ACREE_8.Capítol

7/22/2019 ACREE_8.Captol

1/12

1

ANLISI, CONSOLIDACI i REFOR DESTRUCTURES EXISTENTS

Consultes: - Presencials: Dijous, 15:15h - 20:00h

- Internet: ATENEA o c/e:[email protected]

CAP. 8

CAPTOL 1: PLANTEJAMENTS B SICSA CONSIDERAR IMATERIALSPREEXISTENTS

CAPTOL 5:TCNIQUES DEREFOR DE PILARS

CAPTOL 6:TCNIQUES DEREFOR DE JSSERES

CAPTOL 7:TCNIQUES DEREFOR DE FORJATS

CAPTOL 8: TCNIQUES DE REFOR DELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA

CAPTOL 10: INTERVENCIONS PROVISIONALS PER ASSEGURAR LESTABILITAT EN LOBRA

CONTINGUTS DEL CURS

CAPTOL 3:TCNIQUES DEREFOR DE FONAMENTACIONS

CAPTOL 4:OPERACIONS DE CONSOLIDACI DEMURS FRACTURATS

CAPTOL 2: INTERPRETACI DEL CON JUNTDELEMENTS ESTRUCTURALS I TIPOLOGIES

CAPTOL 9: TCNIQUES DESTINTOLAMENT DELEMENTS VERTICALS PORTANTS


2/12

2


8.1. INTRODUCCI

8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS

8.3. INTERVENCI EN UN ARC, VOLTA, CPULA O CLOSCA. CASOS I MOTIUS

8.4. LA REPARACI DE VOLTES I CPULES. CONSOLIDACI

8.5. REFOR MITJANANT TIRANTS O CINTURONS

8.6. REFOR MITJANANT PRECOMPRESSI

8.7. REFOR PER ADDICI DE MATERIAL

8.8. REFOR PER ADDICI DE FORMIG

8.9. TCNIQUES DE SUBSTITUCI FUNCIONAL DUNA VOLTA O CPULA.

8.10. NOVES TENDNCIES DE REFOR PER ADDICI DE FORMIG: HRF

8.11. ELEMENTS QUE TREBALLEN PER LA FORMA. EXEMPLES ICNICS


8.1. INTRODUCCI

Es diu que una estructura treballa "per la formaquan el traat dels seus elements, les sevesproporcions geomtriques, la seva configuraci espacial i els seus mecanismes dedescrrega tenen per finalitat minimitzar els esforos flectors i tallants en ells, potenciant quetreballin sempre a esforos axils, ja siguin de compressi, ja de tracci.

Es tracta daconseguir que a totes les seccions de qualsevol dels elements que formen lEstructurai que ocasionalment poden sofrir una sollicitaci de flexocompressi- les excentricitats delspunts daplicaci de les lnies de descrrega siguin mnimes. Per evitar la presncia desforostallants, les direccions principals dels punts de cada una daquestes seccions hauran de coincidir,

de la manera ms ajustada possible, amb la geometria de la seva directriu longitudinal.

En el pitjor dels casos, per a la ms desfavorable de leshiptesi de crrega de lEstructura, la resultant a cadasecci no deuria quedar fora del nucli central de lamateixa. Cal recordar que el nucli central duna secci sel lloc geomtric dels punts daquesta secci que tenencom a propietat que, si la resultant actua sobre ells, tota lasecci queda comprimida, desapareixent les tensions detracci que afavoreixen laparici de fissures ambseparaci de llavis i, amb elles, la degradaci de lelement.


3/12

3

Principis de la teoria de la inversi:

Per comprendre aquesta teoria s convenient recordar els mecanismes que guien les relacions dinversi entre lageometria dels esforos axials purs, i, per aquesta ra, conv remuntar-se a la font daquesta metodologia:

Coincidint amb el perode (1674) en qu formulava la seva famosa llei de proporcionalitat entre les tensions i lesdeformacions, langls Robert Hooke realitzava tamb uns interessants experiments respecte a la forma de resoldreun arc, les conclusions dels quals es poden sintetitzar en que ... La millor forma de traar-lo s la que resultariadinvertir la catenria dun fil flexible. Pocs anys desprs, aquest principi fou ampliat per David Gregory (1697)amb la constataci de que ...les forces cap a linterior als extrems de la cadena, sn les mateixes que als extrems delarc empenten cap a fora. La catenria invertida resultant dels anteriors experiments era coneguda com corbadequilibri de larc .


