A Bellvei, quan són les dinou hores del dia 12 d’abril · apartat 5è de l’esmentada DA 3ª, 5...

A Bellvei, quan són les dinou hores del dia 12 d’abril de 2012, es reuneixen a la Sala de Plens de la Casa Consistorial els regidors que tot seguit es relacionen; amb l’objecte de celebrar sessió pública ordinària per a la que han estat oportunament convocats en dia i hora i sota la Presidència de l’alcalde Sr. Fèlix Sans Mañé.

Assistit pel Secretari de la Corporació, Francesc Pros Francesch, que dóna fe de l’acta.

Obert l’acte per l’alcaldia presidència es passa a tractar el següent:

ORDRE DEL DIA:

1. Aprovació si escau, de l’acta de la sessió de data 12 de gener de 2012.

2. Donar compte dels decrets d’alcaldia.

3. Donar compte de la relació certificada de deutes pendents a 31/12/11 segons Art. 3 del R.D.L de 4/2012.

4. Ratificar el conveni amb ECOBP,SL.

5. Aprovació si escau, del Compte General 2011.

6. Aprovació provisional de la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament de Bellvei. Sector 17.

7. Moció presentada pel grup municipal Ciu en relació a les meses electorals a la Urb. Baronia del Mar.

8. Moció presentada pel grup municipal Ciu en relació a les falques publicitàries gratuïtes a comerciants i empresaris del poble.

9. Moció presentada pel grup municipal Ciu en relació a la disposició de terreny d’equipament per a ús d’hort públic.

10. Precs i preguntes.

1.- Aprovació si escau, de l’acta de la sessió ordinària del 12 de gener de 2012.

L’acta de sessió anterior ha estat tramesa a tos els membres de la Corporació, l’alcalde demana si hi ha alguna objecció sobre la mateixa.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que el resum de les intervencions del seu grup

L’Alcalde: Fèlix Sans Mañé

Regidors assistents:- Sra. Àngels Aunion Riembau- Sr. Gerard Colet Mañé- Sr. Rafael Díaz Gómez- Sr. Alberto Valencia Mota - Sra. Núria Güell del Campo - Sr. José Angel Pascual Casas - Sr. Josep Fonts Batlle - Sr. José Agustín Huerta Rodrigo- Sra. Mònica Sebé Rodríguez- Sr. Valentín González García

El Secretari: Sr. Francesc Pros Francesch

polític no s’ajusta a la realitat de les explicacions que donen, no fent especial menció a cap rectificació en concret.

No produint-se més debat, l’alcalde sotmet a votació la proposta d’aprovació de l’acta se sessió anterior.

Vots a favor: set, els dels grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.Abstencions: cap.Vots en contra: quatre, els del grup municipal de CiU.

Llegida la votació es troba conforme.

L’acta de la sessió anterior s’aprova per majoria absoluta.

2.- Donar compte dels decrets d’alcaldia.

S’ha donat compte dels decrets de l’alcaldia dictats des de la sessió del 12 de gener de 2012 fins a la convocatòria de sessió ordinària a tots els membres de la Corporació.

Els decrets són:

DATANº

DECRET ASSUMPTE

09/01/2012 1/2012 convocatòria de Ple Ordinari 12/01/2012

10/01/2012 2/2012 convocatòria Junta de Govern Local de 12/01/2012

16/01/2012 3/2012 Liquidació pressupost 2011



25/01/2012 6/2012Retirada de vehicle servei de grua. Estacionament en un gual. C/Antoni Suau, 8. 4344 HDB


03/02/2012 8/2012 Delegació funcions alcaldia



16/02/2012 11/2012 poders per a pleits

21/02/2012 12/2012 Concessió llicència ambiental Itevelesa estació ITV sector 8 i 13.






22/03/2012 18/2012Incoació expedient per residus perillosos Pla Parcial 8 i 13. i Kettal


28/03/2012 20/2012 convocatòria Comissió Informativa dia 03/04/2012


30/03/2012 22/2012Desestimació certificat individual previst a l’Art. 4 del RDL 4/2.012. Empresa 7 i Tria, SL

30/03/2012 23/2012Ordre de restitució cates sector 8 i 13 i kettal segons instruccions Junta Residus

04/04/2012 24/2012 Convocatòria Ple Ordinari Municipal dia 12/04/2012

Tots els membres de la Corporació es donen per assabentats.

3.- Donar compte de la relació certificada de deutes pendents a 31/12/11 segons Art. 3 del R.D.L de 4/2012.

L’alcalde exposa a tots els membres de la Corporació que de conformitat amb el RDL 4/2012, es fa convenient posar en coneixement de la Corporació els deutes pendents de pagament a proveïdors a 31 de desembre de 2.011 i que s’han comunicat a l’Administració de l’Estat, Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques abans del 15 de març de 2.012.

Dóna coneixement de la relació que consta a l’expedient.

Dóna coneixement així mateix de l’informe emès per Secretaria-Intervenció que literalment diu:

“ Francesc Pros i Francesch, secretari interventor de l’Ajuntament de Bellvei (comarca del Baix Penedès), emet el següent informe:

Aplicació del mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors de les entitats locals conforme a la disposició addicional 3ª, del RDL 7/2012, de 9 de març, publicat al BOE del 10 de març, quin apartat 5è de l’esmentada DA 3ª, 5 remet el pla d’ajustament previst a l’art. 7 del RD 4/2012, de 24 de febrer, amb la finalitat de que aquesta corporació local, sota el principi d’autoorganització pugui elaborar el pla d’ajust corresponent per sotmetre’l al Ple de la corporació.

Dades necessàries per formalitzar el Pla d’ajust (art. 7, del RD 4/2012)

Compte d’explotació a 14/03/12 dels recursos existents i les obligacions reconegudes (veure annex I):

Concepte Deure HaverDeutes pendents de pagament a 31/12/2011 427.647,75Disponibilitat a caixa per fer front els pagaments a 14/03/12

445.587,00

Suma 427.647,75 445.587,00Deute a finançar 17.939,25 0

Total 445.587,00 445.587,00

Aplicació de l’art. 7.2.a) del RD 4/2012

Concepte Deure HaverIngressos corrents previstos al pressupost 2012 1.782.406,00Despeses corrents previstes al pressupost 2012 (Cap. 1, 2 I 4)

1.679.400,00

Despeses corrents previstes al pressupost 2012, per atendre despeses financeres (Cap. 1 I 9)

102.200,00

Operació d’endeutament (no se’n preveu). 0Suma 1.781.600,00

Estalvi per a inversions del 2012 806 1.782.406,00Total 1.782.406,00 1.782.406,00

Aplicació de l’art. 7.2.b) del RD 4/2012

Concepte ImportIngressos ordinaris, exercici 2009 1.618.750,43Ingressos ordinaris, exercici 2010 1.432.722,43Ingressos ordinaris, exercici 2011 1.756.142,57

Aplicació de l’art. 7.2.c) del RD 4/2012

Finançament dels serveis públics prestat mitjançant taxa o preu públic. Inclou la informació suficient del cost dels serveis:

Concepte Deure HaverDespeses de manteniment de l’Escola Bressol (programa 32)

232.307,00

Despses de recollida selectiva (aplicat 76%)(programa16.227)

272.312,00

Ingrés per taxes i preus públics (cap. 3) 383.583,00Suma 504.619,00 383.583,00

Diferència de finançament dels serveis prestats mitjançant taxa o preu públic

121.036,00

Total 504.619,00 504.619,00

Aplicació de l’art. 7.2.d) del RD 4/2012

No es fa especial menció a cap reforma estructural a implementar com a mesura de correcció de les càrregues administratives a ciutadans i empreses. No obstant, s’informa i remarca que els límits pressupostaris previstos per l’exercici 2012 en cap cas s’haurien de sobrepassar ja que l’estalvi net tendeix a 0.

Es fa especial menció pel que fa a l’aplicació de la reforma estructural, implementar el previst en el pressupost del 2012. Aquesta ha consistit en disminuir la despesa del programa 1620 amb [419.650 (2011) – 302.000 (2012)]=117.650 el que representa igualar les taxes al cost dels serveis amb un diferencial de 3.386 €.

Es dedueix del quadre que a continuació es detalla, el fet de que aquesta administració no tindria cap pendent de pagament en el moment que es facin efectives les transferències i subvencions pendents a cobrar.

Transferències consolidades pendents de pagament per part de l’Administració Autonòmica i que aquest ajuntament ha de cobrar:

Concepte ImportFCL AJUNT Codi 18080 4.852,44 €FCL AJUNT Codi 18080 38.505,17 €LLAR INFANTS Codi 18030 9.900,00 €LLAR INFANTS Codi 18030 43.900,00 €POUSC obra Centre Cívic Baronia Mar

183.839,67 €

Suma 280.997,28 €

Per últim s’informa que les factures de la relació de pendents de pagament a proveïdors a 31 de

desembre de 2.012, han estat liquidades abans de 31 de març de 2.012, pel que s’ha desestimat la possibilitat d’acudir a crèdits ICO, previ a la confecció del corresponent pla d’ajust, el qual comporta un seguit de limitacions pressupostaries, en aquest moment considerades no necessàries en l’actual situació financera municipal.

No es produeix debat sobre el tema.

Tots els membres de la corporació es donen per assabentats.

4.- Ratificar el conveni amb ECOBP,SL.

Rebut a l’ Ajuntament la documentació per part del Consell Comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de serveis mediambientals del baix penedes, ECOBP, SL en data 29 de desembre de 2011 corresponent al text negociat del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Bellvei, el Consell Comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de serveis mediambientals del Baix Penedès, ECOBP,SL, descriptiu de les condicions tècniques i econòmiques en les quals es prestarà el servei de recollida selectiva de la fracció vegetal. (conveni d’activació).

A continuació es transcriu el conveni que literalment diu:

“CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE BELLVEI, EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS I L’EMPRESA COMARCAL DE SERVEIS MEDIAMBIENTALS DEL BAIX PENEDÈS, S.L., DESCRIPTIU DE LES CONDICIONS TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES EN LES QUALS ES PRESTARÀ EL SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ VEGETAL (CONVENI D’ACTIVACIÓ).

A la seu del Consell Comarcal del Baix Penedès, sent el dia 29 de desembre de 2011.

Reunits, d’una part l’Il·lm. senyor Joan Olivella Ricart president del Consell Comarcal del Baix Penedès, actuant en el seu nom i representació, facultat per acord del Ple del Consell Comarcal.

D’altra part, l’Il·lm. Senyor Fèlix Sans Mañé alcalde del municipi de Bellvei i, actuant en el seu nom i representació, facultat per acord del Ple de l’Ajuntament de Bellvei.

I d’altre part, la societat mercantil EMPRESA COMARCAL DE SERVEIS MEDIAMBIENTALS DEL BAIX PENEDÈS, S.L, en endavant EcoBP, amb CIF B-43636729, i domicili a la Plaça del Centre, núm. 3 del Vendrell (43700), i en el seu nom i representació el Sr. Jesús Padullés i Caba amb NIF 41.077.694-Q, segons resulta de l’escriptura d’apoderament lliurada a la Notaria de D. Pedro Coca Torrens de Barcelona amb data 25 de novembre de 2003, i que es manifesta continua en vigor.

Les parts es reconeixen mútua i recíprocament competències i capacitat legal necessàries per a la celebració d’aquest acte i la representació amb la qual actuen, i

INTERVENEN

Les tres parts en nom i representació de les entitats respectives, d’acord amb les certificacions dels respectius acords plenaris que s’adjunten a aquest document com a part integrant del mateix, i

MANIFESTEN

Primer.- El Ple del Consell Comarcal, en sessió 1/1998 del 22 d’abril, va aprovar inicialment el Programa de gestió de residus municipals de la comarca del Baix Penedès, tàcitament elevat a definitiu en no haver estat recorregut durant el termini reglamentari d’exposició pública.

Segon.- L’Ajuntament de Bellvei va delegar al Consell Comarcal les funcions en matèria de tractament i eliminació dels residus sòlids urbans mitjançant acord de Ple de data 17.12.1999.

Tercer.- El Ple del Consell Comarcal, en sessió 1/2000 de 12 d’abril, va aprovar definitivament la Memòria del Servei de

recollida selectiva, tractament i eliminació de RSU i gestió de la xarxa de deixalleries. També va aprovar el Reglament comarcal del servei, posteriorment modificat parcialment pel Reglament de l’ús de les deixalleries gestionades pel Consell, aprovat per Ple en sessió 3/2009, de 8 de setembre de 2009 i el projecte d’estatuts per la constitució d’una societat d’economia mixta, com a òrgan de gestió per aquest servei.

Quart.- El 15 de març de 2001 es va inscriure en el Registre Mercantil de Tarragona l’Empresa Comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès, SL, empresa d’economia mixta constituïda pel Consell Comarcal i per la societat mercantil Fomento de Construcciones y Contratas SA; aquesta començà la seva activitat que manté fins l’actualitat.

Cinquè.- El Parlament de Catalunya, en execució de les directives de la Unió Europea, va aprovar la Llei 9/2008 del 10 de juliol, sobre finançament de les infraestructures de residus i els cànons sobre la disposició del rebuig, que modifica la Llei 16/2003 reguladora dels residus.

Aquesta normativa, més exigent que l’anterior, afecta als municipis de la comarca en una doble direcció: han de millorar i ampliar la recollida selectiva i el tractament dels residus a l’horitzó 1 de gener de 2010 d’acord amb allò determinat al Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (Progremic).

Sisè.- L’article 47.4 de l’esmentada llei estableix que l’entrega separada dels residus orgànics s’ha de portar a terme a tots els municipis de Catalunya de forma obligatòria, essent la forma d’implantació determinada mitjançant un Pla de Desplegament de la Recollida Selectiva de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals que l’Agència de Residus de Catalunya ha d’aprovar. S’estableixen també amb aquesta Llei dos tipus de gravamen específics per tona de rebuig, per als residus municipals destinats a dipòsit controlat o a incineració procedents de les entitats locals que no hagin iniciat el desplegament de la recollida selectiva de FORM.

Setè.- L’Ajuntament de Bellvei, en data 29 de desembre de 2011 va prendre acord en Ple Extraordinari per a la implantació del nou servei de recollida de Fracció Vegetal, amb el qual manifesta expressament la intenció d’acollir-se al servei de recollida i tractament de la fracció vegetal que ofereix EcoBP mitjançant la creació de diverses àrees d’aportació.

En mèrits de l’anterior, les parts

PACTEN I CONVENEN

Primer.- Condicions generals.

El Consell Comarcal del Baix Penedès, a través de la societat d’economia mixta EcoBP SL, assumeix la gestió del servei de recollida, transport i valorització i/o tractament de la fracció vegetal al municipi de Bellvei, comprometent-se a prestar aquest servei d’acord a les condicions tècniques i econòmiques establertes als annexes del present conveni.

Segon.- Condicions particulars del servei de recollida de Fracció Vegetal.

L’àmbit territorial del servei correspon el terme municipal de Bellvei i el sistema de recollida serà mitjançant la instal·lació de contenidors específics per la recollida de la fracció vegetal, generalment de 6.000 o 7.000 litres de capacitat i dotats amb sobre-tapa de seguretat.

Aquest servei de recollida selectiva comprèn el transport fins a la planta de compostatge, el cost de tractament, la neteja dels contenidors instal·lats i els canvis d’ubicació. El manteniment periòdic dels contenidors i la col·locació de nous contenidors anirà a càrrec de l’Ajuntament.

Tercer.- Forma de Pagament.

EcoBP, SL. facturarà mensualment a l’Ajuntament de Bellvei el cost de la recollida, transport i neteja dels contenidors i del tractament de la fracció vegetal, segons un sistema de pagament per buidatge, determinat a les condicions tècnico-econòmiques del present conveni, que per al present any es valora en un cost brut del servei de recollida de fracció vegetal de 39,09 € per cada buidatge de contenidor (IVA no inclòs). Així mateix, s’inclouran en la factura els imports corresponents a la quota d’amortització de la inversió inicial en contenidors, segons el quadre d’amortització que es mostra en l’annex del present conveni.

Dins de la facturació mensual s’inclourà un document adjunt a la factura amb el llistat i les dates dels buidatges realitzats cada mes.

La metodologia que s’aplicarà per a la revisió dels preus dels serveis es descriu en l’annex al present conveni.

Quart.- Control i Seguiment del Servei.

En Consell Comarcal farà un acurat seguiment del servei de recollida i realitzarà campanyes de sensibilització als ciutadans, en col·laboració amb l’Ajuntament de Bellvei, amb la finalitat d’incrementar l’índex de reciclatge de la fracció vegetal del municipi i millorar la qualitat dels residus recollits.

Cinquè.- Amortització de les Inversions.

Durant la implantació inicial d’aquest servei només es contempla com a inversió la compra de sis (6) contenidors de 6m3 per a la contenció de residus de fracció vegetal. En el cas de futures ampliacions en el número de contenidors, serà l’Ajuntament de Bellvei qui a títol particular adquirirà els contenidors que estimi necessaris, no obstant, EcoBP podrà subministrar-los els contenidors en les condicions que es pactin. Pel que fa al camió recol·lector, inicialment es prestarà el servei mitjançant el lloguer d’un camió recol·lector específic per a la recollida de fracció vegetal. Més endavant, i depenent del nombre de municipis que s’adscriguin al servei i el nombre de contenidors instal·lats, si es manifesta la necessitat d’adquirir un camió recol·lector exclusiu per aquest servei comarcal, llavors caldrà fer un estudi per tal d’establir les condicions d’amortització i finançament, així mateix també s’haurà d’establir un sistema de pagament de les quotes d’amortització que sigui equitatiu per a tots els municipis adscrits i depenent de l’ús que cada municipi en faci.

L’Ajuntament de Bellvei assumeix de forma expressa la part que li correspongui del cost d’amortització i finançament de les inversions que es puguin realitzar en el futur, adquirides per al correcte desenvolupament del servei.

Sisè.- Propietat de les inversions.

Els elements adquirits per a la prestació del servei amb durada superior a l’any seran propietat del Consell Comarcal del Baix Penedès i tindran la consideració de béns afectes als servei públic. Per a la prestació del servei el Consell Comarcal els adscriurà a la forma organitzativa que el porta a terme, en l’actualitat EcoBP, SL.

Setè.- Funcions de l’Ajuntament i del Consell Comarcal.

Correspon a l’Ajuntament:

· Fixar els objectius i prioritats generals de funcionament del servei d’aquesta recollida selectiva, com a titular i principal beneficiari del Servei.

· Tenir informat al Consell de totes les circumstàncies que afectin el Servei dins del seu terme municipal.· Procurar que les tasques de recollida es puguin efectuar en les condicions necessàries d’accés als punts de

recollida i prevenir qualsevol incidència que dificulti el desenvolupament normal del Servei.· Sense perjudici de les campanyes de sensibilització que encarregui el Consell, l’Ajuntament col·laborarà en les

tasques de difusió necessàries per a que els usuaris coneguin els Servei.· Abonar el cost corresponent a la prestació del Servei.

