5599 1407508 sol

Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny: Laia SalcedoMaquetació: Mariona Ribó

Il·lustracions: Lluïsot

© 2006, Xavier Abelló Vilella, Judith Rodríguez Rubio

© 2006 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Mallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69e-mail: [email protected] edició: febrer de 2006Dipòsit legal: B-11107-2006ISBN: 84-489-1872-XPrinted in SpainGRADISAAv. Apel·les Mestres, 40-4208820 El Prat de Llobregat

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, queestableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponentsper danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessinpúblicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, ola seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipusde suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

Aquest llibre es basa en els programes i les programacions de la Secretaria dePolítica Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística i té encompte els principis i les propostes metodològiques del document del Conselld'Europa Marc europeu de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ..................................................................... 5

UNITAT 1 ................................................................................... 8

UNITAT 2 ................................................................................ 18

UNITAT 3 ................................................................................ 29

UNITAT 4 ................................................................................ 41

UNITAT 5 ................................................................................ 53

UNITAT 6 ................................................................................ 73

INTRODUCCIÓ1. Destinataris/àries

Aquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 1 va adreçat a aquelles persones adultes que

volen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen un

domini bàsic de la llengua.

2. Metodologia

Aquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-

ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de la

Generalitat de Catalunya.

Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-

lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe per

aconseguir un objectiu.

Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durant

l’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-

ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet que

es posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-

lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.

Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-

cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-

tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-

prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir de

la interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-

trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i les

diferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats de

les persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que pugui

aportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza com

a font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)

també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.

A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-

bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que es

treballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivament

de l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.

3. Les tasques

Cada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de launitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits.

5

L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant engrup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, si és el cas,el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment amb els altresmembres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rols quan el con-text comunicatiu ho demani.

Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnatlliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitarquan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionarels conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalmentha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir elsconeixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes esdesenvolupin adequadament.

4. Els exponents lingüístics

Per portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponentslingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.

La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de latasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professoratfomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entreels exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.

La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hiha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crearsituacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics deforma contextualitzada i, alhora, controlada.

De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més alseu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-sentar-ne una llista.

5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxic

Els exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextoscomunicatius diferents dels que ja s’han treballat.

Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquestscasos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà

6

del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjàde la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà dededuccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnatpugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.

6. El material d’aula

El material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-

mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic més

significatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari amb

l’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durant

la unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pel

seu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden ser

d’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.

7. L’avaluació

En aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.

Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els contingutsde la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de formamés adequada i profitosa.

Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnatreflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient dequines mancances té abans de continuar.Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrerpunt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-cances detectades abans de passar a la unitat següent.

Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-seen aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.

En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B1 comenci a usar din-

tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, vol

fer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-

lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure en

català amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten.

7

8

UNITAT 1 BENVINGUTS I BENVINGUDES AL CURS!

Tasca 1: Com et dius? (pàgina 8)

Objectiu: saber com es diuen els companys i companyes de classe.

Desenvolupament de la tasca:

L’alumnat ha de formar grups i treballar col·lectivament per recollir a la graella els noms i

cognoms dels seus companys i companyes.

El professorat ha de passar una estona en cada grup per fer el seguiment de la tasca.

Cal recollir el nom d’almenys cinc persones de classe i escriure’ls amb un mínim de correc-

ció ortogràfica per assolir l’objectiu de la tasca.

Cal cloure-la fent que uns quants alumnes presentin alguns companys o companyes.

Tasca 2: On vius? (pàgina 9)

Objectiu: saber l’adreça i el número de telèfon dels companys i companyes de classe.


L’alumnat ha d’escriure la seva adreça i el seu número de telèfon per resoldre prèviament els

dubtes ortogràfics i de vocabulari.

El professor o la professora ha de formar nous grups, que hauran d’interactuar fins a com-

pletar la informació de la graella. El professorat n’ha de fer el seguiment.

S’haurà assolit l’objectiu comunicatiu si s’aconsegueix recollir l’adreça i el telèfon d’almenys

cinc companys i companyes amb un mínim de correcció ortogràfica.

Cal cloure la tasca fent que uns quants alumnes presentin alguns dels companys o compa-

nyes de qui tinguin la informació treballada.

Tasca 3: D’on ets? (pàgina 10)

Objectiu: saber el lloc de procedència dels companys i companyes de classe.


El professor o professora ha de formar nous grups, que han d’interactuar per saber d’on és

cada membre.

L’alumnat haurà aconseguit l’objectiu comunicatiu si descobreix la procedència dels seus

companys i companyes.

El professor ha de cloure la tasca fent explicar d’on és cadascú a un membre de cada grup,

la qual cosa servirà com a resum dels continguts treballats.

Si es disposa d’un mapamundi, es poden enganxar gomets al país de cada alumne/a.

Tasca final: Ja sé qui sou! (pàgina 11)


Cal que l’alumnat interactuï amb la resta de companys i companyes per l’aula. El professorat

ha d’estar a punt per ajudar-los sempre que calgui.

És interessant de fer un petit repàs dels exponents comunicatius treballats abans d’iniciar la

tasca.

Haurà assolit el criteri d’èxit d’aquesta unitat qui sàpiga el nom de la majoria de membres de

la classe i sàpiga donar-ne les dades personals (adreça, telèfon i lloc de procedència), con-

sultant les graelles en què han recollit aquesta informació.

Per cloure la tasca, alguns alumnes poden presentar-se de nou i presentar-ne d’altres, la qual

cosa servirà com a resum de tot el s’ha treballat a la unitat.

GRAMÀTICA

1. L’alfabet (pàgines 12-13)

Completa i recorda-te’n

9

z

zeta

a

ab

be alta

c, ç

ce / ce trencada

d

de

e

e

f

efa

g

ge

h

hac

i

i

j

jota

k

ca

l

ela

m

ema

n

ena

o

o

p

pe

q

cu

r

erra

s

essa

t

te

u

u

v

ve baixa

w

ve doble

x

ics

y

i grega

Ara practica-ho

Katherine Walter ca, a, te, hac, e, erra, i, ena, e / ve doble, a, ela, te, e, erra

Alexandra Zgustova a, ela, e, ics, a, ena, de, erra, a / zeta, ge, u, essa, te, o, ve baixa, a

Ruth Bajaña erra, u, te, hac / be alta, a , jota, a, eñe de l’espanyol, a

Tarik Ayadi te, a, erra, i, ca / a, i grega, a, de, i

Ainhoa Zinkunegi a, i, ena, hac, o, a / zeta, i, ena, ca, u, ena, e, ge, i


Ara practica-ho

Av. del Comerç, n. 31 S’escriu amb ce trencada

Rbla. del Mil·lenari, n. 13 S’escriu amb ela geminada

C. de les Pitiüses, n. 77 S’escriu amb dièresi a la u

C. de Guimerà, n. 16 S’escriu amb ge - u i accent obert a la a

Av. de Marià Fortuny, n. 79 S’escriu amb ena - i grega

Pg. dels Grallers, n. 21 S’escriu amb doble ela

Pl. de les Basses, n. 3 S’escriu amb doble essa

Pl. de les Peixateries, n. 1 S’escriu amb i - ics

Pg. dels Caputxins, n. 83 S’escriu amb te-ics

C. de Puig i Cadafalch, n. 7 S’escriu amb i - ge

Comentari per al professorat: Cal que el professorat introdueixi en treballar l’alfabet

totes les qüestions necessàries sobre la pronúncia tant consonàntica com vocàlica. En rela-

ció amb l’accent i la dièresi, l’objectiu és que l’alumnat reconegui aquests signes gràfics.

En l’activitat de lletrejar noms i cognoms s’hi inclou la grafia ñ, atès que pot ser habitual

en els cognoms de l’alumnat procedent de països de parla espanyola.

10

gu

ge - u

qu

cu - u

ig

i - ge

ix

i - ics

tx

te - ics

l·l

ela geminada

ll

doble ela

ny

ena - i grega

rr

doble errass

doble essa

é, ó, í, ú

accent tancatà, è, ò

accent obert

ï, ü

dièresi

11

2. L’article personal (pàgina 14)


–John! Qui és aquest noi?

–És el Paul, un company de classe.

–Ah! Encantada! Jo em dic Nicole.

Ara practica-ho

–Hola! Jo em dic ø Marco.

–Molt de gust! Jo sóc l’Ester i ell es diu ø Hassan.

–Ei! ø Tom! Coneixes l’Ester i el Hassan?

–Hola! Tu ets la Nicoleta, no? Et presento la Paola i l’Augusto.

–Ah! Encantada! Jo em dic ø Nicoleta i aquest és el Saïd.

–Molt de gust!

–Bon dia, ø Gladys!

–Hola, ø Radoslav! Coneixes l’Aziza?

–Doncs no! Molt de gust, ø Aziza. Jo em dic ø Radoslav i sóc un company de classe de la

Gladys.

3. Els demostratius (pàgina 15)


–A classe hi ha gent de països diferents. Aquest noi i aquesta noia d’aquí són equatorians.

–Doncs aquells companys d’allà són ucraïnesos, com aquelles companyes del fons.

Ara practica-ho

Aquest noi del meu costat és el Hans i és alemany, com aquells companys d’allà. En canvi,

aquests d’aquí són romanesos. A classe també hi ha sud-americans: aquella noia del fons és

xilena i aquestes noies d’aquí són argentines. Ah! I aquesta noia del meu costat és brasilera.

També tinc companyes magribines. Són aquelles d’allà. I aquell noi del fons és senegalès.

masculí singular masculí plural femení singular femení plural

aquestproximitat aquests aquesta aquestes

aquellllunyania aquells aquella aquelles

4. Els numerals (pàgines 16-17)


Ara practica-ho

46 – 16 = 30 quaranta-sis menys setze són trenta

128 x 4 = 112 cent vint-i-vuit per quatre són cinc-cents dotze

117 + 66 = 183 cent disset més seixanta-sis són cent vuitanta-tres

59 – 18 = 41 cinquanta-nou menys divuit són quaranta-u

73 + 51 = 124 setanta-tres més cinquanta-u són cent vint-i-quatre

12

0

zero

1

u

2

dos3

tres

4

quatre

5

cinc

6

sis

7

set

8

vuit

9

nou

10

deu

11

onze

12

dotze

13

tretze

14

catorze

15

quinze

16

setze

17

disset

18

divuit

19

dinou

20

vint

21

vint-i-u

22

vint-i-dos

23

vint-i-tres

24

vint-i-quatre

25

vint-i-cinc

26

vint-i-sis

27

vint-i-set

28

vint-i-vuit

29

vint-i-nou

30

trenta31

trenta-u

32

trenta-dos

33

trenta-tres

34

trenta-quatre

35

trenta-cinc

36

trenta-sis

37

trenta-set

38

trenta-vuit

39

trenta-nou

40

quaranta

41

quaranta-u

42

quaranta-dos

43

quaranta-tres

44

quaranta-quatre

45

quaranta-cinc

46

quaranta-sis

47

quaranta-set

48

quaranta-vuit

49

quaranta-nou

50

cinquanta

60

seixanta

70

setanta

80

vuitanta

90

noranta

100

cent200

dos-cents

300

tres-cents

400

quatre-cents

500

cinc-cents


El Bernat viu al primer primera

La Chi Lin viu al cinquè segona

La Simona viu al tercer setena

El Jorge i l’Augusto viuen al quart tercera

La Remedios viu al desè sisena

La Raquel i el Josep M. viuen al novè cinquena

El Pierre viu al segon quarta

Completa i repassa

5. Els interrogatius (pàgines 18-19)


–Hola! Com et dius?

