53557690-medi-5.pdf

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

1/84

Coneixementdel medi

REFOR I AMPLIACI5PRIMRIA

Fitxes de refor

Fitxa 1 El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3Fitxa 2 La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4Fitxa 3 Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5Fitxa 4 La sang i laparel l circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6Fitxa 5 La funci de relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Fitxa 6 El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8Fitxa 7 El sistema nervis i els moviments . . . . . . . . . . . . . . .9Fitxa 8 La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 9 Lestructura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Fitxa 10 Lescora canvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Fitxa 11 El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Fitxa 12 Lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Fitxa 13 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Fitxa 14 La nutrici en els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

Fitxa 15 El medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 17 Les propietats de la matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

Fitxa 18 Les mescles i les substncies pures . . . . . . . . . . . . 20

Fitxa 1 9 Els canvis destat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Fitxa 20 Els canvis qumics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Fitxa 21 El moviment i la veloci tat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Fitxa 22 La fora de la gravetat i el moviment . . . . . . . . . . . 24

Fitxa 23 Les mquines simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Fitxa 24 Les unitats de relleu de Catalunya.

Les terres del nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Fitxa 25 El relleu del centre, el sud i el litoral

de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Fitxa 26 Els rius de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 27 Llacs, embassaments i canals de Catalunya . . . . 29

Fitxa 28 El clima a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Fitxa 29 La Catalunya humida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3 1

Fitxa 30 La Catalunya seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Fi txa 31 La poblaci de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Fitxa 32 La poblaci i el sector primari a Catalunya . . . . . . 34

Fitxa 33 El sector secundari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . 35Fitxa 34 El sector terciari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Fitxa 35 El paleoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Fitxa 36 El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Fitxa 37 Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Fitxa 38 El territori de Catalunya a la prehistria . . . . . . . . . 40

Fitxa 39 Ibers, celtes i colonitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41

Fitxa 40 Els romans i Hispnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Fitxa 41 El territori de Catalunya a ledat antiga . . . . . . . . . 43

Fitxa 42 El comenament de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . 44

Fitxa 43 El final de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Fitxa 44 La vida a Al-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Fitxa 45 La vida als regnes crist ians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47

Fitxa 46 El territori de Catalunya en ledat mitjana . . . . . . . 48

Fitxes dampliaci

Fitxa 1 El factor Rh . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Fitxa 2 Diferents maneres de veure el mn. . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 3 Les erupcions volcniques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Fitxa 4 Ecosistemes en perill . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Fitxa 5 Eureka, el principi d'Arquimedes . . . . . . . . . . . . . . .57Fitxa 6 Newton i les pomes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Fitxa 7 Un gran parc a l'Alt Pirineu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Fitxa 8 Essncies per combatre la calor. . . . . . . . . . . . . . . 63Fitxa 9 Els primers agricultors i ramaders . . . . . . . . . . . . . 65Fitxa 10 Els nostres avantpassats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67Fitxa 11 L'exrcit rom i els seus campaments . . . . . . . . . . 69Fitxa 12 El cam de Sant Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

Grup PromotorSantillana

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

2/84

Refor i ampliaci Coneixement del medi 5s una obra collectiva concebuda, dissenyada

i creada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin S. L.,

sota la direcci de Jos Toms Henao i M. ngels Andrs Casamiquela.

Textos:A. Rodrguez, A. Snchez-Ramal

Illustraci:J. Baeza i C. Molinas

Edici:Marta Ballester, Gemma Comas, Mar Garca, Slvia Jofresa, Anna Sagrist

i Anna Snchez-Ramal

Composici i muntatge:Equip editorial Grup Promotor / Santillana, Serveis editorials track 20

Cartografia:Jos Luis Gil i Adolf Vallejo

Documentaci i selecci fotogrfica:Nieves Marinas

Fotografia:A. R. Prez; C. Jimnez / photoAlquimia; J. M. Escudero; J. Oster; S. Padura; PHOTODISC;

MUSEO NACIONAL DEL PRADO / Laboratorio del Museo del Prado / MUSEO DEL PRADO -

MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIN TOTAL O PARCIAL;

PHOTOTHQUE DU MUSE DE L'HOMME, PARS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;

ARXIU SANTILLANA

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)

08005 Barcelona

Imprs per

CP: 130328

Dipsit legal:

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i lapropietat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims

noms els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir coma material daula. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora delsusos permesos, especialment si t finalitat comercial.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

3/84

3 2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Nom Data

Refor

1 El procs digestiu

El procs digestiuconsisteix en la transformaci dels alimentsper aconseguir-ne els nutrients. Es du a terme a laparell digestiu.

La primera fase daquest procs s la digesti, que comena a la boca,on es trituren i sempassen els aliments; desprs, van circulant al llargdel tub digestiu fins a arribar a lestmac, on els sucs gstricsels transformen en una massa pastosa, el quil.

Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc a lintest prim;en aquesta fase els nutrients passen a la sang.

El procs digestiu acaba amb leliminaci de les restes, que comprnla formaci dels excrementsa lintest grosi la seva expulsi per lanus.

Recorda

1. Completa lesquema.

2. Respon les preguntes segents.

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?

Qu sn els excrements? On es formen?

3. Completa el text.

Els aliments contenen que el nostre organisme necessita.

El procs consisteix en la dels aliments perqu

puguem obtenir-ne els nutrients necessaris. Consta de tres fases: ,

dels nutrients i dels excrements.

El procs digestiucomprn...

que consisteix en

que consisteix en

que consisteix en

la digesti

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

4/84


Nom Data

Refor

2 La respiraci

La respiracipermet obtenir oxigen de laire i expulsar dixid de carboni.Aquest procs el realitza laparell respiratori, que est format per:

les vies respiratries, constitudes per la faringe, la laringe, la trquea,els bronquis i els bronquols, que sn els conductes pels quals entralaire;

els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigende laire i expulsen el dixid de carboni.

La respiraci t dos moviments:

la inspiraci, quan laire entra als pulmons i loxigen que cont passaa la sang;

lexpiraci, que s la sortida de laire dels pulmons.

Recorda

1. Digues de quin rgan es tracta en cada cas i explican la funcien la respiraci.

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no correspongui.

El nen est inspirant/expirantaire.Els pulmons estan inflats/desinflats.

El nen est inspirant/expirantaire.Els pulmons estan inflats/desinflats.

A B

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

5/84

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

6/84


Nom Data

Refor

4

1. Completa les definicions segents.

3. Llegeix el text i subratllan les parts incorrectes. Desprs, copial correctament.

Als pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetge per les venes caves.En la circulaci general, la sang carregada doxigen torna al cor per lartria aorta.

La sangs un lquid vermell que transporta i recull diverses substnciesnutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el nostre cos.

El cors lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut de la sang pel cosmitjanant els batecs.

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser: artries,que transporten la sang des del cor fins als altres rgans del cos;venes, que tornen la sang al cor, i capillars, que sn els vasos ms finsi que comuniquen les artries i les venes.

La sang du a terme undoble recorregutper laparell circulatori:

En la circulaci pulmonar, la sang surt del cor per les artries pulmonarsi hi torna per les venes pulmonars desprs dagafar oxigen.

En la circulaci general, la sang carregada doxigen surt del cor per lartriaaorta. En aquest recorregut recull i reparteix per tot el cos els nutrients,sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor per les venes caves.

Recuerda

La sang i laparell circulatori

La s un lquid vermell que transporta ,

i per tot el nostre cos.

El s lrgan que sencarrega dimpulsar el de la sang pel cos.

Recorda

2. Retola el dibuix amb les paraules segents.

ARTRIA

COR

CAPILARS

VENES

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

7/84


Nom Data

Refor

5 La funci de relaci

La funci de relacicomprn tots els processos mitjanant els quals un sserviu es relaciona amb els altres ssers i amb el medi que lenvolta. El sistema

nerviscoordina els aparells i els sistemes que intervenen en aquesta funci. Els rgans dels sentitscapten la informaci de lexterior i la transformen

en impulsos elctrics, que senvien al sistema nervis perqu aquest ordeniuna resposta.

Tamb tenim receptors interns, que sencarreguen dinformar el sistemanervis de tot all que passa a linterior del nostre cos.

Recorda

1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.

2. Explica de quina manera aquestes persones fan la funci de relaci.

VISTA

ODA OLFACTE

GUST

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

8/84


Nom Data

Refor

6

El sistema nervisrep i analitza la informaci de lentorn i del propi cos,i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:

El sistema nervis central, que est constitut per lencfal i la medullaespinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.

Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebeli el bulb raquidi.

El sistema nervis perifric, que est format pels nervis, que snunes fibres que arriben a tots els racons del cos i que sencarreguende transmetre la informaci.

Recorda

El sistema nervis

2. Escriu.

1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.

Qu sn els nervis? Quina funci tenen?

Quines parts formen lencfal?

1. El nen capta la informaci a travs dels .

2. Els transmeten la informaci al .

3. El decideix xutar la pilota amb el peu i ordena

als de la cama que es contreguin.

4. Els nervis transmeten la informaci als

de la cama.

5. Els msculs es contreuen i la cama .

Com decideix el nen xutar la pilota, conscientment o sense adonar-sen?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, respon les preguntes segents.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

9/84


Nom Data

Refor

7

1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.

