IX Passeig per l´horta: Les Séquies del Sud.

Amics de la Passejà. 6 de juny de 2015.

Un any més i en honor del nostre amat patró Sant Onofre, els Amics de la Passejà

organitzaren una excursió al voltant del nostre poble, Quart de Poblet. Enguany,

aquest passeig per l´horta va ser a les Séquies del Sud.

Vaig poder gaudir amb altres amics d´aquest passeig, un dissabte primaveral amb

bona temperatura i millor companyia. Aquesta excursió que es fa una vegada a l´any,

al voltant del 10 de juny, dia molt especial per a la gent de Quart, és una excursió

esperada amb molta il.lusió per molts veïns del nostre poble, perquè els Amics de la

Passejà l´organitzen d´una forma molt eficient pensant en tots, i així gent de Quart de

totes les edats en poden gaudir d´un passeig cultural, i aprendre molt de la nostra

història d´una forma amena i divertida. Els Amics animen el passeig amb humor,

alegria i calidesa, en altres paraules amb molt bon rotllo, que fa que el passeig siga

doblement agradable. El nostre guia va ser com sempre, el nostre amic Sento Sancho.

En primer lloc, anàrem al Repartidor de les Llengües també anomenat de Sant

Onofre, perquè està molt aprop de l´ermita de Sant Onofre. La seua funció és dividir

les aigües de la Séquia de Quart per repartir-les en dos braços d´aigua: la mateixa

Séquia de Quart i la de Benàger. Ací, el nostre apreciat guia Sento Sancho, va contar

unes anècdotes protagonitzades entre altres, pel molt estimat i sempre en la nostra

memòria alcalde Ramon Segarra, que van fer que tots esbossàrem un somriure i què

es digueren paraules d´admiració i de respecte sobre la seua persona.

Ací també Sento Sancho, ens va parlar de la Pedra de Sang i Foc, una pedra molt

interessant i que no molta gent coneixia. Era un pedra que estava al llit de la Séquia

de Quart, amb un forat d´uns 8cm que donava pas al Braç del Molí, la resta de l´aigua

anava a la Séquia del Dimarts. Aquesta pedra no es tancava mai. S´anomena de Sang

i Foc perquè segons la gent major de Quart que és molt sabuda en aquests temes,

aquesta pedra va ser motiu de moltes discussions entre alguns llauradors, algunes d

´elles acabaren molt malament i com a conseqüència, els llauradors involucrats

resolgueren les seues diferències de forma molt poc amistosa. L´aigua era font de

conflicte, perquè era i és molt important en l´horta.

Després visitàrem el Braç del Molí, un dels dos braços que s´obrin de la Séquia de

Quart. Arriba fins a l´antic pas a nivell i va pel camí de Madrid fins al Casino, pel

marge esquerre de la carretera, una comporta fa que baixe pel desnivell del Carrer del

Molí per donar-li força.

A continuació, poguérem veure el Motor de la Mare de Déu de la Llum, aquest motor

que ara és de Quart i Aldaia, en un principi era propietat de la “Sociedad Unión de

Labradores” creada en 1928 pels regants del Bracet i del Braç del Mig, per a explotar

el pou que pertanyia a J. B Valldecabres i J. M. Coll. Actualment, el nom és Verge de

la Llum.

Sento Sancho ens parlà seguidament del Braç del Dimarts, fill de la Séquia de Quart

que continua cap al sud pel límit entre les zones d´hort i de secà. La séquia continua

més enllà cap al sud, per a donar aigua al rec del Divendres, ja en Aldaia. Els noms

dels braços i séquies no eren massa imaginatius però si pràctics, definíem exactament

el que calia recordar, el dia de rec.

La Séquia del Dimarts es divideix en tres braços: Bracet al nord, del Mig i Forà a l

´est. El Motor de St. Antoni o del Braç Forà es troba entre la senda d´Aldaia i el

Camí de Samarra.

El Camí de Samarra, desconegut per a molts de nosaltres, naixia en el que ara és el

Camí del Cementeri Municipal. Realment és l´entrada a aquest camí. El Cementeri

Municipal construït, cap a l´any 2000, està a la zona del Braç Forà molt aprop d´

Aldaia.

El Braç Forà o Braç de Fora, està al límit pel sud amb Aldaia, com el seu nom indica

es troba a les afores de Quart. Naix com he dit abans, de la Séquia del Dimarts i

després de regar les partides de l´est continua en Aldaia. Segueix el seu curs final

paral.lel a la Senda de Xirivella, encara que ara ja no es pot veure per les ampliacions

de les carreteres i l´apropiació dels camins per part d´algunes empreses agrícoles.

Finalment, arribarem a la fi del nostre passeig en un bosc de moreres, a la Partida del

Bracet, ací a l´ombra esmorzarem, compartint-ho tot entre tots, gaudint dels antics i

dels nous amics i entre rialles i bons desitjos, tornarem a casa. No sense visitar

primer, un meravellós tros d´horta que els Amics de l´Animeta estan cuidant i mimant,

com una forma molt creativa de preservar la nostra memòria.

Mª Begoña Segarra Guerrero.