uUniversitat Autónoma de Barcelona

Biblioteca d'Humanitats'"=:;--~-~~.~\9.~-~~-'-~--~~~--'_·~'~-~-'~-~~-~~~·_~--·--~~~AVUI,JumengeJ6feb~r19~~~~~~~~~~~a: ~~-,ti··

)ti § ,

Henry Miller: ."Tropic e cáneer"; en caHMry Miller nasqué a Yorkville.. (Nova 'r ork) el 26 de desembre

del 1891, I no el 25 perqué la sevamare «tenia una matriu possess¡-va .. que 'el rnantinqué ..aferrat comun pop ..El 1917 es casa per primera vega-

da amb Beatnce Sylvas Wickens,una pianista de BrooklynPostenorrnent, coneixerá June

Edith Srruth (la Mona-Mara deisseus llibres) en un ball-taxi deBroadway, amb la qual es casaradesprés de divorciar-se de BeatnceSylvas I d'haver derxat la tema a lacornpanyia de teleqrats, drsposat adedicar-se a- escnure en cos Ianima La nova parella mena unavida desgraciada, amb momentsd'exaltacjó passronal I fortes CriSIS.El tombant que pren la vida literanad' aleshores no 'fa més que an aroenMr ll e r el d e s rq d e s cr iur e ,d'esdeverur escnptorMrller troba un rrnpressor que'

s avé a ter-lt untiratge d'uns poe-mes en -prosa, Mezzotintos, queapareixeran amb el peu editorial de«June !:: Mansneld» pseudórum dela seva muller que es dedica aotenr-los pels restaurants " elsclubs nocturns alhora que comen-cen a vendre licors en un barclandestr a Greenwich Vi IIage Pertal com la rnajor part deis c lientssón arrues, els dóna crédit I cadacop la lhsta de deutors és mésnombrosa ! les quantitats que li·deuen més grans. Aviat és reclamatper la justicra Fuig devers Miarm oncada dra ta una terna nova, I fins Itot ha de prdolar per a poder sobre-vrure, pero «sempre amb el coralegre I content .. Quan retorna cacasa. June se s e p a r-aternporamarnent d'elL Miller, al seutorn, troba una t s r n ad'enterramorts al Park Departmentde QueeFl s County I aleshores es-bossa el pla d'un cicle de novel.lesautobiogratiques.El 1928, eU I June fan un viatge a

Europa, , coneix Alfred Perles En'tornar -a Nova York I"any següent,acaba una nove 1.1a, This Gentile'World, que no sera publicada. En1930 torna a partir tot sol deversLondres, amb deu dólars a la butxa-ca que Ji ha prestat el seu arrue EmrlSchnellock, i després salta el París.Torna a trobar-se amb Alfred PerlesI coneix Zadkine, el íotóqraf Bras-sal, el. pintor honqarés Tihany IMrchael Fraenkel Un any més tardfa amistat amb Anais Nin a Louve-erenn es , c ornenca d'escri ureTropic de' Cancer (1), mentre esguanya la vida fent de corrector al«Chicago Tri bune», durant untemps.El 1933 acaba Tropic de Cancer I

enceta Primavera negra (2), mentrelIegeix com un desesperat i fa unviatged'anada i tornada a Anqlate-rra, que després descriura hurnoris-ticament a «Vía Dreppe-Newhaven».Jack Kahane, di rector de

1'0belisk Press, que publicava obresd'autors censurats als p aiso sanglo-saxons (com ara, My Lite andLoves de Frank Harris, Rock Poolde Cyril Connolly 1, posteriorment,el Black Book, de Lawrence Durre-11), amic de Stuart Gilbert I JamesJoyce, coneix el primer manuscritde Tropic de cáncer a través deI'agent literari William A Bradley Idecide IX de publicar-lo. Miller elreescriu tres vegades i, per fi, ellIibre apareix el 1934. Kahane lipublica primavera negra el 1936,mentre Miller passa uns meses aNova York I smtc ía. en lapsrcoanansi. De nou a Europa,rtuvern del 37 fa un altre viatge aAnglaterra· amb Durrell on visiten TS Eliot, Dylan Thomas I d' altresautors anglesos. .El setembre del 1938 apareix Max

and the Wllite Phagocytes, I elfebrer del 39, Tropic of Capricorn.Al juny d'aquest any se separa deisseus arrues Anars NIn, Fraenkel tPerles, al darrer, no tornara aveure'l fíns al 1953 a Barcelona(encontre narrat a Aeunio~ in Bar-ee/ona). ,Al marc del 1940 torna a Nova