Correspon al Consell Comarcal del Baix Penedès:

· Assumir la direcció, el control i la gestió administrativa del Servei.· Inspeccionar els àrees de disposició i informar a l’Ajuntament de les anomalies del Servei en l’àmbit de la seva

responsabilitat.· Informar periòdicament de les dades d’aquesta recollida selectiva.

Correspon a ECOBP:

· la gestió executiva del Servei segons els objectius i prioritats generals de funcionament del servei d’aquesta recollida selectiva, expressats pel titular i principal beneficiari del Servei

· Tenir informat al Consell i a l’Ajuntament de totes les circumstàncies que afectin el Servei dins del seu terme municipal.

· Funció de coordinació mútua entre tots.

Vuitè.- Durada d’aquest conveni i la seva resolució.

El present conveni tindrà una durada de deu anys a partir de la data de signatura del mateix.

Amb un mínim d’antelació de sis mesos, abans de la finalització del termini de deu anys, qualsevol de les parts podrà denunciar la finalització del conveni, de manera expressa i escrita, amb el ben entès que la manca d’aquest requisits propiciarà la pròrroga del present conveni per un període de deu anys més.

En el supòsit de denúncia d’aquest conveni per part de l’Ajuntament de Bellvei abans del termini de deu anys, i amb la finalitat de no agreujar el cost del servei a la resta d’ajuntaments que hi participen, aquest haurà d’estar al corrent de tots els pagaments vinculats a la prestació del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans (selectiva, deixalleries, RSU, FORM, Fracció Vegetal i altres que es puguin implantar), en l’actualitat prestats per EcoBP, SL, afrontar el valor residual pendent en aquell moment i les indemnitzacions que s’hagin de satisfer per reducció de servei, danys i perjudicis i retorn proporcional de subvencions.

Novè.- Interessos de demora.

En el cas que l’Ajuntament de Bellvei no efectués els pagaments en els terminis establerts, en els referits preus s’inclouran de forma automàtica els interessos derivats de l’aplaçament del pagament des de la data de la factura fins al seu abonament, calculats al tipus d’interès legal vigent en aquell moment incrementat en 1,5 punts.

Desè. Serveis Complementaris.

Aquest conveni podrà ser modificat o ampliat mitjançant annexes que incorporin la prestació de nous serveis o noves fórmules de col·laboració entre les parts.

Onzè. Jurisdicció.

Les qüestions litigioses que sorgeixin en la interpretació i compliment del conveni seran de coneixement i competència de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

I en prova de la conformitat les parts signen, per triplicat exemplar, el present conveni, en el lloc i data de l’encapçalament.”

Vist l’ informe de secretaria de data 23 de gener de 2012, que constata que el Conveni és ajustat a Dret, per tant, es proposa a la Comissió Informativa l’adopció, per majoria absoluta de conformitat amb lo establert a l’article 47.2.h) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, el següent:

Es proposa al Ple, el següent acord:

PRIMER. Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de Bellvei, el Consell Comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de serveis mediambientals del Baix Penedès, ECOBP, SL, descriptiu de les condicions tècniques i econòmiques en les quals es prestarà el servei de recollida selectiva de la fracció vegetal (conveni d’activació), en els terminis que figura en l’expedient.

SEGON. Facultar al Consell Comarcal del Baix Penedès per a la seva publicació.

TERCER. Facultar a l’alcalde, com a President d’aquesta Corporació i en representació d’aquest Ajuntament, de conformitat amb lo establert en l’ article 21.1.b) de la Llei 7/1985, del 2 d’ abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, per subscriure el conveni de entre l’Ajuntament de Bellvei, el Consell Comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de serveis mediambientals del Baix Penedès, SL, descriptiu de les condicions tècniques i econòmiques en les quals es prestarà el servei de recollida selectiva de la fracció vegetal i quants documents seguin necessaris a la seva execució.

Obert debat sobre el tema el portaveu del grup municipal de CiU, considera que entre la resolució del contracte amb COSBAPSA i la situació actual ha passat un temps prudencial que fa que es pugui variar el criteri del grup polític de CiU, sobre la gestió que es porta a terme en matèria de recollida del RSU, pel que posa de manifestat que el sentit de vot del seu grup serà afirmatiu.

No produint-se més debat sobre el tema, l’alcalde sotmet la proposta tal i com s’ha presentat a votació.

La proposta es troba conforme i s’aprova.

Tot s’aprova per unanimitat.

5.- Aprovació si escau, del Compte General 2011.

En Fèlix Sans Mañé, Alcalde - President de l’Ajuntament de Bellvei, sotmet a la consideració del Ple:

Confeccionat el Compte General i Patrimonial de la corporació, corresponent a l’exercici 2011, la Comissió de Comptes, reunida en sessió de data 1 de març de l’any en curs, n’ha informat favorablement, i s’ha exposat al públic mitjançant Edictes inserits en el Butlletí Oficial de Tarragona número 59 Fascicle 1 del dia 10 de març de l’any en curs, i al Tauler d’Edictes de la Corporació, sense que durant aquest tràmit s’hagin presentat al·legacions.

Vist l’informe de la comissió informativa d’Hisenda que diu:“INFORME DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA (ESPECIAL DE COMPTES). Bellvei, 1 de març de 2.012

Es reuneixen els senyors

Alcalde: Fèlix Sans Mañé

Regidora d’Hisenda i representant del grup +Bellvei: Sra. Àngels Aunion RiembauRegidor de CiU: Sr. José Agustín Huerta Rodrigo

Regidors que no assisteixen:

Regidor del PP: Sr. J. Angel Pascual Casas.Regidora del PSC - PM: Sra. Núria Güell del Campo.

Dona fe de l’acta el Secretari - Interventor de la Corporació:

El primer com a president de la Comissió i la resta com a vo cals representants dels grups municipals +Bellvei, Convergència i Unió, Partit Popular de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, per tal de dictami nar amb caràcter previ sobre el següent assumpte:

«INFORME SOBRE EL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ, CORRESPO NENT A L’EXERCICI 2011.

D’acord amb el que disposa l’article 208 a 212 del RDL 2/2004 de 5 de març pel que s’aprova el text refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, es reu neix la Comissió Especial de Comptes, composta per representats de tots els grups polítics presents en el si d’aquest ajuntament, per tal d’emetre l’informe que preveu la dita Llei.

Han estat a disposició dels membres d’aquesta Comis sió els comptes retuts per la Presidència, com també tots els documents formals i materials de la comptabilitat de la corpo ració durant el termini legalment previst.

Analitzades les consignacions pressupostàries del compte general, els ingressos i els pagaments realitzats i els seus justificants, es consideren degudament justificades totes les partides de càrrec i data per mitjà dels documents que s’adjunten, els quals es consideren legítims; s’ha tingut en compte el contingut de les bases d’execució del pressupost liquidat, les modificacions de crèdit aprovades i la liquidació del pressupost annexa al compte general.

El Secretari – Interventor de la Corporació,explica als assistents que de l’exercici 2011 resulta un Romanent de Tresoreria positiu, tal com consta a l’informa sobre la liquidació, de l’examen d’aquella s’en dedueix que la liquidació aprovada per resolució de l’alcaldia del 16 de gener de 2.012, la mateixa si compleix amb l’estabilitat pressupostària que preceptua la normativa aplicable el respecte

A la vista de l’exposa’t a la Comissió especial de Comptes es proposa:

Primer.- Informar favorablement el Compte General tal i com consta a l’expedient amb els resultats de la liquidació aprovada.

Segon.- Exposar el document al públic pel termini de quinze dies i vuit dies més mitjançant anunci al BOP, al Taulell d’anuncis i a la web municipal.

Tercer.- Determinar que si durant l’exposició publica no es presenten al·legacions que aquesta aprovació es sotmeti al Ple de la Corporació, en altre cas previ el corresponent dictamen que l’òrgan competent torni a resoldre.”

No es produeix debat sobre la proposta.

Tot seguit es sotmet la proposta a votació amb la sistemàtica de vot ponderant de les comissions informatives.

Vots a favor, 5 els del grup municipal + Bellvei.Vots en contra, cap.Abstencions 4, els del grup municipal CiU.

Llegida la votació es troba conforme.La proposta s’aprova per majoria.”

Vist allò que disposa l’art. 193, 4 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, proposo al Ple l’adopció dels acords següents:

Primer.- Aprovar el Compte General i patrimonial de la corporació, corresponent a l’exercici 2011, en haver-se constatat la legalitat de les consignacions pressupostàries, ingressos i pagaments realitzats, els quals es consideren degudament justificats, com també totes les partides de càrrec i data per mitjà dels documents que s’adjunten, els quals es consideren legítims.

Segon.- Trametre el compte esmentat, degudament aprovat, a la Sindicatura de Comptes, al Tribunal de Comptes i a la Generalitat de Catalunya.”

Obert debat sobre el tema el portaveu del grup municipal de CiU, manifesta que el sentit del vot del seu grup serà el de la comissió informativa d’Hisenda constituïda en Comissió Especial de Comptes.

No produint-se més debat, l’alcalde sotmet a votació la proposta:

Vots a favor: set, els del grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.Abstencions: quatre, els del grup municipal de CiU.Vots en contra: cap.


La proposta tal i com s’ha transcrit s’aprova per majoria absoluta.

6.- Aprovació provisional de la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament de Bellvei. Sector 17.

Per part del regidor Sr. Alberto Valencia Mota sotmet a consideració de tots els grups polítics la següent proposta:

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER:

L’any 2.002 amb la revisió del Planejament General a partir de la modificació de les NNSS de Bellvei, es va introduir la possibilitat de implementar un equipament esportiu a la zona denominada sector 17 del Terme Municipal de Bellvei. Actuació que venia a representar una modificació del sol no urbanitzable pel que fa als usos en la seva totalitat i pel que fa a la qualificació i classificació en una part substancial del mateix sol.

El Sector representa mes del 10% del total del terme Municipal, tot i amb això la DA 5ª de les NNSS, determina que el seu desenvolupament passa per una modificació puntual del planejament vigent amb unes limitacions genèriques que eren l’establiment d’un ús esportiu concret pel qual en tot cas s’havia de desenvolupar a partir de les aigües del terciària provinents de les depuradores d’ aigua ubicades a la comarca. També es donaven uns límits de sostre predeterminats.

Tot i la magnitud del Sector 17, que de conjunt representa mes del 20% del sol urbà i urbanitzable del municipi de Bellvei, els diferents usos del sol, usos impropis del sol no urbanitzable, no es va estimar la possibilitat de fer una revisió del planejament

La tramitació duta a terme fins aconseguir les condicions mínimes per donar compliment a la DA 5ª, es varen realitzar entre l’any 2.003 i 2.009.

L’any 2.010, es va redactar un document de modificació puntual de les NNSS de Bellvei en el Sector 17, amb la tramitació que tot seguit es detallarà.

El Pla director Territorial del Camp de Tarragona, ha tingut en compte el que es determina en el Sector 17

SEGON.

Les actuacions dutes a terme son:

25/05/2010 Informe emès pels Serveis Territorials a Tarragona. Medi Ambient14/06/2010 Informe tècnic emès Dpt. Política Territorial i Obres Públiques.Novembre de 2.010 .- Es presenta el projecte de modificació puntual de les NNSS de Bellvei.02/12/2010 Informe tècnic municipal indicant les deficiències del projecte de modificació puntual de les NNSS de Bellvei que s’observen i les accions i consultes prèvies a realitzar abans de l’aprovació inicial 07/01/2011 Informe Secretaria indicant la tramitació a seguir20/10/2010 Informe serveis territorials a Tarragona. Medi Ambient i Habitatge. Desfavorable21/01/2011 Proposta acord per aprovar inicialment la Modificació puntual

21/01/2011 Informe urbanístic i territorial del Dep. Territorial i Sostenibilitat. Desfavorable31/01/2011 Aprovació inicial modificació puntual per Ple Extraordinari 14/02/2011 Notificació acord de Ple 31/01/11 a 9 Mar Immobles, SL03/02/2011 Tramesa edictes i publicacions: BOPT, núm. 37 de 15/02/11.

DOGC núm. 5817 de 14/02/11. Diari el Punt de data 23/02/11.

Diari La Vanguardia de data 9/02/11.14/02/2011 Es reben dues còpies Text Refòs Modificació Puntual NN.SS el de 9 Mar, SL17/02/2011 Es demanen Demanem al Dpt Territori i Sostenibilitat els següents informes:Adequació al planejament territorial, el 08/04/2011 es rep l’informe

Impacte paisatgístic el 27/05/201 es rep l’informe Carreteres el 08/04/2011 es rep l’informe Transports Terrestres el 08/04/2011 es rep l’informe Mobilitat el 08/04/2011 es rep l’informe Geològic el 27/05/2011 es rep l’informe

17/02/2011 Es fa informació pública i es demana informe a elss Ajuntaments veïns: Ajuntament de l’Arboç el 02/02/2011 es rep l’informe Ajuntament de El Vendrell el 24/03/2011 es rep l’informe

Ajuntament de BanyeresAjuntament de Sta. OlivaAjuntament de Castellet i la Gornal el 9/03/2011 es rep l’informe Ajuntament de Calafell el 25/02/2011 es rep l’informe

També es demana informe als organismes següents:SOREACCBPAgència Catalana de l’AiguaDpt. Medi Ambient i Habitatge el 04/04/2011 es rep l’informeDpt. Agricultura el 19/09/2011 es rep l’informeDpt. Innovació, universitat i empresaDpt. Cultura i mitjans de comunicacióDirecció general Prevenció extinció incendis. El 20/04/2011 es rep l’informeMinisteri Indústria i Turisme i Comerç el 29/03/2011 es rep l’informe7/03/2011 Sol·licitud per part del Ministerio Economia i Hisenda si hi ha algun bé patrimonial afectat.28/04/2011 Resposta que no n’hi ha cap be patrimonial afectat del Ministerio de Economia y Hacienda.18/04/2011 Trasllat als redactors del projecte de modificació del Planejament General coma a modificació puntual del document rebuts fins a la data

Amb data 31 de gener de 2011 va ser aprovat inicialment el projecte de modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bellvei (NN.SS) per Acord del Ple.

TERCER.

Es dóna pas al període de consultes i informació pública en relació amb la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Bellvei.

BOPT, publicat al núm. 37 de 15/02/11 DOGC, publicat al núm. 5817 de 14/02/11

La Vanguardia, publicat a l’edició del dia 9/02/11Diari El Punt, publicat a l’edició del dia 23/02/11.Taulell d’anuncis.Web municipal amb localitzadors als diferents anuncis dels butlletins oficials.

QUART.

Durant el període d’informació pública, s’han presentat les següents al·legacions:

1 LAURA CENTELLES MARTINEZ2 ROSA RIUS GUASCH3 ANNA MARIA MIRAVENT VIDAL4 JOSE MARIA VIU5 CONSOL MARTINEZ ALVAREZ6 MARC ROBERT JANÉ7 HECTOR MAHAMUD HERAS8 RAMON RUIZ JARILLO9 PILAR OLLÉ GÜELL10 LOLA TORRENTS VINYALS11 JOAN INGLADA CALAF12 MONTSE MARTÍ QUERALTO13 JOSEP INGLADA TORRENTS14 CRISTOBAL GARCIA MARTINEZ15 YULEIDY LLERENA SALAZAR16 JORDI INGLADA TORRENTS17 JOSEP M. SANAHUJA INGLADA18 ROSA INGLADA VALLÈS19 NATIVIDAD GARGALLO BARBERAN20 JUDIT FIGUERAS GARGALLO21 MONTSERRAT FORCADA RADA22 JOAN SANAHUJA CALAF23 ANN ELISABETH WILSON24 DAVID SANAHUJA FORCADA25 JOSEP SOLÉ ARMAJACH26 JOSEP SOLÉ ARMAJACH27 VICENÇ CARBONELL VIRELLA28 JOAN LATORRE SOLE29 FRANCISCO ESPEJO REYES30 M. DOLORES ROVIRA BALSELLS31 MAR ROSELL OLLÉ32 ALBERTO VALENCIA MOTA33 MARTA MESTRE MELIA34 JOSEP MIRAVENT 35 MIRIAM ESPEJO ROVIRA36 OSCAR ESPEJO ROVIRA37 NINOSKA MEDINA PEDRAZA38 MARTA ESPEJO ROVIRA39 ANGEL CABALLERO BUENO40 ANNA MARIA ROIG MAÑE41 MARC VIÑOLAS ROIG42 GEMMA VIÑOLAS ROIG43 ANNA LURIA ROIG44 MONTSERRAT ROIG MAÑE45 JUAN ROIG FERRANDO46 M. DOLORS MAÑÉ BRIÓ47 JOAN LÚRIA PAGES48 JOSE MARIA PAVON MITADIEZ49 CRISTINA SUAU SOLÉ50 JOSEP ROSELL VIÑAS51 TRINI GARCIA SERRANO 52 JOSEP M. MAÑÉ CLAVÉ53 NÚRIA REPISO CAMPLLONCH54 NÚRIA GÜELL 55 MARGARITA VIVES MORGADES56 MIMOSA DEL CAMPO ANGLORA57 ALBERT RIUS GUASCH

58 ROSER DEULOFEU MARTOS59 ASSUMPCIÓ VIDAL MANYÉ60 PAU BATLLE SOLÉ 61 RAMÓN VALLS BAUSA62 ANTONIO TELLO MIRET63 NEUS VIÑAS JANÉ64 JOSEP MARIA HOLGADO GARCIA65 PERE MARTIR RIUS SICART66 SALVADOR BOVÉ BARTRA67 BLANCAS MINERALS PERE VIDAL68 JOSEP SOLÉ ARMAJACH69 GEVEN70 JORDI ASENSI GABRIEL71 MÒNICA HILL GIMENEZ72 COL·L ECOLOG.BOSC VERD

CINQUÈ.Respecte de les al·legacions, informes i consultes, s’ha informe pels Serveis Tècnics d’aquesta Corporació, essent l’informe el següent:Antoni Forcada Fornés, Arquitecte tècnic, com a tècnic assessor de l’Ajuntament de Bellvei, respecte a la modificació puntual del planejament General de Bellvei (NNSS), en l’àmbit del Sector 17, i en harmonia amb l’informe emès en data 02-12-2010 en el que s’indicaven les deficiències del Projecte de Modificació Puntual de les NNSS de Bellvei que s’observen i les accions consultes prèvies a realitzar abans de l’aprovació incial.

INFORMESobre les al·legacions i informes que s’han rebut durant el període d’informació pública de la modificació puntual del planejament general de Bellvei (NNSS) en l’àmbit del Sector 17.

Respecte de les al·legacions, informes i consultes, s’ha informe pels Serveis Tècnics d’aquesta Corporació, essent l’informe el següent:

“INFORME EMÈS PEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT.

