL DE MALLORCA EIX PONENT-LLEVANT.

SENSE ESPECIFICAR 0


20/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:36/2010(PLURIANUAL 2011-2014).INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT SENYALITZACIÓ HORITZONTAL XARXA CARRETERES DEL CONSELL DE MALLORCA ZONA SUD.

SENSE ESPECIFICAR 0



FIXA

JUSTIFICACIÓ Nº 10 DE LA BESTRETA DE CAIXA FIXA AMB NÚMERO DE COMPTE JUSTIFICATIU J/2010/180.



20/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:37/2010(PLURIANUAL 2011-2014).INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT SENYALITZACIÓ HORITZONTAL XARXA DE CARRETERES ZONA NORD.

SENSE ESPECIFICAR 0



SALUT EN OBRES

EXP.:06/2010 CLAU:09-16.0-RF.APROVACIÓ PLA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL OBRES PROJECTE REFORÇ DEL FERM SANT LLORENÇ-SON SERVERA MFII-CAIB.


0



AUTORITZACIÓ DESPLAÇAMENT EN COMISSIÓ DE SERVEIS.

M.S.F-R. 115



ABONAMRNT FACTURA CE10-M-174 DE DATA 30/04/2010 SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM,LOT 1,XARXA MULTISERVEI DE COMUNICACIONS DURANT EL MES D'ABRIL DE 2010.

CABLEUROPA, S.A.U. 23591,66



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 1,XARXA MUTISERVEI DE COMUNICACIONS.




EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM,LOT 2,SERVEI DE TELEFONIA MÒBIL.

TELEFONICA DE ESPAÑA ,S.A.U.-TELEFONICA MOVILES, S.A.U.-UTE XXIV

10049,5

75



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM,LOT 2,SERVEI DE TELEFONIA MÒBIL.

TELEFONICA DE ESPAÑA,S.A.U.-TELEFONICA MOVILES, S.A.U.-UTE XXIV

10049,5



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 1,XARXA MULTISERVEI DE COMUNICACIONS.




EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 1,XARXA MULTISERVEI DE COMUNICACIONS.




EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA SERVEI DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 1, XARXA MULTISERVEI DE COMUNICACIONS.




FIXA




21/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 56-BIS/2007.DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.

MARTINEZ Y GARAU, S.L. 0


21/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 56/2007. MARTÍNEZ Y GARAU, S.L. 0


21/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 55/2007.DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.

G.E.R. 0



G.E.R. 0



MALLA PUBLICITAT, S.A. 0









TRAMITACIÓ I CONTROL, S.L.

0

76









GOLF PARK ENTERTAINMENT MALLORCA, S.L.

0



S.V.V. 0








20/10/10 ALTRES REF,:SJA-CARRETERES-ES 46/2007.DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.




EXP.:16/09.ABONAMENT FACTURA SETENA CERTIFICACIÓ PROJECTE CONSERVACIÓ XARXA CARRETERES,ZONA 4.

OBRAS Y PAVIMENTACIONES MAN, S.A.

70318,04



EXP.:16/09.ABONAMENT FACTURA VUITENA CERTIFICACIÓ PROJECTE CONSERVACIÓ XARXA DE CARRETERES,ZONA 4.

OBRAS Y PAVIMENTACIONES MAN, S.A.

51469



EXP.:64/06.ABONAMENT FACTURA QUARANTA-QUATRENA CERTIFICACIÓ SERVEI MANTENIMENT INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES,ZONA A 2007/2008.

CENTRO MONTAJES, S.A. 9616,61



EXP.:10M01290.CONTRACTE MENOR ADQUISICIÓ MOBILIARI PER AL DEPARTAMENT D'HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ (LOT B).

TECNODESPACHO (TÉCNICOS DEL MONTAJE DE BALEARES, S.L.)

2962,41



EXP.:10M01290.CONTRACTE MENOR ADQUISICIÓ MOBILIARI PER AL DEPARTAMENT D'HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ (LOT A).

GILET, S.A. 2759,64


21/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:43/10.MFII. INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ OBRA PROJECTE MILLORA I CONDICIONAMENT MA- 4032 DE MA-4040 A PORT VELL TM.CON SERVERA.CLAU 06-01.0-MT.

SENSE ESPECIFICAR 0

77



EXP.:20/10-M(MF2).ABONAMENT FACTURA TRETZENA CERTIFICACIÓ PROJECTE MODIFICAT Nº 1 REFORÇ DEL FERM DE SON SERVERA A LA VARIANT DE CAPDEPERA MA-4040 DEL PK.0,740 AL 10,100.


6129,52



EXP.:20/10-M(MF2).ABONAMENT FACTURA CATORZENA CERTIFICACIÓ PROJECTE MODIFICAT Nº 1 DEL REFORÇ DEL FERM DE SON SERVERA A LA VARIANT DE CAPDEPERA MA 4040 DEL PK 0,740 AL 10,100.


20170,28


15/10/10 ALTRES DECLARACIÓ DESISTIMENT SOL·LICITUD REVERSIÓ TERRENYS EXPROPIATS AMB MOTIU DE LES OBRES DE LA C-710 CARRETERA POLLENÇA(PM-220) A ANDRATX(C-719)EN EL PK.54,300.

F.R.E. 0


13/10/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA EXP.:44/2005.DEVOLUCIÓ GARANTIA DEFINITIVA RELATIVA AL CONTRACTE DE SERVEI DE NETEJA DELS EDIFICIS DE LA LLAR DE LA INFÀNCIA I LLAR DE LA JOVENTUT.

ISS FACILITY SERVICES, S.A.

21263,55


13/10/10 ALTRES EXP.:40/09.APROVACIÓ CONVENI COL·LABORACIÓ PER A LA CESSIÓ A FAVOR DE L'AJUNTAMENT DE PALMA TERRENYS NECESSARIS AMPLIACIÓ PATI COL·LEGI PÚBLIC MIQUEL COSTA I LLOBERA.

AJUNTAMENT DE PALMA 0


19/10/10 ALTRES EXP.:23/09 EXP.:436.2/09.ANUL·LACIÓ IMPORT SOBRANT OPERACIONS COMPTABLES "A" I "RC" CONTRACTE DE ASSEGURANÇA D'ASSEGURANÇA DANYS PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA.

FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA

7436,12



ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI DE SUBSCRIPCIÓ A LA BASE DE DADES ON LINE D'EDITORIAL ARANZADI.

EDITORIAL ARANZADI, S.A. 13617,71



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:64/92020/20100621,DESPESA PER OBRA DE INSPECCIÓ TÈCNICA EDIFICIS (ITE) AL LLAR DE LA INFÀNCIA,EXERCICI 2010.

PASTOR, S.A. 19295,3



CONTRACTACIÓ

DESPESA PER A LA RESLITZACIÓ D'OBRES D'ENDERROCAMENT D'UNA ZONA DEL MUR PERIMETRAL DEL POLIESPORTIU SANT FERRAN.

GRATACELS MALLORCA, S.L.

13645,13



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:73.92021.20100906,DESPESES DEL SERVEIS GENERALS DE LA MISERICÒRDIA,EXERCICI 2010.




RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:11/92040/20100811,DESPESES DEL SERVEI D'INFORMÀTICA,EXERCICI 2010.




FACTURA Nº 2 REPOSICIÓ DE LES XARXES DE FONS DEL CAMP DE FUTBOL DEL POLIESPORTIU SANT FERRAN,EXERCICI 2010.

GRUP B2 SPORT EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, S.A.

23213,69

78



E.F.498.09. ABONAMENT FACTURA IMPLANTACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ DIGITAL AL CONSELL DE MALLORCA.

LIMIT TECNOLOGIES, S.A. 39999,12


22/10/10 ALTRES CORRECCIÓ ERRADES RESOLUCIÓ DEL VICEPRESIDENT I CONSELLER EXECUTIU D'HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ DE DIA 3 DE SETEMBRE DE 2010.

SENSE ESPECIFICAR 0


22/10/10 ALTRES RFE.:SJA-CARRETERES-ES 26/2007.DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERS.













KÜHN & PARTNER, S.L. 0





22/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 36/2007. DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.














79






SUPERMERCADOS APROP 0





25/10/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ FIANÇA DEFINITIVA OPERACIÓ Nº 320100003034 EN EL CONTRACTE DE PATROCINI XXVI EDICIÓ MOSTRA DE CUINA MALLORQUINA.NSP 01.10 REF.INTERVENCIÓ 32.10.

ASSCIACIÓ EMPRESARIAL DE RESTAURACIÓ DE MALLORCA

3448,27




























80





















RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:70/91211/20101102,DESPESES SERVEI CARRETERES,EXERCICI 2010.

VIAJES 2000, S.A. 202,89



EXP.:10M03490(MF1).CONTRACTE MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA REALITZACIÓ ESTUDIS GEOTÈCNICS A L'AUTOVIA MA-1.

APPLUS 16841,73



EXP.:10/2009.CONTRATE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA COORDINACIÓ SEGURETAT I SALUT OBRES REFORMAT CONDICIONAMENT MA-2130 INCA-CAIMARI(PLURIANUAL 2009-2011).

ESLOU TOPOGRAFÍA, S.L. 8260



EXP.:10M01390.CONTRACTE MENOR ADQUISICIÓ VESTUARI PERSONAL BRIGADES GESTIÓ PRÒPIA. LOTS 4 I 18.

PROTECCIÓ HUMANA, S.A. 949,46



EXP.:10M01390.CONTRACTE MENOR ADQUISICIÓ VESTUARI PERSONAL DE LES BRIGADES DE GESTIÓ PRÒPIA.LOTS 7,13,14,16 I 19.

COMERCIAL RAFAEL RIBAS 8418,93



EXP.:14/2010.CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA REDACCIÓ PROJECTE CONSTRUCCIÓ DESDOBLAMENT MA-30 ENTRE SON FERRIOL I LA CARRETERA D'INCA-MFI.

GESTIÓN DE PROYECTOS BALEAR, S.L.

22290,2



EXP.:2/2010.CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA AIXECAMENT TOPOGRÀFIC VIA CONNECTORA DE PALMA.

INSULAR SURVEY, SLP 58242,44

81


21/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:21/2010.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ ADQUISICIÓ PROGRAMARI DEL SISTEMA GESTOR DE BASE DE DADES PEL CONSELL DE MALLORCA.

SENSE ESPECIFICAR 0


21/10/10 ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DE

CONTRACTES

EXP.:FISCALITZACIÓ:278/10.ADJUDICACIÓ PROVISIONAL EXPEDIENT CONTRACTACIÓ SERVEI ASSESSORAMENT DEL CONSELL DE MALLORCA EN MATÈRIA DE FINANÇAMENT.

FUNDACIÓ UNIVERSITAT EMPRESA DE LES ILLES BALEARS

30680



CONTRACTACIÓ

APROVACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI CONSISTENT ASSESSORAMENT PERMANENT EN MATÈRIA PRESSUPOSTÀRIA, JURÍDICA I FINANCERA PEL CONSELL DE MALLORCA.

AFI, CONSULTORES DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, S.A.

9440



DESPESA

INCLUSIÓ EN LA NÒMINA DESPESES QUILOMETRATGE.

M.M.D. 93,65



CARRETERES

EXP.:653/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-2210;VARIS TRAMS CTRA. FORMENTOR;TM.POLLENÇA. CANALITZACIÓ DOTACIÓ DE SERVEIS.

A.D.B. EN REPRESENTACIÓ DE INMOBILIARIA FORMENTOR, S.A.

0



FIXA





EXP.:CM 03/2010-I.CONTRACTE MENOR SERVEI PER ELABORAR PLA DE QUALITAT I AVALUACIÓ OFICINA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA.

A.S.R. 7817,7



FACTURA Nº 2010/028 OBRES I REPOSICIÓ DESPATX DEL GRUP SOCIALISTA A PALAU REIAL,EXERCICI 2010.

CONSTRUCCIONES Y PROMOCIONES HOGAR MALLORQUIN, S.L.

29940,52



FIXA

JUSTIFICACIÓ DE LA BESTRETA DE CAIXA FIXA AMB NÚMERO DE COMPTE JUSTIFICATIU J/2010/173.




EXP.:CM 03/2010-I.CONTRACTE MENOR SERVEI PER ELABORAR PLA DE QUALITAT I AVALUACIÓ OFICINA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA.

A.S.R. 2667,7



CONTRACTE MENOR SERVEI PER DUR A TERME LA INTEGRACIÓ DEL CATÀLEG DE SERVEIS DEL CONSELL DE MALLORCA LA SEVA APLICACIÓ INFORMÀTICA A LA NOVA INTRANET I PREPARACIÓ CAETES SERVEIS.

ATOS ORIGIN SAE 6257,04



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92023/20100402,DESPESES DEL SERVEI MANTENIMENT ASCENSOR INSTAL·LAT AL CARRER GENERAL RIERA 111 LLAR DE LA JOVENTUT,EXERCICI 2010.

THYSSENKRUPP ELEVADORES, S.L.

875,22

82



FIXA




21/10/10 ALTRES EXP.:43/10.AUTORITZACIÓ PRÈSTEC TEMPORAL DEL QUADRE "LA ESPAÑOLA" PROPIETAT DEL CONSELL DE MALLORCA.

ARCHIU MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE PALMA

0


26/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:24/2009.INICI EXPEDIENT REDISTRIBUCIÓ DESPESA I PRÒRROGA CONTRACTE SERVEI PREVENCIÓ RISCOS LABORALS DE LES ESPECIALITATS O DISCIPLINES MEDICINA EN EL TREBALL.

SENSE ESPECIFICAR 0


25/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:22/2010.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ SERVEI PEL DESENVOLUPAMENT ACTIVITATS GIMNÀSTICA,MANUALITATS I BALL ESPORTIU DEL DEPARTAMENT DE PRESIDÈNCIA.

SENSE ESPECIFICAR 0



APROVACIÓ DEL COMPTE JUSTIFICATIU PER ORDRE DE PAGAMENT A JUSTIFICAR.



26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-54.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 75.1 OBRA:MILLORA I CONDICIONAMENT MA 6030 CAMPOS -RÀPITA.ADD. 2.TM.CAMPOS.

CASES DE SA RÀPITA, S.L. 2523,59


26/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUESS VARIES OBRA MILLORA I CONDICIONAMENT MA-6030 CAMPOS-SA RÀPITA.PRINCIPAL.TM.CAMPOS.

J.T.G.,S.A.T. SON CARBO I ALTRES

13831,86


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-53.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 1 Y 2 OBRA:AMPLIACIÓ OBRA FÀBRICA SOBRE TORRENT MASSANELLA.PRINCIPAL.TM.MANCOR DE LA VALL.

H.C.J. I V.J.J. 290,58


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-52.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:MILLORA TRAVESSERA BANYALBUFAR.PRINCIPAL.TM.BANYALBUFAR.

MªA.M.C., M.MªC.A.C. I ALTRES

4388,54


26/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 166.1 OBRA:REFORMA INTEGRAL MA-3020 SANTA MARIA A SENCELLES.ADD.16.EXP.CM-49.TM.SENCELLES.

MªC. LL.C. 38,73


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-49.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA PREU JUST FINQUES 152 I 153 OBRA:REFORMA INTEGRAL MA-3020 SANTA MARIA-SENCELLES.ADD.15.TM.SENCELLES.

M.A.C. I F.A.C. 1432,49


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-49.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:REFORMA INTEGRAL MA-3020 SANTA MARIA-SENCELLES.PRINCIPAL.TM.SANTA MARIA.

M.M.V.,C.O.M. I ALTRES 2097,84

83


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-47.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 10 OBRA: MILLORA I CONDICIONAMENT MA-3322.PRIMER TRAM.MANACOR-VARIANT MANACOR.ADD.5.TM.MANACOR

M.A.B. I F.S.S. 4438,11


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-43.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 1 OBRA: VORAVIA MA-2031 PK.3,7 AL 3,8.CAMI VELL DE BUNYOLA.PRINCIPAL,2ª FASE. TM.PALMA.

B.H.S. I B.H.S. 2894,48


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-42.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 17 OBRA: MILLORA CAMÍ FONDO.TRAM MA-30 I POLÍGON DE LLEVANT.ADD.6.TM.PALMA.

GACARI, S.L., P.R.C. I M.C.F. 2527,94


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-42.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 9 OBRA: MILLORA CAMÍ FONDO.TRAM:PM-30-POLÍGON DE LLEVANT.ADD.5.TM.PALMA.

B.CH.A., MA.J.A. I ALTRES 294,32


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-42.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 1,5 I 6 OBRA:MILLORA CAMÍ FONDO TRAM:PM-30-POLÍGON DE LLEVANT.ADD.2.TM.PALMA.

WEMA, S.A., F.C.B. I B.C.F. 6565,07


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-42.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINA 4 OBRA:MILLORCA CAMÍ FONDO.TRAM MA 30-POLÍGON DE LLEVANT.PRINCIPAL.TM.PALMA.

J.C.F. 6392,68


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-41.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 8,56 I 57 OBRA:RONDA ARTÀ ENTRE MA-12 I MA-15.ADD.2.TM.ARTÀ.

M.LL.LL., A.LL.F. I ALTRES 140,16


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 13.6 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU.ENLLAÇ MA-15 I PM-324.ADD.16.TM.SANT JOAN.

C.G.B. 108,29


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 129.1 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU ENLLAÇ MA-15 I PM-324.ADD.12.TM.SINEU.

A.F.A. I F.A.F. 205,28


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU FASE I ENLLAÇ MA-15 I PM-324.ADD.4 TM.SINEU.

J.F.B., M.R.R. I ALTRES 5095,55

84


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:MILLORA TRAÇAT EI¿X TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU FASE I ENLLAÇ MA-15 I PM-324 ADD.1 TM. LLORET DE VISTALEGRE.

J.M.F., M.F.V. I ALTRES 1133,97


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU FASE I ENLLAÇ MA-15 I PM-324 ADD.1 TM. SINEU.

F.G.J. I M.C.J. 172,27


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 2 I 18 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU FASE I ENLLAÇ MA-15 I MA-3240 PRINCIPAL TM.SANT JOAN.

R.B.B. I F.G. R. 1723,13


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-34.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:CONDICIONAMENT I MILLORA TRAÇAT MA-13 SA POBLA-ALCÚDIA PRINCIPAL TM.SA POBLA.

A.LL.B., JS.G.LL. I ALTRES 5728,46


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD MÉS REVERSIÓ DE TERRENY FINQUES VARIES OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.38.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

M.M.B., J.B.M. I ALTRES 50637,7


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DEL PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINQUES VARIES OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.25.TM. VILAFRANCA DE BONANY.

M.B.N., M.B.G. I ALTRES 44637,76


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 8,9 I 16 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.14.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

J.M.B. I J.B.S. 1041,22


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:CONVERSIÓ MA-15 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.13.TM.MONTUÏRI.

B.R.M. I C.P.B. 5895,16


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DEL PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINQUES VARIES OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.11 TM. SANT JOAN.

M.M.B., G.W. I ALTRES 113673,81


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD MES REVERSIÓ DE TERRENY FINQUES VARIES OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.9.TM.PETRA.

M.B.O., A.M.G I ALTRES 31544,9

85


25/10/10 EXPROPIACIÓ APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 53 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.8.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

M.B.H. I C.H.G. 590,44


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 4 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.5.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

G.G.F. I M.B.B. 35930,22


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 217 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.104.TM.ALGAIDA.

JFX.M.C. I G.M.O. 895,18


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 335.1 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.101.TM.ALGAIDA.

A.A.LL. 689,2



G.S.C. 6805,98



G.S.J. I HEREUS DE A.J.M. 1055,54


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 19 I 103 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.32.TM.ALGAIDA.

J.F.R. I A.J.E. 2763,94


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 144.2 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.30 TM. ALGAIDA.

B.LL.LL. 5196,94


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 285 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.28 TM.ALGAIDA.

C.M.M. 498,3


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPES LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 9 I 9.1 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.26.TM.PALMA.

J.M.S. I C.Z.V. 724


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-22.APROVACIÓ LIQUIDACIÓ INTERESSOS DFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 22 OBRA: CONDICIONAMENT I MILLORA TRAÇAT MA-6030 CAMPOS-SA RÀPITA.ADD.13.TM.CAMPOS.

F.M.B. 236,34


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-22.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 37 I 51 OBRA:MILLORA I CONDICIONAMENT PM-603 CAMPOS-SA RÀPITA.ADD.8.TM.CAMPOS.

JMª.J.B. 1328,4

86


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-9.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 22 OBRA: MILLORA TRAÇAT DIVERSOS TRAMS CAMÍ PM-V 601-5.LLUCMAJOR-S'ESTANYOL.ADD.13.TM.LLUCMAJOR.

M.O.F. 12698,1


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:166.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 3 OBRA:VARIANT SUD ANDRATX.ADD.6.TM.ANDRATX.

N.R.H. 2304,05


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:140.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 4 OBRA: CONDICIONAMENT MA-11 PALMA-PORT DE SÓLLER.PK.26,900 AL 28,000.ADD.19.TM.SÓLLER.

M.B. DE V., J.B. DE V. I MªC.B. DE V.

1422,74


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:134.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 43 OBRA: VARIANT ALCÚDIA.TRAM II.ADD.35.TM.ALCÚDIA.

CONTRATAS Y OBRAS EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A.

83814,13


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:133.TM.MONTUÏRI.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 252 OBRA:VIAS LENTAS MA-15.ADD.5.TM.MONTUÏRI.

A.M.R. 882,42


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:C-96.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINQUES VARIES OBRA:ACONDICIONAMENT C-713 ENTRE PM-30 I POLÍGON MARRATXÍ.ADD.1.TM.MARRATXÍ.

ALEXCO PAMONE, S.L. 22841,41


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:C-87.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 48 OBRA: EIXAMPLAMENT I MILLORA TRAÇAT MA-3010 PÒRTOL A SANTA MARIA.ADD.44.TM.MARRATXÍ.

M.C.M. 101,5


22/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:C-87.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 21 OBRA: MILLORA TRAÇAT ,A-3010 PÒRTOL-SAMTA MARIA.ADD.43.TM.MARRATXÍ.

J.G.V. 5941,11


26/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-29-MFI.CLAU:03-19.0-VA PRINCIPAL.APROVACIÓ EXPEDIENTS EXPROPIACIÓ FORÇOSA I APROVACIÓ DESPESA OCUPACIÓ URGENT OBRA:VARIANT LLUBÍ CARRETERA PM-344.TM.LLUBÍ.

SENSE ESPECIFICAR 410511



CARRETERES

EXP.:631/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13;PONT CAMÍ DE SON ROIG I ROTONDA DE CONSELL;TM. BINISSALEM.COL·LOCACIÓ CARTELLS FIRA D'ESTOCHS I TAPES.


0



EXP.:10M01390.CONTRACTE MENOR ADQUISICIÓ VESTUARI PER AL PERSONALS DE LES BRIGADES DE GESTIÓ PRÒPIA.LOTS, 2,3,8 I 10.

BUSQUETS UNIFORMIDAD, SLU

4999,02


25/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 29/2007.DECLARACIÓ CADUCITAT PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.

TEAM MARIVENT, S.L. 0

87


26/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES RP 69/2007 ESTIMACIÓ RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

J.E.P. I D.B.DE LA R. 878,95


26/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:48/10.MFE.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ OBRA:PROJECTE REFORÇ DEL FERM MA-2010 DEL PK. 0,720 AL PK. 1,140 I DE LA MA-2100 DEL PK 0,000 S PK. 0,780 TRAVESSERA BUNYOLA.CLAU 10-32.0-RF.




EXP.:6/2009.CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA REDACCIÓ AVANTPROJECTE DESENVOLUPAMENT CONVENI CARRETERES AMB L'ESTAT.

AZIMUT ENGINYERS. SLL 7080


26/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:44/10.MFE.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ OBRA PROJECTE REFORÇ DEL FERM MA-2220 DEL PK.65,000 FINS AL PK.66,760 ENTRADA ALCÚDIA.-CLAU 10-36.0-RF.



26/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:47/2010.MFE.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ OBRA:PROJECTE REFORÇ DEL FERM MA-10 DEL PK.7,000 FINS AL PK.13,000 I DEL PK.17,400 AL PK.20,400 POLLENÇA-LLUC.-CLAU 10-34.0-RF.º



26/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:49/2010.MFE.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ OBRA PROJECTE REFORÇ DEL FERM DE LA MA-2022 DEL PK.1,900 FINS AL PK.4,750 TRAM:CONSELL-ALARÓ.CLAU 10-33.0-RF.



27/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:34/2010. INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES ZONA A PLURIANUAL 2011-2014.

SENSE ESPECIFICAR 0


27/10/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:35/2010.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES ZONA B PLURIANUAL 2011-2014.

SENSE ESPECIFICAR 0


27/10/10 ALTRES ABONAMENT INDEMNITZACIÓ PER RAÓ DE SERVEI DE GUÀRDIA PER A ACTUACIONS D'EMERGÈNCIES DEL PERÍODE 30/08/10 A 03/10/10.

G.A.M., G.A.V. I ALTRES 0



APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE SEPARATA DEL PROJECTE DE DOTACIÓ DE SERVEIS DE LA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN DE SANT JOAN.




CONSTRUCCIONES SEJA, S.L.

0



RM.D. 0


25/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES-ES 9/2008.DECLARACIÓ CADUCITAT PROCEDIMET SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.

MALLA PUBLICIDAD, S.A. 0

88





























25/10/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES.ES 18/2007.DECLARACIÓ DE CADUCITAT DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.







ES MIRALL DEVELOPMENTS, S.A.

0



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:73/92021/20100728,DESPESES DEL SERVEIS GENERALS DE LA MISERICÒRDIA,EXERCICI 2010.


89



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:73/92021/20101006,DESPESES DEL SERVEIS GENERALS DE LA MISERICÒRDIA,EXERCICI 2010.

ENDESA ENERGIA S.A. UNIPERSONAL

9748,87



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:75/92022/20101022,DESPESE DEL SERVEI DE RECEP. I MANT. LLAR DE LA INFÀNCIA,EXERCICI 2010.


55026,37



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20100805,DESPESES DEL SERVEI GENERALS,EXERCICI 2010.


13825,3


22/10/10 ANUL.LACIÓ RESOLUCIÓ

EXP.:10M03190.MFI.ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI REDACCIÓ PROJECTE CONNEXIÓ AUTOPISTA LLEVANT AMB EL MOLINAR I EL CAMÍ FONDO.

GLOBAL PM CONSULTORES, S.L.

21240



CONTRACTACIÓ

EXP.:27/2010.MFI.ADJUDICACIÓ DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER REDACTAR PROJECTE ACCÉS LLOSETA DES DE LA MA-13.

CONSULTORS D'ENGINYERIA I URBANISME, S.L.

70328


28/10/10 INICIAR EXPEDIENT REF.:SJA-CARRETERES-ES 19/2010.INCOACIÓ EXPEDIENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.

DEDIR CLINICA, S.L. 0


03/11/10 ALTRES REF.:SJA CARRETERES-CT CIM-AJUNT.VILAFRANCA DE BONANY.CESSIÓ TITULARITAT CARRETERES MA- 15-A ENTRE PK 37,800 AL PK 40,010 I MA-5111 ENTRE PK.7,000 I PK 7,720.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DE BONANY

0



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20101115, DESPESES DEL SERVEI DE CARRETERES DEL CONSELL DE MALLORCA,EXERCICI 2010.




EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA Nº UFAM1006000001, SERVEI TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 2, SERVEI DE TELEFONIA MÒBIL MES DE JUNY DE 2010.


10049,5



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA Nº UFAM1005000001 SERVEI TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 2, SERVEI DE TELEFONIA MÒBIL, MES DE MAIG 2010.


10049,5



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA Nº UFAM1001000001,SERVEI TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 2, SERVEI TELEFONIA MÒBIL, MES DE GENER DE 2010.


10049,5



EXP.:17.08.ABONAMENT FACTURA UFAM1002000005 SERVEI TELECOMUNICACIONS DEL CIM, LOT 2, SERVEI TELEFONIA MÒBIL MES DE FEBRER DE 2010.


289427,08

90



EXP.:CM 02/2010-I.CONTRACTE MENOR SERVEI PER ELABORAR PLA FORMACIÓ DIRECCIÓ INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT EINA AUTOAVALUACIÓ CAF I CARTES CIUTADANES.

WORKBENCH ASESORES, S.L.

20024,6



ABONAMENT FACTURA Nº 141 SERVEI MANTENIMENT MICROINFORMÀTICA DEL CIM.

UP7 BALEAR, S.L. 731,98



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20100401,DESPESES SERVEI MANTENIMENT ASCENSOR INSTAL·LAT AL CARRER MIQUEL SANTANDREU, 1 DE PALMA,EXERCICI 2010.

THYSSENKRUPP ELEVADORES, S.L.

515,18



ABONAMENT FACTURA Nº 135 SERVEIS MANTENIMENT MICROINFORMÀTICA DEL CIM DEL 2 DE GENER A 1 DE FEBRER DE 2010.

UP7 BALEAR, S.L. 90500



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:64/33128/20101013, DESPESA OBRA MODIFICACIÓ PARCIAL ESCOMESES I XARXES AIGUA I ELECTRICITAT A LA MISERICORDIA,EXERCICI 2010.

CONSTRUCCIONES PEDRO FCO. FERRA TUR, S.A.

14317,35



DESPESA

APROVACIÓ, AUTORITZACIÓ I ADJUDICACIÓ DESPESA IVA OBRES INSERCIÓ ASCENCOR A LA MISERICORDIA.

ELEMENTS,CENTRE DE GESTIÓ I DIFUSIÓ DE PATRIMONI CULTURAL, S.L.

733,9



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:64/33128/20100611,INSTAL·LACIÓ SISTEMA CLIMATITZACIÓ CENTRE COORDINADOR BIBLIOTEQUES A LA MISERICÒRDIA,EXERCICI 2010.

COMERCIAL E INSTALADORA BALEAR, S.A.U.

44120,59



FACTURA Nº 163/2010 INSTAL·LACIÓ CRUÏLLA SEMAFÒRICA DE PREFERÈNCIA AL PARC DE BOMBERS DE FELANITX,EXERCICI 2010.

ROIG OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT, S.A.

18768,9



CONTRACTE MENOR SERVEI MANTENIMENT DELS ASCENSORS EDIFICI DE LA MISERICÒRDIA PER A L'ANY 2010.

RIGONZA-KHONE, S.L. 3063,86



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:9/92010/20101007,DESPESES MAJORDOMIA I PARC MÒBIL,EXERCICI 2004 I 2005.

AGÈNCIA TRIBUTARIA DE LES ILLES BALEARS

419



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:80/42200/20100929,DESPESES SERVEI ITV,EXERCICI 2010.

AJUNTAMENT DE PALMA 1902,53



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. D.M.L. 0

91



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. A.G.M. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. FJ.T.E. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. F.M.O. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. H.K.H. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. R.M.B. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. JJ.R.M. 0



CATALOGACIÓ DE VEHICLE HISTÒRIC. T.C.S. 0


02/11/10 EXPROPIACIÓ OBERTURA PEÇA INCIDENTAL ESBRINAMENT QÜESTIONS SOBRE TITULARITAT EXISTENTS EXPEDIENT EXPROPIACIÓ CM-50 FINQUES 66 I 72 DEL TM. SANT JOAN.

SENSE ESPECIFICAR 0


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 19 I 19.1 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.38.TM.MONTUÏRI.

FIPA INVERSIONES, S.A. I INVERSIONES MONTUÏRI, S.L.

132108,2


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD REVERSIÓ TERRENY FINQUES VARIES OBRA: PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.17.TM. SANT JOAN.

M.C.C., MªC.O.F. I ALTRES 44220,17


29/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-49.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 20 I 80 OBRA:REFORMA INTEGRAL MA-3020 SANTA MARIA-SENCELLES.ADD.2 TM.SANTA EUGÈNIA.

F.M.C. I B.P.M. 4772,53


29/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:134.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 18 OBRA: VARIANT ALCÚDIA TRAM II.ADD.30 TM.ALCÚDIA.

T.A.S., MªC.G.T. I ALTRES 6928,81

92


29/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-25.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 26 OBRA: MILLORA I CONDICIONAMENT MA-4023 TRAM ACCÉS CALA MORLANDA I SA COMA.ADD.6 TM.SANT LLORENÇ.

WADAMACA, S.L. 2904,23


29/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-9.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDAACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 12 OBRA: MILLORA TRAÇAT DIVERSOS TRAMS MA-6015 LLUCMAJOR-S'ESTANYOL.ADD.14.TM.LLUCMAJOR.

M.F.J. 2159,64



CARRETERES

EXP.:658/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13A;AVDA.ANTONI MAURA ENCREUAMENT MA-3013;TM. MARRATXÍ.SÈQUIA PER PLUVIALS.

E.P. EN REPRESENTACIÓ DE AMER E HIJOS.

0



CARRETERES

EXP.:671/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13;PONT SORTIDA CENTRE COMERCIAL I PONT SORTIDA A CAMPANET;TM.MARRATXÍ I CAMPANET.COL·LOCACIÓ PANCARTES FIRA 13 I 14 NOVEMBRE 2010.

AJUNTAMENT DE POLLENÇA

0



EXP.:32/2010(PLURIANUAL 2011-2014).RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ CONSERVACIÓ INTEGRAL XARXA CARRETERES EIX PONENT-LLEVANT.

SENSE ESPECIFICAR 0


08/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-34.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 22 I 31 OBRA:CONDICIONAMENT I MILLORA TRAÇAT MA-13 TRAM SA POBLA-ALCÚDIA.ADD.10 TM.SA POBLA I ALCÙDIA.

ALCUDIA MARÍTIMA, S.A. 15043,73



RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ DATA 25 OCTUBRE 2010 APROVACIÓ DEFINITIVA PROJECTE SEPARATA DEL PROJECTE DOTACIÓ SERVEIS RESIDÈNCIA GENT GRAN DE SANT JOAN.

SENSE ESPECIFICAR 0


05/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:11/2009.INICI EXPEDIENT MODIFICACIÓ CONTRATE SERVEI VIGILÀNCIA I SEGURETAT SERVEIS AUXILIARS DIFERENTS EDIFICIS DEL CONSELL DE MALLORCA.

SENSE ESPECIFICAR 0



DESPESA

APROVACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA ELABORACIÓ PLA ECONÒMIC FINANCER PEL CONSELL DE MALLORCA.

AFI, CONSULTORES DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS, S.A.

21240



EXP.:33/2010(PLURIANUAL 2011-2014).RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ CONSERVACIÓ INTEGRAL XARXA CARRETERES DEL CONSELL DE MALLORCA EIX CENTRAL.

SENSE ESPECIFICAR 0



EXP.:34/2010(PLURIANUAL 2011-2014) RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES,ZONA A.

SENSE ESPECIFICAR 0

93



EXP.:35/2010(PLURIANUAL 2011-2014).RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES,ZONAB.

SENSE ESPECIFICAR 0



EXP.:36/2010.(PLURIANUAL 2011-2014).RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT SENYALITZACIÓ HORITZONTAL XARXA CARRETERES,ZONZ SUD.

SENSE ESPECIFICAR 0



EXP.:37/2010(PLURIANUAL 2011-2014).RECTIFICACIÓ RESOLUCIÓ INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ MANTENIMENT SENYALITZACIÓ HORITZONTAL XARXA CARRETERES,ZONA NORD.

SENSE ESPECIFICAR 0



RELACIÓ FACTURE REFERÈNCIA:74/92023/20101022,DESPESES CENTRE SERVEIS LLAR DE LA JOVENTUT,EXERCICI 2010.


91,84



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:72.92021.20100930,DESPESES SERVEIS GENERALS DE LA MISERICÒRDIA,EXERCICI 2010.






6162,72



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20101007,DESPESE SERVEIS GENERALS,EXERCICI 2010.


7749,04



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:62/42200/20101022,DESPESES DEL SERVEI ITV,EXERCICI 2010.




RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20100930,DESPESES DEL SERVEI GENERALS,EXERCICI 2010.

S.E. CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.

1420,71


04/11/10 ALTRES RESOLUCIÓ PER LA QUAL ES MODIFICA EL PROGRAMA PER LA CREACIÓ D'UN GABINET PER A LA GESTIÓ I MANTENIMENT DEL PORTALS CORPORATIUS DEL CONSELL DE MALLORCA.

SENSE ESPECIFICAR 0


05/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:46/10.INICI EXPEDIENT CONTRACTACIÓ SUBMINISTRAMENT DE DIFERENTS SERVIDORS PEL CONSELL DE MALLORCA I AMPLIACIÓ DE LA EVA 8100.

SENSE ESPECIFICAR 0


04/11/10 ALTRES MODIFICAR PROGRAMA IMPLANTACIÓ I DESENVOLUPAMENT GESTIÓ QUALITAT DELS SERVEIS I AVALUACIÓ POLÍTIQUES PÚBLIQUES DINS L'AMBIT DEL CONSELL DE MALLORCA.

SENSE ESPECIFICAR 0


08/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA CANCELACIÓ I DEVOLUCIÓ GARANTIA DEFINITIVA ESTUDI SOBRE PROBLEMÀTICA DELS RESTAURANTS EN SÒL RÚSTIC.

ZANOBIA ARQUITECTURA, SLU

1156

94


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-13.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 32 I 37.1 OBRA:INCA-LLUBÍ.ADD.23.TM.INCA.

B.LL.M., P.LL.M. I ALTRES 6582,83


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 55 I 58 OBRA:DESDOBLAMENT C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.42 TM.PALMA.

A.M.M., MF.E.S. I ALTRES 2651,66


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ PREU JUST ROMANENT PER MUTU ACORD FINCA 333 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD. 76 COMPLEMENTARIA TM. ALGAIDA.

A.G.B. 12432


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-31.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 305 I 305.1 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM CAMÍ DE SA SÍQUIA-MONTUÏRI.ADD.100.TM.ALGAIDA.

F.T.C. 177,65


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 69 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.3 TM.SANT JOAN.

C.H.G. 5496,27


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 40 I 42 OBRA:CONVERSIÓ MA-15 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.4.TM.SANT JOAN.

B.A.S. I M.S.B. 5680,83


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 92 OBRA:DESDOBLAMENT C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.6.TM.PETRA.

L.C.B. 2326,56


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 41 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.7.TM.PETRA.

A.E.M. 3330,48


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 216 OBRA:DESDOBLAMENT C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.10.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

A.Q.S. I M.F.P. 5957,92


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DEL PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 78 I 83 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ MA-15.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.16.TM.PETRA.

M.R.R., M.B.R. I R.B.R. 32168,95


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 37 I 38 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.27.TM.MONTUÏRI.

JA.B.B. 9483


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 95 I 96 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.28.TM.MONTUÏRI.

J.F.M. 5687,5

95


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER FINS LÍMIT CONFORMITAT SEGONS FULL DE VALORACIÓ FINCA 150 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.29.TM.MONTUÏRI.

A.G.S. 6791,99


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 9 I 10 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.36.TM.MONTUÏRI.

PELLS DEL PLA, S.L. 34601,9


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 29 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.37.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

S.F.E. 2915,49


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 66 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.TM.MONTUÏRI.

A.M.V. 2188,52


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 76 I 114 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.39.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

M.G.S., B.S.B. I ALTRES 21536


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-42.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 8,10,11 I 14 OBRA: MILLORA CAMÍ FONDO.TRAM PM-30-POLÍGON DE LLEVANT.ADD.3.TM.PALMA.

M.P.A., J.P.A. I ALTRES 16816,3


05/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-68.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD PROCEDIMENT ORDINARI FINCA 1 OBRA: ACTUACIONS MILLORA SEGURETAT TRAM MA-5120.CAMÍ SON MESQUIDA.PRINCIPAL.TM.FELANITX.

AM.V.F. I J.V.P. 5574,5


03/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA EXP.:08/2010.DEVOLUCIÓ GARANTIA DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI DESENVOLUPAMENT FESTA GENT GRAN ALS MUNICIPIS DE SA POBLA,FELANITX I PALMA,LOT 1.

ULTRAMAR EXPRESS TRANSPORT, S.A.

2065


03/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA DEVOLUCIÓ GARANTIA DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI DESENVOLUPAMENT FESTA GENT GRAN ALS MUNICIPIS DE SA POBLA,FELANITX I PALMA LOT 3.

MÚSICA I COMPLEMENTS, S.L.

520,5


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 129 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.34.TM.MONTUÏRI.

J.A.G. 2401,5


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 136.1 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715 TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.33.TM.MONTUÏRI.

P.G.F. 1440

96


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ PREU JUST PER MUTU ACORD DIFERÈNCIA ENTRE PREU JUST I DIPÒSIT PREVI FINCA 8 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.6.TM.MANACOR.

C.G.M. 3532,3


02/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:C-78.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINQUES VARIES OBRA:RONDA SA POBLA.FASE I.ADD.15.TM.SA POBLA.

J.C.C., PI.C.C. I ALTRES 345988,91


04/11/10 ALTRES REF.:SJA-CARRETERES(RP 37/2009).RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

J.M.C. 0


04/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:S/C.APROVACIÓ DEL PREU JUST PER EXECUCIÓ D'AUTO LIQUIDACIÓ DEFINITIVA FINCA ÚNICA OBRA:MILLORA MA-19 PALMA-PORT D'ANDRATX PK 7,600 AL 14,000 ADD.2 TM.CALVIÀ.

S'HOSTALET, S.A. 6852,75


02/11/10 IMPOSAR OBLIGACIÓ ABONAR

DANYS

REF.:SJA(CRTES.DA-35/10).IMPOSAR L'OBLIGACIÓ DE SATISFER ELS DANYS PRODUÏTS A CARRETERES.

COMERCIAL BORDOY, S.L. 628,74



DANYS


T.S.G. 1600,01



DANYS


POTENCIA ALQUILER DE MAQUINARIA, S.L.

19932,71



DANYS

REF.:SJA(CRTES. DA-29/10).IMPOSAR L'OBLIGACIÓ DE SATISFER ELS DANYS PRODUÏTS A CARRETERES.

CONSTRUCCIONES CAP, S.L.

974,01



DANYS


J.M.O. 161,13



DANYS


J.F.B. 353,08



DESPESA

EXP.:10M02290.INCREMENT DESPESA CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA ELABORACIÓ PLA AUTOPORTECCIÓ DEL TÚNEL DE SA MOLA, MA-11.

GABINET DE PERSEPECTIVA,S.L.

244,14



CONTRACTACIÓ

EXP.:10M04090(MFI).ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA REALITZACIÓ MESURES DE L'IRI,DEFLEXIONS I GEORRADAR A LA MA-1 ENTRE PALMANOVA I PAGUERA.

APPLUS 13730,95



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20101209,DESPESES DEL SERVEI DE CARRETERES,EXERCICI 2010.

ENDESA ENERGIA XXI, S.L 19068,43

97



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20101214,DESPESES SERVEI DE CARRETERES,EXERCICI 2010.




RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20101207,DESPESES SERVEI DE CARRETERES,EXERCICI 2010.




RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:79/45300/20101210,DESPESES DEL SERVEI DE CARRETERES,EXERCICI 2010.







08/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA EXP.:CONTRACTACIÓ 48/08.DEVOLUCIÓ GARANTIA DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI VIGILÀNCIA I SEGURETAT DELS EDIFICIS DE PALAU REIAL I ALMUDAINA.

TRANSPORTES BLINDADOS, S.A.

1422,41


26/10/10 ALTRES EXP.:42/2010.INADMISSIÓ SOL·LICITUD MODIFICACIÓ EXPEDIENT EXPROPIATORI 7-PM-103.

TRANSPORTES TURISTICOS, S.L.(TRATURSA)

0


04/11/10 INICIAR EXPEDIENT EXP.:45/2010.INICI EXPEDIENT ALTERACIÓ QUALIFICACIÓ JURÍDICA I DECLARACIÓ PARCEL·LA SOBRANT PART REMANENT TERRENY ANTIGA CARRETERA CONFRONTANT AMB PARCEL·LA 220 POLÍGON 3 BUNYOLA.

SENSE ESPECIFICAR 0


05/11/10 INADMISSIÓ SOL·LICITUD O

RECURS

REF.:SJA-CARRETERES(RP 25/2010).INADMISSIÓ A TRÀMIT RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

INTERIURA INTERRECHT, S.A.

0



RECURS

REF.:SJA CARRETERES(RP 37/2010).INADMISSIÓ A TRÀMIT RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

A.R.J. 0



RECURS

REF.:INADMISSIÓ A TRÀMIT RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

A.S.C. 0


08/11/10 ARXIU EXPEDIENT REF.:SJA CARRETERES(RP 50/2010).ARCHIU RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

E.G.E. 0


08/11/10 ARXIU EXPEDIENT REF.:SJA CARRETERES (RP 47/2010).ARCHIU RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

F.T.A. 0

98


08/11/10 ARXIU EXPEDIENT EXP.:SJA CARRETERES (RP 9/2010).ARCHIU RECLAMACIÓ RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.

WE.C.M. 0



SALUT EN OBRES

EXP.:28/2009.APROVACIÓ ANNEX Nº 4 PLA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL OBRES PROJECTE MILLORA INTERSECCIÓ MA-1110 CAMÍ DELS REIS,ACESSOS A PALMA-SON ESPASES,CLAU 09-15.0-ML.

AZIMUT ENGINYERS, SLL 0



SALUT EN OBRES

EXP.:28/2009.APROVACIÓ ANNES Nº 3 PLA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL OBRES PROJECTE MILLORA INTERSECCIÓ MA-1110 CAMÍ DELS REIS.ACCESSOS PALMA-SON ESPASES.CLAU 09-15.0-ML.

AZIMUT ENGINYERS SLL 0



EXP.:23/07.ABONAMENT FACTURA VINT-I-NOVENA CERTIFICACIÓ OBRA MANTENIMENT INSTAL·LACIONS SISTEMA GESTIÓ TRÀNSIT VIA CINTURA I ACESSOS PRINCIPALS A PALMA.

UTE ROIG OBRES, SERVEIS I MEDI AMBIENT, S.A. I ELECTRONIC TRAFIC, S.A.

26678,09



EXP.:23/07.ABONAMENT FACTURA TRENTENA CERTIFICACIÓ OBRA MANTENIMENT INSTAL·LACIONS SISTEMA GESTIÓ TRÀNSIT VIA CINTURA I ACCESSOS PRINCIPALS A PALMA.


17473,09



EXP.:23/07.ABONAMENT FACTURA TRENTA-UNENA CERTIFICACIÓ OBRA:MANTENIMENT INSTAL·LACIONS SISTEMA GESTIÓ TRÀNSIT VIA CINTURA I ACCESSOS PRINCIPALS A PALMA.


30540,34



EXP.:01/09.ABONAMENT FACTURA QUINZENA CERTIFICACIÓ CONTRACTE SUBMINISTRAMENT ARENDAMENT VEHICLES 2009-2013.

SA NOSTRA DE RENTING, S.A.

17849,59



EXP.:64/06.ABONAMENT FACTURA QUARANTA-CINQUENA CERTIFICACIÓ SERVEI MANTENIMENT INSTAL·LACIONS ENLLUMENAT PÚBLIC DE CARRETERES,ZONA A 2007-2008.

CENTRO MONTAJES, S.A. 20705,15



CONTRACTACIÓ

EXP.:10M03990.ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ MENOR SERVEI ESTUDI ACÚSTIC I DEFINICIÓ MESURES CORRECTORES DESDOBLAMENT I PROLONGACIÓ MA-30 I MAPA ESTRATÈGIC SOROLL VIA ACTUAL.

ASESORÍA TÉCNICA Y PROYECTOS, S.L.

20060



CONTRACTACIÓ

EXP.:29/2010 ADJUDICACIÓ DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA COORDINACIÓ SEGURETAT I SALUT OBRES PROJECTE VARIANT LLUBÍ, MA-3440.