–Em dic Zaïm.

–I tu qui ets?

–Jo sóc la Carina.

–Molt de gust, Carina. On vius?

–Ara visc a Mont-roig.

–Ai, caram. Jo també!

Comentari per al professorat: La finalitat d’aquesta activitat és que l’alumnat sigui capaç

de donar la seva adreça completa i el seu número de telèfon. Per tant, encara no s’han de

treballar les formes un/una i dues.

13

núm. masculí femení

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

primer

segon

tercer

quart

cinquè

sisè

setè

vuitè

novè

desè

primera

segona

tercera

quarta

cinquena

sisena

setena

vuitena

novena

desena

–Ah, sí? Doncs podríem quedar per anar junts a classe. Quina adreça i quin telèfon tens?

–Visc al carrer Major...

–Espera’t, que m’ho apunto!

Ara practica-ho

–Hola! Jo em dic Gustavo. I vosaltres com us dieu?

–Jo sóc la Tatyana i ell es diu Reinaldo.

–Encantat! I aquells nois qui són?

–Són el Michael i el Lorenz.

–Ah! I qui és el Mohamed?

–És aquell noi d’allà, però no sé qui són aquelles noies.

–Quines noies? Ah, sí! Són búlgares. No sé com es diuen però viuen a Altafulla.

–I tu on vius, Gustavo?

–Jo visc a Valls.

–Ah, igual que aquells nois!

–Quins nois viuen a Valls?

–El Reinaldo i el Hassan.

–Ai, caram! Doncs podríem venir a classe plegats. Els hauré de preguntar quin telèfon i quina

adreça tenen.

Completa i repassa

6. La preposició a (pàgina 20)


–On vius?

–Visc a Reus, a l’avinguda dels Països Catalans.

–Ah! Doncs jo visc molt a prop, al carrer de Lepant.

14

adverbis interrogatius

adverbi interrogatiu de manera adverbi interrogatiu de lloc

com on

pronom interrogatiu per referir-se a persones

qui

adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones


quin quins quina quines

15

Ara practica-ho

A classe, tinc companys de tot el Camp de Tarragona. Jo visc a Calafell, al passeig Marítim.

En canvi, l’Aziza i la Souad viuen a Tarragona, a la plaça Corsini. El Pedro Javier viu a Riudoms,

a l’avinguda de Catalunya, i l’Enrique viu a Mont-roig, als Masos d’en Bladé. Ah! I el Manuel

viu a Cambrils, al carrer de Ramon Berenguer IV, a l’Eixample.

7. La preposició de (pàgina 21)


–D’on ets?

–Jo sóc de Colòmbia.

–Doncs jo sóc d’Escòcia.

–La Gladys i la Nadia també són colombianes?

–No, la Gladys és de l’Argentina i la Nadia és del Brasil.

Ara practica-ho

La Tatyana és d’Ucraïna. El Hugh és d’Anglaterra. En canvi, l’Anthony i la Megan són dels

Estats Units. L’Aziza és del Marroc i el Zaim és d’Algèria. Ah! I la Chi Lin és de la Xina. A clas-

se també hi ha molts sud-americans: el Salomón és de l’Uruguai i la Miranda és de Veneçuela.

Em sembla que el Jorge és de l’Equador i l’Enrique és de Bolívia.

8. El present dels verbs dir-se i ser (pàgina 22)


–Jo em dic Moulay Driss.

–Molt de gust! Jo sóc la Raquel.

Ara practica-ho

–Ei! Qui (ser) sou, vosaltres?

–Jo (ser) sóc la Khadija i ell (dir-se) es diu Max. I tu qui (ser) ets?

dir-se ser

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres

ells, elles, vostès

em dic

et dius

es diu

ens diem

us dieu

es diuen

sóc

ets

és

som

sou

són

16

–Jo (dir-se) em dic Sandra.

–Hola, Isabel! Qui (ser) són els teus companys?

–Doncs (dir-se) es diuen Graciela i Marco. La Graciela (ser) és peruana, com tu.

–Ah! Encantada!

–Ei! Com (dir-se) us dieu, vosaltres?

–Nosaltres (dir-se) ens diem Helmut i Angelica i (ser) som alemanys. I tu com (dir-se) et dius?

–Jo, Cristina. Encantada!

9. El present dels verbs viure i tenir (pàgina 23)


–Ei, Richard! Si vius tan a prop de casa meva podríem venir junts a classe!

–I tant! Et trucaré per quedar! Quin telèfon tens?

Ara practica-ho

–Tu (viure) vius a Vilaplana, no?

–Sí. I vosaltres on (viure) viviu?

–A Vilaplana, també.

–Ah, sí? I quina adreça (tenir) teniu?

–Doncs (viure) vivim al carrer de l’Era.

–Ei, Mirta! Que (tenir) tens telèfon?

–A casa, no. Però (tenir) tinc un mòbil. Apunta’l.

–Nosaltres som la Nancy i el Peter.

–Ah, sí! Vostès (viure) viuen a Lleida, no? Jo, també.

–Ai, caram! I quina adreça (tenir) té, vostè?

–Doncs jo (viure) visc al carrer Major.

–Saps quin telèfon (tenir) tenen, l’Aurora i la Remedios?

–No! Em sembla que l’Aurora (viure) viu a Cornudella i la Remedios, a les Borges. Però ni la

Simona ni jo (tenir) tenim el seu telèfon.

viure tenir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


visc

vius

viu

vivim

viviu

viuen

tinc

tens

té

tenim

teniu

tenen

17

LÈXIC

1. Els gentilicis (pàgines 24-25)


Argentina: argentí/argentina

Austràlia: australià/australiana

Brasil: brasiler/brasilera

Bulgària: búlgar/búlgara

Colòmbia: colombià/colombiana

Equador: equatorià/equatoriana

Espanya: espanyol/espanyola

Marroc: marroquí/marroquina

Nicaragua: nicaragüenc/nicaragüenca

Nigèria: nigerià/nigeriana

Pakistan: pakistanès/pakistanesa

Romania: romanès/romanesa

Rússia: rus/russa

el Salvador: salvadorenc/salvadorenca

Senegal: senegalès/senegalesa

Ucraïna: ucraïnès/ucraïnesa

Completa i repassa

Comentari per al professorat: Tot i que no cal treballar exhaustivament tots aquests gen-

tilicis, sí que és imprescindible que tot l’alumnat sàpiga expressar la seva procedència i la

dels companys i companyes de classe. Per tant, si hi ha alumnes d’altres procedències, cal

comentar-ne el gentilici a classe.

-à/-ana -enc/-enca -ès/-esa -í/-ina altres

australià/

australiana

colombià/

colombiana

equatorià/

equatoriana

nigerià/

nigeriana

nicaragüenc/

nicaragüenca

salvadorenc/

salvadorenca

pakistanès/

pakistanesa

romanès/

romanesa

senegalès/

senegalesa

ucraïnès/

ucraïnesa

argentí/

argentina

marroquí/

marroquina

brasiler/brasilera

búlgar/búlgara

espanyol/

espanyola

rus/russa

18

UNITAT 2LA FAMÍLIA GAUDÍ ES REUNEIX DE NOU!

Tasca 1: Les famílies es preparen (pàgina 28)

Objectiu: formar tres famílies i, dintre de cadascuna, identificar el parentiu que cada mem-

bre del grup té amb la resta.


En primer lloc, els alumnes han de decidir conjuntament qui és cadascú dintre de la família.

Cal intentar que les famílies siguin variades, amb fills, néts, nebots, cunyats... Cal que el pro-

fessorat intervingui en els grups per aconseguir-ho.

L’alumnat haurà aconseguit l’objectiu de la tasca si és capaç de presentar els seus parents a

la resta de companys i companyes.

Si teniu els mitjans necessaris, feu fotos de les famílies i pengeu-les a l’aula. Durant la resta

de tasques, serviran a l’alumnat per recordar qui són els membres de la seva família.

Tasca 2: Com és la meva família? (pàgina 29)

Objectiu: indentificar físicament cada membre de la família.


En aquesta tasca cal repassar la conjugació del present d’indicatiu del verb ser.

Per treballar els exponents, el professorat pot utilitzar imatges de persones perquè l’alumnat

les descrigui utilitzant el vocabulari après. També es pot demanar a l’alumnat que porti foto-

grafies de la seva família real i que la descrigui.

Durant el desenvolupament de la tasca, els alumnes treballen en família. Cada membre ha

d’explicar a la resta dues o tres característiques físiques seves, que poden ser reals o inventa-

des. Remarqueu-ho per evitar que algú se senti incòmode descrivint-se. També ha d’explicar

com va vestit. La resta d’alumnes ho han d’apuntar a la graella.

Per cloure la tasca, els alumnes poden descriure alguns parents seus a la resta de la classe.

Tasca 3: Ens coneixem? (pàgina 30)

Objectiu: conèixer alguns parents de les altres famílies.


Heu de formar diversos grups amb dos o tres membres de cada família.

19

Els membres de cada grup han d’interactuar entre si. Interveniu-hi perquè tothom expliqui

quina relació té amb el Pau, l’Ester o la Montse, segons quin sigui el cas.

Al final de la tasca, alguns alumnes poden explicar quins parents nous han conegut i com són.

Tasca final: La família Gaudí al complet (pàgina 31)


Els alumnes han d’interactuar lliurement entre si per l’aula.

El professorat ha d’estar alerta per ajudar qualsevol alumne/a que ho necessiti. També ha de

facilitar interlocutors a les persones a qui costi relacionar-se.

Al final cal fer la posada en comú. Aprofiteu-ho per acabar de polir les mancances lingüísti-

ques i de vocabulari.

GRAMÀTICA

1. Els possessius (pàgines 32-33)


–Mira! Aquests són el meu fill, la meva jove i els meus néts.

–Caram! Que macos!

–Em sembla que jo també porto una foto de les meves nétes.

Ara practica-ho

–El nostre avi es diu Pep i la nostra àvia, Antònia. Estan molt contents perquè la Laura i l’Enric,

els nostres tiets, acaben de ser pares, però nosaltres encara no coneixem el seu fill.

–Ei, Sandra i Anna. Aquest és el vostre cosinet: l’Adrià. A mi em sembla que té el mateix nas

que la vostra tieta. Mira, Adrià, aquestes són les teves cosines.