Observació 1.Caldrà incorporar, doncs, un apartat normatiu que contingui les condicions per al futur desplegament del pla parcial corresponent al sector urbanitzable i per al desenvolupament del pla especial a elaborar en l’àmbit de sòl no urbanitzable.

Aquestes normes han de contenir les condicions que emanen del planejament territorial. D’una banda, la necessitat que el preceptiu Estudi d’Impacte i integració paisatgística que acompanyi el Pla especial del campo de golf inclogui un capítol que analitzi els efectes de la inserció de la implantació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. I de l’altra, que la vegetació arbòlica més interessant, els murs i les cabanes de pedra seca que es troben dins l’àmbit han de ser preservats, restaurats i integrats adequadament i suficientment en l’ordenació de l’àmbit del camp de golf.”

Resposta.S’inclourà un apartat normatiu que contingui les condicions per al futur desplegament del pla parcial corresponent al sector urbanitzable i per al desenvolupament del pla especial a elaborar en l’àmbit de sòl no urbanitzable.

Aquestes normes han de contenir les condicions que emanen del planejament territorial. D’una banda, la necessitat que el preceptiu Estudi d’Impacte i integració paisatgística que acompanyi el Pla especial del Camp de Golf inclogui un capítol que analitzi els efectes de la inserció de la implantació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. I de l’altra, que la vegetació arbòlica més interessant, els murs i les cabanes de pedra seca que es troben dins l’àmbit han de ser preservats, restaurats i integrats adequadament i suficientment en l’ordenació en l’àmbit del camp de golf.

En aquestes normes es recolliran també les condicions que es deriven del plantejament i legislació urbanística.

Observació 2.Pel que fa a la proposta de construcció d’un establiment hoteler de nova planta, cal garantir la classificació del règim de sòl adequat d’acord amb la legislació urbanística vigent.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que contingui les condicions de l’establiment hoteler el qual s’ubicarà en el sòl urbanitzable delimitat àmbit Sector 2 17.2 per tal de poder-se desenvolupar conjuntament amb aquest, mitjançant un Pla Especial de forma conjuntament al Polígon Discontinu del Sòl Urbanitzable delimitat àmbit 2 S.17.2.

En referència a l’adequació a la legislació urbanística vigent:

Observació 3.

Cal comptabilitzar el sostre edificat destinat a casa-club dins el sostre total i que aquest s’ajusti al màxim establert per la transitòria de les N.SS, que és de 45.000 m2.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que contingui les condicions de que es comptabilitzarà el sostre destinat a Casa-Club dins del sostre total, reduït a 45.000 m2, per tal d’adequar-se al màxim establert per la transitòria de les NN.SS.

Observació 4.

Per poder desenvolupar l’àrea urbanitzable, a que serà necessari en primer lloc haver construït i posat en funcionament l’equipament esportiu, que és el motiu d’interès de la modificació; en segon lloc estarà vinculat en el temps a que l’actual A-7 tingui la consideració de vial urbà, i per tant s’hagi construït la A-7; i en darrer lloc estarà vinculat a que com a mínim s’hagi urbanitzat sòl classificat per les vigents NN.SS d’urbanitzable residencial per encabir un mínim del 50% dels habitatges totals previstos (en un mínim de 375/400 habitatges).

Cal que el document reculli aquest condicionant en la seva part normativa.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que contingui les condicions de que s’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que serà necessari en primer lloc haver construït i posat en funcionament l’equipament esportiu, que és el motiu d’interès de la modificació; en segon lloc estarà vinculat en el temps a que l’actual A-7 tingui la consideració de vial urbà, i per tant s’hagi construït la A-7; i en darrer lloc estarà vinculat a que com a mínim s’hagi urbanitzat sòl classificat per les vigents NN.SS d’urbanitzable residencial per encabir un mínim del 50% dels habitatges totals previstos (en un mínim de 375/400 habitatges).

Observació 5.

Es recomana emplaçar la totalitat del sostre hoteler a l’àmbit 2 per tal de minimitzar la presència visual des de nombrosos punts de la comarca.

El nombre d’habitacions de l’hotel s’ha ajustat a un màxim de 160 habitacions.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a emplaçar la totalitat del sostre hoteler a l’àmbit 2 per tal de minimitzar la presència visual des de nombrosos punts de la comarca.

El nombre d’habitacions de l’hotel s’ha ajustat a un màxim de 160 habitacions

Observació 6.

Es convenient que el projecte de camp de golf mantingui les zones més aforestades i eviti incloure dintre elles carrers de joc, atesa la pendent inapropiada de les mateixes.

Cal que el document recollir aquest condicionant en la seva part normativa.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament del Sector 17 resta condicionat a que el projecte de camp de golf mantingui les zones més aforestades i eviti incloure dintre elles carrers de joc, atesa la pendent inapropiada de les mateixes.

El Pla Especial Urbanístic que desenvoluparà el SNU destinat al camp de golf recollirà aquest condicionant a la vegada que incorporarà un Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.

Observació 7.

Cal que dins l’àmbit S17.1 SNU, s’hi inclogui els usos derivats de l’ús propi d’una casa-club, que no són relacionables amb l’ús hoteler que es proposa.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que s’inclogui en l’àmbit S17.1-SNU els usos derivats de l’ús propi d’una casa-club desvinculat de qualsevol ús hoteler.

Observació 8

Adequació als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.

Resposta

La modificació Puntual s’adequarà als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible donant compliment a les respostes manifestades a les observacions realitzades en l’informe emès pel departament, per això s’aportarà un pla de gestió previ al corresponent anàlisi socioambiental que acrediti els paràmetres de sostenibilitat (equilibri social, ambiental i econòmic).

En conseqüència i, per tal de donar resposta a les observacions esmentades, la fitxa de condicions urbanístiques sobre el sector 17 de 93,92 hectàrees es modificarà de forma adequada al que preveu l’informe de sostenibilitat i la resta d’informes emesos al respecte així com a els estudis que es puguin predeterminar com a conseqüència del pertinent debat sorgit en el marc de la participació ciutadana

INFORME EMÈS PER LA DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ.

Observació 9.

S’afegeixi les referències de la legislació vigent, el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials o normativa sectorial que el substitueixi.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que s’afegeixi les referències de la legislació vigent, el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials o normativa sectorial que el substitueixi.

Observació 10.

Que adeqüi la definició d’ús comercial i superfície de venda, així com la classificació dels establiments comercials als articles 5 i 6 del Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a s’adeqüi la definició d’ús comercial i superfície de venda, així com la classificació dels establiments comercials als articles 5 i 6 del Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials.

Observació 11.Que d’acord amb l’article 6 i 9 del Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, atès la població del municipi, només es poden implantar, els petits establiments comercials (PEC), de superfície de venda inferior a 800 m2, en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui el dominant sense arribar a configurar un gran establiment comercial (GEC) col·lectiu o un gran establiment comercial territorial (GECT).

Que els àmbits d’aquest sector, d’acord als articles 6 i 9 del Decret Llei esmentats, es poden implantar establiments comercials singulars (ECS), que comprenen els establiments de venda a l’engròs i, els dedicats, essencialment, a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per al a construcció i articles de sanejament i els centres de jardineria i vivers, tots els quals, es poden implantar en tots els àmbits on el plantejament urbanístic vigent admeti l’ús comercial.

Resposta.S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que d’acord amb l’article 6 i 9 del Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, atès la població del municipi, només es poden implantar, els petits establiments comercials (PEC), de superfície de venda inferior a 800 m2, en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui el dominant sense arribar a configurar un gran establiment comercial (GEC) col·lectiu o un gran establiment comercial territorial (GECT).

Observació 12.Finalment, pel que fa a l’aparcament relacionat amb els gran establiments comercials singulars, si s’escau, sempre que no es defineixi una tipologia que requereixi una dotació superior, cal que s’adeqüi al que determina l’article 12 del Decret 378/2006, d’un mínim de dues places per cada 100 m2 edificats, que continua vigent d’acord amb la Disposició Transitòria Tercera del Decret Llei 1/2009, fins al desenvolupament reglamentari d’aquest.

Resposta.

S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que pel que fa a l’aparcament relacionat amb els gran establiments comercials singulars, si s’escau, sempre que no es defineixi una tipologia que requereixi una dotació superior, cal que s’adeqüi al que determina l’article 12 del Decret 378/2006, d’un mínim de dues places per

cada 100 m2 edificats, que continua vigent d’acord amb la Disposició Transitòria Tercera del Decret Llei 1/2009, fins al desenvolupament reglamentari d’aquest.

INFORME EMÈS PEL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT: AGÈNCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA.

Observació 13.

Manca determinar normativament el percentatge de sostre que el pla parcial haurà de qualificar amb destinació a l’habitatge amb protecció.

Resposta.S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que determini normativament el percentatge de sostre que el pla parcial haurà de qualificar amb destinació a l’habitatge amb protecció.

Observació 14.Cal revisar el redactat de l’epígraf 4 del a fitxa de condicions urbanístiques en el sentit de suprimir tota referència al supòsit de densitat inferior a 25 hab/ha.

Resposta.S’inclourà un apartat normatiu que determini que el desenvolupament de el Sector 17 resta condicionat a que es sigui revisat el redactat de l’epígraf 4 del a fitxa de condicions urbanístiques en el sentit de suprimir tota referència al supòsit de densitat inferior a 25 hab/ha.

Observació 15.

Cal revisar les incoherències del document en relació als sostre residencial previst.

Cal revisar la qualificació de les reserves amb destinació a l’habitatge protegit de la memòria social. Als efectes del càlcul de les reserves mínimes amb destinació a l’habitatge amb protecció, si no es regula un sostre no residencial mínim, caldrà computar la totalitat del sostre previst en sòl urbanitzable com sostre residencial de nova implantació.

Resposta.S’inclourà un apartat normatiu que determini:

Les incoherències del document en relació als sostre residencial previst.

La qualificació de les reserves amb destinació a l’habitatge protegit de la memòria social. Als efectes del càlcul de les reserves mínimes amb destinació a l’habitatge amb protecció, si no es regula un sostre no residencial mínim, caldrà computar la totalitat del sostre previst en sòl urbanitzable com sostre residencial de nova implantació.

Observació 16.Cal actualitzar les dades de la memòria social en relació al nombre de llars i a la producció recent d’habitatge en el municipi.

Resposta.S’actualitzaran les dades de la memòria social en relació al nombre de llars i al la producció recent d’habitatge en el municipi, d’acord amb els paràmetres de sostenibilitat (equilibri social, ambiental i econòmic).

INFORME EMÈS PER L’AUTORITAT TERRITORIAL DE MOBILITAT.

Observació 17.Detallar el càlcul de la mobilitat generada pel sector 17, en funció dels usos identificats en cadascuna de les zones objecte d’anàlisi (Sòl no urbanitzable, S17.1 i S17.2). En cas que la metodologia de càlcul difereixi de la que es presenta en l’Annex i del Decret 344/2006 s’haurà de justificar degudament.

Resposta.Es portarà a terme un estudi de mobilitat conforme al Decret 344/06 realitzar per tècnic competent.

Observació 18.Modificar els repartiments modals proposats per al Sector 17 donant una major prioritat als modes de transport més sostenibles.

Resposta.Aquesta modificació s’haurà de contemplar a l’estudi de mobilitat realitzat a l’efecte. L’estudi contemplarà els paràmetres de sostenibilitat.

Observació 19.Per tot això cal dur a terme les accions següents:- Incorporar en el plànol 6 la situació de les parades d’autobús interurbà tal com requereix l’article

12 del Decret 344/2006.

Resposta.S’estarà al que determini l’estudi de mobilitat.

Observació 20.Introduir un altre plànol on es representi la xarxa viària per accedir a les estacions de ferrocarril del Vendrell, Sant Vicenç de Calders i Calafell.

Resposta.Si es considera s’estarà al que determini l’estudi de mobilitat.

Observació 21.Citar l’ordre V/V/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats, com a part de la normativa vigent relativa a accessibilitat que caldrà complir.

Resposta.S’estarà al que determini l’estudi de mobilitat i en tot cas al compliment que fixa l’Ordre VIV/561/2010 d’1 de febrer, per la qual desenvolupa el document tècnic de les condicions bàsiques d’accessibilitat i el decret 344/2006 de regulació dels estudis de la mobilitat generada. A grans trets la xarxa d’itineraris per a vianants ha de garantir les condicions següents:

- Pendents longitudinals inferiors al 6%.- Amplada mínima lliure d’obstacles de les voreres d’1,80 metres. En zones consolidades,

excepcionalment , l’amplada lliure es pot reduir fins a 1,50 metres.- Els passos per a vianants han de disposar de gual per a vianants (amb una amplada lliure de

pas de 1,80 m) i està senyalitzats al pla de terra amb pintura antilliscant i senyalització vertical per vehicles.

Observació 22.Adaptar a la normativa vigent d’accessibilitat aquells criteris que no s’hi ajustin (per exemple: l’amplada mínima de l’espai lliure d’obstacles destinat als vianants).

Resposta.S’estarà al que determini l’estudi de mobilitat, adaptant-se a la normativa vigent l’accessibilitat.

Observació 23.Incorporar en la reserva de places d’aparcament per a vehicles fora de la via pública proposa en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada aquelles derivades de l’hotel que es preveu construir.

Resposta.S’estarà al que determini l’estudi de mobilitat, tenint en compte que l’hotel s’ubicarà en el àmbit 2 del Sector 17.

Observació 24.Redimensionar el número de places d’aparcament pera bicicletes previst en l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada considerant necessària una reserva mínima d’una plaça per cada 5 habitacions. Aquest nombre de places seran ampliables si la demanda és superior.

Resposta.S’estarà al que determini l’estudi de mobilitat segons les directrius anteriors.

INFORME EMÈS PEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL A TARRAGONA.

Observació 25.No es considera adequada la possilibitat de desenvolupament d’aquest àmbit, i per tant, ocupació dels terrentys agrícoles, sense la vinculació de construcció de la futura A-7 (variant) al seu pas per Bellvei o mesures que garanteixin la seva cohesió i integració amb el medi urbà existent. Existeix encara molt sòl urbanitzable residencial per desenvolupar d’acord el plantejament urbanístic municipal vigent.

Recordem l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, de la Llei d’Urbanisme, defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com al utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Resposta.En tot cas l’anàlisi socioambiental a realitzar ha de tenir cura de l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010.

Observació 26.És important fer constar, que el document no aporta cap estudi sobre les característiques agrícoles del sòl, ni ha fet cap referència al Mapa de sòls existents, al valor productiu de les explotacions, i altres elements que segons el propi document, haurien de ser tingut en compte per valorar el valor agrícola del sòl afectat.

Resposta.

Es farà un estudi signat per l’enginyer agrícola sobre les característiques del sòl agrícoles del sòl, ni ha fet cap referència al Mapa de sòls existents, al valor productiu de les explotacions, i altres elements que segons el propi document, haurien de ser tingut en compte per valorar el valor agrícola del sòl afectat.

INFORME EMÈS PER L’INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA.

Observació 27

Atenent la petició dels Serveis Territorials a Tarragona, l’IGC presenta les següents conclusions:

1. Segons que s’estableix en l’article 96 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, la modificació puntual de les figures de planejament ha d’incloure informació referent als riscos geològics i una cartografia dels mateixos.

2. Els riscos geològics específics a estudiar són:- Desprendiments(caigudes de blcos, blocades, allaus de roques).- Esllevissades (lliscaments rotacionals i translacionals, en sòls o roques, reptacions).- Fluxos torrencials (corrents d’arrossegalls).- Esfondraments (subsidències, col·lapses).- Sismicitat

L’IGC no disposa d’informació geogràfica oficial sobre riscos naturals i geològics en el municipi esmentat (excepte en el cas de risc sísmic, que es pot extreure de la pàgina web http//www.igc.cat).

3. En cas que en aquest estudi es determinin zones afectades per un risc geològic (zones amb susceptibilitat), que coincideixin amb zones on ja existeixi o estigui prevista una actuació urbanística, caldrà la realització d’un estudi de detall que determini el grau de perillositat del fenomen o fenòmens involucrats.

4. La informació sobre riscos geològics a exposar en la memòria de la modificació puntual ha de ser una síntesi de les descripcions, conclusions i recomanacions exposades en aquest estudi de riscos geològics, que caldrà annexar en la seva totalitat.

Resposta.

El Pla s’haurà de reestructurar aportant un estudi de riscos geològics que contempli els despreniments, esllavissades, fluxos torrencials, esfondraments i sismicitat en l’àmbit d’actuació del Sector 17 i comprometre’s a realitzar el corresponent estudi de detall que determini el grau de perillositat dels riscos naturals i geologics involucrats, si escau.

RESPOSTA A L’INFORME EMÈS PEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

Observació 28.

Malgrat que la nova proposta del a Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament de Bellvei sector 17 suposa una millora pel que fa a la distribució dels sectors urbanitzables es considera que, d’acord amb l’exposat a l’apartat Avaluació, el pla continua sent ambientalment inadequat.

Resposta.

El Pla s’haurà de reestructurar en el marc d’un desenvolupament urbanístic sostenible i en els paràmetres de sostenibilitat (equilibri social, ambiental i econòmic), en el marc de l’equilibri ambiental es tindrà en compte les consideracions de l’informe de 3.12.10 que són:

- Com es va indicar en els informes previs no es considera la millor manera de conservar el caràcter forestal d’un àmbit la implantació d’un camp de golf.

- Les plantacions d’arbredes i el manteniment de clapes forestals es poden considerar mesures d’integració paisatgística però no és la manera de conservar el caràcter forestal de la zona.

- Pel que fa a la disposició del sòl residencial la nova proposta suposa una millora ambiental; pel que fa a les sinèrgies amb el camp de golf existent no es valoren.

- Actualment no existeix cap pla director de camps de golf a Catalunya. De tota manera aquest fet no implica que les seves directius fossin ambientalment correctes.

- Els valors que han motivat la protecció d’aquest àmbit no es preserven amb el desenvolupament del pla especial, atès que la construcció del camp de golf implica una gran transformació geomorfològica i una substitució del caràcter forestal de la zona.

- Evidentment els hàbitats no són prioritaris. En tot cas, l’avaluació ambiental hauria de valorar l’existència d’aquests hàbitats en el seu context, atès que la seva escassetat pot fer que ambientalment sigui important la seva conservació.

- Introduir el concepte de connectivitat ecològica en la zonificació ha de ser una mesura correctora sine quan non a nivell de projecte.

- La construcció del camp de golf té implicacions directes sobre l’àrea privada de caça, ates que lògicament s’exclourà aquest àmbit de l’APC. Aquesta instal·lació pot actuar també com a refugi de fauna cinegètica.