8.1. INTRODUCCI

Aquesta propietat geomtrica t una relaci evident amb els "polgons funiculars"que, en un cas elemental, esformen en penjar crregues puntuals dun fil flexible. La inversi daquestes geometries funiculars proporciona lespautes per projectar "per la forma amb compressions axils, proposant formes basades en traats antifuniculars,resultants de la inversi daquells. A un nivell bastant elemental, poden plantejar-se relacions evidents entre el traatdels polgons funiculars i el dibuix dels diagrames de moments flectors duna barra sotmesa a crregues puntuals.

Aquesta metodologia va ser utilitzada per grans mestres de larquitectura del segle XX. Antoni Gaud es va aprofitar,durant tota la seva vida, de les tcniques derivades de la inversi catenrica i de laplicaci dels polgons funiculars

per escometre la geometria dels seus projectes. Dieste, Isler o Frei Otto, tamb la utilitzaran als seus projectes.


8.1. INTRODUCCI

El principal avantatge de la teoria de inversi aplicada a les estructures, sque per un estat de crregues concret i invariable, s molt senzill trobarla forma que possibiliti que l estructura final treballi a esfor de compressipur, utilitzant per construir-la el mnim material possible, ja que aquestestar perfectament optimitzat degut lexistncia nicament de les tensionsfavorables de compressi, permetent, a ms,junts constructius moltelementals si es disposen perpendiculars a la lnia de pressions.

Avantatges i Inconvenients de la teoria de la inversi:

AVANTATGES

INCONVENIENTS

El principal inconvenient de la teoria de inversi s que noms s aplicable per unnic estat de crregues concret i invariable, de manera que una estructura queha estat dissenyada per una estat de crregues determinat ser molt sensible aqualsevol canvi en les crregues aplicades i molt probablement funcionarmalament, tenint grans deformacions, vibracions, i fins i tot arribar en alguns puntsde lestructura a nivells tensionals que el propi material no sigui capa de suportar,degut a laparici de moments flectors no esperats.

En aquestes estructures s imprescindible comprovaralternances de crregues,i possibles variacions de les mateixes, aix com les possibles crreguespuntuals que shi puguin donar.

Aix comportar un regruix general de lestructura, sigui quin sigui el material, oaparici de nervadures en elements superficials, per fer que les possibles lnies depressions degudes als diferents estats de crregues es puguin donar dins delpropi element, i a poder ser, dins del ter central de la secci resultant per evitarlaparici de moments flectors.


4/12

4

Observacions bsiques: ARCS i VOLTES

- Els problemes dels arcs i voltes no solen ser de resistncia, sin destabilitat. Aquesta contingncia es resoldonant-li a larc lespessor suficient perqu les seves possibles lnies de descrrega corresponents a les diferentsposicions de la crrega- quedin sempre contingudes en les seves seccions.

- Una forma ptima de reduir les empentes s apuntant la clau.

- La desconfiana popular, cap els elements estructurals que no treballessin a compressi, genera solucions com:

- Els arcs poden patirinestabilitats per pandeig, ja que el seu treballen a compressi.

- Laparici de fissures en els arcs no s indicativa dun mal comportament, ni pressuposa,en principi, risc de collapse. Els mecanismes de trencament dun arc sn complexos, per,en lnies generals, es considera que un arc amb tres rtules no ofereix perill . La formaciduna quarta rtula inicia una situaci dinestabilitat fatal per larc.

- Laparici de tensors inferiors en els arcs posa de manifest lexistncia dempentes que nopoden ser contrarestades




8.2. PRINCIPALS PATOLOGIES ESTRUCTURALS Observacions bsiques: ARCS, VOLTES i CPULES

VENT

CRREGA GRAVITATRIADeformada Deformada

Diagrama MF Diagrama MF

TT

T T

T

Crreguestrmiques

Geometria habitualArcs obra nova

Arc triarticulat

TT


5/12

5



1. Compressions en excs augment de crrega

2. Fissuraci horitzontal (traccions sup.) inestabilitats o mala geometria

3. Fissuraci horitzontal (traccions inf.) desplaament suport

4. Fissuraci vertical (traccions) desplaament suport

Inestabilitat percrrega puntual

excntrica

Inestabilitat deforma per mala

geometria

Desplaamentsuport cpules

Observacions bsiques: CPULES



Senumeren les raons que normalment condicionen ladopci de mesures de millora dun element que treballi per laforma. Sagrupen segons set conceptes, que poden conduir lanalista a escometre la realitzaci dun refor:

I. Per increment de la crrega de clcul:a) Per increment de la sobrecarrega ds, causat per un canvi ds funcionalb) Per necessitat de incrementar el pes propi dels paviments o envansc) Per un possible augment significatiu de la crrega de lelement, si aquest s

sotms a una operaci de reford) Per rebre, a travs dels envans i parets de tancament de la planta

immediatament superior, un increment de crrega per lacumulaci desobrecarregues de les plantes superiors

II. Per la necessitat dadaptaci de ledifici a diverses Normatives dobligadaaplicaci:

e) Per adaptar els estats de carregues a una Normativa ms exigent al respectef ) Per adaptar-se a les disposicions que el cos de Bombers imposi en cada

moment per millorar lestabilitat al foc de lestructura en cas de incendi

III. Per deficincies del material de lelement:g) Per una deficient qualitat resistent del material que el configura, ja sigui dorigen, ja introduda o activada

posteriormenth) Per una corrosi excessiva en el cas delements metllicsi ) Per defectes a les resines duni que puguin incidir negativament en la configuraci fibrosa, en el cas de fusta

laminadaj ) Per estar el material afectat per agents externs agressius, com insectes i fongs a la fusta, o per presncia de

materials que ataquen la prpia configuraci qumica del materialk) Per presentar fissuraci excessiva amb indicis de degradaci del formig o les barres en jsseres formig armat


6/12

6

IV. Per un clcul previ incorrecte de lestructura.l) Per manca darmadura suficient, o per estar aquesta mal organitzadao amb recobriments insuficients, en el cas de bigues de formig armat.Ha de vigilar-se, de manera especial, la disposici dels estrepsm) Per manca de rigidesa que pugui implicar una fletxa excessiva quecomporti la formaci darcs de descrrega

V. Per manipulaci de la geometria de ledifici.n) Per eliminaci o desplaament dun pilar, que impliqui unareorganitzaci de crregues sobre lelement en qesti.o) Per acomodar-se a noves situacions estructurals causades per lamanipulaci de zones prximes de lestructura, especialment perobertura de forats que puguin afectar lestabilitat i rigideses dels seus

suports.p) Per eliminaci dun forjat immediatament inferior o superior, amb lescorresponents bigues, que podria implicar una alteraci al descens decrregues i lnies de pressi de lelementq) Per una possible necessitat funcional que exigeixi una reduccigeomtrica de la secci de l element. Aquesta situaci s poc habitual,per no s descartable (entrada maquinria, sortides demergncia...)r) Per mantenir la capacitat resistent en el cas que el pilar hagi de serfuncionalment travessat per algun conducte o pilar, en casos derehabilitaci.



VII. Per causes alienes a la prpia estructura:

u) Per la presncia de smptomes que detecten possibles assentaments diferencials de la fonamentaci queafecten la distribuci dels esforos en bigues i pilars

v) Per haver sofert alguna situaci accidental (incendi, impacte,) que hagi suposat un dany important. Donadala gran varietat de les causes i de les respostes donades per lestructura, lanlisi posterior a laccident pot sersummament complex i pot fer aconsellable la participaci dalgun laboratori expert que ajudi a lanalista en laseva decisi.

x) Per evitar lefecte perjudicial de determinades condicions ambientals sobrevingudes o demmagatzemamentde productes agressius, en una situaci determinada de canvi ds. Els canvis ds o dactivitat dels localscomercials o industrials deurien ser sempre comunicats a tcnics experts que decidissin sobre la necessitat deprotegir els elements estructurals en el supsit de que la nova activitat pogus perjudicar la seva integritat.

VI. Per conservar la seguretat davant de fenmenspossibles de inestabilitat:

s) Per evitar lavan duna possible inestabilitat per prdua deforma

t) Per haver sigut afectada un perfil metllic per l aparicidalguna abonyegadura local, ja sigui de lnima o de l alacomprimida. Aquest comportament, que podria no haver-se

manifestat en tota la vida anterior a un moment determinat,podria ser degut a un increment ocasional de la sollicitacide lelement




7/12

7


8.4. LA REPARACI DE VOLTES I CPULES. CONSOLIDACI

Caracterstiques:

No substituci funcional: refor a tracci superior

No augment secci: no disminuci estat tensional

Monolitisme relatiu: millora, per, el comportamentoriginal

Consolidaci a sentiment

No es comproven les preexistncies

Bona uni amb preexistncies

No admet augment de crregues

Reforos econmicament elevats, per rpida aplicaci

Noves tendncies consolidaci: Entramat dacer o

polmers, i morters sinttics amb fibres i resines.

