Venda d’entrades www.auditori.cat

15FEB

2018

PATRICIAKOPATCHINSKAJAi POLINA LESCHENKO

8MARÇ

2018

JEAN RONDEAUPièces de clavecinde Couperin

P R O P E RS C O N C E RTS R EC O M A N ATS

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRA

LISE BERTHAUD viola

QUATUOR MODIGLIANI

MOZART STRING QUINTETS QUATUOR MODIGLIANI& LISE BERTHAUD6 DE FEBRER DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRADins la seva voluntat de construir un discurs propi i enriquidor, L’Auditori de Barcelona inicia enguany un nou cicle destinat a oferir, al llarg de tres temporades, la integral de quintets de corda de Wolfgang A. Mozart (1756-1791), un breu però extraordinari corpus creatiu que li va permetre ampliar les possibilitats expressives del quartet de corda afegint-hi una segona viola. Es tracta, sens dubte, d’un petit conjunt d’obres mestres que recorren pràcticament tota la vida del compositor, des que tenia 17 anys fins als prodigiosos darrers mesos de la seva vida.

Més extravertit i lleuger que el quartet, el quintet no era una forma massa habitual a l’època, exceptuant el cas de l’italià Luigi Boccherini (1743-1801) que en va escriure més d’un centenar. La seva distribució instrumental tampoc no tenia un caràcter fix o tancat i, de fet, Boccherini va optar habitualment per un segon violoncel. Només al final de la seva vida es decantà per la segona viola, tal com feu Michael Haydn (1737-1806) amb els seus tres quintets de 1773, primeres obres mestres del gènere i, molt possiblement, font d’inspiració per al jove Mozart en la seva primera aproximació al gènere, aquell mateix any. Hagueren de passar, però, tres lustres perquè el geni de Salzburg recuperés aquest format, al qual arribarà en plena maduresa creativa.

Aquest segon apropament va tenir lloc durant la primavera de 1787, quan Mozart va intentar, sense èxit, obrir una subscripció per a l’edició de tres quintets, un dels quals acabarà sent una transcripció de la Serenata en do menor, K. 388. Els altres dos seran els quintets K. 515 i, un mes més tard, K. 516. Amarat de la desoladora tonalitat de Sol menor, pot dir-se que estem davant d’una de les obres més tràgiques de Mozart; una partitura d’esperit ombrívol, turmentat i convuls, tot i que no es pot considerar un cant de comiat al seu pare, mort el mateix mes que va compondre l’obra, a causa del seu alegre final. A partir del desesperat Allegro inicial, el quartet avança a través d’un angoixat Menuetto i d’un Adagio commovedor –que el musicòleg Alfred Einstein definí com l’”oració d’una ànima aïllada, envoltada d’abismes”– fins a desembocar en un últim moviment que, en el darrer moment i amb un gir sorprenent, aparta la tragèdia i dissipa la foscor.

Tres anys més tard, i probablement com a resposta a l’encàrrec d’un aficionat hongarès –el marxant i violinista Johann Trost–, Mozart va escriure els seus dos darrers quintets, gestats amb només quatre mesos de diferència. El Quintet en Re major, K. 593, datat al desembre de 1790, representa, a més, el ressorgiment del geni del compositor, que després d’un any de tràgica esterilitat creativa entrarà en un període d’activitat febril que ja no s’aturarà fins a la seva mort. Obra d’una inusitada llibertat formal, sòlida i poderosa, Mozart hi arrisca noves solucions tècniques, sobretot en el primer moviment, d’una gran densitat contrapuntística. Tot seguit, l’Adagio contraposa sentiments de serenor i angoixa, mentre que en el Menuetto, ple de rusticitat espontània, destaca l’alegria popular d’un graciós ländler. El quintet es clou amb un audaç Allegro que esdevé un gran fresc cambrístic. Mozart al cim del seu geni.