- El pla territorial també diu que, a banda de la consideració dels valors naturals i de connectivitat ecològica, el Pla també delimita i dota de protecció especial el sòl que per la seva localització en el territori es considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i continua d’espais oberts capaç de vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions i que, pel que fa a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara de la Llei d’Urbanisme, s’entén que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció i que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació del sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. A més. Ateses les dimensions de la modificació i el context de fragmentació territorial, no pot descartar-se una possible funció connectora.

- A l’actualitat pot considerar-se que el terme municipal ja té un alt nivell de fragmentació territorial per la presència de nuclis urbans, industrials i vies de comunicació. Evidentment el desenvolupament del pla augmentarà el nivell de fragmentació territorial.

- L’ISA recull com a avantatges de l’alternativa 0 la conservació dels hàbitat d’interès comunitari i la millora en la connectivitat però recull com a desavantatges aspectes que no s’han de solucionar en to ca des del plantejament sinó més aviat des de la gestió. Ambientalment l’alternativa 0 és la que millor permet la conservació dels valors naturals del sector.

- En cap moment s’avalua la possibilitat de construir un camp de golf sense urbanització, el sector 17 inclou en totes les alternatives avaluades un sector urbanitzable

- Tot i que es manté el caràcter de sòl no urbanitzable la construcció del camp de golf implica una transformació de les característiques actuals de l’àmbit. A més es preveuen construccions en sòl no urbanitzable.

- No pot considerar-se una justificació ambiental la voluntat urbanitzadora dels municipis. En aquest cas, com es va apuntar en els informes anteriors, Bellvei té prou sòl urbanitzable residencial i no es justifica en cap moment la necessitat de crear-ne de nou. Actualment a Bellvei es poden construir amb el sòl disponible més de 800 habitatges. Atesa la dimensió mitjana de les llars de Bellvei es podria augmentar la població en aproximadament 2.400 persones, quan actualment hi ha 2005 persones al cens (IDESCAT, 2009)

- El Pla territorial estableix una estratègia específica per aquest sector, derivada del que es recull a les normes subsidiàries. Concretament el PTPCT diu “... si es donen les condicions per desenvolupar les previsions de les Normes Subsidiàries...” i “... els drets edificatoris que escaigui reconèixer...”. També expressa la idoneïtat del paratge de les Martines cas que es modifiqui el plantejament.

- La implantació d’un camp de golf suposa per se un impacte paisatgístic server. L’adopció de mesures correctores pot minimitzar l’impacte i pot ajudar a la seva integració però és evident que el paisatge perd totalment les seves característiques originals. El Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona ja identifica el camp de golf veí, la Graiera (Tm Calafell) com a un important element modificador del paisatge. L’efecte acumulatiu de la construcció d’un nou camp de golf al costat d’un altre existent no es valora adequadament a l’ISA.

RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS Al.legacio a-1

L’associació del GEVEN fonamenta la seva al·legació amb:

- L’Àmbit de la modificació i el projecte que comporta afecta de forma clara i substancial l’Espai d’interès Natural Muntanyes litorals de Calafell i Cunit i el seus valors naturals.

- L’ISA no avalua la canonada de portada d’aigües des de l’EDAR de Calafell.- Es proposa construir un camp de golf en un espai amb un alt valor agrícola.- Desmitificant l’estat marginal i de degradació de l’àmbit.- Impacte social de l’actuació: cap a la privatització dels béns comuns.La millor alternativa és la zero.

Resposta.

L’al·legació s’alinea substancialment amb els informes de: Territori i Sostenibilitat, Mobilitat, Medi Ambient i Habitatge i Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es reitera novament que les al·legacions plantejades han de tenir solució en els estudis previs socioambientals i de mobilitat, que sota un marc sostenible donin l’informació necessària per tal que l’acció a realitzar sigui admesa socialment, equilibrada ambientalment i possible econòmicament. En tot cas, els informes, i si s’escau, l’avanç de planejament a més a més d’haver de respectar el procediment administratiu corresponent, haurà de seguir un pla de participació ciutadana degudament presentat a la ciutadania mitjançant l’oportuna campanya de comunicació.

Al·legació a-2

La relació de persones que han presentat al·legacions són els següents:

1 LAURA CENTELLES MARTINEZ2 ROSA RIUS GUASCH3 ANNA MARIA MIRAVENT VIDAL4 JOSE MARIA VIU5 CONSOL MARTINEZ ALVAREZ6 MARC ROBERT JANÉ7 HECTOR MAHAMUD HERAS8 RAMON RUIZ JARILLO9 PILAR OLLÉ GÜELL10 LOLA TORRENTS VINYALS11 JOAN INGLADA CALAF12 MONTSE MARTÍ QUERALTO13 JOSEP INGLADA TORRENTS14 CRISTOBAL GARCIA MARTINEZ15 YULEIDY LLERENA SALAZAR16 JORDI INGLADA TORRENTS17 JOSEP M. SANAHUJA INGLADA18 ROSA INGLADA VALLÈS

19NATIVIDAD GARGALLO BARBERAN

20 JUDIT FIGUERAS GARGALLO21 MONTSERRAT FORCADA RADA22 JOAN SANAHUJA CALAF23 ANN ELISABETH WILSON24 DAVID SANAHUJA FORCADA25 JOSEP SOLÉ ARMAJACH26 JOSEP SOLÉ ARMAJACH27 VICENÇ CARBONELL VIRELLA28 JOAN LATORRE SOLE29 FRANCISCO ESPEJO REYES30 M. DOLORES ROVIRA BALSELLS31 MAR ROSELL OLLÉ32 ALBERTO VALENCIA MOTA33 MARTA MESTRE MELIA34 JOSEP MIRAVENT 35 MIRIAM ESPEJO ROVIRA36 OSCAR ESPEJO ROVIRA37 NINOSKA MEDINA PEDRAZA38 MARTA ESPEJO ROVIRA39 ANGEL CABALLERO BUENO40 ANNA MARIA ROIG MAÑE41 MARC VIÑOLAS ROIG42 GEMMA VIÑOLAS ROIG43 ANNA LURIA ROIG44 MONTSERRAT ROIG MAÑE45 JUAN ROIG FERRANDO46 M. DOLORS MAÑÉ BRIÓ47 JOAN LÚRIA PAGES48 JOSE MARIA PAVON MITADIEZ49 CRISTINA SUAU SOLÉ50 JOSEP ROSELL VIÑAS51 TRINI GARCIA SERRANO 52 JOSEP M. MAÑÉ CLAVÉ53 NÚRIA REPISO CAMPLLONCH54 NÚRIA GÜELL 55 MARGARITA VIVES MORGADES56 MIMOSA DEL CAMPO ANGLORA57 ALBERT RIUS GUASCH58 ROSER DEULOFEU MARTOS59 ASSUMPCIÓ VIDAL MANYÉ

60 PAU BATLLE SOLÉ 61 RAMÓN VALLS BAUSA62 ANTONIO TELLO MIRET63 NEUS VIÑAS JANÉ64 JOSEP MARIA HOLGADO GARCIA65 PERE MARTIR RIUS SICART66 SALVADOR BOVÉ BARTRA67 BLANCAS MINERALS PERE VIDAL68 JOSEP SOLÉ ARMAJACH69 GEVEN70 JORDI ASENSI GABRIEL71 MÒNICA HILL GIMENEZ72 COL·L ECOLOG. BOSC VERD

La al·legació és fonamenta amb:

- L’activitat immobiliària “per se” no fomenta la cohesió social no genera la creació de llocs de treball nets.

Excessiva oferta d’habitatges.La cohesió social.El model de la crisiLa convivència de dos col·lectius contradictoris.La N-340, una barrera franquejable?Per solucionar la cohesió social, dos guetos.L’evidència de prioritzar l’interès privat per sobre del públic.El sector immobiliari, mitjà, no fi.

- L’excés de creixement previst depassa les limitacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

- El PTPCY qualifica la zona on es vol implantar el golf de sòl de protecció especial.- Mil al·legacions.- La millor sostenibilitat és no fer-ho, el golf, tal com afirma Medi Ambient.- Incompliment de l’article 8 de la LUC.

Resposta.L’al·legació s’alinea substancialment amb els informes de: Territori i Sostenibilitat, Mobilitat, Medi Ambient i Habitatge i Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es reitera novament que les al·legacions plantejades han de tenir solució en els estudis previs socioambientals i de mobilitat, que sota un marc sostenible donin l’informació necessària per tal que l’acció a realitzar sigui admesa socialment, equilibrada ambientalment i possible econòmicament. En tot cas, els informes, si s’escau, l’avanç de planejament a més a més d’haver de respectar el procediment administratiu corresponent, haurà de seguir un pla de participació ciutadana degudament presentat a la ciutadania mitjançant l’oportuna campanya de comunicació.

Al.legacio a-3

Hi ha un seguit d’al.legacions que fan especial referència a la manca de participació ciutadana i en especial al fet de que el document no estigues integrament penjat a la web municipal i es demana que una vegada penjat en document a la web municipal es torni a iniciar el tràmit d’esposar-lo de nou al públic en els terminis que marca la llei.

Resposta.

En tot cas la planificació que pugui desenvolupar l’Ajuntament de Bellvei seguirà el procediment administratiu i en el cas que ens ocupa a més a més de l’ informació pública que es pugui realitzar pels canals legalment establerts, en el cas que ens ocupa es promourà un pla de participació ciutadana sotmès i degudament presentat a la ciutadania mitjançant l’oportuna campanya de comunicació.

Al.legacio a-4.

Blanc Minerals Pere Vidal SA fa la següent afirmació.

La concentració de l’aprofitament residencial a l’entorn de la malla urbana de Bellvei, com a creixement en “taca d’oli”, possibilita la compacitat dels nous assentaments residencials, a la vegada que permet dotar al nucli de la Baronia dels serveis i equipaments que li manquen; i

possibilitarà en el futur l’implementació en aquest municipi d’una instal·lació esportiva i turística no estacional d’abast supramunicipal a la resta de l’àmbit.

Únicament fomentant els centres de inversió serà possible el creixement de l’economia i la generació de llocs de treball qualificats.

En aquest marc urbanístic té perfecte encaix la continuïtat de les activitats extractives d’alt valor afegit que desenvolupa la meva manant, que en la mesura en que finalitzi llur explotació i restauració es podran successivament anar integrant a modus d’interland complementari del camp de golf.

És per aquest motiu i sota aquesta perspectiva que aquesta part atorga ple suport a la modificació de les Normes Subsidiàries

Resposta.

El plantejament des del punt de vista econòmic s’ha de adequar a la situació de crisi actual, s’ha d’observar si la valoració que es planteja s’adequa als criteris de sostenibilitat que mitjançant el pertinent anàlisi socioambiental es pugui determinar.

SISÈ. Amb data 20 de febrer de 2012, s’ha encomanat al Sr. Lluis Badia, advocat, informe jurídic sobre la modificació del Pla General, que literalment diu:

INFORME SOL·LICITAT PER L’AJUNTAMENT DE BELLVEI EN RELACIO A LA TRAMITACIÓ LEGAL DEL “PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT S-17, REORDENACIÓ DE L’ENTORN DEL CASTELL DE LA MUGA-CAMP DE GOLF.

“QÜESTIÓ PRÈVIA.-El Municipi de Bellvei, compta amb Normes Subsidiàries de Planejament Municipal, on es regula que el Sector 17 es crearà a través de la modificació puntual de les esmentades Normes Subsidiàries. En aquest sentit, l’Ajuntament, ha portat a terme una sèrie d’actuacions al efecte de complimentar la legalitat vigent al respecte.

1.- ANTECEDENTS.-El 25/07/2007, l’Ajuntament presenta davant el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el Projecte de Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries esmentades; posteriorment, el 02/10/2007, el propi Departament estableix l’abast de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

En data 30/03/2010, l’Ajuntament presenta “Text Refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Sector 17”, sol·licitant l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El 12/05/2010, el Departament esmentat, emet informe tècnic per mig dels Serveis Territorials del mateix, a on es posen de manifest les següents conclusions:

a.- Considerar que la millor alternativa ambiental es no desenvolupar el sector referit.b.- La necessitat de que per cloure l’avaluació ambiental, s’haurà de presentar Memòria Ambiental que exposi de quina manera s’han integrat, en el Pla proposat, els aspectes ambientals abordats en el seu moment.

El 21/05/2010, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per mig de la Secretaria de Planificació Territorial, al·lega, expressament, que l’esmentat projecte no s’adequa als criteris de desenvolupament de urbanístic sostenible.

Per la seva banda, en data 04/11/2010, l’Ajuntament de Bellvei, presenta una versió del “Text Refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Sector 17”; que és contestat mitjançant les conclusions del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de data 03/12/2010, en el sentit de manifestar que “malgrat la nova Proposta de la Modificació Puntual, el Pla continua sent ambientalment inadequat”.

El 14/01/2011, s’emet un Informe Urbanístic i Territorial per part del Departament de Territori i Sostenibilitat, a on es fa avaluació dels Plans i Programes en relació amb l’avanç de la “Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament, Sector 17, de Bellvei”, en el mateix es conclou el següent:

a.- La necessitat de compatibilitzar el sostre destinat a casa – club, dintre del sostre total, i que aquest s’ajusti al màxim establer per la transitòria de les Normes Subsidiàries, que és de 45.000 metres quadrats.b.- Per desenvolupar l’àrea urbanitzable, serà necessari, entre d’altres coses, la constitució i posada en funcionament de l’equipament esportiu. c.- Es valora que tots els habitatges generats es proposi emplaçar-los dintre de l’àmbit 2, i en igual mesura pel que fa a la totalitat del sostre hoteler.d.- Marca la conveniència de que el Projecte de Camp de Golf mantingui les zones més forestades.e.- Cal que dins de l’àmbit del S-17.1 – SNU, s’incloguin els usos derivats de l’ús propi d’una casa club, no relacionables amb l’ús hoteler proposat.

Posteriorment, el 21/01/2011, es proposa al Ple, l’aprovació inicial de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de l’Ajuntament de Bellvei, pel que fa a la creació del Sector 17, obrint-se el període d’informació al respecte, celebrant-se el Ple, el 31/01/2011, a on és aprovat. Així mateix, el 15/02/2011, es publica al BOP l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

En el període d’al·legacions i notificacions a organismes i institucions, es produeixen les següents:

1.- Pel que fa a al·legacions, es presenten 4 blocs concrets d’oposició al Projecte, que de manera específica plantegen els següents arguments:- La manca d’informació relativa a l’aprovació inicial.- La recomanació d’abordar la modificació via redacció d’un POUM.- Les valoracions mediambientals negatives, així com la incompatibilitat en la conservació dels valors naturals.- L’argument de que l’activitat immobiliària per se no fomenta la cohesió social ni genera la creació de llocs de treball nets.- L’excés de creixement previst, depassa les limitacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.- El suposat incompliment de l’article 8 de la LUC.- El PTPCT qualifica la zona a on es vol implantar el Golf, de sol de Protecció Oficial.

Així mateix es presenta un al·legació de suport a la Modificació de les Normes Subsidiàries.

2.- Pel que fa a la resposta institucional, entre altres, es manifesta el següent:- L’Institut Geològic de Catalunya, fa un informe desfavorable a la Modificació.- L’Agència d’Habitatge de Catalunya especifica l’existència de manques remarcables, i incoherències documentals en el Projecte.- La Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, marca la necessitat de fer una sèrie de prescripcions concretes.- El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, posa de manifest l’incompliment de la Llei 5/88, de 30/03, Forestal de Catalunya, entre

altres qüestions.

2.- VALORACIÓ ANTECEDENTS.Davant els antecedents exposats, certament ens trobem davant d’una tramitació complicada i plena d’entrebancs de tots tipus, especialment els posats de manifest per la pròpia Administració, però sense oblidar les diferents al·legacions de tot ordre presentades.

Sembla evident, per altra banda, que la documentació tramitada, no reuneix els requisits requerits per part de l’Administració, cosa que posa en dubte la pròpia viabilitat del Projecte de Modificació, respecte del seu vist i plau de l’Administració competent.

En conseqüència, valorada la documentació al·ludida i les reunions mantingudes, al màxim nivell, amb el propi Departament competent, crec que és l’Ajuntament el que ha de decidir si definitivament segueix endavant amb el Projecte de Modificació, implementant i complimentant els requisits exigits, o bé, renuncia a tirar endavant l’esmentat Projecte, mitjançant la retirada del mateix.

3.- ALTRES QÜESTIONS PLANTEJADES

A). Respecte al dubte de si la iniciativa privada podria endegar la Modificació del Planejament General, expressament, la qüestió està prohibida, sent l’Ajuntament l’únic amb possibilitats reals de fer-ho.

B). És evident que la documentació obrant a l’expedient, no supleix l’avanç del Plantejament que no existeix.

C). Les al·legacions s’han de valorar en la seva justa mesura, però el que és definitiu, són les pròpies conclusions dels diferents Departament de la Generalitat de Catalunya, que han intervingut en la tramitació.

D). Pel que fa a les responsabilitats per danys i perjudicis del propi Ajuntament, cas de no continuar la tramitació, no conec documents de compromisos específics al respecte, i per altra banda, entenc que la decisió política fonamentada en les antecedents esmentats, no comporta cap perjudici indirecte sobre tercers.

4. FONAMENTS JURÍDICS

- Text Refòs de la Llei d’Urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol.- Decret Llei 1/2007 de 16 d’Octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.- Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006 de 18 de juliol.- Llei 9/2006 de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el

Mediambient (BOE 102, de 29-04-2006).- Directiva del Parlament Europeu i del Consell 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a la

avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el Mediambient (DOCE L197/30 de 21-07-2001).

- Llei 6/2009 de 28 d’abril d’avaluació ambiental de plans i programes (DOGC 5374, 07-05-2009).- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental, modificat per

la Llei 27/2006 de 18 de juliol.

5- CONCLUSIONS.-Davant l’anàlisi portat a terme, posem de manifest les següents conclusions:

I. La tramitació feta pateix de defectes de tot tipus, tal com es posa de manifest,de manera expressa per part dels diferents organismes intervinguts en el seu procés de gestió.

II. Existeixen informes desfavorables concrets a la modificació, ja sigui per raonaments d’ordre formal en el tràmit, com la manca de documentació, o inclusiu, contràries a determinats punts de la legislació vigent.

III. En qualsevol cas, el que és inapel·lable, és que existeix un posicionament majoritari dels organismes de l’administració intervinents, en el sentit que la proposta pateix de nombrosos defectes que no han estat resolts en cap cas, malgrat la seva incidència al respecte.

IV. Crec que també s’ha de ser conscient de la realitat econòmica existent actualment, molt diferent de la que es produïa en el moment de l’inici de la tramitació referida, i per tant, el que és indubtable és la nul·la existència d’una demanda al mercat del que es pretenia amb la tramitació de la reordenació esmentada.

V. Tampoc es pot obviar el tràmit d’al·legacions portat a terme, especialment aquelles que s’oposen de manera frontal a la modificació, objecte de debat.

