81030374 Lectures 4t Comp Lectora

7/29/2019 81030374 Lectures 4t Comp Lectora

1/9

PROVES COMPRENSI LECTORA 4T PRIMRIA

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el

cap de setmana. Els grans s'han passat la tarda xerrant i els petits no hanparat de jugar ni un moment. Quan ja s fosc en Miquel t una gana que eldevora, aix que el criden s'asseu a taula de seguida, per quan veu quporten de primer plat, diu:- Tinc mal de panxa!

Per qu creus que diu "tinc mal de panxa"?A) Perqu de cop i volta no s'ha trobat b

B) Perqu el que porten no li agradaC) Perqu jugar tant li ha fet mal de panxaD) Perqu t moltes ganes de jugarE) Perqu el que porten li agrada molt

A quin pat creus que es refereix el text?A) Al dinarB) Al berenarC) Al soparD) A l'esmorzarE) Al ressop

Qu creus que poden haver preparat de primer plat?A) Maduixes amb viB) Bistec amb patatesC) Pasts de xocolataD) Pur de verduresE) Flam amb nata


2/9

Aviat ser la tardor i cal que en Joan comenci a preparar les coses per alnou curs. Un dia amb la seva mare van a la sabateria a comprar unessabatilles d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt b, per quanmira la marca li diu a la mare que no les vol.

- Jo vull unes "Weber", sn molt millor perqu les anuncien a la televisi.La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

1. Creus que s prou bona la ra que dna en Joan per triar unessabatilles?A) S, perqu ell vol unes "Weber"B) S, perqu les anuncien a la televisiC) No, perqu no sn tan maquesD) No, perqu aix no vol dir que siguin ms bonesE) No, perqu ja en t unes a casa

2. Per qu penses que la mare s'aixeca i marxa?A) Perqu vol anar a una altra sabateriaB) Perqu t molta pressaC) Perqu s'enfada amb en JoanD) Perqu no li agraden les sabatilles d'esportE) Perqu no li calen sabatilles

3. A quina poca de l'any passa el que explica el text?A) A la primaveraB) A l'estiuC) A la tardorD) A l'hivernE) Per Nadal

4. Qu vol dir que li queden molt b les sabatilles?A) Que li van a la mida per no sn boniquesB) Que li van una mica grans per no estan malC) Que sn de la seva mida per li fan el peu grosD) Que sn maques i li fan mal als peusE) Que sn maques i li van a la mida


3/9

Les plomes dels ocells sn un magnfic recobriment per protegir la sevapell, per poder volar i per mantenir-se calents. Tamb han de serimpermeables, per aix, sota la cua tenen una espcie de cera que hand'escampar cada dia amb el seu bec per damunt de les plomes i aix l'aigua

rellisca.

5. Per qu els ocells no es mullen quan plou?A) Perqu volen de pressa i l'aigua no els tocaB) Perqu s'arreceren al niu i quan plou no surtenC) Perqu amaguen el cap sota l'alaD) Perqu es posen una cera que els recobreix les plomesE) Perqu tenen unes plomes molt llargues

6. Quan han de tenir cura de les seves plomes?A) Quan volenB) DiriamentC) Cada setmanaD) De tant en tantE) Quan es mullen

7. D'on treuen la cera que necessiten?A) Del seu becB) De les seves plomesC) De sota la cuaD) De sota les alesE) De dintre el niu

8. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text?A) Els serveis que les plomes fan als ocellsB) El cos dels ocells est recobert de plomesC) Les plomes dels ocells no es mullenD) Els ocells tenen plomes a les ales

E) Les plomes mantenen l'escalfor


4/9

La Marta comenta amb la seva mare com organitzar la festa del seuaniversari:- No vull convidar l'Oriol! sempre es posa amb les nenes.- Jo penso que l'has de convidar perqu s del teu grup i es podriaenfadar - li contesta la mare.

- Tant m's! tamb ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu.- Pensa que tot i amb l'Oriol sou el doble de nenes i conv que hi hagibarreja.- Per mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep s molt divertit, l'scar sun bon noi i en Carles sap organitzar molt b els jocs; en canvi l'Oriol...- Dona, em sap greu per aquest nen.- Com vulguis, per no li farem cap cas!

9. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap?A) Cinc

B) SisC) DeuD) DotzeE) Setze

10. Penses que la Marta convidar l'Oriol?A) S, per complaure la mareB) S, perqu li fa il.lusiC) No, perqu no li agrada gensD) No, perqu no es parlenE) No, perqu molesta les nenes

11. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els farriure ms?A) scarB) ArnauC) CarlesD) OriolE) Pep


5/9

Per a la Festa Major del meu poble la comissi de festes vol guarnir elscarrers amb estrelles lluminoses.Cada estrella t 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes,una de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles i

al carrer de la Font la meitat.

12. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella?A) 5B) 7C) 9D) 10E) 11

13. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de laFont?A) 2B) 3C) 4D) 6E) 8

14. De quin color posarem ms bombetes per guarnir els dos carrers?A) BlauB) VermellC) GrocD) BlancE) Verd


6/9

Els peixos ms coneguts sn els que mengem normalment com la sardinao la tonyina que sn marins. El llenguado i el rap tamb viuen al mar, alfons, sn aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passarinadvertits als seus enemics.

La truita, el barb i la carpa sn d'aigua dola, viuen als llacs o als rius.N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar iunes altres a l'aigua dola.

15. Qu vol dir que la sardina o la tonyina sn marins?A) Que sn de color blau marB) Que sn bons marinersC) Que viuen al marD) Que viuen al riuE) Que sn d'aigua dola

16. Qu fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seusenemics?A) Amagar-se en un forat de les roquesB) Posar-se darrera d'unes alguesC) Nedar molt de pressaD) Camuflar-se a la sorraE) Atacar els seus enemics

17. Si les anguiles sn del mateix grup que els salmons, on deuenviure?A) Als riusB) Al marC) Al riu i al marD) Al fons del marE) Al fons del riu

18. Segons el text, quina classificaci de peixos creus que s ms

correcta?A) De mar - de riu - marinsB) Plans - rodons - allargatsC) De mar - sardines - tonyinesD) De platja - de riu - de costaE) De mar - de riu - de mar i riu


7/9

La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la sevacambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coix. S'acostade puntetes al caparr rinxolat que dorm, i comena a butxaquejar. De labutxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls clucs de la Joana. Aix laJoana tindr el son ben pesat.

19. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana?A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coixB) S'enfila pel coix, butxaqueja, fa un saltC) Fa un salt, s'enfila pel coix, butxaquejaD) Butxaqueja, s'enfila pel coix, fa un saltE) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coix

20. Per qu creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana?

A) Perqu no li caigui la terraB) Perqu no el vegi que s'acostaC) Perqu li fa porD) Perqu li apreten les sabatesE) Perqu no es desperti

21. Qu vol dir butxaquejar?A) Portar les butxaques foradadesB) Mirar qu troba a les butxaquesC) Escalfar-se les mans a les butxaquesD) Mirar si porta butxaquesE) Tenir moltes butxaques


8/9

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sensearbres, devastades. La fora amb qu baixa s tan gran que arriba a l'ltimapart del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja not res a veure amb el de l'aigua, sin que li ve donat pel fang de color

groguenc, dens i esps que arrossega.Sn aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar,l'explicaci del delta, que creix sense parar.

22. Com es forma el delta d'aquest riu?A) Per la fora de l'aiguaB) Per l'acumulaci de fangC) Pel color de les terres que travessaD) Per les corbes del curs finalE) Pel color groguenc de l'aigua

23. Com sn la majoria de terres que travessa?A) Ben regades i amb plantesB) Molt poblades de ciutatsC) Camps de conreu amb molts arbresD) Pobres i amb poca vegetaciE) Muntanyoses i amb molta vegetaci

24. Com s l'aigua del riu a la desembocadura?A) CristallinaB) NetaC) ClaraD) FangosaE) Transparent

25. Quin ttol resumiria millor aquest escrit?A) Els rius de CatalunyaB) El delta dels riusC) La fora de l'aiguaD) El naixement de l'EbreE) El delta de l'Ebre


9/9

El sol se n'anavaquan jo hi he arribat.La copa dels pins ja era negra,

per el tronc tot daurat.Joan Maragall

26. A quin moment del dia es refereix?A) A la matinadaB) A mig matC) Al migdiaD) Al capvespreE) A la nit

27. Per qu diu que el tronc era tot daurat?

A) Perqu la copa dels pins ja era negraB) Perqu encara rebia els raigs del solC) Perqu l'havien pintat d'orD) Perqu el tronc era d'orE) Perqu el sol ja no il.luminava

28. Quin d'aquests ttols creus que explica millor la poesia?A) Posta de solB) La copa dels pinsC) El tronc dels pinsD) Quan surt el solE) Plou i fa sol

81030374 Lectures 4t Comp Lectora

Documents

Transcript of 81030374 Lectures 4t Comp Lectora