53095 COMB TRIPA 145 150dpi · 21 Documents de posició La publicitat de l’activitat mèdica...

#145Octubre 2015

www.comb.cat

22Debat sobre la publicitatde l’activitat mèdica

14Campanya per promourela vacunació responsable

7La crisi de refugiatsa Europa

Els col·legis professionals sanitaris es posicionendavant la nova legislatura

En defensadel sistemasanitari

Medicorasse, Correduría de Seguros, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, SAU, A59498220, passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona.

Medone Serveis, SLU, B61910865, passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona.

@935 678 888 [email protected] www.med.es

Contacta amb nosaltres ara i descobreix tots els detalls:

Aportacions periòdiqueso puntuals, productes adaptats

al teu perfil inversor

Avantatges fiscalsdes del primer any

Estudi i assessoramentpersonalitzat

Productes que s’adaptena les teves necessitats

Una bona planificació,la clau per preparar

la teva jubilació

ÀREA DE METODOLOGIA I BIOESTADÍSTICAIntroducció a l’anàlisi de dades mèdiquesamb el programa SPSSDel 11/01 al 22/01/16 (4,3 crèdits)Anàlisi de la variància, anàlisi de regressiói altres models multivariables amb SPSSDel 2/02 al 25/02/16 (4 crèdits)Com cercar, gestionar i publicar informacióbiomèdica de forma òptima NOUDel 2/02 al 19/04/16 -semipresencial-Redacció eficaç d’articles científicsDel 05/02 al 24/03/16 -semipresencial-Curs d’estadística amb llenguatge Rper a investigadors mèdicsDel 29/02 al 11/03/16

ÀREA DE GESTIÓ, DIRECCIÓ I MÀRQUETINGHabilitats de conducció de grupsd’educació/promoció salut NOUDel 15/02 al 21/03/16

ÀREA DE COMUNICACIÓ I BIOÈTICAParlar en públic utilitzant les tècniques dels actorsDel 05/11 al 03/12/2015Lideratge en les presentacions en públicDia 10/11/2015Reducció de l’estrès basada en mindfulness NOUDel 14/01 al 27/03/2016Assertivitat: entén-me bé, però no t’ho prenguismalament NOUDel 27/01 al 16/03/2016La bioètica, una nova disciplina o una ètica aplicadaDel 04/02 al 03/03/16Empatia: comprenc i entenc els altres? NOUDel 01/03 al 19/04/16Atenció al pacient/client: servei correcteversus servei excel.lentDia 7/03/16

ÀREA DE MEDICINADE LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICAMarc legal i aspectes pràctics en la realitzaciód’assaigs clínics i estudis postautoritzacióDia 28/01/2016Monitorització d’assaigs clínics. (Primer nivell)A partir de gener de 2016 -online-

ÀREES ESPECÍFIQUESAtenció pediàtrica en atenció primàriaA partir del 15 de març del 2016 -online- (10,4 crèdits)

ÀREA DE SALUT MENTALCuidar i cuidar-se:salut mental i tècniques de PNLDel 11/11 al 25/11/15Salut mental i addiccions en atenció primàriaDel 19/01 al 21/01/16El dibuix infantil: una eina diagnòsticaDel 03/02 al 02/03/16Abordatge dels trastorns de salut mentald’origen laboralDia 11/03/16

ÀREA D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIESCurs de suport vital bàsic amb desfibril·lacióautomàtica (no metges)Dies 25/11 i 26/11/15Curs de reacreditació per utilitzacióde desfibril·ladors automàticsDia 26/11/15Jornades de suport vitalDel 01/02 al 17/02/16 -semipresencial-Taller d’interpretació pràcticade l’electrocardiograma i d’arítmiesDies 25/02 i 26/02/16 (1,9 crèdits)

ÀREA DE TALLERS D’ECOGRAFIATaller ecografia cardio-vascular, e-fast,pleuropulmonar i gimDel 05/11/15 al 05/01/16Taller ecografia muscul-esquelèticad’espatlla-genoll i turmellDel 16/11/15 al 16/01/16Taller de perfeccionament en ecografiacardio-vascular, e-fast, pleuropulmonar i gimDel 25/01 al 25/03/16Taller de perfeccionament en ecografiamuscul-esquelètica d’espatlla-genoll i turmellDel 25/02 al 25/04/16Taller ecografia abdominal, e-fast i pleuropulmonarDel 05/03 al 05/05/16

ÀREA DE MEDICINES COMPLEMENTÀRIESGenograma: Una eina per optimitzar els diagnòsticsDia 02/12/15Introducció a l’homeopatiaDel 01/02 al 07/03/16La teràpia de bioregulació com a recursen atenció primària i pediatriaDel 1/02 al 09/02/16Introducció a la teràpia neuralDies 19-20/02, 18-19/03/16 (4,7 crèdits)

Fitoteràpia i plantes medicinals: una altraeina terapèuticaDel 02/03 a l’11/05/16 -semipresencial- (6,6 crèdits)

ÀREA PROFESSIONALLa hiperfrequentació en atenció primària:situació actual, abordatge i prevencióDel 16/11 al 07/12/15Cursos de preparació per a l’examen MIROctubre i desembre 2015

ÀREA D’OFIMÀTICA I INTERNETInformàtica usuari. Nivell avançat (2)Del 14/12 al 17/12/15Internet. Nivell (1)Del 02/11 al 06/11/15Internet. Nivell avançat (2)Del 14/03 al 17/03/16

ÀREA D’IDIOMESCatalà mèdic nivell iniciacióDel 04/11/15 al 27/01/16

ÀREA SOCIAL DEL COMBMètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.(alumnes ESO, mòduls i batxillerat)Del 28 al 30/12/2015Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.(alumnes 3r, 4t, 5è, 6è)Del 28 al 30/12/2015El cinema de l’època daurada de Hollywood NOUDia 20/11/2015Grans dames del Hollywood clàssic NOUDia 11/12/2015Grans herois del Hollywood clàssic NOUDia 22/01/2016Com es va forjar una llegenda:“Lo que el viento se llevó” NOUDia 12/02/2016

ÀREA DE FORMACIÓ DE FORMADORSFormació pedagògica per a docentsDel 02/11 al 22/11/15

Per ampliar informació sobre els cursoshttp://cec.comb.cat

CEC. Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 BarcelonaTel. 93 567 88 88 · Fax 93 567 88 [email protected] · http://cec.comb.cat

Diploma decompetència enmedicina i cirurgia làserSEMIPRESENCIALA partir de novembre de 2015

Diploma decompetència en dissenyi anàlisi d’investigacionsclíniquesONLINEA partir d’octubre de 2015

#COMBformació

Crèdits universitaris ECTS(European Credit Transfer System)

Màster enmonitoritzaciód’assaigsclínicsSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

Màster endisseny i anàlisid’investigacionsclíniquesON LINEA partir d’octubre de 2015

Màster enatenció iniciald’urgènciesSEMIPRESENCIALA partir d’octubre de 2015

Màsterinternacionalen nutrició ydietèticaSEMIPRESENCIALMatrícula oberta

Nous màsters i cursos

MÀSTERS I DIPLOMES DE COMPETÈNCIA

CURSOS NOVEMBRE 2015 A MARÇ 2016

Màster enatencióintegral alpacient crònicSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

Màster en làseri fototeràpiaen patologiadermoestèticaSEMIPRESENCIALApartirdenovembrede2015

Màster enmedicinaestètica i delbenestarSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

10

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#145Octubre 2015

18

5 Opinió i anàlisiIncerteses de tardor

6 PresentacióLa professió mèdica davantels reptes de la nova legislatura

7 CooperacióAccions en la criside refugiats a Europa

8 Debat sanitariManifest sobre el sistemasanitari de Catalunya en elmoment polític actual

10 La qüestióDe la nova legislaturaque sorgeixi de les eleccionsdel 27 de setembre, quins sónels tres temes més importantsque cal abordar?

11 ProfessióLa comunicació entre elmetge i el pacient

12 Crònica col·legialEl COMB en els mitjansde comunicació

14 A fonsÈxit de la campanya“Vacunar és protegir”

17 EntrevistaProf. Manuel Cruz Hernández

18 CrònicaLa publicitat i la informaciómèdica

21 Documents de posicióLa publicitat de l’activitatmèdica

Límits en la prescripció defàrmacs en pacients crònics enel sistema sanitari públic

22 Tema de debatLa publicitat de l’activitatmèdica a debat

24 La Junta informaInforme Anual 2014

25 Informació col·legialQuin ús fem els metges de lesnoves tecnologies?

26 Lideratge i participacióLa participació professional,clau i necessària. Compromísdecidit

28 Activitat col·legial29 Taula rodona

L’atenció a persones ambdiscapacitat intel·lectual i deldesenvolupament

30 Seccions col·legials ijuntes comarcals

32 Revista de premsa33 Professió al món

Entrevista a Bruno García

34 ObituarisInfoCOMB

36 Cultura i societatMetges catalans a l’Argentinacolonial

38 Petits anuncis41 Grup MED

Quines són les principalsformes de pagament vigents?

Medicorasse, 25 anys protegintels professionals sanitaris

44 Innovació i tecnologiaEl camí cap a l’emprenedoriaEntrevista a Lourdes Camp

46 Consultori terminològic

8

22

PUBL ICITAT

INFOR MACIÓ

DICAMÈ

revista del 3

revista del 5

Opinió i anàlisi

Junta de GOvern del COMB: President Jaume Padrós i Selma vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen vicesecretari Josep Maria Benet i Martí tresorer Lluís Esteve i Balagué vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol

Incerteses de tardorSón moltes les coses que han succeït aquests darrers mesos en l’àmbit professional isanitari. L’estiu no ha estat precisament tranquil, preàmbul d’una tardor electoral. Primer,amb les eleccions al Parlament de Catalunya, que han determinat uns resultats que enshan de permetre decidir lliurement el nostre futur polític. I amb l’horitzó de les eleccionsal Parlament espanyol, a les quals s’hi arriba en un escenari que supera el bipartidismeexistent. En el moment d’escriure aquestes línies, encara no sabem quin serà l’acordd’investidura per formar un nou govern a Catalunya ni quin panorama en l’àmbit estataltindrem per Nadal.

No deixaré d’insistir en els problemes que té el nostre sistema sanitari públic,especialment de finançament i de la tresoreria tan maltractada en l’actualitat; ja m’hi hereferit manta vegades. Però sí que vull reclamar des d’aquestes línies als poders políticsla necessitat de no demorar més les accions encaminades a dotar la nostra sanitat dela capacitat suficient per donar resposta als reptes assistencials i de futur que tenimplantejats. Hi ha moltes propostes concretes, de caire professional, que hem formulat ique han de permetre aquests objectius. Ho hem fet aquests darrers mesos sobre el treballen equip i la participació dels metges en la gestió en els òrgans de govern a l’InstitutCatalà de la Salut i, ara —properament ho plantejarem— en els centres del sectorconcertat. Sempre en defensa del sistema públic de salut com a eina fonamental de l’estatdel benestar al nostre país.

Si la incertesa de futur en el sector sanitari públic és evident, el sector de medicinaprivada i d’assegurances sanitàries, en el qual treballen més de 6.000 companys, tampocs’escapa de les seves incògnites de futur (mercat assegurador molt competitiu en preu,risc de monopolis, indefinició del marc contractual amb els metges...).

Sota el precepte de mantenir i millorar la qualitat del servei als nostres pacients, sónja moltes veus dins de la nostra professió que expliciten la necessitat de repensar elrol que els metges haurem de desenvolupar dins d’aquest sistema sanitari, per al qualreclamem canvis organitzatius profunds per fer més efectiu el nostre lideratge i la nostraparticipació i per aconseguir més eficiència i proximitat a les necessitats de les personesque atenem. Els canvis socials, demogràfics, culturals, molts dels quals conseqüència delmateix èxit de la nostra sanitat, ens obliguen a fer una actualització del que vol dir al seglexxi ser metge amb els nous valors del professionalisme mèdic que haurem d’incorporardefinitivament: flexibilitat, treball en equip, ús de les tecnologies, capacitat de gestió ilideratge.

Tots aquests problemes són a l’agenda i el seu abordatge constitueix la prioritatd’actuació de la Junta de Govern del COMB de les properes setmanes.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Vull reclamar desd’aquestes línies

als poders políticsla necessitat de no

demorar més lesaccions encaminades

a dotar la nostrasanitat de la capacitat

suficient per donarresposta als reptes

assistencials i de futurque tenim plantejats”

6 revista del

Presentació

La Fundació Galatea (FG) i elCol·legi Oficial de Psicologia deCatalunya (COPC) signen un convenide col·laboració que permetràdesenvolupar conjuntament unprograma de prevenció i atenció delmalestar, l’estrès i el burn-out delspsicòlegs catalans.

la imatge

Benvolguts companys,

La portada del núm. 145 de la Revista del COMB reflecteix la situació que, coma país i com a professió, estem vivint. La defensa del nostre sistema sanitari, unvalor central de la societat catalana, és una prioritat. El COMB, amb altres col·legisprofessionals sanitaris de Catalunya, ha adoptat una posició clara davant delsreptes que suposa la nova legislatura, sobre la qual opinen diferents col·legiats,incloent-hi els metges joves.

També tractem la situació sobrevinguda per la crisi dels refugiats a la UE i lesaccions que el COMB proposa i a les quals dóna suport. La comunicació metge-pacient, la publicitat de l’activitat mèdica (Document de Posició) o la informaciómèdica, així com el protagonisme del COMB en la campanya “Vacunar és protegir”o la posició de la Comissió de Deontologia davant de l’actitud antivacunaciód’alguns professionals, són temes d’actualitat que es recullen a la Revista.

Destaquem, així mateix, el document sobre l’atenció a persones amb discapacitatintel·lectual i del desenvolupament, unes reflexions que cal considerar.

La Revista del COMB pretén ser la veu de tots nosaltres, sensible a temesprofessionals, polítics i socials, fet inherent a la professió mèdica. Esperemhaver-ho assolit.

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del COMB

#145Octubre 2015

www.comb.cat






La professiómèdica davantels reptes de la

nova legislatura

Més informació:www.fgalatea.org

Cooperació

Arran de la crisi de refugiats aEuropa, la Junta de Govern delCol·legi de Metges de Barcelo-na (COMB) va emetre un Docu-ment de Posició el passat 4 de

setembre. Des d’aleshores el COMB haavançat i manifesta la seva voluntat de dura terme les accions següents:

• Agrair als nombrosos col·legiats que,de manera individual o col·lectiva, s’hanadreçat al COMB per oferir-se com avoluntaris, tot i que es considera quel’opció d’atenció sanitària més integrali eficaç per als refugiats és la de facilitar-losl’accés a la xarxa sanitària pública.

• Sol·licitar a les autoritats de salutcatalanes que s’atorgui als refugiats quearribin la targeta sanitària de la maneramés ràpida possible.

• Realitzar una crida al col·lectiu demetges col·legiats d’origen sirià perquèparticipin com a voluntaris disposats adonar suport en els àmbits següents:- acompanyament lingüístic als

refugiats;- suport bàsic en la integració social;

- acompanyament i orientació sobreel sistema sanitari i com accedir-hi;

- i orientació bàsica sobre alguns aspectesessencials de salut i sobre els millorsdispositius assistencials per resoldre’ls.

• En el cas que entre els refugiats esdetectessin professionals mèdics,el COMB donarà orientació i suport sobreels tràmits administratius i legals per al’homologació del títol, i arribatel moment, per integrar-se laboralmenti desenvolupar-se professionalmenta Catalunya.

• Per al cas que entre els refugiats esdetectessin estudiants de medicina,el COMB es posa a la disposició de lesuniversitats per facilitar orientaciói suport sobre els tràmits administratiusi legals per a la continuació dels seusestudis a Catalunya.

El COMB ha consensuat aquestes accionsamb membres del col·lectiu de metges col-legiats d’origen sirià, així com amb el Co-mitè per a l’Acollida de les Persones Refu-giades, coordinat des del Departament deBenestar Social i Família de la Generalitat

accions en la crisi de refugiats a europa

revista del 7

de Catalunya, ens responsable a Catalunyaen aquesta matèria, i s’hi ha posat a dispo-sició per a aquesta i altres iniciatives en lesquals pugui donar suport.

Més informació:www.comb.cat

El COMB demana, en un documentde posició, als responsables políticsuna resposta amb celeritat igenerositat i d’acord amb la gravetatde la crisi actual, i es compromet aestar al costat d’aquests refugiats,fent-se receptiu de les sevesnecessitats per garantir-los el dret ala protecció de la salut.

document de posició sobreels refugiats

Orl

ok/S

hutt

erst

ock.

com

8 revista del

Debat sanitari

La totalitat dels consells i col·legis professionals sanitaris catalans han fet públicun manifest adreçat a la ciutadania i a les candidatures que es presentaren enels comicis al Parlament de Catalunya, en el qual reiteren el seu compromísamb la defensa i la millora d’una sanitat pública de qualitat i universal en laCatalunya del futur, i reclamen que Catalunya pugui disposar plenament deles estructures i dels recursos necessaris per dissenyar-la i finançar-la demanera justa i adequada i poder assegurar-ne així la sostenibilitat.

Col·legis Professionals SanitarisManifest sobre el sistema sanitari de Catalunyaen el moment polític actual

revista del 9

Davant la convocatòria electoraldel 27 de setembre, conscients dela transcendència que té per al fu-tur polític del nostre país, volemtraslladar a la ciutadania i al con-

junt de les candidatures que es presentenen aquests comicis les següents reflexions:

Com en els països del nostre entorn, la crisieconòmica ha posat en greu perill la sosteni-bilitat dels pilars de l’Estat del Benestar i, con-cretament, del sistema sanitari. Catalunya,en no disposar de les eines fiscals suficients iadequades, ha vist aguditzar la insuficiènciade recursos econòmics i de tresoreria quepateix la sanitat, des de fa anys.

La insuficiència de recursos ha afectat espe-cialment el capítol d’inversions i les retribu-cions dels professionals, que han hagut d’as-sumir majors càrregues de treball amb pitjorscondicions i amb una més gran precarietat,sobretot els més joves. També ha afectat elsproveïdors sanitaris a causa de tensions detresoreria que no han permès fer els paga-ments regularment i d’altres agents del siste-ma que han hagut de fer sacrificis importants.

Amb tot, Catalunya és un dels països que re-gistra millors resultats en l’àmbit sanitari. Di-versos indicadors situen el nostre sistema desalut en les primeres posicions dels païsosmés avançats del món i, el que és més impor-tant, gaudeix de la confiança dels nostresconciutadans.

L’evidència indica que aquest èxit rau en elsseus professionals i en el model sanitari propidel nostre país, basat en un finançament pú-blic i en la diversitat en la provisió de serveisque l’ha fet més flexible davant els efectes dela crisi i amb més capacitat de resistència. Itambé cal subratllar el compromís professio-nal com a clau en aquest èxit. Si la qualitat delsistema, en general, no s’ha vist afectadaaquests darrers anys ha estat sobretot pelcompromís ètic dels professionals sanitarisque han vist com la seva imatge i el prestigidavant la societat s’ha reforçat.

Des d’aquesta autoritat emanada de la confi-ança que els ciutadans han dipositat en no-saltres reiterem el nostre compromís en la

defensa i la millora d’una sanitat pública dequalitat i universal en la Catalunya del futur ivolem manifestar el següent:

1. Catalunya ha de poder disposar plena-ment de les estructures i els recursos ne-cessaris per dissenyar i finançar de ma-nera justa i adequada la seva sanitat. Lasanitat pública catalana ha de poder man-tenir la seva sostenibilitat sense perdre l’al-ta qualitat assistencial, docent i d’investi-gació i establir amb el màxim de consensun projecte de futur amb els recursos ade-quats generats pels seus ciutadans.

2. La disminució de recursos, que afectabàsicament les inversions i les retribu-cions dels professionals, no es pot man-tenir sense malmetre el nostre sistemasanitari i la qualitat assistencial.

3. Aquest model de futur ha de comportarcanvis, millorar el funcionament de lesnostres organitzacions posant les necessi-tats de la persona atesa i el seu entorn enel centre de l’acció, tenint en compte totsels recursos assistencials públics del terri-tori, amb independència de la seva titulari-tat. És imprescindible disposar d’einesd’avaluació independents i una sistemàti-ca organitzativa basada en la transparèn-cia i el rendiment de comptes i la simplifi-cació burocràtica.

4. Cal potenciar i facilitar la relació entreprofessionals i fomentar el seu lideratge,autonomia de gestió, capacitat de deci-sió, i participació real en la gestió i la go-vernança dels centres. En aquest sentit ésfonamental fer més gran i efectiva la rela-ció entre nivells i àmbits assistencials, perafrontar els reptes de futur, entre ells el dela cronicitat.

5. És necessari impulsar la formació, la re-cerca i la innovació amb la participaciódels professionals, les xarxes dels centressanitaris i dels diferents agents de la sa-nitat en el marc de la Unió Europea.