FORMULACIÓ DE LA PROPOSTA CONCRETA:De l’anlàlisi dels antecendents i conclusions, la meva opinió subjectiva, és aconsellar a l’Ajuntament deixar sense efecte la tramitació del “Projecte de Modificació Puntual, Normes Subsidiàries de Planejaments S-17, Reordenació de l’entorn del Castell de la Muga – Camp de Golf” a tots els efectes, en base al propi posicionament majoritari dels organismes administratius intervinents, la conjuntura econòmica vigent i la inviabilitat del projecte tal com es va plantejar en el seu moment.

Aquesta és la nostra opinió als efectes oportuns.

Febrer de 2012.Lluís Badia i ChanchoBADIA ADVOCATS”

SETÈ. Amb data 9 de gener de 2.012, per la Secretaria intervenció s’ha ames el següent informe:

<< En Francesc Pros Francesch, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, Secretari Interventor de l’Ajuntament de Bellvei amb relació a l’expedient relatiu a la modificació puntual del Sector 17 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bellvei, en compliment de la Provisió d’Alcaldia, emeto el següent informe proposta de resolució, de conformitat amb l’establert a l’article 175 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, amb base als següents,

En cas que la corporació consideri oportú no aprovar provisionalment el projecte de modificació puntual del Planejament General de Bellvei (NN.SS) ja que de l’informe tècnic i jurídic que consten a l’expedient es desprèn que les modificacions a realitzar en el document abans transcrit son substancials, i tenint en compte que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic es sotmet a les mateixes disposicions que regeixen la seva formació, amb les excepcions que s’estableixin reglamentàriament i les particularitats previstes a l’article 96 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Donada la magnitud del sol a tractar que supera en mes de un 10 % la totalitat del terme municipal i en mes de un 20% els usos del sol urbà i urbanitzable previst a Bellvei, es proposa seguir la tramitació que es detalla en l’annex adjunt.

Aquest informe s’emet amb harmonia amb l’informe de secretaria-intervenció de data 07-01-2011.

Aquest informe es sotmet a la consideració de la Corporació, qui amb el seu superior i mes ampli criteri decidirà>>

ANNEX

<< Proposta de tramitació a seguir:I). La legislació aplicable està determinada per:

— Els articles 73, 74, 76, 77 a 79, 85 i 90 a 100 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

— Els articles [22], 23, 101 a 104, [105, 106], 107, 111 a 113, 117 i 118 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya.

— L’article 22.2.c) i 47.2 m) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

— La Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

Així mateix, és aplicable la legislació sectorial següent:

— Defensa: disposició addicional segona, paràgraf primer, del Reial decret 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl.

— Carreteres: l’article 10.2 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, i l’article 14 del Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres — Sector ferroviari: l’article 7 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari, i l’article 12 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària.

— Patrimoni cultural: l’article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i l’article 33 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

— Patrimoni de les administracions públiques: l’article 189 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques.

— Aigües: els articles 20.1.d), 25.4 i 40.4 del Text refós de la Llei d’aigües aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i l’article 8 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003.

— Medi ambient: articles 15 i següents de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals de Catalunya; així com la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació d’aquesta última.

— Forests: l’article 39 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

— Sector d’hidrocarburs: l’article 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.

— Sector elèctric: l’article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric.

— Telecomunicacions: l’article 26 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions.

— Integració social dels minusvàlids: l’article 54 de la Llei 13/1982, d’integració social dels minusvàlids; a Catalunya: la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

— Turisme: la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.

— Soroll: Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll i Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en allò referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental, així com el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en allò referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions de qualitat.

II). La proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència en relació amb els interessos públics i privats concurrents.

Es farà convenient un anàlisi socioambiental per raonar i justificar la iniciativa.

L’òrgan competent per a aprovar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer una valoració negativa, ha de denegar-la.

A efectes del que disposa el paràgraf anterior, cal fer en qualsevol cas una valoració negativa sobre propostes de modificació dels instruments de planejament urbanístic general en els supòsits previstos a l’article 97.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. Que diu:

Article 97Justificació de la modificació de les figures del planejament urbanístic

1. Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L’òrgan competent per aprovar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, s’ha de fer en qualsevol cas una valoració negativa sobre les propostes de modificació dels instruments de planejament urbanístic general, en els supòsits següents:

a) Si suposen un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat de l’ús industrial o la transformació global dels usos anteriorment previstos en el supòsit que el planejament anterior no s’hagi executat i es tracti de terrenys, bé de titularitat pública on s’hagi adjudicat la concessió de la gestió urbanística, bé terrenys de titularitat privada que en els cinc anys anteriors van formar part d’un patrimoni públic de sòl i d’habitatge, sense que concorrin circumstàncies sobrevingudes que objectivament legitimin la seva modificació.

b) Quan l’ordenació proposada no és coherent amb el model d’ordenació establert pel planejament urbanístic general vigent o entra en contradicció amb els principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

c) Quan l’ordenació proposada comporta una actuació excepcional d’acord amb el planejament territorial, sense que s’hagin apreciat raons d’interès territorial o estratègic, d’acord amb les normes d’ordenació territorial.

d) Quan en la proposta no hi ha una projecció adequada dels interessos públics. Es considera que

no hi ha una projecció adequada dels interessos públics, entre altres, en els supòsits següents:

Primer. Quan no es dóna un compliment adequat a les exigències que estableix l’article 98.1 amb relació al manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals.

Segon. Quan en un àmbit d’actuació urbanística es redueix la superfície dels sòls qualificats de sistema d’espais lliures públics o de sistema d’equipaments públics en compliment dels estàndards mínims legals, llevat que la qualificació de sistema d’equipament se substitueixi per la d’habitatge dotacional públic, amb els límits i les justificacions que estableix aquesta llei.

Tercer. Quan es redueix, a nivell de l’àmbit del Pla, la superfície dels sòls qualificats d’equipaments de titularitat pública sense que quedi acreditada la suficiència dels equipaments previstos o existents, ni la concurrència d’un interès públic prevalent de destinar els sòls a un altre sistema urbanístic públic.

Quart. Quan es pretén compensar la supressió de la qualificació d’equipament de titularitat pública mitjançant la qualificació com a equipaments de sòls de pitjor qualitat o funcionalitat per a la implantació dels usos propis d’aquesta qualificació.

Cinquè. Quan es pretén compensar la supressió de la qualificació d’equipament de sòls que ja són de titularitat pública mitjançant la qualificació com a equipaments d’altres sòls de titularitat privada, sense que la modificació garanteixi la titularitat pública dels sòls abans que la modificació sigui executiva.

III). Si la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal comporta un increment del sostre edificable [en el cas de sòl urbanitzable] ha d’incrementar proporcionalment, com a mínim, els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats per l’article 65.3 i 4 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i [en el cas de sòl urbà] s’ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5 m2 per cada 100 m2 de sostre d’altres usos. Per a computar aquests estàndards, s’ha d’aplicar el que estableix l’article 65.5 del citat Text refós. A més [si escau], s’ha de reservar sòl per a equipaments públics en la quantitat adequada per a fer front als requeriments que deriven de la modificació.

En aquest cas descrit i en el següent, el sostre destinat a sistemes urbanístics d’equipaments comunitaris de titularitat pública no computa als efectes de l’aplicació dels requeriments d’increment en les reserves per a espais lliures i equipaments, de conformitat amb l’establer per l’article 118.2 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya

En sòl urbà.: Quan la modificació té per objecte la reordenació general d’un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos pel planejament, ha d’incorporar una reserva mínima de 22,5 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics. D’aquesta reserva, s’ha de destinar un mínim de 15 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre residencial a zones verdes i espais lliures públics. Així mateix, s’ha d’incorporar una reserva per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics de 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos. Aquestes reserves s’apliquen sobre la totalitat del sostre edificable de l’àmbit. Als efectes anteriors, computen les reserves que s’han obtingut o s’han previst per a qualsevol ús per raó de la destinació de l’àmbit en qüestió d’acord amb el planejament anterior i s’ha d’aplicar el que estableix l’article 65.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Quan la modificació comporta l’augment de la densitat d’ús residencial [sense increment de l’edificabilitat] s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments de 10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que l’augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o al sistema d’habitatges dotacionals i no excedeixi el nombre d’habitatges que resulta d’aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb aquesta destinació. En el cas que aquesta reserva complementària, per raons d’impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit d’actuació, es pot substituir per l’equivalent del seu valor econòmic, que l’Ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per a adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació en el municipi.

IV). La modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha de contenir les determinacions adequades a la seva finalitat específica, entre les pròpies de la figura, i en qualsevol cas ha de:

a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.

b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.

c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.

d) Justificar el compliment [si escau] de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics que exigeixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 100 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. A tals efectes, en cas de concurrència de diversos usos, és d’aplicació el que estableix l’article 81.4 del Reglament i, en els casos de reordenació general d’un àmbit de sòl urbà previstos a l’article 100.3 de la Llei d’urbanisme, tant si comporten com si no increment d’edificabilitat, són d’aplicació les reserves que estableix l’esmentat article 100.3 de la citada norma.

V).- L’òrgan competent per a tramitar la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha de valorar la justificació de la proposta i, en el cas de fer una valoració negativa, ha de denegar-la.

VI). Les modificacions dels plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. En tot cas, han d’estar sotmesos al procediment d’avaluació ambiental previst a la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, les modificacions de plans i programes especificats en la mateixa.

De conformitat amb l’establert a l’article 7 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, s’han de sotmetre a avaluació ambiental les següents modificacions de plans i programes:

a) Les modificacions de plans i programes que constitueixin modificacions substancials de les estratègies, directrius i propostes o de la cronologia dels plans i programes, sempre i quan produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambien

b) Les modificacions que estableixin en el marc per a l’autorització en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental.

c) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació de sòl no

urbanitzable o que alterin la seva qualificació; en aquest últim cas, si les noves qualificacions comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte a l’ordenació que es modifica.

d) Les demés modificacions dels plans d’ordenació municipal que constitueixin modificacions substancials de les estratègies, directrius i propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat les que afecten únicament al sòl urbà.

e) Les modificacions que poden comportar repercussions sobre el medi ambient que no hagin estat avaluades anteriorment, llevat les modificacions del planejament urbanístic]

VII)

· Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen mitjançant els següents documents establerts a l’article 59 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme:

— La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin.— Els plans d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà

consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastiment d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.

— Les normes urbanístiques.— El catàleg de béns a protegir, d’acord amb l’article 71.— L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.— La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental.— El programa d’actuació urbanística municipal, si escau. — La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge

de protecció pública en les modalitats corresponents que aquesta Llei determina. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a les que fa referència l’article 34.3, s’ha de justificar en la memòria social.

En el cas que l’escassa complexitat urbanística d’un municipi només exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, la documentació mínima dels plans d’ordenació urbanística municipal ha de consistir en la memòria, els plànols d’informació i de delimitació del sòl urbà i no urbanitzable, les normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants i l’informe mediambiental.

La memòria ha d’integrar:

a) El programa de participació ciutadana que l’ajuntament hagi aplicat durant el procés de formulació i tramitació del pla per a garantir l’efectivitat dels drets reconeguts per l’article 8.

b) La justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que són objecte, respectivament, dels articles 3 i 9.

c) Les mesures adoptades per a facilitar la consecució d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers i viatgeres.

d) L’informe de sostenibilitat econòmica, que ha de contenir la justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

L’agenda a que es refereix l’apartat 1.e, si no hi ha un programa d’actuació urbanística municipal, s’actualitza cada sis anys per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent i s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent.

· L’Ajuntament pot encarregar la redacció del projecte de modificació del Pla, així com l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar als seus Serveis Tècnics o contractar-los de conformitat amb l’article 10 del Text Refós de la Llei de Contractes aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, en relació amb el contracte de serveis. [Cal tenir en compte que presentada, a instància de part, la proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, la tramitació de la mateixa s’iniciarà únicament si l’Ajuntament accepta la proposta.

Si en el termini de dos mesos l’Ajuntament no ha notificat l’acceptació, s’entendrà desestimada.

Pel que fa al contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar, cal tenir en compte l’article 17 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, segons el qual el citat informe ha d’incloure informació suficient sobre els aspectes que s’indiquen a continuació, adaptats a l’estadi d’elaboració en que es troba la modificació del Pla:

a. Els objectius principals i l’abast de la modificació del Pla, en el marc normatiu en que es desenvolupa, la vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els instruments que els desenvoluparan.

b. La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient, així com la seva provable evolució en el cas que no sigui aplicable la modificació del Pla.

c. Les característiques ambientals de les zones que poden veure’s afectades de forma significativa.

d. Tot el problema ambiental existent que es consideri transcendent per a la modificació del Pla i, particularment, els problemes relacionats amb les zones d’importància ambiental i amb els espais naturals protegits designats d’acord amb la legislació sectorial.

e. Els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o local que tinguin relació amb la modificació del Pla, inclosos els objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge.

f. Els criteris i objectius ambientals proposats per a elaborar la modificació del Pla derivats de l’anàlisi dels aspectes a que es refereixen les lletres a, b, c, d, que han de referir-se a tots els vectors ambientals afectats i han d’exposar-se de forma jerarquitzada en funció de la importància relativa que tenen i que, en la mesura del possible, han d’anar acompanyats d’indicadors que permetin verificar el seu compliment.

g. Si l’estadi d’elaboració en que es troba la modificació del Pla ho permet, la descripció i avaluació de les alternatives seleccionades, entre d’altres, de l’alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la forma en que s’ha realitzat l’avaluació. Aquesta avaluació ha d’incloure la verificació del compliment dels criteris i objectius mencionats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa que ha de considerar també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes. S’han de descriure, així mateix, les dificultats que hagi trobat l’equip o el redactor o redactora de l’informe per a aconseguir la informació requerida. La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d’incloure un resum de l’estat de l’art de cada una i ha de justificar els motius de l’elecció respecte a les millores tècniques disponibles en cada cas.

h. La informació addicional que es consideri raonablement necessària per a assegurar la qualitat de l’informe, tenint en compte els coneixements i mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d’especificació de la modificació del pla i la fase del procés de decisió

en que es troba.

Aquesta documentació indicada s’ha de lliurar en paper i s’ha de facilitar una còpia en suport informàtic.

El promotor de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal pot contactar en qualsevol fase del procediment amb l’òrgan ambiental per a obtenir les dades que consideri rellevants per a la tramitació, i avançar així en l’intercanvi d’informació i en la consecució de consens quant als objectius, alternatives i aspectes que s’hagin d’analitzar.

· L’òrgan ambiental elaborarà el document de referència que determina el contingut de la informació que és necessari tenir en compte en l’informe de sostenibilitat.

Aquest document serà notificat a l’Ajuntament en el termini d’un mes des de la finalització de les consultes que ha de dur a terme l’òrgan ambiental. La notificació ha d’incloure també la identificació de les administracions públiques afectades i del públic interessat i la determinació de les modalitats d’informació i de consulta a les que és necessari sotmetre l’informe de sostenibilitat ambiental. En cas que l’òrgan ambiental hagi efectuat les consultes, ha d’incloure en la notificació una còpia de la informació rebuda. A més, conforme a l’establert a l’article 20.2 de la Llei 6/2008, de 28 d’abril, pot incloure qualsevol altra informació que consideri convenient.

· Emès per l’òrgan ambiental el document de referència, l’Ajuntament redacta l’ISA (Informe de Sostenibilitat Ambiental), que identificarà, descriurà i avaluarà els provables efectes significatius que sobre el medi ambient puguin derivar-se de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, d’acord amb el que disposa l’article 21 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

D’acord amb l’article 21.2 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ha de contenir les següents determinacions:

a. Els objectius i requeriments ambientals per a la modificació del Pla.b. La identificació, descripció i avaluació de les alternatives raonables, viables tècnicament

i ambiental, inclosa, entre d’altres, l’alternativa zero, que tinguin en compte l’objectiu i l’àmbit d’aplicació geogràfic de la modificació del Pla, així com els provables efectes significatius sobre el medi ambient que derivin de l’aplicació de l’alternativa elegida.

c. La informació suficient sobre els aspectes que s’indiquen a l’annex 3 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, i la informació que es consideri raonablement necessària per a assegurar la qualitat de l’informe, tenint en compte els coneixements i mètodes d’avaluacions existents, el contingut i el grau d’especificació de la modificació del Pla i la fase del procés de decisió en que es trobi. Per a proporcionar la informació mencionada, el promotor pot utilitzar la informació que hagi pogut obtenir en altres fases del procediment d’elaboració de la modificació del Pla, en l’elaboració d’altres plans o programa, o per altra via d’acord amb la normativa vigent.

d. Justificar la incorporació en la modificació del Pla dels objectius i els criteris ambientals adoptats d’acord amb el document de referència als que es refereixen els articles 16.3 i 20.2, perquè les seves determinacions minimitzin els efectes adversos sobre el medi ambient i potenciïn les repercussions favorables.]

L’informe de sostenibilitat ambiental ha d’estar disponible en format paper i en suport informàtic; ha de ser redactat en termes accessibles i intel·ligibles per al públic i les administracions públiques, i ha de contenir un resum no tècnic de la informació sobre els aspectes que s’indiquen en l’annex 3 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril.

· Simultàniament a la redacció de l’ISA, es sol·liciten els informes sectorials pertinents previs a l’aprovació inicial.

[S’ha de sol·licitar els informes sobre les següents matèries:

En matèria de defensa: “Els instruments d’ordenació territorial i urbanística, sigui quina sigui la seva classe i denominació, que incideixin sobre terrenys, edificacions i instal·lacions, incloses les seves zones de protecció, afectes a la Defensa Nacional han de ser sotmesos, respecte d’aquesta incidència, a informe vinculant de l’Administració General de l’Estat amb caràcter previ a la seva aprovació” tal i com estableix la disposició addicional segona, paràgraf primer del Reial decret 2/2008, de 20 de Juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl.

En matèria de carreteres, de conformitat amb l’article 10.2 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, quan afecti a carreteres estatals. En les carreteres autonòmiques, s’ha de tenir en compte l’article 14 del Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres de Catalunya, en el que s’estableix que «els instruments de planejament urbanístic es remetran, una vegada aprovats inicialment, a la Direcció General de Carreteres perquè aquesta pugui informar sobre les qüestions que siguin de la seva competència.

En l’àmbit del sector ferroviari cal tenir en compte l’article 7 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari, així com, en l’àmbit de la Comunitat Autònoma, l’article 12.2 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària, que estableix que «S’ha de sol·licitar un informe al departament competent en matèria d’infraestructures i serveis de transport en la tramitació dels instruments de planejament general o derivats o de les seves modificacions, una vegada aprovats inicialment, si afecten a elements de les infraestructures ferroviàries o de les zones de servei. L’informe s’ha d’emetre en el termini d’un mes i té caràcter vinculant quant als aspectes de naturalesa ferroviària.»]