SGS TECNOS, S.A. 19824



CONTRACTACIÓ

EXP.:30/2010.ADJUDICACIÓ DEFINITIVA CONTRACTE SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA COORDINACIÓ SEGURETAT I SALUT OBRES PROJECTE VARIANT PORTO CRISTO TRAM I.

ENCOAB, S.L. 18998



DANYS

REF.:SJA(CRTES. DA-34/10).IMPOSAR L'OBLIGACIÓ DE SATISFER ELS DANYS PRODUÏTS A CARRETERES.

G.B.P. 1156,24

99


25/10/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA FINCA 113 OBRA:MILLORA TRAÇAT EIX TRANSVERSAL MONTUÏRI-SINEU.FASE I.ADD.14.TM.SINEU.

F.S.P. 108,29



CARRETERES

EXP.:582/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3322;PQ.0,300;TM.MANACOR.REFER ESBOLDREC.

G.R.N. 0



FACTURA NºX000753 AMB REFERÈNCIA:95/20100528,DESPESA SERVEI NETEJA DELS EDIFICIS DEL LLAR DE LA JOVENTUT I LLAR INFÀNCIA,EXERCICI 2010.

KLÜH LINAER ESPAÑA, S.L. 17070,98



RELACIÓ FACTURES REFERÈNCIA:10/92020/20100630,DESPESES ADQUISICIÓ NOU MOBILIARI OFICINA PER A SERVEIS GENERALS, EXERCICI 2010.

BALEAR D'OFICINES 2006, S.L.

5038,56



CARRETERES

EXP.:679/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-13A;PQ.6;TM.MARRATXÍ.FER CATA PER ESCOMESA.

JA.S.B. EN REPRESENTACIÓ DE FRANCE TELECOM ESPAÑA, S.A.

0



CARRETERES

EXP.:578/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-11;SON PARDO A ROTONDA CTRA. SÓLLER;TM.PALMA. DESPLAÇAMENT LÍNIA SOTERRADA DE MT.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, SLU

0



CARRETERES

EXP.:652/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3442;POLÍGON 5;PARCEL·LES 748,775,776,777 I 778;TM.MURO. ACABATS INTERIORS I EXTERIORS HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT I DEMOLÍCIÓ.

J.S.G. 0



CARRETERES

EXP.:577/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-11;CENTRE PENITENCIARI A ROTONDA CTRA. SÓLLER; TM.PALMA.DESPLAÇAMENT LÍNIA SOTERRADA DE M.T.


0



CARRETERES

EXP.:672/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-10;POLÍGON 3;PARCEL·LA 65;TM.ANDRATX.RECONSTRUCCIÓ MARGE DE PARET SECA DETERIORAT.

J.C.R. 0



CARRETERES

EXP.:802-09B.PERMÍS CARRETERA:MA-1;PK.22,800;TM.CALVIÀ.CONNEXIÓ DEL RADAR AL PANNELL DE MISSATGE VARIABLE.

MªT.S.LL. EN REPRESENTACIÓ DE LA PREFECTURA PROVINCIAL DE TRÀNSIT.

0



CARRETERES

EXP.:688/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-6101;PQ.2,700;TM.CAMPOS.CANALITZACIÓ ELÈCTRICA.

A.M.E. 0



CARRETERES

EXP.:638/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4022;PQ.2,600;TM.SANT LLORENÇ DES CARDESSAR.CANVI PORTELL A L'ALTRE COSTAT.

M.D.B. 0

100



CARRETERES

EXP.:637/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4012;POLÍGON 32;PARCEL·LA 50(MA-4010 A S'HORTA, PQ.5,650) TM.FELANITX.CONDICIONAMENT ACCÉS.

J.M.D. 0



CARRETERES

EXP.:642/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-30;POLÍGON 31;PARCEL·LA 141;PQ.3,830;TM.PALMA.TANCAMENT AMB PALS I REIXETA.

N.R.O. 0



DESPESA

AUTORITZACIÓ I INCLUSIÓ EN LA NÒMINA DIETES MANUTENCIÓ PER RAÓ DE SERVEI MES DE SETEMBRE DE 2010.

A.A.M., J.A.A. I ALTRES 0



DESPESA

AUTORITZACIÓ I INCLUSIÓ EN LA NÒMINA DIETES MANUTENCIÓ PER RAÓ DE SERVEI MES DE SETEMBRE DE 2010.

F.B.S., J.M.T. I ALTRES 1228,36



HORES EXTRAORDINÀRIES D'EMERGÈNCIES PERSONAL PROPI I INTEGRAT DEL CIM MES DE SETEMBRE DE 2010.

G.A.M., M.A.C. I ALTRES 0



HORES EXTRAORDINÀRIES D'EMERGÈNCIES PERSONAL PROPI I INTEGRAT DEL CIM MES DE SETEMBRE DE 2010.

M.A.J., L.B.Z. I ALTRES 0



CARRETERES

EXP.:287/2009B.PERMÍS CARRETERA:MA-3433;POLÍGON 10;PARCEL·LA 211;TM.SA POBLA. CONDICIONAMENT ACCÉS.

PROJECCIÓ TÈCNICA D'INVERSIONS.

0



CARRETERES

EXP.:612/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1A;DESSALADORA;TM.ANDRATX.FER ACCÉS PER CAMIONS.

J.P.H. 0



CARRETERES

EXP.:610/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-6040;PQ.5,5;TM.CAMPOS.CONDICIONAR ACCÉS EXISTENT I FER TANCAMENT AMB PALS I REIXETA.

G.F.LL. 0



CARRETERES

EXP.:626/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4023;VARIANT;TM.SON SERVERA.PROJECTE DESPLAÇAMENT DE LÍNIA AÈRIA.


0



CARRETERES

EXP.:260/2010B.PERMÍS CARRETERA:MA-5110;PQ.9,700;TM.FELANITX.INSTAL·LACIÓ XARXA SOTERRADA DE BAIXA TENSIÓ

M.M.T. 0



CARRETERES

EXP.:347/2009B.PERMÍS CARRETERA:MA10;PQ.68,750;TM.VALLDEMOSSA.TAPAR CONTENIDOR FEMS AMB CASETA DE FUSTA.

M.M.C. 0



CARRETERES

EXP.:639/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1;PONT COSTA DE'N BLANES,PONT PALMANOVA I PONT PEATONAL ROTONDA CALA FIGUERA;TM.CALVIÀ.COL·LOCACIÓ PANCARTES MERCAT NADALENC.

AJUNTAMENT DE CALVIÀ. 0

101



CARRETERES

EXP.:633/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1041;PQ.4,700-4,800;TM.PALMA.POSAR REIXETA.

S.J.M-M. 0



CARRETERES

EXP.:603/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-19;PQ.28,800;TM.LLUCMAJOR.FER SONDEIG.

V.L.C. 0



CARRETERES

EXP.:620/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-1131;PQ.0,600 MG ESQ.;TM.VALLDEMOSSA.COL·LOCAR BÚSTIES.

AJUNTAMENT DE VALLDEMOSSA.

0



CARRETERES

EXP.:593/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-5010;PQ.3,660;TM.ALGAIDA.CONDICINAR ACCÉS EXISTENT.

M.A.A. 0



CARRETERES

EXP.:504/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4014;PK.3-5;TM.MANACOR.POSAR PANTALLA VEGETAL I OBRIR PORTELL.

J.A.V. 0



CARRETERES

EXP.:630/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4016;PQ.2,400;TM.FELANITX.REPARACIÓ DE COBERTA.

J.J.J. 0



CARRETERES

EXP.:619/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3231;POLÍGON 3;PARCEL·LA 232;TM.MONTUÏRI.RECONSTRUIR PARET.

M.G.G. 0



CARRETERES

EXP.:624/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-4013;PQ.0,490;TM.SANTANYÍ.CONDICIONAMENT ACCÉS EXISTENT.

J.A.V. 0



CARRETERES

EXP.:627/2010.PERMÍS CARRETERA:MA-3220;PQ.2,010;TM.MONTUÏRI.COL·LOCAR SENYAL INDICATIVA.

J.B.T. 0


11/11/10 DEVOLUCIÓ FIANÇA EXP.:43/2003.DEVOLUCIÓ GARANTIES DEFINITIVES CONTRACTE SERVEI VIGILÀNCIA I SEGURETAT EDIFICI CENTRE CULTURAL DE LA MISERICÒRDIA.

COMPAÑIA MEDITERRANEA DE VIGILANCIA, S.A.

8329,24


11/11/10 INICIAR EXPEDIENT REF.:SJA CARRETERES(ES 21/2010).INCOACIÓ PROCEDIMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.



11/11/10 INICIAR EXPEDIENT REF.:SJA CARRETERES(ES 22/2010).INCOACIÓ PROCEDIEMENT SANCIONADOR EN MATÈRIA DE CARRETERES.





ATORGAMENT COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT.

M.P.A. 68,66

102


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 7 I 10 OBRA:CONVERSIÓ MA-15.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.11.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

C.B.M. 1926,27


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 44 OBRA:PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.12.TM.SANT JOAN.

M.B.S. I A.B.S. 1698,14


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 2 OBRA: PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.12.TM.VILAFRANCA DE BONANY.

G.F.B. 6887,56


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-32.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 75 OBRA: PROJECTE CONVERSIÓ C-715.TRAM MONTUÏRI-MANACOR.ADD.15.TM.SANT JOAN.

M.G.M., B.G.M. 223,52


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-34.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 74 OBRA: CONDICIONAMENT I MILLORA MA-13.TRAM SA POBLA-ALCÚDIA.TM.ALCÚDIA.

A.S.S. I A.C.S. 1124,46


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-40.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 61 OBRA: EIX MONTUÏRI-SINEU FASE I ENLLAÇ MA-15 I PM-324.ADD.8.TM.LLORET DE VISTALEGRE.

J.M.S., B.M.B. I A.M.B. 326,76


10/11/10 EXPROPIACIÓ EXP.:CM-45.APROVACIÓ DESPESA LIQUIDACIÓ INTERESSOS DEFINITIVA DEL PREU JUST FINCA 11 OBRA: REFORMAT VARIANT PORT DE POLLENÇA DES DE MA-2220 FINS MA-2200.PRINCIPAL.TM.POLLENÇA.

A.V.B. 10064,18



A.B.B. 0



S.S.M. 0

b) NOMENAMENT SECRETÀRIA SUPLENT CONSELL EXECUTIU.

Atès el que disposa la Llei de consells insulars (art. 15.2) correspon a la Presidència designar el conseller executiu o consellera executiva que ha d’exercir les funcions de Secretaria del Consell Executiu.

103

Mitjançant Decret de dia 8 de febrer de 2010 es va designar l’Hble. Sra. Maria Lluïsa Dubón Pretus, consellera executiva de Territori, com a suplent del Sr. Cosme Bonet Bonet, conseller executiu de Presidència, en les funcions de Secretaria del Consell Executiu.

Resolc:

1. Disposar el cessament de l’Hble. Sra. Maria Lluïsa Dubón Pretus com suplent de l’Hble. Sr. Cosme Bonet Bonet en les funcions de Secretaria del Consell Executiu, i agrair-li els serveis prestats.

2. Designar a l’Hble. Sra. Isabel Maria Oliver Sagreras, consellera executiva d’Economia i Turisme, suplent de l’Hble. Sr. Cosme Bonet Bonet en les funcions de Secretaria del Consell Executiu.

3. Publicar el contingut d’aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, que ha de començar a vigir el mateix dia en què s’hi publiqui.

4. Donar-ne compte al Ple.

La Sra. DEL MORAL (PP) comença la seva intervenció.

Expressa la disconformitat amb algunes resolucions del Departament de Joventut i Igualtat.

Diu que es presenten resolucions de forma incorrecta. Posa, com exemple, una resolució per un import de 92.972 €, perquè tot i tenir l’apartat de resolució de factures que s’adjunten, no és cert que se n’adjunti cap ni una.

Fa notar que el PP ho ha demanat per escrit, tot i que no ho hauria d’haver de fer. Demana que ho enviïn al més aviat possible.

També discrepa d’algunes resolucions del Departament d’Economia i Turisme.

En primer lloc, retreu el pagament d’una guia turística de restaurants d’un determinat municipi. Recorda que el PP ja ha demanat en ocasions anteriors per què se fa així només en el cas de determinats municipis i no amb altres municipis que també són turístics i també ho necessitarien.

Demana per quina raó no es pot fer un concurs per tal que tots els municipis turístics puguin accedir a les ajudes econòmiques oportunes pel que fa a guies turístiques i de restaurants dels municipis.

En segon lloc, demana explicacions sobre la despesa que s’ha fet per raó de l’elaboració de materials de difusió i presentació del projecte de Can Weyler–espai de dinamització turística de Mallorca. També vol saber per quina raó aquesta elaboració de materials s’adjudica a l’Associació Barcelona Media V Pompeu Fabra, perquè li sembla un poc estrany.

En tercer lloc, demana l’explicació oportuna sobre el projecte d’inversió per a la promoció dels productes agroalimentaris de Mallorca, per un import de 51.179 €.

La Sra. OLIVER (consellera executiva d’Economia i Turisme) intervé per respondre les qüestions formulades.

Respecte a la primera qüestió, diu a la Sra. Del Moral que és una possibilitat, el que demana. Explica que de moment allò que fan és mantenir acords amb les associacions

104

de restauració, amb les dues que existeixen, i que aquesta guia que ha esmentat és fruit d’aquesta col·laboració.

Diu que es fa així perquè són aquestes associacions les que tenen contacte amb els municipis i amb tot tipus de restaurants, raó per la qual és una forma equitativa i possible d’arribar a tothom.

Sobre la qüestió de Can Weyler, explica que un cop haver adquirit aquest edifici, ara es treballa en una sèrie de projectes, que encara no s’han acabat, com ara preparar i presentar estudis, i sobretot documentació. S’ha establert contacte amb l’empresa esmentada per preparar el projecte de gestió d’allò a què s’ha de dedicar aquest immoble, com també s’ha fet amb la Universitat de les Illes Balears i amb altres entitats.

En relació a la tercera qüestió, explica que és per dur a terme actuacions de promoció de cadascuna de les denominacions d’origen (DO) i que podrà comprovar, amb les factures corresponents, que es refereixen a les del vi, de l’oli, l’ensaïmada i la sobrassada.

Si encara en queden dubtes, s’ofereix a donar les explicacions oportunes quan la Sra. Del Moral ho desitgi.

La Corporació es dóna per assabentada.

PUNT 4. DECRETS A RATIFICAR

Es llegeixen els següents decrets:

a) DESIGNACIÓ DE REPRESENTANT DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA PÚBLICA SERVEIS DE MILLORA AGRÀRIA, S.A.

Atesa la sol·licitud de dia 20 de setembre de 2010 del president del Consell d’Administració de l’empresa pública Serveis de Millora Agrària, SA (NRE 30295, de 29 de setembre de 2010) en què demana que, al més aviat possible, es designi una persona per formar part, en representació del Consell Insular de Mallorca, del Consell d’Administració de l’esmentada empresa.

Atesa la proposta de la consellera executiva d’Economia i Turisme.

En base a les atribucions conferides per l’article 48 del Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca.

RESOLC:

1. Designar la Sra. Isabel Maria Oliver Sagreras, consellera executiva d’Economia i Turisme, perquè formi part, en representació del Consell Insular de Mallorca, del Consell d’Administració de l’empresa pública de Serveis de Millora Agrària, SA.

2. Notificar-ho a la persona interessada i a l’empresa pública Serveis de Millora Agrària .

3. Donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tengui lloc, per a la seva ratificació.

105

S’aprova per tretze vots a favor (PSOE i Bloc per Mallorca), cap vot en contra i denou abstencions (PP i UM).

b) DESIGNACIÓ DELS VOCALS REPRESENTANTS DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA A LA JUNTA RECTORA DEL CONSELL BALEAR DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA.

L’article 5.1 del Decret 27/2009, de 17 d’abril, d’adaptació del règim jurídic i econòmic del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica al Decret 49/2004, de 28 de maig, de règim jurídic i econòmic dels consells reguladors i altres ens de gestió i de control de denominació de qualitat (BOIB núm. 60, de 25 d’abril de 2009) estableix que a la Junta Rectora hi haurà un vocal en representació del Consell Insular de Mallorca.

Mitjançant Decret de la Presidència de dia 14 de juliol de 2009, ratificat en el Ple del Consell Insular de Mallorca de dia 30 de juliol de 2009.


En base a les atribucions conferides per l’article 48 del Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca.

RESOLC:

1. Disposar el cessament del Sr. Rafel Oliver Mas com a representant suplent del Consell Insular de Mallorca a la Junta Rectora del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, i agrair-li els serveis prestats.

2. Nomenar la senyora Melchora Gómez Andrés, directora insular de Turisme, com a representant suplent del Consell Insular de Mallorca a la Junta Rectora del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica.

3. Notificar-ho a les persones interessades, a la conselleria de Presidència i a la Secretaria Tècnica del Departament d’Economia i Turisme.

Donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tengui lloc, per a la seva ratificació.


c) NOMENAMENT DE CONSELLER GENERAL A “SA NOSTRA, CAIXA DE BALEARS”

L’article 13 c) dels Estatuts de “Sa Nostra, Caixa de Balears”, aprovats en l’Assemblea de dia 17 de desembre de 2004 estableix que a l’Assemblea General de l’entitat hi haurà 6 consellers generals en representació dels consells insulars.

Atès l’escrit del president de “Sa Nostra, Caixa de Balears”, de dia 3 d’agost de 2010 (NRE 25619, de dia 11 d’agost de 2010), en què comunica que el Consell Insular de Mallorca ha de procedir al nomenament d’un conseller general.

En base a les atribucions conferides per l’article 48 del Reglament Orgànic.

RESOLC:

106

1. Designar el Sr. Mateu Sedano Vidal, amb DNI 41357656E com a conseller general en representació del Consell Insular de Mallorca a l’Assemblea General de Sa Nostra, Caixa de Balears.

2. Comunicar-ho a la persona interessada i a Sa Nostra, Caixa de Balears.

3. Donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tengui lloc per a la seva ratificació.


d) NOMENAMENT DELS MEMBRES DE LA PONÈNCIA TÈCNICA D’ARTESANIA DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA.

L’article segon del Decret 6/2009, de 6 de febrer, pel qual es modifiquen els articles 2 i 4 del Decret 103/2000, de 7 de juliol, pel qual es regulen la composició i les funcions de la Comissió d’Artesania de les Illes Balears, disposa que la ponència tècnica de cada consell insular estarà formada per:

Presidència: la persona que designi cada consell insular.

Vocals: tres vocals, designats per cada consell insular, elegits entre els artesans o entre els membres dels respectius comitès tècnics dels consells insulars.

Secretaria: una persona funcionària de cada consell insular


En base a l’article 48 del Reglament Orgànic del Consell Insular de Mallorca.

RESOLC:

1. Nomenar la senyora. Luz Maria Iglesias Alonso, directora insular de Promoció Econòmica, presidenta de la Ponència Tècnica d’Artesania del Consell Insular de Mallorca.

2. Nomenar els senyors Jaime Mora Rosagaray, Joan Gabriel Oliver Llaneras i Joan Pere Català Roig, vocals de la Ponència Tècnica d’Artesania del Consell Insular de Mallorca.

3. Nomenar la senyora Catalina Mir Ferrer, cap de secció del Departament d’Economia i Turisme, secretària de la Ponència Tècnica d’Artesania del Consell Insular de Mallorca.

4. Comunicar-ho a les persones interessades i al Departament d’Economia i Turisme.

5. Donar-ne compte al Ple en la primera sessió que tengui lloc per a la seva ratificació


DEPARTAMENT D’HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ

PUNT. 5. RECTIFICACIÓ DEL BÉ NÚM. 3 DE L’EPÍGRAF 1.4 DE L’INVENTARI DE BÉNS I DRETS DEL CONSELL DE MALLORCA

107

Es dóna compte de la proposta del vicepresident i conseller executiu del Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació que diu:

Atès l’article 132 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local que fixa l’obligació de les entitats locals de formar inventari dels béns que li pertanyen.

Atès l’article 33.1 del Reglament de Béns que estableix la verificació anual de la rectificació de l’inventari.

Atès l’article 34 del mateix Reglament que atribueix al Ple de la Corporació Local la competència per aprovar la rectificació de l’inventari.

Atès l’acord del Ple de data 23 de juliol de 2007, modificat per l’Acord de 4 de març de 2010 de delegació de competències del Ple en favor de la Presidència i de la Comissió de Govern del Consell de Mallorca.

Atès, a més, el dictamen favorable de la Comissió Informativa de Serveis Generals i Especial de Comptes.

El Conseller Executiu del Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació, en virtut de les competència que li atribueix el Decret d’Organització del Consell de Mallorca del 19 de febrer de 2010 (BOIB núm. 35 de 4 de març de 2010) eleva al Plenari del Consell de Mallorca, previ Dictamen de la Comissió Informativa General i de Comptes la següent proposta d’

ACORD

“1.- Aprovar la rectificació del bé denominat Carretera Vella de Lluc a Pollença, identificat amb el núm. 3 de l’epígraf 1.4 de l’Inventari de Béns i Drets del Consell de Mallorca consistent en la incorporació dels plànols dels traçat original elaborats l’any 1915 pel Ministerio de Obras Públicas denominats “Carretera de 3

r Orden de Andraitx a Alcudia. Sección de Lluch a Alcudia, Escala 1:1000.

Plano de dicha sección correspondiente al acta de incautación por el estado del camino Público y

carretera de Lluch a Alcudia en los trozos relativos a los Ayuntamientos de Escorca, Pollensa i

Alcudia.” que s’adjunten a aquest acord. Les dades bàsiques d’aquest bé són:

- Epígraf: 1.4: Vials Rústics - Núm. d’element: 3 - Denominació: Carretera Vella de Lluc a Pollença. - Entitat: Consell de Mallorca - Mena Incorporació: Sense contraprestació monetària. - Subgènere: Carreteres. - Naturalesa del domini: Ús Públic - Adscripció: Medi Ambient. Acord del Consell Executiu de 18 de juny de 2008. - Data d’alta: 28 de novembre de 2007 - Descripció: Ctra. vella de Lluc a Pollença. Llargària aproximada 17.797 m, superfície

estimada 86.455,80 m2. Traçat original, carretera de 3r ordre d'Andratx a Alcúdia. Secció Lluc a Alcudia. Escala 1:100 d'acord amb el plànol de dita secció corresponent a l'acta d'incautació per l'Estat del Camí públic i carretera de Lluc a Alcúdia en les parts relatives als municipis d'Escorca, Pollença i Alcúdia. Any 1915.

- Observacions: Obra en l'expedient facsimil del projecte original de 1915 de la Ctra. de Lluc a Alcúdia. Escanejat i elaborat pel Departament de Territori del Consell de Mallorca.

2.- Notificar aquest acord als interessats.

El Sr. RUBIO (PP) inicia la seva intervenció.

Demana una explicació sobre l’evolució històrica d’aquesta qüestió.

108

El Sr. ALEMANY (vicepresident i conseller executiu d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació) li ho explica tot seguit.

Explica que dins els arxius històrics es va trobar el plànol original, de l’any 1915, de l’anomenada carretera vella de Lluc (de Pollença a Lluc).

Explica que, atès que en aquest moment es fa el procés de delimitació d’aquesta carretera, que forma part del patrimoni del Consell de Mallorca, s’ha incorporat a l’expedient aquest plànol perquè ajudarà a l’hora de fer la partió de forma correcta. S’ha acordat incloure aquest plànol en format digital i a partir d’ara formarà part de l’expedient d’aquest bé.


PUNT 6. PROPOSTA D’ACORD PER A L’ALTERACIÓ DE LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA, DESAFECTACIÓ DE L’IMMOBLE UBICAT AL CARRER CONVENT, 31 DEL MUNICIPI DE LLUCMAJOR


PRIMER.- En data 1 de desembre de 2009, mitjançant escriptura de compravenda atorgada davant el Notari de Palma Sr. Víctor Alonso – Cuevillas Fortuny sota el seu protocol i amb número 2.574, el Consell de Mallorca va adquirir l’immoble ubicat al carrer Convent, 31 de Palma, que fou la casa nadiua del fotògraf Tomàs Montserrat. L’objecte d’aquesta adquisició fou destinar l’immoble a la ubicació del Centre Internacional de Fotografia.

SEGON.- La finca descrita es troba registrada en l'epígraf 1 de l'Inventari General de Béns i Drets del Consell de Mallorca, amb el número d'element 233 amb la qualificació de bé de domini públic de servei públic. Les seves característiques bàsiques són:

a) Situació geogràfica: Carrer Convent, número 31, del municipi de Llucmajor.

b) Superfície sòl segons cadastre: 386 m2

c) Superfície construïda segons cadastre: 434 m2

d) Valor cadastral sòl: 130.145,61 €

e) Valor construcció: 23.675,77 €

f) Valor cadastral: 153.821,38 €

g) Any valor cadastral: 2010

h) Limita: Al front: amb aquest carrer i amb els corrals de Juan Taberner; per la dreta: amb la

casa i el corral del Reverend Tomás Monserrat; al darrera: amb corral de Pedro Salvà i a

l’esquerra, amb el carrer del Cardenal Rossell.

i) Titularitat: Consell de Mallorca 100 % del ple domini.

j) Destí del bé: Ubicar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany.

TERCER.- La seva qualificació és la de bé de domini públic de servei públic. Està inscrit en el registre de la Propietat núm. 4 de Palma, al foli 121, tom 4.798, llibre 641 de Llucmajor, finca 7.554, inscripció 12ª. La seva referència cadastrals: 1013201-DD9711S-0001-S-B.

QUART.- En data 7 d’octubre de 2010 va tenir entrada en el Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació del Consell de Mallorca la comunicació de 6 d’octubre de 2010 (Registre de sortida núm. 1401) la Memòria relativa a l’oportunitat de la desafectació del bé de domini públic i la seva cessió a la Fundació Toni Catany – Centre Internacional de Fotografia del Secretari Tècnic del Departament de

109

Cultura i Patrimoni instant a l’inici de l’expedient de desafectació i cessió d’ús indefinida i gratuïta de l’immoble ubicat al carrer Convent, 31 de Llucmajor a la Fundació Toni Catany.

En data 13 d’octubre de 2010, el Conseller Executiu d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació resolgué l'inici del procediment de desafectació d'aquest immoble.

Vist l’informe de 29 de setembre de 2010 del Secretari General de la Corporació.

Vists els informes de 3 i 9 de novembre de 2010 del TAG cap de Serveis Generals i Patrimoni.

Vist l'informe de la Secretaria General del Consell de Mallorca i de la Intervenció Delegada del Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació.

El Conseller Executi del Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació del Consell de Mallorca perquè, fent ús de les atribucions que li confereix el Decret d’Organització del Consell de Mallorca de 19 de febrer de 2010 (BOIB núm. 35 de 4 de març de 2010) elevi al Plenari del Consell de Mallorca, previ dictamen de la Comissió Informativa, General i de Comptes, la següent proposta d’

ACORD

1.- Aprovar l'alteració de la qualificació jurídica, desafectació del domini i del servei públic, de l'immoble ubicat al carrer Convent, 31 de Llucmajor, quedant per tant qualificat com a bé patrimonial o de propis.

2.- Sotmetre a informació pública el present acord provisional, durant un termini d'un mes, mitjançant el corresponent anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, a l'objecte de que es presentin les al·legacions que s'estimin pertinents.

Quan hagi transcorregut el termini d'informació pública sense que s'hagin presentat al·legacions aquest acord provisional s'entendrà definitiu, sense precisar cap altre acord posterior.

3.- Procedir, una vegada l'acord sigui definitiu, a l’anotació de l’alteració de la qualificació jurídica en l'Inventari General de Béns i Drets del Consell de Mallorca en l'epígraf núm. 1, núm. d'element 233 i en el Registre de la Propietat de Palma núm. 4 de Palma, al foli 121, tom 4.798, llibre 641 de Llucmajor, finca 7.554, inscripció 12ª.

El Sr. RUBIO (PP) inicia la seva intervenció.

Diu que, tot i que existeix consens institucional entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Llucmajor sobre aquest punt, el PP considera que s’hauria de fer el patrimoni públic de sòl del Consell de Mallorca tal i com han indicat tècnics del departament competent. Opina que aquesta és una de les assignatures pendents que té el Consell de Mallorca.

Tot i això, atès que els informes tècnics són favorables, el PP votarà a favor d’aquesta proposta.

S’aprova per unanimitat.

PUNT 7. PROPOSTA D’ACORD D’APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS DEL DEPARTAMENT D’HISENDA, OBRES PÚBLIQUES I INNOVACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA CORRESPONENT A LIQUIDACIONS PENDENTS DE DIVERSES OBRES

110

ADJUDICADES, EXECUTADES I RECEPCIONADES EN EXERCICIS ANTERIORS


1. S'han presentat factures corresponents a inversions amb destí al Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació, realitzades en exercicis anteriors.

2. S'han emès informes justificatius i l’informe d'Intervenció General núm. ref. ID 686/10 FHA de data 22 de novembre de 2010, que figuren al corresponent expedient.

3. Atès el que disposa la disposició addicional vint-i-dues de la LCSP, per la qual s’imposa a l’administració l’exigència de responsabilitat de caràcter patrimonial derivada de les actuacions en matèria de contractació de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques.

4. És procedent el reconeixement de la despesa per tal d'evitar l'enriquiment injust que suposaria no pagar a tercers els drets adquirits davant la corporació i obligar als particulars a haver de recórrer davant els tribunals de justícia per el cobrament dels seus crèdits.

5. D’acord amb la legislació vigent, correspon al Ple del Consell de Mallorca el reconeixement extrajudicial de crèdits, expedient que, amb caràcter previ, haurà de dictaminar la Comissió Informativa corresponent.

6. D’acord amb les bases d’execució del Pressupost del Consell de Mallorca de l’any 2010, correspon al Conseller Executiu de Presidència del Consell de Mallorca l’ordenació del pagament

Per tot això, propòs al Ple adopti el següent

ACORD

1r. Aprovar el reconeixement extrajudicial dels crèdits que se detallen a la relació adjunta codi F/2010/24, que fan un total de cinc-cents vuitanta-sis mil euros amb tretze cèntims (586.386,13 €).

2n. Autoritzar, disposar i reconèixer les obligacions de les factures incloses a la relació adjunta F/2010/24 , per import total de cinc-cents vuitanta-sis mil euros amb tretze cèntims (586.386,13 €) contretes pel Departament d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació segons el següent detall:

Aplicació pressupostària

Descripció Import

2010 90 45300 61900 Reposició infrastructures Carreteres Consell de Mallorca

366.283,30 €

2010 90 45300 60900 Inv. Nova infrastructures Carreteres Consell de Mallorca 220.102,83 €

Document Data Import Tercer Nom

409/10 19/11/2010 39.163,98 B57465213 MATIAS ARROM BIBILONI, S.L. 408/10 19/11/2010 21.863,64 B57465213 MATIAS ARROM BIBILONI, S.L. 407/10 19/11/2010 309.477,55 B57465213 MATIAS ARROM BIBILONI, S.L. 406/10 19/11/2010 198.239,19 B57465213 MATIAS ARROM BIBILONI, S.L. 1/2010 10/06/2010 17.641,77 U57379133 C.O.P. CRESPÍ S.L.U. Y CYMSA UTE

111

3r. Atesa l’existència de crèdit adequat i suficient al pressupost de l’exercici 2010, les despeses aprovades amb el codi de relació anteriorment relacionats s’imputaran al pressupost 2010 en càrrec a les següents retencions de crèdit i imputacions pressupostaris:

Aplicació pressupostària

RC Referència Import

2010 90 45300 61900 220100033529 22010015739 366.283,30 € 2010 90 45300 60900 220100033530

22010015737 220.102,83 €

4r. Proposar al Conseller Executiu de Presidència l’ordenament dels pagaments.

La PRESIDENTA dóna la paraula al Sr. FELIP, com a representant de la Unió d’Associacions de Mallorca.

El Sr. FELIP (president de la Unió d’Associacions de Mallorca) fa la intervenció següent:

“Honorable senyora presidenta, honorables senyores i senyors consellers, la Unió d’Associacions de Mallorca, referent a aquest punt, exposa el següent:

El Consell de Mallorca gaudeix de les prerrogatives o la legitimitat que, com a administració pública, li permet l’aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits.

De fet, aquesta fórmula que protegeix el dret de tercers a cobrar el seu treball és utilitzada ja gairebé habitualment per totes les administracions públiques. No per això hem de deixar de reconèixer que no és la millor manera d’ajustar els comptes amb els creditors perquè aquest sistema desvirtua la imatge fidel del patrimoni i del pressupost pel qual ha de guiar-se en cada exercici la institució.

Si a això hi afegim que els endarreriments que ara es regularitzen provenen fonamentalment de la inversió i el manteniment de carreteres del Consell de Mallorca, ens adonam que les principals partides pressupostàries van a parar a empreses que, a dia d’avui, ja no generen tanta activitat a causa de la crisi, per la qual cosa abonar-los aquestes grans quantitats únicament contribueix a saldar els seus comptes de resultats, però no a generar més ocupació.

Així, hauria estat preferible emprar els mecanismes comptables que aconsella qualsevol auditoria pública per donar més transparència i credibilitat als pressuposts que maneja el Consell de Mallorca, excessivament mediatitzats per actuacions generades en exercicis anteriors i que no varen ser sufragades, al seu moment, com era d’esperar.

Doncs bé, com més s’utilitzi el reconeixement extrajudicial de crèdits, més podrà pensar la ciutadania que, en el fons, hi ha un problema de gestió comptable que lliga de mans i peus el Consell de Mallorca. Aleshores, ens adonam que aquelles competències assumides sense el corresponent acompanyament pressupostari genera un pes que cal suportar any rera any després que s’endeuta l’administració i, alhora, obliga a fer una recaptació intensiva de l’impost a la població.

112

Les factures al calaix desvirtuen els estats dels romanents de tresoreria i el resultat pressupostari perquè no inclouen aquestes despeses com obligacions, a més de la falsedat que provoca en càlculs com ara l’estalvi net, tan importants en la informació financera que se dóna a la ciutadania.

En conseqüència, el Consell de Mallorca s’ha de plantejar un canvi o una modificació en l’aplicació comptable d’aquest tipus de despeses, de tal manera que es puguin complir els objectius pressupostaris anualment, en el mateix exercici econòmic en què es genera el deute.

Si no existissin alternatives més fiables per a la comptabilitat pública bastaria amb la legitimitat esmentada a l’inici, però vist que vostès no estan disposats a introduir aquestes modificacions sinó a mantenir les empreses que contracten amb l’administració a costa d’aquest sistema que tampoc és fiable i creïble per elles, amb els problemes d’incertesa que genera –doncs al cap i a la fi només depèn de la voluntat del Consell de Mallorca de fer els pagaments quan tengui diners– no podem deixar de recordar que és possible fer les coses i gestionar el finançament públic d’una altra manera, més desitjable que la que utilitza el Consell de Mallorca.”

El Sr. ALEMANY (vicepresident i conseller executiu d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació) explica la proposta.

Assenyala que, després d’escoltar la intervenció, queda prou clar que s’ha de fer la feina d’explicar a la gent com funciona un pressupost; és obvi que no sempre queda clar.

Explica que allò que es presenta al Ple d’avui és el final de l’acord que es va prendre per pagar liquidacions i correspon a les tres darreres d’aquest acord global. Reconeix l’aportació del PP i UM i fa notar que d’aquesta forma quedarà complimentat l’acord pactat entre tots els grups polítics.



PUNT 8. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE L’ACORD ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA I LES ORGANITZACIONS SINDICALS EN MATÈRIA DE PERSONAL PER AL PERÍODE 2012-2014

Es dóna compte de la proposta del vicepresident conseller executiu del Departament de Cooperació Local i Interior que diu:

En data 14 de maig de 2010, la representació del Consell de Mallorca i diferents organitzacions sindicals, després negociar en el sí de la Mesa General Conjunta de Negociació varen adoptar un acord referent a la carrera administrativa, de conformitat amb les prescripcions de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP).

Tal com conceptua l’EBEP, el model de carrera pretén la implicació voluntària i motivada del personal, orientada a la consecució dels objectius de l’Administració i es conceptua com el dret dels empleats públics a progressar de forma individualitzada, com a reconeixement al seu desenvolupament

113

professional, quant a coneixements, formació, experiència professional i acompliments dels objectius establerts per l’Administració.

L’acord adoptat és aplicable a tot el personal funcionari de carrera i laboral fix que presta serveis en el Consell de Mallorca i en els organismes autònoms que en depenen. El model de carrera professional s’estructura en quatre nivells o esglaons, en cadascun dels quals l’empleat públic ha de romandre un període de temps per adquirir les competències necessàries per accedir a l’esglaó superior. El període mínim de serveis prestats per a l’accés a cadascun dels nivells o esglaons és de 5 anys.

L’acord també fixa les retribucions, en còmput anual, del complement de carrera corresponent a cadascun dels nivells i el calendari per a l’aplicació efectiva del complement, determinant que els efectes econòmics derivats de la implantació de la carrera professional seran des de l’1 de gener de 2012.

Finalment, i de conformitat amb l’article 38.5 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic es crea una comissió paritària, les funcions de la qual seran les de seguiment de l’acord.

Atès l’informe desfavorable emès per la Intervenció General (Núm. de Ref. 117/10), l’informe jurídic desfavorable signat pel cap del Servei Tècnic de Recursos Humans de la Direcció Insular de Funció Pública i pel cap de servei de la Secretaria Tècnica del Departament de Cooperació Local i Interior de data 27 de maig de 2010 i l’informe econòmic desfavorable del cap del Servei d’Administració econòmica de la Direcció Insular de Funció Pública de data 27 de maig de 2010.

Malgrat el que disposen els informes anteriors es considera convenient aprovar l’acord atès que es tracta d’una mesura favorable pel col·lectiu de funcionaris i consensuada amb les organitzacions sindicals. A més, aquesta mesura també s’ha aprovat a la CAIB i a l’Ajuntament de Palma.

Atès que d’acord amb la legislació vigent, correspon al ple del Consell de Mallorca aprovar el present acord i amb caràcter previ haurà de dictaminar la Comissió Informativa corresponent.

Per tot això, el conseller executiu del departament de Cooperació Local i Interior del Consell de Mallorca, eleva al Ple del Consell de Mallorca la següent

PROPOSTA D’ACORD

Primer.- Resoldre, a favor del Departament de Cooperació Local i Interior, la discrepància existent entre la Intervenció General del Consell de Mallorca i el Departament de Cooperació Local i Interior referent a l’expedient d’aprovació d’aquest l’acord, com a conseqüència de l’informe de fiscalització de data 25 de juny de 2010 (Núm. de Ref. 117/10).

Segon.- Aprovar l’acord que es transcriu a continuació, signat en data 14 de maig de 2010 entre l’administració del Consell de Mallorca i les organitzacions sindicals UGT i CSI-CSIF (amb el suport de l’STEI-i) en matèria de personal per al període 2012-2014:

“A Palma, 14 de maig de 2010, la representació de l’Administració del Consell de Mallorca i les organitzacions sindicals CC.OO, CSI-CSIF i UGT, després de la negociació en el sí de la Mesa General Conjunta de Negociació, de conformitat amb els articles 33, 34 i 38 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), subscriuen el següent,

ACORD ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL DE MALLORCA I LES ORGANITZACIONS SINDICALS EN MATÈRIA DE PERSONAL PER AL PERÍODE 2012-2014

OBJECTIUS

L’Administració del Consell de Mallorca i les organitzacions sindicals estan decidits a que s’articulin nous instruments i processos d’ordenació i gestió dels recursos humans que facin que el ciutadà vegi satisfetes les seves necessitats de la manera més àgil i eficaç possible.

En data 24 d’octubre de 2008 el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va ratificar l’Acord entre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les

114

organitzacions sindicals CCOO, CSI-CSIF, STEI-i, UGT i USO, mitjançant el qual es determinen els criteris i les línies generals del procés negociador per a l’adopció d’acords en matèria de funció pública, en l’àmbit de la Mesa Sectorial de Serveis Generals i del personal laboral per al període 2008-2011. El punt 5 d’aquest acord fixa els criteris, les retribucions i el calendari per fer efectives les previsions de la carrera professional que regula l’EBEP.

Per la seva part, el Consell de Mallorca també vol fer efectives les previsions de l’EBEP, amb el mateixos criteris i de la mateixa forma que el Govern de les Illes Balears. Un dels principals motius pel qual es cerca aquesta identitat és per aconseguir, en la mesura en que sigui possible, la igualtat en el tema de la carrera professional entre el personal al servei de la CAIB i el del Consell de Mallorca. Aquest objectiu té especial rellevància de cara a les transferències de competències i de personal de la comunitat autònoma de les Illes Balears al Consell de Mallorca, de forma que el personal del Consell de Mallorca tendria els mateixos drets de carrera professional que el personal transferit de la comunitat autònoma.

Així, mitjançant el present Acord, es pretén establir els principis informadors i el calendari de les actuacions comunes entre ambdues parts pel que respecte a la carrera professional de l’empleat públic. No obstant això, les previsions d’aquest acord són unes mesures inicials motivades per les circumstàncies a que fa referència el paràgraf anterior i que, per tant, no despleguen la totalitat de les previsions de l’EBEP en matèria de carrera professional. Com a conseqüència d’això, el Consell de Mallorca haurà d’aprovar en el futur totes les mesures de desplegament necessàries per donar compliment a la totalitat de les previsions recollides a l’EBEP

CARRERA PROFESSIONAL

Entre els drets individuals de l’empleat públic, l’article 14 de l’EBEP, inclou el de la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de sistemes objectius i transparents d’avaluació. Aquest dret es completa amb la carrera horitzontal, la qual consisteix en la progressió de grau, categoria, nivell o altres conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball, d’acord amb l’article 17, el qual disposa a més a més que s’haurà de valorar la trajectòria i l’actuació professionals, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i el resultat de l’avaluació de l’acompliment. Així mateix, es podran incloure altres mèrits i aptituds per raó de l’especificitat de la funció desenvolupada i l’experiència adquirida.

Tal com conceptua l’EBEP, aquest model de carrera pretén la implicació voluntària i motivada del personal, orientada a la consecució dels objectius de l’Administració i es conceptua com el dret dels empleats públics a progressar de forma individualitzada, com a reconeixement al seu desenvolupament professional, quant a coneixements, formació, experiència professional i acompliments dels objectius establerts per l’Administració.

L’article 20.3 de l’EBEP disposa que l’aplicació de la carrera horitzontal (...) requerirà l’aprovació prèvia en cada cas, de sistemes objectius que permetin avaluar l’acompliment d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.

Les característiques del sistema, els requisits generals, els imports per subgrups i grups i nivells del complement de carrera, el sotmetiment a l’avaluació de l’acompliment, etc. s’assimilaran als acordats en termes generals al sistema de carrera professional acordat el 18 de juliol de 2008 a l’àmbit de l’Administració de la comunitat autònoma (BOIB núm. 154, d’1-11-2008), el qual anirà lligat a la formació, a un menor absentisme i als mecanismes que s’acordin per a l’avaluació de l’acompliment, la qual cosa redundarà en la millora en la qualitat dels serveis públics i, en definitiva, en el millor servei al ciutadà.

AMBIT PERSONAL I FUNCIONAL

Aquest acord és aplicable a tot el personal funcionari de carrera i laboral fix que presta serveis en el Consell de Mallorca i en els organismes autònoms que en depenen.

L’accés dels empleats públics afectats pel present Acord a la carrera professional en el moment de la seva implantació es farà, amb caràcter extraordinari i per una sola vegada, mitjançant l’aplicació

115

exclusiva del criteri del temps de serveis prestats fins a la data en què la implantació comenci a tenir efectes econòmics.

Pel que fa a l’inici del pagament, els imports per subgrups i grups i nivells de complement seran equivalents i actualitzats al moment de l’aplicació efectiva, respecte al corresponent al personal estatutari i d’acord amb l’augment previst per a les retribucions dels empleats públics a les lleis generals de pressuposts.

El model de carrera professional s’estructura en quatre nivells o esglaons, en cadascun dels quals l’empleat públic ha de romandre un període de temps per adquirir les competències necessàries per accedir a l’esglaó superior. El sistema requerirà formalitzar degudament la sol·licitud en el termini que s’estableixi en les convocatòries i superar l’avaluació corresponent.

Així mateix, es preveu que la carrera professional, com a progressió del treballador en la seva vida laboral, ha d’anar lligada a la formació i actualització de coneixements, cada vegada més necessàries i valorades atesos els avenços actuals, com també al correcte acompliment de les seves funcions. Tot això amb l’objectiu de garantir no tan sols la carrera professional dels empleats públics, sinó també el seu desenvolupament com a persona i el correcte funcionament de l’administració pública, mitjançant l’eficàcia i l’eficiència dels seus treballadors.

El període mínim de serveis prestats per a l’accés a cadascun dels nivells o esglaons serà el següent:

- Nivell I: 5 anys. - Nivell II: 5 anys des de l’accés al nivell I. - Nivell III: 5 anys des de l’accés al nivell II. - Nivell IV: 5 anys des de l’accés al nivell III.

El personal funcionari de carrera i laboral fix que en el moment de la implantació de la carrera tinguin 60 anys complits, percebran el 100% de les retribucions de l’import de carrera que els correspongui, segons el nivell que se’ls hagi reconegut. Igualment els que compleixin 60 anys durant els anys 2013, 2014 i 2015 percebran aquest 100% a partir del mes següent d’haver complit aquesta edat.

Les retribucions, en còmput anual, del complement de carrera corresponent a cadascun dels nivells assenyalats són les següents:

Nivells del complement de carrera (*)

Subgrup A1

Subgrup A2

Grup B Subgrup C1 Subgrup C2 Altres agrup.

Nivell I 3.000 € 2.400 € 2.200 € 2.000 € 1.700 € 1.300 € Nivell II 6.000 € 4.560 € 4.080 € 3.600 € 2.900 € 2.200 € Nivell III 9.000 € 6.660 € 5.960 € 5.250 € 4.200 € 3.000 € Nivell IV 12.000 € 8.640 € 7.820 € 7.000 € 5.500 € 4.500 €

(*) Aquests nivells i retribucions per a cada grup o subgrup s’estableixen igualment per al personal laboral fix, segons les categories equivalents previstes en el conveni col·lectiu que correspongui.

Quant a l’aplicació efectiva del complement retributiu que suposi, es preveu el calendari següent:

- 1 de gener de 2012: 33% del complement.



Els efectes econòmics derivats de la implantació de la carrera professional seran des de l’1 de gener de 2012.

No obstant el calendari previst anteriorment, i respectant els efectes econòmics des de l’1 de gener de 2012, es preveu que tant la durada de la implantació com els percentatges a aplicar es puguin revisar en el darrer trimestre dels anys d’aplicació progressiva, d’acord amb la disponibilitat de finançament pressupostari de cada exercici afectat.

116

COMISSIÓ PARITÀRIA I GRUPS DE TREBALL

De conformitat amb l’article 38.5 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic es constituirà una comissió paritària, les funcions de la qual seran les de seguiment d’aquest Acord.

La comissió estarà integrada per dos representants de cadascuna de les organitzacions sindicals signants i 4 representats del Consell de Mallorca designats pel conseller executiu competent en matèria de funció pública. Quan per raons de la temàtica a tractar es cregui necessari comptar amb l’ajuda de persones amb coneixements especialitzats en la matèria, les parts hi podran assistir acompanyades d’un assessor.

D’altra banda, amb la finalitat d’estudiar les diverses matèries i qüestions que es desprenguin de l’execució de l’Acord, es poden constituir els grups de treball que siguin necessaris a parer de les parts.”

