52. El cmput del temps a Roma. Peses i mesures.

Bibliografia:

HACQUARD, G. (2003), Gua de la Roma Antigua. Madrid, Atenea

ESPLUGA, X. (2003), Vida religiosa en la Antigua Roma. Barcelona, UOC

Gui

1. El calendari rom

1.1. Introducci

1.2 Evoluci

1.3 Divisi del mes

1.4 Cmput dels dies

1.5 El clcul del temps

2 Mesures

2.1. Introducci

2.2. Mesures de longitud

2.3. Mesures de superfcie

2.4. Mesures de volum: per a lquids i per a rids

2.5. Mesures de pes

3. Monedes

3.1. Del bescanvi al aer signatum

3.2. L ar libralis

3.3. Les monedes de plata

3.4. Reforma monetria del segle II aC

3.5. poca imperial

1. El calendari rom

1.1. Introducci

El calendari era un instrument de gran importncia per a la regulaci de la vida poltica,

religiosa, militar i social i econmica:

Vida poltica: el calendari servia per a assenyalar les dates de celebraci de les

assemblees poltiques i la duraci de les magistratures.

Vida religiosa: el calendari tenia una especialssima importncia en la regulaci dels

cultes religiosos. Aix explica que foren especialment els pontfexs els encarregats del

calendari, els quals reunien mensualment el poble en assemblees (contiones) per a

informar-lo sobre la distribuci dels dies fastos (laborables) i nefastos (ferials). El

calendari servia per a conixer els dies en qu havien de celebrar-se durant lany les

determinades solemnitats religioses.

Vida militar i social: el calendari regulava tamb la vida militar, sobretot en els primers

temps en qu no existia lexrcit permanent, sin que lexrcit tenia ms aviat un

carcter estacional: a la primavera, en el mes de Mar, mes consagrat al du de la

guerra, es reclutava lexrcit i siniciaven les campanyes blliques, les quals se

suspenien a lhivern, temps en qu es llicenciava lexrcit.

Vida econmica: el calendari regulava tamb la vida econmica, car assenyalava els

perodes de treball i de descans (dies fastos i nefastos). Cada nou dies tenien lloc les

nundinae dia de descans i dia de mercat alhora.

1.2. Evoluci del calendari rom

Lany constava originriament de deu mesos lunars, el primer dels quals era Mar. Era

lanomenat calendari romuli. Al rei Numa se li atribueix una reforma del calendari,

consistent en afegir dos mous mesos: Ianuarius, mes consagrat a Janus i Februarius,

mes dedicat a les purificacions. Mar continuava ocupant el primer lloc en els mesos de

lany. Els mesos continuaven essent lunars, sumant en total 355 dies. El calendari de

Numa, tot i que conserv el carcter lunar dels mesos, tenia en compte tamb el sol, per

la qual cosa el Pontifex Maximus intercalava cada dos anys un mes de 20 dies (mensis

intercalaris), per a corregir lerror de 355 pel que fa a la duraci del perode solar.

La relaci dels mesos era:

Mars ........................................................................................ en honor del du Mart

Aprilis ..................................................................................... origen confs. Aprire? < etrusc

Maius ...................................................................................... en honor del du del creixement

Junius ...................................................................................... en honor de Juno

Quintilis .................................................................................. nmero dordre del mes

Sextilis ..................................................................................... (idem)

September ................................................................................ (idem)

October ................................................................................... (idem)

December ................................................................................ (idem)

Ianuarius ................................................................................. en honor de Janus

Februarius ............................................................................... dedicat a les purificacions

A partir del 153aC es va alterar lordre dels mesos, car es va fer comenar lany per

Gener (Ianuarius).

Lany 44aC, Csar, aconsellat per lastrnom Sosgenes, essent Pontfex Mxim,

introdu les segents reformes en el calendari rom:

1. Lany es va fer de 365 dies

2. Els mesos varen de ser lunars (els dies de lany es distriburen en cada mes de la

mateixa manera que estan ara)

3. Cada quatre anys sintrodu un di ams per tal darranjar lerror pel que fa a la

duraci real del perode solar (aquest dia suplementari es va intercalar entre el

24 i el 25 de febrer, o ms exactament el que es va fer va ser repetit el 24,

anomenant-lo bis sextum a.k. Martias)

4. El mes Quintilis reb el nom de Julius en honor de Juli Csar. Ms tard, lany

8aC, el mes Sextilis comen a denominar-se Augustus en honor dAugust.