–La meva germana, la Laura, acaba de tenir un nen. Per això, avui es reunirà tota la família:

el meu germà Albert i la seva parella, el David, i també els meus / els nostres pares, és clar. Les

meves filles, la Sandra i l’Anna, estan molt contentes.


el meujo els meus la meva les meves

el teutu els teus la teva les teves

el seuell, ella, vostè els seus la seva les seves

el nostrenosaltres els nostres la nostra les nostres

el vostrevosaltres els vostres la vostra les vostres

el seuells, elles, vostès els seus la seva les seves

20

2. Les formes un/una i dos/dues (pàgina 34)


–Aquest noi és el teu germà?

–Sí, jo tinc quaranta-tres anys i el meu germà, vint-i-dos. Per tant, ens portem vint-i-un anys.

–I tu tens germans?

–Sí, tinc dues germanes: la Natàlia i la Marta.

Ara practica-ho

–Tiet, quin telèfon tenen el Ricard i la Maria?

–És el (630) sis-cents trenta (91) noranta-u (92) noranta-dos... Ai, caram! Ara no recordo els

altres dos números!

–Quants cosins tens?

–Ui! Tinc (21) vint-i-un cosins.

–Què dius ara?

–És que el meu pare i la meva mare tenen molts germans!

–Quants anys tens?

–Tinc (51) cinquanta-un anys. Però d’aquí a quinze dies, el (31) trenta-u de maig, en faré cin-

quanta-dos.

–Tu ets avi, oi?

–I tant! Tinc (2) dues nétes i la gran ja té (22) vint-i-dos anys.

3. L’interrogatiu de quantitat (pàgina 35)


–Quant temps fa que vius a Barcelona?

–Ui! Fa més de vint anys!

–Caram! Quants anys tenies quan vas marxar de l’Argentina?

Ara practica-ho

–Quant temps fa que no veus la teva família al complet?

–Fa molt de temps, però a l’estiu ens reunirem tots a casa dels pares: les meves germanes,

els tiets, els cosins... Som una gran família!

–Quantes germanes tens?

–Doncs tinc dues germanes grans i una germana petita. Totes tres tenen fills. Imagina-t’ho!

–Ui! Quin munt de criatures! Quants nebots tens?

–En tinc set! Per tant, els meus pares tenen nou néts.

–Caram! Doncs quanta gent us reunireu?

–Si no em descompto, vint-i-sis persones!

21

Completa i repassa

4. El gènere i el nombre (pàgines 36-37)


–Vet aquí el meu avi i la meva (avi) àvia amb tots els seus (nét) néts. Jo sóc la de les trenes

(llarg) llargues.

–Aquests nois (ros) rossos i (gras) grassos són els meus tiets de petits.

–Aquests són el meu nebot i la meva (nebot) neboda. La de la bufanda (groc) groga i gorra

(blau) blava és la meva filla.

–Aquests són el meu germà i la meva (germà) germana. Els meus (germà) germans petits

encara no havien nascut i les meves (germà) germanes Núria i Júlia, tampoc.

Ara practica-ho

Aquests són els meus (nét) néts i les meves (nét) nétes. La Teresa i l’Anna són les (gran) grans.

La Teresa és la que porta uns pantalons (blau) blaus i una camisa (verd) verda. L’Anna porta

uns pantalons (negre) negres i una jaqueta (gris) grisa. És la que porta els cabells tan (llarg)

llargs. El Ramon i l’Enric són (bessó) bessons. Tots dos són (baix) baixos i (gras) grassos.

Aquesta (noi) noia (alt) alta i (moreno) morena és la Cristina. Aquella altra tan (guapo) guapa

i (pigat) pigada però que està massa (prim) prima és la Montse i és la més (petit) petita. El

Marc i la Marta són (germà) germans. Tots dos són molt (alt) alts. La Marta és (ros) rossa, té

els ulls (clar) clars i porta els cabells (curt) curts. En canvi, el Marc té els cabells (fosc) foscos.

És el que porta uns pantalons de xandall (verd) verds i una samarreta (groc) groga. Oi que tots

són molt (maco) macos i (eixerit) eixerits?

5. Els pronoms personals de complement directe (pàgines 38-39)


–Hola, tiet! Que no em coneixes?

–Doncs no, no et conec!

–Sóc el teu nebot Guillem. Aquest és el Miquel. El coneixes?

–I tant! Aquella és la teva germana Natàlia, oi? A ella també la conec.

–I com és que a la Natàlia i a mi sí que ens coneixes?

–A la Natàlia i a tu us conec des de petits, però del Guillem només n’he vist alguna foto.

–Als vostres germans grans també els conec. En canvi, a l’Ester i a l’Elisabet, com que només

tenen un any, no les conec.

masculí plural femení singular femení plural

quant quants quanta quantes

masculí singular

interrogatiu de quantitat

22

Ara practica-ho

–Us coneixeu, tu i la meva germana Marta?

–I tant que ens coneixem! Però m’has de presentar els teus germans perquè no els conec.

–De debò que no els coneixes? Mira, aquell noi alt i moreno d’allà és el Francesc.

–Ah! El Francesc sí que el conec!

–Doncs ell a tu no et coneix. A més, no m’has dit que no coneixes els meus germans?

–Home, conec el Francesc de vista però no sabia que era el teu germà!

–Aquell noi moreno i baix és el Ramon.

–El Ramon segur que em coneix, perquè anem al mateix gimnàs!

–És a dir, que també el coneixes?

–Sí, però tens dues germanes bessones, oi?

–Sí.

–Doncs no les conec.

–D’acord! Són la Teresa i la Montse.

–Escolta! Qui és aquella noia rossa d’allà? Em sembla que la conec.

–Doncs és la Teresa. I aquella noia que també és rossa però que està més prima, la coneixes?

–Sí, es diu Montse.

–Doncs, au! Ja coneixes tota la família!

Completa i repassa

6. El present del verb conèixer (pàgina 40)


–Ei, Enric! Com va això? Coneixes la Sílvia?

–No, no la conec. Molt de gust, Sílvia!

singular plural

1a persona

2a persona

3a persona

em

et

el / la

ens

us

els / les

conèixerjo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


conecconeixes

coneix

coneixem

coneixeu

coneixen

Ara practica-ho

–Ei, jo encara no conec el petit Albert.

–Doncs mira-te’l! Ara dorm.

–Ui! És igual que el seu pare!

–Si tu no el coneixes, el seu pare!

–No, però l’he vist en fotos.

–Hola, tiets! Quant de temps sense veure-us. Em sembla que no coneixeu el meu xicot!

–No, ni la tieta ni jo el coneixem. Molt de gust, noi!

–Ara arriba l’àvia!

–Ja era hora! Els avis paterns ja coneixen el seu nét i l’àvia materna encara no el coneix.

LÈXIC

1. Les relacions de parentiu (pàgina 41)


Jo em dic Rosalia i us presento la meva gran família. El meu pare es diu Julià i la meva mare,

Mercè. Els meus avis, que es diuen Pau i Rosa, van tenir tres fills: el meu pare i dues filles més,

la Maria i la Joana, que són les meves tietes / ties. La tieta / tia Joana, que és viuda perquè el

seu marit va morir fa anys, ens estima molt a tots els nebots: el Víctor, la Mireia, el Raül i jo.

Ah! El Víctor i la Mireia són els meus cosins i el Raül, el meu germà. Així que l’avi Pau i l’àvia

Rosa tenen quatre néts. Som una família ben avinguda. A l’àvia Rosa li agrada jugar a escacs

amb la mama, és a dir, la seva jove / nora, tot i que la mama diu que la seva sogra no sap

perdre. La mama també s’entén molt bé amb les seves cunyades, la Maria i la Joana, i sovint

van al cine juntes. En canvi, a l’avi Pau li agrada anar a passejar amb el seu gendre Fernando.

23

Pep Antònia

David Albert Miquel

Sandra

Joana

Anna Adrià

Laura Enric

2. El cos humà (pàgines 42-43)


24

l’espatlla

l’esquena

l’orella

el front

el nas

les dents

el cul

la mà

la cama

la barbeta

el coll

el genoll

el canell

el turmell

el peu

25

el pit

els dits

les celles

les pestanyes

l’ull

la galta

el braç

la panxa

el melic

el maluc

el colze

els cabells

els llavis

la cuixa

la boca

la cara

26

l’abric

les botes

la brusa

la samarreta

les calces

les mitges

el mocador

els pantalons

la pamela

el vestit

els sostenidors

les sabates

les sandàliesla faldilla

3. Les peces de vestir i els colors (pàgines 44-45)


la jaqueta

27

Comentari per al professorat: Després de treballar el lèxic, cal que l’alumnat triï la indu-

mentària per a cada personatge i digui com combinaria els colors. També es poden pro-

posar diferents situacions quotidianes, com anar a treballar, fer esport, sortir amb els

amics, etc., en què calgui triar una indumentària diferent.

l’americana

l’armilla

la bufanda

la caçadora

els calçotets

la camisa

el cinturó

la corbata

la gorra

el jersei

els mitjons

els texansel xandall

les botes les sabates

els pantalons

les sabatilles d’esport

28

4. La descripció de persones (pàgines 46-47)


1. La Laia és una noia jove i prima. És pèl-roja. Té els cabells llargs i llisos, i porta una cua.

Té la cara rodona. Té els ulls grossos, els llavis gruixuts i un nas petit. Porta una samarreta de

tirants, una faldilla llarga i estreta, mitjons i sabatilles esportives.

2. La Mireia també és una noia jove i prima. Té els cabells castanys i els porta llargs i llisos.

Té el nas llarg. Té la cara allargada, els llavis prims i uns ulls molt macos. Porta un jersei blanc

i una faldilla curta de quadres. També porta unes botes de taló negres i altes fins al genoll.

3. El Manel és calb i porta un tatuatge al braç. Té els ullls petits i les celles gruixudes. Té un

nas gros i lleig. Té les espatlles amples. Porta una samarreta negra de màniga curta, uns pan-

talons i unes botes. També porta un rellotge.

4. La Mariona és pèl-roja i porta trenes. És una nena pigada. Porta un jersei, uns pantalons

i unes sandàlies.

5. La Cèlia és morena i porta els cabells recollits. És grassa i baixa. Té les galtes rodones. Porta

una samarreta de tirants, una faldilla de flors, unes sabates negres de taló i una bossa negra.

També porta arracades, anells i un collaret.

6. El Pep és petit. És ros i pigat, i té les dents grosses. Porta una gorra, un jersei de coll alt,

uns pantalons curts amb tirants, mitjons i sabatilles esportives.

7. El Ferran és gran. Té els cabells blancs i porta barba i bigoti. Porta ulleres i té el nas gros.

Porta una camisa amb una corbata de llacet, una armilla de quadres, uns pantalons i unes

sabates. També porta un maletí.

8. El Ramon és alt i prim. És moreno i porta els cabells arrissats i curts. Té el nas llarg i les

orelles grosses. Porta una camisa, una corbata, una americana i uns pantalons negres. També

porta unes sabates negres i un paraigua a la mà.