El Sr. ROSSELLÓ (conseller executiu de Cooperació Local i Interior) explica que avui duen a aprovació, per una banda, una proposta per resoldre la discrepància i, per una altra, una proposta de carrera professional que consideren important per al futur de la qualificació i de la formació permanent del personal.

Aquesta proposta és la mateixa que, en el seu moment, es va aprovar al Govern de les Illes Balears i també a l’Ajuntament de Palma. Aquest darrer és un exemple que li facilita l’explicació mentre que la comunitat autònoma és més complexa perquè, a mesura que es vagin produint transferències, es trobaran amb un mal endèmic d’aquesta casa que és que els que vénen ho fan d’una forma i aquí estan d’una altra i això augmenta el desgavell si no s’homogenitzen criteris en aquest sentit.

També vol deixar clar que aquesta proposta –com així es reflecteix al mateix document– és un acord de la mesa entre el Consell de Mallorca i les organitzacions sindicals i és un acord aprovat per tres de les quatre organitzacions sindicals existents al Consell de Mallorca i amb el desacord parcial d’una d’aquestes organitzacions sindicals perquè, en definitiva, demanaven la seva aplicació abans del que proposa el Consell de Mallorca i per això no hi estava d’acord.

Aquest acord conté, sobretot i com a element fonamental, el fet d’institucionalitzar una forma de formació permanent dels funcionaris, crear condicions per a una major eficàcia i la millora del funcionament de l’administració pública i, en conseqüència, els dels serveis a la ciutadania i, en aquest sentit, en aprovar-se l’acord es posaria en marxa una comissió paritària entre l’Administració i les organitzacions sindicals per crear grups de treball per estudiar de quina forma s’ha de dur a terme tota aquesta tasca de formació permanent.

Evidentment, aquest acord duu incorporat un increment de despesa que, en l’època que vivim, no és desitjable però lògicament, per tal d’arribar a un acord, totes les parts implicades han de cedir.

Remarca que l’acord acceptat pels tres sindicats, pel Consell de Mallorca i per la Mesa majoritàriament incorpora dos elements que considera molts importants. Un és que la vigència de l’acord seria a partir d’1 de gener de 2012 i el segon és una clàusula addicional que literalment diu “que es preveu que, tant la durada de la implantació com els percentatges a aplicar, es puguin revisar en el darrer trimestre

117

dels anys d’aplicació progressiva d’acord amb la disponibilitat de finançament pressupostari de cada exercici afectat”.

En definitiva, té una clàusula de salvaguarda que planteja que si les disponibilitats pressupostàries de la casa no són adequades, es prorrogaria un any més la mesura.

Fa notar que aquest és un acord que s’aprovà fa temps per la mesa i que ell té el compromís adquirit amb les organitzacions sindicals per dur-lo davant el Ple i així ho fa perquè creu que és una mesura que facilitarà la dignificació de la funció pública.

La Sra. DEL MORAL (PP) assenyala que aquesta és una mesura que tots els grups voldrien votar a favor.

A continuació explica que el Partit Popular està a favor de la carrera professional dels funcionaris i, evidentment, els sindicats també però considera que la mesura és inoportuna en aquests moments de crisi malgrat la clàusula de salvaguarda perquè suposa un increment de la despesa de personal de més de 15 milions d’euros.

Tot seguit planteja si l’equip de govern és sabedor de les mesures que es prenen al govern central –que fins i tot diuen que són insuficients– i també a nivell europeu.

Fa notar que s’ha davallat, en un 5%, el sou als funcionaris però ara plantegen una carrera professional que implica un increment de despesa de més de 15 milions d’euros, és a dir, una xifra més alta que la baixada de sous.

Per altra banda, els sembla que és una tremenda irresponsabilitat prendre ara aquesta mesura que té els informes contraris del Servei Econòmic, Servei Jurídic i d’Intervenció General per ser contrària a la llei.

De fet, també duen a aprovació la resolució de la discrepància amb la Intervenció General i, fins i tot, el Servei Jurídic del Departament fa un informe contrari així com el Servei Econòmic.

Per això, la Delegació del Govern segurament impugnarà aquest acord i, en cas que es fes efectiva i la cobrassin els funcionaris, haurien de retornar els doblers com ja ha passat a un ajuntament on s’aprovà l’atorgament d’uns complements als funcionaris i al cap d’uns anys i arran d’una sentència varen haver de tornar els doblers.

Així doncs, no fan cap favor als funcionaris donant-los ara uns doblers que potser d’aquí a uns anys hauran de tornar, cosa que seria molt pitjor.

Afegeix que a la comunitat autònoma està congelat el tema de la carrera professional i dels complements, cosa que han sabut poc abans d’assistir a aquest Ple, encara que desconeix la situació a l’Ajuntament de Palma.

Per tant, a l’hora de la transferència de competències els preocupa aquest tema perquè a la comunitat autònoma els funcionaris no ho cobraran perquè està congelat i aquí els complements de destí i específic són molt més alts que a la comunitat autònoma i, per això, també caldria arreglar el tema de les desigualtats per una altra banda.

118

Per tot això, malgrat que estan a favor de la carrera professional i que tant de bo poguessin votar a favor de mesures com aquesta, creuen que no és el moment adient i hi votaran en contra.

El Sr. ROSSELLÓ respon que, en primer lloc, la vol tranquil·litzar i li diu que no presenten coses al Ple sense que en tengui coneixement l’equip de govern i, a més a més, tots els membres de l’equip de govern saben llegir i llegeixen la documentació i, per tant, evidentment saben què duen al Ple.

Per altra banda, li reconeix que aquesta és una mesura agosarada i, sobre els informes tècnics –que no discuteix–, diu que són els informes que han de fer els tècnics però ell és polític i també, a l’hora de valorar les oportunitats, les valora no només en funció de les necessitats tècniques sinó de les necessitats polítiques.

Hi ha gent que pensa que per sortir d’aquesta crisi i per afrontar mesures de futur s’ha d’aprimar l’Administració, congelar tot tipus de despesa i, en canvi, n’hi ha d’altres que pensen tot el contrari i això ho diu a nivell personal i puntualitza que no canviarà de parer.

Considera que aquesta és una mesura progressista com ho va ser quan va presentar una RLLT –que també va ser votada en contra– que incorporava 100 llocs de feina més. Sap que en època que crisi fer aquests plantejaments són mesures poc ortodoxes però ell ho és poc ortodox i creu que en època de crisi s’ha de fomentar l’ocupació, la despesa pública i la inversió de l’Administració pública, cosa que ja deia en Keyne i és una mesura totalment socialdemòcrata.

Han presentat aquesta proposta conscients del que presentaven, tot sabent que té raó la Sra. Del Moral que tots estarien encantats de fer-la i fa notar que n’hi ha que, a més de pensar que hi estarien encantats, ho intenten i n’hi ha que pensen que no ho han d’intentar.

No obstant això, no és cap dramatisme. Cadascú defensa les seves posicions, llavors voten i això és la democràcia però han d’entendre que ell no podia arribar a un acord amb els sindicats per després deixar-lo oblidat perquè el moment no és oportú sinó que, en tot cas, no l’hauria d’haver acceptat en el moment en què ho va fer i, en definitiva, compleix la seva promesa i duu a Ple aquest tema.

Pel que fa a la comunitat autònoma, la Sra. Del Moral diu que el tema està congelat i observa que això és exactament igual que la clàusula de salvaguarda que presenten atès que la comunitat autònoma va signar aquest acord tot dient que l’aplicarien en 2011 però llavors ha resultat que no ha estat possible perquè la situació econòmica no ho permet i ja veuran què passa en 2012.

Reitera que han presentat la proposta amb l’acord dels sindicats que també són conscients de les dificultats econòmiques que hi ha al país i, malgrat això, varen acceptar que la mesura s’aplicaria el 2012 si hi havia les condicions adequades i que, a més a més, cada any, tres mesos abans d’acabar l’exercici, hi haurà la capacitat de revisar la mesura en funció de la capacitat pressupostària de la casa.

Per concloure, comenta que creu que seria més adient aprovar l’acord avui i, evidentment, contemplar la clàusula de salvaguarda a l’hora d’aplicar-lo.

119

La Sra. DEL MORAL diu, en primer lloc, que no cal que la tranquil·litzi perquè ella no s’ha referit a una mesura seva sinó a una mesura de l’equip de govern.

Afegeix que, si bé s’han de prendre mesures polítiques i no tècniques, la majoria de les vegades s’ha de comptar –perquè per això hi són– amb els tècnics perquè, en cas contrari, anirien malament.

Evidentment, ara no és el moment d’aquesta mesura però, com que sí estan a favor de la carrera professional i les condicions econòmiques seran millors quan governi el Partit Popular, anuncia que el seu Grup aprovarà aquesta mesura quan les condicions econòmiques siguin millors atès que hi estan a favor.

Pel que fa a la clàusula de salvaguarda diu que si, tanmateix, no servirà de res perquè fins a 2012 –quan ja governarà el PP– no es podrà aplicar, doncs, ja l’aprovaran quan les condicions econòmiques siguin millors i fa constar que els funcionaris poden estar tranquils perquè ells estan a favor d’aquesta mesura però ara, simplement, creuen que seria una irresponsabilitat votar-la a favor.

El Sr. ROSSELLÓ diu, en primer lloc, que estan convençut que en 2012 governaran ells i afegeix que poden dir que ho faran quan les coses estiguin millor i potser hi haurà gent que s’ho creurà d’igual manera que no aprovaren l’RLLT encara que hi estaven d’acord però digueren que ja l’arreglarien més endavant.

Les coses són clares. A dia d’avui, aquesta casa no ha pogut aprovar una RLLT que incrementava i regularitzava llocs de feina i no ha pogut aprovar una carrera professional i unes mesures progressistes de cara a la funció pública perquè el Partit Popular hi ha votat en contra.

El 2012 ja en parlaran del que faran però reitera que avui queda clar que l’equip de govern ha presentat dues mesures progressistes en matèria de funció pública i l’oposició, perquè és conservadora, les ha votades de manera conservadora i les mesures no han sortit endavant perquè el govern està en minoria.

No s’aprova atès que s’obté el resultat de tretze vots a favor (PSOE i Bloc per Mallorca), setze vots en contra (PP) i tres abstencions (UM).


PUNT 9. RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ DEDUÏT PER LA SRA. PILAR MORELL COTONER, CONTRA L'ACORD DEL PLE DEL CONSELL INSULAR MALLORCA DE DIA 8 D'ABRIL DE 2010

Es dóna compte de la proposta del conseller executiu del Departament de Cultura i Patrimoni que diu:

Amb el compliment de les formalitats exigibles, la Sra. Pilar Morell Cotoner, dedueix recurs potestatiu de reposició contra l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010 i BOE núm. 114 de 10-05-2010), mitjançant el qual es va acordar declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger.

120

S’ha donat trasllat del recurs interposat al Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sr. José Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger, atès la seva condició d’interessats en el procediment i es va publicar en el BOIB, en base a l’article 59,6 a) de la Llei 30/92 de RJ-PAC, per a general coneixement de totes aquelles altres persones que pugessin estar afectades i/o interessades, per tal que poguessin deduir al·legacions, sense que cap d’ells n’hagin fet ús d’aquesta possibilitat..

Igualment s’ha emès un informe tècnic conjunt per la TAG cap de la secció jurídica i administrativa i el tècnic de patrimoni etnològic ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni Històric en data 11 de novembre de 2010, proposant la desestimació del recurs i conseqüentment la confirmació de l’acord recorregut, per la qual cosa s’eleva al Ple del Consell Insular de Mallorca, la següent proposta d’

ACORD

1.- Desestimar el recurs potestatiu de reposició deduït per la Sra. Pilar Morell Cotoner, amb la conseqüent confirmació de l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca de dia 8 d’abril de 2010, en el qual s’acordà, entre d’altres, declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger, d’acord amb les consideracions de l’informe tècnic conjunt emès per la TAG cap de la secció jurídica i administrativa i el tècnic de patrimoni etnològic ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni Històric de data 11 de novembre de 2010 que com a motivació s’adjunta i forma part integrant del present acord.

2.-Donar trasllat d’aquest acord a la Sra. Pilar Morell Cotoner, Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sr. José Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger i publicar-ho en el Butlletí Oficial de les Illes Balears per a general coneixement dels possibles particulars interessats.

Annex

Informe jurídic

INTRODUCCIÓ

Amb el compliment de les formalitats exigibles, la Sra. Pilar Morell Cotoner, dedueix recurs potestatiu de reposició contra l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010 i BOE núm. 114 de 10-05-2010), mitjançant el qual es va acordar declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger.

Des d’una perspectiva jurídico-processal, el recurs s’ha interposat en temps i forma, i s’ha donat trasllat al Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sr. José Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger, atès la seva condició d’interessats en el procediment i es va publicar en el BOIB, en base a l’article 59,6 a) de la Llei 30/92 de RJ-PAC, per a general coneixement de totes aquelles altres persones que pugessin estar afectades i/o interessades, per tal que poguessin deduir al·legacions, sense que cap d’ells n’hagin fet ús d’aquesta possibilitat..

QÜESTIONS DEDUÏDES PER LA RECURRENT

La Sra. Morell en el seu escrit d’al·legacions sol·licita la nul·litat de ple dret de l’acord plenari de 8-4-10 en base als articles 62.1.e) i l’article 63 de la Llei 30/92, de 30 de novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú, parcialment modificada per la 4/99 de 13 de gener (LRJ-PAC), per l’ús del català en els informes tècnics tramesos tal i com ja va expressar en el seu escrit segellat en les oficines de Correus el dia 29 de gener de 2010 amb registre d’entrada en el CIM el 2 de febrer de 2010 (NRE 2032).

Observa diferències entre la planimetria aprovada en l’acord d’incoació i la comprensiva en l’acord del ple del CIM sense que s’hagi resolt expressament sobre aquesta modificació i ampliació de l’àmbit i alhora sense que s’hagi notificat als interessats.

121

Per tant, com l’acord inicial de la Comissió Insular està sent modificat per un òrgan incompetent l’expedient està viciat de nul·litat radical al prescindir-se total i absolutament del procediment establert i generar indefensió als interessats.

Finalment al·lega que s’han pres fotografies des de dintre de la seva propietat sense el seu consentiment ni coneixement.

NOTIFICACIÓ DELS ESCRITS EN LLENGUA CATALANA

La primera qüestió que al·lega l’interessada és la indefensió que li ha provocat el fet de rebre l’acord de declaració del Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger en llengua catalana i no haver pogut presentar cap escrit en la fase d’audiència a l’interessat.

Si fem un recorregut per la normativa vigent, la Constitució Espanyola, en l’article 3 apartat 2n expressa clarament que les llengües distintes a l’espanyol i que es parlen a España seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, Llei orgànica 2/83, de 25 de febrer, en el preàmbul es diu que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és un element identificador de la nostra societat i un element vertebrador de la nostra identitat.

L’article 4, dedicat íntegrament a la llengua pròpia, declara la catalana com a pròpia i oficial de les illes balears, juntament amb la castellana.

L’article 2n de l’acord del ple de 2 de maig de 1995 pel qual s’aprova l’ordenança de procediment administratiu del Consell Insular de Mallorca (BOCAIB núm. 100, de 10-08-95), reconeix el dret d’aquesta administració a l’ús del català en la seva activitat.

Finalment, per acord del ple del CIM, en sessió de dia 2 de maig de 1989, es va aprovar el Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit de competència del CIM (BOCAIB núm. 69, de 6 de juny de 1989, correcció d’errades, BOCAIB núm. 86, de 15 de juliol de 1989), el qual en l’article 1, apartat 1r es diu:

“L’ús de la llengua catalana i de la castellana per part de l’administració del Consell Insular de Mallorca, es regeix pels criteris que estableix la present normativa”

Art. 3: “De manera general, el Consell Insular de Mallorca emprarà el català per a les seves relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents”.

En l’apartat V titulat “Relacions amb els administrats”, art. 13 regula:

“Les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques es faran en català, sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.

Si al lloc de residència del destinatari, el català no és llengua oficial, la comunicació o la notificació es farà segons cada cas, en castellà, en l’altra llengua oficial del territori de destinació o en català”.

(El subratllat és nostre).

És en base a tota aquesta normativa i l’article 36 LRJ-PAC, que la Direcció Insular de Patrimoni Històric, en la seva relació amb els interessats, redacta els documents en català.

Cal dir primerament que la Sra. Morell en cap moment de la tramitació de l’expedient que ens ocupa, abans del dia 29 de gener de 2010, quan ja es portava gairebé dos anys de tramitació, va demanar l’ús de la llengua castellana en les comunicacions que se li practiquessin.

Centrant-nos ara ja en el procediment concret que ens ocupa, certament hi va haver un acord d’incoació adoptat en català per la CIOTUPH en sessió de dia 15 de setembre de 2008 que es va notificar als interessants, entre els que es trobava la recurrent, i a la que se li va donar trasllat en castellà per mor de

122

la seva residència a Madrid (justificant de recepció 6-11-08, per tal d’evitar una possible indefensió i sense que en aquest moment processal s’hagués demanat de manera expressa cap canvi en l’idioma).

Aquest acord també va ser objecte de publicació tant en versió catalana com en versió castellana en el BOIB núm. 153 de 30-10-2008 i en el BOE núm. 274 de 13-11-2008, juntament amb un estracte de l’informe tècnic.

Si la interessada va rebre l’informe tècnic en català i li va produir indefensió, res va dir en aquell moment, però de qualsevol manera, aquest informe es va publicar tant en el BOE com en el BOIB en versió castellana, al marge de què en aquest darrer també es fes en versió catalana.

Posteriorment, seguint amb la tramitació administrativa de l’expedient regulada en la Llei 12/98, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears, es va obrir un període d’informació pública per tal que totes aquelles persones que estiguessin interessades poguessin al·legar allò que fos del seu interès, aquest tràmit es va publicar en el BOIB núm. 77 de 28-05-2009, en versió tant catalana com castellana per tal d’evitar indefensió dels interessats.

La Sra. Pilar Morell durant els 30 dies que va durar l’obertura d’aquest tràmit no va fer cap al·legació a l’expedient ni a la seva tramitació, tot i que si hagués estat del seu interès el podia haver consultat ja que a aquelles altures de la tramitació constava ja l’informe de la UIB, i en l’ofici es feia constar expressament:

“Los interesados podrán solicitar información sobre el mencionado expediente al Servicio del Patrimonio Histórico del Consell Insular de Mallorca, plaza del Hospital, 4, 07012, Palma”.

Posteriorment, segons consta en el justificant de recepció de dia 06-07-09, la Sra. Morell va rebre un ofici d’aquesta administració, redactat en castellà, d’obertura del tràmit d’audiència, disposant d’un període temporal de 10 dies per al·legar allò que convingués als seus drets, sense que fes ús del seu dret al·legant, per exemple, entre d’altres, problemes d’enteniment per mor de l’idioma.

Però es què a més a més, l’obertura d’aquest tràmit d’audiència als interessats es va publicar en el BOIB núm. 102, de 16-07-09, en la seva versió tant catalana com castellana, per a general coneixement.

Posteriorment, per mor d’uns aclariments en la cartografia que entrarem a analitzar en el punt següent, es va practicar una nova publicació en el BOIB tot obrint un nou període d’informació pública (BOIB núm. 1 de 02-01-10), publicació que es va fer tant en català com en castellà, adjuntant a la mateixa la part de la cartografia que es modificava, i per tal d’evitar indefensió als interessats, també es va obrir un nou tràmit d’audiència, el qual es va practicar en castellà el dirigit a la Sra. Morell (justificant de recepció 02-01-10).

Durant tot aquest procés, en què els oficis els ha anat rebent en castellà, no hagut cap interès per part de la Sra. Morell en presentar al·legacions de cap tipus, i si alguna documentació annexa no va ser traduïda al castellà ho hagués pogut dir cosa que no va fer, tot plegat molt probablement perquè amb la informació que es publicava en castellà ja es donava per assabentada.

I de fet en l’escrit presentat en l’oficina de correus el dia 29 de gener de 2010 posa de relleu que els informes tècnics estaven en català, que viu a Madrid i que el seu marit no ho entén però en cap moment demana que se li trametin en castellà de cara a un futur, al·lega indefensió per aquest fet però alhora no sol·licita la tramesa dels informes tècnics anteriors en castellà sinó que, a continuació, passa a exposar un seguit d’aspectes tècnics de l’expedient que dóna a entendre amb tota claredat que ha entès perfectament el contingut dels esmentats informes. Cal plantejar-se doncs, quin és l’autèntic propòsit de la Sra. Morell amb aquest escrit?

En la interposició del recurs de dia 7 de juny de 2010 la Sra. Morell diu que com l’acord de declaració se li ha practicat en català no ha pogut presentar cap escrit dins el tràmit d’audiència a l’interessat, la qual cosa, com hem explicat en el paràgraf anterior, veiem que no acaba de ser prou ajustat.

123

Si va poder presentar, i en termini, un recurs de reposició a l’acord de declaració, i amb el contingut que el va redactar, és perquè estava perfectament assabentada del contingut de tots i cadascun dels documents que composaven l’expedient, cas contrari difícilment podia descendir al nivell d’anàlisis de la planimetria i fotografies comprensives en el dossier administratiu.

A més a més el procediment de declaració del BIC, amb la normativa vigent d’aplicació, Llei 12/98 LPHIB articles 7 i següents i de procediment comú article 84, no es disposa l’ordre procedimental que diu la recurrent, és a dir, el tràmit d’audiència a l’interessat ja havia exhaurit, s’obre abans de redactar la proposta de resolució no desprès, i la interessada en va disposar de dos, tal i com ja hem explicat en els paràgrafs anteriors, ara amb l’acord d’aprovació definitiva els particulars ja només disposen de la possibilitat, tal i com s’indica en el trasllat, d’interposar un recurs administratiu, en aquest cas concret, al tractar-se d’un acord adoptat pel ple del CIM un recurs potestatiu de reposició, tal i com per una altra part invoca correctament la Sra. Morell en el seu escrit d’interposició.

Al fil de tot plegat cal recordar que l’article 58 punt 3r de la LRJ-PAC diu:

“Las notificaciones que conteniendo el texto íntegro del acto omitiesen alguno de los requisitos previstos en el apartado anterior surtirán efecto a partir de la fecha en que el interesado realice actuaciones que supongan el conocimiento del contenido y alcance de la resolución o acto objeto de la notificación o resolución, o interponga cualquier recurso que proceda”.

(El subratllat és nostre).

Per tant des del moment en què la interessada no solament interposa el recurs al·legant que no se li ha practicat la notificació en castellà sinó que a més a més al·lega altres qüestions de fons del procediment, implica que aquesta notificació ha tingut els oportuns efectes ja què s’ha donat per assabentada del seu contingut.

A aquest respecte la Sentència de 25 d’abril de 1994 (Ar. 3003, ponent Oro-Pulido) diu:

“Si la notificación tiene por finalidad poner en conocimiento del interesado un determinado acto para que adquiera eficacia y pueda, en su caso, ser objeto de recurso, ninguna indefensión puede alegar quien, teniendo pleno e íntegro conocimiento del acto notificado ..., decide, dentro del plazo indicado para su impugnación, recurrir, pero no ya aquel acto, sino el de su notificación, pues tal actuación no tiene, en definitiva, otra finalidad que la de dilatar el comienzo de la eficacia”

És doncs aquest el propòsit de la Sra. Morell? dilatar l’inici de l’eficàcia del procediment aprovat?.

En la mateixa línia la Sentència de 10 de febrer de 1998 (Ar. 220. Ponent Martí Garcia):

“El concepto de notificación defectuosa no está al arbitrio de la Administración ni de las partes afectadas, y que su existencia, exige acreditar que la misma se ha realizado sin cumplir alguno de los requisitos establecidos en la norma y que al tiempo, esa falta, impida o dificulte al afectado el ejercicio de los medios de defensa”.

Qüestió aquesta darrera que no afecta a la interessada ja que va interposar dins termini el recurs administratiu pertinent amb al·legacions diverses sobre el fons de l’expedient de declaració.

Així mateix la Sra. Morell en cap moment del seu escrit al·lega quina ha estat la indefensió material concreta que li ha generat la notificació practicada, de fet tal i com ja hem dit abans ha presentat un recurs administratiu dins termini on ha pogut al·legar allò que ha tingut per oportú, i per contra no detalla cap més motiu concret d’infensió, al respecte, la Sentència del Tribunal Constitucional 174/2003, de 29 de setembre:

“No toda irregularidad procedimental presenta relevancia constitucional, conforme a nuestra reiterada doctrina de que la verificación de defectos procesales no genera de forma automática la lesión de derechos constitucionales si no ha producido indefensión material”.

124

Y de fet, es clarifica la qüestió amb la Sentència del Tribunal Constitucional 91/2000, de 30 de març:

“la notificación defectuosa no siempre produce vulneración del art. 24 CE, sino solamente cuando impide el cumplimiento de su finalidad, tendente a comunicar la resolución en términos que permitan mantener las alegaciones o formular los recursos establecidos en el ordenamiento jurídico frente a dicha resolución”.

La Sra. Morell doncs, no solament ha pogut interposar l’oportú recurs, sinó que a més a més el seu contingut era prou tècnic com per posar de relleu que de fet no ha hagut indefensió material, de fet en cap moment especifica quins han estat els perjudicis concrets que li han generat, i tal i com hem vist, la jurisprudència demana que s’expliquin per tal de valorar el seu abast.

CANVIS EN LA PLANIMETRIA EN L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA

Tal i com regula l’article 9 punt 1 apartat a) de la Llei 12/98 PH que disposa que durant la tramitació per a la declaració d’un Bé d’Interès Cultural s’ha de tenir l’informe favorable d’almenys una de les institucions consultives previstes en la Llei 12/98 PH, es va sol·licitar l’esmentat informe a la Universitat de les Illes Balears, la qual el va trametre el dia 15 d’abril de 2009 (NRE 12572), en sentit favorable a la delimitació proposada pel tècnic però amb la prescripció d’incloure en la protecció el tram no assenyalat en la cartografia, no sense abans valorar favorablement la proposta de delimitació del bé i els criteris d’intervenció proposats.

Per tant no estàvem davant d’una modificació en la delimitació del bé, sinó més aviat davant d’una correcció d’error material, ja que tot plegat implicava que l’àmbit que es grafiava en la planimetria no recollia un petit segment que s’explicava i incloïa en l’informe tècnic. Per tant la zona que abastava el BIC no sofria cap modificació, únicament es venia a ajustar el detallat en l’informe amb la planimetria dibuixada.

No estem davant una modificació substancial en la delimitació inicial del BIC sinó únicament en una matisació en el disseny de la cartografia que per una altra part és de poc calat si es té en compte que la síquia que ens ocupa, entre ramals principals i secundaris té uns 5.000 m i el tram incorporat en el disseny del dibuix és de 335 m.

Per aquest motiu no obstant, per evitar uns eventuals perjudicis de tercers, es va procedir a una nova exposició pública i a una nova audiència als interessats, tot i que una part important de la nova grafia no es troba dins l’àmbit del BIC sinó del seu entorn de protecció, i a més a més, la part que discorre pel torrent de Massanella és de domini públic.

De qualsevol manera i davant els dubtes que encara li puguin quedar a la recurrent respecte la tramitació administrativa li volem recordar que l’acord de matisació de l’àmbit en el dibuix de la cartografia, juntament amb la declaració del BIC el va acordar el ple del CIM a proposta de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric previ dictamen de la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric, tal i com regula l’article 10,1 de la LPHIB i el decret d’organització del Consell Insular de Mallorca (BOIB núm. 38 de 16-03-04), per tant va ser un acord adoptat, segons la normativa vigent i per l’òrgan competent.

POSSIBLE INTROMISSIÓ EN LA SEVA PROPIETAT

La Sra. Morell diu que les fotografies obrants en els informes s’han pres envaint la seva propietat i sense el seu consentiment ni coneixement, afirmació que fa sense aportar cap mena de prova ni argumentació tècnica.

Les fotografies incorporades a l’expedient, amb aquell angle de visió, es podien fer des de diversos llocs de la zona i no només des de l’interior de la finca.

En qualsevol cas, encara que així hagués pogut ser, l’accés a l’interior de la seva propietat ho devia de permetre sense cap dificultat, bé perquè no havia cap obstacle que ho impedís, bé perquè la porta d’entrada estava oberta, etc.

125

Per tot l’exposat, els tècnics informants, proposen DESESTIMAR el recurs de reposició deduït per la Sra. Pilar Morell Cotoner, en el sentit de què es declarés la nul·litat de ple dret del procediment en base a l’article 62.1.e) i l’article 63 de la LRJ-PAC per defectes en les notificacions i en la tramitació de l’expedient, pels motius que s’expliquen en l’informe tècnic i en conseqüència confirmar l’acord adoptat pel ple del Consell Insular de Mallorca, en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010; BOE núm. 114 de 10-05-2010) mitjançant el qual es declara Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals d’Inca, Selva i Búger.

Això no obstant, el Ple del Consell Insular de Mallorca, resoldrà allò que estimi més convenient.

La Sra. DEL MORAL (PP) diu que creu que aquest punt es va retirar de la Comissió Informativa perquè estava mal redactat i, si no s’equivoca, creu que s’hauria de votar la inclusió del punt.

La Sra. PRESIDENTA fa constar que no es tracta d’aquest punt i tot seguit el sotmet a votació.

S’aprova per setze vots a favor (PSOE, Bloc per Mallorca i UM), cap vot en contra i setze abstencions (PP).

PUNT 10. RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ DEDUÏT PER LA SR. JOSÉ MORELL COTONER, CONTRA L'ACORD DEL PLE DEL CONSELL INSULAR MALLORCA DE DIA 8 D'ABRIL DE 2010


Amb el compliment de les formalitats exigibles, el Sr. José Morell Cotoner, dedueix recurs potestatiu de reposició contra l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010 i BOE núm. 114 de 10-05-2010), mitjançant el qual es va acordar declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger.

S’ha donat trasllat del recurs interposat al Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sra. Pilar Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger, atès la seva condició d’interessats en el procediment i es va publicar en el BOIB, en base a l’article 59,6 a) de la Llei 30/92 de RJ-PAC, per a general coneixement de totes aquelles altres persones que pugessin estar afectades i/o interessades, per tal que poguessin deduir al·legacions, sense que cap d’ells n’hagin fet ús d’aquesta possibilitat..

Igualment s’ha emès un informe tècnic conjunt per la TAG cap de la secció jurídica i administrativa i el tècnic de patrimoni etnològic ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni Històric en data 11 de novembre de 2010, proposant la desestimació del recurs i conseqüentment la confirmació de l’acord recorregut, per la qual cosa s’eleva al Ple del Consell Insular de Mallorca, la següent proposta d’

ACORD

1.- Desestimar el recurs potestatiu de reposició deduït pel Sr. José Morell Cotoner, amb la conseqüent confirmació de l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca de dia 8 d’abril de 2010, en el qual s’acordà, entre d’altres, declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger, d’acord amb les consideracions de l’informe tècnic conjunt emès per la TAG cap

126

de la secció jurídica i administrativa i el tècnic de patrimoni etnològic ambdós de la Direcció Insular de Patrimoni Històric de data 11 de novembre de 2010 que com a motivació s’adjunta i forma part integrant del present acord.

2.-Donar trasllat d’aquest acord a la Sra. Pilar Morell Cotoner, Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sr. José Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger i publicar-ho en el Butlletí Oficial de les Illes Balears per a general coneixement dels possibles particulars interessats.

Annex

Informe jurídic

INTRODUCCIÓ

Amb el compliment de les formalitats exigibles, el Sr. José Morell Cotoner, dedueix recurs potestatiu de reposició contra l’acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, adoptat en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010 i BOE núm. 114 de 10-05-2010), mitjançant el qual es va acordar declarar com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger.

Des d’una perspectiva jurídico-processal, el recurs s’ha interposat en temps i forma, i s’ha donat trasllat al Sr. Mateo Castelló Mas, Sra. M. Juana de la Cruz Sbert Llorens, Sr. Carlo Merli, Sra. Catalina Bennassar Siquier, Sra. Pilar Morell Cotoner, Sra. Nicola Jane Croker, a l’Ajuntament de Selva, a l’Ajuntament d’Inca i a l’Ajuntament de Búger atès la seva condició d’interessats en el procediment, i es va publicar en el BOIB, en base a l’article 59,6 a) de la Llei 30/92 de RJ-PAC, per a general coneixement de totes aquelles persones que pugessin estar afectades i/o interessades, tots ells per tal que poguessin deduir al·legacions, sense que n’hagin fet ús d’aquesta possibilitat.

QÜESTIONS DEDUÏDES PEL RECURRENT

El Sr. Morell en el seu escrit de recurs sol·licita en primer lloc la nul·litat de ple dret de la declaració com a Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals de Selva, Inca i Búger en base al disposat en els articles 62.1.e) i l’article 63 de la Llei 30/92, de 26 de novembre del règim jurídic i del procediment administratiu comú, parcialment modificada per la 4/99, de 13 de gener (LRJ-PAC), ja que és titular d’uns terrenys compresos dins l’àmbit de la declaració i no se li ha practicat cap notificació, malgrat els articles 8 i 9 de la Llei 12/98, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears així ho regulin. A tal efecte adjunta amb l’escrit documentació de les dades del cadastre on consta que és el titular dels terrenys.

ANÀLISIS DE LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT EN RELACIÓ ALS INTERESSATS.

La principal qüestió que invoca el Sr. Morell és la indefensió que li ha provocat el fet de no haver-li practicat cap notificació quan de fet a la seva germana sí se li va fer. Al respecte volem explicar que quan des dels serveis tècnics ens vam plantejar la necessitat de declarar el Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, efectivament vam acudir al cadastre per tal d’identificar a tots els possibles afectats, però és clar, com l’àmbit era tan important, i en algunes zones la parcel·lació del terreny tan intensa vam veure que seria difícil i complicat notificar a tots i cadascuns dels interessats les diferents fases del procediment amb els mitjans personals i materials de què disposem, i sense possibilitat d’augmentar-los només per aquesta tramitació.

A partir d’aquest moment vam haver d’establir un criteri, el més objectiu i garantista possible amb la llei a la mà i vam decidir notificar personalment les passes procedimentals a tots aquells propietaris afectats per la declaració que disposessin dins del seu terreny de qualque molí ja que aquests elements són la base del sistema hidràulic que es vol protegir i els que en definitiva acabarien tenint més restriccions en els seus drets.

127

Quan a la resta de propietaris per on discor la siquia, al ser una llista tan important i amb la que de ben segur ens haguéssim trobat amb problemes jurídics diversos com ara: processos de transmissió testamentària en curs, compra - vendes no inscrites, etc, vam decidir, vist que el pas de la siquia no comportava una restricció en els interessos del particulars tan important, publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en base a l’article 59 punt 6 apartat a), tal i com de fet es va fer també amb la tramitació de les declaracions com a BIC del sistema hidràulic de la síquia de la Vila (BOIB núm. 6, de l’11-01-07) i en la declaració com a BIC del sistema hidràulic de la síquia d’en Baster declarada per acord del Ple del CIM el 05-05-05.

El Sr. Morell pot compartir o no aquest criteri, però des d’aquesta Direcció Insular de Patrimoni Històric es va considerar que era la decisió més oportuna, i de fet durant la tramitació sempre es va vetllar per la salvaguarda dels interessos de tots els interessats en el procediment tal i com ara entrarem a analitzar.

El procediment es va iniciar amb un acord d’incoació adoptat per la Comissió Insular Ordenació del Territori Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) en sessió de dia 15 de setembre de 2008 que es va notificar personalment als interessants amb béns com ara molins, tal i com ja hem explicat abans, entre els que es trobava la Sra. Pilar Morell per què en el seu terreny es troba el molí de sa Torrentera, i es va de publicar tant en versió catalana com en versió castellana dues vegades en el BOIB núm. 153 de 30-10-2008, una per mor del previst de manera genèrica en la Llei 12/98, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears (LPHIB) en la tramitació d’aquests tipus de procediments i l’altra per a general coneixement de les persones afectades, i en el BOE núm. 274 de 13-11-2008, tot plegat juntament amb un estracte de l’informe tècnic.

Posteriorment, seguint amb la tramitació administrativa prevista en la LPHIB, es va obrir un període d’informació pública per tal que totes aquelles persones que estiguessin interessades poguessin al·legar allò que fos del seu interès, aquest tràmit es va publicar en el BOIB núm. 77 de 28-05-2009, en versió tant catalana com castellana.

Posteriorment, seguint amb la tramitació es va obrir el preceptiu tràmit d’audiència a l’interessat previst tant en l’article 9.3 de la LPHIB com en l’article 84 de la LRJ-PAC, tràmit que es va publicar en el BOIB núm. 102, de 16-07-09, en la seva versió tant catalana com castellana, per als possibles interessats.

Posteriorment, per mor d’uns aclariments en la cartografia es va practicar una nova publicació en el BOIB tot obrint un nou període d’informació pública (BOIB núm. 1 de 02-01-10), publicació que es va fer tant en català com en castellà per a general coneixement, adjuntant a la mateixa la part de la cartografia que es modificava, i per tal d’evitar indefensió als interessats, en el mateix BOIB també es va obrir un nou tràmit d’audiència als possibles interessats.

A més a més tots aquests acords i tràmits també es van publicar per edictes en el taulell d’anuncis dels Ajuntaments de Selva, Inca i Búger, per tal que els residents del municipi i demés transeünts interessats poguessin tenir accés a la informació de manera més còmoda i accessible si cap.

L’acord d’aprovació definitiva adoptat pel Ple es va publicar tant al BOE núm. 114 de 10 de maig de 2010, com en el BOIB núm. 67 de 04-05-2010, així com també en el taulell d’anuncis, per a la seva publicació per edictes, en els municipis de Selva, Inca i Búger, sent en base a alguna d’aquestes publicacions oficials citades que el Sr. Morell va interposar el recurs administratiu.

Per tant, si el Sr. Morell ha presentat, i en termini, un recurs de reposició a l’acord de declaració, i amb el contingut que el va redactar, és perquè de qualque manera, en algun moment del procediment es va assabentar, no solament de la tramitació administrativa d’aquest expedient sinó també de l’informe tècnic que com a motivació formava part de l’acord.

I de fet el Sr. Morell en cap moment del seu escrit al·lega quina ha estat la indefensió material concreta que se li ha generat, de fet tal i com ja hem dit abans ha presentat un recurs administratiu dins termini on ha pogut al·legar allò que ha tingut per oportú, i per contra no detalla cap més motiu concret d’infensió, al respecte, la Sentència del Tribunal Constitucional 174/2003, de 29 de setembre:

128

“No toda irregularidad procedimental presenta relevancia constitucional, conforme a nuestra reiterada doctrina de que la verificación de defectos procesales no genera de forma automática la lesión de derechos constitucionales si no ha producido indefensión material”.

Y la Sentència del Tribunal Constitucional 185/2003, de 27 d’octubre, fonament jurídic 4r, expressa que:

“Para que pueda estimarse una indefensión con relevancia constitucional, que sitúe al interesado al margen de toda posibilidad de alegar y defender en el proceso sus derechos, no basta con una vulneración meramente formal, sino que es necesario que de esa infracción formal se derive un efecto material de indefensión, con real menoscabo del derecho de defensa y con el consiguiente perjuicio real y efectivo para los intereses del afectado”.

Sentència del Tribunal Constitucional 130/2006, de 24 de juny, fonament jurídic 6è:

“la idea de indefensión, en su sentido jurídico-constitucional, no puede equipararse con cualquier infracción o vulneración de normas procesales que los órganos jurisdiccionales puedan cometer, ya que la lesión del derecho fundamental alegado se produce únicamente cuando el interesado, de modo injustificado, ve cerrada la posibilidad de impetrar la protección judicial de sus derechos o intereses legítimos; o cuando la vulneración de las normas procesales lleva consigo la privación del derecho a la defensa, con el consiguiente perjuicio real y efectivo para los intereses del afectado”.

Així doncs el Sr. Morell no solament ha pogut interposar l’oportú recurs, sinó que a més a més en el seu contingut en cap moment s’especifica quins han estat els perjudicis concrets que li han generat la publicació en butlletins oficials del procediment i quin ha estat el seu abast.

La jurisprudència es abundant i reiterativa en aquest sentit, així per exemple la Sentència de 26 de maig de 2000 (Ar. 6519. Ponent: Campos):

“Aun admitiendo que la notificación hubiera debido hacerse por la Administración, el hecho cierto de que la parte tuvo conocimiento del acto en su momento y lo impugnó en vía administrativa, primero, y jurisdiccional, después excluye toda posibilidad de considerar que la ausencia de notificación la dejó indefensa”.

De qualsevol manera, i malgrat tot l’exposat fins ara, en aplicació dels principis de conservació dels actes administratius, d’economia processal, i manteniment de la validesa del actes, l’acord adoptat pel Ple del Consell Insular de Mallorca convalida els possibles defectes de forma en la tramitació, així ho recullen, entre d’altres, les següents sentències: Sentència del Tribunal Suprem, sala contenciosa- administrativa, secció 4a de 12 de febrer de 2001, i també la Sentència del Tribunal Suprem, sala del contenciós administratiu, secció 4a de 30 de juny de 2004.

Per tot l’exposat, la tècnic informant, proposa DESESTIMAR el recurs de reposició deduït pel Sr. José Morell Cotoner, en el sentit de què es declarés la nul·litat de ple dret del procediment en base a l’article 62.1.e) i l’article 63 de la LRJ-PAC per defectes en les notificacions, pels motius que s’expliquen en l’informe tècnic i en conseqüència confirmar l’acord adoptat pel ple del Consell Insular de Mallorca, en sessió de dia 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 67 de 04-05-2010; BOE núm. 114 de 10-05-2010) mitjançant el qual es declara Bé d’Interès Cultural amb categoria de monument a favor del sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger, en els termes municipals d’Inca, Selva i Búger.

Això no obstant, el Ple del Consell Insular de Mallorca, resoldrà allò que estimi més convenient.

S’aprova per setze vots a favor (PSOE, Bloc per Mallorca i UM), cap vot en contra i setze abstencions (PP).

129

PUNT 11. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE REGULACIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN L’ÀMBIT DE COMPETÈNCIA DEL CONSELL DE MALLORCA


ANTECEDENTS

En data 2 de maig de 1989, el Ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar definitivament el Reglament de Regulació de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de competència del Consell de Mallorca.

Els més de vint anys transcorreguts des de l’aprovació d’aquest Reglament, han deixat endarrerit aquest instrument de gestió de l’oficialitat de la llengua pròpia per la qual cosa ha arribat el moment d’actualitzar-lo.

El Reglament constitueix el desplegament dels articles 6.1 i 9.3 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, en els quals s’estableix que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i, com a tal, ho és també de l’Administració. Per tant, també és la llengua pròpia dels consells insulars, que han de regular l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència d'acord amb els principis i les normes d'aquesta Llei. Tot això d’acord amb el que s’estableix en l’article 3 de la Constitució i l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Atesa la Memòria justificativa de la directora insular de Política Lingüística, atès l’informe tècnic del cap del Servei de Normalització Lingüística i vist l’informe favorable sobre els aspectes jurídics del Reglament, aquest conseller executiu del Departament de Cultura i Patrimoni, proposa, en virtut de la lletra e) de l'article 31 del Reglament Orgànic del Consell de Mallorca, aprovat pel Ple de 2 de juliol de 2001, i amb l’informe previ de la Comissió Informativa General i de Comptes, elevar al Ple del Consell de Mallorca aquesta proposta perquè prengui els següents:

ACORDS

1. Aprovar inicialment les modificacions del Reglament que regula l’ús de la llengua catalana al Consell de Mallorca que es detallen a l’informe del cap del Servei de Normalització lingüística i que figuren incorporades al text complet del Reglament que regula l’ús de la llengua catalana al Consell de Mallorca, adjunt a aquesta proposta

2. Obrir un termini d’informació pública, amb un anunci previ al Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el tauler d’edictes de la Misericòrdia, pel termini de trenta dies, perquè les persones interessades en puguin examinar l’expedient i formular reclamacions, objeccions i observacions.

3. Concedir audiència prèvia a les associacions veïnals i de defensa de les persones consumidores i usuàries establertes en l’àmbit territorial de l’illa de Mallorca que estiguin inscrites en el Registre Insular d’Entitats de Participació Ciutadana del Consell de Mallorca i les finalitats de les quals guardin relació directa amb l’objecte del Reglament.

Si no es presenta cap reclamació o suggeriment, l'acord inicialment adoptat s'ha d'entendre definitivament aprovat sense necessitat d'un nou acord exprés.

Tot això conformement amb l’article 102 de la Llei 20/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears, en concordança amb l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i l’article 56 del RDL 781/1986, de 18 d’abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

130

La modificació del Reglament no entrarà en vigor fins que no se n’hagi publicat completament el text i hagi transcorregut el termini previst a l’art. 65,2 L 7/1985 de 2 abril (art. 103 de la Llei 6/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears i 196.2 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals).

REGLAMENT QUE REGULA L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA AL CONSELL DE MALLORCA

Introducció

Aquest Reglament que regula l’ús de la llengua catalana al Consell de Mallorca constitueix el desplegament dels articles 6.1 i 9.3 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, en els quals s’estableix que el català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i, com a tal, ho és també de l’Administració. Per tant, també és la llengua pròpia dels consells insulars, que han de regular l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència d'acord amb els principis i les normes d'aquesta Llei. Tot això d’acord amb el que s’estableix en l’article 3 de la Constitució i l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

El Consell de Mallorca pretén assolir la normalització plena del català i manifesta el desig i el compromís d’impulsar l’ús normal del català, com a llengua oficial i pròpia, dins el seu àmbit de competència.

I. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Article 1

1.1. L’ús de la llengua catalana per part de l’administració del Consell de Mallorca es regeix pels criteris que s’estableixen en aquesta normativa .

1.2. Les entitats que gestionin serveis d’àmbit insular, bé sigui per concessió administrativa o per qualsevol altra fórmula de les regulades en la normativa de règim local/autonòmic, també es regeixen pels mateixos criteris, i així s’ha de fer constar en els documents contractuals.

1.3. El Consell de Mallorca ha de vetlar perquè en els ens i en les activitats en què participi mitjançant convenis, consorcis o altres fórmules de convinença, s’hi apliquin els criteris establerts en aquesta normativa.

1.4. Les relacions amb institucions i amb persones físiques o jurídiques regulades en aquesta normativa, fan referència a les que tenen lloc dins el territori de l’Estat espanyol.

Article 2

Sempre que en aquesta normativa apareix la denominació Consell de Mallorca s’ha d’entendre que es refereix al Consell de Mallorca i als centres i els organismes que en depenen (incloses fundacions, patronats o instituts).

II. ÚS GENERAL

Article 3

3.1 De manera general, el Consell de Mallorca ha d’utilitzar el català per a les seves tasques i relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents.

3.2 L’administració del Consell ha d’emprar, amb correcció, un llenguatge clar precís i directe, i ha d’evitar l’ús de formes discriminatòries i androcèntriques.

III. ÚS ORAL

Article 4

El personal al servei del Consell de Mallorca s’ha d’adreçar als ciutadans normalment en català, llevat que la persona administrada demani expressament de ser atesa en castellà. Així mateix es pot recórrer a qualsevol llengua o mitjà que faciliti la comunicació en cas que sigui necessari.

Article 5

Els càrrecs del Consell de Mallorca s’han d’expressar normalment en català en els actes públics, sempre que la intervenció sigui per raó del càrrec.