En resum, les reformes del calendari rom foren degudes abans que res al desig de

transformar un calendari lunar en un calendari solar: aix exig sobretot augmentar el

nombre de dies de la durada de lany, la qual cosa port a augmentar el nombre de

mesos, modificar el nmero dels dies dels mesos, i establir mesures per a corregir

errors. La reforma de Csar dur fins 1582, en qu es realitz la reforma gregoriana.

1.3. Divisi del mes

Les reformes del calendari rom afectaren principalment lestructura de lany. Els

mesos tamb canviaren de nombre de dies: en la reforma de Juli Csar, al deixar dsser

mesos lunars, distribuint-se entre els mesos els 20 dies en qu saugment la durada de

lany. Per aquest augment en la duraci dels mesos no afect de manera important

lestructura interna que tenia el mes rom.

El mes estava dividit en tres parts desiguals. Els romans no utilitzaven la divisi

setmanal, dorigen hebreu, que tenim avui. Les parts en qu els romans dividien el mes

eren: Nones, Idus i Kalendes.

Quan els mesos eren lunars, les Kalendas corresponien a la fase de lluna nova i es

celebraven el dia primer de tots els mesos; les Nonas corresponien al quart creixent i es

celebraven el 5 dia de tots els mesos, excepte Mar, Maig, Juliol i Octubre (mesos de

Marmajuloc), mesos en qu es celebrava el dia 7; les Idus corresponien a la lluna

plena i es celebraven el dia 13 de tots els mesos, excepte de Marmajuloc que ho feien

el 15.

Les reformes successives que experimenta el calendari rom, respecten aquesta divisi

tripartita del mes i fins i tot, els dies en qu es celebren. Lnica cosa que es va perdre

fou la correspondncia amb les fases lunars, a partir de la reforma de Juli Csar, en qu

els mesos deixaren dajustar-se al cicle lunar.

1.4. El cmput dels dies

Per tal de donar una data en llat se segueixen les regles segents:

1er.- Els dies fixos es designaven pel seu nom en ablatiu, seguit de ladjectiu derivat del

nom del mes concertant amb ell.

Ex.: Idibus Januariis 13 de Gener.

2on.- El dia anterior a una data fixa es designava amb pridie seguit del nom de la data

fixa en acusatiu:

Pridie Idus Januarius 12 de Gener

3er.- El dia posterior a una data fixa podia designar-se amb postridie seguit del nom de

la data fixa en acusatiu:

Postridie Idus Januarius 14 de Gener

El dia posterior sexpressava tamb molt freqentment seguint el mateix procediment

explicat en el nmero segent per a les restants dates.

4art.- Per a designar la resta de dies, es comptaven els dies que faltaven per a la data

fixa segent. El nombre resultant en qu sincloen el dia en qu sest i el dia de la data

fixa, sexpressava en ordinal. En un principi els llatins expressaven aquell nombre en

ablatiu (ablatiu temporal) acompanyant al substantiu die; seguia el nom de la data fixa

en acusatiu regit de la preposici ante; el mes es feia concertar utilitzat com a adjectiu

amb la data fixa:

Die tertiu ante Kalendas Maias 29 dAbril

Posteriorment es produ un desplaament de la preposici ante, la qual pass a ocupar el

primer lloc en lexpressi de la data. Aquesta collocaci provoc que el nombre de dies

sexpresss illegtimament en acusatiu. s a dir, aquesta modificaci feu que totes les

paraules utilitzades en lexpressi de la data es posessin en acusatiu:

A(nte) d(iem) tertium K(alendas) Maias

Dies de Nonas Del 2 al 7, mesos marmajuloc

Del 2 al 5, mesos restants

Aix doncs Dies de Idus del 8 al 15, mesos (1)

del 6 al 13, mesos (2)

Dies de Kalendas > del 14 o 16 fins al 1er de ms segent

Els mesos de Mar, Maig, Juliol i Octubre tenien 5 dies de Nonas, 8 dies de Idus i 17

dies de Kalendas.