Comentari per al professorat: Atesa la possibilitat que l’alumnat faci descripcions molt

breus, és recomanable que el professor o professora formuli preguntes per completar la

descripció dels personatges.

29

UNITAT 3VIDES QUOTIDIANES

Tasca 1: La setmana pas a pas (pàgina 50)

Objectiu: entrevistar un company o una companya i, alhora, ser entrevistat sobre les activi-

tats quotidianes que es duen a terme durant la setmana.


Cal deixar una estona a l’alumnat perquè faci una selecció de les principals accions que duen

a terme cada dia de la setmana. Abans cal comentar que la llista no ha de ser exhaustiva.

Per donar realisme a l’entrevista, l’alumnat ha de prendre notes sobres les respostes del com-

pany o companya, com si fossin periodistes de veritat.

Podeu cloure la tasca fent que alguns alumnes expliquin a la resta de la classe què fa durant

la setmana la persona que han entrevistat. Cal que el professorat motivi la interacció entre

l’alumnat per mitjà de preguntes directes que fomentin l’aparició de les diferents persones

verbals del present d’indicatiu dels verbs treballats a la tasca.

La persona que està més ocupada durant la setmana serà una de les que portaran l’entrevis-

ta a la tasca final d’aquesta unitat.

Tasca 2: De què fas? (pàgina 51)

Objectiu: entrevistar un company o companya sobre la seva activitat professional i a conti-

nuació ser entrevistat sobre el mateix tema.


Cal seguir el mateix procediment que a la tasca anterior, però amb un altre company o una

altra companya.

Abans d’iniciar l’entrevista cal deixar una estona a l’alumnat perquè es prepari les preguntes

de l’entrevista.

Cal cloure la tasca fent una posada en comú com a la tasca anterior per tal que l’alumnat

hagi de conjugar les diferents persones dels verbs que s’hagin treballat a la tasca.

Recordeu que s’ha de triar la persona de classe que fa una feina més interessant.

Tasca 3: Què fas en el temps lliure? (pàgina 52)

Objectiu: entrevistar un company o una companya sobre què fa en el seu temps lliure i a

continuació ser entrevistat sobre el mateix tema.

30


Cal seguir el mateix procediment que a les tasques anteriors, però amb una persona diferent.

Al final de la tasca cal triar la persona de classe que tingui més aficions.

Tasca final: Silenci, si us plau, estem en antena (pàgina 53)


Sempre que l’espai ho permeti, cal situar tres seients davant de la classe per a les tres perso-

nes que conduiran l’entrevista. Si aquestes persones ho prefereixen poden moure’s per la

classe com si fossin locutors que es desplacen pel plató per parlar amb el públic. La resta de

la classe ha de seure en fileres, com si fos el públic que intervé en el programa.

Abans de començar la tasca és convenient que les persones que portaran l’entrevista puguin

preparar-se les preguntes. El professor o professora pot suggerir-los que cada entrevistador

s’ocupi de l’àrea temàtica per la qual ha estat escollit. Proposeu-los també que organitzin les

preguntes de forma temporal, de tal manera que quedi cobert cada dia de la setmana, els

caps de setmana, els períodes de vacances, etc.

Cal recordar-los que les preguntes han de cenyir-se als temes i continguts tractats a classe

durant aquesta unitat. Recordeu que es tracta de fer una entrevista, no pas un debat sobre

els hàbits quotidians perquè l’alumnat no té encara prou coneixements per gestionar-lo ade-

quadament.

Mentre aquestes tres persones preparen l’entrevista, la resta de la classe pot repassar tot el

que s’ha fet durant aquesta unitat.

Durant l’entrevista, els entrevistadors hauran d’adreçar preguntes diverses de forma alterna-

da a tot l’alumnat. El temps recomanat de durada de l’activitat és de 30 minuts. Tot l’alum-

nat ha d’haver respost alguna pregunta.

Si és possible, el professorat o un/a alumne/a pot filmar l’entrevista en vídeo. Posteriorment

podeu mirar-vos-el a classe per analitzar l’entrevista i comentar els encerts i els errors come-

sos per facilitar a l’alumnat l’autoavaluació del progrés fet fins aquest moment.

Abans de filmar la tasca és necessari que tota la classe hi estigui d’acord. Abans el professo-

rat ha d’explicar-los els avantatges pedagògics que hi ha en el fet d’observar-se un mateix

en un acte de comunicació en una altra llengua.

31

GRAMÀTICA

1. Els interrogatius què/que (pàgina 54)


–Què fas els diumenges?

–Els diumenges treballo. I tu? Que fas festa els diumenges?

–Sí, jo treballo de dilluns a dissabte.

Ara practica-ho

–De què treballes, Nadine?

–Treballo de dependenta en una botiga. I tu a què et dediques?

–Jo sóc cambrera en un restaurant.

–Que treballes els diumenges?

–I tant! Jo faig festa els dilluns. I tu quin dia fas festa?

–Els diumenges.

–I què acostumes a fer?

–Doncs m’aixeco tard, vaig a passejar, dino a casa dels meus sogres i de vegades a la tarda

vaig al cine. I a tu, que t’agrada el cine?

–Sí, però només hi vaig de tant en tant. El que faig sovint és llogar pel·lícules de vídeo.

2. Les preposicions de lloc (pàgina 55)


–De què treballes, tu, Mabel?

–Faig de dependenta a la floristeria del carrer Major. I tu, Ramon?

–Jo treballo en una fusteria.

–I ara vas a treballar?

–No, jo plego a les sis. Ara vaig a comprar.

Ara practica-ho

Jo he treballat de dependent en una ferreteria i també en un magatzem de materials per a la

construcció. Durant un temps també vaig treballar a la cafeteria d’un amic meu i en un pub.

També he fet d’aprenent en un taller mecànic. Ah! I he treballat tres mesos a la gasolinera de

la carretera TV-3141. A més, he treballat a la recepció d’un hotel i a Correus. Ara faig de vigi-

lant de seguretat en un gran centre comercial.

3. Les preposicions de temps (pàgina 56)


–Ei, Mohamed! A quina hora plegues els dissabtes a la tarda?

–Plego a les set.

–Quin horari fas?

–Treballo des de les cinc fins a les vuit.

Ara practica-ho

–Ester, què fas els dissabtes a la tarda?

–Treballo fins a les nou del vespre. I tu?

–Jo faig festa.

–Ah! No treballes els dissabtes?

–Sí, però només al matí, de/des de les nou a/fins a les dues del migdia. I tu treballes tot el dia?

–Sí, de dilluns a dissabte treballo al matí i també a la tarda, però a l’agost faig vacances.

–Quina sort! Jo no faig vacances a l’estiu, però tinc quinze dies de vacances al setembre i

quinze més al febrer.

4. Els adverbis de temps (pàgina 57)

5. El present del verb anar (pàgina 58)


–Mariona, ja te’n vas?

– Sí, vaig a buscar l’autobús, perquè a les cinc començo a treballar.

Ara practica-ho

Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat expliqui, si cal, el sig-

nificat dels adverbis i les locucions adverbials. A continuació cal deixar que l’alumnat res-

pongui el qüestionari per parelles o petits grups i que després n’exposi els resultats a la

resta dels companys i companyes. Atès que les opcions de resposta són orientatives, cal

donar l’opció que l’alumnat doni altres respostes no previstes.

32

anar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vaig

vas

va

anem

aneu

van

anar-se’n

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


me’n vaig

te’n vas

se’n va

ens n’anem

us n’aneu

se’n van

Ara practica-ho–Hola, nois.

–Hola, Hassan.

–On aneu?

–Doncs el Pep i jo anem al cine. Vols venir amb nosaltres?

–I tant! I l’Albert i el David se’n van a casa?

–Sí, que demà s’aixequen molt aviat.

–Ei, Michelle! On va la teva germana tan de pressa?

–Doncs a classe. I tu on vas?

–Jo vaig al bar, que he quedat amb uns amics. Vols venir amb mi?

–I tant!

6. El present del verb fer (pàgina 59)


–Ei, Marco! Què fas avui a la nit?

–Treballo perquè faig de forner!

Ara practica-ho

–Jo, havent dinat, sempre faig un cafè i després una bona migdiada. Tu no fas la migdiada?

–No, perquè tinc el torn de tarda a l’hospital i treballo des de les dues del migdia fins a les

deu de la nit. En canvi, els meus companys de pis fan el torn de matí i com que s’aixequen

molt aviat a la tarda sempre dormen una estona.

–De què treballa el Lluís, que sempre va a dormir tan aviat?

–És que fa de repartidor i comença a treballar a les sis del matí.

–Vosaltres treballeu junts, no? De què feu?

–Doncs fem d’aprenents de fuster en un taller.

33

fer

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


faig

fas

fa

fem

feu

fan

7. El present dels verbs en -ar (pàgina 60)


–Per què t’aixeques tan aviat?

–És que avui treballo de set a tres.

Per què no em fas el cafè mentre

jo em dutxo?

Ara practica-ho

Un dia qualsevol a casa meva és un dia de bojos. A les set (aixecar-se) ens aixequem tots.

Mentre la Maria (dutxar-se) es dutxa i (pentinar-se) es pentina jo (preparar) preparo l’esmorzar

per a tots. Mentre els nens i la Maria (esmorzar) esmorzen jo (afaitar-me) m’afaito. I sempre

passa la mateixa història:

–Nens, si no (espavilar-se) us espavileu farem tard!

Quan per fi estem llestos, la Maria i jo (portar) portem el Raül i la Laura a l’escola. Aleshores

jo (agafar) agafo el metro per anar a treballar i la Maria se’n va caminant fins a l’oficina. Com

que la Maria no (treballar) treballa a la tarda, (netejar) neteja una mica la casa. A les set, quan

jo (plegar) plego, (passar) passo per l’escola a buscar els nens i tots tres (tornar) tornem a casa

caminant. Quan (arribar) arribem, jo (posar-se) em poso a fer el sopar i la Maria (banyar) banya

els nens. Havent sopat, la Maria o jo (explicar) expliquem un conte al petit de la casa i des-

prés (mirar) mirem una estona la televisió o (xerrar) xerrem. Després, ens n’anem a dormir i...

34

treballar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


treballo

treballes

treballa

treballem

treballeu

treballen

dutxar-se

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


em dutxo

et dutxes

es dutxa

ens dutxem

us dutxeu

es dutxen

aixecar-se

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


m’aixeco

t’aixeques

s’aixeca

ens aixequem

us aixequeu

s’aixequen

8. El present dels verbs en -ir (pàgina 61)


–Pep, que no dorms?

–No, és que llegeixo un llibre molt interessant!

Ara practica-ho

Jo faig de repartidor i en un dia de feina qualsevol (conduir) condueixo almenys 300 quilò-

metres. Arribo a la feina abans de les nou i (vestir-se) em vesteixo amb l’uniforme. El dia abans,

els mecànics (omplir) omplen el dipòsit de la gasolina. Així que quan arribo em poso en

marxa. Al llarg del dia (repartir) reparteixo paquets des de Sant Celoni fins a Vilanova i la

Geltrú. Aquesta és la meva ruta. Sóc un bon conductor. No contesto el telèfon mòbil quan

sóc a la carretera. Als companys sempre els (insistir) insisteixo que està prohibit.