Com ja hem vist, les estructures laminars que treballen per la forma sn habitualment molt sensibles a qualsevolcanvi en les crregues aplicades, aplicacions de crregues puntuals, prdua de rigidesa dels suports...

s per aquest motiu que al mercat hi ha gran quantitat de productes que tendeixen a solucionar parcialmentaquestes deficincies. Acostumen a ser productes dltima tecnologia, de bonssimes prestacions i amb productesdadherncia qumica amb els elements existents.

Habitualment es basen en lavaluaci qualitativa i sempren en elements sobre els que no han variat les crregues,ja que normalment no es dimensiona el refor que shi colloca.



Com ja hem vist en la teoria bsica del teorema de la inversi, totaestructura que treballa per la forma necessita, als seus punts de suport,una reacci amb una component horitzontal que segons sigui la sevageometria pot arribar a ser important.

Reaccions enfonaments

Reaccions

compensades

s decontraforts

s de tirants

Les formes com histricament shan compensat aquestes componentshoritzontals sn molt variades, per sn en els casos darc, volta o cpulanics on aquestes components poden representar una patologia msimportant.

Habitualment la manera ms simple i senzilla dintervenir en un cas comaquest, s el datirantar interiorment recollint aquesta component, parantespecial atenci en la uni exterior amb l element existent.

Arcs i voltes

Refor ambtirants

Desplaamentssuports


8/12

8



Anell metllic de la Catedralde Barcelona (s.XIX)

Una segona situaci, amb una repercussi patolgica superior, esdev freqentment quan el suport perimetral de lacpula no s suficientment rgid pergarantir la indeformabilitat en planta de la circumferncia de base, com aconseqncia de la seva incapacitat per suportar les components horitzontals de la lnia dempentes sobre el pladarrencada. Un augment del dimetre del pla horitzontal darrencada comportar l aparici inevitable de forces detracci horitzontals dirigides segons la seva prpia circumferncia.

Cpules

La cpula no disposa, habitualment, de mecanismes resistents per absorbir tals forces de tracci, produint-selaparici desquerdes verticals, que poden ser duna certa intensitat, seguint els meridians fins una certa altura. Eltrencament de la cpula sha produt en grills i, sense que aix pressuposi un collapse prxim, comena un procsdegradador i que pot danyar sensiblement la qualitat de la construcci, fent -se necessria una primera intervencidestabilitzaci, ja sigui sobre la prpia cpula, ja sobre els suports que la reben.

Compressi

Tracci


8.6. REFOR MITJANANT PRECOMPRESSIHi ha arcs, voltes, cpules o closques, en qu si la seva geometria no ha estatben traada sn, molt susceptibles a tenir inestabilitats i perdre la sevaforma original, tendint a obrir-se als seus extrems. Sn molt propenses arcs ivoltes circulars (de can), ja que no segueixen la teoria de la inversi.

El fet que lesfor daxial de compressi sigui predominant en aquest tipus de construccions fa que sigui habitualveure elements que treballen per la forma construts amb materials que no tenen capacitat a tracci, com podenser les fbriques de ma cermic o, fins i tot, la mamposteria.

Aquest tipus de construccions sn, encara ms sensibles, sobretot, davantcrregues puntuals, ja que la mxima resistncia transversal que pot oferirlelement s deguda al fregament entre les diferents peces, de manera que siles crregues longitudinals (segueixen lnia de pressions) no sn suficients, lacrrega puntual pot arribar a desencaixar alguna de les peces de la fbrica.

Aquest, comporta una nova forma i un reequilibri esttic de lelement. sprecisament per evitar aquestes situacions, que sovint s bona estratgia quelanalista apliqui una precompressi, situant crregues a les parts extremesdels elements, per tal de tenir, una component de reacci horitzontal, quecomprimir les seves seccions, reduint les possibles traccions iinestabilitats, cas molt similar al dels pinacles i arcs-botants al Gtic.


9/12

9


8.7. REFOR PER ADDICI DE MATERIALUna de les tcniques ms habituals en el refor de voltes i cpules s el demprarel mateix sistema constructiuque es va utili tzar originalment.Pot semblar que lorigen daquesta tendncia s merament un motiu histrico-romntic, per t un fonament decomportament estructural molt important. Es tracta de fer treballar plegats la secci existent amb la novaaportada, que es complementaran b, si els materials de nova aportaci sn suficientment similars als existents.