C O M E N TA R I p e r A na M a r í a Dáv i l a

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 1 31/1/18 17:41

DIMARTS 6 | 20 h

FEBRER DE 2018

PROGRAMA

1 / WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 –Viena 1791

Quintet de corda núm. 4en Sol menor, K. 516

I. Allegro

II. Menuetto and Trio. Allegretto

III. Adagio ma non troppo

IV. Adagio — Allegro

33’

2/ Quintet de corda núm. 5en Re major, K. 593

I. Larghetto - Allegro

II. Adagio

III. Menuetto: Allegretto

IV. Allegro

28’

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Lise Berthaud viola • Quatuor Modigliani: Amaury Coeytaux violí, Loic Rio violí, Laurent Marfaing viola i François Kieffer violoncel

© M

arie

Sta

gg

at

El Quartet Modigliani, format el 2003, és un convidat habitual dels millors escenaris del món i està considerat com el millor quartet de corda de l’actualitat. Actualment es troba realitzant una extensa gira pels EUA, Japó, Corea i la Xina, i per la majoria de països europeus. Tornaran, entre d’altres, al Wigmore Hall, el Carnegie Hall, la Filharmònica de París, la Konzerthaus de Viena, el Mozarteum de Salzburg, el Kimmel Center de Filadèlfia, la Sala Filharmònica de Varsòvia i l’Oji Hall de Tòquio.

El grup s’ha dedicat sempre amb cos i ànima a la música de cambra més transcendent i ha fet gires regulars amb altres músics com Sabine Meyer, Renaud Capuçon, Beatrice Rana, Nicholas Angelich, Jean-Frédéric Neuburger, Marie-Elisabeth Hecker o Daniel Müller-Schott. L’any 2014 van esdevenir directors artístics del festival francès Rencontres Musicales d’Evian, creat el 1976, que es va fer famós pel seu antic director artístic, Mstislav Rostropóvitx. Arran d’aquesta col·laboració el festival ha obtingut un èxit fulgurant i ha esdevingut un dels esdeveniments musicals de l’estiu més importants d’Europa.

Els seus components imparteixen classes magistrals al Conservatori Nacional Superior de Música de París des de novembre de 2017. Han enregistrat els seus set discos amb la companyia discogràfica Mirare. La seva publicació més recent ha estat l’enregistrament complet dels Quartets de Corda de Schumann.

Gràcies a la generositat i al suport de patrocinadors privats, els músics compten amb extraordinaris instruments italians: Amaury Coeytaux toca un violí de 1773 de Giovanni Battista Guadagnini, Loic Rio toca un violí de 1734 d’Alessandro Gagliano, Laurent Marfaing toca una viola de 1660 de Luigi Mariani i François Kieffer toca un violoncel de 1706 de Matteo Goffriller. El Quartet Modigliani també agraeix a SPEDIDAM el seu ajut.

PAUSA 15’

Q U AT U O R M O D I G L I A N ILise Berthaud va néixer el 1982 i començà a estudiar violí als cinc anys. Va assistir al Conservatori Nacional Superior de París i va guanyar el premi del Concurs Europeu de Joves Instrumentistes l’any 2000 i el Premi Hindemith al Concurs Internacional de Ginebra el 2005.

Ha actuat en escenaris de prestigi d’arreu del món: Théâtre des Champs-Elysées, Baden Baden Festspielhaus, Elbphilharmonie, Musikverein, Wigmore Hall, Bridgewater Hall, The Sage Gateshead, Filharmònica de Paris, Festival de Moritzburg, Schubertiade Hohenems de Schwartzenberg, Rencontres Musicales d’Evian, Festival International de Colmar..., amb artistes com Renaud Capuçon, Baiba Skride, Lauma Skride, Harriet Krijgh, Julian Steckel, Daishin Kashimoto, Eric Le Sage, Augustin Dumay, Pierre-Laurent Aimard, Emmanuel Pahud, Gordan Nikollich, Martin Helmchen, Marie-Elisabeth Hecker, Alina Ibragimova, Veronika Eberle, Christian Poltera i el Quatuor Ebène.