2. Relaciona.

Podem fer dos tipus de moviments: Els moviments voluntarissn aquells que fem perqu volem, com

per exemple crrer. En aquests moviments, lencfalrep informacii envia un senyal als nervis motorsper originar una resposta en el cos.

Els moviments reflexossn aquells que duem a terme molt rpidamenti sense ser-ne conscients, com ara apartar un dit duna flama. En aquesttipus de moviment, s la medulla espinalla que rep la informaci i ordenauna resposta.

Recorda

El sistema nervis i els moviments

1. La nena capta la informaci a travs del

.

2. Els transmeten la informaci.

3. La sencarrega dordenar

una resposta.

4. Els nervis transmeten la informaci als

del bra.

5. Els msculs es contreuen i la nena

.

Com capta la nena informaci quan acosta el dit a la flama? Quina informaci capta?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, respon les preguntes segents.

medulla espinal

encfal

moviments reflexos

moviments voluntaris

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

10/84


Nom Data

Refor

8 La coordinaci interna

Moltes funcions del nostre cos, com ara el batec del cor o la respiraci,sn realitzades per msculs involuntaris, que treballen sense

que hi intervinguem de manera conscient o, fins i tot, mentre dormim. Altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega

de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per regularfuncions com ara el creixement o lembars. Les glndules endocrinessegreguen aquestes hormones; cada glndula segrega un tipus concretdhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina, que regulala quantitat de sucre que circula pel nostre organisme.

Recorda

1. A la pell tenim molts msculs petits que, quan es contreuen, fan que sens posi

la pell de gallina. Sn voluntaris o involuntaris? Com ho saps?

3. Indica quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna (CI)i quins amb els moviments voluntaris (MV).

La nostra temperatura es mant constant.

Es produeix saliva quan mirem un aliment que ens agrada.

Correm per arribar puntuals a classe.

2. Anomena els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.

4. Completa les oracions.

El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant els msculs

i el sistema .

Seria molt greu que els msculs involuntaris deixessin de funcionar perqu

.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

11/84


Nom Data

Refor

9

Recorda

A la Terra es distingeixen diverses capes: geosfera: s la part rocosa del nostre planeta. Es divideix en escora,

mantelli nucli. hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta. atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Les capes inferiors de latmosfera sn la troposferai lestratosfera.

1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta.

Lestructura de la Terra

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.

Laigua dun riu. c

Les roques duna muntanya. c

Laire que respirem. c

3. On est situada la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.

escora troposfera estratosfera

nucli atmosfera geosferamantell hidrosfera

5 6

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

12/84


Nom Data

Refor

10

1. Observa els dibuixos i relacionals amb els textos.

Lescora canvia

Lescora terrestreest formada per roques. Les roques es desgasten i es trenquen, i les restes, amb lajuda

de lacci dels ssers vius, donen lloc al sl. En lescora terrestre es donen els processos derosi, transport

i sedimentaci.

Recorda

Ara, explica com lacci de laigua de la pluja trenca les roques.

2. Ordena els processos segents.

3. Escriu un exemple de cada cas.

El vent transporta els materials erosionats.

Els materials se sedimenten al peu de la muntanya.

El vent i laigua erosionen la muntanya.

Rius i torrents Vent Mar

Erosi

Transport

Sedimentaci

1.Les roqueses trenquen.

2. Laigua sintrodueixa les esquerdes de les roques.

3. Laigua es glaai augmenta de volum.

A B C

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

13/84


Nom Data

Refor

11

1. Llegeix les definicions i escriu el concepte al qual es refereixen.

El sistema solarest format pel Sol, els planetes, elsplanetes nansi els cossos petits, que sn els asteroidesi els cometes.

El sistema solar

Conjunt format pel Sol i tots els astresque giren al seu voltant. c

Astre gran esfric que gira al voltantdel Sol seguint una rbita. c

Cos petit de forma irregular que gira

al voltant del Sol. c Astre glaat que gira al voltant del Sol

amb una rbita ellptica molt allargada. c


SISTEMASOLAR

Planetes interiors

Planetes exteriors

Planetes nans

3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copial correctament.

Els meteorits sn cossos petits,com grans de pols, que arribena la Terra i sincendien en xocaramb latmosfera.

Els estels fugac,os sn cossos msgrans que arriben a la superfcie

sense cremar-se del tot.

Recorda

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

14/84

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

15/84


Refor

13Nom Data

Un ecosistemaest format per un medi fsici una comunitat dssers vius. Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb

amb el medi. El medi fsic determina els ssers vius que poden viure en lecosistema,

i els ssers vius modifiquen el medi fsic.

Recorda

Els ecosistemes

1. Completa les oracions.

2. Observa el dibuix i responles preguntes.

Quins elements formen aquest ecosistema?

Quins ssers vius habiten en aquest ecosistema?

Hi podria viure una girafa, en aquest ecosistema? Per qu?

Com modifiquen aquest ecosistema les persones?

Un ecosistema est format pel i pelsque hi habiten.

Els sser vius dun ecosistema es relacionen entre ells i tamb amb el . Els ssers vius poden el medi on viuen.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

16/84


Refor

14Nom Data

1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formin una cadena alimentria.

2. Posa dos exemples dssers vius en cada cas:

3. Respon les preguntes segents:

4. Completa el text amb aquestes paraules.

En un ecosistema, uns ssers vius salimenten dels altres:

Les plantes sn productores, perqu es fabriquen laliment.

Els consumidorssn tots els ssers que shan de buscar laliment,i poden ser consumidors primaris, secundariso terciaris.

Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanantcadenesi xarxes alimentries.

Recorda

La nutrici en els ecosistemes

Ara, escriu a sota de cada dibuixproductor,consumidor primari,consumidorsecundari iconsumidor terciari, segons correspongui.

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?

En lecosistema mar, qui sn els productors?

Consumidors primaris c

Consumidors secundaris c

Consumidors terciaris c

xarxes alimentries espcie cadenes

En un ecosistema existeixen moltes

diferents, i una mateixa pot formar part de diverses. Per aix,

per representar millor les relacions es fan servir alimentries.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

17/84


Refor

15Nom Data

1. Enumera sis elements que formin part del teu medi ambient.

2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules.

3. Digues quines de les activitats que es veuen en la imatge modifiquen el medi ambient.

El nostre medi ambientest format per tot all que afecta la nostra vida:latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc.

Els ssers humansmodifiquem el medi on vivim i podem arribar a causar-higreus problemes amb les nostres activitats, com ara la contaminaci,lescalfament global, la desforestaci i la prdua de biodiversitat.

Recorda

El medi ambient

1.

2.

3.

4.

5.

6.

desforestaci urbanitzacions

combustibles clima

4. Explica per qu la desaparici duna espcie animal o vegetal dins un ecosistemapot ser un problema greu.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

18/84


Refor

16Nom Data

La protecci del medi ambient

El nostre deure s protegir el medi ambienton vivim. Podem contribuir-hiestalviant aigua, electricitat i combustible, dipositant les deixalles

i els residus als llocs adequats, aix com respectant la flora i la fauna. Les autoritats contribueixen a protegir el medi ambient amb la declaraci

despais protegits.

Recorda

1. Digues quines de les actituds segents serveixen per protegir el medi ambienti quines el perjudiquen.

2. Respon les preguntes.

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

Quines activitats canviaries per ajudar a protegir el medi ambient?

Qu s una espcie en perill dextinci?

1

5 6 7 8

2 3 4

9 10 11 12

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

19/84


Refor

17Nom Data

Recorda

Els cossos de lunivers estan formats per matria, i la matria, per toms.

La matria t dos tipus de propietats: Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet de matria.

Per exemple, la massa, el volum i la temperatura. Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies

a unes altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color,la duresa, la densitat...

Les propietats de la matria

1. Escriu massa, volumo densitat, segons que correspongui.

La s la relaci entre la massa i el volum.

La indica la quantitat de matria que t un cos.

El s lespai que ocupa una certa quantitat de matria.

La i el sn propietats generals

de la matria.

La s una propietat caracterstica de la matria.


LAMATRIA

densitat

Propietats Propietats

litres o millilitres

es mesura en

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

20/84


Refor

18Nom Data

1. Escriu C, si lafirmaci s certa, o F, si s falsa. A continuaci, escriu corregides les falses.

2. Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema que creguisms convenient i explica per qu.

La matria es pot presentar com a substncia purao com a mescla.

Les mescles poden ser: heterognies, si sen poden distingir els components; homognies, si no sen poden distingir els components.

Per separar les mescles sutilitzen diversos mtodes, per exemple: filtraci,decantaci, separacimagnticao evaporaci.

Les mescles i les substncies pures

Totes les mescles estan formades per diverses substncies pures.

Totes les substncies pures sn mescles homognies.

Els aliatges sn mescles heterognies.

Mescla daigua i serradures.

Filtraci. Decantaci. Evaporaci.

Perqu

Mescla doli i aigua.


Perqu

Mescla daigua i sal.


Perqu

Recorda

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

21/84


Refor

19Nom Data

1. Identifica cada canvi destat i localitzal en la sopa de lletres.

Quan la matria passa dun estat a un altre t lloc un canvi destat.

Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci, la solidificaci,la sublimacii la sublimaci inversa.

Els canvis destat

Pas de gas a lquid. c

Pas de lquid a gas de manera lentai a una temperatura inferior a la debullici. c

Pas de slid a gas sense passar per lquid. c Pas de slid a lquid. c

Pas de lquid a gas de manera rpidaassolint una certa temperatura que s fixaper a cada substncia. c

2. En qu consisteix la solidificaci? Explica-ho i escriu-ne un exemple.

Q A S E R F N T U Y E

N S D A I H J K L B

A F U S I C X E V M U

C I B C A W G F B D P L

I S L Q E J U A U W Q L

D I A D M I S L E A I

N X M Z C H K E L R S C

E V A P O R A C I C I

G V C W R T L D T I

S A I S F G O T I Y E I

M B X V T P N Y RC O N D E N S A C I R

Recorda

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

22/84

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

23/84


Refor

21Nom Data


Els cossos estan aturats si una forahi actua a sobre. Un cos en moviment es desplaa en lnia recta sense variar la velocitat

fins que una altra forano actua a sobre. La fora del fregamentactua sobre els cossos en moviment i els frena. La velocitatindica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula dividint

lespai que recorre el cos entre el temps en qu ho fa.

El moviment i la velocitat

2. Descriu el que passa en el dibuix.

3. Llegeix lenunciat i resol el problema.

Qu fa que els cossos es moguin o saturin?

Qu indica la velocitat?

Si un cotxe tarda 4 horesa recrrer 300 quilmetres,a quina velocitat va?

Recorda

moviment

forade fregament

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

24/84


La fora de la gravetat i el moviment

Refor

22Nom Data

La gravetats la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfciede la Terra.

La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i acceleraels que es mouen cap avall.

Recorda

1. Ratlla la paraula falsa i, desprs, escriu loraci correcta.

2. Indica, en cada illustraci, quines fletxes representen la fora de la gravetat. Desprs,explica qu passa en cada cas.

La fora de fregament gravetat s la fora que fa que els cossos siguin

atrets cap a la superfcie de la Terra.

Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota vagi

cap amunt

avall .

A

B

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

25/84


Les mquines simples

Refor

23Nom Data

Les principals mquines simplessn la roda, la politja, el pla inclinati la palanca. La rodadisminueix la fora de fregament. La politjacanvia la direcci duna fora. La palancai el pla inclinatpermeten aplicar forces ms petites que si no

es fessin servir.

Recorda

1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents.

2. Encercla segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s.

Palanca de gnere. Palanca de gnere. Palanca de gnere.

acnvira al irdceci ed al ofar

erf nau atcsa tiuitalztn enmsy orfa

isdinumri al rofa ed refamgnte

leearv rcegresu tuitilanzt senym aorf

c Politja:

c Palanca:

c Roda:

c Pla inclinat:

punt de suport foraverd vermell

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

26/84


Les unitats de relleu de Catalunya.Les terres del nord

Refor

24Nom Data

Catalunyaest situada al nord-est peninsular i limita al nordamb Franai Andorra, al sudamb la Comunitat Valenciana, a loestamb Aragi a lest

amb el mar Mediterrani.El relleu de Catalunya s molt variat i sorganitza en quatre grans unitats:el Pirineu, la serralada Transversal, la depressi Centrali el SistemaMediterrani.

El Pirineu est dividit en el Pirineu axiali el Prepirineu.

Recorda

1. Completa el mapa de Catalunyai assenyala-hi els lmits

territorials i les quatregrans unitats de relleu.

2. Completa el text a partir de lesquema.

PedraforcaPica dEstats Besiberri Boumort

Pirineu axial Prepirineu

El Pirineu

El est dividit en dues subunitats:

i . El ns leix principal i est format

per muntanyes grans i escarpades com la i el .

El s un conjunt de serres paralleles situades al sud

del com ara el i el .

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

27/84


El relleu del centre,el sud i el litoral de Catalunya

1. Situa en el mapa les unitats de relleu del requadre.

Refor

25Nom Data

Al centre de Catalunya hi ha la depressi Central, una zona molt mplia situadaentre els Pirineus, la serralada Transversali la serralada Prelitoral.

El Sistema Mediterraniest format per les serralades Prelitorali Litoral,que discorren paralleles a la costa, la depressi Prelitorali les planes litorals.

La costacatalana sestn del nord-est al sud i t un relleu variat amb tramsde costa altai trams de costa baixa.

Recorda

depressi Central Pirineus serralada Transversal serralada

Prelitoral serralada Litoral depressi Prelitoral planes litorals

2. Escriu els accidents del relleu de la llista en la columna que correspon.

illes Medes

golf de Sant Jordi

cap de Creus

golf de Roses

cap de Begur

delta del Llobregat

Costa alta Costa baixa i deltaica

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

28/84


Els rius de Catalunya

1. Escriu tres oracions combinant els textos dels tres requadres.

Refor

26Nom Data

Els riusde Catalunyatenen un curs, un cabali un rgimmolt desigualperqu depenen de la proximitatal mar, del relleui del clima.

Els rius de Catalunya sagrupen en tres xarxes fluvials: la de lEbre,la del Pirineu-Mediterranii la mediterrnia.

Recorda

la longitud del curs, el cabal, el rgim,

El relleu influeix en El clima influeix en

que s la variaci de la quantitat daigua dun riu al llarg de lany.que s el recorregut que fa un riu.que s la quantitat daigua que porta un riu.

1.

2.

3.

2. Completa la taula amb els rius del requadre.

Bess Ebre Fluvi Foix Francol Llobregat Muga

Noguera Pallaresa Segre Ter Tordera Valira

Xarxa de lEbre Xarxa Pirineu-Mediterrani Xarxa mediterrnia

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

29/84


Llacs, embassaments i canals de Catalunya

1. Relaciona les columnes.

2. Ordena les lletres i escriu el nom de les aiges superficials segents.

Refor

27Nom Data

A Catalunya, a ms de les aiges superficials dels rius, hi ha la del mari tamb les dels llacs, els aiguamolls, els canalsi els embassaments.

Els embassamentssn molt importants perqu permeten regularla despesadaiguaque sutilitza per a consum hum, produir electricitati fer activitatsesportives.

Recorda

llacc

sablonye

c

canalc lergul

c

embassamentc sasquude

c

aiguamollsc prmode

c

canal

aiguamoll

llac

embassament

Acumulaci artificial daiguaen el curs dun riu.

Acumulaci natural daiguaen una depressi de terreny.

Llit artificial que es construeix perdesviar laigua dun riu i portar-lafins als camps de conreu.

Terreny pla inundat a causade laigua del mar dunamanera permanent.

Llac de

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

30/84


El clima a Catalunya

1. Escriu quin factor influeix en el clima de cada zona.

Refor

28Nom Data

El climas lestat de latmosfera que es repeteix en un lloc al llarg de moltsanys i es defineix per les temperatures, les precipitacionsi els vents.

La distnciaal mar, el relleui la proximitata lequadorsn els factorsque influeixen en el clima.

A Catalunyahi ha quatre tipus de clima: mediterrani litoral, mediterranidinterior, dalta muntanyai atlntic.

Recorda

Una zona que t temperatures menys constrastades que les de linterior.

Una zona que rep amb ms intensitat els rajos solars.

Una zona que t temperatures ms baixes perqu est a gran altitud.

2. Escriu el tipus de clima que es defineix.

: els hiverns sn freds i els estius,

calorosos, i es donen tres varietats: humit, sec i extremat, segons com sn

les precipitacions.

: els hiverns sn molt llargs i freds,

i els estius frescos i suaus. Les precipitacions sn fora abundants i hi neva sovint.

: els hiverns sn molt freds i els estius,

frescos. Les precipitacions sn molt abundants pels vents humits que vnen

de loce Atlntic.

: les temperatures sn suaus

a la primavera i a la tardor; els estius sn calorosos, per no gaire; els hiverns sn

freds, per no gaire a causa de la influncia del mar.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

31/84


La Catalunya humida

1. Marca les opcions correctes.

Refor

29Nom Data

La Catalunya humidacomprn les terres del Pirineu, de la serraladaTransversali de la serralada Prelitoral, que sn zones on les precipitacions

sn abundants.En aquestes zones el paisatge s molt verd i es pot classificar en dostipus segons laltura: el paisatge dalta muntanyai el paisatge de muntanyamitjana humida.

Recorda

A la Catalunya humida les precipitacions superen els...

700 mm anuals 500 mm anuals 200 mm anuals En el paisatge dalta muntanya gaireb no hi ha vegetaci entre els...

1.600 i 2.300 m 2.300 i 2.500 m 2.500 i 3.000 m

El paisatge de muntanya mitjana humida se situa entre els...