6. Cal preservar la singularitat i diversitat delnostre model sanitari que el fan més flexi-ble i adaptable a la realitat. Caldrà adap-

tar-lo a les necessitats assistencials i del ter-ritori i assignar-hi els recursos adequats. Perfer-ho, apel·lem al màxim consens polític.

7. Demanem al conjunt de forces polítiquesi també als diferents agents del sector queconcentrin els esforços i les propostes enfer possible la viabilitat i la millora delnostre sistema sanitari. Reclamem debatssobre els grans reptes que tenim plantejatsde manera constructiva, serena, amb rigor,i fugint de tacticismes partidistes, i evitarque s’utilitzi la sanitat com a eina de con-frontació partidista que només provocauna major pressió que pot acabar descon-certant els professionals, malmetent laconfiança dels ciutadans i generar més in-certesa sobre el futur.

8. Volem recordar que el model sanitari ca-talà ha estat un èxit col·lectiu i és respon-sabilitat de tots fer-lo viable, i més araque es planteja per a Catalunya un nouhoritzó polític que democràticament deci-diran els nostres conciutadans.

9. La sanitat catalana, en conjunt, està pre-parada com cap altra per assumir els rep-tes d’excel·lència en tots els àmbits queplanteja el nou espai polític dins del marceuropeu.

10. En aquest nou escenari col·lectiu de fu-tur, els professionals sanitaris, hi treba-llarem i col·laborarem de manera il·lusi-onada, compromesa i decidida.

Debat sanitari

8 de setembre de 2015

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermersde Catalunya

Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya

Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya

Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Col·legi de Psicologia de Catalunya

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Col·legi de Podòlegs de Catalunya

Col·legi de Terapeutes Ocupacionalsde Catalunya

Manifest

10 revista del

Anna Boada,R3 de MedicinaFísica i Rehabilitacióde l’HospitalUniversitari Mútuade Terrassa

Més enllà delsresultats, en èpocad’eleccions s’estimulenels canvis. En l’àmbitsanitari consideroque les modificacionsimprescindiblespassen, en primerlloc, per reajustarnovament la partidapressupostària ales necessitats delnostre sistemasanitari per garantiruna bona qualitatassistencial. En segonlloc, per recuperarles retribucions alcol·lectiu professionalque, tot i la situacióprecària, han sabutmantenir, al meuentendre, una dignaassistència. I, en tercer,tot i que no últim, perincentivar la recerca ila investigació.

La qüestió

?de la nova legislatura que sorgeixi deles eleccions del 27 de setembre, quins sónels tres temes més importants que cal abordar

Sílvia Güell,metgessa de famíliaa l’EAP Montcada iReixac

Cal apoderari conscienciarels ciutadansen qüestionsrelacionades ambla seva salut, ipromoure hàbits devida saludables pertal d’evitar malaltiesque provoquen malaqualitat de vida.També és importantpromoure polítiquesd’adequació de laprescripció; d’aquestamanera s’evital’aparició d’efectessecundaris greuso mortals, ja quealgunes situacionsno requereixentractament mèdic.Tot plegat necessitauna alta implicaciódels professionals,a més de dedicaciói coordinació entreells, tot centrat enl’atenció al pacient.Per això, per manteniruna sanitat universal,pública i de qualitat,cal cuidar els i lesprofessionals.

Marco Inzitari,director assistencial,de Docència iRecerca al ParcSanitari Pere Virgili

Tres elementsprincipals aportarienvalor:• Apostar per l’atenció

integrada, entrenivells assistencials iamb serveis socials,i per la prevenció,com a respostesa l’“epidèmia”demalalties cròniques.• Un pla amitjà termini

perquè la retribuciódels professionalssanitaris creixi enparal·lel a l’alt nivellprofessional que jatenen, i a l’esforç i ladedicació.• Apostar per la recerca

i la innovació, onCatalunya ha destacaten impacte científici captació de fons.Apujar el nivell ténomés implicacionspositives, comgarantir el valor del’atenció sanitària iel desenvolupamentdel talent, i,estratègicament, ferde motor del país.

Blanca de Gispert,metgessa de família al’EAP Via Barcino

Si calgués prioritzartres temes concrets iurgents, abordaria lasituació de l’atencióprimària, que s’hadeteriorat mésespecialment desde les retallades, laprecarització laboraldels professionalsde la sanitat i elproblema de les llistesd’espera. Però, peraconseguir tot això,crec que prèviamentés necessari revisari repensar enprofunditat el nostremodel sanitari, nonomés pel que fa ala seva gestió, sinótambé en l’àmbitorganitzatiu iestructural i la sevatransparència: onsom, cap a on volemanar i quina és la millormanera d’arribar-hi,sabent que el pacientha de ser l’eix centrald’un sistema sanitaripúblic i universal,basat en una atencióprimària forta integrali integradora, quecoordini serveis degran qualitat.

José Luís Díaz,cap de Serveid’Urologia a l’HospitalMoisès Broggi

En l’anàlisi de l’actemèdic trobem elsprincipals temes demillora. Si hem decenyir-nos a tres, permi serien:• El temps necessari

per poder escoltar,observar i valorar,i així establirmillors diagnòsticsi optimitzar elsrecursos.• El respecte

per l’activitatrealitzada i la sevatranscendència,tant per als nostrespacients com per anosaltres mateixos.• La llibertat en

l’exercici de laprofessió: s’had’abandonar elconcepte metge-funcionari i recuperarel concepte metge-professional.

Pot semblar unalectura superficial,però crec que totsmillorarien siapliquéssim aquestesmesures.

AntoniSisó-Almirall,metge de famíliaa l’EAP Les Corts

Promoure un Plade Potenciació del’Atenció Primària(nivell de resolució,noves competències),designant-la coml’àmbit gestor icoordinador del’atenció a la cronicitat,atenció domiciliàriai sociosanitària. Caluna atenció primàriasolvent i desitjable.Transformar laparticipació delsciutadans: cal queels usuaris juguin unpaper actiu en lesdecisions sanitàries,des de la proximitat(barris, municipis):ressuscitar els consellsde salut.Reduir les llistesd’espera. Per a lesquirúrgiques i provescomplementàries, calun autèntic pla de xoc.Promoure l’autonomiade gestió com unelement que potmillorar l’accessibilitati, per tant, les llistesd’espera assistencials.

Més informació:blogcomb.cat

revista del 11

Professió

No hi ha dubte que la medicina,com la resta de ciències de lasalut, ha fet grans avenços desde tots els punts de vista.Aquests avenços es perceben

amb més claredat quan es relacionen ambla tecnologia aplicada al diagnòstic i la ci-rurgia, amb la farmacologia, la genètica oaltres àrees de gran complexitat. Però, devegades, poden fer una certa ombra a unade les grans qüestions vinculades a la salutde les persones: la relació entre l’expert, elprofessional, el facultatiu, el metge i el pa-cient, la comunicació metge–pacient.

En aquest punt essencial és on volem po-sar el focus i reflexionar, amb el convenci-ment que l’eficàcia de qualsevol tracta-ment es multiplica si el coneixement de lesmalalties i la seva terapèutica és paral·lel al’establiment d’una relació, d’una comuni-cació adient entre el professional i la per-sona que té una malaltia.

No podem prioritzar el superconeixementde les malalties per sobre de l’establimentd’una relació i una comunicació adientsamb el pacient i, també, en molts casosamb el seu entorn familiar. Més encara,

quan molt sovint l’escenari d’aquesta rela-ció metge-pacient és una consulta ambuna disposició física determinada, untemps limitat per a l’atenció al malalt, unapantalla d’ordinador amb una funció inne-gable però que pot interferir en la relació iun llenguatge tècnic que no sempre acos-ta el professional i el pacient. I tot això enun entorn com l’actual en què molts pa-cients vénen a la consulta dels professio-nals molt mediatitzats o influïts, no sola-ment pels temors vinculats a les sevesmalalties, sinó per una gran allau d’infor-mació a la qual es té fàcil accés a Internet iamb altres mitjans de comunicació.

Es percep, de vegades, una inèrcia que ensfa parlar més de malalties que de malalts, iaquesta inèrcia ens pot allunyar d’una rela-ció i comunicació adient amb el pacient iens fa menys conscients de la importànciai la transcendència de la relació metge-pacient, de cara a l’eficàcia del tractamento de la terapèutica.

En la comunicació entre el metge i el pa-cient és important, però no és suficient, lavoluntat d’entendre’s, la voluntat d’expli-car, cal conèixer determinades tècniques i

determinades habilitats per establir unabona connexió amb el nostre interlocutor,per tant, s’escau pensar en com en la for-mació dels futurs professionals de la medi-cina i com al llarg de la seva praxi professi-onal es poden anar incorporant elements,conceptes, reflexions, habilitats i tecnolo-gia sobre la comunicació metge-pacient,entre d’altres coses perquè aquesta és unaàrea en la qual darrerament també s’estàproduint un gran avenç.

Si a l’escena que hem descrit abans delmetge amb el seu pacient en una determi-nada consulta, en unes determinades con-dicions, hi afegim la personalitat del met-ge, i la del pacient o dels membres de laseva família que intervenen, les caracterís-tiques de la malaltia, el pronòstic de la ma-laltia, les expectatives sobre el tractamenti la curació de la malaltia i si el pacient ésun nadó, un infant, un adolescent, un dis-capacitat psíquic, un malalt mental sever,una persona gran, entre d’altres la comple-xitat d’aquesta relació, d’aquesta comuni-cació metge-pacient es multiplica.

Els dies 6 i 7 de novembre el COMB de Bar-celona organitza un Simpòsium sobre lacomunicació metge-pacient, per millorar larelació entre professionals de la salut i pa-cients. Aquest presenta dos formats: un dejornada oberta a metges i altres professio-nals de la salut per reflexionar sobre aques-ta qüestió i un altre de seminari amb unobjectiu clarament formatiu per acos-tar-nos al coneixement de tècniques i habi-litats relacionades amb aquesta temàtica.

la comunicacióentre el metge i el pacient


Mireia Sans,vocal de la Junta de Governdel COMBAntoni Calvo,coordinador del Simpòsiumsobre la comunicaciómetge-pacient

12 revista del

Crònica col·legial

el COMB en els mitjans de comunicaciósos no es pot mantenir sense perjudicar elsistema i la qualitat”. A més, el manifestdels col·legis professionals adverteix que lainsuficiència de recursos ha afectat les in-versions i les retribucions dels professio-nals. Així mateix el document ressalta que“la sanitat catalana està preparada comcap altra per assumir els reptes d’excel·lèn-cia en tots els àmbits que plantegi el nouespai polític dins de l’espai europeu”.

El mateix dia 9, van informar sobre eldocument dels col·legis sanitaris catalans,entre d’altres, les edicions digitals de LaVanguardia i El País, així com els mitjans au-diovisuals TV3, el canal 324, Catalunya Rà-dio i RAC1. El posicionament dels col·legissanitaris, així mateix, va ser recollit en l’edi-ció de paper d’El Periódico, l’Ara i de DiarioMédico, el 10 de setembre, els quals desta-quen l’apel·lació que es fa en el manifest al

màxim consens polític i a fugir de tacticis-mes partidistes.

Crisi de refugiats5 de setembreEl Col·legi de Metges de Barcelona es vaposicionar, el passat 4 de setembre, sobrela crisi de refugiats a Europa, comprome-tent-se a garantir el dret a la protecció de lasalut dels refugiats i a impulsar projectesde voluntariat entre els col·legiats per afa-vorir l’acolliment. Aquest posicionamentva ser recollit per La Vanguardia en la sevainformació i editorial i pels diaris Ara, ElPunt Avui i l’agència Efe. (Vegeu pàg. 7).

la defensa de les vacunes16 d’agostEn una entrevista d’Europa Press, el 16d’agost, el president del COMB, Jaume Pa-

demografia mèdica14 de setembreEl programa Els Matins de TV3, en l’espai pre-sentat per Núria Solé, el 14 de setembre, vatractar sobre si falten places a la Facultat deMedicina. Els Matins va recollir el testimonide dos joves catalans, Cristina Boguñà i LuisCastilla, que se’n van anar a l’estranger a es-tudiar medicina perquè no van trobar plaçaper fer-ho a Catalunya. En el programa vaparticipar Marc Soler, director corporatiudel COMB, que va explicar les dades demo-gràfiques de la professió mèdica i la situaciói característiques dels metges que marxen idels metges que vénen de fora. Soler va de-nunciar que, malgrat que pràcticament nohi ha atur, hi ha una precarietat importantque “és urgent resoldre”.

La Vanguardia, el 30 de juny, va infor-mar sobre la problemàtica de la marxad’estudiants de medicina a Europa de l’Est iva recollir les declaracions de Jaume Sella-rés, vicepresident del COMB, que va mani-festar que “no és preocupant, són bonesuniversitats i formen metges de molts méspaïsos europeus; l’únic problema és elpreu, no la qualitat”. Per altra banda, MarcSoler va advertir, en la mateixa informació,que “en els propers anys es produirà unaugment notable de les jubilacions a Bar-celona: en deu anys se n’aniran més de6.000 metges actius”. Segons Soler “tambéfaran falta els metges que es formen fora”.

Més recursos per a un sistemasanitari de qualitat9 de setembreLes agències de notícies Europa Press, Efe il’Agència Catalana de Notícies (ACN), van in-formar del manifest fet públic pels col·legissanitaris catalans en el qual reclamen, da-vant el repte electoral del 27 de setembre,que Catalunya disposi plenament de lesestructures i els recursos necessaris perdissenyar i finançar de manera justa el sis-tema sanitari. En la informació assenyalenque els col·legis han destacat “la necessitatde mantenir el model sanitari de futur” ihan remarcat que “la disminució de recur-

El Periódico. Informació sobre el manifest dels col·legis professionals sanitaris deCatalunya sobre el sistema sanitari en el moment polític actual.

10 de setembre

revista del 13

Crònica col·legial

drós va destacar que “posicionar-se en con-tra de les vacunes és incompatible ambl’evidencia científica, i comporta un compo-nent ideològic que ha de quedar al margede la pràctica clínica”. Padrós va explicar queel cas del nen de sis anys d’Olot, que va mo-rir per diftèria perquè no estava vacunat, haevidenciat“un relaxament en matèria de va-cunes, cosa que s’ha de combatre perquèen aquest assumpte no es pot jugar”.

Així mateix, Padrós va assenyalar que elCOMB no ha rebut cap queixa en aquestsentit ni ha obert cap expedient a cap met-ge: “Si ho detectem, proposarem que essancioni i fins i tot la suspensió de l’exercici,perquè es inadmissible i contravé el CodiDeontològic”.

Aquestes declaracions de Jaume Padrósvan ser recollides, entre d’altres mitjans, perLa Vanguardia, El Punt Avui i les edicions di-gitals d’El País, l’Ara, El Mundo i de TV3.

El Periódico, el 19 d’agost, en una infor-mació sobre l’ofensiva de l’OMS per neu-tralitzar els antivacunes, va recollir les de-

claracions de Jaume Sellarès, vicepresidentdel COMB, en les quals va recordar que “elcodi deontològic, que a Catalunya es comúper als quatre col·legis provincials, garan-teix que l’acció d’un metge no serà maiperjudicial per als ciutadans, i que els pro-fessionals tenen l’obligació de proposar alspacients la millor alternativa terapèuticaen cada moment”. Sellarès va afirmar que“és evident que no recomanar les vacunessistemàtiques és una mala praxi”.

El COMB va fer públic, a principis d’es-tiu, la campanya “vacunar és protegir” perpromoure entre la població la vacunacióresponsable; la campanya va tenir ressò enbona part de les televisions i ràdios de Ca-talunya, TV3, 8TV, TVE, BTV, Catalunya Ra-dio, RAC1 i la Cadena SER, van difondre eninformatius i programes el vídeo del COMB.

Ple monogràfic de salut alParlament17 de junyAmb motiu del començament del ple mo-

Declaracions de Jaume Sellarès aEls matins de TV3 sobre el sistemasanitari català.

17 de juny nogràfic de salut al Parlament de Catalu-nya, Lídia Heredia va entrevistar JaumeSellarès, vicepresident del COMB, a Els ma-tins de TV3 en la qual es va parlar del siste-ma sanitari català. Sellarès va dir que “lesretallades no es poden aguantar gairemés” i que “l’usuari ha notat la rebaixa enqualitat a causa de les retallades d’aquestsanys de crisi”. Sellarés també va assenyalarque la proposta del Col·legi és que en elple del Parlament s’abordi la participaciódels professionals en el disseny i la gestiódel sistema sanitari ja que “la sostenibilitatdepèn del fet que els professionals inter-vinguin en la gestió i organització de lesestructures sanitàries”. En el decurs de l’en-trevista, Sellarés també va parlar sobrel’atenció primària, els consorcis sanitaris iel cas de diftèria.

Participació dels metges en lagestió sanitària5 de junyEl Departament de Salut, el Consell de Col-legis de Metges de Catalunya (CCMC) i elServei Català de la Salut van signar, el passat5 de juny, un acord que preveu que els pro-fessionals sanitaris participin activament enles decisions assistencials i de gestió tantd’hospitals com de centres d’atenció primà-ria de l’ICS. Jaume Padrós, president delCOMB i un dels signants de l’acord, en de-claracions a Europa Press va posar com aexemple de com es traduirà l’acord en què“els professionals podran participar enl’elecció de les direccions mèdiques, les jun-tes clíniques tindran un paper decisiu en laconducció dels centres i els sanitaris interce-diran per modificar dinàmiques organitzati-ves que no funcionin”.

Padrós va assenyalar en declaracions aEfe, el mateix dia, que “en temps de crisi elsmetges són els que tenen més confiança ides d’aquest reforçament del seu poder esreitera el nostre compromís amb el sistemasanitari públic”. Les declaracions de JaumePadrós sobre l’acord també van ser recollidesentre d’altres per La Vanguardia.com, DiarioMédico, Gaceta Médica i Redacción Médica.


14 revista del

A fons

el vídeo de lacampanya es fa viral

a les xarxes

#vacunarésprotegir

Xavier Sardà | PeriOdiSta“vacunar és protegir. Fes cas de les recomanacions

del teu metge i vacuna’t”

Pilar rahOla | eSCriPtOra“no sé si déu existeix, però existeixen els metges,i existeixen les vacunes i salven vides. i en això sí,

en això puc creure”

Ona CarBOnell | eSPOrtiSta OlíMPiCa“Fes confiança als metges i a la ciència. vacuna’t”

viCtòria FuMadó | Pediatra“treballo a l’àfrica. als països on jo hi sóc no tenen

les nostres oportunitats. aprofita-les. vacuna’t”

JOrdi reBellón | aCtOr“la ficció mai pot superar la realitat. i la realitat és

que ens hem de vacunar. Sobretot els nens”

JOrdi BaSté | PeriOdiSta“les conseqüències de les malalties poden ser greus.

les podem prevenir i evitar si ens vacunem”

lluíS til | MetGe, MediCina de l’eSPOrt“Si estàs malalt no fas esport, no et pots entrenarni competir. evita les malalties. Millor vacunar-te”

Xavier PaSCual | entrenadOr FC BarCelOna“Jugar, competir i guanyar un campionat és moltimportant, però vacunar-se i salvar vides encara

ho és més”

Júlia OterO | PeriOdiSta“vacunar-se és també un acte de solidaritat.

ens protegim tots”

natàlia riera | MetGeSSa de FaMília“les vacunes et protegeixen a tu i als altres.

el risc més gran és no posar-les”

Pere JOan CardOna | MetGe inveStiGadOr“Prevenir malalties amb vacunes és el que ens fa

més forts. tant de bo en tinguéssim més”

MòniCa terriBaS | PeriOdiSta“el món ja és molt petit. hem d’estar preparats,

hem d’estar vacunats. Per tant, totes les vacunesi més investigació”

QuiM MOnzó | eSCriPtOr“des de la prehistòria els humans hem avançatuna mica. ara hem de tornar enrere? ara no ens

hem de vacunar?”

tOni trilla | Salut PúBliCa“treballo en epidèmies en tot el món. epidèmies aquí,

a Catalunya? no, gràcies. Molt millor vacunar-se”

antOni BaSSaS | PeriOdiSta“els meus pares em van vacunar a mi,

i jo he vacunat els meu fills”

MaGda CaMPinS | MetGeSSa, Salut PúBliCa“estudio les vacunes. Conec bé el tema: vacuno i

estic vacunada. Funcionen”

Èxit de la campanya“vacunar és protegir”

A fons

revista del 15

u

“Vacunar és protegir” és la primera campanyaque llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB), amb el suport del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya (CCMC), per promoure entrela població la vacunació responsable. El vídeode la campanya es fa viral a les xarxes.

L’objectiu de la campanya és cons-cienciar els ciutadans de la impor-tància de vacunar-se, tant per prote-gir-se individualment de malaltiesinfeccioses com per protegir el seu

entorn més immediat.