Com a solista, Lise ha tocat amb l’Orquestra Simfònica d’Islàndia, l’Orquestra Nacional de Bèlgica, la Düsseldorfer Symphoniker, l’Orquestra Nacional de Lió, els Musiciens du Louvre, l’Orquestra Filharmònica de Wroclaw, l’Orquestra Filharmònica de São Paulo, l’Orquestra de Cambra de París, l’Orquestra de Cambra de Valònia i la Sinfonietta de Hong-Kong. Va publicar el seu primer àlbum en solitari el 2013 amb la discogràfica francesa Aparté, amb què va rebre elogis unànims i va guanyar diversos premis a França.

Durant el període 2013-2015, Lise va formar part del prestigiós New Generation Artists Scheme de la Radio 3 de la BBC, que li va permetre actuar amb totes les orquestres de la BBC i enregistrar un gran repertori, tant en directe com a l’estudi. El 2014 va debutar al BBC Proms.

Toca una viola d’Antonio Casini de 1660, cortesia de Bernard Magrez.

L I S E B E R T H A U D viola

© N

ed

a N

avae

e

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 2 31/1/18 17:41

Venda d’entrades www.auditori.cat

15FEB

2018

PATRICIAKOPATCHINSKAJAi POLINA LESCHENKO

8MARÇ

2018

JEAN RONDEAUPièces de clavecinde Couperin

P R O P E RS C O N C E RTS R EC O M A N ATS

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRA

LISE BERTHAUD viola

QUATUOR MODIGLIANI

MOZART STRING QUINTETS QUATUOR MODIGLIANI& LISE BERTHAUD6 DE FEBRER DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRADins la seva voluntat de construir un discurs propi i enriquidor, L’Auditori de Barcelona inicia enguany un nou cicle destinat a oferir, al llarg de tres temporades, la integral de quintets de corda de Wolfgang A. Mozart (1756-1791), un breu però extraordinari corpus creatiu que li va permetre ampliar les possibilitats expressives del quartet de corda afegint-hi una segona viola. Es tracta, sens dubte, d’un petit conjunt d’obres mestres que recorren pràcticament tota la vida del compositor, des que tenia 17 anys fins als prodigiosos darrers mesos de la seva vida.

Més extravertit i lleuger que el quartet, el quintet no era una forma massa habitual a l’època, exceptuant el cas de l’italià Luigi Boccherini (1743-1801) que en va escriure més d’un centenar. La seva distribució instrumental tampoc no tenia un caràcter fix o tancat i, de fet, Boccherini va optar habitualment per un segon violoncel. Només al final de la seva vida es decantà per la segona viola, tal com feu Michael Haydn (1737-1806) amb els seus tres quintets de 1773, primeres obres mestres del gènere i, molt possiblement, font d’inspiració per al jove Mozart en la seva primera aproximació al gènere, aquell mateix any. Hagueren de passar, però, tres lustres perquè el geni de Salzburg recuperés aquest format, al qual arribarà en plena maduresa creativa.

Aquest segon apropament va tenir lloc durant la primavera de 1787, quan Mozart va intentar, sense èxit, obrir una subscripció per a l’edició de tres quintets, un dels quals acabarà sent una transcripció de la Serenata en do menor, K. 388. Els altres dos seran els quintets K. 515 i, un mes més tard, K. 516. Amarat de la desoladora tonalitat de Sol menor, pot dir-se que estem davant d’una de les obres més tràgiques de Mozart; una partitura d’esperit ombrívol, turmentat i convuls, tot i que no es pot considerar un cant de comiat al seu pare, mort el mateix mes que va compondre l’obra, a causa del seu alegre final. A partir del desesperat Allegro inicial, el quartet avança a través d’un angoixat Menuetto i d’un Adagio commovedor –que el musicòleg Alfred Einstein definí com l’”oració d’una ànima aïllada, envoltada d’abismes”– fins a desembocar en un últim moviment que, en el darrer moment i amb un gir sorprenent, aparta la tragèdia i dissipa la foscor.