Els mesos restants tenien 4 dies de Nonas, 8 dies de Idus i de Kalendas en tenien 19 els

mesos de 31 dies, 18 els de 30 dies, mentre que febrer en tenia 16 (en els anys de trasps

es repetia el dia sis abans de les Kalendas de Mar). A lexpressi de les Kalendas

sutilitzava el nom del mes segent.

1.5. El clcul del temps

Els dies. No podem pas dir que els romans visquessin sotmesos a la dictadura dun

horari inflexible. De fet, fins al segle II aC no van dividir el dia en hores es tracta

duna invenci grega, sin que ho feien en dues gran parts: abans del migdia (ante

meridiem) i desprs del migdia (post meridiem).

Cal dir, tanmateix, que lhora sempre va ser aproximativa, perqu, deixant de banda la

manca de precisi dels instruments de clcul horari rellotges (horologia) i clepsidres

(clepsydrae), hem de tenir en compte que la durada de les hores canviava

contnuament: els romans dividien el dia en dotze hores (hora prima...hora

duodecima), des de la sortida fins a la posta del sol, amb lhora septima sempre indicant

les dotze del migdia; lgicament, doncs, les hores eren ms llargues a lestiu que no a

lhivern. La nit reprodua antitticament la situaci dirna, per solien dividir-la a la

manera militar en quatre viglies (vigiliae), la tercera de les quals comenava sempre a

mitjanit.

En poca imperial, els romans, per influncia de lastrologia, van adoptar la setmana de

set dies (hebdomas; septimana) dedicats a les divinitats planetries, que amb alguna

lleugera modificaci ha arribat prcticament intacta fins als nostres dies (Lunae dies,

Martis dies, Mercurii dies, Iovis dies, Veneris dies, Saturni dies i Solis dies).

Els anys. Per indicar lany, els romans citaven, juxtaposats, el nom dels dos cnsols

que hi havien exercit la magistratura M. Tullio L. Antonio consulibus; ara b, els

historiadors tamb comptaven els anys a partir o b de la fundaci de la ciutat (753aC) o

b de la fundaci de la Repblica (509aC), amb, respectivament, les expressions ab

urbe condita i post reges exactos.

2. Mesures

2.1. Introducci

Una caracterstica de les mesures romanes s que no estaven elaborades en relaci a un

sistema nic. Els romans utilitzaren dos sistemes: el sistema decimal i el sistema

duodecimal. Els romans utilitzaven aquests dos sistemes en lelaboraci dels mltiples i

submltiples fins i tot corresponents a una mateixa srie de mesures. Els romans

guardaven els patrons de les seves mesures en el Capitoli. Estaven sota la vigilncia de

dos edils. A lpoca imperial era el praefectus urbis lencarregat de la vigilncia dels

patrons. En el Capitoli, es guardaven en el temple de Juno Moneta. En els mercats hi

havia tamb un lloc per a guardar les mesures: el ponderarium.

2.2. Mesures de longitud

Submltiples

Digitus (dit o polzada) = pam ............................................. 0,0184 metre

Uncla = 1/3 pam = 1/12 peu ................................................... 0,245 metre

Palmus (pam) = 4 dits = peu .............................................. 0,0736 metre

Unitat

Pes (peu) = 4 pams = 16 dits .................................................. 0,29441

Mltiples

Palmipes= 1 peu + 1 pam = 20 dits ........................................ 0,3680 metre

Cubitus (colze) = 1 peu + 2 pams = 24 dits ............................ 0,44162

Gradus (grau) = 2 peus + 2 pams ........................................... 0,736 metre

Passus (pas) = 5 peus ............................................................. 1,4723

Stadium = 125 passos ............................................................. 184,81 metre

Millia passum = 1000 passos ................................................ 14724 metres

2.3. Mesures de superfcie

Unitat

Quadratus pes ( un peu quadrat) = 0,086 m2

Mltiples

Decempeda quadrata (10x10 = 100p2) .................................. 8,66 m2

Iugerum (jugada = 240px120p= 28.000p2) ............................. 25a=1/4 ha.5

1 Ha tingut vigncia a molts llocs fins al segle passat.

2 Expressa la distancia normal des del colze fins al dit del mig.

3 Els agrimensors utilitzaven per a medir la Decenpeda = prtiga de 10 peus.

4 Cada 1000 passos els romans collocaven a les viae un miliarius o lapis.

5 Iugerum era all que un jou poda arar en un dia =jovada.

Heredium (=2 iugera) ............................................................ 50a = ha 6

Centuria (=100 heredia) ....................................................... 50ha

Saltus (=4 centuriae) ............................................................. 200 ha.