York, s'mstaí.la a Virginia. ConelxSherwood Anderson IDos Passos Idesenvolupa una gran activitatliter~lrIa. SOn d'aquesta epoca. The'Colo.u. of Maroussi, The World

of Sex, Ouiet Days In Clichy Icornenca la triloqra The Rosy Cruci-fixion (Sexus, Plexus I Nexus).Durant els' anys següents, viatja

per Estats Uruts en cornpanyia delpintor Abe Rathner I coneix JohnMánn, Fernand Léger, Alfred Stle-glltz, mor el seu pare I torna a NovaYork, se n va cap a California oncontinua The Rosy Crucifixion Iescn u The Air-conditioned Night-mare, exposa.aquareJ.les a Los An-geles, escnu articles, assaiqs I rnan-té correspondencia amb WallaceFowlie, Eva Srkelianos I d'altres, fa

Ayma acaba de publicar, a, lacol.lecció ..Trópica ..,· la traduociócatalana de la famosa novel.la deHenry Miller Tróprc de Cáncer Lavetsió és de. Jordi Arbonés, i I'obraduuun próleg breu d'Anais Nin, fa

poc desapareguda .

més exposrcrons deis seus quadfesa Santa Bárbara I a Londres, eldesembre de 1944 es casa ambJanrna Lepska, New Dlíectlons tipublica The Air-conditloned Night-mare, acaba Sexus I comenc;;a detradutr Une saison en enfer, el 19de novembre del 1945 neix la sevafilia Valennne, treballa en un lIibresobre Brrnbaud, El temp5 deIs as-sassins (3), enceta plexus el 1947,.nsp: rat per una Idea de FernandLéger escnu El somriure al peu de.J'escala (4), parterx peres ambl'astróleq Conrad Moncand, que hapassat una ternporadaa Blg Sur I dela qual Miller ha deixat tesnrnoru alcapítol- "Un dtable al Paradís» (5) 'deBig Sur And The Oranges ot Hyero-nimus Bosch, I agost del 1948 ner xel seu fi 11Tony el 1949 enllestet xpJexus I cornenca The Book in my'Life, que acaba el 1951 any en quese separa de la seva muller Lepska,el 1952 cornenca d'ascnure Nexus,tramita el drvorct I ernprén un vratqeper Europa amb Eve Mc Clure, esretroba amb els seus antics arrues, Iel desembre del 1953 es casa am bEve Mc Clure a Monterrey, Millerexposa gouaches al Japó I Inicia laredaccíó de Bi!iJ Sur and The Oran-ges ... , que enllesteix en 1956, I'anysegüent enceta Ouiet Days' inClichy després de descobrir unmanuscrit derxat de banda quinzeanys abans, reescriu he World ofSex per a l'Olyrnprc Press, exposa a.Jerusalem rTel-Aviv és elegit rnern-bre de l'Instttut Nacional de les ArtsI les Lletres 1," Inicien una serie deprocesos a Noruega, per causa de.Sexus, que provoca la seva primeracarta a la Cort d'Oslo, I Defy You;en 1959 acaba Nexus, a l'abnl, I

Millar, al costat d'Anala Nln: ben. amles

publica la segona lIetra a la Cortd' Os/o Defense of the Freedom toRead.A partir del 1960, 'torna sol a

Franca, vratja a Alemanya I Portu-gal, retorna a Big Sur I se separad' Eve, en 1962 és tras liada a Mallor-ca per participar com a jurat delPremt Formentor el '1963 afrontauna serie de processos els EstatsUnits, Hom posa en 'escena unacomedia seva a Spoleto I EdtrnburqJust Wild About Harry Cada vega-da es dedica més a pintar I rnenys aescn ure. A l' abril del 1965, hom \estrena a Hamburg I operad'Antonlo Bíbalo, basada en Elsomrlure al peu de l' escala. El setembre del 1967 ernpren unviatge a Europa l· al Japó per tald'exhibir els seus quadres. Potser. arran d' aquest vratqe, Miller esmanda novament, amb una bella' (5)Japonesa Al' febrer del 1972,,.editonal nord-amencana Playboy

Press II publica una autobnoqrañaMy Life and My Times, amb prop dedues-centes totoqrañes ' amb de' lesquals són medites atxi corn també 'enclou facstrruls de pagines del seuquadern de notes I la Vida conti-nua

J A

(1 ) Trópic de Cancer, Ayma, SAE(en premsa) tr Jord: ArbonesPrimavera negra, Ayrna, SAE •Barcelona: 1970, tr JordlArbonesEl ternps deis assassinsAyrna, SAE, Barcelona, 1975, trJordi ArbonesEl somriure al peu de l'esca-la, Ayrna, SAE, Barcelona,1970, versió de Joan OltverUn diable al paradís, Edicrons62, Barcelona, 1966, tr Manuelde Pedrolo