–Nois, si (sentir) sentiu el mòbil mentre (conduir) conduïu no l’agafeu, perquè us posaran una

multa.

Tot i que em passo moltes hores al volant, no (avorrir-se) m’avorreixo: sempre escolto la ràdio.

Ah! I a l’hora de dinar (llegir) llegeixo el diari mentre al bar el cuiner (fregir) fregeix un parell

d’ous per al meu plat combinat. A les sis plego i llavors els companys de feina i jo (sortir) sor-

tim a fer una cervesa.

35

dormir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


dormo

dorms

dorm

dormim

dormiu

dormen

llegir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


llegeixo

llegeixes

llegeix

llegim

llegiu

llegeixen

LÈXIC

1. Els dies de la setmana (pàgina 62)


36

dimarts

dilluns cap de setmana

dimecres dijous divendres

dissabte

diumenge

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

matí migdia tarda vespre nit mitjanit matinada

37

2. Els mesos de l’any (pàgina 63)


1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28

febrer

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 30 24 3125 26 27 28 29

gener

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

març

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

abril

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30

juny

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 31 25 26 27 28 29 30

juliol

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

agost

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

setembre

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 30 24 31 25 26 27 28 29

octubre

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

novembre

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

desembre

maig

38

3. Les festes (pàgina 64)


1 de gener: Cap d’Any

6 de gener: Dia de Reis

14-17 d’abril: Setmana Santa

23 d’abril: Sant Jordi

1 de maig: Dia del Treball

24 de juny: Sant Joan

15 d’agost: Assumpció de la Mare de Déu

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

12 d’octubre: Dia de la Hispanitat

1 de novembre: Tots Sants

6 de desembre: Dia de la Constitució

8 de desembre: Immaculada Concepció

25 de desembre: Nadal

26 de desembre: Sant Esteve

4. Les estacions de l’any (pàgina 65)


hivern, primavera, estiu, tardor

5. Les accions quotidianes (pàgines 66-67)


El Manel es desperta abans de les set del matí.

Té molta son però s’aixeca.

Llavors es dutxa amb aigua ben calenta.

S’asseca els cabells amb l’assecador

i es pentina.

Tot seguit, es vesteix.

Per començar el dia amb forces esmorza

i si té temps abans de marxar fa el llit.

Ha de córrer una mica, però sempre agafa l’autobús.

El Manel treballa de vuit a tres,

Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat expliqui breument què

se celebra, per exemple, el Dia del Treball i la Diada Nacional de Catalunya i que comen-

ti algunes tradicions en festes com Sant Jordi, Sant Joan i Tots Sants.

39

però sempre plega deu minuts tard.

Després de la feina, torna a casa caminant.

Un cop a casa, dina

i renta els plats.

Havent dinat, fa la migdiada una estona.

A mitja tarda berena una mica.

Al vespre, va a comprar

i després sopa.

Havent sopat mira la televisió una estona.

Quan té son es renta les dents

i se’n va a dormir. Bona nit!

6. Els oficis (pàgines 68-69)


1. dependent 6. electricista i lampista 11. cangur 16. carter

2. caixera 7. administratiu/informàtic 12. paleta 17. metgessa

3. forner 8. escombriaire 13. arquitecta 18. infermera

4. cuiner 9. cambrera 14. reposador 19. peixatera

5. modista 10. pintora 15. carnisser

Completa i repassa

7. Les aficions (pàgines 70-71)


A la tarda, si té temps, escolta música

i a la nit sempre llegeix una estona.

Cada setmana cuida les plantes

i de tant en tant va al cine.

-er/-era -ista -or/-ora altres

caixer/caixera

cambrer/cambrera

carnisser/carnissera

carter/cartera

cuiner/cuinera

forner/fornera

infermer/infermera

peixater/peixatera

electricista

modista

lampista

pintor/pintora

reposador/

reposadora

administratiu/administrativa

arquitecte/arquitecta

cangur

dependent/

dependenta

escombriaire

informàtic/informàtica

metge/metgessa

paleta

40

Els dissabtes a la tarda passeja pel parc amb el seu gos

i a la nit sovint balla amb els amics.

Els diumenges va d’excursió,

però si fa mal temps es queda a casa i juga a escacs.

Sovint també xateja i navega per Internet.

Molts dies, després de treballar, fa una cervesa.

A l’hivern esquia

i a l’estiu neda a la piscina.

De tant en tant pinta

o cuina algun plat especial.

41

UNITAT 4VOLS QUEDAR AMB MI?

Diagnosi (pàgina 73)

Cal que l’alumnat conegui prèviament que necessitarà informació sobre els llocs interes-

sants i els transports de la seva localitat. Per tant, convindria que el professorat els demani

de buscar-la abans de finalitzar la unitat 3.

També és important que el professorat els faciliti les adreces del lloc web de l’Ajuntament, de

l’Oficina d’Informació i Turisme de la localitat o de qualsevol altre web que els pugui ser útil.

Si hi ha algú que no té accés a Internet, pot treballar conjuntament amb altres persones

que en tinguin. El professorat també pot facilitar informació a l’alumnat que no pugui con-

nectar-s’hi.

Tasca 1: On podem anar? (pàgina 74)

Objectiu: posar-se d’acord per fer una activitat turística a la ciutat o a la comarca.


Durant la tasca, l’alumnat ha d’escoltar les propostes de cada membre del grup i ha de

valorar-les segons els seus interessos particulars. Només s’ha d’arribar a les votacions en cas

que no hi hagi acord dins del grup.

Si hi hagués alumnes que no proposen cap activitat, el professorat els ha de donar idees

perquè puguin participar en la tasca. El professorat també ha de procurar que les activitats

proposades siguin interessants i que els permetin conèixer més la ciutat i la comarca.

La tasca s’ha de cloure fent que un membre de cada grup resumeixi les activitats proposa-

des i que a continuació expliqui quina ha estat l’escollida. Cal que el professorat encoratgi

la resta de classe a opinar amb preguntes directes als alumnes.

Tasca 2: On quedem? (pàgina 75)

Objectiu: informar-se sobre el lloc de l’activitat, acordar un lloc per quedar, decidir com

s’hi pot arribar i determinar quin mitjà de transport és millor per desplaçar-s’hi.


Cal formar els mateixos grups que a la tasca anterior. Els membres de cada grup han d’in-

teractuar entre si i han de decidir tota la informació que se’ls demana a la graella.

Feu la posada en comú final per conèixer com han organitzat la mateixa informació els

altres grups.

Tasca 3: A quina hora quedem? (pàgina 76)

Objectiu: decidir i assabentar-se de tota la informació relacionada amb els horaris de l’acti-

vitat.


Cal mantenir els mateixos grups que a les activitats anteriors.

El funcionament d’aquesta tasca és igual que en l’anterior. Recordeu que els membres de

cada grup han d’opinar sobre les propostes horàries i modificar-les tenint en compte l’ho-

rari laboral i la situació personal de cadascú si es considera que la nova proposta pot afavo-

rir que s’apunti un nombre major de persones a l’activitat.

Cloeu la tasca fent la posada en comú.

Al final d’aquesta tasca, l’alumnat ja hauria de tenir més o menys clar a quina activitat dels

altres grups es vol apuntar.

Tasca final: Vinga, anem-hi tots! (pàgina 77)


En aquesta tasca tothom s’ha de trobar amb un membre dels altres grups per intercanviar

informació.

Quan l’alumnat hagi obtingut tota la informació de les graelles, feu les votacions.

Per fer el cartell de l’activitat guanyadora, podeu utilitzar la plantilla que teniu a continua-

ció. És convenient que cada grup en faci un. Si els falta informació, cal que la demanin als

companys i companyes que han organitzat l’activitat.

Si l’alumnat està animat, feu l’activitat guanyadora per fer realitat l’esforç fet durant aques-

ta unitat.

42

43

Voleu

?

Preu:

Lloc de l’activitat:

Mitjà de transport:

Lloc de trobada:

Hora de trobada:

APUNTEU-VOS-HI!ENS HO PASSAREM

MOLT BÉ!

44

GRAMÀTICA

1. La preposició per (pàgina 78)


–Perdona! Com s’hi va, a l’Oficina d’Informació i Turisme?

–Baixa per l’avinguda Vidal i Barraquer fins a la plaça de la Pau.

–Un cop allà, puja pel primer carrer a la dreta i de seguida hi seràs.

Ara practica-ho

A Reus hi ha dos teatres: el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina. La parada d’autobús és a prop

de la plaça Picasso. Per anar al Teatre Bartrina, que és a la plaça del Teatre, puja pels carrers

Cambrils i Batan fins al raval de Robuster. Un cop allí segueix pel carrer de la Font fins a la

plaça de Sant Pere. Allà gira pel carrer de l’Abadia. A la dreta hi ha la plaça del Teatre. En

canvi, si vols anar al Teatre Fortuny, un cop a la plaça de Sant Pere, continua pel carrer Major,

passa per la plaça del Mercadal i puja pel carrer de Monterols fins a la plaça de Prim. Allà hi

ha el Teatre Fortuny.

2. El pronom hi (pàgina 79)


–Vols venir amb nosaltres al cine?

–I tant! Quan hi aneu?

Ara practica-ho

–Ei, Miquel! Divendres podem anar a sopar tota la colla. Què et sembla?

–M’encantaria, però no puc perquè ø vaig a un concert de rock. Per què no hi anem dis-

sabte?

–Ui! És que dissabte la Marina se’n va d’acampada i el Manel treballa fins a les onze de la

nit.

–Llàstima!

–I si hi anem dijous?

–A mi em va bé!

–Decidit, doncs!

–A quin restaurant ø podem anar?

–A la plaça de la Pau hi ha un restaurant japonès.

–Ah, sí! El Bernat hi va sovint però em sembla que és car.

–I si ø anem a la pizzeria?

45

–És que sempre ø anem al mateix lloc!

–Tens raó!

–Aquesta setmana obren un bar de tapes! Què et sembla si hi anem?

–Collonut!

3. Els adverbis de lloc (pàgines 80-81)


a prop/lluny Ei! Sóc el Miquel. Vols acompanyar-me al centre? És lluny d’aquí, però hi ani-

rem amb autobús.

dalt/baix Des de dalt de l’autobús t’ensenyaré la ciutat!

damunt/sota Aquí hi ha l’església. Damunt de la teulada hi ha un niu de cigonyes.

al mig/al fons L’estàtua que hi ha al mig és de Vidal i Barraquer.

a mà dreta/a mà esquerra Aquest edifici que hi ha a mà dreta és el Museu d’Art Modern.

amunt/avall Si un dia vols venir a casa, baixa aquest carrer avall.

davant/darrere Darrere de l’edifici de Correus hi ha el parc de la Ciutat.

dins/fora Els meus amics ja són dins de la cafeteria!