Rebuts els corresponents informes, les consideracions i indicacions que continguin i que siguin vinculants o aquells altres que es considerin convenients, s’han d’incorporar a les determinacions del pla.

En cas que algun dels informes sectorials sigui discrepant, si són vinculants, s’haurà de modificar obligatòriament el pla; si no ho són, la Corporació s’hi pronunciarà.

· Una vegada finalitzada la redacció i formulació de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, el Ple de l’Ajuntament aprovarà inicialment aquesta modificació amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, de conformitat amb els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local.

L’Acord d’aprovació inicial de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal determinarà la suspensió de l’atorgament de les llicències en aquelles àrees del territori objecte del planejament les noves determinacions de les quals suposin la modificació del règim urbanístic vigent, havent d’assenyalar expressament les àrees afectades per la suspensió.

· Aprovada inicialment la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, juntament amb l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, s’acordarà la seva submissió a la fase de consulta de les administracions públiques afectades i del públic interessat i a un tràmit d’informació pública durant un termini mínim de quaranta-cinc dies.

Sens perjudici de les indicacions que pot efectuar l’òrgan ambiental al definir les modalitats

de consulta i informació en cada cas concret, ordinàriament ha d’aplicar-se el procediment previst a l’apartat 2 de l’article 23 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, segons el qual:

a. L’obertura del tràmit de consultes ha de ser notificada individualment a les administracions públiques afectades i al públic prèviament identificat com a interessat.b. L’anunci d’informació pública ha de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També ha de publicar-se en un diari de gran tirada a Catalunya i en un altre d’àmbit local, en funció de l’àmbit supramunicipal o municipal al que faci referència la modificació del pla. Poden utilitzar-se també els altres mitjans de publicitat que estableixi la normativa sectorial aplicable al procediment d’elaboració del pla.c. En les notificacions de les consultes i en l’anunci d’informació pública ha d’identificar-se on estan disponibles els documents que es sotmeten a consulta o informació pública. En tots els casos, aquests documents han d’estar disponibles en els mitjans telemàtics de l’Ajuntament.

Els edictes de convocatòria de la informació pública han d’enviar-se en el termini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial, en virtut de l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Els edictes han d’indicar:

— L’instrument o expedient sotmès a informació pública. — El termini d’exposició al públic del projecte o de l’instrument. — La direcció i l’horari de l’oficina o dependència en la qual es pot exercir el dret

d’informació. — Si escau, el mitjà telemàtic on pot ser consultat.

Amb relació a la informació pública, en virtut dels articles 23.2 i 23.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya, a més l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer per mitjans telemàtics la convocatòria d’informació pública en els procediments de planejament i gestió urbanístics que tramitin i, en el cas d’instruments de planejament, també han de garantir la consulta del projecte per aquests mitjans.

En tots els plànols i demés documents que es sotmetin a informació pública, el Secretari de l’Entitat Local estendrà l’oportuna diligència en la que faci constar que els plànols i documents són els aprovats inicialment.

· De forma simultània a la informació pública, es realitzaran els tràmits de sol·licitud d’informes que siguin preceptius conforme a la normativa sectorial i no siguin exigibles amb caràcter previ a l’aprovació inicial, i que han de ser emesos en el mateix termini que la informació pública.

Transcorreguts els respectius terminis, es podrà continuar la tramitació del procediment, llevat de previsió expressa en contra.

Cal tenir en compte, que tal com expressa l’article 11.3 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl, en els procediments d’aprovació d’instruments d’ordenació urbanística, la documentació exposada al públic ha d’incloure un resum executiu de la delimitació dels àmbits en els que l’ordenació projectada altera la vigent; i els àmbits en els que es suspenguin l’ordenació o els procediments d’execució o d’intervenció urbanística i la durada de la suspensió.

Tal com expressa l’article 11.7 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el

Text refós de la Llei del sòl, en tot cas, en la tramitació dels instruments d’ordenació urbanística cal assegurar l’audiència a les administracions públiques afectades.

Amb relació a la normativa sectorial, cal tenir en compte:

En l’àmbit de patrimoni cultural, cal tenir en compte l’article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, així com l’article 33 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Així mateix, l’article 189 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques, estableix que sens perjudici de les publicacions que siguin preceptives, l’aprovació inicial, la provisional i la definitiva d’instruments de planejament urbanístic que afectin a béns de titularitat pública s’han de notificar a l’Administració titular d’aquests. Quan es tracti de béns de titularitat de l’Administració General de l’Estat, la notificació s’efectuarà al Delegat d’Economia i Hisenda de la província on es trobi el bé.

Els terminis per a formular al·legacions o interposar recursos davant dels actes que han de ser objecte de notificació començaran a comptar-se des de la data de la mateixa.

Correspondrà als secretaris dels ajuntaments efectuar les notificacions expressades anteriorment.

En matèria d’aigües, cal tenir en compte que l’article 40.4 del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, disposa que «els plans hidrològics s’elaboraran en coordinació amb les diferents planificacions sectorials que els afectin, tant respecte als usos de l’aigua com als del sòl».

A aquest efecte, el Consell Nacional de l’Aigua informarà preceptivament sobre els plans d’ordenació urbana, quan afectin substancialment a la planificació hidrològica o als usos de l’aigua, de conformitat amb el que estableix l’article 20.1.d) del Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

La Confederació Hidrogràfica emetrà un informe preceptiu en els termes que estableix l’article 25.4 de la citada Llei d’aigües, en aquest sentit: «Les confederacions hidrogràfiques emetran un informe previ, en el termini i casos que reglamentàriament es determinin, sobre els actes i plans que les comunitats autònomes hagin d’aprovar en l’exercici de les seves competències, entre d’altres, en matèria de medi ambient, l’ordenació del territori i urbanisme, espais naturals, pesca, forests, regadius i obres públiques d’interès regional, sempre que tals actes i plans afectin al règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos permesos en terrenys de domini públic hidràulic i en les seves zones de servitud i policia, tenint en compte a aquests efectes el previst en la planificació hidràulica i en les planificacions sectorials aprovades pel Govern. L’informe s’entendrà desfavorable si no és emès en el termini establert a l’efecte.»

Així mateix, en l’àmbit autonòmic l’article 8 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, estableix que en la tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els programes d’actuació urbanística municipals o comarcals que hagin estat tramitats independentment i que continguin determinacions pròpies dels plans d’ordenació urbanística municipal, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics, se n’ha de sol·licitar un informe a l’Agència Catalana de l’Aigua, una vegada aprovats inicialment.

Amb relació a la conservació dels espais naturals protegits, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en el seu article 18.2 concretament, estableix, que: “Quan els instruments d’ordenació territorial, urbanística, de recursos naturals i, en general, física, existents resultin contradictoris amb els plans d’ordenació de recursos naturals s’han d’adaptar a aquests.

Mentre no tingui lloc aquesta adaptació, les determinacions dels plans d’ordenació de recursos naturals s’aplicaran, en tot cas, prevalent sobre els citats instruments.

La forma d’articular aquesta preeminència sobre el planejament urbanístic vindrà determinada per la legislació pròpia de cada comunitat autònoma en matèria d’espais naturals protegits. En aquest sentit, cal tenir en compte la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals de Catalunya, a més de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació d’aquesta última.

En matèria de forests, l’article 39 de la Llei 43/2003, de forests, estableix que «els instruments de planejament urbanístic, quan afectin a la qualificació de terrenys forestals, requeriran l’informe de l’Administració forestal competent.

El citat informe serà vinculant si es tracta de forests catalogats o protectors».

En matèria del sector elèctric, l’article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, estableix que «La planificació de les instal·lacions de transport i distribució d’energia elèctrica quan aquestes s’ubiquin o discorrin en sòl no urbanitzable, s’haurà de tenir en compte en el corresponent instrument d’ordenació del territori. Així mateix, i en la mesura en que les citades instal·lacions s’ubiquin en qualsevol de les categories de sòl qualificat com a urbà o urbanitzable, aquesta planificació ha de ser contemplada en el corresponent instrument d’ordenació urbanística, precisant les possibles instal·lacions, qualificant adequadament els terrenys i establint, en ambdós casos, les reserves de sòl necessàries per a la ubicació de les noves instal·lacions i la protecció de les existents».

En l’àmbit de telecomunicacions, cal tenir en compte l’article 26 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions, en aquest sentit: «Els òrgans encarregats de la redacció dels diferents instruments de planificació territorial i urbanística hauran de recollir de l’Administració General de l’Estat l’informe oportú sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques en l’àmbit territorial a que es refereixin.

Els instruments de planificació territorial o urbanística hauran de recollir les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques contingudes en els informes emesos pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i garantiran la no discriminació entre els operadors i el manteniment de condicions de competència efectiva del sector».

La Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, estableix en el seu article 54, en relació amb la mobilitat i les barreres arquitectòniques, que la planificació s’efectuarà de forma que resultin accessibles i utilitzables als minusvàlids. Així mateix, en l’àmbit autonòmic, cal tenir en compte la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Així mateix, cal tenir en compte el que disposa la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.

Cal tenir en compte també l’establert, amb relació al planejament urbanístic, en els articles 11 i 13 del Reial decret 1367/2007 de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en allò referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

En cas que algun dels informes sectorials sigui discrepant [si són vinculants, s’ha de modificar obligatòriament el projecte/si no ho són, la Corporació s’hi pronunciarà].

Rebuts els corresponents informes, les consideracions i indicacions que continguin que siguin

vinculants o aquelles altres que es considerin convenients, s’hauran d’incorporar a les determinacions del pla.

· Simultàniament al tràmit d’informació pública de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’ha de concedir audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals limiti amb l’àmbit de modificació, conforme amb l’establert a l’article 117.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya.

· Conclosa la informació pública i les consultes, els Serveis Tècnics Municipals i els responsables tècnics de l’equip redactor al que [si escau] s’hagi encomanat la redacció del Pla, estudiaran les al·legacions que hagin pogut presentar-se, n’emetran un informe i redactaran la Memòria Ambiental, tenint en compte la documentació presentada i les informacions rebudes.

Estableix l’article 24 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, que aquesta memòria ambiental ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta de modificació del pla i ha de contenir una menció específica de com s’han incorporat les determinacions del Document de Referència, de l’anàlisi de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de la modificació del Pla i de com s’ha tingut en compte el resultat de les consultes i de la informació pública.

A més, la Memòria Ambiental ha de contenir els aspectes següents:

a. Les determinacions finals que en matèria ambiental han d’incorporar-se a la proposta de modificació del Pla. En aquest sentit, l’Ajuntament, a partir dels impactes que s’hagin individualitzat en el procediment, ha d’establir:

· Primer. Les mesures protectores, correctores i compensatòries.· Segon. Les directrius aplicables a l’avaluació ambiental dels instruments de desenvolupament posteriors de la modificació del Pla.· Tercer. Les directrius aplicables a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes específics que es derivin de la modificació del Pla.

b. La forma d’efectuar el seguiment ambiental posterior a l’aprovació de la modificació del Pla d’ordenació, d’acord amb l’establert a l’article 29 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, i la periodicitat dels informes de seguiment.

VIII). Prèviament a l’aprovació provisional, es trametrà la Memòria Ambiental a l’Òrgan

Ambiental, per a la seva aprovació, de conformitat amb l’article 25 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

El promotor, una vegada elaborada la memòria ambiental, ha d’entregar-la a l’òrgan ambiental, juntament amb la següent documentació:

a. Una còpia de versió preliminar del pla o programa sotmès a consultes i a informació pública, que ha d’incloure l’informe de sostenibilitat ambiental. No és necessari enviar aquesta còpia si ja s’ha lliurat abans.

b. Una còpia dels documents obtinguts en la fase de consultes i d’informació pública.c. Una còpia del pla o programa que es preveu sotmetre a aprovació

L’òrgan ambiental examina la memòria ambiental i la documentació presentada per l’Ajuntament, sobre la base del Document de Referència i del resultat de les consultes i de la informació pública, per a verificar si la proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal integra adequadament els continguts que estableix l’article 24 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril.

Conforme a l’establer a l’article 25 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril:

a. Si la Memòria Ambiental i la documentació presentada per l’Ajuntament integren adequadament els continguts que estableix l’article 24 de la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes, l’òrgan ambiental ha de dictar una resolució en que manifesti el seu acord amb la Memòria Ambiental.

b. Si la Memòria Ambiental i la documentació presentada pel promotor no integren adequadament els continguts que estableix el citat article 24 i les deficiències són esmenables, l’òrgan ambiental indica a l’Ajuntament els aspectes concrets que considera que és necessari reflectir. La resolució es notifica a l’Ajuntament en el termini de tres mesos.

La resolució sobre la Memòria Ambiental no pot introduir noves determinacions respecte a les indicades en el Document de Referència, llevat que siguin conseqüència de les consultes i de la informació pública o de noves determinacions introduïdes en la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o que es tracti d’incorporar prescripcions derivades del compliment obligat de noves determinacions legals en matèria ambiental.

Són requisits previs i indispensables per a l’aprovació vàlida de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal pretesa la Memòria Ambiental de la mateixa amb l’acord de l’òrgan ambiental. El contingut íntegre de la Memòria Ambiental ha de formar part de la documentació que s’entregui a l’òrgan competent per raó de la matèria abans de l’aprovació definitiva de la citada modificació.

L’Ajuntament ha d’incorporar les determinacions finals de la Memòria Ambiental, elaborada d’acord amb el que disposa la Llei 6/2009, de 28 d’abril, a la proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

IX. Atenent al resultat de la informació pública i de l’audiència als municipis contigus, de

l’aprovació per l’òrgan ambiental de la Memòria, així com dels informes emesos, després de la incorporació al document en tramitació de les modificacions que [si escau] fossin necessàries, el Ple acordarà l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en virtut dels articles 22.2.c) i 47.2 m) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, i de l’article 85.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Tots els plànols i demés documents que integren el Pla sobre els que hagi recaigut l’Acord d’aprovació provisional seran diligenciats pel Secretari de l’entitat local.

Conforme a l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya, en la tramitació dels plans urbanístics és necessari procedir a obrir un nou termini d’informació pública i, si escau, d’audiència, en els casos següents:

a) Per la introducció de canvis substancials en el pla aprovat inicialment i exposat al públic, bé d’ofici o bé per l’estimació d’al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d’informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat es pot aprovar inicialment per segona vegada abans de ser sotmès novament a informació pública.

b) Quan l’esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, serà necessari

que s’aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.

En el cas de planejament urbanístic general, s’entén que són canvis substancials:

— L’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori.

— L’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl.

Els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics que no s’incloguin en els casos indicats anteriorment no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació.

X). Una vegada diligenciada la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en unió de tot l’expedient, s’elevarà a la Direcció General mitjançant la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, per a la seva aprovació definitiva.

Correspon a l’òrgan competent per a aprovar el pla o programa prendre en consideració l’informe de sostenibilitat ambiental, la memòria ambiental del pla i l’acord de l’òrgan ambiental, per a adoptar la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació mitjançant una declaració específica en que, en cas de discrepàncies amb els resultats d’avaluació ambiental, és necessari justificar els seus motius i les mesures adoptades.

Cal tenir en compte que el Registre de planejament urbanístic de Catalunya ha de garantir l’accés telemàtic, com a mínim, a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d’ordenació que integren els instruments de planejament en vigor. A aquest efecte, la documentació que ha de ser tramesa per a l’aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic ha d’incorporar, a més de l’expedient complet en formato paper, com a mínim el text de la memòria i les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic, d’acord amb els requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estableix.]

XI) L’Acord d’aprovació definitiva i les corresponents normes urbanístiques es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la Província corresponent, moment a partir del qual serà executiu, indicant expressament el lloc i els mitjans adequats per a poder exercir correctament els drets de consulta i d’informació, de conformitat amb l’article 103.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

XII) L’Ajuntament, promotor de la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que ha seguit el procediment d’avaluació ambiental ha de notificar la seva aprovació a l’òrgan ambiental en el moment que tingui lloc. En la notificació ha de fer constar on està disponible la documentació i a quin òrgan específic s’ha encomanat el seguiment de la modificació i, si escau, ha d’adjuntar la designació nominal del director o directora ambiental del pla o programa.

Així mateix, l’Ajuntament, mitjançant la publicació d’un edicte en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, o en el butlletí oficial que correspongui publicar la modificació del Pla, ha de posar a disposició de les administracions públiques afectades i de les persones físiques i jurídiques que hagin participat en els tràmits de consulta i de participació pública els documents previstos a l’article 28.2 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, explicitant on estan disponibles per a la seva

consulta.

L’article 28.2 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, es refereix als següents documents:a. La modificació del Pla d’ordenació aprovat.b. Una declaració que resumeixi de quina forma s’han integrat en la modificació del Pla

els aspectes ambientals; com s’han pres en consideració l’Informe de Sostenibilitat Ambiental de la modificació del Pla, els resultats de les consultes, el resultat, si escau, de les consultes transfrontereres i la Memòria Ambiental de la modificació del Pla, així com les raons de l’elecció de la modificació del Pla d’ordenació aprovat, en relació amb les alternatives considerades. Aquesta declaració ha de resumir també les discrepàncies eventuals que hagin pogut sorgir en el procés d’avaluació ambiental.

c. Les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient de l’aplicació de la modificació del Pla.

d. Un resum no tècnic sobre la documentació continguda en les lletres b i c.]

XIII). Amb relació al silenci administratiu en la tramitació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, s’entén que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es notifica en el termini de quatre mesos des de la recepció de l’expedient complet per l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 91 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

En el supòsit que en la tramitació d’una figura del planejament urbanístic es produeixi un acord que requereixi la presentació d’un text refós o de nova documentació, la resolució subsegüent de l’òrgan competent s’ha de dictar dins del mateix termini fixat per a l’aprovació definitiva de l’instrument de planejament de que es tracti.

Si, una vegada transcorregut aquest termini, no s’ha notificat cap acte exprés, s’entén que hi ha silenci administratiu positiu i que s’ha produït l’aprovació definitiva del text refós o la compleció definitiva de l’expedient, amb la documentació aportada.>>

VUITE:

Destacar que Benthem (teòric polític anglès de caire lliberal utilitarista, 1748-1832) fa 200 anys considerava que tota acció de política de govern passava per entendre que l’acció que legitima al governant no és qüestió de justificar l’obediència de tots els ciutadans a un interès general contrari als interessos individuals, interpretat per una voluntat general a la que s’atribueixi una superioritat moral en relació a les voluntats dels individus, sinó de trobar mecanismes per a la màxima satisfacció dels interessos i desitjos individuals i en particular d’aquells que siguin àmpliament compartits i puguin configurar un interès comú.