Tres anys més tard, i probablement com a resposta a l’encàrrec d’un aficionat hongarès –el marxant i violinista Johann Trost–, Mozart va escriure els seus dos darrers quintets, gestats amb només quatre mesos de diferència. El Quintet en Re major, K. 593, datat al desembre de 1790, representa, a més, el ressorgiment del geni del compositor, que després d’un any de tràgica esterilitat creativa entrarà en un període d’activitat febril que ja no s’aturarà fins a la seva mort. Obra d’una inusitada llibertat formal, sòlida i poderosa, Mozart hi arrisca noves solucions tècniques, sobretot en el primer moviment, d’una gran densitat contrapuntística. Tot seguit, l’Adagio contraposa sentiments de serenor i angoixa, mentre que en el Menuetto, ple de rusticitat espontània, destaca l’alegria popular d’un graciós ländler. El quintet es clou amb un audaç Allegro que esdevé un gran fresc cambrístic. Mozart al cim del seu geni.

C O M E N TA R I p e r A n a M a r í a D á v i l a

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 1 31/1/18 17:41

DIMARTS 6 | 20 h

FEBRER DE 2018

PROGRAMA

1 / WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 –Viena 1791

Quintet de corda núm. 4en Sol menor, K. 516

I. Allegro

II. Menuetto and Trio. Allegretto

III. Adagio ma non troppo

IV. Adagio — Allegro

33’

2/ Quintet de corda núm. 5en Re major, K. 593

I. Larghetto - Allegro

II. Adagio

III. Menuetto: Allegretto

IV. Allegro

28’

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Lise Berthaud viola • Quatuor Modigliani: Amaury Coeytaux violí, Loic Rio violí, Laurent Marfaing viola i François Kieffer violoncel

© M

arie

Sta

gg

at

El Quartet Modigliani, format el 2003, és un convidat habitual dels millors escenaris del món i està considerat com el millor quartet de corda de l’actualitat. Actualment es troba realitzant una extensa gira pels EUA, Japó, Corea i la Xina, i per la majoria de països europeus. Tornaran, entre d’altres, al Wigmore Hall, el Carnegie Hall, la Filharmònica de París, la Konzerthaus de Viena, el Mozarteum de Salzburg, el Kimmel Center de Filadèlfia, la Sala Filharmònica de Varsòvia i l’Oji Hall de Tòquio.

El grup s’ha dedicat sempre amb cos i ànima a la música de cambra més transcendent i ha fet gires regulars amb altres músics com Sabine Meyer, Renaud Capuçon, Beatrice Rana, Nicholas Angelich, Jean-Frédéric Neuburger, Marie-Elisabeth Hecker o Daniel Müller-Schott. L’any 2014 van esdevenir directors artístics del festival francès Rencontres Musicales d’Evian, creat el 1976, que es va fer famós pel seu antic director artístic, Mstislav Rostropóvitx. Arran d’aquesta col·laboració el festival ha obtingut un èxit fulgurant i ha esdevingut un dels esdeveniments musicals de l’estiu més importants d’Europa.

Els seus components imparteixen classes magistrals al Conservatori Nacional Superior de Música de París des de novembre de 2017. Han enregistrat els seus set discos amb la companyia discogràfica Mirare. La seva publicació més recent ha estat l’enregistrament complet dels Quartets de Corda de Schumann.

Gràcies a la generositat i al suport de patrocinadors privats, els músics compten amb extraordinaris instruments italians: Amaury Coeytaux toca un violí de 1773 de Giovanni Battista Guadagnini, Loic Rio toca un violí de 1734 d’Alessandro Gagliano, Laurent Marfaing toca una viola de 1660 de Luigi Mariani i François Kieffer toca un violoncel de 1706 de Matteo Goffriller. El Quartet Modigliani també agraeix a SPEDIDAM el seu ajut.