4. El present dels verbs voler i poder (pàgina 82)


–Ei, Laura! Aquesta tarda vaig al cine. Que vols venir?

–Ja m’agradaria, però no puc perquè aquesta tarda treballo.

voler

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vull

vols

vol

volem

voleu

volen

poder

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


puc

pots

pot

podem

podeu

poden

46

Ara practica-ho

Si tots els companys de classe (voler) volem fer alguna cosa junts, ens hem de posar d’acord.

Jo (voler) vull anar al cine dissabte a la tarda, però el Pedro i la Pilar no (poder) poden perquè

el cap de setmana se’n van a veure la família a Saragossa i la Graciela tampoc no (poder) pot

perquè treballa. La Mary i el Harry (voler) volen anar a sopar en una pizzeria, però jo no

(poder) puc perquè a la nit no tinc cangur i el Radoslav no (voler) vol venir perquè no li agra-

da la cuina italiana. Tu i la Raquel (voler) voleu anar d’excursió diumenge perquè treballeu

cada dia i només (poder) podeu quedar els diumenges, però la Belinda i jo no (poder) podem

perquè els diumenges al matí també treballem. Encara hi ha una altra proposta: tu (voler) vols

fer una ruta turística per la ciutat, però a les tardes no (poder) pots perquè treballes de les

cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre. Així que ho tenim molt difícil!

5. El present del verb venir (pàgina 83)


–Miquel, que no véns a sopar amb nosaltres?

–I tant que vinc!

Ara practica-ho

–Avui anem al cine a la sessió de les sis de la tarda. Que veniu, tu i l’Anna?

–Jo no vinc perquè en aquesta hora treballo, però em sembla que l’Anna sí que ve.

–Adéu, companys! Marxo perquè faig tard!

–Espera’ns, que nosaltres també venim.

–Anem a fer un cafè al bar de la cantonada. Que véns, Gladys?

–Sí. Però que no esperem els altres companys?

–No, anem tirant, que ells ja vénen.

venir

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


vinc

véns

ve

venim

veniu

vénen

47

6. L’ús dels verbs anar i venir (pàgina 84)


–Aquesta nit vull anar al cine. Vols venir amb mi?

–I tant que sí!

Ara practica-ho

–Aquesta nit (anem/venim) anem al teatre. Vols (anar/venir) venir amb nosaltres?

–Ja m’agradaria (anar/venir) venir, però no puc perquè (vaig/vinc) vaig a sopar amb la famí-

lia, que és l’aniversari del meu avi.

–Aquest cap de setmana (aneu/veniu) aneu d’acampada al Montseny amb la vostra colla, no?

–Sí, però la Marta i la Núria no (van/vénen) vénen. Quina llàstima!

–Ei, Mariona! Quant de temps sense veure’t! Per què no (vas/véns) véns a casa nostra

aquesta tarda i xerrem una estona?

–Aquesta tarda és impossible perquè (vaig/vinc) vaig al dentista. Què et sembla si

(vaig/vinc) vinc demà?

7. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 85)


–On és l’estació de tren?

–Ui! És lluny d’aquí.

–Hauries d’agafar l’autobús per anar-hi. A l’avinguda Roma hi ha la parada més propera.

Ara practica-ho

A la ciutat de Barcelona hi ha més de setanta museus. Alguns dels més coneguts són a

Montjuïc, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Fundació Joan Miró. Però a

Ciutat Vella també hi ha museus molt visitats, com el Museu Picasso i el Museu d’Art

Contemporani de Barcelona (MACBA). A més, a Ciutat Vella hi ha el Museu de Cera de

Barcelona. Alguns dels museus més curiosos també són a Ciutat Vella: el Museu de l’Eròtica,

el Museu de la Xocolata i el Museu de la Màgia. Al barri barceloní de l’Eixample, a més del

Museu Fundació Antoni Tàpies, també hi ha un altre museu curiós: el Museu del Perfum. I si

sou amants dels còmics recordeu que el Museu del Còmic és també al barri de l’Eixample.

8. L’imperatiu dels verbs de direcció (pàgina 86)


–Perdona! Com s’hi va, a l’Aquàrium?

–És molt fàcil! Segueix / Continua / Tira / Baixa avall per les Rambles fins a la plaça de

Colom. És just allà!

Ara practica-ho

A Tarragona pots visitar la catedral. Per anar-hi des de la plaça Imperial Tàrraco, (tirar) tira

amunt per l’avinguda Estanislau Figueres i després (seguir) segueix per la Rambla Vella. Al

carrer del Portalet (girar) gira a la dreta i (pujar) puja pel carrer Major. Després pots visitar el

nucli antic de la ciutat. Un cop a la plaça Rusiñol (tombar) tomba a la dreta i (continuar) con-

tinua pel carrer de la Merceria fins a la plaça del Fòrum i una altra vegada a mà dreta pel

carrer de Santa Anna fins a la plaça del Rei, on hi ha el Museu Arqueològic. Després (baixar)

baixa pel passeig de Sant Antoni fins al Circ Romà.

48

LÈXIC

1. Els mitjans de transport (pàgina 87)


49

tren

moto

cotxe

metro bicicleta

avió

tramvia

autobús

taxivaixell

2. La ciutat (pàgines 88-89)


50

hospitalestació de tren

hotel

parc

cinema

restaurant

església

banc

bar

pàrquing subterrani

teatre

gasolinera

51

aeroport

catedral

port

mercat

museu ajuntamentoficina de correus

bibliotecabotiga

boca de metro

parada d’autobús

3. Les hores (pàgines 90-91)





Comentari per al professorat: Cal tenir en compte que hi ha altres formes d’expressar les

fraccions horàries. A més, en relació amb les parts del dia, és convenient comentar que es

percep el migdia com el període que va entre les 12 h i les 14 h, tot i que astronòmica-

ment no sigui així.

52

Falten cinc minutsper a les sis.

Falten cinc minuts pera un quart de tres.

Falten cinc minuts pera dos quarts de nou.

Falten cinc minuts pera tres quarts de dotze.

10.00Són les deu del matí.

12.00És migdia. / Són lesdotze del migdia.

14.00Són les dues del migdia.

17.00Són les cinc de la tarda.

20.00Són les vuit del vespre.

22.00Són les deu de la nit.

24.00És mitjanit. / Són lesdotze de la mitjanit.

4.00Són les quatre

de la matinada.

És un quart de nou. És un quart i migd’onze.

Són dos quartsd’una.

Són tres quarts de tres.

Són les onze i cincminuts.

És un quart d’una icinc minuts.

Són dos quarts de seti cinc minuts.

Són tres quarts d’onze i cinc minuts.

UNITAT 5MERCAT BO I DE PRIMERA, LA MILLOR QUALITAT AL MILLOR PREU


En aquesta unitat l’alumnat haurà de comprar i vendre els productes de les parades que

muntaran. Per tant, si l’aula ho permet, seria convenient de distribuir les taules o les cadires

de tal manera que simulin les parades d’un mercat.

A més, convindria que l’alumnat simulés els productes que compra o ven per donar realisme

a les diverses tasques. Es poden utilitzar fotografies de productes, que poden fer els matei-

xos alumnes, o bé, si no es disposa de mitjans, es poden dibuixar o simplement escriure’n el

nom per exposar-los a la parada. El fet de poder veure els productes facilitarà l’adquisició del

vocabulari, que en aquesta unitat és bastant nombrós.

També convindria disposar d’algun tipus de monedes o bitllets per simular l’intercanvi d’eu-

ros en el moment de pagar. Si no es disposa de mitjans, es poden utilitzar bocins de paper

amb l’import escrit al damunt.

Per tant, cal que uns dies abans d’iniciar la unitat el professorat comenci a preparar-la.

Tasca 1: Què li poso? (pàgina 94)

Objectiu: muntar una parada de mercat i decidir els productes que s’hi vendran.


Abans de començar a treballar els exponents lingüístics cal deixar una estona perquè l’alum-

nat formi els grups i decideixi quina parada vol muntar. No us oblideu d’explicar-los què es

ven en cadascun dels establiments que es proposen a l’enunciat de la tasca.

En cas que hi hagi molts alumnes a l’aula hi poden haver parades repetides o se’n poden

muntar altres.

Després de treballar els exponents i les àrees de gramàtica i lèxic, ajudeu l’alumnat a trobar

la paraula catalana correcta de cada producte que volen vendre i a escriure-la correctament

al cartell per exposar a la parada.

Sempre hi ha d’haver un/a alumne/a de cada grup que faci de dependent/a a la parada quan

s’estigui duent a terme la tasca. És convenient que els membres del grup s’intercanviïn

aquest rol en cada tasca.

Tasca 2: I aquests, com són? (pàgina 95)

Objectiu: convèncer els clients perquè comprin un producte determinat i escullin el pro-

ducte de millor qualitat.

53

54


L’alumnat ha de decidir en grup les característiques principals de cadascun dels productes

que venen a la parada. Ajudeu-los a trobar les paraules adequades i expliqueu-los-en el sig-

nificat. Treballeu també amb la resta de grups tot el vocabulari que els pugui ser útil.

Podeu cloure la tasca fent explicar a algunes persones com són alguns dels productes que

venen a la parada.

Tasca 3: A quant va la dotzena? (pàgina 96)

Objectiu: posar preu als productes de la parada.


Com en la tasca anterior, l’alumnat de cada grup ha de decidir el preu per unitat de cada

producte de la parada.

Procureu que els preus s’ajustin més o menys a la realitat. Per aconseguir-ho podeu utilitzar

la propaganda comercial d’establiments de la vostra ciutat. Feu que els mateixos alumnes

regulin els preus tenint en compte l’opinió dels clients.

La tasca es pot cloure adreçant preguntes a l’alumnat sobre els preus de les diferents para-

des que hagin visitat. En aquests cas, el fet que hi hagi parades repetides pot ser útil per com-

parar preus i qualitat.

Tasca final: Anem a comprar (pàgina 97)


Abans d’iniciar la tasca deixeu una estona perquè l’alumnat es pensi el menú que farà i faci

la llista de la compra. També podeu demanar-los que facin aquesta part de la tasca a casa.

Digueu-los que han de ser plats que es puguin preparar amb els ingredients que han vist

aquests darrers dies a les altres parades.

Ajudeu a trobar idees sobre possibles menús a l’alumnat que ho necessiti. Un llibre de cuina

senzilla us pot ser de molta utilitat.

Durant el desenvolupament vigileu que tot l’alumnat segueix els procediments propis de la

compra i la venda en un mercat qualsevol.

Per tal de donar realisme a l’activitat feu que l’alumnat intercanviï diners per productes.

Recordeu que hi ha d’haver sempre una persona atenent cada parada. És convenient que els

alumnes facin torns atenent la clienta perquè tothom pugui fer la compra.

Al final de la tasca tothom ha d’haver adquirit els productes que ha escrit a la llista de la com-

pra a l’inici de la tasca.