El motiu principal s perqu tindran un Mdul de Young molt similar, demanera que les deformacions seran molt compatibles, i les tensions esrepartiran homogniament en tota la secci.

Aquest tipus de solucions constructives tenen quatre grans avantatges:

1. En tenir ms secci (ms rea), les tensions tendiran a reduir-se. Esaltament probable dependr de la geometria de lelement i del refor-

que pugui admetre un augment de les crregues aplicades.

2. En tenir una alada de secci major (ms altura), el seu ter centraltamb augmentar proporcionalment, admetent aix un ventall majorde possibilitats dalternances de crregues.

3. En situar ms massa, estarem augmentant el seu pes propi de formacontrolada, de manera que estarem aplicant, de forma indirecta, unaprecompressi de la seva secci.

4. No necessita cap apuntalament ja que la incorporaci de crregues sgradual i mnima per lestructura.

Estat inicial

Exemple volta cermica


8.8. REFOR PER ADDICI DE FORMIG

Refor ms habitual i generalitzat: Capa de formigarmat utilitzant les preexistncies com a encofrat perdut

Caracterstiques:

- Refor a sentiment: no es comprova la preexistnciaacuradament tot i que si nclou al clcul.

- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes mitj)

- Monolitisme: bon comportament davant sisme

- Capa de formig superiorpot treballar a tracci

- Bon comportament a compressi: (poc armat) Arm. Bsica

- Clcul acurat del rasant

- Fase clcul, disseny i pressupost breu Posta en obracomplicada per letapa darmat.

- Necessitatdencofrats parcials dels elements verticals

- Manca general de recobriments i minoraci de durabilitat

- Posta en obra mitjana: fraguat del formig

Capa de formig armat

Una de les tcniques ms generalitzades en rehabilitaci estructural s el daplicar petites capes de formig armat,connectat a les preexistncies. s una tipologia que, generalment, funciona b, per cal tenir precaucions.

Els principals motius que fan que sigui tan generalitzada la seva aplicaci, sn, per una banda, que s un sistemaconstructiu molt conegut entre tots els constructors, i que el seu preu no s, a priori, elevat. Les preexistncies esconsideren sense fer-ne un estudi acurat: sen comprova el gruix i se li dna una capacitat perqu collabori.

Estructuralment ens trobem que en voltes de fbriques cermiques o de pedra, el seu Mdul de Young ssubstancialment diferent, (no tant com amb l acer) per, com passa amb els pilars, si es connecta correctament lapreexistncia amb el refor, pot arribar a treballar mitjanament b com una secci mixta, tot i que dependr totalmentdels elements de connexi, que suporten les tensions rasant. Atenci recobriments en edificis monumentals.

Capa de formigarmat

NOTA: connectorsdacer galvanitzat o

inoxidable


10/12

10



Substituci funcional amb nou element de formig:Llosa de formig armat

Caracterstiques:

- Llosa calculada: no es comprova la preexistncia

- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes alt)


- Llosa de formig pot absorbir Moments Flectors

- Bon comportament a compressi: (poc armat) Arm. Bsica

- No cal clcul del rasant, lexistncia queda penjada

- Fase clcul, disseny i pressupost breu Posta en obracomplicada per letapa darmat.

- Necessitatdencofrats parcials dels elements verticals

- Manca general de recobriments i minoraci de durabilitat

- Posta en obra lenta: fraguat del formig

En projectes concrets, s possible que lelement a reforar estigui en molt males condicions, o tingui una geometriesmolt mal traada que faci que el refor no sigui suficient, o hi hagi previst un gran augment de crregues, de maneraque es decideixi fer una substituci funcional de lelement. En aquests casos, es tindr en compte com a nicaestructura la de formig armat, que passar a ser una llosa amb doble armat, que utilitzar lelement existent com aencofrat perdut (el formig pot ser projectat), i es connectaran noms amb la intenci de penjar literalment lespreexistncies de la nova llosa. Atenci recobriments en edificis monumentals, ja que ens augmentaran molt lacrrega i ens reduiran el bra mecnic.

En aquesta aplicaci en concret, no importar la diferncia de Mdul de Young entre els materials, ja que notreballaran conjuntament. La nova llosa tendir a anar poc armada, i malgrat aix podr suportar moments flectorsen disposar de doble armat. Els gruixos mnims seran duns 18-20cm i suposaran una crrega duns 500kg/m2.