1.600 i 1.800 m 800 i 1.600 m 600 i 1.200 m

2. Escriu les plantes del requadre en la columna corresponent.

3. Explica qu deferencia el paisatge dalta muntanya del de muntanya mitjana humida.

faig avet pi negre ginebr pi roigbedoll esbarzer neret roure sac

Paisatge dalta muntanya Paisatge de muntanya mitjana humida

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

32/84


La Catalunya seca

1. Escriu C, si s cert, i F, si s fals. Desprs, torna a escriure les oracions falsesde manera correcta.

Refor

30Nom Data

La Catalunya secacomprn part de les terres de la serralada Litoral,part de les de la serralada Prelitorali part de les de les comarques

interiors de plana, que sn zones on les precipitacionssn molt escasses,sobretot a lestiu.

En aquestes zones hi ha dos tipus de paisatge: el del litoral i prelitorali el de les comarques interiors seques.

Recorda

A la Catalunya seca les precipitacions no arriben als 500 mm anuals,

i la vegetaci i la fauna shan adaptat a la calor i la sequera.

El paisatge de la Catalunya seca s tpicament mediterrani, amb arbres i arbustosde fulla caduca, petita, endurida i moltes amb punxes.

El litoral catal s un dels paisatges que ha patit ms transformacions a causade les activitats econmiques i la gran concentraci de poblaci.

2. Uneix amb fletxes.

alzina surera

pi pinyoner

alzina carrasca

mquia de garric

mquia de margall

mquina darot

canyissar

pollancre

Paisatge litoral i prelitoral

Paisatge de les comarquesinteriors seques

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

33/84

Actualment, la poblacide Catalunyas de ms de set milionsdhabitants.

La poblaci de Catalunya ha augmentat els darrers anys perqu el creixementnaturali el creixement migratorisn positius.

La poblacide Catalunya es reparteix de forma desigual, de maneraque hi ha ms densitat de poblacia les ciutats i a les comarquesde la costa que a les comarques dinterior i muntanya.

Recorda


La poblaci de Catalunya

1. Forma per a cada pregunta la resposta correcta.

2. Escriu les comarques del requadre en la columna que els correspon.

Refor

31Nom Data

el nombre dhabitants

que hi ha a cada quilmetrequadrat de superficie.

la immigraci s superiora lemigraci.

la natalitat s superiora la mortalitat.

Per qu el creixementnatural s positiu?

Perqu

s

Qu s la densitatde poblaci?

Per qu el creixementmigratori s positiu?

el Pallars Sobir el Tarragons el Priorat el Valls Occidental

el Maresme el Baix Llobregat el Girons el Segriel Barcelons lAlt Urgell la Cerdanya

Les comarquesms poblades

Les comarquesfora poblades

Les comarquesmenys poblades

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

34/84


La poblaci i el sector primari a Catalunya

1. Ratlla el producte que no correspon en cada columna.


Refor

32Nom Data

El 5%de la poblaci activade Catalunya treballa en el sector primari,que comprn les activitats econmiques de lagricultura, la ramaderia,

la pesca, la mineriai la silvicultura.La ramaderia ilagricultura de secsn les activitats econmiques principalsdel sector primari a Catalunya.

Recorda

agricultura de sec

blat

ametlla

carxofa

oliva

mongeta

ram

agricultura de regadiu

poma

arrs

tomquet

ceba

prssec

ordi

La ramaderia es localitza a les terres de la Catalunya dinterior i la Catalunya...

seca activa humida

La ramaderia estabulada o intensiva s la ms...

porcina productiva bovina

En la ramaderia extensiva el bestiar...

pastura a laire lliure es cria en granges es cria en estables

Dos dels ports de pesca ms important de Catalunya sn els de...

Sria i Blanes Vic i Arenys Vilanova i la Geltr i Roses

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

35/84


El sector secundari a Catalunya

1. Observa les fotografies i marca les opcions correctes.

Refor

33Nom Data

El 25 %de la poblaci activade Catalunya treballa en el sector secundari,que comprn les activitats econmiques de la construccii les industrials.

Les indstries que ocupen ms persones a Catalunya sn la qumica,la dels metalls, lagroalimentria, la de les novestecnologies, la de la construccii la txtil, que es concentren a les comarques del Barcelons, el Baix Llobregat,el Valls Oriental, el Valls Occidental, el Baix Camp, el Tarragons, el Gironsi el Segri.

Recorda

La fotografia correspon a la indstria:

txtil

agroalimentria

que produeix:

embotits

llaminadures


qumica

de la construcci

que elabora:

llet i derivats

medicaments


dels metalls

de les noves teconologies

que fabrica:

components dinformtica

electrodomstics

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

36/84

Catalunya envasa productesalimentaris que es venen

a Catalunya mateix o en altrescomunitats autnomesde lEstat espanyol.


El sector terciari a Catalunya

1. Escriu de quin tipus de turisme es tracta.

2. Relaciona les columnes.

3. Escriu un exemple de cada tipus de transport a Catalunya.

Refor

34Nom Data

El 70 %de la poblaci activade Catalunya treballa en el sector terciari,que comprn les activitats econmiques dedicades als serveis (sanitat,

educaci, administraci, finances, comunicaci, turisme, comer i transport).Els serveis ms importants a Catalunya sn el turisme, el comeri els transports terrestres, martimsi aerisde persones i mercaderies.

Recorda

: se centra en ciutats com ara Barcelona,

amb un ric patrimoni histric i artstic.

: s el que ocupa ms persones

i es localitza a la costa mediterrnia en municipis com ara Cadaqus.

: es desenvolupa a tot Catalunya, sobretot

a les rees de muntanya com ara la vall dAran.

terrestre:

martim:

aeri:

Catalunya exporta maquinria,vehicles de motor i productesdalimentaci, i importacombustibles, productesqumics i dalimentaci.

Comer interior

Comer exterior

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

37/84


El paleoltic

Refor

35Nom DataNom Data

La prehistrias la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic,neoltic i edat dels metalls.

En el paleolticels ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure,en coves o cabanes senzilles, i eren caadors i recollectors.Sorganitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintavenanimals a les parets de les coves i feien petites escultures.

Recorda

1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.

2. Completa el text amb les paraules que hi falten.

Al paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven en la natura. Pescaven,

cac,aven i fruits. Aquests homes i dones eren ,

anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en ,que eren petits grups

formats per diverses famlies. Fabricaven amb ossos danimals i pintaven

linterior de les .

... des de laparici de lsser hum fins

a la invenci de lescriptura.

... en tres etapes: paleoltic, neoltici edat dels metalls.

... la primera etapa de la histriai la ms llarga.

La prehistria es divideix...

La prehistria va...

La prehistria s...

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

38/84

pedra polida


El neoltic

Refor

36Nom DataNom Data

El neoltics la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssershumans es van fer agricultors i ramaders, i van construir llogarets;

fabricaven eines amb pedra polida, feien teixits i cermica, i pintaven escenesamb figures esquemtiques.

Recorda

1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del neoltic.

2. Observa la pintura.Desprs, respon les preguntes.

3. Relaciona les tres columnes.

s una pintura del paleoltic? Com ho saps?

A quina poca pertany? Per qu tho sembla?

Nmades Recollectors

Caadors

Es fregava repetidament una pedraen la ranura que feien en una altra.

Es colpejava una pedra ambuna altra fins a donar-li forma.

paleoltic

pedra colpejada neoltic

Al paleoltic els ssershumans eren...

Al neoltic els ssershumans eren...

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

39/84


Ledat dels metalls

Refor

37Nom DataNom Data

A ledat dels metallsels ssers humans van comenar a fabricar objectesde metall.

Alguns llogarets es van convertir en ciutats. Es van fer grans invents,com ara la roda, la velai larada.

Els ssers humans daquesta poca van construir monuments megaltics.

Recorda

1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta.

2. Escriupaleoltic, neoltico edat dels metalls, segons que correspongui.

Els ssers humans vivien en ciutats. c

Els ssers humans vivien en llogarets. c

Els ssers humans vivien en coves. c

Eren caadors i recollectors. c

Eren agricultors i ramaders. c

Eren comerciants, guerrers, artesans. c

Van inventar la roda. c

Van fer pintures esquemtiques. c

Van fer pintures amb volum aprofitantels sortints de les roques. c

Treballaven amb pedra polida. c

Treballaven amb metalls. c

Treballaven amb pedra colpejada. c

Prehistria

Edat dels metalls PaleolticNeoltic

Fa uns 6.000anys.

Fa uns 7.000anys.

Fa 1.000.000danys.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

40/84


El territori de Catalunya en la prehistria

1. Escriu letapa de la prehistria a la qual pertany cada troballa.

2. Completa les oracions amb la informaci que falta.

Refor

38Nom Data

En el territori que ocupa actualment Catalunyashan trobat restesde les tres etapes de la prehistria.

Del paleolticshan trobat armes de caa, eines de treball fetes dosi pedra i pintures a les parets de les coves.

Del neolticdestaquen les restes de cermica decorades amb impressionsde petxines i els dlmens i els menhirs.

De ledat dels metallsshan trobat forns, vasos campaniformes, cermicai eines de bronze i ferro.

Recorda

Nom Data

Pintura rupestre realista.

Vas campaniforme.

Cermica per a les cendres dun difunt.

Fragment de cermicaamb marques de petxines.

Eines de pedra i os per treballar la fusta,

cavar o escorxar animals.

Els primers pobladors del territori de Catalunya es van installar en coves

i tendes a laire lliure a prop dels rius

.

