LES XARXES

HIDROGRÀFIQ

UES

ESPANYOLES

Aleix Cantero i Guillem Lòpez.

ÍNDEX:

1.- Presentació:- Identificació- Elements- Tipus de mapa- Font

2.- Anàlisi- Descripció- Explicació del fenomen geogràfic- Relació amb altres espais geogràfics-Causes dels fets representats en el mapa i

conseqüències

3.- Interpretació i conclusions- Conclusions, i valoració personal.

1.- Presentació:O Identificació: el mapa tracta sobre l’extensió de les grans xarxes

hidrogràfiques d’Espanya i les principals conques de cada xarxa. És un mapa que pot ser actual, és a dir, d’ara mateix.

O Elements: escala numèrica i utilitza simbologia, amb diferents colors (per distingir les xarxes hidrogràfiques) i dos tipus de línies (per distingir les conques de cada xarxa).

O Tipus de mapa: mapa qualitatiu lineal i mapa de superfície o corocromàtic.

O Font: Institut Geogràfic Nacional.

2.- AnàlisiO Descripció: com abans hem dit, el mapa ens diferencia els tres tipus

de xarxes hidrogràfiques espanyoles que hi ha al nostre país i les seves conques més importants, amb els límits de cada xarxa i fins a on arriba cadascuna. Una xarxa hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.

O Explicació del fenomen geogràfic: Espanya es pot dividir en 3 grans xarxes hidrogràfiques: la cantàbrica, l’atlàntica i la mediterrània.

- Xarxa cantàbrica: agafa tota la part nord d’Espanya (nord de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i el nord de Navarra). El riu més important és el riu Nalón, tot i que no surt mostrat al mapa. Té 138 km de llargada.

- Xarxa atlàntica: agafa tota la part central i sud d’Espanya Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Castella la Manxa,

Extremadura i Andalusia). Els rius més importants són: el Duero (897 km de llargada), el Tajo (1007 km), el Guadiana (744 km) i el Guadalquivir (657 km) i el Miño (no surt representat al mapa i té 310 km).

- Xarxa mediterrània: agafa tota la llargada que té el riu Ebre i tota la costa que toca al Mar Mediterrani (Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Castella la Manxa). Els rius més importants són: el Segura (325 km), el Xúquer (498 km) i l’Ebre (930 km). Juntament amb el Ter, el Llobregat, el Mijares, el Túria i el Guadalhorce, els quals o surten representats al mapa.

O Relació amb altres espais geogràfics: com podem veure, les xarxes hidrogràfiques de Catalunya no hi surten representades. Sabem que a Catalunya hi ha 4 xarxes hidrogràfiques diferents:

- Xarxa Pirinenca (riu Ebre)

- Xarxa Pirinenca Mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i Llobregat)

- Xarxa Mediterrània (Francolí, Gaià, Foix, Besós i Tordera)

- Xarxa de la Vessant Nord (Vall d’Aran --- Garona)

O Causes dels fets representats en el mapa i conseqüències: com tots sabem, l’aigua és el recurs principal que ens manté amb vida dins d’aquest planeta, per això hem de cuidar els rius per sobre de les nostres vides. Durant els últims anys el canvi climàtic ha fet que l’aigua comencés a faltar a diferents llocs del planeta, provocant varies desgràcies a diferents indrets. A Espanya veiem que la xarxa cantàbrica està formada per un sol riu (Nalón) i que ni apareix en el mapa. En canvi, la xarxa Atlàntica la formen els rius més cabalosos d’Espanya i els de més llargada, fet que produeix que molta de l’aigua que fem servir a Espanya sigui gràcies a aquests rius. Ja per acabar, la xarxa mediterrània és la que millor està, rius curts i llargs, amb cabals diferents, cosa que fa que la gent que vivim al mediterrani siguem els que millor visquem.

3.- Conclusions i valoració personalO Ha sigut un mapa bastant fàcil i entretingut de treballar ja que

tractava de les coses que hem estudiat pel passat examen.

O Com a conclusió podem extreure que els rius de la xarxa atlàntica són els més llargs de la Península i que les seves conques són, també, les més extenses, juntament amb la del riu Ebre.

O La gent que viu a les comunitats autònomes de la xarxa atlàntica o de la xarxa mediterrània, acostumen a tindre un nivell de vida més bo, ja que en les seves comunitats autònomes tenen més aigua i més barata, cosa que a la xarxa Cantàbrica, per exemple, no passa això.

FI.