LEGISLACIÓ APLICABLE

— Els articles 73, 74, 76, 77 a 79, 85 i 90 a 100 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

— Els articles [22], 23, 101 a 104, [105, 106], 107, 111 a 113, 117 i 118 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei urbanística de Catalunya.

— L’article 22.2.c) i 47.2 m) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

— La Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

Així mateix, és aplicable la legislació sectorial següent:

— Defensa: disposició addicional segona, paràgraf primer, del Reial decret 2/2008, de 20 de Juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl.

— Carreteres: l’article 10.2 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres, i l’article 14 del Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres — Sector ferroviari: l’article 7 de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari, i l’article 12 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària.

— Patrimoni cultural: l’article 20 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i l’article 33 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

— Patrimoni de les administracions públiques: l’article 189 de la Llei 33/2003, del patrimoni de les administracions públiques.— Aigües: els articles 20.1.d), 25.4 i 40.4 del Text refós de la Llei d’aigües aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i l’article 8 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003.

— Medi ambient: articles 15 i següents de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals de Catalunya; així com la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació d’aquesta última.

— Forests: l’article 39 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.— Costes: l’article 112.a) de la Llei 22/1988, de 28 de juny, de costes.

— Sector d’hidrocarburs: l’article 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.

— Sector elèctric: l’article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric.— Telecomunicacions: l’article 26 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de

telecomunicacions.— Integració social dels minusvàlids: l’article 54 de la Llei 13/1982, d’integració social dels minusvàlids; a Catalunya: la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.— Turisme: la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.

— Soroll: Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll i Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en allò referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental, així com el Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en allò referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions de qualitat.

Vistos els antecedents abans transcrits

Atès que no s’ha seguit estrictament el procediment previst al DL 1/2010 i els informes que s’han emes per les institucions competents en la matèria son desfavorables.

Vistos els informes tècnics i jurídics transcrits

Atès que les observacions 1 a 28 amb les pertinents respostes s’han d’incorporar al nou projecte de modificació puntual del planejament General de Bellvei (NNSS) pel que fa al sector 17, com a condició necessària per que el instrument de planejament general pugui donar cobertura al planejament derivat que ha de desenvolupar el sector.

Atès que les al·legacions a-1 a a-4 presentades, s’han d’estimar en to allò que fa referència al increment de participació ciutadana i en tot el que entre en harmonia amb els informes sectorials emesos per l’administració, sens perjudici de que es puguin incorporar en una posterior tramitació, elements substantius que puguin coadjuvar la suficiència del instrument de planejament general que afecta al Sector 17 del terme municipal de Bellvei

Vist l’informe de secretaria.

Vist que de conformitat amb el que preveuen els articles 22.2.c) i 47.2.ll de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el Ple de la Corporació ha de resoldre sobre l’aprovació provisional de la modificació puntual del Planejament municipal (NN.SS), essent el quòrum de majoria absoluta.

Per tot l’exposat es presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

PRIMER. Que la corporació es faci seus l’informe tècnic emès pels serveis tècnics municipals i el jurídic contractat a l’efecte i abans transcrits.

SEGON. Determinar que les observacions dels informes sectorial i les al·legacions s’han d’incorporar al Planejament General de Bellvei (NNSS) previ els corresponents mecanismes de consulta.

TERCER. Considerar que les modificacions a introduir en el Planejament General de Bellvei (NNSS) i que es desprenen de la documentació obrant a l’expedient, son modificacions substancials sobre el document aprovat inicialment.

QUART. No aprovar provisionalment el projecte de modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bellvei (NN.SS).

CINQUÈ. Determinà que es pugui realitzar un nou projecte de modificació puntual del Planejament General de Bellvei (NN.SS), supeditat a la corresponent habilitació de crèdit i previ informe de l’actuació a seguir per valorar el cost de l’iniciativa.

SISÈ. Notificar el present acord.

SETÈ. Facultar a l’alcalde per que en nom de la Corporació pugui endegar les accions que siguin convenients per executar el present acord

Sotmesa la proposta als representats dels grups municipals, obté el següent resultat:

Vots a favor: set, els dels grups de +Bellvei, PSC-PM i PP. Abstencions: cap.Vots en contra: cap.

La proposta abans transcrita es planteja per la seva aprovació per unanimitat al Ple de la Corporació.

Obert debat sobre el tema, el portaveu del grup municipal de CiU demana que s’expliqui l’apartat cinquè de la resolució de la proposta.

El regidor Sr. Valencia, explica que al planejament general de Bellvei a la DA 5ª es troba previst previ una sèrie de condicions l’execució d’una activitat de caire lúdico-urbanística en la zona del terme municipal conegut com La Muga, i nomenat en el planejament Sector-17. És per aquest motiu que manifesta el regidor que l’institució municipal no pot anar contra els seu propis actes i per tant el que planteja el punt cinquè de la proposta es que en tot cas el planejament derivat previst a les NNSS, es podrà desenvolupar previ la corresponent consolidació pressupostaria i la redacció de projecte de modificació de planejament en base a la normativa vigent incorporant les observacions que determinant els diferent departament sectorial afectats i les al·legacions veïnals, fets que ja varen determinar en el seu moment els serveis tècnics municipals i la pròpia

secretaria. Tot seguit el regidor explica que les modificacions que es plantegen en els informes sectorials són substancials i que en tot cas el procediment que s’ha seguit fins a l’aprovació inicial no s’ajusta al procediment administratiu pre restablert mancant en especial l’informació pública prèvia dels documents proposats per l’aprovació inicial. El regidor acaba l’intervenció indicant que en cas de tirar endavant una nova proposta aquesta s’hauria de d’explicar a tot el veïnat mitjançant el corresponent pla de comunicació amb la finalitat de copsar la voluntat del poble.

El regidor Sr. Fonts explica que el tràmit es va iniciar l’any 2.002 però que no es va poder substanciar fins l’any 2.009, moment en que es va solucionar la problemàtica de l’aigua de rec.

El portaveu del grup municipal de Ciu, manifesta que en tot cas la problemàtica no l’hauria de substancia l’Ajuntament sinó que prèvia a la corresponent aprovació provisional hauria d’ésser el departament d’Urbanisme de Tarragona que posés els problemes.

L’alcalde informa que amb les 28 observacions substancials i les al·legacions que s’han presentat no es possible enviar el document tal i com esta redactat a Urbanisme a Tarragona.

El regidor Sr. Valencia, manifesta que sobre aquests extrems s’ha demanat el corresponent informe el qual avala la postura dels grups municipals al govern que es planteja en aquest acte.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que el problema es de voluntat política i que si l’Ajuntament volgués podria tirar endavant el projecte, ja que el projecte de Camp de Golf comporta que s’hagin de realitzar un seguit d’inversions importants pel municipi com són millorar la vialitat entre Baronia del Mar i el nucli de Bellvei o fer hotels a la zona així com millorar l’entorn de La Muga.

L’alcalde considera que no és qüestió de voluntat política o no que la voluntat ja esta marcada en la pròpia normativa municipal i que el problema rau en que el document aprovant inicialment no és correcte pel que s’ha de re considerar de nou el tema.

El portaveu del grup municipal del PP reafirma l’explicació del regidor d’Urbanisme Sr. Valencia, en el sentit de que el document edueix de 28 anomalies substancials i per tant és ineludible que en tot cas previ el corresponent estudi s’hauria de tornar a començar i que és imprescindible de copsar la voluntat del poble. Considera que l’actuació municipal anterior no es la correcta i que sense perjudicar al poble s’ha de complir de forma escrupolosa amb els dictàmens elaborats al respecte.

La portaveu del grup municipal de PSC-PM, exposa que des de la seva formació política no està a favor de desenvolupar el sector 17 com a camp de golf, a més a més en consonància amb l’explicat pel regidor d’urbanisme considera que les 28 observacions assenyalades pels diferents informes són substancials motiu suficient per replantejar el tràmit a seguir.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que és cert que el grup municipal del PSC-PM sempre ha estat en aquesta posició però que altres persones del consistori han defensat el projecte en altres moments com el representat del grup municipal del PP i que lamenta que en aquesta ocasió es posin traves al mateix.

El regidor Sr. Colet, considera que donada l’actual situació de crisi econòmica, possiblement el projecte no tingui viabilitat i que en tot cas el mateix ha de sotmetre’s a la voluntat del poble ja que afecta a més d’un 10% del terme municipal i a més d’un 20% del sol urbanitzable i urbà.

El regidor Sr. Fonts considera que després de l’aprovació inicial, el projecte es va exposar al públic i que ja s’han presentat les al·legacions, que les mateixes s’hauria de contestar i tirar endavant amb l’aprovació provisional per enviar el document a Tarragona tal i com s’ha plantejat incorporant les al·legacions amb la finalitat de que es pugui definir urbanisme, ja que hi ha al·legacions que es

poden subsanar.

L’alcalde insisteix que des de l’inici la tramitació no ha esta l’adequada.

El regidor Sr. Fonts considera que la tramitació s’ha fet tal i com s’havia de fer.

L’alcalde explica que l’informe jurídic que s’ha encarregat no diu que s’hagi fet bé.

La portaveu del grup municipal de PSC-PM es pregunta quin interès pot tenir CiU en el tema.

El portaveu del grup municipal de CiU considera que l’interès es l’interès públic de millorar en el municipi per bé del poble i que troba correcta que es faci una consulta al municipi sobre el tema.

El portaveu del grup municipal de PP considera adient fer una consulta al poble.

El regidor Sr. Fonts, considera que hi hagi més o menys observacions o incidències sobre el projecte aprovat inicialment res té a veure amb l’aprovació provisional, sinó que el que s’ha de valorar es l’interès municipal que s’ha anat consolidat des de l’any 2.000, el fet de que vingui una inversió amb diferents hotels i que tot això reactivi la situació econòmica, que tot plegat és una acció política bona pel municipi i que és en aquest sentit que s’ha s’observar.

L’alcalde insisteix en que l’acció es pot dur a terme però que s’ha de fer bé.

La regidora Sra. Sebé, lamenta que s’hagués de tornar a començar i considera que es podria modificar el document.

El portaveu del grup municipal de CiU demana quin cost té l’informe jurídic encarregat.

L’alcalde informa que consta a la corresponent Junta de Govern.

No produint-se més debat sobre el tema l’alcalde sotmet la proposta tal i com s’ha presentat a votació.

Vots a favor: set, els dels grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.Abstencions: cap.Vots en contra: quatre, els del grup municipal de CiU.


La proposta tal i com s’ha transcrit s’aprova per majoria absoluta.

7.- Moció presentada pel grup municipal de CiU, en relació a les meses electorals a la Urb. Baronia del Mar.

Pel grup municipal de CiU, es planteja la següent moció

“Atès el nombre de persones censades a la Urbanització de Baronia del Mar i tenint en compte que aquest any es posarà en funcionament el Centre Cívic, proposem al Ple l’adopció del següent acord:

Que es facin les gestions necessàries perquè a les properes eleccions a Baronia del Mar disposi d’una mesa electoral, per facilitar el màxim possible als veïns el poder exercir el dret a votar i no

tenir de desplaçar-se a Bellvei.”

Obert debat sobre el tema, el portaveu del grup municipal de CiU, defensa la moció tal i com s’ha presentat, demanant la sensibilitat de tot el consistori pel fet de que a Baronia del Mar hi ha un 25% de la població i que a més a més el local per poder votar podria ésser el Centre Cívic “La Muga”.

La portaveu del grup municipal de PSC-PM, exposa que si bé el municipi hi ha assignats dues taules en una sola secció censal, aquestes taules distribuïdes per ordre alfabètic, considera possible que l’assignació es fes per territori però que l’administració censal mantingués les dues taules per no incrementar la despesa, en aquest cas la distribució quedaria desproporcionada de un 75% al municipi al 25% a Baronia del Mar. Que en tot cas s’hauria de copsar la possibilitat d’incrementar el nombre de taules.

El portaveu del grup municipal de PP manifesta sorpresa pel fet de que s’argumenti que hi ha local, ja que considera que a Baronia del Mar sempre hi ha hagut local. Considera així mateix que tota la població (Baronia del Mar i Nucli urbà), s’ha de tractar com un conjunt, i que seria bo de fer activitats comunes i no segregar per barris amb la finalitat de no posar distancia entre la gent del poble i la urbanització.

L’alcalde considera que en cas de quedar una sola taula al nucli urbà, la gestió de la mateixa es complicaria molt. Pel que fa al local s’assenyala al local existent fins el moment de les oficines de Baronia.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que la distribució seria de 1/3 a 2/3, i que aquesta distribució numèrica no s’ha de considerar tant important, insisteix el regidor que el fet es que hi ha un local digne per atendre als diferents comicis i que situacions com la que planteja es dóna en moltes urbanitzacions de la Comarca, al propi temps que considera que el local de l’oficina de Baronia del Mar no reuneix les condicions necessàries.

No produït-se més debat sobre el tema, l’alcalde sotmet a votació la moció tal i com s’ha transcrit.

Vot a favor: quatre els del grup municipal de CiU.Abstencions: cap.Vots en contra: set, els del grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.


La moció es desestima per majoria absoluta.

8.- Moció presentada pel grup municipal de CiU, en relació a les falques publicitàries gratuïtes a comercials i empresaris del poble.

Pel grup municipal de CiU planteja la següent moció:

“ Davant la situació econòmica que pateixen molts comerciants, restauradors, bars, industrials, etc, del nostre municipi, i sent conscients de que des de la màxima institució municipal tenim que fer el possible per mirar d’ajudar en tot el que estigui al nostre abast perquè aquest negocis que donen molta vida al poble no es vegin obligats a tancar.

Demanem:

1.- Que els comerciants i empresaris del nostre poble puguin gaudir de poder fer falques publicitàries per poder anunciar els seus productes a l’emissora municipal de Bellvei Ràdio de manera gratuïta.

2.- Comunicar a tots els comerciants i empresaris aquesta resolució perquè qui estigui interessat es posi en contacte amb l’Ajuntament per pactar el temps i la durada de les falques.”

El portaveu del grup municipal de CiU, defensa la moció tal i com s’ha presentat, argumentant que una actuació d’aquest tipus donat un temps limitat als comerços, aèria una forma de potenciar la Radio.

La portaveu del grup municipal de +Bellvei, exposa que troba conforme el que es planteja, però que la realitat és que l’acció que es planteja ja es ve fent mitjançant entrevistes i promocions que es consoliden a partir dels informatius. Considera la regidora que no és el mateix, que es tracta de petites empreses que grans empreses. S’explica així mateix que a diferencia del que es venia fent abans que el tema de publicitat el portava una empresa externa, motiu pel que no es coneixia amb exactitud l’activitat, a partir del desembre de 2.011, el contractes es coneixen perfectament ja que es fan des de l’Ajuntament, com a conseqüència dels criteris predeterminats per la nova direcció, és en aquest sentit que s’ha incrementar la propaganda i el nombre de programes radiofònics, que en aquest moment està en 12 activitats, pel que fa al comerciants del municipi aquets ja gaudeixen d’un descompte del 25% i que s’està reconsiderant de modificar a la baixa els preus que es venen aplicant, és per aquest motiu que es considera que la proposta no és oportuna ja que l’activitat que es planteja ja es ve realitzant.

El portaveu del grup municipal de CiU exposa que la moció plantejada no era per parlar de la radio i el seu funcionament, sinó que la publicitat a més a més de fer-ho a partir dels informatius que es fessin unes falques gratuïtes per a tots els comerciants de la zona limitades en temps, tal i com es fa en molts pobles.

L’alcalde considera que fer falques gratuïtes és un greuge comparatiu amb els que contracten el servei, tot i que en harmonia amb el que ha assenyalat la portaveu del grup municipal de +Bellvei, explica que s’està estudiant la disminució del cost d’inserir falques publicitàries.

El portaveu del grup municipal de PP, proposa al portaveu del grup municipal de CiU, de que modifiquin la moció incorporant el que s’està explicant des del grups municipals amb responsabilitat de govern.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que si ja s’està fent l’estudi, no es fa necessari modificar la moció i que amb anterioritat ja s’havien fet comunicacions a tots els comerciants.

El regidor Sr. Diaz, informa que independentment de les falques també s’han enviat cartes a els comerciants, en especial per col·laborar amb el tema de la Festa Major petita, però que en aquesta iniciativa només ha obtingut resposta la botiga “Judit”.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que la publicitat s’ha d’anar negociant amb els comerciants i que per això s’ha de fer visites, pel que considera que si la mateixa és gratuïta els interessats en faran més cas, considera que és important informar i proposar idees.

No produint-se més debat sobre el tema, l’alcalde sotmet la moció tal i com s’ha transcrit a votació.

Vots a favor: quatre, els del grup municipal de CiU.Abstencions: cap.Vots en contra: set, els del grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.



9.- Moció presentada pel grup municipal de CiU, en relació a la disposició de terreny d’equipament per a ús d’hort públic.

Pel grup municipal de CiU es planteja la següent moció:

El regidor del grup municipal CiU, Sr. Agustín Huerta Rodrigo presenta la següent moció:

“Atesa la situació socioeconòmica de molts veïns del nostre municipi que estan en situació d’atur, a més de moltes persones jubilades que moltes vegades els costa de tenir hores ocupades. Atès que l’Ajuntament disposa de molts de terreny d’equipament als diferents polígons industrials, i que en aquests difícilment si podrà quelcom degut a la conjuntura econòmica actual:

Proposem:

1.- Que es faci una reunió amb tots els veïns del poble que puguin estar interessats a tenir un hortet per poder cultivar ells mateixos les seves fruites i verdures.

2.- Quan sapiguem les persones interessades arreglar i preparar el terreny entre l’Ajuntament i els mateixos interessats.

3.- Fer de manera urgent una medició de tot el terreny tant de zona verda com d’equipament per saber els metres quadrats de que disposem.”

Obert debat sobre el tema el portaveu del grup municipal de CiU defensa la moció tal i com s’ha plantejat informant que aquesta és una proposta que porten en el seu programa electoral i que li consta que de forma similar també la portava el programa electoral del grup municipal +Bellvei.

La portaveu del grup municipal de +Bellvei, informa que efectivament la seva formació política portava aquesta iniciativa en el seu programa electoral, i com a conseqüència d’això, al començament d’aquest any s’han iniciat les accions pertinents per formalitzar aquesta política pública, pel que considera que la moció es presenta tard.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que si ja s’estan endegant accions sobre el tema troba escaient que el grup +Bellvei votés a favor de la moció.

El portaveu del grup municipal de PP, demana on es plantegen ubicar les hortes.

El portaveu del grup municipal de CiU, explica que en el Sector 11.

El Regidor Sr. Valencia, informa que la recepció del polígons Industrial 11 encara no s’ha fet. Situació que ratifica l’alcalde. El regidor Sr. Colet considera que en el lloc que es planteja tampoc hi ha energia elèctrica.

El portaveu del grup municipal de CiU, considera que per l’activitat que es planteja no fa falta energia elèctrica.