131

III. ÚS ADMINISTRATIU

Article 6

6.1. Les actuacions internes s’han de fer en català

6.2. Les diferents actes de Consell de Mallorca (Ple, Consell Executiu, comissions informatives o tècniques, etc.) s’han de redactar en llengua catalana. Els representants del Consell en el òrgans directius de les entitats que en depenen han de vetlar perquè també se n’hi redactin les actes.

6.3. En les actuacions administratives, les diferents conselleries i els departaments que les formen, i també les diverses dependències administratives o serveis, han de redactar la documentació en llengua catalana.

6.4. Els impresos administratius que utilitzen els diferents òrgans del Consell de Mallorca han de ser en català. Dels impresos administratius a disposició del públic, se n’han de fer dues versions, la catalana i la castellana, impreses en fulls diferents.

6.5. Els rètols indicatius d’oficines, despatxos i instal·lacions, les capçaleres de tota classe d’impresos, els segells de goma, els mata-segells i altres elements anàlegs han de ser escrits en català.

6.6. L’aplicació de les tècniques informàtiques a les feines administratives s’ha de fer d’acord amb les disposicions d’aquest reglament, tant en l’ús de la llengua com en la llengua del programari, les interfícies i, en general tots els actes comunicatius que es realitzen per mitjà d’aparells informàtics, de telèfon (missatges de veu enregistrats...), faxos, impressores, etc.

6.7. La llengua oral i escrita de les màquines expenedores de tiquets, begudes, menjar, entrades... ha de ser la catalana, llevat que no n’hi hagi de disponibles al mercat.

Article 7

Tots els rètols i els indicadors situats a les vies públiques que depenen del Consell de Mallorca o que instal·lin les seves empreses adjudicatàries o concessionàries, o qualsevol altra entitat en col·laboració amb el Consell, i destinats a informar els transeünts i els conductors s’han de redactar en català, sens perjudici del que es disposa en les normes que regulen el trànsit i la seguretat viària.

Igualment han d’estar escrites en català les inscripcions i les retolacions que identifiquen béns mobles i immobles propietat del Consell.

Article 8

8.1. En els contractes administratius pels quals el Consell encarrega a tercers estudis, projectes, treballs, obres, subministraments o serveis, s’hi ha de fer constar una clàusula en la qual s’ha d’especificar que tota la documentació corresponent a aquests contractes, s’ha de lliurar en llengua catalana; i que l’empresa contractista, i si escau les subcontractistes, han d’emprar el català en les seves relacions amb l’administració del Consell derivades de l’execució del contracte.

8.2. Igualment, han d’emprar el català en els rètols, les publicacions, els avisos i en la resta de comunicacions orals i escrites que es derivin de l’execució de les prestacions del contracte. Aquests requisits han de constar detalladament, adequats a cada tipus de contracte, en els plecs de condicions dels contractes administratius que s’aprovin.

8.3. Aquests plecs de condicions han de preveure expressament que l’incompliment de qualssevol de les obligacions previstes relatives a l’ús del català és una causa específica de resolució del contracte, sens perjudici que, prèviament, l’òrgan contractual pot requerir-ne el compliment, segons les previsions de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

8.4. La persona que designi l’Administració per fer el seguiment de l’execució del contracte ha de tenir en compte, a més dels aspectes tècnics, els requeriments derivats de l’aplicació de les clàusules lingüístiques del contracte.

V. RELACIONS INSTITUCIONALS

Article 9

9.1. La documentació que s’adreci a qualsevol de les administracions públiques situades als territoris de l’àmbit lingüístic català s’ha de redactar en llengua catalana.

9.2. Les comunicacions adreçades a l’Administració civil o militar de l’Estat dins l’àmbit lingüístic català s’han de redactar en llengua catalana.

132

9.3. La documentació del Consell de Mallorca adreçada als jutjats i els tribunals i, en general, a l’Administració de Justícia i les actuacions orals i escrites que fan davant els tribunals els lletrats directors o representants del Consell de Mallorca, o el seu personal, han de ser en català dins l’àmbit lingüístic propi.

9.4 Els documents protocol·laris (saludes, invitacions, felicitacions...) s’han de redactar en llengua catalana si els destinataris resideixen als territoris de l’àmbit lingüístic català i, almenys en llengua catalana si resideixen fora d’aquests territoris.

Article 10

Els documents i les còpies de documents adreçats als organismes centrals d’abast estatal o supraestatal s’han d’enviar en llengua catalana i castellana.

Article 11

Els documents i les còpies de documents adreçats a les administracions públiques de fora de l’àmbit lingüístic català es poden trametre en la llengua del territori on van adreçades, sense perjudici del que estableix l'apartat 3. de l'article 36 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 12

El Consell de Mallorca ha d’admetre els documents que altres administracions públiques li adrecen redactats en qualsevol llengua oficial en el territori respectiu.

VI. RELACIONS AMB LA PERSONA ADMINISTRADA

Article 13

13.1. Tots els expedients administratius s’han de tramitar en llengua catalana.

13.2. L’expedició de documents o de testimoniatges d’expedients s’ha de fer en català o, si la persona interessada ho demana expressament, en castellà.

13.3. Les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català s’han de fer en llengua catalana, sens perjudici del dret de rebre-les, si ho demanen expressament, en castellà.

13.4. Els documents, les comunicacions i les notificacions adreçades a persones residents fora de l’àmbit lingüístic es poden redactar en la llengua pròpia del territori on van adreçades, si així ho demana qui les ha de rebre.

Article 14

Els impresos s’han d’oferir en versió catalana, sens perjudici del dret d’emplenar-los en castellà. Les persones interessades poden demanar-ne la versió en castellà.

Article 15

Els documents públics i els contractuals atorgats s’han de redactar en català. Si el Consell de Mallorca concorre amb altres atorgants, els documents s’han de redactar també en la llengua que s’acordi.

Article 16

L’administració del Consell ha d’admetre les comunicacions que li adrecin en qualsevol llengua oficial del territori del comunicant.

VII. AVISOS, PUBLICACIONS I ACTIVITATS PÚBLIQUES

Article 17

17.1. Les disposicions i els avisos s’han de publicar en català, tret del cas de l’apartat següent.

133

17.2. Qualsevol disposició del Consell de Mallorca que s’hagi de publicar en el Boletín Oficial del

Estado s’hi ha de trametre en versió castellana.

17.3. Qualsevol disposició del Consell de Mallorca que s’hagi de publicar al Butlletí Oficial de les Illes

Balears, s’hi ha de trametre en llengua catalana i castellana. El mateix òrgan que n’ha tramitada l’aprovació de l’original català s’ha de responsabilitzar de la versió castellana.

Article 18

18.1. Els llibres, les revistes, els catàlegs d’exposicions i, en general, tots els cartells i les publicacions que editi el Consell de Mallorca s’han de fer en català, llevat de les edicions específicament destinades a la promoció exterior i turística —que es poden fer en versió bilingüe català-castellà o català-llengua del país receptor, o plurilingüe, sempre amb el català en lloc preferent— o les destinades a la promoció de la llengua, en què el Servei de Normalització Lingüística pot triar les llengües segons els casos.

18.2. Pel que fa a les publicacions destinades exclusivament a turistes, poden ser unilingües en català, bilingües català-llengua de la persona destinatària o plurilingües català-llengües de la persona destinatària. En cap cas, no es poden fer versions separades segons l’idioma de qui l’ha de rebre, llevat del cas del català.

18.3. Els missatges que s’emetin a través dels mitjans de comunicació, i els programes que patrocini el Consell de Mallorca, s’han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció turística fora de l’àmbit lingüístic català, que es poden fer en la llengua de la persona destinatària.

18.4. Els representants del Consell de Mallorca en els òrgans directius de la Ràdio i Televisió de Mallorca han de vetlar perquè les persones que hi facin de locutores, conductores, entrevistadores i les col·laboradores fixes, així com les que contracti aquesta entitat (amb contracte laboral, mercantil o per obra determinada) utilitzin sempre la llengua catalana quan estiguin en antena. També han de vetlar perquè l’ús d’altres llengües hi sigui excepcional i motivat amb la recomanació de la traducció simultània, sempre que sigui possible. El Consell de Mallorca ha de promoure la selecció i la formació de personal adequades a aquest fi.

18.5. Quan el Consell de Mallorca patrocina activitats organitzades per qualsevol entitat, hi participa o hi col·labora, o cedeix espais per realitzar-ne, la llengua que s’ha de fer servir en la publicitat i en les actuacions corresponents a aquestes activitats ha de ser la catalana.

18.6. Quan els impresos, tríptics i altres escrits de les entitats o institucions de l’àmbit lingüístic català, o les d’abast estatal o supraestatal, que arribin per difondre’ls no siguin redactats en llengua catalana, el Consell de Mallorca n’ha de sol·licitar la versió en aquesta llengua, sens perjudici de la seva difusió d’acord amb la legislació vigent.

Article 19

19.1. Els anuncis públics i qualsevol publicitat, tant oral com escrita, que surti del Consell de Mallorca s’han de fer en català.

19.2. Les felicitacions, les invitacions i altres comunicacions protocol·làries adreçades a particulars o a institucions s’han de redactar en català. En el cas que hagin d’anar fora de l’àmbit lingüístic català, es poden fer en la llengua de la persona destinatària.

VIII. REGISTRES

20.1 Sense perjudici d’allò que per als registres públics estableix l’article 12 de la Llei de normalització lingüística, en els registres administratius de les oficines del Consell de Mallorca, els assentaments s’han de fer en català, sigui quin sigui l’idioma en què es presentarà el document.

20.2 Els certificats que se n’expedeixin s’han de redactar en llengua catalana o, si la persona sol·licitant ho demana, en castellà.

134

20.3 Per comprovar l’evolució de l’aplicació d’aquesta normativa, els registres d’entrada i de sortida del Consell de Mallorca han d’incorporar una columna en què, de forma abreujada, s’ha de fer constar la llengua en què es va redactar el document

IX. PROVISIÓ I RECICLATGE DEL PERSONAL

Article 21

El Consell de Mallorca ha de fer constar, a la relació de llocs de treball, el nivell de coneixement de català requerit per ocupar cadascun dels llocs de feina, segons criteris de proporcionalitat amb el contingut lingüístic de les tasques de cada plaça, és a dir, per als grups A1, A2 i C1, el nivell de coneixements mitjans orals i escrits de llengua catalana, per al grup C2, el nivell elemental de coneixements elementals orals i escrits de llengua catalana i per al grup AP, el nivell de coneixements orals.

Article 22

A totes les bases que regulin les convocatòries per a la selecció i el proveïment de llocs de treball, de règim administratiu o laboral, en propietat o amb caràcter temporal, incloses les de promoció interna, s’hi ha d’incloure el requisit de l’acreditació de coneixements de català assignat a cada lloc, en aplicació de l’art. 21, a més de la consideració com a mèrit en tots els casos, d’acord amb el que es preveu en els articles 16.2 i 34.3 de la Llei de normalització lingüística.

Article 23

Quan la relació del Consell de Mallorca sigui amb una empresa que ha de posar personal a fer feina permanentment al Consell, aquest personal també ha de tenir el nivell adequat de llengua catalana d’acord amb els criteris establerts.

Article 24

24.1. El Consell de Mallorca ha d’organitzar cursos de català per a tot el personal al seu servei, amb l’objectiu de millorar el coneixement i l’ús de la llengua tant en la redacció d’escrits com en les comunicacions orals.

24.2. La formació professional del personal funcionari o laboral s’ha de fer en llengua catalana.

X. COL·LABORACIÓ AMB ALTRES INSTITUCIONS

Article 25

El Consell de Mallorca, ateses les competències pròpies que es determinen en els articles 31 i 36 de la Llei reguladora de bases de règim local, ha d’assistir i cooperar activament amb els ajuntaments en la tasca comuna tant de normalització interna d’aquestes corporacions com en la projecció exterior pel que fa a l’extensió de l’ús de la llengua catalana.

Amb aquesta finalitat els pot proposar accions concretes, els ha d’assessorar si li ho demanen i hi ha de col·laborar en la creació de programes de dinamització lingüística i de centres especialment dedicats a fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana i de la cultura de les Illes Balears.

Article 26

El Consell de Mallorca ha de propiciar i mantenir les relacions amb altres institucions, especialment el Govern i els consells insulars i altres entitats supramunicipals, dels diversos territoris en procés de normalització lingüística, amb l’objectiu de coordinar esforços, compartir i intercanviar experiències i avançar conjuntament en el camí de la normalització.

Article 27

135

26.1. Atesa la funció consultiva atorgada per l’Estatut a la Universitat de les Illes Balears, el Consell de Mallorca ha d’adequar l’ús administratiu de la llengua catalana a les orientacions recomanades per aqueixa institució.

XI. PROMOCIÓ DE L’ÚS I L’ENSENYAMENT

Article 28

El Consell de Mallorca ha d’adoptar les mesures pertinents amb els mitjans necessaris, amb l’objectiu de fomentar la consciència lingüística de la ciutadania i promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i les activitats de la vida social de l’illa (mercantils, publicitàries, associatives, esportives, d’oci...).

Article 29

Les accions previstes en l’article anterior han d’abastar l’àmbit dels mitjans de comunicació, l’àmbit de l’ensenyament i l’àmbit de la vida social i privada.

Article 30

El Consell de Mallorca assumeix, dins l’àmbit de la seva competència, les funcions que es deriven del compliment de la Llei de normalització lingüística, i ha de prestar suport tècnic i econòmic a les actuacions previstes en l’article 40 de la mateixa Llei, sempre que el Govern li ho sol·liciti.

Article 31

En la política que el Consell de Mallorca du a través de les diverses fundacions de tipus cultural, la llengua catalana hi ha de tenir una presència adequada i coherent amb l’esperit i la lletra de la Llei de normalització lingüística i d’aquesta normativa.

Article 32

El Consell de Mallorca ha de continuar la política de promoció de l’ensenyament de la llengua catalana als adults.

Article 33

El Consell de Mallorca pot emprendre qualsevol iniciativa no prevista en aquest Reglament, seguint-ne l’esperit, que tengui com a finalitat fer de la llengua catalana el vehicle de comunicació de les persones i de les diferents entitats i organitzacions de l’illa de Mallorca.

XII. POLÍTICA D’AJUTS I SUBVENCIONS

Article 34

El Consell de Mallorca ha de prestar suport econòmic a les fundacions o les entitats que tenguin com a finalitat fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana i de la cultura de les Illes balears

Article 35

A més de la finalitat concreta a què s’ha de destinar qualsevol ajut o subvenció que concedeix el Consell de Mallorca, l’òrgan que la concedeix l’ha de condicionar a possibles rendiments normalitzadors paral·lels que se’n puguin derivar.

En la concessió d’aquests ajuts o subvencions i, en igualtat de condicions entre diverses sol·licituds, la Comissió Tècnica d’Avaluació corresponent ha de considerar, com a criteri preferent, la incidència directa o indirecta de l’activitat subvencionada en l’extensió de l’ús o el coneixement de la llengua catalana.

136

Article 36

A proposta de la Direcció Insular de Política Lingüística, el Consell ha de crear una comissió formada per representants de tots els departaments del Consell de Mallorca que, a través del Servei de Normalització Lingüística, assumirà el seguiment, l’avaluació de l’aplicació i l’actualització d’aquest Reglament. La citada comissió ha de concretar l’avaluació en forma de dossier anual —que ha de ser objecte d’edició—, en què s’ha de reflectir l’estat d’aplicació del Reglament amb inclusió dels progressos, les mancances i les propostes de millora.

El Servei de Normalització Lingüística té les funcions següents:

- Proposar accions de conscienciació pel que fa a l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de l’illa

- Proposar accions de conscienciació pel que fa a l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit intern de l’administració del Consell de Mallorca

- Dur a terme anàlisis i suggeriments sociolingüístics

- Realitzar un servei intern d’assessorament lingüístic

- Exercir la direcció dels cursos de català per al personal del Consell de Mallorca

- Informar amb caràcter previ els acords amb transcendència lingüística que hagin de prendre el Ple o el Consell Executiu

- Proposar la redacció detallada de les clàusules lingüístiques adequades a cada contracte previstes a l’article 8 d’aquest Reglament.

Per raons operatives, el Servei de Normalització Lingüística pot integrar-se en altres departaments del Consell de Mallorca.

Article 37

El Consell de Mallorca ha de consignar anualment i expressament en els seus pressuposts les partides corresponents que permetin dur a terme les actuacions previstes en aquesta normativa.

Disposició addicional

Les queixes i els suggeriments dels administrats en matèries relatives a l’exercici dels drets lingüístics en les seves relacions amb el Consell de Mallorca es canalitzen a través de la Direcció Insular de Política Lingüística.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) diu que l’actual Reglament d’ús de la llengua catalana es va aprovar l’any 1989 amb una proposta del Partit Popular i per unanimitat. Després de 20 anys duen al Ple tota una sèrie de modificacions que adeqüen el Reglament a les circumstàncies actuals de funcionament del Consell de Mallorca.

Proposen la resolució de totes les mancances que consideren que té el Reglament per mor del temps transcorregut i, per exemple, s’hi incorporen els aspectes lingüístics relacionats amb les noves tecnologies (l’actual fa només referència a la màquina d’escriure, eina bàsica a l’Administració aleshores), sintetitzen el títol o la denominació del Reglament i s’amplia i concreta el tractament relatiu a contractació.

137

Amb aquest Reglament, el Departament de Cultura i Patrimoni i, concretament, la Direcció Insular de Política Lingüística ha fet moltíssima feina. És un Reglament consensuat amb totes les forces polítiques amb representació al Consell de Mallorca i recull propostes i esmenes de tots els grups polítics i, per això, el duen avui a aprovació.

No obstant això, li consta que el Partit Popular ha demanat a la Secretaria General un informe al respecte i, per això, voldria que el secretari general expliqui un poc el sentit de l’informe atès que, si hi ha d’haver alteracions importants, retirarien el punt de l’ordre del dia en espera de l’informe i, si les alteracions no són gaire importants, el podrien aprovar atès que és una aprovació inicial i hi podran incorporar les recomanacions de l’informe, via esmena, abans de l’aprovació definitiva.

El Sr. MAS (secretari general) diu que l’informe no està acabat tot i que està prou avançat però aquest és un tema sensible i important i cal revisar-lo i, per tant, no estarà llest fins a la propera setmana.

Tot i això, informa que la primera lectura que en fa, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, sentència que és prou restrictiva i que suposa una passa enrera en el tema de la llengua, implicaria que alguns articles segurament es veurien afectats encara que la idea és intentar salvar el màxim d’articles.

El Sr. FONT MASSOT assenyala que per part de l’equip de govern no hi ha cap inconvenient en retirar el punt de l’ordre del dia i esperar a comptar amb l’informe de la Secretaria General i poder-hi incorporar les modificacions que calguin.

Es retira de l’ordre del dia.

PUNT 12. PROPOSTA D’ACORD DE DECLARACIÓ DE BÉ D’INTERÈS CULTURAL, AMB LA CATEGORÍA DE CONJUNT HISTÒRIC, A FAVOR DE L NUCLI DE SINEU

Es ratifica la inclusió de l’assumpte a l’ordre del dia per unanimitat.


A la vista que, mitjançant l’acord de data 23 d’abril de 2010, la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de Mallorca va acordar la incoació de l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor del nucli de Sineu.

A la vista que, mitjançant acord de data 24 de setembre de 2010, la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de Mallorca va acordar informar favorablement aquest expedient i elevar-lo al Ple del Consell de Mallorca per a la seva declaració.

Atès l’informe jurídic, de data 28 de setembre de 2010, de la tècnica cap de la Secció Jurídicoadministrativa del Servei de Patrimoni Històric.

Per tot això, i en virtut del que disposa el Títol I de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i d’acord amb les competències atribuïdes per la Llei 6/1994, de 13 de desembre, als Consells Insulars en matèria de Patrimoni Històric, i el Reglament Orgànic del Consell

138

de Mallorca, aprovat pel Ple del 8 de març de 2004, aquest Conseller Executiu de Cultura i Patrimoni eleva al Ple la següent proposta d’ACORD:

I. Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Josep Oliver Amengual com a batle de Sineu i en representació d’aquesta corporació municipal (03.08.10), en base a l’informe tècnic amb data 8 de setembre de 2010, i l’informe jurídic de 26 d’agost de 2010, que s’adjunten i formen part integrant del present acord.

II. Declarar Bé d’Interès Cultural, amb categoria de Conjunt Històric, el nucli de Sineu, la descripció i la delimitació del qual figuren a l’informe tècnic, amb data 15 de març de 2010, que s’adjunta i forma part integrant del present acord.

III. Els efectes d’aquesta declaració són els dels articles 7 i s. que estableix la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i la normativa concordant.

IV. Aquest acord s’ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears i al Boletín

Oficial del Estado, s’ha d’anotar al Registre Insular de Béns d’Interès Cultural i comunicar-ho a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perquè procedeixi a la seva anotació al Registre de Béns d’Interès Cultural de les Illes Balears i insti la seva anotació a al Registre General de Béns d’Interès Cultural de l’Estat.

V. Aquest acord s’ha de comunicar als interessats, a l’Ajuntament de Sineu i al Govern de les Illes Balears.

Annex 1: informe tècnic de data 15 de març de 2010

1. INTRODUCCIÓ

El nucli urbà de Sineu que avui coneixem, resultat de la constant ocupació d’aquest territori, constitueix un dels nuclis històrics més rellevants de Mallorca, amb una trama urbana d’origen medieval i amb un elevat grau de protecció, on es troben interessants exemples d’arquitectura popular junt a edificis significatius de l’arquitectura civil i religiosa.

L’interès en la preservació d’aquest nucli feu que el Pla Territorial de Mallorca (PTM), aprovat pel Ple del Consell de Mallorca el 13 de desembre de 2004, a la seva disposició addicional primera, preveiés la declaració, en virtut de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, del nucli de Sineu amb la màxima protecció que atorga la legislació patrimonial, la de Bé d’Interès Cultural, amb categoria de Conjunt Històric.

L’ajuntament de Sineu, d’acord amb la proposta del PTM va remetre, el 7 de gener de 2008 (Reg. Gen. CIM núm. 233), sol·licitud al Consell de declaració de Sineu com a Conjunt Històric.

Per tal d’obtenir una imatge global d'aquest nucli antic, amb l’objectiu d’establir la descripció de l'element i poder arribar a la delimitació tant del propi BIC com del seu entorn de protecció, així com a fixar els principals criteris de protecció, s’han analitzat per part dels tècnics d'aquesta Direcció Insular de Patrimoni Històric els diferents factors que configuren el nucli urbà com són la seva evolució en el transcurs del temps, la tipologia i estructura dels seus carrers i habitatges, que configuren la morfologia urbana, aspectes de visuals i l'estat de conservació.

D’aquest anàlisi, del que s’han fet memòries tècniques per part de la tècnica en patrimoni artístic (Francesca Tugores), arquitecta (Maria Luisa Martinez) i tècnica arqueòleg (Helena Inglada), es poden extreure els trets principals que motiven i justifiquen la protecció d’aquest nucli amb la seva declaració com a BIC amb categoria de Conjunt Històric. A partir d'ells s'ha elaborat el present informe.

2. MEMÒRIA HISTÒRICA I DESCRIPTIVA

2.1. Memòria històrica

139

En el terme municipal de Sineu s’hi localitzen prop de 50 jaciments, d’època pretalaiòtica (com les coves de Conills, Son Mas, etc.), talaiòtica (talaiots de Bernadins, Son Alcaines, etc.) o jaciments com Es Clapers on es documenta una poblament talaiòtic que perdurà fins a època romana.

L’origen de Sineu és segurament anterior a l’època islàmica, però no sembla que la possible existència d’un nucli anterior a aquesta època hagi influint en el desenvolupament del nucli urbà que avui coneixem.

Durant l’època islàmica Sineu va assolir certa importància, i era cap d’un dels dotze districtes en que es dividia l’illa, comprenent els termes actuals de Petra, Sant Joan, Lloret i Vilafranca. Aquesta rellevància també es demostra pel fet que al llibre del Repartiment se'l defineixi com a “vila” i no com a alqueria o rafal.

No és possible ara pera ara, ni pel material recollit ni pel nivell d’estudi i coneixement de les fonts, saber detalladament com era el nucli urbà del Sineu islàmic. No obstant, les referències documentals assenyalen l’existència d’una mesquita, l’alcàsser, la necròpolis, els banys i un gran nombre de “cases sarraïnes”, el que ha dut a molts autors a localitzar la ubicació de la mesquita o l’alcàsser al lloc on s’ubiquen actualment l’església o el Palau.

Partint de les escasses restes arqueològiques trobades a la illeta actualment limitada pels carrers Salvà, Major, Bous, pintor Pons Frau, Major i la Plaça, cal suposar que el nucli islàmic es situaria a la zona limitada per l’església a l’oest i el Pou dels Horts a l’est, seguit la cota superior del turó sobre el que s’assenta el poble actual.

Altres elements que ajudarien a acceptar aquesta hipòtesi són, segons alguns historiadors: la presència de la necròpolis islàmica (posteriorment el fossar cristià) just en aquest espai, la proximitat de les zones de conreu irrigat i el fet que els edificis més representatius després de la conquesta es situïn a l’altra costat del nucli, de la plaça cap a l’oest, situant-se a la vora del nucli urbà però mantenint les “cases sarraïnes” alguns temps com a vivendes dels nous pobladors.

En el Repartiment, Sineu correspongué a la Porció Reial, i va convertir-se en una de les viles principals de Mallorca, fet que a dut a alguns historiadors a parlar de la “capitalitat de Sineu”. Aquesta importància es manifesta en la construcció d’edificis que serviren com a seu per a institucions relacionades amb la monarquia o edificis per a institucions feudals. També es reflecteix en la presència per exemple, d’importants càrrecs de l’administració del moment, com el Veguer de fora, que per ordre del Rei Sanç residia a Sineu, o pel fet que el plenari del Sindicat de Fora, que aplegava els consellers de la part forana, es reunia des de la seva fundació a Inca i Sineu alternativament.

Entre els edificis més importants d’aquesta època cal destacar la construcció del Palau el 1309, per a residència reial secundària; la parròquia, citada per primera vegada el 1242, o el Consell Municipal, que va ocupar l’edifici de l’Hospital, fundat el 1240.

Seguint la documentació del segle XIV pot situar-se a l’espai comprès entre aquests edificis un important nombre d’edificis administratius i comercials. Entre aquests trobam: la carnisseria, la peixateria, la quartera, el banc de l’oli, el forn del rei, el Celler del Bisbe, la Cort reial i l’Escrivania reial.

Com a espais urbans destaquen el conegut actualment com a Mercadal, on ja se celebrava el mercat durant el segle XIII, confirmat pels privilegis de Jaume II de Mallorca (1306) i de Pere IV (1366); i el Fossar (antiga necròpolis musulmana) on durant tota l’edat mitjana compartien l’espai el cementeri, tancat dins un recinte murari, les eres, el mercat de bestiar i una sèquia que abastia els abeuradors de les bèsties. Al segle XV s’afegeix a aquest variat conjunt un altre pou, denominat del Triquet.

L’ordenació urbana de Sineu no pareix que fos afectada per les Ordinacions de Jaume II, sinó que es va anar estructurant de manera orgànica entorn de les seus institucionals abans mencionades, i a base de reconstruccions de les antigues cases islàmiques.

Cal destacar dos exemples d’arquitectura medieval domèstica: Son Torelló (C/ Torelló 1) i Can Gili (c/ Major 13). Es tracta d’edificis de dues plantes i tres aiguavessos, el darrer ocupat per l’escala, amb una planta noble decorada segons la moda del moment (pintures murals a Can Gili, finestra geminada i

140

relleus escultòrics a Son Torelló). La planta baixa s’usava com a magatzem (Can Gili) o com a celler (Son Torelló).

Al llarg del XIV Sineu es consolida com una de les viles més importants de l’illa, gràcies al camí reial de Palma (una de les vies de comunicació més important de Mallorca, que facilitava la comercialització de productes agraris a Ciutat i ajuda a consolidar el seu mercat setmanal). Al llarg del segle XV, emperò, el municipi patí constants crisis de subsistència per males collites, com a d’altres municipis de la Part Forana, que durarà fins ben avançat el segle XVI. D’aquí que la vila tingués un paper important en l’Aixecament Forà (1450-53).

Aquestes circumstàncies dugueren també importants crisis demogràfiques, de manera que l’any 1329 tenia 4.420 habitants, i el 1510 la població es reduïa a 1355 habitants. Aquesta evolució demogràfica porta paralització del creixement urbà.

A la segona meitat del segle XVI es dóna un nou moment de creixement de la població, amb una lleu ampliació del nucli urbà acompanyada de la construcció de les posades de possessió d’entre les que cal considerar una excepció, la Posada de Defla, situada a la plaça des del segle XIV. Entre les posades més destacables cal citar les de Son Emperador, Son Serra de Marina, Sa Bastida, Son Arnau i Son Garriga. La majoria d’aquestes es situen al nord de la vila, resseguint l’eix marcat pel carrer dels Bous i marcant un nou límit del teixit urbà.

Juntament amb aquesta implantació de les posades, es dóna un important increment de l’espai dedicat a l’església i les ordres religioses, amb l’ampliació de l’església, la fundació el 1583 del Convent de les monges Concepcionistes i el 1667 de l’església i el Convent dels Mínims.

El segle XVII tornà a significar una important recessió demogràfica degut a la pesta (1652), tornant a augmentar la població i el nucli a finals del segle XVIII, quan s’inicià la urbanització del Calvari i el molinar.

Durant els segle XIX i XX, malgrat no hagi estudis en profunditat, es pot assenyalar un creixement en direcció est i oest, amb barris com la Bonanova, iniciat al voltant de 1870, i cap a l’extrem de l’estació i al voltant de Es Fossar.

2.2. Memòria descriptiva

El paisatge de Sineu ve configurat per una sèrie de turons, amb orientació sud-oest a nord-est, majoritàriament a la banda sud-oriental. Al bell mig d’aquesta disposició orogràfica, es troba un turó allargassat, de 146 m. d’altitud, que va perdent altura de l’oest cap a l’est, on es situa la vila, l’únic nucli poblacional del terme municipal, que ocupa unes 75 ha de superfície urbana i amb una baixa densitat d’habitants, 53,8 hab/km2.

De manera general, es podria dir que el nucli presenta una estructura medieval, mononuclear, amb una distribució allargassada, adaptada a la topografia, amb dos pols que han anat configurant i definint al llarg del temps el nucli: l’església i el Palau.

La trama urbana

Una de les característiques més destacables de Sineu és que tant la seva estructura urbana com arquitectònica reflexa en gran mesura la seva evolució des de l’Edat Mitjana.

Les illetes que s'han format en el llocs on en temps d’època islàmica es trobaven els primers edificis, constitueixen avui dia el centre històric de la vila que, dins el conjunt, se situen a l’indret més elevat topogràficament. La trama urbana està constituïda per uns eixos principals que s’han anat desenvolupant a partir dels camins i vies de comunicació vinculats amb l’activitat comercial i de mercat des de l’edat mitjana. En aquests eixos és on s’han configurat també els espais públics i places més significatius del nucli, tant per les seves funcions (mercat, fossar) com per la seva estructuració, com són la Plaça, Es Mercadal, Plaça dels Reis de Mallorca i Es Fossar. Aquests eixos principals es comuniquen amb una estructura amb carrers estrets i irregulars.

141

A més a més, cal comentar també que no s’observa en aquest entramat urbà l’obertura de grans eixos o la presència d’importants operacions d’esponjament. Aquest ha estat un factor que ha contribuït a que arribes fins als nostres dies una trama urbana amb fortes reminiscències medievals.

El teixit edilici

Pel que fa al teixit edilici aquest ve caracteritzat per un gran equilibri general, amb immobles de tipologies tradicionals, només trencat de forma puntual per edificacions alienes, tant formalment com pel seu major tamany. Tot i la seva mescla tipològica i cronològica, el teixit presenta una homogeneïtat, amb habitatges de planta rectangular, de planta baixa i una crugia, amb coberta de teules, d’un vessant inclinat a la façana principal, caracteritzada per buits distribuïts de manera regular i simètrica a partir d’un portal centrat i finestres laterals. Junt a aquesta tipologia més simple, també hi predominen els habitatges de planta rectangular, amb dues crugies i dues o tres plantes, amb coberta de teules i dues vessants.

Edificis i elements singulars

Juntament amb aquesta arquitectura de tipologia més popular coexisteixen edificis significatius de l’arquitectura civil i religiosa dels que podriem destacar:

L’església parroquial de Santa Maria de Sineu dels segles XVI-XVII amb façana de goticitat austera. El portal major presenta quatre arquivoltes ogivals. Hi ha un finestró apuntat a cada costat del portal major i un òcul damunt el portal. El campanar és exempt i de planta quadrada, es comunica amb el cor del temple amb un pont, conegut com de Santa Bàrbara. L’interior de l'església s’estructura amb nau única amb capelles laterals.

La Rectoria es troba adossada a l’església, vora el portal lateral barroc i davant el cementiri primitiu, actualment ocupat per la plaça de Sant Marc.

L’edifici té alçat de tres plantes amb portal de llinda. Una reforma recent de la Rectoria ha permès recuperar diversos arcs i pilastres.

L’antic Convent de Jesús Maria. Actuament ocupat per serveis administratius municipals. La façana principal té alçat de dues plantes. El portal de l’antic convent, actualment entrada de l’ajuntament, és d’estil barroc. A la planta baixa hi ha finestres atrompetades, mentre que les de la planta superior són quadrangulars.

L’església del convent dels Mínims. Forma part del convent de Jesus Maria, però manté l'ús religiós. La façana del temple es troba dividida en tres cossos mitjançant pilastres. El portal és de llinda, amb un trencaigües en forma de cornisa lineal. L’interior de l’església mostra una planta de nau única amb tribuna i quatre capelles laterals a cada costat. La coberta és de volta de canó amb llunetes, dividida en cinc trams més els dos segments del presbiteri.

El monestir Concepcionista (antic Palau dels Reis de Mallorca). El conjunt que ens ha arribat mostra alhora elements de palau fortificat i de convent de clausura estricta. De l’interior, destaca la torre de l’homenatge; és de planta rectangular i apareix coronada per quatre merlets. Conserva encara el pati major, anomenat antigament pati d’amres. Té una església d’estil barroc amb el campanar situat a l’esquerra de la façana de l’església.

Can Gacies. Data de mitjan del s. XVII. De dues plantes i porxo amb coberta de dues vessants. A la façana destaca el portal forà rodó adovellat. Al capdamunt del portal forà, a l’altura del primer pis, hi ha la balconada moderna amb dos portals, enmig dels quals hi ha l’escut de la familia Gacies. Al lateral de ponent, que mira a la plaça dels Reis de Mallorca, s’hi obre el pati de les cases, amb un jardinet.

L’Hospital i l’oratori de Sant Josep possiblement fou fundat a l’any 1240. L’Hospital, que fou reconstruït l’any 1921 amb elements originals, mostra una façana organitzada a partir d’una divisió tripartida establerta per quatre pilastres i amb ornamentació de reminiscències modernistes. A l’oratori, de planta rectangular i coberta de canó amb llunetes, encara se conserven restes gòtiques originals de la primera edificació.

142

Celler del Bisbe. Segons tradició, aquesta casa fou residència del bisbe de Mallorca en temps del rei Jaume II, i dels canonges que l’acompanyaven. La façana de l’edifici té un alçat de dues plantes, i en destaca la finestra renaixentista del primer pis, amb festejadors de pedra acarats, a l’interior.

Botiga de la Confraria de la Verge dels Pobres. El conjunt format per l’antiga Confraria i l’edifici, dit s’Hostal, presenta façana amb dues plantes i porxo. A la planta baixa, el portal apareix a la dreta i actualment és allindanat. Al primer pis hi ha una finestra conopial lobulada, d’estil gòtic.

La quartera era el dipòsit oficial de cereals de la vila. És un edifici senzill de planta quadrangular, amb alçat d’una planta. La façana del portal del Bisbe té portal de llinda, aixecat damunt dos graons i dues finestres a cada costat del portal. La façana del carrer de sa Quartera té la mateixa estructura que la del carrer del Bisbe.

La Seu de la Cúria Reial té la façana principal de tres plantes, de pedra de Santanyí. El portal principal era d’arc rodó, del mateix material, i fou retallat i convertit en portal de llinda. El primer pis ve marcat actualment per una balconada moderna. El segon pis mostra un porxo amb 13 pilarets octogonals.

Son Garriga i Can Dameto. El casal anomenat Can Dameto té façana amb alçat de dues plantes, aixecada davant una carrera amb empedrat. Presenta portal d’arc rodó adovellat, damunt del qual hi havia, antigament visible, una finestra coronella, ara cegada. Aquesta casa temps enrere formava una unitat amb Son Garriga.

La casa anomenada Son Garriga, té una façana estreta, amb alçat de dues plantes, portal forà d’arc rodó adovellat i una finestra renaixentista. L’interior conserva el celler.

Can Servera. El casal té tres plantes d’alçat i portal principal de llinda. A la segona planta hi ha tres finestres balconeres, mentre que al porxo s’hi arrengleren sis finestrons apaïsats. Actualment Can Servera és el local de l’hotel denominat “El León de Sineu”.

Ca Don Enric d’Espanya presenta un mur de gruix considerable amb merlets i portal forà amb un arc escarser. La façana és neogòtica, amb tres plantes d’alçat. La part posterior s’aixeca davant el Fossar; té alçat de quatre plantes i presenta el mateix llenguatge arquitectònic que la façana principal.

Son Torrelló és una casa gòtica de dues plantes i coberta a dues vessants. A la façana destaca el portal rodó adovellat a planta baixa i una finestra coronella damunt el portal. Interiorment destaquen els arcs carpanells, l'escala i el celler amb voltes de creuer.

Can Gili, probablement del s. XIII, té dues plantes; el portal és de llinda, situat a la dreta del frontis. A l’esquerra del portal hi ha una finestra cegada i més enllà una finestra rectangular; han desaparegut els brancals amb forma de columneta que la devien completar. Té importants pintures murals a la primera planta, que formen un dels conjunts més importants de Mallroca d’aquest tipus de decoració mural.

L’ocupació de l’espai al llarg del temps, així com la importància i significació del nucli de Sineu com a centre comercial i polític han fet que s’hagin anat creant places i espais a la confluència dels carrers que ajuden a configurar i definir l’espai urbà. Com ja s’ha assenyalat, aquests espais oberts que caracteritzen el nucli són, entre d’altres, la Plaça, es Mercadal, es Fossar o la Plaça dels Reis de Mallorca.

Els materials de construcció dels immobles que conformen el teixit residencial són els habituals de la zona i van des de la mamposteria ordinària revestida, passant pel tapial en alguns indrets, fins a l’ús dels carreus de marès en algunes edificacions benestants o a zones específiques d’alguns edificis. La majoria d’aquests han arribat a l’actualitat presentant revestiments continus a façanes, algunes amb decoració de franges horitzontals o emmarcant els buits de la façana principal. D’entre els altres materials presents es pot destacar la fusta, tant a nivell estructural com en tancaments. Els edificis singulars amb altre tipus d’usos solien presentar una millor fàbrica, amb la utilització de materials de millors qualitats i per tant en general major durabilitat.

3. ESTAT DE CONSERVACIÓ

143

Pel que fa a l’estat de conservació de la tipologia urbana, tal i com es recull a la memòria descriptiva es pot observar bastant bé l’entramat urbà medieval tant pel que fa a l’estructura viària com pel que fa al conjunt edilici. Això no vol dir en cap cas que no s’hagin realitzat actuacions urbanístiques, però si que aquestes no han estat tan contundents com per haver desfigurat l’entramat original de manera substancial.

Pel que respecta a la conservació de la tipologia edilícia, hi ha prou mostres representatives d’edificis residencials de tipologia tradicional, juntament amb elements més monumentals de diferents cronologies i definicions estilístiques . Així i tot, com en tot nucli viu, hi ha hagut en els darrers temps una certa introducció d’elements dissonants que, puntualment, rompen amb la lectura general del conjunt.

Per tant, el nucli presenta encara característiques coherents i rellevants, tant a nivell d’entramat urbà com edificatori (teixit residencial i edificis singulars) que el fan mereixedor d’una protecció específica.

Respecte a l'estat de conservació dels edificis singulars, d'entre els que han estat objecte d'intervenció en els darrers anys es poden citar: restauració completa de l'interior de l'església per tal d'esmenar determinats problemes estructurals; algunes intervencions puntuals a l'interior de la rectoria; restauració, per fases, del convent dels mínims, amb usos administratius; algunes intervencions puntuals a l'hospital i oratori de sant Josep; rehabilitació de la quartera per a usos assistencials; intervencions a Can Servera per al canvi a usos turístics; restauració de Ca Don Enric d'Espanya, i intervencions a Can Gili.

Com a intervencions en espais públics es poden indicar la peatonalització del centre, incloent la Plaça o una reforma parcial de la plaça del Fossar.

Parlar d’un estat de conservació de l’entorn de protecció de protecció és complex, ja que l’entorn no és una envolvent homogènia sinó que en ella s’hi troben diversitat de situacions. En qualsevol cas, l’estat de conservació de tota aquesta zona interessarà en tant que afecti a la conservació / protecció del propi conjunt històric.

4. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DEL BÉ I DE L’ENTORN

Per a la realització de la delimitació tant del propi bé com del seu entorn de protecció s’han tengut en compte les característiques tant del propi conjunt i els creixements urbans com del seu entorn en general (per al coneixement d’aquestes s’ha consultat la bibliografia existent i les planimetries històriques publicades, que han permès veure l’evolució del nucli), trobant-se, els principals arguments, descrits en el present informe.

L’objectiu de la delimitació que ara es proposa és el d’incloure un àmbit que reculli el nucli antic de Sineu, i que permeti salvaguardar tant les característiques edilícies com urbanístiques que el configuren, així com crear una envolvent, entre la ciutat històrica i la ciutat d’evolució més contemporània, en la que ja s’adopten solucions que trenquen amb la ciutat històrica.

a) Descripció i justificació de la delimitació del Conjunt Històric:

La delimitació del bé incorpora tota la zona urbana consolidada fins al segle XIX, que es podria denominar ciutat històrica, fruit del procés històric i social de Sineu, iniciat amb la consolidació del nucli durant l’edat mitjana i amb importants petjades de les següents centúries per constituir un dels principals focus comercials, a la vegada que polític i social, del centre de l’illa.

En aquest sentit, creim doncs, que és d'aplicació el que indica l'article 6.6 de la llei 12/98, en el que indica que, en el cas de béns que tenguin restes en el subsòl que només siguin susceptibles d'ésser estudiats amb metodologia arqueològica, tendran també la condició de zona arqueològica.

La zona inclosa dins la delimitació del conjunt històric abasta una superfície aproximada de 19, 64 ha.

b) Descripció i justificació de la delimitació de l’entorn de protecció del CH:

144

La zona inclosa dins la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt històric abasta una superfície aproximada de d’unes 47,11ha.

Per a la delimitació de l’entorn de protecció, i tot recordant els preceptes que es pretenen salvaguardar amb aquesta, s’han tengut en compte criteris històrics, paisatgístics, ambientals i de visualització, aplicats de forma combinada, que se poden concretar en els següents:

1. Protecció dels espais relacionats històricament: En general tota la zona immediata del conjunt es pot definir com relacionada històricament amb el mateix. A més a més, s’han inclòs aquelles zones que està documentat que tengueren una relació directe amb el conjunt o amb la seva planificació.

2. Integració del bé en el paisatge: per tal d’integrar el conjunt amb la seva envolvent més propera, s’ha inclòs la franja més pròxima de les àrees urbanes d’extensió de la ciutat. Tal i com ja s’ha explicat, aquest nucli no creix de forma concèntrica sinó que creix sempre a partir la presència dels elements immobles vinculats a importants centres polítics o religiosos, i dels camins, que funcionen com a eixos vertebradors de la seva relació amb el territori, a la vegada que són els suports d’aquests creixements urbans.

3. Finalment, s’han tengut en compte les necessitats de visualització i significació del conjunt històric:

- Visuals del conjunt històric, de tal manera que es pugi entendre el mateix, o alguna de les seves característiques més rellevants. Aquestes visuals s’han usat en combinació de tots els altres punts assenyalats anteriorment i han servit per acotar l’extensió d’aquells conceptes.

- Visuals i perspectives estètiques consolidades històricament i/o col·lectivament. Es tracta d’aquelles visuals que ja s’han integrat a la idiosincràsia del lloc. Entre aquestes, i d’acord amb la forma d’estructuració de la ciutat des de l’origen i que ha perviscut fins als nostres dies estan les que s’obtenen des dels camins d’accés al nucli, els mateixos que han resultat després suports de futurs creixements urbans.

5. PRINCIPALS DIRECTRIUS D’INTERVENCIÓ I MESURES DE PROTECCIÓ PER AL CONJUNT HISTÒRIC I EL SEU ENTORN DE PROTECCCIÓ

Conjunt històric

Establir les directrius d’intervenció i mesures de protecció d’un conjunt històric i del seu entorn de protecció resulta complex. Hi ha però una sèrie de directrius bàsiques, encaminades a protegir aquelles característiques i valors que han estat exposats a la memòria que figura en aquest informe i que són les principals que en motiven la seva declaració.

Un dels preceptes bàsics i evidents és que s’han de conservar les característiques tipològiques del bé, tant en els aspectes urbanístics com arquitectònics i ambientals. (art. 41.2.a: es mantindrà l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística....).

Aquesta conservació tipològica hauria d’arribar també a la conservació a nivell de tipologia estructural de les edificacions, tècniques i materials de construcció tradicionals.

També són importants els aspectes de contemplació d’aquest conjunt, en aquest sentit l’art. 41.2.b i c assenyala que es prohibirà la col·locació d’elements i instal·lacions que impliquin una ruptura de l’estructura o la composició de la façana, o que impliquin perjudici per a la contemplació i el gaudi ambiental de l’entorn, així com la col·locació d’anuncis i rètols publicitaris que atemptin contra els valors estètics.

Finalment no es pot oblidar que la continuada ocupació des d’època islàmica d’aquest nucli fa que sigui necessari que es tengui en compte la seva riquesa arqueològica, tant del subsòl com d’edificacions històriques i per tant, a l’àrea integrant del CH, s’haurà de preveure la realització dels pertinents estudis i intervencions arqueològiques, en els termes reglamentàriament prevists.

145

Entorn de protecció

Les motivacions assenyalades a l’apartat de justificació de delimitació d’aquest entorn ens poden començar a indicar cap on han d’estar dirigides les mesures encaminades a la seva protecció. En primer lloc, una de les funcions fonamentals d’aquest entorn de protecció és la preservació dels immobles i espais públics que formen l’àmbit visual i ambiental immediat i aquells elements urbans sobre els què, qualsevol intervenció, pugui afectar negativament en la percepció del propi bé, en aquest cas el conjunt històric.

Una altra de les funcions és la preservació de les visuals. Principalment les visuals cap al conjunt històric, sense descartar tampoc algunes visuals des del conjunt històric. Les visuals cap al conjunt històric que s’han de preservar són totes aquelles que resulten significatives, és a dir, que poden donar indicis de la configuració i característiques d’aquest conjunt històric (es tenen aquestes visuals per exemple, des de les zones on la topografia és més acusada i no estan consolidades per construcció), sense oblidar mai el que s’anomena les visuals històriques, o ja consolidades històricament. En aquest cas les principals serien sense dubte les visuals que es tenen des de l’accés al nucli per als principals camins, i en l'actualitat, les visuals que es tenen des de la via de circumvalació.

Cal protegir també, no només en el conjunt sinó també en el seu entorn, tots els aspectes referits a la visualització del conjunt i el seu envolvent més pròxim, és a dir, s’hauran de vigilar especialment aspectes de volumetria, senyalètica, cromatismes, enllumenat, moviments de terres, etc.