A Catalunya shan trobat a les parets de coves i balmes pintures del paleoltic,

com ara les del

.

A Catalunya, a partir de les restes trobades pels arquelegs, shan reconstrut

dues cabanes i un graner a

.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

41/84


Ibers, celtes i colonitzadors

Refor

39Nom DataNom Data

En el primer millenni abans de Crist, la Pennsula estava habitada pels ibers,assentats a la costa mediterrnia, i els celtes, assentats a linterior

i a la costa atlntica.A travs del Mediterrani van arribar a la Pennsula els pobles colonitzadors:fenicis, grecsi cartaginesos.

Recorda

1. Pinta el mapa segons la clau.Desprs, respon les preguntes.

Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?

Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

A S G D G E R B N A S C

C A R T A G I N E S O S

A B I O D R T V M S T I

R F E N I C I S S X I

T A R U R O M A Y E C I

A P O S A H G R E C S K

O H S A G U N T S T O M

C A R T A G O N O V A T

vermell

blau

zona celta

zona ibera

c

c

c

LUCENSES

VETONS AREVACS

EDETANS

TURDETANS

CONTESTANSCLTICS

LUSITANS

CNTABRES

BASTETAN

S

ORETANS

VACC

EUS

ASTURS

VASCON

S

LUSO

NS

LAIET

ANS

BRACAREN

SES

CAR

PE

TAN

S

mar Cantbric

MAR

MEDI TER RANI

OCE

ATLNTIC

zona celta i celtibera

zona ibera

2. Localitza en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colniesque van fundar cadascun daquests pobles. Desprs, escriu-los.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

42/84


Els romans a Hispnia

Refor

40Nom DataNom Data

La conquesta romanade la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabarel 19 aC. Els romans van organitzar Hispniaen provncies, i hi van imposar

les lleis romanes, van estendre-hi ls del llat, van fundar-hi ciutatsi van introduir-hi el cristianisme.

Recorda

1. Escriu la paraula a qu es refereixen les definicions segents.

2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.

Barreja de pedres, ciment i sorra usadapels romans com a material de construcci. c

Llengua parlada pels romans. c

Adopci dels costums dels romans. c Nom de les guerres en qu es van enfrontar

els romans i els cartaginesos. c

Cadascuna de les divisions territorialsde la Hispnia romana. c

Nom duna provncia romana dHispnia. c

Nom amb qu els romans van anomenarel territori de la pennsula Ibrica. c

Persona que no t llibertat i pertany a una altra. c

Fa ms de 2.000 anys, els romans van derrotar els

i van envair la pennsula Ibrica, que van anomenar

.

Els romans van organitzar el territori en .

A ms, van implantar-hi la seva llengua, el ,

la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. Aquest procs

es coneix com a .

Els romans eren uns constructors excellents. Construen amb dos

nous materials: el ciment i el , i decoraven

els terres i les parets amb pintures o .

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

43/84

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

44/84


El comenament de ledat mitjana

Refor

42Nom Data

En el segle V, els visigots es van establir a la Pennsula i van fundar-hiun regne amb capital a Toledo.

Lany 711, els musulmansvan envair el regne visigtic. Van organitzarAl-Andaluscom un emirat i, ms tard, com un califat. Al mateix temps,els cristiansdel nord de la Pennsula es van organitzar en regnesi comtats.

Recorda

1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.

2. Completa amb la data en qu van tenir lloc els fets segents. Desprs, ordenalsamb 1, 2 i 3.

3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Pennsula al principide ledat mitjana.

Els visigots eren un poble... c a.germnic. b. musulm.

La capital del regne visigtic va ser... c a. Crdova. b. Toledo.

Regne dAstries, que ms tard es va anomenar

La part oriental del regne de Lle, que ms tard es va convertir

en el

Comptats que van acabar formant el regne

Zonacantbrica

Pirineus

5

5

Lany , lemir Abderraman III va adoptar el ttol de califa i va inaugurar

el califat de Crdova.

Lany , el prncep Abderraman I es va proclamar emir independent

i Al-Andalus es va separar de Damasc.

Lany , els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar-hi un emirat,

s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

45/84


El final de ledat mitjana

Refor

43Nom Data

En el segle XI, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifesi el califat va desaparixer.

Els regnes cristians es van anar unint i van lluitar contra els musulmansper ampliar les seves fronteres.

Els Reis Catlics van conquerir lltim regne musulm, el de Granada,el 1492.

Recorda

1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, respon les preguntes.

Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?

Qu eren els regnes de taifes?

Quin va ser lltim regne musulm de la Pennsula?

Quan es van unir les corones de Castella i Arag?

Qui va conquerir el regne de Granada?

Quina poca es representa en aquest mapa? Com ho saps?

Corona dArag

Corona de Castella

Regne de Granada

Navarra

Portugal

REINO DENAVARRA

CORONA

DE ARAGN

REINO DE LEN

REINO

DE

PORTUGAL

REINO DE

CASTILLA

ALMOHA DES

Mar C ant bric o

Mar M

edit

err

neo

OCANO

ATLNTICO

Territorios cristianos

Territorios musulmanes

Territoris cristians

Territoris musulmans

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

46/84


La vida a Al-Andalus

Refor

44Nom Data

La societat dAl-Andalus estava formada per persones de diferents religions:musulmans, mulads, mossrabs i jueus.

La majoria de la poblaci vivia a les ciutats, on es van construir edificisamb materials pobres, per amb molta decoraci.

Recorda

1. Esbrina de quina paraula es tracta.

2. Indica quin tipus darc s cadascun. Desprs, respon la pregunta.

3. Observa aquesta fotografia de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s.

Cristi dAl-Andalus que havia adoptatla religi musulmana. c

Cristi dAl-Andalus que continuava practicant

la religi cristiana. c Part principal de les ciutats dAl-Andalus. c

Zona de mercat de les ciutats dAl-Andalus. c

Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenen aix?

Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat, quina funci teniaaquest edifici...

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

47/84

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

48/84


El territori de Catalunya en ledat mitjana


Refor

46Nom Data

En lpoca dels visigotsel territori que ocupa Catalunyaera molt inseguri els habitants fugien de les ciutats al camp.

En lpoca dels musulmansCatalunya va quedar dividida en dos zones:la Catalunya Vella, sota el domini cristi, i la Catalunya Nova, sota el dominidels musulmans.

La Catalunya Vellaformava part de la Marca Hispnicai el territorisorganitzava en comtats.

En temps de la corona dArag, Catalunyava viure una poca de prosperitat.

A Catalunya els testimonis de lart visigticsn escassos; de la culturaislmicales mostres es concentren a la Catalunya Nova: a Lleida, Balagueri Tortosa, principalment; en zones del Pirineu i en els nuclis antics de ciutatsde Catalunya es conserven moltes construccions romniquesi gtiques.

Recorda

Trraco va ser una de les poques ciutats que va perviure en temps...

dels visigots

dels musulmans

dels cristians La Catalunya Vella i la Catalunya Nova estaven dividides...

pels Pirineus

pel riu Bess

pel riu Llobregat

Guifr el Pels era un comte catal cristi que es va enfrontar als...

musulmans

visigots

francs

Tres de les ciutats ms grans de la corona dArag eren,...

Barcelona, Perpiny i Valncia

Girona, Besal i Montblanc

Barcelona, Trraco i Manresa

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

49/84

Nom Data


Ampliaci

1

Tot i que la sang de totes les persones t els mateixos compo-

nents (glbuls blancs, plaquetes, plasma i glbuls vermells),el tipus de sang varia duna persona a una altra. La majoriade gent pertany a un dels quatre grans grups: A, B, AB o O,i la pertinenc,a a un grup o a un altre depn de les prote-nes que hi ha en els glbuls vermells i en el plasma en elqual floten.

Una persona noms pot donar i rebre sang de personesdel seu mateix grup sanguini. Les persones amb grup san-guini O, tanmateix, sn anomenades donants universals, jaque la seva sang no provoca rebuig en cap receptor. De lamateixa manera, les persones amb sang del tipus AB snreceptors universals, s a dir, poden rebre sang de tots elsgrups.

Els glbuls vermells dalgunes persones contenen una prote-na anomenadafactor Rh. Es diu que aquestes persones tenenRh positiu (Rh+). Si no tenen aquesta protena, tenen unRh negatiu (Rh), i noms poden rebre sang del tipus Rh,com la seva.

Igual que el color dels cabells o dels ulls, tamb heretemel tipus sanguini dels nostres pares. El factor Rh tamb va-ria segons el lloc dorigen duna determinada poblaci. Perexemple, gaireb tots els indis del Per tenen sang del tipusO i a lsia central el tipus B s el ms com.

El factor Rh

1. Llegeix el text i respon.

Quins sn els principals components de la sang?

Quins grups sanguinis hi ha?

Qu s un donant universal? I un receptor universal?

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

50/84

5. Saps qu s un banc de sang? Buscan informaci i respon. Desprs, escriu per qucreus que s important donar sang.


2. Quin s el teu grup sanguini? I el teu factor Rh?

De quins donants podries rebre sang en una transfusi?

A quines persones podries donar sang?

3. Pensa i respon.

hematleg hemopatia hematoma hemorrgia hemoglobina

Malaltia de la sang.