Amb aquesta iniciativa, el COMB també voldeixar molt clar que les vacunes salven vi-des i vol remarcar als ciutadans que, en casde dubte, han de recórrer als professionalsde la salut i seguir les seves recomanacions.

En el vídeo de la campanya van participarmetges i metgesses especialistes amb unasòlida trajectòria professional i reconegutsper la seva implicació en la millora de la sa-nitat catalana, com són els doctors AmàliaArce, Magda Campins, Pere Joan Cardona,Victòria Fumadó, Natàlia Riera, Eulalia Ruiz,Stephan Schneider, Lluís Til i Antoni Trilla.

A més, també hi van participar desinteressa-dament personalitats de l’àmbit de la comu-nicació, l’esport, el cinema, les lletres i lamoda, com Antoni Bassas, Jordi Basté, OnaCarbonell, Òscar Dalmau, Martina Klein, QuimMonzó, Queco Novell, Julia Otero, Xavier Pas-cual, Pilar Rahola, Jordi Rebellón, Xavier Sardài Mònica Terribas.

El vídeo ha tingut una amplia difusió a lesxarxes socials amb el hashtag #vacunarésprotegir i en el portal creat específicamentwww.vacunaresprotegir.comb.cat. Els prin-cipals hospitals de Catalunya i els centresd’atenció primària han contribuït activa-ment a difondre’l.

També s’han fet ressò de la campanya, tanten informatius com en programes, dels mit-jans audiovisiuals com TV3, 8TV, BTV, TVE,RAC1, Catalunya Ràdio, Onda Cero i CadenaSER. En les agències de notícies EuropaPress i ACN i en la premsa escrita i digitalcom La Vanguardia, l’Ara.cat i Vilaweb, entred’altres. També va informar de la campanyaTelesur, canal de televisió per satèl·lit ambcobertura internacional

òSCar dalMau | PreSentadOr“v baixa, a, c, u, n, a apòstrof t.

vacuna’t”

QueCO nOvell | aCtOr“les vacunes han ajudat com cap altra

cosa al progrés de la humanitat”

aMàlia arCe | Pediatra“hi ha un munt de mites sobre les vacunes:si tens dubtes consulta al teu pediatra. les

vacunes passen estrictes controls de seguretat”

Martina Klein | MOdel“he vacunat el meu fill seguint lesrecomanacions del meu pediatre”

StePhan SChneider | Pediatre“Ja no recordem ni la pòlio ni la diftèria

perquè els nostres pares ens van vacunar”

eulàlia ruiz | MetGeSSa de FaMília“una societat ben vacunada és una societat

més protegida i segura per a tothom”

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

.

16 revista del

A fons

u

La Comissió de Deontologia del COMBha debatut en profunditat la polèmicasobre les vacunes sistemàtiques que s’hadesencadenat arran del cas de diftèria en uninfant no vacunat, diagnosticat a la comarcade la Garrotxa, ingressat de gravetat aun hospital de Barcelona i que finalmentha perdut la vida. Com a conseqüènciad’aquest debat, la Comissió conclou que:

1. Lamenta que s’hagi donat un cas mortald’una malaltia prevenible en un nen. Capciutadà hauria d’emmalaltir per una causaevitable.

2. L’eficàcia de les vacunes sistemàtiquesestà sobradament demostrada, així comel seu benefici per a la salut pública.Aquesta és una qüestió d’evidènciacientífica irrefutable, no susceptibled’interpretacions alternatives de baseideològica no demostrables.

3. Les vacunes sistemàtiques són moltsegures. Els efectes secundaris freqüentssón lleus (febrícula i reacció local) iels efectes secundaris més greus sónexcepcionals. La relació benefici/risc ésaltament positiva. Maximitzar aquests

Comissió de Deontologia del COMBl’actitud antivacunació d’alguns professionals

casos excepcionals i parlar d’efectessecundaris a llarg termini no demostratsés desinformar i crear alarma social.

4. No li correspon a la Comissiódebatre sobre la conveniència o node l’obligatorietat de la vacunaciósistemàtica, però recorda que la llibertatindividual per prendre decisions s’hade qüestionar quan aquestes decisionsafecten els interessos i la salut de tercers,com succeeix amb la decisió de novacunar els fills, la qual cosa pot afectarla seva pròpia salut —en el cas dels fillsmenors d’edat— i la seguretat de la restade la població.

5. El fet de justificar l’actitud antivacunespels interessos econòmics que pot haver-hi al seu entorn no és un argument quepugui, sota cap concepte, invalidar lacientíficament demostrada eficàcia deles vacunes sistemàtiques. Però si el quees vol dir amb aquest argument és queels metges que recomanen aquestesvacunacions —la immensa majoria—actuen sota pressió comercial, s’estàinsinuant que aquesta immensa majoriade metges són ineptes o corruptes. Això

no solament és crear una alarma socialtotalment injustificada, sinó que, ditper un metge, és una vulneració de lesnormes de deontologia.

6. Cal recordar que el deure dels metges,basat en l’ètica mèdica i reflectit al Codide Deontologia en diversos articles,obliga a una lleialtat envers les persones,a emprar tots els mitjans necessaris idisponibles per preservar la salut de lespersones, a no emprar procediments,ni prescriure medicaments ni ferrecomanacions que no estiguin basadesen l’evidència científica o en l’eficàciaclínica, encara que el pacient hi consenti.El contrari seria maleficència.

7. La Comissió de Deontologia, queassessora la Junta de Govern delCOMB, creu que els companys metgesque, públicament o en exercici de laprofessió, desaconsellen les vacunacionssistemàtiques, sense la concurrènciade contraindicació justificada, vulnerenles normes del Codi de Deontologiadel Consell de Col·legis de Metges deCatalunya i, per tant, poden ser acusatsde mala praxi.

revista del 17

Entrevista

El professor Manuel Cruz Hernándezés un dels màxims exponents de lapediatria nacional i és un dels pocstestimonis que ens pot explicar comvivien la diftèria tant metges com

pacients. Va començar a exercir com a metgepediatra l’any 1951 a l’Hospital Clínico de Gra-nada, tasca que va combinar amb la docènciauniversitària. És autor del manual Tratado dePediatría, una obra referent per a tots aquellsque es dediquen a aquesta especialitat. Elprofessor Cruz encara continua ben actiu alsseus 89 anys, oferint conferències magistrals icompartint amb les noves generacions demetges coneixements i experiències.

al llarg de la seva dilatada carrera com apediatre ha diagnosticat i ha tractat mol-tes malalties, entre les quals la diftèria.En temps molt antics que encara recordovaig tenir l’ocasió de veure força casos dediftèria. Vaig treballar a Granada fins l’any1956, a Cadis fins l’any 1964 i des del 1965que sóc a Barcelona. Per descomptat vaigveure molts més casos en l’etapa de Grana-da i Cadis. L’Hospital de la Facultat de Me-dicina tenia una sala només per diftèrics.Pel fet de treballar en ciutats tampoc vaigveure els drames més greus que es podienproduir en el medi rural, tot i que moltesvegades em cridaven a les consultes. A par-tir de la meva etapa de Barcelona, els casosde diftèria van anar disminuint de formaevident fins que ens en vam oblidar.

Com la detectava en els seus pacients?La majoria ens consultava per unes an-gines. Llavors, com la por a la diftèria era

Prof. Manuel Cruzhernández

“La diftèria ésd’aquestesmalalties queno s’obliden”

tan gran, qualsevol angina, especialmentsi tenia plaques blanques, ja ens feia pen-sar en la diftèria. Els pacients eren nensque tenien inflamació de gola amb unesplaques, anomenades pseudomembra-nes, que tenien un aspecte grisós moltlleig i els ganglis molt grans. Les criaturestenien dificultats per empassar, una veumolt nasal i allò ens posava sobre la pistaque podia ser una angina diftèrica.

recorda algun cas que el marqués es-pecialment?La diftèria és d’aquestes malalties que nos’obliden. El que més recordo no és l’angi-na, sinó un altre quadre, el crup diftèric,laringitis diftèrica o “garrotillo”. El que joveia era un nen asfixiant-se, com si li esti-gueren estrenyent el coll, sense poder res-pirar ni parlar, posant-se de color blauamb els llavis morats, el nas, la cara…Aquest és el quadre que més recordo. Im-mediatament anava a l’hospital i allí se lipracticava un tractament d’urgència. Sis’arribava a temps, es podia curar.

la clau era actuar amb rapidesa?En la diftèria, abans i ara, el més importantera actuar molt, molt ràpid. En el cas de lagola, es feia una traqueotomia, que moltesvegades la feia el metge d’urgències en lamateixa casa del malalt. S’havien de resoldreels problemes respiratoris i de seguida donar

el tractament bàsic per eliminar l’acció delmicrobi de la diftèria, que era el sèrum, i des-prés l’antitoxina, però tot molt ràpidament.Amb això, la fase aguda s’havia resolt.

Creu que les vacunes han estat la clau pertal que malalties com la diftèria hagin des-aparegut?Jo he viscut una etapa on la vacuna de la dif-tèria era obligatòria. Sempre hi ha hagutgent rebeca a les vacunes, fins i tot metges,però els pediatres hem estat, en frase d’uncol·lega, “apòstols de les vacunes”. Nosaltressempre les hem defensat. Jo estic convençutque ha estat la vacuna de la diftèria la que hacontribuït a eliminar-la del món occidental.

encara té pacients que li recorden que vaser vostè qui els va salvar de la diftèria?Tot i que ja no exerceixo, em truquen ja avisals quals vaig ajudar a curar i agraeixen queels salvéssim la vida.


18 revista del

La 15a edició de la Jornada d’Estiude la Professió Mèdica, celebrada aPuigcerdà el passat juliol, va tenircom a tema central “La publicitat ila informació mèdica”. Professio-

nals de la salut i experts en la matèria vangenerar un enriquidor debat que va girarentorn de la divulgació científica i l’espon-sorització, les TIC i la informació mèdica ala xarxa i la publicitat mèdica, nous meca-nismes de relació pacients-metges.

els conflictes d’interès,un obstacle sobre el qual cal actuarLa primera taula de la Jornada sobre “La di-vulgació científica i l’esponsorització”, va sermoderada per Miquel Vilardell, de l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron, que va exposar

quin és el paper de cadascun dels actorsque integren el sistema públic de salut icom es pot veure afectada aquesta xarxapel joc de conflictes i interessos derivats dela relació amb la indústria farmacèutica.

En la taula va intervenir José Zamarriego, deFarmaindustria, que ha elaborat un codi debones pràctiques per millorar la relació entreindústries farmacèutiques i entre aquestes iels professionals i les societats científiques.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàriesde Catalunya (AQuAS), representada per Jo-sep M. Argimon, va insistir en la necessitatd’actuar de forma preventiva per ajudar elsprofessionals que es troben amb conflictesd’interès.

Josep Terès, president de la Comissió deDeontologia del COMB, va recordar quel’actual Codi de Deontologia determinaque “la primera lleialtat del metge ha d’és-ser envers la persona que atén”. Per això,segons Terès, “quan un professional actuasota la influència d’un espònsor i mostrauns resultats esbiaixats atempta contra lalleialtat del pacient”.

De la banda de la recerca, Carles Brotons,de l’Institut d’Investigació Biomèdica del’Hospital de Sant Pau, i Bonaventura Clo-tet, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, vanexposar la seva experiència al capdavantd’equips de recerca sanitària i les dificul-tats a l’hora d’aconseguir finançament pera projectes d’investigació i assajos clínics.

la publicitat i la informació mèdica

Crònica

PUBL ICITAT

INFOR MACIÓ

DICAMÈ

u

Crònica

XV Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

revista del 19


el pacient és qui té la darrera paraulaLa segona taula, centrada en les TIC i la in-formació mèdica a la xarxa, el va moderarFrancesc Garcia Cuyàs, director de la Funda-ció TICSalut. Els temes que es van plantejarvan ser l’ús que fan els usuaris d’Internetper gestionar la seva salut; la implantaciódel model assistencial no presencial; la se-guretat de la informació mèdica a la xarxa;l’ampliació dels mercats d’aplicacions desalut, i l’eina “La meva salut”, impulsada perCatSalut. Els membres de la taula integradaper Albert Casasa i Marta Puig-Soler, met-ges de família; Assumpció González, infer-mera; Jordi Masias, de l’empresa Firmapro-fesional, i Dolors Querol, de Chiesi, vandeterminar que qui té la darrera paraula, entermes d’acceptació de les noves tecnolo-gies i del seu ús mèdic, és el pacient.

Fins on pot arribar la publicitat?La darrera taula moderada per Jordi Varela,director eHealth HP, “La publicitat mèdica,nous mecanismes de relació pacients-metges” va ser el marc on Gustavo Tolchinsky,secretari de la Junta de Govern del COMB,va presentar el Document de Posició delCOMB en relació amb la publicitat de l’acti-vitat mèdica, que recopila els principis ètics,els criteris i els requisits exigibles en aquestàmbit. En aquesta mateixa línia va interve-nir Roser Vallès, de la Direcció General d’Or-denació i Regulació Sanitàries del Departa-ment de Salut, que va explicar com, des delDepartament, es fa un seguiment molt acu-rat de la publicitat sanitària relacionadaamb els medicaments, els productes sani-taris i els centres mèdics.

D’altra banda, Frederich Llordachs i JordiCamí van parlar dels seus propis casosd’èxit. Llordachs amb l’eina Doctoralia iCamí, amb la Fundació Pasqual Maragall.

En el decurs de la Jornada es va presentarla Càtedra de Medicina de muntanya i delmedi natural i de simulació clínica de laUniversitat de Girona, impulsada pels pro-fessors Maximiliano Fuentes i Enric Subi-rats. El punt i final el va posar l’escriptoraEmpar Moliner que va fer un recorregut li-terari amb el seu particular estil.

20 revista del

Crònica

1. Si vols tenir un web atractiu visualment,tingues en compte les darreres ten-dències en disseny. En aquests mo-ments, són webs senzills, diàfans, ques’adapten a tots els dispositius (ordina-dor, tauleta i mòbil), i on el vídeo estàmolt present.

2. Sigues visible a Google mitjançanttècniques SEO (Search Engine Optimi-zation) basades en la programació, es-tructuració i redacció dels continguts ocontractant anuncis de pagament enaquesta plataforma (SEM: Search En-gine Marketing).

3. El contingut és el rei. Sigues constanten la publicació de nou contingut, quesigui rigorós però adaptat al públic alqual et dirigeixes, i utilitza reiterada-ment però sense excés les paraulesclau: aquelles amb les quals l’audiènciabusca el contingut que ofereixes.

4. El contingut sempre millora ambimatges. Planteja un contingut visual-ment atractiu, ja sigui amb fotografies,il·lustracions, infografies o fins i tot ví-deos.

5. No siguis tímid! Fomenta el diàleg i lainteracció entre la comunitat. Escoltales propostes dels usuaris i contestatots els comentaris, siguin positius onegatius.

6. Si tens consulta virtual, ha de basar-seen els principis de la relació entre met-ge i pacient, i mai substituir les visitespersonals. A més, cal advertir el pacientdels límits d’aquesta forma de consultai establir prèviament si l’e-consulta ésremunerada o no.

7. No es pot ser a tot arreu. Focalitza elsesforços i escull les xarxes socials onvols ser present en funció de l’audièn-cia a la qual et dirigeixes.

8. Compte amb la publicitat al web. Lamedicina no ha de ser tractada com unbé de consum. Per això, tot i que in-cloure publicitat és legítim, cal queaquesta publicitat sigui objectiva, verí-dica i fàcilment entenedora, sense ga-rantir cures ni fomentar esperances en-ganyoses.

9. Mesura totes les accions posades enmarxa. Estableix els indicadors en quèet basaràs per saber si estàs fent bé lescoses respecte als objectius inicialsplantejats.

10. Seguir els principis de bona pràcticade Web Mèdic acreditat t’ajudarà aoferir als teus usuaris contingut de con-

10 passos per millorar un web de contingut mèdicu

Albert Casasa i Òscar Solans, membres del conselltècnic de Web Mèdic Acreditat (WMA) juntamentamb el secretari del COMB, Gustavo Tolchinsky, hanestat treballant en l’elaboració del document dePrincipis de Bona Pràctica de WMA pel qual es regeixel programa d’acreditació de qualitat de webs mèdicsdel COMB.


fiança i de qualitat. Identifica els res-ponsables mèdics, proporciona uncontingut científicament rigorós i ga-ranteix que les dades són tractades demanera confidencial.

Cada cop som més els metges que tenim una pàgina web. Tenint en compte aquesta tendència, Web Mèdic Acreditat va organitzarl’acte “Guia per millorar el teu web sanitari”. L’objectiu d’aquesta jornada va ser oferir eines i recursos per ajudar a millorar els webs sani-taris des d’un punt de vista de disseny, de contingut, de posicionament i de seguretat.

Més informació:wma.comb.cat



Documents de posició

principalment internet, fa necessari revisarde nou els mecanismes d’autoregulacióamb què compta la professió.

Amb aquest objectiu, el COMB s’ha posi-cionat en un document en què, en primerlloc, fa una reflexió sobre els principis ètics,planteja 16 punts de criteris i requisits exi-gibles en la publicitat de l’activitat mèdica,explica com fa el control de la publicitat i,finalment, reprodueix la normativa aplica-ble en matèria de publicitat.

Els límits de la publicitat dels serveismèdics o sanitaris és objecte dedebat permanent en les societatsmodernes, on ha calgut efectuaruna ponderació de les legítimes

aspiracions dels professionals sanitaris adonar a conèixer els seus serveis i els even-tuals beneficis per a la salut de la seva acti-vitat, amb la necessària protecció dels des-tinataris d’aquesta informació per evitarsituacions d’abús o, de vegades, simple-ment dificultats en la comprensió de la in-formació transmesa.

El COMB ja s’havia pronunciat a través dediferents publicacions en qüestions rela-cionades amb la publicitat i sobre la rela-ció dels metges amb els mitjans de comu-nicació. Però l’evolució de les tecnologiesde la informació, en un entorn canviant enel qual els règims de control administra-tiu de la publicitat sanitària perden partde la seva eficàcia per la gran dispersió del’àmbit en què aquesta es desenvolupa,

límits en laprescripció defàrmacs en pacientscrònics en el sistemasanitari públicAlgunes Institucions del sistemasanitari públic de Catalunya, entre lesquals l’ICS, han decidit que els seusmetges d’hospitals i de consultesexternes (CCEE), tindran limitat elperíode de prescripció de fàrmacs a60 dies. Al mateix temps, els metgesde família i pediatres d’atencióprimària poden fer-les amb unadurada màxima de 365 dies. Aquestadecisió organitzativa ha creat malestar,especialment entre els primers.

Les entitats que han presaquesta mesura organitzativa, nohan donat cap argument clínic quejustifiqui aquesta disparitat de criterien la limitació de la durada de lesprescripcions.

El Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya (CCMC) ha editat al webcol·legial el seu posicionament, enel que consideren que cal afavorirla conciliació de dos principisfonamentals del sistema sanitari.D’una banda, el de garantir que ladurada de la prescripció del metge del’hospital o de CCEE es corresponguiamb la durada del seguiment clínicdel malalt i d’altre, la de reconèixer alsmetges d’atenció primària (metges defamília i pediatres) la responsabilitat decoordinar i conciliar tota la medicacióque pren el pacient.

Per tant, el CCMC, demana a lesentitats proveïdores del nostre sistemasanitari que adoptin els modelsorganitzatius necessaris que facinpossible conciliar aquest dos principisbàsics amb l’acord i la participació delsmetges.

la publicitatde l’activitat mèdica

revista del 21

22 revista del

La publicitatde l’activitatmèdicaa debat

Gustavo Tolchinsky – Quina és la percepcióque tenen els mitjans sobre la publicitatde l’activitat mèdica?

Josep Corbella – La manera com definimpublicitat els mitjans és diferent de com hofa el Col·legi. Des del punt de vista del mitjà,la publicitat és aquella comunicació que estàpagada i la diferenciem del que és la informa-ció. Des del vostre punt de vista, publicitar-sevol dir tenir una certa visibilitat.

G. T. – Quin és l’abast del que és fer difu-sió de l’activitat pròpia i quins aspectesha de tenir en compte el metge a l’horade fer-ho?

Joan Sala – S’ha de distingir bé entre el queés publicitat i què és informació. La infor-mació forma part de la tasca que tenen elsmitjans de comunicació de transmetre a lapoblació els avenços que es produeixen enmedicina, les alarmes, etc. L’altre tema és lapublicitat; l’últim mig segle cap aquí, amb laimplantació de la medicina publica, s’ha se-guit la tendència que la publicitat es tolera,però regint unes normes bàsiques de la veri-

tat, de no enganyar ningú i que sigui pel bédel pacient i no pel lucre del metge.