Per tant, s’han de controlar i fins i tot millorar tant els aspectes de visuals com els de visualització del conjunt.

Una altre de les funcions primordials de l’entorn de protecció és la protecció física del propi bé, del conjunt històric en aquest cas. Això vol dir que tots els temes dels límits del conjunt s’han d’estudiar amb molt de detall en el seu tractament per evitar afeccions físiques negatives al conjunt (adossaments inadequats, evacuació d’aigües i humitats, sanejament, tràfic rodat, etc.). Fins i tot afeccions de tipus més ampli com ara la implantació d’alguns elements o instal·lacions que poguessin provocar o augmentar el risc de contaminació no només visual sinó també acústica o en general ambiental.

Tot depenent la intervenció que es tracti, poden ser, en determinats casos necessaris també dur a terme determinats estudis en matèria arqueològica.

La llei 12/98 tracta el tema dels criteris d’intervenció en els entorns de protecció dels béns d’interès cultural en el seu art. 41.3, assenyalant que el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció d’aquests béns no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. Així mateix, es prohibirà qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol abocament d’escombraries, runes o deixalles.

Planejament urbanístic municipal

La legislació vigent assenyala uns preceptes concrets en relació al planejament urbanístic per a la preservació dels conjunts històrics:

- En l’art. 36, després de recordar que la declaració d’un immoble com a BIC vincularà els plans i normes urbanístiques que l’afectin, assenyala que en el cas d’un conjunt històric, entre d’altres, serà necessari elaborar, per part de l’ajuntament, “un pla especial de protecció o un instrument urbanístic de protecció, o adequar-ne un de vigent”, que compleixi les exigències de la llei.

- En l’art. 37 assenyala que qualsevol intervenció en una zona arqueològica, així com en la seva zona de protecció, haurà de comptar sempre amb l'autorització prèvia de la CIOTUPH, i que mentre no s’hagi aprovat definitivament la normativa urbanística de protecció per al conjunt històric, “per a la concessió de llicències o l’execució de les atorgades abans d’iniciar-se l’expedient de declaració, serà necessària l’autorització de la Comissió Insular del Patrimoni Històric, i en tot cas, no es permetran alineacions noves, alteracions de l’edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions”. Una vegada aprovada definitivament aquesta normativa, els ajuntaments seran competents per autoritzar directament les obres que desenvolupin el planejament aprovat (excepte quan es tracti de monuments, zona

146

arqueològica o zona paleontològica) i hauran de comunicar a la Comissió, en el termini màxim de 10 dies, les autoritzacions i llicències concedides.

- En l’art 39 fa referència als plans urbanístics dels conjunts històrics, assenyalant quins són els preceptes bàsics a incorporar:

- catalogació, tant si són immobles edificats com espais lliures interiors o exteriors, dels elements que formen part del conjunt, les estructures significatives i els components naturals de cada element i el seu entorn, dispensant una protecció integral als immobles declarats BIC i per a la resta un règim adequat i especial de protecció per a cada cas.

- Les remodelacions urbanes només es permetran excepcionalment quan impliquin una millora de l’entorn territorial o urbà i contribueixin a la conservació general del conjunt.

- S’haurà de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica, com també les característiques generals de l’ambient. Les substitucions d’immobles seran excepcionals i només si han de contribuir a la conservació general del conjunt. Es mantindran les alineacions urbanes existents.

Demés articles

A part dels citats, hi ha a més tota una sèrie d’articles de la llei 12/98, del patrimoni històric de les Illes Balears, que també són d’aplicació: article 2 (col·laboració entre les administracions públiques), 3 (col·laboració del particulars), 22 (protecció generals dels béns del patrimoni històric), 23 (protecció de béns immobles), 24 (suspensió d’obres), 26 (deure de conservació de béns culturals i catalogats), 27 (incompliment dels deures de conservació), 28 (reparació de danys), 29 (informes i autoritzacions), 36 (planejament urbanístic), 37 (autorització d’obres), 38 (instruments d’ordenació urbanística i mesures de protecció), 39 (plans urbanístics de conjunts històrics), 40 (llicències), 41 (criteris d’intervenció), i tot allò resulti d’aplicació del títol III (patrimoni arqueològic i paleontològic).

6. ALTRES FIGURES DE PROTECCIÓ

El nucli de Sineu inclou els següents elements que, segons la llei 12/98, ja gaudeixen, per si mateixos, del màxim nivell de protecció, tot atenent la seva condició de Béns d'Interès Cultural (BIC):

- Convent Monges Concepcionistes (BOE, 125, 05/05/1949)

- Església Parroquial de Santa Maria (BOIB 63, 06/05/03)

- Església i Convent de Jesús (Antic Convent dels Mínims i actual ajuntament) (BOIB 187, 13/12/05)

- Creu de la Placeta d’en Rapo (BOE 77, 30/3/1963)

- Creu d’en Rabassa (BOE 77, 30/3/1963)

- Creu d’En Pastor (BOE 77, 30/3/1963)

7. CONCLUSIONS

L’evolució urbana de Sineu es tradueix en la seva morfologia urbana en una clara diferenciació entre el seu nucli primitiu medieval i la seva ampliació, el creixement modern i els eixamples del segle XIX i XX, que es distingeixen pel tipus d’entramat urbà.

La part que conserva uns valors culturals de major rellevància és la que inclou el nucli més antic i fins al perímetre modern, on s’inclouen valors històrics, arquitectònics de nombrosos immobles concrets i d’altres de tipus urbanístic i ambiental, configurant un conjunt de gran rellevància.

Aquesta ocupació del territori de forma continuada des de l’època medieval, i la presència d’importants edificis vinculats a l’organització política d’aquesta època, confereix al nucli antic de Sineu un ric

147

potencial arqueològic. Moltes vegades el patrimoni arqueològic no és clarament identificable a simple vista. Per tant, entenem que el subsòl, així com a les edificacions històriques del conjunt històric proposat i el seu perímetre, poden proporcionar informació inèdita. En tant que aquests espais han de ser objecte d’especial protecció, proposem que el conjunt històric gaudeixi també de la consideració de Zona Arqueològica.

Així doncs, de l’exposat fins ara, semblaria adient proposar la incoació d’expedient de declaració del Conjunt Històric de Sineu amb la delimitació del conjunt i de l’entorn de protecció que figuren a la documentació gràfica que s’adjunta.

Annex 2: informe tècnic amb data 8 de setembre de 2010

En relació a l’informe emès per la UIB en virtut de l’article 9.1 de la llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i a les al·legacions presentades en termini pel Sr. Josep Oliver Amengual com a batle de Sineu i en representació d’aquesta corporació l’Ajuntament (03.08.10) en el tràmit d’audiència de l’expedient 9/08 de declaració de bé d’interès cultural amb categoria de Conjunt Històric a favor del nucli de Sineu, s’ha d’informar el següent:

1. Pel que fa a l’informe de la UIB.

Des de la UIB s’informa favorablement la declaració del Conjunt Històric de Sineu, però considerant necessària una ampliació del conjunt històric per la banda nord del nucli, per tal d’incloure les cases d’ambdós costats dels carrers Sant Josep i Retir des de la placeta des Pou d’en Rabassa fins a la plaça dels reis de Mallorca. Per altra banda, es proposa la modificació de l’àmbit de l’entorn de protecció a la zona sudest, per tal d’incloure “[...] des del vial de circumvalació (carrer Constitució), fins a 150 m.

seguint la carretera de Petra fins a 75 m. seguint la de Sant Joan [...]”

Analitzada la proposta recollida a l’informe de la UIB i una vegada revisada la informació documental i gràfica es considera que l’àmbit amb què es vol ampliar el conjunt històric, tot i respondre a un procés urbanitzador anterior a la primera meitat del segle XIX, actualment presenta transformacions i canvis a part de les seves construccions (veure Annex 1) i per tant sembla adient que continuï com a part de l’entorn de protecció i no com a part integrant del conjunt històric.

Pel que fa a l’ampliació de l’entorn de protecció es considera que les visuals del conjunt queden suficientment protegides amb l’àmbit proposat i per tant no es considera adient la seva ampliació (veure Annex 2).

2. En relació a les al·legacions presentades per l’ajuntament s’informa el següent.

A l’al·legació primera s’indica que la delimitació proposada com a Conjunt Històric es més gran que allò que els documents d’adaptació de les NS del municipi al PTM estableix com a nucli històric de Sineu i que ve definit com el nucli primigeni de la vila, on se situava l’assentament islàmic i que fou

consolidat i ampliat a partir de la conquesta catalana.

En aquest sentit el primer que cal recordar es que aquesta adaptació de les NS al PTM no té aprovació definitiva i que en qualsevol cas es tracta d’una normativa urbanística i no fruit de l’aplicació de la legislació sectorial en patrimoni històric.

Per altra banda, tot i que l’àrea delimitada pels carrers dels Bou, Verdaguer de Fora, Placeta Germanies, d’Avall, Plaça del Fossar, Plaça des Mercadal, Arnau Ramis, de les Parres i carrer Pujol, corresponguin al nucli originari de la vila, la figura de Conjunt Històric no s’ha de contemplar només d’aplicació per als nuclis originaris dels actuals nuclis urbans (siguin de l’època històrica que siguin) sinó que amb l’aplicació d’aquesta categoria patrimonial el que es vol es atorgar protecció jurídica a tots aquells espais que posin de manifest l’evolució urbana d’un nucli i en els que quedin testimonis de la seva evolució històrica, cultural o social. Per això, a l’hora de delimitar tant el propi bé com el seu entorn de protecció s’han tengut en compte tant les característiques del nucli com les de la seva evolució fins al segle XIX, època en què el creixement urbà de Sineu, com a d’altres nuclis de l’illa, fruit de l’evolució social i econòmica, veuen modificats substancialment el seu urbanisme i les tipologies constructives desapareixent, a la majoria dels casos els seus trets més característics.

148

Un aspecte que es destaca a l’escrit d’al·legacions és que, dins l’àmbit que es vol protegir, hi apareixen construccions sense interès, algunes d’elles molt recents. A l’hora de delimitar un nucli amb una evolució històrica tan llarga es lògic que puguin aparèixer alguns elements més discordants que no li resten valor a l’entramat urbà i edificatori. En aquest sentit cal recordar que quan la llei de patrimoni defineix la categoria de conjunt històric ja assenyala que es tracta d’una “agrupació homogènia de

construccions urbanes o rurals [...] contínua o dispersa [...] encara que cadascuna de les parts

individualment no tengui valor rellevant.”

Cal recordar a més a més, que aquesta proposta ve recolzada amb la pròpia normativa municipal, en concret l’adaptació a les DOT (amb aprovació definitiva pel que fa a sòl urbà el 03.04.2006) en què s’indica que per l’àmbit que es correspon amb el nucli originari de la població i el seu creixement fins

a principis del segle actual (1920)... és necessari redactar un Pla Especial.

Així mateix, es pot afegir que l’informe emès pel departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de La Universitat de les Illes Balears, informa favorablement a la declaració i fins i tot proposen una ampliació del conjunt històric, així com també de l’entorn de rrotecció.

Per tot això, per a la delimitació del conjunt històric de Sineu, s’ha considerat tant l’estricta delimitació del nucli originari de la vila com també l’espai urbà o àrea territorial que l’envolta, que per les característiques de la seva trama urbana i les edificacions que l’integren resulta significatiu com a testimoni patrimonial.

El segon punt de les al·legacions assenyalen que la proposta de declaració va en contra dels interessos municipals, perquè l’amplitud de l’àmbit que es vol declarar devalua el concepte de conjunt històric i per les implicacions econòmiques que comporta la declaració en aquest moment de crisis generalitzada.

Que l’àmbit d’un BIC sigui més a manco extens no devalua en cap cas el concepte d’allò que integra el patrimoni cultural. Aquesta devaluació només es produiria en el cas d’atorgar protecció jurídica d’allò que no reuneix els valors culturals necessaris per tal protecció. En el cas de Sineu, aquests valors són evidentment existents com ho demostra el fet que el propi ajuntament sol·licites la seva declaració (al marge de l’extensió considerada), que el PTM assenyali que Sineu és un del nuclis que s’han de declarar com a BIC, o l’informe de la UIB que avala aquest interès cultural. Per tant, en aquest cas no es produeix cap actuació desvirtuadora o contraria a allò que la legislacuió en patrimoni entén que es part integrant del patrimoni cultural mereixedora d’una protecció jurídica.

En relació amb la situació econòmica actual, aquesta no es pot obviar, així com les seves conseqüències, però, no es pot considerar com a paràmetre a l’hora de delimitar físicament l’abast territorial o l’àrea concreta de la delimitació del BIC, que sempre haurà d’anar definida pels valors culturals del bé.

El tercer punt de les al·legacions, entre d’altres aspectes jurídics, també assenyala que per tal de procedir a la delimitació s’hauria d’haver tengut en compta la documentació d’adaptació de les NS al PTM. En aquest sentit cal remarcar que per a la realització de la delimitació s’ha consultat la bibliografia existent i les planimetries històriques publicades, i que han permès veure l’evolució del nucli, així com tota la documentació aportada al Departament de Cultura i Patrimoni en relació amb la declaració.

3. Conclusió:

Desestimar les al·legacions presentades pel Sr. Josep Oliver Amengual com a batle de Sineu i en representació de l’Ajuntament, proposant mantenir la delimitació del Conjunt històric de Sineu i del seu entorn de protecció descrits a l’acord d’incoació.

Annex 2.1. Imatges de les cases que la UIB proposa incloure en el Conjunt Històric en comptes de l’entorn de protecció

Annex 2.2. Imatge de les visuals que la UIB proposa augmentar en l’entorn de protecció (la línia vermella marca els límits de la proposta inicialment incoada)

Annex 3. Informe jurídic de data 26 d’agost de 2010

149

1.- El dia 3 d’agost de 2010 (NRE 24972) va tenir entrada en el Registre General del Consell Insular de Mallorca, un escrit d’al·legacions presentat pel Sr. Josep Oliver Amengual com a batle de Sineu i en representació d’aquesta corporació, dins el termini legal d’audiència als interessats.

Efectivament, tal i com relata l’escrit, l’Ajuntament de Sineu el dia 4 de gener de 2008 (NRE 213) va presentar un escrit relatiu a l’acord plenari adoptat per la corporació en sessió de dia 9 de novembre de 2007 pel qual s’insta al Consell Insular, a través de la seva Direcció Insular de Patrimoni Històric, a la incoació del procediment per a declarar Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de conjunt històric, el nucli de Sineu, i tot i que es fan propostes sobre com s’entén que hauria d’anar la línia delimitadora no és menys cert que també es fa constar expressament:

“.../... entenent que serà el propi Consell de Mallorca qui determini el que es considera nucli històric i digne d’aquesta protecció especial, deixant clar que no s’han de confondre els conceptes de nucli històric amb el definit pel planejament urbanístic de Sineu com a casc antic .../...”.

(el subratllat és nostre)

Seguint doncs les pròpies consignes municipals, els tècnics de la Direcció Insular de Patrimoni Històric han estat els qui han estudiat, analitzat, ponderat i considerat allò que havia de tenir la consideració de conjunt històric des d’un punt de vista adequat al que preveu la Llei 12/98, de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears i demés normativa concorrent, sense que els informes tècnics es vegessin condicionats ni pel contingut de les normes subsidiàries, que és una norma urbanística, ni per pressions interessades que no tenen cabuda en un anàlisis tècnic i objectiu de l’Administració que té atorgades les competències en matèria de Patrimoni Històric per mor de la Llei 6/94, de 13 de desembre.

2.- La devaluació del concepte de patrimoni històric per incloure zones que a judici del batle no tenen valors especialment remarcables, creiem que és un tema que s’hauria de deixar a judici dels tècnics competents en la matèria, de fet al llarg de tot l’escrit d’al·legacions no es motiva tècnicament perquè part de les zones incloses no tenen valors i tampoc la llei regula una gradació d’importància en aquests, senzillament si hi ha un informe tècnic que motiva els valors històrics, arquitectònics, culturals o de qualsevol altre ordre, la delimitació tècnicament és correcta, de no ser així estaríem davant un supòsit d’arbitrarietat del tot recurrible.

Les consideracions aportades d’ordre econòmic municipal no són competència d’aquesta Direcció Insular entrar a analitzar-les, formen part d’una coyuntura de crisis més àmplia i d’abast nacional i no d’una problemàtica local, que en qualsevol cas ni res a té veure amb els valors del conjunt històric de Sineu ni és un paràmetre objectiu a tenir en compte en la delimitació del BIC.

No podem compartir les al·legacions que es fan quan a que les obres en el municipi restaran totalment paralitzades fins a la redacció d’un pla especial per a l’àmbit, ja que en la zona que abasta el conjunt històric es podran continuar fent obres de reforma i rehabilitació, el que inclou també les reparacions de coberta, contràriament al que es diu en l’escrit, així mateix, un cop s’hagi produït la declaració també seran viables les obres noves projectades dins l’entorn de protecció, sobre les que únicament s’haurà de tenir de compte les previsions de l’article 41 punt 3r quan al volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme.

3r.- L’al·legant manifesta que no s’ha complert el contingut de l’article 9 punt 2 de la Llei 12/98, de 21 de desembre del PHIB ja que “s’hauria hagut d’observar i recalar documentació junt amb

l’Ajuntament afectat de la zona a protegir, per tal de consensuar els elements dignes d’aquesta

protecció i classificació amb categoria de conjunt històric”, però és que l’article esmentat no diu això que s’afirma en aquest paràgraf, sinó que el que es diu és que:

“A requeriment de l’òrgan instructor, el propietari, el titular de drets reals, el posseïdor i l’ajuntament, estaran obligats a facilitar l’examen del bé i la documentació que ha de ser tinguda en compte en la resolució”

(El subratllat és nostre)

150

És a dir, si l’òrgan instructor, que en aquest cas és la Direcció Insular de Patrimoni Històric, no requereix a l’ajuntament major documentació, etc és per què no els fa falta, disposen de la suficient informació com per motivar adequadament els seus informes.

Això no s’ha de confondre amb que la Direcció Insular estigui prescindint de les opinions municipals i de la seva participació en el procés, bona prova d’això són les converses que s’han mantingut amb els tècnics i els polítics de la corporació al llarg de tota de la tramitació. I si bé és cert que l’Ajuntament va proposar una delimitació concreta, és criteri dels tècnics valorar-lo i tenir-lo en compte o no, la llei no diu en cap moment que les propostes municipals han de ser vinculants, obligades ni res similar, l’article 9,2 LPHIB només diu que els ajuntament han de facilitar aquella informació que els sol·liciti l’òrgan instructor per tal de tramitar, amb el millor criteri tècnic l’expedient de declaració.

No entenem perquè l’al·legant diu que s’està infringint l’article 2.2 LPHIB perquè no s’ha donat compliment al principi general de col·laboració entre les administracions públiques o principi de cooperació institucional, quan de fet aquest apartat de l’article 2 acaba dient:

“.../... i es proporcionaran recíprocament la informació necessària per a l’exercici adequat de les seves competències”

des d’aquesta Direcció Insular s’han mantingut, tal i com ja hem dit anteriorment, converses tant amb els polítics com amb els tècnics municipals, els quals coneixien l’abast de l’àmbit del conjunt fins i tot abans de la seva incoació, de fet en l’acta de la ponència tècnica de dia 16 de març de 2010 es fa constar, al marge de la inquietud municipal per les llicències d’obres, una intervenció de l’arquitecte tècnic municipal Sr. Llorente en el què pregunta si l’àmbit que s’està explicant és el que se’ls va proposar.

Creiem doncs que per part de la Direcció Insular s’ha tingut en compte en tot moment la necessitat d’informar i dialogar amb l’Ajuntament de Sineu, la qual cosa no vol dir que el criteri tècnic finalment adoptat coincideixi amb el proposat, però tot plegat en base a una justificació que consta per escrit en els informes.

En cap moment de la tramitació considerem que s’hagi produït una indefensió de l’interessat que, tal i com ja hem vingut exposant al llarg de l’informe, en tot moment van tenir coneixement del procediment i el seu àmbit d’afectació, sinó que a més s’ha anat complint la tramitació administrativa que marca la llei del PHIB en els seus articles 7 i següents:

- notificació (justificant de recepció 24-05-10) i publicació en el BOIB (núm.77 de 25-05-10; amb correcció d’errades BOIB núm. 97 de 29-06-10) de l’acord d’incoació,

- s’ha obert el preceptiu període d’informació pública (BOIB núm. 86 de 08-06-10), i

- l’audiència als interessats (justificant de recepció 19-07-10, BOIB núm. 109 de 22-07-10).

Per tot l’exposat, entenem que no té cap sentit ni procedeix la nul·litat de ple dret per no haver-se seguit el procediment legalment establert en els termes que regula l’article 62 de la Llei 30/92 RJ-PAC, ni l’anul·labilitat per infracció de l’ordenació jurídic per motiu d’indefensió municipal, i es desestima en la seva totalitat les al·legacions presentades en el seu escrit de dia 3 d’agost de 2010.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) considera que tots els membres del Ple s’han de donar l’enhorabona per aquesta declaració de bé d’interès cultural.

Tot seguit explica que el BIC de Sineu ha estat un procés que ha comportat molta feina per part de totes les entitats implicades –Direcció Insular de Patrimoni, diferents grups polítics, l’Ajuntament de Sineu i tots els grups que en formen part– i han

151

aconseguit posar-se d’acord en allò que havia de ser aquest BIC i, per això, avui el duen, d’una forma consensuada, davant aquest Ple.

Reitera el fet d’estar d’enhorabona i alhora agraeix la predisposició i la voluntat de tots els partits polítics per tal de tirar endavant aquest BIC.

El Sr. MARTÍNEZ (PP) diu que, en la línia que comentava el Sr. Font Massot, avui és un dia important per a Sineu perquè no tan sols es declara un conjunt històric –amb una fesomia històrica molt valuosa– sinó que també fan un exercici de responsabilitat envers el patrimoni.

Remarca que, com ha dit el conseller, hi ha hagut molta gent que hi ha fet feina i voldria destacar de dins aquesta proposta, argumentada i consensuada entre els grups polítics, els tècnics de la casa que hi han fet moltíssima feina que s’ha d’agrair i també, dins la proposta alternativa de consens que hi ha hagut entre les forces polítiques, destaca la feina de persones del món de la recerca, l’art, l’arquitectura, l’urbanisme i la gestió patrimonial.

Apunta que aquesta és gent que roman en l’anonimat però considera que és just esmentar-los: Sr. Joan Sastre, Sr. Joan Vanrell, Sr. Tomàs Fortuny i Sra. Xesca Ambrós que han dedicat moltes hores i coneixements, junt amb els tècnics de la casa, per prestigiar els valors patrimonials i històrics de la vila de Sineu.

Per acabar vol fer un prec en positiu al Sr. conseller de Cultura i Patrimoni en base a dos vectors.

El primer és que el seu Departament, en virtut de l’article 91 de la Llei de patrimoni, doni total cooperació, agilitat i informació als ajuntaments i, en aquest cas, als veïns de Sineu, cosa que ja es fa però considera important tornar a recalcar aquest pressupòsit.

Pel que fa al segon prec, també en virtut de la Llei de patrimoni, comenta que són coneixedors que el director insular de Patrimoni està fent molta feina, de cara a l’any que ve, per promocionar i que hi hagi una inversió en matèria d’informació sobre els béns d’interès cultural.

Aquest és un valor afegit als municipis i també s’ha d’educar en la sensibilització del patrimoni i, per tant, creu que la declaració de bé d’interès cultural de Sineu –que ja venia d’una sol·licitud de 7-1-2008 per part de l’Ajuntament– és una declaració responsable envers el patrimoni i, per tant, també li’n dóna l’enhorabona al Sr. Font Massot i l’insta a seguir per aquest camí.

El Sr. FONT MASSOT agraeix les paraules del Sr. Martínez i aprofita per fer extensiu, per descomptat, el reconeixement del Departament a la feina feta per les persones que, en un moment donat, hagin pogut estar implicades en aquest procediment i aquest expedient.

Igualment fa notar que els precs formulats seran atesos perquè, de fet, és quelcom que ja estan fent i la seva predisposició és donar el màxim de divulgació als ciutadans sobre què són els BICs i com poden afectar-los.

152

Alhora fa constar que estan a disposició de l’Ajuntament de Sineu i de qualsevol altre ajuntament de Mallorca per donar tota la informació, les explicacions i la divulgació que calguin.

La intenció i la idea és canalitzar-ho a través dels ajuntaments atès que són les administracions més properes als ciutadans i, per tant, la manera més fàcil i més àgil d’arribar-hi i també fa notar que estan a disposició de qualsevol ciutadà que tengui qualque demanda en aquest sentit.



PUNT 13. PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE FEINA DE L’INSTITUT MALLORQUÍ D’AFERS SOCIALS

Es dóna compte de la proposta del president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials que diu:

Antecedents

1. Per a l’elaboració de la Relació de Llocs de Feina s’han tingut en compte les propostes de les distintes àrees i serveis de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, així com les dels treballadors i representants de la part social.

2. Quan les modificacions siguin conseqüència d’una reestructuració orgànica, de l’execució d’una resolució judicial ferma o de la supressió de llocs de feina declarats per extingir, la modificació es durà a terme de forma automàtica i requerirà únicament l’aprovació del Ple i la publicació. La resta de modificacions han estat aprovades per la Mesa Sectorial de Negociació de l’IMAS.

3. Per a l’elaboració de la Relació de Llocs de Feina s’han tingut en compte les propostes de les distintes àrees i serveis de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, així com les dels treballadors i representants de la part social.

La Relació de Llocs de Feina ha estat negociada a la Mesa Sectorial de Negociació de l’IMAS, sessió celebrada 5 de novembre de 2009, d’acord amb l’article 34 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i l’article 31 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de funció pública de la comunitat autònoma de les illes balears.

4. L’IMAS és un organisme autònom de caràcter administratiu creat pel Consell de Mallorca i depenent d’aquest per a la consecució de les finalitats determinades en els seus estatuts, d’acord amb allò que estableix l’article 85 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i en el marc d’allò que preveuen els articles 6.1 i 8.1 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars.

5. D’acord amb el que estableix a l’article 8.1 p) de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, el Ple del Consell de Mallorca, mitjançant l’acord de data de 8 de setembre de 2008, aprovà la relació de llocs de feina per a l’any 2008 de l’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, ara Institut Mallorquí d’Afers Socials, que va ser publicada en el BOIB núm. 134 EXT. de data 24 de setembre de 2008.

6. El Ple del Consell de Mallorca va aprovar una modificació de la relació de llocs de feina de l’IMAS mitjançant acord de data 8 d’abril de 2010 (BOIB núm. 59 EXT. de dia 19 d’abril de 2010).

7. Consten a l'expedient els preceptius informes jurídics i de fiscalització.

153

Fonaments jurídics

Primer. Les relacions de llocs de feina constitueixen un instrument fonamental per a l’Administració, així és que tenen com a finalitat reflectir l’estructura administrativa adequada a les necessitats dels servei, requisit imprescindible per a garantir el funcionament eficaç per atendre les demandes dels ciutadans.

Segon. La Relació de Llocs de Feina (RLlF) de l’IMAS és l’instrument tècnic mitjançant el qual es realitza l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats dels serveis, i en el qual s’estableixen els requisits per al desenvolupament de cada lloc de treball.

Tercer. D’acord amb l’article 126.4 del Real decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local, les relacions dels llocs de treball, que tendran en tot cas el contingut previst a la legislació bàsica sobre funció pública, se confeccionarà d’acord amb les normes previstes a l’article 90.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril.

Quart. L’article 90.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, preveu que les corporacions locals formaran la relació de tots els llocs de treball existents a la seva organització, en els termes prevists a la legislació bàsica sobre funció pública.

Cinquè. D’acord amb l’article 74 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, les administracions públiques estructuraran la seva organització mitjançant les relacions de llocs de feina o altres instruments similars que comprendran, al menys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos i escales, en el seu cas, als quals estiguin inscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Aquests instruments seran públics.

Sisè. La Instrucció 3/2009 RH del president de l’IMAS regula l’Establiment dels criteris per a

l’elaboració de les relacions de llocs de feina de l’IMAS aprovada en data 21 de setembre de 2009.

Setè. Segons el que estableix l’article 8.1 p) de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, i d’acord amb l’article 26.1 a) dels Estatuts de l’IMAS (BOIB núm. 156, de 18/10/2007), correspon al Ple del Consell de Mallorca l’aprovació de la Relació dels Llocs de Feina de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

Atès que, d’acord amb l’article 7.2 d) dels Estatuts de l’IMAS, correspon al president de l’organisme proposar la Relació de Llocs de Feina a fi de que sigui aprovada pel Ple del Consell de Mallorca.

Proposta d’acord

Primer. APROVAR la modificació de la Relació de Llocs de Feina de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

Segon. AUTORITZAR el president per dictar les resolucions corresponents per fer efectiva les modificacions aprovades.

Tercer. DISPOSAR l’entrada en vigor a partir del dia següent de la publicació d’aquest acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

El Sr. GARAU (conseller executiu de Benestar Social) explica que duen 9 propostes puntuals que afecten poques persones de l’IMAS i que són fruit de la necessitat d’adaptar les condicions laborals d’aquestes persones als canvis que hi hagut als serveis per tal que siguin millors i donin millors prestacions als ciutadans.

S’aprova per dotze vots a favor (PSOE i Bloc per Mallorca), cap vot en contra i devuit abstencions (PP i UM).

154

PUNT 14. DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS DEL CONSELL INSULAR DE MALLORCA EN L’EQUIP TÈCNIC DE VALORACIÓ PER A LA DECLARACIÓ DE LA SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.

Es dóna compte de la proposta del conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials:

Antecedents

1. La consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, mitjançant Resolució de dia 18 d’octubre de 2010, va crear l’Equip Tècnic de Valoració per a la Declaració de la Situació de Dependència de la comunitat autònoma de les Illes Balears, adscrit a la Direcció General d’Atenció a la Dependència. Aquesta Resolució preveu que l’Equip estarà integrat, entre d’altres, per un vocal titular i un vocal suplent en representació de cadascun dels consells insulars.

2. En data 11 de novembre de 2010 ha tingut entrada en el Registre General de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials la sol·licitud del director general d’Atenció a la Dependència perquè el Consell nomeni un titular i un suplent com a membres d'aquest òrgan.

Fonaments jurídics

1. L'article 48 del Reglament Orgànic del Consell de Mallorca estableix que és competència del Ple el nomenament dels representants de la corporació en tot tipus d'òrgans col·legiats i d'entitats en què hagi d'estar representada.

Per tot això, faig la següent

PROPOSTA D’ACORD

Primer. Designar perquè representin el Consell de Mallorca en l’Equip Tècnic de Valoració per a la Declaració de la Situació de Dependència la Sra. Coloma Poquet Vives com a vocal titular i la Sra. Teresa Juana de Ruz Massanet com a vocal suplent.

Segon. Deixar sense efecte qualsevol resolució anterior de nomenament de representants en l’Equip Tècnic de Valoració per a la Declaració de la Situació de Dependència .

Tercer. Notificar-ho a les persones interessades i a la Direcció General d’Atenció a la Dependència.

S’aprova per dotze vots a favor (PSOE i Bloc per Mallorca), cap vot en contra i devuit abstencions (PP i UM).


PUNT 15. PROPOSTA D’ACORD PLENARI DE RATIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI URBANÍSTIC PER A LA MILLORA I L’EMBELLIMENT DE LA PLATJA DE PALMA

Es dóna compte de la proposta de la consellera executiva del Departament d’Economia i Turisme que diu:

Antecedents

1. En data 20 de desembre de 2004 es va signar el conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell Insular de

155

Mallorca i els Ajuntaments de Palma i Llucmajor per a la constitució del Consorci per a la Millora i l’Embelliment de la Platja de Palma.

2. En data 20 de setembre de 2010 la gerent i secretària d’actes de la Junta Rectora de l’esmentat Consorci va certificar el següent:

«Que la Junta Rectora del Consorci Urbanístic per a la millora i embelliment de la Platja de Palma, en sessió ordinària celebrada el dia 28 de juny de 2010, va adoptar, per unanimitat, els següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’article set dels estatuts reguladors del Consorci quedant redactat de la següent manera:

“Article 7

La Junta Rectora està composta pels membres consorciats que aporten fons pel finançament del Consorci.

En funció d’aquests, s’estableix la següent representació:

- El President o la Presidenta de la Junta Rectora que s’elegirà d’entre els vocals. - El Vicepresident o la Vicepresidenta de la Junta Rectora que s’elegirà d’entre els vocals. - Vocals:

3 vocals en representació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. 3 vocals en representació de la comunitat autònoma de les Illes Balears. 1 vocal en representació del Consell Insular de Mallorca 1 vocal en representació de l’Ajuntament de Palma 1 vocal en representació de l’Ajuntament de Llucmajor.

El secretari o secretària, que serà la persona titular de la gerència del consorci, amb veu però sense vot.

En qualsevol cas, a cada administració representada li correspondrà els següents vots:

- 3 vots per a l’Administració General de l’Estat. - 3 vots per a la comunitat autònoma de les Illes Balears. - 1 vot pel Consell Insular de Mallorca. - 1 vot per l’Ajuntament de Palma. - 1 vot per l’Ajuntament de Llucmajor.

Hi haurà participació de l’Administració General fins que es compleixi l’objecte del conveni, sense perjudici que el Consorci pugui continuar amb les administracions públiques restants.”

Segon.- Exposar al públic durant un període de 30 dies, d’acord amb el que preveu la legislació vigent, l’acord de modificació inicial dels estatuts, pel seu examen i presentació de reclamacions, suggerències o al·legacions. L’esmentat acord es considerarà definitivament aprovat, si durant el termini d’exposició pública no s’hagin presentat reclamacions.

Tercer.- Traslladar el present acord a totes les administracions públiques consorciades per tal que procedeixin a la seva ratificació mitjançant acord dels seus òrgans de govern corresponents, d’acord amb el que disposa l’article 12.3 dels estatuts reguladors del Consorci.

Quart.- Publicar en el BOIB el texte íntegre de la modificació definitivament aprovada, una vegada ratificada pels òrgans de govern de totes les administracions públiques consorciades.»

3. En data 20 de setembre de 2010 la Presidenta del Consorci va dictar resolució elevant a definitiva l’aprovació de la modificació dels Estatuts.

4. En data 13 d’octubre de2010 s’ha emès informe jurídic favorable per elevar al Ple del Consell de Mallorca la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci Urbanístic per a la Millora i l’Embelliment de la Platja de Palma.

Fonaments de dret

156

1. L’article 12.3 primer incís dels Estatuts del Consorci disposa el següent:

“Per modificar els Estatuts i per prendre acords relatius a la dissolució i liquidació del Consorci és necessària la ratificació de les administracions públiques consorciades, a través dels corresponents òrgans de govern.”

2. La modificació de l’article 7 queda motivada per la conveniència, pels seus interessos, que el Consorci passi a integrar el sector públic estatal. Per això, s’ha hagut d’alterar el control de la Junta Rectora, establint un criteri de paritat.

3. L’acord de modificació dels estatuts s’ha adoptat per unanimitat, d’acord amb el que disposa l’article 12.2 dels Estatuts del Consorci.

4. L’article 47.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local disposa el següent:

“Es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de les corporacions per a l’adopció d’acords en les següents matèries:

g) Creació, modificació o dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives, així com l’adhesió a les mateixes i l’aprovació i modificació dels seus estatuts.”

En el mateix sentit es pronuncia l’article 94.3 lletra g) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Atès que el consorci té la naturalesa d’una entitat associativa li són d’aplicació els esmentats preceptes que, encara que no fan una regulació expressa de la majoria necessària per ratificar la modificació dels Estatuts, per coherència en la tramitació de l’expedient, aquesta ratificació hauria d’aprovar-se amb la mateixa majoria que es va requerir per a l’adhesió al Consorci i per a l’aprovació dels seus Estatuts, es a dir, per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Per tot això, propòs al Ple del Consell de Mallorca que adopti el següent,

Acord plenari

Ratificar la modificació de l’article 7 dels Estatuts del Consorci Urbanístic per a la Millora i l’Embelliment de la Platja de Palma, acordada per la Junta Rectora, en sessió ordinària celebrada en data 28 de juny de 2010, que queda redactat de la següent manera:

Article 7

La Junta Rectora està composta pels membres consorciats que aporten fons pel finançament del Consorci.

En funció d’aquests, s’estableix la següent representació:

- El President o la Presidenta de la Junta Rectora que s’elegirà d’entre els vocals. - El Vicepresident o la Vicepresidenta de la Junta Rectora que s’elegirà d’entre els vocals. - Vocals:

3 vocals en representació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. 3 vocals en representació de la comunitat autònoma de les Illes Balears. 1 vocal en representació del Consell Insular de Mallorca 1 vocal en representació de l’Ajuntament de Palma 1 vocal en representació de l’Ajuntament de Llucmajor.

El secretari o secretària, que serà la persona titular de la gerència del consorci, amb veu però sense vot.

En qualsevol cas, a cada administració representada li correspondrà els següents vots:

- 3 vots per a l’Administració General de l’Estat. - 3 vots per a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

157

- 1 vot pel Consell Insular de Mallorca. - 1 vot per l’Ajuntament de Palma. - 1 vot per l’Ajuntament de Llucmajor.

Hi haurà participació de l’Administració General fins que es compleixi l’objecte del conveni, sense perjudici que el Consorci pugui continuar amb les administracions públiques restants.

La PRESIDENTA dóna la paraula al Sr. FERNÁNDEZ, com a representant de la Unió d’Associacions de Mallorca.

El Sr. FERNÁNDEZ (vicepresident de la Unió d’Associacions de Mallorca) fa la intervenció següent:

“Un estatut per a la zona turística de referència de Platja de Palma ha de reflectir que aquesta zona, que està en aquests moments en procés de degradació, és perfectament recuperable i, per tant, volem plantejar una sèrie de propostes específiques d’actuacions per a la Platja de Palma envers la seguretat a la zona i per a un major ajust i definició dels problemes que pateix aquesta zona i que dificulten el transport d’aquells que hi volen anar des de qualsevol punt de Mallorca i la convivència dels ciutadans amb els turistes.

La Platja de Palma pateix fortes deficiències estructurals motivades per l’obsolescència de certes instal·lacions, entre d’altres l’aparcament que, a més de dificultar el seu normal funcionament i capacitat de gestió, generen automàticament processos de fre i degeneratius que disminueixen la seva potencial possibilitat d’intervenció si tenim en compte que la legalitat hauria de ser la mateixa per a tots.

S’ha de corregir, per tant, el total desastre d’ordre públic en els horaris i els moments de major incidència turística, ja que tot això ens condueix al que existeix: un extraordinari desànim de l’empresariat per afrontar, amb seguretat jurídica i diversificació, la bona marxa dels negocis que estan oberts a la mar i situats en un dels emplaçaments de primera línia que major ingrés històric i rendibilitat han proporcionat a Mallorca i a les Illes Balears.

Proposam, per tant, que es mantenguin constants les reunions que calguin amb les representants del sector turístic i veïnal de la zona de manera que la mateixa acotació temàtica i d’individus (comerços i establiments de restauració) porti, per si mateixa, a la configuració d’un diagnòstic–proposta d’actuació.

Així proposam:

Constituir una Mesa de comunicació i d’informació directa del Consell de Mallorca amb els representants autoritzats de la Platja de Palma i Can Pastilla per controlar l’evolució del transport i del turisme en aquesta àrea.

Vint anys sense assistència i sense preocupació dels ens locals per aquesta àrea turística del nostre litoral és massa temps polític sense intervencions decisives que difícilment no seran reparades.

Creim que el pla d’intervenció per a aquesta àrea ha de ser immediat. No fa falta una remodelació integral sinó fer prevaler aspectes de seguretat ciutadana, habilitació

158

d’espais per a aparcament i d’ornamentació i imatge dels jardins i zones verdes desateses, tant dels passeigs com de les àrees enjardinades de zones abandonades, fent-se necessària, de manera urgent, aquesta intervenció en zones concretes com el Molinar.

Com deim, l’aparcament en primera línia ha d’estar demarcat com a zona blava gratuïta, un sistema que s’empra a la pràctica totalitat dels municipis turístics costaners, de tal manera que s’hi pot aparcar per un espai de temps prudent –d’una hora a dues hores– sense haver d’abonar cap import per això, si bé el conductor s’ha de comprometre, tot deixant en lloc visible l’hora d’arribada, a no prolongar el seu aparcament per més temps durant les hores comercials, de 9 a 14 h i de 17 a 19 h.

Estam d’acord que la Platja de Palma ha de ser zona declarada com a “zona de gran afluència turística” perquè l’Administració és la principal prestadora de serveis públics, tots ells s’han de coordinar amb l’empresariat, de tal manera que els horaris comercials siguin flexibles, en funció del tipus de demanda que hi hagi a la Platja de Palma.

És el comerciant, per tant, el que han de decidir l’horari de tancament, dins el raonament de no produir molèsties innecessàries als veïns, i ha de dir si influeixen o no en prendre tal decisió variables com la manca de seguretat ciutadana a determinades barriades o zones comercials, la manca d’enllumenat, l’horari de descans del veïnat o l’activat diària que hi predomini, entre d’altres.

L’Administració està per servir i el comerç és una qüestió d’interès general per als mallorquins, com el turisme: sempre els dos sectors agafats de la mà.

El debat ja està obert en el si de les associacions de comerciants i empresaris i són vostès, per tant, membres del Consell de Mallorca els que han de ser catalitzadors de les necessitats per tal que arribin fins als polítics i aquestes es prioritzin, s’ordenin i donin impuls a unes determinades polítiques sobre d’altres.

Cal veure si existeix relació entre la seguretat ciutadana i l’horari de tancament dels comerços o l’afluència de compradors a determinats llocs on no hi ha seguretat real als carrers conflictius, efectes de l’enllumenat deficient en algunes zones i si és necessària la qualificació de zones d’interès turístic i comercial, d’àrees contaminades pel renou i aquesta feina de comprovació i de millora de la realitat de la zona s’ha de fer de manera coordinada per l’Ajuntament de Palma, amb la supervisió del Consell de Mallorca, i amb una iniciativa competencial del Consell que informi els representants del moviment veïnal i comercial de la Platja de Palma, ja que aquesta informació general, fins ara, no la dóna ningú.

Moltes gràcies.”


MOCIONS

159

PUNT 16. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS BLOC PER MALLORCA REFERIDA A AXEMPCIÓ DE PAGAMENT I RECLAMACIÓ DE LES QUANTITATS DEVENGADES EN CONCEPTE DE CÀNON DIGITAL. Es dóna compte de la següent moció: Exempció de pagament del “cànon digital” per a les adquisicions de material de reproducció i emmagatzament de documents per part de les administracions públiques i instància a l'equip de govern a reclamar als proveïdors les quantitats devengades en concepte de "Cànon digital" per l'aquisició de tots els suports i aparells que puguin ser destinats a la reproducció i emmagatzament de documents". EXPOSICIÓ DE MOTIUS: 1. Atès que el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto

Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las

disposiciones legales vigentes sobre la materia (com les successives actualitzacions de la Llei de Propietat Intel·lectual -d’ara en davant, TRLPI-) va introduir el pagament d’una “compensació equitativa” sobre l’adquisicío de dispositius, suports i aparells electrònics utilitzada per a ús privat, amb l’objectiu de “compensar els drets de propietat intel·lectual que es deixaran de percebre per raó de l’expressada reproducció”. Aquesta “compensació equitativa” és el que ha vengut a ser conegut com a “cànon digital” o "cànon de la SGAE", i suposa una càrrega addicional sobre el preu de tots els suports i aparells que puguin ser destinats a la reproducció i emmagatzament de documents (fotocopiadores, impressores, equips de reproducció i d’enregistrament de documents audiovisuals, CD-R, DVD-R, etc). Aquesta càrrega addicional en el preu final dels esmentats productes informàtics i electrònics, no existeix a tots els estats membres de la Unió Europea, de manera que, per exemple a Alemanya, les unitats de DVD tenen un preu un 350% menor que a l’Estat espanyol: 50 unitats de DVD a Alemanya es poden adquirir per un preu de 5,99 Euros, mentres que el mateix producte en el mercat espanyol té un preu de 22 euros. Aquesta diferència no coadjuva, òbviament, al desenvolupament competitiu en les àrees del coneixement ni de la creació intel·lectual, artística. 2. Atès que aquest “cànon digital” o “cànon de l’SGAE” ha estat objecte de contestació per part de molts de sectors socials, ja que es tracta de la imposició d’un cost afegit que han de pagar tots els consumidors, al marge de si el material o adquirit s’utilitza efectivament per a la reproducció privada de material documental o audiovisual subjecte a drets de propietat intel·lectual. Ja hi ha hagut sentències, per part de tribunals de justícia de l’Estat espanyol, que estableixen que la llei suposa la presumpció que els equips o suports seran usats amb aquesta finalitat, i que aquesta presumpció pot ser invalidada per prova practicada en contrari. 3. Atès que les administracions destinen importants quantitats a l’adquisició de material subjecte al cànon digital. En aquest cas, la presumpció d’utilització per copiar obres amb drets de propietat intel·lectual resulta molt especialment inadequada i hauria de prevaldre, en tot cas, la presumpció contrària. El propi article 25 del TRLPI ja estableix que el govern espanyol pot fixar excepcions al pagament del cànon “quan quedi suficientment acreditat que el destí o ús final dels equips, aparells o suports materials no sigui la reproducció prevista a l’article 31.2” (còpia privada d’obres d’autor). En aquest sentit, per al Consell de Mallorca, i per a l’administració pública en general, l’exempció del pagament del “cànon digital” resultaria, a més de ser de justícia pels arguments exposats, un important estalvi en temps de crisi. 4. Atès que aquesta moció ja ha estat debatuda i aprovada unànimament a diferents municipis mallorquins i d’arreu de l’Estat espanyol; que recentment -dia 15 de març- l'Associació Catalana de Municipis i comarques també ha acordat sol·licitar que els equipaments públics no hagin de pagar a l'SGAE amb una millor regulació per Llei de les exempcions al pagament d'aquest Cànon; i que fins i tot el Senat de l’Estat espanyol va aprovar, l’any 2005, una moció de proposta d’eliminació d’aquest cànon indiscriminat. 5. Atès que el Comissari Europeu del Mercat Interior i de Serveis, Charlie McCreevy, en nom de la Comissió Europea, va respondre les qüestions plantejades a petició de la plataforma “Todoscontraelcanon”, entre d’altres coses, que el canon no pot aplicar-se de forma indiscriminada, en especial, a empreses y administracions: Només han de gravar-se amb cànons els suports i equipaments

160

que puguin fer-se servir, i que efectivament es facin servir en mesura apreciable, per a fer còpies

destinades a un ús privat . 6. Atès que la sentència de la sala tercera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) del passat dia 21 d’octubre estableix que el cànon aplicat indiscriminadament a Espanya a tots els equips de reproducció digital -l'anomenat cànon digital-, concebut en el seu moment com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible amb el dret europeu, especialment en el cas d’empreses, professionals i administracions, i que se n’ha d’eximir aquests subjectes jurídics. 7. Atesa l’aprovació per unanimitat en la sessió ordinària de la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes del passat dia 3 de novembre, de la Proposició No de Llei plantejada pel Grup parlamentari Bloc per Mallorca, relativa als pagaments de drets de propietat intel·lectual per part dels Ajuntaments -amb les respectives esmenes dels grups parlamentaris Mixt i Popular-, en què s’acordà, entre d’altres punts, encoratjar totes les institucions perquè emprenguin les accions

necessàries per deixar de pagar el cànon digital i, les que ho considerin oportú, per recuperar les

quantitats satisfetes fins ara. 8. Ateses les recents declaracions del President de la FELIB, Joan Ferrà, en el sentit de posar aquesta entitat a la disposició dels Ajuntaments, en especial els més petits, els recursos jurídics necessaris per a procedir amb la reclamació del devengat des del 1997 fins a dia d’avui. 9. Atès que, d’ençà de l’esmentada Sentència del TJUE, s’ha esdivingut una autèntica allau d’anuncis de diferent administracions, en el sentit que procediran a la reclamació del pagat en concepte d’aquest cànon (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments com el de Cadis, Leganés i molts altres), com d’ens privats, com ara la Cambra de Comerç de Lugo. Per tots els motius exposats, es formula la següent PROPOSTA D’ACORD:

1. El Ple del Consell de Mallorca insta l'equip de govern a reclamar a les empreses proveïdores la quantitat abonada en concepte d'impost («Compensació equitativa») establert en l'article 25 de la TRLPI (conegut popularment com «Cànon digital», o “Cànon de la SGAE”) pels suports i unitats de còpia adquirits d'ençà que aquest impost es ve carregant sobre el preu dels productes arribant, si és el cas, a la demanda per la via judicial (“cobrament de l’indegut”, STS de 30 de desembre de 1998)..