Vigencia. d'unA quar anta tants anys de distancia de

l' aparlció de la primera obra publlcada deHenry Miller, Tróplc de cáncer, se'ns acut deter-nos- algunes reflexions respecte a lavigencl de la seva obra en conjunt. Enguany,el 26 de desembre, Miller cornplirá vuitanta-eme anys; té més de trenta lIibres publlcats Iuna colla d'opuscles i prefacis, I ha pintat 'unainfin itat de quadres. La majoria deIs seuslIibres han estat tradults 'als rdlornes més«rnajoritaris» (francés, alemany, japones) Itambé uns pocs a algun de «rrunorttan»(danés, suec, txec catalá).

La seva obra s'entronca en la tínia queparteix de Whitman,. Thoreau, Emerson iMelville d'entre els seus propis connacionals;les Influencies» són molt més variades i no .sempre de carácter literari. Així podriern desta-car les de t.awrence r: Joyce, de la literatura«confessional» de finals de segle XIX, delsurrealisme, de Knut Hamsun, de SherwoodAnderson, de Céline, de Rabelais, de lesreliqrcns i les filosofies orientals, de certesteories anarqurstes, de la psiconanálisr, delcinema I el teatre de vodevil, de les figures deBuda, de Kr íshnarnurtt I de Crist, de/'ocultisme, de l'astroloqra, de Gutkind, deBerdiaev, de Spengler, de Nietzche .. I mol tesd'altres.

Laurence Dur.rell t Alfred Perles, arnbdósamics personals I autors de sengles biografiesde Miller, Iniciaren una correspondencia ambel preposit d'«explicar-se» alguns punts de laseva obra, correspondencia aplegada a Artand Outrage juntarnent .arnb un parell o tresde cartes de Miller mateix Durrell, volentesbrinar quina és la «intencíó» del nostreescriptor a les seves- obres, no assoleix de ferencaixar el Miller que ell coneix enI'autoretrat que' quest esbossa a les novel.lesautoblografiques, i conclou, per fi. que ..no éspas possible de circumscrlure del tal elmlsteri fonamental de la peraonalítat cfeado-ra .., i que, en definitiva, I'obra rnlt.tenária ésUrja ..autobiografia espiritual ... Perles, al seutorn, manifesta que mai no pot csnyir-se a/'obra prescindint de I'home que hi ha aldarrera. Alxi diu: «.. crec que Henry MllIer ésun d'aquests genis peculiar. que cal abordardes del punt de vista huma més que no pasdes de I'angle literari; és I'esser huma, entots els seus aspectes, qui revela I'artista iexplica el geni,.. Aquest és, pensem, I'aspectemés positiu d'aquests dos escrlptors, enreferir-se a Miller: que ambdós han ates robra. sénse prescindir en -cep moment de l' homa Iés que els lIitlres ce Miller semblaMa que tansoIs poden ser encarats d'aquesta falSÓ:obrint els ulls de la ment I també els del cor,car cal tenfr en compte que aquesta obra ésuna fabulosa fabulació sobre la Vida d'unhome, I la vida d' un home no pot ser mesura-

da amb cánons preestablerts, no pot serenc asauada, ,etl,quetada, esquematizadad'acord amb racionalitzacions fredes Iaseptíques. La vida «espiritual» d'urr home éscom un bosc immens amb tota mena d'arbres,,de tloracrons, de plantes punxoses I plantesenfiladisses, de capcades frondoses I sota-bose espres, de clarianes i d'ornbr adius' . quecal recórrer penetrant per tots els vraranys 1,[ins I tot, quan cal, obnnt-se camí, malgratque aixo cornporti derxar-hi algun esqulncallde pell o de carn o una gota de sang ..Possiblement, hl ha un risc eJ1aquest enfoca-ment, un risc que el mateix Miller assenyala iés que «generalment quan hom exalta lavida, I'art se'n ressent, pero ell també ate-geix: «] viceversa».