PAUSA 15’

Q U AT U O R M O D I G L I A N ILise Berthaud va néixer el 1982 i començà a estudiar violí als cinc anys. Va assistir al Conservatori Nacional Superior de París i va guanyar el premi del Concurs Europeu de Joves Instrumentistes l’any 2000 i el Premi Hindemith al Concurs Internacional de Ginebra el 2005.

Ha actuat en escenaris de prestigi d’arreu del món: Théâtre des Champs-Elysées, Baden Baden Festspielhaus, Elbphilharmonie, Musikverein, Wigmore Hall, Bridgewater Hall, The Sage Gateshead, Filharmònica de Paris, Festival de Moritzburg, Schubertiade Hohenems de Schwartzenberg, Rencontres Musicales d’Evian, Festival International de Colmar..., amb artistes com Renaud Capuçon, Baiba Skride, Lauma Skride, Harriet Krijgh, Julian Steckel, Daishin Kashimoto, Eric Le Sage, Augustin Dumay, Pierre-Laurent Aimard, Emmanuel Pahud, Gordan Nikollich, Martin Helmchen, Marie-Elisabeth Hecker, Alina Ibragimova, Veronika Eberle, Christian Poltera i el Quatuor Ebène.

Com a solista, Lise ha tocat amb l’Orquestra Simfònica d’Islàndia, l’Orquestra Nacional de Bèlgica, la Düsseldorfer Symphoniker, l’Orquestra Nacional de Lió, els Musiciens du Louvre, l’Orquestra Filharmònica de Wroclaw, l’Orquestra Filharmònica de São Paulo, l’Orquestra de Cambra de París, l’Orquestra de Cambra de Valònia i la Sinfonietta de Hong-Kong. Va publicar el seu primer àlbum en solitari el 2013 amb la discogràfica francesa Aparté, amb què va rebre elogis unànims i va guanyar diversos premis a França.

Durant el període 2013-2015, Lise va formar part del prestigiós New Generation Artists Scheme de la Radio 3 de la BBC, que li va permetre actuar amb totes les orquestres de la BBC i enregistrar un gran repertori, tant en directe com a l’estudi. El 2014 va debutar al BBC Proms.

Toca una viola d’Antonio Casini de 1660, cortesia de Bernard Magrez.

L I S E B E R T H A U D viola

© N

ed

a N

avae

e

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 2 31/1/18 17:41

DIMARTS 6 | 20 h

FEBRER DE 2018

PROGRAMA

1 / WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 –Viena 1791

Quintet de corda núm. 4en Sol menor, K. 516

I. Allegro

II. Menuetto and Trio. Allegretto

III. Adagio ma non troppo

IV. Adagio — Allegro

33’

2/ Quintet de corda núm. 5en Re major, K. 593

I. Larghetto - Allegro

II. Adagio

III. Menuetto: Allegretto

IV. Allegro

28’

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Lise Berthaud viola • Quatuor Modigliani: Amaury Coeytaux violí, Loic Rio violí, Laurent Marfaing viola i François Kieffer violoncel

© M

arie

Sta

gg

at

El Quartet Modigliani, format el 2003, és un convidat habitual dels millors escenaris del món i està considerat com el millor quartet de corda de l’actualitat. Actualment es troba realitzant una extensa gira pels EUA, Japó, Corea i la Xina, i per la majoria de països europeus. Tornaran, entre d’altres, al Wigmore Hall, el Carnegie Hall, la Filharmònica de París, la Konzerthaus de Viena, el Mozarteum de Salzburg, el Kimmel Center de Filadèlfia, la Sala Filharmònica de Varsòvia i l’Oji Hall de Tòquio.