2. El Ple del Consell de Mallorca insta l’equip de govern a sumar-se als esforços de recolzament

jurídic compromès per la FELIB, per tal de facilitar les institucions amb menys recursos la recuperació dels cabdals públics malbaratats fins ara a través del pagament d’aquest cànon que no s’ajusta a la legalitat europea.

3. El Ple del Consell de Mallorca insta l'equip de govern que sol·liciti del govern de l'Estat

espanyol la seva immediata exempció del pagament de la “compensació equitativa” que estableix, per a l’adquisició d’aparells o suports que puguin ser usats en la còpia i emmagatzament de documents, el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que

se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y

armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia.

4. El Ple del Consell de Mallorca insta el govern de l'Estat espanyol a modificar el Real Decreto

Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de

Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales

vigentes sobre la materia, per tal que les administracions quedin excloses del pagament de la “compensació equitativa” fixada per l’article 25 del text esmentat.

Seguidament, el Sr. LLADÓ (Bloc per Mallorca) explica que duen a debat l’exempció de pagament del cànon digital per l’adquisició de material de reproducció i emmagatzemament de documents per part de les administracions públiques i insten

161

l’equip de govern a reclamar, als proveïdors, les quantitats meritades per aquest concepte.

Aquesta moció ha estat impulsada a Mallorca per regidors d’Els Verds, d’Esquerra Republicana i del PSM. Ha estat aprovada en diferents ajuntaments, de distint signe polític, com són Inca, Pollença, Capdepera i Manacor així com també al Parlament de les Illes Balears i ve reforçada per una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea –de la Sala Tercera– de dia 21 d’octubre.

Tot parlant de cànon digital i parlant de dígits, diu que podrien girar els dígits d’aquest dia 21 d’octubre i en resultaria el 12 d’octubre –dia de la Hispanitat– i suposa que hispanitat i justícia moltes vegades no van de bracet i, fins i tot, moltes vegades són termes antagònics.

Aquesta sentència estableix que el cànon aplicat a tots els equips de reproducció i emmagatzemament, concebuts com a compensació als creadors per la còpia privada, no és compatible a dret europeu i, sobretot, per a administracions públiques, empreses i professionals que s’han d’eximir d’aquest pagament.

Aquest cànon s’aplica en concepte d’una compensació equitativa i així ho diu l’article 25 del Text refós de la llei de la propietat intel·lectual de l’any 1996 però també s’hi estableixen exempcions quan el destí dels equips i els suports no siguin còpies privades d’obres d’autor.

Considera, doncs, que en aquest cas hi ha una encletxa legal perquè aquesta llei no es va fer de la millor manera i els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats haurien de fer una feina en aquest sentit vistes totes les reclamacions d’administracions i col·lectius que, en aquests moments, s’han oposat a aquest cànon.

A més a més, cal tenir en compte que ara s’està en un moment de crisi econòmica i que els ciutadans estan pagant, moltes vegades, per dues vies aquest cànon: per via directa –tal i com preveu la llei– i també a través dels seus imposts a administracions públiques que, ara per ara, es podria afirmar que han pagat quantitats ingents per un ús que no ha estat un emmagatzemament de dades de contingut del tipus disc compacte o per escoltar música sinó per desenvolupar una feina com també fan moltes empreses i col·lectius professionals i, per aquest mateix motiu, consideren el cànon totalment injust.

Opina que és de justícia defensar els artistes però amb el bon sentit de la paraula “artistes” i recorda que la jubilació del president de l’SGAE és de 24.000 euros cada mes i això s’hauria d’explicar.

Aquesta és una lluita, que duen per l’interès públic i pel progrés, concebuda perquè el món ha d’avançar lliurement en el coneixement i fa notar que molt ha avançat el món com per presumir la culpabilitat de les persones com en aquests moments suposa la mateixa llei.

Per acabar, sol·licita el suport de la resta de grups polítics a la moció.

La Sra. CANO (PSOE) anuncia que el seu Grup votarà a favor de la moció presentada pel Sr. Lladó i ho faran, en primer lloc, perquè s’han engegat diferents moviments a

162

tota l’illa, al Parlament balear i perquè hi ha una sentència del Tribunal de les comunitats europees que els dóna la base per fer-ho.

La societat ha canviat molt amb l’era de la informació en la qual gairebé tot és possible a nivell tècnic i és fonamental tenir criteris clars que puguin conjugar el dret a l’accés a la cultura amb el dret a la propietat intel·lectual i que els artistes i els creadors es puguin guanyar la vida gràcies a la seva feina i la seva obra.

La Llei de la propietat intel·lectual de 1996, reformada en 2006, és una llei legítima i democràtica aprovada pel Parlament estatal –que després s’adequà a una transposició de la directiva comunitària per harmonitzar els drets d’autor– que estableix a Espanya un sistema que compensa per la còpia privada en concepte dels ingressos que deixen de percebre els autors o creadors i això pel fet de tenir legalitzat un sistema que permet fer aquestes còpies quan a altres països està totalment prohibit fer-les.

Aquí s’ha adaptat un sistema intermedi que permet fer còpies privades però no de manera gratuïta sinó que s’ha de pagar per tal de compensar els autors i la propietat intel·lectual.

Aquesta sentència del Tribunal de Luxemburg crea, sense dubtes, un precedent que ha de modificar el marc interpretatiu sobre el cànon al nostre país. Ara toca que s’hi pronunciï l’Audiència Provincial i determini –discrimini– com s’ha d’aplicar efectivament aquest cànon per tal de mantenir el just equilibri entre el dret a la propietat intel·lectual i els drets de les persones particulars.

Això possiblement anirà en la línia que ha comentat el Sr. Lladó, és a dir, les empreses, les institucions i els governs que emprin mitjans i suports per emmagatzemar i reproduir material propi –no subjecte a copyright– estaran exempts del pagament per compensació.

Matisa que la sentència no declara il·legal el cànon sinó que declara il·legal la seva aplicació indiscriminada perquè és contrària a la normativa comunitària i, per tant, les empreses, institucions i governs locals en podrien quedar exempts i és legítim reclamar aquesta devolució.

A nivell particular, el Tribunal considera que existeix una necessària vinculació entre l’aplicació del cànon i la utilització per realitzar productes de reproducció privada, la qual cosa, segons la mateixa sentència, és legal que recaigui sobre les persones físiques.

Probablement això implicarà que hi hagi altres tipus d’interpretacions sobre una altra via per les societats internautes però, de moment, la sentència diu el que diu.

Respecte a les empreses i les institucions públiques, el potencial ús que se’n fa és per emmagatzemar material propi, és a dir, no subjecte a un copyright i, per tant, estarien exemptes de fer aquest pagament i això és contrari a la normativa comunitària segons s’ha estat aplicant fins ara.

Assenyala, per altra banda, que voldria fer una rectificació –que ja li ha comentat al Sr. Lladó– al punt núm. 8 de l’exposició de motius de la moció atès que diu que des de la Felib es posarà a l’abast dels ajuntaments més petits recursos jurídics per

163

procedir a la reclamació del cànon meritat de 1996 fins a avui en dia i això no és estrictament així perquè només es poden reclamar els darrers 4 anys no prescrits i, a més a més, caldran les factures que detallin el cànon satisfet.

Encara que s’ha de ser cautelós i esperar la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona per veure l’abast real d’aquesta resolució que modificarà, molt probablement, el nostre ordenament, convenen amb el Bloc per Mallorca que és necessari començar a recórrer, des d’aquest mateix instant, amb la finalitat d’evitar que prescriguin els cànons pagats.

Pel que fa a les propostes acord, apunta que potser seria més adient, en lloc de dir “reclamar a les empreses...”, “reclamar directament a l’SGAE la devolució dels doblers” tot tenint present que la mateixa sentència estipula que el cànon ha de repercutir directament sobre els usuaris finals i no sobre les empreses proveïdores tal i com estableix la Llei de propietat intel·lectual encara que ara hi haurà un limbe fins que no hi hagi un pronunciament. Per tant, això s’hauria d’estudiar bé per tal de saber a qui s’ha de reclamar.

En quant al segon acord, el seu Grup se suma al fet que el Consell de Mallorca doni suport a la Felib per tal de recuperar els seus doblers i, pel que fa als acords tercer i quart, donen el seu suport per tal de poder delimitar l’objecte d’aplicació i d’exempció del cànon de manera que les administracions quedin excloses del pagament de compensació equitativa i, potser, aquesta via es podria reforçar jurídicament i fer la reclamació a través del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

El Sr. ÁLVAREZ (PP) diu que, òbviament, el seu Grup votarà a favor d’aquesta moció però assenyala que ha parlat amb el Sr. Lladó sobre una sèrie de modificacions en les propostes d’acord i en l’exposició de motius.

El Partit Popular està totalment a favor de tot allò que impliqui reduir l’afany recaptador de l’SGAE en aquests moments i fa notar que basta veure els seus sous i que s’ha convertit en una de les majors immobiliàries d’aquest país pel volum d’edificis que adquireix i pel cost pel qual els contracta.

Tot això no implica que no estiguin a favor dels drets intel·lectuals i la seva protecció però, això sí, en un just equilibri i si, a més a més, tenen en compte la difícil situació econòmica actual és millor si això comporta un alleujament d’aquest tipus de cànon per als ciutadans i per a les administracions públiques

De la conversa mantinguda amb el Sr. Lladó se’n desprèn que estan acord amb la filosofia de la proposta però voldrien incorporar-hi dues modificacions atès que entenen que els apartats 3 i 4 vénen a dir el mateix perquè demanen una exempció del Consell de Mallorca i de totes les administracions públiques.

Per altra banda, la proposta parla d’exempcions per a les administracions públiques quan la mateixa sentència, no només en l’exposició de motius sinó també en la mateixa directiva, parla d’empreses, professionals i administracions públiques.

Així doncs, el seu Grup considera convenient que tot aprofitant aquesta proposta d’acord, que segurament tendrà unanimitat i assolirà el consens aquí i la resta d’institucions, no només demanar-ne l’exempció per a les administracions públiques

164

sinó també per a les empreses i professionals com marca la directiva europea i, sobretot en aquests moments, pensant en les petites i mitjanes empreses que estan molt gravades pels imposts i amb escassos recursos per sortir de la crisi.

El Sr. LLADÓ agraeix les intervencions de la Sra. Cano i el Sr. Álvarez així com el suport que donaran a la proposta.

Igualment fa constar que accepta les esmenes plantejades tot i que li diu a la Sra. Cano que no s’han de cloure els dits i, per tant, poden posar “empreses o SGAE”, és a dir, reclamar a qui correspongui.

En aquest sentit assenyala que el Consell de Mallorca ha comprat el material a unes empreses proveïdores que han pagat aquest cànon a l’SGAE i, tot i que s’ha de discernir a qui s’ha de reclamar, és evident que als ciutadans, a través de les administracions públiques, els han de tornar allò que injustament s’ha cobrat.

Pel que fa a l’esment sobre els darrers 4 anys, tal i com sembla que preveu la llei, diu que també considera que no s’han cloure els dits i, per tant, podrien dir que reclamaran allò que la llei els permeti tot tenint en compte les prescripcions d’aquest suposat cobrament indegut.

En quant als comentaris del Sr. Álvarez diu que, si li sembla bé, poden fer una doble esmena i posar “petites i mitjanes empreses i professionals” tal i com preveu la sentència de la Unió Europea.

Per acabar, comenta que van en la mateixa línia i reitera el seu agraïment per haver donat suport a aquesta proposta alhora que demana que els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats facin tot allò que puguin per acabar amb el que consideren que és una injustícia.

A mode d’exemple explica que aquest sistema fa que 50 discs compactes valguin a Espanya 22 euros mentre que a Alemanya en costen 6 i això és una limitació total del coneixement que els estan posant i fa falta fer una remodelació en aquesta llei, cosa que ara està a la teulada del Congrés del Diputats.

La Sra. CANO reitera el suport a la moció per tal que les institucions puguin engegar tots els mecanismes –sigui reclamant a l’SGAE o a les empreses– per a la devolució del cànon dels darrers anys.

La justícia, al cap i a la fi, la determina l’administració de justícia. Les coses són justes o injustes segons la legalitat i amb aquesta sentència queda clar que el model s’ha de revisar i s’ha de fer de la millor manera possible per tal que, per una banda, s’adapti a la legalitat comunitària i, per altra banda, conjugui –de manera harmònica– els diferents interessos dels creadors i dels consumidors, és a dir, conjugui bé el dret a la cultura i el dret a la propietat intel·lectual.

A Europa hi ha 22 països que apliquen aquest cànon i Espanya l’està aplicant des de l’any 1996. En canvi, hi ha països com el Regne Unit, Malta, Irlanda o Luxemburg on és totalment il·legal fer-se una simple còpia d’una pel·lícula.

Aquest és un debat apassionant i hi ha parts que estan molt contraposades, hi ha molts d’elements i les lleis s’han d’anar adaptant a la realitat canviant que, sobretot, en

165

l’època de la societat de la informació en què les possibilitats de la tècnica i dels mitjans de reproducció són infinites i, per tant, ara encara més.

L’any 1936, el filòsof Walter Benjamin –que va ser gairebé profètic– en “L’obra d’art

en l’era de la seva reproductivitat tècnica” ja parlava de les potencialitats del cinema, de la fotografia, de la pintura, etc. i això que no coneixia tots els sistemes (PDA, P2P, etc.) que tenim avui i, en canvi, ja preveia que aquestes tècniques ho canviarien absolutament tot: el sentit comú, la percepció i com s’interrelacionarien també l’art, la cultura i la política.

En la seva època ja veia com l’art es polititzava amb el comunisme i la propaganda comunista o com la política s’adaptava a l’estètica del feixisme, és a dir, interrelacions no alienes tampoc en els nostres dies.

La tècnica i les seves possibilitats de reproducció han modificat també el valor de l’original, el valor de les còpies i també han escurçat la distància entre la creació i els receptors.

En definitiva, W. Benjamin parlà de les infinites possibilitats de la tècnica per alienar o per democratitzar i avui en dia això també ho veuen amb la possibilitat de països que fan les còpies a preus ínfims i amb explotació laboral.

Tot seguit fa notar que Espanya se situa al cinquè lloc del món pel nombre de descàrregues il·legals que s’hi fan.

Per concloure, diu que aquest és un debat apassionant, que cal anar-se adaptant i trobar fórmules satisfactòries i equilibrades perquè aquesta és una feina que ocuparà a tothom.

El Sr. LLADÓ diu que, sense més filosofia i si la presidenta ho autoritza, poden passar a votar la moció.

Consegüentment amb el que s’ha exposat, per unanimitat, s’acorda:

1. El Ple del Consell de Mallorca insta l'equip de govern a reclamar a l’SGAE i a les empreses proveïdores la quantitat abonada en concepte d'impost («Compensació equitativa») establert en l'article 25 de la TRLPI (conegut popularment com «Cànon digital», o “Cànon de la SGAE”) pels suports i unitats de còpia adquirits d'ençà que aquest impost es ve carregant sobre el preu dels productes arribant, si és el cas, a la demanda per la via judicial (“cobrament de l’indegut”, STS de 30 de desembre de 1998).

2. El Ple del Consell de Mallorca insta l’equip de govern a sumar-se als esforços de recolzament jurídic compromès per la FELIB, per tal de facilitar les institucions amb menys recursos la recuperació dels cabdals públics malbaratats fins ara a través del pagament d’aquest cànon que no s’ajusta a la legalitat europea.

3. El Ple del Consell de Mallorca insta l'equip de govern que sol·liciti del govern de l'Estat espanyol la immediata exempció per a Administracions Públiques, professionals i petites i mitjanes empreses del pagament de la “compensació equitativa” que estableix, per a l’adquisició d’aparells o suports que puguin ser usats en la còpia i emmagatzament de documents, el Real Decreto Legislativo 1/1996, de

166

12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad

Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales

vigentes sobre la materia.

4. El Ple del Consell de Mallorca insta el govern de l'Estat espanyol a modificar el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto

Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y

armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia, per tal que les administracions quedin excloses del pagament de la “compensació equitativa” fixada per l’article 25 del text esmentat.

PUNT 17. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA AL PLA DE RECONVERSIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA. Es dóna compte de la següent moció: Atès l’acord unànime del Ple del Parlament de les Illes Balears d’assolir un gran projecte de reconversió de la Platja de Palma. Atès les discrepàncies detectades en el projecte tant entre els diferents equips tècnics com a les Institucions afectades. Atès l’elevat nombre d’al·legacions formulades durant el període d’exposició pública que posa de manifest un alt grau de disconformitat amb l’actual projecte de reconversió de la platja de Palma. Atès la sorprenent decisió de la Junta Rectora del Consorci Platja de Palma, de revocar i deixar sense efecte els acord que adoptà en sessió de 30 de juliol relatius a l’aprovació inicial del projecte de reconversió, la qual tractant-se d’una actuació tant desitjada i necessària d’una zona amb un interès econòmic i turístic estratègic per Mallorca, la qual cosa ha generat una alarma i gran preocupació entre els veïnats i empresaris. Atès les declaracions del Secretari General de Turisme i Comerç del Govern de l’Estat, instant a que la tramitació del projecte continuï Atès, que la Presidenta del Consell de Mallorca va fer públic que al projecte de la reconversió de la Platja de Palma no es va tenir en compte la identitat de Mallorca, el Grup de Consellers del Partit Popular eleva al Ple la següent PROPOSTA D´ACORD 1.-El Ple del Consell de Mallorca acorda recolzar les declaracions efectuades per la Presidenta en les quals reivindica que el projecte de reconversió de la Platja de Palma ha de respectar la identitat pròpia de Mallorca. 2.- El Ple del Consell de Mallorca acorda instar a la Junta Rectora del Consorci de la Platja de Palma a respectar l’Acord signat per totes les forces polítiques -el 8 de setembre de 2010- i que, abans del 30 de desembre de 2010, presenti un nou projecte, una vegada revisades, resoltes i assumides les al·legacions formulades i les deficiències tècniques detectades.

La Sra. CABRER (PP) explica que el projecte del Pla de reconversió de la Platja de Palma és, per desgràcia, la culminació d’un gran fracàs i un gran despropòsit que ha

167

implicat que un gran projecte, fruit d’un ampli consens, una gran il·lusió i amb garantia de finançament, estigui sent en l’actualitat un greu problema per a la majoria dels ciutadans de Mallorca. Fa notar que és difícil, sincerament, fer-ho pitjor i perdre aquests quatre anys.

Una llei aprovada per unanimitat el passat mes de juliol per tots els partits polítics al Parlament, precisament per agilitar tota la gestió urbanística, i resulta que una setmana més tard, de forma unilateral, la gerent del Consorci treu a informació pública un Pla que, com s’ha fet palès, era contrari als interessos generals.

A partir d’aquí tot han estat baralles, desqualificacions i desautoritzacions entre els membres del Pacte de Progrés i entre els membres de les mateixes institucions: el Bloc per Mallorca per una banda, l’Ajuntament de Palma per una altra, el Govern de les Illes Balears per una altra i també des del Consell de Mallorca.

Malgrat l’acord que s’intentà reprendre dia 8 de setembre entre les institucions i les forces polítiques, el Consorci no ha complert aquest acord i ha decidit retirar el projecte sense data a la vista.

Tot plegat ha estat una caixa de sorpreses, una improvisació i un seguit de declaracions creuades entre els partits que tenen la responsabilitat de governar i la responsabilitat de gestionar.

En aquest sentit, enmig d’aquestes declaracions creuades de les principals institucions de les Illes Balears, cobra rellevància les manifestades per la presidenta d’aquesta institució, la Sra. Armengol, en el sentit de criticar que el projecte presentat per la Sra. Nájera no respectava la identitat pròpia de Mallorca.

Evidentment, s’ha de criticar que el Consell de Mallorca, durant aquests anys, s’hagi desentès de la feina que s’estava fent al Consorci i únicament, en lloc d’exercir la seva responsabilitat, quan es veu la magnitud del desastre, se suma a les crítiques i diu que era un projecte que atemptava contra la nostra identitat.

Aquest és un fet que comparteixen i, per tant, volen que avui a la moció es reivindiqui però, no obstant això, consideren que la feina havia de fer-se amb anterioritat i no a posteriori ja que la realitat ha estat que les crítiques fàcils contra la Sra. Nájera han estat constants.

En segon lloc demanen que s’insti la Junta Rectora del Consorci a respectar l’acord signat per totes les forces polítiques dia 8 de setembre de 2010 i que abans de dia 30 de desembre es presenti un nou projecte consensuat.

Observa que, un cop retirat el projecte, s’hauria de continuar amb el calendari marcat dia 8 de setembre que contemplava, en primer lloc, l’ampliació del termini d’informació pública –com s’ha fet– i llavors una segona exposició pública d’un segon projecte consensuat per a la qual cosa, en aquell acord, es marcà, com a data límit, dia 30 de desembre.

Creuen, sincerament, que hi ha hagut massa retards, s’han gastat molts de doblers inútilment, tot tenint el finançament garantit i les mateixes declaracions del secretari de Turisme del govern de l’Estat, Sr. Mesquida, qui instava a la continuació del

168

projecte i, per això, s’hauria de complir i no paralitzar ‘sine die’ un projecte tant important per a la nostra illa.

El Partit Popular considera que aquest projecte realment s’ha aturat perquè s’està en un any electoral atès que, en cas contrari, no creuen que l’haguessin aturat.

Per altra banda, fa notar que ha quedat palesa quina ha estat la seva coordinació: per un costat la gerent del Consorci; per una altra l’oposició frontal de l’Ajuntament de Palma –de la batlessa de Palma perquè perillaven els vots, sens dubte–; per una altra, tot suavitzant la situació, la Sra. Barceló i el Sr. Antich i, enmig i amb un perfil baix, la presidenta del Consell de Mallorca qui, quan no li queda més remei, diu que el projecte no “respecta la nostra identitat” però ho fa un poc amb la boca petita no sigui cas que li facin massa renou.

En definitiva, consideren que s’ha de reconduir aquesta situació perquè creuen que és un projecte molt important. Així ho manifesten i volen que rebi tot el suport amb la presentació d’aquesta moció.

La Sra. MASCARÓ (Bloc per Mallorca) comenta que és cert que potser en tot aquest projecte hi ha hagut alguns despropòsit però assegura que encara no parlaria de fracàs.

El Pla de reconversió de la Platja de Palma té dues parts ben diferenciades. Una part que és d’actuació integral que se segueix fent i, si ningú no hi posa impediments, hi ha tota una sèrie d’inversions acordades per enguany i per tot l’any que ve que es poden fer al marge del document urbanístic, és a dir, que el projecte de la Platja de Palma no està aturat sempre que ningú no hi posi impediments atès que es pactà que tothom hi havia d’estar d’acord.

De fet, a la darrera comissió política de seguiment, llevat d’un projecte que tampoc no havia d’executar el Consorci, amb tots els que es posaren sobre la taula, per valor de més de 100 milions d’euros, tothom hi va estar d’acord i, per tant, hi ha actuacions de millora ambiental, de dotació de serveis, és a dir, actuacions bàsiques per refer la cara urbanística com els emissors d’aigües depurades a la mar per tal que les aigües siguin vertaderament depurades i això, a un zona hotelera que viu de la platja, és fonamental.

Reitera que hi ha moltes coses que estan en marxa i que poden continuar en marxa si ningú no hi posa cap impediment i s’assoleix un consens que, sobre aquest tema, ja s’ha assolit des de moltes bandes.

També és cert que hi va haver una llei que s’aprovà per unanimitat i “també és cert –encara que ella no ho diria així exactament– que la gerent va treure a exposició pública el document urbanístic”, però no ho va fer ella tota sola.

El document urbanístic va anar a una reunió oficial del Consorci, on hi ha representats l’Estat, l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Llucmajor, el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca i tothom l’hi va donar suport. Alguns membres hi havien fet més feina en aquest tema –li consta que el batle de Llucmajor s’hi havia implicat molt i coneixia prou bé el tema– i, per tant, considera que no tota la culpa se li pot atribuir a la Sra. Nájera qui, potser, s’hagi equivocat en les formes però, en el fons, no és culpa seva.

169

Fruit d’aquest tema urbanístic molta gent es va manifestar –molts en contra no de tot el Pla, sinó d’algunes parts– i considera que els partits polítics han de poder dir la seva opinió públicament.

Fa notar que d’això en surt un document importantíssim atès que és un Pla general que afecta a dos municipis però, de fet, és el Pla general que dissenya com serà l’urbanisme dels propers anys en aquella zona i quines coses s’havien de tomar o no.

Hi va haver un debat social i una alarma d’entitats i de persones afectades quan llegia “expropiacions” perquè –assenyala– les expropiacions sonen malament atès que la gent sap que, en alguns casos, es paguen molt tard i sobretot si no hi ha acord. Així doncs, la gent s’alarmà pel supòsit que tomin ca seva i no cobrin fins d’aquí a 20 anys però, parlant-ne i arribant-hi a acords, hi ha tota una sèrie de persones que es mostren favorables a cedir el seu espai.

Així doncs, hi ha un seguit d’arguments a favor i en contra del Pla urbanístic i alguns temes que, políticament, hi poden estar tots d’acord i d’altres que no hi estaran tots d’acord.

Per altra banda, apunta que sí que és veritat que hi ha l’esmentat acord de dia 8 de setembre que marca dues coses. Una s’ha complert (allargar el termini d’exposició pública) i l’altra és que dia 30 de desembre hi ha d’haver d’un acord polític per tal de fer-ne la segona exposició pública.

Comparteix amb la Sra. Cabrer el fet que ella potser ho hagués retardat i hagués esperat a prendre aquesta decisió a veure si realment hi havia hagut temps per examinar totes les al·legacions, és a dir, que si tècnicament és impossible donar resposta a totes les al·legacions, hagués esperat.

Fa notar que, un cop vistes les 1.355 al·legacions tot i que alguna pot estar repetida però, si més no, algunes al·legacions són de 30, 40 o 50 pàgines i, per tant, hi ha d’haver la feina tècnica de valoració de què s’hi demana i com repercutiria això en el nou Pla.

Per tant, el seu Grup donaria suport al fet que hi ha d’haver un consens i una segona exposició pública però no s’atrevirien a fixar la data de 30 de desembre perquè considera que la Platja de Palma (s’Arenal de Palma, s’Arenal de Llucmajor, Can Pastilla, les Meravelles, etc.) necessita “mà de metge” no només pels hotelers de la zona sinó també per la quantitat de llocs de feina que pot tornar a haver-hi a la Platja de Palma en hotels, oferta complementària i d’altres.

Tot seguit assenyala que, si la Sra. Cabrer està d’acord amb retirar de la moció que es presenti un altre projecte abans de dia 30 de desembre, tendria el suport del seu Grup.

La Sra. SANSÓ (PSOE) diu, en primer lloc, que el seu Grup no serà tan catastrofista com el Partit Popular perquè el Consorci de la Platja de Palma no s’ha creat en aquesta legislatura però sí ha estat en aquesta legislatura quan s’ha posat en marxa realment aquest Consorci.

És cert que s’hi hagués pogut anar més aviat però hi ha moltes institucions implicades i s’avança més a poc a poc que no voldrien. La Sra. Cabrer ha dit que això és un

170

desastre i tot és caòtic però el seu Grup considera que no és així, que s’hi ha fet i s’hi continua fent molta feina.

Pel que fa al Pla d’actuació integral, diu que aquest Pla, com saben, consta de 8 blocs amb molt de pes en els quals s’exposen 29 programes i 98 actuacions.

Una vegada exposat el projecte, s’obrí el termini de presentació d’al·legacions i, donat el volum d’al·legacions presentades, es va decidir suspendre temporal el projecte, revisar totes les al·legacions i presentar un nou projecte atès que, si presentaven el mateix projecte amb les al·legacions incloses, no el simplificaria sinó que el complicaria i, per tant, consideraren que amb un nou projecte serà tot més bo de fer.

Li recorda a la Sra. Cabrer que el Partit Popular, a través del seus representants a l’Ajuntament de Palma, va demanar que retirassin aquest projecte i, per això, no entén que ara el vulguin presentar a corre-cuita quan és gairebé impossible estudiar totes les al·legacions i presentar un projecte nou amb unes condicions acceptables.

Així doncs, un cop retirat el projecte urbanístic que és una de les actuacions que engloba tot el Pla, s’hi segueixen fent actuacions incloses en el Pla integral. De fet, a la reunió de la Junta Rectora, de dia 25 de novembre, s’aprovaren 21 actuacions amb un pressupost de 127 milions d’euros per dur-les a terme en 2 anys. Aquestes actuacions també són cabdals per a la reforma de la Platja de Palma.

En aquesta mateixa reunió es va acordar una nova data –el 15 de desembre– per fixar el calendari de desenvolupament d’aquestes actuacions i alhora accelerar, tant com sigui possible, el nou projecte urbanístic.

És a dir, la Junta Rectora s’està reunint, hi està fent feina –recorda que a la Junta també estan representats tots els partits polítics amb representació parlamentària– i, per tant, considera que s’ha de donar el màxim suport a aquest òrgan.

Fetes aquestes puntualitzacions, anuncia que entrarà a tractar les propostes d’acord de la moció.

Pel que fa a la primera proposta, diu que estan totalment d’acord amb les declaracions de la presidenta i cal afegir que es tractava d’una petita resposta a unes preguntes que li va fer la periodista en el decurs d’una entrevista, és a dir, que no va ser com si ella sortís a anar en contra de la comissionada sinó tot el contrari i reitera que el seu Grup està d’acord amb les declaracions de la presidenta i també amb la feina que fa.

Pel que fa al segon punt, hi estan d’acord en el sentit de la feina que s’hi fa i en respectar l’acord signat per totes les forces polítiques i apunta que el seu Grup és prou fidel amb els acords presos i, de fet, no veuen lògic que es prenguin uns acords al Consolat de la Mar o al Parlament entre tots els grups polítics i llavors hi hagi polítics que individualment vulguin remoure i fer renou sobre els temes acordats.

Fa notar que no pot ser que un dia s’acordi una cosa entre tots els grups polítics, amb la presència del president del Govern de les Illes Balears, i llavors un membre del Partit Popular se’n vagi a la Platja de Palma a remoure els ànims dels veïns i altres interessats.

171

Remarca que tots els acords que es prenen entre totes les institucions i partits polítics s’han de dur a terme.

En quant a la segona part de la moció sobre la presentació d’un nou projecte un cop revisades les al·legacions presentades, diu que també hi estan d’acord i, de fet, tal i com han dit la comissionada i el president Antich, es traurà un nou projecte una vegada revisades totes al·legacions, haver-ne parlat amb tots els col·lectius afectats i quan se n’hagi parlat i s’hagi mirat d’arribar a acords amb tots els grups polítics amb representació parlamentària.

Aquesta és la línia en la qual han de fer feina i no és lògic que es fixi una data límit –30 de desembre– per presentar aquest projecte perquè la Sra. Cabrer, com a política i com a tècnic, ha de saber que és impossible i, per tant, li demana una transacció.

Tot i estar disposts a negociar la transacció, la que volien proposar és en el sentit de substituir la data 30 de desembre per “quan s’hagi aconseguit el màxim consens dels diferents col·lectius afectats i de les diferents forces polítiques amb representació parlamentària” i llavors que continuï “que es presenti un nou projecte una vegada revisades les al·legacions...”

Reitera que la transacció proposada és per tal d’incloure a la proposta l’incís esmentat i per eliminar l’al·lusió a la data 30 de desembre.

La Sra. CABRER dóna, en primer lloc, les gràcies per les intervencions de tots els partits polítics i assenyala que, evidentment, coincideixen en el tema de fons i la importància de l’assumpte.

Afegeix que, bàsicament, diu 8 de setembre es prengué un acord que fixava un calendari i aquest calendari determina la data de 30 de desembre. Poden coincidir amb el fet que, si no hi ha temps, val més fer la feina bé, consensuada però remarca que la data ja estava fixada i vol que quedi clar que no és una data fixada pel Partit Popular sinó una cada fixada i signada per tots els partits polítics amb el seu compromís i, evidentment, qui té la facultat de gestionar, adquireix més compromís perquè és qui ha de complir atès que l’oposició, encara que formi part de l’acord, no té l’oportunitat de gestionar i posar en marxa els acords polítics.

Així doncs, la responsabilitat de no complir aquest acord polític és de qui en té la gestió, és a dir, el govern nacional i la resta d’institucions de les Illes Balears així com la comissionada –nomenada a tal efecte–, que deixà de ser consellera per dur aquesta tasca endavant, la Sra. Margarita Nájera.

Pel que fa a la transacció proposada, manifesta que volen que hi hagi acord en tots els punts i amb el màxim consens i que la moció pugui sortir endavant amb el màxim acord possible però el Partit Popular, a la darrera reunió política del Consorci de la Platja de Palma, va manifestar el seu posicionament que és que s’arribi a un consens, que s’estudiïn les al·legacions però que, abans que es convoquin les eleccions, hi hagi, almanco, un document escrit en el qual les forces polítiques plasmin clarament quin és el seu posicionament envers el projecte de la Platja de Palma.

Amb això vol dir que el seu Grup no vol arribar a les eleccions sense que se sàpiga què passarà amb la Platja de Palma i, per tant, la postura sobre la transacció proposada

172

seria de mirar d’arribar a un altre tipus de transacció. Podrien llevar la data de 30 de desembre però de manera que consti clarament que abans que es convoquin les eleccions hi haurà un document de les distintes institucions i forces polítiques on es definirà el posicionament sobre aquest projecte.

Seria perfecte si pogués ser el document que sortirà a informació pública però, si no és així, que almanco quedi per escrit i clarament per als ciutadans –amb vista a la campanya electoral– què hi passarà.

Tot seguit planteja la possibilitat de sol·licitar un recés per assolir un acord però, no obstant això, diu que la proposta que ha redactat diu: “El Ple del Consell de Mallorca acorda instar la Junta Rectora del Consorci de la Platja de Palma a respectar l’acord signat per totes les forces polítiques el 8 de setembre de 2010 i que, abans que es convoquin les eleccions autonòmiques i municipals, les forces polítiques i institucions que formen part del Consorci defineixin, en un document, quin és el seu posicionament sobre el projecte de la Platja de Palma”.

La Sra. MASCARÓ matisa que, malgrat no tenir cap inconvenient en fer un recés, considera que el posicionament de cada partit està molt clar: hi havia un document inicial, hi va haver un període d’al·legacions i, els que hi varen voler dir la seva, la varen dir i els que no s’hi pronunciaren s’ha d’entendre que els anava bé.

Pel que fa al fet de definir els posicionaments abans de les eleccions, diu que ja voldria que abans de les eleccions hi hagués un projecte i demana si avui s’ha d’acordar exigir que abans de les eleccions hi hagi l’aprovació inicial del projecte o bé un document i que cadascú en faci públic el seu.

El Sr. PRESIDENT ACCIDENTAL anuncia un recés quan són les 11:40 h.

Es reprèn la sessió quan són les 11:45 h.

La Sra. CABRER anuncia que s’ha arribat a un acord sobre la transacció en el punt 2 de la moció i que diu així:

“El Ple del Consell de Mallorca acorda instar la Junta Rectora del Consorci de la Platja de Palma a respectar l’acord signat per totes les forces polítiques el 8 de setembre de 2010 i que, abans que es convoquin les properes eleccions autonòmiques, municipals i insulars, les forces polítiques i les institucions que formen part del Consorci defineixin, en un document, quin és el seu posicionament sobre el projecte de la Platja de Palma”.

Consegüentment amb el que s’ha exposat, per unanimitat, s’acorda:

1.-El Ple del Consell de Mallorca acorda recolzar les declaracions efectuades per la Presidenta en les quals reivindica que el projecte de reconversió de la Platja de Palma ha de respectar la identitat pròpia de Mallorca.

2.- El Ple del Consell de Mallorca acorda instar a la Junta Rectora del Consorci de la Platja de Palma a respectar l’Acord signat per totes les forces polítiques - el 8 de setembre de 2010- i que, abans que es convoquin les properes eleccions, les forces polítiques i institucions que formen part del Consorci defineixin en un document quin és el seu posicionament entorn el projecte de la Platja de Palma, una vegada revisades,

173

resoltes i assumides les al·legacions formulades i les deficiències tècniques detectades.

PUNT 18. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA A ENDERROCAMENT DE L’ANTIC QUARTER DE CARABINERS DE LA COLÒNIA DE SANT JORDI. Es dóna compte de la següent moció: EXPOSICIÓ DE MOTIUS Atès que el propassat 29 de maig de 2009 l’entitat ARCA va instar la iniciació del procediment per a la declaració del quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi com a bé catalogat. Atès que davant línici -per part de lÁjuntament de Ses Salines- de les obres de demolició de lédifici es va aixecar per part dún Inspector de Patrimoni acta dínspecció que instava la seva immediata paralització. Atès que en data 24 de setembre de 2009 la consellera executiva de Cultura i Patrimoni dictà una resolució de suspensió de les obres, on també sínstava a lÁjuntament de Ses Salines a realitzar les actuacions necessàries per a garantir la preservació de límmoble. Atès que no consta ni que aquesta resolució s´hagi deixat sense efecte, ni que s´hagi resolt de forma motivada sobre la no incoació del procedimient per a declarar el quarter de carabiners com a bé catalogat. Atès que el propi Ministeri de Cultura era favorable a la protecció de lédifici, de la qual cosa néra coneixedor el Departament de Cultura del Consell Insular de Mallorca. Atès que el propassat 18 de novembre es va procedir a esbucar totalment lédifici del quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi. Atès les múltiples i greus irregularitats realitzades tant per part del batle de Ses Salines com dels responsables polítics del Consell de Mallorca que, amb la seva actitud, han propiciat l’enderrocament d’un element significatiu del patrimoni històric d’aquesta illa, el Grup de Consellers del Partit Popular eleva al Ple la següent PROPOSTA D’A C O R D 1.- El Ple del Consell de Mallorca acorda remetre als Serveis Jurídics de la Corporació tots els antecedents relatius al quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi, a fi de que estudiïn si els fets assenyalats poden ser constitutius de delicte i sobre la procedència de posar-los en coneixement de la Fiscalia de les Illes Balears. 2.- El Ple del Consell de Mallorca acorda reprovar láctuació del batle de Ses Salines i dels responsables polítics del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca que, amb la seva actitud, han propiciat lénderrocament dún element tan significatiu del patrimoni històric dáquesta illa, fent cas omís a les peticions i als múltiples informes tècnics que avalaven la seva protecció, ara impossible vist el seu total esbucament.

La Sra. PERELLÓ (PP) diu que aquesta moció que duen avui davant aquest Ple ben bé podria haver-se denominat també “Crònica d’una mort anunciada” o, si volen, “Crònica d’un enderrocament anunciat” perquè el temps i els fets han demostrat que mai no hi va haver, per part d’aquest equip de govern, una voluntat real de protegir l’edifici de l’antic quarter de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi.

174

I això és així malgrat les peticions de protecció formulades al Departament de Cultura i Patrimoni i malgrat els informes tècnics que avalaven els valors d’aquest edifici i la necessitat de preservar-lo mitjançant la seva catalogació.

Els fets són prou coneguts i, fins i tot, varen donar lloc a un ple extraordinari sol·licitat pel grup de consellers del Partit Popular i que se celebrà el passat 20 de novembre de 2009, un divendres horabaixa, una elecció ja dirigida a minimitzar la repercussió d’uns fets que, fa un any, quedaren en la demolició parcial de l’edifici.

La cronologia és molt clara i entenen que cal recordar-la perquè en torni a quedar constància en l’acta d’aquest Ple.

Quan el 22 de setembre de 2009 s’iniciaren les obres de demolició, la Direcció Insular de Patrimoni Històric hi envià un inspector qui, personat al lloc, instà a la immediata paralització de les obres fins que la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric determinàs o no la protecció d’aquest edifici.

En aquells moments, l’Ajuntament ja havia procedit a retirar la coberta de l’edifici tot fomentant així la seva destrucció.

Davant aquests fets, qui aleshores era consellera executiva de Cultura i Patrimoni, dictà una resolució de suspensió d’obres el 24 de setembre de 2009 mitjançant la qual ordenava a l’Ajuntament de Ses Salines la immediata paralització de les obres d’enderrocament en base als informes tècnics que avalaven el valor d’aquest edifici atès que reunia els requisits tècnics i constructius per ser considerat un element significatiu del patrimoni històric i ambiental.

Així mateix, aquesta resolució instava l’Ajuntament a realitzar les actuacions necessàries per tal de garantir la preservació de l’immoble.

Per altra banda, la Ponència Tècnica de la Comissió de Patrimoni Històric, celebrada dia 20 d’octubre de 2009, elevà a la CIOTUPH la proposta d’incoar l’expedient de declaració, com a bé catalogat, del quarter de carrabiners.

Aquesta proposta incloïa el manteniment de la pell de l’edifici, les seves façanes i el sistema de cobertes –de llenyats i de teula– amb reconstrucció de les parts que havien estat enderrocades.

Aquesta proposta que formulà la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric no va arribar a la CIOTUPH del mes d’octubre de 2009 ni a cap altra posterior. Es retirà el mateix mes d’octubre de l’ordre del dia i, fins ara, no se n’ha tornar a saber res en un acte que es veia clarament que constituïa el principi de la fi d’aquest edifici.

Aquesta circumstància –que no s’arribàs a veure la proposta de la Ponència Tècnica a la CIOTUPH– no eximia, emperò, a aquesta institució al fet d’haver de donar resposta expressa i motivada a la petició que li havia formulat el mes de maig de 2009 la institució ARCA a favor de la catalogació d’aquest edifici.

No els consta ni que s’hagi resolt, de forma motivada, aquesta petició ni tampoc que la resolució de la consellera executiva de Cultura i Patrimoni de data 24 de setembre de 2009 s’hagi deixat expressament sense efectes tot deixant lliure l’Ajuntament per continuar amb l’enderrocament de l’edifici.

175

Tampoc no els consta l’existència de cap informe tècnic que, tot contravenint els ja elaborats i exposats, avalàs l’enderrocament definitiu de l’edifici.

A més a més, sí que els consta que malgrat que la figura proposada per la Ponència Tècnica fos la de “bé catalogat”, figura pròpia de la Llei de patrimoni de les Illes Balears, la declaració de la qual correspon exclusivament al Consell de Mallorca, el Ministeri de Cultura es mostrà –molts pocs dies abans d’enderrocar l’edifici– disposat a estudiar la protecció de l’edifici, fins i tot mitjançat la seva declaració com a BIC.

Tot seguit planteja on era l’administració competent en matèria de Patrimoni Històric quan l’Ajuntament de Ses Salines decidí, el mes passat, enderrocar allò que quedava de l’edifici. També es demanen quina ha estat la reacció del Departament de Cultura i Patrimoni davant l’incompliment d’una ordre de paralització que no els consta que hagi estat revocada en cap moment.

Es demanen quins han estat els informes tècnics que s’han tengut en compte, per part del Departament de Cultura i Patrimoni, que justifiquin la seva total i absoluta passivitat davant l’actuació municipal.

També es demanen on han anat a parar els valors patrimonials que, ja en aquells moments, la consellera executiva de Cultura i Patrimoni constatà, acceptà i utilitzà per fonamentar la seva ordre de paralització de les obres i la seva instrucció dirigida a l’Ajuntament per tal que preservàs l’edifici.

Igualment es demanen on és l’obligació que tenen totes les administracions implicades d’arbitrar les mesures necessàries per protegir elements patrimonials que es consideren dignes d’aquesta protecció.

La realitat és la que és i és prou diferent a l’exposada. La realitat és que ha primat una obra, finançada pel Plan E, davant la preservació d’un edifici emblemàtic i això ho ha consentit aquest equip de govern integrat per uns partits polítics que, curiosament, s’autoatribueixen la competència, gairebé exclusiva, de protegir els elements ambientals, territorials, culturals i patrimonials d’aquesta illes i de l’illa de Mallorca en particular. Pobre exemple el que han donat en aquest cas.

Si ja l’any passat hi havia un informe d’un tècnic d’aquesta institució que proposava denunciar el fet que havia duit a terme l’Ajuntament quan simplement havia iniciat la demolició de l’edifici tot desoint una ordre de paralització formulada per un inspector de Patrimoni, què creuen que s’ha de fer quan ara s’ha enderrocat totalment l’edifici obviant tot allò que s’ha exposat fins ara.

En temps passats ja s’utilitzà el recurs que aquest Ple no podia, sense més, denunciar els fets succeïts, eleven ara la proposta perquè siguin els Serveis Jurídics d’aquesta casa els que estudiïn els fets per tal d’esbrinar si s’ha incorregut en alguna responsabilitat i procedir a denunciar aquesta circumstància davants els òrgans que siguin competents.

Com no podria ser d’altra manera, reproven –i així ho eleven a aquest Ple– l’actuació tant de l’Ajuntament com del Departament de Cultura i Patrimoni que no ha sabut –o no ha volgut– vetllar pel patrimoni històric d’aquestes illes i que la seva actuació,

176

activa o per omissió, ha propiciat la desaparició definitiva d’un edifici emblemàtic que ara, lògicament, ja és irrecuperable.

La Sra. MASCARÓ (Bloc per Mallorca) assenyala que és curiós que la portaveu del Partit Popular els parli d’una “crònica d’un enderrocament anunciat” i avui tots els diaris recullen la notícia d’un enderrocament d’un edifici, que sí és BIC, per part d’un personatge destacat del Partit Popular i, per tant, sobre anuncis d’enderrocaments i enderrocament d’alguns elements ja protegits, no els ha de donar lliçons.

És cert que l’expedient en qüestió té una cronologia ben clara però també és cert que aquest expedient va néixer amb un vici o “error” inicial perquè, quan es va començar a tramitar, des de l’Ajuntament, qualque tècnic va contestar als tècnics del Consell de Mallorca que l’edifici era de propietat municipal i, per tant, aquí era quan el Consell de Mallorca havia d’intervenir.

Emperò, quan varen descobrir que era de propietat estatal, el Consell de Mallorca no n’era competent de cap de les maneres i així ho confirma l’escrit a què ha fet referència la Sra. Perelló mitjançant el qual el Ministeri es mostrava disposat a protegir l’edifici i, de fet, el Ministeri diu que l’únic competent per protegir els edificis de propietat estatal és el Ministeri de Cultura.

Això no vol dir que el Ministeri de Cultura cregui que sigui un bé que mereixi la categoria de bé d’interès cultural sinó que diu que, si el Consell de Mallorca així ho considera, poden estudiar-ho.