Feu l’exposició de menús per cloure la tasca. La plantilla que hi ha a continuació pot ajudar

l’alumnat a redactar-lo.

55

MENÚ de

PRIMER PLAT:

Ingredients necessaris:

•

•

•

•

•

SEGON PLAT:


•

•

•

•

•

POSTRES:


•

•

•

•

•

56

GRAMÀTICA

1. Els quantitatius (pàgines 98-99)


Pep,

Has d’anar a comprar taronges per fer suc perquè no en queda cap. Tampoc no queda gens

de sucre. Compra uns quants plàtans, però només quatre o cinc, que si no es fan malbé. Ah!

No compris iogurts, que n’hi ha molts. Queda poca llet. Porta’n un parell de litres. Em sem-

bla que ja hi ha bastants ous per fer una truita per a tots dos. Al congelador no hi ha res.

Porta pèsols i espinacs, que els congelarem. Però no portis pomes, encara que estiguin bé de

preu, que n’hi ha massa. No et gastis gaires calés.

Un petó.

Roser

Ara practica-ho

Fem la llista de la compra. Tu apunta, Manel. No hi ha cap enciam i a la fruitera no hi ha res.

Així que hem de comprar un enciam, pomes i taronges. També podem comprar unes quan-

tes magranes, que ara n’és la temporada. Queden pocs tomàquets. Apunta: un quilo de

tomàquets. Em sembla que hi ha bastant oli: en queda una ampolla sencera. No queden gai-

res llaunes de cervesa: només dues o tres. Podem comprar-ne sis més. També hem d’anar a

la xarcuteria, perquè no hi ha gens d’embotit. Però no hem de comprar formatge, que n’hi

ha molt: hi ha formatge fresc, roquefort i emmental. Ah! I no anirem a la pastisseria perquè

menges massa pastissos i després dius que t’engreixes.

Completa i repassa

invariablemassa

masculí singularmolt

masculí pluralmolts

femení singularmolta

femení pluralmoltes

singular plural

masculí singularpoc

singular

invariablesgenscapres

pluralgaire gaires

masculí pluralpocs

femení singularpoca

femení pluralpoques

bastant bastantsmasculí singular

uns quantsfemení singularunes quantes

57

2. Els pronoms de complement directe (pàgines 100-101)


–Bon dia, Dolors. Vull un meló!

–Com el vol? Aquest fa més d’un quilo!

–Ja m’està bé!

–També vull una col!

–Està molt bé de preu! Com la vol?

–Grossa!

–Ah! I un quilo de pebrots!

–Com els vol? Vermells, no?

–Sí, sí!

–Ara només em falta mig quilo de pastanagues!

–Com les vol? Grosses o petites?

–Més aviat petites!

–Ah! I també vull maduixes!

–Quantes en vol?

–Mig quilo!

–Que vol res més?

–No, gràcies.

–Doncs aquí ho té tot.

Ara practica-ho

–Bona tarda.

–Bona tarda. Què li poso?

–Que té sardines?

–I tant que en tinc! Fresques d’avui! Quantes en vol?

–Tres quarts de quilo. Ah! I també vull mig quilo de lluç!

–Com el vol?

–Doncs el vull més aviat petit.

–No vol uns musclos?

–Caram! Que macos! Doncs sí. Un quilo, si us plau!

–Aquí els té!

–També vull dues truites de riu. Però no en té de més grosses?

–Què li semblen aquestes?

–Molt bé! A quant les ven?

–A tres euros i vint cèntims el quilo! Què més?

–Ja ho tinc tot. Gràcies.

58

3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 102-103)


–Que em pot posar un pollastre tallat a quarts, si us plau?

–Ara mateix!

–Manel, què et sembla si comprem unes costelles de xai?

–D’acord!

–Què més li poso, senyora?

–Mig quilo de costelles de xai, perquè ens agraden molt a tots!

–Ei, nois! Què us sembla si comprem carn picada i demà fem macarrons?

–Sí, sí!

–Doncs tres-cents grams de carn picada i ja està!

–Molt bé! Esperin un moment, que els poso la compra en una bossa!

Ara practica-ho

–Bon dia! Què els poso, a aquests senyors tan eixerits?

–Volem mig quilo de llagostins.

–Ara mateix!

–Perdoni! Que ens pot netejar el lluç?

–I tant! Què els sembla aquest? Fa més o menys un quilo.

–Molt bé!

–Què li poso, senyora?

–Vull un quilo de llonganissa.

–Molt bé! Pesa una mica més! Ja li està bé?

–Sí, sí!

–Hola, Maria! Que em pots guardar un braç de gitano de crema per demà, si us plau?

–Sí, dona! Que et guardo dues barres de quart també?

–No, demà en vull tres, perquè tinc convidats!

–Demà estem convidats a casa de la Linda i el Walter. Quin vi els portem?

–I si els portem un parell d’ampolles d’un bon vi del Priorat? Segur que els agrada!

–D’acord!

–Ei, nois! Hem de començar a menjar sa! Què us sembla si comprem unes bajoques per

sopar?

–A mi ja em va bé, però a l’Enric no li agraden!

4. El present del verb estar (pàgina 104)


–Aquests préssecs estan massa madurs!

Ara practica-ho

–Maria, hem d’anar a comprar perquè la nevera està buida.

–Ui, és que estic molt enfeinada. Per què no fem uns entrepans per sopar?

–Hola, mare! La Mariona i jo estem cansats i tenim gana!

–Doncs si esteu tan cansats i teniu tanta gana, ara us faig el berenar!

–Perdoni! Està segura que aquests ous són frescos?

–I tant!

–Doncs a mi em sembla que estan caducats!

5. La perífrasi d’obligació (pàgina 105)


–Ui! Tinc la nevera buida! He d’anar al

supermercat!

Ara practica-ho

A les nou arriben els convidats! Així que ens hem de repartir la feina entre tots. Jo encara he d’a-

cabar la macedònia. On és ara el Miquel? Ell ha de sucar el pa amb tomaca. Tu, Maria, has de parar

la taula. Enric i Pep, vosaltres heu de fer l’amanida. I els bessons han de preparar el pica-pica.

59

haver

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


he

has

ha

hem

heu

han

de comprar

de comprar

de comprar

de comprar

de comprar

de comprar

estar

jo

tu

ell, ella, vostè

nosaltres

vosaltres


estic

estàs

està

estem

esteu

estan

LÈXIC

1. Els aliments (pàgines 106 a117)


60

Verdureria

les albergínies, els alls,

les bledes, les carxofes,

les cebes, els cogombres,

la col, la coliflor, l’enciam,

els espinacs, les faves,

el julivert, les mongetes,

els naps, les pastanagues,

les patates, els pebrots,

els pèsols, els porros,

els raves, les remolatxes,

els tomàquets

les albergínies les cebes

els espinacs les bledesl’enciam

les carxofes

els alls

61

les faves

les remolatxesels naps

els raves

les pastanagues

la col la coliflorels pebrots

el julivert

els tomàquets

les patates

els porros

els pèsols

els cogombresles mongetes

62

les cireres els kiwis

les maduixes

les magranes

les llimones

els préssecs

les mandarines

les taronges

els mangos

el raïm

63

Fruiteria

les cireres, els kiwis,

les llimones, les maduixes,

les magranes, les mandarines,

els mangos, el meló, les peres,

la pinya, els plàtans, les pomes,

els préssecs, les prunes, el raïm,

la síndria, les taronges

el meló

les peres

els plàtans

les pomes

la síndria

la pinya

les prunes

64

Peixateria

les cloïsses, els escamarlans,

els calamars, les gambes,

els llagostins, el llenguado,

el llobarro, el lluç,

els musclos, el rap,

el salmó, les sardines,

la tonyina

les cloïsses

els musclos

els calamars

el llenguadoles sardines

el llobarro

65

les gambes els llagostins

els escamarlans

el lluç

el rap

la tonyina

el salmó

66

les costelles de corder

el bistec de vedella el llom de porc

la carn picada

la botifarra

la cansalada

el formatge

la mortadel·lala llonganissa

l’espatlla de xai

el xoriço

el fuet

les guatlles

67

Carnisseria i xarcuteria

la botifarra, el bistec de vedella,

la cansalada, la carn picada,

les costelles de corder, el conill,

les cuixes de pollastre, l’espatlla de xai,

el formatge, el fuet, el gall dindi, les

guatlles, el llom de porc, la llonganissa,

la mortadel·la, el pernil dolç, el pernil

salat, els peus de porc, els pits

de pollastre, el tall rodó, el xoriço

el gall dindi

el conill

el tall rodó

les cuixes de pollastre

els pits de pollastre

el pernil dolç el pernil salat

els peus de porc

68

Botiga de queviures

l’aigua, l’arròs, els bolets,

el cafè, el cava, els cereals,

la cervesa, els cigrons, els espa-

guetis, els espàrrecs, les espè-

cies, la farina, els fesols, els

fideus, els iogurts, les llenties,

la llet, els macarrons, l’oli de

gira-sol, l’oli d’oliva, les olives,

els ous, els refrescos, la sal,

el sucre, el vi blanc, el vinagre,

el vi negre

l’aigua

el sucre

l’oli de gira-sol

el vinagre

la sal

l’oli d’oliva

els cereals

el cafè

els macarrons els fideus

els espaguetis

l’arròs

les espècies

la llet

69

el cava

els iogurts

el vi negre

la cervesa

els ous

el vi blanc

els bolets

les llenties

les olives

la farina

els fesols

els espàrrecs

els cigrons

els refrescos

70

la barra de pael pa rodó

el braç de gitano la coca amb recapte

la coca de sucre

les magdalenes

71

Forn de pa i pastisseria

la barra de pa, el braç de gitano, la coca amb

recapte, la coca de sucre, els croissants,

les ensaïmades, les galetes, les magdalenes,

el pastís, el pa rodó, el tortell

les ensaïmades

els croissants

les galetes

el tortell

el pastís

72

2. Les qualitats dels aliments (pàgina 118)


–Vull una síndria, però aquesta és molt petita. Jo la vull més grossa.

–També vull taronges però les de l’altre dia eren àcides i jo les vull dolces.

–Aquests préssecs són verds. No en té de més madurs?

–També mitja dotzena d’ous, però frescos, perquè els de l’altre dia estaven podrits.

–Ara posi’m uns quants talls de pernil, però no gaire prims, eh? Més aviat gruixuts.

–Ah! I dos bistecs, però que siguin ben tendres perquè l’altre dia eren durs com una sola de

sabata!

–Ah! I un meló bo, perquè el de l’altre dia era dolent.

–Ah! I un pa rodó. Segur que és tou? L’altre dia era sec!