J.C. – El debat clau no és publicitat sí o no, sinóque es faci el que es faci ha de ser pensant enel bé del pacient i dels ciutadans. Hi ha situaci-ons en què anteposant el bé dels ciutadans aaltres objectius la publicitat seria lícita; en can-vi, en aquells casos en què l’objectiu primerés un altre, com la promoció del professional,no seria lícita. Regular això acaba sent terrible-ment complicat perquè entrem en zones defrontera que sovint són subtils.

G.T. – Com assumeix el món periodístic laresponsabilitat del risc de donar una in-formació i tenir temps de contrastar i do-nar un discurs prudent?

J.C. – Els mitjans de comunicació no estanregulats pel que fa a normes de bona praxi.Si no actuem de manera prou ètica, no hemde retre comptes a ningú. Acaba sent unaqüestió de responsabilitat personal de cadaprofessional i de responsabilitat corporativade cada empresa.

J.S. – No hi ha responsabilitat penal, peròresponsabilitat social, evidentment, n’hi had’haver.

G.T. – el Col·legi es fa càrrec de regular lapràctica dels nostres professionals que,en l’àmbit de la publicitat, no ha de vari-ar de l’assistència i estan sotmesos a lesregles del Codi de deontologia, i pensemque hi ha d’haver una coresponsabilit-zació dels mitjans de comunicació, igualque la que hi ha d’haver per part de l’ad-ministració.

J.C. – En un món ideal, de la mateixa maneraque la prioritat dels metges ha de ser el bédels pacients, des del punt de vista dels mit-jans, la prioritat hauria de ser informar cor-rectament l’audiència. El que passa és que

Tema de debat

“El Col·legi es fa càrrec deregular la pràctica delsnostres professionals que, enl’àmbit de la publicitat, no hade variar de l’assistència”Gustavo A. Tolchinsky

Taula rodona sobre la publicitatde l’activitat mèdica en la qualparticipen Josep Corbella,periodista de La Vanguardiaespecialitzat en ciència i salut;Joan Sala, membre de la Comissió deDeontologia del COMB i especialistaen cirurgia general i de l’aparelldigestiu. Gustavo A. Tolchinsky,secretari de la Junta de Govern delCOMB, va moderar el debat. Josep Corbella, Gustavo A. Tolchinsky i Joan Sala.

revista del 23

“A la premsa ens passa el mateix,la publicitat que es publica, elque genera a vegades són mésaviat problemes ètics, i no tantproblemes deontològics”Joan Sala

Tema de debatQuè en penses tu?Volem saber la teva opinió. Escriuun comentari al blog del Col·legi.debat.comb.cat

en el món del periodisme no hi ha eines dedissuasió, per tant, acaba sent una qüestió dedecisió personal.

J.S. – En els mitjans, de tant en tant, surtensuplements de propaganda mèdica quemolta gent no sap que és propaganda, peròque ho és perquè es paga. Tot això no ésinformació contrastada, basada en l’evidèn-cia, sinó que és informació d’una personaque vol expressar el que fa. Molts metgesconsideren que hi hauria d’haver interven-ció del COMB, que ho regulés. Igual que hiha el Web Mèdic Acreditat, hi hauria d’haverla Publicitat Mèdica Acreditada.

J.C. – Nosaltres tenim el criteri de diferenciarel que és informació del que és publicitat;

pot ser que en algun cas no estigui prou dife-renciat, en prenc nota.

J.S. – En la publicitat hi ha d’haver unes nor-mes i, en aquest sentit, el Document de Posi-ció del COMB s’ha fet molt bé, s’han recollitles lleis, els principis deontològics. Entraríemen una de les funcions que tenen els col·legisde metges que és el de donar prestigi sociala la professió.

J.C. – Aquest document està molt bé, però ésabstracte, no resoldrà tots els problemes. Siem permeten un suggeriment, en els casosque pensin que hi ha un exercici de publicitatincorrecta en el qual són partícips els mitjansde comunicació, jo els animaria a analitzarcas per cas, hi ha uns tipus de casos repeti-tius, i anar a buscar la solució més pertinentper a cada un.

J.S. – Molts dels problemes que ens trobemno estan recollits en el Codi Deontològici són el que en ètica s’anomenen dilemesètics. Hi ha moltes coses que no tenen unasolució clara. Això és el que ens passaria si en-tréssim a jutjar molts d’aquests articles quees publiquen.

J.C. – Jo em referia a casos que no són dile-mes.

J.S. – Hi ha casos clars al Codi Deontològic.

G.T. – hi ha diversos actors en l’entorn quetenen responsabilitats. una és l’adminis-tració, un altre són els col·legis profes-sionals i els professionals mateixos. Però,després, també hi ha els mitjans de comu-nicació, que han de veure si és prudentaquesta publicitat.

J.C. – Si generem falses expectatives, ésque no informem bé. La informació de sa-lut s’ha de valorar amb uns criteris diferentsque la resta d’informacions; a la informaciód’esports prima el criteri d’espectacle, peròquan apliquem aquest criteri a la informa-ció de salut estem espectacularitzant. En lainformació de política, és habitual confron-tar opinions, quan ho apliquem a informa-

ció de salut estem desinformant, si el doctorA diu una cosa i el doctor B diu el contrari, ellector diu“m’esteu posant el cap com un tim-bal”, com és el cas de les vacunes. Seria mi-llor tractar la informació de salut i medicinaamb els seus criteris propis, que són diferentsdels d’altres àrees informatives. Això, que potsemblar una obvietat, no s’ensenya a les fa-cultats de periodisme i els professionals hoaprenem després a partir dels nostres propiserrors.

“El debat clau no és publicitatsí o no, sinó que es faci elque es faci ha de ser pensanten el bé del pacient i delsciutadans”Josep Corbella

J.S. – Hi estic d’acord. La meva intenció no eraposar sobre la taula el comportament delsmitjans sinó l’activitat dels metges i el que, desdel punt de vista ètic, és acceptable i el que ésinacceptable. L’ètica no pretén crear normes,pretén parlar sobre aspectes de la moral de lespersones i això és el que és difícil. Els dilemessempre són ètics, no són deontològics. A lapremsa ens passa el mateix, la publicitat quees publica, el que genera a vegades són mésaviat problemes ètics, i no tant problemes de-ontològics. El tema de les vacunes em semblamolt adient perquè el Col·legi va respondremolt bé, donant ràpidament unes normes queeren les que compartíem la majoria de met-ges. Qualsevol informació que pensem quepugui fer mal s’ha de valorar i sospesar-ne elspros i contres.


La Junta informa

El Col·legi de Metges de Barcelona(COMB) ha fet públic l’InformeAnual 2014, un resum de les princi-pals activitats de la corporació i deles empreses del Grup MED durant

el passat any. L’Informe Anual ha complertaquest any la seva 23a edició.

Enguany, s’aborda inicialment la crisi econò-mica i la seva incidència al sector sanitariamb diversos articles. A la publicació s’infor-ma sobre el consens polític necessari per alfutur del sistema sanitari, la defensa dels ho-noraris dels metges davant les entitats d’as-segurances sanitàries i el suport col·legial ales necessitats dels metges. A més, s’aportendades sobre els col·legiats inscrits al Serveid’Ocupació, l’assessorament jurídic i laboralals metges i el projecte de la Junta de Governper promoure la participació dels col·legiats.

debat sobre la professióEl projecte col·legial sobre la participació delsmetges en la presa de decisions obre la sec-ció del debat sobre la professió on, entre d’al-tres articles, s’analitza el lideratge i la partici-pació professional dels metges d’hospital id’atenció primària, el model d’atenció a lacronicitat avançada en els diferents àmbitsassistencials i la situació dels MIR i el futur dela professió mèdica.

L’informe resumeix, així mateix, els diversosposicionaments del COMB sobre professió iactualitat sanitària, com el debat sobre la in-terrupció de l’embaràs, les llistes d’espera, eldocument sobre la situació actual de la vacu-nació contra la varicel·la, la salut de l’esportis-ta i la lluita contra el dopatge, i la crisi sanità-ria pel contagi d’Ebola a Espanya. Tambés’informa sobre la Comissió d’estudi del reialdecret de gestió de les IT i, finalment, es reite-ra la voluntat del COMB de col·laborar ambl’OMC.

Les activitats del Centre d’Estudis Col·le-gials, el Servei d’Acreditació de la Formació

Mèdica Continuada i la Comissió de Deon-tologia tenen el seu espai a la publicació. Esdóna informació sobre els diversos progra-mes i estudis de la Fundació Galatea, elPAIMM i el Programa de Protecció Social.Així mateix, es presenten els resultats d’unestudi del PPS sobre les necessitats socials ifamiliars dels col·legiats.

Sobre innovació i tecnologia, l’InformeAnual detalla el pla de comunicació com aeina de transparència de la institució i decontacte directe amb els col·legiats; les no-ves seccions i serveis que ha incorporat elweb col·legial; la Jornada Salut 2.0 sobreidentitat digital; el Programa Metge Em-prenedor i els fòrums healthcare, i la cele-bració dels quinze anys de trajectòria deWeb Mèdica Acreditada. La publicació ex-plica com la Junta de Govern del COMB in-forma de les sessions de l’Assemblea deCompromissaris a través del web, les xar-xes socials i la revista col·legial.

Quant a professió, cultura i societat, es fabalanç dels actes de l’“Any del Dr. SimeóSelga”, els Premis a l’Excel·lència Professio-nal, els esdeveniments de l’Àrea Socio-cultural, les novetats del web Galeria deMetges Catalans, les accions de l’Àrea deCooperació i les activitats de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats.

les dades més destacadesEn demografia col·legial, l’Informe Anual2014 del COMB mostra la inflexió a la baixade col·legiacions de metges estrangers,l’augment de baixes i de jubilacions que faque el balanç de metges en actiu sigui es-table i com avança el procés de feminitza-ció de la professió. D’altra banda, el Serveide Responsabilitat Professional informa del’estabilització, un any més, de les reclama-cions contra els metges, de les quals la ma-joria són per via extrajudicial. L’Àrea de Pra-xi presenta les conclusions d’un estudisobre els 540 expedients instruïts pel

informe anual 2014COMB durant els anys 2004-2014 per vio-lència contra el metge en el lloc de treball.

La publicació també dóna a conèixer l’estatde la tresoreria col·legial. El balanç presentaun net patrimonial de 4,4 milions d’euros iuna sòlida solvència econòmica, sense deu-tes de la corporació amb entitats financeres.El 26% del pressupost del COMB s’ha desti-nat a la despesa social, de la qual destaca elPrograma de Protecció Social i el PAIMM.

S’informa, finalment, sobre el Grup MED, elholding d’empreses del COMB: en l’exercici2014, el nivell total de facturació ha estat su-perior als 27 milions d’euros, amb un nom-bre de clients que ja supera els 57.000. Lapublicació ofereix dades sobre l’Àrea Bancà-ria del Grup MED, l’empresa de gestió patri-monial Medpatrimonia, la corredoria d’as-segurances Medicorasse, la societat decapital risc Healthequity, l’aparcament Doc-tor Roig i Raventós i l’empresa de serveis decertificació digital Firmaprofesional.

24 revista del

Col·legi Oficialde Metges

de Barcelona

Informe Anual2014

Més informació:informeanual.comb.cat

revista del 25

Informació col·legial

96%es connectena internetdiàriament

99%tenen correuelectrònic

93%tenensmartphone

90%utilitzen appsno mèdiques

60%utilitzen appsmèdiques

54%mai fan servir les xarxesper comunicar-seamb els pacients

92%es comuniquen ambaltres professionalsper les xarxes

8%tenen blogpropi

Secció e-Salut

13%tenen pàginaweb pròpia

61%utilitzen lesxarxes socials

56%Facebook

29%Twitter

25%LinkedIn

15%Instagram

Quin ús fem els metgesde les noves tecnologies?Per conèixer l’interès dels metges en les noves tecnologies,la Secció de Metges e-Salut ha realitzat una enquesta entre unamostra representativa de la col·legiació. S’ha preguntat sobre lafreqüència de connexió a Internet, sobre l’ús d’aplicacions al mòbil,sobre la presència a les xarxes socials i sobre si es té una pàgina

es recullen els principals resultats de l’enquesta.web o blog propi relacionat amb la medicina. En aquesta infografia

Font: Enquesta Salut 2.0 (2015)

26 revista del

Lideratge i participació

El foment del lideratge i de l’auto-nomia professional és un com-promís explícit de la Junta de Go-vern del COMB. És un compromísque es concreta en la necessitat

de promoure canvis en les organitza-cions assistencials per avançar cap a unaveritable autonomia dels professionals,impulsar i donar suport a les iniciativesadreçades a millorar la participació delsprofessionals en la governança de les ins-titucions, afavorint la gestió clínica, ambcriteris de transparència i voluntat de ser-vei als ciutadans. Perquè estem conven-çuts que cal el lideratge dels professionalssanitaris per avançar i vèncer l’actual si-tuació de crisi.

Amb la voluntat d’assolir i desenvoluparels principis de foment del lideratge i del’autonomia professional, tenint en comp-te que l’Institut Català de la Salut (ICS) ésl’empresa sanitària més important delpaís, on treballa un gran nombre de pro-fessionals sanitaris, la Junta de Govern delCOMB, després de consultar l’opinió dediversos metges i metgesses de l’ICS, re-presentatius dels diferents àmbits assis-tencials, de gestió i responsabilitats, vaelaborar un document de reflexió i pro-postes de mesures organitzatives, ele-ments de gestió i de participació dels pro-fessionals en els centres de l’ICS. Aquest

document es va publicar el passat mes demarç i conté un ampli ventall de propos-tes i recomanacions de millora concretesen l’àmbit sanitari públic. Amb unes pre-misses clares: la viabilitat del sistema sani-tari passa de manera prioritària per unamajor participació directa dels professio-nals clínics en la presa de decisions i en lagestió. És imprescindible augmentar elgrau de satisfacció dels professionals quetreballen en el sistema sanitari públic. Il’aplicació del conjunt de mesures contri-buirà a la millora de l’atenció als pacients.

El document elaborat pel COMB reclamatambé actualitzar els pressupostos de lasanitat pública per renovar les retribu-cions dels professionals, revisar la inversióen els centres sanitaris i realitzar un canvitranscendent en el paper del metge en lagestió i participació en el comandamentdels hospitals i centres d’atenció primàriade l’ICS.

acord per afavorir la governança i lagestióEstem convençuts que la transcendència,el ressò i el suport al document de pro-postes de millora i canvi proposat el mesde març va generar un impuls positiu res-pecte a la necessitat d’avançar en aquestalínia. Tant és així que, el 5 de juny, el De-partament de Salut, el Servei Català de la

Salut, l’Institut Català de la Salut i el Con-sell de Col·legis de Metges de Catalunyasignaven un acord per afavorir la gover-nança i la gestió dels centres ICS, a travésde la participació activa i efectiva delsprofessionals en les decisions assisten-cials i de gestió dels hospitals i l’atencióprimària. A aquest efecte es va constituiruna comissió per a la millora de la partici-pació amb l’encàrrec d’elaborar un docu-ment de conclusions. Hi han participatmetges assistencials de l’ICS designats atítol personal, com també metges ambresponsabilitats directives. El documentconté propostes concretes, consensuadesi possibles, i prioritza tres àrees de treball:els mecanismes de participació en l’elec-ció de qui exerceix la direcció mèdica o ladirecció de l’equip, entenent que la impli-cació dels metges en l’elecció dels direc-tius és un mecanisme de reforçament dellideratge; el rellançament del rol dels me-

la participacióprofessional, clau inecessàriaCompromís decidit

Lideratge i participació

Lluís Esteve,tresorer de la Junta de Governdel COMB

canismes de participació, reforçant les se-ves funcions, i l’autonomia professional,destacant que els professionals han dedisposar dels instruments i la capacitatper gestionar el propi treball.

La feina feta per la comissió no és capdogma, però hauria d’impulsar una novamanera de treballar, un canvi cultural.Cerquem un procés de millora de la parti-cipació que condueixi a una definició delmodel assistencial de futur. I les personesi el nostre posicionament som clau enaquest procés. Hi ha molts professionalsdins l’ICS que treballen en aquesta línia,també directius.

Les propostes fetes no són úniques i se-gur que es poden enriquir i ampliar, peròvolen contribuir decididament a la dinà-mica de canvi cap al procés de millora.Som tossuts i constants, i estem absoluta-

ment convençuts que cal implementar laparticipació efectiva i activa dels profes-sionals a les decisions assistencials i degestió i treballem decididament per acon-seguir-ho.

Comissió per a la millora de laparticipació

Antoni Andreu Périz,vocal Direcció ICSCarme Boqué Oliva,vocal HospitalsFrancesc Borrell Carrió,vocal Atenció PrimàriaMagda Campins Martí,vocal HospitalsAnna Carreres Molas,secretària HospitalsLluís Esteve Balagué,secretari Atenció PrimàriaOriol Estrada Cuxart,presidentSílvia Güell Parnau,vocal Atenció PrimàriaCarme Hernández Aguado,vocal HospitalsVicenç Martínez Ibañez,vocal Direcció ICSXavier Matías-Guiu Guía,vocal HospitalsRosa Morral Parente,vocal Direcció ICSNúria Nadal Braqué,vocal Atenció PrimàriaJoan Miquel Nolla Solé,vocal HospitalsJosep M. Pepió Vilaubí,vocal Atenció PrimàriaPascual Solanas Saura,vocal Atenció Primària

Document de conclusions:www.comb.cat

revista del 27

professional delsmetges de l’iCS

28 revista del

Activitat col·legial

El cicle de sessions sobre “Lideratge ivalors, aplicats en diversos àmbits de laprofessió” va ser organitzat pel COMB i eldiari Ara. Fins ara, hi han participat XavierPascual, entrenador de l’equip d’handboldel FC Barcelona, que va parlar sobre eltreball en equip, i Sor Lucía Caram, monjadominica contemplativa, que va tractar lasolidaritat. En aquestes jornades, que espoden seguir per streaming, hi hancol·laborat destacats periodistes comAntoni Bassas i Albert Om.

espai sobre lideratge ivalors amb el diari Ara

la llei demodernització delsistema sanitarifrancès

L’Assemblea nacional francesa vaadoptar el mes d’abril per una àmpliamajoria el projecte de llei demodernització del sistema sanitari imarca una etapa decisiva, no sols peradaptar el sistema als reptes del’envelliment o a les noves malalties,sinó sobretot per preservar els idealsd’igualtat i justícia en què es basa elmodel de protecció social. El doctorJoan-Paul Ortiz, president de laConfédération des syndicats médicauxfrançais va explicar les principalsimplicacions d’aquesta reforma aixícom les similituds i diferències entre elsistema francès i el català.

debat a nivelleuropeu sobre laresiliència del metge

La Fundació Galatea va organitzar aBarcelona la Conferència Bianual del’European Association for PhysicianHealth (EAPH). Sota el títol, “LaResiliència del metge. Construintxarxes europees a través de laInvestigació i la Pràctica” diversosprofessionals europeus dedicats a lasalut del metge van posar en comúles seves reflexions sobre compromocionar el seu benestar.

aplicació del CatSalutd’accés a les dades desalut

Els ciutadans majors d’edat que ho desitginja poden accedir a les seves dades de saluta través de l’eina online“Cat@Salut La mevasalut”, que ha posat en marxa el CatSalut. Elprojecte, que va començar la seva provapilot fa gairebé un any, ja està a disposicióde tota la població des del mes de juliol.

Per accedir a“Cat@Salut La meva salut”, elsciutadans s’han d’adreçar personalment alseu Centre d’Atenció Primària (CAP) idemanar el codi i PIN per donar-se d’altadel servei, al qual s’accedeix amb usuari icontrasenya o certificat digital.

L’accés a les dades de la història clínica ésun gran pas perquè els pacients puguinadquirir un rol més actiu i responsablesobre la seva salut.

Tot i la gran acceptació de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans aprovada faquasi setanta anys, les tortures i elsmaltractaments encara són una realitat quecal combatre. En aquesta lluita, els metges ila medicina forense són fonamentals,sobretot a l’hora de detectar casosd’abusos.

Coincidint amb el Dia Internacional de lesNacions Unides de Suport a les Víctimes dela Tortura, el 26 de juny, el Col·legi Oficial deMetges de Barcelona, el Síndic de Greuges il’ONU van organitzar una jornada sobre elpaper del metge en la detecció i prevenciódel maltractament al detingut.

En les diferents conferències i taulesrodones es va tractar la tortura i els dretshumans en el món globalitzat, l’assistènciaal detingut i aspectes jurídics, medicolegalsi ètics de les persones en custòdia. Una deles principals eines sobre les quals es vadebatre va ser el Protocol d’Istambul, com amanual per a la investigació i documentaciósobre la tortura i el maltractament.

L’acte va comptar amb una conferènciamagistral de Duarte Nuno Vieira, consultorforense de l’Alt Comissionat de DretsHumans de l’ONU; la participació telemàticade Juan E. Méndez, professor de DretsHumans de la Universitat de Washington, ila cloenda de Rafael Ribó, Síndic de Greugesde Catalunya. La sessió es va poder seguir ales xarxes amb el hashtag #victimestortura.