Alguns tècnics varen considerar que l’edifici es mereixia la categoria de bé catalogat. De fet, a la Ponència Tècnica va ser una votació molt ajustada i la proposta inicial dels tècnics del Consell de Mallorca era d’incloure’l en el catàleg municipal, és a dir, que donaven la potestat a l’Ajuntament per fer-ho i llavors va ser la Ponència Tècnica que va proposar que fos bé cultural i aquí va ser quan es va descobrir que era propietat del Ministeri d’Interior i, per tant, l’únic competent n’era el Ministeri de Cultura i el Consell de Mallorca no hi podia fer res.

Li sembla bé que el Partit Popular hi hagi volgut jugar políticament però creu que ja no hi ha res més a dir.

Tot i això, assenyala que a les normes subsidiàries aprovades en 2002 ja hi havia previst aquest enderrocament. En 2003, quan es va fer el catàleg municipal de béns –amb un altre equip de govern–, també se’n preveu l’esbucament i ningú no hi va dir res. Llavors, en 2006, hi ha un conveni d’intencions entre el Ministeri i l’Ajuntament per tomar-lo i a tothom li sembla bé. En 2007 se signa el conveni i ningú no hi manifestà res en contra i, més endavant, un dia, de cop i volta, qualcú el troba emblemàtic.

Aquestes són opinions que alguns tècnics avalaran i altres no però el que és cert és que el Consell de Mallorca no n’era competent com per dir res i, per tant, no cal discutir més a fons aquest tema.

El Sr. RAMON (PSOE) apunta que aquest tema ja va ser discutit fa un any i considera que hi ha poques coses que s’hi puguin afegir. Diu que s’ha llegit l’acta d’aquell Ple i assegura que podria repetir tot allò que ja va dir en aquell moment i, per tant, no ha

177

canviat res: es va executar l’obra fins al final i fa notar que, quan el Partit Popular va sol·licitar el ple, ja estava iniciat el tema.

De les tres parts que hi ha a la moció comenta que, de la part jurídica –dur el tema a la Fiscalia–, el seu Grup està convençut i absolutament tranquil que les coses s’han fet bé. S’hi ha seguit el procediment que tocava i, per tant, no hi ha res més a fer.

Diu que, tal vegada, a un cas similar i molt a prop d’allà com és el quarter de la Guàrdia Civil de Felanitx, una alqueria musulmana del segle XIII i que també s’esbucà de forma ràpida, podria ser que hagués resultat una cosa diferent però, pel que fa a aquest cas, com que consideren que les coses s’han fet bé, a la primera part de la moció està clar que votaran en contra.

En quant a l’aspecte tècnic, fa notar que la Sra. Perelló és membre de la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni, duen entre 40 i 50 comissions, de ponències tècniques en deuen dur unes 45 o 50. A cada una d’elles hi ha una cinquantena de propostes que vénen de la Ponència Tècnica i el 90% vénen aprovades per unanimitat tècnica, un 10% per majoria simple i aquest cas concret és l’única proposta –des les 2000 o 3000 propostes de la Ponència Tècnica– que venia amb la diferència d’un vot –8 a 9 o 9 a 8– a favor d’enderrocament.

Per tant, el tema que sigui un edifici emblemàtic és molt discutible i, a la mateixa Ponència Tècnica el representant del Col·legi d’Arquitectes –que qualque cosa sabrà d’arquitectura–, va dir que el valor de l’immoble era nul.

A la Ponència Tècnica hi varen votar els 17 membres i només hi va haver un vot de diferència i curiosament dels tècnics de la casa –que la Sra. Perelló defensa que saben de patrimoni– el doble varen dir que no tenia valor (4 a 2). Així doncs, l’aspecte tècnic, com a mínim, deixa en dubte el fet que fos un edifici emblemàtic.

Després, hi ha l’aspecte polític. Diu que la Sra. Perelló ha començat pel final en lloc de fer-ho pel principi. La cronologia d’aquest cas no comença dia 22 de setembre de 2009 sinó l’any 2002: el Partit Popular, governant l’Ajuntament de Ses Salines, decideix tomar el quarter. Remarca que la decisió fou del Partit Popular i no del PSOE, ni del Bloc per Mallorca ni d’Unió Mallorquina.

El Partit Popular decidí això amb l’aprovació de normes subsidiàries que completaven que per allà hi havia d’haver un camí i, per tant, s’havia de tomar el quarter.

L’any 2003 també el Partit Popular va decidir no protegir aquest edifici en no incloure’l en el catàleg municipal que havia fet. L’any 2006, el Partit Popular torna a decidir tomar el quarter tot negociant-ho amb el Ministeri d’Interior i fa constar que les negociacions per a l’enderrocament de l’edifici començaren l’any 2006 amb un batle del Partit Popular.

A més a més, l’any 2009 el Partit Popular torna a decidir tomar el quarter quan dóna suport a la proposta de l’equip de govern de Ses Salines que recollia que, a través del Plan E, s’havia d’enderrocar el quarter.

178

És a dir, hi ha hagut 4 decisions del Partit Popular de tomar el quarter i el fet més curiós és que a la Ponència Tècnica, on no hi havia cap representant socialista, hi havia un batle del Partit Popular que decideix també tomar el quarter.

Destaca que a la Ponència Tècnica a la qual fa referència la Sra. Perelló, en la qual hi va haver una majoria dels tècnics de la casa a favor de tomar l’edifici, l’únic representant polític que hi havia era del Partit Popular –un batle– i va decidir també votar en contra de la protecció de l’edifici.

Per tant, a l’hora de reprovar, hauran de reprovar Unió Mallorquina perquè és el partit de l’actual batle; hauran de reprovar el Bloc per Mallorca perquè duen el Departament de Cultura i Patrimoni; hauran de reprovar el Partit Socialista perquè l’exbatle que inicià això era del PSOE i, així doncs, el Partit Popular hauria de reprovar-se a si mateix perquè tots aquests anys han estat a favor de tomar el quarter sols que ara han canviat d’opinió mentre que el Partit Socialista no ho ha fet i manté el mateix que va dir a l’altre Ple i que han dit al llarg de tot aquest temps.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) comenta que, a nivell tècnic i sense cap dubte, l’actuació de l’equip de la Direcció Insular de Patrimoni, tant tècnic com polític, ha actuat de manera impecable en relació a aquest tema.

Els esdeveniments s’han produït com s’han produït i no els entrarà a valorar però vol fer notar que la coherència del Partit Popular –tal i com deia el Sr. Ramon– s’hauria de veure.

Reitera la defensa del seu Departament perquè considera que han tengut una actuació totalment correcta i davant els darrers esdeveniments –esbucament i resposta del Ministeri– s’estan estudiant les actuacions a tirar endavant arran d’aquests darrers documents rebuts.

Per concloure, observa que li sembla poc seriós que es demani la reprovació del seu Departament.

La Sra. PERELLÓ diu que el resum de les intervencions dels distints portaveus és, francament, bastant trist.

La portaveu del Bloc per Mallorca ha vengut a dir, més o manco, que no vol entrar molt en aquest tema i suposa que és perquè el gruix de la qüestió va coincidir amb la seva etapa com a consellera executiva responsable d’aquesta àrea.

Bàsicament ha dit de manera ràpida i atribolada que, com que l’edifici era de titularitat estatal, el Consell de Mallorca no hi tenia competències i hi ha pogut fer res més. I aquest és un poc el resum de la intervenció de la portaveu del Bloc per Mallorca.

Pel que fa a la intervenció del portaveu del Partit Socialista comenta que ha tornat a recordar aquí que el Partit Popular té pràcticament la culpa de tots els mals de la humanitat i que, per tant, en lloc de reprovar el que ha fet l’equip de govern, en un període de temps molt concret i en relació a decisions concretes preses, s’han de

179

reprovar plantejaments i actuacions del Partit Popular de l’any 2002, 2003, etc. En definitiva, la línia de sempre.

Per altra banda, el Sr. conseller ha dit que l’actuació del seu Departament ha estat absolutament impecable però els ha continuat deixant amb la incògnita de què ha passat amb aquesta ordre de paralització de les obres que el seu Departament, quan la Sra. Mascaró n’era la consellera, va donar el mes de setembre de 2009 perquè, com ha dit, no els consta que hagi estat revocada.

Tampoc no els consta que la revocació d’aquesta ordre de paralització hagi vengut avalada per cap informe tècnic; ni els consta l’existència de cap tipus d’informe tècnic –no la resposta del Ministeri tot dient que l’edifici és seu– que fos contrari a la incoació del procediment d’aquest edifici no com a BIC –perquè és cert que, en aquest cas, només ho pot fer el Ministeri de Cultura– sinó com a bé catalogat.

A la Sra. Mascaró li comenta que està segura que ve al Ple coneixedora de les coses però una altra cosa és que ho vulgui reconèixer. La incoació no era com a BIC sinó com a bé catalogat i aquesta és una figura pròpia i exclusiva de la legislació de patrimoni històric d’aquestes illes i el competent per declarar-lo és exclusivament el Consell de Mallorca.

A més a més, hi havia una petició oficial feta per una entitat que mereixia una resposta i més quan hi havia un informe de la Ponència que es mostrava favorable a la incoació de l’expedient.

Per altra banda, refusa l’argument que la Ponència hagués votat l’expedient només amb un vot de diferència i tot seguit li diu al Sr. Ramon que és cert que ella forma part de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric i assegura que més d’un tema surt amb el vot de qualitat de la presidenta, és a dir, molt ajustat.

Per això, no accepta que li diguin que la Ponència va aprovar la proposta d’incoar aquest procediment amb un únic vot de diferència perquè moltes vegades les coses surten amb un únic vot de diferència o fins i tot, a la comissió política, amb el vot de qualitat de la presidenta.

Així doncs, continuen sense saber quines són les circumstàncies que varen canviar tant notablement des del mes de setembre de 2009 fins al mes passat quan l’Ajuntament va decidir, gairebé amb nocturnitat i traïdoria, enderrocar literalment i finalment tot l’edifici.

No val a dir que com que l’edifici era de titularitat estatal no hi podien fer res atès que la mateixa legislació de patrimoni històric –li diu a la Sra. Mascaró– obliga totes les administracions implicades, és a dir, no només la insular o la municipal sinó també l’estatal a arbitrar, en cas de dubtes, les mesures necessàries per preservar l’immoble.

En aquest cas concret, hi havia massa elements que feien molt poc recomanable adoptar una conducta d’omissió tot dient que no s’hi podia fer res i deixant, per tant, que l’Ajuntament tiràs l’edifici perquè hi vol fer un carrer amb finançament del Pla E.

180

Aquí, l’obligació de totes les administracions implicades i, en particular, la d’aquesta casa –que és la competent en matèria de patrimoni històric– era esbrinar totes les circumstàncies relatives a aquest edifici per, finalment, adoptar una decisió raonada i motivada de si s’havia de protegir o no i, en canvi, no hi han fet res i han deixat que l’edifici s’esbuqui definitivament.

Per això, el seu Grup lamenta, sincerament, que no donin suport a aquesta moció així com també lamenten el paper bastant pobre que fan els grups que donen suport a l’equip de govern atès que han fet palès que el tema de la protecció patrimonial i cultural d’aquestes illes només és una qüestió de paraules i no de fets.

La Sra. MASCARÓ assegura que no li sap greu que la Sra. Perelló dubti si ella sap o sap les coses però sí les preocupa que la gent dubti que ella no es pot equivocar quan diu una cosa, és a dir, quan diu que el Consell de Mallorca pot declarar “bé catalogat” un immoble estatal perquè això no és cert.

De fet, així ho fa constar el Ministeri de Cultura en el seu escrit que diu que “els béns

immobles de titularitat estatal només poden ser declarats ‘bé d’interès cultural’,

única figura que presenta la Llei de patrimoni històric espanyol, essent el Ministeri

de Cultura l’únic competent en el tràmit per dur a terme les esmentades

declaracions.”

Així doncs, la Sra. Perelló també sap ben bé que això no és possible però, com a bona missera, sap que la llei té diferents lectures segons qui es defensi –si és acusat o és acusador–, és a dir, sabia que el Consell de Mallorca no podia declarar “bé catalogat” aquest edifici.

És cert que hi havia una proposta inicial però no de declaració com a bé catalogat sinó que la proposta inicial era per tal que l’Ajuntament l’inclogués en el seu catàleg i, en funció de la seva autonomia municipal, l’Ajuntament de Ses Salines no va decidir incloure l’edifici en el seu catàleg quan hi va haver una petició i deu ser perquè no ho degué trobar coherent.

Com que l’Ajuntament no ho va fer, doncs l’entitat que ho sol·licitava va acudir al Consell de Mallorca a demanar la declaració de bé catalogat però la majoria dels tècnics estaven, com a molt, a favor de la inclusió en el catàleg municipal.

No obstant això, tot el tema es va embullar llavors però vol aclarir que si inicialment, quan es va telefonar a l’Ajuntament per conèixer la titularitat del quarter, la persona que va respondre hagués dit que no era seu, tot això no hagués passat.

Assegura que no es vol defensar aquí perquè sap bé què ha fet i remarca que sempre ha fet les coses ben fetes, de la manera que millor sabia i amb suport jurídic i l’assessorament necessari i, per tant, no és una qüestió de defensa sinó que les coses són com són i aquesta és així.

El Sr. RAMON diu que serà respectuós i que sempre ha procurat ser-ho i diu a la Sra. Perelló que no ha fet una intervenció pobra sinó la intervenció que li corresponia fer d’igual manera que ella ha fet la intervenció que pertocava.

181

Per altra banda no accepta que es capgirin les seves paraules atès que mai no ha acusat el Partit Popular de tots els mals de la humanitat, ni tan sols d’un, i remarca que ell s’ha referit, exclusivament, a aquest tema que els ocupa ara i n’ha fet una exposició de la cronologia i, si bé el PP no és culpable dels mals, sí és responsable de les seves accions.

El PP és responsable que hi hagi les normes subsidiàries –bones o dolentes, no les qualifica– que hi ha a Ses Salines i, amb aquestes normes, aprovaren l’esbucament d’aquest quarter i així cada una de les coses que li ha dit.

Reitera que no els declara culpables però sí els demana que responguin d’allò que fan d’igual manera que respon el Partit Socialista i, en aquest cas, considera que han actuat amb coherència i, a mode d’exemple, li ha explicat el que va passar a Felanitx.

Sota el seu punt de vista –que podran tenir o no raó– creu que compta amb més suport tècnic el tema de Felanitx que era molt més greu emperò el PP no hi va dir res.

També refusa que mescli comissió política amb comissió tècnica i explica que la comissió política són 2-2-2 i és normal, amb la situació política actual, que s’hagin de dirimir les qüestions amb el vot de qualitat de la presidenta però, això sí, no és normal ni ha passat mai que, de devers 3.000 informes que vénen de la Ponència Tècnica, només un véngui per un vot de diferència i també és l’únic que ha vengut en contra del criteri tècnic –i no polític– dels responsables d’aquesta casa.

Aquest és un fet objectiu que denota el fet de no estar prou clar que aquest fos un edifici emblemàtic i recorda que el representant del Col·legi d’Arquitectes digué que l’edifici tenia un valor nul.

Reitera la petició que no es capgirin les seves paraules i afegeix que, tot mantenint la coherència que han mantengut en aquest procés, tant a l’Ajuntament com al Consell de Mallorca, no li podran donar suport i, per tant, votaran en contra de la moció.

Es rebutja amb el vot de qualitat de la presidenta atès que en la primera i en la segona votació s’obté el resulta de setze vots a favor (PP), cap abstenció i setze vots en contra (PSOE, Bloc per Mallorca i UM). PUNT 19. MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS DEL PARTIT POPULAR REFERIDA A IMPLANTACIÒ DEL TRAMVIA DE LA BADIA DE PALMA. Es dóna compte de la següent moció:

Atès l’anunci publicat en el BOIB núm.160, de 4 de novembre de 2010, referent a la informació pública de l’Estudi informatiu del primer tram de la fase I del tramvia de la badia de Palma i de l’Estudi d’impacte ambiental corresponent.

Atès que l’article 70.10 del vigent Estatut d’Autonomia de les Illes Balears atribueix com a “competència pròpia” dels Consells Insulars la de “transport terrestre” i que el caràcter i competència pròpia neix directament del propi Estatut.

Atès que el projecte que en aquests moments es troba en informació pública no té actualment el consens que una infrastructura d’aquesta naturalesa ha d’assolir .

Atès que no ens consta el Consell de Mallorca hagi participat ni consensuat en relació a la viabilitat del projecte del tramvia de Palma, la necessitat de la seva de implantació o la idoneïtat del traçat.

182

Atès que aquesta nova infrastructura pot tenir una incidència molt important a nivell urbanístic i econòmic a més de la incidència territorial i, per això, es imprescindible que el Consell de Mallorca participi activament en la presa de decisions del projecte, el Grup de Consellers del Partit Popular eleva al Ple la següent

PROPOSTA D´ACORD

1.-El Ple del Consell de Mallorca insta al Govern de les Illes Balears a la paralització immediata de totes les actuacions que duu a terme en relació a l’estudi, desenvolupament i possible implantació del tramvia de la Badia de Palma.

2.- El Ple del Consell de Mallorca acorda instar a les institucions oportunes per tal d’assegurar-se una participació activa en els òrgans de decisió del desenvolupament d’aquest projecte.

3.- El Ple del Consell de Mallorca acorda remetre a la Direcció General de Mobilitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears el contingut d’aquest acord com al·legacions formulades pel Consell de Mallorca donat que en aquests moments l’Estudi informatiu del primer tram de la fase I del tramvia de la badia de Palma i de l’Estudi de impacte ambiental corresponent, es troba en fase d’informació pública,

La Sra. DEL MORAL (PP) explica que aquesta moció versa sobre la implantació del tramvia i arran de la publicació en el BOIB de l’anunci d’exposició a informació pública de l’estudi informatiu del primer tram fase I del tramvia de la badia de Palma.

L’article 70 de l’Estatut d’Autonomia estableix, com a competència pròpia del Consell de Mallorca, la del transport terrestre. Aquesta és, per tant, una competència pròpia i, si bé encara no se n’ha fet efectiu el traspàs, és una competència que neix directament del mateix Estatut.

El projecte que en aquests moments s’ha presentat no té cap consens, ni veïnal ni polític, ni a cap nivell social i no els consta que el Consell de Mallorca hagi participat en la viabilitat d’aquest projecte a cap de les seves fases.

Aquesta infraestructura pot tenir una incidència important a nivell urbanístic, econòmic i social i, a més a més, una incidència territorial en la qual el Consell de Mallorca té l’exclusiva competència.

Per això, proposen al Ple un acord en el sentit següent:

El primer punt és per tal d’aturar totes les actuacions que es duen a terme en relació al tramvia de la badia de Palma.

El segon punt és perquè el Ple del Consell de Mallorca acordi instar totes les institucions als efectes d’aconseguir que el Consell de Mallorca tengui una participació activa en els òrgans de decisió i de desenvolupament d’aquest projecte.

El tercer punt demana que aquests acords es remetin a la Conselleria de Medi Ambient i siguin tenguts en compte com a al·legacions, atès que encara està obert el termini per presentar-ne i el projecte es troba en fase d’exposició pública.

La Sra. MASCARÓ (Bloc per Mallorca) diu que, de vegades, encara se sorprèn de moltes coses i considera que haurien de ser una mica coherents. És cert que als partits els diuen allò que han de defensar però potser que no sempre hi estiguin d’acord al

183

100% però, tot i això, procuren ser coherents i, de fet, a la moció presentada veu una sèrie d’incongruències.

La primera és que demanen que es paralitzi tot el projecte del tramvia –també demanaven l’aturada del projecte de la Platja de Palma– i fa notar que si s’atura un projecte voldrà dir que ja no existeix però, en canvi, en el segon punt demanen que s’hi facin al·legacions.

Si obliguen a aturar el projecte, aquest no continuarà i llavors presentaran al·legacions a un projecte que han demanat que s’aturi. Si realment pensen que no hi ha consens, seria més coherent presentar-hi al·legacions per tal de mirar d’arribar a un consens a través d’aquestes.

La Sra. del Moral diu que no hi ha consens ni polític ni social però manifesta que a ella li consta que, entre institucions, hi ha un consens inicial sobre aquesta exposició pública i que s’anirà treballant amb les associacions i, de fet, li consta que associacions, que inicialment havien dit que no, un cop vist el projecte, estan acord amb el recorregut del tramvia.

Una altra coherència que li demanaria és que sembla que el tramvia de la Platja de Palma, que passa per les Avingudes, és una cosa que s’ha inventat el govern actual de cop i volta però imagina que la Sra. del Moral sap que l’anterior govern de la legislatura 2003-2007, a través del Consell de Govern del qual formaven part almanco 4 persones del PP que ara formen part d’aquest Ple, va aprovar un Pla Director Sectorial de Transports i una de les coses que recollia era la necessitat d’enllaçar la badia de Palma i que el millor sistema seria un tramvia així com també parlava de passar per les Avingudes, pel Molinar, etc.

Corregeix les seves paraules i diu que l’esmentat projecte no “parlava” sinó “parla” perquè està vigent. Es va aprovar l’any 2006, amb coses executades de 2005 inicialment, amb un període d’execució de 8 anys, és a dir, que fins al 2012 el Partit Popular tenia programat que entre 2006 i 2012 s’havia de fer un tramvia per la zona de la badia i que passava per les Avingudes i per la Platja de Palma.

Per tant, seria lògic que ara mirassin, primer, si aquesta exposició pública concorda o no amb allò que el Partit Popular va aprovar perquè a ella li consta que sí i, per això, els demana que siguin coherents.

Si en 2006, fa 4 anys, era prioritari per a una zona turística tenir un tramvia, un sistema modern que era la millor opció dins el sistema ferroviari, ara 4 anys després ja no ho és i l’han d’aturar.

Tot seguit demana si aquesta petició és per tal que el tramvia no el faci l’actual govern –com abans deia sobre un tema d’Interior que ja el faria el PP d’aquí a dos anys– i potser estan gelosos que l’executi un govern que no és el seu.

Observa que hauria de ser un motiu d’orgull el fet de planificar una cosa i llavors, qui en teoria són els seus contraris, la duguin endavant perquè això voldrà dir que no ho han fet tant malament.

184

Reitera que cal ser coherents, deixar transcórrer els fets i acceptar que ara hi ha obert un termini d’exposició pública. Els insta que hi presentin al·legacions i els recomana que el vagin a mirar i veuran que no es fa gaire enfora d’aquella planificació inicial que havia preparat la Sra. Cabrer, llavors consellera responsable d’aquest Pla.

Consegüentment, els demana un marge de confiança i, abans d’aturar el projecte, mirar en quin sentit van les al·legacions i si realment el projecte té tanta contestació social com diu el PP, cosa que no creu que sigui així.

La Sra. MORENO (PSOE) diu que, per als socialistes, el projecte del tramvia està dins el concepte de mobilitat sostenible que han defensat i seguiran defensant.

En primer lloc, vol fer constar que l’omple d’orgull poder debatre aquesta proposta perquè, com a socialista, creu en aquest model de projecte i de transport i, com a usuària habitual de transport públic, també hi creu i aleshores li agradaria que el projecte del tramvia tiràs endavant.

Recorda que el projecte de tramvia ha estat defensat pel seu partit però també per la resta de partits i, molt especialment, pel Partit Popular i per Unió Mallorquina, que en l’anterior Ple de l’Ajuntament de Palma hi va votar en contra.

Per això, no acaba d’entendre per què ara, que hi ha un compromís del Ministeri i existeix la possibilitat de tirar-lo endavant i donar sortida a aquest mitjà de transport públic, ara reculen i volen que el projecte es llevi i que l’aturin.

La veritat és que aquest és un mitjà de transport públic que satisfà les necessitats tant de la població fixa com de la població flotant –que és molta– que té tota la badia i que, a més a més, atén les recomanacions dels experts. Aprofita per recordar que altres projectes que s’han executat no comptaven amb aquestes recomanacions pel que fa al nombre de passatgers, etc.

Endemés, aquesta és una opció que ha estat comunicada, dialogada, presentada i oberta al diàleg, al consens i, aleshores, no pot entendre perquè estan en contra d’un projecte que és públic.

Aquesta primera fase d’exposició pública té com a finalitat, evidentment, obrir el debat sobre les diferents alternatives i, de fet, hi ha diferents alternatives per als diferents trams del traçat i la intenció és que en pugui sortir un projecte que sigui profitós amb el qual tots estiguin d’acord.

Quan el PP diu que no hi ha consens, ha de dir que no ho entén atès que si no hi ha consens és perquè el PP l’ha romput, perquè hi ha consens polític i consens dins el Pla Director de Tranports.

Recorda que a la pàgina 123 del Pla, es parla del tramvia de Santa Ponça a Palma i s’Arenal. Remarca que el Pla Director parla de “tramvia” i no d’altres coses.

Reitera que considera que el consens l’ha romput el Partit Popular encara que tampoc no li queda massa clar perquè hi ha gent del PP que hi està d’acord i gent que no hi està; no s’acaba d’aclarir, quan se revisen les seves declaracions.

185

Pel que fa al tema de la competència, diu que, evidentment, en aquests moments la competència la té el Govern de les Illes Balears i, per tant, és el Govern qui ha d’exercir l’execució d’aquest projecte però, no obstant això, si la competència la tengués el Consell de Mallorca, el seu Grup també defensaria el projecte.

En aquest punt recorda que el programa socialista de 2007 apostava per un transport públic eficient i segur, transformar el model actual de mobilitat en un marc de polítiques territorials i millorar l’accessibilitat intermunicipal i, dins això, deia també que incrementarien la participació del tramvia com a forma de transport col·lectiu terrestre més ecològic i més eficient en aquells trajectes amb demanda suficient que permeti justificar les importants inversions que això implica i, dins els plans de tramvia, hi era el tramvia de la Platja de Palma.

Des de les diferents institucions, en model de transport sostenible, s’ha fet molta feina en aquesta legislatura perquè s’està electrificant la xarxa ferroviària i, per exemple, a Palma hi ha hagut un important canvi pel que fa al nombre d’autobusos, de carrils bici –que fermament defensa–, l’augment del nombre d’usuaris de l’EMT, etc.

Tot això ha canviat totalment i, si parlen del transport intermunicipal, també hi ha hagut un canvi prou evident.

Tot seguit explica que en el cas de Llucmajor, per exemple, que és un municipi que estarà afectat pel tramvia. Abans, l’autobús de Llucmajor costava 3,20€ d’anada i 3,20€ de tornada i ara costa el 30%. L’autobús de Sóller costava 2,35€ per bitllet i ara costa 0,67€ amb l’abonament.

Per tant, tot això constitueix un projecte d’un canvi de mobilitat que no només afecta a Palma sinó a tot Mallorca.

Assegura que, ni ella ni el seu Grup, no volen que s’aturi aquest projecte perquè pensen que han de seguir aquest camí i, a més, té la sensació que és el Partit Popular que ara es vol desmarcar del consens.

Considera que ara és un moment de participació –la Sra. Mascaró així ho deia– i, com a polítics, es poden obrir dues vies: la via del diàleg, que és una via política i que segur que des de la Conselleria de Govern estan oberts a parlar-ne per donar sortida al projecte i, per altra banda, la via administrativa que permet que, amb un procés obert, qualsevol partit polític pugui presentar les seves al·legacions.

També vol recordar que la Sra. Cabrer, el Sr. Álvarez i altres persones importants del Partit Popular com l’exbatlessa de Palma, Sra. Cirer, han defensat aquest projecte i considera que el fet que ara, altres persones diguin que no el faran, fa mal a un model que és bo per a la nostra illa i per a aquesta ciutat.

La Sra. DEL MORAL li diu a la Sra. Mascaró que ella, de vegades, també se sorprèn amb les seves intervencions perquè té la impressió que no ha llegit la moció.

La moció demana aturar, de moment, el projecte atès que no té consens i que no hi ha intervingut el Consell de Mallorca si bé és cert que les competències no estan transferides però és una competència pròpia i fins i tot el Consell Consultiu, en matèria de potestat reglamentària i de competència pròpies del Consell de Mallorca,

186

impedeix que el Govern de les Illes Balears actuï i, com a mínim, s’hi hauria de tenir en compte el Consell de Mallorca.

Recalca que demana que, de moment, quedi aturat el projecte, que el Consell de Mallorca intervingui i participi en un tema que no només afecta al transport sinó que també afecta al territori i que això serveixi d’al·legació –independentment d’aquelles que, com a grup, puguin presentar– del Ple del Consell de Mallorca.

Li ha parlat de coherència però recorda que el Pla Director Sectorial de Transports és cert que preveu el tramvia i, de fet, no hi estan en contra però si que passi per les Avingudes perquè consideren que no és la millor solució.

Citen el Pla Director de Transports quan els convé però també diu aquest Pla que el tren per Manacor passa soterrat i, en canvi, el conseller diu que això no és d’obligat compliment però el tramvia sí.

Tot seguit insta que li demostrin que el Pla Director diu a qualque document que el tramvia passarà per les Avingudes, en superfície, perquè potser hi podria passar soterrat o cercar altres fórmules que siguin manco impactants però de vegades convé i de vegades no i aquesta és la coherència del Bloc per Mallorca en aquest cas.

A la Sra. Moreno li comenta que el seu Grup no és contrari al tramvia sinó que volen que el Consell intervengui en el projecte així com que el traçat no és el millor possible i recalca el fet que Consell hi ha de participar no només per les competències pròpies en matèria de transports sinó per les competència en matèria d’ordenació del territori.

Es mostra sorpresa per les manifestacions sobre la millora del transport públic. Comenta que ella és usuària del transport públic i quatre vegades al dia agafa l’autobús i pot assegurar que les freqüències han disminuït, que els autobusos van plens i no hi veu la millora.

En quant al comentari sobre haver romput el PP el consens, el refusa de ple i assevera que el consens l’ha romput l’actual govern en plantejar un traçat que en cap moment no s’havia plantejat.

Pel que fa als accessos que tenien al programa electoral, el Partit Popular també els tenia i, de fet, el segon cinturó estaria fet si depengués del Partit Popular mentre que aquest govern fa accessos a Son Espases, com el que denunciaren ahir, i el consideren de poc impacte.

La Sra. MASCARÓ diu que, efectivament, el Pla Director marca unes directrius i llavors, en funció dels estudis, poden canviar d’opinió o no.

Ella està comprendria que, si els estudis tècnics diguessin que és un desbarat que el tramvia passi per les Avingudes o que arribi a s’Arenal, el Partit Popular digui això però el problema que hi veu és que –no en paraules de la Sra. del Moral– el PP de Palma fa molta estona que diu, dia sí i dia també, que no vol tramvia ni per Avingudes ni per cap altra banda.

El Pla Director Sectorial del PP preveu un tramvia que parla de l’anell d’Avingudes i que, per ventura, els estudis tècnics o d’al·legacions faran que hi sigui o no però

187

estaran d’acord que la incoherència no és que hi passi o no sinó que ja no volen cap tramvia d’igual manera com han dit que tomaran l’edifici de Gesa.

I diuen que no volen tramvia perquè no és un tema modern ni segur quan, sigui el traçat que sigui, ja fa molt de temps que el PP, quan era al Consell de Govern, va decidir que el tramvia era un sistema ferroviari modern, lògic per a una ciutat i, sobretot, per a una zona turística com aquesta.

Per concloure, fa notar que aquesta és la incoherència de la qual parlava i no d’altra i, per això, votaran en contra d’aquesta moció.

La Sra. MORENO diu que li sap greu però tornarà a llegir la pàgina 123 del Pla Director Sectorial de Transports que parla de:

“Tramvia Santa Ponça–Palma–s’Arenal. Línia anell ciutat de Palma. Línia que transcorrerà per les Avingudes Palma.”

Això diu el Pla Director i el PP ara diu que si ells fessin el tramvia no passaria per les Avingudes i, per això, li repeteix que el Partit Popular ha canviat d’opinió una altra vegada.

Pel que fa a les freqüències dels autobusos i sense entrar a parlar de línia concretes, assegura que la línia que ella utilitza ha doblat la freqüència. Igualment hi ha molta gent que empra el bus perquè ha augment el nombre d’usuaris en 800.000 passatgers i perquè, de cada vegada més, la gent pren consciència que ha d’emprar el transport públic.

En quant al pont d’accés a Son Espases, puntualitza que és perquè el PP va decidir que l’hospital es fes allà, tot i que el PSOE no l’hi volia; però ara que l’han hagut de fer, aquesta és la millor opció.

Creu que el PP ha perdut la raó en aquest tema perquè ja no treballen des del consens que tenien per fer el tramvia, des del vots que donaren per fer aquest projecte i, quan una persona no treballa des de les raons, vol pensa que ho fa des del mites.

Analitzant la qüestió ha mirat d’esbrinar quins mites pot tenir el PP en relació al tramvia i ara canviïn d’opinió i els ha de dir que s’equivoquen.

Han argumentat que el tramvia impossibilitarà el pas, però no és cert sinó que és un mitjà de transport molt més accessible per a tothom. Diuen que no l’agafarà ningú i és mentida perquè la previsió és que en faran ús 2.000 persones per hora en cada sentit.

La solució tampoc no sap per incrementar el nombre d’autobusos perquè és sabut que aquests tenen un efecte anomenat d’acordió que fa que passin molts d’autobusos junts i després estiguin molt de temps a tornar a passar.

Per contra, el tramvia és molt més puntual i se’n pot controlar millor la freqüència, tendrà més aturades i això afavorirà que la gent dels barris hi pugui pujar. Tampoc no blocarà els accessos.

A continuació comenta un mite que sap que molta gent del PP no comparteix i, especialment, el Sr. Font Barceló. El Sr. Aznar segueix defensant l’econegacionisme i

188

així ho diu però, en canvi, el tramvia eliminarà les emissions de CO2 equivalents a 174 cotxes.

Creu que ja és hora que desfacin d’anteriors legislatures, de plantejaments diferents i que vagin molt més endavant i lluitin per un nou model perquè li constar que el Sr. Álvarez va defensar públicament el 2001 i el 2003 tot el que ara s’està fent: la incorporació de més autobusos, el tramvia, el carril bici.

Segurament el problema que hi ha ara és que hi ha altres persones del Partit Popular –molt especialment el Sr. Rodríguez– que per no defensar l’acció d’aquest govern són capaços de defensar un model que fa mal a la mobilitat d’aquesta ciutat.

S’aprova per denou vots a favor (PP i UM), cap abstenció i tretze vots en contra (PSOE i Bloc per Mallorca).

INTERPEL·LACIONS

PUNT 20. INTEPEL·LACIÓ QUE FORMULA L’HBLE. SR. FERNANDO RUBIO A L’HBLE. SR. ANTONI ALEMANY SOBRE LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2009.

Es dóna compte de la següent interpel.lació: FERNANDO RUBIO AGUILÓ, com a portaveu del Grup de Consellers del Partit Popular, d’acord amb el que preveu l’art. 75 del Reglament Orgànic, formula per al proper Ple ordinari a l’Hble. Sr. Cosme Bonet Bonet, conseller de Presidència del Consell de Mallorca la INTERPEL·LACIÓ següent: LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2009

El Sr. RUBIO (PP) comenta que presenten aquesta interpel·lació per tal de demanar una sèrie de qüestions a l’equip de govern perquè una vegada que varen rebre la liquidació pressupostària de l’any 2009, liquidació que es va tancar el passat mes juny o juliol, han detectat algunes qüestions preocupants relatives al finançament d’aquesta institució.

Volen fer una anàlisi de quines són les partides que consideren més destacables i podrien dividir aquesta liquidació en diverses parts però ho farà més simple i la dividirà en dues parts: els ingressos i les despeses i l’execució del pressupost. Avui es vol centrar en la part dels ingressos.

Com és sabut, el Consell de Mallorca i tots els consells insulars són unes institucions que, en un 75%, els seus recursos provenen d’altres institucions: el Govern de les Illes Balears, la Unió Europea i l’Estat.

És evident que les partides pressupostàries i el finançament que prové del Govern de les Illes Balears són una part importantíssima del pressupost del Consell de Mallorca i, per tant, són imprescindibles perquè el Consell –i el seus Departaments– pugui fer feina en les seves competències i gestió.

189

El seu Grup ha detectat un seguit de partides que consideren preocupants i voldrien obtenir una explicació de l’equip de govern.

Per començar, en tema de polítiques socials creu que és preocupant que el Govern de les Illes Balears, fins a la setmana passada –llevat que a data d’avui hagi fet alguna passa o hagi comunicat que pagarà el deute pendent–, en tema de conveni de noves places de discapacitats devia 9,5 milions d’euros al Consell de Mallorca.

Pel conveni d’immigrants per tal d’integrar aquest col·lectiu, el govern del Sr. Antich deu 1 milió d’euros al Consell de Mallorca. Del conveni d’acció social, que afecta al Pla de Prestacions Bàsiques i que és molt important i una competència que duen a terme els ajuntaments per tal d’assistir a aquelles persones que no tenen allò imprescindible per viure, el Govern deu 1,5 milions d’euros.

En transferències de Serveis Socials, el govern del Sr. Antich deu 7,2 milions d’euros des de l’any 2009 fins a dia d’avui. En concepte d’inserció laboral de personal en risc d’exclusió social deuen 40.600 euros; per ajudes a famílies monoparentals, 83.000 euros; per tallers d’ocupació, 224.000 euros; pel programa Ergon Discapacitats deuen 173.000 euros i en polítiques per al tractament de la drogoaddicció, el Govern ens deu 1,4 milions d’euros.

Tot això segons les dades que el Departament del Sr. Alemany els ha facilitat en relació a la liquidació en l’apartat d’ingressos. El total del deute que acaben d’anunciar és de 22 milions d’euros, de deute del Govern del Sr. Antich en polítiques socials, que són una de les branques més importants d’aquesta institució.

Una altra branca important és Obres Públiques i altres serveis. Del conveni de carreteres 2008-2017, el Govern deu a aquesta institució 25 milions d’euros que són fer allò que es va aprovar en aquest Ple en virtut del conveni de carreteres signat també juntament amb l’Estat. Respecte als fons d’insularitat per a la millora de diferents serveis, ens deu 37,5 milions d’euros.

És a dir, en obra pública i altres serveis, el Govern de la comunitat autònoma deu al Consell de Mallorca pràcticament 63 milions d’euros.

Avui, a la reunió de grup, han estat analitzant les dades de l’atur que s’ha incrementat en el mes de novembre de 2010 en 2.000 persones aturades més a les Illes Balears (s’hauria de fer la part proporcional de l’atur a l’illa de Mallorca). En 2009 hi havia a les Illes Balears uns 90.000 aturats i ara en són 92.050, és dir, 2.050 aturats més a les Illes Balears dels quals, una part important, corresponen a l’illa de Mallorca.

El Partit Popular creu que els doblers que deu la comunitat autònoma són imprescindibles –els gairebé 63 milions d’euros– per tal de poder obra pública o per dinamitzar l’economia, que hi hagi mobilitat de capitals, contractacions de serveis i contractar persones per a aquestes obres públiques i serveis que el Consell de Mallorca no ha pogut fer per aquesta manca de responsabilitat de la comunitat autònoma i del mateix Consell de Mallorca perquè, fins ara, no han sentit ni a la Sra. Armengol ni al conseller d’Hisenda ni a cap membre de l’equip de govern reclamar aquestes partides.

190

En canvi, ha de ser el Partit Popular, el partit de l’oposició, l’únic que, fins a dia d’avui, ha estat el responsable de denuncia aquesta morositat manifesta i clara per part del Sr. Antich envers el Consell de Mallorca, morositat que té la Sra. Armengol de còmplice perquè, si calla i no reclama, evidentment, en són còmplices.

Pel que fa al tema d’inversions municipals, comenta que per al Pla d’Obres i Serveis, el Govern deu 1 milió d’euros i també s’han d’analitzar totes les aportacions que no només vénen del Pla d’Obres i Serveis sinó que vénen d’altres Departament –o del mateix Departament de Cooperació Local– que són per ajudar els ajuntaments o per finançar taxes, cànons, etc. que paguen els ajuntaments com ara és el de Serpreisal que acumula un deute de 3,5 milions d’euros.

Per tant, aquest deute s’ha de reclamar i s’hi han de posar tots d’una manera responsable perquè no és acceptable que el Govern de les Illes Balears tracti el Consell de Mallorca així.

Insisteix que demanen quina és la situació, en aquests moments, de tot aquest deute del Govern de les Illes Balears i demanen també a l’equip de govern què hi pensen fer amb aquestes dades que ells mateixos els han aportat.

També demana si el Govern de les Illes Balears ha fet qualque passa per tal de liquidar aquests doblers que són del Consell i que són ben necessaris en aquests moments de dificultats.

Per acabar, planteja que si l’equip de govern necessita que el grup de consellers del Partit Popular l’acompanyi a reclamar al Consolat de la Mar, hi aniran encantats.

El Sr. ALEMANY (vicepresident i conseller executiu d’Hisenda, Obres Públiques i Innovació), en primer lloc, li agraeix al Sr. Rubio l’ajuda que els ofereix per anar a reclamar tots junts.

Considera que les interpel·lacions es poden emprar tant per aclarir com per embullar conceptes i espera que avui vulguin aclarir quina és la situació del Consell de Mallorca i intentarà donar una explicació sense entrar en discussions que allarguin en excés el debat.

El Sr. Rubio parla de la liquidació i del deute del Govern tot creant una confusió entre allò que és una obligació que ens deuen i els doblers líquids que els han ingressat, però les institucions públiques no funcionen així.

Les institucions públiques tenen uns ingressos que algú ha de reconèixer que hi són i, de 2009, els ingressos que hi havia al pressupost es varen executar i està comprovat i signat per la Intervenció General, que s’ingressarà el 103%, és a dir, més doblers que no hi havia al pressupost.

Llavors, que aquestes obligacions estiguin pendents de liquidar-se o no crearan un problema de liquiditat al Consell però mai no crearan un problema pressupostari que aturi el Consell de Mallorca de fer obres i altres coses atès que, si tenen consolidada l’obligació d’uns altres de donar-los uns doblers, tenen la possibilitat i el dret de fer la despesa.

191

El problema podria venir quan haguessin de pagar l’obligació i es trobassin sense doblers, però aquest no és el cas ni mai no s’hi han trobat per qüestions comptables que creu que s’han de discutir aquí.

Remarca que han anat fet tot allò que estava previst al pressupost que s’havia de fer i no hi ha problemes de liquiditat a la institució, encara que és cert que el Govern deu aquests doblers i els pagarà perquè així ho té reconegut i el més important pressupostàriament és que es reconegui el deute.

El Sr. Rubio diu que ens deuen 25 milions d’euros de carreteres i ha donat a entendre que si no els cobren no podran fer carreteres i li ha de dir que, d’aquests 25 milions de carreteres, ja han presentat al Govern el justificant d’haver-les fetes i això vol dir que aquesta qüestió no els atura a l’hora de fer coses.

Pel que fa a l’esment sobre anar al Govern a reclamar el pagament, li diu que hi pot anar amb el govern, si vol, però no s’hi ha de preocupar perquè hi van.

Observa que la situació actual és que hi ha moltes institucions. Els ajuntaments no paguen els seus proveïdors, el Consell de Mallorca té problemes encara que menys que altres institucions i el Govern de les Illes Balears també en té. Aquesta és una situació que s’ha d’anar solucionant així com puguin.

El Govern balear, de fet, demana crèdits per pagar les empreses i per pagar al Consell Mallorca i reitera que allò més important és que tengui reconeguda l’obligació, és a dir, que hi hagi una acta formal que digui que pagarà aquests doblers, i aquesta acta hi és.

Així doncs, el moment en el qual seria imprescindible tenir aquests doblers seria en tenir manca de liquiditat i els necessitin però, fins ara, no ha passat ni han de deixat de fer res que volguessin fer i que figuràs als pressuposts.

No obstant això, li ha de reconèixer –com ja ha repetit en diverses ocasions– que allà on el Consell de Mallorca va retardat en la despesa és en el tema del conveni amb Madrid, és a dir, hi ha un retard considerable en l’execució de les obres que s’han de fer en virtut del conveni amb Madrid.

Fa notar que aquest fet ja el va reconèixer a una interpel·lació que plantejà la Sra. Cabrer, l’ha reconegut, també, cada vegada que els diaris li ho demanen –perquè no se n’amaga– i espera que el retard es regularitzi abans que se’n vagin i, per tant, quan comenci la pròxima legislatura qui governi ho trobarà al dia.

De fet, aquest retard va provocar que en la liquidació de 2009 sortís un percentatge d’execució del 72%, que és baixa, però assolir el 100% és difícil i això ha vengut provocat pel tema de carreteres.

Comenta que es va insinuar, en relació a l’IMAS, que no gastava el seu pressupost i ha de dir que l’IMAS ha gastat el 96% del pressupost, és dir, un grau d’execució del 96%, grau que gairebé arriba a la perfecció perquè, si gastaven un poc més, potser haguessin entrat en dèficit i això és greu.

Per altra banda, el Consell de Mallorca en quant a despesa corrent va tenir una execució d’un 92,54% que és prou bona i fa notar que creia que la interpel·lació la

192

presentaria el Sr. Álvarez i havia preparat unes dades sobre els graus d’execució a l’Ajuntament de Palma quan n’era el responsable i les execucions oscil·laven entre el 82% i el 84%.

Vol deixar clar que no és una crítica sinó que aquests percentatges són uns graus d’execució normals i són els que té el Consell de Mallorca, tot exceptuant enguany pel tema de carreteres que accepten que acumula un retard però que es posaran al dia d’aquí a uns mesos.

La situació del Consell de Mallorca seria delicada si qui els degués els doblers fos una empresa que podria desaparèixer o fos gent que els deu imposts però mentre siguin institucions que, a més a més, tenguin reconegut el deute tenen una certa seguretat.

Sense voler polemitzar, comenta que avui li ha passat una documentació –que no és amb vista a la celebració del Ple– de la Intervenció General que constata que hi ha una institució que deu molt de doblers al Consell de Mallorca. Exactament és l’Ajuntament de Calvià que deu 6.394.000 euros i assegura que també faran gestions perquè pagui encara que no els preocupa perquè les institucions sempre paguen.

Tot i això, diu que està més tranquil que cobraran del Govern de les Illes Balears que no de l’Ajuntament de Calvià encara que es mostra convençut que cobraran d’ambdues institucions.

Hi hauria motiu per estar preocupats si davallava el nivell d’ingressos de recaptació, perquè aquests ingressos es perden quan l’economia davalla però no quan és deute entre institucions, que no desapareixen, i que tenen reconegut el deute.

Tots els compromisos que hi ha d’institucions que deuen doblers al Consell de Mallorca i que han pagat han fet que s’hagi recaptat el 103% dels ingressos que havien prevists al pressupost i això indica, per un lloc, que el pressupost el fan ajustat i, en segon lloc, que hi ha moltes garanties.

Una tercera qüestió és que volia tranquil·litzar el Sr. Rubio perquè gairebé ningú, que ell sàpiga, deixa de cobrar res que degui el Consell de Mallorca per motiu que el Govern de les Illes Balears o l’Ajuntament de Calvià –o altres ajuntaments que també deuen doblers– li deguin doblers.

El Consell de Mallorca té l’obligació de recaptar tot aquest deute i ho faran. De fet, ho estan fent i no cal que es preocupin perquè no perdonen el deute. El Govern és amic però amb els doblers no hi ha amics i ell en dóna, de càstig, i en fa donar a la presidenta.

En aquest sentit explica que no fa gaire la presidenta va anar a una comissió interinsular de finançament i va fer constar en acta que al Consell de Mallorca li devien doblers i els vol cobrar.