Metge especialitzat en lestudi de la sang.

Sortida de la sang dels vasos sanguinisquan es produeix una ferida.

Taca de color morat o groguencque es produeix a la pell a causadun cop.

Pigment vermell que es trobaen els glbuls vermells i que serveixper transportar loxigen.

4. Escriu la paraula corresponent a cada definici.

Qu creus que significa el prefix hemo-, hema-?

Ara, respon.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

51/84


Ampliaci

2

1. Defineix les paraules segents.

con:

bast:

ocel:

Gaireb tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i per-

cebre imatges del mn que els envolta, per presenten diferncies curiosesi importants. En els ulls existeixen dos tipus de cllules receptores de llum:

Els cons permeten la visi en colors i una bona resoluci de la imatge,per necessiten llum per poder funcionar.

Els bastons funcionen fins i tot amb poca llum, per ofereixen unaresoluci molt ms baixa.

Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenen molts ms consque bastons; quan s fosc, hi veiem pitjor que altres animals, per a can-vi tenim una bona resoluci de la imatge. Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que consi necessiten tenir ulls duna mida ms gran.

Els iris i les pupilles tamb varien molt. Les pupilles de les persones sn ro-dones, mentre que les dels felins tenen forma de clivella vertical.

Altres animals, com la cabra o el pop, tenen pu-pilles amb forma de clivella horitzontal. Daquestamanera, el parpelleig no altera la seva visi. Per lespupilles ms estranyes del regne animal pertanyen ala spia, ja que tenen forma de W.

Els ocells rapinyaires sn els animals que tenen ms agudesa visual. s moltgran lrea del cervell que destinen a interpretar els estmuls visuals; a ms,

tenen pupilles molt grans i un elevat nombre de cons i bastons a la partcentral de la retina, de manera que hi poden veure amb molta nitidesa finsi tot a molta distncia.

Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. El seu ullest format per nombrosos ulls microscpics, els ocels. Cada ocel s un ullcomplet i independent format per unes poques cllules. Els ocels sunei-xen constituint una espcie de mosaic i cadascun aporta una informacipuntual. El sistema nervis rep tota aquesta informaci i nelabora unasola imatge.

Diferents maneres de veure el mn

Nom Data

Dibuix de cons i bastons dins

la retina de l'ull hum.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

52/84

52

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

3. Relaciona cada ull amb lsser viu corresponent.

4. Utilitza la clau per desxifrar el missatge secret.

S 5 O 5 L 5 C 5 T 5

.R E E P R E D E U M

B A N N U E

IN EE

El mussol s un animal de costums nocturns. Quins tipus de cllules deuen ser msabundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?

Lguila s un dels animals que hi pot veure millor. Per a qu utilitza aquestaqualitat? Com deuen ser els seus ulls?

2. Pensa i explica.

A B C

1 3 42

D

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

53/84


Les erupcions volcniques

Segur que al cinema o a la televisi has vist alguna imatge

relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcni-ques, aquells moments en qu unes muntanyes pacfiqueses converteixen en ferotges brolladors de lava.

Tal com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable.Hi ha volcans tremendament actius, que entren sovint enerupci. Uns altres sn molt ms tranquils i alternen per-odes de reps amb daltres derupcions ms o menys inten-ses. Nhi ha que estan adormits, s a dir, que no tenenactivitat, per que no es creu que estiguin extingits. I nhiha que es poden considerar extingits.

Segons com tingui lloc lerupci, els volcans es classifi-quen en quatre grups: Hawai. No es produeixen explosions i la lava que sex-

pulsa s fluda, llisca suaument pels vessants i aconse-gueix ocupar una gran extensi. Per exemple, els vol-cans de les illes de loce Pacfic.

Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluda, en-cara que no tant com en el tipus hawai, ni tampoc aconsegueix ocupar tanta extensi. A ms, esprodueixen explosions petites per freqents. Per exemple, el volc Stromboli, a Itlia.

Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen grans nvols de cendres. El magma que sex-

pulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Perexemple, el volc Etna, a Itlia.

Pele. Les erupcions sn molt violentes perqu el magma que puja per la xemeneia s molt dens,se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels gasos que notroben sortida aixeca aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el volcMontagne Ple, a Martinica.

Ampliaci

3

1. De qu tracta el text? Llegeix-lo i resumeix-lo.

Nom Data

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

54/84

terolomisbawaahia

laepe


2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s en funci de lerupci.

4. Els antics romans tenien un du que anomenaven Vulc. Esbrina qui era Vulci completa la fitxa.

3. Explica la diferncia que hi ha entre lava i magma.

Ara, busca informaci sobre el quadre.

Quin ttol t? Quin personatge s Vulc? Qui el va pintar? A quin museu es troba?

caviunal

Du del

Fill de

Marit de

Vivia sota el

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

55/84

Nom Data


Ecosistemes en perill

En tot el planeta, tant a la terra com al mar, hi ha ecosistemes sencers que es troben en greu perill

dextinci. Aquests sn alguns dels ecosistemes ms rics i tamb ms amenac,ats del planeta.

Ampliaci

4

1. Quina informaci ens aporta el mapa?

2. Localitza Catalunya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en aquesta readel planeta? Quin?

mar de Bering:al nord del Pacfic,zona de reproducci de la balenagrisa.

muntanyes Rocalloses: bosc borealde fulla perenne, un dels paisatgesms caracterstics de lAmricadel Nord.

Madagascar: una de les floresi faunes ms riques i estranyesdel planeta.

Sibria: la taig s un dels boscosnaturals ms extensos del mn.

Amaznia:aquestes selves contenencentenars despcies vegetalsi animals exclusives.

litoral mediterrani:un ecosistemaamb una gran diversitat, especialmentde plantes, ocells i insectes.

oce ndic:hi ha els esculls de corallms grans del planeta.

llac Baikal:s el llac ms grande lsia, cont el 20 % de les aigesdolces del planeta.

selves equatorials de lfrica occidental:amb espcies tan rares comlhipoptam nan o locapi.

garriga del Cap: ms de vuit milespcies vegetals niquesi els insectes ms extraordinarisdel planeta.

mar de Bering

selva de Guinea

selva amaznica

selva de Libria

Ciutat del Cap

llac Baikal

Madagascar

oce ndic

litoralmediterrani

muntanyesRocalloses

Sibria

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

56/84


3. Investiga i elabora un breu informe dun ecosistema proper al lloc on vius. Afegeix-hiimatges extretes de la premsa o fins i tot dibuixos fets per tu.

Ecosistema:

Localitzaci:

ssers vius:

Medi fsic:

Tipus de contaminaci que pateix:

4. Completa els mots encreuats.

1. Prdua de la coberta vegetal.2. Riu ms llarg de lAmrica

del Sud.

3. Oce on es troben importantsesculls corallins.

4. Mar del nord del Pacfic moltric en recursos pesquers.

5. Llac de gran extensi al sudde Sibria.

6. Bosc natural molt extensque hi ha a Sibria.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

57/84


Ampliaci

5Nom Data

Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ms de 2.200

anys, estava molt amonat: havia rebut unacorona feta pel seu orfebre utilitzant un lingotdor pur que Hier li havia donat amb aquestobjectiu.

La corona pesava exactament el mateix que ellingot, per Hier sospitava que lorfebre sha-via quedat amb una part de lor i havia barrejata laliatge altres metalls menys valuosos.

Eureka, el principi dArquimedes

1. Llegeix les preguntes, pensa-hi i marca la resposta correcta. Si et cal, busca ms informaci.

Per qu Arquimedes va arribar a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier?

Perqu laigua havia pujat ms de nivell que en laltre.

Perqu en tots dos cossis laigua havia arribat al mateix nivell.

En qu es basava la conclusi dArquimedes?

En el fet que, en variar la forma dun cos, tamb en varia el volum.

En el fet que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateixvolum, independentment de la forma que tinguin.

Observa laiguaque vessa el cossi...Tenies ra, Hier,et volien enganyar.

Eureka!Ho he trobat!Tinc la soluci.

No ho s...Hi ha dhaveralguna soluci.

Pots descobrirsi la corona s totador sense fer-la

malb?

Hier va fer cridar Arquimedes,que era lhome ms savi de la ciutat.

Una setmana desprs, mentre preniaun bany, Arquimedes va trobar la soluci.

Arquimedes va fer que introdussinla corona en un recipient amb aiguai en un altre recipient igual una altracorona dor pur de la mateixa massa.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

58/84


2. Per qu s ms petit el bloc de plom que el de suro si tots dos tenenla mateixa massa?

3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.

4. Busca informaci i respon les preguntes.

Qui era Arquimedes? On va nixer?

Quines van ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?

Qu significa la paraula eureka?

Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 gi un volum d1,5 cm3.

SURO1 kg

PLOM 1 kg

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

59/84


Ampliaci

6Nom Data

Hi ha molts esdeveniments de la hist-ria en qu la realitat i la ficci van ple-gades i es poden arribar a confondre.Aquests el cas del descobriment de lallei de la gravitaci universal.

La llegenda explica que Isaac Newtonestava reposant sota una pomera quan,de sobte, una poma va caure daquellarbre.