Per damunt o per davall de tota altraconsrderacló, Miller, com a home, és unesperit lliure (que bé ho va veura Keyserling,qu: ti enviá un teleqrarng en el qual deia...Saludo un esperit lliure ..!·), i i la seva és unaobra creada en lIibertat. Aquest sol fet, acriten nostre, tora suficientment válld per talde recolzar-ht l'afirmació que l'obra de Millerté una enorme vigenCia. No derxa de sercuriós que un escriptor que mal no es va volerenrolar a cap partit polític, que mal no valIuitar sota cap bandera al front de batalla,hagi. estar un deis escriptors més revoluciona-ns, més engatjats, i un deis que ha denunciatamb más eficácra tot ano 'que afolla la lIibertatde l' borne contemporaru. Així la seva obra, a 'més de presentar-nos I'ésser huma dins laseva totalitat, alhora ange et eeehen, cern dluTemple, té la virtut de ser alliberadora. No ésestrany, doncs, que Intluls notablement enels rebels literaris de la de cada de 1950-60, els 'de la generació Beat, Jack Kerouac (per aI'obra oel qual The Subterraneans Miller

. escriví un proíeq), Allen Ginsberg, GregoryCorso; Lawrence Ferlinghetff . adhuc limanllev~ el titol «The Coney 'Islane;! of theMind» per a una cot.leccíó de poemes. Wid-mer assenyala una possible influencia tambéen Willié¡lm Burroughs, quant a fraqrnentaciópersonal I estilització delobscé, a The NakedLunch. .

Ha contribuit a .difondre els estils poetlco-naturalistes entre els autors anqlo-saxons, Ihom endevina certs ressons millenans anSaul Beüow, Norman Mailer I d'altres. 1, sensedubte, toda la pleiade d'escriptors fabncantsde best-sellers nord-americans ha seguit elca. mí Miller quant a la mcorporació dellIenguat e col.loquial-i les paraules gruixudes,.aíxí corn la descripci6 d'escenes erbtiques, béque amb tota una altra intenci6 I no pas ambI'enginy, rhurnor, el to poétic o surrealista queassoleixE\n en brollar de la ploma del nostreautor. Una altra aportaci6 fonamental deMí llar ala literatura n or d- arnertcan a

(2)

(3\

(4)

conternporama -1 que pocs crines han re-marcat- és la revítaützació de la prosamercas a una extraordinaria nquesa 'de voca-bulari

narrativa molí, humanaNo podem cloure aquestes limes sense fer

una reterencra, a íacntud de Mlller enfr ont .del sexe El que s'ha proposat I'autor deisTróplcs és d'enderrocar les parets de lahlpooresia, de les deformacions, de les repres-510ns que constitueixen el laberint en el qualI'home modern es traba perdut, assetjat per lapor I l' avrdesa El desrq pur, la passíó I quehauria d'acompanyar I'amor són substituitsper- deformacions monstruoses que esclavit-

. zen l' homé I el deixen mcapacitat per a amarL'obra de Millar és la crónica de la seva.lluitaparticular contra la tirania del sexe, no pascontra el sexe. I en aquesta lIuita ha escollitI'arma més adient al seu mltjá d'expressió lallrcencía de lIenguatge. Si cal enfondrar lesparets d' aque\l laberint de que partavem, elsmots hauran de tenir tota la torca possible,lIur so haura de tenir la vibració de les-trornpetes que enderracaren les muralles deJericó, i la lIibertat d'escriure haurá de serabsoluta. Miller creu que «res no tóra conside-rat obsce si els homes aconsegulen derealitzar llurs desigs més íntims. El que méstem kka l'home és haver d'acarar-se amb lesmanifestacions, de fet o de paraula, d'alloque ha refusat de viure, que ha escanyat oofegat, com diem ara, en el seu lnseens-cient.» La sexualitat, tanrnate¡x, no és un mal.El que s'ha esdevingut és que aquells qUIdominen la societat han deixat de consicjefªFla sexualitat amb una actitud sana

Miller rares vegades ha figurat en' antolo-gies d'autors nord-arnencans La seva obrano ha estat guardcnada amb cap prerm, perbé que el guanyador del Nobel de literaturad'enguany Saul Bellows, rna anomenat entreels autors que ell considera meretxedorsd'aquesta distinció Avul, els lIibres de HenryMiller ja no encapcalen les \listes de best-sellers No obstant tot aixó, les edicions Ireedicions de les seves obres, en anqles otraduccions, continuen exhaurint-se arreu enmolt poc temps. Passats els judícis. els escandols; passats tots els efectes col.laterals delprimer moment, les noves generacions delectors prossequeixen redescobrint Miller I laSElvaobra. I mentre hi hagi homes que servinun haJit d'humanitat, en aquesta sooietat oadacop més deshumanitzada contlnuaran res-tant entluernats davant la lIum que lI.1umlnllaquesta obra I que prové de la lIum Interior delseu autor, perqué, com diu el mateix Miller,-sobre la terra no hI ha cap IIum que pugulser equiparada a la IIum lnteríer«

JORDIARBONES