El grup s’ha dedicat sempre amb cos i ànima a la música de cambra més transcendent i ha fet gires regulars amb altres músics com Sabine Meyer, Renaud Capuçon, Beatrice Rana, Nicholas Angelich, Jean-Frédéric Neuburger, Marie-Elisabeth Hecker o Daniel Müller-Schott. L’any 2014 van esdevenir directors artístics del festival francès Rencontres Musicales d’Evian, creat el 1976, que es va fer famós pel seu antic director artístic, Mstislav Rostropóvitx. Arran d’aquesta col·laboració el festival ha obtingut un èxit fulgurant i ha esdevingut un dels esdeveniments musicals de l’estiu més importants d’Europa.

Els seus components imparteixen classes magistrals al Conservatori Nacional Superior de Música de París des de novembre de 2017. Han enregistrat els seus set discos amb la companyia discogràfica Mirare. La seva publicació més recent ha estat l’enregistrament complet dels Quartets de Corda de Schumann.

Gràcies a la generositat i al suport de patrocinadors privats, els músics compten amb extraordinaris instruments italians: Amaury Coeytaux toca un violí de 1773 de Giovanni Battista Guadagnini, Loic Rio toca un violí de 1734 d’Alessandro Gagliano, Laurent Marfaing toca una viola de 1660 de Luigi Mariani i François Kieffer toca un violoncel de 1706 de Matteo Goffriller. El Quartet Modigliani també agraeix a SPEDIDAM el seu ajut.

PAUSA 15’

Q U AT U O R M O D I G L I A N ILise Berthaud va néixer el 1982 i començà a estudiar violí als cinc anys. Va assistir al Conservatori Nacional Superior de París i va guanyar el premi del Concurs Europeu de Joves Instrumentistes l’any 2000 i el Premi Hindemith al Concurs Internacional de Ginebra el 2005.

Ha actuat en escenaris de prestigi d’arreu del món: Théâtre des Champs-Elysées, Baden Baden Festspielhaus, Elbphilharmonie, Musikverein, Wigmore Hall, Bridgewater Hall, The Sage Gateshead, Filharmònica de Paris, Festival de Moritzburg, Schubertiade Hohenems de Schwartzenberg, Rencontres Musicales d’Evian, Festival International de Colmar..., amb artistes com Renaud Capuçon, Baiba Skride, Lauma Skride, Harriet Krijgh, Julian Steckel, Daishin Kashimoto, Eric Le Sage, Augustin Dumay, Pierre-Laurent Aimard, Emmanuel Pahud, Gordan Nikollich, Martin Helmchen, Marie-Elisabeth Hecker, Alina Ibragimova, Veronika Eberle, Christian Poltera i el Quatuor Ebène.

Com a solista, Lise ha tocat amb l’Orquestra Simfònica d’Islàndia, l’Orquestra Nacional de Bèlgica, la Düsseldorfer Symphoniker, l’Orquestra Nacional de Lió, els Musiciens du Louvre, l’Orquestra Filharmònica de Wroclaw, l’Orquestra Filharmònica de São Paulo, l’Orquestra de Cambra de París, l’Orquestra de Cambra de Valònia i la Sinfonietta de Hong-Kong. Va publicar el seu primer àlbum en solitari el 2013 amb la discogràfica francesa Aparté, amb què va rebre elogis unànims i va guanyar diversos premis a França.

Durant el període 2013-2015, Lise va formar part del prestigiós New Generation Artists Scheme de la Radio 3 de la BBC, que li va permetre actuar amb totes les orquestres de la BBC i enregistrar un gran repertori, tant en directe com a l’estudi. El 2014 va debutar al BBC Proms.

Toca una viola d’Antonio Casini de 1660, cortesia de Bernard Magrez.