Simplement la caiguda daquesta poma

va servir a Newton per formular unade les lleis fsiques universals ms im-portants.

Grcies a la poma, el cientfic anglses va adonar que existeix una forc,a dela Terra que atreu cap a ella tots els ob-jectes: la gravetat.

Newton i les pomes

1. Llegeix el text, busca ms informaci i respon les preguntes.

Qui va ser Isaac Newton?

Qu s la fora de la gravetat?

Per qu la caiguda de la poma li va suggerir a Newton la llei de la gravetat?

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

60/84


2. Llegeix aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.

Coneixes algun conte en qu la poma sigui protagonista? Quin?

Per cert, quin tipus de planta s la pomera?

3. Les pomes han estat protagonistes desdeveniments histrics i llegendes. Informati relaciona cada poma amb la seva histria. Desprs, respon les preguntes.

Quines altres forces a ms de la de la gravetat coneixes? Pensa-hi i escriu-ne el nom.

Poma dEva

Poma de Paris

Poma de Newton

Poma de Guillem Tell

Llei de la gravitaci universal.

Guerra de Troia.

Expulsi del parads.

Independncia de Sussa.

21 de setembre de 2006

La poma de larbre de Newton ha caigut

al pas de lhurac GordonAl voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta ratxa de vent,

ha caigut a terra lnic fruit que havia donat aquest any la pomerade Newton, plantada al davant de la Casa de les Cincies a la Corunya.

mc2prensa

A diferncia de la poma que va inspirar la llei de la gravitaci universalal cientfic angls, la que penjava de larbre plantat al costat de la Casade les Cincies no es va desplomar verticalment en direcci al centre dela Terra, sin que va aparixer a certa distncia del peu de larbre, com

a conseqncia de les fortes ratxes de vent associades al pas de lhuracGordon [...]. El tipus de caiguda observat avui s, sens dubte, un movimentforc,at, modificat per una forc,a diferent. El Gordon ha deixat la sevaancdota: recordeu que la gravetat no s lnica forc,a que hi ha a la Terra.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

61/84


Ampliaci

7Nom Data

El Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP),

creat l1 dagost de lany 2003, comprn bo-na part del Pirineu axial, leix principal delPirineu catal. Es troba situat entre la ValdAran i el Principat dAndorra i sestn perquinze municipis de les comarques del Pa-llars Sobir i de lAlt Urgell.

s el parc ms extens de Catalunya, nomsla seva superfcie representa una tercerapart de tots els parcs naturals de Catalu-nya.

Entre les muntanyes grans i escarpades in-clou la Pica dEstats, el cim ms alt del ter-ritori catal, amb 3.143 metres dalc,ada.

El parc recull les aiges dels rius Segre iNoguera Pallaresa, que pertanyen a la xar-xa fluvial de lEbre.

En un mapa fsic de Catalunya es pot ob-servar que lrea protegida que ocupa elparc natural, si es mira doest a est, t unaforma geogrfica que recorda una ona de

mar, gegant.

Un gran parc a lAlt Pirineu


Quan va ser creat el Parc Natural de lAlt Pirineu?

Quina unitat de relleu comprn bona part del parc natural?

Com s que el Parc Natural de lAlt Pirineu s el ms extens de Catalunya?

Quina muntanya i quins rius es localitzen al parc natural?

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

62/84


2. Consulta un mapa despais naturals de Catalunya i acoloreix lrea que ocupael Parc Natural de lAlt Pirineu.

3. Busca informaci i escriu el nom de les comarques i els quinze municipis per on sestnel Parc Natural de lAlt Pirineu.

m

200 m

m

1.000 m

2.000 m

l mit despai natural

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

63/84


Ampliaci

8Nom Data

La Catalunya seca comprn les terres de laserralada Litoral i Prelitoral i les de les co-marques interiors de plana.En aquests paisatges hi ha plantes capacesde sobreviure en condicions molt ingrates,perqu sadapten a la sequedat i tenen recur-sos per conservar la poca aigua que reben.Sn exemples daquest tipus de plantes el ro-man, la farigola i lestepa.

Aquestes plantes comparteixen una srie decaracterstiques:

els agrada el sol, sadapten molt b als perodes de sequera

als estius, i

sn aromtiques perqu produeixen es-sncies, unes substncies olioses i intensa-ment oloroses.

Els cientfics han observat que la produccidessncies est lligada a ladaptaci de laplanta a la calor i la sequera, perqu redueixla funci de transpiraci de la planta, s a

dir, evita la prdua de gran part de laiguaque ha absorbit la planta.

Essncies per combatre la calor


Quines plantes sadapten molt b a la sequera i la calor?

Quines caracterstiques comparteixen aquestes plantes?

Per qu la producci dessncies est lligada a ladaptaci daquestes plantesa la calor i la sequera?

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

64/84

3. Busca informaci i dibuixa una mata de roman, una de farigola i una destepa.


2. Observa el mapa i encercla les zones on s probable trobar plantes com el roman,la farigola i lestepa.

0 23

quilmetres

escala

Tarragona

Terrassa Granollers

Valls

Lleida

Olot

Puigcerd

Viella

Sort

Figueres

Trrega

Vic

Tremp

Tortosa

F R A N A

A R A G

COMUNITATVALENCIANA

Barcelona

ANDORRA

m a r

prats d'alta muntanya

arbres de fulla perenne

arbres de fulla caduca

matollar, arbust i garriga

conreus

zona urbana

altres paisatges

lmit entre la Catalunya humidai seca

Igualada

verd fosc

verd mig

verd clar

taronja

rosa

groc

lila

Solsona

Berga

Manresa

Girona

Gandesa

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

65/84

Ampliaci

9Nom Data


Lagricultura i la ramaderia snactivitats econmiques del sec-tor primari en les quals actu-alment treballen molt poquespersones.

Per no sempre ha estat aix...,fa molts milers danys, lagri-cultura i la ramaderia eren ac-tivitats que ocupaven tots elsmembres duna tribu, i grciesa lagricultura els ssers hu-mans van aconseguir passar de

ser nmades a sedentaris.Els primers ssers humans erencac,adors i havien de desplac,ar-se i canviar de lloc sovint quanperseguien els animals de cac,a.

Tot i que ms tard van aconseguir domesticar els animals, van continuar sent nmades perqu quansesgotaven els recursos o canviava lestaci de lany, havien de conduir els ramats cap a nous ter-renys de pastura.

Desprs dinventar la ramaderia, els ssers humans van inventar lagricultura i van aconseguir do-mesticar les plantes tamb.

s difcil de saber com va succeir perqu no nhi ha cap registre, per als ssers humans sels va ocr-rer plantar llavors, deixar-les germinar, fer crixer les plantes regant-les, deixar-ne madurar els fruits irecollectar-los per fer-los servir com a aliment.

Lagricultura va permetre als ssers humans establir-se en un lloc fix i crear els primers poblats;va fer disminuir la fam i la mortalitat causada per la desnutrici, ja qu amb lagricultura es po-dien mantenir ms membres duna tribu, etc., i tot aix va contribuir a un augment progressiu de lapoblaci.

Els primers agricultors i ramaders

1. Escriu amb les teves paraules el significat de les paraules segents.Consulta el diccionari.

nmada:

sedentari:

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

66/84



Per qu desprs de domesticar els animals, els ssers humans van continuarsent nmades?

Qu va permetre lagricultura als ssers humans?

Conreus de

Conreus de

Ramaderia

Ramaderia

3. Defineix el tipus dagricultura i ramaderia que hi ha a Catalunya avui dia.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

67/84

Ampliaci

10Nom Data


Lsser hum actual s producte duna lenta evoluci.

El nostre primer avantpassat t un antiguitat duns 5 milions danys,s lAustralopithecus. Caminava dret.

Fa uns 3 milions danys va aparixer lHomo habilis. Caminava dret,vivia en petits nuclis familiars, es dedicava a la cac,a i a la recolleccii va comenc,ar a fabricar eines.

Fa 1.600.000 anys va aparixer lHomo erectus. Tenia unes propor-cions corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar180 cm dalc,ada. Era omnvor i probablement cac,ador. Va fer un grandescobriment: el foc.

LHomo antecessorva viure fa 800.000 anys. Era cac,ador i recollector, i utilitzava eines dos i fus-ta. Les restes daquesta espcie shan trobat a Atapuerca (Castella i Lle).

Fa uns 150.000 anys va aparixer lHomo neanderthalensis. Va ser el primer sser hum que vacomenc,ar a enterrar els morts.

Posteriorment, va sorgir lHomo sapiens sapienso home de Cromany, que s lespcie a la qualpertanyem. Va aparixer fa aproximadament 130.000 anys. Es va fer sedentari, va inventar lagri-cultura i la ramaderia, i va fer les primeres manifestacions artstiques.