Quin és el paper delsmetges en la deteccióde la tortura?

Taula rodona

revista del 29

Àngels Escorsell, metge especialistaen aparell digestiu i coordinadoradel Quaderns de labonapraxi (QBP)34 i mare d’una nena amb disca-pacitat intel·lectual i del desenvo-

lupament (DID), i Anna Olivé, especialista enpsicogeriatria i redactora del QBP 34, van pre-sentar en una taula rodona el darrer QBP sobrel’”Evolució de l’atenció a les persones ambDID”. Aquest document ha estat redactat perun equip d’experts format per metges de di-verses especialitats, psicòlegs, treballadors so-cials, logopedes i psicopedagogs.

ObjectiusÀngels Escorsell - El que va motivar fer aquestQuaderns és que es va considerar que aques-tes persones necessiten, per les peculiaritatsque tenen, una atenció i un suport més adientque el que se’ls està proporcionant.

Anna Olivé - Va ser una demanda tant de lesmateixes persones amb DID com de les famí-lies, que es trobaven que quan anaven almetge per malalties diferents a la seva pato-logia, eren ateses per un professional quemoltes vegades no tenia gaire idea de quineseines havia d’utilitzar per comunicar-se ambaquella persona.

A.E. - L’objectiu del document és donar, alsmetges no especialitzats en el tractament aaquestes persones, eines de comprensió, co-neixement, empatia, etc. per tractar-les.

A.O. - És una eina eminentment pràctica iestà adreçada a tots els àmbits: primària, hos-pitalària urgències, atenció intermèdiA.O. sa-lut mental. El pacient necessita una atencióadequada des que arriba fins que marxa.

Punts més destacablesA.E. - Un dels punts més destacables és queet tranquil·litza, t’explica que pot ser que noentenguis les persones amb aquest tipus de

L’atenció a persones ambdiscapacitat intel·lectuali del desenvolupament

discapacitat, i que hi ha eines per poder-t’hicomunicar. No anem a tractar només elbenestar d’aquella persona perquè té sucrei li arreglem i prou, sinó que també volemsaber en quin entorn viu i si està ben cuidat.

A.O. - Moltes vegades hi ha un nivell d’an-goixa provocat pel desconeixement, per-què probablement tenen alguna idea ina-dequada a l’hora d’atendre’ls que potproduir una reacció catastròfica, i això tam-bé genera un neguit en el mateix professio-nal que transmet a la persona quan entra.

recomanacionsA.E. - Hi ha un apartat de recomanacions en eldocument que se centren fonamentalmenten el fet que amb una persona amb DID nopodem donar per fet que no ens podrem en-tendre i hem de parlar directament amb elcuidador. Té les seves pròpies opinions, tinguidiscapacitat o no, i per això les hem d’atendreamb una especial predisposició a intentarcopsar el problema que pugui tenir, i que si faun tipus de disrupció, no ho està fent per to-car els nassos, ho està fent perquè forma partde la seva mateixa patologia i potser està tra-duint un símptoma d’algun malestar.

A.O. - No hem de perdre de vista que sónpersones i que, per tant, tenen els matei-xos drets que la resta de la població. S’hand’abordar les seves particularitats de ma-nera adequada, per això necessitem equipsmultidisciplinaris, perquè no sols hi ha lapart física, psicològica i funcional, també lasocial i l’eticoespiritual. De fet, el que ne-cessitaríem és posar en pràctica la figuradel gestor de cas, com a persona principalque facilita l’atenció integrada del pacient ique pugui accedir als serveis adequats.

iniciatives de futurA.E. - Hi ha eines que ja existeixen, però queno s’utilitzen de la manera adient, com seriala targeta Cuida’m. És una targeta de la segu-retat social que fa entendre que el portadord’aquesta targeta és una persona que té ne-cessitats especials i que necessita suport i,per tant, s’han d’unificar i fer que siguin moltmés fàcils els tràmits.

A.O. - Caldria que les administracions fossinconscients que aquestes persones, quan esfacin grans, necessitaran un suport residen-cial complet. Necessitaran un recurs resi-dencial específic i això no existeix.


30 revista del

Guillem González,president de la Secció deMetges HomeòpatesMontserrat Perelló,

presidenta de la Seccióde Metges de ResidènciesGeriàtriques

Durant aquestos mesos, hem assistit a lacelebració del 125 aniversari de la fundacióde l’AMHB i, des d’aquest espai, la junta dela Secció aprofita per felicitar la fundacióper la seva recent incorporació a l’ACMCB.

Tal com hem comunicat reiterada-ment, aquest any la nostra Secció ha fet 25anys i, per aquest motiu, hem fet una sèriede conferències durant tot l’any. El 17 desetembre es va fer la cloenda a la sala grandel nostre col·legi, amb un concert de lacoral del COMB.

El passat mes de maig es van celebrar leseleccions a la Junta de la nostra Secció Col·-legial. Aquesta vegada es van presentardues candidatures i, amb una nombrosaparticipació, finalment va guanyar la nostraper àmplia majoria. Vull agrair a tots elsmembres de la Secció que van venir a votar,als membres que han deixat la Junta per laseva feina durant els darrers anys i als nous

Metges homeòpates

25 anys de lafundació de la Secciód’homeòpatesMetges de residències Geriàtriques

dignificar la figura delmetge de residència

Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

El XIV Congrés Català de Sinologia i PatologiaMamària celebrat a Vilafranca del Penedès iorganitzat per Ernest Just, coordinador de laUPM de l’Hospital comarcal de l’Alt Penedès imembre de la nostra junta va tenir un granèxit. Així mateix es va decidir posar en marxauna jornada per unificar criteris a Catalunyasobre el maneig axil·lar en el càncer de mama,el promotor de la qual serà Xavier Encinas i esfarà a l’Hospital dels Camils a Sant Pere de Ri-bes. Aquesta decisió va sorgir arran de la taularodona moderada per Joan Francesc Julián,adjunt de cirurgia de Can Ruti i membre de laUPM, sobre “Actualització en el maneig axil·laren el càncer de mama”.

Del 22 al 24 d’octubre es va celebrar, aMadrid, el 2n Congrés Nacional de Sinologiai Patologia Mamària organitzat per laSESPM. Més informació al Tel. 960 728 212 i [email protected].

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

nova jornada al’hospital dels Camils

Seccions col·legials i juntes comarcals

Medicina Pericial, avaluadora id’assegurances

Grans canvis legislatius

Estimats companyes i companys,M’agradaria dedicar aquestes primeres pa-raules com a president de la Secció Col·le-gial de Medicina Pericial, Avaluadora i d’As-segurances (SC-MPAAS) a agrair la tascarealitzada pel meu predecessor, Lluís Bosch,i destacar la seva categoria professional ihumana que va demostrar donant el relleuabans de les eleccions perquè entenia queera el millor per no entorpir la relació de laSecció amb la Direcció del COMB. Ens sem-bla que els seus coneixements i la seva và-lua són un actiu del qual no podem prescin-dir i, per això, li varem sol·licitar que seguís ala Junta, cosa que vàrem celebrar.

S’estan produint i, en breu, es produirangrans canvis legislatius que afectaran demanera directa l’activitat professional delscol·lectius que estan representats en aques-ta Junta.

La Medicina Pericial, Avaluadora i d’As-segurances és molt sensible a aquests can-

Xavier Gorriz,president de la SeccióMPAAS

vis, que suposen un desafiament a la pràcti-ca professional. L’obertura dels Instituts deMedicina Legal a l’activitat privada, els can-vis en matèria de control de la IncapacitatTemporal, la normativa que afecta les Mú-tues d’Accidents Laborals i Malalties Profes-sionals, l’aprovació d’un nou barem de se-qüeles en matèria de Responsabilitat Civil(de l’automòbil, però extensible també atots els àmbits), presagien importants can-vis en la nostra tasca, per això estem mésconvençuts de la utilitat de la nostra SeccióCol·legial com a portaveu de les inquietuds idesitjos dels membres que la componen.

A aquest desig de col·laboració i de par-ticipació de tots s’uneix l’interès de la Juntaactual per col·laborar amb les societats cien-tífiques, també representades en la compo-sició de la Junta, les associacions professio-nals i la universitat per recolzar i difondretots els esdeveniments formatius i divulga-tius que siguin d’interès per a la Secció i, enalgun cas, per ajudar a realitzar-los.

Agraïm la confiança dipositada enaquesta Junta i confiem que no fallarem ipodrem complir durant els propers quatreanys els reptes que ens hem traçat i totsaquells que vosaltres ens traslladeu, amb laseguretat que farem tot el que estigui en lesnostres mans per no defraudar-vos.

membres que s’hi han incorporat en aques-ta nova etapa. El nostre objectiu és dignifi-car la figura del metge de residència.

Durant anys hem treballat per millorar laqualitat de vida dels nostres ancians, estal-viant visites innecessàries als hospitals i elsespecialistes, i descongestionant l’atencióprimària. Volem que l’administració i els nos-tres companys metges valorin la nostra fei-na i que el metge de residència tingui unaformació específica acreditada amb el diplo-ma de capacitació, ja que el 80% dels resi-dents són pacients crònics complexos. Noserveix anar a fer “domicilis” a la residència,s’ha de conèixer el pacient, la família, liderarun equip multidisciplinari i saber solucionarproblemes amb pocs recursos.

revista del 31

Seccions col·legials i juntes comarcals

>>>BERGUEDÀv Jornada d’atenció Primària alMón ruralLa cinquena edició de la Jornada d’AtencióPrimària al Món Rural celebrada a Bergava girar entorn al procés de madurar,d’evolucionar, de fer-se gran, de la precocitatde l’adolescència i del retard de l’envelliment.També es va tractar com es fan grans elsprofessionals de la salut i si aquests tenen encompte la jubilació. Per abordar aquests dostemes van participar en les ponències expertsque van abordar les diferents qüestionsplantejades en el debat.

>>>BAIX LLOBREGATSessions clíniquesLa Junta Comarcal del Baix Llobregat haorganitzat durant el 2015 una sèrie de sessionsclíniques amb la finalitat que els metgesde la comarca puguin actualitzar els seusconeixements. El passat 11 de maig es varealitzar l’Update de cardiologia, el 8 de junyes va tractar Com donar males notícies, el 19d’octubre s’abordà La salut digital i el 16 denovembre se’n farà una sobre Bioètica i cronicitat.

>>>MARESMEXviii Jornada de recerca SanitàriaEls professionals de la salut del Maresmes’han trobat en un espai a on s’han donata conèixer els treballs de recerca que s’hanrealitzat a la comarca, en un acte organitzatconjuntament per la Delegació Comarcal delCOMB, la Filial del Maresme de l’Acadèmiai el Consorci Sanitari del Maresme. En eldecurs de l’acte s’ha fet el lliurament de lesbeques i dels premis i el lliurament de laconvocatòria oberta d’ajuda a la promocióeducativa.

>>>VALLÈS OCCIDENTALXXXiv Jornades sanitàriesAmb el títol “Perdem la por, parlem de lamort”, la Delegació del COMB i la filial del’Acadèmia van organitzar una jornadaen què es va reflexionar sobre molts delsaspectes que envolten els últims dies, pertal de prendre consciència i compartirexperiències per veure com, quan i per quèl’activitat professional pot ser més serenai eficaç pel bé dels malalts, de les sevesfamílies i dels mateixos professionals.

JunteS COMarCalS

Anna Olivé,presidenta de la Secció deMetges Sociosanitaris

El dia 16 de juny varen tenir lloc les elec-cions per a la renovació de la Junta de laSecció de Metges de l’Àmbit Sociosanitari.La composició actual és la següent:

Presidenta: Anna Olivé; vicepresident:Benito Fontecha; secretària: Esther Palla-

Avui, 198 dels nostres companys ja han acon-seguit el Diploma Acreditador de la sevaCapacitació en Medicina Cosmètica i Estètica.

Es tracta del pur, necessari, adequat ilegítim reconeixement de la capacitat ad-quirida per a l’exercici responsable d’unaactivitat sanitària que existeix perquè lademanda de la societat l’ha creat i consoli-dat, i que hem definit prèviament, consci-ents que tota definició comporta l’establi-ment d’uns límits que fonamentalmenttenen a veure amb:

Qüestions formatives, en relació ambla possibilitat de desenvolupament de pro-grames de formació específica, qualitativai quantitativament adequats. Hem creat iconsolidat una formació universitària bàsi-ca, però suficient, que estan oferint les uni-versitat espanyoles més prestigioses: Uni-versitat de Barcelona, de València,Complutense de Madrid, etc.

Qüestions administratives, en relacióamb la possibilitat d’ubicar la nostra exigèn-cia d’acreditació en el marc regulatori queescaigui, en aquest cas el que estableix la

Metges Sociosanitaris

Quarta Jornada dedebat sociosanitari

Metges d’estètica

diplomes d’acreditacióde la capacitació enMedicina Cosmètica iestètica

Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàri-es (LOPS), que determina les bases deldesenvolupament professional, els sistemesper aconseguir-lo i reconèixer-lo, i la creaciódels registres públics perquè els pacients sà-piguen qui els pot atendre, coneguin la sevaformació i exerceixin la seva capacitat d’elec-ció legalment reconeguda. I en desenvolu-pament de la LOPS s’ha publicat ja el ReialDecret 639/2015, de 10 de juliol, pel que esregulen els Diplomes d’Acreditació i els Di-plomes d’Acreditació Avançada. Esperemque de manera immediata i d’ofici (és a dir,sense que ho hagi de sol·licitar ningú), l’ad-ministració crearà el que correspon a la nos-tra activitat professional (àrea funcional es-pecífica) i establirà el procediment concretper sol·licitar-lo i obtenir-lo.

Qüestions jurídiques, en relació ambel marc legal respecte de l’intrusisme pro-fessional.

Enhorabona perquè aquest és l’úniccamí possible per reconèixer i consolidaruna activitat professional i uns professio-nals que hi tenen constituïdes les seves vi-des, i a la qual han dedicat molts anys d’es-forços i sacrificis en una formació que,òbviament, el Sistema Nacional de Salutmai ha contemplat; han fet importants in-versions en instal·lacions i dotació tecnolò-gica; han creat moltíssims llocs de treballdirecte i indirecte, i han fet un qualificat ireconegut servei a la societat en general,cada vegada més preocupada —amb al-tres temes de salut afortunadament re-solts—, per la imatge.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legialde Metges d’Estètica

rés; vocals: Anna Vidal, Galdina Valls, Car-me Sala, Dolors Quera i Ramon Torres.

Aprofitant l’ocasió es van ultimar elsdetalls sobre l’organització de la 4a Jorna-da de debat sociosanitari del 14 d’octubrea la sala d’actes del COMB. Va tractar sobrel’atenció centrada en la persona i planifica-ció avançada, jornada multidisciplinària,amb ponents de diferents disciplines (Isa-bel Hernández, metgessa de la FundacióACE, Cristina Lasmarias, infermera ICO,Anna Escolà, neuropsicòloga de l’EAPS Mu-tuam-Fundació la Caixa, i Miriam Requena,treballadora social).

32 revista del

Seccions col·legialsi juntes comarcals

Del passat segon trimestre de 2015, cal destacarla celebració de la Jornada Cultural, a la ciutat deTarragona, amb el corresponent lliurament depremis i esplèndidament organitzada per Jau-me Fontanet, de la Junta Directiva del COMT.

A l’Assemblea General anual de la Secció, amés a més de donar la benvinguda als nom-brosos nous metges honorífics, es van home-natjar els dos únics companys “centenaris”, aun dels quals, Josep Grau Batet, se li va poderlliurar personalment la placa de reconeixe-ment del COMB, que ell va agrair entusiàstica-ment. També, i a proposta de tots els membresde la Junta, es va fer un reconeixement espe-cial al benvolgut Jaume Torner, per la llarga,meritòria i entusiasta tasca realitzada, tot i laseva avançada edat, en la divulgació i promo-ció de les nostres activitats musicals, conjunta-ment amb M. Sans.

Del cicle de conferències, cal esmentar ladel professor de Dret Fiscal, A. Ebrat, sobre“Les herències i donacions a Catalunya”, comtambé les dels economistes S. Iglesias i F. Pla-nells, “Com gestionar els nostres estalvis i po-der complementar la pensió”, dintre del cicleCom envellir bé de la Secció Intercol·legial deSèniors, uns temes especialment sensibles peral nostre col·lectiu.

Malauradament, el concert anual a l’Audi-tori de Barcelona, l’organització del qual en-guany corria a càrrec del COMB, va ser suspèssobtadament, per la vaga dels acomodadors ila conseqüent ordre judicial de suspensió detotes les activitats programades.

En un altre ordre de coses, Joan Ròdenas haaconseguit ja posar en marxa el “Taller de Lec-tura i d’Escriptura” que començà a funcionar al’octubre.

A l’últim, el “Curs de Preparació per a la Ju-bilació”, organitzat a l’Hospital de la Vall d’He-bron, va ser clausurat amb èxit de participants.El proper ja està en preparació i s’ha pensat fera l’Hospital Clínic o a la mateixa seu col·legial.

Metges Jubilats

homenatge alscompanys centenaris

Joaquim Riera,president de la Seccióde Metges Jubilats

Catalunya: SOS a favor delpatrimoni sanitariUn centenar d’entitats s’hanmanifestat a favor de la conservaciói promoció del patrimoni sanitaride Catalunya firmant l’anomenadaDeclaració d’Igualada, que es vaaprovar en el XVIII Congrés d’Històriade la Medicina Catalana celebrat enaquesta ciutat l’any passat. [...]

Aquest patrimoni inclou unampli catàleg d’edificis entreels quals destaca el complexmodernista de l’Hospital de SantPau de Barcelona (Patrimoni dela Humanitat per la Unesco); elMuseu d’Història de la Medicina delCol·legi de Metges de Barcelona,tancat el 1997 perquè l’edifici queocupava amenaçava ruïna [...], ola biblioteca de la Fundació Uriach1838. [...]Diario Médico,del 14 al 20 de setembre de 2015

els metges homes de Barcelonasón, de mitjana, 10 anys mésgrans que les donesEl Col·legi de Metges de Barcelonaha presentat el seu informe anualde 2014 en el qual desgrana,entre altres aspectes, la situaciódemogràfica col·legial, que deixaentreveure un envelliment delsfacultatius.

Encara que la mitjana d’edat sesitua en els 55 anys, el gruix de lapoblació col·legial s situa entre els55 i 69 anys. [...]

Però, la piràmide estadísticade la demografia femenina delscol·legiat en el Col·legi de Metges deBarcelona és molt diferent. Mentreque la mitjana d’edat dels col·legiatsés de 55 anys (4 dècimes més que el2013), la de les dones és 45,8 anys.

És a dir, que en el tram queabasta dels 30 als 55 el nombre dedones és molt més gran (el 65,5per cent són menors de 45 anys)i succeeix al revés en les edatsque van des dels 70 a més dels85, a on la presència femenina éstestimonial, comparada amb lamasculina.Redacción Médica,16 de setembre de 2015

Revista de premsa

Cura anònima per tornar aexercirUna clínica discreta, pagada perSalut i els col·legiats, ha atès 3.500professionals.

[...] Òscar és un nom ficticii està comptabilitzat en aquestgairebé 30% de pacients de laclínica Galatea, creada pel Col·legide Metges de Barcelona i aracompartida amb altres col·lectiusmèdics, amb els d’infermeria,veterinària, farmacèutics i des dela setmana passada, psicòlegs. Ésun espai discret on professionalssanitaris poden tractar-se a fonsles seves malalties de salut mentali les addiccions o totes dues al’hora. [...]

En els últims 17 anys hanatès 3.500 pacients que no estrobaran a la sala d’espera ambcap dels seus pacients. Tenen unacord amb el Servei Català de laSalut i un sobrecost que paguenels col·legiats “perquè hem dedonar-los moltes més explicacionsque a qualsevol altre pacient, esnecessita més temps”, reconeixel director de programes de laclínica, Eugeni Bruguera. [...]La Vanguardia,22 de setembre de 2015

Professió al món

revista del 33

Barcelona.Barcelona World Race2014-2015.

Amés de cardiòleg, el doctorBruno García és un apassionatdel món nàutic. Ha fet la voltaal món a vela amb el seu germàpetit a bord del “We are water”,

amb el qual han aconseguit quedar cin-quens a la Barcelona World Race 2014-2015.

Com van ser els 99 dies de regata?Els 99 dies van ser molt diferents, tant que, toti ser sempre al mar, t’adones que fas la volta almón perquè notes que fa fred, que plou, quefa molt vent. És un món de contrastos.

Quina va ser la preparació física?El nostre era un projecte d’última hora i,més que preparació física, vam haver depreparar el vaixell. Això ja és una prepara-ció física perquè has de moure paquetsgrans, has d’estar alguna tarda o alguna nitpolint el vaixell o fent força.

vau contactar amb algun metge del’esport?La fundació Navegació Oceànica té un con-veni amb el CAR i sí que hi ha metges dedi-cats als regatistes i als navegants oceànicsprofessionals, però nosaltres no vam tenirtemps. El meu germà sí que hi ha tingutcontacte després perquè es va fer una lesióal genoll i està fent la rehabilitació amb ells.

