CATALOGACIÓ

NOM: A, guerrer jove; Escultura B, guerrer vell .

AUTOR: Tot i que l'autor és desconegut, hi ha la possibilitat de que aquestes obres hagin pogut estar fetes per Alcàmenes, un deixeble de Políclet i Fídies.

CRONOLOGIA: 430 a.C.

LLOC:  Museu Nacional de la Magna Grècia de Reggio di Calàbria.

ESTIL: Grec clàssic

TÈCNICA: Fosa a la cera perduda

MATERIALS: Bronze

FORMES: Exempta, 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna

TIPOLOGIA: Dempeus

CROMATISME: Policroma

Fosa a la cera perduda

Consistia a fer una primera figura de fang amb la forma de l'objecte a realitzar.

Posteriorment es recobria amb una fina capa de cera (de 7-8 mil·límetres de gruix en el cas de les estàtues de Riace) que, al seu torn era coberta per una altra capa de fang, o per un altre material refractari, on es practicaven diversos orificis.

El bronze era abocat per un o diversos forats (abeuradors) situats a la part superior, i l'aliatge anava desplaçant la cera que sortia per un o més orificis inferiors.

Una vegada refredat tot el conjunt, es trencava la capa de fang exterior, quedant el bronze final. Amb un element punxegut es trencava també el nucli original per donar pas a la peça acabada.

Déu del cap Artemísion. Escultura de l'antiga Grècia (període sever) feta amb aquesta tècnica.

Els braços es van fer en motlles a part, i es van soldar per les aixelles. Els peus també es fan fer en motllos separats.

RITME I TEMPS?A. Repòs

B. MovimentC. Equilibri entre moviment i repòs

A.Moment anecdòticB.Voluntat d’eternitat

ANÀLISI FORMAL I

COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA: Són dues figures masculines fetes en bronze on hi apareixen molt ben reproduïdes les venes, els tendons i els músculs.

El guerrer A no té casc i el B sí. Les figures es troben dempeus, en posició vertical, de tal manera que transmet idea d’equilibri, l’autor, a més, utilitza el contrapposto (pes del cos sobre una cama)

La manera de com li cauen els cabells crea en els guerrers un aspecte de naturalitat on també es pot observar el trepant. Tenen uns ulls molt aconseguits fets de vori, també tenen les pestanyes de coure i les dents de plata.

Les escultures es troben en repòs i en contrapposto, en els quals es copsa un instant, i tenen un punt de vista bàsicament frontal. D’altra banda es creu que tant el guerrer A i B tenien una llança i escut, això explica la posició de les mans

PROPORCIÓ. Natural

RITME I TEMPS.  No tenen massa mobilitat. Hi ha un moviment del cap en direcció oposada a la cama flexionada (en el cas del guerrer B molt lleugerament). Tot amb una voluntat d’eternitat

LLUM I TEXTURA: l’acabat és polit i llis i la llum rellisca per la seva superfície, però crea alguns efectes de clarobscur.

El Contrapposto és un terme italià, que s'usa en l'escultura per a donar sensació de moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat.

Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, els braços fan el mateix, mentre el cap mira cap a un costat.

Va ser l'escultor Policlet qui ho va posar en pràctica en obres com el Dorífor.

Més tard, l'escultor grec del segle IV aC Praxíteles va practicar un contrapposto particular i elegant que va ser denominat "corba praxiteliana".

ESTIL

DE L´ÈPOCA.

En primer lloc cal destacar que conserva certes característiques pròpies de l'etapa arcaica com per exemple la frontalitat, la rigidesa i l'ús de la geometria en certes partes del cos com per exemple els genolls i el ventre.

En segon lloc cal dir que tot i a la rigidesa que encara conserven les escultures l'autor va intentar reproduir un lleuger contrapposto, és a dir, una cama suporta el pes del cos mentre que l'altre està més distensa, elevant lleument el maluc.

Hi ha una evolució cap a l'idealització, arribant a la bellesa a través de la simetria i les proporcions. Es perfecionen les formes, en especial l'anatomia humana, demostrant un alt coneixment de la natura i l'anatomia. Cal destacar els detalls realistes dels músculs a l'esquena, braços i tors, els tendons de les mans i les venes a mans i braços.

PRECEDENT I CONSEGÜENT.

Art arcaic i l’Hel.lenisme

PRECEDENT

L'art arcaic I els Kuros I Kores

CONSEGÜENT

Hel.lenisme iLaocont I els seus fills

TEMA: El tema de les dues escultures és la representació dels personatges "homèrics" Àiax Olieu i Àiax Telamó.

FUNCIÓ:  Es creu que la seva funció era la de ser exposats en algun lloc públic, sempre frontalment.

EXPLICACIONS:

A. FORMA I ÈPOCA: Aquestes escultures pertanyen a un estil clàssic més primitiu, conegut amb el nom d'estil clàssic sever o primer classicisme.

Dins d'aquest estil podríem destacar autors com Miró i Policlet.

B. TEMA I ÈPOCA: El guerrer vell (B) representa a l'heroi Àiax Telamó, el qual es va lluitar a la Guerra de Troia i es va suicidar abans de que acabés aquesta a causa d'unes paranoies que li va causar la deesa Atena. Va ser un dels guerrers més forts i valerosos que van lluitar en aquesta guerra. Es diu que era familiar de l'heroi Aquiles. Està representat per l'escultura que porta una barret de cuir.

El guerrer jove (A) representa al rei Àiax Olieu, que també va lluitar a la Guerra de Troia. Es va fer famós per haver assessinat a Priam, rei de Troia, després d'haver entrat a la ciutat dins del mític cavall de fusta. Està representat per l'escultura amb una tira de cuir al cap, subjectant-li el cavell.

C.CONTEXT HISTÒRIC. Inicis P. Clàssic. S. VaC