Els nostres avantpassats

1. Llegeix el text i marca la resposta correcta.

Va comenar a fabricar eines de pedra:

Homo erectus

Homo sapiens sapiens

Homo habilis

Va deixar de ser nmada:

Homo erectus


Homo neandertalensis

Va descobrir el foc:


Homo antecessor

Homo erectus

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

68/84


3. Relaciona cada espcie dHomoamb el significat del seu nom i amb lpocaen qu va aparixer.

2. Amb quina etapa de la prehistria relacionaries lHomo antecessor? Per qu?

4. Quina espcie dHomopot ser? Observa el dibuix i explica per qu.

5. Completa la lnia del temps amb el nom de lespcie humana corresponent.

Homo habilis hum dret fa 3 milions danys

Homo antecessor hum que pensa fa 800.000 anys

Homo sapiens sapiens hum antecesor o pioner fa 150.000 anys

Homo erectus hum hbil fa 1.600.000 anys

5.000.000 danys

3.000.000 danys 150.000 anys

1.600.000 danys 800.000 anys 130.000 anys

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

69/84

Ampliaci

11Nom Data


1. Llegeix i completa la llegenda amb els noms de cadascuna de les parts de lexrcitrom que hi ha representada a lesquema.

Fa ms de 2.000 anys, Roma es va convertir en un

imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part delEuropa Central i, fins i tot, el seu poder va arribarfins a les illes Britniques.

La seva forc,a es va basar fonamentalment en un exr-cit entrenat i experimentat, molt superior al dels seusrivals.

Lexrcit rom estava molt estructurat i en letapa im-perial estava format per sis legions duns 5.300 soldatscadascuna.

Cada legi estava dirigida per un legat militar i estava

dividida en deu cohorts.Les cohorts tenien uns sis-cents homes cadascuna, alcapdavant de les quals hi havia un trib militar. Alseu torn, les cohorts estaven formades per tres mani-ples, duns dos-cents legionaris cadascun, i cada ma-niple estava format per dues centries.

El comandament de les centries i els maniples era acrrec dels centurions.

Lexrcit rom i els seus campaments

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

70/84


2. Relaciona.

Ara, escriu la paraula que correspon a cada definici.

Forat excavat per protegir el campament. c

Espai entre les tendes i el vallumque facilitavalentrada i la sortida dels soldats. c

Pavell del general.c

Palissada. c

Tendes dels soldats. c

Porta orientada a loest. c

Via que travessava el campament de nord a sud. c

Porta orientada a lest. c

Via que travessava el campament dest a oest. c

Porta orientada al sud. c

Lorica:cuirassa.

Pilum:llana.

Scutum:escut.

Galea:casc.

Gladius:espasa.Greba:pea que cobria

les cames.

Tentoria

Intervallum

Portaprincipalis

dextra

Portaprincipalis

siniestra

Via principalis

Vallum

Via praetoria

Porta praetoria

PraetoriumPortadecumana

Fossa

3. Observa com era un campament de lexrcit rom.

N

S

O

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

71/84

Ampliaci

12Nom Data


A ledat mitjana, els llocs on es conservaven relquies dels sants cristians van atreure un gran nom-

bre de pelegrins i viatgers. Els principals centres de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de lapassi i la mort de Jess; Roma, seu del papat i del martiri de sant Pere, i, ms tard, Compostella,on al principi del segle es va creure que shavia trobat el sepulcre de lapstol Jaume.

Ben aviat, encoratjats pels reis i per lEsglsia, van arribar a Compostella pelegrins de tot Europa,que trobaven allotjament i hospitali-tat en els monestirs i en els nombrososhospitals i fondes que havien anat sor-gint al llarg del cam fins a Santiago.

El cam de Sant Jaume va tenir moltesrutes des de ledat mitjana, per exemple:

El cam francs: partia de Saint JeanPied de Port (Franc,a) i, travessant

Navarra, la Rioja, Castella i Lle, ar-ribava fins a Compostella.

El cam del nord: corria parallel a lacornisa cantbrica, des del Pas Bascfins a Astries.

El cam primitiu: corria des dAstri-es fins a Lugo per enllac,ar amb llti-ma part del cam francs.

La via de la plata: sortia dAndalusiai travessava Extremadura i Castella iLle fins a arribar a Galcia.

Quan els pelegrins arribaven a Com-postella, entraven a la catedral perlentrada occidental, anomenada elprtic de la Glria.

El cam de Sant Jaume

1. Llegeix el text i respon les preguntes.

Quins van ser els principals centres de pelegrinatge durant ledat mitjana?

Per qu acudien a aquests llocs, els pelegrins?

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

72/84


Ara, escriu C, si loraci s certa, o F, si s falsa.

Les arquivoltes sn les motllures que decoren un arc.

El mainell s la columna que divideix en dos el buit duna porta.

El timp s lespai decorat delimitat per les arquivoltes.

Les columnes sn els elements verticals que sostenen el pes dun edifici.

2. Qu s una relquia? Esbrina-ho i explica-ho.

3. Marca en el mapa els diferents camins de pelegrinatge a Santiago de Compostella,segons la clau de colors.

4. Observa les parts del prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella.

Cam francs.

Cam del nord.

Cam primitiu.

vermell

blau

verd

groc Via de la plata.

arquivoltes timp

columna

mainell

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

73/84


Solucions

Refor 1: El procs digestiu

1. El procs digestiu comprn:

la digesti, que consisteixen la descomposici dels alimentsper poder obtenir-ne els nutrients.

labsorci, que consisteix en el pasdels nutrients a la sang.

leliminaci de les restes, que consisteixen la formaci dels excrements a partirde les restes de la digesti i la seva

expulsi per lanus.

2. Lintest prim interv durant labsorcidels nutrients.

Els excrements sn una massa moltespessa que es forma a lintest grosa partir de les restes de la digestii que selimina de lorganisme per lanus.

3. Els aliments contenen nutrientsque el nostre organisme necessita.El procs digestiuconsisteixen la transformacidels alimentsperqu puguem obtenir-ne els nutrientsnecessaris. Consta de tres fases: digesti,

absorcidels nutrients i eliminacidels excrements.

Refor 2: La respiraci

1. Pulmons: sn dos rgans esponjososque obtenen oxigen de laire i expulsendixid de carboni.

Bronquis: sn els conductes pels qualslaire inspirat arriba als alvols pulmonars.

2. A: El nen est expirantaire. Els pulmonsestan desinflats.

B: El nen est inspirantaire. Els pulmonsestan inflats.

Refor 3: Lexcreci

1. Resposta grfica (R. G.). Vegeu pg. 18del llibre del alumne.

2. Lexcreci s la funci que sencarregadeliminar de lorganisme les substnciesde rebuigde la sang a travs de lorinai lasuor.

La bufetade lorina s lrgan on sacumulalorina fins que s expulsada.

Els urterscomuniquen els ronyonsamb la bufeta.

3. Lexcreci s leliminaci de substncies

de rebuig de la sang.

Refor 4: La sang i laparell circulatori

1. Lasangs un lquid vermellque transporta oxigen, nutrientsisubstncies de rebuigper tot el nostre cos.

El cors lrgan que sencarrega dimpulsarel recorregutde la sang pel cos.

2. R. G. Vegeu pg. 20 del llibre del alumne.

3. Als pulmons, la sang es carrega doxigen

i torna al corper les venes pulmonars.En la circulaci general, la sang carregadadoxigen torna al cor per les venescaves.

Refor 5: La funci de relaci

1. R. G.

2. Resposta model (R. M.).

Els rgans dels sentits, en aquest cas loda,comuniquen a la nena que el telfon sona.

Els rgans dels sentits, com la vista

i el tacte, avisen el nen que ploui per aix obre el paraigua.

Refor 6: El sistema nervis

1. 1. El nen capta la informaci a travsdels ulls.

2. Els nervis transmeten la informacial cervell.

3. El cervelldecideix xutar la pilotaamb el peu i ordena als msculs

de la cama que es contreguin. 4. Els nervis transmeten la informaci

als msculsde la cama.

5. Els msculs es contreuen i la camaes mou ixuta la pilota.

El nen decideix xutar la pilotaconscientment.

La part del sistema nervis que ordenauna resposta s el cervell.

2. Els nervis sn fibres que arriben a tots

els racons del cos i que sencarreguende transmetre la informaci.

8/10/2019 53557690-medi-5.pdf

74/84


Les parts de lencfal sn el cervell,el cerebel i el bulb raquidi.

Refor 7: El sistema nervis i els moviments

1. 1. La nena capta la informaci a travsdelsentit del tacte.

2. Els nervis sensitiustransmetenla informaci.

3. La medulla espinalsencarrega dordenaruna resposta.

4. Els nervis transmeten la informacials msculsdel bra.

5. Els msculses contreuen i la nena apartael bra.

La nena capta la informaci mitjanantels rgans dels sentits. Capta que la flama

crema. La part del sistema nervis que ordena

una resposta s la medulla espinal.

2. medulla espinal moviments reflexos.

encfal moviments voluntaris.

Refor 8: La coordinaci interna

1. Sn msculs involuntaris. Perqu treballensense que hi intervinguem de maneraconscient.

2. Els rgans del sistema endocr snles glndules endocrines. Segreguenuna srie de substncies anomenadeshormones; cada tipus dhormona controlauna funci diferent de lorganisme.

3. La nostra temperatura es mant constant:coordinaci interna (CI).

Es produeix saliva quan mirem un alimentque ens agrada: coordinaci interna (CI).

Correm per arribar puntuals a classe:moviments volu

53557690-medi-5.pdf

Documents

Transcript of 53557690-medi-5.pdf