Com va ser la recuperació després de laregata?Arribes molt més fort després de 99 dies almar, però poc preparat per tornar a entraren la civilització i en la roda d’obligacions ideures.

la condició de metge t’ajuda a prepararuna aventura d’aquest tipus?Abans deia que sí, però la veritat és que araja no n’estic tan segur. Quan estàs de guàrdiai localitzable, si t’avisen véns cap aquí, però sino estàs localitzable, no tens cap estrès. Alvaixell això no existeix perquè no pots mar-xar. No hi ha un dia que no estiguis localitza-ble, són els 99 dies constants, i això, psicolò-gicament, et cansa més que les guàrdies.

i a l’inrevés?El mar sempre imprimeix caràcter a la genten el sentit que solem tenir una mica mésde tranquil·litat a l’hora d’abordar certsproblemes. Saps que hi ha coses que sónincontrolables i que les determina la mete-orologia o el mateix mar, i això ens ajuda aacceptar-les tal com vénen.

Com es compagina la navegació amb lamedicina?La il·lusió ho pot tot i no parlo només de lapersonal, sinó de la il·lusió dels companys.Tant a ells com a la família els toca parar el

cop. Hi ha un període molt dur que és la pre-paració perquè has de venir aquí al matí, a latarda estàs preparant coses del vaixell i al-gunes nits fent guàrdia o fins i tot navegant.

Com es la comunicació metge-paciental vaixell?Tenim un llibre de medicina a distànciaque és molt útil, fins i tot per a un metge.Per exemple, en funció del tipus de mal depanxa que tinguis hi ha diferents codis percomunicar-se amb el metge de maneramolt fàcil. La doctora Belén Gualis ens vaajudar molt i amb els pocs problemes quevam tenir la comunicació va funcionarfrancament bé.

tens algun avantatge com a metge enaquests casos?Com a metge sempre tens l’avantatge queja saps per a què serveixen i com s’utilitzenel 80% de les coses de la farmaciola. Tambés’ha de dir que quan estàs fent de navegantets un metge una mica “incapacitat” perquèvas molt cansat, tens molta son acumulada ino tens la reactivitat normal de la decisióclínica del metge que és a terra.

Com us atenia la doctora Gualis?Per teleconferència, tot i que podíem fer vi-deoconferències per ensenyar-li si ens haviapassat alguna cosa. La veritat és que tot hovam fer per veu i amb això ja n’hi havia prou.

hi ha alguna similitud entre el mar i lacardiologia?Són molt diferents, però aprofito per dir quenavegar és una disciplina molt educativaper a tothom. Una cosa que pensava quanera al vaixell i que cada vegada hi pensomés és que la navegació és un esport queencaixa molt bé amb els pacients ambmalalties cardíaques perquè té poc estrès imolt de gaudi amb la natura. Haurem d’ex-portar-la per a la rehabilitació cardíaca!


“la navegació és un esport que encaixa moltbé en els pacients amb malalties cardíaques”

entrevista

Bruno García, cardiòleg i navegant

Obituaris

34 revista del

Adolf Pou Serradell(1938-2015)

El professor, doctor ineuròleg Adolf Pou Serradell,ha mort a l’edat de 77 anys.La major part de la sevaactivitat professional la vadesenvolupar a l’Hospital delMar de Barcelona on va sercap de Servei fins a la sevajubilació. Va ser un mestreper a tothom, apassionat dela recerca clínica i, autor denombrosos articles i llibressobre diferents temàtiquesneurològiques i guardonatamb nombrosos premis,entre els quals el del’excel·lència professional delCOMB. El record de la sevaimmensa personalitat i de laseva manera de viure lamedicina quedaran persempre com a model aseguir per a tots aquells queel vam conèixer, apreciar irespectar.

Jaume Roquer,cap de Servei de NeurologiaHospital del MarParc de Salut Mar. Barcelona

Obituaris complets a:obituaris.comb.cat

InfoCOMB

els hospitals i clíniques hauran de fer lainscripció directa de naixements i defuncions

La direcció d’hospitals, clíniques iestabliments sanitaris hauran depromoure, en el termini de 72 hores, lacomunicació a l’Oficina del RegistreCivil de cada naixement o defunció quetingui lloc al seu centre.

La reforma, operada per la Llei 19/2015,de 13 de juliol, de mesures de reformaadministrativa en l’àmbit del’Administració de Justícia i RegistreCivil, implica que, a partir del passat 15d’octubre, entra en vigor un nouprocediment d’inscripció denaixements i defuncions, així com unnou termini de conservació de ladocumentació clínica relativa alsnaixements, i un nou contingut que cal

incloure a la històrica clínica en relacióamb els naixements i defuncions.


L’Arxiu Històric de les Ciències de laSalut Dr. Simeó Selga és un ens col·legialdirigit pel doctor Lluís Guerrero que téper objectiu la recollida de llibres,revistes i documents mèdics provinentsde les biblioteques dels nostres metges.

Els mateixos metges o algú en nom seupoden donar els seus fons perquèsiguin conservats i puguin serconsultats per altres professionals.

Aquest projecte va començar l’any 1994amb la donació de 400 llibresprovinents del fons del doctor SimeóSelga, i actualment es guarden més de35.000 documents a disposició dequalsevol persona interessada. S’haconvertit en una font d’interès per al’estudi històric i evolutiu de les Ciènciesde la Salut, i és un servei del Col·legi persalvaguardar el patrimoni documentalcientífic català.

Les persones interessades a fer unaconsulta, poden fer-ho mitjançant elnou cercador de llibres que trobaran ala pàgina web cercadorllibres.comb.cat,o contactant amb l’Arxiu mitjançantl’adreça electrònica [email protected].

Cercador de llibres

Beques Bada per ametges cooperadors

Un any més la institució col·legial haconvocat les Beques “Dr. José Luis Bada”per a la formació de metges en matèriade Cooperació per a l’any 2015.

L’objectiu principal d’aquest programaés promoure la formació mèdica demetges cooperants i per millorar, enla mesura de les seves possibilitats, lescondicions sanitàries dels països envies de desenvolupament.

Des de l’any 1993, el COMB ha conceditbeques per un total superior als350.000 €.

El lliurament de les beques es farà, el19 de novembre, en un acte a la seudel COMB.

revista del 35

El primer concert de metges músicsper la cooperació ha estat un èxit.La sala Luz de Gas es va omplir enl’actuació de les tres formacionsmusicals de metges: The

Stonewoods, integrada per Leyre Lorente(veu), Albert Juanola (guitarra), Jordi Cora(baixista), Francesc Torres (teclats) i MartaGas (bateria); Jonibegut, integrada perAlbert Alier (teclats i veu), Elvira Bisbe (veu),Jordi Oliver (guitarra i veu), Carles Aznar(guitarra), Ricard Moran (baix) i Marc Sala

El Parlament lliurala Medalla d’Or al’Institut Guttman

El Parlament de Catalunya va lliurar lamedalla d’honor de la institució en lacategoria d’or a la Fundació InstitutGuttman, com a reconeixement de latasca pionera que fa i per la sevaexcel·lència en l’atenció i el tractamentespecialitzat de persones amb lesionsmedul·lars, que ha estat objecte demolts reconeixements a Catalunya iarreu, i amb motiu de lacommemoració del cinquantèaniversari.

(bateria i veu), i Getback integrada per JoanFerrando (baix), Tono Guilabert (guitarrasolista i veu), Jose Viladoms (guitarrarítmica i veu), Marius Ortiz (bateria i veu) iFlore Ambrogio (teclats).

Tota la recaptació d’aquest projecteimpulsat pel COMB anirà integrament alfinançament de les Beques Bada, percontinuar promovent la formació demetges en cooperació en països en viesde desenvolupament.

Metges músics per la cooperació

InfoCOMB

36 revista del

Cultura i societat

infoCultura>>>Taller de Lectura i Taller d’Escriptura. Elmes d’octubre ha començat el nou grupliterari coordinat pel doctor Ródenas,metge i escriptor. En el taller de lectura escomentaran llibres seleccionats prèviament,i en el taller d’escriptura s’ensenyarantècniques d’escriptura. Els interessatses poden posar en contacte amb el

Departament d’Activitats i Congressos a:Tel. 935 678 860 o [email protected].

>>>Donació al Fons Arruga del Museu d’Històriade la Medicina. Aquest any 2015 el Museud’Història de la Medicina de Catalunya harebut una donació del reconegut oftalmòleg

Hermenegild Arruga Liró (1886-1972).El museu va rebre altres dues donacionsprèvies els anys 1984 i 2002 queconformaren el fons Arruga. En aquestaocasió, la donació ha estat realitzada pelsfill del doctor Alfredo Arruga i conté allòque quedava a la casa familiar de l’exercicimèdic del pare i fill Arruga.

10è Simposi sobresalut, medicina i esportL’edició dels Medijocs dels 2015 va culminaramb la celebració del 10è simposi sobre salut,medicina i esport, en el qual metges iespecialistes de l’esport i esportistes vantractar en dues taules rodones sobre elsdiscapacitats i l’esport, per una banda, i, perl’altra, sobre la dansa, art i activitat física.

En el decurs de l’acte es van fer elslliuraments de trofeus de les diversesmodalitats de les competicions d’aquest any.

En la cursa atlètica, el millor tempsmasculí el va fer Alberto Segura Moreno(29:16) i el femení Susanna Armengol Porta(34:07). En natació, el millor temps masculí vaser per a Juan Miguel Mosquera Fernández(27:97) i el femení va ser per a Luisa MoralesPuig (32:63).

homenatge al’oftalmologia catalanaL’acte central d’homenatge a l’oftalmologiacatalana, que el COMB ha dedicat durantl’any 2015, s’ha celebrat el mes de juny enuna sessió acadèmica presentada perAlfredo Adán, director de l’Institutd’Oftalmologia de l’Hospital Clínic iprofessor titular d’Oftalmologia, UBCampus Clínic.

La sessió es va dividir en tres parts; enuna primera es va repassar la trajectòria iaportacions dels històrics de l’oftalmologiacatalana. En una segona part especialistesen oftalmologia van debatre sobre elpresent i el futur de l’especialitat. Finalmentes va inaugurar l’exposició Veure-hi clar.Oftalmologia històrica a Catalunya.

L’exposició planteja un recorregut sobrela construcció d’una especialitat a laCatalunya contemporània, tot mostrantmaterials i posant l’accent en oculistesdestacats, com ara Lluís Carreras, lesnissagues Barraquer, Manuel Menacho oHermenegild Arruga, entre d’altres, o elsprofessors Gómez Márquez, Vila Coro, Soriai Casanovas.

Més informació:cultura.comb.cat

Premis dels Concursosartístics per a MetgesTarragona va acollir la V Jornada Cultural delConsell de Col·legis de Metges de Catalunya,en la qual es van lliurar els premis delsConcursos Artístics per a Metges de l’ediciódel 2015. Els guardonats de la quinzenaedició dels concursos són:

Premi tritó de Bronze: En dibuix i pintura aAlbert Camós per Pont de les Peixateries Velles(1). Accèssit a Pilar Segura per La tardor. Ennarrativa curta a José Luís Martínez Riberoper La línia innominada. En poesia a JuliàGonzález Martín per Vell amic.

Premi antonio Muza: En cinema amateur aMontse Olmo per Olvidarla.

Premi esculapi de Bronze: En fotografia aMihaly Attila Kazsuba per Bruja en armas (2).

1

2

revista del 37

Cultura i societat

Amèrica ha estat un lloc de destíper a molts metges catalans. Perla majoria d’ells, un destí obligatper les dramàtiques conse-qüències de la guerra civil, que

va fer que fugissin de Catalunya per por deles represàlies dels guanyadors. Els metgescatalans que es van exiliar es van repartir perdiversos països de l’Amèrica Llatina, especial-ment Mèxic, però també a Xile, Veneçuela,Colòmbia i Argentina. No van ser, però, elsprimers que es van traslladar a l’Argentina. Jaal segle xviii s’hi van instal·lar metges militarscatalans, que van desembarcar amb l’autorit-zació dels seus superiors per complir algunencàrrec o voluntàriament, tips de navegar iamb el desig de trobar un espai en la pràcticaprofessional civil.

El primer del qual tenim constància és Fran-cesc Argerich i Batallas (1732-1787), que ha-via nascut a un poblet de la Segarra, i embar-cà com a metge de l’Armada acabats els seusestudis al Reial Col·legi de Cadis, el 1752. ABuenos Aires, el governador del Riu de la Pla-ta li encarrega fer de metge de la guarniciódels militars espanyols de Buenos Aires, de-nominat el Presidio de la ciutat. Mes tard és

ascendit a coronel dels exèrcits reials. Envia algran dels seus 17 fills, Cosme Argerich delCastillo (1758-1820), a Espanya a estudiarmedicina a Cervera. Cosme torna a Espanyadesprès de casar-se amb una catalana i tenirun fill a Barcelona, Francisco Cosme Argerich(1787-1846), que anys més tard serà el primermetge argentí format a Argentina. Cosmeserà el metge més influent de l’Argentina in-dependent i creador de la primera facultat demedicina del país.

Altres metges catalans van tenir molta in-fluència a l’Argentina de l’etapa final de la co-lònia. Josep Albert Capdevila i Pallarés (1742-1820), llicenciat a Cervera i doctorat al ReialCol·legi de Cirurgia de Barcelona, va ser el se-gon de Francesc Argerich en l’escalafó militar.Fou un cirurgià notable a qui li van encarregarser examinador delTribunal del Protomedicatdel Riu de la Plata. Capdevila participà moltactivament en les batalles amb els anglesos,atenent els ferits, tant militars com civils.

Dos cirurgians catalans de prestigi foren SalviGafarot i Peramon (1777-1840), de Sant Martíde Llèmena i graduat al Col·legi de Cirurgiade Barcelona, i Cristòbal Martí de Montúfar

Metges catalans a l’argentina colonial(1758-1842), de Barcelona i graduat al Col·le-gi de Cirurgia de Cadis. Tant l’un com l’altrevan desembarcar a Montevideo amb llicèn-cia militar i van ser cirurgians civils, tret deltemps de les invasions angleses en què vanfer de cirurgians de regiments creats percombatre els anglesos.

Tant l’un com l’altre van tenir activitats docenta l’Institut Médico Militar, creat per formar ci-rurgians per a l’exèrcit del general San Martín,col·laborant amb els plans acadèmics de Cos-me Argerich.Van prendre posició a favor de laindependència de les colònies americanes dela corona espanyola. Els dos van ser, també,els primers metges que van aplicar la vacunade la verola en aquell territori.

A la galeria de metges catalans podem tro-bar més informació d’aquests personatges id’altres metges catalans que van establir-se al’Argentina un cop aquest país ja havia acon-seguit la independència.

Galeria de Metges Catalans

Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del COMB

Exemple de fragata de l’armada espanyola del segle xviii, vaixell habitual per transportar tropa desd’Espanya a Amèrica.

Conjunt de busts dels tres primers catedràticsconsiderats els pares de la medicina modernaa l’Argentina: Cosme Mariano Argerich —fill deFrancesc Argerich—, Miguel Gorman, d’origenirlandès, i Agustín Fabré, format al Col·legi deCirurgia de Cadis. Ubicat davant la Facultat deMedicina de Buenos Aires, Argentina. Esculturade bronze, obra de Miguel Blas i Fàbregas.


Petits anuncis

CONSULTESMÈDIQUESRbla. de Catalunya-MallorcaCentre Mèdic en funcionamentlloga amplis despatxos, moltben equipats, tot nou, serveide recepció, calefacció, A/C,telèfon, àmplia sala d’espera.Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxos equipatsZona Casanova-Diagonal. CentreMèdic en funcionament llogadespatxos equipats, telèfon,A/C, secretària, servei de neteja,calefacció, etc. Matins i tardes.

934 195 121

Llogo despatxos permòduls de tarda i matinsBen situat Eixample BCN,Pg. de Sant Joan-Rosselló.També lloguer per hores,segons disponibilitat. Excel·lentcomunicació. Disposa de novesinstal·lacions, secretaria, recollidade trucades, neteja diària, A/C,pàgina web, correu personalper als facultatius. S’admeten

psicologia, en ple funcionament.Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes.Totalment equipats, recepció,telèfon, fax, calefacció, A/C,servei neteja, etc.

656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestió mèdicadisposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dillunsa divendres de 8 a 21 h.Dissabtes: matins. Interiorisme,creació i gestió de nous centresa Barcelona i província.

Zona Mèdica933 906 716627 561 [email protected]

Lloguer despatxosDiagonal-Pg. de Gràcia.Centre mèdic d’alt nivell, llogadespatxos totalment equipatsper a mòduls de matins o tardes.Li oferim tots els serveisnecessaris perquè vostè solshagi de preocupar-se de visitarels seus clients.

dilluns a dissabte.Zona Balmes-Madrazo.Davant Clínica del Pilar. Atenciósecretària 12 hores. AnàlisisClíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716

Despatx apte per aconsulta mèdicaAv. Carles III-Diagonal. Despatxde 100 m2. Apte per a consultamèdica. 4 estances. A/C.

932 001 047

Consulta pediàtricaDavant Clínica Sagrada Família.Es lloga un despatx matins otardes, amb tota la infraestructurade suport.

Jaume Mas677 400 040

Lloguer dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis imoderns, un amb quiròfan, l’altreamb box per cures o tractaments.Estètica acurada. Confortables i

també psicòlegs, homeòpates,naturistes i dietistes.

600 281 703932 451 368

Lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. Gral. Mitre-Muntaner.Matins o tardes, A/C i calefacció,amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables. Granqualitat i preu econòmic.

Srta. Maria696 498 661

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gràcia-Diagonal.Amb tots els serveis, es lloguende dilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091

Lloguer de despatxosDiagonal/Pau Claris. Centre mèdicdedicat a la ginecologia, urologia i

934 161 011934 161 638

Lloguer despatxosZona Hospital Clínic.Centre mèdic en funcionamentlloga despatxos totalmentequipats. Matins.Tots els serveis.

934 541 127

Es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integralsde Secretaria telefònica.Recepció de trucadespersonalitzada. GestióAgenda on-line. Senseesperes telefòniques. Sensecostos addicionals. Atenció12 hores diàries. URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

Despatxos mèdics amb totsels serveis es lloguen de

amb totes les prestacionsd’informàtica i telefonia.Ideals especialitats i gestionatper metges.

Matins i tardes.658 848 398

Es lloga despatx mèdicAmb dues consultes independents.Situat a Diagonal-Passeig de Gracia.Preu a convenir.

932 125 725654 168 171

Lloguer i venda de 2despatxosSuperfície total de 40 m2 aClínica Corachan 3. Molt lluminós.Ben equipat.

627 404 093

Centre de Negocis AGENDACentre al costat Hospital Clínic.Lloguer de despatxos per passarconsulta.Tarifa: hores-dia-mes.Centre reformat amb àmplia salad’espera. Atenció personalitzadaamb recepcionista. Es porta agendadel metge, ben comunicat, carrerMuntaner, 121.1r 1a. 08036Barcelona.

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

38 revista del

LLOGUER DESPATXOS MÈDICS

EN ZONA BALMES-MITRE DE BARCELONA

Balmes 357, 5è 2na08006 BarcelonaT: 93 418 48 48 / F: 93 417 94 47

[email protected]

BEN COMUNICATS I EN UN

ENTORN MULTIDICIPLINARI

PÀRQUING AL MATEIX EDIFICI

CONTACTE 93 418 48 48 TRUQUEU ALS MATINS

IAMINSTITUTD’ASSISTÈNCIAMÈDICA S.C.P.

revista del 39

Petits anuncis


www.centrodenegociosagenda.com934 880 [email protected]

Lloguer despatxos mèdicsa estrenar, BarcelonaCalvet, 30-Diagonal-FrancescMacià. 330 m2 d’instal·lacions.Totsexteriors, decoració alt standing,completament equipats, a punt pertreballar, tots els serveis, tractepersonalitzat, recepció trucades,agenda telefònica, A/C ind., ADSLper cable+wifi, etc. Últims mòdulsmatí o tarda. Bones condicionseconòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler606 376 797

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguer de clínicadental en procés de jubilació,amb clientela inclosa.

626 203 413

Oferim a Gran de Gràciai Travessera de GràciaUn despatx petit totalmentequipat, llum natural, assolellat,calefacció, espai informatitzat iservei de secretaria, 5 diessetmana de 9 a 21 h. 500 €mensuals. Per menys dies contactiamb nosaltres. Un altre més granamb els mateixos serveis. Preu:per dimecres de 9 a 21 h 300€mensuals.

www.espaciosmedicos.com932 183 [email protected]

Ganduxer (Via Augusta-Gral. Mitre)Magnífic local 1.000 m2 aprox.Cantonada de vidre de 25 m.Diàfan, molta llum natural. Estatimpecable. Ideal petita clínica,consultoris, etc.També perinversor. 1.550.000 €. Oportunitat.