2.4. Mesures de volum

a) Per a lquids:

Cyatus ................................................................................... 0,045 litre

Quartarius = 3 ciats ............................................................... 0,135 litre

Submltiples

Sextarius = 1/48Q .................................................................. 0,547 litre

Congius = 1/8 Q = 6 sextaris .................................................. 3,283 litre

Urna = Q = 4 congis .......................................................... 13,132 litre

Unitat

Quadrantal o Amphora ......................................................... 26,364 litre

Vas pedis quadrati midique = 1p8 = 1peu cbic

Mltiples

Medimnum = 2Q .................................................................... 52,738 litre

Culleus = 20 Q ....................................................................... 527,38 litre

b) Per a rids

Hemina= 1/32 modi .............................................................. 0,274 libre

Submltiples

Sextarius = 1/16 modi ............................................................ 0,578 litre

Semodius = modi ................................................................ 4,394 litre

Unitat

Modius = 1/3 Q

6 Heredium = terreny hereditari (est en ra de la partici de Rmul entre els patricis).

2.5. Mesures de pes

El sistema seguit en les mesures de pes s exclusivament duodecimal. El sistema

duodecimal admet 5 divisions sense fracci, mentre que el decimal 3, 2, 5, 10. En aquet

sentit sha de reconixer en el sistema duodecimal una major practicitat.

Uncia 1/12 lliura ........................................................ 27,25 grs

Sextans 2/12 lliura = 2 unces

Quadrans 3/12 lliura = 3 unces

Triens 4/12 lliura etc

Quincus 5/12

Submltiples

Semis 6/12 lliura etc .................................................. 163,5 grs

Septunx 7/12

Bes 8/12

Dodrans 9/12

Dextans 10/12

Deunx 11/12

Unitat

Lliura =12 unces ........................................................ 327grs

Els romans no utilitzaren mltiples de la lliura ni unitats superiors a la lliura. No

pesaven grans quantitats, car la majoria dels productes utilitzaven mesures de capacitat

en lloc de mesures de pes.

En canvi utilitzaren mesures ms petites que la uncia. Luna admetia fraccions des de

una fins a 1/24 una. La mesura una sanomenava semuncia i la mesura 1/24,

scrupulum. El pes del scrupulum era aproximadament un gram = 1, 136 grs.

3. Monedes

3.1. Del bescanvi al aer signatum

La creaci de la moneda s a sia Menor sobre el 700 aC. Els romans realitzaren

primerament el comer mitjanant el bescanvi: intercanviant espcies per espcies. Les

primeres monedes utilitzades sn simplement lingots de bronze de pes variable,

moldejades per no encunyades. Aquests lingots reben el nom de aer rude o aer

infectum. Posteriorment, per en data desconeguda (s. VaC?) es posen en circulaci

lingots amb pes fixa i encunyats: mostren la gravaci dun animal. Els lingots amb la

imatge de lanyel o del porc o del bou sn molt pesats. La unitat de moneda s las,

equivalent a una lliura. Hi ha lingots de 5 asos (=1635 grs). Aquests lingots reben el

nom de aer signatum. Com que aquests lingots sutilitzaven per a la compra danimals

principalment (pecus), reben tamb el nom de pecunia.

3.2. El as libralis

Les primeres peces rodones sn encunyades en el segle IVaC. La Ceca estava a prop del

temple de Juno Moneta, don procedeix el nom de Moneda. La pea encunyada fou las

libralis, en bronze, amb el pes duna lliura itlica (272 grs). El seu dimetre era de 8cm

(?!) i representava per lanvers un cap de Janus bifrons i pel revers, la proa dun navili.