L I S E B E R T H A U D viola

© N

ed

a N

avae

e

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 2 31/1/18 17:41

Venda d’entrades www.auditori.cat

15FEB

2018

PATRICIAKOPATCHINSKAJAi POLINA LESCHENKO

8MARÇ

2018

JEAN RONDEAUPièces de clavecinde Couperin

P R O P E RS C O N C E RTS R EC O M A N ATS

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRA

LISE BERTHAUD viola

QUATUOR MODIGLIANI

MOZART STRING QUINTETS QUATUOR MODIGLIANI& LISE BERTHAUD6 DE FEBRER DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

MÚSICA DE

CAMBRADins la seva voluntat de construir un discurs propi i enriquidor, L’Auditori de Barcelona inicia enguany un nou cicle destinat a oferir, al llarg de tres temporades, la integral de quintets de corda de Wolfgang A. Mozart (1756-1791), un breu però extraordinari corpus creatiu que li va permetre ampliar les possibilitats expressives del quartet de corda afegint-hi una segona viola. Es tracta, sens dubte, d’un petit conjunt d’obres mestres que recorren pràcticament tota la vida del compositor, des que tenia 17 anys fins als prodigiosos darrers mesos de la seva vida.

Més extravertit i lleuger que el quartet, el quintet no era una forma massa habitual a l’època, exceptuant el cas de l’italià Luigi Boccherini (1743-1801) que en va escriure més d’un centenar. La seva distribució instrumental tampoc no tenia un caràcter fix o tancat i, de fet, Boccherini va optar habitualment per un segon violoncel. Només al final de la seva vida es decantà per la segona viola, tal com feu Michael Haydn (1737-1806) amb els seus tres quintets de 1773, primeres obres mestres del gènere i, molt possiblement, font d’inspiració per al jove Mozart en la seva primera aproximació al gènere, aquell mateix any. Hagueren de passar, però, tres lustres perquè el geni de Salzburg recuperés aquest format, al qual arribarà en plena maduresa creativa.

Aquest segon apropament va tenir lloc durant la primavera de 1787, quan Mozart va intentar, sense èxit, obrir una subscripció per a l’edició de tres quintets, un dels quals acabarà sent una transcripció de la Serenata en do menor, K. 388. Els altres dos seran els quintets K. 515 i, un mes més tard, K. 516. Amarat de la desoladora tonalitat de Sol menor, pot dir-se que estem davant d’una de les obres més tràgiques de Mozart; una partitura d’esperit ombrívol, turmentat i convuls, tot i que no es pot considerar un cant de comiat al seu pare, mort el mateix mes que va compondre l’obra, a causa del seu alegre final. A partir del desesperat Allegro inicial, el quartet avança a través d’un angoixat Menuetto i d’un Adagio commovedor –que el musicòleg Alfred Einstein definí com l’”oració d’una ànima aïllada, envoltada d’abismes”– fins a desembocar en un últim moviment que, en el darrer moment i amb un gir sorprenent, aparta la tragèdia i dissipa la foscor.

Tres anys més tard, i probablement com a resposta a l’encàrrec d’un aficionat hongarès –el marxant i violinista Johann Trost–, Mozart va escriure els seus dos darrers quintets, gestats amb només quatre mesos de diferència. El Quintet en Re major, K. 593, datat al desembre de 1790, representa, a més, el ressorgiment del geni del compositor, que després d’un any de tràgica esterilitat creativa entrarà en un període d’activitat febril que ja no s’aturarà fins a la seva mort. Obra d’una inusitada llibertat formal, sòlida i poderosa, Mozart hi arrisca noves solucions tècniques, sobretot en el primer moviment, d’una gran densitat contrapuntística. Tot seguit, l’Adagio contraposa sentiments de serenor i angoixa, mentre que en el Menuetto, ple de rusticitat espontània, destaca l’alegria popular d’un graciós ländler. El quintet es clou amb un audaç Allegro que esdevé un gran fresc cambrístic. Mozart al cim del seu geni.

C O M E N TA R I p e r A n a M a r í a D á v i l a

AAFF MOZART STRING QUINTETS.indd 1 31/1/18 17:41