934 309 534

Solar equipamentssanitari-assistencialso geriàtricValldoreix. Aprox. 2,000 m2 fentcantonada. Característiquesimmillorables per aquestaactivitat, per configuració iubicació.Tan sols 375.000 €.Gran ocasió.

934 309 534

Lloguer despatxosRambla de Catalunya/València.Centre mèdic d’alt nivell,instal·lacions de disseny, llogaamplis despatxos a punt pertreballar de dilluns a dissabte..Servei de recepció, recollidatrucades (24 h), calefacció, A/C,àmplies sales d’espera, netejadiària, anàlisis clíniques. Bonescondicions econòmiques.

609 330 [email protected]

Es ven consulta mèdicade 57,5 m2

Pl. Dr. M. Corachan núm. 4(Corachan II). Composta de dosdespatxos, recepció amb oficinai vestidor amb lavabo. Licorresponen 7 m2 de sala d’esperacomunitària de propietat indivisa.

932 036 737666 620 210

Despatx a Aribau-Pl. Molina110 m2, exterior, 3 despatxos i3 sales + recepció i sala d’espera,2 habitacions d’arxiu, 1 banyadaptat per minusvàlids i calefaccióper radiadors. Actualment centredestinat a ecografies imamografies. Preu: 1,600 €(depeses comunitàries incloses)


Dirigit a psiquiatres,psicòlegs, psicoterapeutes,psicopedagogs, logopedesEs lloga despatx ampli, lluminós, enperfecte estat, amb A/C i calefacció,en zona Sant Gervasi-Vallcarca,molt ben comunicat.

932 111 856(deixeu missatge)

Lloguer de despatxosmèdicsBusquem psiquiatres,metge de família, neuròlegsi psicòlegs per fomentarequip multidisciplinari.

Anna606 636 919

Es traspassa consultaSituada al centre de Premiàde Mar. Des de l’any 89. Ambmés de 7.000 històries clíniques.En funcionament. Acreditadaper la Generalitat com a CentreMèdic, disposa de dipòsit de

ordinador en diversos idiomes,des d’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel934 173 547934 213 [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personal de serveidomèstic, cuidadors infantils iassistència geriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.

932 056 239638 929 953638 929 955

Filatèlia-NumismàticaCompra-venda de segells imonedes, valoracions en obresd’art i antiguitats. Es comprenpisos sencers, màxima seriositat.Pèrit Judicial núm. 1776-05

Sr. Amat648 002 871

Amb el nostre mètodeaprendràs les habilitatsnecessàries per a viure millorEn primer lloc, habilitatsd’autocontrol: aprendre arelaxar-se, a viure amb menyspor i a estar satisfet amb unmateix. En segon lloc, habilitatssocials, que són les que enspermeten la bona comunicacióamb els amics, la parella, els fillso companys de feina.

Artur619 818 [email protected]

>>>HABITATGEPis en vendaPis cèntric a Gavà. Lluminós,apte per a habitatge o consulta.3 dormitoris, bany, cuina,terrassa/solàrium. Possibilitathipoteca 650 € mensuals.

676 987 442655 540 237

Es lloga pisMineria 8-10, 5è 1a, escala 1a.Al costat Pl. Cerdà. Pis moblat.70 m2. 3 habitacions i 1 cambrade bany.Totalment reformat.A/C i calefacció. Molta llum.Molt habitable i tranquil.

609 279 223934 214 764

Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal(Pl. Francesc Macià). Centre mèdicofereix lloguer de despatxostotalment equipats. Inclou:servei de recepció (coordinaciód’agendes i trucades), salad’espera, telèfon, wifi, calefacció,A/C, servei de neteja, instal·lacionsde disseny i confortables. Granqualitat i preu competitiu.

Més info i fotos a www.despachosmedicosbcn.com935 500 106686 413 105 (Marisa)

Consulta mèdica a Barcelonaciutat ofereix despatxos delloguer per mòdulsEquipats i climatitzats.Disposem de recepció ambsecretària per la gestió de lesagendes, sala d’espera comú,telèfon i ADSL wifi. Zona deSant Gervasi, prop de Pl. Molina.

Lourdes934 144 [email protected]

A la primera planta de laPl. Manuel Corachan, 4(Corachan II) es ven o llogaconsulta mèdica de 57,5 m2 enperfecte estat. Composta per dosdespatxos, recepció amb oficinai vestidor amb lavabo. Licorresponen 7 m2 de sala d’esperacomunitària de propietat indivisa.

932 036 737666 620 210

Consultoris a SabadellEs lloga dos consultoris, ja enfuncionament a la Rambla deSabadell, molt cèntric, ambdespatx propi i totes les despesescompreses dins del preu delloguer.

Dr. Josep Lluís Navarro Yoris687 757 102

Despatx per llogaro comprarVia Augusta 158. Perfectamentequipat per incorporacióimmediata. Espai polivalent perdiverses especialitats. 160 m2.Dos lavabos. Recepció. Consergede 7 a 22 h.Tres ascensors. Airecondicionat i calefacció central.

Sr. Maruny629 717 [email protected]

medicaments. Enfocada amedicina estètica, però pot ser dequalsevol altra especialitat. podriaser venda o lloguer instal·lacions.


La Rotonda ConsultesMèdiquesPg. de Sant Gervasi-Av.Tibidabo.Local a peu de carrer amb 12despatxos.Tots els serveis ambsecretaria. Ple funcionament.Lloguer per mòduls. Horari:dilluns a divendres, de 8 a 21 h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 [email protected]

La Rotonda ConsultesMèdiquesServei de Secretaria telefònica:gestionem les seves trucadesi la seva agenda. Es pot fer ambel seu número de telèfon desempre. Horari: dilluns adivendres, de 8 a 21h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatjornada completa. Amb moltaexperiència en tracte amb elpúblic. Disponibilitatimmediata. Català i castellà.

Anna630 181 [email protected]

Compartir despatx depediatre amb psicòlogainfantil preferentmentTots els matins i tardes dedimarts i dijous. Zona Guinardó.


>>>DIVERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es. Atenem trucadesen català i castellà, donem horesde visita, des de 50 € al mes.Altres serveis: mecanografia per

Dúplex a la vora del’Hospital de Sant PauC. de Gènova a 5 min. d’Hospitalde Sant Pau. 3 hab., 85 m2,calefacció, A/C. Recentmentrenovat i completament moblat(inclòs electrodomèstics).Finca catalogada. Ascensor.Per entrar-hi a viure. Bencomunicat. Finca molt tranquil·la.Disponible des de l’1 d’agost.Preu:850 €/mes

Jordi617 304 [email protected]

Llívia-Cerdanya vendade dúplex per estrenarPetita comunitat 4 veïns, 1aplanta, un rebedor, lavabo, salade maquines, cuina integrada alsaló-menjador amb llar de foc,balcó. 2a planta 3 dormitoris i2 banys, calefacció de gasoil.Orientació sud amb vistes.Pàrquing i traster. 250.000 €.

Matilde618 642 894972 896 036

>>>TREBALLS’ofereix per treballaren consulta mèdica,clínica o similarCom a recepcionista, telefonista oauxiliar administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic.

Maria622 484 344

S’ofereix secretària-recepcionista35 anys d’experiència, per aconsultori, centre mèdic o clínica.Coneixements d’informàtica.Català i castellà. Bona presènciai referències. Incorporacióimmediata. Mitja jornada

Montse932 074 987699 304 475

S’ofereix secretàriarecepcionista15 anys d’experiència, per aconsulta, clínica o consultori.Coneixements d’informàtica.Agenda, arxiu, resoluciód’incidències. Amb bonapresència. Experiència en tracteamb el públic. Disponibilitatd’horari. Incorporació

Petits anuncis

40 revista del


Mariela Pilar Albes619 141 780

S’ofereix secretària dedirecció, comptable, auxiliarclínica i recepcionista10 anys d’experiència en consultamèdica (C.M.Teknon). Idiomes:català, anglès i francès. Certificacióde Microsoft de cursos d’Access,Excel,Word i PowerPoint. Internet,SAP i auxiliar clínica. 46 anys.Incorporació immediata.Disponibilitat horària.

Silvia686 290 219934 566 797

S’ofereix recepcionista/administrativaamb experiència en consultamèdica.Transcripció informes,gestió amb mútues, gestió dediverses agendes simultànies.Experiència en gestió programa demútues. Disponibilitat immediata.

Judith686 349 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Rosa636 647 232

S’ofereix per treballaren consulta o clínicaAuxiliar administrativa ambexperiència a l’ICS durant nouanys. Coneixements d’informàticaa nivell d’ofimàtica. Català nivell C.Responsable, bona presència,referències. Incorporacióimmediata.

Marina Valls607 186 532934 900 623

S’ofereix secretàriade direcció i auxiliard’infermeria per aconsulta privada.Disponibilitat d’horari i referències.

Maria José Blasi690 936 [email protected]

A les comarques del Garrafi l’Alt PenedèsM’ofereixo com a recepcionista/

motivació i responsabilització.Bilingüe català i castellà. Anglèsnivell alt. Francès i italià nivell mitjà.

Núria Uviedo644 290 [email protected]

Secretària mèdica/administrativa/recepcionista s’ofereixper a consultori particular,clínica o altres centres mèdics.Títol de secretària mèdica.Experiència de 5 anys en atenció alclient. Informàtica. Idiomes francès,anglès i domini del català i castellà.Disponibilitat immediata.

Montse Vallvé618 611 633

Recepcionista secretàrias’ofereix per treballaren consultori o clínica.Coneixements d’informàtica.Anglès i francès nivell intermedi icatalà i castellà natiu. Ambcapacitat organitzativa. Personapropera i amb empatia. Set anysd’experiència d’administrativa.

Margarita Cano678 012 [email protected]

Administrativa/recepcionista/secretàriaDe 54 anys i amb experiència.Organitzada, responsable i bontracte. Disponibilitat immediata.

Rosa680 263 743

Atenció a clientsTasques de recepció, secretarials iagenda. Gestió administrativa delcentre o la consulta i atenció apacients i visites. Puntual,organitzada, amb sentit de l’ordrei la netedat. Atenc les persones ifamiliars amb amabilitat iprofessionalitat.

Maria Rosa Carreras686 763 [email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativa per aconsulta mèdicaAmb experiència. Organitzada,responsable, discreta i ambcapacitat d’empatia. Disponibilitatimmediata. Zona Barcelona.

M. Teresa

d’horari. Barcelona i Sabadell.Herminia Cardona679 959 [email protected]

S’ofereix auxiliard’infermeriaPer treballar en consulta ambmetge o a hospital. Experiència ahospital. Incorporació immediata.Idiomes: castellà, català, anglès(bàsic) i rus.

Nona637 160 [email protected]

S’ofereix ajudant de metge/telefonista/recepcionistaIdiomes: anglès (conversa),castellà, català i rus. Disponibilitathorària i incorporació immediata.Informàtica

Nina622 065 [email protected]

S’ofereix secretaria perconsultori mèdic o clínicaAmb 30 anys d’experiència,coneixements d’informàtica,nocions d’anglès i francès.Bona presència, responsable,autònoma, organitzada, en moltaexperiència amb tracte amb elpúblic. Amb referències.Disponibilitat d’horari.

Anna Bandré[email protected]

S’ofereix Educadora Físicaper a col·laboracions ambmetgesEducadora Física per a lareadaptació física a pacientsque ja han acabat ambfisioteràpia i necessiten continuartreballant el cos des de l’actiu iamb consciència corporal.

Rosa E. Domínguez934 580 149 (a partir de 15 h)626 574 370

S’ofereix senyora de43 anys per treballarEn consultori, clínica o similar.Gran ventall d’experiència devint-i-sis anys treballant de caraal públic, fent tasques derecepcionista, telefonista i tasquesadministratives. Disponibilitat de

telefonista, en consulta mèdica.Sóc treballadora familiar i tincmolta experiència amb el tracte ales persones. Ofimàtica, català,castellà. Responsable i moltorganitzada. Bona presència.

Olga686 131 [email protected]

M’ofereixo per treballaren consulta mèdicaTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Maite626 480 757

S’ofereix administrativa/secretària/recepcionista/telefonistaDona catalana de mitjana edat amb20 anys d’experiència en l’atenció alclient i en consultori mèdic. Controlde l’Office i experta en SAP. Dominidel francès i anglès nivell mitjà.Responsable, discreta i bonesrelacions humanes. Disponibilitatimmediata. Horari a convenir

Laura Majó669 512 256 / es.linkedin.com/in/[email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativaper treballar en consulta privada oclínica. Estudis: auxiliar de clínica.Informàtica a nivell usuari.

Elena Tarragó667 377 [email protected]

S’ofereix secretària/administrativaÀmplia trajectòria professionalcom a secretària de direcció igestió administrativa. Bilingüecatalà-castellà, anglès alt, francèsmitjà. Experiència en traducció iredacció de textos de salut.Experiència en atenció i tracteamb el pacient, client i públic.Discreta, flexible, dinàmica.

Angela667 005 204

Administrativa/secretàriaper a consultori mèdicMolta experiència en atenció alclient. Capacitat organitzativa iresolutiva. Facilitat per treballar enequip i tracte empàtic. Alta


S’ofereix noia de 41 anysamb bona presènciaPer a clínica o consulta zonaBarcelona i Maresme. Per treballarcom a secretària/recepcionista,àmplia experiència en secretàriade direcció i les relacions públiques,gestió agenda i facturació.Català nivell C, castellà i alt nivelld’informàtica. Organitzada,responsable i tracte empàtic.Mitja jornada o completa.

Montse Foix615 996 [email protected]

Gestió administrativa/secretària/recepcionistaHospital/consultes mèdiques.Disponibilitat horària. Castellà,català i anglès bàsic. Alta capacitatorganitzativa, comunicativa iresponsable. Experiència i iniciativa.

Maria Fontcalda FernàndezMiralles607 863 [email protected]@ya.com

Auxiliar sanitària1 any d’experiència en clínicadental, 8 anys d’experiència enconsulta de Ginecologia iObstetrícia amb el Dr. M. Caramés.Nivell mitjà d’anglès; informàtica:Word, Open Office i base de dadescom Filemaker. Bona presència.


S’ofereix per treballarde recepcionistaen consulta mèdica o clínica.Amb experiència en atenció alclient personal i telefònica.Coneixements de comptabilitat,facturació i arxiu. Informàtica anivell usuari (Word, Excel, correuelectrònic). Català i castellà.

María Inmaculada Gallardo618 980 473933 453 [email protected]

Administrativa secretàriaper a consulta mèdicaExperiència en el sector. Ambcapacitat organitzativa, facilitatper treballar en equip. Bilingüecatalà i castellà. Sense limitació

jornada laboral de tot el dia.Incorporació immediata.

Magda Martínez659 558 562934 661 [email protected]

Administrativa sanitàriaS’ofereix per treballar en consultes,centres mèdics i hospitals, àmpliaexperiència en tracte al pacient itramitació. Responsable, seriosa ipolivalent, gran motivació iimplicació a la feina. Nivell C encatalà, nivell mitjà en anglès,domini informàtic.

Lidia Girona606 658 [email protected]

S’ofereix recepcionistai auxiliar clínicaPer a consulta mèdica, de medicinageneral o clínica dental. Jornadaparcial de tardes. Experiència de30 anys. Incorporació

Irene Frias670 240 [email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativaMés de 9 anys d’experiència engabinet mèdic. Coneixementsinformàtics, operatives i gestionsamb mútues, gestions d’agenda.Persona molt resolutiva,responsable i dinàmica.Disponibilitat horària de matins.

Esther654 058 808933 994 [email protected]

Diplomada en infermeriaAmb llarga experiència a l’ICS,presenta disponibilitat per treballaren el sector geriàtric, tant aresidències, consultori, com tambéa nivell particular. Disponibilitatimmediata.

Montse699 698 113

Auxiliar de farmàciade 57 anysAmb títol de secretariat comercials’ofereix per consultori mèdic.Coneixements d’informàtica i anysd’experiència en tracte al públic.

Montse934 243 035654 324 751

revista del 41

Grup mED

targetaEmeses per les entitats financeres o pelsmateixos comerços, poden ser de dèbit,de crèdit o de prepagament. Segonsl’acció que requereixen en el moment dela compra, poden funcionar via:

FirmaEl comerç està obligat a demanarel DNI abans de passar la targeta iposteriorment el client ha de firmarel rebut.

PinEl client tecleja el número PIN de la sevatargeta (i el comerç pot demanar-li el DNIsegons la seva política de seguretat).

ContactlessPermet realitzar pagaments nomésacostant la targeta al datàfon, senseintroduir-la a la ranura ni passar-la pellector.Per imports inferiors a 20 €, no cal teclejar el PIN.Per imports superiors a 20 €, cal teclejar el PIN.

Quines sónles principals

formes depagament

vigents?En els últims anys, han

aparegut infinitatd’innovacions en els mètodes

de pagament als comerços.De fet, un estudi de VISA

estima que l’any 2020, el 50%de les transaccions de

pagament s’efectuaran desde dispositius mòbils.

Avui en dia, als comerçosconviuen diverses opcions depagament, a més de l’efectiu,

que és acceptat a tots elsestabliments.

A continuació repassemquins són els principals

mètodes vigents i en quinescondicions poden utilitzar-seamb MED1, gràcies a l’acordde col·laboració que manté

amb BBVA.

Mòbilapp BBva WalletÉs una aplicació gratuïta, disponibleper iOS (Apple) i Android (Google), quepermet pagar en comerços a través delmòbil. A més, permet incloure lalocalització geogràfica de cadatransacció o emmagatzemar una fotodel rebut de cada compra.

adhesiuSi no és compatible amb sistemesoperatius anteriors a iOS 5 o Android 4,el client de BBVA pot sol·licitar unadhesiu que permet pagar simplementacostant el telèfon al datàfon.

Consulteu el vostreassessor a MED 1 per amés informació sobre lesformes de pagament altel. 935 678 828 o al webserveisfinancers.med.es

Grup mED

42 revista del

Medicorasse, 25 anys protegintels professionals sanitarisLa corredoria d’assegurances ofereix una àmplia gamma de cobertures en les millorscondicions per als col·legiats amb un servei a mida: la revisió gratuïta de les sevesassegurances.

Medicorasse, la corredoriad’assegurances del Col·legi deMetges de Barcelona, una de lesempreses de serveis mésimportants del Grup MED,

ofereix una àmplia gamma de cobertures almillor preu per als col·legiats. Estàespecialitzada en el sector sanitari i això li hapermès fer-se cada cop més un nom reconegutentre aquest col·lectiu.

Des de l’any 1991, fa gairebé 25 anys,Medicorasse ha basat la seva proposta de valoren un tracte personalitzat, a través d’un equipd’assessors personals experts que es posen adisposició del col·legiat per assessorar-lo sobrecom cobrir les seves necessitats de la formamés adient en cada cas i per defensar els seusinteressos davant de les companyiesasseguradores si s’esdevé un sinistre.

En coherència amb els valors i la missió del GrupMED, els professionals de Medicorasse ofereixenun tracte exclusiu, oferint únicament productesfiables, garantits i innovadors, en col·laboracióamb les companyies més prestigioses i solventsdel sector, però sota criteris de totalindependència, perquè els metges puguinexercir la seva professió amb la màximatranquil·litat. El principal valor de la corredoria,així com el del Grup MED, és la confiança que esbasa en la voluntat de servei als col·legiats ials seus familiars a través dels productes mésadequats a les necessitats dels clients.

La corredoria compta amb personal d’altacapacitació tècnica que es forma i reciclacontínuament per ser capaç d’analitzar lesnecessitats de cada metge així com lesnormatives pròpies de cada companyiaasseguradora, tant de l’àmbit nacional cominternacional.

Cotització,tipus d’exercici(públic, privat

o mixt)

reSPOnSaBilitatSeCOnòMiQueS

i FaMiliarSPagaments d’hipoteca

o lloguer, despesesrelacionades amb els fills,

possibles préstecs

aSSeGuranCeSaCtualSExposició

de les duplicitatsi deficiènciesdetectades

reCOPilaCióde tOta la

inFOrMaCióneCeSSària

aSPeCteSlaBOralSi FiSCalS

PrOFeSSióL’especialitat

mèdicao la branca

sanitària

anàliSiinteGral

Per Part del’aSSeSSOr

reviSió d’aSSeGuranCeS

revista del 43

Grup mED

Els nostres professionals realitzen una anàlisidetallada de les cobertures asseguradoresdel col·legiat i de les seves situacions de risc,de manera gratuïta, amb un doble objectiu:que el metge pugui optimitzar el pressupostanual dedicat a assegurances i establir un plade protecció integral en funció de lesnecessitats.