3. Les mesures i els envasos (pàgina 119)


Llista de la compra

un quart / mig quilo / tres quarts / un quilo de maduixes

mig quilo / tres quarts / un quilo de peres

mig quilo / tres quarts / un quilo de llimones

un quilo de patates

una ampolla / una garrafa d’aigua

una ampolla / un cartró de llet

una ampolla / una garrafa / un litre d’oli d’oliva

una ampolla / un cartró / una garrafa / un litre de vi negre

una rajola de xocolata

sis llaunes de cervesa

un paquet / mig quilo / un quilo de farina

una capsa / un paquet de galetes

un paquet / un pot de cigrons

uns quants talls de pernil

una dotzena d’ous

una bossa de patates xips

Comentari per al professorat: Atès que en alguns casos hi ha diverses possibilitats, és

convenient comentar quins productes es compren habitualment a pes o a granel i també

quins envasos es fan servir per a cada producte.

73

UNITAT 6DECOREM CASA NOSTRA


En aquesta unitat l’alumnat haurà de distribuir les estances del seu habitatge nou, haurà de

moblar-les i haurà de decorar-les de forma conjunta amb els companys i les companyes de

classe. Tal com es farà evident al llarg de la unitat, tothom podrà modificar els seus dissenys

a partir de les idees que exposin els altres grups.

En aquest sentit és molt interessant que l’alumnat pugui entrevistar-se amb una persona

entesa en interiorisme i decoració perquè la unitat sigui més versemblant i els alumnes s’a-

donin que, en aquesta darrera unitat del nivell B1, ja són capaços d’utilitzar la llengua en con-

textos comunicatius i amb interlocutors reals.

El professorat s’hauria de posar en contacte prèviament amb la persona convidada per expli-

car-li l’activitat, comentar-li el perfil lingüístic de l’alumnat i donar-li instruccions sobre com

parlar-hi.

Si no hi ha la possibilitat de trobar una persona d’aquestes característiques, el professor o la

professora haurà d’adoptar-ne el rol.

Cal mantenir els mateixos grups durant tota la unitat per garantir la continuïtat dels projec-

tes.

Tasca 1: Decidim la distribució de l’habitatge (pàgina 122)

Objectiu: arribar a un acord sobre la distribució de les habitacions.


Mentre duri la tasca el professorat ha de tenir cura que cada membre del grup expressi la

seva opinió i prengui part en les decisions. Cal recordar a l’alumnat que han d’argumentar

les seves propostes de distribució, tal com es proposa als exponents lingüístics. També s’ha

d’evitar que hi hagi alumnes que monopolitzin la conversa.

Si en algun grup no s’arriben a conclusions perquè hi ha postures irreconciliables es pot optar

per prendre decisions per mitjà de votacions.

Un cop acabada la posada en comú, cal deixar una estona perquè els grups es reuneixin de

nou i facin els canvis que creguin necessaris a partir de les propostes de distribució dels altres

grups.

74

Tasca 2: Moblem les habitacions (pàgina 123)

Objectiu: arribar a un acord sobre la situació del mobiliari bàsic de cada habitació.


El funcionament d’aquesta tasca és el mateix que l’anterior.

El professorat ha de recordar a l’alumnat que es tracta de situar el mobiliari bàsic de cada

habitació. Cal evitar que l’alumnat sigui massa minuciós, ja que la tasca es podria allargar

innecessàriament.

Tasca 3: Ara decorem la casa (pàgina 124)

Objectiu: acordar la decoració bàsica de cada estança de l’habitatge.


El funcionament de la tasca és com el de les dues anteriors.

Per tal d’evitar que la tasca s’allargui innecessàriament, cal acotar la discussió sobre la deco-

ració al disseny de les parets (per exemple, pintura o paper i quin color), el terra (per exem-

ple, parquet o rajoles) i els complements més bàsics de les habitacions (per exemple, corti-

nes, llums i quadres).

Tasca final: El toc d’un expert (pàgina 125)


Tal com hem comentat, cal que el professorat mantingui una entrevista prèvia amb la per-

sona entesa en decoració i interiorisme per preparar l’activitat.

Cal tenir present que la persona experta en decoració no ho és en l’ensenyament de sego-

nes llengües, per la qual cosa cal fer-li algunes de les recomanacions següents:

– Mantenir la llengua catalana al llarg de la tasca.

– Utilitzar el vocabulari treballat a la unitat, sempre que sigui possible.

– No parlar gaire de pressa.

– Esperar fins que l’alumnat hagi expressat el que volen dir ja que la seva fluïdesa no és la

mateixa que la d’un catalanoparlant.

– No corregir els errors lingüístics dels alumnes.

Abans de fer la trobada cal deixar una estona als alumnes perquè es pensin les preguntes que

volen adreçar a la persona convidada.

75

Al final de la trobada, cal que cada grup decideixi les reformes finals que vol fer al seu projectes.

Feu finalment l’exposició de projectes i, si ho volen els alumnes i es creu convenient, trieu el

millor. La persona experta pot ajudar en aquesta decisió.

GRAMÀTICA

1. El pronom en i el verb haver-hi (pàgina 126)


–Aquest pis fa 80 metres quadrats!

–I quantes habitacions hi ha?

–Doncs n’hi ha tres.

Ara practica-ho

–Ja arribem! El pis és aquí al costat!

–I diu que només hi ha tres habitacions?

–Sí, però hi ha un menjador molt gran.

–Quants lavabos hi ha?

–Doncs només n’hi ha un, però hi ha banyera, eh? Ah! I també hi ha un safareig!

–Que hi ha terrassa?

–Sí, n’hi ha dues: una al menjador i una altra a l’habitació gran.

–Però no hi ha pàrquing!

–No, no n’hi ha.

–I no n’hi ha cap de lloguer a l’edifici?

–Em sembla que n’hi ha un, però està en venda.

–Una altra pregunta! Que hi ha mobles?

–I tant que n’hi ha! Al menjador hi ha una prestatgeria, taula i cadires, i dos sofàs. A l’habi-

tació gran hi ha llit, tauletes de nit i armari.

–I a les altres habitacions?

–Les altres no estan moblades.

–I hi ha algun electrodomèstic?

–Sí, hi ha escalfador, nevera i rentadora. I també hi ha fogons i forn, és clar!

2. Els exclamatius (pàgina 127)


–Mira quin sofà més bonic!

–Que lleig! A mi em sembla espantós!

76

Ara practica-ho

–Mira que maco que és aquest sofà! Quin color més bonic, no? Segur que, si triem aquest, el

menjador queda molt acollidor! Oh, i quina catifa més moderna! Ui! Cent dotze euros! Que

cara! Aquella d’allà també m’agrada. Mira quin moble per al menjador! Quin disseny més

modern! I mira quines cadires! Aquest entapissat és massa clar, però fa joc amb les cortines

que m’agraden! Que maques, no? Ooooh! Quins coixins! També fan joc amb les cortines.

Caram! Que original que és aquest llum! El podem posar al costat de la butaca. Què et sem-

bla? T’agrada? Digues!

–Que pesat que ets!

3. Les comparacions (pàgines 128-129)


–Aquesta habitació és més gran que l’altra.

–Sí, però aquesta és menys estreta que l’altra.

–Tens raó! I aquesta és tan assolellada com l’altra!

Ara practica-ho

–Aquest bany és més petit que l’altre.

–L’estudi és tan assolellat com el menjador.

–Aquest dormitori és tan gran com l’altre.

–El menjador és menys estret que l’estudi.

–La cuina és menys àmplia que el bany del costat.

–Aquest bany sembla més gran que el dormitori.

4. Els indefinits (pàgines 130-131)


Hola, família,

Avui a les set del vespre porten els mobles nous. Espero que tots doneu un cop de mà al pare

i comenceu a desembalar la taula i algunes cadires abans de sopar. Ah! Una altra cosa! Algú

ha de fer el sopar, perquè jo arribaré tard. Vinga, tothom a pencar! I quan arribi no vull sen-

tir ningú queixant-se.

Fins al vespre.

Maria

Ara practica-ho

Ja n’estic tipa! He de redecorar la casa, però ningú m’ajuda a decidir ni el color de les parets

ni el de les cortines. Jo vull pintar les parets d’un color càlid però tots els de casa diuen que

el blanc ja està bé, que dóna més lluminositat. No m’ajuden però després tothom hi vol dir

la seva! També he de comprar un altre llum per a la sala, perquè el que hi ha és molt lleig. A

més, hem de canviar alguns mobles de la sala però hi ha algú que no vol sentir a parlar de

canviar la seva butaca preferida. Quina paciència s’ha de tenir!

Completa i repassa

77

invariabletothom

masculí plural femení pluraltots totes

masculí singular masculí plural femení singular femení pluralalgun alguns alguna algunes

masculí singular masculí plural femení singular femení pluralun altre uns altres una altra unes altres

invariablesalgú

ningú

LÈXIC

1. La casa (pàgines 132-133)


78

el safareig

el celobertel terrat

la façanal’escala

la porta

el timbre

l’estora

la persiana

la finestrael portal

el porter automàtic

el balcó

l’ascensor

79

l’estudi

la teulada

el lavabo el dormitori

la terrassa

la cuina el menjador la sala

el jardíel garatgeel rebedor

el passadís

2. Els mobles i els electrodomèstics (pàgines 134-139)


80

el paraigüer

la taula

l’intèrfon

el penja-robes

el vídeo

el televisor

la cadira

el llum de peuel radiador

81

el llum de paret

la prestatgeria

el comandament

el bufet

la butaca

el telèfon

la tauleta

el sofà

82

el coixí

el matalàs

els llençols

el cobrellit la tauleta de nit

l’equip de música

el llit

l’armari

la calaixera

l’ordinador

el sabater

83

la dutxa

l’assecador

el mirall

el penjador l’armariet

l’aixeta

el lavabo

el barnús

la banyera

el cossi de la roba

el vàter

la tovallola

el bidet

84

l’escalfador l’extractor

el rellotge de paret

els fogons

l’aigüera

la torradora

el taulell

el forn

el cubell de la brossa

85

el congelador

el microones

el rentaplats la rentadora

la batedora

la neveral’espremedora

el tovalló

les estovalles

el tamboret

3. La decoració (pàgina 140)


86

les cortines

el pòster

el parquet

el cendrerla planta

la torreta

la catifa

el coixí

la figura

el gerro

el marc de fotos

el quadre

4. La descripció de les habitacions i dels mobles (pàgina 141)


–Uf! L’armari és massa ample. No el puc posar en aquesta habitació tan estreta.

–Com que la cuina és tan espaiosa, hi puc posar una taula rodona en lloc d’una de quadrada.

–Però llavors he de comprar uns tamborets baixos, perquè els que tinc són alts.

–Ah! I he de comprar una catifa bonica per a la sala perquè la que hi ha és molt lletja.

–També he de comprar un sofà nou perquè el que tinc és massa vell.

–La sala ha de ser molt acollidora. Així que he de comprar unes cortines ben alegres.

–En lloc de comprar una calaixera moderna, al dormitori hi podria posar la calaixera antiga

de l’àvia.

–El menjador ha de ser en una habitació gran i aquesta és massa petita.

–Però és la més assolellada perquè l’altra dóna al celobert i és més fosca.

87

5599 1407508 sol

Documents

Transcript of 5599 1407508 sol