Llosa de formig armat

Llosa de formigarmat


inoxidable



Substituci funcional amb nou forjat lleuger:Consolidaci de lelement i forjat independent

Caracterstiques:

- Consolidaci a sentiment: no es comprova la preexistncia

- Nou forjat de nova construcci (sense puntals ni sopandes)

- Comprovaci necessria murs i fonaments (pes mitj-baix)

- Monolitisme relatiu: Ha millorat comportament davant sisme

- Facilitat constructiva general

- Posta en obra rpida

- Prdua dalada lliure en planta superior

- La preexistncia es queda les crregues de pes propi

- Altament recomanable que siguin independents i no es connectin

- Atenci: en no ser registrable shaur de preveurecomportament contra el foc de perfils i forjat coll aborant

Una soluci molt habitual en la rehabilitaci estructural duna volta o cpula s la seva substituci funcional. Sovint hiha dos motius principals perqu aix sigui: augment considerable de les crregues i la mostra de patologies ambles crregues que histricament han suportat (i que normalment no sn excessivament grans). Tamb s un motiusuficient la facilitat que suposa no haver de comprovar les preexistncies ni fer cales destructives.

La substituci funcional doblant estructura de forjat s molt senzilla si arquitectnicament hi ha alada suficient en laplanta superior, i si no hi ha excessius inconvenients en els nivells de la planta en qu actuem.

Les niques precaucions que shan de tenir sn: consolidar b lelement que treballa per la forma , ja que moltsovint ja no ser registrable; executar un sostre el ms lleuger possible per no alterar crregues de murs ni

fonaments; deixar un espai mnim perqu la deformaci del sostre no impliqui entrada en crrega de lelementsubstitut funcionalment; i que aquest sostre es pugui executar sense puntals ni registres inferiors.

Nou forjat independent

Sostre dobra nova

Consolidaci


11/12

11


8.10. NOVES TENDENCIES DE REFOR PER ADDICI DE FORMIG: HRF

Nova aplicaci Refor amb HRF: Capa de formigarmat amb fibres i adaptant el Mdul de Young

(Form. Reforat amb Fibres)

Una de les tcniques sorgida de l evoluci de la tendncia daplicar formig armat sla de ls de HRF (Hormign Reforado con Fibras), que pretn conservar-ne elsavantatges i reduir-ne els inconvenients, sobretot els de posta en obra. Hi ha,per, una enorme dificultat en la seva aplicaci, precisament pel desconeixementdaquesta tcnica i falta de tradici per part dels constructors.

Les principals caracterstiques tcniques sn que es pot reduir molt el gruix delaplicaci, reduir la dosificaci de les fibres, projectar-lo directament sobre lelementen qesti, i fins i tot adaptar el Mdul de Young s del nou formig al del materialpreexistent de manera que shi adapti perfectament. A ms, es poden aplicar ridslleugers, per reduir encara ms lefecte de lalta densitat del formig.

Caracterstiques:

- Refor precs, mnim: es comprova la preexistncia, el refor potarribar a ser 1,5cm de gruix mnim

- Comprovaci mnima murs i fonaments (poc pes)


- Capa de formig superiorpot treballar a tracci

- Bon comportament a compressi: (poc armat) arm. Bsica

- Clcul acurat del rasant

- Fase clcul, disseny i pressupost molt llarga Posta en obrasenzilla mitjanant projectat, millor orientaci de les fibres.

- No necessita encofrats parcials dels elements verticals. - Nonecessita recobriments i t alta durabilitat

Capa de HRF


inoxidable



Cpula de Santa Maria di Fiori.Florncia. Filippo Brunelleschi,1418. 42m de dimetre

Restaurant. Xochimilco. Mxic.Flix Candela, 1958.Gruix closca


12/12

12



Sagrada famlia. Barcelona.Antoni Gaud, 1882.Baslica de 170m daltura.

Palazzo dello Sport. Roma. Itlia.Pier Luigi Nervi, 1958.Cpula de 100m de dimetre

Mercat de Porto Alegre. Brasil.Eladio Dieste, 1972.

Cermica armada.

Tennishalle, Grenchen. Sussa.Heinz Isler, 1978.

Ponte sul Basento. Potenza. Itlia.Sergio Musmeci, 1967. Teoria dela inversi amb formig armat

Teatre La Massa. Vilassar de Dalt.Barcelona. Rafael Guastavino, 1880.

Cpula de 17m de dimetre i 3,5m de fletxa

ACREE_8.Capítol

Documents

Transcript of ACREE_8.Capítol