Consolidació i expansió els últims anysLa trajectòria de Medicorasse ha demostrat laseva capacitat d’adaptació i moltes de lesassegurances que ofereix als col·legiats esposicionen entre les millors del mercat enpreu i cobertures. Això es dóna especialmenten les cobertures de protecció professionalper a l’activitat laboral dels metges, laresponsabilitat civil i la consulta mèdica.

Medicorasse començà a operar com acorredoria d’assegurances l’any 1992, i unade les primeres i principals fites en la sevahistòria fou l’any 1993 amb la contractació dela primera pòlissa de Responsabilitat CivilProfessional col·lectiva del Consell deCol·legis de Metges de Catalunya en el marcdel sistema català de cobertura de la RCP.Aquesta pòlissa, que des d’aleshores ha estatsempre d’adhesió voluntària, és la principalassegurança de responsabilitat professionalde Catalunya.

A partir de 1995 Medicorasse és lacomercialitzadora a Catalunya de lesprestacions de Mutual Mèdica i en la novaetapa d’expansió de la mutualitat col·legial.Posteriorment, firmaren acords decol·laboració per oferir serveis a altres col·legisde metges, no només en responsabilitat civilprofessional sino en la cobertura de qualsevolrisc. Alguns exemples són: l’acord amb elCol·legi de Metges de Lleida (1997), l’acord

amb el Col·legi de Metges de Tarragona (2000),l’acord amb el Col·legi de Metges de Girona(2000) i l’acord amb el Col·legi de Metges de lesIlles Balears (2009).

Principals fites al llarg de 2015En els últims mesos s’ha viscut un procés moltnotable d’expansió i creixement deMedicorasse, sense perdre mai de vista lavoluntat de servei als col·legiats. Així, durantl’any 2015:

• S’ha renovat l’acord amb el Col·legi deMetges de Girona, per prestar un millorservei als col·legiats i als seus familiars

• S’ha signat un acord amb el Col·legid’Odontòlegs i Estomatòlegs, pel qualMedicorasse intermedia la pòlissa col·lectivade Responsabilitat Civil Professionald’aquest important col·legi professional

• i s’ha obert una oficina a la ciutat deValència, per oferir una atenció més properaals professionals sanitaris de la zona

Les fites aconseguides permeten consolidarl’expansió d’una corredoria cada cop méssòlida i que, en conseqüència, pot disposar demés recursos i destinar una major aportacióeconòmica al COMB. Al cap i a la fi, l’objectiusegueix sent oferir més i millors serveis alscol·legiats ajudant-los a minimitzar els riscosals que estan exposats tant en la seva activitatprofessional com personal i familiar.

l’aSSeSSOrPreSenta i

COMenta el reSuM iCOnCluSiOnS Per a

una PrOPOStaaSSeGuradOra

òPtiMa

Podeu demanar a Medicorassemés informació sobre la revisiód’assegurances al telèfon93 567 88 70 o a www.med.es

el metge podràprendre les

decisions mésadients per cobrirels seus riscos de

la manera méseficaç

44 revista del

El camí cap al’emprenedoria

Innovació i tecnologia

Una malaltia sense un tractamentadequat. Un procediment mè-dic que podria funcionar milloral quiròfan… Aquestes man-cances poden ser grans oportu-

nitats per als metges que volen innovar iemprendre.

El sector salut és el més privilegiat per em-prendre, perquè té un gran retorn social(sROI) i econòmic. Els metges, sobretot aCatalunya, tenen un gran potencial en re-cerca i innovació en ciències de la salut. Defet, i segons dades de Biocat, a Catalunyahi ha el 20% de les empreses que fan Re-cerca i Desenvolupament (R+D) en biotec-nologia a l’Estat espanyol, principalmenten l’àmbit de la salut.

De vegades, els metges es troben amb ladificultat d’entendre el llenguatge de l’em-prenedoria i el seu funcionament. Per això,fa anys que el COMB va crear el ProgramaMetge Emprenedor, que ajuda els metgesque volen llançar-se a aquesta aventura.

El seu director, el doctor Lluís Pareras,aconsella uns primers passos per fer en elcamí de l’emprenedoria.1. Si alguna cosa t’indigna, fes cas de la

teva intuïció. Les millors idees surten

de gent empipada, perquè detectenun problema i necessiten trobar-hisolucions.

2. Si tens una idea, executa-la. Si no, notindrà cap valor.

3. Aprèn com funciona el sector sanitarides del punt de vista de la innovació iestructura la teva idea d’una maneraadequada. Identifica els actors ientendràs millor quin és el camí quehas de seguir. Al sector sanitari hi haquatre tipus d’innovació i cadascunamb les seves regles de joc:Biotecnologia, Dispositius mèdics,Tecnologies de la Informació i ServeisSanitaris.

4. Patenta. Protegeix els elements quenecessites, però no tinguis pord’explicar la teva idea. Si qualsevolpersona la pot executar millor que tu,replanteja’t el projecte.

5. Estudia la teva competència iassegura’t que el teu producte encarano és al mercat.

6. Fes un pla d’empresa realista. Tinguesen compte tots el recursos necessaris iles accions que caldrà dur a terme.Estudia també la forma jurídica de lateva empresa.

7. Envolta’t d’un bon equip; és el mésimportant. Busca persones de la teva

confiança al teu centre, fundació oinstitució d’innovació que et puguinajudar a fer viable la teva idea.

8. Busca finançament. Pots trobar suportgovernamental amb subvencionspúbliques. La capitalització privada delsector de ciències de la vida aCatalunya ha crescut significativament,ha augmentat la inversió en el sectorcatalà de les biociències i hi ha unaaposta en els mercats globals per labiotecnologia i les tecnologiesmèdiques innovadores.

9. Participa als networkings. Envolta’td’altres emprenedors i inversors.Escoltar i compartir et farà aprendre.

10.Pren paciència. La innovació en salutrequereix un procés llarg perquè és unsector força regulat.

10+1. Sigues apassionat i perseverant.

La innovació en el sector sanitari està enun bon moment, tot i les dificultats d’em-prendre. S’estan fent grans avenços en elsector biotec i Catalunya n’és pionera a totl’estat. Als fòrums d’inversió en healthcarees poden escoltar grans idees que aportensolucions a problemes comuns dels pro-fessionals i els pacients. A poc a poc, elsmetges es van atrevint a fer el salt i conver-tir els seus enuigs en grans apostes.

revista del 45

Innovació i tecnologia

ventureCaPital:

Inversors privats que financen eldesenvolupament d’innovacionssanitàries.

BiOreGió:Clúster de les ciències de la vida deCatalunya, integrat per 512 empreses.N’hi ha d’altres a la resta de l’estat.

SrOi:Retorn Social de la Inversió. Mesuramentdel valor social i ambiental generat enrelació amb la inversió.

entrevista

“És molt gratificant poder veure com una idea avança”

lourdes Camp,gerent de Ventura MedicalTechnologies

L’empresa familiar de la doctora Lour-des Camp va decidir apostar pel ne-goci sanitari i l’any 2010 van crearVentura Medical Technologies(VMT). La seva llarga trajectòria com

a metgessa de família i el coneixement delsector, han estat la base per poder desenvo-lupar VMT, l’objectiu de la qual és acompa-nyar els professionals sanitaris en el camí dela innovació. El seu primer èxit: Pectus UPSurgery Kit, un conjunt d’eines que possibili-ten tractar el pectus excavatum d’una maneramolt poc invasiva per al pacient.

Com vau decidir obrir una línia de negocicentrada en el sector sanitari?Vam crear VMT amb la idea de comercialitzari desenvolupar dispositius mèdics d’alt nivelld’innovació. Els punts claus per apostar pelsector salut van ser que jo sóc metgessa defamília i que Ventura Precision Componentscompta amb el know-how, les capacitats tec-nològiques i la cultura d’innovació adequa-des per apostar per altres sectors.

Quin tipus de projectes desenvolupeu?Ens enfoquem en aquells que podem desen-volupar amb els nostres propis recursos. Noobstant això, moltes vegades necessitemcomplementar-los amb altres tecnologies iaixò fa que tinguem molts acords de col·labo-

ració amb altres empreses catalanes. Desen-volupem projectes a partir de transferènciade tecnologia, la gran majoria dels quals pro-venen de metges de diferents especialitats.Últimament també estem comercialitzantproductes que ja estan desenvolupats peraltres spin-off i que busquen una empresacom la nostra perquè comercialitzi el seuproducte.

Què oferiu als metges que vénen a vMtamb una idea innovadora?Els assessorem en temes d’estudis de mercat,patents, certificació, regulació, etc. A més,fem prototips, els industrialitzem i els comer-cialitzem. També els oferim sinèrgies, és a dir,entre la seva capacitat innovadora i les nos-tres habilitats traiem el màxim rendiment alseu projecte. Intentem promoure un canvicultural en aquests metges emprenedors iels expliquem que necessitaran treballard’una manera multisectorial.

en quins projectes esteu treballant?Tenim molts projectes en diferents fases dedesenvolupament. El primer que vam desen-volupar, el Pectus Up Surgery Kit, és un pro-ducte destinat a malalts amb una deformitattoràcica (pectus excavatum) i que els aportaun gran benefici. La millora dels pacients ésespectacular. Abans que acabi l’any el comer-cialitzarem a Catalunya, Espanya, França iPortugal i a partir del 2016, arreu d’Europa iLlatinoamericà.

Quins consells podries donar als metgesemprenedors?Han de buscar algú que realment sigui de laseva confiança, una persona del seu centre detreball o d’alguna fundació o institució d’inno-vació o recerca que conegui perfectament latransferència de tecnologia. Hi ha institucionscom el Col·legi, que poden fomentar i orientarperfectament aquests metges, i també em-preses com la nostra que volen ajudar els met-ges a tirar endavant un projecte.

de quina manera influeix la tevatrajectòria com a metgessa en l’empresa?Et dóna una visió molt global que et permetprendre millor les decisions a l’hora de parti-cipar en un projecte. A més, coneixes en pro-funditat el sector, la cultura de les situacionssanitàries i de l’administració. Ser metge tam-bé és un gran avantatge quan fas de comer-cial perquè quan t’apropes a presentar elsteus productes el tracte és més de tu a tu.

Quina és la teva visió de l’emprenedoriaen el sector healthcare?L’emprenedoria en el sector salut hi és pernaturalesa, però s’ha de reconduir. S’ha detenir molta paciència, molta perseverança imoltes ganes d’entendre els altres perquèvenim de mons molt diferents amb mentali-tats molt diferents, tot i que en realitat totsvolem el mateix: aconseguir que aquesta in-novació surti, es comercialitzi i, si pot ser, espugui internacionalitzar arreu del món.


Consultori terminològic

MERS és…” o “Entre els virus detectats,el MERS-CoV és el que…”.

D’altra banda, els especialistes consultatsdescarten l’adaptació de la sigla a partirde la denominació catalana (*SROM, desíndrome respiratòria de l’Orient Mitjà), iprefereixen mantenir la sigla MERS,perquè l’adaptació no té ús en contextosespecialitzats en català. De fet, en l’àmbitbiomèdic és força freqüent que les sigleses mantinguin en la forma de la llenguaen què han començat a difondre’s,encara que les denominacionsdesplegades corresponents sí que estradueixin (com hem vist que es va fer enel cas de SARS).

Us recomanem que consulteu totaaquesta terminologia en el Cercaterm, elservei automatitzat de consultes delTERMCAT.

MERS, que correspon a la denominacióanglesa Middle East respiratory syndrome.El nom es refereix a la malaltia, i en catalàes fa servir en femení, d’acord amb elgènere de la primera paraula de ladenominació desplegada (“la síndrome”, iper tant, “la MERS”). En canvi, quan es volfer referència al virus corresponent, que ésel coronavirus de la síndrome respiratòriade l’Orient Mitjà, es fa amb la siglacompleta MERS-CoV (i llavors es fa serviren masculí, perquè es refereix a virus, “elMERS-CoV”).

En alguns contextos comunicatius(notícies, formularis...) sovint es fan servirformes denominatives tan breus com éspossible i, per tant, s’utilitzen les sigles enlloc de les denominacions completes. Enaquest cas, s’ha d’emprar el gènereadequat, segons si parlem de la síndromeo del virus: “S’investiga si el virus de la

De tant en tant, a causa de l’actualitatcomunicativa, termes especialitzatslligats a la salut esdevenen d’ús comú igeneralitzat. Va passar amb la sida(acrònim lexicalitzat de síndromed’immunodeficiència adquirida) i el virusque causa la malaltia (el VIH o virus de laimmunodeficiència humana). També ambla SARS, la síndrome respiratòria agudagreu, que es va popularitzar amb la siglacorresponent a la denominació anglesasevere acute respiratory syndrome, i queavui ja se sol denominar amb la formapneumònia per coronavirus. O, en el seumoment, amb la grip aviària i la gripA(H1N1).

Aquestes darreres setmanes ha estatnotícia la síndrome respiratòria de l’OrientMitjà, una infecció viral detectadarecentment en aquesta zona. La formas’ha difós sobretot a partir de la sigla

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió determinologia mèdica que considerem que pot serdel vostre interès.

Consultes amb resposta

la MerS o el MerS?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 145, octubre de 2015 edita COl·leGi OFiCial de MetGeS de BarCelOnaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: [email protected] · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar Coma, Federica AlborchSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf disseny gràfic CEGECapçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny il·lustracions www.tallereditorial.es retoc fotogràfic www.tecni-cart.com infografies Forma&Co, CEGEPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es dipòsit legal B. 26662-2013

M. Antònia Julià i BerruezoXavier Fargas i Valero

Més informació:www.termcat.cat

Us convidem a plantejarels vostres dubtes sobreterminologia mèdica al Serveide Consultes del TERMCAT,a través del Servei d’AtencióPersonalitzada del nostre web.

LaEl

Medicorasse, Correduría de Seguros, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, SAU, A59498220, passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona.

Medone Serveis, SLU, B61910865, passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona.

@935 678 888 [email protected] www.med.es

Contacta amb nosaltres ara i descobreix tots els detalls:

Aportacions periòdiqueso puntuals, productes adaptats

al teu perfil inversor

Avantatges fiscalsdes del primer any

Estudi i assessoramentpersonalitzat

Productes que s’adaptena les teves necessitats

Una bona planificació,la clau per preparar

la teva jubilació

ÀREA DE METODOLOGIA I BIOESTADÍSTICAIntroducció a l’anàlisi de dades mèdiquesamb el programa SPSSDel 11/01 al 22/01/16 (4,3 crèdits)Anàlisi de la variància, anàlisi de regressiói altres models multivariables amb SPSSDel 2/02 al 25/02/16 (4 crèdits)Com cercar, gestionar i publicar informacióbiomèdica de forma òptima NOUDel 2/02 al 19/04/16 -semipresencial-Redacció eficaç d’articles científicsDel 05/02 al 24/03/16 -semipresencial-Curs d’estadística amb llenguatge Rper a investigadors mèdicsDel 29/02 al 11/03/16

ÀREA DE GESTIÓ, DIRECCIÓ I MÀRQUETINGHabilitats de conducció de grupsd’educació/promoció salut NOUDel 15/02 al 21/03/16

ÀREA DE COMUNICACIÓ I BIOÈTICAParlar en públic utilitzant les tècniques dels actorsDel 05/11 al 03/12/2015Lideratge en les presentacions en públicDia 10/11/2015Reducció de l’estrès basada en mindfulness NOUDel 14/01 al 27/03/2016Assertivitat: entén-me bé, però no t’ho prenguismalament NOUDel 27/01 al 16/03/2016La bioètica, una nova disciplina o una ètica aplicadaDel 04/02 al 03/03/16Empatia: comprenc i entenc els altres? NOUDel 01/03 al 19/04/16Atenció al pacient/client: servei correcteversus servei excel.lentDia 7/03/16

ÀREA DE MEDICINADE LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICAMarc legal i aspectes pràctics en la realitzaciód’assaigs clínics i estudis postautoritzacióDia 28/01/2016Monitorització d’assaigs clínics. (Primer nivell)A partir de gener de 2016 -online-

ÀREES ESPECÍFIQUESAtenció pediàtrica en atenció primàriaA partir del 15 de març del 2016 -online- (10,4 crèdits)

ÀREA DE SALUT MENTALCuidar i cuidar-se:salut mental i tècniques de PNLDel 11/11 al 25/11/15Salut mental i addiccions en atenció primàriaDel 19/01 al 21/01/16El dibuix infantil: una eina diagnòsticaDel 03/02 al 02/03/16Abordatge dels trastorns de salut mentald’origen laboralDia 11/03/16

ÀREA D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIESCurs de suport vital bàsic amb desfibril·lacióautomàtica (no metges)Dies 25/11 i 26/11/15Curs de reacreditació per utilitzacióde desfibril·ladors automàticsDia 26/11/15Jornades de suport vitalDel 01/02 al 17/02/16 -semipresencial-Taller d’interpretació pràcticade l’electrocardiograma i d’arítmiesDies 25/02 i 26/02/16 (1,9 crèdits)

ÀREA DE TALLERS D’ECOGRAFIATaller ecografia cardio-vascular, e-fast,pleuropulmonar i gimDel 05/11/15 al 05/01/16Taller ecografia muscul-esquelèticad’espatlla-genoll i turmellDel 16/11/15 al 16/01/16Taller de perfeccionament en ecografiacardio-vascular, e-fast, pleuropulmonar i gimDel 25/01 al 25/03/16Taller de perfeccionament en ecografiamuscul-esquelètica d’espatlla-genoll i turmellDel 25/02 al 25/04/16Taller ecografia abdominal, e-fast i pleuropulmonarDel 05/03 al 05/05/16

ÀREA DE MEDICINES COMPLEMENTÀRIESGenograma: Una eina per optimitzar els diagnòsticsDia 02/12/15Introducció a l’homeopatiaDel 01/02 al 07/03/16La teràpia de bioregulació com a recursen atenció primària i pediatriaDel 1/02 al 09/02/16Introducció a la teràpia neuralDies 19-20/02, 18-19/03/16 (4,7 crèdits)

Fitoteràpia i plantes medicinals: una altraeina terapèuticaDel 02/03 a l’11/05/16 -semipresencial- (6,6 crèdits)

ÀREA PROFESSIONALLa hiperfrequentació en atenció primària:situació actual, abordatge i prevencióDel 16/11 al 07/12/15Cursos de preparació per a l’examen MIROctubre i desembre 2015

ÀREA D’OFIMÀTICA I INTERNETInformàtica usuari. Nivell avançat (2)Del 14/12 al 17/12/15Internet. Nivell (1)Del 02/11 al 06/11/15Internet. Nivell avançat (2)Del 14/03 al 17/03/16

ÀREA D’IDIOMESCatalà mèdic nivell iniciacióDel 04/11/15 al 27/01/16

ÀREA SOCIAL DEL COMBMètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.(alumnes ESO, mòduls i batxillerat)Del 28 al 30/12/2015Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi.(alumnes 3r, 4t, 5è, 6è)Del 28 al 30/12/2015El cinema de l’època daurada de Hollywood NOUDia 20/11/2015Grans dames del Hollywood clàssic NOUDia 11/12/2015Grans herois del Hollywood clàssic NOUDia 22/01/2016Com es va forjar una llegenda:“Lo que el viento se llevó” NOUDia 12/02/2016

ÀREA DE FORMACIÓ DE FORMADORSFormació pedagògica per a docentsDel 02/11 al 22/11/15

Per ampliar informació sobre els cursoshttp://cec.comb.cat

CEC. Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 BarcelonaTel. 93 567 88 88 · Fax 93 567 88 [email protected] · http://cec.comb.cat

Diploma decompetència enmedicina i cirurgia làserSEMIPRESENCIALA partir de novembre de 2015

Diploma decompetència en dissenyi anàlisi d’investigacionsclíniquesONLINEA partir d’octubre de 2015

#COMBformació

Crèdits universitaris ECTS(European Credit Transfer System)

Màster enmonitoritzaciód’assaigsclínicsSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

Màster endisseny i anàlisid’investigacionsclíniquesON LINEA partir d’octubre de 2015

Màster enatenció iniciald’urgènciesSEMIPRESENCIALA partir d’octubre de 2015

Màsterinternacionalen nutrició ydietèticaSEMIPRESENCIALMatrícula oberta

Nous màsters i cursos

MÀSTERS I DIPLOMES DE COMPETÈNCIA

CURSOS NOVEMBRE 2015 A MARÇ 2016

Màster enatencióintegral alpacient crònicSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

Màster en làseri fototeràpiaen patologiadermoestèticaSEMIPRESENCIALApartirdenovembrede2015

Màster enmedicinaestètica i delbenestarSEMIPRESENCIALA partir de gener de 2016

#145Octubre 2015

www.comb.cat






53095 COMB TRIPA 145 150dpi · 21 Documents de posició La publicitat de l’activitat mèdica...

Documents

Transcript of 53095 COMB TRIPA 145 150dpi · 21 Documents de posició La publicitat de l’activitat mèdica...