Aquesta moneda fou durant molt de temps la unitat monetria. Se subdividia com la

lliura (sistema duodecimal) rebent aquesta moneda fraccionria els mateixos noms que

el pes equivalent: semis, triens, quadrans, sextans, uncia, semiuncia... Aquestes

monedes portaven figures de divinitats.

3.3. Les monedes de plata

Les primeres monedes de plata semeteren desprs de la conquesta de Campnia,

probablement durant el perode de la guerra contra Pirrus. A Campnia, els romans

entraren en contacte amb les monedes gregues de plata. Les primeres monedes romanes

de plata seran fetes a imitaci de les gregues a les Cecas de Cpua. Es tracta de peces de

dos dracmes, anomenades dracmes romano-campanianes (didracma).

Lany 212 aC es la data de la creaci dun vertader sistema monetari rom. Entre 269

aC i 187 aC foren emesos els primers denaris de plata (4,5 grs). Aquestes monedes

circularen juntament amb les de bronze. El seu valor era equivalent a les antigues

dracmes. Els primers denaris (denarii) foren encunyats amb la imatge de Roma i la dels

Discurs (Cstor i Pllux).

Amb alguna posterioritat al denari aparegu el sesterni de plata, amb el valor dun quart

de denari. El denari valia 10 asos i el sesterni valia 2 i asos. El denari era representat

per la xifra X i el sesterci per la sigla HS (H = II + ). Les monedes de bronze

continuaren, per anaren perdent per progressivament duns anys a uns altres. A finals

del s. III existia el as trientalis = 4 unces = 1/3 de lliura.

AS trientalis (bronze): 1/3 lliura =109 grs

Finals del s. III SESTERTIUS (plata): 2 i asos

DENARIUS (plata) : 10 asos 4HS

3.4. Reforma monetria del s. II aC

A principis daquest segle es realitz una reforma monetria general. El sistema

monetari era des de comenament II aC: AS (uncialis) bronze: 1/12 lliura = 1 una;

SESTERTIUS de plata = 4 asos; DENARIUS de plata = 16 asos.

3.5. Situaci de la moneda en el s. I aC

A la segona meitat del s. I aC la situaci monetria era la segent:

Las que al 89 aC no pesava ja sin una, deixa dencunyar-se des de lpoca de

Silla fins lImperi. Lany 43 aC el sesterci de plata fou reemplaat pel de bronze amb

un pes de 36,38 grs. = 1 1/3 duna. El denari seguia igual. Es cre una moneda nova: el

aureus nummus ems per Csar lany 49 aC. Era dor pur amb un pes de 8,10 grs. Tot

aix queda expressat aix:

AS (89aC)

SESTERTIUS bronze: 36,38 gras = 4asos

2 s. I aC DENARIUS plata: 3,89 grs = 4HS

AUREUS or: 8,10 grs = 25 denaris

Lany 23 aC August encunya or, plata, llaut i bronze alhora. Durant la dinastia Flvia,

hi ha una abundncia de retrats imperials.

AS - bronze7

poca Imperial NUMMUS llaut = 4 asos8

DENARIUS plata = 4 nummi9

AUREUS or = 25 denaris10

El s. II hi hagu una devaluaci per lencariment dels metalls.

En el s. III es produ una gran inflacci. LAs arrib a valer nicament 1/12 una. El

denari continua qualsevol cosa excepte plata. LAureus disminu molt. Diocleci feu

encunyar bones monedes dor i plata. Les unitats respectives sanomenaren Aureus i

Argenteus. El pes de laureus de Diocleci era de 5,67 grs.

7 Las va tornar-se a emetre a partir del 15 aC amb un pes de 1/3 duna = 9 grs.

8 Aquest s el nom del sesterci a partir dara. Pesa 1 una, en llaut.

9 Sota August pesa 3,41 grs Marc Aureli i Cmode el devaluaren seriosa.

10 Encunyat regularment durant limperi, va anar disminuint de pes. En temps dAugust 7,79 grs.

En el segle IV hi hagueren importants devaluacions. Laureus devaluat per Constant

(324) reb el nom de Solidus. El seu pes era 4,548 grs. Al continuar les devaluacions

lestat mateix arrib a pagar en espcies.

En el segle V el bescanvi es feu cada vegada ms general, sense arribar a desaparixer

totalment la circulaci de lor.