Reitera que poden estar tranquils perquè al Consell de Mallorca no li manca liquiditat i, si li fessin falta, ho diria (perquè ell no guarda secrets per disfressar la realitat) i llavors tendrien més força és exigir que el Govern pagàs i tendrien altres solucions que són possibles sempre que estigui garantit el sistema d’ingrés i aquest hi està.

193

Per acabar comenta que la situació del Consell de Mallorca podria ser millor però, atesos els temps que corren, la poden qualificar de molt bona.

El Sr. RUBIO diu, en primer lloc, que estan tranquils tot i que la situació és per no estar-hi, perquè quan sumen tot el que deu el Govern de les Illes Balears a aquesta institució són aproximadament uns 90 milions d’euros, molts de doblers davant els 6 milions d’euros que deu l’Ajuntament de Calvià segons s’ha comentat.

I són molts de doblers per tal de fer obra pública, polítiques socials, convenis per a persones discapacitades i per a persones desfavorides o en risc d’exclusió social i, tot i això, el Sr. Alemany assegura que no hi ha problemes de liquiditat i, en aquest sentit, l’insta que ho demani als proveïdors d’aquesta casa als quals no paguen i veuran com aquesta gent sí està preocupada.

Insisteix que aquest tema s’ha de fer amb el màxim de respecte institucional i, tal i com diuen, fer unes reclamacions contínues al Govern de la comunitat autònoma però, de vegades, no queda més remei que aixecar la veu i queixar-se d’una situació que consideren abusiva. Aquesta ja no és una qüestió d’amistat sinó que el Govern abusa del Consell i el Consell ho permet.

A més a més, els preocupa no només el tema de la liquidació dels ingressos sinó que, si aquests ingressos que no arriben hi sumen les despeses que no executen, el resultat és una situació prou problemàtica.

Apunta que el pressupost del Departament de Carreteres es va executar en un 0,22%. El Sr. Alemany diu que és pel conveni de carreteres però la realitat és que es va executar en un 0,22% i si, a més, li sumen els 25 milions que els deu el Govern és per estar molt preocupats i, sincerament, el PP hi està sobretot per la situació actual.

Per tots aquests motius han considerat oportú fer aquesta interpel·lació i assenyala que no han quedat tranquils amb la resposta del Sr. Alemany.

Recapitula i comenta que són 90 milions d’euros els que deu la comunitat autònoma, 25 milions en matèria de política social. Diuen que no tenen problemes de liquiditat però observa que si el Govern no paga al Consell de Mallorca és lògic que aquest s’hagi d’endeutar per tenir problemes de liquiditat. Emperò, si el Sr. Antich pagàs allò que és del Consell de Mallorca i si aquest equip de govern reclamassin aquestes partides, no faria falta tot aquest endeutament.

Opina que al Sr. Alemany li ha estat fàcil respondre com ho ha fet, és a dir, d’una manera lleugera quan caldria ser molt més minuciós i responsable amb el tema dels ingressos d’aquesta institució que –insisteix– no té un finançament propi i només en 25% es finança dels seus recursos i el 75% del finançament prové d’altres institucions.

Tot seguit refusa que el Govern de les Illes Balears pugui ser equiparable amb qualsevol ajuntament de Mallorca, és a dir, no accepta que compari el Govern de les Illes Balears amb l’Ajuntament de Calvià perquè, a més a més, la finalitat de finançar d’un i de l’altre no són les mateixes.

194

Recorda que aquest Ple assolí un acord mitjançant el qual es demanava la revisió de la Llei de finançament dels consells insulars i fa notar que potser ara és un bon moment per demanar si han fet qualque passa en aquest sentit tot seguint aquella interpel·lació plantejada sobre el compliment dels acords plenaris.

Creu que aquest tema tan important hauria de tenir resposta avui alhora que és més que oportú que el Consell de Mallorca faci un esforç per tal que es pugui fer la revisió de la Llei de finançament dels consells.

Comenta que, d’acord amb les dades dels mitjans de comunicació, no només té problemes el Consell de Mallorca sinó que, per exemple, els de Menorca i Eivissa també es queixen, tenen problemes de liquiditat, no poden pagar factures ni proveïdors i ho reconeixen i ho diuen, cosa que també hauria de fer l’equip de govern perquè, en cas contrari, seran responsables d’aquesta situació econòmica tant el Sr. Antich com la Sra. Armengol.

Així doncs, s’han de pensar quina línia econòmica volen seguir, de quina manera reclamaran aquests doblers per tal de tenir uns comptes realistes i quadrats i poder donar resposta a una sèrie de qüestions com són infraestructures, obra pública, política social, ajuntaments, inversions municipals i la resta de temes que realment afecten els nostres ciutadans i els nostres pobles, és a dir, les persones de Mallorca.

El Sr. ALEMANY li diu que no el pot obligar a estar tranquil però li agradaria que hi estigués i li reitera que la situació econòmica de la institució és com per no passar-hi pena.

El Sr. Rubio argumenta que necessitam aquests doblers per fer més polítiques socials i més inversions i li reitera que ja ha reconegut –i ho farà quantes vegades facin falta– que van molt retardats pel que fa al conveni de carreteres i en 2009 varen gastar el 0,22% del conveni de carreteres que no del pressupost del Departament de Carreteres atès que varen executar el 100% del conveni amb la comunitat autònoma més els doblers propis.

Sobre el conveni de carreteres amb Madrid, diu que varen gastar poc perquè només varen adjudicar un projecte però, com ja ha dit abans, en 2011 es posarà al dia atès que en 2010 ja han adjudicat moltes obres i s’estan aprovant projectes que els fan pensar que en 2011 estaran al dia. Insisteix, perquè quedi clar, que s’ha executat el 0,22% del conveni de carreteres i no del pressupost de Carreteres i que en 2011 estaran al dia.

Pel que a temes socials, refusa els arguments del Sr. Rubio i assenyala que, en l’anterior legislatura, el PP n’era el responsable i gastaven anualment –tot comptant que gastassin el 100% que mai ningú no gasta– uns 80 milions d’euros mentre que ara hi dediquen 120 milions d’euros.

Si bé en han quedat 6 milions d’euros sense executar en 2009, cal tenir en compte que en 2008 en varen quedar 5 que llavors els varen gastar en 2009 i, per tant, rescabalaran aquests 6 milions en 2010 i aquesta és la roda que duen i fa constar que, pressupostàriament, gasten uns 120 milions d’euros en polítiques socials davant els 80 milions que hi gastava el Partit Popular.

195

Reconeix que, no obstant això, cal destinar més doblers a polítiques socials i, per això, intentaran destinar-hi més doblers com han fet cada any d’ençà que governen i matisa que, fins i tot quan davallada el pressupost de tota la institució, l’única part que se’n salvava era la de polítiques socials.

No accepta que mescli el deute del Govern de les Illes Balears amb el fet de fer o no polítiques socials ja que les quantitats que el Consell de Mallorca passa a l’IMAS les passa periòdicament quan correspon i l’IMAS no deixa de prestar cap dels serveis que té pressupostats.

Pel que fa al deute, assenyala que el deute que s’ha fet fins ara no té res a veure amb el tema de liquiditat. El deute acordat al pressupost és un deute motivat pel fet de voler fer més inversions que no podien amb la recaptació prevista, és a dir, que volen accelerar la inversió i, per això, fan deute.

Arribat el moment d’haver de fer endeutament per manca de liquiditat, llavors sí es podria donar el cas que explicava abans si gastaven molt i haurien de fer operacions de tresoreria però, fins ara, no n’han feta ni una.

És cert, per altra banda, que hi ha creditors als quals deuen doblers d’igual manera que li deuen doblers al Consell de Mallorca però hi ha un fenomen del qual no han parlat i, a més a més, passa a tot Espanya i voldria parlar-ne perquè és preocupant i és que sobre els doblers públics, per circumstàncies diverses, se n’ha dificultat molt el control.

Fa un temps hi havia poc control sobre la despesa de doblers públics i això va provocar escàndols i va fer que, els que l’havien de controlar, s’hagin posat a controlar amb exageració perquè no es tornin produir els casos ocorreguts fins ara.

Aquest control pot esdevenir un problema real de les institucions. La gent, escalivada, fa uns controls que entén exagerats tot i respectar qui els fa perquè entén que estiguin nerviosos i vulguin ser molt acurats.

D’aquest tema hauran de parlar els polítics perquè l’hauran d’arreglar atès que, si per seguretat deixen de fer coses, arribaran a col·lapsar les institucions tot i estar a favor de controlar exhaustivament els doblers públics abans de gastar-los però cal trobar un terme mitjà entre el control i l’agilitat, terme que encara no han trobat en aquesta institució.

Ara per ara, els controls són importants però, tot i això, es fan coses i assoleixen nivells d’execució del pressupost del 85% i del 94% de despesa corrent i, en aquest sentit, li recorda que el nivell d’execució del pressupost de l’Ajuntament de Palma, quan el gestionava el Sr. Álvarez, oscil·lava entre el 82% i el 84%.

Reitera que duen un nivell d’execució bo i que, encara que argumentin que han deixat de gastar 6 milions en Benestar Social, han de tenir en compte que n’han gastat 5 de l’any anterior i, en qualsevol cas, serien 6 milions de 120 milions de pressupost total que representen un percentatge molt baix de l’execució.

Tot seguit li diu al Sr. Rubio que com que, a part de les interpel·lacions, es veuen sovint per altres temes econòmics, doncs li explicarà amb més detall quina és la

196

situació encara que malgrat això vol llançar un missatge d’optimisme a qui hagi de gestionar aquesta casa en el sentit que està sanejada i que no els podran acusar d’haver deixat de gestionar temes pel fet que el Govern balear pagui o no atès que saben estar pendents de tot i, de moment, executen tot allò que està programat i assegura que el Govern pagarà i que, si s’escau, li demanarà ajuda al Sr. Rubio.

DESPATX EXTRAORDINARI

PRIMER PUNT. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE SUBVENCIONS DEL DEPARTAMENT DE PRESIDÈNCIA PER A L'ANY 2010

S’aprova la urgència per unanimitat.

Es dóna compte de la següent proposta del conseller executiu del Departament de Presidència:

Atès que des del Departament de Presidència s'ha sol·licitat la modificació de crèdit de la partida 00.92430.48904.

Atès que aquesta modificació afecta al Pla Estratègic de subvencions del Consell de Mallorca per a l'any 2010 i, a es considera adequat reflectir la nova situació produïda, per aquest motiu aquest Conseller eleva al Ple del Consell de Mallorca la següent:

PROPOSTA D’ACORD

1. Modificar el Pla Estratègic de subvencions del Consell de Mallorca per a l'any 2010 en l’apartat “Presidència. DI de Relacions Institucionals”, d’acord amb el que s’indica a continuació:

Objectius específics per destinatari o convocatòria

Subvencions anuals

Activitats (capítol 4):

1.- FUNDACIÓ UNIVERSITAT EMPRESA DE LES ILLES BALEARS (FUEIB)

El Consell de Mallorca ha promogut un programa de cooperació i col·laboració continuada de les pràctiques d’empreses dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que executa la Fundació Universitat Empresa de les Illes Balears (FUEIB). Amb aquest programa, el Consell de Mallorca col·labora amb les despeses de la FUEIB, per dur a terme les tasques i activitats, entre les quals destaca el seguiment i la tutorització personalitzada de tots els/les becaris/becàries beneficiaris/beneficiàries de convenis de cooperació educativa entre la FUEIB i qualsevol tipus d’institució i/o empresa, augmentant així els vincles i relacions entre Universitat i Institució i Empreses. Gràcies al Consell de Mallorca s’han creat ponts d’entesa, s’han cercat vies noves de col·laboració i s’han ofert horitzons professionals nous als emprenedors mallorquins i els joves universitaris en procés de formació i d’experimentació professional. Aquest projecte encaixa perfectament amb l’esperit de les institucions públiques, implementa l’oferta de formació i ofereix majors garanties a les empreses.

A l'apartat "Efectes prevists ",

Allà on deia:

“Entitats beneficiaries de la subvenció: 2

197

Particulars beneficiaris de les subvencions (indirectament): 200.000

Activitats finançades total o parcialment: 2”

Ha de dir:

“Entitats beneficiaries de les subvencions: 3

Particulars beneficiaris de les subvencions (indirectament): 200.535

Activitats finançades total o parcialment: 3

A l'apartat "Pressupost previst"

Afegir:

00.92430.48904, FUEIB: 60.000 EUROS.

El Sr. BONET (conseller executiu de Presidència) explica que duen aquest punt perquè s’havia produït un error en el moment de redactar el Pla Estratègic.

Com saben, la Fundació Universitat Empresa els permet contractar becaris i tenir una col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. Això s’ha anat fent però ara han detectat que, per error, el text no s’havia inclòs al Pla Estratègic, text que els permet complir amb el conveni signat amb la UIB.


SEGON PUNT. PROPOSTA D’ACORD DE RESOLUCIÓ DE DISCREPÀNCIA AMB LA INTERVENCIÓ GENERAL I D’APROVACIÓ D’UNA SUBVENCIÓ A FAVOR DEL BISBAT DE MALLORCA PER A LA RESTAURACIÓ DE DIFERENTS ELEMENTS DEL PATRIMONI ECLESIÀSTIC AL LLARG DELS ANYS 2010 I 2011.

S’aprova la urgència per unanimitat.

Es dóna compte de la següent proposta del conseller executiu del Departament de Presidència:

ANTECEDENTS:

L’ Església Catòlica és la institució insular que compta amb la part més nombrosa i de major qualitat del patrimoni històric i cultural de Mallorca i és obligació de les administracions públiques vetllar per la transmissió d’aquest llegat en el millor estat de conservació possible. Dins aquest àmbit, mitjançant escrit de data 29 de novembre de 2010 presentat pel Sr. Joan Servera Terrasa, el Bisbat de Mallorca, sol·licita una subvenció destinada a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni eclesiàstic mallorquí (retaule de l’església d’Algaida, retaule del monestir de Sant Bartomeu d’Inca, quadre de l’Anunciació de Maria del monestir de Sant Bartomeu d’Inca, pintura de Sant Francesc de Borja de la parròquia de Santa Creu de Palma i escultura de la Mare de Déu Morta del Museu Diocesà).

El Departament de Presidència del Consell de Mallorca va iniciar l’expedient per a la concessió d’una subvenció nominativa a favor del Bisbat de Mallorca per tal de finançar les actuacions de rehabilitació dels elements del patrimoni eclesiàstic esmentats. En aquest sentit es va sotmetre l’expedient a la

198

fiscalització preceptiva prèvia de la Intervenció General i va ser fiscalitzat de disconformitat, posant de manifest les següents objeccions:

1. “Atès que la modificació de crèdit núm. 39 (CEX-06/10), relativa al crèdit extraordinari de la partida nominativa 00.92430.78001 “Conveni Bisbat de Mallorca Restauració Patrimoni Eclesiàstic” va ésser informada desfavorablement, i que de la documentació aportada per dur a terme dita modificació, concretament l’acord de la Diputació Provincial de 4 de febrer de 1972, s’extreu que, es va convenir amb el Bisbe de Mallorca que el 50% dels fons recaptats al caixonet d’almoines de l’Església de la Sang es destinarien a obres de reparació del temple i d’altres funcions solemnes que la pròpia Diputació pogués decidir. Es per aquest motiu que no resulta possible, mentre aquest acord continuï vigent, destinar els fons recaptats al caixonet d’almoines de l’Església de la Sang a la restauració d’altres béns que no siguin els d’aquest temple.

2. D’acord amb el que estableix la base d’execució 28 del pressupost d’enguany, manca aportar l’informe favorable de la Direcció insular de Pressupost.”

El Departament de Presidència va plantejar la discrepància a la Intervenció General del Consell tal i com es preveu a la base d’execució 52 del vigent pressupost i la Intervenció General ha considerat que persisteixen les objeccions de l’informe de disconformitat emès.

Consta a l’expedient:

Informe justificatiu de la secretària tècnica del Departament de Presidència, de data 29 de novembre de 2010.

Informe jurídic del cap de servei de la Secretària Tècnica del Departament de Presidència, de data 29 de novembre de 2010.

Certificat de reserva de crèdit.

Atès l’abans exposat, l’Hble. Sr. conseller executiu del Departament de Presidència, en ús de les atribucions que li són conferides per la legislació vigent, proposa al Ple de la corporació que adopti el següent

ACORD:

1. Resoldre la discrepància plantejada entre el Departament de Presidència i la Intervenció General a favor del centre gestor en relació a la concessió d’una subvenció al Bisbat de Mallorca destinada a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni eclesiàstic mallorquí al llarg dels anys 2010 i 2011.

2. Aprovar l’expedient relatiu a la concessió d’una subvenció al Bisbat de Mallorca destinada a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni eclesiàstic mallorquí al llarg dels anys 2010 i 2011.

3. Concedir una subvenció per un import de CENT VINT-I-DOS MIL EUROS (122.000,00€), (118.000,00€ per a l’any 2010 i 4.000,00€ per a l’any 2011) a favor del Bisbat de Mallorca destinada a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni eclesiàstic mallorquí al llarg dels anys 2010 i 2011.

4. Autoritzar i disposar una despesa per un import de CENT VINT-I-DOS MIL EUROS (122.000,00€) a favor del Bisbat de Mallorca amb CIF R-0700002-I destinada a la rehabilitació de diversos elements del patrimoni eclesiàstic mallorquí al llarg dels anys 2010 i 2011; 118.000,00 per a l’any 2010 amb càrrec a la partida núm. 00.92430.78001 del vigent pressupost ordinari del Consell de Mallorca i reserva de crèdit número 220100035124, i 4.000,00 per a l’any 2011 amb càrrec a la partida núm. 00.92430.78001 o partida que la substitueixi, que serà abonada prèvia presentació de la justificació corresponent al Departament de Presidència del Consell de Mallorca.

199

5. Aprovar el text del conveni de col·laboració entre el Bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca, que s’adjunta, en el que es detallen les condicions de la present subvenció.

6. Notificar aquest acord al Bisbat de Mallorca.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL CONSELL INSULAR DE MALLORCA I EL BISBAT DE MALLORCA PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ECLESIÀSTIC DE MALLORCA ELS ANYS 2010 I 2011 A CÀRREC DE PART DE LA RECAPTACIÓ DE LES ALMOINES DE L’ESGLÈSIA DE LA SANG

Reunits, d’una part, l’Hble. Sra. Francesca Lluch Armengol Socias, presidenta del Consell Insular de Mallorca, amb CIF S-0711002-F, i amb domicili al carrer Palau Reial, 1 de Palma, actuant en nom i representació d’aquesta corporació. Va acompanyada del secretari general Sr. Jeroni M. Mas Rigo.

I de l’altra, l’Excel·lentíssim Sr. D. Jesús Murgui Soriano, Bisbe de Mallorca, que actua en nom i representació d’aquesta institució, amb CIF R-0700002-I, i domicili al carrer Seminari, núm. 4, de Palma.

Ambdues parts es reconeixen mútuament plena capacitat jurídica per aquest acte, i

MANIFESTEN

El Consell Insular de Mallorca, d’acord amb l’art. 70.2, de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, exerceix les competències en matèria de Patrimoni històric, artístic i arquitectònic. Entre aquestes competències s’hi compta la de vetllar per la conservació del patrimoni cultural. Igualment, dintre les atribucions del Departament de Presidència del Consell de Mallorca, es troba la coordinació de les relacions del Consell de Mallorca amb la resta d’Institucions de les Illes Balears.

L’Església Catòlica és la institució insular que compta amb la part més nombrosa i de major qualitat del patrimoni cultural mallorquí, alhora que sent la ineludible obligació de vetllar per la transmissió d’aquest llegat en el millor estat de conservació possible.

La gestió d’aquest ingent patrimoni implica, a més de les tasques de sistematització del coneixement dels elements que configuren el patrimoni, la restauració d’aquells béns que han sofert deteriorament pel pas del temps, per ús o per accident.

Dintre d’aquest àmbit el Consell Insular de Mallorca i el Bisbat de Mallorca han realitzat, al llarg dels darrers anys, diverses actuacions de restauració del patrimoni eclesiàstic i ara s’ha previst col·laborar en els treballs de restauració dels següents béns eclesiàstics: retaule de l’església parroquial d’Algaida, retaule del monestir de Sant Bartomeu d’Inca, quadre de l’Anunciació de Maria del monestir de Sant Bartomeu d’Inca, pintura de Sant Francesc de Borja de la parròquia de Santa Creu de Palma i escultura de la Mare de Déu Morta del Museu Diocesà).

Per tot l’exposat i per ajudar al Bisbat a atendre les necessitats de restauració dels esmentats béns culturals eclesiàstics, acorden formalitzar el present Conveni, conformement als següents

PACTES

PRIMER.- El Consell Insular de Mallorca subvencionarà, amb els imports que s’indiquen, les següents actuacions de restauració del patrimoni eclesiàstic de Mallorca al llarg dels anys 2010 i 2011, que aniran a càrrec del Bisbat de Mallorca.

Any 2010

1. Restauració del retaule de l’Església d’Algaida. Import: 86.000,00 euros

2. Restauració del retaule del monestir de Sant Bartomeu d’Inca. Import: 8.780,00 euros

200

3. Restauració del quadre de l’Anunciació de Maria del monestir de Sant Bartomeu d’Inca. Import: 8.200,00 euros

4. Restauració de la pintura de Sant Francesc de Borja de la parròquia de Santa Creu de Palma. Import: 7.803,00 euros

5. Restauració de l’ escultura de la Mare de Déu Morta del Museu Diocesà. Import: 7.217,00 euros

Total any 2010: 118.000,00 euros

Any 2011


Total any 2011: 4.000,00 euros

SEGON.- El pressupost total de les obres de restauració esmentades puja a 160.051,00 euros, i per al seu finançament el Consell Insular de Mallorca aporta la quantitat total de 122.000,00 euros; 118.000,00 corresponents a l’anualitat 2010, a càrrec de l’aplicació pressupostària del vigent pressupost 00.92430.78001 i 4.000,00 euros corresponents a l’anualitat 2011, a càrrec de l’aplicació pressupostària 00.92430.78001 o partida que la substitueixi.

L’import de la subvenció del CIM, en relació al pressupost total de cada una de les actuacions es distribueix de la següent manera:

Pressupost Any 2010


2. Restauració del retaule del monestir de Sant Bartomeu d’Inca. Import: 8.780,00 euros

3. Restauració del quadre de l’Anunciació de Maria del monestir de Sant Bartomeu d’Inca. Import: 8.200,00 euros

4. Restauració de la pintura de Sant Francesc de Borja de la parròquia de Santa Creu de Palma. Import: 7.803,00 euros

5. Restauració de l’ escultura de la Mare de Déu Morta del Museu Diocesà. Import: 7.217,00 euros

Total pressupost any 2010: 156.051,00 euros

Any 2011


Total pressupost any 2011: 4.000,00 euros

TERCER.- El Bisbat de Mallorca està obligat a comunicar per escrit a la Direcció Insular de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca l’inici de les obres de restauració de cada un dels béns subvencionats amb una antelació mínima de 10 dies hàbils, per tal de que es pugui fer el seguiment de tot el procés de restauració i si les obres ja s’haguessin iniciat s’haurà de realitzar l’esmentada comunicació relativa a l’estat d’execució de les obres dintre dels 10 dies hàbils següents a la signatura del present conveni. Qualsevol modificació que es produeixi en la realització de l’activitat esmentada, haurà d’ésser convenientment notificada al CIM.

QUART.- Per abonar la subvenció el beneficiari ha de justificar la realització de les restauracions objecte del conveni.

En aquest sentit, la justificació de la realització del projecte s’ha de fer mitjançant la presentació de la documentació següent:

201

a) Una memòria tècnica sobre els resultats de l'execució del projecte subvencionat on es faci constar l'avaluació dels objectius i finalitats aconseguits, els mitjans de difusió utilitzats, i qualsevol altre aspecte que sigui rellevant, que inclourà fotografies de l’estat del bé, abans i després de la restauració.

b) Una memòria econòmica justificativa de les despeses derivades de l'execució del pressupost del projecte que ha d'estar integrada per la següent documentació:

1. Declaració del representat de l’entitat sobre la relació dels ingressos i les despeses que se n’han derivat.

2. Per a les obres restaurades per professionals liberals : les factures originals presentades al Bisbat o qualsevol altre document de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil fins a l'import del projecte en base al qual es dona la subvenció, que expressin clarament:

- nom complet i NIF/CIF de la persona o entitat expedidora

- número i data

- concepte

- IVA i retenció fiscal (si correspon);

- Dades fiscals del client de la factura

3. Per a les obres restaurades pel Taller Diocesà de Restauració s’haurà de presentar de forma separada per a cada una de les peces restaurades:

- Declaració jurada del President de la Comissió Diocesana de Patrimoni Cultural i Art Sacre de les hores invertides pel professional titulat en la restauració de béns culturals, en el tractament de cada bé.

- Les nòmines del personal amb indicació de quin és l’import que s’imputa a l’activitat subvencionada d’acord amb les hores invertides que expressen a la declaració jurada.

- Documents TC1 i TC2 d’abonament a la Seguretat Social. S’acompanyarà també nota signada diferenciant l’aportació de l’empresa i la del treballador en les quantitats dels TC.

- Model 110 acreditatiu de les retencions d’IRPF.

En el cas de què s'hagin de retornar les factures o justificants originals, a petició del beneficiari, es reflectirà mitjançant un segell del Consell de Mallorca on constarà la data de concessió de la subvenció així com l'import del justificant que s'imputa a la subvenció.

4. Relació de les factures o altres justificants presentats (indicat nom de proveïdor, núm. de factura o de document, concepte, data i import) i, en el seu cas, les desviacions esdevingudes respecte al pressupost inicial.

D’acord amb l’article 31.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, quan l’import de la despesa subvencionable superi els 30.000,00 euros el beneficiari haurà de sol·licitar com a mínim 3 ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a la prestació del servei o el lliurament del bé, excepte en el cas de que la despesa s’hagués realitzat amb anterioritat a la sol·licitud de la subvenció.

c) Una mostra, si n'és el cas, del material de difusió de l'activitat subvencionada: cartells, fullets de mà i qualsevol altre element publicitari.

Per fer-ne efectiu el pagament, les factures i la resta de justificants hauran de dur la signatura de la secretària tècnica del Departament de Presidència. El Bisbat així mateix es compromet a presentar qualsevol altra documentació complementària que el Consell de Mallorca sol·liciti per a l’adequada justificació de la subvenció concedida.

202

No s’efectuarà el pagament si aquesta justificació resulta desaprovada per l’òrgan competent del Consell Insular de Mallorca.

D’acord amb la base 23 de les d’execució per a l’any 2010 es podrà bestreure part de la subvenció concedida abans de la realització de l’activitat garantint l’obligació mitjançant la constitució davant la Tresoreria d’aquest Consell d’un aval bancari del 125% com a mínim de la quantitat bestreta. Amb caràcter excepcional la Presidència d’aquest Consell podrà concedir una bestreta d’un màxim del 50% de l’import de la subvenció concedida sense l’obligació de constituir aval previ informe del centre gestor de la despesa, sempre i quan els beneficiaris de les subvencions siguin entitats sense ànim de lucre o Ajuntaments.

CINQUÈ.- El termini màxim per acabar la restauració dels béns del patrimoni eclesiàstic objecte d’aquesta subvenció, és coincident amb el termini per presentar la documentació justificativa; ambdós acabaran el 29 de desembre de cada una de les anualitats afectades pel present conveni. La subvenció es farà efectiva quan s’hagi justificat en el termini esmentat, la realització dels projectes objecte de subvenció. A més, a la data de justificació de les subvencions l’entitat beneficiària haurà d’acreditar que es troba, al corrent de les obligacions econòmiques amb la Seguretat Social, l’Agència Tributària i el propi Consell Insular de Mallorca.

En el cas de que no es consumeixin en la seva totalitat els crèdits per obres d’un exercici pressupostari, es realitzarà la corresponent reprogramació de les anualitats i la corresponent alteració del calendari d’execució, de forma que es mantingui la financiació total del Consell de Mallorca que es preveu en aquest conveni mitjançant la incorporació dels crèdits necessaris. La proposta de reprogramació i d’alteració del calendari d’execució, haurà de ser formulada per la Comissió de Seguiment prevista en el pacte dècim d’aquest conveni i haurà de ser aprovada abans de dia 29 de desembre de l’anualitat corresponent.

SISÈ.- Es podran fer pagaments parcials sempre i quan es presentin les factures justificatives i les memòries corresponents, i aquestes tinguin correspondència amb els projectes i pressuposts presentats.

SETÈ.- El beneficiari ha de complir amb les obligacions establertes a la normativa que hi sigui d'aplicació així com, en especial, les recollides en les clàusules del present conveni. Especialment s’hauran de complir les següents obligacions recollides a l’article 14 de la “Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones”:

1. Complir l’objectiu i executar el projecte que fonamenta la concessió de la subvenció.

2. Acceptar i complir la normativa aprovada pel Consell de Mallorca.

3. Acreditar davant el Consell de Mallorca la realització de l’activitat subvencionada amb les corresponents factures girades per tercers al beneficiari de la subvenció, en les quals es farà constar el concepte de la despesa i les liquidacions de nòmines o fulles de salari i els justificants d’abonament a la Seguretat Social dels assalariats que hagin col·laborat en el projecte.

4. Presentar, una vegada realitzada l’activitat subvencionada, una memòria tècnica on s’analitzarà i quantificarà la realització de les actuacions previstes i una memòria econòmica on es reflectirà el pressupost final d’ingressos i despeses de l’actuació subvencionada.

5. Comunicar al Departament de Presidència del Consell de Mallorca l’obtenció de subvencions o ajudes per a la mateixa finalitat no previstes a la sol·licitud, així com qualsevol eventualitat que alteri o dificulti el desenvolupament de l'acció subvencionada, a fi i efecte que es pugui procedir, si s'estimen de suficient importància, a modificar el contingut i la quantia del programa subvencionat, així com la forma i els terminis d'execució i justificació de les corresponents despeses.

6. Facilitar al Departament de Presidència tota aquella informació complementària referent a qualsevol punt dels programes que es sol·liciti.

7. Fer constar que l’activitat està subvencionada pel Consell de Mallorca mitjançant el logotip del Consell i la indicació Departament de Presidència.

203

8. La concessió de la subvenció obligarà al beneficiari a organitzar els actes de presentació, inauguració, cloenda i altres de caràcter protocol·lari amb el coneixement del Consell de Mallorca i, específicament, del Departament de Presidència.

9. Quan es faci publicitat de l’activitat subvencionada a Mallorca o qualsevol altra territori de parla catalana, es farà ús amb caràcter preferent, del català. En cas d’utilitzar-se diverses llengües, la catalana tindrà el tractament de preferència.

10. Sotmetre-se a les actuacions posteriors de comprovació i control de la Intervenció del Consell de Mallorca i de la Sindicatura de Comptes.

11. La responsabilitat civil o penal de les actuacions concretes de cada projecte recaurà exclusivament sobre l'Entitat que la promou.

VUITÈ

La present subvenció, d’acord amb l’article 13.1 del Reglament de subvencions del CIM (BOIB núm. 132 de 03/11/2001) és revocable i reductible per les causes previstes a les lleis, i al present reglament, i no seran revocables com a precedents.

En aquest sentit els òrgans competents del Consell Insular de Mallorca podran modificar, anul·lar o revocar, i si n’és el cas, al reintegrament total o parcial, de la present subvenció d’acord amb allò que estableix el Títol II de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276 de 18/11/03); el capítol I del títol III del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol de 2006 ( BOE núm. 176, de 25/07/06), pel qual s'aprova el reglament de la llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, així com d’acord amb el que disposa l’apartat 2n de l’article 13 del reglament de subvencions del Consell de Mallorca i la resta de normativa que li sigui d'aplicació.

NOVÈ

El fet d’alterar les condicions determinades en el conveni podrà comportar una modificació de l’acord de concessió de la subvenció.

DÈCIM

Es constituirà una comissió de seguiment integrada per un representant nomenat pel Departament de Presidència del Consell de Mallorca i un nomenat pel Bisbat de Mallorca per tal de fer el seguiment del present conveni i resoldre les incidències que puguin sorgir de la seva execució.

UNDÈCIM

Aquest conveni serà vigent fins al 31 de desembre de 2011.

S’aprova per tretze vots a favor (PSOE i Bloc per Mallorca), cap vot en contra i setze abstencions (PP i UM).

PRECS I PREGUNTES

PUNT 21. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (VALORACIÓ TASCA ASSOCIACIONS SUBVENCIONADES PER PROJECTES SERVEIS SOCIALS)

Es dóna compte de la següent pregunta:

204

María José Frau Marí, com a Consellera del GRUP POPULAR al Consell de Mallorca formula la següent pregunta, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple, segons contempla l’article 72 del R.O.C. vigent, adreçada a l’Hble. Sr. Jaume Garau Salas, Conseller executiu del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca Pregunta

Quina valoració fa de la tasca que duen a terme les entitats i associacions públiques o privades sense ànim de lucre que reben del Consell de Mallorca subvencions nominatives per desenvolupar projectes sectorials de serveis socials de caràcter preventiu i assistencials?

La Sra. FRAU (PP) formula la pregunta en els seus termes.

El Sr. GARAU (conseller executiu de Benestar Social) explica que ara tenen 16 entitats amb subvencions nominatives per un total d’1.141.170 euros i que la valoració que tenen d’aquestes entitats i la seva feina és molt positiva.

Afegeix que, a més a més, és una feina que fan fa bastant d’anys i a través del mecanisme de subvenció nominativa que aprofita per recordar que les estan minvant any rera any atès que algunes coses que fan aquestes entitats es poden fer a través de concursos o contractes públics i així ho estan fent.

A mode d’exemple, diu que l’any passat tenien 26 entitats amb subvenció nominativa, enguany en tenen 16 i espera que l’any que ve en tenguin 7 o 8 i, a més, assenyala que el canvi de subvenció nominativa a concurs o contracte és una obligació imposada per la Intervenció General per a la millora de la gestió.

En general, la valoració de les entitats és molt positiva, hi tenen confiança, fan una bona gestió dels seus recursos econòmics i són entitats de prestigi.

PUNT 22. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (ENTITATS SENSE ÀNIM LUCRE SUBVENCIONADES)

Es dóna compte de la següent pregunta: María José Frau Marí, com a Consellera del GRUP POPULAR al Consell de Mallorca formula la següent pregunta, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple, segons contempla l’article 72 del R.O.C. vigent, adreçada a l’Hble. Sr. Jaume Garau Salas, Conseller executiu del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca Pregunta

Ens podria informar sobre quines entitats i associacions sense ànim de lucre són considerades d’interès públic i el Consell de Mallorca, mitjançant el seu Departament, els atorga alguna subvenció anual per desenvolupar projectes sectorials de serveis socials?


205

El Sr. GARAU (conseller executiu de Benestar Social) contesta que no existeix al Consell de Mallorca un registre d’entitats d’interès públic i que no només existeix aquest registre al Govern de les Illes Balears i al govern de l’Estat i, per tant, no li pot dir quines són aquestes entitats d’interès públic perquè és un registre que no està individualitzat.

De fet, el Govern balear té un registre amb centenars d’entitats, algunes de les quals estan declarades d’interès públic i, d’igual manera, en té un el govern de l’Estat però el Consell de Mallorca no té en compte la característica d’interès públic a les convocatòries de subvencions, és a dir, és un criteri que no tenen en compte perquè són poques les entitats declarades d’interès públic i això restringiria molt la convocatòria.

Per concloure, diu que no li pot donar aquesta informació perquè no la tenen i perquè, a més a més, no la tenen en compte ni per a concursos ni subvencions ni contractes.

PUNT 23. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. MARIA JOSÉ FRAU A L’HBLE. SR. JAUME GARAU (ENTITATS PENDENTS DE PAGAMENT).

Es dóna compte de la següent pregunta: María José Frau Marí, com a Consellera del GRUP POPULAR al Consell de Mallorca formula la següent pregunta, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple, segons contempla l’article 72 del R.O.C. vigent, adreçada a l’Hble. Sr. Jaume Garau Salas, Conseller executiu del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca Pregunta

Davant les informacions publicades en diferents mitjans de comunicació, ens podria informar sobre quines quantitats estan pendents de pagament en concepte de subvenció a les entitats i associacions que presten serveis socials? A quin exercici pressupostària corresponen les quantitats pendent de pagament?. Quan pensen pagar?


El Sr. GARAU (conseller executiu de Benestar Social) diu que hi ha quatre tipus de convocatòries de subvenció: les nominatives, la convocatòria per a la millora de la qualitat, la convocatòria de transport especial per a persones discapacitades i la convocatòria per a projectes d’entitats sectorials.

Aquestes 4 convocatòries sumen, en 2009, 3.083.000 euros dels quals, en aquests moments, resten sense pagar 137.586 euros, és a dir, un 5%. D’aquest 5% que està sense pagar, més de la meitat (uns 80.000 euros) és perquè estan sense justificar i, per tant, podrien dir que el percentatge sense pagar de 2009 no arribaria al 2%.

En 2010, aquesta quantitat minva un mica perquè minven les nominatives i, del 2.870.000 euros dels 4 tipus de convocatòries que fan, el 100% de la bestreta està pagat i la resta, com que encara no està realitzada i, per tant, no està justificada, doncs no està pagada.

206

Això vol dir que estan en un nivell d’execució de devers el 100% encara que és cert que algunes entitats surten, de vegades, als mitjans de comunicació explicant que tenen dificultats per cobrar el total de la subvenció però ho és perquè les justificacions que presenten no s’ajusten a llei i la Intervenció no permet fer-ne el pagament atès que no s’adeqüen al projecte presentat o bé tenen algun tipus de mancança legal.

Com poden veure, tot això suposa un percentatge molt petit sobre l’import total i això confirma el que deia abans en el sentit que confien en les entitats tot i que, de vegades, alguna té qualque entrebanc que l’ajuden a superar i, de fet, per exemple, de 2008 no hi ha cap entitat que estigui pendent de cobrar res.

PUNT 24. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (SUBVENCIÓ FUNDACIÓ HISPÀNIA)

Es dóna compte de la següent pregunta: Clara del Moral Torres, com a Consellera del GRUP POPULAR al Consell de Mallorca formula la següent pregunta, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple, segons contempla l’article 72 del R.O.C. vigent, adreçada a l’Hble. Sra. Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca Pregunta Ens podria informar de l’import total atorgat a la Fundació Hispània en concepte de subvencions per a la rehabilitació de la embarcació “Hispania”, detallant en quins exercicis pressupostaris s’han concedit i la quantitat corresponent a cada any?

La Sra. DEL MORAL (PP) explica que aquestes preguntes vénen motivades per la publicació en premsa de la subhasta de l’embarcació Hispania, en la qual el Consell de Mallorca havia invertit 600.000 euros.

La darrera informació és que la Fundació recuperava l’embarcació i formula la pregunta en el seus termes tot anunciant que retiren les preguntes 25 i 26.

La Sra. TUGORES (consellera executiva de Medi Ambient) diu que han comprovat la informació que els consta sobre les subvencions donades a la Fundació Hispania d’embarcacions d’època i totes s’han fet a través de convenis.

Consta un conveni de l’any 2004 per un import de 196.040 euros, un altre conveni de 2008 de 120.000 però d’aquest conveni només s’han pagat 56.064 euros dia 27 de març de 2009.

Per acabar, diu que tota aquesta informació són les dades comptables sobre aquesta Fundació i que no els consta res més.

La Sra. DEL MORAL diu que li estranya aquesta informació perquè dels decrets i resolucions a donar compte se’n desprèn que s’han donat més doblers, atès que només se n’aportaven des de Medi Ambient sinó també des del Departament de Presidència.

207

El Sr. BONET (conseller executiu de Presidència) diu que, per a la restauració de l’embarcació, sempre s’ha pagat únicament i exclusivament des de Medi Ambient tant en la passada legislatura com en aquesta.

En canvi, des de Presidència el que s’ha pagat fins l’any passat –i el darrer any des de Turisme– ha estat l’organització de la regata “Comte de Barcelona”, que no és la mateixa cosa malgrat que ho organitzi la mateixa entitat.

PUNT 25. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (ACTUACIONS SUBHASTA EMBARCACIÓ HISPANIA).

Es retira.

PUNT 26. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SRA. CLARA DEL MORAL TORRES A L’HBLE. SRA. PRESIDENTA (DRET DE RETRACTE EN RELACIÓ A “ENAJENACION” EMBARCACIÓ HISPANIA)

Es retira.

PUNT 27. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (COMISSIÓ MIXTA AMB EL BISBAT DE MALLORCA).

Es dóna compte de la següent pregunta: Bartomeu Martínez Oliver, com a conseller del GRUP POPULAR al Consell de Mallorca formula la següent pregunta, amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple, segons contempla l’article 72 del R.O.C. vigent, adreçada a l’Hble. Sr. Joan Font Massot, Conseller del Departament de Cultura i Patrimoni. Pregunta

En el Pla d’Objectius 2008-2011 del Consell de Mallorca, dins l’apartat de Cultura i Patrimoni, figura com a objectiu concret del Servei de Patrimoni Històric i Cultural posar en marxa la Comissió Mixta amb el Bisbat de Mallorca per contribuir a conservar i divulgar el Patrimoni Històric i Cultural de titularitat de l’Església. Ens pot informar si l’esmentada Comissió està constituïda a data d’avui? En cas negatiu, per quin motiu?

El Sr. MARTÍNEZ (PP) formula la pregunta en els seus termes.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) diu que, si li permet el Sr. Martínez, voldria contestar una qüestió del Ple passat relativa a una demanda d’informació d’un decret sobre una plaça d’assessor d’imatge.

208

En aquest sentit explica que aquesta és una qüestió que respon al fet d’haver-hi hagut una baixa que s’ha de cobrir. Es va consultar els borsins respectius, però havien caducat i varen haver de fer una nova convocatòria que recollia tots els requisits, com ara les diferents llicenciatures amb què es podia optar a aquesta plaça.

Arran d’aquesta convocatòria hi va haver una al·legació que feia referència explícitament que també s’havia de considerar la llicenciatura d’Humanitats apta per ocupar aquesta placa i s’ha estimat aquesta al·legació.

En relació a la qüestió plantejada ara, explica que la comissió mixta entre el Bisbat i el seu Departament no està en marxa ni s’ha arribat a posar en marxa en cap moment.

Això ha estat perquè hi va haver una primera presa de contacte amb el resultat d’una proposta formal del Departament de Cultura i Patrimoni per, a través d’un conveni, crear aquesta comissió amb el Bisbat que hi va fer les seves aportacions i tornà a remetre el conveni al Consell de Mallorca.

El mes de novembre de 2009 es va mantenir una reunió amb el Bisbat per tal de reactivar aquesta comissió. Devers un mes més tard enviaren al Bisbat una nova proposta de conveni que incloïa les aportacions que hi havien fet i ara estan a l’espera que el Bisbat es pronunciï sobre la seva conformitat o no amb el nou conveni.

PUNT 28. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (PAGAMENTS GREMI EDITORS).


Durant aquesta legislatura els treballadors de l’Espai Mallorca de Barcelona i de l’Illa de Llibres de la Misericòrdia de Palma han tingut problemes de cobrament de les seves nòmines. Ens podria informar en quina situació es troben els pagaments al Gremi d’Editors, entitat que gestiona aquests dos espais des de fa més de 12 anys?

El Sr. MARTÍNEZ (PP) formula la pregunta en els seus termes.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) diu que hi ha 2 justificacions –les 2 darreres– que estan en distints estats de tramitació. Hi ha una tramitació d’un paquet d’uns 15.000 euros que està a Tresoreria i això vol dir o bé que s’ha pagat avui o bé que està a punt de pagar-se.

Llavors hi ha el darrer paquet justificat que correspon a la resta de tot el conveni de 250.000 euros i que són uns 77.000 euros que està tramitat, des de fa uns 15 dies, tramitat a Intervenció i, tot d’una que hi donin el vistiplau, faran les gestions oportunes per fer-ne el pagament.

209

Un cop pagades aquestes dues quantitats, hauran donat compliment al conveni i, per tant, esperen poder fer ràpidament aquest pagament i així resoldre els problemes que hi ha actualment i, per altra banda, donar un marge de 2 o 3 mesos a principis de 2011 perquè no tenguin els mateixos problemes fins que el pressupost –sigui pactat o prorrogat– estigui en vigor.

PUNT 29. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (IRREGULARITATS PAGAMENTS SUBVENCIONS ESPAI MALLORCA).


Per quin motiu el departament que vostè dirigeix permet que l’Espai Mallorca es plantegi deixar l’activitat de promoció de la cultura i gastronomia de Mallorca per les irregularitats amb els pagaments de les subvencions atorgades pel Consell de Mallorca?

El Sr. MARTÍNEZ (PP) anuncia que ajuntarà les preguntes 29 i 30 perquè els seus continguts són semblats. Tot seguit formula les preguntes en els seus termes.

El Sr. FONT MASSOT (conseller executiu de Cultura i Patrimoni) diu que el seu Departament no s’ha aturat mai, sinó que durant tot aquest temps han fet feina intensament en dos sentits.

En primer lloc, en un sentit immediat amb la idea que es pugui agilitar, al màxim, el conveni de l’any que ve si és que s’ha de continuar via conveni i, en segon lloc, en el sentit de cercar solucions definitives per a l’Espai Mallorca.

En el sentit d’agilitar el conveni, tant com sigui possible, diu que han estat negociant amb la Intervenció tot un seguit de particularitats que creu que faran que, si l’any que ve han de funcionar via conveni, aquest sigui més àgil, els pagaments siguin més fàcils i la bestreta no consti com a percentatge de subvenció aportada com ha passat enguany.

Per tant, això durà si bé no a resoldre el problema, sí que farà que s’agiliti una mica més el pagament i, en conseqüència, no hauran de patir tant els treballadors de l’Espai Mallorca.

Llavors també es fa feina molt intensament amb una opció que creuen que serà definitiva però no és una opció senzilla perquè tenen clar que en aquesta opció s’han d’implicar altres administracions i hi ha de poder continuar fent feina el gremi d’editors i amb els mateixos treballadors que té l’Espai Mallorca.

Creu que aquesta qüestió no podrà quedar resolta a curt termini i, per això, també fan feina amb el conveni. Matisa, emperò, que l’objecte és gestionar l’Espai Mallorca a

210

través d’una Fundació i convertir-lo en un Espai Illes –que ja ho és– amb el qual s’impliquin també el Govern de les Illes Balears i els altres consells insulars proporcionalment.

Reitera que aquest és l’objectiu i assenyala que comença a fer feina amb l’esborrany d’uns possibles estatuts però amb tot el recel del món perquè el tema sí que l’ha parlat amb el Govern de les Illes Balears però no l’ha comentat encara als altres consells insulars.

Considera que aquesta podria ser la solució definitiva però cal tenir clar que hi ha tota una sèrie de condicionants importants i un d’ells és, per exemple, que el gremi d’editors en pugui continuar fent la gestió.

PUNT 30. PREGUNTA QUE FORMULA L’HBLE. SR. BARTOMEU MARTINEZ A L’HBLE. SR. JOAN FONT (SOLUCIÓ ESPAI MALLORCA A BARCELONA)


Quina solució pensa donar per tal que l’Espai Mallorca a Barcelona pugui seguir donant el servei de promoció de la cultura illenca; s’ha plantejat la possibilitat de convertir-lo en un Espai Illes, tal com ha suggerit la directora d’aquest centre?

Contestada conjuntament amb la pregunta 29.

La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta, (que consta de 210 pàgines rubricades).

El secretari general Vist i plau

La presidenta

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL DE ... · 9. recurs potestatiu de reposiciÓ...

Documents

Transcript of ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL DE ... · 9. recurs potestatiu de reposiciÓ...