El portaveu del grup municipal del PP, considera que la proposta no es adequada.

La portaveu del grup municipal de PSC-PM, considera que el que es planteja a la moció d’ocupar zones verdes, tampoc és correcte.

No produint-se més debat sobre el tema, l’alcalde sotmet la moció tal i com s’ha transcrit a votació.

Vots a favor: quatre, els del grup municipal de CiU.Abstencions: cap.Vots en contra: set, els del grup municipal de +Bellvei, PSC-PM i PP.



10.- Precs i preguntes.

El portaveu del grup municipal de CiU exposa que els comerços i industries del municipi han rebut una notificació de l’Ajuntament de Bellvei a on se’ls informa que poden obtindre una subvenció per la quota de l’IAE en funció dels treballadors que contractin del municipi. Considera el regidor que aquesta subvenció és fictícia ja que hi ha pocs establiments que superin el 1.000.000 d’euros, condició necessària per tributar per IAE. És per aquest motiu que fa el prec de que aquesta bonificació es faci extensiva a l’IBI, ja que si no és així moltes empreses quedaran excloses. L’alcalde informa que en aquesta iniciativa s’hi acolliran les empreses que si sentin beneficades.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que des de l’Ajuntament s’ha explicat abastament la voluntat municipal de contractar persones del municipi, tot i amb això fa la consideració de que en l’últim selecció per contractar personal dels centres cívics la contractació ha recaigut sobre persones de fora del municipi. Sense entrar a qüestionar la bondat de les bases de selecció considera que el concurs s’hauria d’haver realitzat de tal forma que es donés cabuda a aquesta iniciativa, a partir d’una entrevista.Els portaveus del grup municipal de PSC-PM i PP consideren que el que planteja el regidor és una selecció “a dit”.El regidor Sr. Colet considera que basar una selecció únicament en una entrevista és una forma inadequada de seleccionar, considera així mateix que haver realitzat la selecció d’aquesta manera en aquests moments seria el grup municipal de CiU qui diria que s’ha produït un procés selectiu “a dit”.El Regidor Sr. Fonts explica que en l’última selecció de personal el que es va fer va ser una demanda de treballadors a la oficina de l’INEM i aquesta només va proposar persones el municipi.El portaveu del grup municipal de PP explica que no és cert que en la selecció només hi hagués persones del municipi.El portaveu del grup municipal del PSC-PM considera que la convocatòria per cobrir els llocs de treball temporals dels Centres Cívics s’ha fet de forma ajustada a dret. Considera que aquests llocs de treball són diferents dels que s’ocupen a partir dels plans d’ocupació on la demanda es fa al SOC com a conseqüència de la mateixa naturalesa de la subvenció i que efectivament el SOC primer proposa a persones del municipi i en cas de no ésser possible proposa persones de la rodalia. Considera la regidora que una altra forma de seleccionar és una selecció “a dit”.L’Alcalde confirma que a diferència de la selecció feta pels plans d’ocupació en aquesta convocatòria s’hi ha pogut presentar tothom que ha volgut i que les persones seleccionades han estat les millors candidates, essent el contracte laboral que s’ha realitzat temporal i fins a 31 de desembre.El portaveu del grup municipal de CiU demana per quin motiu s’ha canviat l’enginyer municipal. L’alcalde informa que a criteri dels grups polítics que tenen la responsabilitat de govern als serveis de l’enginyer anterior no complia amb tots els requisits.

El portaveu del grup municipal de CiU demana que en els casos de canvi de facultatius que presten els seus serveis hi hauria d’haver una informació prèvia i un temps més ampli per debatre l’assumpte.La portaveu del grup municipal de PSC-PM manifesta que ha estat 8 anys a la oposició i que en ocasions per obtindre informació ha estat de 1 a 2 anys.L’Alcalde considera que l’actual equip de govern és àmpliament transparent ja que els regidors Sr. Pascual i Sra. Güell li han manifestat. Afirmant l’alcalde que ha donat instruccions precises de que tota la informació que precisin els regidors per desenvolupar la seva tasca sigui entregada de forma immediata. Pel que fa als tècnics aquests han variat la seva assistència a l’Ajuntament i en l’actualitat és de un cop cada quinze dies.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que ha tingut coneixement que s’ha rescindit el contracte amb l’empresa Trastos Viejos, demana qui farà aquest servei, ja que ha Baronia del Mar es paga pel mateix. L’alcalde informa que en l’actualitat ho està fent la Brigada Municipal amb l’objectiu d’identificar exactament el cost de la recollida. Que el servei es manté per gestió directa i que els veïns no han de tindre cap problema a l’hora d’usar-lo.El portaveu del grup municipal de CiU demana per les obres que s’han fet al carrer Montpeó,1. L’alcalde informa que aquestes obres son conseqüència de les ja realitzades al Carrer Sant Joan i consisteixen en connectar les aigües pluvials a la claveguera en la part més baixa del carrer i que dóna problemes, no obstant li consta que en moments de pluja forta la canonada entra en càrrega i els problemes continuen subsistint pel que s’estima oportú de passar l’aigua de l’assobreixidor a través d’una finca de particular, tràmit pel que s’ha obtingut el corresponent permís verbal. El Regidor Sr. Valencia exposa que aquesta ha estat una solució que han plantejat els mateixos veïns i possiblement és la solució més efectiva.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que en ocasions les despeses que es produeixen no estan degudament valorades i fa referència a l’autorització de despesa de 16/2/12 pel que fa a les despeses de carnaval. L’Alcalde manifesta que els expedients estan a disposició de tots els regidors per fer les comprovacions que creguin oportunes.El portaveu del grup municipal de CiU demana com s’ha creat la Comissió Informativa. El Regidor Sr. Colet explica que després de la pertinent convocatòria aquest diumenge es farà una primera sortida per a tots aquells que hi vulguin participar. Aquesta comissió està oberta a tothom i que en tot cas les persones que ja s’hi han manifestat són persones amb vocació de servei per fer coses, espera el regidor que aquesta comissió es vagi ampliant amb integrants.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que aquesta és una gran idea i que en la seva intervenció no hi ha cap ànim de crítica.El portaveu del grup municipal de CiU demana sobre els detalls del contracte realitzat per l’Ajuntament en matèria de protecció de dades i qui és el responsable de les mateixes. S’informa que s’ha contractat a l’empresa CONVERSIA per tal de que s’analitzin totes les bases de dades i els procediments administratius que donen dret a tercers amb la finalitat de que aquests i les bases s’adeqüin al que estableix sobre la matèria la llei 15/1999. Pel que fa a la responsabilitat de les bases de dades, aquesta recau sobre el titular de secretaria-intervenció ajudat per l’administrativa de secretaria.El portaveu del grup municipal de CiU denota que té coneixement de la presència del cap de servei de territori i sostenibilitat Sr. César Puig al municipi. El regidor lamenta que no s’hagi notificat la seva presència a tots els membre de la corporació. L’alcalde informa que el Sr. Puig va venir en una visita privada. Informa així mateix en tot cap de que els actes siguin públics, aquests es posarien en coneixement de la corporació.El portaveu del grup municipal de CiU, exposa que en data 10/11/11 una empresa del sector “caravanning” va sol·licitar autorització municipal per instal·lar-se al municipi per tal de realitzar tasques de manteniment sobre els diferents tipus de caravanes. Es demana si s’ha donat resposta i si no és així, perquè ha passat tant de temps. L’Alcalde informa que amb Junta de Govern de data 3/04/12 s’ha resolt emetre informe desfavorable pel que fa a la compatibilitat urbanística. Pel que fa a l’activitat aquesta no es valora de forma positiva.

El portaveu del grup municipal de CiU agraeix a l’alcaldia que de forma immediata se’l notifiqués sobre l’incident de trobada d’elements de fibrociment a la zona verda compresa entre el sector 8 i 13 i el sector Kettal. Tot seguit, demana que s’expliquin les accions que s’han dut a terme entre la primera denuncia del juny del 2011 i l’incident del març del 2012.L’alcalde informa que el 14 de juny del 2011 un veí del municipi li va manifestar la seva intranquil·litat pel fet de que en àmbits de domini púbic municipal hi hagués enterrat elements d’uralita, manifestació que es va materialitzar per escrit el dia 16 de juny. A partir d’aquesta manifestació escrita des de l’alcaldia es va ordenar que la mateixa es posés en coneixement del director de l’obra, al promotor i al constructor del sector 8 i 13 amb la finalitat de que informessin sobre el tema. Les parts interessades varen justificar que s’havia eliminat totes les uralites que hi havia a la zona aportant informes i documentació que acreditaven l’eliminació de les mateixes a abocador controlat per més de 50 tonelades. Al mes de gener de 2012 el veí insistia en que el domini públic s’hi trobaven plaques d’uralita. Davant d’aquesta situació l’alcaldia va manifestar que el moment que es disposes de maquinària adequada per fer una cata, aquesta es portaria a terme en el lloc on el veí creiés que estava la uralita. El dia 21 de març es va traslladar la maquinària que estava treballant en arranjament de camins municipals per fer la cata; cata que efectivament va aflorar l’existència d’alguns residus d’uralita. És a partir d’aquest moment que es van activar els protocols necessaris per tal d’assegurar fonamentalment que l’incident no afectés a la ciutadania, i en aquest marc de la competència municipal de protecció civil es va posar en coneixement de la Junta de Residus a través del departament de territori i sostenibilitat per tal que en el marc de les seves competències actuessin amb conseqüència. Les esmentades actuacions també es van posar en coneixement de la fiscalia als efectes de que poguessin correspondre. En tot cas la zona s’ha ballat i s’ha prohibit mitjançant ban que en aquest espai concret del domini públic hi pugui accedir la població en general. El portaveu del grup municipal del PP demana s’hi aquesta incidència era coneguda per l’anterior consistori.El regidor Sr. Fonts manifesta que aquesta situació no s’havia comunicat mai i que en tot cas les comunicacions s’haurien d’haver fet per escrit a l’Ajuntament.El portaveu del grup municipal de CiU demana si és possible que en la relació de factures que es presenten a la Junta de Govern per la seva aprovació s’hi pot inserir una columna més on s’indiqui la partida pressupostaria imputada amb la finalitat de realitzar un millor seguiment de l’estat d’execució del pressupost. S’informa que el moment que es confecciona la relació de factures aquesta columna no s’hi pot associar però que en tot cas tots els membres de la corporació tenen a la seva disposició l’estat d’execució del pressupost.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que en marc de la Festa Major Petita es podrien ampliar les activitats que es venen realitzant i en el marc d’aquesta ampliació promocionar un menjar típic del poble, com poden ser les coques enramades. El regidor Sr. Díaz informa que aquest any la Mostra d’Oficis serà diferent ja que es continuarà fent la mostra i un mercat rural al propi temps que es convocarà a les botigues perquè hi participin en el marc de la fira de Sant Isidre. És en aquest plantejament que es pretén incloure activitats relacionades amb el poble com són en matèria gastronòmica les coques enramades o activitats genuïnes com les Gorres de Cop. Serà per tant una fira de mostres i activitats.El portaveu del grup municipal de CiU considera que el carnaval tal i com es ve realitzant queda eclipsat per la resta de carnavals dels pobles de la rodalia. Considera que s’hauria de fer un pas endavant i transformar aquesta festa amb una festa brasilera, re ubicant la data de celebració.El regidor Sr. Díaz informa que aquest any ja s’ha canviat la data del carnaval per tal de potenciar-la i així poder observar les possibles millores en participació que s’hagin pogut obtindre. Informa així mateix el regidor, que en l’àrea de responsabilitat que se li ha adjudicat hi ha altres accions i idees que anirà desgranant en el temps.El portaveu del grup municipal de CiU demana en quina situació es troba el tema de robatoris al poble. L’alcalde informa que té plena consciència de la situació i que es troba en contacte amb el Cap dels Mossos d’Esquadra els quals informen que tenen en compte la situació i que a la mateixa li donen

prioritat.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que hi ha alguns serveis a Baronia del Mar que es presten a Calafell per la seva proximitat. Demana si l’Ajuntament ha dut a terme algina acció amb l’Ajuntament de Calafell per tal de rescabalar les despeses que la prestació dels serveis puguin ocasionar.La portaveu del grup municipal + Bellvei informa que el tema és conegut per les dues administracions locals i que recentment s’ha tingut una entrevista amb l’alcalde de Calafell per tal d’exposar aquesta situació, havent-se compromès l’alcalde de Calafell, Sr. Olivella que habilitaria la corresponent consignació pressupostària per atendre les despeses que suporta l’Ajuntament de Bellvei amb la finalitat d’abonar-les. Manifesta així mateix la regidora que l’alcalde Sr. Olivella va manifestar que no tenia coneixement d’aquesta situació.El portaveu del grup municipal de CiU explica que aquesta situació ja s’havia posat en coneixement de l’anterior alcalde Sr. Jordi Sánchez.El regidor Sr. Fonts lamenta l’afirmació de que el Sr. Olivella no coneixia la situació i que li consta que la resposta de que es consignarà en el proper pressupost és una resposta que des de l’Ajuntament de Calafell s’ha donat en varies ocasions.L’alcalde considera que el que s’ha exposat per part de l’alcalde de Calafell és cert i que en tot cas des d’alcaldia de Bellvei no es dirà mai que un alcalde diu mentides.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que en els horaris del pavelló que s’han fet públics no s’estipula si els nens hi poden anar a les tardes. El regidor Sr. Colet exposa que els nens si que hi poden anar a les tardes però que és més complicat que hi puguin anar les famílies. El portaveu del grup municipal de CiU demana que es pugui dur a terme una comissió per fer el seguiment del servei d’aigua en especial per poder avaluar qualsevol modificació de la tarifa vigent.El regidor Sr. Colet considera que si que s’hauria de fer la comissió de seguiment del servei d’aigua i que efectivament s’està estudiant la proposta de modificació de tarifes realitzada per part de l’empresa concessionària.L’alcalde informa així mateix que en aquestes tarifes s’hi han incorporat les amortitzacions dels avançaments fets per l’empresa concessionària en matèria d’inversions i capitalitzacions que venen a ser uns 470.000,00 € així com la corresponent retribució de les mateixes. Informa així mateix l’alcalde que la capitalització de la retribució municipal va ser d’un 60% i que la retribució que es paga per aquesta és d’un 20%, el que fa que en l’actualitat l’Ajuntament només disposi d’un 20% de la retribució de la concessió. El regidor Sr. Fonts manifesta que al seu criteri, és difícil que la tarifa d’aigua es pugui abaratir. El portaveu del grup municipal de CiU exposa que li consta que el preu de l’aigua depèn molt del grau de consum i que aquesta dependència del consumidor en la situació actual pot provocar un desequilibri econòmic. Considera que en l’última revisió de tarifes els trams inicials es van augmentar poc incrementant-se els trams finals; el que provoca un problema d’estructura tarifària a l’hora de repercutir els costos.El portaveu del grup municipal de CiU demana quina serà la data d’obertura del Centre Cívic de la Muga. L’alcalde informa que ja s’han abonat les últimes certificacions i de forma immediata es farà l’entrega de claus.El portaveu del grup municipal de CiU demana quines activitats s’hi realitzaran.L’alcalde informa que el Centre Cívic s’hi destinarà una treballadora la qual amb la seva activitat tirarà endavant diferents propostes segons necessitats.El portaveu del grup municipal de CiU manifesta que a Baronia del Mar s’ha trencat un fanal.Essent les vint-i-una hores i vint-i-nou minuts s’absenta de la sala de plens el regidor Sr. Fonts.L’alcalde informa que l’incident s’ha posat en coneixement de la companyia asseguradora i que serà restituït en brevetat.Essent les vint-i-una hores i trenta minuts s’incorpora al a sala de plens el regidor Sr. Fonts.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que el Consell Comarcal del Baix Penedès ha

incrementat el transport a les famílies i ha baixat els costos als ajuntaments. Demana si aquests Ajuntament portarà a terme alguna acció al respecte. La portaveu del grup municipal de PSC-PM exposa que les tarifes que es venen utilitzant són igual per a tothom i en tots els municipis.El portaveu del grup municipal de CiU posa de manifest que al costat de l’estació transformadora de Baronia del Mar i falta una senyal.L’alcalde informa que s’hi posaran senyals noves i aprofita l’ocasió per donar coneixement que en breu es posarà en marxa un nou servei d’autobús.El portaveu del grup municipal de CiU exposa que des de l’escola i l’AMPA s’ha entregat a les famílies una enquesta en la que es demana que s’esculleixin horaris lectius.La portaveu del grup municipal de PSC-PM, informa que com a regidora no li han comunicat res.El portaveu del grup municipal de CiU demana si s’ha fet difusió a l’escola dels ajuts per les beques escolars i si aquesta difusió s’ha ampliat a l’escola bressol.La portaveu del grup municipal de PSC-PM informa que s’està preparant aquesta difusió i que la mateixa es posarà en coneixement de la Llar d’Infants.El portaveu del grup municipal de CiU s’interessa pel funcionament pel servei de menjador.La portaveu del grup municipal de PSC-PM explica que en la Llar d’Infants hi ha entre 6 i 7 nens fixes i que diàriament hi ha entre 8 i 10 entre fixes i esporàdics. Que del servei de menjador n’està satisfeta i que les treballadores de l’escola bressol que l’atenen ho fan bé. Que per millorar el servei a l’Escola Bressol s’ha posat un rentavaixelles i un microones. Explica així mateix que la calefacció ja està en funcionament. Per últim, posa en coneixement de tota la corporació que l’inspecció d’ensenyament coneix els antecedents abans assenyalats.El portaveu del grup municipal de CiU demana quin és l’estat de les instal·lacions dels carrer Bellvei i l’Avinguda Calafell.L’alcalde informa que s’han arreglat aquests carrers així com el carrer Cunit i el carrer Altafulla i avinguda Tarragona que s’estan reparant i substituint les canonades de fibrociment. L’alcalde demana al portaveu del grup municipal de CiU que quin tipus de recepció es va fer en el sector 8 i 13.El regidor Sr. Fonts manifesta que no ho recorda, no obstant s’ofereix a l’alcaldia per tindre una reunió sobre el tema.

I no havent més assumptes que tractar, l’alcalde dóna per acabada la sessió quan són les vint-i-una hores quaranta-dos minuts, del dia que s’indica a l’encapçalament de l’acta. De tot el que s’ha tractat i dels acords adoptats s’entén aquest document que un cop aprovat serà transcrit al llibre d’actes oficial, en compliment del que determina la legislació de règim local vigent.

Com secretari de la corporació en dono fe.

L’alcalde, El Secretari- Interventor,

Fèlix Sans Mañé

A Bellvei, quan són les dinou hores del dia 12 d’abril · apartat 5è de l’esmentada DA 3ª, 5...

Documents

Transcript of A Bellvei, quan són les dinou hores del dia 12 d’abril · apartat 5è de l’esmentada DA 3ª, 5...